Newsuic 31

Page 1

Universitat Internacional de Catalunya núm. 31. Any 9. Febrer - Abril de 2012

1 Newsuic 31. febrer-abril de 2012

La universitat i els

EMPRENEDORS

La universitat té un paper clau en l’educació davant la crisi

C

Els estudis d’Infermeria de la UIC celebren els seus primers quinze anys amb un Any de la Infermeria.


L C I E U D S S EW O E T D RN O

F E R A R O DA T FO 3

ELS METGES D’EXAMEN 6

VIDA

UNIVERSITÀRIA 10

ENS HAN VISITAT 13

ENS HAN VISITAT

1

L’ANY

DE LA INFERMERIA

2

Els estudis d’Infermeria celebren els seus primers quinze anys amb aquest Any de la Infermeria 2012, que va ser inaugurat, l’1 de febrer passat, pel conseller Boi Ruiz (2). A l’acte també hi va participar el Dr. Josep A. Pujante, que va explicar la seva experiència en els cims del món.

4

5

Els alumnes del tercer curs del grau de Medicina de la UIC van realitzar, el 24 de gener, un examen pràctic per preparar l’ECOE (un examen oficial que hauran de superar un cop finalitzat l’últim curs). L’examen consistia en un itinerari per diferents boxes on cada alumne disposava de 5 minuts per resoldre diferents situacions clíniques (3-5). 7

8

9

La UIC, està sempre viva. Per Nadal, es va vestir de gala amb el pessebre de la Fontana (7). Per suposat no va faltar el concurs de pessebres (6) i la ja tradicional recollida d’aliments per als més necessitats del barri del Raval (9). D’altra banda, una altra vegada, tota la comunitat universitària va poder gaudir de la Castanyada Internacional organitzada per la Unitat de Català (8). 11

12

Cada any, a la UIC hi passa gent de molts àmbits diferents. Relacions Internacionals va acollir la visita de representants d’unes quantes universitats dels Estats Units (10). Es va firmar un conveni de col·laboració amb Meteocat (11) i l’arquitecte adjunt de la Sagrada Família, Jordi Faulí, amb una sessió conjunta amb la professora Concepció Peig, va inaugurar el Fòrum UNIV de la UIC (12). 14

15

Pedro Nueno fou el convidat de la nova conferència del grup e-world, organitzat per alumnes. Va parlar sobre l’emprenedoria (13). D’altra banda, la Facultat d’Humanitats va organitzar una sessió amb el pintor retratista García Cros (14). Una altra classe fou l’organitzada a la Facultat de Ciències de la Comunicació, amb l’esportista d’elit María Vasco, medalla olímpica a Sidney 2000.


w

Welcome!

Comunitat d’emprenedors

EDITORIAL

Un llum encès però–, com la poma que va mossegar la Blancaneus, estan plens d’engany. I així, estafats, sembla que hem viscut fins que tot ha explotat en una crisi que encara té ressò. Els que emprenen han de ser gent amb bons ideals, optimistes, amb ganes de servir els altres i no de servir-se’n. D’això va, precisament, l’article “A fons” d’aquest Newsuic: un intent d’explicar què cal per despertar-se d’aquest malson en què ens hem ficat; amb l’experiència certificada de professionals com Nueno o GonzálezBarros i d’alumnes i Alumni que han decidit obrir-se en aquest món. Potser aquesta empenta és la que volem donar, també, des d’aquesta publicació: ajudant a ser magnànims i no quedant-nos en les banalitats, sinó mirant d’apropar-nos a allò que ens porta més a la veritat. No consisteix en això, l’excel·lència? La realitat, tot sovint, és negra. Això no implica que puguem ser com un llum encès dins la foscor.

La universitat és el lloc adhient per a formar gent amb esperit emprenedor, capaç de treure la societat de la crisi actual.

Alumni(16) 10 anys

La Facultat d’Humanitats celebra els seus primers 10 anys. (p. 16)

Veus (6-7) Comunicació i negoci

És moment de canvis en el que tradicionalment hem entès com a mitjans de comunicació. (p. 7)

Món (18-19)

Hablemos de África

Campus (8-13)

Para hablar del continente africano, a 3 menudo caemos en muchos tópicos de los que Mekonnen propone huir. (p. 19)

Newsuic 31. febrer-abril de 2012

“És clar –deia un–: les idees mouen les masses”. I no li faltaven motius per afirmar-ho. A la nostra història hi ha hagut grans personatges que ens han mostrat grans projectes que han canviat el món. Fa molts anys, a algú se li va acudir inventar la roda; aleshores, la vida dels treballadors va ser molt més fàcil... ¿És possible imaginar-se avui la NECESSITEM vida sense una cosa aparentGENT ment tan simple com aquest OPTIMISTA, No. I, AMB GANES element? què faríem ara DE SERVIR sense ordinadors, rellotges o cotxes? Per això és tant important que les idees vinguin de persones que amb un gran esperit emprenedor i amb afany vulguin canviar el món, mirant de portar-lo sempre a bon port. Al cap i a la fi, som en un gran vaixell, que sovint cal redreçar si no volem deixar-nos perdre per aires afalagadors que –

A fons (4-5)

El català al dia

Alguns professors d’Educació col·laboren en l’edició d’un diccionari de català en línia. (p. 8)

Natalidad y trabajo

DES DE NEWSUIC Newsuic és una publicació gratuïta editada per la Direcció de Comunicació de la Universitat Internacional de Catalunya. Les tasques de compaginació, fotografia, redacció i coordinació editorial són dutes a terme per estudiants, assessorats per un consell editorial. S’hi afegeixen col·laboracions de professors o d’altres professionals, fixes o bé esporàdiques. El Consell Editorial, que no comparteix necessàriament les opinions expressades pels seus redactors o col·laboradors, es reserva el dret de publicar aquelles col·laboracions o anuncis que no es corresponguin amb la línia editorial o els principis estètics que regeixen aquesta publicació. DIRECTOR: Jaume Figa DIRECTORS ADJUNTS: Elena Castellarnau, Elena del Valle, Roser Santigosa, Raquel Iriso DIRECTORA D’ART: Míriam Ruiz COL·LABORACIONS: Salvador Aragonès, Jaume Armengou, Carme Banús, Magdalena Bosch, Miguel A. Castelló, Sergi Dòria, Joaquín Luna, Denberu Mekonnen, Nadia del Pozo, Alfons Puigarnau, Maria Pujol, Josep Vila, Marianna Zanuy. DISSENY ORIGINAL I MAQUETACIÓ: Javi Quintano FOTOGRAFIA: Arxiu fotogràfic, Jaume Figa. REDACCIÓ: Mario Hernández, Carmina de Bofarull, Andrés Zaragoza. IMPRESSIÓ: SYL. Creaciones Gr

El profesor estadounidense Bradford Wilcox presenta el informe “El dividendo demográfico sostenible”. (p. 9)

Reducir los delitos

El prestigioso criminólogo Marcus Felson da una conferencia en la UIC. (p. 11)

Recerca (12-13)

Bàsic! (20) Ànima magna La magnanimitat s’encomana i conèixer gent magnànima et fa més gran: “ànima magna”! Ja li hem dedicat un apartat de Newsuic, però des d’aquest petit fòrum també volíem donar unes senzilles paraules d’agraïment a qui alguns hem tingut com a professor – mestre!– o com a amic. Carlos Pujol va ser un literat dels grans. Alguns diuen que si vols transcendir a la vida has d’escriure un llibre. Ell ho va fer. I més: va sembrar humanitat a qui l’havia conegut. Gràcies!

Impressionisme

Gaudeix d’una exposició excepcional de grans artistes dels últims segles. (p. 20)

Josep Vallverdú

La professora d’Educació Maria Pujol defensa una tesi sobre aquest autor català. (p. 12)

The End (22) Polonia

Marzenna Adamczyk, Cónsul General de Polonia en Barcelona, nos habla de la situación actual de su país.


A fons

La factoria

d’emprenedors Newsuic 31. febrer-abril de 2012

4

Davant la crisi podem reaccionar de dues maneres diferents. Alguns –diuen– ho veuen tot amb ulls realistes: tot és negre i tot es veu negre, per tant, no es pot fer res més que esperar. D’altres –els optimistes–, saben veure en la situació actual –com en qualsevol crisi– oportunitats. Oportunitats de renovar-se i de canviar; oportunitats d’emprendre. Ara bé, és possible emprendre, avui, en el crític món empresarial on estem immersos? I, si ens centrem en allò que ens pertoca, quin és –o hauria de ser– el paper de la universitat en tot això?

Jaume Armengou

tota la societat. Sembla obvi que per despertar emprenedors –aquells que neden bé en la crisi– fa falta una estimulació precoç a l’acadèmia. “L’objectiu d’una bona universitat – afirma Pedro Nueno, professor de l’IESE i creador d’un fons de capital risc per a emprenedors– és fer bons professionals; formar molt bé en aquells aspectes que pertoquin a cada facultat”. Ara bé: estem a punt, a les universitats, per preparar el nostre alumnat en aquest sentit?

ESARQ (Universitat Internacional de Catalunya) Civil and Environmental Engineering (University of California, Berkeley)

Jaume Figa Director Newsuic

Sovint se’ns parla de la necessitat d’un esperit emprenedor per tirar endavant un país situat a la cua econòmica dels països de la UE. L’emprenedor és una persona amb vocació, capaç d’impulsar projectes nous; algú que, amb afany, motivació i perseverança, es veu amb forces per portar a bon port una idea que generi llocs de treball i, per tant, solucions reals per a la situació d’avui dia. Ara bé, no sembla una tasca fàcil. Actualment, a Espanya, es necessiten més de quaranta dies per fer-se autònom i muntar una empresa pròpia, quan els veïns francesos, per exemple, en tenen prou amb dos o tres. És veritat, doncs, que cal un canvi des de dalt; però és veritat, també, que els que hem de començar som nosaltres. Ens cal un canvi de mentalitat que, possiblement, comença en el món educatiu: “l’educació –diu Claudio Boada, president del Círculo de Empresarios–, per la seva raó de ser, aspira a fomentar qualitats i valors personals com la creativitat, la

Universitat - empresa

iniciativa, la responsabilitat o l’autonomia, que són precisament els valors que són al cor de l’esperit emprenedor”. Corren temps en què es fa palès un debat interessant sobre la missió de la universitat en aquest camp i sobre quin ha de ser el seu paper en la crisi, que, realment, és un canvi de paradigma. Precisament, per la vocació de difusió del coneixement, ha de ser clau veure què hi pot fer per ajudar a recuperar

Cal canviar la universitat i fer sorgir aires nous a la comunitat universitària. Hem de transformar-la en una comunitat real d’investigadors perquè es creï un lligam fort entre estudiants i professors d’una banda, i les empreses, de l’altra; tant del sector públic com privat. És alarmant l’escassa relació universitat-empresa actual que destaca, per exemple, el Círculo de Empresarios. Això pot ser –entre d’altres motius– perquè sovint en la formació universitària se segueix posant un fort èmfasi en l’adquisició de coneixements, mentre que es deixa una mica de banda l’adquisició de capacitats i habilitats personals, elements bàsics per al desenvolupament de l’esperit emprenedor i innovador dels estudiants.

Ens trobem, per tant, davant d’una formació allunyada d’aquella que demanen la societat i el mercat laboral, quan l’educació en el foment de l’esperit emprenedor –tant necessari per aquests canvis d’aires– hauria d’estendre’s també a professorat i investigadors. Espanya és lluny de ser un dels països pioners en emprenedoria: “cal fomentar l’esperit emprenedor des del col·legi –diu Pablo Olóndriz (ADE’12), amb gran mentalitat d’emprenedor–, de manera que quan s’arriba a la universitat l’alumne tingui clar si vol o no ser un emprenedor”. Existeix, però, una mena de desinterès general per començar nous projectes. A més, hi ha un aspecte més cultural d’aversió al risc: la manca d’ambició i de passió pels reptes, la manca de compromís i de tolerància al fracàs, la poca capacitat de lideratge... Una aversió que sol ser, també, cap a l’empresari, a causa d’una visió molt estesa –i cada vegada més antiquada– de competitivitat, on hi ha uns guanyadors i uns perdedors; uns que triomfen i uns altres que s’enfonsen en la misèria: “és un canvi de mentalitat necessari; cal deixar la visió sindicalista i passar a una estratègia win-win, on tothom guanya”, segueix Olóndriz. La qüestió és ben senzilla: si aconseguim més emprenedors, tindrem més


una aventura, y muchas veces se fracasa. Pero hay que aprender de esos errores y fracasos, ya que ello nos acaba llevando al éxito.

EMPRENDEDORES Antonio González Barros ¿Ser un emprendedor, es la solución a la crisis? Diría que no emprender, no ayudaría a solucionar la crisis. Para salir de ella, o, al menos, para acortar el tiempo de salida, creo que es necesaria cuanta más gente mejor, con talento, pasión, sentido común, tenacidad, honestidad...; empresas competitivas, innovación... Ser emprendedor es una manera de hacer crecer la economía y crear empleo. ¿Qué implica emprender? Emprender significa riesgo. Emprender un proyecto suele ser

empreses; si tenim més empreses, hi haurà més llocs de treball i, per tant, menys atur i –on volem arribar– més guanyadors.

El que demana el mercat Però no n’hi ha prou de ser ambiciós. En un moment en què s’ha vist que la causa principal de la crisi actual és la manca d’ètica professional, i s’ha pogut comprovar com moltes de les coses que teníem com a necessàries no n’eren, l’emprenedor –i qualsevol empresari– ha de ser un home de valors. Estem parlant de l’afany de superació i de servei, de la capacitat d’assumir riscos, de la creativitat i la independència, de la capacitat de diàleg i de treballar en equip, de la cerca de la veritat, d’autoaprenentatge permanent... En el fons, es tracta de fugir d’una mentalitat funcionarial, que no vol implicar-se en res que li pugui complicar la vida.

Sigui com sigui, han de ser persones amb vocació de servir la societat. És aquest sentit el que explicava, per exemple, Gerard Fluxà (ADE’12), participant de l’Sturt Up Programme 2011-2012: “Vaig pel carrer i em plantejo: ‘què faltaria aquí que jo pogués donar?’. Intento mirar-m’ho des de molts punts de vista diferents i busco respostes i intento aplicar-les”. Amb imaginació i inventiva: veure què demana el mercat. “Emprendre –deia en un altre moment l’estudiant Olóndriz– és una manera de viure; són uns ideals, que, per suposat, moltes vegades es tradueixen en la creació d’empreses, encara que no sempre: és molt més”. És una manera de pensar que et fa buscar sempre com millorar l’entorn.

