50è aniversari dels estudis comercials i empresarials a Girona

50è aniversari dels estudis comercials i empresarials a Girona L’Escola Universitària d’Estudis Empresarials Helena Benito Mundet i Jaume Portella Comas

separata EUEE.indd 1

26/09/11 08:41

Separata de l’article escrit per Helena Benito i Jaume Portella, corresponent al llibre Universitat de Girona: història, arquitectura i patrimoni, editat per Brau Edicions i la Universitat de Girona (en premsa).

Fotografia de coberta: J. Curto

Girona, setembre de 2011

separata EUEE.indd 2

26/09/11 08:41

50è aniversari dels estudis comercials i empresarials a Girona L’Escola Universitària d’Estudis Empresarials Helena Benito Mundet i Jaume Portella Comas

separata EUEE.indd 1

26/09/11 08:41

separata EUEE.indd 17

26/09/11 08:41

Els centres públics superiors d’estudis comercials i empresarials són molt tardans a Girona, tant respecte als de Barcelona (1877) i Sabadell (1942), que eren els únics de Catalunya fins a les darreres dècades del segle passat, com als de Madrid (1877) i la majoria de capitals provincials i ciutats mitjanes d’Espanya: Bilbao (1888), Màlaga (1894), Cadis (1897), la Corunya (1898), Sevilla (1900), Alacant (1901), València, Gijón, Santander, Valladolid, Saragossa, Palma de Mallorca i Santa Cruz de Tenerife (1912), Las Palmas (1915), Lleó, Cartagena, Oviedo, Vigo i Jerez (1932), Múrcia, Ciudad Real, Salamanca i Granada (1934), Almeria (1935) i moltes altres de posteriors.

L’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de Girona no va ser creada oficialment fins a l’any 1984 per la Generalitat de Catalunya –poc abans que les de Lleida (1987) i Reus (1988)– i encara en règim de patronat, adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona; la integració a la UAB (amb el finançament per la via dels pressupostos generals de l’Estat) es va fer esperar cinc anys més (1989). El centre actual, la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, va ser oficial l’any 2000, tot i que de fet ja funcionava des del 1994. Entre un centre i l’altre, la diplomatura havia quedat incorporada a la Facultat de Ciències Jurídico-Econòmiques de la nova Universitat de Girona (1991), juntament amb la llicenciatura de Dret.

No cal dir que aquesta simple ressenya oficial evidencia problemes seculars d’oferta universitària a Catalunya i les nostres comarques en particular, però, per això mateix, tampoc no fa justícia a la llarga tradició de servei que ja tenia l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de Girona en el moment de ser reconeguda i finançada per la Generalitat de Catalunya, perquè en realitat la docència de nivell universitari (concretament la de Professorat Mercantil) ja s’hi havia iniciat el 1961, i els orígens del centre es remunten a l’any 1950.

/3/

Els inicis al Grup Escolar, 1950-1966 Tal com s’havia fet des de sempre en acadèmies i escoles de primària, a mitjan segle passat es comencen a oferir estudis elementals de Comerç al Grup Escolar de Girona, en horari nocturn (de 7 a 9 del vespre), compatible, per tant, amb el de la feina diària. Aquí, per a la formació de «los futuros oficiales de despacho y la de todos aquellos que poseyendo sus padres un pequeño comercio o empresa necesitan unas ideas prácticas y claras de administración económica» s’hi constitueix (amb el suport del Consell Diocesà d’Acció Catòlica i l’autorització municipal) un Centre d’Estudis Mercantils que té com a director el mateix del Grup Escolar, el senyor Miquel Vidal, i programa un pla d’estudis propi de

separata EUEE.indd 3

26/09/11 08:41

/4/

Oficines de la farinera “La Montserrat” de José Ensesa y Cía. SC, al carrer Barcelona de Girona.

Foto: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona.

Fons Rafel Masó i Valentí, 1912.

Manual escolar de comptabilitat publicat a Girona l’any 1951 per l’editorial Dalmau Carles Pla, SA.

separata EUEE.indd 4

26/09/11 08:41

tres cursos, a més del preparatori, al qual s’accedeix amb el certificat de primera ensenyança. Els docents són mestres nacionals, llicenciats universitaris, tècnics mercantils i, per a l’assignatura de religió catòlica, capellans.

