Actes de graduació UOC del curs 2015-2016

Actes de graduació Curs 2015-2016 Barcelona, 12 de novembre de 2016 L’Auditori Madrid, 19 de novembre de 2016 Teatros del Canal

uoc.edu/graduacio/2016 #graduacióUOC

Sumari

Parlament del Sr. Jordi Mogas Recalde Parlament de la Sra. Anna Armengol Torío Parlament del Sr. Sergio Julián Alguacil Parlament de la Sra. Verónica García Rodríguez Parlament de la Sra. Ester Castejón Coronado Parlament del Sr. Álvaro del Álamo Parlament del Sr. Josep Jonàs Parlament del Sr. Arcadi Navarro Paraules de cloenda del Rector Mgfc. Sr. Josep A. Planell Premis extraordinaris 2015-2016 Vídeos

03 06 09 13 16 20 22 24 27 30 32

NOVEMBRE 2016 | 1

Parlament del Sr. Jordi Mogas Recalde

Rector Magnífic, Autoritats, Graduades i graduats, Famílies i amics, Avui és un dia memorable. És la data en què els nous graduats i graduades de la Universitat Oberta de Catalunya ens reunim per mirar enrere i celebrar que, després de tant de temps, hem aconseguit l’objectiu de superar uns estudis universitaris a distància.

Tots nosaltres sabem molt bé el que hem patit per poder seure, avui, aquí. Però també sabem que ha valgut la pena, i tot l’esforç es pot transformar en un gran somriure de satisfacció.

Per a mi, és un veritable honor poder adreçar-vos aquestes paraules. Això sí, quan vaig rebre la trucada en nom de la UOC per a informar-me que se’m proposava com a representant dels estudiants, ja vaig ser molt conscient de la responsabilitat que l’encàrrec exigia.

Jordi Mogas Recalde Representant dels graduats Màster universitari en Educació i TIC Barcelona, 12 de novembre de 2016

Som alumnes de diferents estudis: Ciències de la Salut, Psicologia, Educació, Informació i Documentació, etc. Cadascú té la seva història personal i única, perquè estudiar virtualment ens ha permès formar-nos i viure de maneres molt variades. Som companys molt diversos, sí, però ben mirat hem invertit tantes hores en aquesta casa que, tot i que no ens coneixem, podríem mantenir llargues converses i compartir les nostres penes i glòries en l’afany de superar tots els reptes del camí.

Un dels nostres punts en comú és que tots hem deixat de fer coses amb la família i els amics per poder avançar alguna PAC. Oi que sí? N’hi ha que ho poden dir més alt: com un company que explicava que un dia de Nadal va dinar a correcuita i va marxar sense fer les postres perquè tenia un lliurament el mateix 25 de desembre. També recordo un treball en equip en què una companya va implicar-se tot demostrant un sentit exemplar de la responsabilitat; el seu marit, en canvi, no sé com ho va viure perquè eren de viatge celebrant l’aniversari de casats. O també hi ha el cas «del nen sense pare», bromejava un altre company amb un fill de pocs mesos, el qual, després de treballar de sol a sol, sempre havia de fer alguna PAC i només veia el petit quan dormia.

Quines altres experiències teniu? Potser en podríem fer un concurs. Un concurs per a triar les millors anècdotes dels moments en què la nostra gent estimada va desitjar que arribés el dia de la graduació. Han tingut molta paciència i avui somriuen, ells també.

L’educació en línia que aquesta universitat promou des de fa més de vint anys ens permet adaptar horaris, i ens permet moure’ns. Al Campus llegim que «La UOC existeix allà on un estudiant vulgui estudiar: és un espai sense fronteres que s’estén arreu del

NOVEMBRE 2016 | 3

món». És cert que la majoria hem viatjat cada dia de casa a la feina, i també és cert que altres hem viatjat o viscut a l’estranger mentre avançàvem en el nostre pla d’estudis. Els que em coneixeu sabeu que jo he cursat el grau i el màster voltant per més de quaranta països. La UOC m’ho permetia. Sovint havia de carregar l’ordinador portàtil a la motxilla i buscar WiFi a biblioteques, bars, albergs o aeroports, però només havia de tornar a fer les PS o els exàmens.

Sé de cert que més d’un ha tingut enveja d’aquest model ideal i hauria volgut formar-se en una universitat com la nostra, amb la flexibilitat de què hem gaudit. Ara, també us diré que, quan la UOC em va concedir una beca Erasmus per a fer una estada en un altre país, es van trencar els esquemes mentals de tothom; els d’aquí es pensaven que aniria a una altra universitat en línia, i els d’allà se’n fotien, de mi: és clar, jo era un estudiant virtual!

Som estudiants virtuals, però no vivim en un altre món. Tots nosaltres hem fet treballs en grup i hem interactuat en debats, potenciant així la connectivitat i l’aprenentatge social i col·laboratiu. Molts ens hem comunicat internament per ajudar-nos entre nosaltres. Alguns, fins i tot, ens hem fet amics i hem demostrat poder donar força al vessant socialitzador de la Universitat, ajudats per les xarxes socials digitals. Els d’Informació i Documentació, per exemple, fem una gran trobada presencial un parell de cops l’any. I més enllà de les desenes de vegades que ens hem vist en persona, una de les anècdotes que m’enduc d’haver estudiat a distància és que aquest estiu hem fet un viatge de fi de curs i ja tenim bitllets d’avió per al següent. Qui ho havia de dir, quan vam començar? O millor encara: tan feble és la frontera entre els espais virtual i físic que hi ha qui ha conegut la seva parella sentimental perquè eren companys d’estudis... a la UOC! La UOC ens ha aportat moltes coses bones a tots. Hem aprofundit en el nostre camp de coneixement. Hem desenvolupat unes competències digitals valuoses. Hem adquirit una disciplina, uns hàbits i uns recursos que ens capaciten per a continuar aprenent al llarg de la vida; bé amb estudis formals, bé de manera autònoma mitjançant les TIC. També ens ha alleugerit les butxaques (o foradat). I hem après a mantenir la calma en situacions límit, com cada cop que el Campus Virtual es penjava o quan un consultor trigava a posar les notes. Estem preparats per a qualsevol cosa i somriem amb tot el que hem viscut.

A partir d’ara, sabeu, una de les preguntes que he sentit més és: «i ara què faré, sense la UOC?». Doncs a partir d’ara, encara que costi, trobarem una bona feina o ascendirem de categoria, perquè ens ho hem guanyat. A partir d’ara, també continuarem aprenent i aposto que n’hi ha que no sabreu viure sense tenir PAC a fer, fins i tot el dia de Nadal, i us tornareu a matricular d’alguna cosa. Ja m’ho direu. En tot cas, a partir d’ara, passem a formar part de la comunitat UOC Alumni i busquem nous reptes.

4 | ACTES DE GRADUACIÓ

“Hem adquirit una disciplina, uns hàbits i uns recursos que ens capaciten per a continuar aprenent al llarg de la vida.”

Abans d’acabar, a títol personal, m’agradaria transmetre els meus agraïments sincers a les companyes i els companys per tots els moments compartits; als bons consultors, professors i tutors, per ajudar-nos i guiar-nos en l’aprenentatge; als serveis d’atenció, per resoldre tots els missatges; a la mateixa institució, per tot el que representa.

Menció especial a la Manuela, l’Ana, la Filipa i la Susana, pel seu tracte atent i generós a la UPT; a la Marta, per ser la companya ideal de la UOC i el CDT, i a en Ramon, per haver-me ajudat a començar el doctorat. Per descomptat, agraïments sentits a la meva família i als meus amics per entendre tots els dies que he faltat, i en especial a ma mare, que ha aconseguit que avui em graduï.

En nom dels nous graduats i graduades, faig extensius els agraïments a tots els qui avui ens acompanyeu, i també als que no han pogut venir. Sabem que us devem una gran part del nostre èxit; sense vosaltres, avui potser no seríem aquí.

Llençarem el birret ben amunt. Avui ens graduem. Enhorabona!

Vídeo del parlament del Sr. Jordi Mogas Recalde, representant dels graduats

NOVEMBRE 2016 | 5

Parlament de la Sra. Anna Armengol Torío

Rector Magnífic, Vicerectors, Professors, Nous graduats, Familiars i amics, Bon dia a tots i gràcies per acompanyar-nos en un dia tan especial per als nous graduats. És per a mi un honor representar el conjunt de companyes i companys graduats que avui celebrem el nostre dia amb tots els que estimem i que, durant aquest temps, ens han acompanyat i, perquè no dir-ho, també ens han aguantat i vetllat durant tots els anys d’estudi. Per a ells, el nostre agraïment més sincer.

