Engega núm. 24 La revista de la UdG

E N T R E V I S TA

Anna M. Geli – RECTORA –

ART CONTEMPORANI A LA UdG L'IMPACTE DE LA UNIVERSITAT

Màster interuniversitaris

Màsters UdG Ciències Experimentals i Sostenibilitat > Màster en Biologia Molecular i Biomedicina > Màster en Canvi Ambiental: Anàlisi i Gestió > Màster en Ciència i Tecnologia de l’Aigua (CTA) > Master’s in Advanced Catalysis and Molecular Modelling Ciències Humanes i de la Cultura > Màster en Comunicació i Estudis Culturals > Màster en Ensenyament d’Espanyol i de Català com a Segones Llengües > Màster en Iniciació a la Recerca en Humanitats: Història, Art, Filosofia, Llengua i Literatura Ciències Socials, de l’Educació i de la Salut > Màster en Professorat d’ESO i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes > Màster en Educació en la Diversitat > Màster en Promoció de la Salut > Màster en Psicologia i Qualitat de Vida > Màster en Treball, Relacions Laborals i Recursos Humans > Màster interuniversitari en Joventut i Societat (coordinat per la UdG)

Tecnologia > Erasmus Mundus European Master’s in Vision and Robotics (VIBOT) > Màster en Biotecnologia Alimentària > Màster en Ciutats Intel·ligents (Smart Cities) > Màster en Enginyeria Industrial > Master’s in Business Innovation and Technology Management (BITM) > Master’s in Mechanics of Material and Structures Turisme, Dret i Empresa > Erasmus Mundus European Master’s in Tourism Management (EMTM) > Màster en Advocacia > Màster en Direcció i Planificació del Turisme > Màster en Dret de Danys > Màster en Turisme Cultural

> Màster en Tècniques Cromatogràfiques Aplicades > Màster en Ciència Cognitiva i Llenguatge > Màster en Ciutadania i Drets Humans, Ètica i Política > Màster en Filosofia Analítica > Màster en Reptes de la Filosofia Contemporània > Màster en Identitat Europea Medieval > Màster en Estudi de Dones, Gènere i Ciutadania > Màster en Gestió Cultural > Màster en Intervenció Psicosocial (MIPS) > Màster en Psicologia de l’Educació (MIPE) > Màster en Protecció Integrada de Cultius > Màster en Criminologia i Execució Penal.

Il·lustració portada: Marc Vicens

Engega. Revista de la Universitat de Girona Edita: Universitat de Girona Coordina: Josep M. Fonalleras Equip de redacció: Carles Gorini i Francesc Ten Fotografia: Autors corresponents Maquetació i il·lustracions: Marc Vicens (Servei de Publicacions) Producció: Servei de Publicacions ISSN: 1988-3161 Dipòsit legal: Gi-835-2008 Amb el suport del Consell Social de la UdG Consell editorial: Comissió de Publicacions de la Universitat de Girona BY La revista ENGEGA no es fa responsable de les opinions expressades en els articles signats.

Publicacions Pl. Sant Domènec, 3 17071 Girona Tel. 972 41 80 99 Edifici Les Àligues www.udg.edu/publicacions publicacions@udg.edu

Balanç d'una època Aquest Engega que teniu entre les mans és, d’alguna manera, una entrega especial. Pel seu contingut i pel que significa de balanç de tota una època. Al llarg de vuit anys –des de 2005 a 2013– la doctora Anna Maria Geli, catedràtica de Didàctica de les Ciències, ha estat rectora de la Universitat de Girona. Dos mandats que han vingut marcats per fites decisives, com ara la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior o, a nivell intern, per la concessió del Campus d’Excel·lència e-MTA. També per circumstàncies econòmiques que han afectat molt el desenvolupament de qualsevol política. La crisi generalitzada del país també s’ha reflectit en la Universitat i en el seu govern, un assumpte que, com tants d’altres, és analitzat en l’extensa entrevista a la rectora que Engega publica juntament amb un resum de les dades de l'Impacte 2013.

El número 24 d’Engega també ens parla de la inauguració del curs acadèmic de les universitats catalans, dut a terme a Girona el mes de setembre; de les activitats relacionades amb la divulgació i promoció de la recerca, adreçades als infants; de la proposta d’art contemporani que acull la UdG i, entre d’altres, dels congressos que s’han fet a Girona en els últims mesos.

/3/

Així mateix, es destaquen les figures d’Anna Veiga, investigadora en reproducció, i de l’eminent sociòleg Zygmunt Bauman, convidat de prestigi de la Càtedra Ferrater Mora.

SUMARI

03 //// Editorial 05 //// Opinió: Bauman a la UdG 06 //// Nit de la Recerca i TEDx City 2.0 07 //// Impacte UdG 10 //// Inauguració del curs acadèmic 2013-2014 14 //// L’entrevista: Anna M. Geli, rectora de la UdG 18 //// 3,2,1,0 Diversos congressos internacionals marquen l'ininci del curs 2013-2014 19 //// Universitat i Ajuntament apropen l’art contemporani a la comunitat universitària 20 //// UdGExpress 22 //// Perfils: Anna Veiga

Josep-Maria Terricabras Director de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani

Bauman a la UdG

Ell és dels que han experimentat personalment el profundíssim trasbals europeu del segle XX, fins a haver d’abandonar la docència en el seu propi país, per persecució ideològica.

Il·lustració: Marc Vicens

Aquesta tardor, la Càtedra Ferrater Mora fa vint-i-quatre anys. La segona setmana del mes de juny vam tenir el goig de tenir entre nosaltres el professor Zygmunt Bauman (n. 1925), un dels més destacats i influents sociòlegs actuals, i un dels més populars. De fet, va tenir moltíssima audiència la conferència pública que, a part de les lliçons acadèmiques, va oferir sobre el tema «Europa: naixement o mort agònica».

Per descriure el temps actual, Bauman ha usat una metàfora magnífica, que ha fet fortuna. Ha dit que si volem caracteritzar la nostra època moderna, el millor que en podem dir és que és «líquida». Què vol dir amb això? Que allò que és líquid –contràriament a les coses sòlides– és allò que no aguanta gaire temps una forma clara i definida, és allò que es belluga, que rellisca, que s’escapa, s’escampa i de vegades es vessa. Només cal pensar en un got d’aigua i en què passa quan es remou el got, quan aquest s’omple massa o se’n traspassa el contingut. El nostre món modern és així: canviant, inestable, mòbil, imprevisible, tant en els afers econòmics com en els socials, polítics, morals o culturals.

Bauman ens n’ha parlat, tot subratllant la dificultat de viure en «temps d’interregne», perquè tampoc no hem de pensar que l’època anterior –més rígida, estable, lligada al costum i a la tradició– hagi estat canviada de cop per una situació nova. Les generacions actuals hem de viure en l’interregne en què conviuen encara el vell i el nou, en què allò que ja ha estat superat encara no ha desaparegut, en què allò que s’insinua no es veu gens clar per on tirarà, cap on anirà.

/5/

Viure en aquesta època, doncs, no és fàcil. I és que no sembla que la deixadesa, el deixar-se portar, tinguin sentit, justament perquè el nostre món encara no ha aclarit el seu sentit, és a dir, la seva direcció. Per això cal apel·lar, segons Bauman, a la responsabilitat constant de tots, per anar fent camí i per millorar-lo, sense que ens puguem refiar ni dels espais que creiem conquerits ni de cap terra que imaginem promesa.