Tornar als arrels Al cap i a la fi, l’emprenedor real és una persona optimista i amb ganes de transformar el món. No un iŀlús sinó algú amb ganes de fer un món millor. En tots els sentits. Per això és tant important tornar als valors bàsics, com reflexionava Evaristo Aguado, coach i director de Formació, Assessorament i Coaching de la UIC, en una conferència en l’acte d’obertura del curs universitari d’enguany. “Us proposo aprofitar la crisi econòmica com una oportunitat de regeneració,

¿Está, la solución, en los jóvenes? Pasa por cualquier persona con talento que tiene una idea y cree mucho en ella. Si bien es cierto que las personas jóvenes parecen tener más facilidad para imaginar y visualizar ideas innovadoras, además de que tiene pocos paradigmas (ideas preconcebidas). La emprenduría, ¿pasa por Internet? No sólo, pero todavía sigue siendo más fácil emprender en internet que en sectores más maduros, donde normalmente hace falta más escala, más experiencia y más inversión.

partint del que considero fonamental: la persona, la veritat, el compromís social i l’exceŀlència”. Cal considerar la centralitat de l’home amb l’objectiu d’oferir una visió completa de la persona; una visió que busca tant la seva dimensió individual i social com la transcendent, tornant a les arrels d’Europa “que uneixen la Filosofia grega amb el Dret Romà i l’ètica judeocristiana” i aporten una concepció rica de l’ésser humà i una visió realment humanitzadora de la societat. Atrevir-se a buscar la veritat, segons allò que escriu Benet XVI a la Caritas in veritate: “un home bo sense veritat es pot confondre fàcilment amb una reserva, un cúmul de bons sentiments, profitosos per a la convivència social, però, en el fons, marginals”. “És un valor –segueix Aguado– que comporta ser obert i saber adequar-se i conformar-se amb la realitat de les coses; respectant-la i mostrant-la amb amabilitat.” I no serviria de res la cerca de la veritat si no estigués recolzada en una base forta de compromís social. És a dir, la necessitat que té l’emprenedor real de servir els que l’envolten, buscant l’estratègia win-win, on –com vèiem– ningú perd.

Aprenent a desaprendre L’escriptor i sociòleg futurista Alvin Toffler deia: “els analfabets del segle XXI no seran els que no sàpiguen ni llegir ni escriure, sinó aquells que no sàpiguen aprendre, desaprendre i tornar a aprendre”. Potser és en aquest

Es muy optimista, pero las cosas no son tan sencillas como parece... Obviamente si fuera tan fácil y sencillo todo el mundo emprendería. Lo que está demostrado es que la pasión, tenacidad y sentido común son claves para tener éxito. Mucha gente fracasa durante el camino, pero gracias a ese fracaso consiguen éxitos posteriores. Si emprendes y te caes, no hay que preocuparse, es lo normal. Lo que distingue a un emprendedor con éxito del resto es que uno se levanta después del fracaso y los demás no lo intentan de nuevo. Entrevista completa en: rescrito.blogspot.com

sentit que Evaristo Aguado parla d’un quart valor, que no per ser l’últim és menys important. L’exceŀlència, que “ha de ser més que una aspiració: una realitat, un valor, un pilar essencial”. Hi ha exceŀlència, quan hi ha feina ben feta. I una universitat serà exceŀlent, quan intenti ensenyar aquesta feina ben feta. “La societat està cansada de mediocres; fins i tot de mediocres disfressats d’exceŀlents gràcies a la tasca d’assessors d’imatge”. L’emprenedor –el real, no el disfressat, tampoc– és el que vol ser realment exceŀlent. És a dir, el que té horitzons amplis i una ambició professional noble. El que no es cansa d’aprendre i desaprendre cada vegada. Serà un repte –tant seu com de les universitats– fer possible tot això; procurant que els anys d’estudis no siguin anys –com deia el filòsof Alejandro Llano– passats per un túnel obscur i buit “quan no es troben realitats autèntiques, ni ningú que hagi donat una paraula orientadora sobre el sentit de la vida” (Repensar la Universidad).

wwww. todosemprendemos.com Pedro Nueno. Cartas a un joven emprendedor. Ed. Ares y Mares. Antonio Ruiz de Elviar. “Win-Win: Estrategias”. Blog El Mundo: “Clima” Amalio A. Rey. La universidad emprendedora [En línia a amaliorey.com] Círculo de Empresarios. El espíritu emprendedor: elemento esencial para afrontar la crisis económica española

5 Newsuic 31. febrer-abril de 2012

Alguns, però, temen aquesta mescla universitat-empresa, com una amenaça contra de la llibertat inteŀlectual. “N’hi ha que pensen que la universitat ha de preservar la condició d’observador objectiu –passiu, caldria dir– de la realitat que l’envolta per poder analitzar-la, jutjar-la i criticar-la amb llibertat total” (Amalio A. Rey). En canvi, quan la universitat s’impliqui de veritat en aquests termes i ajudi l’alumnat, el graduat sortirà al mercat després d’haver fet la seva primera feina a l’hivernacle, on el fracàs no fa mal. En el fons, parlem d’una factoria d’emprenedors, com a motor bàsic per sortir de la situació econòmica en què ens trobem.

Són valors que caldria trobar, en primer lloc, entre el professorat. L’emprenedoria es transmet per osmosi! Evidentment no tots els professos seran emprenedors; n’hi hauria d’haver prou amb una part, en la qual els alumnes trobessin models per emular.

En España, ¿hay pocas ganas de emprender? En los últimos años se está fomentando una mayor cultura, pero no será rápido ni fácil el cambio, existe una mayoritaria preferencia por trabajar para la administración pública o empresas consideradas “muy seguras”.

Más antropología que tecnología… ¿por qué? ¿No es un poco exagerado? Personalmente, creo que lo más importante es investigar y conocer el comportamiento, hábitos y necesidades de las personas. De esta manera podemos ofrecer los la información y los servicios o productos que cada uno está buscando en el momento preciso.


V Veus ¿PUEDO AÚN ASPIRAR A UNA CARRERA PROFESIONAL?

RARA EXIGENCIA DE LO HERMOSO

Josep Vila Tortosa

Magdalena Bosch

Miembro Consejo Asesor Universitario Profesor Asociado Facultad de Ciencias Economicas y Sociales Subdirector General Grupo Catalana Occidente

Newsuic 31. febrer-abril de 2012

6

Algunos jóvenes de hoy se plantean esta pregunta. Los más atrevidos me lo preguntan directamente después de clase. Otros –los más cautos– expresan sus reservas y desafíos personales en cualquier oportunidad que se presente. Para todos ellos parece que la carrera profesional no deba ser el tema básico en estos tiempos. “Solo” se trata de buscar cualquier oportunidad. La aspiración a desplegar una trayectoria profesional queda para más adelante. Esto no es totalmente nuevo. Algo parecido me planteé cuando visité una librería americana donde descubrí un libro, del que quiero compartir con vosotros dos de sus reflexiones. La primera: “la búsqueda de un trabajo es una larga sucesión de noes que finalmente culminan con un sí” (What color is your parachute, N. Bolles). Lo primero que debemos considerar es si estamos dispuestos a atravesar esa sucesión de “noes”. Tengo la impresión de que algunos no tienen claro este camino. Segunda idea: la búsqueda no empieza en el mercado laboral. Empieza dentro de cada uno. Me sigue sorprendiendo cada año la contestación de muchos alumnos en mi asignatura de cuarto. Cercanos al final de su experiencia universitaria, aún no han pensado dónde quieren usar sus talentos. En nuestros días, la entrada al mundo

profesional no se produce con un salto abrupto entre el mundo universitario y el mundo laboral. Sin una meta más o menos pensada es difícil que lleguemos a alcanzarla. Y si sucede, será por casualidad. Por ahí no avanzaremos. No obstante, algunos de ellos están interesados en un ámbito profesional, tienen ideas claras sobre lo que piensan hacer, y más claras sobre lo que no piensan hacer, y en el fondo están ya trabajando para acercarse a este objetivo. Claro que asusta. Claro que crea dudas. Pero hay que perder el miedo, el respeto. Estar preparados para encajar desilusiones, y acopiar fuerzas para generar multitud de ilusiones. Aspirar a una trayectoria profesional es posible, ahora y siempre, y seguir pensando que la podremos conseguir es algo a lo que no se debe renunciar. ¿Qué quieres conseguir con tu carrera profesional (tú, no lo que dice el mundo que te rodea)? Una pista. La respuesta tiene que ver con la felicidad, con tu felicidad. Una felicidad que perdure en el tiempo. Una felicidad que va más allá de la definición de tu puesto de trabajo, de tu remuneración económica, de tu visibilidad, de tu prestigio, de tu poder y de muchos otros conceptos que cuando los discutimos en clase siempre acaban por darnos mucho trabajo para entenderlos adecuadamente. Son ideas prestadas que hemos interiorizado a veces sin pensar. ¿Quizás deberíamos pensar un poco más?

Profesora de la Facultad de Humanidades.

Desde hace años existe una creciente preocupación por la invasión de lo estético. Los que más preocupados están, ven un problema de salud pública, que ya tiene antiguos y lamentables ejemplos: adolescentes que se sienten feas o gordas sin serlo en absoluto y que pueden poner su vida en peligro por librarse de esa lacra. A esta coacción ha respondido una marca de productos cosméticos anunciándose bajo el lema “belleza real” y con modelos no escuchimizadas; además de haber colgado en youtube varios vídeos desenmascarando la falsedad de algunos modelos publicitarios. Es un modo gráfico de mostrar el engaño que encierra esa estetificación. Pero no se trata sólo de la imagen personal. En todas las facetas de la vida humana parece haber surgido una exigencia nueva: que sea de diseño, que sea fashion. Es fácil considerar este fenómeno pernicioso, al ver algunas de sus consecuencias. Se ha llamado estetificación a esta preferencia absoluta por lo in y lo cañero. La cuestión más preocupante es su expansión. Es decir, lo que antes se mantenía en los límites del vestir y el look, se extiende cada vez a más diversos ámbitos: los muebles, el menaje de cocina, el bolígrafo o la cafetera. Pero, ¿en qué nos estamos equivocando? Es humano que nos guste lo bello y lo atractivo. Todos preferimos lo bonito a lo feo; como se prefiere ser ágil a torpe, o ser feliz a ser desgraciado. Si la estetificación hace daño, es

precisamente porque está desvinculada de la belleza: la belleza libera, los estereotipos impuestos esclavizan. La belleza emerge de ser uno mismo, desde el alma; el artificio se copia externamente y violenta la autenticidad. Lo bello es siempre proporcionado, los falsos clichés rompen el equilibrio dentro-fuera. Sólo hay belleza donde hay orden y armonía. Por eso se la ha vinculado tradicionalmente al bien, desde Platón hasta Schelling, y desde el antiguo Egipto a la Barcelona de Gaudí. El orden del bien y de la belleza son uno y el mismo, y por eso lo hermoso conforta y da paz. Pero la belleza es exigente, porque más que con los ojos se ve con el corazón. Sólo un alma libre intuye lo bello hondamente. Como música sutil que no se aprecia en medio del ruido, la belleza se presenta discretamente y sólo la gozan los espíritus nobles. Muchas veces los más nobles son los niños que, por su inocencia, son capaces de celebrar lo hermoso en sus manifestaciones más sencillas. Los adultos tenemos que salvar algunos obstáculos. Tres, por lo menos: el materialismo, el utilitarismo y la trepidación. El materialismo agosta la vitalidad del alma y del corazón, trastoca la magnanimidad por la ramplonería del instinto. El utilitarismo nos convierte en necios ante lo valioso, nos seduce con la inmediatez del provecho material. Las prisas nos hacen ciegos para la verdadera belleza que, en su discreción, requiere contemplación y pausa. Esta es la exigencia de lo hermoso. Si se responde a ella se adquiere un espíritu más elevado, un corazón más generoso, un gozo más verdadero.


LA CRISI DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ: CAL CANVIAR DE MODEL DE NEGOCI

SOLTAR LA EPIDERMIS

Salvador Aragonés

Alfons Puigarnau

Periodista i professor de la UIC

El problema més important d’aquests mitjans és que viuen depenent molt de la publicitat. La premsa, quasi un 50%; la TV, més del 80%, i la ràdio, també. O sigui, que el problema són els ingressos: si baixen, les despeses hauran de baixar també i de manera proporcional. Què han fet els emprenedors de mitjans quan ha disminuït la publicitat? Doncs, reduir les despeses, diuen ara. Quines? Principalment les de personal i despeses generals, ja que les despeses de paper, o les d‘impremta i distribució, o les d’emissions i quotes d’ús de la xarxa de retransmissors no han baixat o no han baixat prou. Aquest és el model de negoci antic que comporta l’empobriment dels continguts dels mitjans de comunicació. La solució és buscar sinergies entre els mitjans, però no a partir de la creació de grups multimèdia, com s’ha fet fins ara, ja que això ha estat en bona part causa d’un desastre econòmic (avui hi ha els mateixos canals de TV de fa 10 anys perquè s’han fusionat o han desaparegut els

En el cas dels diaris, la patronal AEDE hauria d’esbrinar quines possibilitats ofereixen les edicions digitals per tal de fer subscripcions molt econòmiques ajuntant quatre, cinc o més diaris, per exemple a 40 cèntims cada un. Hi ha molta por a que desaparegui l’edició en paper, però personalment crec que no desapareiCAL CANVIAR xerà tot i que disminuirà EL MODEL la presència DE NEGOCI del paper en el mercat. NOMÉS edicions BASAT EN LA Les digitals faran PUBLICITAT augmentar les subscripcions, sense cost addicional, o sigui sense el cost del paper, de la impremta i de la distribució. Als Estats

Units cada vegada hi ha més diaris només digitals. El cost d’un diari digital només està en el personal i en el cost de les transmissions que són molt baixes. Dels diaris gratuïts ja no se n’aguanta quasi cap, perquè aquí el pes de la publicitat és total. Penso, per tant, que cal canviar el model de negoci només basat en la publicitat, ja que, quan aquesta cau, ens trobem amb uns mitjans amb personal mal pagat, i sense mitjans per fer bé la seva feina –poc experimentats–, cosa que porta a continguts de baixa qualitat. N’estic segur que tindria un públic bo i abundant un diari o mitjà fet per periodistes experimentats que tenen accés a fonts privilegiades, tant en el món de la política, com de la cultura, de l’economia, dels esports, etc. I aquest públic estaria disposat a pagar 2 o 3 euros per un diari així, en lloc de pagar-ne 1,2 per diaris de baixa qualitat. Avui, tenir una informació de qualitat és un actiu important per qualsevol persona que hagi de prendre importants decisions cada dia, que tingui un paper rellevant a la societat, i per tenir una bona informació i documentació estaria disposada a pagar més diners. El mateix valdria pels canals de televisió, que haurien de ser per subscripció els que volguessin donar qualitat. L’important, en definitiva, és el producte no el preu: si un producte és bo a la gent no li fa res pagar més. Com tot, en el món empresarial.

