Newsuic 30

Page 1

Universitat Internacional de Catalunya nº 30. Any 8. Octubre - Gener de 2012

1 Newsuic 30. octubre-gener de 2012

Descobrint

LA MODA

El llarg camí al nostre armari, en mans dels caçadors de tendències

C

Marià Puig, president de la Fundació Puig dóna una lliçó magistral durant la inauguració de curs 2011-2012.


Gràcies!

L’equip que s’emporta un gràcies. Si sumem els anys de l’INEDE i el Fert (els orígens de la UIC), la nostra universitat ja té uns quants anys a l’esquena. I això es nota. No només per l’experiència acumulada de tantes i tants que han viscut una part d’aquesta història, sinó també perquè cada vegada són més, les persones que passen a formar part del que podríem anomenar “l’equip dels jubilats”. Perquè realment ho són: un equip. Un equip molt important per a la vida universitària. Part d’una comunitat que no podem oblidar mai. El curs passat hi va haver les tres primeres jubilacions.

Finalment, què faríem a la universitat sense els que donen la cara? Són la porta d’entrada, el primer som riure. En Benito Arenas ha estat aqueste s dues coses: la porta i el somriure; pe rò també l’anècdota, els correus de Hu erva, l’eficàcia, el pintor... “Lo mismo fre ímos corbatas, como planchamos un huevo”: és la tasca de l’Equipo A, del qual formava part. I, en Benito, amb el seu saber estar –com un autèntic Emidio Tu cci– ha sabut feramics i s’ha guanyat l’a mistat de totes i tots. Ara, de ben segur que el trobaríem al seu huerto per traba har i viatjant entre la seva Huerva na tal i Roda de Barà. Als tres, els volem dona r les gràcies a través d’aquest número de Newsuic. Gràcies per la seva feina de tan ts anys, pel seu somriure constant, pe r l’amor a les coses petites que tan gran ha n fet la UIC. Gràcies!

rtada –el primer El doctor Miquel Co ic degà de la i, fins aquest curs, ún ia– és un d’ells. log nto do Facultat d’O el doctor Lluís Avui li ha pres el relleu senzilla ja que Giner; una tasca gens ” que s’hagi fet ble és el relleu del “culpa un somni, va bla realitat allò que sem deu anys, s sol tan fa quatre dies. En b, a més del am ta mp co at aquesta facult a de programes grau, més d’una desen jornades d’acde màster i postgrau, s, workshops tualització, conferèncie stigi...; per pre amb professionals de iversitària Un a nic no parlar de la Clí prestigi ens de t tan e qu d’Odontologia, tot: a Odonto, la dóna. Però això no és s es té en compgent hi torna. No nomé professional, te la tècnica, el prestigi : a la Faculica o la innovació tecnològ vincles en cre i s’h tat d’Odontologia s enllà de mé n ne nte afectius que es ma l’àmbit universitari.

C no hauria estat I un altre degà. La UI cia del doctor la que és sense la presèn recorda les Josep Olives. ¿Qui no ns” improvisasimpàtiques “al·locucio mics? De manera des als claustres acadè ordem aquella entranyable, potser rec que guia amb a ny del bastó de munta damunt de cap al va la llum que porta nt al dia a dia de tot... Sempre estava ate de la UIC amb la universitat i parlava pare a qui cau la molta estima –com el dels seus fills– i baba quan sent coses erit tan seu –crises referia a aquell esp universitat del tià– que ha inspirat la va tocar arrencar començament. A ell, li ts, que és com la Facultat d’Humanita a casa i que amb una columna d’aquest I tampoc ens potant d’afany va portar. participació en a dem oblidar de la sev Jocs Olímpics ls de l’acte d’inauguració de Barcelona 92.


w

Welcome!

Caçadors de moda

EDITORIAL

Anem de canvis Aquest número també parla de canvis i relleus, i molt de vida universitària. De la ja llunyana –però encara molt present– JMJ, a l’agost; i de l’experiència d’uns quants alumnes de Medicina treballant arreu del món; de les obres i la inauguració del nou edifici de la Facultat d’Educació, que suposa una aposta decisiva per la formació del futur professorat, tan necessària en els temps crítics en què estem immersos. I de relleus: a la Junta de Govern i aquí, a Newsuic. Després de la difícil tasca duta a terme per la Pilar Buil, que va tirar endavant aquesta publicació, amb un estil totalment nou, i de la serena i decisiva direcció d’en Roger Jiménez, que ens ha donat un prestigi i un nom, els prenc el relleu amb gust i una mica de temor: no és fàcil mantenir el nivell i pujar-lo... Déu vulgui que puguem anar mostrant novetats. Esperem que ho faci possible l’empenta que tenim a Direcció de Comunicació. Ara és qüestió d’avançar, comptant –això sí– amb totes aquelles veus que vulguin col·laborar.

El coolhunter és una de les anelles d’una cadena molt llarga que arriba fins al nostre armari. Descobreix com funciona la moda.

Alumni(16) Des dels EEUU

Creuant “la bassa” podrem saber com ho viuen tres joves Alumni. (p. 12)

Veus (6-7) Qui retoca la constitució Arran dels canvis que s’han volgut fer a la Constitució Espanyola, el degà de la Facultat de Dret hi reflexiona (p. 7)

Món (18-19)

Qué pasa con Europa

Día tras día, la crisis económica va haciendo mella en el viejo continente (p. 19)

Campus (8-13) Estem de canvis

Nou curs, noves cares, nous noms. Alguns càrrecs que han canviat. (p. 8)

Nou edifici

STAFF & STUFF

Newsuic és una publicació gratuïta editada per la Direcció de Comunicació de la Universitat Internacional de Catalunya. Les tasques de compaginació, fotografia, redacció i coordinació editorial són dutes a terme per estudiants, assessorats per un consell editorial. S’hi afegeixen col·laboracions de professors o d’altres professionals, fixes o bé esporàdiques. El Consell Editorial, que no comparteix necessàriament les opinions expressades pels seus redactors o col·laboradors, es reserva el dret de publicar aquelles col·laboracions o anuncis que no es corresponguin amb la línia editorial o els principis estètics que regeixen aquesta publicació. DIRECTOR: Jaume Figa DIRECTORS ADJUNTS: Elena Castellarnau, Roser Santigosa, Raquel Iriso DIRECTORA D’ART: Paula Barroso COL·LABORACIONS: Ignasi de Bofarull, Miquel A Comas, Raquel Crisóstomo, Sergi Dòria, Carmen Dropez, Josep Faja, Javier Junceda, Empar Lorda, Joaquín Luna, Toni Mora, Julio Mosquera, José Luis Riocabo. DISSENY ORIGINAL I MAQUETACIÓ: Javi Quintano FOTOGRAFIA: Arxiu fotogràfic, FOTOGRUP, Miquel Llonch, Jaume Figa. REDACCIÓ: Mario Hernández, Nuria Meseguer, Elena del Valle. IMPRESSIÓ: SYL. Creaciones Gr

DES DE NEWSUIC

La Facultat d’Educació inaugura el nou edifici, amb la participació de Xavier Trias i Andreu Mas-Colell. (p.9)

Reflexionant sobre la JMJ

La Jornada Mundial de la Juventut ha deixat una bona impremta a tots el que hi van assistir. Ara toca repensar-hi. (p.13)

Gràcies De vegades, poques paraules poden definir millor el que es vol expressar en algunes línies. Newsuic comença una nova etapa d’un camí ja començat fa uns anys. En aquest número, en Roger Jiménez ens ha deixat com a director –el segon que hem tingut, després de la Pilar Buil–, per dedicar-se del tot a la docència. Han estat gairebé quatre anys en què ha ajudat a donar força als continguts i al disseny que va millorar aquesta publicació de la UIC. Per això, pel seu ben faire, i el seu somriure constant, li donem les gràcies molt sincerament des d’aquesta tribuna, esperant poder-lo seguir llegint entre les nostres pàgines.

3 Newsuic 30. octubre-gener de 2012

Tot sovint ens movem per impulsos. Per coses que ens atrauen i ens diuen que així serem algú més viu, més gran, més visible... Algú millor, en definitiva. És el consumisme en què ens veiem ficats i que, quan un no el controla, el controla a ell. És allò que deia algú: “cuando uno no piensa, le apiensan”. La moda és part d’aquest joc consumista, però també és un art i una ciència. L’art de mostrar-se, la ciència de comunicar. I és un art i una ciència perquè la moda real va molt més enllà del fet de deixar-se portar pel primer instint. “Comprendre l’ésser humà és la base per predir el futur”, així acaba l’article A fons d’aquest número 30. És la base humanista que vol transmetre la nostra universitat. Em direu que és poc el que es pot fer, que és com una ovella enmig de llops, i potser teniu raó. Però ja sabeu que l’oceà està fet per una infinitud de gotes molt minses. A Newsuic ens agrada la moda i n’hem volgut parlar, explicar què és cool i quin procés se segueix fins que un producte arriba al nostre calaix.

A fons (4-5)

Bàsic! (18)

Fundació Godia

Picasso, Zurbarán, Sorolla... Grans possibilitats que ofereix aquesta fundació.

Recerca (12-13)

Disney i els nazis També el “pato Donald” va ser un nazi... en somnis. (p. 12)

The End (22) Alzheimer

Alejandro Gella, investigador de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, ens parla de l’Alzheimer.


A fons Más allá de la

MODA Newsuic 30. octubre-gener de 2012

4

Más allá de lo superficial y banal que pueda parecer, la moda tiene un mecanismo de acción y una dependencia entre toda la industria: sus procesos hacen que sea imposible formular propuestas creativas caprichosas, ligeras o ajenas a las realidades industriales, económicas o sociales de un mundo cada vez más globalizado. Sólo en España, en cuanto a la facturación del sector textil se refiere, las tiendas de ropa alcanzaron los 17.373 millones de euros en 2010 según la décima edición del informe El Comercio Textil en Cifras de la Asociación Acotex. Según el estudio hay más de 60 mil puntos de venta minorista y el comercio textil ofreció casi 200 mil empleos el último año. Con estos datos resultaría inapropiado no hablar de la moda con el mismo rigor que se aplica a otros sectores.

Roser Santigosa

Moda de largo recorrido

Arte y ciencia. Metodología y creatividad: todos ellos son elementos necesarios a la hora de hablar de algo como la moda; y también otros ámbitos como la economía, la sociología, la historia… Las propuestas de moda no sólo hacen referencia a la ropa o el téxtil, hay muchos campos industriales que influyen en ella y viceversa.

El Colour Index International tiene trece mil nombres de colores registrados y sin embargo, ¿por qué todas las marcas se ponen de acuerdo para ofrecernos cada temporada semejantes gamas de colores? En septiembre las editoriales de moda de todo el mundo hablan de los mismos colores, estampados, patrones…

Creadores de tejidos, estampadores, patronistas, diseñadores, confeccionistas, modistos, estilistas…: no se trata de algo banal o superficial, fruto simplemente de la casualidad. Son muchos sectores, los que tienen parte de un auténtico entramado de puntos de acción: desde la empresa química que crea un pigmento de color, hasta la boutique final que vende vestidos. Cada uno tiene un tiempo y un papel protagonista en este negocio y todos ellos acaban, como por arte de magia, coordinados para ofrecer, al fin, la moda apropiada en cada temporada.

La moda es el resultado de un estudio profundo de las tendencias en todo el mundo. Cabe destacar los estudios llevados a cabo por los llamados laboratorios de tendencias o bureaux of Style, en los que trabajan profesionales que aplican rigurosos métodos científicos de análisis de los consumidores y de los mercados. ¿Qué analizan? Ideas y filosofías que rigen el comportamiento del consumidor a todos los niveles y sectores de actividad. Después traducen estos comportamientos en las tendencias que gobernarán

la calle dos años más tarde. I finalmente, llega a nuestro armario… Ya se ve que es un arte; pero un arte que exige un complejo y abundante trabajo. Es en este sentido, que la gurú Lidewij Edelkort, afirmaba que “no hay creación sin conocimiento previo, y sin diseño, un producto no puede existir”. Edelkort fue nombrada en 2003 por TIME Magazine como una de las veinticinco personas más influyentes del mundo de la moda. En su laboratorio, Trend Union, ella y sus colaboradores orientan a los clientes y equipos profesionales a interpretar la evolución de la sociedad y los gustos que tendrán los consumidores sin olvidar la realidad económica. Trabajan desde seis meses hasta diez años vista. Como en otros laboratorios similares

en Trend Union elaboran los llamados books o “cuadernos de tendencias”. Son el resultado de un proceso de recogida de información que llega de todas partes del mundo gracias a su red de coolhunters: Buenos Aires, Berlín, Tokio, Londres, Nueva York o Barcelona. Ciudades en constante movimiento y evolución donde nacen esas corrientes de pensamiento y de comportamiento. Edelkort insiste en que “este don para saber lo que es correcto y cuándo, no es una experiencia mística; las ideas que se desarrollan (en los books) no son mis ideas, están en el aire… la parte creativa es la forma cómo se traducen estas ideas. Nuestros estudios ayudan a entender el pasado para visualizar mejor el futuro”.