Nit de la Recerca i TEDxCity 2.0 La UdG amb la divulgació del coneixement

Els dos esdeveniments han deixat empremta en la divulgació que fa la UdG. El TEDx City va proposar solucions tecnològiques per a les ciutats del futur. La Nit de la Recerca va convocar més de dues mil persones, que van presenciar diferents actuacions que volien conscienciar-les de la importància que té la ciència en la societat.

Nit de la Recerca 2013

TEDxCity 2.0

La Casa de Cultura de Girona va acollir la setena Nit de la Recerca que organitza la Universitat de Girona.

L’objectiu dels organitzadors era enviar un missatge clar: sense recerca, no hi ha futur. Dani Jiménez, presentador del programa Dinàmiks, del Súper 3, va fer costat a diversos investigadors de la UdG que van fer servir diferents experiments per transmetre el valor de la recerca, entre els que assitien a l’acte.

Lluïsa Marçal, directora de la Càtedra Smart City va emmarcar les intervencions dels diferents experts en ciutats intel·ligents que es van trobar al TEDxCity. Va ser el cas de l’holandès Peter Nijkamp, que va assegurar que les Smart Cities milloraran la vida dels ciutadans que les habiten.

/6/

La presència de la Universitat de Girona en el seu entorn social i econòmic es tradueix en un impacte notable, fruit de la seva labor docent, de recerca i de transferència.

En les publicacions Impacte 2013, presentades en l'acte d'inauguració del curs, es certifica amb dades la puixança de la UdG.

http://www.udg.edu/memoria /7/

É

s un fet que la UdG no ha parat de créixer. No és cap creixement descontrolat ni fora de mida, sinó que és gradual i sostingut en el temps, amb la força suficient per imprimir en els seus membres una identitat ferma i decidida, que parla de la consolidació de la marca UdG, del prestigi de les seves facultats i escoles i dels estudis que imparteixen, que són els setens en el rànquing de qualitat docent de les universitats de l’Estat espanyol.

També creix la recerca que s’hi fa. La UdG ocupa la setena posició en el rànquing d’impacte normalitzat per a publicacions de recerca de les universitats de l’Estat. Potser és per aquests detalls, però també pel marc que els acull, la ciutat de Girona, trenats els uns amb l’altra en una doble espiral, que cada cop hi ha més estudiants que volen venir a fer els seus estudis universitaris a la UdG.

/8/

La Universitat ha esdevingut plural i, sobretot, interdisciplinària. La UdG ha dividit els estudis en cinc grans àmbits, que reflecteixen l’interès dels estudiants per les matèries.

A la UdG, gairebé la meitat dels que es matriculen ho fan en els estudis de Ciències Socials i Jurídiques, és a dir, es formen per esdevenir experts en turisme, mestres, psicòlegs, sociòlegs o graduats en Dret. De l’altra meitat, una quarta part dels que inicien els estudis obtindran el títol d’enginyer, en qualsevol de les onze especialitats que ofereix l’Escola Politècnica Superior. La resta dels estudiants, gairebé a parts iguals, es matriculen en estudis de Ciències de la Salut, en Ciències Experimentals i en Humanitats. En conseqüència, la UdG forma les persones que calen a una

Parlem de la marca UdG, del prestigi de les seves facultats i escoles i dels estudis que imparteixen

societat com la que acull la institució docent, que posseeix una elevada complexitat.

La continuació dels estudis després del grau és una opció que trien cada cop més estudiants. Els programes de màster i de doctorat de la UdG proposen un itinerari per a l’especialització que pren la forma d’una quarantena de màsters oficials i de cinc programes de doctorat. Els uns i els altres afegeixen un segell de qualitat a la docència i a la recerca de la UdG, perquè, a través d’ells, es vehiculen els debats més destacats en cadascun dels àmbits d’estudi i es comparteixen els aspectes més innovadors de la recerca.

Una altra opció, complementària a l’anterior, que s’ha consolidat els darrers anys empesa pels canvis que es manifesten en el mercat laboral, és la de la formació continuada. La UdG garanteix un accés privilegiat al coneixement, després

GRAUS

ESCOLA DE DOCTORAT

ESTUDIANTS MATRICULATS 2012-2013 (GRAU I 1r I/O 2n CICLE)

ESTUDIANTS MATRICULATS 2012-2013 PER PROGRAMES DE DOCTORATS

Ciències Experimentals

Socials i Jurídiques

49%

11%

16%

Enginyeria i Arquitectura

Ciències Humanes i de la Cultura

22%

Humanitats Salut

9%

Turisme, Dret i Empresa

9%

16% Ciències Socials, de l’Educació i de la Salut

Tecnologia

19%

Ciències Experimentals i Sostenibilitat

29%

20%

del grau, amb una oferta feta a mida de cada necessitat, orientada sobretot al perfeccionament i actualització dels coneixements. Cada cop hi ha més professionals que fan servir la formació continuada per millorar en el seu quefer diari o per ascendir llocs en l’àmbit de l’empresa.

vint-i-cinc, són presents a dotze municipis de les comarques gironines. Les càtedres de la Universitat de Girona són unitats que promouen l’estudi i la recerca, mitjançant l’organització d’activitats de reflexió, debat i difusió, amb una elevada voluntat de relació amb el territori i la societat.

Mereix una atenció específica el programa que la UdG proposa per als estudiants més grans de cinquanta anys. Una de les característiques de la iniciativa és que l’itinerari docent és compartit amb la resta d’estudiants que cursen els graus, tot i que les assignatures i el ritme per seguir-les els posa cada estudiant.

Una altra mostra de la presència al territori és el Consorci de Vivers d’Empreses, que facilitat el lligam entre l’empresa i la universitat, i que té centres a les Preses, al Pla de l’Estany, Forallac, Girona, l’Escala, Ripoll, Sant Feliu de Guíxols i Sant Joan de les Abadesses.

La internacionalització és un aspecte estratègic per a les universitats. També per a la UdG, que ha dut a terme una política que comprèn la impartició d’un nombre cada cop més important d’assignatures en llengua anglesa, que per al curs 2013-2014 frega el centenar, i una oferta de cursos de llengües modernes a l’abast de tota la comunitat universitària. Als elements descrits, cal afegir-hi els projectes de col·laboració acadèmica en els àmbits europeu i intercontinental, que atreuen a la UdG un nombre molt important d’estudiants estrangers (un 31 % dels estudiants de màster i un 23 % dels de doctorat són de procedència internacional), al mateix temps que faciliten oportunitats perquè els estudiants i els professors de la UdG completin els estudis o practiquin la docència i la recerca, respectivament, en universitats d’arreu del món.

Definitivament, la Universitat de Girona i el seu Parc Científic han teixit una xarxa que facilita l’intercanvi de coneixement i la seva projecció. Per als estudiants, per a les empreses i per al centenar de grups de recerca i la dotzena d’instituts de recerca que hi despleguen la seva activitat, el grup UdG els dóna aixopluc en una multiplicitat de projectes, els resultats dels quals es publiquen en revistes indexades, produeixen llibres, capítols, patents i empreses emergents.

Però, per damunt de tot, la UdG forma ciutadans.

/9/

Un aspecte transcendent és la presència de la UdG en el territori proper, que es formula sota diferents aspectes.