Profesor de la ESARQ UIC.

El estudiante de universidad siempre encara un nuevo curso, desnudo de una piel antigua, como de serpiente. Su nueva piel brilla y se mueve bajo un nuevo sol, que augura, sobre todo, una falta de verdadera identidad universitaria. Ese universitario tiene un problema identitario y, en el fondo, estético: le falla la imagen de sí mismo. No se siente único. Le basta estar y dejar que pasen los años. Pero no se ve como un privilegiado que accede a un sistema exclusivo donde se juega el futuro. Interesa recuperar el orgullo de ser universitarios, que no es para animales de sangre fría que sueltan la epidermis. La universidad es una oportunidad de volver a ser uno mismo, de reencontrarse con bibliotecas grandes y con excelentes conversadores. Aunque no estudien medicina o ingeniería, nuestros jóvenes no deben tener complejo de inferioridad. José Echegaray hizo Caminos en la Escuela de Madrid, Ramón y Cajal fue médico por la Universidad de Zaragoza y Juan Ramón Jiménez estudió Derecho en Sevilla. Benavente, Ochoa, Aleixandre y Cela harían sus estudios en la Universidad Central. Siete premios Nobel. Nuestro acervo universitario ha dado excelentes cabezas e ingeniosas soluciones a grandes problemas. Ellos trabajaron sin descanso, sin aficionarse a veranos de mucha vida o a inviernos de mala muerte. Muchos otros, incluso de más mérito científico, artístico o literario, han pasado sin pena ni gloria. Podemos seguir su mismo camino.

7 Newsuic 31. febrer-abril de 2012

S’ha acabat l’abundància. Les vaques flaques d’avui dia, per qui estigui al capdavant d’una empresa, d’una administració o d’una entitat amb o sense ànim de lucre. I això val per als mitjans de comunicació de qualsevol mena: premsa, ràdio, televisió... menys per a Internet i les xarxes socials, perquè com que són una eina de comunicació nova el creixement és força important, encara que, com tot, tenen o tindran el seu sostre.

que s’han creat fa poc, la majoria per influències polítiques —Cuatro, La Sexta, les TDT, etc.—). En lloc de crear empreses de comunicació, s’han creat televisions a l’ombra del “amiguets” polítics, que fan figa quan ha canviat el govern i han deixat de rebre subvencions. S’han creat mitjans confiant en la subvenció, sense un pla de negoci amb visió de futur. En altres paraules: no hi ha hagut empresa. Els tercers canals –també emparats en el clientelisme polític i a vegades sense mirar despeses— són avui pous de despeses sense fons i s’han de retallar moltíssim o han de desaparèixer.


Els Campus FACULTAT D’EDUCACIÓ

El català al dia El degà de la Facultat d’Educació, Albert Arbós, i els professors Jaume Camps i Maria Domingo han participat en l’elaboració del Diccionari d’Educació, presentat el 18 d’octubre per la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, a l’Institut d’Estudis Catalans. Carmina de Bofarull 1r Comunicació Audiovisual

El diccionari és l’obra de més envergadura d’aquests característiques publicada fins al moment en català. L’objectiu principal és sistematitzar la terminologia en l’àmbit de l’educació.

Newsuic 31. febrer-abril de 2012

8

El llibre recull i defineix aproximadament dos mil termes del món de l’educació i altres àmbits com la pedagogia general, la pedagogia social, la investigació educativa, l’organització i la gestió educativa... A més, cada article conté, a part de la denominació catalana, els equivalents en castellà, francès i anglès, la definició, i notes explicatives. “El que aporta aquest diccionari al món de l’educació –ens diu

el Jaume Camps– és que existeixi un llenguatge comú de cada disciplina. El món acadèmic vol entendre’s i entendre el mateix significat davant de conceptes de vegades complexos i sovint ambigus”. En el procés de creació, el Centre de Terminologia de la Llengua Catalana, el TERMCAT, es va posar en contacte amb els autors. “Per separat –explica el degà d’Educació–, ens van enviar termes educatius amb unes quantes definicions. Dèiem quina ens semblava més adequada i, fins i tot, proposàvem algun canvi en la redacció final”.

d’Estudis Catalans, té com a finalitat promoure, coordinar i desenvolupar activitats terminològiques en català. Aquesta vegada han volgut treballar l’Educació. “Ha estat una experiència molt enriquidora –apunta la professora Domingo–. El català vol estar al dia i créixer amb l’evolució de les ciències, les diferents disciplines i la recerca. Això és una gran cosa”.

El TERMCAT, creat el 1985 per la Generalitat de Catalunya i l’Institut

El Diccionari d’educació –disponible també en línia– és el resultat de la cooperació entre el Departament d’Educació de la Generalitat, la Societat Catalana de Pedagogia –filial de l’Institut d’Estudis Catalans–, el Ministeri d’Educació i de Cultura del Govern d’Andorra i el TERMCAT.

Javier O’Callaghan

Ernest Benach

Benedetta Tagliabue

Victor Küppers

Javier O’Callaghan va impartir una conferència als estudiants de Dret sobre la jurisdicció civil espanyola. Va explicar com es processa una sentència al Tribunal Suprem i va comentar alguns casos pràctics, com per exemple la sentència de Bildu. Finalment va afirmar que “tot i que ha millorat el procés judicial, encara és massa lent i es necessitarien més jutjats per accelerar-lo”.

Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya durant dues legislatures, va impartir una classe als alumnes de l’assignatura Institucions Juridicopolítiques de Comunicació Audiovisual. A la sessió, va explicar breument la història del Parlament i les seves funcions. També va reflexionar sobre la política actual i va afirmar que “és important saber com fer política en un món canviant i globalitzat”.

L’arquitecta internacional Benedetta Tagliabue va impartir una lliçó magistral a la jornada de portes obertes que va organitzar l’ESARQ. Tagliabue va parlar amb optimisme sobre el futur de l’arquitectura i va animar els alumnes a seguir la seva vocació professional. També va explicar alguns dels últims projectes a Hamburg i Xangai i va destacar que “el més important és fer sempre una bona arquitectura”.

L’autor del llibre El efecto actitud, Victor Küppers, va impartir una sessió sobre la importància de les actituds personals positives en el lideratge als alumnes de batxillerat que van participar en la Jornada de Formació de Líders. Küppers va afirmar que “és important ser un bon líder en tots els àmbits de la vida i no sols en l’àmbit professional”.

CARES

DE LA NOTÍCIA

Magistrat del Tribunal Suprem d’Espanya 2 de desembre

Expresident del Parlament de Catalunya 17 de novembre

Arquitecta 19 de novembre

Conferenciant, escriptor i professor 19 de gener


EL AÑO DE LA ENFERMERÍA Jornada de Promoción y Salud: 21 de abril | Jornadas de Investigación Cualitativa: 7 y 8 de junio | Jornada sobre liderazgo en profesionales de la Enfermería: 14 de noviembre | Acto de Clausura: 4 de diciembre www.anydelainfermeria.com

INSTITUTO DE ESTUDIOS SUPERIORES DE LA FAMILIA

ESTUDIANTES

“El bajo índice de La VOZ de los natalidad afectará en el estudiantes futuro a la mano de obra” Mario Hernández El pasado 9 de noviembre W. Bradford Wilcox, profesor de sociología y director del National Marriage Project de la Universidad de Virginia, presentó el informe “El dividendo demográfico sostenible”, en el que se explica la relación que existe entre matrimonio, fecundidad y economía.

1º Comunicación Audiovisual

W. Bradford Wilcox explicó que “en la actualidad las principales economías del mundo se enfrentan a grandes retos demográficos, lo que se ve agravado por el bajo índice de fecundidad, que afectará en el futuro a la mano de obra”. Los datos del informe también revelan que las familias no solo ayudan en el crecimiento económico a largo plazo, sino que también trabajan más y, por lo tanto, son más productivas.

Sin embargo, la situación actual no favorece la estabilidad familiar, sino que, tal y como reconoce el sociólogo americano, “el individualismo fomenta que los padres dediquen menos tiempo a sus hijos y sean menos capaces de hacer sacrificios por la familia”. Además, el informe explica que las

dificultades de acceso a la vivienda, la inseguridad laboral y el descenso de la capacidad adquisitiva no permiten a las parejas jóvenes tener hijos. Así, el profesor mostró que “todas estas dificultades se traducen en bajos índices de fecundidad, menos matrimonios e inestabilidad en la conducta y la educación de los hijos”.

Las famosas instancias, el detener a un profesor en el pasillo y contarle aquello que no para de dar vueltas en tu cabeza o, simplemente, hablar con el tutor son las ya mil conocidas maneras de crear comunidad universitaria. Además, existe un órgano, formado por alumnos escogidos de las distintas facultades -la crème de la crème, digamos- que representa a los estudiantes ante el más alto escalafón de la UIC. Se trata del Consell d’Estudiants, 4 ó 5 privilegiados que se encargan de transmitir a la Junta de Gobierno propuestas y recomendaciones de toda la comunidad universitaria estudiantil.

A partir de estos análisis demográficos, y con el objetivo de mejorar esta situación, Wilcox recomendó que “las empresas favorezcan los horarios flexibles y que utilicen su influencia para llevar a cabo campañas de apoyo a las políticas familiares”. Por otro lado, a partir de unos estudios realizados en Brasil, advirtió que para conseguir familias más estables se tendría que mantener una postura más crítica hacia los programas culturales y la publicidad.

Antonio Lodeiro, actual presidente del Consell d’Estudiants del Campus Barcelona, de tercero de Publicidad y Relaciones Públicas, remarcaba que con su equipo “pretenden establecer un vínculo real entre todos los estudiantes y el resto de la universidad”. “Ya sabemos -sigue Lodeiro- que el objetivo principal de esta institución es la excelencia, pero siempre escuchando al alumnado, sus iniciativas y sus inquietudes. Por eso buscamos la interacción”.

Finalmente, Wilcox explicó que la falta de puestos de trabajo no está relacionada con el hecho de que haya una excesiva demografía, sino que es un problema económico.

No es tarea sencilla. Suena a idea manida, este objetivo; pero el nuevo Consell pretende hacerlo realidad con una serie de acciones muy concretas: la autopresentación en

las distintas facultades, la creación de unos buzones de sugerencias, tanto “analógico”, como online, en la Intranet... En definitiva, el nuevo consejo quiere estar disponible y que sus ideas y actividades que organicen lleguen al alumnado, para lo que ya están preparando un plan rápido de comunicación. También el Consell d’Estudiants del Campus Sant Cugat, se ha sumado a esta acción comunicativa. Su presidente, el alumno de primero de Enfermería Leonard Alexander, se adhiere a las acciones expuestas anteriormente y ha señalado su apoyo en la constitución de un entorno colabo-

rativo común en la que los Consells busquen “trabajar bajo un mismo criterio y de forma unificada, teniendo en cuenta nuestras necesidades.” En definitiva, se trata de poner en práctica algo que poco a poco va tomando cuerpo en nuestra universidad. El Consell es la voz de los estudiantes, y los nuevos miembros parece que se lo han tomado en serio. Constituyen una vía de comunicación muy necesaria y que todos hemos necesitado utilizar en algún momento.

9 Newsuic 31. febrer-abril de 2012

Carmina de Bofarull

2º Comunicación Audiovisual


Els Campus INSTITUTO CARLOMAGNO DE ESTUDIOS EUROPEOS

Un congreso abierto a todo el mundo Andrés Zaragoza 2º Publicidad y Relaciones Públicas

Newsuic 31. febrer-abril de 2012

10

Dicen que la mejor forma de aprender es conociendo a otras personas. Hablando e intercambiando opiniones. Dicen que en eso consiste la cultura; o parte de ella. El Congreso de Cultura Europea nació hace 21 años, “por casualidad”, explica Enrique Banús, Director del Instituto Carlomagno de Estudios Europeos (ICEE) y de este congreso. “Es encuentro abierto -sigue Banús-, diferente al resto porque la temática es muy amplia y por eso tiene tanto éxito”. Así, entre los días 27 y 29 de octubre, se reunieron casi trescientas personas procedentes de más de 80 países de todo el mundo: Alemania, Kazajstán, Australia, Sudáfrica,

COL·LABORACIÓ

Brasil, Argentina, Israel, India...

Europa: una magna fuente de cultura

mento Europeo, respectivamente. Ferrer destacó que la importancia de los valores artísticos y humanos que posee Europa ha sido resultado de “la herencia artística y filosófica de Grecia y del humanismo cristiano de Jerusalén. Estos dos pilares –seguía– encarnan los valores que constituyen la identidad europea”. Por su parte, Gil-Robles, desde una perspectiva de humanista economista, añadió que la crisis que está afrontando Europa actualmente es una oportunidad para “curtirnos en la cultura del esfuerzo y la austeridad, valores de los que carecíamos años atrás”.

La inauguración del Congreso corrió a cargo de Jose María Gil-Robles y de Concepció Ferrer, antiguos presidente y diputada del Parla-

Además de las comunicaciones de temática muy variada en torno a nuestro continente, el viernes 28 tuvo lugar una sesión especial que,

Después de unos intensos días de trabajo, un concierto de música clásica, con la orquesta Joves Músics del Vallès y el cuarteto de voz The Hanfris Quartet, hizo más europeo este encuentro internacional. Al final, el profesor Enrique Banús, manifestó su satisfacción “por la ocasión de intercambio cultural e interdisciplinar surgido durante esos días, en el que ha habido un alto nivel científico”.