Gente cool o el cazador 2.0 En esta cadena de descifrar las tendencias adquieren un papel fundamental los coolhunters o “cazadores de tendencias”: personas ubicadas en grandes ciudades en todo el mundo, desde China a Argentina. Alguien que se mueve por la curiositas: la curiosidad por descubrir nuevas cosas. Este cazador sabe plantear las preguntas adecuadas, en el momento adecuado, y a las personas oportunas. ¿Qué tipo de personas? Sólo gente cool. ¿Y qué significa ser cool? Al contrario de lo que pudiera parecer, no es gente cambiante por principio, sino gente con carácter individual, que se ha encontrado y hecho a sí misma y sabe qué quiere y por qué. Gente, en defi-


nitiva, que no se pierde entre la masa, sino alguien singular. Los coolhunters se fijan en ellos porque, aunque las tendencias y los entornos cambian constantemente, estos individuos no lo harán, y a través de su estabilidad permitirán descifrar el entorno cambiante.

De todos modos, no todo es coser y cantar. De hecho, en las últimas décadas, la moda –y en general la sociedad del consumo– ha dado un giro radical que ha hecho que las empresas necesiten, cada vez más, un contacto directo con la calle; saber qué ocurre y cómo se mueve todo. Así pues el papel de estos cazadores y la escucha de nuevos canales de comunicación 2.0 adquieren una relevancia inaudita hasta el momento. Y no todo el mundo está capacitado para ello.

De largo recorrido Después del proceso de recogida del material aportado por los coolhunters, los laboratorios cuentan con otro amplio equipo de especialistas que a través de mesas redondas y sesiones

Los books de tendencias son usados por los fabricantes de tejidos, diseñadores y profesionales del sector para saber qué quiere el cliente y de qué dispone el mercado para confeccionar sus productos. Sin ir más lejos, el ya mencionado laboratorio Trend Union cuenta, en su cartera de clientes, con algunos tan prestigiosos como Coca-Cola, Shiseido, Lancôme, Cacharel, Gucci, Nissan o Estée Lauder. Los books pueden ser de temáticas como patronaje, estilos de vida, jardinería, cosmética, colores, tejidos, etc. Todos beben de las mismas tendencias recogidas alrededor del mundo por los coolhunters, pero después se interpretan para cada sector o región. Y aquellos que acceden a estos books, ¿copian o simplemente se adhieren a las tendencias? No se trata de copiar las propuestas sino de evaluar los conceptos, entender la tendencia social a dos años vista y lo que posiblemente demandará el mercado. Sirven como fuente de inspiración pero no anula la capacidad creativa de cada diseñador o las líneas estratégicas de cada compañía o mercado local.

Cabe destacar además que, en estas tendencias globales existen alteradores como el fenómeno celebritie o los líderes de opinión. Personas capaces de imponer su propio estilo a sus seguidores o fans. Guste o no, estos líderes gozan de autoridad y legitimidad entre su grupo de seguidores y sus criterios o forma de comportarse son considerados un referente.

Creadores de futuro El ampliamente considerado como el padre del management, Peter Druke (Viena 1909 – Claremonst 2005), afirmaba que “la mejor forma de predecir el futuro es creándolo tú mismo”. En este sentido, y aún habiendo expuesto primero el mecanismo de esta gran industria de la moda, cabe decir que el ser humano no es una marioneta en manos de la industria. A pesar del ritmo que le envuelve, cada ser es capaz de adherirse o rechazar o crear sus propias propuestas. Y de hecho es imprescindible que existan personas “rebeldes” o incluso “inalterables” para poder evaluar el ritmo de las tendencias. Cazar y prever las tendencias, como afirma Victor A. Gil, en su libro Coolhunting. El arte y la ciencia de descifrar tendencias “no solo consiste en tratar de identificar una innovación o movimiento vanguardista en el mundo de la moda, música, arte o diseño (…), los indicios que pueden alumbrar una innovación proceden de varias fuentes, ya sean unas estadísticas con las ventas del mes o el titular de un diario”. La francesa Nelly Rody, otro refe-

rente internacional en tendencias, afirma que “un cazador de tendencias no debe tener sólo intuición o ser creativo o tener un estilo propio, debe ser multidisciplinar y dominar conceptos de muy variada índole como son la historia del arte, comunicación, psicología, escenografía, sociología, marketing y diseño gráfico e industrial. Deben tener un alto nivel cultural”. Por eso, es cierto que las tendencias empiezan leyendo los periódicos, en las empresas innovadoras en tecnología; pero sobre todo, observando a las personas. Las tendencias empiezan y acaban en la calle. Detrás de cada propuesta existen historias, intenciones y fenómenos vinculados a la ropa que cada uno compra. Nelly Rody habla de la necesitad imperante de formación en las ciencias humanistas que pueden ayudar a descifrar la economía y la industria del futuro. Y es que, a la hora de la verdad, comprender el ser humano es la base para predecir el futuro.

Gil Mártil, Víctor Alejandro. 2009. Coolhunting. El arte y la ciencia de descifrar tendencias. Empresa Activa. Barcelona. Malcolm Gladwell, Annals of Style, “The coolhunt”, The New Yorker, March 17, 1997, p.78 www.trendslabbcn.blogspot.com

5 Newsuic 30. octubre-gener de 2012

En marzo de 1997 la revista The New Yorker publicó el artículo “The coolhunt” en el que se abordaba por primera vez esta caza de tendencias. El artículo exponía que son ciertos chicos, en ciertos lugares los que deciden lo que es cool. La función de los coolhunters es reconocerlos y, a partir de su modo de ser o vestir, identificar lo que va a ser tendencia en moda.

de brainstorming perfilan y definen conceptos; luego se analizan de modo más racional gracias a estudios de mercados y sociológicos que validan las intuiciones iniciales y finalmente se plasman en los llamados books o cuadernos de tendencias.


V Veus UNA REFLEXIÓN SOBRE LA UNIVERSIDAD

QUALITAT I ESCOLA INTEL·LIGENT

Carmen Dropez Ballarín

Miquel A. Comas

Miembro del Consejo Asesor Universitario de la UIC. Catedrática de Lengua y Literatura Castellana

Newsuic 30. octubre-gener de 2012

6

La universidad en Cataluña es una realidad con muchos siglos de historia. Ha transcurrido mucho tiempo desde que el Rey Jaume II en el año 1300 creara el Estudio General de Lleida, bajo los principios de la universalidad del saber, y más tarde los de Barcelona, Girona, Tarragona…, interrumpidos en 1714 por la guerra de sucesión a la corona de España. Con la llegada de la democracia y en concreto en 1983, la Ley de Reforma Universitaria (LRU) reconocía la autonomía universitaria, la libertad de programar estudios propios e incorporar la investigación como elemento fundamental para ¿SERÁ adquisición BUENO EL la y difusión de NUEVO nuevos conociSISTEMA DE mientos.

BOLONIA?

En este nuevo espíritu, el parlamento de Cataluña, mediante la ley 26/1984 sentó la bases para el reconocimiento de las universidades privadas de acuerdo con las competencias que otorgaba el Estatuto catalán y la LRU, gracias a lo cual se reconoció y aprobó la Universitat Internacional de Catalunya. En los últimos años, la universidad se ha encontrado en un proceso de cambio importante para los docentes y los discentes, según el llamado “plan

Bolonia” (1999), con un nuevo sistema de control en la adquisición de conocimientos y de competencias por parte de los alumnos mediante la evaluación continua. A su vez, este sistema exige al profesor unos nuevos métodos docentes en los que las tecnologías de la información son fundamentales. Con este sistema la clase magistral desaparece y la forma de transmitir los saberes también. ¿Es bueno? ¿Será eficiente en el futuro? ¿Nuestros universitarios saldrán mejor preparados? En la mayoría de las aéreas de conocimiento ha desaparecido la licenciatura de cinco años. Las titulaciones se han estructurado en grados (3-4 años), máster (1-2 años) y doctorado. ¿Es factible esta sustitución para la adquisición de conocimientos en función del tiempo programado? No es fácil; más si tenemos en cuenta el nivel de conocimientos con los que llegan, generalmente, algunos alumnos a nuestras universidades provenientes de la enseñanza secundaria obligatoria (LOGSE), según los informes PISA de reconocido prestigio internacional. En cuanto a la selección de alumnos creo que debieran desaparecer las pruebas de selectividad y facultar a cada universidad sus pruebas específicas para la selección de los mismos. Por último, si entendemos que las universidades privadas realizan un servicio público, las autoridades educativas tendrían que reflexionar con la posibilidad de tenerlas en cuenta en sus planes de promoción y soporte político en todos los ámbitos de sus competencias.

Professor de la Facultat d’Educació

Certament, els equips professionals que composen les nostres institucions educatives, constantment promocionen els conceptes de qualitat, innovació, formació continua, excel· lència i, sobretot, talent. Però ens cal potenciar, possibilitar i fer visible la nostra tasca. La nova fita educativa consolida la idea de que el capital humà i la societat del coneixement esdevinguin un dels principals motors de progrés social i econòmic. Però hem d’obrir portes, compartir experiències i fer visible el nostre dia a dia a l’hora que el fem partícip a tota la comunitat educativa. Molts són els centres que fa temps que treballen per millorar les vies de comunicació i la promoció de les experiències com a element distintiu de la institució. El propi centre, dins de l’equip docent, disposa d’una “gran maleta pedagògica” sorprenent, inesgotable i l’èxit però, en ocasions no veu la llum. Ara, hem de lluir les excel·lents iniciatives pedagògiques tot fent-les extensives per a gaudir-les conjuntament, cooperativament. Ara, hem d’assumir que l’entorn d’aprenentatge ha canviat i que, per tant, caldrà adaptar-se a les noves necessitats. Els nostres alumnes reben moltes “experiències” de coneixement i tenen un ventall d’interpretació molt més obert i flexible. Ens trobem davant d’alumnes que utilitzen Internet i les xarxes socials com a elements d’aprenentatge compartit. Ja no treballem la gestió de dades –que ho fan els sistemes

informàtics– sinó la capacitat de generar pensament global, creatiu i crític. És l’entrada de l’anomenada “aula intel·ligent”, on el treball interdisciplinari és entès com una eina de superació, repte i aplicació a la realitat quotidiana dels propis estudiants mitjançant una actitud reflexiva, empàtica i col·lectiva. Degut a la pressió i l’obsessió del sistema per assolir resultats ens hem oblidat de la “màgia del viatge”, el plaer del “descobriment” d’aprendre, la passió i l’emoció del procés d’ensenyament i aprenentatge. Hem de recuperar el desig, la vocació i el rol d’acompanyar als alumnes en el seu propi procés de descobriment, gestió d’emocions i coneixements, així com en la seva aplicació interpersonal i intrapersonal. Cal, doncs, centrar l’adquisició de coneixement i competències en una metodologia multidisciplinar, flexible, adaptativa, on el centre de l’acció i la responsabilitat de l’aprenentatge recau en l’alumne. És a dir, fomentar l’assimilació de l’autonomia, la capacitat crítica i d’adaptació com a fites de desenvolupament personal. La garantia d’èxit de les escoles competents es fonamenta en la seva capacitat d’adaptabilitat, d’optimització i d’eficiència de recursos, permetent així assolir un major grau d’identitat, productivitat i superació. L’excel·lència no és un acte espontani sinó un hàbit i l’escola intel·ligent serà aquella que aprengui de si mateixa, que optimitzi el seu capital humà a l’hora que visualitza les seves potencialitats.


CONSENSO CONSTITUCIONAL Y RIGOR TÉCNICO

EMPRENEDORS DAVANT LA CRISI

Javier Junceda

Ignasi de Borfarull

Si las constituciones son, conforme a la célebre figura de Hayek, una suerte de ataduras que las sociedades se imponen cuando están sobrias ante la eventualidad de caer en ebriedad, mal resulta conformar marcos constitucionales desde la coyuntura y el apresuramiento. Con independencia de la idoneidad desde la óptica política de consensos entre las principales fuerzas parlamentarias, en el terreno jurídico cuesta aplaudir iniciativas legislativas alejadas del necesario grado de profundidad e idoneidad técnica.

No sabem com ni quan sortirem d’aquesta crisi. El que sí que sabem és que uns ho faran més ben parats que d’altres. Entre aquests hi ha els emprenedors: els autènticament optimistes i audaços. Existeix un optimisme intel· ligent, diferent d’aquell que només fa volar coloms. És un optimisme agosarat i alhora realista que s’inicia amb la passió per realitzar un somni.

Decano de la Facultad de Derecho. Abogado.

Sostenía con sabiduría Marañón que la rapidez es una virtud que conviene vigilar para evitar que devenga en un vicio, la prisa. Y esto es lo que ha podido haber acontecido en este caso, en el que se ha modificado nuestra norma fundamental sin el oportuno grado de rigor que merece por su alta función en nuestro ordenamiento. Además, si el propósito reformador ha consistido justamente en enviar a los mercados mensajes tranquilizadores de seria y segura contención del gasto público, ha de coincidirse que dicho propósito se desnaturaliza con la propia EL CAMBIO dicción del nuevo EN LA cuarto CONSTITUCIÓN apartado del reforNO COLMA arNINGÚN VACÍO mado tículo 135, Y CONTRADICE conforme al cual “Los LO QUE límites PRETENDE de déficit estructural COMBATIR

y de volumen de deuda pública sólo podrán superarse en caso de catástrofes naturales, recesión económica o situaciones de emergencia extraordinaria que escapen al control del Estado y perjudiquen considerablemente la situación financiera o la sostenibilidad económica o social del Estado, apreciadas por la mayoría absoluta de los miembros del Congreso de los Diputados”, que es precisamente lo que padecemos en el tiempo presente.

Quina és la diferència entre l’emprenedor i el comú dels mortals? Potser és la motivació intrínseca, que actua com un autèntic pou d’energia immaterial. Però, a més, l’emprenedor té una altra motivació, anomenada transcendent, que va més enllà del curt termini, del càlcul concret, del benefici immediat. La motivació transcendent porta a ser algú amb responsabilitat social, amb vocació per fer una tasca que redunda en benefici dels altres.