/5/

Pla d’estudis de comerç, 1950 Preparatori: càlcul mercantil, cal·ligrafia, geografia i història, redacció i ortografia, religió i formació professional Primer curs: comptabilitat general, redacció comercial, càlcul mercantil, francès I, elements de dret mercantil, geografia econòmica, religió i qüestions econòmiques

Segon curs: matemàtica mercantil, dret mercantil i economia, comptabilitat d’empreses, francès II, geografia política i econòmica, religió i moral professional Tercer curs: comptabilitat superior i tributació, economia política i hisenda pública, dret mercantil, organització administrativa d’empreses, anglès I, religió i encícliques pontifícies Amb cursos suplementaris de taquimecanografia, francès i anglès

A partir del curs 1955-1956 el Centre d’Estudis Mercantils es converteix en Escola Pericial de Comerç de la Diputació (en funcions de patronat amb l’Ajuntament, el Bisbat i la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació), perquè inicia la preparació per als cursos oficials del Peritatge Mercantil, tot i que els alumnes s’han de matricular i examinar com a lliures a l’Escola Professional de Comerç de Sabadell. La primera promoció pot fer l’examen d’ingrés a l’edat mínima de 10 anys i cinc cursos, tal com s’estableix en el Pla d’estudis del 1953, però les altres promocions ja segueixen el Pla del 1956, que exigeix l’edat de 14 anys i el títol de batxiller elemental o laboral, amb tres cursos de Peritatge Mercantil.

El centre recupera una denominació genèrica –Escola d’Estudis Comercials– des del curs 1961-1962, quan s’introdueix el Professorat Mercantil, considerat aleshores un estudi tècnic de nivell mitjà. Són tres cursos més, després del Peritatge Mercantil o el Batxillerat Superior.

separata EUEE.indd 5

26/09/11 08:41

/6/

Grup escolar «Joan Bruguera», a la Gran Via de Girona. Foto: Ajuntament de Girona. CRDI (Josep Thomas), 1909-1915.

separata EUEE.indd 6

26/09/11 08:41

Plans d’Estudis Oficials de 1956

/7/

Peritatge Mercantil Primer curs: religió, matemàtiques amb nocions de càlcul comercial, literatura espanyola i redacció comercial, geografia econòmica I, matèries primeres, francès, anglès i dibuix publicitari

Segon curs: religió, literatura universal (especialment hispànica), matemàtiques comercials, elements de comptabilitat i tenidoria de llibres, mercaderies, geografia econòmica II (especialment d’Amèrica), francès, anglès, taquigrafia i mecanografia

Tercer curs: religió, història de la cultura, elements de dret i legislació mercantil, física i química, comptabilitat general, economia i estadística, francès, anglès, taquigrafia i mecanografia Professorat Mercantil Primer curs: religió (dogma catòlic i moral), dret civil (obligacions i contractes), economia, tecnologia industrial i agrícola, tècnica d’empreses, comptabilitat aplicada I (per raó del subjecte), anàlisi matemàtica I, legislació del treball i assegurances socials, alemany, italià, portuguès o àrab I Segon curs: deontologia, hisenda pública, dret mercantil, geografia econòmica d’Espanya, història del comerç, anàlisi matemàtica II, comptabilitat aplicada II (per raó de l’objecte), estadística metodològica, alemany, italià, portuguès o àrab II

Tercer curs: doctrina social catòlica, integració i anàlisi de balanços, organització i revisió de comptabilitats, comptabilitat pública, legislació fiscal, organització i administració d’empreses, matemàtica financera i nocions de càlcul actuarial, alemany, italià, portuguès o àrab III, publicitat i propaganda En tots els cursos d’ambdós graus també s’ha de dedicar una hora setmanal a la «formación del espíritu nacional» i tres a l’educació física; les noies dels dos primers cursos de Peritatge tenen, a més, tres hores setmanals d’«enseñanzas del hogar», a càrrec d’instructors de la Falange i la Sección Femenina.

