Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Índex
Presentació President del Patronat ........................................................................................................................ Rector ........................................................................................................................................................ President del Consell ..........................................................................................................................
4 4 4
Òrgans de govern Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya .............................................................. Patronat de la FUOC ........................................................................................................................... Comissió Permanent del Patronat ................................................................................................ Consell de la FUOC ............................................................................................................................. Consell de Govern de la UOC ........................................................................................................
5 5 7 8 9
Estructura organitzativa Normes d’organització i funcionament ....................................................................................... Model d’excel·lència de la UOC .................................................................................................... La Corporació UOC ............................................................................................................................. Organització interna ............................................................................................................................ Aplicacions informàtiques de gestió ............................................................................................ Infraestructures ......................................................................................................................................
10 13 14 15 22 23
Aliances estratègiques Aliances ....................................................................................................................................................
24
Iniciatives empresarials: Grup UOC Estructura del grup empresarial .................................................................................................... Editorial UOC, SL ................................................................................................................................. Ensenyament Obert ............................................................................................................................. E-strategies ............................................................................................................................................. Eurecamèdia, SL .................................................................................................................................. Gestión del Conocimiento, SA ....................................................................................................... Graduado Multimedia ......................................................................................................................... Planeta UOC, SL .................................................................................................................................. Xarxa Virtual de Consum, SCCL ...................................................................................................
26 26 27 28 29 30 31 32 33
Docència Estudis de primer cicle, de primer i segon cicle, de segon cicle i titulació pròpia ..................................................................................................... Dades generals ................................................................................................................................. Estudis d’Economia i Empresa .................................................................................................. Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació ................................................................. Estudis de Dret i Ciència Política .............................................................................................. Estudis d’Humanitats i Filologia ................................................................................................ Estudis d’Informàtica i Multimèdia ........................................................................................... Estudis de Ciències de la Informació i Documentació ................................................... Estudis de tercer cicle ........................................................................................................................ Doctorat internacional ................................................................................................................... Formació de postgrau ........................................................................................................................ Formació de Postgrau ................................................................................................................... Universitat Oberta d’Estiu ............................................................................................................ Universidad Virtual de Verano ....................................................................................................
34 36 37 39 41 43 45 48 49 49 52 52 54 54
FUOC
Activitat
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
2
Formació preuniversitària ................................................................................................................. Curs de preparació de les proves d’accés per a persones més grans de 25 anys ................................................................................... Cursos de formació superior ...................................................................................................... Formació per a empreses ................................................................................................................. Metodologia de la UOC ..................................................................................................................... Materials d’aprenentatge .............................................................................................................. Campus Virtual .................................................................................................................................. Trobades presencials ..................................................................................................................... Avaluació institucional ................................................................................................................... Biblioteca Virtual ................................................................................................................................... Serveis i atenció a l’estudiant ......................................................................................................... Atenció a l’estudiant ....................................................................................................................... Borsa de Treball ................................................................................................................................ Vida associativa ................................................................................................................................ Promoció de l’esport ...................................................................................................................... Xarxa Virtual de Consum .............................................................................................................. Xarxa territorial .................................................................................................................................. Xarxes d’accés .................................................................................................................................. Club de Graduats i Antics Estudiants de la UOC .................................................................. Jornades Virtuals .............................................................................................................................
55
Internet Interdisciplinary Institute
..................................................................................................
89
El portal de la UOC ............................................................................................................................. Activitats, taules rodones, jornades i conferències .............................................................. Atenció al públic ...................................................................................................................................
96 99 105
55 56 57 58 58 59 60 63 68 72 72 74 75 79 80 81 85 86 88
Recerca Difusió
Cooperació solidària Campus for Peace
...............................................................................................................................
106
Memòria econòmica Introducció .............................................................................................................................................. Pressupost .............................................................................................................................................. Balanç de situació ............................................................................................................................... Compte de resultats ........................................................................................................................... Detall de les inversions ......................................................................................................................
111 113 113 115 117
Recursos
3
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Presentació La Universitat Oberta de Catalunya ha aconseguit multiplicar en pocs anys el nombre de graduats i llicenciats –més d’un miler–, ha estès la formació contínua a molts col·lectius per als quals era molt difícil accedir-hi, s’ha fet present internacionalment i ha incrementat el seu prestigi i el de Catalunya. A la base de tots aquests èxits, però, hi ha la recerca, és a dir, la reflexió sobre els mètodes i els instruments que s’han posat al servei de la docència, l’experimentació tecnològica aplicada a la formació, un ampli ventall de recursos destinats a fer més eficient l’ensenyament superior i l’establiment de xarxes de formació adreçades a col·lectius específics. S’ha fet molt. És en aquest context de recerca i de reflexió sobre la societat de la informació i el seu impacte en els diferents àmbits de coneixement i en la societat, que des de la UOC, i amb ple suport institucional, vam considerar oportú engegar el Projecte Internet Catalunya. Aquest programa de recerca interdisciplinari –s’estructura en set estudis sectorials– sobre la societat de la informació a Catalunya, coordinat pels professors Manuel Castells i Imma Tubella, el lidera i l’executa l’equip d’investigadors de l’institut de recerca de la UOC –l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3)– i compta amb el finançament de la Generalitat de Catalunya. Aquest és només un aspecte, però certament un aspecte important i simptomàtic, de tot el que la UOC pot fer pel país. Fer possible una anàlisi rigorosa de com les tecnologies de la informació i la comunicació s’apliquen –i cal que s’apliquin– a l’empresa, a l’Administració pública, a la xarxa universitària, a les escoles catalanes i a la sanitat és d’una enorme transcendència per al futur. Andreu Mas-Colell President del Patronat de la FUOC
Aquest ha estat un curs productiu. Cal que ho hagi estat perquè, per a una universitat com la UOC, consolidar-se requereix un alt grau de productivitat. És a dir, objectius, projectes estratègics, planificació i cohesió. En el moment de donar compte a la societat del que ha fet la Universitat Oberta de Catalunya en el curs acadèmic 2001-2002, val la pena constatar-ho perquè darrere hi ha l’esforç i el treball d’un col·lectiu d’estudiants, professors i personal de gestió de la Universitat que mereix el reconeixement de tothom. La vida de la nostra universitat –en un procés dinàmic constant– s’ha orientat a l’assoliment de sis objectius estratègics bàsics: l’aprofundiment en la innovació docent, especialment pel que fa a la formació contínua; el desplegament de la recerca per mitjà de l’IN3, en la doble funció de suport als programes promoguts pel professorat de la UOC i de foment d’aliances i projectes internacionals d’investigació que situïn la Universitat com a referent d’excel·lència en l’àmbit de la societat de la informació i el coneixement; el desenvolupament d’iniciatives de difusió del coneixement en els àmbits específics de la UOC, i l’assumpció i integració progressiva de l’anglès com a llengua vehicular dels estudis de la UOC, juntament amb el català i el castellà. No és possible resseguir aquí tot el que anem aconseguint dia a dia i que s’expressa en el seguit de fites assolides –nous llicenciats, projecció internacional, publicacions, projectes de recerca, creixement de l’oferta formativa– que ens caracteritzen com a universitat. Voldria, però, destacar tres fets simptomàtics i indicatius de la nostra activitat: el primer doctorat atorgat a la UOC, culminació lògica i natural del cicle educatiu universitari i símbol dels ja més de 200 estudiants d’arreu del món que participen en el programa de doctorat; el desplegament del Club de Graduats, que ens permetrà mantenir vincles i estímuls amb tots els que s’han format a la UOC, i l’èxit assolit per Lletra, l’espai virtual de literatura catalana dinamitzat des de la UOC, però que només s’entén pel que té d’interacció i col·laboració entre institucions, pel que té de projecció de la cultura catalana al món i pel que té d’ús de les noves tecnologies al servei de les humanitats. A totes les persones que ho han fet possible –tot el que hem fet possible entre tots–, moltes gràcies.
En la mateixa naturalesa de la Universitat Oberta de Catalunya hi trobem inscrita l’aposta per la projecció internacional. Aquest ha estat un dels eixos estratègics de la Universitat que han marcat el curs acadèmic 2001-2002. De fet, una universitat no presencial com la UOC ha de transcendir les limitacions territorials i físiques que a vegades poden condicionar altres models. Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han fet possible l’accés a la formació universitària de la UOC de moltes persones a les quals altrament no hauria estat possible accedir-hi. La formació no presencial i la plena integració de les TIC són a la base de la labor de difusió i projecció arreu del món del model formatiu de la UOC. En aquest sentit, la UOC ha engegat algunes línies d’actuació bàsiques. En primer lloc, la generació d’una oferta docent en llengua espanyola adreçada a la resta de l’Estat i a Llatinoamèrica. En segon lloc, l’establiment a la UOC de la co-seu del Consell Internacional per a l’Ensenyament a Distància (ICDE), organisme internacional que promou la formació a distància a fi d’afavorir el màxim accés a la formació al llarg de tota la vida, amb un especial èmfasi en les metodologies i tecnologies que en són facilitadores. I, finalment, volem destacar l’impuls a la presència de la UOC a Europa, l’Amèrica Llatina i Àsia, mitjançant la construcció d’una xarxa d’aliances –actualment ja més d’un centenar– amb altres universitats i institucions educatives i de recerca en els àmbits nacional, regional i local de cada país. No ha de sorprendre aquesta orientació de la UOC, que troba en aquesta projecció internacional prestigi i recursos. Però el que hi troba, sobretot, és la millor manera d’acomplir la seva vocació universitària de difondre i fer arribar la formació a tots els racons on algú la necessiti. Josep Vilarasau President del Consell de la FUOC
Gabriel Ferraté i Pascual Rector de la UOC
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
4
FUOC Òrgans de govern
La Fundació per a la Universitat
També en formen part la Fundació
Oberta de Catalunya, creada el 6
Enciclopèdia Catalana, la Fundació
d'octubre del 1994, es regeix per un
Lara i la Fundació Telefònica.
patronat integrat per entitats Fundació
d'àmplia implantació a tot el territori i
El procés constitutiu continua amb
per a la Universitat
dotades d'un gran prestigi social. En
l'aprovació per unanimitat de la Llei
Oberta de Catalunya
són fundadors la Generalitat de
3/1995, de 6 d'abril, de
Catalunya, que hi té majoria, la
reconeixement de la UOC, i la seva
Federació Catalana de Caixes
publicació al DOGC núm. 2040, de
d'Estalvi, la Cambra de Comerç,
21/04/95.
Indústria i Navegació de Barcelona, Televisió de Catalunya, SA, i Catalunya Ràdio, Servei de Radiodifusió de la Generalitat, SA.
Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya
Patronat
UOC
Consell de la FUOC
Comissió Permanent
Consell de Govern
Patronat de la FUOC
El Patronat és el màxim òrgan de
i funcionament de la Universitat
representació, govern i administració
Oberta de Catalunya, nomenar i
de la Fundació segons els seus
revocar el rector i el gerent, aprovar
estatuts (secció 1, article 149). Les
el pressupost i els balanços de la
principals funcions del Patronat
Universitat, aprovar el pla d'actuació
respecte de la Universitat Oberta de
presentat pel rector i avaluar-ne els
Catalunya són: aprovar, i si escau
resultats.
modificar, les Normes d'organització
5
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Membres del Patronat de la FUOC
Andreu Mas-Colell, conseller d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya President Antoni Serra-Ramoneda, president de la Caixa de Catalunya Vicepresident Josep Grifoll, secretari general del Departament d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya Vicepresident Antoni Giró, director general d'Universitats Vocal David Serrat, director general de Recerca (substituït amb data 30 d'abril del 2002 per Joaquim Casal i Fàbrega, director general de Recerca) Vocal Francesc Cabré, president de la Cambra de Comerç de Reus Vocal
Carme-Laura Gil, consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya Vocal José Manuel Lara Bosch, president de la Fundació José Manuel Lara Vocal Carles Martín Badell, secretari general per a la Societat de la Informació del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya (substituït amb data 8 de gener del 2002 per Jordi Alvinyà i Rovira, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya) Vocal Gabriel Ferraté, rector de la Universitat Oberta de Catalunya*
Miquel Puig, director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (substituït amb data 2 d'abril del 2002 per Vicenç Villatoro, director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió) Vocal
Xavier Aragay, director de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya*
Pere Rifà, director de Caixa Sabadell Vocal
* Amb veu però sense vot.
Antoni Negre, president de la Cambra de Comerç de Barcelona (fins al juny del 2002) Vocal
Ampliació dels membres del Patronat segons acord del Ple del Patronat
Lluís Franco, conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya Vocal
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Benet Llebaria, director de la Fundació Enciclopèdia Catalana Vocal
Enrique Alcántara, secretari de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya*
Fernando Villalonga, director general de la Fundació Telefònica (acceptació del càrrec el 25 de febrer del 2002) Vocal
6
Comissió Permanent del Patronat
El Patronat de la Fundació delega
de la Fundació i és l'encarregada
algunes de les seves funcions en la
de dirigir-ne els afers ordinaris.
Comissió Permanent, que és l'òrgan permanent d'administració i gestió
Membres de la Comissió Permanent del Patronat
Antoni Giró, director general d'Universitats President Francesc Cabré, president de la Cambra de Comerç de Reus Vocal Miquel Puig, director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (substituït amb data 2 d'abril del 2002 per Vicenç Villatoro, director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió) Vocal
Gabriel Ferraté, rector de la Universitat Oberta de Catalunya* Xavier Aragay, director de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya* Enrique Alcántara, secretari de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya* * Amb veu però sense vot.
Pere Rifà, director de Caixa Sabadell Vocal Carles Martín Badell, secretari general per a la Societat de la Informació del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya (substituït amb data 8 de gener del 2002 per Jordi Alvinyà i Rovira, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya) Vocal
7
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Consell de la FUOC
El Patronat és assistit pel Consell de
L'integren, a més del rector de la
la FUOC, òrgan consultiu de la
UOC i del director de la FUOC,
Fundació, segons l'Acord de 28 de
representants del Parlament (2), de
desembre de 1995, del Govern de la
les universitats públiques (4), de les
Generalitat de Catalunya, pel qual
organitzacions empresarials (2) i
s'aproven la composició i les
sindicals (2), i diverses personalitats
funcions del Consell (Resolució de 8
de l'àmbit de la recerca i de la
de gener de 1996).
cultura (5). Conté, per tant, una àmplia representació de la societat
La funció del Consell de la FUOC és
catalana, la qual la Universitat, pel
informar del pressupost, la
seu caràcter de servei públic, té la
programació i el nomenament del
voluntat i el deure de servir.
rector de la Universitat Oberta de Catalunya.
Membres del Consell de la FUOC Consellers-representants nomenats pel Parlament de Catalunya:
Consellers-representants nomenats pel Patronat de la FUOC:
Josep Laporte, excomissionat d'Universitats i Recerca Joan Majó, conseller de l'European Institute for the Media
Josep Vilarasau, president de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona President Manuel Castellet, president de l'Institut d'Estudis Catalans Carmina Virgili, senadora Lluís Monreal, director general de la Fundació "la Caixa" (fins al 7 de març del 2002)
Consellers-representants de les universitats públiques catalanes designats pel Consell Interuniversitari de Catalunya: Josep M. Nadal i Farreras, rector de la UdG (fins al 19 de març del 2002) Carles Solà, rector de la UAB (fins al 19 de març del 2002) Jaume Pagès, rector de la UPC (fins al 19 de març del 2002) Lluís Arola i Ferrer, rector de la URV Consellers-representants designats per les organitzacions empresarials legalment constituïdes més implantades a Catalunya:
Gabriel Ferraté, rector de la Universitat Oberta de Catalunya Xavier Aragay, director de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya Enrique Alcántara, secretari de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya* * Amb veu però sense vot.
Josep A. Díaz Salanova, vicepresident de Foment Lluís Godayol, representant de PIMEC Consellers-representants designats per les organitzacions sindicals legalment constituïdes més representatives a Catalunya: César López Sánchez, representat de CCOO Jordi Fayos i López, representant d'UGT
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
8
Consell de Govern de la UOC
L'organització interna de la
El rector és la primera autoritat de la
Universitat Oberta de Catalunya té
Universitat i li correspon la màxima
en el Consell de Govern
responsabilitat en la representació, el
el màxim òrgan col·legiat de govern,
govern i l'administració de la
amb la funció d'orientar, planificar i
Universitat. És assistit pels
avaluar l'activitat universitària i
vicerectors i pel gerent, al qual
d’establir les línies generals
correspon la direcció de la gestió
d'actuació de la Universitat en tots
ordinària de la Universitat.
els seus àmbits.
Membres del Consell de Govern de la UOC
Gabriel Ferraté Rector
Joan Fuster Vicerector d'Acció i Relacions Culturals
Josep Coll Vicerector de Política Acadèmica
Francisco Rubio Vicerector de Relacions Internacionals
Imma Tubella Vicerectora de Recerca
Xavier Aragay Gerent
Francesc Vallverdú Vicerector de Metodologia i Innovació Educativa
9
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Estructura organitzativa Normes d'organització i funcionament
3. Formació continuada. La
b) Ha d'afavorir un clima de
Universitat Oberta de Catalunya
tolerància entre les persones, i
considera que la formació
creu que la formació universitària
universitària ha de promoure la
ha d'ajudar a formar aquesta
convicció que és necessari
mentalitat col·lectiva.
completar aquesta formació d'una manera recurrent i continuada al llarg
c) Reclama de tots els membres de
de tota la vida. Per aquesta raó, la
la comunitat universitària la
En el curs acadèmic 1996-1997,
Universitat Oberta de Catalunya, a
necessària obertura als canvis i a
el Govern de la Generalitat va
més d'actuar en l'àmbit de la
les innovacions que transformen i
ratificar (amb data 1 d'abril de 1997)
formació inicial, ho fa també en el de
enriqueixen el nostre món.
les Normes d'organització i
la formació continuada. 7. Servei a la comunitat. La
funcionament que havia aprovat el Patronat de la Fundació. Aquest
4. Innovació i recerca. Cada sector
Universitat Oberta de Catalunya és
procés responia al que preveia
d'activitat de la Universitat té
conscient de prestar un servei públic
l'article 1.1 de la Llei 3/1995,
l'objectiu d'introduir les innovacions
i, en conseqüència:
de reconeixement de la Universitat
necessàries per al perfeccionament
Oberta de Catalunya.
constant de la seva tasca al servei
a) Treballa per a la societat catalana
de la societat. Aquesta orientació és
i, per tant, està arrelada a la seva
Posades en funcionament durant
singularment pertinent en les tasques
realitat cultural, social, científica i
el curs 1997-1998, les Normes
de recerca. En aquest sentit, la
lingüística, i està entroncada amb
d'organització i funcionament
Universitat Oberta de Catalunya
les seves necessitats industrials,
regeixen la Universitat Oberta
estimula la recerca acadèmica del
comercials, artístiques i de serveis.
de Catalunya i estableixen com a
professorat i la recerca pedagògica i
En aquest sentit, el català és la
criteris generals d'actuació els punts
tècnica, en les quals han de
llengua pròpia i oficial de la
següents:
participar tots els sectors de la
Universitat Oberta de Catalunya,
Universitat.
sense perjudici del que disposa l'article 3.2 de l'Estatut
1. Qualitat. Per les funcions que té assignades, la Universitat està
5. Participació. La iniciativa i el
d'autonomia de Catalunya i, per
obligada a exigir-se la màxima
consell de tots els membres de la
això, la Universitat Oberta de
qualitat en docència, en recerca
comunitat universitària són igualment
Catalunya potenciarà el ple ús de
i en tots els serveis educatius
imprescindibles per al bon
la llengua catalana en tots els seus
que ofereix.
funcionament de la Universitat i, per
àmbits i establirà els mitjans
això, la Universitat Oberta de
adequats per a assegurar-ne la
2. Informació i formació. La
Catalunya es dota dels òrgans de
comprensió i la utilització per part
Universitat Oberta de Catalunya
consulta, assessorament i
del personal docent i els
entén que el servei que presta als
coordinació que el facin possible.
estudiants.
estudiants no és solament informatiu sinó també formatiu i, per tant,
6. Mentalitat oberta. La Universitat
treballa per un model pedagògic
treballa des de la consciència de la
la Universitat siguin iguals per a
atent a la singularitat de les
dimensió internacional de la pròpia
tothom.
persones i busca completar la
activitat i del sentit de l'evolució del
preparació professional dels
món, que fa cada vegada més
estudiants amb una formació
relatives les distàncies i les
estructura de gestió racionalitzada
humana completa.
diferències entre les persones i, per
i eficient.
b) Ha de garantir que els beneficis de
c) Està obligada a tenir una
tant: a) Es creu obligada a facilitar als estudiants una formació que els prepari per a aquesta dimensió global de la pròpia professió.
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
10
8. Coordinació. Com a garantia
9. Gestió eficient. La Universitat
de la qualitat dels serveis que presta
Oberta de Catalunya vol administrar
col·legiats de govern– que té com
la Universitat, les presents normes
amb austeritat i eficiència els
a màxima instància col·legiada el
d'organització volen assegurar la
recursos públics que s'hi esmercen.
Consell de Govern (rector,
integració i l'eficiència de totes les
En aquest sentit, es dotarà de
vicerectors i gerent), dues
activitats de la Universitat. Per això,
l'organització estrictament necessària
comissions específiques per a
la Universitat Oberta de Catalunya:
per a aconseguir els objectius que té
cadascuna de les dues grans àrees
assignats. Així mateix, per estricta
de treball de la Universitat, la
a) Assigna al rector i al Consell
- Una organització interna –òrgans
responsabilitat social i per a garantir
docent (Comissió Acadèmica) i la
de Govern les màximes
la plena viabilitat del seu projecte
de gestió (Comissió de Gestió), i
responsabilitats acadèmiques
educatiu, la Universitat vetllarà per
una Comissió de Coordinació
sobre el govern de la Universitat, i
aconseguir fonts de finançament
que presideix el rector i que
totes les altres que els corresponen.
alternatives, que inclouran, entre
reuneix els membres de les dues
d'altres, la rendibilització dels seus
comissions anteriors.
b) Atribueix a cada sector d'activitat una autonomia d'iniciativa i de
actius en l'àmbit de l'ensenyament no presencial.
gestió adequades per a poder
- La participació dels estudiants en la vida de la Universitat (comunitat
respondre, amb la capacitat i la
10. Avaluació. La Universitat Oberta
universitària), que implica
professionalitat necessàries, a les
de Catalunya referma el seu
eleccions democràtiques per via
responsabilitats que se li assignin.
compromís amb l'avaluació
telemàtica, la participació en les
permanent de la institució com a
comissions dels centres de suport i
garantia per al progrés d'aquesta
en les comissions d'estudis,
universitat.
enquestes sistemàtiques d'opinió i
c) Atribueix a la docència, a la recerca, a la tècnica i a la gestió una funció instrumental al servei
una activitat orientada a una
de la formació dels estudiants. Per
A més, les Normes d'organització i
incidència positiva de l'opinió dels
tant, aquestes activitats no són
funcionament estableixen:
estudiants, com a usuaris de la
considerades finalitats en elles mateixes.