També voldria donar les gràcies, en nom de tots els graduats, a tot l’equip docent, tutors i consultors que ens han donat el seu suport en tot el procés d’aprenentatge i que ens han ajudat a assolir tots els coneixements mitjançant el seguiment i la valoració demostrats en cada lliurament, en cada prova de síntesi, en cada examen.

Avui és un dia molt especial per a tots nosaltres –els nous graduats–, un dia ple de satisfacció, il·lusió i reconeixement, perquè avui arribem al punt en què les sigles que han guiat el nostre avenç a la universitat i que tant hem llegit –i de vegades maleït– al llarg dels nostres estudis prenen un nou significat.

Anna Armengol Torío Representant dels graduats Graduada en Dret Barcelona, 12 de novembre de 2016

Estic convençuda que tots els graduats ja saben de què parlo, de les famoses PAC, també conegudes, almenys fins ara, com a proves d’avaluació contínua. Unes PAC que eren com la Ventafocs... Si les lliuraves més enllà de la mitjanit, perdies l’opció de continuar fent l’avaluació contínua i t’arriscaves a haver de fer un examen final de dues hores! No sé si era pitjor l’examen final o quedar-te sense carrossa i sabates com en el conte.

Jo us he de dir que van ser algunes desenes de PAC les que vaig lliurar a les 23.59 h i segur que molts de vosaltres també us hi identifiqueu. Però tot i així, som aquí i ho hem aconseguit! És curiós, perquè si poses al buscador de Google les sigles PAC, el concepte més repetit és el de política agrària comuna –un concepte molt habitual a la Comissió Europea, on ara treballo. Altres conceptes que apareixen són la Plataforma d’Art Contemporani o, més encara, el Partit d’Aliança Ciutadana a Mèxic. Però avui, si em permeteu, deixarem la política en un segon pla, perquè és un dia d’alegria i satisfaccions.

Així, doncs, quan vaig començar a la UOC i vaig rebre la primera prova d’avaluació contínua, vaig sentir que començava un nou camí. Era conscient que el camí seria llarg i complicat, i semblava que les famoses PAC feien de guia, com els bons navegants i els estels. De fet, diuen que els bons navegants saben com guiar-se només mirant i seguint

6 | ACTES DE GRADUACIÓ

“Avui no solament rebrem el títol de graduat, sinó que també serem graduats en PAC: perseverança, ànim i confiança.”

els estels. Doncs bé, podem dir que les PAC han tingut, de totes passades, aquest rol.

Gràcies a elles –tot i el patiment del moment ventafocs– hem anat adquirint tots els coneixements que necessitàvem per a arribar fins aquí, avui i ara, a la nostra cerimònia de graduació.

El que no sabíem –i la UOC s’ha encarregat, durant tots aquests anys, de no dir-nos-ho– és que les PAC no solament volien dir proves d’avaluació contínua, sinó que anaven molt més enllà. Cada PAC era l’acrònim de tres qualitats de les quals, avui, a força de treballar dia rere dia, també ens graduem: persistència, ànim i confiança.

Avui ens graduem en persistència. Perquè hem estat perseverants, constants. Perquè tot i els sacrificis, econòmics i personals, avui som aquí, i avui recollirem el títol acreditatiu de tot aquest esforç. Estudiar a la UOC no és fàcil, però avui som la prova que és possible. Gràcies a la UOC hem pogut compaginar els estudis amb la família, la feina o, en el meu cas, la feina a l’estranger.

També avui ens graduem en ànim. Perquè gràcies a ell, hem iniciat cada activitat, cada lliurament, cada lectura de mòdul i cada treball. Ànim perquè hem sabut aixecar-nos quan les coses s’han posat una mica negres. Perquè la UOC és una universitat exigent, amb un sistema d’ensenyament diferent, que requereix un esforç i una dedicació constants. Ànim perquè ens hem convertit, de ple dret, en la primera generació d’estudiants 100% digitals. I, tot i que la immersió en les noves tecnologies ha estat tot un repte, ens n’hem sortit amb èxit.

I finalment avui serem graduats en confiança. Perquè cada semestre hem tornat a començar de nou per endinsar-nos en l’ofici del coneixement. Perquè, encara que els savis diguin que no ocupa lloc, sí que ha ocupat la majoria del nostre temps de lleure i relacions familiars. Confiança en nosaltres mateixos, perquè no hem desistit, perquè, lliurament rere lliurament, hem aconseguit aquestes tres qualitats que a partir d’ara també ens defineixen.

Per tot això, avui no solament rebrem el títol de graduat sinó que també serem graduats en PAC: perseverança, ànim i confiança. Així que, si em permeteu un consell, us recomano que no solament actualitzem el nostre currículum amb el flamant nou títol universitari de graduat sinó que ens convertim en ambaixadors de les qualitats de les quals avui també ens graduem i de les quals ens hem de sentir orgullosos de ser exemple per a altres estudiants que encara es troben al camí.

Tot esforç té una recompensa, així que aquí la tenim! Aquesta és la nostra recompensa, el nostre moment, el nostre dia. A tots els graduats, ho hem aconseguit!

L’enhorabona a tots i a totes!

Moltes gràcies!

NOVEMBRE 2016 | 7

Vídeo del parlament de la Sra. Anna Armengol Torío, representant dels graduats

8 | ACTES DE GRADUACIÓ

Parlament del Sr. Sergio Julián Alguacil

Benvolguts companys, Rector Magnífic, Professors, Tots, companys de viatge, en definitiva, Em dic Sergi i vaig néixer fa un grapat d’anys a Barcelona, malgrat que soc bagenc d’adopció. Des de fa uns anys i per elecció, soc resident per motius laborals en un altre continent. Finalment, si m’he de definir, em considero un ciutadà del món per conviccions. Vaig començar a fer realitat un somni pendent durant molt de temps en començar els estudis a la UOC l’any 2000, ja llunyà. Soc diplomat en Ciències Empresarials i llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses des del gener d’aquest any. Aquest darrer, òbviament, és el títol que em porta a ser avui aquí amb tots vosaltres.

Després d’aquest preàmbul, suposo que hauria de començar dient que és un honor i un plaer ser avui aquí i fer aquest parlament de part dels estudiants, però jo no soc de dir coses que no són certes, i aquesta no ho és. I no ho és perquè em manquen les paraules per a expressar la gratitud que sento per ser avui aquí amb tots vosaltres, malgrat que no us conegui i que potser mai més no ens tornem a trobar.

Sergio Julián Alguacil Representant dels graduats Graduat en Administració i Direcció d’Empreses Barcelona, 12 de novembre de 2016

Deixeu-me explicar-vos, en primer lloc, que –com acabo de comentar– resideixo a l’altra banda d’aquest planeta nostre. De fet, he hagut de volar setze hores per arribar a casa, per tal de ser aquí, en aquesta cerimònia de graduació; i en segon lloc, i més important, el mes de març d’aquest mateix any vaig patir un greu accident quan entrenava amb la bici –una de les meves passions és el ciclisme en ruta– i un conductor que no va respectar un senyal de trànsit em va enviar a fer un parell de visites al quiròfan, per dirho d’una manera ràpida.

El mateix dia de l’accident, quan esperava amb el cos adolorit i trencat en un box d’urgències, per tal de fugir del dolor físic i de l’angoixa mental que aquesta sotragada de la vida em va portar en forma de conductor imprudent, vaig repassar plans de futur, fites que volia viure. És un exercici mental que sempre he fet quan m’he trobat en dificultats. En moments difícils sempre m’he repetit a mi mateix: «Potser ara veus la foscor de la nit, però res no és més segur que el fet que demà sortirà el sol de nou».

I mentre era en aquell hospital, tot repassant les coses que tenia pendents a curt i mitjà termini, una de les primeres coses que em va venir al cap era que havia de ser present a la cerimònia de graduació, en aquest lloc on som ara tots plegats, per tal de gaudir d’aquest dia amb tots els meus companys. M’ho havia guanyat a pols durant anys, i vaig dir-me a mi mateix que quan sentís el meu nom perquè pugés a l’escenari i fos allà dalt per rebre l’enhorabona de part del rector i la resta de personal de la UOC, aixecaria el braç esquerre –el que m’han intervingut dues vegades per l’accident, i amb el qual encara tinc un procés de recuperació llarg i complicat– en senyal de victòria; perquè

NOVEMBRE 2016 | 9

simplement ser avui aquí amb vosaltres, per a mi, ja és una gran victòria. Quasi us puc dir que m’han concedit un temps afegit, i això s’ha de celebrar de totes passades!