L’Escola d’Estudis Comercials i Empresarials a la Casa de Cultura, 1967-1984 L’etapa inicial al Grup Escolar acaba quan el senyor Josep Bordas, mestre nacional, pèrit i professor mercantil, es fa càrrec de la direcció de l’Escola d’Estudis Comercials, que serà

separata EUEE.indd 7

26/09/11 08:41

/8/

Entrada de l’Escola d’Estudis Comercials, a la Casa de Cultura «Tomás de Lorenzana» de Girona per la plaça de la Diputació. Foto: Ajuntament de Girona, CRDI. Fons Narcís Sans i Prat, 1969.

separata EUEE.indd 8

Josep Bordas i Brascó, director de l’Escola d’Estudis Comercials i Empresarials, 1967-1978. Foto publicada a la Revista de Girona, núm.

217, any 2003.

26/09/11 08:41

patrocinada des de l’any 1969 per l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis Provincial. N’havia estat professor des de sempre (exceptuant els cursos de 1963-1964 a 1965-1966) i n’assumeix el relleu poc abans que finalitzin les obres de la Diputació per rehabilitar l’antic hospici com a seu de la Casa de Cultura, que des del curs 1967-1968 va anar acollint aquests i molts altres estudis universitaris de Lletres (1969), Ciències (1970), Economia (1971) i Politècnics (1974) pels bons oficis del seu director, el doctor Enric Mirambell.

En aquell moment s’integren a l’Escola estudiants i professors de les acadèmies Nonó i Mercurio, de manera que augmenta significativament la matrícula, però els canvis substancials dels anys successius seran conseqüència de la Llei general d’educació (1970), que equipara els estudis tècnics i professionals de grau superior i els estudis universitaris. Això implicarà la incorporació d’Enginyeria, Arquitectura, Administració d’Empreses, Magisteri, Infermeria i tantes altres titulacions al sistema tradicional de la universitat, amb una reestructuració a fons dels centres i nivells educatius, les titulacions i els plans d’estudis.

En aquest context de reforma i expansió del sistema universitari a les acaballes del franquisme –pressionat per les reivindicacions democràtiques–, l’abril de 1972 el diari Los Sitios de Girona es fa ressò de l’amenaça de tancament de la Secció d’Economia del Col·legi Universitari de Girona, adscrit a la nova Universitat Autònoma de Barcelona (creada l’any 1968), mig any després d’haver començat el primer curs comú de la llicenciatura amb una matrícula de 53 estudiants (39 d’Economia General i 14 de Sociologia), al marge de l’Escola d’Estudis Comercials; els rumors apunten la possibilitat que «se intente crear la Escuela de Empresariales a expensas de la recién estrenada Facultad de Económicas». Sembla que desmenteix aquells rumors una notícia del maig següent: la Cambra de Comerç sol·licita a les autoritats civils i acadèmiques competents que «la prevista Facultad de Ciencias Empresariales (sic) inicie su actividad docente en el próximo curso 1972-73, para que en el segundo ciclo, el de la licenciatura, pueda recibir la matrícula de los alumnos de la Escuela de Comercio» [...] a més d’«interesar la continuidad de la actual Facultad de Ciencias Económicas, al considerarla especialmente necesaria en su vertiente de Sociología»; de manera que la Cambra dóna suport a ambdues iniciatives i les equipara a nivell de facultats. Però al final de juny el governador civil, el rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, el president de la Diputació i l’alcalde de Girona, entre altres autoritats, decideixen «la elevación a nivel universitario de la Escuela de Comercio, que pasará a denominarse Escuela de Estudios de la Empresa [...] con el mantenimiento también de un primer curso de la Facultad de Económicas, sin que pueda pensarse por ahora en un segundo curso, dada la limitación de alumnado y el enorme presupuesto que habría que invertir».

