2.3. Defectes en les ceràmiques

Figura 83. Cel·les unitats de silicats reticulars. a) Quars, b) cristobalita i c) tridimita

2.3. DEFECTES EN LES CERÀMIQUES

El concepte del cristall ideal, matemàticament perfecte, que s’ha descrit anteriorment no existeix en la naturalesa. Tots els cristalls reals contenen defectes, imperfeccions i desviació de l’ordre cristal·lí. Qualsevol mostra cristal·lina de mida finita deixa de ser perfecta, ja que l’estricta periodicitat de l’ordenament cristal·lí exigirà que els cristalls siguen infinits. És fàcil d’entendre doncs, que les superfícies són defectuoses, ja que els àtoms superficials no tenen el mateix nombre de veïns que el àtoms de l’interior. Els defectes se solen classificar depenent de la infracció que introdueixen en la cristal·linitat del material. Els defectes més importants són:

• Defectes puntuals. Són aquells en els quals l’alteració en la cristal·linitat introduïda es troba localitzada en punts aïllats del cristall. • Defectes lineals. Són aquells en els quals la irregularitat discorre centrada al llarg d’una línia, de longitud molt superior a la distància interatòmica. Al voltant d’aquesta línia, l’alteració no cobreix més enllà d’uns paràmetres reticulars. • Defectes superficials. Són aquells on la irregularitat s’estén per tota la superfície de mida molt superior al paràmetre reticular. No obstant això, la zona afectada, per damunt i per davall de la superfície, no cobreix més enllà d’uns pocs paràmetres reticulars. • Defectes volumètrics. Les alteracions s’estenen al llarg de molts paràmetres reticulars en les tres direccions espacials.

Els defectes no són una simple curiositat, moltes de les propietats dels materials cristal·lins es troben influïdes o totalment controlades per aquests. Tant es així, que en relació amb determinades propietats, poc importa la naturalesa concreta dels àtoms que conformen el cristall. El que és realment important és el nombre i el tipus de defectes presents. D’aquesta manera, en certes ocasions, el cristall actua com un simple suport. Són moltes les propietats que depenen dels defectes, com les propietats mecàniques, tèrmiques, elèctriques, magnètiques, òptiques i químiques.