Dit això, volia fer un moment de reflexió entorn del concepte del destí i fins i tot del sentit de tot plegat. Però tranquils, no us espanteu, que no vull filosofar. Vivim temps difícils, i ja sabem que no solament a Catalunya. Les generacions se succeeixen una rere l’altra i, malgrat les promeses d’un món millor fetes de temps en temps, sembla que el patiment per a una part de la població no pugui acabar: quan sembla que ja ho hem vist tot, neix una nova forma de tragèdia que ens colpeja i supera l’anterior. I amb això, no solament em vull referir al drama dels refugiats, sinó que vull recordar que per a una gran part de la població del món l’objectiu és sobreviure un dia més i demà veurem què passarà. Tinc força clar que la manca de voluntat política –de tots els colors– dels dirigents del món té una part de responsabilitat en tots aquests drames, i de moment ho podem deixar aquí perquè hi hauria molts matisos, en totes les direccions.

Nosaltres som uns privilegiats, per molts motius, i un és simplement que avui som aquí; un altre és que som aquí amb la gent que ens estima i que ens ha vingut a acompanyar.

I el motiu més destacat per a afirmar que som éssers afortunats és que nosaltres podem triar, podem escollir com volem viure, què volem ser i què volem estudiar. Hi ha milions de persones que no poden i mai no podran triar res.

I dintre de les nostres eleccions de vida, una de molt pes, que ens imbueix de sentit, no és ja el fet de conquerir un títol universitari, sinó més aviat la decisió d’emprendre el camí del coneixement. La majoria dels que som aquí vam deixar d’estudiar fa uns anys i un bon dia, per algun motiu que potser ni recordem, vam decidir reprendre el camí del coneixement i ens vam matricular a la universitat. No sabíem si tindríem temps per a fer les PAC, no sabíem si acabaríem, no sabíem si havíem perdut la forma física i intel·lectual, o millor dir la intel·lectual directament; no sabíem si la nostra parella ens faria fora de casa perquè ara tindríem un compromís nou que ens exigiria molt de temps; no sabíem moltes coses i, en definitiva, estàvem plens d’interrogants!

Però hi ha una cosa que sí que sabíem, i que ningú no ens la podia prendre ni la podia fer per nosaltres: volíem encetar el camí de l’aprenentatge; i aquest camí, aquesta determinació de perseguir el coneixement, era el més important. No érem ni volíem ser ni millors ni pitjors que ningú. Simplement no ens conformàvem amb el que teníem –en el sentit positiu de l’expressió, la paraula ambició ja sabem que no ha de ser necessàriament negativa– i el que realment era la nostra aspiració, a vegades tan amagada que ni nosaltres mateixos no la podíem reconèixer, era que volíem emprendre la senda de la nostra superació.

Dit això, en l’aspecte personal, us puc assegurar que durant tots aquests anys a la UOC he tingut reptes intel·lectuals com crec que no tornaré a tenir –espero–, especialment amb certes assignatures que no vull anomenar perquè no em facin revisió d’examen

10 | ACTES DE GRADUACIÓ

“No és conquerir un títol, sinó emprendre el camí del coneixement.”

de darrera hora (no s’ha de cridar mai el mal temps). Però sabeu què us dic? Que jo ho vaig fer i ho vaig aconseguir! I vosaltres també ho heu fet! La vida pot donar moltes voltes. Avui ho podem tenir tot i demà no, però una de les poques coses que mai ningú no ens podrà prendre és el que vam aconseguir: nosaltres ho vam fer! Vam encetar un camí ple de dubtes i d’incerteses, i vam aconseguir arribar a bon port. Per tant, més que l’enhorabona a tots nosaltres per aquest camí i per ser avui aquí!

Si a algú li demanessin que rememorés els millors moments de la seva vida, de ben segur que recordaria els éssers que estima, el dia que va néixer el primer fill, el dia del seu casament... Ja ho sabeu, aquest tipus d’esdeveniments. Però estic segur que si a mi em demanessin per les millors fites que pogués recordar de la meva trajectòria, us podria dir, entre d’altres, que em van voler fitxar dues empreses de fora del nostre país; recordaria les dues marxes cicloturistes Quebrantahuesos que he fet, la Marató de Frankfurt que vaig córrer, i no podria oblidar el camí de superació al qual em va dur la meva trajectòria a la UOC, tot el coneixement que m’ha aportat. És simplement fantàstic i m’ha fet guanyar punts professionalment, però els intangibles han estat millors: he treballat la perseverança, els objectius a llarg termini, la confiança en les meves capacitats, he après a contrapesar els meus punts febles i podria continuar amb una llarga llista.

No vull acabar aquests minuts sense recordar el meu pare, la persona més perseverant i treballadora que he conegut mai. Mai no em va fer un discurs sobre el que havia de fer; m’ho va mostrar amb el seu exemple. És la millor herència que he tingut. I també vull agrair la presència de dues noves estudiants que avui m’acompanyen en aquesta cerimònia: una és la meva filla, la Ya Bin, i l’altra és la meva dona, la Mari Carme. Una estudia Criminologia i l’altra Educació Social. I una anècdota molt bona: el dia que vaig fer el meu darrer examen va ser el 16 de gener passat a dos quarts d’onze del matí.

Aquell dia, al mateix edifici i a la mateixa hora, però en una aula diferent, la meva filla feia el seu primer examen universitari. Que bo, oi? Per descomptat, ens vam fer una selfie per immortalitzar el moment. I ara toca esperar que ella es graduï. Quan em toqui venir d’acompanyant d’aquí a uns anyets a la seva cerimònia de graduació —si em convida, és clar— recordarem aquella foto.

I havent fet aquest recordatori dels qui m’estimo, aprofito l’avinentesa per a fer un exercici d’extrapolació i donar les gràcies a tots els familiars i amics dels homenatjats d’avui. Sense la vostra paciència, la vostra col·laboració i, sobretot –i vull remarcar-ho ben fort– sense la vostra inspiració, avui no seríem aquí. En uns minuts, nosaltres, els estudiants graduats, pujarem a l’escenari i rebrem felicitacions i aplaudiments, però des d’aquí vull fer arribar el meu homenatge a tots vosaltres, els qui avui ens acompanyeu, perquè sou el que doneu sentit al nostre esforç.

Moltíssimes gràcies i enhorabona a tots. Mai no deixeu de lluitar pels vostres somnis i no tingueu mai por que es facin realitat.

NOVEMBRE 2016 | 11

Vídeo del parlament del Sr. Sergio Julián Alguacil, representant dels graduats

12 | ACTES DE GRADUACIÓ

Parlament de la Sra. Verónica García Rodríguez

Rector, Autoritats, Graduats i familiars, Gràcies per ser amb nosaltres en aquest dia tan important i, primer de tot he de donar la meva enhorabona de tot cor a tots els que, com en el meu cas, es titulen aquí, a la UOC. Tenir avui l’oportunitat de presentar-me com a representant de tots els que celebrem, en aquest acte, la nostra graduació, ha significat per a mi una il·lusió i un compromís enormes, com també una gran responsabilitat: la d’haver de transmetre no solament una història, sinó les gairebé cinc mil històries i vivències dels qui ens titulem a la UOC en aquesta promoció.

Segons un article de La Vanguardia publicat dissabte passat, el perfil majoritari dels estudiants de la UOC és el d’una persona amb càrrega familiar, que treballa, que està hipotecada i que ja té una titulació universitària. Això diu molt de nosaltres. Som una espècie de superherois? No, simplement som persones compromeses, ambicioses, no conformistes i que, en un moment determinat, pensem en aquesta universitat, que, pel seu prestigi i el seu mètode d’aprenentatge, se’ns ofereix com un mitjà per a poder aconseguir nous reptes professionals i personals. Però, com podríem gestionar tot això?

Verónica García Rodríguez Representant dels graduats Graduada en Psicopedagogia Madrid, 19 de novembre de 2016

Estic segura que tots hem tingut al nostre costat persones que, en un primer moment, ens van animar a embarcar-nos en aquest projecte: pares i mares, germans, fills, marits i dones. Ells són el nostre exemple d’esforç, capacitat per a superar dificultats, afecte, suport constant… Són generosos i pacients, ens han facilitat el temps necessari per a preparar cada prova i han permès que poguéssim estar absents en molts moments del nostre dia a dia, amb el millor dels somriures per a animar-nos. Per això, s’han convertit en els veritables pilars del nostre títol, i pensava que, si en algun moment tenia l’oportunitat de poder-los-ho reconèixer –com per exemple, en un acte de graduació–, ho faria amb un aplaudiment profund i sentit dedicat a tots ells.

Però què significaven aquests estudis? Posem fi a una trajectòria que ha representat un conjunt de vivències, experiències i aprenentatges. Hi ha evidències en el camp de recerca de la neuroeducació que afirmen que «el cervell només aprèn si hi ha emocions». Ara, és el nostre deure analitzar si veritablement el nostre pas per la UOC ha generat les emocions necessàries per a donar lloc a l’aprenentatge.