separata EUEE.indd 9

/9/

26/09/11 08:41

/10/

Tot plegat poca cosa, doncs, perquè a la pràctica només s’acabarà fent el primer curs d’Economia per segona vegada (amb 37 estudiants) i a l’Escola s’introdueixen els nous estudis de la diplomatura de Ciències Empresarials, que segons estableix el Decret de l’any 1972 «habilitará para el ejercicio profesional con los derechos, atribuciones y prerrogativas que actualmente poseen los Profesores mercantiles, más los que determinen las disposiciones legales». Es manté, en canvi, el Peritatge Mercantil, que fins a l’any 1980 no serà substituït oficialment per diverses especialitats de formació professional de segon grau (Administratiu, Secretariat, Comptabilitat i Comercial). Aquesta combinació de titulacions és la que reflecteix la nova denominació d’Escola d’Estudis Comercials i Empresarials, vinculada per primera vegada a l’Autònoma de Barcelona perquè el 1973 s’hi integra l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de Sabadell, que d’ara endavant reconeix com a oficials els estudiants de Girona i hi trasllada els tribunals per als exàmens de juny i setembre, fins que més endavant concedeix la venia docendi al professorat gironí. Són les úniques millores que s’aconsegueixen en aquella conjuntura reformista del franquisme, a més de l’equivalència oficial de la diplomatura al primer cicle de llicenciatura, que durant molts anys facilitarà l’accés dels gironins al segon cicle d’Empresa sense gaires complicacions més que el desplaçament obligat a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de l’Autònoma, situada al campus de Bellaterra.

Pla d’estudis de Ciències Empresarials (EUEE de Sabadell ), 1973 Primer curs: introducció a la teoria econòmica, història econòmica, sociologia de l’empresa, anàlisi matemàtica, dret (introducció i dret mercantil), introducció a la comptabilitat Segon curs: microeconomia, matemàtiques empresarials, introducció a l’economia de l’empresa, comptabilitat financera i de societats, règim fiscal de l’empresa, economia espanyola (estructura i política) Tercer curs: macroeconomia, estadística (introducció i estadística empresarial), economia de l’empresa (organització i administració), dret del treball, comptabilitat de costos Especialitats

I. Comptabilitat: tècniques de producció, anàlisi de balanços i auditoria II. Finançament: tècnica de banca, borsa i assegurances, tècnica de finançament III. Comercial: tecnologia industrial, tècnica de publicitat i de comercialització

separata EUEE.indd 10

26/09/11 08:41

/11/

Noms i vinculacions institucionals dels estudis d’economia i empresa a Girona Centre d’Estudis Mercantils (1950-1955), en el Grup Escolar «Joan Bruguera» Vinculació amb l’Escola Professional de Comerç de Sabadell - Escola Pericial de Comerç (1955-1961) - Escola d’Estudis Comercials (1961-1973) Vinculació amb l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de Sabadell, integrada a la UAB - Escola d’Estudis Comercials i Empresarials (1973-1978) Incorporació funcional al Col·legi Universitari de Girona (UAB) - Secció d’Estudis Empresarials (1978-1984) Incorporació a l’Estudi General de Girona (UAB) - Escola Universitària d’Estudis Empresarials (1984-1992) Integració a la Universitat de Girona - Facultat de Ciències Jurídico-Econòmiques (1992-1994/BOE 2000): Estudi de Ciències Empresarials - Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials (1994/BOE 2000)

separata EUEE.indd 11

26/09/11 08:41

/12/ Secretaria de l’Escola d’Estudis Comercials, a la Casa de Cultura «Tomás de Lorenzana» de Girona (amb Joan Saurina al fons, M. Dora Martinell, Domènech Frigola, conserge, i un estudiant).

Foto: Ajuntament de Girona, CRDI. Fons Narcís Sans i Prat, 1971.

Classe de Tenidoria de llibres, amb la professora Maria Dolors Cadenas, a l’Escola d’Estudis Comercials de la Casa de Cultura «Tomás de Lorenzana» de Girona.

Foto: Ajuntament de Girona, CRDI. Fons Narcís Sans i Prat, 1971.

separata EUEE.indd 12

26/09/11 08:41

Tampoc no representa cap progrés immediat la incorporació funcional de l’Escola al Col·legi Universitari de Girona, l’any 1978. El canvi més significatiu que es produeix d’entrada és el traspàs de la direcció i la secretaria del centre per part dels senyors Josep Bordas i Joan Saurina, perquè ja hi treballaven des dels anys cinquanta i seixanta al Grup Escolar, juntament amb el senyor Domènec Frigola a la consergeria; simbolitza, per tant, el tancament d’una llarga etapa fundacional que assoleix resultats ben notables: 319 pèrits mercantils, 80 professors mercantils i 58 diplomats en Ciències Empresarials, segons el balanç global que se’n va fer l’any 1980. Però des d’aleshores, tot preparant l’oficialització definitiva, la Secció d’Estudis Empresarials que coordinen successivament el professor Isidre Bronsoms i la professora M. Dolors Muñoz s’homologa de manera progressiva amb l’estructura del Col·legi Universitari i de l’Autònoma en qüestió de titulacions del professorat, retribucions, horaris de classe (amb l’obertura de grups diürns), normes de funcionament, administració i serveis.