EL REPTE DE SABER

SEMINARIS

EDUCACIÓ

Escuchando y dejando hablar. El congreso estuvo formado por cuatro grandes bloques: sesiones plenarias con ponentes invitados; sesiones de comunicaciones personales; un programa cultural que incluía una excursión a Girona, o una ruta turística por Barcelona; y los pequeños ratos de conversación que nacían en las pausas para el café o andando por los pasillos de la universidad.

Línies d’actuació a l’Educació Infantil i Primària

Del mite a la societat actual Sis anys d’accesibilitat L’ESARQ de la UIC ha renovat, per sisè any consecutiu, la col·laboració entre la Fundació Adecco i Barnices Valentine per treballar per la integració de conceptes d’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, així com per la comunicació en els programes formatius de l’Escola d’Arquitectura. Aquesta col·laboració pretén traslladar a l’alumnat coneixement tècnic i social, i el missatge que incorporar conceptes d’accessibilitat en els projectes no va en detriment de la creació d’entorns de qualitat arquitectònica, del disseny i de l’estètica. Tot això és un repte a causa del gran desconeixement de les discapacitats.

bajo el título “The Mediterranean: cultural dialogue after the Arab Spring”, y en colaboración con la fundación alemana IFA (un instituto par las relaciones culturales con el extranjero), pretendió ser un foro de discusión sobre la situación actual del mundo árabe y su relación con Europa.

La Facultat d’Humanitats de la UIC va organitzar la segona edició del cicle de conferències “El repte de saber” amb la col·laboració del Centre Cívic Golferichs. Les sessions es van iniciar el 26 de setembre i van finalitzar abans de les vacances de Nadal.

La universitat en el pensament de Benet XVI

Aquestes sessions estaven obertes a qualsevol persona amb inquietuds culturals, especialment als alumnes de la Facultat d’Humanitats. El “Viatge al mite” (fil conductor de les conferències) tenia com a objectiu descobrir com els mites antics resten vius en la societat actual, en el comportament humà, en la literatura, en l’art o en el cinema, i a la vegada, analitzar l’explicació que aquests donen de la realitat. Cadascun dels mites analitzats pretenia ser una porta d’accés a un tema perenne com el viatge de la vida, la salvació de l’ànima o la força de les passions.

El 19 de gener va tenir lloc al Saló de Graus de la UIC un seminari sota el títol: La universitat en el pensament de Benet XVI. Els ponents van ser el Dr. Josep Saranyana, professor de Teologia de la Universitat de Navarra, i la Dra. María García Amilburu, de Filosofia de l’Educació a la UNED. El Dr. Saranyana va explicar que “la racionalitat de la fe és una base perquè els homes s’entenguin, encara que siguin de cultures i religions diferents”. Per la seva banda, la Dra. García Amilburu va exposar la ponència “Present i futur de la universitat. La visió de Benet XVI”.

La UIC va acollir, dimecres 14 de desembre, uns 500 directors de col·legis privats i concertats de tota Catalunya en una sessió en què es van presentar les línies d’actuació de la Direcció General d’Educació Infantil i Primària per als 4 anys següents. Alba Espot, directora general d’Educació Infantil i Primària de la Generalitat de Catalunya, va explicar els objectius proposats per la Direcció i va afegir que “aquest nou organisme s’ha creat per tal de centrar-se en les necessitats formatives dels nens que cursin infantil i primària”. D’altra banda, Isabel Sánchez, responsable de l’Organització dels Centres Infantils i de Primària, remarcà que “la formació ha de ser responsabilitat de tots, tant dels centres educatius com de les famílies, d’aquesta manera es podran solucionar les dificultats”.


Campionats Universitaris de Catalunya 2011/2012

Representa en l’esport la UIC practiquis que millor

cros, esgrima, karate, BTT, escacs, natació, mitja mara pitch-and-putt, 10tennis taula, raids d’ave tó, judo, golf, bàdm km marxa, pàdel, tennntura, marató, voleiinton, taekwondo,is, frontennis, orien bol de platja, tació duatló, esca lada, atlet , isme, triatló

CAMPIONATS DE CATALUNYA El Servei d’Esports invita els alumnes de la Universitat a participar als Campionats de Catalunya Universitaris d’Esports Individuals i representar la UIC. Els campionats es disputen des de finals gener fins a mitjan maig. www.uic.es/esports-individuals

Servei d’Estudi

ants Servei d’Es ports

Més informa ció a: www.uic.es/e spor ts-individ ual

CRIMINOLOGÍA

Métodos prácticos y rápidos para reducir el delito Cerca de 200 personas asistieron, el pasado 24 de noviembre, a la conferencia impartida por el experto en criminología Marcus Felson, profesor de la Texas State University. El mundialmente reconocido criminólogo, habló sobre el presente y el futuro de la criminología. Andrés Zaragoza 2º Publicidad y Relaciones Públicas

Lo que ocurre en el día a día: “a las 10 de la mañana: hurtos; a las tres de al tarde problemas con los jóvenes cerca de las escuelas y en las rutas de las escuelas...”, por ello, “es necesario enfocar, organizarse para no tener que estar en todos los sitios a la vez. La policía necesita organizarse para llegar al máximo número de delitos”. El experto en criminología contó una experiencia personal en la que a un

Uno de los grandes problemas que Felson ve en la Criminología es que “muchas de las ciencias tradicionales de este campo son muy vagas. Sin una idea exacta de qué quiere decir o de qué hacer. Eran buenas ideas para 1930...”, pero hoy por hoy tienen que evolucionar. “No es cambiar completamente a las personas -concluía Marcus Felson-; pero sí modificar las situaciones más pequeñas en la vida ordinaria. Reducir el delito. Métodos prácticos y rápidos, no con costes importantes”.

FORMACIÓ

Obrir horitzons intel·lectuals Redacció El 27 de novembre passat es va presentar el nou Diploma de Filosofia, que començarà el setembre del proper curs i estarà coordinat per la doctora Magda Bosch, professora de la Facultat d’Humanitats. Durant la presentació, la degana d’aquesta facultat va destacar que “en una època dominada pel materialisme i el relativisme” el diploma vol acon-

seguir recuperar “l’ideal humanístic perdut”. El diploma està pensat per als que volen tenir una formació sòlida en filosofia sense dedicar-s’hi professionalment. Per això està dissenyat com un complement de formació, compatible amb altres estudis o una tasca professional. La doctora Bosch va explicar que aquests estudis “pretenen contribuir a la formació personal i professional amb l’objectiu d’obrir horitzons intel·lectuals”.

Mn. Miguel Ángel Castelló Capellán del Campus Barcelona

Ser especial es ser diferente de los demás. Por eso creo que eres muy especial, porque no solo eres diferente de las personas que conoces, sino de todas las que existen, han existido y existirán. Claro que tenemos cosas en común, porque todos somos humanos, pero en el fondo del corazón eres muy especial. Quizá nadie te lo haya dicho, pero estoy seguro que algo intuías; y eso está bien, porque es verdad. Ser especial es estupendo, lo malo es intentar demostrárselo a uno mismo o a los demás. Porque intentar demostrarlo exige demasiado esfuerzo por dar el nivel que suponemos “se espera de nosotros”. Confundimos ser especiales con ser mejores que los demás. Buscamos destacar y nos apena que no nos BUSCAMOS valoren. Converla opinión DESTACAR timos de los demás en Y NOS el espejo ante el APENA QUE cual nos juzgamos. A veces, al NO NOS mirar esa imagen VALOREN que los demás tienen de nosotros nos ponemos contentos; pero otras nos entristecemos o nos agobiamos. ¡Cuántas veces se repite en nuestras vidas la historia de la reina de Blancanieves! En nuestra lucha por ser especiales formamos una imagen irreal de cómo deberíamos ser. Una imagen con la que a menudo nos comparamos, y que nos impide ser, sencilla y alegremente, nosotros mismos. Yo diría que lo más especial de cada uno es el amor que puede dar a los demás. Quizá puedan sustituirnos en un trabajo, en un plan de descanso, o en muchas otras cosas. Pero nadie

podrá sustituir nuestro amor. Al amar a los demás, les damos lo más especial que hay en nosotros. Pero solo quien nos ame descubrirá el gran valor de nuestro amor. Con las personas que nos aman podemos ser nosotros mismos. No necesitamos aparentar para quedar bien. Ellos con su amor nos están diciendo que somos especiales, únicos e irrepetibles. Si me permites un consejo, estés donde estés piensa que eres el fruto de un pensamiento de Dios: que siempre has sido y serás querido por Él, infinitamente amado. Detrás de tu vida se esconde el misterio de un creador que te ama con locura. Para Él no eres uno más, sino alguien especial. Dios sólo “nos pide que lo queramos, que tengamos confianza en Él, que sintamos su presencia que nos acompaña, nos sostiene y nos ayuda” (Benedicto XVI). Viviendo bajo la mirada amorosa de Dios podrás ser siempre tú mismo. Donde quiera que estés, no necesitarás mendigar el aprecio de los demás. Sencillamente porque te sabrás especial, aunque los demás sean tantas veces incapaces de verlo.

11 Newsuic 31. febrer-abril de 2012

El tema de la conferencia giró en torno a la prevención de los delitos. “Cuando escuchas la palabra delito o crimen -decía Felson- te viene a la cabeza asesinato, víctimas; y en realidad, la mayoría de delitos son cosas ordinarias”. Son esos casos, los que hay que controlar: “la sociedad que no intenta prevenir los pequeños delitos no puede controlar los más serios.”

conocido suyo le robaron el coche. Al cabo de varios días la policía le llamó diciendo que lo habían encontrado. A la pregunta de lo que había pasado le dijeron que encontraron al ladrón dentro del coche, pero lo habían soltado. “Y es que -continuó Felson- es muy complejo seguir un caso. Complejo y caro. Hay muchas trabas, un sistema muy complicado”. Por ello, el profesor apostaba por una buena organización.

ERES ESPECIAL


Els Campus FACULTAD DE CIENCIAS DE LA COMUNICACIÓN

VOLVIENDO LA VISTA HACIA EL FUTURO

Hay momentos en los que es mejor callarse y escuchar. Este festival es uno de ellos. Grandes creativos, empresarios, profesores y alrededor de 300 alumnos de distintas universidades españolas se reunieron en la UIC entre el 10 y el 11 de noviembre, para asistir a la 14ª edición del festival de publicidad Drac Novell organizado por la Associació Empresarial de Publicitat (AEP). Según José Ángel Abacens, presidente de la asociación, “este evento se ha convertido en uno de los más importantes para estudiantes de España debido a la importancia que han adquirido sus premios –los Drac– gracias al gran nivel del jurado y a la calidad de los proyectos presentados”. Andrés Zaragoza 2º Publicidad y Relaciones Públicas

Newsuic 31. febrer-abril de 2012

12

El festival de publicidad Drac Novell pretende acercar el mundo empresarial de la comunicación a los futuros publicistas. Por ello, la mayoría “EN ESTA de ponentes PROFESIÓN que asistieron trabajan hoy SIEMPRE en día en este ESTÁS sector, y parte APRENDIENDO del público estaba formado por empresarios que aprovecharían la ocasión para buscar a jóvenes promesas entre los participantes. El festival fue inaugurado por el pu-

blicista Risto Mejide –conocido por sus críticas en Operación Triunfo– , y clausurado por Marçal Moliné, uno de los fundadores del MMLB, –innovadora agencia de publicidad de los años 70–. ¿Qué tendremos que hacer para llegar a ser buenos profesionales? “Hay que ser multidisciplinares –dijo Mejide–; trabajar mucho para llegar donde realmente os habéis propuesto”. Moliné, curtido en la experiencia, aportaba la importancia de los clásicos: “fue Aristóteles quien introdujo el actual esquema publicitario de incertidumbre, inferencia y descubrimiento”, por lo que para explicar la publicidad de hoy en día –insistía Moliné– “hay que recurrir tanto a lo clásico como a lo moderno”.

Al dejar de aprender “El mundo en el que vivimos, decía Xavier García, Director General Creativo de IGRIEGA Communication Group, te exige ser creativo de aquí a dos días”. Es lo que marca la diferencia: “sabes que estás ante un gran anuncio cuando ni puedes añadir, ni puedes quitar nada de él”. No obstante, también el carismático se debe formar: “En esta profesión – decía el profesor de la Universidad de Navarra, Juan de los Ángeles– siempre estás aprendiendo, y el día que dejes de hacerlo, vas mal”. Lo mismo reconocía Juan Pablo Huizi, diseñador gráfico, socio de Venimos en son de paz y profesor de la UIC,

que se refirió a la formación necesaria para desarrollar la creatividad: “es imprescindible recoger materia prima –información– y adquirir conocimientos generales y específicos que te interesen para un proyecto, si quieres llegar a las buenas ideas”. En el fondo, es lo de siempre: “la mejor forma de saber qué hacer o que se hará en el futuro es conociendo. Conociendo lo viejo y lo actual”, decía Moliné, repitiendo la idea de los clásicos. Y es que, como decía Picasso, y nos recordó Xavier García “la inspiración existe, pero debe hallarte trabajando”, aprendiendo del pasado para poder echar un vistazo al futuro.

IN MEMORIAM elegancia literaria y personal en la discreción, el respeto y la sempiterna ironía que se desprendían de su trato. Definitivamente no gustaba de la vanidad: la única pasión por la que se dejaba llevar era la escritura.