Universitat, en la valoració del - Una estructura de govern –òrgans
servei que se'ls presta.
unipersonals de govern– d) No assigna graus jeràrquics a les
centrada en la figura del rector. El
- El compromís de la Universitat
diverses activitats. En aquest
rector és assistit per un gerent,
d'avaluar sistemàticament els
sentit, cada sector d'activitat de la
que es responsabilitza de la gestió
resultats de la seva activitat com
Universitat Oberta de Catalunya té
ordinària de la Universitat, i pels
a garantia de progrés.
el seu àmbit d'actuació, que
vicerectors.
necessàriament ha de coordinar-se amb la resta d'activitats. La responsabilitat d'aquesta coordinació la tenen el rector i el Consell de Govern.
11
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Eleccions de les comissions
D'acord amb les Normes
i els òrgans de representació dels
d'estudis
d'organització i funcionament que
estudiants –la Comissió de Campus,
regeixen la UOC, aprovades pel
les comissions d'estudis i les
Patronat de la Fundació per a la
comissions de centres de suport–,
Universitat Oberta de Catalunya i
les eleccions dels membres de les
ratificades pel Govern de la
comissions d'estudis van ser
Generalitat mitjançant el Decret d'1
convocades pel rector el dia 5 de
d'abril de 1997, en què es defineixen
novembre del 2001 i els resultats
els aspectes referents a la
definitius van ser publicats el 25 de
participació de la comunitat en el
gener del 2002.
funcionament de la Universitat
Candidats
Van ser candidats o electors en
Es van presentar 66 candidats, que
aquestes eleccions tots els
van disposar d'espais per a ubicar
estudiants matriculats en algun dels
pàgines web, taulers de debat i una
estudis de les titulacions
llista de distribució per a adreçar-se
homologades de primer i segon cicle
als seus electors.
que imparteix la Universitat Oberta de Catalunya en llengua catalana, inclosos els estudiants que no estaven matriculats en el semestre en què hi havia les eleccions o que, com a màxim, feia dos semestres consecutius que no es matriculaven.
Votacions
L'acte de votació es va fer mitjançant
Van votar 1.131 persones, que
el dispositiu habilitat a aquest efecte
representen el 6,25% de l'electorat.
al Campus Virtual. Aquest dispositiu permetia votar als integrants del cens.
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
12
Model d'excel·lència de la UOC
La UOC vol ser una institució que
El conjunt de polítiques, sistemes i
excel·leixi en cada un dels serveis
eines pròpies que la UOC ha
que presta. Per a poder assolir
desplegat és el que anomenem
aquesta fita ens dotem de les
model d'excel·lència.
polítiques i eines pròpies de les universitats i les institucions de qualitat reconeguda.
Coneixements
Execució
Avaluació
os rs cu Re
Ac tiv ita ts
Estratègia
Aquest model s'aplica a qualsevol
necessaris per a fer possible que
dimensió de la UOC, sia en l'àmbit
totes les activitats s'integrin de
institucional, sia en el d'una activitat
manera sistemàtica i s'orientin a
concreta.
l'assoliment de resultats, impulsant les aliances necessàries i la gestió
Per a dur-lo a terme es
eficaç dels recursos.
desenvolupen els sistemes
13
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
La Corporació UOC
La UOC, com a organització, ha crescut, s'ha diversificat i s'ha fet complexa. Aquesta realitat fa que hagi canviat radicalment la manera d'organitzar la seva activitat. L'estructura d'aquest període es basa en cinc pilars:
Corporació UOC
IN3
Iniciatives a Internet
Divisió Catalunya
Divisió Iberoamèrica
Empreses
La Corporació té la missió de definir
l'activitat de docència, la UOC es
les línies estratègiques de la UOC i
vol situar al món com un dels
ha planificat la seva actuació basant-
principals líders de referència en
se en tres tipus d'activitats: la
l'àmbit de la formació no presencial
recerca, la docència i la difusió.
per via telemàtica. La difusió del coneixement és també una activitat
Mitjançant l'activitat de recerca es
essencial, que es fa per mitjà
pretén liderar l'estudi de l'impacte
d'Internet (Portal) i d'activitats com
que provoca en la societat l'ús
trobades i congressos, i per altres
intensiu de les noves tecnologies de
mitjans com l'Editorial UOC.
la informació i la comunicació. Amb
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
14
Organització interna
Comissió Estratègica
IN3 Toni Riu
Direccions d’estudis
Vicerectorat i Gerència
Isidor Marí Humanitats i Filologia
Joan Fuster
Joan Prats Dret i Ciència Política
Francesc Vallverdú
Agustí Canals Informació i Documentació Jordi Vilaseca Economia i Empresa Carles Sigalés Psicologia i Ciències de l'Educació Rafael Macau Informàtica i Multimèdia
Direccions d’àrea Albert Sangrà Metodologia
Josep Coll Imma Tubella Francisco Rubio Xavier Aragay Carles Esquerré
Lourdes Anglès Economia Conxita Marlés Màrqueting Assumpta Civit Recursos Humans
Gabinets
Adoració Pérez Biblioteca
Sònia Perelló Premsa
Francesc Noguera Tecnologia
Iniciatives a Internet Genís Roca
J. M. Oliveras Rectorat Encarna Silva Gerència
Divisió Iberoamèrica (estudis en espanyol)
Divisió Catalunya (estudis en català) Josep Riera
Antonio Guerín Lluís Tarín
Empreses Isaías Taboas
15
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Comissió Operativa de Gestió de la Divisió Catalunya
Comissió Estratègica
Caps operatius Telecomunicacions Antoni Roure Infraestructures Tecnològiques Pedro Mingueza Desenvolupament d’Intranets Magí Almirall
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Disseny Organitzatiu i Gestió de l’Equip Professional Carles Cortada Desenvolupament de l’Equip Professional Àngels Paredes
Aplicacions Informàtiques de Gestió Juanjo Martí
Coordinació i Gestió Docent Carles Ramírez
Informació per a la Gestió Maria Taulats
Atenció a l’Estudiant Esther Gonzalvo
Gestió Financera i Fiscal Josep Izquierdo
Serveis de Documentació Patrícia Riera
Gestió Pressupostària Rosa Otero
Gestió del Material Bibliogràfic Núria Soler
Servei Lingüístic Imma Sánchez
Biblioteca Digital Marta Enrech
Màrqueting Operacional Antoni Martínez
Activitats i Territori Jaume Moregó
Serveis i Dinamització de la Comunitat Ricard Giménez
Infraestructures i Logística Ricard Collado
16
Comissió de Programes de la Divisió Catalunya
Gerent dels estudis reglats en català Josep Riera
Directors dels programes dels estudis reglats en català Estudis d’Economia i Empresa
Estudis d’Humanitats i Filologia
Elisabet Ruiz Directora de Programa d’Administració i Direcció d’Empreses
Joan Pujolar Director de Programa de Filologia
Enric Serradell Director de Programa de Ciències Empresarials
Miquel Strubell Director de Programa d’Humanitats
Estudis d’Informàtica i Multimèdia Antoni Meseguer Director de Programa de Ciències del Treball Inma Rodríguez Ardura Directora de Programa d'Investigació i Tècniques de Mercat Esther Pérez Directora de Programa de Turisme
M. Jesús Marco Directora de Programa d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió Josep Prieto Director de Programa d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes Ramon Segret Director de Programa d’Enginyeria Informàtica
Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació Estudis d'Informació i Documentació Anna Pagès Directora de Programa de Psicopedagogia Montse Vall-llobera Directora de programa de Psicologia
Toni Roig Director de Programa de Comunicació Audiovisual Eva Ortoll Directora de Programa de Documentació
Estudis de Dret i Ciència Política Raquel Xalabarder Directora de Programa de Dret Ana Sofia Cardenal Directora de Programa de Ciències Polítiques i de l'Administració
17
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Estructura organitzativa de la Divisió Iberoamèrica
Director de la Divisió Iberoamèrica Antonio Guerín
Director de Formació Continuada Lluís Tarín Directora de Postgrau Teresa Arbués Formació per a Empreses Mario Robles Fernando García
Directors de programa Josep M. Batalla Programes de Ciències Empresarials, Administració i Direcció d'Empreses i Ciències del Treball Jordi Menéndez Programa de Psicopedagogia i Psicologia Anna Sala Programa de Dret Joan Manuel Marquès Programa d'Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió i de Sistemes
Direcció Acadèmica Isabel Solà - Lluís Tarín Direcció d’Operacions Juan Antonio Taboada Direcció de Màrqueting Ladislau Girona Direcció de Finances Marta Martínez Directora de Recursos Humans Montserrat Matute Informàtica Eloi Serra
Sandra Sanz Programa de Documentació
Director de l'oficina de Madrid Fernando García
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
18
Estructura del personal de gestió
ió ecc Dir
Direcció de la UOC (a)
3
Direcció d'àrees estratègiques (b)
8
s net rt abi g / upo tius es a d r pe tres so ent cen rup e doc g d l e a s s r d n nic sto ps rso Tèc Pe Ge Ca
s rs atiu istr ado n i rm m o f d In A
3
10
4
25
9
1
18
5
1
6
5
Relacions Internacionals Estudis d'Economia i Empresa
15
1
16
Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació
10
1
11
Estudis d'Humanitats i Filologia
18
1
19
Estudis de Dret i Ciència Política
12
1
13
Estudis d'Informàtica i Multimèdia
14
1
15
Estudis d'Informació i Documentació
6
1
7
Programa de Doctorat
3
Biblioteca Digital
1
3 2
3
Gestió de Material Bibliogràfic
1
6
7
Serveis de Documentació
1
4
5
Atenció a l'Estudiant
1
21
Servei Lingüístic
1
3
Coordinació i Gestió Docent
1
12
2
15
Gestió Financera i Fiscal
1
11
2
14
Gestió Pressupostària
1
3
Infraestructures i Logística
1
9
Màrqueting Operacional
1
8
Desenvolupament i Disseny Organitzatiu de l'Equip Professional
2
Activitats i Territori
9
31 4
4 5
15 9
11 1
13 8
7
14
30
Serveis de Dinamització de la Comunitat
1
5
Telecomunicació
1
4
6
Desenvolupament d'Intranets
1
7
8
Aplicacions Informàtiques de Gestió
1
4
5
Infraestructures Tecnològiques
1
5
6
Informació per a la Gestió
1
1
2
1
6
IN3
1
21
1
23
Iniciatives a Internet
1
6
1
8
Campus for Peace
1
EVIU
1
5
1
1 7
Altres (c)
2
28
9
39
184
17
22
8
116 1
30
22
17
22
8
117
214
55
Projectes/temporals
33
14
394
14
447
53
(a) Inclou Gabinet del Rector, Gerència i Gabinet de Premsa. (b) Inclou direccions estratègiques i Gerència de Titulacions Homologades i Titulacions Pròpies. (c) Inclou Formació Continuada i Divisió Iberoamèrica.