El més visible, el sistema de càtedres que, en nombre de

La voluntat de la UdG d’excel·lir en tots els àmbits que li són afins ha trobat la seva expressió material en el Parc Científic i Tecnològic, el qual, passats set anys des de la seva inauguració, acull un centenar d’empreses necessàriament unides als conceptes d’innovació i emprenedoria. En total, els centres establerts al Parc donen feina a mil tres-centes persones. Acull, a més, actes relacionats amb la ciència, la tecnologia i la innovació que, el 2012, han aplegat més de catorze mil persones.

INAUGURACIÓ DEL CURS ACADÈMIC

2013-2014 DEL SISTEMA UNIVERSITARI CATALÀ

L’acte, que va tenir lloc al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, també va acollir el lliurament de diverses distincions, com les de Qualitat a la Pràctica Docent o els Premis Extraordinaris de Doctorat.

En el decurs del seu parlament, la rectora, Anna M Geli, va felicitar els professors, professores i institucions que rebien les diverses distincions que s’havien de lliurar durant l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2013-2014, com ara la distinció Jaume Vicens Vives.

/10/

Anna M Geli va fer una reivindicació del paper cabdal que la universitat ha de tenir en la societat, perquè la institució ha de ser generadora de valor a través del coneixement, uns valors que signifiquen “nous models científics, socials i humanístics que impulsen el progrés la convivència, la cohesió i l’afany de superació”. Va fer esment, també, de la voluntat de “ser l’anella d’una llarga cadena de ge-

neracions que rebem l’herència científica i que la renovem i convertim en un llegat per ampliar i consolidar la racionalitat i el progrés”.

Geli va considerar que la universitat catalana del futur haurà de tenir un equilibri territorial que “tingui en compte els interessos de les universitats que ocupen la centralitat geogràfica i els de les universitats que donen sentit a un territori i que aposten per la mateixa excel·lència”.

La rectora de la UdG, va anunciar que aquesta era la seva última inauguració de curs i va agrair a tota la comunitat de la UdG la col·laboració que han prestat en el govern de la institució.

El professor Pedro Alonso, que desplega una intensa activitat científica a favor de la salut global, va impartir una brillant lliçó inaugural, documentada i eloqüent, que assenyala el camí de compromís amb els més desvalguts.

INAUGURACIÓ DEL CURS ACADÈMIC

2013-2014

Anna M. Garcia i Xavier Lladó reben la Distinció de Qualitat a la Pràctica Docent

Xavier Lladó.

La docència és una de les missions bàsiques de la universitat. El professorat és el responsable últim de la qualitat de la docència. La Distinció de Qualitat a la Pràctica Docent representa el reconeixement a la trajectòria de determinats professors i professores, especialment en aspectes referits a la renovació de la docència, la formació del professorat i l’elaboració de materials docents. La comissió nomenada per la rectora ha acordat concedir la Distinció 2012-2013 als professors Anna M. Garcia i Xavier Lladó.

Anna M. Garcia acumula una llarga i fecunda trajectòria docent. Va ser una de les ànimes del estudis d’Història des dels primers anys del Col·legi Universitari de Girona.

Des del naixement de la UdG ha dut a terme una intensa tasca docent, ininterrompuda fins a l’actualitat. És professora d’Història Contemporània i ha exercit la docència en una gran majoria de les assignatures de l’especialitat.

També ha dedicat una atenció especial a la gestió, organització i projecció dels estudis de Lletres, dels quals va ser la primera degana. Ha estat, a més, cap del Departament de Geografia, Història i Història de l’Art.

/11/

Josep M. Nadal, en representació d'Anna Maria Garcia.

Xavier Lladó du a terme tasques docents amb un alt nivell d’excel·lència. Cal remarcar que, tot i la seva joventut, ha desenvolupat la tasca docent en diferents assignatures i titulacions –enginyeries tècniques, graus, màster Erasmus Mundus– amb avaluacions excel·lents per part dels estudiants. Compatibilitza la docència amb un perfil investigador de primer nivell i amb la implicació en la gestió del seu centre, com a secretari de departament.

Lladó ha dirigit un nombre destacable de tesis doctorals i de projectes de final de carrera, una tasca especialment remarcable en un professor jove.

INAUGURACIÓ DEL CURS ACADÈMIC

2013-2014

PREMI EXTRAORDINARI DE DOCTORAT EN SALUT DE L’ANY 2012 al doctor Francisco José Ortega Delgado Mecanismos de regulación del anabolismo lipídico en el tejido adiposo del paciente obeso Francisco José Ortega, en una tesi doctoral que ha dirigit el doctor José Manuel Fernández-Real, aporta nous resultats sobre la naturalesa de l’obesitat. Les dades contingudes en la recerca mostren que la síntesi de greix està disminuïda en el teixit adipós del pacient obès. Descriu, també, el comportament d’un nou factor lipogènic.

PREMI EXTRAORDINARI DE DOCTORAT EN PSICOLOGIA DE L’ANY 2012 a la doctora Cristina Vaqué Crusellas El paper de l’alimentació en el benestar subjectiu dels nens i nenes de cinquè i sisè de primària La tesi defensada per Cristina Vaqué i dirigida pel Dr. Ferran Casas i la Dra. Mònica González, de l'IRQV,ha estudiat el significat i la importància del benestar subjectiu que la alimentació proporciona a nens i nenes de deu a dotze anys.

La de Vaqué és una de les primeres recerques científiques a l’entorn d’aquesta qüestió.

PREMI EXTRAORDINARI DE DOCTORAT EN DRET DE L’ANY 2012 a la doctora Sílvia Pereira Puigvert La exhibición de documentos probatorios y soportes informáticos

/12/

L’objectiu de la tesi doctoral de Sílvia Pereira, que ha dirigit el doctor Guillem Ormazabal, ha estat l’anàlisi de l’institut de l’exhibició de documents en el procés civil espanyol. Durant la recerca s’ha enfrontat amb el problema de l’accés al document per part del que pretén introduir-lo en el procés, quan aquell es troba en poder de la part contrària o d’un tercer aliè al procés.

PREMI EXTRAORDINARI DE DOCTORAT EN ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D’EMPRESES DE L’ANY 2012 a la doctora Alexandra Simon Villar An empirical analysis of integrated management systems La recerca d’Alexandra Simon s’ha centrat en l’estudi de la integració de sistemes de gestió, que suposen una oportunitat per a totes les organitzacions. L’autora de la tesi, que han dirigit els doctors Martí Casadesús i Pilar Marquès, defensa que la integració de sistemes de gestió no representa només un estalvi de costos, sinó també un canvi d’enfocament en l’estratègia de l’empresa.

PREMI EXTRAORDINARI DE DOCTORAT EN QUÍMICA DE L’ANY 2012 a la doctora Mònica Alonso Roura Development of new solvent-free microextraction techniques for the analysis of volatile organic compounds: application to the use of breath analysis as a toxicological tool for exposure analysis L’elevada sensibilitat de les tècniques que ha desenvolupat Mònica Alonso han permès demostrar que els fumadors passius només requereixen unes poques hores de contacte amb un ambient contaminat per fum de tabac per presentar nivells de contaminació en l’alè similars als dels fumadors de poques cigarretes al dia. La tesi, l’ha dirigit el doctor Juan Manuel Sánchez.

