2.8.2. El grafit

Figura 121. Cel·la unitat del diamant. Adaptat de Ciencia de los materiales, W. D. Callister, Ed. Reverté, Barcelona

2.8.2. El grafit

El grafit és una altra varietat al·lotròpica que presenta el carboni. La seua estructura cristal·lina és diferent a la que presenta el diamant i també d’aquesta deriven les seues propietats, sent més estable a temperatura i pressió ambient que el propi diamant. Així, aquesta estructura està composta per capes d’àtoms de carboni disposats hexagonalment (fig. 122). A l’interior de les capes, cada àtom de carboni està unit a tres àtoms de carboni coplanars mitjançant enllaços covalents. El quart electró d’enllaç participa en enllaços de tipus Van der Waals entre les capes. Com a conseqüència d’aquests enllaços interplanars febles, la separació entre plans és fàcil, la qual cosa origina les excel·lents propietats lubricants del grafit. També la conductivitat elèctrica és relativament alta a les direccions cristal·lines paral·leles a les làmines hexagonals. Unes atres propietats destacables del grafit són: la seua alta resistència i bona estabilitat química a temperatures elevades i en atmosferes no oxidants, alta conductivitat tèrmica, baix coeficient de dilatació tèrmica, alta resistència al xoc tèrmic, alta adsorció de gasos i fàcil mecanització. El grafit s’utilitza en elements calefactors de forns elèctrics, com elèctrode per a soldadura, per arc elèctric, en gresols metal·lúrgics, en motlles per aliatges metàllics i ceràmiques, com refractari i aïllador a alta temperatura, reactors químics, contactes elèctrics, resistències, elèctrodes per bateries, dispositius de purificació d’aire, etc.