19
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Estructura del personal docent
Professorat propi
Professorat propi
Manuel Armayones Ruiz
Joan Elies Adell Pitarch
Antoni Badia Garganté
Elisenda Ardèvol Piera
Elena Barberà Gregori
Federico Borges Saiz
Guillem Bautista Pérez
Laura Borràs Castanyer
Ana M. Gálvez Mozo
Joan Campàs Montaner
Director d’estudis
Adriana Gil Juárez
César Carreras Monfort
Jordi Vilaseca Requena
Eulalia Hernández Encuentra
Salvador Climent Roca
Josep M. Mominó de la Iglesia
Pauline Ernest
Directors de programa
Modesta Pousada Fernández
Narcís Figueras Capdevila
Josep M. Batalla Busquets
Lourdes Valiente i Barros
Joan Fuster Sobrepere
Antoni Meseguer Artola
Josep Vivas Elias
Joseph Hopkins
Estudis d'Economia i Empresa
Esther Pérez Martell
Mar Massanell Messalles
Inma Rodríguez Ardura Elisabet Ruiz Dotras
Glòria Munilla Cabrillana Estudis de Dret i Ciència Política
Enric Serradell López
Adela Ros Híjar Director d’estudis
Professorat propi
Francesc Núñez Mosteo Agnès Vayreda Duran
Joan Prats Català
Gisela Ammetller Montes Carlos F. Cabañero Pisa
Director adjunt dels Estudis
David Castillo Merino
Pere Fabra Abat
Rosa Colomé Perales
Estudis d'Informàtica i Multimèdia Director d’estudis
Josep Coll Bertran
Directors de programa
Pilar Ficapal Cusí
Ana Sofia Cardenal Izquierdo
Carolina Hintzmann Colominas
Anna Sala Andrés
Directors de programa
Ángel Alejandro Juan Pérez
Raquel Xalabarder Plantada
Ferran Giménez Prado
Josep Lladós Masllorens
Rafael Macau Nadal
Josep M. Marco Simó
M. Jesús Martínez Argüelles
Professorat propi
Dolors Plana Erta
Albert Batlle Rubio
Francisco Rubio Royo
Agustí Cerrillo Martínez
M. Mar Sabadell Bosch
Ana María Delgado García
Joan Torrent Sellens
Antoni Galiano Barajas
Francesc Vallverdú Bayés
Jordi García Albero
Professorat propi
Mark Jeffery
Carlos Casado Martínez
Óscar Morales García
Judith Clares
Estudis de Psicologia i Ciències
Miquel Peguera Poch
César Córcoles Briongos
de l'Educació
Marta Poblet Balcell
Atanasi Daradoumis Haralabus
Mònica Vilasau Solana
Montse Guitert Catasús
Director d’estudis
M. Jesús Marco Galindo Joan Manuel Marquès Puig Josep Prieto Blázquez Ramon Segret Sala
Jordi Herrera Joancomartí
Carles Sigalés Conde
Antoni Marín Amatller Estudis d'Humanitats i Filologia
Directors de programa
David Megías Jiménez Julià Minguillón Alfonso
Jordi Menéndez Pablo
Director d’estudis
Anna Pagès Santacana
Isidor Marí i Mayans
Montse Vall-llovera Llovet Directors de programa Joan Pujolar Cos Miquel Strubell Trueta
Enric Mor Pera M. Asunción Muñoz Fernández Laura Porta Simó M. Àngels Rius Gavidia M. Elena Rodríguez González Teresa Romeu Fontanillas Francesc Saigí Rubió Eugènia Santamaria Pérez Jordi Serra Ruiz Montse Serra Vizern
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
20
Estudis de Ciències de la Informació i Documentació Director d’estudis
Professorat propi
Agustí Canals i Parera Gemma Andreu i Pérez Directors de programa
Josep Cobarsí Morales
Eva Ortoll Espinet
Pablo Lara Navarra
Toni Roig Telo
Mario Pérez Gutiérrez
Sandra Sanz Martos
Víctor Renobell Santaren Imma Tubella Casadevall
Personal docent col·laborador
Estudis
Tutors
Consultors
Total
Economia i Empresa
92
251
343
Psicologia i Ciències de l'Educació
29
105
134
Dret i Ciència Política
22
90
112
Humanitats i Filologia
30
140
170
Informàtica i Multimèdia
59
212
271
Ciències de la Informació i la Comunicació
15
68
83
Total
247
866
1.113
de les titulacions homologades en català i castellà
Doctorat
Formació per a Empreses
Direcció científica
Mario Robles Zafra
Manuel Castells Oliván Imma Tubella Casadevall
Directors de programa Matías Álvarez González
Director de programa
Montserrat Atienza Alarcón
Eduard Aibar Puentes
Anabel Marín Gonzàlvez Alejandro Martín Revilla
Professorat
Jesús Mendoza Jorge
Teresa Sancho Vinuesa
M. Elena Rodríguez Vall-llovera Directors de projectes
Formació Continuada
Julià Vilar Herms Josefa Pedrero Rojo
Direcció de Formació Continuada
Toni Ramos Medina
Lluís Tarín Martínez Direcció de Postgrau Teresa Arbués Visús
21
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Aplicacions informàtiques
Durant aquest curs hem continuat
Al llarg d'aquest curs s'han implantat
de gestió
desenvolupant les aplicacions i els
les eines de gestió següents:
sistemes necessaris perquè totes les activitats lligades a la gestió s'integrin d'una manera sistemàtica
– Servei de consultes per als estudiants (CUC)
amb una gestió eficaç dels recursos. – Aplicació es.personal dins la gestió Les aplicacions de gestió més
de recursos humans (CURRO)
utilitzades en el nostre entorn són les encarregades de donar suport a
– Nova gestió financera (EUROS)
processos tan diversos com els següents:
– Servei intern d'atenció de consultes informàtiques (BUGSI)
- Captació i seguiment comercial - Atenció de consultes, suggeriments i reclamacions - Gestió acadèmica - Gestió de materials i trameses - Gestió financera - Recursos humans - Gestió bibliotecària - Manteniment correctiu i evolutiu d'aplicacions - Explotació de dades
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
22
Infraestructures
Durant el darrer trimestre del 2001 es
Aquest edifici s'ubica a Can
posen en marxa les obres de
Jaumandreu, a la rambla del
construcció de l'edifici de l'IN3 al
Poblenou de Barcelona, entre
Parc Mediterrani de la Tecnologia de
l'avinguda Diagonal i el carrer Perú,
Castelldefels.
molt a prop del Centre Comercial Glòries.
Aquest edifici disposarà, finalment, de 4.096 m2 de superfície total
El 29 de juliol del 2002 se signa un
construïda.
conveni de col·laboració entre la FUOC i Barcelona Activa que, per
Ja s'han executat les obres de
delegació de l'Ajuntament de
moviment de terres, pilotatge i
Barcelona, intercedeix per a oferir-
fonaments, murs i estructura i,
nos en lloguer l'esmentat espai.
durant el mes de juliol del 2002, s'ha adjudicat l'execució de les obres de
Pel que fa a les seus de la UOC, les
la tercera fase corresponents als
principals activitats durant el curs
tancaments, les instal·lacions i els
2001-2002 han estat les següents:
acabaments.
– Posada en marxa dels plans
Es preveu que l'edifici es lliurarà a l'estiu del 2003.
d'evacuació dels edificis de Tibi-I, Tibi-II i Drassanes i realització de simulacres.
Un cop estudiades i analitzades les
– Estudi de les necessitats de
propostes del mercat i després de
seguretat dels edificis de Tibi-I i
les negociacions amb Barcelona
Tibi-II.
Activa, durant el mes de maig del 2002, s'aprova l'emplaçament d'un nou edifici a l'àrea del 22@, per tal de consolidar en un únic espai el
– Ampliació de l'àrea d'Oficina a l'Estudiant. – Coordinació de les obres del
major nombre possible de personal
Centre de Suport del Baix Camp i
de gestió i, així, evitar la segregació
del Centre de Suport del Vallès
actual.
Occidental, Sabadell.
Edificis de l'organització
m2 Seus
Centres de suport
Total m2 23
Tibidabo-I
Barcelona
2.149,94
Tibidabo-II
Barcelona
3.079,97
Tibidabo-III
Barcelona
1.146,37
Diputació
Barcelona
1.450,00
Bages
Manresa
248,00
Gironès
Salt
195,00
Baix Camp
Reus
Barcelonès
Barcelona
360,00 1.343,84
Segrià
Lleida
287,00
Andorra
Sant Julià de Lòria
200,00
Vallès Occidental
Sabadell
57,60
Vallès Occidental
Terrassa
343,00
Baix Llobregat
Sant Feliu de Llobregat
441,00
Baix Ebre
Tortosa
251,00 11.552,72
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Aliances estratègiques Aliances
La UOC, des que va iniciar la seva
anteriorment –sobretot amb
activitat, ha establert múltiples
universitats– i hem signat convenis
aliances amb institucions de caràcter
per a establir noves col·laboracions
molt divers (universitats, empreses,
amb diverses institucions, tot plegat
institucions governamentals, etc.),
amb l'objectiu d'oferir un millor servei
tant d'àmbit local, autonòmic i
a la comunitat, assolir els objectius
estatal com internacional.
de la Universitat Oberta de Catalunya i potenciar-ne el desplegament en el
Durant aquest curs hem ampliat les
territori.