Carlos Pujol

Fue miembro del Consejo Académico Universitario y profesor de la UIC

Carlos Pujol (Barcelona, 19362012) ha sido una figura en la literatura actual y, con todo, uno de sus escritores más desapercibidos; nunca le gustó figurar. Asentó su

Desde que se doctoró en Filología Románica Carlos Pujol mantuvo una intensa actividad profesional que le llevó a ser consejero editorial, crítico literario, traductor, poeta y novelista, profesor de universidad, articulista y asesor literario de la Editorial Planeta. Su sombra se alarga en una amplia y sólida variedad de obras. Los diversos géneros que practicó fueron para él como «voces distintas, donde

el novelista tiene mucho de ventrílocuo; el poeta habla más en primera persona y el monólogo dramático es una manera de contar una historia que siempre es la propia». Decía que «un escritor puede tener muchas facetas, pero una sola cosa que contar. Y se trata de contarla bien». Si Sainte-Beuve cifró el secreto de la literatura en leer cosas grandes y escribir cosas agradables, esta es exactamente la vía que siguió Carlos Pujol. En realidad, a Carlos muchos le consideramos maestro de maestros, modelo de generosidad y cordialidad intelectual, de aquello que se llamó intelletto d’amore, con pie en el Dan-

te. Esta es la experiencia que tenemos aquellos que le tratamos en su paso por la UIC, y la de todos aquellos que compartieron con él cualquier tarea humanista dentro y fuera del ámbito académico. La obra de Carlos Pujol tiene la virtud de abrir al lector otros caminos. Casi todo es como la vida misma pero pasada por la experiencia del que ha leído con intensidad y ha escrito hasta la obsesión. La realidad, añadía, “es para vivirla, no para hacer literatura”. Concepció Peig Profesora de la Facultad de Humanidades


cció al Introdu i, el Tast lV Món de s ridatge i els Ma

CUANDO EL VINO ES CULTURA El vino tiene gran importancia en nuestra sociedad. No se trata de una moda puntual y pasajera sino de una cultura. Por ello la UIC organiza un curso en el que pretende, no solo enseñar unos conocimientos teóricos sino ponerlos en práctica a través de las catas y el diálogo.

el vi Passió p del vi s Els sabor del vi m El per fu rbònica cs n eració ca Vins bla i de mac al ts sa ro Vins vertic utor res: tast Vins neg s: moderns i d'a re les eg n s in V bombol s le e d acions ia La màg s i altres elabor ço del món s n Vins dol vi s ig pel Un passe

www.uic.es/tast

12 ny del 20 a l’1 de ju 0 h .3 de març ECTS .00 a 19 · Del 19 1 crèdit 17 de i/o s ecre èdits LC · Els dim t de 3 cr en rs cu em l ix de · Recone al llarg 50 vins tàries · Tast de s limitade itats complemen · Places tiv ac .es/tast altres ic ou .u w cl w In · :w formació · Més in

aner ) Taps Munt 494 (Barcelona Muntaner, 45 15 Tel. 93 200 vinostaps.com muntaner@

u Taps Ariba (Barcelona) 127 Aribau, 09 85 Tel. 93 419 ostaps.com aribau@vin

.com nostaps

www.vi

VIDA UNIVERSITARIA

Consejos de un campeón olímpico que venció las drogas y el alcohol El waterpolista había venido a hablarnos de su vida. De cómo pasó de estar en la cumbre del éxito y de cómo, luego, se había encontrado en los más bajos recónditos de la droga y el alcohol. Había venido a darnos consejos: para superarnos ante las dificultades y los fracasos y seguir adelante. Un buen comienzo para la temporada deportiva de la UIC 2011-2012 Carmina de Bofarull 1º Comunicación Audiovisual

Durante la conferencia que impartió, con motivo de la inauguración de la de la nueva temporada deportiva de “NO ES UIC 2011-2012, VALIENTE la García Aguado EL QUE estuvo explicando NO TIENE su experiencia personal y animando MIEDO a los presentes a luchar contra ellos SINO EL y a hacer QUE SABE mismos deporte, como un LLEGAR A modo de levantarse todos los días. ÉL” En el acto, organizado por el Servei d’Estudiants, se dio la bienvenida a los cuatro equipos femeninos y a los once masculinos. Miedo al fracaso Con seriedad pero también con sentido de humor, Pedro García Aguado nos habló de tener valentía y coraje y no dejarse amedrentar por el miedo al fracaso. “No es valiente el que no tiene miedo sino el que sabe

Actualmente García Aguado trabaja en televisión en el programa Hermano Mayor, un programa de coaching, emitido en Cuatro, donde el waterpolista ayuda a hacer ver los puntos fuertes y débiles de los jóvenes conflictivos que pasan por ahí. “Todos ganamos, si nos ayudamos los unos a los otros”, afirma el waterpolista. “Los adolescentes con miedo –sigue– evalúan el mundo entre pierdo o gano; y a veces perder, es ganar en experiencia sacada del fracaso: toda la vida y sus aprendizajes –concluye– se basan en el ensayo error”. Lo que contaba García Aguado era sacado de su vida misma. “El éxito para mí fue un gran impostor porque durante mucho tiempo me escondió lo que el fracaso enseña: la capacidad de superarse en los momentos difíciles”. Por ello, en opinión de este ex deportista de élite, cuando uno se en-

3X3 DE BASQUET

Además de la Champions UIC, en la UIC también se organizan torneos a lo largo del curso. Son los llamados Torneos Rector. Este año, por primera vez, se ha organizado el Torneo Rector 3x3 de baloncesto; se celebró el pasado viernes 25 de noviembre, en el exterior del Campus Sant Cugat.

cuentra rodeado de triunfo y notoriedad, es fundamental no ser soberbio. “Sin la humildad es imposible salir reforzado después de superar situaciones límite, como las que viví yo mismo”. Del éxito al profundo fracaso. De las drogas y el alcohol, al ejercicio de coach, que es también como un deporte. De esto estuvo hablando el ex waterpolista olímpico. De cómo se superó a sí mismo y transformó la frustración de su miseria, focalizándola en ayudar a los demás. Consejos que supusieron un buen comienzo a esta nueva temporada deportiva de la UIC.

Participaron doce equipos de los estudios de Medicina, Odontología, ADE, Educación Primaria, Fisioterapia y Enfermería. A lo largo del Torneo, alumnado y profesorado de la universidad se acercó al campus para ver la competición. Acabaron muy satisfechos por el nivel de los participantes y por la increíble organización. A la final del Torneo, se enfrentaron los equipos Mamma butta la pasta, de ADE, y UIC Sharks, de Educación Primaria. Se llevó el trofeo a casa el equipo de Educación, gracias a un 16 a 11.

13 Newsuic 31. febrer-abril de 2012

Pedro García Aguado fue un excepcional jugador de waterpolo, elegido el mejor de la liga española, en 2001. Ganó la medalla de plata en los juegos olímpicos de Barcelona’92, y la de oro los de Atlanta’96. Pero su carrera waterpolística comenzó a la vez que su adicción a las drogas y al alcohol.

conquistarlo”, aseguraba el deportista olímpico. “Uno no puede esconder la cabeza ante lo difícil, sino intentarlo, aprovechar el talento que uno tiene, buscando soluciones y mejorar”.


R

Recerca

Dels nostres professors

Newsuic 31. febrer-abril de 2012

14

EXPLORANT L’illa del tresor de JOSEP VALLVERDÚ

Birrets per a nous doctors, en la celebració de Sant Tomàs d’Aquino

Maria Pujol i Valls *

Redacció

Josep Vallverdú ha estat valorat extensament com a autor infantil i juvenil perquè ha esdevingut un dels escriptors preferits per als joves catalans des de l’inici de la seva carrera als anys seixanta. Se l’identifica fàcilment com el creador del Rovelló, aquell gos aventurer que tant públic ha captivat amb la novel· la i els dibuixos animats; en els països anglosaxons, se’l presenta com el traductor i adaptador al català de clàssics universals com L’illa del tresor i Robinson Crusoe; i sovint també se l’anomena l’home de Lleida, atesa la seva procedència i el compromís cultural amb les terres de Ponent. Per a aquest autor, la literatura per a infants i la traducció van suposar un mitjà per recuperar la cultura catalana durant la represa, alhora que acomplia la seva vocació literària. Sobretot des de final dels anys vuitanta, també va escriure assajos i el que ell anomena «llibres personals», que inclouen un gran ventall de formes com ara memòries, dietaris, articles de premsa, assajos sobre la seva obra i llibres de viatges per Catalunya i altres indrets.

A la tesi doctoral La trajectòria de Josep Vallverdú: entre l’activisme cultural i el talent literari, l’anàlisi dels diferents

camps que ha cultivat explica per primera vegada que els seus llibres per a lectors joves han rebut els premis més prestigiosos i altres mostres de reconeixement i popularitat. Aquest fet es deu a l’excel·lència en la construcció dels personatges, l’ús de diverses veus narratives i el ritme. Tot i això, l’èxit dels seus llibres personals és més limitat i sovint han estat valorats com a documents d’un període històric descrits per un dels seus protagonistes. Dins d’aquests volums assagístics, la presència d’un desengany colpidor en els últims dietaris fa qüestionar si Vallverdú es lamenta per no haver aconseguit més reconeixement com a escriptor o si està desil· lusionat perquè no s’ha aconseguit el

projecte col·lectiu de recuperació de la cultura catalana pel qual sempre ha lluitat. Aquesta mateixa voluntat de ser valorat en diversos camps també el va portar a explorar la literatura de frontera (o per a joves adults) amb dues novel·les inspirades en els llibres d’aventures de Defoe i Stevenson que havia traduït. Escriu unes continuacions d’aquestes dues novel·les, que comparteixen nombroses característiques amb les narracions del mateix Vallverdú per a lectors més joves; l’anàlisi d’aquests títols obre camí en la recerca sobre els límits de la literatura vallverduniana per a edats diferents. Com a conseqüència, aquesta tesi també remarca la influència de les traduccions fetes per ell cap a les seves pròpies novel· les, alhora que posa a la llum la relació entre les diverses parts de la seva producció literària.

*Maria Pujol i Valls va defensar la tesi doctoral sobre l’obra de l’autor Josep Vallverdú al Departament de Llengües i Cultures Europees de la Universitat de Lancaster, Anglaterra, el novembre de 2011. Va elaborar la tesi durant la seva estada en aquesta Universitat com a professora de català. Actualment és professora de Literatura Infantil, Comunicació Escrita i Didàctica de les Llengües a la Facultat d’Educació de la UIC.

El 27 de gener, amb motiu de la celebració de Sant Tomàs d’Aquino, patró de les universitats, va tenir lloc al Saló de Graus de la UIC la imposició de birrets als doctors nous del curs 2011-2012. Durant l’acte també es van lliurar els premis extraordinaris de final de grau i doctorat. L’acte d’obertura va ser a càrrec del rector, el Dr. Pere Alavedra, que imposar els birrets als nous doctors: Margarita Gonzalvo, Miquel Lacasta, Cristina Monforte, José Manuel Ribera, Maria Olga Roger Loppacher i Fernando Sánchez-Costa. Es va lliurar el Premi Extraordinari de Final de Grau, a l’alumna Iria Chao Maseda, d’Infermeria. El rector va concedir també el Premi Extraordinari de Final de Doctorat al Dr. Miquel Lacasta en l’àmbit d’Arquitectura, a la Dra. Cristina Monforte en l’àrea de Salut, a la Dra. Elisabet Ferrer en l’àmbit d’Odontologia, a la Dra. Mª Olga Roger Loppacher en l’àmbit de les Ciències Socials i a la Dra. Carme Balaguer en l’àmbit de les Humanitats. Després Sánchez-Costa, professor de la Facultat d’Humanitats, com a representant dels nous doctors, va explicar que “fer una tesi és com un combat d’esgrima personal, que imprimeix caràcter i que treballa la intel·ligència i doma la voluntat”. Va recordar que “el birret ens ha de conduir a buscar en tot moment la universalitat de la veritat”. Per la seva part, Frederic Marimon, vicerector de Recerca, va reconèixer l’esforç i la gran professionalitat dels nous doctors.


NOTÍCIES

DELS NOSTRES PROFESSORS

L’Obra Social ‘la Caixa’ col·labora novament amb la UIC Redacció

ESARQ UIC

Secuencias Extremas Ed. Cultiva Libros

La ESARQ-UIC ha publicado este libro en el que se recogen los mejores proyectos de los alumnos de primero y de quinto de Arquitectura, expuestos en el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

Toni Sellas

El Podcasting. La (r)evolución sonora Editorial UOC

Toni Sellas, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació, va publicar un nou llibre: “El podcasting, la (r)evolución sonora”, de l’Editorial UOC. El doctor Sellas, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació, ha publicat aquesta obra fruit de les investigacions sobre el podcàsting i la relació amb la indústria radiofònica, camp on Toni Sellas compta amb molta experiència, ja que és el tema de la seva tesi doctoral. L’autor explica el concepte del podcàsting i el seu context, aborda la relació amb la ràdio i ofereix una panoràmica de l’univers del pòdcast.

Magdalena Bosch El poder de la belleza Editorial Eunsa

L’Obra Social “la Caixa” va fer efectiva la seva aportació anual de 80.000 euros per a la formació i recerca del professorat jove de la Universitat Internacional de Catalunya. D’aquesta manera es prolonga el conveni de col·laboració vigent entre les dues institucions des de 2006. La nova aportació es desprèn de l’acord signat divendres 18 de novembre a Barcelona per Jaume Lanaspa, director

El programa Junior Faculty està destinat a la formació de joves professors i els permet completar la carrera de recerca i obtenir el doctorat a la UIC. Aquesta beca, a més, permet atorgar càrrega docent al doctorand en la seva àrea de coneixement, alhora que possibilita que el docent sigui tutoritzat en tot moment per un professor. Amb aquesta iniciativa, que va néixer el 2006, es posa de manifest el compromís de l’Obra Social “la Caixa” amb l’educació i concretament amb les iniciatives universitàries de caràcter docent i de recerca, com és el cas de les beques Junior Faculty. Actualment hi ha setze alumnes que gaudeixen d’aquesta beca.

TESIS

Han defensat la tesi doctoral Sr. Ramón Albeiro Hernández “Learning-region: percepciones y alternativas para un modelo de desarrollo del Área Metropolitana Centro Occidente de Colombia”. 18 de novembre de 2011 Sra. Maria Pujol Valls “La trajectòria de Josep Vallverdú: entre l’activisme cultural i el talent literari”. Tesi defensada a la Universitat de Lancaster, Regne Unit. 11 novembre de 2011

Magdalena Bosch Rabell, profesora de la Facultad de Humanidades, ha publicado recientemente un libro titulado El Poder de la Belleza.

Sra. Tania Martiañez Canales “Efectos del fármaco CMP Forte y del nucleótido UTP en células Schwann”. Doctorat en Recerca en Salut. 16 de desembre de 2011

El libro reúne brevemente las tesis que se han elaborado sobre la belleza a lo largo de la historia. Con esta información ahonda en la explicación de la experiencia humana de disfrutar de la belleza: su carácter conciliador, que trasciende, que te eleva... Defiende que la belleza posee una objetividad, y que es genuinamente humana.