PREMI EXTRAORDINARI DE DOCTORAT EN BIOLOGIA DE L’ANY 2012 a la doctora Anna Fàbrega Coll A molecular approach on sperm changes during epididymal maturation, ejaculation and in vitro capacitation of boar spermatozoa

INAUGURACIÓ DEL CURS ACADÈMIC

2013-2014

La recerca d’Anna Fàbrega, que han dirigit els doctors Sergi Bonet i Elisabet Pinart, ha establert una base per a l’avaluació espermàtica del grau de maduresa dels espermatozoides ejaculats, que obre noves perspectives per a la identificació de marcadors de maduració espermàtica i/o de fertilitat en els espermatozoides.

PREMI EXTRAORDINARI DE DOCTORAT EN CIÈNCIES AMBIENTALS DE L’ANY 2012 al doctor Albert Ruhí Vidal Primary succession in man-made wetlands: biodiversity, structure and dynamics of macrofaunal assemblages Albert Ruhí ha estudiat, en una tesi que han dirigit els doctors Daniel Boix i Stephanie Gascon, les zones humides de nova creació i el fenomen de successió primària, que té lloc en diferents escales com ara la temporal i l’espacial i, també, a través de diferents aproximacions i subjectes d’estudi. La recerca de Ruhí fa aportacions en totes les escales estudiades.

PREMI EXTRAORDINARI DE DOCTORAT EN ENGINYERIA INDUSTRIAL DE L’ANY 2012 a la doctora Eva Santos Garcés

concrete members reinforced with fibre reinforced polymer bars Cristina Miàs ha descrit el comportament a llarg termini de bigues armades amb barres de material compost, tant des del punt de vista experimental com analític. A la tesi, que han dirigit els doctors Lluís Torres i Albert Turon, també ha desenvolupat una nova metodologia per a la determinació de fletxes diferides, que es basa en coeficients multiplicadors i que resulta una solució directa i simple, apta per ser utilitzada en el disseny d’aquest tipus d’estructures.

PREMI EXTRAORDINARI DE DOCTORAT EN ENGINYERIA INFORMÀTICA DE L’ANY 2012 al doctor Ismael García Fernández Parallel spatial data structures for interactive rendering L’objectiu principal de la tesi d’Ismael Garcia, que ha dirigit el doctor Gustavo Patow, ha estat la definició de noves formes d’accés aleatori paral·lel en estructures de dades amb informació de superfícies i d’imatge, amb una construcció eficient, un emmagatzematge compacte i uns patrons d’accés a la memòria coherents en les operacions de consulta.

Applications of Computed Tomography in Dry-Cured Meat Products

PREMI EXTRAORDINARI DE DOCTORAT EN ENGINYERIA INFORMÀTICA DE L’ANY 2012

Eva Santos ha confirmat, en una tesi doctoral que han dirigit els doctors Elena Fulladosa i Pere Gou, que la tomografia computada resulta una eina útil per al seguiment i l’optimització del procés d’elaboració de pernil curat. Posteriorment, ha aplicat la tècnica a tres casos d’estudi.

al doctor Marc Ruiz Altisent

PREMI EXTRAORDINARI DE DOCTORAT EN ENGINYERIA INDUSTRIAL DE L’ANY 2012 Analysis of time-dependent flexural behaviour of

Marc Ruiz ha proposat, en una tesi que han dirigit els doctors Imma Boada, Mateu Sbert i Miquel Feixas, diversos mètodes per millorar la visualització d’imatges interactives en l’àmbit de la salut. La recerca s’ha centrat en l’obtenció d’imatges d’alta qualitat amb un cost computacional baix, la qual cosa ha de permetre l’exploració en temps real.

/13/

a la doctora Cristina Miàs Oller

Advanced illumination and view-selection techniques for volume rendering and its application to medical imaging

Anna M. Geli, rectora de la UdG

“La UdG ha de saber transmetre valors socials�

/14/

Josep M. Fonalleras i Carles Gorini

La doctora Anna Maria Geli, després de vuit anys, deixa el càrrec de rectora.

Són dos mandats que han estat cabdals en la història de la UdG i que Engega analitza en profunditat amb ella mateixa, poc abans de les eleccions del proper novembre.

Quines diferències hi ha entre la universitat del 2005 i la del 2013?

Quan vaig assumir la tasca de govern la situació general era de bonança. Ara és de dificultat econòmica. Hi ha aspectes que no han variat, com és l’aposta decidida per la recerca i la seva vinculació amb la docència i l’esperit de servei al territori, la voluntat d’atendre les necessitats de la societat, per tal d’impulsar un futur millor per a tots. La Universitat de Girona vol aportar coneixement i valors al país i a les persones que l’habiten, moltes d’elles, avui, immerses en una crisi econòmica que els fa difícil viure amb normalitat.

Com ha de ser aquesta contribució a la millora de la situació general?

El que una universitat ofereix és coneixement i valors. El coneixement significa progrés social i econòmic, significa més cultura i més benestar. Els valors són aquells que formen part de la identitat de la UdG: la solidaritat, la cooperació, la col·laboració, en definitiva, el respecte per les persones...

Actualment es prenen decisions polítiques que situen cada cop més ciutadans en risc d’exclusió social, quan es retallen les pensions o les beques. Trobo que són unes mesures particularment injustes i la Universitat ha de posicionarse en contra, i fer-ho amb contundència. La Universitat vol que tothom que vulgui estudiar ho pugui fer, i que els recursos econòmics no siguin un factor de discriminació per a ningú. A més dels valors, és evident que el coneixement genera riquesa i la Universitat ha de buscar la sintonia amb el país i amb el territori. En la tecnologia, l’economia, el dret, l’educació, la medicina, les ciències socials, en tots aquests àmbits la Universitat aporta riquesa a la societat a partir de la formació que imprimeix als estudiants i, també, de la investigació que es du a terme als seus centres de recerca.

Heu notat canvis en la percepció que la societat té de la Universitat?

Des de la Universitat intentem trobar vies de col·laboració amb l’entorn. El més ambiciós que hem fet ha estat el Parc Científic i Tecnològic, un projecte que es va pensar fa vint anys, que es va posar en marxa el 2007, i que s’ha fet realitat en uns anys que la societat necessita, mes que mai, eines de desenvolupament econòmic.

Creieu que és possible trobar un equilibri entre la immediatesa que exigeixen les circumstàncies actuals, i altres necessitats del territori a les quals, la Universitat, també ha de servir? És imprescindible. Però, ara, els recursos econòmics no hi són i la situació ens estreny, i tot s’ha de fer de pressa i corrents. Sembla que hàgim de trobar la pedra filosofal que ens proporcioni un benefici immediat, però la Universitat no és això. Que en un moment determinat de la història hi hagi unes urgències socials, i que les haguem de prioritzar, és una conclusió evident perquè la Universitat no està al marge de la societat, però precisament en moments com aquest, ho torno a dir, cal que potenciem la generació de coneixement i els valors socials, que són fonamentals i claus.

Durant els darrers anys ha tingut lloc un fet excepcional que és l’aplicació del Pla de Bolonya. Podeu fer-ne una valoració, un cop s’ha assolit una certa estabilitat?

A l’Estat espanyol vam iniciar molt tard l’adaptació al Pla de Bolonya. No hi ha un primer decret fins l’any 2007, quan la majoria de països europeus havien començat l’any 1999.

Anàvem amb retard i l’adaptació es va fer amb molta pressió.