relacions amb algunes organitzacions amb les quals ja havíem col·laborat
Universitats
Àmbit comarcal
- Colegio Oficial de Graduados Sociales
- Universitat Autònoma de Barcelona
- Ajuntament de Badalona
- Colegio Oficial de Graduados Sociales
de Cáceres
(UAB)
- Ajuntament de Blanes
- Universitat de Barcelona (UB)
- Ajuntament de Calonge
- Universitat de Girona (UdG)
- Ajuntament de la Fatarella
- Universitat de les Illes Balears (UIB)
- Ajuntament de la Pobla de Segur
- Universitat de Lleida (UdL)
- Ajuntament de Masquefa
- Universitat de Vic (UV)
- Ajuntament de Mataró
- Universitat Internacional de Catalunya
- Ajuntament de Terrassa
(UIC)
- Ajuntament de Vic
- Universitat Jaume I
- Consell Comarcal de l'Alt Urgell
- Universitat Politècnica de Catalunya
- Consell Comarcal del Tarragonès
(UPC)
- Consell Comarcal d'Osona
- Universitat Pompeu Fabra (UPF) - Universitat Ramon Llull (URL) - Universitat Rovira i Virgili (URV)
de Cádiz - Colegio Oficial de Graduados Sociales de Cantabria - Colegio Oficial de Graduados Sociales de Ciudad Real - Col·legi Oficial de Graduats Socials de les Illes Balears - Colegio Oficial de Graduados Sociales de Lugo - Colegio Oficial de Graduados Sociales de Navarra - Colegio Oficial de Graduados Sociales
Instituts, fundacions, associacions i col·legis professionals
de Palencia - Colegio Oficial de Graduados Sociales de Pontevedra
Generalitat de Catalunya
- Arxivers sense Fronteres - Associació Alliance Française
- Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació - Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca - Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació - Escola d'Administració Pública de Catalunya - Departament de Governació - Departament de la Presidència - Departament de Treball - Departament d'Ensenyament - Secretaria General de l'Esport
- Associació Catalana d'Enginyeria sense Fronteres - Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia - CECOT - Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya - Colegio Oficial de Graduados Sociales de Badajoz - Colegio Oficial de Graduados Sociales de A Coruña - Colegio Oficial de Graduados Sociales de Albacete - Colegio Oficial de Graduados Sociales de Asturias
- Colegio Oficial de Graduados Sociales de Segovia - Colegio Oficial de Graduados Sociales de Valladolid - Colegio Oficial de Graduados Sociales de Zamora - Colegio Oficial de Graduados Sociales de Zaragoza - Colegio Oficial de Graduados Sociales y Diplomados en Relaciones Laborales de León - Colegio Oficial de Graduados Sociales y Diplomados en Relaciones Laborales de Santa Cruz de Tenerife - Consejo General de Colegios Oficiales de Graduados Sociales de España - Fundació "la Caixa"
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
24
- Fundació Bosch i Gimpera - Fundació Centre d'Iniciatives i Recerques Europees a la Mediterrània - Fundació ESADE
- Consorci Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya - Consorci Centre de Supercomputació de Catalunya
- Fundació Mil·lenari
- Consorci de Biblioteques de Barcelona
- Fundació Politècnica de Catalunya
- Consorci de Biblioteques Universitàries
(FPC) - Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB)
Institucions internacionals
de Catalunya - Diari de Terrassa - Diplomaticnet
- Association La f@c - Campus Numérique François - Centre National d'Enseignement à Distance (CNED) - Commission of the European Communities - European Association of Distance
- Institut d'Infància i Món Urbà
- Ediciones Primera Plana, SA
- Institut Municipal d'Escoles
- Edicions del País Valencià
- ICEF Berlin GmbH
- Escuela de Magisterio de Bilbao
- International Journal of Humanities
de Barcelona (IMEB) - Institut Universitari d'Estudis Europeus (UAB)
- Feedback E.I.Q.S., SL - Gesaworld
Teaching Universities (EADTU)
and Peace (IJHP) - London and South Eastern Library
- Instituto Cervantes
- Grupo Mistral
- Instituto de Neurociencias y Salud
- Grupo Penteo
- University of British Columbia (UBC)
- IBM España
- Universaet Linz (Uni Linz)
- IE Learning Network, SA
- Université Blaise Pascal - Clermont II
- Jove Cambra d'Igualada
- Universitat d’Hèlsinki (UH)
Mental
Altres institucions
Region
- Mubimedia, SL - Agencia Española de Cooperación Internacional (AECI)
- Organització Internacional Dianova - Patronat Municipal de Teatre de Sitges
- AMBAR Comunicació, SL
- Projecte Universitat i Empresa (PUE)
- Ajuntament de Santander -
- Residencia de Estudiantes
Biblioteca Menéndez Pelayo
Institucions de Llatinoamèrica
- Retevisión Móvil, SA
- Caja de Compensación Familiar de Antioquia (COMFAMA) - Corporación Escuela de Formación
- Banc de Sabadell
- Servijob Desarrollo Profesional, SL
- Barcelona Activa, SA
- Software AG España, SA
- Universidad Autónoma Metropolitana,
- Barcelona Regional
- Urbe Óptima
- Unidad Iztapalapa (Mèxic)
de Ciudadanos Siglo XXI
- Caixa de Terrassa
- Universidad de Guadalajara (Mèxic)
- Caixa Manlleu
- Universidad Interamericana de Costa
- Cambra de Comerç de Terrassa - Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell - Centre de Llenguatge i Computació - Centre de Formació i Divulgació
Rica y Panamá - Universidad Nacional de Quilmes (Argentina) - Universidad Técnica Privada de Loja (UTPL)
de Tecnologia Informàtica "la Caixa"/IBM (CFDTI)
25
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Iniciatives empresarials: Grup UOC
FUOC
Estructura del grup empresarial
Xarxa Virtual Grup UOC
Editorial UOC
Planeta UOC
Eurecamèdia
E-publiciting
Editorial UOC, SL
Durant l'exercici, EDIUOC, SL va
EO
GEC
GMMD
Oferta docent fora de Catalunya
E-strategies
– Formació per a empreses – Gestió del coneixement – Comunitats virtuals
Aragó, 182, 6a. planta i sobreàtic
Director: Isaías Taboas
08011 Barcelona
Data de constitució: 24 d'octubre
Tel. 93 452 74 20
del 2001
Fax 93 451 30 16
Capital a 31/12/01: 375.650
www.ediuoc.es
Participació: 100% Grup UOC
– Col·leccions procedents de
Alhora que s'han encetat col·leccions
e
canviar la seva denominació per la
l'explotació del fons d'assignatures
noves, s'han reformulat les
de Grup UOC, SL i, poc després, va
de la UOC:
col·leccions "Libro&Web" i "Empresa
segregar la seva activitat editorial
Col·lecció "Manuals", llibres en
Oberta" per a refondre-les en alguna
creant una nova empresa
català
de les anteriors.
anomenada Editorial UOC, SL.
Col·lecció "Manuales", llibres en castellà
Durant el període, l'esforç més
Editorial UOC, SL ha continuat
Col·lecció "Biblioteca
significatiu d'Editorial UOC ha estat
l'activitat editorial engegada per
Multimèdia", llibres en CD-ROM
la creació i consolidació d'una xarxa
EDIUOC mitjançant les iniciatives
en castellà i català
comercial que ampliï la nostra
següents:
Col·lecció "Biblioteca Oberta",
presència a Catalunya i a la resta de
llibres en català
l'Estat espanyol.
– Col·leccions en què els títols no provenen del fons UOC: Col·lecció "Educación y Nuevas Tecnologías", llibres en castellà Col·lecció "Biblioteca Multimedia de la Industria", CD-ROM en castellà
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
26
Ensenyament Obert
Diputació, 250
Gerent: Eugeni Sender
08007 Barcelona
Data de constitució: juliol del 1998
Tel. 93 412 60 63
Capital a 31/12/01: 480.800
Fax 93 412 38 51
Participació: 50% Grup UOC
e
www.obert.com
Ensenyament Obert, empresa creada
Així, doncs, s'han desenvolupat
Curs d'accés als cicles formatius
per Enciclopèdia Catalana i la
els cursos següents:
de grau superior per a persones
Universitat Oberta de Catalunya, té
més grans de 20 anys
com a objectiu oferir programes
Curs d'accés a la Universitat Oberta
S'ha desenvolupat l'edició del curs
formatius a distància, especialment
de Catalunya
que prepara per a l'accés als cicles
centrats en l'àmbit preuniversitari,
S'ofereixen tres convocatòries anuals
formatius de grau superior per a
adreçats sobretot a totes les
de començament de curs (octubre,
persones més grans de 20 anys.
persones que per qüestions laborals
març i maig).
no poden cursar estudis presencials i
Les especialitats per a les quals
volen progressar personalment i
Les especialitats per a les quals es
professionalment.
prepara són les següents:
preparem són les següents: Secretariat
Ciències Empresarials*
Gestió comercial i màrqueting
Durant l'any 2001 ha entrat en el
Dret*
Administració de sistemes
nostre accionariat l'empresa Planeta
Humanitats
informàtics
UOC, SL.
Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió i de Sistemes*
La novetat de l'any 2002 ha estat la
En el darrer any, Ensenyament Obert
Filologia Catalana
creació d'una línia de cursos
ha tingut com a principal objectiu
Psicologia
d'extensió universitària:
consolidar els cursos que ja
Turisme*
funcionaven i ampliar la seva oferta formativa.
* Estudis oferts en català i castellà. Programes d'especialista superior (PES) S'han continuat oferint els programes d'especialista superior (abans cursos de formació superior), amb dues convocatòries anuals de començament de curs (octubre i març). Els programes són els següents: Secretariat (1.300 hores) Gestió comercial i màrqueting (1.400 hores) Administració de sistemes
Responsable comercial i de màrqueting Responsable de logística i compres Responsable d'investigació i planificació comercial Responsable de relacions públiques Responsable de gestió administrativa Responsable de marxandatge i promoció en el punt de venda Responsable en prevenció de riscos laborals Responsable en seguretat laboral Responsable en prevenció de riscos laborals (nivell intermedi)
informàtics (2.000 hores)
27
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
E-strategies
Passeig Torreblanca, 16
Director general: Diego Torres
08190 Sant Cugat del Vallès
Data de constitució: gener del 2000
Tel. 93 544 21 13
Capital a 31/12/01: 15.030
Fax 93 544 21 14
Participació: 60% Editorial UOC, SL
e
info@e-strategies.org
- Ajuntament de Vilafranca del
E-strategies és una consultoria
comunicació, calcula les necessitats
estratègica especialitzada a
financeres, identifica partners i
dissenyar estratègies de negoci
coordina i supervisa el projecte i els
- Departament de Benestar Social
a Internet.
diversos professionals que
- Departament d'Agricultura,
col·laboren en el desenvolupament Els clients d’E-strategies són
d’una aplicació digital de gran
empreses i institucions innovadores
envergadura.
Penedès
Ramaderia i Pesca - Consell de Col·legis de Diplomats en Infermeria de Catalunya - Espacio Pyme
que volen assolir el lideratge en els seus àmbits d’actuació i crear valor
Durant aquest any ha continuat
per als seus clients, usuaris i
elaborant projectes per a les
accionistes.
institucions següents:
- Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya - "la Caixa"
- Govern d'Andorra
- Unión de Mutuas
E-strategies provoca la reflexió
- Cambra de Comerç de Barcelona
- Abacus
estratègica, construeix un pla
- Ajuntament de Barcelona
- Resmundi
d’actuació, investiga les necessitats i
- Ajuntament de Mataró
- COPCA
hàbits del mercat, dissenya plans de
- Ajuntament de Sabadell
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
28
Eurecamèdia, SL
Aragó, 182, 6a. planta
Director general: Isaías Taboas
08011 Barcelona
Data de constitució: 29 d'octubre
Tel. 93 452 74 90
del 1999
Fax 93 451 30 16
Capital a 31/12/01: 60.104
www.eurecamedia.com
Participació: 62,5% Editorial UOC, SL
Eurecamèdia ha completat el període
Entre les activitats remarcables
- La cristal·lització dels esforços en
consolidant-se com l'empresa del
d'Eurecamèdia, a més de l'elaboració
R+D, que es concreten en la
Grup UOC dipositària de la missió de
dels materials didàctics dels
posada en marxa de MAGIC
conceptualització, producció i
ensenyaments reglats, hi ha les
(Metodologia Avançada de Gestió
integració tecnològica dels materials
següents:
Integral de Continguts), que ens
didàctics.
- La col·laboració en la posada en marxa de l'EVIU.
e
permetrà gestionar de manera integrada els continguts pel que fa a la seva producció, actualització i reutilització de manera eficient.
29
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Gestión del Conocimiento, SA
Pellaires, 30-38
Director general:
(GEC)
08019 Barcelona
Ramon Puente Margalef
Tel. 93 394 12 00
Data de constitució:
Fax 93 394 12 01
31 de gener del 1997
www.gec.es
Capital a 31/12/01: 180.300
e
Participació: 70% FUOC Aquest ha estat un any de grans
inclou el canvi de marca i logotip:
S'han aconseguit clients nous, que
canvis i reptes per a GEC.
ara som GEC, UOC Group.
amb projectes d'envergadura han
- Implantació de la nova identitat S'han portat a terme iniciatives importants per a consolidar i situar
visual.
fomentat l'expansió i el creixement de GEC. Es destaquen els següents:
- Impuls d’iniciatives de màrqueting i
GEC com l'empresa de referència en
comunicació corporativa, com ara
RuralCat
projectes de gestió del coneixement,
assistir a esdeveniments (fires,
DARP, Generalitat de Catalunya
aprenentatge virtual (e-learning) i
congressos, ponències, etc.) o
comunitats virtuals a Espanya i Llatinoamèrica.
organitzar-los. - Implantació d’una metodologia en
Opina Fòrum Barcelona 2004
el procés d'elaboració dels Un equip multidisciplinari de 125 persones especialistes en diferents àrees (consultors, comunicadors, pedagogs, enginyers, dissenyadors, etc.) ho ha fet possible.
projectes. - Adquisició de la firma de
Madrid, i la segona seu de
Catalunya
consultoria del Grup E-strategies.