Sr. Marcos Alexandre Almeida Silva “Descripción de la actividad eléctrica muscular de pacientes con fibromialgia: relación de la actividad muscular con la edad, el dolor y la fatiga percibida”. Doctorat en Recreca en Salut. 19 de desembre de 2011

Sra. Meriam Al-Fawal Portal “Análisis penal, psicopatológico y jurisprudencial sobre delitos contra la vida humana independiente perpetrados por sujetos afectos de trastornos mentales”. Doctorat en Ciències Humanes, Socials i Jurídiques. 17 de gener de 2012 Sra. Montserrat Gas “El derecho de opción en materia religiosa”. Doctorat en Derecho con mención de doctor europeo, defendida en la Universidad de Barcelona. 13 de gener de 2012 Sr. Carlos Rey Peña “La Misión en la empresa”. Doctorat en Ciències Humanes, Socials i Jurídiques. 9 de febrer de 2012

15 Newsuic 31. febrer-abril de 2012

Secuencias Extremas, es un libro que tiene el objetivo de conmemorar sus 15 años de historia y transmitir el planteamiento docente, que está basado en el trato personalizado, la internacionalización y el servicio a la sociedad.

El divendres 18 d’octubre, l’Obra Social ‘la Caixa’ i la UIC van renovar el conveni marc de col·laboració de les beques Junior Faculty. Aquesta beca, renovable cada any, permet als joves professors de la UIC dedicar-se a la recerca i obtenir el doctorat en un període màxim de quatre anys.

general de la Fundació “la Caixa”, i Pere Alavedra, rector de la UIC.


A

Alumni

Las Humanidades como camino

Newsuic 31. febrer-abril de 2012

16

QÜESTIONARI ALUMNI

“La Universitat va decidir fer més visible el seu nucli i els seus valors, arrelats en l’ideari de l’humanisme cristià”. Així ho afirmava, el doctor Josep Corcó, a la conferència “Reflexions sobre la Universitat” durant la trobada de més d’una trentena d’antics alumnes de la Facultat d’Humanitats. El motiu de la reunió era celebrar els 10 anys de la primera promoció. Josep Corcó va explicar els quatre valors sobre els quals es recolza la Universitat: “la persona com a centre de la missió, la recerca de la veritat, el compromís social i el prestigi professional”. “Nosaltres –explicava– sempre serem humanistes; no en podem renegar, perquè és un gran tresor que guardem dins nostre”. Nadia del Pozo, antiga alumna de la Facultat d’Humanitats, va escriure un text on parla del pas per la Universitat i de com amb el temps es cobra consciència del significat d’aquesta en l’educació, titulat “Las Humanidades como camino”.

Nadia del Pozo Una mañana de un día de clase cualquiera, un apasionado doctor en Historia, se refirió a nuestro presente –al de aquellos alumnos oyentes– como el de quien se encuentra en la primera fase de un gran viaje; las puertas de cristal tras de sí, la maleta en el suelo sujeta con una mano y el localizador del vuelo en la otra mientras busca el mostrador. Todavía debe realizar la cola y facturar, atravesar el control de seguridad, embarcar y ubicarse en el avión, en el trayecto, para alcanzar el destino. Y no me pregunté en que momento del recorrido me hallaba el pasado otoño cuando, cinco años más tarde, volvía a bajar la rampa que durante el primer curso me llevara a las clases de Pensamiento, para abrazar a mis antiguos profesores, amigos y compañeros de aventura. Lo que sí aprecié es que, a menudo, se requiere del paso del tiempo –de la distancia y la ausencia– para cobrar conciencia del significado que la Universidad – cuando ésta son valores, esfuerzo y familia– ejerció en la educación propia

que marca el camino, en el corazón y la memoria. Porque al final y desde el principio, las Humanidades no fueron únicamente emocionarse con los versos de Rilke o Cernuda, padecer el azul y las letras de una protagonista para Vermeer o vislumbrar la vejez por medio de los ojos de Balzac, habitar la Casa de Cartón de Martín Adán, temblar con el amor del joven Werther o comprender la diferencia entre el antropólogo que vive a través de los libros o aquel que también lo hace con el campo bajos sus pies. Eran ventanas, ventanas que nuestros maestros volcaban en las aulas para brindarnos la posibilidad de ir abriéndolas, unas tras otra o de par en par, para descubrir los paisajes o dejar pasar la brisa, alargar el brazo para sentir la lluvia o subirnos a la repisa… para lanzarnos al vuelo. Fue el pasado noviembre, un mes de contrastes, nostálgicamente bello como lo son los reencuentros con aquellos que formarán siempre parte del complejo y fascinante crecimiento de alma.

Mireia Ingelmo (Odontologia 2002)

Josep Bonifacio. (ADE 2002)

Quin creus que és el repte més important de la humanitat? Als que vivim en països desenvolupats, aprendre a ser feliços amb allò que tenim i no estar tan pendents de comprar, consumir, aconseguir el que ens manca.

Quin creus que és el repte més important de la humanitat? Retrobar els valors i l’ètica.

Fundació “la Caixa”, coordinadora del programa Incorpora

Què és el més interessant que has fet últimament a la feina? Formalitzar i desenvolupar una aliança amb la CEHAT (Confederación Española de Hoteles y Alojamientos Turísticos), una de les patronals del sector turístic més importants d’Espanya. Ens permetrà facilitar la integració laboral de les persones més vulnerables en un sector estratègic i amb gran capacitat de generar ocupació arreu de l’Estat. Què recordes de la UIC? Tinc molt bon record dels dies “interminables” d’estudi a la biblioteca amb els amics, de la relació propera amb els professors i dels primers pacients que ateníem a la clínica. Quin consell donaries als alumnes actuals de la UIC? Que aprofitin les oportunitats que se’ls dóna; cada dia poden tornar a començar. Què volies ser de gran quan eres petita? Crec que gairebé tot menys dentista. Quina cosa positiva treus de la crisi? La crisi ens està ajudant a tornar a l’essencial i a preocupar-nos més de les persones que tenen més necessitats.

Direcció de “Bonifacio, S.A.”

Quin llibre penses que hauria de llegir tothom? El Principito; els nens l’entenen com un conte i els que no som tant nens podem extreure’n un bon missatge. Quin consell donaries als alumnes actuals de la UIC? Que tinguin clar els seus objectius, que amb esforç, dedicació i valentia podran assolir-los. Què volies ser de gran quan eres petit? Metge. Ho vaig desestimar quan vaig comprovar que no podia mirar quan em treien sang. Quina cosa positiva treus de la crisi? Ens fa valorar coses que abans donàvem per descomptades. Quina és la teva cita o frase preferida? “Tot estar per fer, tot es possible”, de Miquel Martí Pol. Què seria la teva vida sense Internet? Estem “sobreconnectats”. En aspectes laborals seria un gran retrocés. En aspectes socials i personals, agrairíem una determinada “apagada” d’Internet.

Vols participar? Envia’ns un correu electrònic a newsuic@uic.es


CICLO DE CONFERENCIAS “TALENTIA” Talentia es una iniciativa de profesoras de la UIC que nace con la intención de promover un espacio de encuentro y formación para antiguas alumnas de nuestra universidad. Empieza el 23 de febrero, con la conferencia del profesor de la UIC Carlos Rey, “Gestionar el talento”. alumni@uic.es

SON

NOTICIA

BREVES

El broche de oro de tres años de carrera 2012 es el Año de la Enfermería en la UIC: celebramos quince años desde que se aprobara -en un ya lejano 2 de octubre de 1997- los estudios de nuestra universidad; y Enfermería era uno de ellos. Así las cosas, digamos que la Providencia o el destino ha querido que la alumna Premio Fin de Carrera otorgado por la UIC todos los años, esta vez haya sido de este campo de la salud. Iria Chao, de Galicia. Estas son sus impresiones. 1º Comunicación Audiovisual

Iria Chao es una chica aplicada. Aunque de pequeña se inclinara por las Matemáticas y la Física, acabó por estudiar Enfermería, que era realmente su vocación: “fue una de las mejores decisiones que he tomado en mi vida”, dice. Hoy su esfuerzo por sacar buenas calificaciones ha sido recompensado con el Premio Extraordinario Fin de Carrera de la UIC. De la pequeña localidad de Miño (La Coruña), Iria es una mujer muy familiar. Sus muchas horas de estudio no le quitan tiempo a los demás y sabe compaginar su horario. Le resultó difícil el estar lejos de los suyos –“para mí, mi familia y mis amigos son lo más importante”–, pero lo ha compensado con algo muy positivo: “gracias a esta distancia y a mi nuevo hogar durante estos años, he alcanzado una madurez que antes no poseía”. Es lo que quiere: sus estudios predominan, pero siempre procura no olvidar lo primordial. Se puede ser muy abierta y estar por los demás y, a la vez, dedicar esfuerzo y horas a la profesión. Así quiere ser Iria. Ni aburrida, ni olvidadiza o con poca diligencia para sus obligaciones: “siempre he pensado que para disfrutar de un buen verano, hay que cumplir con Digue’ns la teva a newsuic@uic.es

unas ciertas obligaciones unos meses antes”. Porque también le gusta disfrutar de las buenas cosas como “pasear por la montaña, escuchar música, ir al cine y viajar: me gusta conocer gente, diferentes culturas y lugares distintos…; gracias a esto se profundiza más en uno mismo”. Después de tanto esfuerzo y estudio, este premio ha supuesto en su comienzo en el mundo laboral “algo que me anima y me da fuerza, aunque no me lo esperaba”. Iria Chao nos explica que lo que intentó fue “aprender lo máximo posible y disfrutar haciéndolo”. Aun así ella se siente orgullosa de haber sido premiada pues la carrera le ha aportado muchas cosas buenas y este premio es como el reconocimiento por todo lo que ella se ha esforzado. “Es como el broche de oro de tres años estupendos e inolvidables.” En cuanto a las expectativas de futuro Iria Chao ya tiene fijada la atención en otro máster. Y es que ella ha decidido seguir formándose en su profesión. Además le gustaría llegar a contribuir en algún proyecto humanitario en algún país desfavorecido. Iria Chao nos aconseja estudiar lo que nos guste porque “se hace con otro interés y actitud, disfrutas de lo que aprendes y hace que te sientas vivo y a gusto contigo mismo”.

Jesús Benavides Lima, Alumni de la facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques de la UIC i actual notari, va impartir una sessió sobre la seva experiència durant els estudis a la universitat i com a opositor a notaries. La conferència va ser dirigida als alumnes del Grau de Dret de primer a quart curs. Aquestes sessions periòdiques s’han començat amb l’objectiu –en paraules de Javier Junceda, degà de la facultat– “de mantenir el contacte amb els estudiants una vegada han finalitzat la carrera, i per facilitar la formació permanent en temes de Dret”. Jesús Benavides és notari des de fa pocs mesos i durant el col·loqui va explicar la seva experiència en aquest món i com hi va arribar. “Des del principi –deia– tenia clar que volia ser notari, i la UIC em va donar

l’oportunitat d’estudiar el que volia i com volia”. És veritat –reconeixia Benavides– que “estudiar notaria comporta saber quan comença, però no quan acaba”; de totes maneres, “com que les oposicions són fruit de l’esforç personal –recalcava–, quan s’aproven se sent una gran satisfacció amb un mateix, i això és molt positiu”. Finalment, Benavides va explicar que és important trobar una bona preparació universitària ja que és la base del prestigi personal.

Alumnos de la UIC obtienen la beca Alumni-Banco Santander El pasado 7 de febrero, el Saló de Graus de la UIC acogió el acto de entrega de las Becas AlumniBanco Santander 2011-2012, que ha beneficiado a un total de 20 alumnos.

El acto fue presidido por Pere Alavedra, Rector de la UIC, y lo acompañaron Antonio Pérez Portabella, Director de Santander Universidades, de Banco Santander, y Xavier Amat, presidente de Alumni de la UIC.

La UIC ofrece por cuarto año la beca Alumni–Banco Santander, una ayuda económica a la que pueden acceder los estudiantes que sean de Alumni o que cumplan una serie de requisitos: se evalúa el expediente académico, su situación económica y familiar.

“Esta beca es una bocanada de aire fresco en los tiempos que nos toca vivir, así como también es un estímulo y una tarea, para no desperdiciar nuestros años de estudio y formación” dice Felio Vilarrubias, del grado de Derecho, en nombre de todos los estudiantes becados.

17 Newsuic 31. febrer-abril de 2012

Carmina de Bofarull

La satisfacció de fer el que un vol


M Món na fer u a va y of ON n i T t s G t HIN Agu an Socie ingh WAS Ramón eric Was é ’A l s a m rence, a uses Jo ó i c nfe nta g ca re prese ology Co Explorin gies befo “ e in t l a o m i t r í t r t m s C l o e ota e ses fr activ ton s and re Hypothe lts based u . s g e a” n r sexti liminary Barcelon n i pre y surve on a

CÓMO ESCRIBIR SOBRE ÁFRICA Denberu Mekonnen

Profesor de la Facultad de Humanidades

Newsuic 31. febrer-abril de 2012

18

Quiero compartir con los lectores de Newsuic un interesante y satírico artículo publicado en la revista británica Granta en 2005, por el escritor keniano Binyavanga Wainaina que en la actualidad ha resucitado con fuerza en Internet y lleva por título “Cómo escribir sobre África”. En él, el autor, daba consejos para tener éxito en la venta a los autores que desean escribir un libro sobre África o que quieran ambientar su novela en el continente. Por motivos de espacio a continuación cito muy brevemente las recomendaciones que en realidad son una crítica irónica sobre cómo abordan, en general, los escritores, periodistas y publicistas todo lo relacionado con África: Primera: utiliza siempre la palabra “África”, “Oscuridad” o “Safari” en tu título. Los subtítulos pueden incluir las palabras “Zanzíbar”, “Masai”, “Zulú”, “Zambezi”, “Congo”, “Nilo”, “Grande”, “Cielo, “Sombra”, “Tambor”, “Sol” o “Pasado”. También son útiles palabras como “Guerrilleros”, “Sin tiempo”, “Primordial” y “Tribal”. Segunda: no pongas la imagen de un africano de clase media en la portada de tu libro, ni dentro (…), Un AK-47, costillas prominentes, pechos desnudos: utiliza éstas. Tercera: en tu texto trata África como si fuera un único país, evita detalles y descripciones precisas. África es grande: 54 países y 900 millones de personas (de aquel entonces) que están demasiado ocupadas pasando hambre, muriendo, guerreando y emigrando para leer tu libro. Cuarta: que no se te cuelen en tu libro “temas tabú” como escenas ordinarias de la vida cotidiana, amor entre africanos (a menos que implique una muer-

te), referencias a escritores africanos o intelectuales, la mención de niños que van al colegio y que no sufren virus, ni Ébola, ni mutilación genital femenina. Del quinto consejo hasta el decimo segundo, en líneas generales, alerta sobre lo siguiente: Entre los personajes no puede faltar la africana hambrienta, que vaga por el campo de refugiados prácticamente desnuda y espera la benevolencia de Occidente; si aparece un africano moderno este debe ser un hombre gordo que siempre roba, es un enemigo del desarrollo y siempre utiliza su puesto gubernamental para dificultar el trabajo a los pragmáticos expatriados de buen corazón que quieren poner en marcha una ONG o Áreas de Conservación. Recuerda: cualquier trabajo en el que la gente aparezca mugrienta y miserable será alabado como la “África real”; no olvides de mencionar la luz en África, atardeceres, claro; incluye un club nocturno llamado Tropicana donde mercenarios, diabólicos nuevos ricos africanos, prostitutas, guerrilleros y expatriados se juntan… Finalmente, el último consejo: cierra siempre tu libro citando a Nelson Mandela diciendo algo acerca de arcoíris y renacimientos. Porque a ti te importa África. Para terminar lanzo unas preguntas para la reflexión: tal como se desprende de este artículo ¿aprovechan los escritores, periodistas y/o publicistas la ignorancia del público sobre África para llenar sus obras con estereotipos o difundir la realidad tergiversada? O bien ¿es el público o la audiencia -el mercado- el que les obliga a usar términos como por ejemplo folclore en lugar de cultura, prácticas supersticiosas y no religión, dialectos y no lenguas, artesanía y no arte, etc. a la hora de abordar diferentes temas sobre el continente africano?