Les emocions es defineixen com sentiments molt intensos d’alegria o tristesa, produïts per un fet, una idea o un record. Pensem llavors en algunes d’elles: Interès. Va ser la primera emoció que la UOC ens va generar. Ens va cridar l’atenció i en vam voler saber més… Aquest va ser l’instant en què vam donar valor a aquesta universitat.

NOVEMBRE 2016 | 13

Valentia. És el sentiment que va envair el nostre ésser el dia que vam decidir embarcarnos en aquesta aventura.

Incertesa. Seré capaç? Tindré prou temps? Podré compaginar els estudis amb la feina i la família? Segur que aquestes preguntes també van envair les vostres cabòries als inicis i al llarg del camí recorregut.

Sorpresa. Vam encetar un camí i, tot d’una, un núvol d’acrònims va entrar a formar part de les nostres vides. Començàvem a estudiar a la UOC amb l’ajut del web. A cada assignatura calia fer una PAC, per poder seguir l’EC, que a més finalitzava amb una PV– PS, en el millor dels casos, o un EX–, que ens permetia acumular els ECTS necessaris per a la titulació.

Por. Qui no n’ha sentit alguna vegada en veure com s’acostaven els quatre temuts zeros: les 00.00 hores, que suposaven el límit per a presentar una PAC? Amor. Profund, dels de debò, a tots els que ens han acompanyat i han fet possible aquest moment.

Consol. En pensar que mai no estàvem sols, que sempre –darrere la pantalla, l’ordinador– hi havia els nostres companys i, sobretot, els tutors, professors i consultors que han recollit totes les nostres incerteses i que –amb gran encert i saviesa– ens han sabut guiar en aquest camí.

Alegria. Davant de cada assignatura superada, de cada crèdit aconseguit, que representava un nou pas per a poder assolir la meta amb èxit.

Satisfacció. Per haver arribat fins aquí.

Tristesa. En veure que s’acaba.

Il·lusió. Per tots els nous projectes que començarem.

Després d’aquesta reflexió, podem afirmar, doncs, que a la UOC hem recorregut un camí ple d’aprenentatges, però no solament teòrics, sinó d’aquells que resulten significatius de debò i aconsegueixen canviar alguna cosa dins nostre. Hem après a ser constants, valents, a respectar, a cooperar, a comunicar, a gestionar entorns d’aprenentatge digitals, a ser capdavanters, a gestionar el temps, a sintetitzar, a extreure informació i valorar el més important i, per descomptat, a escriure molt més de pressa en un teclat!

Aquests aprenentatges i les competències que hem adquirit gràcies al model metodològic de la UOC ens han preparat per a ser persones capaces de crear, amb criteri, una nova societat més compromesa amb el desenvolupament humà, social i econòmic dins del món globalitzat i, per això, hem de sentir-nos orgullosos. Estem creant un nou paradigma i lluitem contra adversitats. Enfrontem-nos a les incerteses!

Són les que ens diuen que res està predeterminat i que el nostre futur, l’anirem

14 | ACTES DE GRADUACIÓ

“Les competències que hem adquirit ens han preparat per a ser persones capaces de crear –amb criteri– una nova societat més compromesa amb el desenvolupament humà, social i econòmic.”

construint posant-hi força de voluntat, la mateixa que hem anat exercitant durant els nostres estudis…

I anem ja posant fi, però no dient adeu, a la UOC, sinó passant a formar part d’Alumni, una xarxa de més de 60.000 titulats d’arreu del món que ens continuarà acompanyant, donant suport i guiant en els nostres nous reptes.

I aquí em teniu, davant d’una universitat prestigiosa, amb un sentiment enorme de gratitud per haver pogut ser la representant de tots els qui avui es titulen, amb l’anhel de poder expressar el meu respecte i agraïment a tots els agents educatius de la UOC, perquè ens heu proporcionat un ensenyament de qualitat en un entorn tecnològic únic i una dedicació irreprotxable.

Felicito els titulats de tot cor, perquè estava al corrent del vostre gran esforç, la dedicació i l’afany de superació, i volia desitjar-vos molta sort en la vostra vida professional i personal. I sobretot, als acompanyants, que són els veritables artífexs de les fites dels titulats. Tant de bo cabessin tots els vostres noms en els nostres títols.

Volia dir tantes coses que espero no haver-me’n deixat cap.

Gaudiu d’aquest dia i moltes gràcies!

Vídeo del parlament de la Sra. Verónica García Rodríguez, representant dels graduats

NOVEMBRE 2016 | 15

Parlament de la Sra. Ester Castejón Coronado

Rector Josep Anton Planell, Vicerectors, Professors, Graduats, Familiars i amics que ens acompanyeu en un dia en què els graduats –ja us ho dic– recordareu sempre, Avui és un dia dels que van a parar a la memòria on guardem –com els tresors que són– els millors moments de la vida, aquells que han marcat un abans i un després, els que ens han emocionat, els que ens han apassionat. Avui és un dia d’aquells que val la pena guardar a la prestatgeria dels somnis complerts, per un bon motiu: avui celebrem la vostra graduació. I us ho dic molt convençuda, perquè avui soc aquí com a representant del professorat col·laborador i tutor de la UOC, però fa uns anys, en acabar el curs 20072008, m’asseia on ara sou vosaltres, els graduats, concretament estava «comentant la jugada» amb els meus companys de la primera promoció del màster d’Educació i TIC, més o menys, per allà.

Per tant, sé molt bé què vol dir estar aquí, amb el bagatge d’experiències i d’emocions que ens ha explicat l’estudiant que us ha representat, desvirtualitzant els companys de promoció i culminant, amb aquesta festa, els nostres esforços, les nostres alegries, els nostres patiments, les nostres nits d’insomni, els centenars de missatges vermells que amb el nostre treball continuat hem convertit en negres. Han passat uns quants anys i ho recordo, com estic segura que ho recordareu tots vosaltres.

Ester Castejón Coronado Representant del professorat col·laborador i tutor de la UOC Professora col·laboradora i tutora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació Barcelona, 12 de novembre de 2016

Si dic que ser aquí és un honor, no dic res de nou, res que no pugueu imaginar. Que la Universitat que s’ha guanyat tot el dret que l’anomenis Alma Mater t’ofereixi un paper en l’acte més important del curs, l’acte de graduació, et deixa sense paraules. Només pots respirar profundament, mentre et venen al cap tots els moments compartits amb una institució que per als altres són tres lletres però que per a tu és molt més.

Perquè en aquell moment recordes el dia, segurament en l’etapa més atabalada de la teva vida, amb treball complicat, família amb filla preadolescent i fill petit, i les hores prou ocupades, quan vas decidir que era «el moment» d’estudiar un màster. Com si fos tan fàcil. Només vaig necessitar enamorar-me dels continguts del màster –sí, això passa–, tenir un breu espai de reflexió –perquè quan treballes i tens fills petits, tampoc no en disposes de gaire més, segur que molts ja ho sabeu–, comptar amb el suport de la meva parella i fer un pas que en aquell moment, tot i decidit, em va semblar que era, potser no al buit, però sí a l’incògnit.

Recordes aquells moments en què les PAC, totes ben endreçades en la meva agenda, es van anar apropiant, de mica en mica, de la meva vida, fins que, sense jo adonar-me’n, es van constituir en propietàries del meu calendari. La meva vida s’organitzava a partir de

16 | ACTES DE GRADUACIÓ

les PAC. Hi havia el temps de la preparació de les PAC, el termini temut i improrrogable de lliurament de les PAC i el respir breu per la missió acomplerta mentre albiraves l’ombra de la PAC següent. Al cap i a la fi, la vida és com una consecució de PAC. Recordes –i molt– aquelles nits de silenci on et semblava que només treballaves tu, amb la teva agenda de PAC amb vida pròpia, i de cop entraves al Campus i resulta que allà sempre hi havia algú –o hi era o hi havia estat i hi havia deixat l’empremta. En aquell espai inhòspit que per als amics i familiars no significava res, tu no solament trobaves feina, també trobaves professors, trobaves referents, trobaves companys que acabaven esdevenint amics.

Recordes, per descomptat, el dia de la teva graduació. Els parlaments, les músiques, la pujada breu a l’escenari per recollir un diploma, però sobretot recordes el suport, allà també, del teu marit, i les mirades, els somriures i les veus d’aquells companys presencialment desconeguts però virtualment íntims.

