3.3. Tipus de polímers

A banda d’aquests polímers que es poden considerar naturals, s’ha desenvolupat una gran quantitat de polímers sintètics. Encara que l’objectiu de les primeres síntesis va ser l’obtenció de substituts d’algunes macromolècules naturals com el cautxú i la seda, en l’actualitat s’ha aconseguit desenvolupar una impressionant tecnologia en aquest camp, la qual data de només fa unes poques dècades, que produeix centenars de substàncies que no tenen anàlegs naturals i que es fan pràcticament imprescindibles per al desenvolupament de la vida moderna.

La gran utilitat dels polímers actuals es deu al fet que es pot sintetitzar el polímer que complisca una sèrie de propietats que es necessiten (duresa, plasticitat, densitat, etc.). Això s’aconsegueix mitjançant l’elecció del monòmer, però principalment controlant el tipus d’unió, tal com es representen en la figura 127:

a) Grau de polimerització, segons les condicions de síntesi es poden obtenir longituds de les cadenes moleculars de diferent grandària i, per tant, amb propietats lleugerament diferents. b) Entramat branching (ramificat), consisteix a crear unions entre diferents cadenes del mateix polímer per augmentar la seua duresa i punt de fusió. Per exemple, és el cas del polietilè. c) Unions pont cross-linking (entrecreuat). Un exemple clàssic és la vulcanització del cautxú usant sofre. El cautxú natural és el cispoliisoprè (que és un polímer insaturat) i quan s’afegeix sofre entre 1-5 % es produeixen ponts de sofre entre diferents cadenes polimèriques, el que es coneix com vulcanitzat, fenomen que augmenta molt la duresa i resistència al desgast. El producte de vulcanització completa (40 %) és l’ebonita i és un sòlid dur i rígid.

Figura 127. Diagrames esquemàtics dels polímers lineals, ramificats (branched) i entrecreuats (crosslinked). Adaptat d’Handbook of Plastics, Elastomers and Composites, 4.ª edició, Charles A. Harper, Ed. McGraw-Hill

3.3. TIPUS DE POLÍMERS

Els polímers poden ser classificats segons molts paràmetres. A continuació veurem les principals classificacions de polímers que hi ha.