Como se verá, en buena medida hemos cambiado para seguir igual, y con el agravante, además, de haber procedido a intervenir sobre nuestra norma de normas no precisamente con la delicadeza de cirujano, sino con modos y maneras apresuradas en fondo y forma, algo que sin duda puede transmitir al contexto financiero internacional una imagen contraria al sosiego y tranquilidad que tanto se requiere para atajar los súbitos pánicos que padecemos a resultas de esta grave crisis económica.

No només amb bones intencions: és un emprenedor optimista i alhora amb un sentit acurat de la planificació, que treballa amb un càlcul refinat dels riscos i amb un disseny financer i de producció precís, valent i estratègic. Té lideratge; és valent i alhora resistent, fort davant la dificultat i expert en perseverança. Aristòtil diria que això és un ciutadà virtuós que té com a horitzó la millora de la polis.

Bienvenidos los consensos, pero bienvenidas también las cosas bien hechas.

L’emprenedor és sovint un equip afinat que sap trobar la informació necessària en recursos i en assessorament. Busca i troba el coneixement i el converteix en valor.

7 Newsuic 30. octubre-gener de 2012

Sin duda, la reciente iniciativa de reforma del artículo 135 de nuestra Constitución se ha fraguado en un ambiente no precisamente propicio para tal sosiego. Los embates del mercado financiero internacional del pasado verano, junto con la presión de nuestros socios europeos, han dado al traste con una modificación de nuestra lex legum que no sólo colma ningún vacío, sino que contradice los problemas que pretende combatir (¡permite elevar el techo de deuda ante situaciones de crisis extraordinarias como la que padecemos!), e incluso se ha llevado a cabo desde discutibles cauces procedimentales (los previstos para reformas simples o epidérmicas del texto constitucional, nunca para alteraciones de este calado que precisan del completo debate parlamentario y no de lectura única, como ha recordado la Sentencia Constitucional 103/2008).

Professor de la Facultat d’Educació.


Els Campus COMUNITAT UNIVERSITÀRIA

Prenent el relleu Redacció Belén Castro La nova secretària general és llicenciada en Dret per l’Institut Europeu de Dret i Economia (INEDE-UIC) i ha exercit l’advocacia en el bufet d’advocats Roca Junyent al llarg dels últims deu anys, com a especialista en dret mercantil i societari.

Newsuic 30. octubre-gener de 2012

8

Teresa Vallès La nova Degana de la Facultat d’Humanitats és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, doctora per la Universitat Pompeu Fabra i Màster en Ciències Cognitives i Llenguatge, per la Universitat Autònoma de Barcelona. Es va incorporar al claustre de la Facultat l’any 1998. Ha estat cap de Normalització Lingüística de la UIC i vicedegana de la Facultat des del 2009.

Lluís Giner És el nou Degà de la Facultat d’Odontologia. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en Estomatologia i doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (1990). Ha estat vicedegà de recerca de la Facultat d’Odontologia del 2007. Javier Junceda El nou Degà de la Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques és llicenciat en Dret per la Universitat d’Oviedo i doctor en Dret Administratiu per la Universitat de Valladolid. Ha compaginat l’exercici de l’advocacia amb la carrera acadèmica a Espanya i Iberoamèrica. És acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i de l’Acadèmia Asturiana de Jurisprudència; membre d’honor del Col·legi d’Advocats de Lima i Libertad (Perú) i del Club Español de Arbitraje, i també ha estat cònsol honorari del Perú a Espanya.

Les darrers setmanes a la UIC hi ha noms propis que cal mencionar per les seves incorporacions o nomenaments. A totes aquestes persones els desitgem molts èxits! Evaristo Aguado Assumeix la nova Direcció de Formació, Assessorament i Coaching de la UIC. Té una llarga experiència en la direcció i formació de persones. Des del 2003 ha estat al grup AGBAR exercint diversos càrrecs de direcció. És llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona. També ha desenvolupat una labor docent com a professor d’ètica dels negocis.

Raquel Iriso La nova directora de Comunicació és llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat de Navarra ha realitzat estudis en gestió de la comunicació pública per l’ESADE. És també professora de la Facultat de Comunicació de la UIC, empresària i compta amb una llarga trajectòria lligada a la consultoria dins del món de la comunicació estratègica.

Emilee Sarah Moore La nova co-directora del Servei d’Idiomes és llicenciada en Humanitats i màster en Lingüística Aplicada a la Universitat de Queensland, Austràlia. És doctora en Didàctica de la Llengua per la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en les pràctiques plurilingües en la universitat catalana i la seva relació amb la construcció del coneixement.

Josep Pablo El Director de Desenvolupament Tecnològic és enginyer industrial en l’especialitat elèctrica per la Universitat Politècnica de Catalunya i màster en Desenvolupament de solucions Business Intelligence. Ha estat director d’informàtica de Ferroberica i a DCMDetersa. Leontina Vinaixa Ha passat a ser la nova directora de la Clínicia Universitària d’Odontologia.

CARES

DE LA NOTÍCIA

Jordi Tió

Marco Esposito

Mercè Miralles

Llúcia Oliva

L’arquitecte Jordi Tió va impartir una conferència, en el marc del Taller Vertical 2011 de l’ESARQ, titulada “Il·luminació i color”. Estava dirigida a tots els alumnes participants al taller i va parlar sobre com treure el màxim partit d’un espai de 40 m² jugant amb la il·luminació i el color. “La clau d’un bon interiorisme –va dir– és aconseguir una atmosfera que emeti emoció”.

Expert en periodòncia, parlà als alumnes d’Odontologia de les pautes per accedir a la informació científica, seleccionar-la i aplicar-la a una situació clínica particular. “Avui, per augmentar les probabilitats d’èxit i la predictibilitat a llarg termini dels tractaments, els científics haurien de basar-se en l’evidència científica de què disposen. És a dir, saber treballar i aplicar la informació a la situació clínica de cada moment”.

Durante la sesión, en la que habló de los gabinetes de prensa, situó a los alumnos en el contexto del día a día de una redacción y dio una serie de consejos sobre cómo mantener una relación fluida entre los gabinetes de prensa y los periodistas de los diferentes medios. “Es necesario que haya un feedback entre el periodista y el ejecutivo, para conseguir un trato cordial sin caer en amiguismos”, explicó Miralles.

La que havia estat corresponsal de TV3 als EUA, i de TVE a l’antiga URSS i Rússia, va explicar amb detall el funcionament del CIC i les queixes més freqüents que reben del públic sobre el comportament dels mitjans de comunicació. En aquest sentit, va animar a l’alumnat a tenir en compte que “els ciutadans tenen dret a una informació veraç per adoptar decisions lliures”, sent valents a l’hora d’informar.

Arquitecte 12 d’abril

Professor de la Universitat de Göteborg. 30 d’abril

Redactora en la revista Presència 30 de septiembre

Pres. Consell Informació de Catalunya 6 de juny


FACULTAT D’EDUCACIÓ

La UIC inaugura els nous edificis de la Facultat d’Educació L’Excm. Sr. Xavier Trias, alcalde de Barcelona, i l’Hble. Sr. Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, van inaugurar, el passat 10 d’octubre, els edificis de la Facultat d’Educació de la Universitat Internacional de Catalunya. Durant l’acte d’inauguració, l’alcalde va remarcar que és ‘important que la Universitat tingui una actitud positiva i formi a bons educadors en valors i coneixements’. Redacció

El rector de la Universitat, el Dr. Pere Alavedra, va destacar que un dels aspectes importants de la Universitat és formar professors competents en coneixements, habilitats i, especialment, en actituds. Per la seva banda el conseller Andreu Mas-Colell, després d’agrair la invitació a l’acte, afirmava que ‘es necessiten institucions que formin bons professionals i docents’, destacant tres eixos importants en l’àmbit de l’educació: ‘l’eficiència, la qualitat i la internacionalització’.

Amb l’adquisició dels dos edificis, la UIC vol donar resposta a les necessitats derivades del creixement de la Universitat i aposta per la formació, especialment en aquests moments de crisi, com una aportació de valor a la societat, tal com recordava el degà de la Facultat, el Dr. Albert Arbós. “Per a nosaltres -deia el degà-, ser bons professors vol dir ser bones persones, que busquen el bé i la veritat. També bons professionals, formats en un estudi intens, en una atenta guia personal i professional i en un exemple de coherència de vida per part de la comunitat universitària que ens envolta”. Des del punt de vista de les instal· lacions, la Facultat disposa d’una varietat de dimensions en els espais i aules específiques; com ara sales per a les ciències experimentals i aules de llenguatge artístic.

ALGUNES DADES

Aula Taller: Acondicionada

per activitats com psicomatricitat, plàstica o mùsica.

Aula de Ciències Naturals: Dotada especialment per la didàctica de les ciències natural.

Aula d’informàtica: Dotada

amb 35 ordinador i pissarra digital.

18 despatxos 18 aules (equipades

informàticament)

2 magatzems 3.029 m2 superfície útil 3.574,56 m2 superfície total 2 edificis: Delta i Gamma 7 vestíbuls (descans i altres) 1 copisteria

ENTREVISTA

9

Què suposa la construcció dels nous edificis per a la Facultat? En primer lloc, una mostra de confiança del Patronat de la UIC cap a la nostra Facultat i una aposta decidida pel valor social de l’educació, especialment en temps de crisi.

Newsuic 30. octubre-gener de 2012

Els nous edificis, situats al carrer Terré, van ser adquirits l’abril de 2010 per la Fundació Familiar Catalana, entitat promotora de la Universitat. A l’acte d’inauguració, hi van assistir, també, el president del Patronat Universitari, el Sr. Josep M. Pujol, acompanyat per la resta dels membres del Patronat, la Comissió Executiva de la Junta de Govern, la Junta de Centre de la Facultat, i personal docent i d’investigació de la Universitat i d’administració i serveis.

Finalment, l’alcalde de Barcelona va felicitar la UIC per apostar per l’educació de qualitat, fent esment a la crisi de valors actual que pateix la societat. Per això, va posar de manifest que ‘les famílies i les escoles tenen un paper important en la formació de virtuts i valors’.

AMB EL DEGÀ

Projectes de futur que teniu pensat per a la Facultat d’Educació? Els projectes de futur estan en la línia dels objectius marcats per tota la UIC pels propers anys. La consolidació de les línies de recerca; l’atenció personalitzada a l’alumnat, a través de les tutories acadèmiques i l’assessorament personal; l’ampliació en l’oferta de postgraus i formació contínua; les relacions internacionals; i, finalment, encara que no menys important, la millora docent, mitjançant la formació continuada del professorat de la facultat. Quin és el futur de l’Educació a Espanya? L’educació a Espanya, sofrirà canvis importants per les convulsions socials, polítiques i econòmiques que estem sofrint, i que encara no s’han acabat. Cal, des de la nostra posició, contribuir a la millora d’aquest futur. La UIC és que té molt clares les seves finalitats i, donat que són finalitats valuoses, crec que ajudaran a la millora de l’educació a través de la millora en la formació dels futurs mestres.


Els Campus ESTUDIANTS

IN MEMORIAM

Pràctiques de MEDICINA, per

tot el món Redacció “Les pràctiques a l’Hôpital Pitié Salpetriere de París em van permetre adquirir experiència en un món que em fascina: la medicina”

Dr. Félix Cruz

Newsuic 30. octubre-gener de 2012

10

Primer vicerector de Recerca de la UIC, catedràtic de Neuropatologia i director de l’Institut de Ciències Neurològiques i Gerontològiques. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universidad Nacional de Córdoba (Argentina) i doctor per la Universitat de Barcelona. Va ser vicerector de Recerca des del 1997 fins al 2006 i director de l’Institut de Ciències Neurològiques i Gerontològiques des del 1997. Era membre de les societats catalana i espanyola de Neurologia, i de les societats Italiana de Neuropatologia, Alemanya de Neuropatologia i Neuroanatomia, Americana de Neuropatòlegs i Britànica Neuropatològica.

Alba Rodríguez, de 21 anys i estudiant de 4t de Medicina, és una de les alumnes de la UIC que, durant el mes d’agost va realitzar les pràctiques de Medicina a la secció de cardiologia de l’Hôpital Pitié Salpetriere de París. Ha estat una de les primeres alumnes de la Facultat de Medicina que ha tingut l’oportunitat de fer les pràctiques en un hospital a l’estranger.

començar a planificar l’estiu i se li va ocórrer la idea de fer el practicum fora d’Espanya. Després de valorar diferents opcions es va decantar per París: li entusiasmava la idea de veure’s treballant en un gran hospital, atendre pacients amb una altra llengua, conèixer l’ambient mèdic, etc.

Patró de la Fundació Familiar Catalana i membre del Patronat Universitari de la UIC des de la seva constitució, va morir el 27 de juny passat a Barcelona als 84 anys. El Sr. Lluís Gilabert va impulsar la Universitat juntament amb altres membres a través de la Fundació Familiar Catalana.

L’Alba ha tornat molt contenta d’haver viscut aquesta experiència, que no només li ha permès estar present en diverses seccions de cardiologia, sinó que també ha adquirit una gran experiència que li ha proporcionat seguretat i confiança en ella mateixa, a més de perfeccionar el francès.

