MIG Godfather

Manual d’identitat gràfica

Joan Valls de Padrines Amengual ILL

ILLV - UOC - Nov’12

Identificadors gràfics Símbol, Logotip i imagotip

3

Tipografia

4

Colors

5

Imatgeria i aspectes compositius

6

Trets estables, variables i lliures

7

Programa principal i subprogrames

8

Exemples pràctics d’aplicació

9

Llicències

10

Símbol: El símbol característic és la mà que mou els fils. Normalment no apareixerà sola, acompanyarà el logotip reforçant el missatge formant un imagotip.

Positiu

Negatiu

Logotip: Títol del llargmetratge, originalment en anglès però adaptable als diversos idiomes als que es dobli el film (veure apartat usos).

Positiu

Negatiu

Imagotip: Forma definitiva de l’identificador gràfic més característic del film. Es recomana seguir l’esquema de dues línies amb el símbol agafant les darreres lletres de la paraula “Godfather”.

Positiu

Negatiu

Logotip: Corleone (TrueType). Requereix cos de lletra molt gran.

Subtítols: Corleone Due (TrueType). Requereix cos de lletra molt gran.

Titulars/Capítols: Birch Std (OpenType).

abcdefghijklmnopqrstuvwxyz ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ 1234567890 . , : ; ‘ “ (!?) + - * / = Crèdits: SF Movie Poster (TrueType). Cos de lletra que garanteixi la llegibilitat.

Descàrrega de les fonts: · Corleone / Corleone Due: · SF Movie Poster: · Birch Std:

http://www.dafont.com/es/godfather.font http://www.dafont.com/es/sf-movie-poster.font Inclosa en el paquest d’ADOBE.

La combinació cromàtica és molt senzilla, d’elements blancs sobre fons negre i, de manera opcional, s’inclouen elements contrastats en vermell. En conjunt aquesta combinació cromàtica respon al conjunt de valors que transmet el film en el seu conjunt: elegància, misteri, violència, passió, etc.

NEGRE HEX: #000000 RGB: 0 0 0 CMYK: 0 0 0 1 PANTONE + Solid Coated: Pantone Black 6c

BLANC HEX: #FFFFFF RGB: 255 255 255 CMYK: 0 0 0 0

VERMELL SANG HEX: #990000 RGB: 153 0 0 CMYK: 0 1 1 0,4 PANTONE + Solid Coated: Pantone 7627 C

Es recomana l’ús mínim d’imatges per a les diferents composicions, intentant donar el màxim protagonisme a l’imagotip del film. En cas d’utilitzar-ne una es recomana que aquesta sigui d’un dels personatges protagonistes, a poder ser Don Vito Corleone, en blanc i negre i/o fortament contrastada incloent-se de forma complementària al títol de la película. També pot utilitzar-se sang o una rosa vermella per donar un toc de color i contrast cromàtic a la composició.

Exemples:

Els trets estables del programa d’identita gràfica, doncs, són molt clars. L’imagotip del film, el logotip acompanyat del símbol de la mà que mou els fils, ha de ser una constant en totes les publicacions i imatges relacionades amb la película. Si bé és cert que el logotip canviarà amb la traducció a altres idiomes, el manteniment de la tipografia i l’estructura en dues línies fa que el considerem també un tret estable del programa d’identitat gràfica.

Pel que fa als trets variables, hem considerat l’opció de modificar els colors, poguent fer tries de colors i paletes cromàtiques alternatives (seguint una línia sobria i elegant de pocs colors) per diferents edicions del film (DVD, Edició de col·leccionista, Edició conjunta de tota la trílogia).

Dins aquests trets es contempla la possibilitat d’afegir una o dues línies de text a l’imagotip de la película fent constar l’edició o altres elements d’interés.

Per exemple:

El programa d’identitat gràfica d’aquest film és molt estricte i deixa poc marge per incloure trets lliures. No obstant això, es deixa a gust del dissenyador incloure elements com la signatura de Francis Ford Coppola o cites cèlebres del film com “I'm gonna make him an offer he can't refuse” respectant al màxim el disseny tipogràfic mencionat anteriorment.

La identitat gràfica d’aquest film és tan reconeguda generalment que s’opta per no crear subprogrames d’identita gràfica alternatius per les seqüeles o per productes derivats com websites, videojocs, camisetes, etc. Amb l’ús dels trets variables (línia adicional de text al logotip o canvis en la paleta cromàtica) seràn més que suficients per, aprofitant la imatge general del film, donar una identitat pròpia a cada producte determinat.

Per exemple:

A continuació es mostren una sèrie d’exemples que es consideren ben resolts seguint les indicacions d’aquest manual d’identitat gràfica. Es pot observar l’ús de les diferents tipografies així com dels trets estables i variables.

Cartelleria película original

Portada edició remasteritzada

Portada versió francesa de la película original

Totes les imatges de les películes “The Godfather”, “The Godfather. Part II” i “The Godfather.

Part III” així com les seves portades tenen tots el drets reservats per copyright i pertànyen a la productora dels films Paramount Pictures (copyright de 1972, 1974, 1990 respectivament.

Les portades dels videojocs “The Godfather. The Game” i “The Godfather. Blackhand Edition” també tenen tots els drets reservats per copyright i pertànyen a Electronic Arts (copyright de 2006 i 2007 respectivament).

Per a la recreació del símbol, logotip i l’imagotip que els combina s’han utilitzat les fonts Corleone i Corleone Due, gratuïtes i disponibles per a la seva descàrrega a: http://www.dafont.com/es/godfather.font.