A més, començava la crisi econòmica i les universitats ens vam trobar entre l’espasa i la paret. Amb tot, la voluntat de sumar-nos-hi era absoluta perquè, a les universitats catalanes, sempre havíem tingut el model europeu com un referent fonamental. No vam explicar prou be el significat del canvi que va provocar molt malestar. De totes maneres, el resultat ha estat bo i ho demostra que, des de la implantació dels graus, la UdG ha crescut d’estudiants cada any.

/15/

Però la societat, és prou conscient de les aportacions que es fan des de la Universitat?

En general no, potser perquè cal fer més accions concretes que relacionin la universitat amb el mon socio-econòmic.

Estem segurs, però, que la cosa millorarà. La recerca s’apropa a les empreses amb el programa de doctorats industrials que es posa en marxa aquest any i els plans d’estudi de grau fan que els estudiants de qualsevol titulació hagin de fer pràctiques en empreses o institucions del seu àmbit professional. Aquesta activitat externa quotidiana, que és important i que fins ara no existia, fa que la relació entre la universitat i el teixit productiu i institucional augmenti.

Malgrat tot, encara hem d’aprendre de les universitats d’altres països europeus que en aquest aspecte es mostren extraordinàriament dinàmiques.

"El que una universitat ofereix és coneixement i valors. El coneixement significa progrés social i econòmic, significa més cultura i més benestar".

La metodologia de Bolonya, està realment implantada?

La contraposició famosa entre la classe magistral i la nova metodologia no existeix. El professorat evoluciona al mateix ritme que ho fa la societat. Aquesta evolució, el professor la fa per iniciativa personal, perquè la seva primera responsabilitat és saber transmetre el coneixement. Però les metodologies no es poden imposar, perquè si el professor universitari no les considera adequades no les aplicarà. Encara més, seria molt dolent que un professor apliqués una metodologia docent en la qual no creu. El que tampoc no es podria permetre seria l’immobilisme, és clar. L’actualització del professional en la docència l’hem de posar en el mateix nivell que l’actualització en la recerca. De la mateixa manera que no hi ha cap investigador que renuncií a metodologies que li proporcionin resultats millors, tampoc no n’hi ha que deixin d’aplicar les que els faciliten la transmissió del coneixement i la connexió amb l’alumnat.

/16/

El que sí que ha estat realment nou, en l’àmbit de la universitat, ha estat el concepte de competència. He d’admetre que el professor universitari s’ha sentit incòmode quan ha hagut de definir les competències que generava la seva assignatura, perquè es un concepte que ve del món professional, no es un concepte d’origen acadèmic. Les competències, que són d’àmplia aplicació a Europa des de fa temps, són importants de cara a la connexió de la Universitat amb els àmbits social i econòmic. Podríem arribar a dir que els continguts multipliquen el seu valor quan els sabem aplicar en una cosa concreta. Les competències ens permeten transformar els continguts en elements pràctics.

En aquests darrers anys també ha aparegut el concepte de qualitat...

Sí, en els darrers deu o dotze anys, el concepte de qualitat i el seu control periòdic s’ha estès als principals àmbits de la universitat. Tenim una Agencia de Qualitat del Sistema Universitari Català (AQU), homologada per l’Agència Europea, que verifica tots els plans d’estudis oficials i fa el seguiment anual del seu desplegament. La docència passa per controls que exigeixen un coneixement exhaustiu de tots els factors, que intervenen, des dels processos de gestió de l’expedient dels alumnes, fins a la definició del programa d’activitats a l’aula, que s’ha de publicar abans que l’estudiant es matriculi. AQU també avalua el currículum del professorat. Per presentar-se a un concurs d’una plaça de professor a temps complet o una plaça permanent, AQU ha de fer una avaluació prèvia positiva del currículum acadèmic.

També s’ha establert un seguiment de l’activitat acadèmica del professorat amb el reconeixement de trams de recerca o de docència com a indicadors de qualitat. Hem adoptat una manera de fer que té una llarga tradició al món anglosaxó.

Quins fets destacaríeu dels vuit anys de mandat?

N’hi ha hagut de dos tipus: els que han estat comuns a totes les universitats, com l’aplicació de l’Espai Europeu de Educació Superior o de nous sistemes de control de la qualitat, i els que són particulars de la UdG. D’aquests, n’hi ha dos d’excepcionalment importats, com són la posada en funcionament del Parc Científic i Tecnològic i la concessió del Campus d’Excel·lència e-MTA. El Parc és una realitat que tothom percep amb claredat. El Campus d’Excel·lència ha potenciat el model europeu d’interacció entre les universitats

i les empreses. Però és que, a més, ha servit a la Universitat de Girona per definir les seves fortaleses. L’obtenció del segell va venir precedida d’un intens procés en què es van analitzar quins eren els àmbits de coneixement en els quals la Universitat de Girona tenia més força. I ho vam fer en un bon moment, quan la universitat tenia gairebé vint anys i les evidències demostraven que hi havia unes àrees destacades. Els resultats es van obtenir a partir de l’anàlisi de la docència, la recerca i la transferència. Vam veure que més d’un vint-i-cinc per cent de la producció científica de la Universitat girava entorn de l’aigua, una singularitat que compartien un gran nombre de branques del coneixement, com la geografia, la ciència o la tecnologia.

Una altra singularitat, aquesta evidentment per tradició, el turisme, va trobar en la Universitat de les Illes Balears –amb la qual compartim el Campus– el complement adequat.

Encara hi ha una tercera acció, que considero que la comunitat universitària no coneix prou be. Ha estat el canvi en el circuit de presa de decisions de la nostra universitat. L’any 2010, el claustre va aprovar una modificació dels Estatuts que va permetre millorar la participació dels membres de la comunitat universitària en la presa de decisions. Fins aleshores, la capacitat de participació dels diferents col·lectius es vehiculava a través del Claustre i del Consell de Govern. Ara, tenim comissions formades per representants de tots els col·lectius universitaris, per tal que tots disposin de tota la informació sobre els temes cabdals de la universitat: docència, recerca i personal. Aquestes comissions poden informar i recollir opinió de tots els membres de la comunitat universitària i son un pas imprescindible en la via de presa de decisions. Aquestes comissions delegades del Consell de Govern, així com els Consells de Degans, de Directors de Departament i de Directors d’Institut permeten la connexió directe de tots els àmbits de la comunitat universitària amb les decisions de govern de la universitat i són un pas important en la millora de la participació i la transparència, es a dir, la millora de la governança interna de la UdG. Però, malauradament, crec que aquestes noves línies de participació encara no són prou conegudes per la comunitat universitària.

Acceptar un càrrec de gestió, afecta la carrera docent i investigadora del que l’accepta?

La gestió té molts nivells. El rectorat exigeix un nivell de dedicació que afecta molt la tasca docent i investigadora, perquè és una dedicació molt absorbent. No obstant això, els càrrecs acadèmics de la universitat sempre han de ser compatibles amb la recerca i la docència perquè es imprescindible un contacte continu del professor amb l’evolució del coneixement del seu àmbit específic. A la majoria de càrrecs acadèmics, els professors hi dediquen una part del seu temps sense que això impedeixi el seu progrés continu en els coneixements de la seva especialitat.

perseguit, precisament, l’increment de la relació entre les òrgans de govern i la comunitat. Les decisions de govern de la UdG que s’han pres en Consell de Govern no han tingut dificultat per ser aprovades, i sovint ho han fet per majories folgades.