El curs passat, una vegada finalitzats els exàmens de gener, l’Alba va

Durant les quatre setmanes a l’Hôpital Pitié Salpetriere, l’Alba va

La iniciativa que alumnes de Medicina, com l’Alba, tinguin l’oportunitat de realitzar pràctiques a l’estranger, no només ajuda els estudiants i futurs metges a prendre contacte amb la realitat de la seva professió en altres països, sinó també a estrènyer llaços entre la Universitat i el món assistencial, així com establir sinergies i col·laboracions amb hospitals de l’estranger, amb el propòsit d’ampliar el camp de la internacionalització.

COL·LABORACIÓ

BIENVENIDA

POSTGRAUS

L’hospital Pitié Salpetriere era l’únic que li permetia estar a la secció de cardiologia, que és on volia realitzar les pràctiques. A partir d’aleshores, la Facultat de Medicina va ajudar a l’Alba a gestionar el conveni i agilitzar el procés d’acceptació per part de l’Hospital francès.

Inauguració i clausura del postgrau MEF Sempre en verd

Lluís Gilabert

tenir la sort de poder estar en tres serveis diferents dins de l’especialitat de cardiologia.

L’ESARQ UIC va obrir i tancar el curs compartint semàfor verd a La Vanguardia amb polítics i personalitats de la vida pública. En el primer semàfor, que va sortir publicat el mes de setembre passat, hi va aparèixer Maria Reig, presidenta de Reig Capital Group, empresa que va patrocinar el Taller Vertical d’aleshores. En el segon, publicat el juliol passat, hi figurà la graduada recentment Teresa Martínez, amb motiu dels dos premis d’Arquitectura que va rebre abans que finalitzés els estudis: el primer premi de la Càtedra Ceràmica 2010 i el segon, per la participació al Concurs Internacional de Disseny Cevisama INDI, basat en el disseny industrial i la innovació tecnològica en material ceràmic.

De todo el mundo La UIC dio la bienvenida a los alumnos de nuevo acceso. En distintos grupos, según las titulaciones, la novedad de este año fueron las distintas sesiones relacionadas con los valores, la integración y el coaching. Por otro lado, unos días antes también se hizo un acto especial, presidido por Matthew Kwiatkowski, Director de Relaciones Internacionales para los alumnos de 18 nacionalidades diferentes, la mayoría de Italia, Polonia y Alemania, pero también de otras como Corea, Francia o México.

Dissabte 15 d’octubre es va celebrar la inauguració i la clausura del Postgrau en Matrimoni i Educació Familiar (MEF) dels cursos 10-11 / 11-12, organitzat per l’Institut d’Estudis Superiors de la Família (IESF) de la UIC. La inauguració va estar presidida per una de les coordinadores del Postgrau, Pilar Lacorte, que va donar la benvinguda als nous alumnes i va presentar el programa i els objectius del curs. L’acte de clausura va estar presidit per la vicerectora de la Comunitat Universitària, Belén Zárate, que va presentar breument la ideologia i els valors que es transmeten a la Universitat. També va parlar de la importància de l’IESF, dels objectius i de les línies d’investigació que segueix l’Institut.


CONCURS FOTOGRAFIA El Club de Fotografia de la UIC ha convocat la segona edició del concurs de fotografia “Les vacances d’estiu”. Aquest any s’han presentat més de 150 fotografies. www.uic.es/fotografia

ACTES ACADÈMICS

Nou curs: formació integral i transferència de coneixements Redacció

Puig, durant la seva intervenció, posà en relleu l’interès de la UIC de formar persones amb “excel·lència, valors i moral”. Va explicar també cóm va néixer la seva empresa familiar i com

Tot seguit, Antoni Castellà, va parlar de la universitat com “un motor en temes d’economia i en temes socials. Per Això, és bo que a les universitats es reforcin el graus i màsters, es promoguin les càtedres, els doctorats i una recerca d’excel·lència”. Fent referència a la formació integral de les persones, afirmava: “la societat necessita persones cultes, cíviques, respectuoses, solidàries, emprenedores i sobretot virtuoses”. El secretari d’Universitats i Recerca ha finalitzat el seu discurs dient que “un professional, abans de tot, és persona, i formar la gent en valors serà la grandesa del nostre país”.

FORMACIÓN

Tercer taller de formación de estudiantes Mario Hernández

2º Comunicación Audiovisual

Con la implantación del Espacio Europeo de Educación Superior, todas las facultades de la UIC tienen una comisión de calidad que debe contar con la participación de algún estudiante preparado. A estos estudiantes se les forma en talleres, como el recién organizado por la UIC y la UPC, en colaboración con la Agencia Catalana para la Calidad del Sistema Universitario. El perfil medio de los asistentes a este tipo de cursos es el del alumnado de segundo curso de la UIC con un buen expediente, talante colaborador e iniciativas para mejorar su facultad. “Buscamos que entre el alumnado –dice Belén Zárate, Vicerrectora de Comunidad Universitaria– vaya calando esta cultura de la participación en los asuntos

universitarios, para que sean muchos los que se impliquen en los procesos establecidos para mejorar la calidad”. En esta edición se han superado las plazas asignadas. Se trata de un curso que facilita a los estudiantes las herramientas y habilidades que les capacitan para formar parte de las comisiones de calidad. Además, reconoce Zárate, “esta colaboración entre entidades es muy enriquecedora”. Gracias al éxito de este año, la Vicerrectora de Comunidad Universitaria asegura que se va a repetir el curso que viene. En su opinión, “una de las formas de participación estudiantil más enriquecedoras para la Universidad es precisamente esta colaboración en las comisiones de calidad: trabajan con profesores, expertos y empleadores en la continua mejora de formación universitaria”.

Mn. José Luis Riocabo

Capellán del Campus Barcelona. Educació

Para Mario Vargas Llosa, fue un bonito espectáculo, el de Madrid invadido por cientos de miles de adolescentes, estudiantes y jóvenes profesionales venidos de todos los rincones del mundo para cantar, bailar, rezar y proclamar su adhesión a la Iglesia católica y su “adicción” al Papa. Este Nobel, que remarca la cultura e inteligencia de Benedicto XVI “cuyas encíclicas y libros un agnóstico como yo –reconoce– puede leer sin bostezar”, concluye que “la cultura no ha podido reemplazar a la religión ni podrá hacerlo”. Pese a ello, la BBC, en su informativo Today, exclusivamente aludió como noticia a los imprescindibles manifestantes que se oponen a todo acontecimiento mediático para aprovechar su rebufo, sin mencionar ni una sola vez la Jornada Mundial de la Juventud, y sin referirse para nada a la capacidad de convocatoria que supone reunir a casi dos millones de jóvenes… La gigantesca fiesta contagió en las calles a los madrileños. Desde el Vicepresidente de la Comunidad Judía (“gente sana”, “energía positiva”, “retorno a los valores”, “el Papa ha pedido a los jóvenes que sean muy valientes con sus convicciones”), hasta la mujer que se acercó a un sacerdote, removida y se echó a llorar porque llevaba treinta años apartada de Dios, y decía que no le parecía justo que Dios la perdonara... Allí estábamos los de este rincón del mundo que es la UIC. “Tenéis interrogantes –aseguró el Papa en Cibeles– y buscáis respuestas”; “la Verdad que no es una idea, una ideología o un eslógan, sino una Persona, Cristo, Dios mismo que ha venido entre los hombres (…) Él os ama desde siempre y os conoce mejor que nadie”. Oía estas palabras un treintañero que durante la espera se había sentado junto a un sacerdote. Por suerte, paradójicamente, si algo faltaba en Cibeles era agua, pero no tiempo.

Durante dos horas y media expuso sus interrogantes, sus búsquedas, su vida, su fe en la Eucaristía que vivía desde la Comunión aunque ni entonces, ni hasta ahora, nadie le habló de confesarse; mientras esperaba al Papa, sería la primera de su vida. ¡Cómo escucharía minutos después!: “es Él quien da verdadero sentido a nuestra vida. Abramos nuestro corazón a Cristo”. Un agnóstico, un judío, un no católico... o un católico, ¿será verdad que Benedicto XVI llega a “los que comparten nuestra fe” tanto como a los que “vacilan, dudan o no creen”? Y, aunque parezca obvio a alguno de mis escasos lectores, finalmente, tuvo lugar la Vigilia en Cuatro Vientos: a pesar de la furia del viento, lluvia horizontal; y todo con puntualidad germánica: en el momento en que el Sucesor de Pedro apareció en el impecable estrado. No era una performance sobre aquella arquitectura efímera. Ni el arquitecto hubiera soñado tan audaz puesta en escena de Pentecostés sobre Pedro y la Iglesia. Y sin ánimo de ningunear a nadie, ni el Taller Vertical de la ESARQ lo hubiera montado mejor. “Vuestros amigos querrán saber qué es lo que ha cambiado en vosotros (...): ¿Qué vais a decirles?”. Al final, fue el mismo Papa (reconocido hasta por un ateo como “uno de los filósofos más importantes de la actualidad”) quien sintetizara una respuesta: “os invito a que deis un audaz testimonio de vida cristiana ante los demás. Así seréis fermento de nuevos cristianos y haréis que la Iglesia despunte con pujanza en el corazón de muchos”. Estoy con la BBC. Que el Papa reúna dos millones de jóvenes puede no ser remarcable, pero porque la noticia sería lo que no se sabrá: la huella de fe y gracia de Dios en los corazones jóvenes cuyos nombres permanecerán anónimos... y que se prolongará más allá de aquella “inolvidable experiencia”.

11 Newsuic 30. octubre-gener de 2012

La Universitat Internacional de Catalunya ha fet una aposta per la formació integral de la persona i la transferència del coneixement a les pimes, a la sessió d’obertura del curs 2011-2012. A l’acte, el rector de la UIC, Pere Alavedra, va presidir l’acte acompanyat de Marià Puig, president de la Fundació Puig; Antoni Castellà i Clavé, secretari d’Universitats i Recerca del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, i Belén Castro, secretària general de la Universitat.

ha anat evolucionant al llarg dels anys. L’èxit de la seva empresa, deia, “és fruit d’una construcció basada en la veritat, la justícia, la llibertat i l’amor”.

NOT NEWS


Els Campus ARQUITECTURA

Taller Vertical 2011

15 + 9 x 40 = Industria + habitabilidad 15 de septiembre fue la fecha elegida de la presentación ante el jurado. Y el 15, también, los minutos que tenían los 9 grupos para mostrar su proyecto del Taller Vertical 2011 titulado “Industria + habitabilidad”. Durante una semana de trabajo los alumnos de Arquitectura tenían que idear una vivienda en un espacio de 40 metros cuadrados. No más. Redacción

Newsuic 30. octubre-gener de 2012

12

Como cada año, el Taller Vertical ha dado el pistoletazo de salida al nuevo curso de la Escuela de Arquitectura de la UIC (la ESARQ). Inaugurado el pasado 7 de septiembre, el Dr. Pere Alavedra, rector de la universidad,

explicó que el Taller Vertical “es una demostración clara de cómo se debe trabajar y fomentar las habilidades prácticas, actitudes y conocimientos en equipo”. Y, como recordaba Vicenç Sarrablo, Director de la ESARQ, “Industria + habitabilidad” ha tenido como objetivo principal

ACCESIBILIDAD

La UIC impulsa un servicio de Atención a la Discapacidad Redacción El Vicerrectorado de Comunidad Universitaria (VCU) de la UIC, junto con el profesor de la Escuela Superior Técnica de Arquitectura (ESARQ) Rovira-Beleta organizarán un Servicio de Atención a la Discapacidad en la Universidad. Este servicio quiere ofrecer una atención personalizada a aquellos alumnos, visitantes o personal de la UIC que presente alguna discapacidad física, cognitiva o sensorial. El servicio estará liderado por el Profesor de la Asignatura de Accesibilidad de la ESARQ Rovira-Beleta, que se encargará de prestar una atención especial a las personas que tengan algún tipo de discapacidad, representar a la Universidad en diferentes foros universitarios que traten el tema y elaborar un conjun-

to de actividades para sensibilizar y formar a la comunidad universitaria, con el fin de que cada uno en su área sepa cómo atender a los discapacitados. Belén Zárate, Vicerrectora de la Comunidad Universitaria afirma que “por nuestro tamaño podemos atender de manera personalizada a quien lo necesite y además, este trato a medida es uno de los valores fundamentales de la UIC”. Este servicio, que contará con el apoyo de Unidiscap, entidad que vela por la atención a la discapacidad en el sistema universitario, no sólo permitirá a la Universidad trabajar un tema importante como es la accesibilidad, sino también ofrecer un trato personalizado, que es uno de los valores que promueve la UIC.

ofrecer soluciones al acceso a la vivienda con un precio asequible y una construcción industrializada. Por eso el reto de los 40m². Pasada la semana el ganador fue el equipo 6h, liderado por los arquitectos y profesores Marc

Binefa y Miquel Lacasta. Este grupo realizó una vivienda que tituló “Mediando entre lo indispensable y lo bello, la membrana, como captadora de vida, sugiere los diversos rituales domésticos”. Los otros dos ganadores fueron los equipos UNI9, dirigido por Alberto Micolau y María Caffarena, y el equipo Vapor House, de la mano de los también profesores y arquitectos del taller Javier Peña y Mª José Marco.