Secretaria General de Joventut
- Adquisició de la divisió Empresa i
de la Generalitat de Catalunya
Projectes Especials de Planeta UOC.
S'han obert oficines noves a Sevilla i
Congrés de la Joventut de
- Consolidació i captació de clients i projectes nous.
Barcelona. Buenos Aires i Santiago
Nodat Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya
de Xile són la base d'operacions
Durant aquest període s'han
actual per a fer front a la nostra
consolidat comptes tan importants
entrada en els nous mercats
com "la Caixa", Fundació "la Caixa" i
llatinoamericans.
les relacions amb diversos
Gedas Academy Grup Volkswagen CEOE Marketplace
departaments de la Generalitat de A partir d’una clara missió
Catalunya. Entre els projectes de
IMFE Reus
empresarial –"que el coneixement
referència que s'han consolidat hi ha
Institut Municipal de Formació i
flueixi en les organitzacions"–, s'han
els següents:
Empresa de Reus
elaborat els objectius estratègics i
- Educalia
l’aplicació de diversos plans d'acció:
- Aula Repsol
Escola de Negocis Lluís Vives
- Virtágora Caixa Sabadell
Cambra de Comerç de València
- Creació d’un pla estratègic i d’una proposta de valor per als nostres
- Intranova Novartis
clients.
- e-Cifo
- Creació d’una nova identitat corporativa, d'acord amb la missió
- Virtaula Caixa - Club Estrella
i els objectius de l'empresa, que
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
30
Graduado Multimedia
Av. Tibidabo, 39-43
Gerent: Ladislau Girona
08035 Barcelona
Data de constitució: 23 de
Tel. 93 253 23 00
desembre del 1999
Fax 93 417 64 95
Capital a 31/12/01: 75.126
www.gmmd.net
Participació: 25% FUOC i 25% Planeta
La titulació de Graduado Multimedia
El Graduado Multimedia és el primer
Oberta d'Estiu, tant en versió
a Distancia (GMMD) es va crear al
títol propi de la UOC i té com a
catalana com castellana, aprofitant
1999 com una iniciativa conjunta de
objectiu formar professionals
els coneixements en els usos i les
la Universitat Politècnica de
capaços de gestionar projectes
tecnologies multimèdia. A més, s'han
Catalunya i la Universitat Oberta de
multimèdia d'una manera integral. Els
establert contactes amb les joves
Catalunya. Durant el curs 2000-2001,
estudis ofereixen la modalitat de
cambres de comerç de Catalunya i
la incorporació d'un nou soci,
titulació progressiva en les
l'empresa FNAC per a estudiar
Planeta, SL, va facilitar la integració
especialitats de Disseny i creació de
futures col·laboracions capaces
de la gestió del GMMD en la Divisió
continguts, Tecnologia i Gestió.
d'aprofitar l'expertesa de les
Iberoamèrica de la UOC. Al llarg de
e
respectives organitzacions.
l'any 2001 s'ha aprofundit en
Al 2002, el Graduado Multimedia ha
aquesta integració amb l'objectiu de
establert col·laboracions amb
millorar la qualitat acadèmica dels
Formació de Postgrau de la UOC
estudis i de tots els processos
que l'han portat a responsabilitzar-se
necessaris per a l'aprenentatge
de la coordinació acadèmica del
correcte de l'estudiant.
màster en Aplicacions multimèdia i de diversos cursos de la Universitat
31
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Planeta UOC, SL
World Trade Center Barcelona
Director general: Antonio Guerín
08039 Barcelona
Data de constitució: juliol del 2000
Tel. 93 344 63 00
Capital a 31/12/01: 1.469.144
Fax 93 344 63 10
Participació: 50% Editorial UOC, SL
Planeta UOC és una iniciativa de la
Per a assolir aquest objectiu, Planeta
L'aliança de la UOC amb el Grup
Fundació per a la Universitat Oberta
UOC aprofita l'experiència docent
Planeta ha estat cabdal per a
de Catalunya i Editorial Planeta que
acumulada a Catalunya i l'exporta
apropar la nostra oferta formativa al
té per objectiu divulgar l'oferta
més enllà de les nostres fronteres.
mercat llatinoamericà.
formativa de la UOC en espanyol i
Per a això ha calgut traduir materials,
preparar el terreny per a arribar a
fer un nou campus virtual i
oferir titulacions conjuntes amb
redissenyar els programes de gestió
diferents països llatinoamericans.
de l'activitat docent i de
Durant aquest curs s'han ofert
comptabilitat. Aquest procés de gran
9 titulacions homologades i 124
envergadura ha estat codirigit per
programes de postgrau.
Editorial Planeta i la UOC.
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
e
32
Xarxa Virtual de Consum, SCCL
Diputació, 219
Gerent: Jaume Baró i Queralt
08011 Barcelona
Data de constitució: 25 de
Tel. 93 253 24 27
novembre del 1996
Fax 93 453 94 84
Capital a 31/12/01: 127.210,22
www.lavirtual.com
Participació: 2,13% FUOC
e
lavirtual@lavirtual.com
La Virtual (Xarxa Virtual de Consum,
- afavoreix la identificació
Per aquest motiu, durant el curs
SCCL) és una cooperativa de
corporativa dels estudiants i la
2001-2002 s’ha posat en marxa un
consum, nascuda en l'àmbit de la
resta de membres de la comunitat,
nou web plenament operatiu en
Fundació per a la Universitat Oberta
ja que la fórmula cooperativa
català i en castellà, tant en el marc
de Catalunya i emmarcada dins la
ofereix un potencial d'implicació
del Campus Virtual com a Internet.
política de serveis de la UOC, que té
més gran amb el projecte
per objectiu oferir solucions a les
institucional, factor de relleu
Assemblea general en línia
necessitats de consum de les
especial en un sistema de relació
Entre el 22 i el 26 de juliol del 2002
persones que estan o han estat
no presencial.
es va celebrar en el marc del
vinculades a la UOC (estudiants, professors i personal de gestió).
Campus Virtual l'assemblea general Objectiu
extraordinària, en la qual es van
La Virtual vol arribar a oferir
aprovar la gestió de l'any 2001, el
La forma jurídica de cooperativa de
productes més enllà dels destinats a
pressupost de l'exercici 2002 i el nou
consum:
satisfer les necessitats generades
consell rector.
- mostra la voluntat de servei de la
per la mateixa universitat
iniciativa, sense interès directe en
(informàtica, llibreria, papereria), atès
el benefici econòmic, fent revertir
que el seu objectiu és arribar a ser
els beneficis empresarials en els
un referent en el moment de comprar
clients, bàsicament abaratint els
qualsevol producte o servei (música,
preus, i
viatges, serveis bancaris, etc.) que pugui ser d'interès per als membres de la comunitat. Aquesta oferta es presenta en un entorn de comerç electrònic en el marc del Campus Virtual.
La cooperativa de la UOC
33
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Activitat Docència
Millores en l'atenció a l'estudiant,
El darrer procés d'incorporació
la comunicació i les relacions
d'estudiants nous ha introduït una
en el Campus Virtual
novetat important, la sol·licitud virtual, que ha permès als
- Incentivació perquè els estudiants
estudiants disposar d'una doble
Estudis de primer cicle, de primer
es tornin a matricular d'una
possibilitat a l'hora de demanar
i segon cicle, de segon cicle
assignatura no superada en
la incorporació a la Universitat: la
i titulació pròpia
primera convocatòria mitjançant
possibilitat presencial, com s'havia
el concepte d’actualització de
fet fins ara, i la possibilitat virtual
matrícula. D'aquesta manera,
(fent la sol·licitud via formulari des
s'afavoreix que els estudiants es
del web extern i amb accés
puguin matricular en el semestre
gairebé immediat al Campus
immediatament posterior d'una
Virtual amb el perfil Incorporació).
Durant l'any acadèmic 2001-2002
assignatura que no hagin superat,
s'han iniciat accions que tenen
per tal d'aprofitar tan aviat com
l'objectiu de millorar l'activitat
sigui possible l'esforç, encara que
Multimèdia i comunicació a
docent i l'atenció als estudiants i
insuficient, que han fet.
la UOC, previ a l'inici del calendari acadèmic, d'acord també amb
continuar treballant en diferents aspectes que porten a millorar el
- Començament de l'assignatura
- Creació de l'espai Atenció a
rendiment acadèmic dels estudiants,
l'estudiant / Acolliment del Campus
tot mantenint els mateixos nivells
Virtual. Aquest espai recull tota la
de qualitat.
informació i els recursos
la possibilitat de flexibilització del calendari acadèmic. - Accions de seguiment de l'activitat
necessaris perquè els estudiants
al Campus Virtual i avaluació
nous s'incorporin amb la màxima
de la satisfacció d'aquest procés
facilitat als estudis i, alhora, es
mitjançant una enquesta específica
puguin integrar en condicions
per als estudiants nous.
òptimes a la Universitat. - Recollida d'informació qualitativa - Creació de l'espai Comissions dins
del perfil dels estudiants d'inici per
del Campus Virtual. Després de la
a l'orientació personalitzada en el
creació de les comissions
procés d'acolliment.
d'estudiants per als centres de suport, es creen els mecanismes
- Consolidació del nou canal
de relació i informació dins del
d'atenció de consultes Secretaria,
Campus per al seu bon
que com a tal, té un punt d'entrada
funcionament.
(un formulari), que és el lloc on els estudiants introdueixen la consulta que volen fer, i un punt de sortida (un missatge de correu electrònic),
Millores en l'acolliment i el procés
que és el missatge que reben a la
de tutoria inicial
bústia personal tan bon punt es gestiona la petició d'informació.
- Procés d'acolliment virtual amb accions concretes vinculades a la millora del coneixement del model UOC per part dels estudiants nous.