Recordes que en algun moment vas fer una sol·licitud per a col·laborar amb la UOC. No recordes ben bé el moment ni del tot com la vas fer, tot i que segur que va ser entrant dades en algun lloc recòndit del Campus que llavors exploraves amb afany laboral. Però sí que recordes, i molt bé, per què ho vas fer. No parlo només de motius materials, no parlo només de diners, parlo d’allò emocional que em va acabar de moure per dir «jo vull ser encara més UOC». En el meu cas, va ser la imatge de la meva tutora durant el màster, que em va acompanyar durant dos cursos i que sempre va ser allà encara que físicament estava a milers de quilòmetres de distància, que sempre va ser un referent tot i que era més jove que jo.

Jo volia allò. Volia ser acompanyant de la voluntat i l’esforç de canvi de les persones.

Volia ser suport i contribuir que aquells que havien fet el pas no trobessin el buit ni l’incògnit, com no el vaig trobar jo. Volia ser part, ni que fos mínima, de la construcció personal i professional d’altres persones. Per això volia ser més UOC. I recordes perfectament el dia que vas començar a ser més UOC, des de l’altra banda.

El dia que vas començar a ser professora, la responsabilitat que vas sentir en ser la tutora del teu primer grup d’alumnes, quan vas entrar al Campus i et vas retrobar amb els missatges vermells, només que aquesta vegada eren missatges amb consultes d’estudiants, i tu eres qui havia de donar resposta. Aquell va ser un dia més en el camí que et va portar a participar en el vídeo de graduació que heu vist abans, a triar les paraules per a redactar aquest discurs.

Haver estat alumna de la UOC i fer el pas per a ser-ne tutora i professora et posa en una situació de privilegi. És com si passes de dinar cada dia en un restaurant a incorporar-te a l’equip de cuina, encara que al començament et toqui pelar les cebes. I de cebes, n’hi ha, i moltes. N’hi ha que et fan somriure, com aquella alumna que em va

NOVEMBRE 2016 | 17

preguntar si les aules de la UOC tancaven els caps de setmana i festius. N’hi ha que et deixen momentàniament desconcertada, com una altra alumna que em va preguntar directament si jo, que –pobre de mi– l’acabava de conèixer, considerava que ella seria capaç de fer aquest màster. N’hi ha que et descol·loquen quan una de les teves exalumnes s’incorpora a l’equip de tutoria i esdevé la teva nova companya de feina. N’hi ha que et sacsegen emocionalment, com la pèrdua sobtada d’una jove estudiant de màster que, com tots els meus alumnes, per a mi sempre serà molt més que un nom i una foto al Campus.

De vegades passa que els salts a l’incògnit acaben tenint conseqüències que no podem imaginar, i de cop i volta et trobes que ets professora i tutora, però resulta que també ets orientadora, assessora, motivadora i acompanyant a distància, fent equilibris per ser propera sense ser intrusiva. I quan els teus alumnes es graduen, fas un pas enrere, contenta pel seu èxit, sabent que el mèrit és seu i que tu has estat un suport més en el seu camí.

Tots sabeu, tots sabem, que fer el pas per a emprendre estudis dels anomenats «virtuals» té un punt de valentia. Com diu el vídeo de la UOC que tant m’agrada, amb l’Isaac Asimov com a protagonista, «hi ha qui és capaç de veure les coses abans que ningú», i la UOC ho va ser. Però també hi ha qui és capaç de ser valent i, malgrat procedir d’una formació bàsicament presencial o malgrat els mil interrogants («podré amb la virtualitat?, podré amb els materials?, podré amb la tecnologia?, podré combinarm’ho amb la meva feina, amb la meva vida personal, amb els fills, potser fins i tot amb els nets?, podré...?»), malgrat tot, hi ha qui fa un pas endavant i amb organització, treball, empenta i valentia, demostra que sí que pot.

I per això la UOC avui us fa un reconeixement, però no oblideu que el reconeixement més gran us el feu vosaltres mateixos, perquè cadascú en les seves circumstàncies, heu pogut i, el més important, podreu. Perquè cada repte superat, i més quan és un repte de continuïtat, esforç i llarga durada, com uns estudis universitaris, no és només un títol per a penjar a la paret, és un al·licient, és la prova que, com li vaig dir a la meva alumna, som capaços de fer això i més, i que ho farem, en l’àmbit acadèmic, professional o personal.

Com diu el vídeo de l’Isaac Asimov, la UOC ho fa possible. Però recordeu: vosaltres, sense por i amb empenta, ho heu fet realitat.

Gràcies i moltes felicitats, graduats!

18 | ACTES DE GRADUACIÓ

“Com a tutora, volia ser acompanyant de la voluntat i l’esforç de canvi de les persones.”

Vídeo del parlament de la Sra. Ester Castejón Coronado, representant del professorat col·laborador i tutor de la UOC

NOVEMBRE 2016 | 19

Parlament del Sr. Álvaro del Álamo

Senyor Rector Magnífic, Senyors vicerectors, Professors, I, sobretot, graduats, familiars i amics, que ens acompanyen en un dia tan important, un dels dies que recordareu sempre: la vostra graduació, Per a mi, és un veritable honor i privilegi poder compartir aquesta estona amb vosaltres en representació de tots els docents que han passat fins al moment per la vostra vida acadèmica. Avui soc la prova palpable que els docents de la UOC existim i no som màquines o boots en els servidors informàtics de la Universitat; la intel·ligència artificial – per bé que últimament està avançant molt– encara no ha pogut fer res contra nosaltres.

Sé que la majoria de vosaltres ve a aquest acte amb família o amics. Ho comentava fa un moment la Verónica i coincideixo plenament amb ella. Crec, graduats, que heu d’agrairlos moltes coses, agrair aquestes nits, aquestes matinades o aquests caps de setmana que potser vau estar més pendents de les PAC o de l’estudi que d’ells. Però també crec que vosaltres –marits, dones, parelles, fills, pares o mares– heu de sentir-vos orgullosos i heu de pensar en la sort que teniu de compartir la vida amb aquests superhomes i aquestes superdones, capaços de fer el sacrifici tan gran que comporta afrontar uns estudis universitaris, fer realitat un somni tenint –la majoria– feines, família, nens… i, en general, unes obligacions que no té un universitari estàndard presencial.

Álvaro del Álamo Representant del professorat col·laborador i tutor de la UOC Tutor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació Madrid, 19 de novembre de 2016

Dit això, deixeu-me que us expliqui una anècdota que em va passar fa tres o quatre anys. Un alumne de la meva aula de tutoria treballava en una consultora informàtica, plegava cada dia a les 8 h, arribava a casa i, un cop els nens eren al llit, es posava amb la UOC. A més, dedicava bona part dels caps de setmana a la Universitat. Segur que, a la majoria, això us sona. Doncs bé, habitualment es matriculava de dues o tres assignatures per semestre. Un semestre em va demanar consell per saber què em semblava que es matriculés de quatre assignatures per tal d’accelerar els estudis. Jo el primer que li vaig preguntar és què li semblava a la seva dona. Ja m’havia comentat algun cop, mig de broma, que la UOC li costaria el matrimoni. Em va dir que li feia por preguntar-li-ho. Imagineu-vos què li vaig aconsellar. Va trigar un semestre més a graduar-se, però va assolir la seva fita.

Graduats, avui celebrem i compartim un grau, un màster, una diplomatura, una llicenciatura, però també celebrem alguna cosa més. Celebrem que formem part i que ens hem titulat en una universitat única, perquè aquesta universitat és única, i ho sabem tots els que en formem part: rector, docents, alumnes de primer semestre i, sens dubte, tots vosaltres, alumnes ja graduats. I dic universitat única, no només perquè us ha brindat uns coneixements d’una disciplina determinada, sinó perquè també us ha fet molt competents tecnològicament. Una universitat que us ha preparat per ser els professionals que el futur –i ja present– necessita, capaços de treballar col·laborativament, ja que ho heu fet

20 | ACTES DE GRADUACIÓ

“Celebrem formar part i haver-nos titulat en una universitat única que ens ha preparat per ser els professionals que el futur –i ja present– necessita.”

pràcticament des del primer dia en què us vau matricular; professionals acostumats a treballar sense barreres físiques o temporals; capaços, a més, d’innovar i ser flexibles, que són també trets característics d’aquesta universitat. I d’una universitat amb aquestes característiques, no pot sortir-ne res que no siguin titulats innovadors i flexibles, capacitats importantíssimes en aquests temps canviants i impredictibles, en què hem d’estar preparats per a treballar i viure tot sovint en la incertesa.

Fa setze anys que soc tutor a la UOC. Abans ja havia tingut alguna experiència com a professor associat a la universitat presencial i puc dir que, des d’aquella primera entrevista que, aquí, a Madrid, em va fer un jove professor responsable dels meus estudis, des d’aquell moment, vaig intuir que, a la UOC, gaudiria; impossible avorrirse! Sempre m’ha meravellat l’esperit innovador i aquesta voluntat de millora contínua mitjançant el canvi, de no conformar-se mai.