No obstant això, a nivell general, totes les universitats hem viscut mobilitzacions dels estudiants en el moment de implantar els títols de grau i màster i més darrerament en l’augment de les taxes, i també hi ha hagut manifestacions de Personal d’Administració i Serveis i d’alguns professors per les retallades del finançament públic i dels drets socials dels treballadors. Vivim una situació difícil per a la universitat i per al país, es una crisi que afecta a les persones i a les institucions. Però no podem oblidar que la universitat pública es un far de coneixement i de progrés que treballa per a la societat. Tant en els moments actuals, com en altres èpoques de la seva història centenària, la universitat impulsa la millora del benestar social a través del coneixement i dels valors socials. Aquesta és una funció cabdal en el moment present.

/17/

Quina relació heu mantingut amb els col·lectius de la universitat?

En general, a nivell personal la relació sempre ha estat bona, més si tenim en compte que la millora en la governança ha

"El Parc és una realitat que tothom percep amb claredat. I el Campus d’Excel·lència ha potenciat el model europeu d’interacció entre les universitats i les empreses. A més, ha servit a la Universitat de Girona per definir les seves fortaleses".

Il·lustració: Marc Vicens

Diversos congressos internacionals marquen l’inici del curs 2013-2014 L’activitat de la Universitat es manté viva tot l’any.

En són una bona prova els cinc congressos que s’han dut a terme a Girona durant els mesos d’estiu, que han omplert la ciutat d’investigadors de diferents àmbits de la ciència. S’hi ha debatut sobre salut, educació, ecologia, genètica i divulgació de la ciència.

Han representat, com tots els altres que la Universitat de Girona promou en el seu territori, una demostració de les recerques més avançades en cadascun dels àmbits d’estudi que els pertoquen.

També han estat una mostra d’una manera de fer, i això fa que els assistents se’n tornin al seu país amb un trosset de Girona que, així, s’escampa pel món.

La Càtedra de Promoció de la Salut de la UdG ha organitzat la 22a edició del Summer School ETC-PHHP, amb el títol «Networking for Health Promotion». Un dels trets diferencials d’aquest curs és la convivència i la proximitat que s’estableix entre tutors i participants durant les dues setmanes que dura. Aquest fet, juntament amb la utilització de metodologies docents participatives i innovadores, facilita el que s’anomena coaprenentatge, és a dir, que els tutors aporten la seva expertesa i experiència, mentre que els participants hi contribueixen amb la seva creativitat, i comparteixen les seves inquietuds i les realitats als seus països d’origen.

/18/

El Congrés UNIVEST 2013 s’ha presentat com un espai per a l’intercanvi i l’estudi del nou model d’educació superior que comporta el procés de convergència europea, en el qual el principal protagonista és l’estudiant. Els objectius que han estat plantejats persegueixen, entre altres aspectes, la millora de la docència i la innovació a la universitat, l’intercanvi d’idees i plantejaments sobre les implicacions que suposa el model d’educació superior nascut del procés de convergència europea en la universitat actual i, també, la contribu-

ció al canvi que ha d’experimentar la universitat per projectar a la societat una nova generació de professionals altament qualificats.

La 13a edició de la International Summer School on the Environment (ISSE 2013) ha estat organitzada conjuntament per l’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona (UdG) i el Consorci del Ter. El repte de la gestió dels espais naturals protegits, en el context actual, ha centrat el debat de les jornades, que s’emmarquen en el projecte europeu LIFE + Natura «Recuperació d’hàbitats riparis del riu Ter (Riparia-Ter)», que està duent a terme el Consorci del Ter. El Laboratori d’Ictiologia de la UdG i la Sociedad Española de Genética han organitzat el 39è Congrés de la Societat Espanyola de Genètica, que es fa biennalment. En la reunió s’hi ha exposat la punta de llança de la recerca genètica. Els genetistes Axel Meyer i Manel Esteller han figurat entre els ponents d’un congrés que ha experimentat un notable procés de consolidació com a fòrum de referència per a la presentació, difusió i intercanvi de les últimes aportacions en els camps de la genètica i la biologia moleculars a l’Estat espanyol. Els coneixements aportats des d’aquests camps de la ciència han suposat una autèntica revolució i han permès el desenvolupament d’avenços científics d’alt impacte en la nostra societat.

El 9è Congrés Internacional sobre Investigació en Didàctica de les Ciències s’ha convocat sota el lema «La investigació en didàctica de les ciències. Un compromís amb la societat del coneixement» i ha perseguit una més gran implicació de la didàctica de les ciències en el món actual. S’hi han programat quatre conferències plenàries i tres taules rodones en què han participat catorze investigadors de prestigi internacional. S’hi han presentat sis-centes vuitanta-una comunicacions. Les diferents ponències presentades han fet una anàlisi profunda i rigorosa de les claus que expliquen la societat del coneixement, amb la intenció de reforçar l’espai de la didàctica de les ciències com un agent per al canvi.

Universitat i Ajuntament apropen l’art contemporani a la comunitat universitària Les obres procedeixen del Museu d’Història de Girona i s’exposaran en diferents espais de la institució universitària. La col·lecció, la componen vint obres d’artistes contemporanis de les comarques gironines.

Un acte protocol·lari, que ha tingut lloc el dia 24 de setembre i que ha comptat amb la presència de la rectora de la Universitat de Girona, Anna M. Geli, i de l’alcalde de la ciutat de Girona, Carles Puigdemont, ha formalitzat la cessió temporal en règim de comodat d’un conjunt d’obres d’art contemporani que es conservaven, fins ara, en el fons del Museu d’Història de Girona (MHG) allunyades de les visites del públic.

Les peces, un cop rebudes a la Universitat, seran exposades en diferents espais públics de la institució docent. La intenció última és que el conjunt de peces, que representen un detall significatiu del conreu dels estils contemporanis a les comarques gironines, es posin a l’abast de la ciutadania.

La Universitat de Girona ha recollit l’interès de l’Ajuntament de Girona en l’exhibició i la difusió de les obres d’art dels seu fons i, ambdues institucions, han decidit signar un conveni pel qual el Museu d’Història de Girona cedirà, durant deu anys amb possibilitat de pròrroga, vint obres d’artistes contemporanis de les comarques gironines que comprenen l’escultura, la pintura i la fotografia. La nòmina d’artistes la composen Domènec Fita, Emília Xargay, Francesc Torres Monsó, Jordi Bosch Pere Noguera, Rosa Aguiló, Enric Marquès, Enric Ansesa, Leonard Beard, Joan Vilajoana, Pere de Ribot, Lluís Roura, Josep M. Camps, Mercè Sebastià i Clara Oliveras.

Black Hole II bis (1988). Francesc Torres Monsó.

Formigó (1968). Domènec Fita.

Espais dedicats a Xargay, Fita i Torres Monsó, a l’edifici de Les Àligues, seu del rectorat de la UdG De manera complementària, la Universitat de Girona, donarà el nom de tres dels artistes –Emília Xargay, Domènec Fita i Francesc Torres Monsó– a diferents sales de l’edifici de les Àligues, seu del Rectorat, pel seu paper precursor en la introducció de noves formes artístiques.

i

Cavallista (1981). Emília Xargay.