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
34
Millores en l'acció docent
En aquest marc, el sistema
i el rendiment acadèmic
d'avaluació de la UOC permet als
dels estudiants
estudiants la comprovació constant dels seus progressos en el procés
- Adaptació del model d'avaluació
d'aprenentatge. L'avaluació és l'eina
a les necessitats dels estudiants.
que es facilita a l'estudiant per a
L'objectiu fonamental és fer que el
controlar el seu propi progrés i per a
pes de l'avaluació se centri més en
ajudar-lo en el ritme d'estudi sense
l'avaluació contínua, com a model
baixar la qualitat ni l'exigència.
recomanat de la Universitat,
L'avaluació és, per tant, un
malgrat que es continuï mantenint
instrument bidireccional de relació
la possibilitat de fer una prova
entre el professorat –consultor i
d'avaluació final per als estudiants
tutor– i l'estudiant.
que, pels motius que sigui, no puguin seguir l'avaluació contínua d'una assignatura. Inici de la implantació d'una nova A la pràctica, això implicarà tenir una
versió del Campus Virtual
nova opció per a superar les assignatures, a banda de les que es
Al llarg d'aquest curs s'ha posat en
tenien fins ara. En les assignatures
funcionament una nova versió del
en què el pla docent així ho
Campus que s'implantarà
especifiqui, tots els qui superin
definitivament en el curs acadèmic
satisfactòriament l'avaluació contínua
següent. Durant aquest any s'han
de l'assignatura, mitjançant una
treballat aspectes més tecnològics
prova de validació presencial
i s'han fet estudis d'usabilitat.
d'aquesta avaluació feta, podran
La nova versió del Campus Virtual
superar l'assignatura sense
ha estat conceptualitzada com una
necessitat de fer una prova
nova eina que sigui útil als membres
d'avaluació final.
de la comunitat, sobretot als estudiants, i que esdevingui un
La voluntat d'adaptar-se als diferents
referent en el camp de l'aprenentatge
ritmes d'estudi dels estudiants és un
virtual (e-learning).
tret distintiu de les universitats obertes i és, per tant, un tret definidor de la metodologia pedagògica de la UOC. Aquest procés d'adaptació als ritmes individuals dels estudiants és determinat per les seves necessitats educatives i pel seu bagatge formatiu previ i, si és el cas, per la seva experiència laboral.
35
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Dades generals
Estudis Economia i Empresa
Diplomatura en Ciències Empresarials* Llicenciatura en Administració i Direcció d'Empreses - segon cicle* Llicenciatura en Ciències del Treball*
Psicologia i Ciències de l'Educació
Llicenciatura en Psicopedagogia - segon cicle* Llicenciatura en Psicologia*
Dret i Ciència Política
Llicenciatura en Dret* Llicenciatura en Ciència Política - segon cicle
Humanitats i Filologia
Llicenciatura en Humanitats Llicenciatura en Filologia Catalana
Informàtica i Multimèdia
Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió* Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes* Enginyeria Informàtica Graduat Multimèdia - titulació pròpia**
Ciències de la Informació i la Documentació
Llicenciatura en Documentació - segon cicle
* Estudis oferts en català i castellà. ** Estudis oferts només en castellà.
Perfil
Estudiants En català En castellà Total
18.712 2.662 21.374
Home
55,60%
Entre 25 i 29 anys
31,29%
Solter
60,00%
Sense fills
83,00%
Treballa
93,50%
Estudiants titulats (titulacions homologades)
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Curs 2001-2002
Total acumulat
En català
370
643
Total
370
643
36
Estudis d'Economia i Empresa
Diplomatura en Ciències
Aquesta titulació té 185,5 crèdits,
Empresarials
dels quals 148,5 són obligatoris, 18 són optatius i 19 són de lliure
Homologació: RD 2062/1995, de
elecció/configuració.
22/12/95 (BOE núm. 15 de 17/01/96) * D'acord amb el caràcter flexible de Durada: 3 anys, dividits en 6
la matriculació, cada persona podrà
semestres*
adequar la durada dels estudis a les seves possibilitats de dedicació.
Llicenciatura en Administració
Aquesta titulació té 150 crèdits, dels
i Direcció d'Empreses (segon cicle)
quals 78 són obligatoris, 36 són optatius i 36 són de lliure
Homologació: RD 217/1997, de
elecció/configuració.
14/02/97 (BOE núm. 57 de 7/03/97) * D'acord amb el caràcter flexible de Durada: 2 anys, dividits en 4
la matriculació, cada persona podrà
semestres*
adequar la durada dels estudis a les seves possibilitats de dedicació.
Llicenciatura en Ciències del Treball
Aquesta titulació té 120 crèdits, dels
(segon cicle)
quals 78 són obligatoris, 24 són optatius i 18 són de lliure
Informe del 2/07/01 favorable a
elecció/configuració.
l'homologació, pendent de publicació al BOE
* D'acord amb el caràcter flexible de la matriculació, cada persona podrà
Durada: 2 anys, dividits en 4
adequar la durada dels estudis a les
semestres*
seves possibilitats de dedicació.
Estudiants
En català
Ciències
Administració
Ciències
Empresarials
i Direcció d'Empreses
del Treball
4.910
1.027
1.197
599
60
477
5.509
1.087
1.674
En castellà Total
Estudiants titulats del curs Ciències Empresarials
37
Administració i Direcció d'Empreses
En català
86
56
Total
86
56
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Professorat
Direcció dels Estudis Jordi Vilaseca Requena Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona Àrees d'especialització: Economia aplicada, Economia mundial i Economia del coneixement
Direcció dels programes Josep M. Batalla Busquets Director dels programes de Ciències Empresarials, Administració i Direcció d’Empreses i Ciències del Treball, en castellà Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Economia Elisabet Ruiz Dotras Directora del Programa d'Administració i Direcció d'Empreses, en català Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Pompeu Fabra Àrea d'especialització: Mercats financers Enric Serradell López Director del Programa de Ciències Empresarials, en català Llicenciat en Econòmiques per la Universitat de Barcelona Àrees d'especialització: Finances i Organització d'empreses Antoni Meseguer Artola Director del Programa de Ciències del Treball, en català Llicenciat en Matemàtiques i en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrees d'especialització: Matemàtica econòmica aplicada i Teoria del joc
Esther Pérez Martell Directora del Programa de Turisme, en català Doctora en Ciències del Mar per la Universitat Pompeu Fabra Àrees d'especialització: Turisme global i Desenvolupament sostenible Inma Rodríguez Ardura Directora del Programa d'Investigació i Tècniques de Mercat, en català Doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona Àrees d'especialització: Màrqueting i Comerç electrònic
Professorat propi Gisela Ammetller Montes Llicenciada en Administració i Direcció d'Empreses per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Màrqueting Carlos Cabañero Pisa Llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Organització d'empreses David Castillo Merino Llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses per la Universitat de Barcelona Àrees d'especialització: Economia financera i Comptabilitat Rosa Colomé Perales Doctora en Organització d'Empreses per la Universitat Pompeu Fabra Àrees d'especialització: Investigació operativa, Logística i Comptabilitat Josep Coll Bertran Enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya Àrea d'especialització: Organització industrial Pilar Ficapal Cusí Llicenciada en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Indústria
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Carolina Hintzmann Colominas Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Economia aplicada Ángel Alejandro Juan Pérez Doctor en Ciències Matemàtiques per la Universitat de València Àrea d'especialització: Matemàtica aplicada Josep Lladós Masllorens Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Economia general M. Jesús Martínez Argüelles Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat d'Oviedo Àrea d'especialització: Organització i administració d'empreses Dolors Plana Erta Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrees d'especialització: Economia financera i Comptabilitat Francisco Rubio Royo Catedràtic en Física Aplicada per la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria M. Mar Sabadell Bosch Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona Àrees d'especialització: Dret i Fiscalitat Joan Torrent Sellens Doctor en Economia per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Economia aplicada Francesc Vallverdú Bayés Doctor en Enginyeria de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya Àrea d'especialització: Desenvolupament i realització simulada de codificació híbrida de veu ATC 38
Estudis de Psicologia i Ciències
Llicenciatura en Psicopedagogia
Aquesta titulació té 150 crèdits, dels
de l'Educació
(segon cicle)
quals 117 són obligatoris, 18 són optatius i 15 són de lliure
Homologació: RD 2062/1995, de
elecció/configuració.
22/12/95 (BOE núm. 15 de 17/01/96) * D'acord amb el caràcter flexible de Durada: 2 anys, dividits en 4
la matriculació, cada persona podrà
semestres*
adequar la durada dels estudis a les seves possibilitats de dedicació.
Llicenciatura en Psicologia
Aquesta titulació té 300 crèdits, dels quals 220 són obligatoris, 48 són
Homologació: RD 902/2001, de
optatius i 32 són de lliure
27/07/01 (BOE núm. 191 de
elecció/configuració.
10/08/01) * D'acord amb el caràcter flexible de Durada: 4 anys, dividits en 8
la matriculació, cada persona podrà
semestres*
adequar la durada dels estudis a les seves possibilitats de dedicació.
Estudiants
En català En castellà Total
Psicopedagogia
Psicologia
1.214
1.197
167
170
1.381
1.367
Estudiants titulats del curs Psicopedagogia
39
En català
127
Total
127
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Professorat
Direcció dels Estudis
Professorat propi
Carles Sigalés Conde Llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona Àrees d'especialització: Polítiques educatives, Atenció a la diversitat i Intervenció psicopedagògica
Manuel Armayones Ruiz Doctor en Psicologia per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Personalitat, avaluació i tractament
Direcció dels programes Jordi Menéndez Pablo Director dels programes de Psicopedagogia i Psicologia, en castellà Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Polítiques educatives Anna Pagès Santacana Directora del Programa de Psicopedagogia, en català Doctora en Ciències de l'Educació per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Fonaments de la pedagogia Montse Vall-llovera Llovet Directora del Programa de Psicologia, en català Llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Metodologia de les ciències del comportament
Antoni Badia Garganté Doctor en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Psicologia de l'educació Elena Barberà Gregori Doctora en Psicologia per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Psicologia de l'educació Guillem Bautista Pérez Llicenciat en Pedagogia per la Universitat de Barcelona Àrees d'especialització: Didàctica i Currículum
Josep M. Mominó de la Iglesia Llicenciat en Pedagogia per la Universitat Ramon Llull Àrea d'especialització: Didàctica i organització escolar Modesta Pousada Fernández Doctora en Psicologia per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Psicologia bàsica Lourdes Valiente Barros Doctora en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Psicologia bàsica Josep Vivas Elias Llicenciat en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Psicologia social
Ana María Gálvez Mozo Llicenciada en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrees d'especialització: Psicologia social i Psicologia de les organitzacions Adriana Gil Juárez Doctora en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Psicologia social Eulàlia Hernàndez Encuentra Llicenciada en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrees d'especialització: Psicologia evolutiva i Psicologia de l'educació
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
40
Estudis de Dret i Ciència Política
Llicenciatura en Dret
Aquesta titulació té 300 crèdits, dels quals 221 són obligatoris, 43 són
Homologació: RD 217/1997, de
optatius i 36 són de lliure
14/02/97 (BOE núm. 57 de 7/03/97)
elecció/configuració.
Durada: 4 anys, dividits en 8
* D'acord amb el caràcter flexible de
semestres*
la matriculació, cada persona podrà adequar la durada dels estudis a les seves possibilitats de dedicació.
Llicenciatura en Ciències Polítiques
Aquesta titulació té 120 crèdits, dels
(segon cicle)
quals 84 són obligatoris, 24 són optatius i 12 són de lliure
Informe del 17/10/01 favorable a
elecció/configuració.
l'homologació; pendent de publicació al BOE
* D'acord amb el caràcter flexible de la matriculació, cada persona podrà
Durada: 2 anys, dividits en 4
adequar la durada dels estudis a les
semestres*
seves possibilitats de dedicació.