/13/

Apareix encara un entrebanc quan el Col·legi Universitari adscrit a l’Autònoma aconsegueix d’integrar-s’hi l’any 1981 amb els primers cicles de Lletres i Ciències, però sense la Secció d’Empresarials, perquè la diplomatura és una titulació que la Llei general d’educació del 1970 assigna només a les escoles universitàries. Són centres diferents que imparteixen tres cursos de titulacions diverses: les llicenciatures de cinc anys i les diplomatures completes. D’aquí, doncs, la constitució subsegüent de l’Entitat Promotora de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de Girona per part de la Diputació, l’Ajuntament i la Cambra de Comerç, que l’any 1982 comença a tramitar l’expedient de creació oficial del centre, primer al Ministeri d’Educació i Ciència i després a la Generalitat de Catalunya, perquè ja s’hi transfereixen les competències universitàries.

L’Escola Universitària d’Estudis Empresarials a l’antic Seminari, 1984-1994 L’oficialització de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de Girona es fa realitat el 1984, en règim de patronat i adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu pla d’estudis, que és molt semblant al que ja s’impartia durant la seva vinculació a l’Escola Universitària de Sabadell, s’aprova el 1986. Però el procés d’integració de ple dret a l’Autònoma (i als pressupostos estatals) s’allarga fins a l’any 1989, a partir del qual desapareixen les quotes suplementàries a la matrícula que havien pagat sempre els estudiants per tenir les classes de Peritatge, Professorat Mercantil i

separata EUEE.indd 13

26/09/11 08:41

/14/

Escola Universitària d’Estudis Empresarials, al Seminari Menor de la plaça de Sant Domènec.

separata EUEE.indd 14

26/09/11 08:41

Ciències Empresarials a Girona; d’altra banda, es comença a estabilitzar la plantilla de professorat per la via del concurs oposició. Són els anys que dirigeixen l’Escola Universitària els professors Ramon Garrabou i Carles Cassú, fins a la creació de la Universitat de Girona.

La consolidació oficial del centre coincideix amb el trasllat a l’edifici de l’antic Seminari Menor, al Barri Vell de la ciutat, al costat de les escales de Sant Domènec i, per tant, molt a prop de Les Àligues, que l’any 1985 esdevé la seu administrativa de l’Estudi General (l’entitat coordinadora dels centres gironins de l’Autònoma) i el desembre de 1991, del rectorat de la nova Universitat de Girona. Al Seminari hi ha més aules per a uns grups d’estudiants que no paren de créixer (des d’uns tres-cents matriculats d’Estudis Mercantils als anys seixanta fins als cinc-cents d’Empresarials a mitjan vuitanta i al miler al tombant de segle), però al principi, sobretot, les instal·lacions són precàries i poc adequades per a la docència: amb un terra desigual i calefactors de gas butà, sense biblioteca ni despatxos per al professorat, etc.; posteriorment s’hi fan obres de rehabilitació i s’amplia més l’espai disponible, que s’ha d’anar compartint amb els estudis de Lletres, l’Institut de Ciències de l’Educació, l’Institut de Llengua i Cultura Catalana i els primers cursos de Dret, a més d’altres usuaris ocasionals.