DEN VER Fern Els profe ssors ando E van p artici Bravo de nrique B par p l´Am anús la Fa er e c Lang rican Cou segon an ultat d’Hu i uage n y mani cil on conse s, camp tats , cele la fira mé the Teach cutiu a s imp brada a Den i n g of or v d amb er. Aques el 18 al 2 tant en a Foreign qu 0 la ta d’esp finalitat d activitat de novem est a e b ’e en co nyol com stablir u s desenvo re n a l· lu Tamb laboració llengua e programa pa st a é Hays van apro mb l’Insti rangera a tuto C fitar e la State finali l viat ervan UIC Univ g ta e t el pro t d’estrèn rsity (Hay e per visit es. ar s y g d’Hu rama d‘S er llaços a , Kansas) la Fort tudy mani amb cadèm A la ta maig b de 20 ts previst road de l ics i prepa a Fac per a 12. rar ul l prop er me tat s de

ÒNIA) I IA (POL at en el II VARSOV a particip ucació i gèneh s p m a C d e e re m Jau ncia al sob ternacion na conferè congrés in on va impartir u cia n è g li l· te ia òv la in re a Vars i8 l’escola i els dies 7 olució de sobre l’ev l congres es realità n Associa E e . p l de gènere organitzà la Euro SSE) en e i l’ tion (EA ca d’octubre u d E x gle-Se ation Sin rriott Hotel. Ma w a rs a W

XIL E Jur ídiq La p r Ne bre ues i P ofesso sob ra d olít ra, r risc e “Efe va im iques e la F a d p os l c a t con abo es pe rtir l e la U cultat I a a Sa grés. E rals, è rverso confe C, Mo de Ciè t n s org ntiago s va ce ica i es en la rència ntser cies ani l r p t p e d è r ti eve lenà at tzat e Xi brar Pol n le r i d ca” Xile tècnic conju . Aqu el 9 a a la IX ció de ia a de nta est l 11 n e a d m sev de n ició Ca en con a de S els ponè egure taluny t per l grés h ovem del a efec nci a a t a a, v t). M i l’AC Univ estat bre ció, tes a e con com a negati plant ontser HS (A rsitat ej ss u ra ferè m nci etàfo s d’exc ar una t Neb ociaci a, h r ó r i va a de l’ edir-s hipòt era, a e en esi na e l a s t a s ssis tir u t del b la pre obre nes enes vent 2.0 00 ar. A l a per son es.


XINA El director del Servei de Relacions Internacionals, Matthew Kwiatkowski, i el professor d’ADE Víctor Pou van viatjar a Pequín (Xina) per reunir-se amb l’ambaixador d’Espanya, el Sr. Eugeni Bregolat i la consellera d’Educació d’Espanya a la Xina, la Sra. María Fachal. Parlaren sobre les gestions que duen a terme la UIC i la Conselleria d’Educació Xina per incloure la UIC en la llista d’universitats recomanades pel Ministeri d’Educació d’aquell país. També es van poder establir diverses reunions amb els diferents directors de Relacions Internacionals de la Peking University, la Beijing Foreign Studies University... per assentar les bases de convenis de col·laboració acadèmica i intercanvi d’alumnat i professorat.

ó va Aguil arcís dmiN , ’A e d r s b XINA d’octu re estudiant 0 IC que 2 U l a es de la nghua, Del 13 itar els quat s e r p vis ’Em Do poder ecció d iversitat de a univern t ió i Dir nistrac udiant a la U ions d’aques subdic l st e la e l· b n a t a m t s s a , e in i, i les a entrevistar al Programs a g n a aX é es v Internation er conèixer b m a T sitat. a va pod nter of del Ce n la trobada e Benvingud n rector d E . a e at. E m e it a s L r r g e n o i r iv v el P Kel lla un era mà CU, on d’aque de prim s estudiants visitar la BL r un u bli va dels no iatge també ibilitat d’esta ts entre n s v s ia t o s d p e aqu nt la d’estu gua studia ar llen rcanvi s’està e nveni d’inte itats per curs co rs s unive les due xinesa. a r i cultu

BUCHAREST (RUMANIA) El professor d’Educació, Miquel Àngel Comas, ha estat convidat com a expert a la conferència “Bologna Process Researcher’s Conference” del Bologna Follow-Up Group a Bucharest.

BRUSSEL·LES (BÈLGICA)

José Ramón Agustina ha impartit una conferència a Brussel·les en un congrés internacional sobre protecció de dades. El títol de la conferència va ser Review of the judicial application of the proportionality principle.

BRASIL Javier Junceda ha participat a Brasil en la IX Convenció Llatinoamericana de Dret amb una conferència sobre l’arbitratge ambiental.

Joaquín Luna

Profesor del Departamento de Ciencias de la Comunicación. Jefe de la sección Internacional de La Vanguardia

Las elecciones presidenciales de Estados Unidos y Rusia, la refundación de la Unión Europea, las incertidumbres sociales en ChiBÈLGICA na y Brasil…Todo sucederá en El 17 i 18 de novemb re passats Elena el 2012 y todo tiene el nexo de Santa Maria i M. Jesú s Castel, tècnique que la respuesta está en la clase s del Servei d’Innovació i Qualitat Educati va, van media: ese segmento vapuleado participar en el VI Fòrum Europeu d’A ssegurament de la Quali fiscalmente y cuya discreción tat, celebrat a la Un iversitat d’Anvers (Bèlg nunca hay que confundir con paica). Més de 400 ex perts europeus van parti cipar en aquest Fò sividad, ese segmento social que rum organitzat pels me mbres de l’E4: l’E termina por decidir las elecciones NQA (Associació Europe a per l’Asseguram ent y el rumbo de la Historia aunque de la Qualitat), l’E UA (Associació Eu ropea d’Universitats), l’E el 2011 fuese el año de los merSU (Associació Eu ropea d’Estudiants) i l’E cados y sus leyes. La clase media URASHE (Associa ció Europea d’Instituc ions d’Educació Su tiene la palabra en el 2012. perio Aq

r). uest fòrum propor ciona la plataforma idònia per a la dis cussió i l’intercanv i d’experiències sobre la im plantació del proc és de Bolonya en l’educa ció superior.

BRUSSE L

Les profe ·LES (BÈLGIC sso A) Isabel M res d’Humanitats orales i ria Roq M. Vic ué “Sense or han participat al se tononsense minari of Huma in contem n Fragilit po y Brussel·le rary European so ciety” a s.

La clase media fue el gran invento del siglo XX. No hay progreso sin clase media y mucho menos democracia (India es la excepción que ha confirmado la regla). La suerte LA CLASE de las primaveras MEDIA árabes, también TIENE LA llamadas primaveras islamistas, PALABRA es complicada EN EL 2012. porque se trata de procesos políticos NO HAY la póliza de PROGRESO sin unas capas que SIN ELLA. tienden a la prudencia y a centrar el curso de los movimientos, a restarles asperezas y dotarles de sensatez. No hay clases medias en Egipto –salvo en El Cairo o Alejandría– y Túnez y las que hay se han empobrecido, lo cual favorece opciones islamistas más radicales. Hay más clase media en Turquía y en expansión lo que explica el “islamismo moderado” que los occidentales desearíamos para los países árabes

embarcados en transiciones necesarias pero inciertas. Si la España de 1975, dotada de clase media, tardó seis o siete años en dar por concluida la transición democrática… La reelección del presidente Obama también dependerá del humor de la clase media (y del porcentaje del desempleo, hoy por hoy muy adverso por inaceptable para el estándar de EE.UU.). Y lo mismo le sucede a Vladimir Putin: descontado el tópico de que los rusos gustan de los hombres fuertes, su retorno al poder oficial vía comicios pasa porque la inflación y la corrupción no hagan temer a la emergente clase media rusa por su bienestar. La misma relevancia tiene la clase media a la hora de medir el futuro de los grandes estados emergentes, que de tan buena imagen internacional gozan (los medios han olvidado la miseria de millones indios o las favelas). Mejor dicho, el número de ciudadanos que engrosen el incipiente segmento social que nos ocupa será el baremo para determinar el éxito de un modelo, que, por ahora, gusta mucho a los mercados y a las publicaciones financieras. Cuando China fabrique una clase media al modo de Japón o Europa, la democracia cuajará. España no fue una excepción, sino un modelo de manual.

19 Newsuic 31. febrer-abril de 2012

a esat l ass ter en obr ia p I D e INK ubr l Màs uela onènc , e LS oct s e HÈ es d’ ora d Con una p ultur , d El m rdina ltural r amb ting C uesta 0 s coo tió Cu ticipa oreca ir a aq C 40 ts. r s T Ge va pa grés F assist NCA iferen ing , cu l Con i. Van de l’E ïsos d recast e n e èlsink edició 39 pa és Fo la pre l r a H ovena ts, de Cong nt de ultura er n a din ticipa ca del l volt ctor c utur p e f i a par emàt irava ir el s en el ?”. t ó La ture g t pred haurà osici mb p uè l Cu ta “Po vis hi illor llida a perq les t gun ns can en la m er aco breto ica de mt qui ar-se ió va s me, so t pràc era ta l situ posic tusias ó mol a man ixer e IC. i x t L’e lt d’en na vis ques a conè e la U a mo ava u ts. D’ onar ural d t don anita oder d ó Cul i hum s va p Gest e bé ster en Mà

EL AÑO DE LA CLASE MEDIA


B Bàsic! ROMPIENDO LAS REGLAS Jaume Figa Director Newsuic

Newsuic 31. febrer-abril de 2012

20

The art of winning an unfair game es el título original del libro en el que se basa esta película de Benett Miller, que a su vez cuenta una historia real. Una historia en que Billy Beane -interpretada aquí por un cada vez más grande Brad Pittconsigue una proeza inaudita: ganar veinte partidos seguidos en la Liga Americana de béisbol. De hecho, Miller consigue meterte muy bien en la trama, a pesar de que no es la típica película de competiciones deportivas, con música épica y emotivas secuencias deportivas. Es una historia de cómo alguien se atrevió a romper unas reglas no escritas tradicionales y de cómo tuvo que enfrentarse a la opinión de los buscatalentos. Quizá, al director de Truman Capote -donde ya había trabajado con Philip Seymour Hoffman y aquí hace de entrenador-, se le va un poco la mano en el metraje, pero es pecata minuta, en una película que con razón está teniendo muy buena acogida entre el público estadounidense y español.

ADMIRAR

Impressionistes, mestres francesos de la col·lecció Clark

En 2001, a Billy Beane, gerente del equipo de béisbol Athletics of Oaklands, no le ha gustado demasiado la derrota ante los Yankee de Nueva York. Pero poco puede ante un equipo que le supera -con crecesen presupuesto; y, para más inri, los pocos jugadores buenos que tiene, son comprados por otros equipos. ¿Qué más puede hacer, si quiere un equipo competitivo? Creatividad. Por casualidad Beane se topa con Peter Brand, un joven analista recién licenciado en Economía fanático de los datos estadísticos y convencido en que se puede crear un equipo viendo los porcentajes de eficacia de distintos jugadores.

PER

Manet, Monet, Degas i tot l’esplendor del París del començament del segle XX arriben al CaixaForum a través del Sterling and Francince Clark Art Institute. L’exposició reuneix un conjunt excepcional de pintura francesa del segle XIX i de començament del XX. S’hi poden trobar els pintors realistes

También Jonah Hill hace muy bien su papel de tímido licenciado y un poco antihéroe pero decidido a la hora de dar su opinión contraria sobre las elecciones de los “expertos” en béisbol. Imagen del que me parece tema de la película: la importancia del valor de la perseverancia; y la humildad para aceptar opciones que a veces pueden parecer muy equivocadas. Otras recomendaciones:

Real Steel – interesante película futurista sobre un boxeo de robots. Original y con enjundia. The Artist – espectacular obra maestra sobre el cine y la persona humana. Dirigida por el poco conocido francés Michel Hazanavicius. Cartas al padre Jacob – bella historia de amor en la que vemos cuán importante es el contar con los demás para vivir de verdad. www.cineforum2028.wordpress.com

de l’escola de Barbizon, Millet i Rousseau, juntament amb els grans mestres de l’impressionisme: Sisley, Pissarro, a més dels ja nombrats i, sobretot, Renoir, que va ser el primer impressionista de la col·lecció Clark. L’exposició reviu l’esplendor del noucents, quan París era la capital de la pintura. Es pot visitar del 17 de novembre al 12 de febrer del 2012. S’hi pot anar de dilluns a divendres de 10 a 20h i els dissabtes i festius de 10 a 21 h. És una activitat gratuïta. http://obrasocial.lacaixa.es

PER

ESCOLTAR

Birdy… o el talento juvenil Birdy, nombre artístico y del álbum debut de la cantante y pianista británica Jasmine Van Den Bogaerde. Nacida en el 96 se dio a conocer al ganar el concurso musical Open Mic UK en 2008 ¡con tan solo 12 años! Se animó en enero del 2011 con el single “Skinny Love” que se coló rápidamente entre los 20 primeros puestos de las listas británicas y de otros países europeos para finalmente sacar al mercado el álbum debut Birdy en noviembre del mismo año. Ya a los 7 años empezó a componer sus propias canciones, y le viene de familia porque es hija de una concertista pianista británica, aunque en su primer álbum, apenas sólo uno de los temas ha sido compuesto por ella, ‘Without a word’. El resto de las propuestas son arriesgadas adaptaciones de The Postal Service, James Taylor, The National (a quienes recomendábamos en el nº29 de Neswuic)

entre otros, nada convencionales para una joven de su edad. Una exquisita y dulce voz de gran sensibilidad musical, un buen piano y sobre todo un gran gusto en la selección de temas de este álbum debut que la revela como una joven promesa con un gran porvenir. Será interesante ver cómo evoluciona y si logra consolidarse con sus propias composiciones aportando sus vivencias y experiencias musicales. Muy recomendable el single ‘People Help the People’. http://birdymusic.co.uk/


PER

LLEGIR (I RELLEGIR)

PER

RECORDAR

Sergi Dòria

Freddie Mercury

Cristianos

És compleixen 20 anys de la mort de Freddie Mercury -líder del grup britànic Queen-, víctima d’una pneumònia associada al virus de la sida.