/19/

+

Felip Puig lliura els premis Manel Xifra Boada, que enguany reconeixen el treball a favor de les energies renovables Carles Riba i Martirià Butinyà han rebut els premis Manel Xifra Boada 2013, per una dilatada trajectòria professional i de recerca en l’àmbit de les energies renovables. L’entrega dels premis, que atorguen el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona i Comexi Grup, ha tingut lloc a la sala d’actes de l’EPS de la UdG. El Premi Manel Xifra Boada a la transmissió del coneixement cientificotècnic s’ha atorgat a Carles Riba i Romeva, per haver estat un dels impulsors, des del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible, d’un projecte de recerca orientat a la transició energètica, que pretén impulsar el pas de l’actual model de desenvolupament basat en recursos fòssils a un altre, basat en recursos renovables.

El Premi Manel Xifra Boada a la trajectòria professional s’ha atorgat a Martirià Butinyà Carrera que, després d’exercir professionalment en diverses indústries, es va incorporar, l’any 1972, a Agrienergia, de la qual ha estat durant més de quaranta anys director de la secció elèctrica. Butinyà va fundar, juntament amb altres professionals, l’APPA (Associació de Productors d’Energies Renovables), i va participar des del començament en l’ASEME (Associació d’Empreses Elèctriques), de la qual ha estat durant molts anys membre de la junta directiva.

Els premis Manel Xifra Boada també reconeixen el talent dels joves enginyers tècnics industrials que han rebut el Premi Patronat EPS al millor projecte de final de carrera, atorgat pel Patronat de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona. Els premiats han estat David Jiménez Aparicio, Cristina Martín Castañé i Carles Candela González.

L’acte de lliurament de premis, que ha comptat amb la participació de Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació, s’emmarcava en l’Engidiada, la trobada anual dels enginyers tècnics industrials gironins.

El doctor Carles Barceló, premi Jaume Vicens Vives a la qualitat docent El professor Carles Barceló, director de la Càtedra Lluís Santaló d'Aplicacions de la Matemàtica de la UdG, ha rebut el guardó en el marc de l'acte d'inauguració de Curs Acadèmic de les Universitats Catalanes que s’ha dut a terme a Girona.

El premi Jaume Vicens Vives a la Qualitat Docent –concedit per la Generalitat de Catalunya i dotat amb 20.000 euros, que es destinen a projectes educatius– és el guardó català més destacat per refermar el compromís de les universitats amb la docència i s'atorga anualment a professors que hagin excel·lit en la seva comesa. En el cas de Barceló, per la tasca important que ha dut a terme en la innovació de les metodologies docents en l'àmbit de l'estadística i per la labor duta a terme al capdavant de la Càtedra Lluís Santaló des dels seus inicis.

Carles Barceló va néixer a Girona l'any 1949. Llicenciat en Ciències per la UB i Doctor en Ciències per la UPC, és professor titular d'universitat de l'àrea d'Estadística i Investigació Operativa del Departament d'Informàtica i Matemàtica Aplicada i Estadística de la Universitat de Girona.

Així mateix, és el director de la Càtedra Lluís Santaló d'Aplicacions de la Matemàtica. El mes de febrer d'enguany ja va rebre la distinció de Qualitat de la Pràctica Docent de la UdG per la seva trajectòria, "especialment en aspectes referits a la renovació de la docència, la formació del professorat i l’elaboració de materials docents”. També la va rebre el doctor Joaquim Garriga, catedràtic i director del grup de recerca Història de l'Art Modern, de l'Institut de Recerca Històrica.

/20/

La rectora de la UdG, padrina de la sisena edició de les Beques Jaume Casademont

Tretze estudiants de batxillerat han rebut els premis a treballs de recerca que atorga el Consell Social de la Universitat de Girona. Els guanyadors obtenen la matrícula gratuïta en qualsevol dels estudis que s’imparteixen a la UdG i un ajut per a l’adquisició de material educatiu.

Atorgades per la Fundació Jaume Casademont, i amb l’impuls de la Universitat de Girona, l’Ajuntament de Girona i Dipsalut, les beques cerquen la promoció de valors i hàbits saludables en alimentació, activitat física, cultura popular i emprenedoria juvenil.

En la catorzena edició dels premis a treballs de recerca d’estudiants de batxillerat, s’hi han presentat 336 estudiants de 124 centres d’ensenyament. Procedeixen de les comarques gironines, d’Osona, del Maresme i del Vallès Oriental. Els treballs premiats tracten un ampli espectre de temàtiques, com ara la comunicació no verbal, la gestió de les emocions en el lideratge, l’efecte dels antibiòtics sobre els bacteris, la síndrome d’Asperger o l’evolució de les hortes de Salt. Els treballs han estat avaluats de manera conjunta per professors de la Universitat de Girona i de centres de batxillerat.

Els premis tenen, a més del suport del Consell Social, la col·laboració del Col·legi d’Arquitectes, de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Girona, de la Diputació de Girona i dels consells comarcals de la demarcació. També, des del 2012, compten amb el patrocini de les dues escoles adscrites a la UdG, amb seu a Salt: l’Escola Universitària ERAM i l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport (EUSES).

L’acte de lliurament dels premis, l’ha presidit la rectora de la UdG, Anna M. Geli, acompanyada de la presidenta del Consell Social, Rosa-Núria Aleixandre, de Carles Puigdemont, alcalde de Girona, de Jordi Ortega, tresorer de la demarcació de Girona del COAC, i d’Anna Prior, coordinadora territorial de Joventut de la Generalitat de Catalunya a Girona. Hi han assistit, a més, representants de totes les institucions patrocinadores. En el transcurs de l’acte, Carles Domingo, enginyer industrial i esportista d’ultrafons que va ser premiat en l’edició de 2001 dels premis, ha pronunciat la conferència «Enginyeria i esport com a forma de vida».

Anualment, la Fundació Jaume Casademont designa un padrí de la promoció de beques, i enguany ha estat escollida la rectora de la Universitat de Girona, Dra. Anna M. Geli, en reconeixement de la tasca de la institució universitària i de l’estreta col·laboració amb la Fundació des dels seus inicis. La rectora, en el seu parlament, va detallar la importància de la figura de Jaume Casademont en el seu paper de primer president del Consell Social de la UdG i va dir que el seu llegat es transmet a través de la Fundació que du el seu nom i de les beques que certifiquen la bona salut de les iniciatives a favor de la cultura, la sanitat i l’educació.

Durant l’acte, es van fer públics els 16 projectes guanyadors en aquesta sisena edició: set beques en la categoria Educar Menjant a nous projectes que promocionin els hàbits alimentaris entre els joves; dues Actívica a projectes que fomentin l’activitat física; una de Cultura Popular per a projectes innovadors en el camp de la cultura tradicional catalana; i sis Joves10 a projectes de joves de batxillerat i FP que aportin un valor a la societat.

Les Beques Jaume Casademont també compten amb la col·laboració de Llet Nostra, Fundació Teknon, Vinyals Soler, Alcesa, Vegetàlia, Empordàlia, Fundació Humana, Espai Gironès i Galetes Trias, així com els departaments de Salut, Ensenyament i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, El Celler de Can Roca, la Fundació FC Barcelona i la Fira Mediterrània de Manresa.

/21/

La UdG lliura els premis a treballs de recerca del Consell Social

Perfils Anna Veiga Biòloga

“Veure els joves amb ganes d’aprendre, atents al que els estic explicant, no té preu”.