PREMIS

Premi a les jornades LINK©, per la seva qualitat i transversalitat Redacció Les Jornades LINK© de la UIC, organitzades pel Vicerectorat d’Ordenació Acadèmica i Professorat (VOAP), amb la finalitat de transmetre experiències entre departaments, han estat reconegudes per la Xarxa Telescopi Espanya com a bones pràctiques en direcció i gestió universitària per intercanviar experiències entre les diferents universitats espanyoles. Aquesta xarxa està coordinada per la Càtedra UNESCO de Direcció Universitària, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i es va crear amb l’objectiu de compartir bones pràctiques en matèria de direcció i gestió universitària, així com també, promoure l’intercanvi de coneixements, formació i difusió de les diferents activitats de les institucions d’educació superior associades. El comitè avaluador de la Xarxa

Telescopi va validar positivament quinze bones pràctiques provinents de deu universitats espanyoles, entre les quals aquestes jornades de la UIC, a l’àrea de Persones. Al llarg dels anys, les pràctiques seleccionades han entrat a formar part d’un banc de dades de la Xarxa amb l’objectiu d’intercanviar experiències entre les universitats espanyoles que hi estan adherides. La Xarxa valora que les pràctiques triades a cada àrea contribueixin de manera positiva i eficient a l’enfortiment de l’àmbit de la direcció i gestió universitària. Aquest reconeixement suposa per a la UIC intercanviar amb altres universitats una sèrie d’experiències com desenvolupar i aprofitar de manera més eficient el coneixement i potencial del personal que treballa a la Universitat per aconseguir una major transversalitat.


LA MARATÓ DE TV3 La Dra. Núria Casals, responsable del Área de Farmacología y Nutrición de la Facultad de Medicina y Ciencias de la Salud de la UIC, participó el pasado 29 de junio en el XII Simpòsium Fundació La Marató de TV3, donde expuso los resultados de la investigación que está llevando a cabo con su equipo sobre la implicación de las enzimas CPT1C en la regulación del hambre.

VIDA UNIVERSITÀRIA

La JMJ abans, durant i després La pluja de Cuatro Vientos fou com a metàfora: una lluita o una espera que va valer la pena. És impossible treure’s de la retina les masses que ho ocupaven tot, els minuts de silenci a la vigília d’oració, els somriures d’alegria profunda. Feedback JMJ han estat unes jornades per reflexionar sobre el que vam viure unes quantes persones d’aquesta universitat, organitzades pel Servei d’Estudiants. Andrea Rodríguez Servei d’Estudiants

Amb tot el que s’ha parlat d’aquest gran esdeveniment semblava difícil que complís les expectatives que segurament més de 2.000.000 de persones s’havien fet. Però, com moltes vegades, la realitat va superar la imaginació. Fa pensar en les vegades que vivim per a què arribin els caps de setmana, les festes, viatges, trobades i, al cap de poc ÉS s’oblida i un se QÜESTIÓ sent una mica DE més buit perquè REVIURE- no l’ha omplert com esperava.

HO PERQUÈ PERDURI

Després de la intensitat dels missatges del sant Pare, dels 40 graus centígrads de Madrid, dels dies sense dormir i d’una situació tan extraordinària, la tornada a les nostres ciutats es va presentar com sempre: una mica llunyana de tot el que va succeir. Sembla que ja ha passat moltíssim temps de la JMJ i d’aquelles imatges de les rambles amb pancartes de recolzament de Benet XVI o de

Per tot això, el després de la JMJ a la UIC ha començat amb força. La qüestió no és haver-ho viscut, sinó reviure-ho perquè perduri. Aquesta és la idea de les sessions del Feedback JMJ dirigides a tota la comunitat universitària de la UIC. Ens han parlat del missatge de la JMJ, emfatitzant que la millor manera de transmetre les pròpies creences i els ideals és que abans hagin transformat a un mateix; sortir del “jo crec” per entrar al “nosaltres creiem”, ja que una persona sola té menys força; cal buscar amb fortalesa la veritat i escollir allò que val la pena amb compromís. En el fons, és el que deia Mn. Joan Costa, el primer ponent d’aquestes sessions, al Campus Barcelona: “tenim l’opció de triar entre Déu o una cosa i fer-la Déu. La segona opció, és triar la quincalla”.

Redacció La plataforma Moodle va néixer fa 10 anys aproximadament a la Universitat Tecnològica de Curtin, a Austràlia, i durant aquest temps s’ha estès de manera ràpida per tot el planeta. A nivell mundial, es fa servir en més de 55.000 institucions de 212 països i a Espanya, en 5.000 institucions, xifres que la converteixen el segon país del món amb més implantacions. El nou sistema permet crear fòrums, adjuntar documents o material audiovisual, realitzar consultes, etc. A més, compta amb l’avantatge que els usuaris cada vegada que es connecten poden veure els canvis des de l’última connexió, la qual cosa ajuda a crear la sensació de comunitat. Per poder implementar aquest sistema d’e-learning a la UIC, es van impartir diverses sessions de formació online i presencials per als professors, amb l’objectiu de proporcionar referents d’aplicació pràctica per a la nova plataforma. També es van dur a terme proves pilot amb alumnes. La UIC va decidir apostar per la plataforma Moodle, perquè és una plataforma que garanteix la qualitat d’un sistema adaptat a les necessitats de l’educació superior, i perquè evolucionarà al ritme necessari per satisfer els requeriments que sorgeixin. Aquesta aposta ha suposat a la UIC una millora en l’adaptació als estils d’aprenentatge, ja que ha incrementat el nivell de motivació dels alumnes, la rapidesa per disposar d’informació; també ha facilitat la implementació de models d’aprenentatge més actius.

13 Newsuic 30. octubre-gener de 2012

Passats tres anys d’espera, il·lusions, treball, conferències, stands, samarretes, preparació, quilòmetres... va arribar la JMJ.

gent tan diferent amb un ideal comú quasi impossibles.

Moodle entra també a la UIC


R

Recerca

Dels nostres professors

Walt Disney y la propaganda bélica durante la II Guerra Mundial en su cama y se da cuenta de que toda la experiencia ha sido una pesadilla. Al levantarse, abraza emocionado una miniatura de la Estatua de la Libertad, dando gracias por su ciudadanía estadounidense.

Raquel Crisóstomo* Professora de Comunicació

Newsuic 30. octubre-gener de 2012

14

Durante la Segunda Guerra Mundial varias productoras de animación realizaron, por encargo del gobierno americano, insignias, manuales ilustrados, y sobre todo cortometrajes de propaganda de guerra, con un claro contenido anti-nazi. Entre estos estudios, uno de los más involucrados fue la Disney Company, que llevó a cabo películas educativas y de formación militar, así como otras encaminadas a levantar la moral en retaguardia. En total se produjeron más de mil cortometrajes de dibujos animados a través de la Corporación de Walt Disney, Warner Bros, la Metro-GoldwynMayer, la Merrie Melodies, la Looney Tunes y la RKO Radio Pictures. Estos cortometrajes parodiaban el nazismo, así como sus líderes directos, como en The Ducktators de Looney Tunes (1942) o Blitz Wolf de la Metro Goldwyn Mayer (1942). Pero destaca especialmente Der Fuehrer’s Face (1943): se trata de una parodia crítica contra el nazismo y sus preceptos, que originariamente se llamaba Donald Duck in Nutzi Land, en un juego de palabras humorístico basado en la semejanza sonora entre nazi y nutzi (que en inglés significa tonto). En el film podemos ver cómo una banda musical, compuesta por los líderes del Eje –Hirohito al saxofón, Göring al flautín, Goebbels al trombón y Mussolini de bombo– marcha a través de un pequeño pueblo alemán, donde todo tiene forma o está decorado con la cruz gamada, mientras cantan las virtudes del nazismo. Se dirigen a casa del Pato Donald, le despiertan a punta de bayoneta, le obligan a leer el Mein Kampf rápidamente y le escoltan hacia el trabajo en una fábrica.

La última escena es una caricatura de Hitler a la que se le lanza un tomate que con su jugo escribe las palabras ‘The End’.

Donald comienza su jornada laboral de veinticuatro horas diarias enroscando tapas de obús en una cinta de montaje. Mezclado con los proyectiles pasan retratos del Führer, teniendo que hacer el saludo nazi cada vez, a la vez que no puede dejar de atornillar las tapas en los proyectiles. Cada nuevo lote es de un tamaño muy distinto y el ritmo de la cadena de montaje se intensifica hasta que Donald termina teniendo un colapso que deriva en alucinaciones de proyectiles de artillería por todas partes. Cuando éstas terminan, el Pato se encuentra

La película se hizo muy popular: antes de su estreno, la popular banda de Spike Jones and His City Slickers dio a conocer una versión del pegadizo tema musical principal (aún más paródica si cabe), que se convirtió en otra gran arma propagandística además del propio corto: de hecho, incluso se lanzaron copias detrás de las líneas alemanas para que las usaran los grupos de resistencia. Pero debido a la naturaleza propagandística del corto, y a la representación de Donald como un nazi, Disney mantuvo la cinta fuera de la circulación general después de su lanzamiento original. Hasta el 2004 Der Führer’s Face no volvió a ser revisada, incluida más tarde en el DVD de edición limitada Walt Disney Treasures.

*Raquel Crisóstomo Gálvez es doctora en Humanides por la Universitat Pompeu Fabra (2011). Es profesora de la Facultad de Ciencias de la Comunicación de la Universitat Internacional de Catalunya y ha impartido diversos cursos sobre ficción televisiva en la UPF. Su tesis “Maus d’Art Spiegelman”. Una dissociació de rols a través de la genealogia semiòtica de gats i ratolins a la literatura, la novel·la gràfica i la cultura visual analiza esta novela gráfica desde una perspectiva interdisciplinar entre les Humanides y las Ciencias de la Comunicación. Art Spiegelman realizó en Maus una biografía sobre las experiencias de su padre, víctima del Holocausto. Lo que normalmente hubiera sido otra narración de supervivencia pasó a ser un antes y un después en este género, por tratarse de una novela gráfica, un soporte muy poco habitual para temas de tanta magnitud. Spiegelman dibuja a judíos y nazis como ratoncillos y gatos, respectivamente. Este planteamiento representativo es asumido de forma natural por el lector, pero en realidad se trata de una inversión de caracteres entre los dos animales, que sólo se pueden entender si se analizan los precedentes gráficos del autor. La animalización de los judíos por parte de los nazis, la propaganda bélica hecha des del mundo de la animación de la mano de Disney y la carga visual de los dibujos animados desde los años treinta convergen en el imaginario de Spiegelman y en la correcta comprensión de su text.


NOTÍCIES

DELS NOSTRES PROFESSORS

Ferrer Pharma International subvenciona un estudi de la UIC Redacció

Salvador Aragonés

Cómo utilizar los géneros, las fuentes y los rumores Ed. Cultiva Libros

D’aquest llibre, l’autor destaca les tres columnes centrals de tota peça periodística: la columna tècnico-textual, la columna de les fonts i la columna del context. L’autor, a més de desenvolupar els gèneres periodístics, dedica unes pàgines al coneixement de les fonts de la informació, les quals fan que una notícia sigui més o menys veraç.

Materials ceràmics VI

L’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ESARQ) de la UIC ha editat un nou llibre, Materials ceràmics VI, on es recopilen tots els treballs realitzats pels alumnes dela VI edició de la Càtedra de Ceràmica, del curs 2009-2010: peces ceràmiques per a paviments urbans, seguint una de les línies per les quals aposten les empreses del sector ceràmic espanyol. Tots els treballs que recull el llibre s’emmarquen en tres famílies de peces: Tessel·les, Volum i Multimatèria.

Rita Cavallotti

Conciliación trabajo-familia: una perspectiva relacional. Principios para la conciliación trabajo familia desde el pensamiento de Karol Wojtyla. Editorial Académica Española

La doctora Cavallotti, professora de la UIC i del Màster en Matrimoni i Família de la Universitat de Navarra, ha publicat recentment aquesta obra que és una contribució al debat sobre la conciliació feina-família realitzada des d‘una perspectiva filosòfica. En aquest context, l’autora es planteja diferents aspectes, com ara què és la persona, què és la família, què és la feina i quin tipus de relacions hi ha entre aquestes realitats. Per respondre aquestes qüestions, Cavalotti recorre al pensament de Karol Wojtyla com a marc conceptual.

Estudis preliminars realitzats al Laboratori de Biologia Molecular i Cel·lular de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UIC van demostrar que el fàrmac podia estimular el creixement cel·lular i incrementar el volum de les cèl·lules. Aquests resultats van suggerir que el fàrmac estimulava la regeneració de la membrana neuronal, de manera que s’afavoria la recuperació dels pacients.

El treball, dirigit inicialment per la Dra. Núria Durany, vicerectora de Recerca, que va morir l’agost de 2010, té al capdavant la Dra. Núria Casals, directora de l’Àrea de Farmacologia i Nutrició de la UIC, que, juntament amb el seu equip, seguirà de prop aquests avanços.