Professor del Departament de Ciències de la Comunicació. Crític literari.

Jean Rolin Libros del Asteroide. 165 pàg

Marianna Zanuy Directora de Alumni

36 cosas que hay que hacer... Leopoldo Abadía Ed. Espasa. 206 páginas

Siguiendo el estilo tan simpático de Abadía, en este libro nos recuerda a qué hay que darle importancia en una familia y dónde hay que poner el esfuerzo para que las cosas funcionen bien y que todos podamos disfrutar de lo más valioso que tenemos: nuestra familia. Es un libro muy entretenido y al final, creo que el autor logra transmitir lo más importante, y es que hay que querer mucho a la familia y hay que hacer lo posible para que nuestra familia no solo se quede en nuestro círculo más pequeño, sino que englobe a toda la gente a la que queremos.

Carme Banús

Secretària de l’ESARQ

Cometas en el cielo Khaled Hosseini

Ed. Salamandra 385 pàgines

La història té lloc als anys setanta a l’Afganistan, protagonitzada per un nen que viu a Kabul amb el seu pare i per la relació que estableix amb el criat un altre nen que pertany a una minoria ètnica de l’Afganistan. A la novel·la s’escanegen de manera minuciosa i bastant imparcialment tots els esdeveniments històrics i socials d’aquest país que ha estat tan maltractat els darrers anys. En realitat, el llibre parla d’amistat, lleialtat, crueltat i, sobretot, de sentiment de culpa i de redempció.

A Mercury, li van diagnosticar la sida el 1987 i ho va fer públic el 91. Va morir el 24 de novembre d’aquell any, a l’edat de 45 anys. Durant la cerimònia del seu enterrament es va sentir la cançó Barcelona, gravada el 1987 pel músic britànic amb la seva admirada Montserrat Caballé, que es va convertir en l’himne dels Jocs Olímpics de 1992. Destacat com a cantant de veu imponent i gestualitat

PER

NAVEGAR

El romànic català Una pàgina web on es poden trobar fotografies i informació de monestirs i esglésies romàniques. El romànic a Catalunya és el resultat de la recopilació d’elements formals d’estils medievals anteriors com el visigot, el carolingi i el mossàrab. Aquest moviment artístic europeu ja té les seves primeres manifestacions a Catalunya al s. VIII sota el nom de preromànic, es formalitza al s. XI i arriba fins als segles XIII i XIV. És un art que reprodueix la jerarquia feudal del moment i la mentalitat de la societat. És un estil que s’aparta de la imitació de la realitat, on el símbol és l’element que predomina i té una intenció docent per tal de mostrar la realitat sagrada, la visió de Déu. Durant els segles XI i XII es va concentrar a l’àrea corresponent a l’actual Catalunya; hi havia un extens nombre d’edificis romànics, sobretot en les zones compreses de les províncies actuals de Barcelona, Girona i nord de Lleida. http://www.romanicat.net

Mercury va compondre hits que han travessat el temps gràcies al talent i l’originalitat com Don’t Stop Me Now, Crazy Little Thing Called Love i We are the Champions.

PER

PASSEJAR

Rutes de senderisme, Parc de Collserola

El parc natural de Collserola forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona. Per tant, més que un espai natural, és un oasi metropolità, i per aquesta raó el seu valor ecològic és encara més important. La serra de Collserola ofereix la possibilitat d’estar enmig d’un espai, on només se sent el cant dels ocells i el suau murmuri de petits rierols, a poc més de quinze minuts del centre de Barcelona. El parc té una extensió de prop de 8.000 hectàrees. Està poblat per uns 10 milions d’arbres, 1.000 espècies de plantes diferents i prop de 190 tipus d’animals vertebrats. Des del Centre d’Informació del parc s’orienta sobre com gaudir d’aquest espai natural.

21 Newsuic 31. febrer-abril de 2012

Jean Rolin ha estat reporter a diversos indrets del món sacsejats per la guerra i per la desaparició de societats i cultures. El 2003 va viatjar a terres palestines, poc abans de l’esclat de la guerra d’Iraq. Al bell mig del conflicte araboisraelià, aquest cronista francès va quedar colpit pel patiment de la minoria cristiana palestina, menystinguda i assetjada pels dos bàndols. Àrabs per als israelians i cristians per als musulmans, la comunitat cristiana de Palestina intenta sobreviure en un ambient religiós i polític que esdevé cada vegada més hostil. Aquesta intolerància ha quedat palesa els darrers temps en altres països amb majoria social islàmica.

exagerada que, va establir les bases de la teatralitat al rock. El músic, nascut el 5 de setembre de 1946 a l’illa de Zanzíbar, Tanzània, componia, pintava i també era el creador de posades en escena innovadores que va proposar com a líder de Queen. Al costat del guitarrista May, el bateria Taylor i el baixista Deacon, el 1971 va donar forma a Queen, un quartet que va saber construir una sonoritat personal i inimitable.


T

The end

Marzenna Adamczyk Cónsul General de la República de Polonia en Barcelona

Nos REÍAMOS porque éramos la “barraca” más alegre de todo el socialismo: aunque era un momento muy duro, supimos vivirlo bien

Newsuic 31. febrer-abril de 2012

22

Dice un periódico chino que Polonia es la “esperanza de Europa”. Al menos es lo que afirma Marzenna Adamczyk (1969), que añade: “¡Ojalá sea así!”. Adamczyk –mujer alta y con voz fuerte de entre rocas y decidida– es filóloga española por la Universidad de Varsovia y hoy Cónsul General de Polonia en Barcelona desde hace dos años. Estuvo en la UIC, con motivo del recién terminado turno de la presidencia europea, para hablar de su país y de un hijo de esas tierras, el nobel de literatura Czestaw Miłosz, del que se celebra el centenario de su nacimiento: “un gran patriota maduro”. Texto: Jaume Figa ¿A qué se refiere con lo del “patriotismo maduro”? Eres así cuando estás enamorado de tu patria, pero también eres capaz de criticar los defecto, porque lo quieres cambiar. Ser patriótico no es sólo salir con la bandera cuando gana tu selección: es mucho más. Miłosz emigró de su país porque perdió la fe en el comunismo, y no lo quería así. Al día siguiente de caer el sistema, él pudo tomar el camino de vuelta, pero muchos otros que emigraron por el mismo motivo, nunca más volvieron. También Juan Pablo II fue un gran patriota de su Polonia natal Sí, pero el suyo era un patriotismo que no suponía rechazo. Wojtyła era un verdadero cristiano y su capacidad de aceptación de los demás y de tolerancia era inmensa; él no quiso marchar. Era consciente de que el gobierno sabía que no podía ir directamente contra la Iglesia, porque se las hubiera tenido que ver con el pueblo polaco, para quien la fe era muy importante. Y eso nos sostuvo siempre firmes. Durante el comunismo nos reíamos porque éramos la “barraca” más alegre de todo el socialismo: aunque era un momento muy duro, supimos vivirlo bien. Por eso, cuando Juan Pablo II visitó por primera vez su país y dijo aquello de

“baje tu Espíritu y renueve la faz de la tierra”, todos entendimos “de esta tierra concreta”. Teníamos que saber leer entre líneas para no vivir entre rejas y, gracias a Dios, supimos. Arrastrando, siempre, el pasado. Sí, claro, pero era un pasado muchas veces ignoto. Yo no llegué a conocer ni la casa natal de mi padre, ni la de mi madre, por ejemplo. Eso era lo común: somos un pueblo con una historia rota, no obstante es una historia que hemos sabido recuperar. A menudo, muchas de las cosas que sabemos son muy duras, pero hemos querido recordarlas. Los campos de concentración aún están ahí para que nadie olvide lo que fueron… Tampoco la economía ha sido muy boyante, que digamos Miłosz decidió renunciar a su cargo al darse cuenta de que el comunismo vivía de un sueño futurista hipócrita que nos hizo sufrir mucho en el campo económico. De hecho, cuando cayó el muro, en 1989, fue muy difícil recuperarse. Hubo que organizar el mercado, la producción, la mentalidad económica de las personas… Nadie antes había intentado convertir un sistema socialista en capitalista. Durante un tiempo, lo que cobrabas lo tenías que gastar inmediatamente porque si no, al día siguiente ya no te valía absolutamente para nada.

Pero consiguieron salir de esa Sí. Hoy en día estamos orgullosísimos de lo que hemos hecho. Tenemos un crecimiento de un 4% y esto, en la Europa de hoy, es un récord absoluto. No hemos experimentado nunca un crecimiento negativo. Un periódico chino nos llamó la “esperanza de Europa”. ¡Ojalá se cumpla esto! De momento, estamos muy bien: y que dure…; el hundimiento de un país más significaría un peldaño más hacia le borde del precipicio.

mente pobre, pueden hacerlo… pues ¡hagámoslo también nosotros!”. Por supuesto es muy importante la cuenca mediterránea, pero no podemos despreciar a los vecinos orientales: Bielorrusia, Ucrania… Pienso que el ejemplo de éxito económico que podemos dar es muy valioso. Además, yo atribuyo mucha importancia a la Eurocopa de 2012, que organizamos con Ucrania: es un estímulo porque hay que construir hoteles, estadios… Eso significa más trabajo.

¿Acabará viendo el euro, Polonia? Yo creo que sí: vemos muchas ventajas en él. Desde luego también desventajas, pero no creo que sea un tema de independencia. La verdadera indipendencia no la da el sistema monetario, sino la capacidad de mantener tus ideales y promulgar leyes. El euro facilita la vida de quien quiere viajar, del intercambio económico... La situación actual hace que se vea con malos ojos, pero creo que si se salva, el euro saldrá muy fuerte.

Es un optimismo que quizá se refleje también en el logo de su presidencia Es un logo diseñado por el mismo que hizo el del movimiento “Solidaridad” que supuso el inicio del fin del comunismo. Flechas multicolor marcando la dirección hacia arriba. Multicolor porque hay que apostar por la variedad que nos hace ricos –como toda Europa–; y hacia arriba que es a lo que aspiramos. Hacia una salida de la crisis porque no nos queda otro camino: con un poco de sentido común, con un poco de disciplina y empatía; eso sí es importante: a todos los niveles. Todo esto es algo que no podemos perder los europeos y, precisamente con mucha solidaridad saldremos adelante. Crecimiento –por tanto– dinamismo, colorido…: es lo que quiere Polonia.

¿Cuál cree que es el papel de Polonia en la recuperación de Europa, después de su primera presidencia? Yo diría que el propio éxito económico del país puede servir de aliciente; psicológicamente, es importante: “si ellos pueden, ¿por qué no nosotros? Si ellos, siendo aún un país relativa-


ACTIVITATS UIC 2011-2012

Concurs Preuniversitari (VIII edició)

Tallers d’Arquitectura (III edició)

2n de Batxillerat

2n de Batxillerat i últim curs de CFGS

· 10 de febrer: límit de lliurament de treballs · 25 de febrer: exposició oral · 30 de març: lliurament de premis

· 15 de febrer i 15 de març

lnscripció: www.uic.es/concurs-ins

ComuniKa (IV edició)

Saló de l’Ensenyament i Saló Futura Saló de l’Ensenyament · 21 al 25 de març Saló Futura · 23 i 24 de març

Inscripció: www.uic.es/tallerarq-ins

2on de Batxillerat · 3, 10, 17 i 31 de març Inscripció: www.uic.es/comunik-ins Taller de Fisioteràpia (III edició)

Sessions lnformatives

· 16 de març

· 8 i 29 de març, 26 d'abril, 24 de maig i 18 de juny

Inscripció: www.uic.es/tallerfisio-ins

lnscripció: www.uic.es/inscripcio-infor

Taller de Humanitats (III edició)

Jornada de Portes Obertes · 14 d'abril: Arquitectura · 31 de març: totes les titulacions excepte Arquitectura i Educació · 21 d'abril: Educació lnscripció: www.uic.es/inscripcio-jpo

www.uic.es

Alumnes i professors de Batxillerat i CFGS · Activitats mensuals fins al maig del 2012 Inscripció: www.uic.es/inscripcio-hum Proves d'Admissió · 17 de febrer, 16 de març, 20 d'abril, 18 de maig, 22 de juny i 6 de juliol · 2 de març i 27 d’abril: Medicina

Newsuic 31. febrer-abril de 2012

Batxillerat i CFGS

23


1.550 convenis amb empreses

160 convenis d’intercanvi internacional

Coaching i borsa de treball

1.475.000 euros en beques, ajudes i descomptes

Món professional

UIC CONNECTA AMB EL QUE VOLS SER GRAUS Medicina Odontologia Infermeria Fisioteràpia

Arquitectura Periodisme Publicitat i Relacions Públiques Comunicació Audiovisual

Humanitats i Estudis Culturals Ciència Política i Gestió Pública Educació Infantil Educació Primària

DOBLES TITULACIONS ADE + Enginyeria (Politecnico di Torino) Dret + Ciència Política i Gestió Pública Humanitats i Estudis Culturals + Ciència Política i Gestió Pública

www.uic.es

Administració i Direcció d’Empreses ADE in English Dret Criminologia (Llic. 2n cicle)


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.