Doncs bé, tot això es transmet als graduats, a vosaltres. N’estic convençut. I aquestes qualitats seran, sens dubte, gairebé tan importants com els continguts que heu estudiat al llarg d’aquests anys.

En definitiva, si ajuntem la vostra força de voluntat i motivació pel coneixement amb la preparació que heu obtingut, a més d’aquestes qualitats adquirides pel fet d’haver estudiat a la UOC, estic segur que ningú us aturarà i, si jo fos ocupador, no tindria cap dubte a contractar-vos. Segur.

Moltes gràcies. Gaudiu del vostre dia. I sort.

Vídeo del parlament del Sr. Álvaro del Álamo, representant del professorat col·laborador i tutor de la UOC

NOVEMBRE 2016 | 21

Parlament del Sr. Josep Jonàs

Rector Magnífic, Autoritats acadèmiques, Professors, tutors i consultors, Graduats, I famílies i acompanyants que avui ens trobem per celebrar i reconèixer un moment tan important, A totes i a tots, L’enhorabona i el reconeixement per tant d’esforç i tants moments de superació.

Sou aquí perquè heu entès que el vostre talent només pot desplegar la seva màxima potència connectat al coneixement. Aquesta és una de les grans lliçons apreses a la nostra universitat. El talent de les persones, el coneixement per a desenvolupar-lo i la metodologia per a connectar-lo ens permeten descobrir i oferir el millor de nosaltres mateixos. Si també ho veieu així, objectiu aconseguit. Enhorabona!

Tinc la sort d’haver passat per la graduació en tres ocasions, d’haver estat tutor després i, finalment, de poder presidir la nostra comunitat Alumni, la nostra comunitat de graduats i graduades de la qual ja podeu dir amb orgull que, des d’avui, formeu part.

Ens hem format en una universitat innovadora que ha revolucionat la manera d’entendre l’aprenentatge. Som part d’aquesta revolució, som únics i ho expliquem amb orgull. Ens hem format en una universitat centrada en la qualitat i el rigor de les seves titulacions. Ens hem format a la UOC, la nostra universitat.

Josep Jonàs President d’Alumni Barcelona, 12 de novembre de 2016 Madrid, 19 de novembre de 2016

Hem participat en un model centrat en la tutorització i l’acompanyament. Aquí les nostres habilitats i coneixements han adquirit valor; s’han potenciat i han crescut acompanyats per una metodologia oberta i flexible. Tenim la gran sort d’haver viscut un procés d’aprenentatge únic centrat en nosaltres mateixos. Aquest és un valor tan propi i tan integrat que en el futur el podrem aplicar i desenvolupar tantes vegades com vulguem.

Perquè no és «què» hem après allò que ens fa únics; és «com» hem après. I aquest tresor ens l’endurem i el tindrem sempre amb nosaltres. Ara tenim plena consciència del nostre talent i sabem com fer-lo valdre.

Roger Gomis és graduat i professor ICREA de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. Els seus estudis a la UOC li han permès afegir, al seu bagatge empresarial, nous coneixements, i ha pogut posar en marxa un projecte que intenta portar al mercat: un biomarcador per a predir la metàstasi als ossos en casos de càncer de mama.

Ara UOC Alumni agafa el relleu i us acompanya en el desenvolupament personal i professional de tot aquest bagatge. Els gairebé 60.000 professionals que formem la comunitat UOC Alumni som el reflex de totes aquestes qualitats. Afrontem els nostres

22 | ACTES DE GRADUACIÓ

“No és «què» hem après el que ens fa únics; és «com» hem après. I aquest tresor ens l’endurem i el tindrem sempre amb nosaltres.”

reptes amb la seguretat que serem innovadors i que, des del rigor, aportarem una visió única. I, sobretot, els afrontem confiant en les capacitats de les persones que ens envolten. Sabem reconèixer el talent, potenciar-lo i connectar-lo.

UOC Alumni és ara la nostra xarxa d’acompanyament. Us animo a visitar la nostra pàgina web per descobrir els serveis i beneficis de pertànyer a Alumni Prèmium. Perquè aquesta és la xarxa de persones i de serveis que ens brinda confiança i ens acompanya també en el terreny professional. Per això, amb UOC Alumni despleguem un conjunt de serveis que donen resposta a les nostres necessitats de millora i desenvolupament professional.

A UOC Alumni hem entès que la formació al llarg de la vida i la gestió permanent de les nostres carreres professionals són dos elements inseparables. Gràcies a aquests serveis, impulsem la nostra carrera amb confiança i amb seguretat, actualitzant els nostres àmbits de coneixement i potenciant la nostra trajectòria professional.

José Daniel és un graduat de 53 anys, usuari dels serveis de carrera. Ell ens feia veure la importància de l’acompanyament per tornar a trobar feina en una edat tan complicada.

I ho va aconseguir. Perquè disposem d’una gran xarxa de networking que ens ofereix la seguretat de formar part d’una organització que ens acompanya més enllà del nostre procés d’aprenentatge. Perquè som així. Hem estat innovadors quan hem hagut d’aprendre i ara volem anar més enllà quan connectem aquest talent amb els nostres reptes professionals i personals.

Moltes felicitats i molta força, companyes i companys! Ens veiem a UOC Alumni!

Vídeo del parlament del Sr. Josep Jonàs, president d’Alumni

NOVEMBRE 2016 | 23

Parlament del Sr. Arcadi Navarro

Bon dia a tothom, És un plaer ser aquí, i no només és una fórmula estàndard dir que és un plaer ser aquí. A mi em calia molt, de veritat. Em feia molta falta. Magnífic Rector, vicerectors, autoritats, amics i amigues, em feia molta falta venir a l’acte de graduació de la UOC perquè només veninthi he pogut adonar-me del significat real, dins del nom UOC, de la paraula «oberta».

Oberta vol dir «oberta a tothom», vol dir «oberta al món», però vol dir «oberta a tothom, independentment de les seves circumstàncies personals». I ha estat molt clar en veure pujar pares i mares amb fills. I ha estat encara més clar en veure passar una companya d’institut. Ella no m’ha conegut. Tampoc em ve de nou; em va ignorar durant tot l’institut. Però deixa ben clar –no sé si encara ets per aquí– que és una universitat oberta a tothom, independentment d’on vinguis i on vulguis anar.

I és bo que Catalunya hagi estat capaç de crear una universitat com aquesta. Ja l’any 1985, quan vam recuperar part de les nostres competències –no totes, però part de les nostres competències– pel que fa al sistema universitari, Catalunya va tenir clar que calia treballar fort per configurar un sistema propi amb una personalitat remarcable que la fes recognoscible internacionalment com una nació de coneixement, una nació d’universitats, de tecnologia, de recerca, que ens situés com un dels pols de coneixement més importants d’Europa i, per tant, el que calia era un sistema obert al món. I l’any 1994, com a part central d’aquesta estratègia d’obrir-se al món, es va crear la Universitat Oberta de Catalunya, que, com hem vist avui, és veritablement oberta.

Arcadi Navarro Secretari d’Universitats i Recerca, Generalitat de Catalunya Barcelona, 12 de novembre de 2016

Com deia el Molt Honorable Senyor Carles Puigdemont, president de la Generalitat, fa pocs dies en l’acte d’inauguració del curs del sistema universitari de Catalunya, part de l’èxit del nostre model es basa en el fet que des de l’any 1985 hi ha hagut diverses polítiques que han tingut efectes clau i que han estat polítiques sostingudes i han tingut continuïtat al llarg de diversos governs i diversos colors polítics.

Aquesta continuïtat, aquesta voluntat d’obertura és el que explica per damunt d’altres circumstàncies l’èxit del model universitari català, i aquest és un mèrit col·lectiu que tots hem d’ajudar a preservar. Especialment, l’hem d’ajudar a preservar davant de la dimissió de l’Estat pel que fa a la seva obligació de finançar la recerca mitjançant projectes, que ha estat una dimissió molt i molt greu.

Per això, és clau l’actitud que hem mantingut com a país davant del coneixement, davant de les universitats, davant de la recerca, perquè a Catalunya les inversions que han procedit del Govern no s’han aturat, tot i que inevitablement depenen de la disponibilitat pressupostària. Perquè cal mantenir-les.