TESIS

Han defensat la tesi doctoral Cristina Monforte Royo “El deseo de adelantar la muerte en pacientes con procesos avanzados de enfermedad”. Doctorat en Recerca en Salut. 11 de maig de 2011 Elisabet Farré Guasch “Adipose Stem Cells from Buccal Fat Pad and Abdominal Adipose Tissue for Bone Tissue Engineering”. Doctorat en Tècniques Clíniques i de Laboratori en Odontologia. 20 de maig de 2011 Manuel Ribera Uribe “Estudio doble ciego de la eficacia de una solución de ácido hialurónico (AH) en spray en el alivio sintomático y en la disminución del tiempo de cicatrización de las lesiones ulceradas de la mucosa oral”. Doctorat en Tècniques Clíniques i de Laboratori en Odontologia. 27 de maig de 2011 Sra. Marga Gonzalvo Cirac “El descenso irreversible de la mortalidad en el siglo XX en la provincia de Tarragona. Análisis demográfico y epide-

miológico”. Doctorat en Humanitats. 27 de juny de 2011 Fernando Sánchez Costa “Memòria pública i debat polític a Barcelona (1931-1936): l’Esquerra Republicana i la Lliga catalana davant el passat i el futur de Catalunya”. Doctorat: Les Humanitats Avui: Educació, Comunicació i Empresa. 6 de juliol de 2011 Montserrat Giner Lladós “Personalidad y psicopatología en el trastorno por atracón”. Doctorat en Recerca en Salut. 25 de juliol de 2011 Enric Vidal Rodà “Dona, educació i ciència. El cas de la tria en tecnociències”. Doctorat en Ciències Humanes, Socials i Jurídiques (778/98). 23 de setembre de 2011 Miquel Àngel Comas Parra “L’Espai Europeu d’Ensenyament Superior: origen, fonaments i construcció”. Doctorat: Les Humanitats Avui: Educació, Comunicació i Empresa. 23 de setembre de 2011

15 Newsuic 30. octubre-gener de 2012

Vicenç Sarrablo, Jordi Roviras i Cristina García Castelao

La companyia farmacèutica Ferrer Pharma International SA ha concedit una nova subvenció a la UIC per avançar en l’estudi del fàrmac Nucli CMP Forte.

Ara s’ha fet un pas més en la investigació i, havent comprovat l’efecte del fàrmac en cultius de cèl·lules mielinitzants, se n’estudiarà l’efecte sobre la regeneració neuronal en cocultius de neurones i cèl·lules de Schwann. Si els resultats són tan prometedors com fins ara, el pas següent serà fer-ho sobre organismes vius i veure així nous usos possibles del medicament.


A

Alumni

USA

QÜESTIONARI ALUMNI

Pep Wennberg (ESARQ 2003)

Newsuic 30. octubre-gener de 2012

16

Fer les Amèriques en ple segle XXI Javier Quintano Si als anteriors Newsuic parlàvem d’antics alumnes que són a Àsia i a Europa, ara és el torn d’alguns Alumni que són als Estats Units. Són tres perfils diferents: la Vanessa Baustista (ADE’08), l’Esteve Solà (Arquitectura’03) i l’Ignacio Blasi (Odontologia’07). La Vanessa va marxar al març i viu i treballa a Chicago. Va haver de prendre una decisió dura: deixar una feina estable en una empresa on feia tres anys que hi treballava, en un context econòmic amb una taxa d’atur del 21%, per llançar-se a l’aventura i fer les Amèriques. L’Esteve, després d’haver treballat, primer entre Espanya i Itàlia (amb un antic company d’Erasmus) en la seva pròpia empresa i, després, a l’estudi Massip-Bosch Arquitectes, en projectes com l’emblemàtica Torre Diagonal00, va emigrar cap a Amèrica. Si bé “Àsia és el paradís dels arquitectes –diu–, Califòrnia, a més d’haver-hi feina, ofereix una visió que incentiva la creativitat constant, el qüestionament constant d’allò establert i la facilitat per a la creació d’empreses”. L’Ignacio fa una mica més de temps que hi és, als States: des del juny de 2009, i ha optat per seguir formant-se. Viu a Filadèlfia i és –i ho direm exacta-

ment per no fer-nos un embolic– Orthodontic Resident a la University of Pennsylvania. Els Estats Units són un país on la recerca puntera i la salut van molt i molt lligades. L’Ignacio recomana Amèrica no només professionalment, sinó també humana: “poder conviure amb molts tipus de cultures et fa créixer en respecte cap als altres, la qual cosa és molt enriquidora”. Si els preguntem què recorden de la UIC, l’Esteve no ho dubta “sempre recordaré, a part d’alguns molt bons companys, poder fruir d’una visió de l’arquitectura molt més innovadora que en la resta d’escoles, i sobretot d’esperit lliure”. L’Ignacio diu: “a la UIC ens van motivar molt en el camp professional, sense deixar mai de banda els valors humans”. I, per acabar, dues recomanacions que ens fan per als alumnes actuals. L’Esteve no s’ho pensa: “que siguin integres. L’ètica professional és quelcom que ha mancat durant les darreres dècades en moltes professions, sobretot en la nostra, i és l’únic que pot forjar un futur digne per a tots plegats com a societat”. I acabem amb la Vanessa: “Si tenen l’oportunitat de viatjar, estudiar fora i aprendre idiomes, que no dubtin a fer un pas endavant: sempre hi ha coses bones esperant-nos”. Des de Newsuic, agraïm els consells, ens alegrem de comptar amb els nostres Alumni i els desitgem el millor!

Arquitecte director de l’oficina ALEJANDRO ZAERA POLO ARCHITECTS (AZPA) a Barcelona Quin creus que és el major repte de la humanitat, actualment? Deixar un món políticament millor, socialment millor, econòmicament millor, ambientalment millor... Almenys és el meu repte. Què és el més interessant que has fet últimament a la feina? La nostra proposta per al concurs del Parc Central de València. Amb un equip de persones gran i complex. Ens hi vam deixar la pell i alguna cosa més i on vam fer una presentació que va emocionar el jurat. Vam perdre, però l’experiència va ser intensa i molt enriquidora per a tots. Què és el que més recordes de la UIC? Recordo els bons amics que encara mantinc i els bons professors, no els que m’explicaven la seva experiència, sinó els que em guiaven i m’obrien portes per viure la meva. Avui encara els ho agraeixo. Quin consell donaries als alumnes actuals de la UIC? Que siguin exigents amb ells mateixos i amb els seus professors, en aquest ordre. Quina és la teva cita o frase preferida? Una de local: “Tot està per fer i tot és possible.” i una d’importada: “It’s not how good you are it’s how good you want to be.”

Pilar Rey. (Derecho 2001) Abogada

¿Cuál crees que el mayor reto de la humanidad actualmente? La coherencia. ¿Qué sacas de positivo de esta crisis? La oportunidad de aprender de los errores. ¿Qué característica esencial crees que debe tener todo profesional? La perseverancia. ¿Qué es lo más interesante que has hecho últimament en tu trabajo? Acudir al Tribunal Constitucional. ¿Qué es lo que más recuerdas de la UIC? El bar... ¿Qué consejo darías a los actuales alumnos de la UIC? Que siempre quieran aprender. ¿Qué libro crees que tendría que leer todo el mundo? El principito. ¿Qué querías ser de mayor cuando eras pequeña? Abogado. ¿Cuál es tu cita o frase preferida? La paciencia es la fortaleza del débil y la impaciencia, la debilidad del fuerte. ¿Qué sería de tu vida sin Internet? Algo mucho más lento.

Vols participar? Envia’ns un correu electrònic a newsuic@uic.es


TROBADA ALUMNI. INEDE Han passat 30 anys des que es va graduar la primera promoció d’INEDE (la gènesi de la UIC). Per aquest motiu, el 17 de juliol passat es va organitzar una trobada significativa. Es van reunir 10 dels 15 membres que es van graduar el 1982. www.uic.es/alumni

FORMACIÓ CONTÍNUA

Postgrau Online en Polítiques Familiars Públiques i d’Empresa L’Institut d’Estudis Superiors de la Família ofereix el Postgrau en Polítiques Familiars Públiques i d’Empresa per fer front a l’exigència de tenir persones preparades en l’àmbit de l’anàlisi de la realitat familiar i del significat i abast de les polítiques socials, per tal de poder implantar polítiques familiars encertades, tant en l’àmbit de les administracions públiques com en el de les empreses. www.uic.es/politicas-familiares

Aquest postgrau centra la formació específica en tres àrees estretament relacionades amb el món de la moda: la comunicació, l’organització empresarial i la visió antropològica del fenomen cultural. El programa, impartit per professionals reconeguts del sector, combina la comunicació en premsa, revistes, televisió, agències i Internet, amb coneixements empresarials i organitzatius, basats sempre en la dimensió antropològica, sociològica i estètica que aquesta expressió artística comporta. www.uic.es/moda

NOTÍCIA

BREUS

¡Del programa piloto a la radio! “En su punto” nació como proyecto final para la asignatura de radio que imparte el profesor Francesc Cano. Como tribunal de los proyectos participaron dos profesionales de Catalunya Ràdio, que evaluaron con un sobresaliente el trabajo. Impulsadas por tan buena respuesta, Cristina Quintana (presentadora) y Nuria Meseguer (técnico de sonido y producción) decidieron enviarlo a radios locales de Barcelona por si alguna estaba interesada. Finalmente, Radio Kanal Barcelona (RKB), nos escogió y desde el domingo 18 de septiembre el programa se emite todos los domingos del año de 12 a 13h. Al equipo inicial se unieron Miquel Trullols, Meritxell Marín, Jasmina Zaballos, Miriam Cusí y Anna Morales, todos recién licenciados de Periodismo en la UIC.

“En su punto” es un programa de cocina en el que cada domingo se habla de un producto distinto, sus propiedades, su uso en la cocina, con la colaboración de expertos y con la participación de los oyentes. Es la estructura típica y sencilla de cualquier programa pero es también la demostración de que con un poco de ilusión y ganas de empezar desde cero aún en tiempos de crisis se pueden hacer muchas cosas.

II Jornada familiar Alumni amb torneig de golf i pàdel

Alumni d’Odontologia tornen a les aules

El 2 de juliol passat, antics alumnes, familiars i personal de la UIC van participar al Torneig de Golf i de Pàdel que va tenir lloc a Pals; es tracta d’un acte organitzat per segon any consecutiu per Alumni. Al torneig, hi van participar una trentena de jugadors, que, juntament amb familiars i amics, van gaudir d’un agradable dinar que va concloure amb el lliurament de premis.

Aproximadament un centenar de persones van participar en la Jornada d’Actualització en Odontologia, que es va dur a terme el dissabte 1 d’octubre al Campus Sant Cugat. La jornada tenia com a objectiu actualitzar i adequar el coneixement i les habilitats d’odontòlegs, protèsics i higienistes. La jornada estava dirigida, principalment, a alumnat i Alumni de la Facultat d’Odontologia de la UIC.

Podéis visitar la página web: www.ensupunto.net

o sus perfiles en facebook:

facebook.com/programaensupunto y

twitter: @en_supunto

Postgrau en Matèria, Complexitat i Tècnica Els sistemes tradicionals constructius s’han vist superats per les noves tecnologies. L’aparició de sistemes constructius nous va associada a processos d’innovació i desenvolupament de nous materials, en complicitat amb la indústria de la construcció. Aquest curs pretén aprofundir aquests aspectes i aportar eines teòriques i metodològiques noves per millorar i ampliar coneixements en l’àmbit del projecte arquitectònic. www.uic.es/mct

17 Newsuic 30. octubre-gener de 2012

Postgrau en Comunicació de Moda i Tendències

SÓN


M Món À NAD at . CA Facult als, O T a ON Soci de l TOR edegà iques i ipar c c i El v Econòm va parti rés del s , g e a n i r ics iènc al co Mo de C . Toni nicació Econom r u h t D om Heal . el l na c s en u nationa ongres r C e t n n o i I ciat Asso

¡EUROPA TIEMBLA! Josep Faja Pijuan Gestor de patrimonios

Newsuic 30. octubre-gener de 2012

18

Durante las últimas semanas se han intensificado las especulaciones acerca de la crisis soberana Europea. La deuda pública griega es simplemente demasiado elevada (140% de su PIB y se espera que a finales de año alcance el 170%) y esto hace que Grecia no pueda cumplir con los objetivos impuestos por la “Troika” (delegación compuesta por FMI, BCE y CE). Su economía es muy poco competitiva y anclada en un estado del bienestar impulsado a base de déficit, que hace que en estos momentos sea muy difícil gobernar. Las medidas de austeridad implementadas por el gobierno griego han sido tan bruscas que han parado su economía en seco. El resultado es que se encuentran en una nueva fase de contracción económica, desempleo disparado, menos ingresos fiscales y menor confianza que se traducirá en una recaída del PIB entorno al 5%. De nuevo alejándose de su objetivo. ¿Podrían hacer más? Sí, pero esto no les solucionaría el problema de fondo que es la contención de la deuda. Incluso desbloqueando el segundo paquete de ayudas pactado con la UE, el acceso que tendrían los griegos al mercado después del vencimiento en 2014 sería bastante improbable. Por lo tanto, las dos soluciones que quedan son: 1) continuar con el programa de préstamos oficiales durante varios años más o 2) aplicar una reestructuración ordenada de la deuda (en forma de rebaja de los intereses y extensión del plazo de amortización). La decisión última vendrá del lado político, seguramente provocada por una nueva intensificación de la volatilidad en los mercados. Pero viendo la poca voluntad y las fuertes reticencias de los mandatarios europeos en ceder poder, me inclinaría por la segunda opción.