Anna Veiga és, entre moltes altres ocupacions, directora científica del Servei de Medicina de la Reproducció a l’Institut Universitari Quirón-Dexeus i directora del Banc de Línies Cel·lulars del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona. Ha rebut, també, nombroses distincions pel seu treball. Ha impartit la lliçó inaugural del curs acadèmic 20132014 de l’Escola de Doctorat de la UdG. Dedicar-se a la ciència és el fruit d’una constant insatisfacció, o és a l’inrevés, la font de tota satisfacció?

Per a mi és font de gran satisfaccions, malgrat que en alguns casos l’esforç no arribi a bon port. Però com qualsevol altra dedicació té una part positiva i una altra, de negativa. El balanç crec que tira més cap a la part positiva.

/22/

Quina importància té, per a la nostra societat, la llibertat reproductiva?

Crec que en té moltíssima. El concepte de llibertat reproductiva apareix quan es comença a parlar de dur a terme una anticoncepció eficaç. En aquell moment, el que s’estava plantejant era que les dones, sobretot les dones que no volien tenir fills, poguessin decidir-se per mètodes que funcionaven, que tenien pocs efectes secundaris i molta eficàcia. Quan es fan realitat les tècniques de reproducció assistida apareix l’altre vessant d’aquesta llibertat. És a dir, la llibertat de no tenir fills i la de tenir-los quan les coses no van com haurien d’anar. Penso que hem acabat d’arrodonir una mica el cercle de l’anticoncepció i la reproducció assistida, que són els pilars de la llibertat reproductiva.

Vau introduir la reproducció assistida al nostre país. Es considera una emprenedora?

No sé si l’adjectiu és el que toca. Per a mi, un emprenedor representa algú que comença un negoci, una empresa. Ara bé, si emprenedor vol dir que un s’embolica en un projecte incert i amb ganes que tiri endavant, potser sí que ho sóc.

En els projectes, t’hi emboliques o t’hi emboliquen?

Si esperes que els projectes et vinguin a buscar... pots esperar assegut! Tot té una anada i una tornada. Si un té un bon projecte, el que ha de fer és perseguir-lo i embolicar-s’hi. Més endavant, els projectes et vindran a buscar, però primer, tu, els has d’anar a buscar.

Heu fet docència, a més de recerca?

Sí, faig docència. Sóc professora associada a la UPF i, malgrat que no puc dedicar-li el temps que voldria, reconec que els estudiants, per a mi, constitueixen una font d’energia fantàstica. Les dues setmanes en què faig classes, perquè no és més que això, intento donar al màxim, perquè entenguin el que els explico, però, sobretot, perquè s’apassionin pel que ensenyo. Els estudiants em donen moltíssima energia, perquè veure els joves amb ganes d’aprendre, atents al que els estic explicant, no té preu.

Al nostre país, la universitat realitza la major part de la recerca. Ara, amb les retallades, la recerca se’n ressent. El que reculem, ho recuperarem?

Serà molt difícil i és el que s’hauria d’entendre. Perdre el que hem guanyat, el que hem estat fent els darrers anys serà, realment, molt dolorós. Trigarem molts anys per situar-nos al mateix lloc en què ara estem. Si parlem de biomedicina, que és l’àmbit en el qual em moc amb més facilitat, puc dir que va rebre un impuls enorme, pel que fa als recursos, coincidint amb un canvi legislatiu, que va facilitar que les coses es moguessin en un sentit diferent de com ho estaven fent. A resultes del canvi es van crear uns centres de recerca, se’ls va dotar de pressupost i, si tot s’atura, la posició que havíem arribat a obtenir, amb la injecció de recursos i d’idees, tirarà enrere i costarà molt de repescar.

Pel que fa a les oportunitats, creieu que els joves estudiants d’avui tenen les mateixes oportunitats que van tenir els de la vostra generació?

Es que ja tenen menys oportunitats! Perquè hi ha menys beques, perquè ha pujat la nota de tall per obtenir determinats ajuts... els estudiants s’hi troben! Els estudiants estan tenint dificultats per fer el seu doctorat, per participar en la feina dels seus departaments... Sí, sí, això es nota.

Ara treballeu en cèl·lules pluripotents. Es tracta de trobar un tractament específic per a cada pacient?

Sí... Podem parlar de medicina personalitzada, però el concepte general és el de pensar en una teràpia cel·lular, de trasplantar cèl·lules a pacients en els quals les cèl·lules del seu cos han deixat de funcionar. Si abans el que fèiem era suplir aquesta funció mitjançant diferents tipus de drogues o de compostos per tal de resoldre el problema, en aquests moments, el nostre plantejament és el de substituir cèl·lules que no funcionen per cèl·lules que tornin a funcionar.

Pedro Alonso va dir, en la inauguració del Curs Acadèmic, que la recerca mèdica se centrava, gairebé tota, en les malalties que provocava la riquesa, i oblidava les malalties dels pobres... Sentiu que la vostra àrea d’estudi forma part de les solucions als problemes d’una societat rica?

El que hem d’intentar és posar en marxa tractaments que siguin accessibles per a tothom, que garanteixin una millor qualitat de vida. No té cap sentit fer una medicina únicament per als rics.

Per tant, el que s’ha d’intentar és que aquests tractaments siguin assumibles per a un sistema públic de salut, perquè els pugui posar a l’abast de tots els que els necessitin. Pel que fa a les cèl·lules mare pluripotents, tot just hi ha dos assaigs clínics que acaben de començar, no és res que estigui en les rutines clíniques, tot just comencem, i el que hem de fer és que aquests tractaments puguin arribar a tothom. No podem imaginar teràpies que siguin accessibles, únicament, a una parcel·la de la població. Crec que això no hauria d’entrar en els plans de ningú.

que es podran arribar a abordar amb els tractaments cel·lulars, si realment, si això els passés, si decidirien que no es tracten perquè les cèl·lules que els curaran han estat creades amb tècniques com aquesta.

Cadascú és lliure de pensar el que vulgui i no intentaré convèncer ningú del contrari del que pensa. Tanmateix, hem d’exigir que els arguments que s’utilitzin per defensar una posició siguin sòlids i científics. No s’hi val a carregar-se la recerca en cèl·lules mare embrionàries amb tòpics o amb qüestions que no estan basades en el coneixement científic.

Ho arribarem a saber tot, de la màquina que ens fa viure?

Tot, tot, potser no. Perquè si ho sabéssim tot... què faríem, aleshores? I si, quan ho descobrim tot, hi ha coses que no ens agraden? Penso que la recerca del coneixement és el que ens mou i moltes de les coses que estem aprenent últimament ens conviden a continuar.

Encara hi ha coses que us sorprenen?

Sí, és clar. Si no hi hagués coses que ens sorprenen crec que l’esperit científic estaria acabat. És el que manté viva la flama de l’esperit científic. Si tot el que es descobrís fos el que s’esperava i el que ja, més o menys, s’intuïa, no tindria cap gràcia.

+

i

/23/

En la darrera pregunta qüestionàvem la recerca en biomedicina des d’un punt de vista econòmic, també n’ hi ha que el fan des del punt de vista ètic. Com contempleu els que s’oposen al que feu?

El que diria a tots els que afirmen que no han d’utilitzar-se cèl·lules mare embrionàries, perquè ha calgut destruir embrions, a tota aquesta gent, els diria, que si realment, al cap dels anys, algú de la seva família, o ells mateixos, resultessin afectats per les malalties

“No té cap sentit fer una medicina únicament per als rics”.

www.udg.edu