La universitat –i avui en tenim exemples clars; cada dia, en tenim exemples més clars– no és una institució aïllada; és la part central d’un ecosistema complex amb

24 | ACTES DE GRADUACIÓ

empreses, amb agències, amb think tanks, amb incubadores, amb centres adscrits, amb proveïdors i captadors de serveis, amb agents de la innovació, amb alumnes, amb professors, amb acadèmics... I la rigidesa de les universitats tradicionals dona pas, cada vegada més, a models amb hubs, amb xarxes, amb universitats molt semblants, arreu del món, al que la UOC va ser des d’un principi. És en aquest ecosistema –en el nostre, el català– que vull destacar els acompliments d’aquesta institució. La UOC ha incrementat, en dos anys, un 13% els fons competitius de recerca, tant de l’Estat espanyol, com de Catalunya i d’Europa, com també els derivats de la signatura de convenis. Un 13% en plena crisi. En plena crisi, de fet, el que ha passat és que la vostra universitat, rector, ha obtingut el doble de projectes competitius, i això poques ho poden dir.

També la visió formativa de la UOC es mou més enllà del grau i del màster, amb un increment importantíssim del nombre d’estudiants de doctorat, que ara ja són 200, un 42% dels quals provenen de l’estranger, perquè és veritablement una universitat oberta al món.

Una universitat amb aquesta empenta, amb capacitat de resistir la crisi i de millorar malgrat la crisi, és una universitat que està plenament preparada per a afrontar el que és inevitable: el procés continu de redefinició pel que fa al seu finançament, la seva governança, el seu procés de presa de decisions, la seva regulació i el seu rendiment de comptes, fins i tot la seva orientació respecte a la societat. Estem, esteu, preparats i ens en sortirem.

A Europa, tots els governs estan posant en marxa reformes alineades amb les grans agendes internacionals. És mitjançant la transferència dels resultats de la recerca en béns innovadors i mitjançant un sistema d’ensenyament superior que pugui atreure talent internacional i inversions estrangeres que Europa se’n sortirà. I la UOC està perfectament posicionada en aquest sistema, en aquest món canviant.

Les universitats i els universitaris –tots vosaltres– ens hem de situar en un mapa cada cop més global, que està marcat per la internacionalització i per l’excel·lència com a úniques estratègies vàlides. No les úniques que et poden fer guanyar; les úniques que, de veritat, et poden permetre jugar.

Entre els reptes nous que, com a sistema, tenim, i sobre els quals hem començat a posar en marxa polítiques que són molt concretes i que tenen molt bona acollida en el nostre sistema, destacaria la transferència de coneixement. Els programes de doctorat industrial i de la indústria del coneixement, per exemple, tenen, després de tres anys de vida, un èxit molt considerable. El doctorat industrial ja té al voltant de 280 projectes en marxa, en què intervenen més de 200 empreses diferents i en què participen totes les universitats públiques, i que implica una mobilització de 40 milions d’euros –dos terços dels quals venen de fons privats.

NOVEMBRE 2016 | 25

Doncs bé, la UOC està perfectament preparada per a aquest repte i, de fet, ja té en marxa nou projectes de doctorat industrial, que són el 3,5% del total dels projectes vigents en el sistema. I hi ha un nou projecte que ha començat aquest mes de juliol que se centra en la innovació al voltant del disseny. I tres més que s’han demanat i, tot i que tenen alguna dificultat, confiem que s’acabin podent fer.

La UOC està perfectament situada a Catalunya, a Europa, al món. I la Unió Europea, que emet els seus diagnòstics sobre les regions europees, veu Catalunya –també gràcies a la UOC– com una localització cada cop més atractiva per al talent, amb una xarxa desenvolupada d’infraestructures de recerca i amb una economia oberta al coneixement. Un país –repeteixo– obert al món, tal com es va plantejar l’any 1985, amb una Universitat Oberta de Catalunya que ha de seguir liderant part d’aquesta obertura. Tenim per davant un futur brillant com a país competitiu i hem de ser capaços d’explorar-lo.

Avui, que és el dia de la vostra graduació, haureu notat que moltes vegades no us felicitava, sinó que us donava les gràcies. Avui tampoc –si m’ho permeteu– no us felicito. El que faig és donar-vos les gràcies, no en nom de mi mateix ni en nom del Govern, sinó sobretot en nom de les generacions futures. Gràcies UOC, gràcies, graduats de la UOC, per la feina enorme que fareu per a Catalunya, per al país, però també per a ajudar a canviar el món. És una gran feina la que us espera a partir d’ara, de manera que gràcies per la que heu fet i gràcies per la que fareu.

Molt bon dia!

Vídeo del parlament del Sr. Arcadi Navarro, secretari d’Universitats i Recerca, Generalitat de Catalunya

26 | ACTES DE GRADUACIÓ

“Ens hem de situar en un mapa cada cop més global, que està marcat per la internacionalització i per l’excel·lència com a úniques.”

Paraules de cloenda del Rector Mgfc. Sr. Josep A. Planell

Secretari d’Universitats i Recerca, President del Patronat, Vicerectora, President d’Alumni, Representant dels professors col·laboradors i tutors, Directors, Professors, Graduades i graduats, Familiars, amigues i amics, uoquis tots: La culminació de qualsevol projecte és un moment de plenitud. El moment concret potser només dura un instant, però darrere seu s’amaga dedicació, esforç, aprenentatge... No em refereixo als hedonistes «quinze minuts de fama» de l’Andy Warhol, sinó a instants vitals com el que heu protagonitzat tots vosaltres en desfilar per l’escenari i recollir aquest rellotge personalitzat que vol ser, alhora, símbol de la vostra titulació i reflexió sobre l’ús del temps.

Josep A. Planell Rector de la UOC Barcelona, 12 de novembre de 2016 Madrid, 19 de novembre de 2016

Només vosaltres i el vostre entorn més proper, família i amics, sabeu –saben– les il·lusions i els treballs que avui prenen sentit. Com ja heu dit alguns dels qui m’heu precedit: avui és un dia de felicitat, personal i compartida; avui toca celebrar una etapa culminada amb èxit. Però, com també avançava el president d’Alumni, encara queda camí per a fer i fites per a assolir. Som –sou– a la carena i davant nostre ja s’intueixen nous cims. Només ens cal mirar el codi de colors del vostre rellotge per a adonar-nos que la formació avui és una constant, tant pel que fa al temps que tenim com pel que fa al temps que ens agradaria tenir. Poques són les certeses en relació amb el futur, però una és clara: tot és susceptible de canviar, però la formació és avui indestriable de la vida.

Tant parlar de temps i de canvi segur que us ha recordat aquella famosa cançó del recent premi Nobel Bob Dylan Els temps estan canviant (The times they are a-changin’).

Personalment, però, trobo molt més encertada una altra frase d’una cançó posterior que diu: «No hi ha res tan estable com el canvi» (There is nothing so stable as change).

Canviem per evolucionar, per adaptar-nos, per ser millors. Canvien les institucions i, per exemple, canvia la UOC. Ho fem formalment mitjançant una nova imatge. No som davant d’un simple canvi de logotip, sinó davant d’una autèntica evolució d’un model propi amb vint anys d’experiència docent i de recerca. Un model que va reinventar la manera d’aprendre i que, compromès amb l’acompanyament durant l’aprenentatge, necessita evolucionar constantment per respondre a les noves necessitats i adaptar-se a les transformacions del món. Aquest és el nostre repte!

La nova identitat –colors, so, grafisme, tipografia...– respon al nou horitzó institucional i estratègic que hem dissenyat, amb optimisme i seny, conservant el millor de la nostra

NOVEMBRE 2016 | 27

tradició i incorporant-hi elements d’innovació i també de ruptura. Una identitat adient per a la UOC del futur. Un nou horitzó que només té sentit en la mesura que siguem capaços de dur a terme un doble repte: generar i connectar coneixement. Un nou horitzó que aspira a respondre i avançar-se a les necessitats de la societat, del mercat de treball, de la recerca i, sobretot, de les necessitats de futur de cadascun dels qui avui sou aquí i de les promocions que us han de seguir.

La UOC està a punt d’assolir els 60.000 graduats. Volem fer una aposta decidida per a esdevenir una universitat global i de referència al món, un model present allà on es necessiti formació, perquè ni la recerca ni l’aprenentatge estan avui reclosos en les etapes de formació reglada. Per això i sense descurar els diferents nivells educatius, hem de ser capaços d’oferir cursos breus, seminaris especialitzats, hem de permetre cursar assignatures soltes i hem d’estar oberts als formats innovadors que ens presenti el futur.

Perquè, de fet, la tasca de les universitats s’hauria de mesurar per la seva rendibilitat social, perquè si no, la docència o la formació no impliquen rendibilitat social o la recerca i la innovació no són components d’aquesta rendibilitat social. Estic segur que si hi hagués rànquings que mesuressin la rendibilitat social, la UOC estaria entre les primeres universitats del món. Rendibilitat social en el nostre entorn més proper, en el nostre país, però també rendibilitat social a escala global, en tots els entorns en què la UOC sigui present.