Partiendo de esta opción, con el fin de evitar nuevos episodios de pánico sistémico y limitar riesgos, se deberían ir recapitalizando todos aquellos bancos, principalmente griegos, franceses y alemanes, que poseen importantes bonos griegos en sus balances. También en esta dirección, los últimos acuerdos alcanzados por distintos fondos soberanos, que han entrado en el capital de varias entidades financieras europeas, dan confianza a los mercados y ayudan a estabilizarlos. A esto, se suman las últimas medidas acordadas por los principales bancos centrales encaminadas a inyectar liquidez a todas aquellas entidades que lo requieran. En estos momentos, la principal amenaza está en un eventual contagio hacia otros socios comunitarios, provocada por la lentitud en la implementación de las reformas. La quiebra de Grecia podría ser el punto de partida para una escalada de defaults. Los mercados financieros entrarían en pánico, se congelaría la financiación interbancaria y estallaría una nueva crisis bancaria que arrastraría a toda la Unión Europea. Los países periféricos serían los primeros en verse afectados por la desconfianza pero terminaría afectando a países “core” como Francia y Alemania. Así que no nos queda otra. Tenemos que continuar aplicando medidas de austeridad que pongan orden interno a cada uno de los países sobre endeudados. Eso sí, orden interno dentro de la Eurozona, no contemplándose ninguna salida unilateral por parte de ningún miembro. Además, deberíamos ser capaces de combinar políticas de recortes de gastos, apoyadas de medidas estructurales que flexibilicen la economía, junto con nuevos estímulos fiscales llevados a cabo por países con margen para poder aplicarlos (ej. Alemania). De esta forma la zona euro se iría alejando del precipicio.

POLÒ N Els inv IA estigad ors del d’Àree sB D Natal àsiques Dr. J epartament ia Ric osep C c o, San Sara H lotet, d e particip rnández i ra Menoyo Samu , ar al sim el Genetic s and M posi interna Bru van cional Olszty olecula Ye n, investig Polònia, del r Biology, ce ast le 10 al 1 adors 7 de ju brat a pertan New P liol. E ye ho ls tén esb cco, liderat n al grup de pel Dr r rinar e . Clote ecerca ls mec cicle ce t, qu anis l· ents. D lular dels llev mes de con e pretrol de urant e ats per l l presen p tar els congrés, els art dels nutr investig resulta its dels adors v seus es D’altra tudis. an b de Obs anda, Raúl S er l’Instit vatori de Po ánchez, dir ut d’Es e lítique s Fam ctor t va imp u iliars d artir la dis Superio e rs de la semin confer ar èn Fa de sete i Polonia pa cia inaugur mília, al del ra las mbre a fam particip Varsòv ia. Al s ilias, el 26 a emina Komo r el preside nt ri, r divers owski, i alc del país, Br hi va es regio aldes i onisła r w ns, qu ris del eprese ev nt se instru minari on S an ser els de ants de ments ánche s t in ata z de polí tica fa va parlar so miliar b a Euro re pa.

r fesso , pro Pla a t e l l e le de ra-B XILE ue Rovi esponsab , va imr q C i Enri itectura t de la UI ades amb u a n ts d’Arq iscapacit es relacio b diferen D ci a m a n y l a è n r a r u a e vist de j nció conf d’Ate diverses s va entre uest mes articipar p q e r parti sibilitat i t àmbit a també va cional de s a es s l’acce es d’aqu activitat l Servei N del país. n s n e r e o d r s e t r v l p e i p u go ea ) del Entr b l’eq Xile. rades am ENADIS r I. (S en xe apacitat segle XX c l s a i s la D famílie s de le


mem IC i ore, U a o el A es d lee M es GIC BÈL d’Idiom a. Emi aspect . S i r r E a L·L la D acta erve me SSE ra del S YLAN, ó per tr ilingüis al qual U R i t o l D a B t ns reun l mu icio irec cerc orci La d el cons en una estió de p de re es cond es pot l a r u d bre rticipa mb la g 6, el gr stigant Europ strucció a a a 0 e n p v a s 0 o t c a c n 2 i i a v t l s en a stat ral ade cion s de güís rela pa. De re ha e itat lin atge pe ia bas t o s m o Eur ny Mo a diver un avan econo l a a pert s quals siderar tat i un l con a socie nt. en e e d’un neixem o c l e

LITUÀNIA El professor del Departament de Ciències Jurídiques i Polítiques de la UIC, el Dr. Josep Ramón Agustina, va impartir una ponència a la 11th Annual Conference of the European Society of Criminology “Rethinking Crime and Punishment in Europe”, on va parlar sobretot d’un estudi que han realitzat amb empreses espanyoles sobre estratègies de prevenció, detecció i reacció davant delictes de treballadors.

LOS LÍMITES DE ERDOGAN, HOMBRE DEL AÑO Joaquín Luna

Profesor del Departamento de Ciencias de la Comunicación. Jefe de la sección Internacional de La Vanguardia

El año de las “primaveras árabes” deja un triunfador… turco: el primer ministro Recep Tayyip Erdogan, ciertamente “el hombre del año 2011”. Desde su elección democrática en el 2003, Erdogan ha superado la tradición laica y kemalista de Turquía hasta asentar LLO un modelo de islamismo MBA R Amb moderado, compatible con moti DIA. ITÀ entre ra de l’a u de la s LIA la modernidad, el respeto a c i e Gene l Departa ord de co gnatu l·labo ralita ment los derechos de las mujeres ració t i la Itàlia de Sa re , y, sobre todo, aceptable para regió l’Assessor gió de la lut de la L , e conv el Sr. Luc de Salut lombardi la comunidad internacional ocar a, d i a ’aque n o u de le que se daría con un canto en s facu na reunió Brescia sta ni, v ltats amb de la a de e S los dientes si las primaveras tats d alut i de l Medicin ls degans a Vid a i Ci e Cat árabes acaban con el modeèncie a de aluny les un s a. ivers El Dr lo turco. El mérito es que le ha i. el 27 Albert B ganado el pulso al todopoderoso d a tres, e juny, am laguer h de cr i ejército turco, que era el garante b v l’obje a ass ear v entre istir ctiu inc l –nada desinteresado– del laicisfacul a regió de les de co , entre d’a l·l ta l l conc ts de Me a Llomba aboració mo implantado por el padre de la dicin ret, p r a cat dia i les er va recer patria, el general Mustafa Kemal alane lorar ca en si po t del p araig re les due ssibles lí , en Ataturk, en 1923. Otros primeros n ua de s i l nou regions, es de ministros turcos ya intentaron rea tra acord vés . formas, como Adnan Menderes: fue ejecutado por los militares en 1961. Hoy, el ejército en Turquía ya no es sinónimo de golpismo, ni el kemalismo es la única vía a la democracia. “Conquistada” Turquía, la figura de se ha proyectado sobre la región con fuerza a lo largo de este año. Con estrategia y con demagogia. Lo segundo, no sólo por el carácter arrogante de Erdogan sino por la torpeza de Israel que no dudó en humillar al aliado más fiel y de primera hora en la región –Turquía, la antigua potencia colonizadora de los árabes hasta 1918– con el episodio del asalto al buque turco Marvi Marmara. Ante la ausencia

de disculpas israelíes, Erdogan se ha sumado al viejo truco, siempre rentable, de la retórica antiisraelí que tan bien suena en los oídos árabes y de una parte de la opinión pública europea. Eso, en el año del hundimiento del régimen de Mubarak que ha dado a Egipto de una invisibilidad sin precedentes, aunque ciertamente la poderosa diplomacia egipcia no se ha esfumado de la noche a la mañana. De ahí la sorprendente popularidad de un líder turco cuando ha visitado sus antiguas colonias. “¿Es que Erdogan lo hace todo bien?”, ironizaba un diplomático israelí en una conversación reciente. Al parecer, sí. Turquía se ha cansado de llamar a las puertas de la UE y se ha volcado en Oriente Medio, en Asia. Su modelo tiene prestigio, Israel camina con el paso cambiado este año y la economía consolida la imagen de gestor de Erdogan. Los israelíes confían, plenamente, que encauzarán de nuevo la estrecha relación con la Ankara de Erdogan. Estrecha y rentable relación. Hay 23.000 judíos que viven en Turquía sin problemas. Además, hay un pequeño detalle que frena la proyección internacional del líder turco y su tendencia a la “grandeur”: el problema kurdo, tan fácil de avivar desde el exterior, tan difícil de resolver desde Ankara.

19 Newsuic 30. octubre-gener de 2012

A) NY TA ció E a BR duc à t G. ’E S ( ora d da es bility e la D a )d E fess e n i E r I a L lba ust SR , al pro La via A t al S tute ( ilitat onr i b l n Sí alla Inst steni Envi Leb tre earch de So and at de tra h t n s Re ultat Eart versi se ce es i f c a o ,l n a c a F ool la U cer nd oSch nt de eva re na ba senv rup e u s e ’ d d n g parm . La que d’u ar, eds alitz cies bres n com ltra, n n a a petè mem ri qua de l’a e com en els iplina cte i, ris qu les e r lup rdisc proj scena lupa ilitat e o int en un r els e senv tenib s e teix tudia ble d en so s i a e poss cies t. n fan petè ersita com Univ a la

C

ANADÀ . QUÉBE Els profe C ss Camps van partic ors Pere Puig i J ipar a fin congrés d als de ma aume ’ed ig a un phone po ucació de l’Associ ur le Savo ation Fra ncoir a la Univ ersitat de (ACFAS), que va te Sherbroo van apro ke (Québ nir lloc fitar l’est ec). Tam ada per re bres del R bé unir-se a éseau Ob mb mem servatoir la Profesi e Interna onalizatio tional sur n (ROIP), pertany la en Facultat d’Educaci titat a la qual ó de la U IC.


B Bàsic! UNA DE ZOMBIES EN SÚPER 8

Jaume Figa Director Newsuic

Newsuic 30. octubre-gener de 2012

20

Que Super 8 no sea una película de Spielberg debe ser más una cosa formal que una realidad. En esta película dirigida por J.J. Abrams, el “Rey Midas” de Hollywood sólo figura como productor. “Sólo”... porque es un filme cien por cien Steven Spielberg: la temática, los actores, la época... 1979, en un pueblecito de Ohio. Una pandilla de chicos de en torno los 12 años está rodando una película casera de zombies. Para darle un poco de argumento a la historia, Charles, el director, decide contratar a una compañera -Alice, de quien está enamorado Joe, el protagonista de Super 8- y rodar una despedida muy emotiva en el andén de la estación de tren. Mientras filman, algo raro pasa: un coche provoca el descarrilamiento de uno de los trenes que pasa por ahí en ese momento -espectacular de lo que es capaz un simple coche y unos cuantos efectos especiales. Asustados, lo chicos se van rápidamente, sin darse cuenta de que es el mismo ejército y la NASA los que se encargan del tren y poco a poco van ocupando todo el pueblo, bajo un absoluto secreto de lo que está pasando ahí. Todos los ingredientes para ver una película divertida: sentarse en la butaca y pasar un buen rato: aventuras, risas, emoción…; grandes -y exageradísimas- explosiones y extraterrestres. Por supuesto, los más nostálgicos recordarán míticas

películas como E.T., Los Goonies, Tiburón (ese monstruo que aparece sin aparecer)... pero también Planet 51 (otra película nostálgica). Y, para los que no hemos vivido esa época, pero sí los 80, tiene gracia el descubrimiento del walkman y las cosas con las que se entretenían los adolescentes de entonces. Spielberg..., digo, Abrams, toca muy bien el tema familiar y la importancia de dedicar tiempo a los hijos, si no te los quieres perder. Y dirige muy bien a este grupo de seis chicos, todos marcados con los tópicos del momento: el gordo y feo, pero listo; el hiperactivo amigo de los petardos; el que ha pegado el estirón físico, pero no mental... En definitiva, una película con muchos alicientes para los amantes de las aventuras de siempre; llena de tópicos, pero llevados con mucha gracia. Otras recomendaciones:

El árbol de la vida - magistral obra de Terrence Malick, sobre la vida y la muerte. Poética y cinematográficamente, un diez. Win, win; ganamos todos - simpática y profunda. Divertida y entretenida. Del director de The Visitor Red - Por los que aún no habéis visto lo último de Bruce Willis; aquí, acompañado de John Malcovick, Morgan Freeman, Helen Mirren. www.cineforum2028.wordpress.com

PER

ADMIRAR Al carrer Diputació 250, a l’espectacular casa Garriga Nogués, de l’arquitecte Enric Sagnier, hi ha la Fundació Francisco Godia, que acull una exposició de més de 1500 peces artístiques que van des del s. XII al s. XXI. És una de les col· leccions privades més importants del món, especialitzada sobretot en escultura romànica i gòtica, ceràmica, dibuix i pintura del Modernisme i art del s. XX.

Alguns noms propis de l’exposició permanent són Borrassà, Berruguete, de Zurbarán, Sorolla, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Picasso, Juan Gris, Joan Miró, Antoni Tàpies, Eduardo Chillida o Miquel Barceló. La Fundació va néixer l’any 1998 impulsada per la filla del gran col· leccionista Francisco Godia i es va traslladar a l’actual emplaçament l’any 2008. www.fundacionfgodia.org

PER

ESCOLTAR

HOLA A TODO EL MUNDO Salut au monde! Del poema de Walt Whitman, este quinteto madrileño toma nombre tanto para la banda como para su primer disco. Nacidos en 2006, como muchos tantos, empezaron ensayando en el salón de casa, hasta convertirse en una de las bandas más prometedoras del poco pop-folk-indie Español. Rolling Stone los consideró como una de las diez bandas destinadas a triunfar en 2011. Y así ha sido: este año se han “pateado” toda la geografía española y todos los festivales habidos y por haber. Hipermusicalidad: así definiría el sonido de este grupo que experimenta con músicas de ayer y de hoy; coros, palmas, violines, guitarras, pianos, bajos, xilófonos, panderetas, voces dulzonas… ¡Pero si sólo son cinco! Canciones larguísimas (¡más de 8 minutos!) que van evolucionando de inicio a fin. En definitiva, la

experimentación es la base de unas canciones instrumentales, melancólicas y enérgicas a la vez, luminosas, sorprendentes, como un viaje con sus luces y sombras. Como ellos mismo han declarado, “es un poco de esa mística pagana como de ocultismo, pero que no tiende al satanismo, sino a todo lo contrario: partir de lo oscuro para llegar a la luz, a lo vital”. Para empezar “A Movement Between These Two”. www.myspace.com/holaatodoelmundo


PER

LLEGIR (I RELLEGIR) Sergi Dòria

Professor del Departament de Ciències de la Comunicació. Crític literari.