L’Autònoma havia previst, segons diuen les actes de la seva Junta de Govern, començar el primer curs de la llicenciatura de Ciències Econòmiques i Empresarials a Girona l’octubre de 1991, atesa l’afluència cada vegada més nombrosa de diplomats d’Empresarials als segons cicles de la Facultat, a Bellaterra, a més d’altres gironins que ja hi feien els estudis complets. Que la demanda era suficient, consta també a la memòria preliminar de la Universitat de Girona, amb dades de la preinscripció universitària del curs 1990-1991. No obstant això, la Llei catalana de 30 de desembre de 1991 de creació de la nostra universitat estableix una Facultat de Ciències Jurídico-Econòmiques, amb la qual es fusiona l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials pel Decret del 1992, que hi integra tots els centres i serveis universitaris de la UAB i la UPC ubicats a Girona. Així, doncs, es manté la diplomatura de Ciències Empresarials i desapareix l’Escola que justifica aquestes pàgines.

La creació de la Facultat d’Econòmiques, el desplegament de les llicenciatures i la construcció de l’edifici actual ja són història de la Universitat de Girona, amb el doctor Josep M. Nadal de rector, que comptava amb el suport, l’empenta i el bon criteri del senyor Jaume Casademont, empresari i polític, a la presidència del Consell Social. La seqüència bàsica és la següent: la segregació funcional de la Facultat de Ciències Jurídico-Econòmiques en la Facultat de Dret i la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials el maig de l’any 1994 (oficialment el 2000);

separata EUEE.indd 15

/15/

26/09/11 08:41

/16/

la instal·lació d’Econòmiques als pavellons provisionals del campus de Montilivi (els populars «barracons») durant els dos anys següents, amb l’inici del segon cicle d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE) des del curs 1995-1996; el trasllat a l’edifici definitiu el setembre de 1996; la implantació del primer cicle d’ADE des del curs 1997-1998, i del primer i segon cicles d’Economia a partir del 1999-2000. Són potser les fites més rellevants d’una trajectòria de progrés en aquests estudis, juntament amb la potenciació dels intercanvis internacionals d’estudiants i les pràctiques d’empresa. Ara el repte consisteix a implantar uns bons graus per anar consolidant posicions en el mapa europeu d’educació superior.

Bibliografia Aragó, N-J. La Cambra de Comerç de Girona, impulsora econòmica i cultural. Girona: Cambra de Comerç, Indústria i Navegació, 1995.

Bricall, J M. Universidad 2mil. Madrid: CRUE, 2000.

Culubret, J. Història del Grup Escolar «Joan Bruguera». Girona: Palverd, 1988.

García Ruiz, J. L. «Apuntes para una historia crítica de las Escuelas de Comercio». Cuadernos de Estudios Empresariales, núm. 4 (1994), p. 135-154.

Lleonart, P. L’economia gironina: el mercat interior europeu de 1993. Girona: Ajuntament, Diputació, Caixa i Cambra de Comerç, Indústria i Navegació, Patronat Català Pro-Europa, 1992.

Maroto, J. A., Melle, M. «Los economistas en España: estudios y titulaciones». A: Fuentes Quintana, E. Economía y Economistas Españoles. Vol. 7. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2002, p. 931-1102.

Marquès, S., Puigbert, J. 75 anys del Grup Escolar de Girona, 1911-1986. Aproximació a la història de l’Escola Pública «Joan Bruguera». Girona, 1986.

Mirambell, E. «Els orígens dels estudis oficials de Comerç a Girona». Revista de Girona, 217 (2003), p. 38- 43.

Mirambell, E. Història dels estudis universitaris a Girona. Girona, 1995. [Original mecanografiat a l’Arxiu de la Universitat de Girona.]

Torrents, R. Noves raons de la Universitat. Un assaig sobre l’espai universitari català. Vic: Eumo editorial, 2002.

125 aniversario del Ilustre Colegio Oficial de Titulados Mercantiles y Empresariales de Madrid. Madrid, 2010.

separata EUEE.indd 16

26/09/11 08:41

/17/

Fonts documentals i arxivístiques Boletín Oficial del Estado (BOE), Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), Butlletí Oficial de la Universitat de Girona (BOU-UdG), Arxiu Històric de Girona: fons històric de la Diputació, Arxiu Municipal de Girona: premsa digitalitzada i fons del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge, Arxiu de la Universitat Autònoma de Barcelona: fons de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de Sabadell, Arxiu de la Universitat de Girona: fons de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials.

separata EUEE.indd 17

26/09/11 08:41

separata EUEE.indd 18

26/09/11 08:41