Ara amb això què volem? Volem créixer per ser millors sense deixar de ser nosaltres mateixos. Conscients que, recuperant la citació de Dylan, «no hi ha res tan estable com el canvi». Actualment, som a les portes d’una quarta revolució industrial que comportarà una acceleració dels tempos i un canvi encara més profund i disruptiu de les nostres societats, de la nostra economia i del nostre mercat de treball. Només si la UOC pot ser al costat dels professionals del futur, començant per tots vosaltres, la nostra institució tindrà sentit.

Us deia fa un moment que la formació és avui –i ho serà encara més demà– una constant en les nostres vides. Doncs bé, vull que sapigueu que, en aquest camí, mai no estareu sols. Fent un joc amb l’homofonia del nostre nom, podríem dir que «you’ll never uoc alone»: mai no caminareu sols. La UOC serà sempre al vostre costat. Volem que compteu amb nosaltres i, al mateix temps, volem comptar amb vosaltres, amb la vostra experiència i la vostra exigència, amb el vostre exemple i la vostra expertesa.

Un dels músics i tenors més coneguts actualment –com veieu, avui va de cantants–, Andrea Bocelli, va dir una vegada que «els éssers humans només som feliços quan som creadors». En altres paraules, només quan som protagonistes de la nostra vida, quan som capaços de triar el nostre camí, ens sentim feliços, ens sentim realitzats. Avui sou protagonistes d’un d’aquests moments.

28 | ACTES DE GRADUACIÓ

“Volem fer una aposta decidida per a esdevenir una universitat global i de referència al món, un model present allà on es necessiti formació.”

La meva enhorabona a tots i cadascun de vosaltres.

Felicitats i moltes gràcies!

Vídeo del parlament del Sr. Josep A. Planell, Rector Magnífic de la UOC

NOVEMBRE 2016 | 29

Premis extraordinaris 2015-2016

30 | ACTES DE GRADUACIÓ

Olga Blan Gibert Luis Furió Vilaplana Marta Vila-Puig Morera Ismael Castella Clerch Salvador Redó Martí Cristina Aulet Soler Joel Pérez Pérez Roser Astort Tomàs Victor Díaz Vieta Eulàlia Terricabras Castells Francisco Javier García Larriba Sonia Corretger Gimeno Dionisio Martínez Soler Montserrat Dolcet Nogués Anna Ferry Mestres Clara Madrid Alejos Raquel Monràs Barrientos Sonia Rodríguez Riveiro Albert Pisa Aullé Jordi Ligorit León Sandra Asensio Muniesa Isabel Ojeda Martínez Manel Soler Cases Vicente Sebastián Gil Eduardo López Sánchez Pere Francesc Ferré Jodra Leonardo Caba Jiménez Hugo Gallego Sánchez Sara Contreras Marcos Núria Arbussa Reixach Joanna Victoria Millán Delgado Joan Pau Vendrell Palacios Celia Torres Blasco Ana Rosa Cortázar Ortiz Neus Casanova Colomer

Grau d’Administració i Direcció d’Empreses Grau d’Educació Social Grau d’Educació Social Grau d’Enginyeria Informàtica Grau d’Humanitats Grau d’Informació i Documentació Grau de Comunicació Grau de Criminologia Grau de Dret Grau de Llengua i Literatura Grau de Màrqueting Grau de Relacions Laborals Grau de Telecomunicació Grau de Turisme Grau de Multimèdia Grau de Psicologia Llicenciatura d’Administració i Direcció d’Empreses Llicenciatura de Ciències del Treball Llicenciatura de Comunicació Audiovisual Llicenciatura de Comunicació Audiovisual Llicenciatura de Documentació Llicenciatura d’Estudis de l’Àsia Oriental Llicenciatura de Filologia Catalana Llicenciatura d’Humanitats Llicenciatura d’Investigació i Tècniques de Mercat Llicenciatura de Psicologia Llicenciatura de Psicopedagogia Llicenciatura de Publicitat i Relacions Públiques MU d’Anàlisi de l’Entorn Econòmic MU d’Administració i Govern Electrònic MU d’Advocacia MU d’Anàlisi Política MU d’Aplicacions Multimèdia MU de Bioinformàtica I Bioestadística MU de Dificultats d’Aprenentatge

Joel Invers Brunet Alfonso Vázquez Vázquez Noemí Alcázar Gómez Alex Ruano Ferrer Miguel Valle Valle Francisco Jesús Villaseñor García Ginés Espada Almansa Josep Antoni Reynes Serra Nuria Ruiz Morillas Gemma Bellonch Llargues Jordi Forcada Nicolau Silvia Márquez Chulilla Ana Isabel Rodríguez Codina

Begoña Méndez Seguí Jose Pedro García Ruiz Josep Farguell Magnet Sonia Godrid Robles Maria Teresa Piqué Perpiñá Carles Torras Font Francisco Calvo García María del Carmen Olaya Bouzas David Pàmies Estrems Cayetano García Pérez Manuel Castañeda Morcillo Daniel Nebot Benabarre Maria Casado Aceves Carlota Sáez Cotes Oriol Moya Ahufinger Jordi Fàbrega Simó Ricardo Díaz Muñoz Arnau Monterde Mateo Debora Carolina Lanzeni Nadia Hakim Hernández Rubén Carrillo Martín

MU de Direcció d’Organitzacions MU de Drets Humans MU de Educació i TIC (Pla nou) MU d’Educació i TIC (Pla vell) MU d’Enginyeria de Telecomunicacions (Pla nou) MU d’Enginyeria de Telecomunicacions (Pla vell) MU d’Enginyeria Informàtica MU d’Estudis Catalans MU d’Estudis de la Xina i el Japó MU de Fiscalitat MU de Gestió Cultural (Pla nou) MU de Gestió Cultural (Pla vell) MU de Gestió Estratègica de la Informació i el Coneixement a les Organitzacions MU d’Humanitats MU de la Mediterrània Antiga (Pla nou) MU de Mediterrània Antiga (Pla vell) MU de Nutrició i Salut MU de Prevenció de Riscos Laborals MU de Programari Lliure MU de Psicologia i Qualitat de Vida MU de Responsabilitat Social MU de Seguretat Informàtica MU de SIC (Pla nou) MU de SIC (Pla vell) MU de Telemedicina MU de Treball Social Sanitari MU de Turisme Sostenible Enginyeria Informàtica Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió Enginyeria Tècnica Informàtica de Sistemes Doctorat en Societat de la Informació i el Coneixement Doctorat en Societat de la Informació i el Coneixement Doctorat en Societat de la Informació i el Coneixement Doctorat en Societat de la Informació i el Coneixement

NOVEMBRE 2016 | 31

Vídeos

32 | ACTES DE GRADUACIÓ

Acte de graduació.

Barcelona, 12 de novembre de 2016.

L’Auditori. Sessió 1 (09.30 h)

Acte de graduació.

Barcelona, 12 de novembre de 2016.

L’Auditori. Sessió 2 (12.00 h)

Acte de graduació.

Barcelona, 12 de novembre de 2016.

L’Auditori. Sessió 3 (16.30 h)

Resum dels actes de graduació.

Barcelona, 12 de novembre de 2016

Acte de graduació.

Madrid, 19 de novembre de 2016.

Teatros del Canal

Crònica de l’acte de graduació.

Madrid, 19 de novembre de 2016.

Teatros del Canal

NOVEMBRE 2016 | 33

Llicència Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons Aquest text està subjecte –tret que s’indiqui el contrari– a la llicència Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-lo, distribuir-lo i comunicar-lo públicament sempre que citeu l’autor del text i la institució que el publica (UOC).

La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.es.

Crèdits Edició: Àrea de Comunicació. Marca i Estratègia Digital.

Direcció de Comunicació: Lluís Rius.

Direcció de Marca i Estratègia Digital: Yolanda Franco.

Coordinació editorial: Aleix Cabrera.

Correcció i traducció: Servei Lingüístic de la UOC. Fotografies: David Campos.

Disseny i maquetació: Inés Atienza.

Direcció postal: Universitat Oberta de Catalunya, avinguda del Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona.

34 | ACTES DE GRADUACIÓ

Totes les seus a seus.uoc.edu

Seu institucional Av. del Tibidabo, 39-43 08035 Barcelona Tel.: + 34 93 253 23 00 Seu de Mèxic Paseo de la Reforma, 265, piso 1 Col. Cuauhtémoc 06500 México D.F. Tel.: + 52 (55) 55 114206 al 08

uoc.edu

@UOCuniversitat @UOCrespon youtube.com/UOC UOC.universitat