Fouché

Stefan Zweig

Acantilado, Barcelona. 279 pàginas

Julio Mosquera Serveis Tècnics

Martes con mi viejo profesor Mitch Albom

Ed. Oceano MAEVA. 215 páginas

Éste es uno de aquellos libros que cumplen con todos los requisitos de un buen libro: para leer y recordar toda la vida, para recordar frases sueltas o argumentos… Es un verdadero canto a la vida, aún tratando de la muerte: una auténtica corriente de aire fresco, frente al frenético ritmo de hoy. Se trata de la historia real del profesor Morrie Schwartz que está muriendo de esclerosis múltiple amiotrófica (ELA), y su relación con su alumno Mitch Albom. Un libro que te enseña que sólo se sabe vivir si antes no se ha aprendido a morir.

Toni Mora

Professor de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials

Sukkwan Island David Vann

Ed. Empúries, Narrativa. 176 páginas

A banda de la seva duresa (la segona part no és apte per tots els estómacs), és un llibre que fa rumiar sobre la societat que vivim. Fins on pot arribar l’alienació d’un home afectat psicològicament pel seu divorci que no presenta lligams amb el seu entorn ni desprèn afeccions. La major aportació però, consisteix en recordar-nos fins a quin punt els fills s’emmirallen en els seus progenitors tot tendint a reproduir el seu comportament i accions quotidianes.

RECORDAR

Cómo hemos cambiado en 25 años Hemos intentado hacer un repaso geopolítico a través de algunos acontecimientos que sucedieron hace 25, 20 y 10 años, para ceñirnos a números redondos. Hace 25 años España entraba en la Comunidad Económica Europea, hoy Unión Europea. Ese mismo año, hubo un referéndum, también en España, sobre si mantenerse en la OTAN o no… Hace 20 años sucedieron tres hitos de los fuertes, cada uno a su nivel: en junio, en Sudáfrica, se suprimía el apartheid, fenómeno que segregó el país por razas durante 40 años.

PER

NAVEGAR

Al final del año, el día de Navidad, Mijaíl Gorbachov renunciaba a la Presidencia de la Unión Soviética y declaraba su disolución: desaparecía la URSS (Unión de Repúblicas Socialistas Soviéticas), creada en 1922. Hace 10, en 2001, entraba en circulación, el 1 de enero, el euro. Goerge W. Bush fue elegido como el 43º Presidente de los Estados Unidos. En septiembre de 2001, –todos lo recordamos–, el día 11, se perpetran atentados simultáneos contra las Torres Gemelas en Nueva York y El Pentágono. No pretende este texto que se saquen conclusiones de ningún tipo: 25, 20 y 10 años son los que unen estos hechos…

PER

PASSEJAR

www.ted.com

Jardines en casa

TED, tres letras que escritas así, en mayúscula y en color rojo chillón, van siendo cada vez más populares. TED son las siglas de Tecnología, Entretenimiento, Diseño y es el nombre de una conferencia fundada en 1984 cuyo lema es “Ideas que vale la pena difundir”. Desde 1990 se celebra anualmente con los mejores ponentes del mundo sobre los temas más variados. Las entradas para asistir a esas conferencias están en torno a los 6000 $. Desde el año 2005 se celebra también una TEDGlobal, cada año en un escenario diferente y que se proyecta en varios países (en Barcelona se proyectó el curso pasado en el Aula Magna de la UIC). En 2009 se creó el TEDx, que son conferencias que se imparten en ámbito local. Desde junio de 2006 las mejores ponencias se cuelgan en el canal Youtube de TED y en su web. Todo con una filosofía de fondo: transmitir ideas para cambiar el mundo.

Un ejercicio fácil: haz un zoom de Montjuic en Google Maps. Verás muchos jardines. ¿Los mejores? Los del Mirador del Alcalde, los de Joan Brossa, los de Laribal, los de Aclimatación –creados en 1929 para albergar especies exóticas–, o los de Joan Maragall. Hay también un jardín que quizá podríamos escribir con mayúsculas, por ser un difusor de la cultura de las plantas y por conservar cientos de ellas, de todos los países. Se trata del Jardín Botánico, inaugurado en 1999, obra de Carlos Ferrater, Josep Lluís Canosa, Bet Figueras, Artur Bossy y Joan Pedrola. Es una propuesta tan sencilla como desconocida. Adéntrate en los jardines para correr, andar, leer, dormir. No te defraudarán.

21 Newsuic 30. octubre-gener de 2012

Entre els llibres que caldria llegir en període electoral i sempre, hi ha la biografia de Stefan Zweig sobre Joseph Fouché (1759-1820), encarnació de la manca de moral del polític modern que havia perfilat Maquiavel. En temps de desafecció ciutadana envers la “cosa pública”, l’home que va passar del seminari al saqueig d’esglésies durant la Revolució i de proclamar-se comunista a ser cap de policia amb Napoleó és el millor exemple de fins a quin punt es pot pervertir la política. Publicat el 1929, Fouché de Zweig esdevé terriblement actual.

PER


T

The end

Alejandro Gella

Profesor e investigador de la Facultad de Medicina y Ciencias de la Salud de la UIC

Sería una gran SATISFACCIÓN poder ir y decirle: “mira, este fármaco va a curarte…”

Creo que en un futuro lo conseguiremos.

Newsuic 30. octubre-gener de 2012

22

“Bicicleta, cuchara, manzana”…: tres palabras. Tan sólo tres palabras que pueden marcar una vida. Son muy sencillas, pero no todo el mundo las puede recordar. Hoy, son muy famosas gracias al documental sobre Pascual Maragall, que así empieza: “¿me las puedes repetir?” “No; no me acuerdo”… Son los síntomas del Alzheimer. Una enfermedad sobre la que tuve la oportunidad de hablar con el Dr. Alejandro Gella, investigador de la Facultad de Medicina y Ciencias de Salud de la UIC Texto: Jaume Figa El paciente empieza a no recordar cosas que le acaban de suceder, mientras tiene buena memoria para las cosas más antiguas. Lo de las tres palabras es una prueba muy usada; cualquiera: libro, manzana, casa… Pero, ¿qué es lo que pasa? ¿Por qué dejan de recordar? Es difícil de explicar en pocas palabras. Hay una proteína en el cerebro que se procesa mal y se va acumulando con el paso del tiempo y al ser tóxica va matando las neuronas. Uno ve una manzana y, entonces, nuestro cerebro conecta unas neuronas con otras hasta llegar al concepto de “manzana”. Es como un entramado de redes de informática: las neuronas van donde la “memoria RAM” ha dejado la “manzana”. Y esa proteína –β-amiloide, se llama–, elimina progresivamente esas “redes”; y es muy rápida: en 5 ó 10 años, desde que se diagnostica, puede provocar la muerte. ¿Por los efectos secundarios, o propiamente por el Alzheimer? Esta proteína va atrofiando el cerebro, lo va contrayendo; hasta el punto que una persona que ha tenido esta enfermedad tiene un volumen cerebral mucho más pequeño que el de una persona sana. Esta atrofia se produce

especialmente en dos zonas del cerebro que conocemos como hipocampo y corteza, implicadas en procesos cognitivos y en la memoria. ¿Podemos compararlo con el SIDA, en cuanto a número de personas afectadas? La enfermedad de Alzheimer es peor: es la número 1. Actualmente, en Europa hay 10 millones de afectados y, si seguimos así, se calculan unos 18 dentro de cuarenta años. La cifra a nivel mundial se va doblando cada diez años… En España hay unos 600 mil pacientes diagnosticados con Alzheimer. Y no podemos hacer nada. No, de momento: hoy no hay nada para curar a un enfermo de Alzheimer. Hasta ahora, los fármacos sólo son capaces de retrasar un poco el deterioro cognitivo, y nada más… De todas formas, ¿se podría llegar a detener o a retrasar? Yo creo que sí seremos capaces de curarla en el futuro: detectándola a tiempo y sabiendo dónde actuar, qué agentes atacar o reparar. Al menos pienso que podremos llegar a detenerlo hasta el punto de que la vejez sea tal que no tenga el impacto socioeconómico actual. El problema es que seguimos sin encontrar indicadores que nos digan que esa persona va a desarrollarla con el tiempo. Cuando se

descubre ya es demasiado tarde. Pero en eso estamos. En algunos medios hablan de algunas “vacunas”, y que para el 2018… ¡Ojalá sea cierto! Por ahora, creo que son “disparos al aire”. Las investigaciones llevan mucho tiempo: más de 10 años puede durar un proceso desde que se descubre algo, se sintetiza, se hacen pruebas in vitro, después en animales… Si alguien descubriera un fármaco hoy, hasta el 2025 no podría emplearse en humanos. Pero supongo que cada vez serán más los que la investigan, ¿no? Sí. Poco a poco somos más conscientes de la gravedad y se va inyectando más dinero, tanto público como privado. Pero aún sigue siendo la patología que más costes origina, y en la que menos se invierte. Y cuanto mayor es la esperanza de vida… Efectivamente, mayor es la probabilidad de padecerlo. No es lo mismo que la demencia senil pero, en el fondo, a la larga todos tenemos muchas posibilidades de padecer Alzheimer…; aunque puedes morir mayor sin tenerlo, lógicamente. En una persona con Alzheimer, digamos que el proceso degenerativo natural de la vejez, se acelera.

¿Cuál es tu experiencia personal, en este mundo? A mis abuelos les conocí con esta enfermedad… Fue muy duro convivir con ella. Perder los recuerdos, vivencias, olvidarte de tus hijos, nietos…; pero procuro separar las emociones, lo personal, con la investigación, que es muy fría, muy impersonal… De todos modos, uno tiene ganas de encontrar algo que cure; algo que les ayude. Sería una gran satisfacción poder ir y decirle: “mira, este fármaco va a curarte…” Al final, sólo nos queda ese trato más íntimo. Sí. Lowenthal y Haven desarrollaron la llamada “teoría del confidente” que me gusta mucho. El confidente alivia al anciano del temor de enfrentarse a lo desconocido y le da su mano. Es una mano firme, dulce… El ser positivo, el estar bien acompañado y tener una calidad de vida, la familia, la dieta mediterranea…: son factores “ambientales” que influyen mucho en retrasar la aparición de la enfermedad. Hay una frase mítica de Maragall que es muy significativa en este sentido: “en ningún sitio está escrito –decía el president– que esta enfermedad sea invencible”. Por eso creó la fundación en la que está metido ahora; y por eso, también, yo soy muy positivo ante lo que podemos llegar a hacer.


ACTIVITATS UIC 2011-2012

Concurs Preuniversitari (VIII edició)

Tallers d’Arquitectura (III edició)

2n de Batxillerat

2n de Batxillerat i últim curs de CFGS

· 25 de febrer · 10 de febrer: límit de lliurament de treballs · 30 de març: lliurament de premis

· 15 de febrer i 15 de març

lnscripció: www.uic.es/concurs-ins

Inscripció: www.uic.es/tallerarq-ins ComuniK’ (IV edició) 2on de Batxillerat

Jornada de Formació de Líders (V edició)

· Febrer, març i abril

1r i 2n de Batxillerat

Inscripció: www.uic.es/comunik-ins

· 18 de gener lnscripció: www.uic.es/liders-ins

Taller de Fisioteràpia (III edició) Batxillerat i CFGS · 16 de març

· 9 de febrer, 8 i 29 de març, 26 d'abril, 24 de maig i 18 de juny · 24 de gener: Medicina

Inscripció: www.uic.es/tallerfisio-ins

lnscripció: www.uic.es/inscripcio-infor

Taller de Humanitats (III edició) Alumnes i professors de Batxillerat i CFGS

Jornada de Portes Obertes

· Activitats mensuals des de l’octubre del 2011 fins al maig del 2012

· 19 de novembre i 14 d'abril: Arquitectura · 31 de marc i 20 d'abril: totes les titulacions excepte Arquitectura i Educació · 21 d'abril: Educació

Inscripció: www.uic.es/inscripcio-hum

lnscripció: www.uic.es/inscripcio-jpo

www.uic.es

Proves d'Admissió · 17 de febrer, 16 de març, 20 d'abril, 18 de maig, 22 de juny i 6 de juliol · 2 de març, 27 d’abril: Medicina

Newsuic 30. octubre-gener de 2012

Sessions lnformatives

23


1.550 convenis amb empreses

160 convenis d’intercanvi internacional

Coaching i borsa de treball

1.475.000 euros en beques, ajudes i descomptes

Món professional

UIC CONNECTA AMB EL QUE VOLS SER GRAUS Medicina Odontologia Infermeria Fisioteràpia

Arquitectura Periodisme Publicitat i Relacions Públiques Comunicació Audiovisual

Humanitats i Estudis Culturals Ciència Política i Gestió Pública Educació Infantil Educació Primària

DOBLES TITULACIONS ADE + Enginyeria (Politecnico di Torino) Dret + Ciència Política i Gestió Pública Humanitats i Estudis Culturals + Ciència Política i Gestió Pública

www.uic.es

Administració i Direcció d’Empreses ADE in English Dret Criminologia (Llic. 2n cicle)


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.