Estudiants
En català En castellà Total
Dret
Ciències Polítiques
1.502
126
275 1.777
126
Estudiants titulats del curs Dret
41
En català
20
Total
20
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Professorat
Direcció dels Estudis
Professorat propi
Joan Prats Català Doctor en Dret per la Universitat de València Àrea d'especialització: Dret administratiu
Albert Batlle Rubio Doctor en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Teoria política
Pere Fabra Abat Director adjunt Llicenciat en Dret i en Filosofia per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Filosofia del dret
Agustí Cerrillo Martínez Doctor en Dret per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Dret públic
Direcció dels programes Ana Sofia Cardenal Izquierdo Directora del Programa de Ciència Política, en català Doctora en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Política comparada Anna Sala Andrés Directora del Programa de Dret, en castellà Doctora en Dret per la Universitat Pompeu Fabra Àrees d'especialització: Dret mercantil i Dret del mercat financer Raquel Xalabarder Plantada Directora del Programa de Dret, en català Doctora en Dret per la Universitat de Barcelona Àrees d'especialització: Dret internacional i Propietat intel·lectual
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Miquel Peguera Poch Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Dret mercantil Marta Poblet Balcell Doctora en Dret per la Universitat de Stanford Mònica Vilasau Solana Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Dret civil
Ana Delgado García Doctora en Dret per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Dret financer i tributari Antoni Galiano Barajas Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona Jordi García Albero Llicenciat en Dret per la Universitat de Lleida Àrea d'especialització: Dret processal Mark Jeffery Doctor en Dret per l'Institut Universitari Europeu de Florència Àrees d'especialització: Dret del treball, Dret social europeu i Dret comparat Óscar Morales García Doctor en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Dret penal
42
Estudis d'Humanitats i Filologia
Llicenciatura en Humanitats
Aquesta titulació té 300 crèdits, dels quals 219 són obligatoris,
Homologació: RD 217/1997, de
51 són optatius i 30 són de lliure
14/02/97 (BOE núm. 57 de 7/03/97)
elecció/configuració.
Durada: 4 anys, dividits en 8
* D'acord amb el caràcter flexible
semestres*
de la matriculació, cada persona podrà adequar la durada dels estudis a les seves possibilitats de dedicació.
Llicenciatura en Filologia Catalana
Aquesta titulació té 300 crèdits, dels quals 224 són obligatoris,
Homologació: RD 217/1997, de
46 són optatius i 30 són de lliure
14/02/97 (BOE núm. 57 de 7/03/97)
elecció/configuració.
Durada: 4 anys, dividits en 8
* D'acord amb el caràcter flexible
semestres*
de la matriculació, cada persona podrà adequar la durada dels estudis a les seves possibilitats de dedicació.
Estudiants Humanitats
Filologia Catalana
En català
1.499
321
Total
1.499
321
Estudiants titulats del curs
43
Humanitats
Filologia Catalana
En català
5
2
Total
5
2
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Professorat
Direcció dels Estudis Isidor Marí Mayans Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Recerca del multilingüisme a les organitzacions
Direcció dels programes Joan Pujolar Cos Director del Programa de Filologia, en català Llicenciat en Filologia Catalana i Filologia Angloamericana Doctor en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Mundialització i contacte lingüístic Miquel Strubell Trueta Director del Programa d'Humanitats, en català Llicenciat en Psicologia i Fisiologia per la Universitat d'Oxford / UAB Àrees d'especialització: Planificació de l'estatus lingüístic, Polítiques lingüístiques i Minories lingüístiques a Europa
Professorat propi Joan Elies Adell Pitarch Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València Àrees d'especialització: Teoria de la literatura i Literatura catalana contemporània Elisenda Ardèvol Piera Doctora en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Antropologia social Federico Borges Saiz Llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat Jaume I Àrea d'especialització: Anglès
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Laura Borràs Castanyer Doctora en Filologia Romànica i llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona Àrees d'especialització: Teoria de la literatura, Literatura comparada i Literatures romàniques medievals Joan Campàs Montaner Llicenciat en Filosofia i Història Contemporània per la Universitat de Barcelona Àrees d'especialització: Hipertext i Art digital César Carreras Monfort Doctor en Arqueologia i MSc en Informàtica Aplicada a l'Arqueologia per la Universitat de Barcelona / Universitat de Southampton Àrea d'especialització: Arqueologia Salvador Climent Roca Doctor en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona Àrees d'especialització: Processament del llenguatge i Semàntica Pauline Ernest Llicenciada en Filologia Anglesa per la Universitat de Sussex Àrea d'especialització: Literatura contemporània
Mar Massanell Messalles Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Variació lingüística: dialectologia, sociolingüística i pragmàtica Glòria Munilla Cabrillana Doctora en Prehistòria i Història Antiga i Arqueologia per la Universitat de Barcelona Àrees d'especialització: Protohistòria mediterrània i Patrimoni Francesc Núñez Mosteo Llicenciat en Ciències Polítiques, Sociologia i Ciències de l'Educació per la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Sociabilitat en entorns tecnològics virtuals Adela Ros Híjar Doctora en Sociologia per la Universitat de Califòrnia (San Diego) Àrea d'especialització: Sociabilitat en entorns tecnològics virtuals Agnès Vayreda Duran Doctora en Filologia Romànica per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrees d'especialització: Anàlisi del discurs i Sociabilitat en entorns tecnològics virtuals
Narcís Figueras Capdevila Llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrees d'especialització: Llatí humanístic, Història humanística i Llengües en el món educatiu a l'edat moderna i contemporània Joan Fuster Sobrepere Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Història Joseph Hopkins Master of Arts (MA) en Lingüística Aplicada i Bachelor of Arts (BA) en Filologia Alemanya i Hispànica d’Illinois a Urbana-Champaign 44
Estudis d'Informàtica i Multimèdia
Enginyeria Tècnica en Informàtica
Aquesta titulació té 208,5 crèdits,
de Gestió
dels quals 160,5 són obligatoris, 24 són optatius i 24 són de lliure
Homologació: RD 217/1997, de
elecció/configuració.
14/02/97 (BOE núm. 57 de 7/03/97) * D'acord amb el caràcter flexible de Durada: 3 anys, dividits en 6
la matriculació, cada persona podrà
semestres*
adequar la durada dels estudis a les seves possibilitats de dedicació.
Enginyeria Tècnica en Informàtica
Aquesta titulació té 208,5 crèdits,
de Sistemes
dels quals 160,5 són obligatoris, 24 són optatius i 24 són de lliure
Homologació: RD 217/1997, de
elecció/configuració.
14/02/97 (BOE núm. 57 de 7/03/97) * D'acord amb el caràcter flexible de Durada: 3 anys, dividits en 6
la matriculació, cada persona podrà
semestres*
adequar la durada dels estudis a les seves possibilitats de dedicació.
Enginyeria en Informàtica
Aquesta titulació té 120 crèdits, dels quals 72 són obligatoris, 36 són
Homologació: RD 217/1997, de
optatius i 12 són de lliure
14/02/97 (BOE núm. 57 de 7/03/97)
elecció/configuració.
Durada: 2 anys, dividits en 4
* D'acord amb el caràcter flexible de
semestres*
la matriculació, cada persona podrà adequar la durada dels estudis a les seves possibilitats de dedicació.
Graduat Multimèdia Titulació pròpia interuniversitària de la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya Durada: 3 anys
Aquesta titulació té 225 crèdits. La titulació progressiva del Graduat Multimèdia permet a l'estudiant obtenir els certificats universitaris parcials següents: - Iniciació als sistemes interactius multimèdia: 45 crèdits - Realització multimèdia: +45 (total de 90 crèdits) - Producció de sistemes interactius multimèdia: +45 (total 135 crèdits)
Estudiants
En català En castellà Total
45
E.T.I.
E.T.I.
Enginyeria
Graduat
de Gestió
de Sistemes
Superior
Multimèdia
1.754
2.543
255
402
2.099
2.945
376 909 376
909
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Estudiants titulats del curs E.T.I. de Gestió
E.T.I. de Sistemes
En català
6
14
Total
6
14
Professorat
Direcció dels Estudis Rafael Macau Nadal Llicenciat en Ciències de la Informació, Matemàtiques i Informàtica per la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya Àrea d'especialització: Sistemes d'informació
Direcció dels programes Ferran Giménez Prado Llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona Àrees d'especialització: Multimèdia i Innovació curricular M. Jesús Marco Galindo Directora del Programa d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió, en català Llicenciada en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya Àrea d'especialització: Enginyeria del programari
Joan Manuel Marquès Puig Director del Programa d'Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió i de Sistemes, en castellà Llicenciat en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya Àrea d'especialització: Sistemes distribuïts Josep Prieto Blázquez Director del Programa d'Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes, en català Llicenciat en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya Àrea d'especialització: Arquitectura d'ordinadors i xarxes Ramon Segret Sala Director del Programa d'Enginyeria Informàtica, en català Enginyer industrial i llicenciat en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Politècnica de Madrid Àrees d'especialització: Bases de dades i Desenvolupament d'aplicacions
Professorat propi Carlos Casado Martínez Llicenciat en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya Àrea d'especialització: Multimèdia
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Judith Clares Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Ramon Llull Àrea d'especialització: Periodisme César Córcoles Briongos Llicenciat en Matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Multimèdia Atanasi Daradoumis Haralabus Doctor en Informàtica per la Universitat de Tessalònica (Grècia) Àrea d'especialització: Aprenentatge col·laboratiu Montse Guitert Catasús Doctora en Filologia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Tecnologia educativa Jordi Herrera Joancomartí Doctor en Matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Criptografia i seguretat de la informació Antoni Marín Amatller Llicenciat en Pedagogia per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Multimèdia David Megías Jiménez Doctor en Informàtica per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrees d'especialització: Enginyeria de sistemes i Automàtica 46
Julià Minguillón Alfonso Doctor en Informàtica per la Universitat Autònoma de Barcelona Màster en Opció combinatòria i comunicació digital Enric Mor Pera Enginyer informàtic per la Universitat Politècnica de Catalunya Àrees d'especialització: Intel·ligència artificial i Usabilitat M. Asunción Muñoz Fernández Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Escultura Laura Porta Simó Llicenciada en Pedagogia per la Universitat Ramon Llull Àrea d'especialització: E-learning
47
M. Àngels Rius Gavidia Llicenciada en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya Àrea d'especialització: Llenguatges informàtics i intensificació en l'àrea de sistemes d'informació Elena Rodríguez González Llicenciada en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya Àrea d'especialització: Sistemes d'informació Teresa Romeu Fontanillas Llicenciada en Pedagogia per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Entorns virtuals d'aprenentatge Eugènia Santamaria Pérez Doctora enginyera de telecomunicació per la Universitat Politècnica de Catalunya Àrea d'especialització: Teoria del senyal i comunicacions
Francesc Saigí Rubió Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Tecnologies de la informació i la comunicació Jordi Serra i Ruiz Enginyer superior en Informàtica i Magister en Informàtica industrial per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrees d'especialització: Enginyeria de sistemes i Automàtica Montse Serra Vizern Enginyera superior en Informàtica per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Arquitectura de computadors
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Estudis de Ciències de la
Llicenciatura en Documentació
Aquesta titulació té 120 crèdits, dels
Informació i Documentació
(segon cicle)
quals 85,5 són obligatoris, 22,5 són optatius i 12 són de lliure
Homologació: RD 1835/1999, de
elecció/configuració.
3/12/99 (BOE núm. 306 de 23/12/99) Durada: 2 anys, dividits en 4
* D'acord amb el caràcter flexible de
semestres*
la matriculació, cada persona podrà adequar la durada dels estudis a les seves possibilitats de dedicació.
Estudiants
Estudiants titulats del curs Documentació
Documentació En català
1.303
En català
54
Total
1.303
Total
54
Professorat
Direcció dels Estudis Agustí Canals Parera Llicenciat en Ciències Físiques i MBA (ESADE) per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Gestió d'informació
Toni Roig Telo Director del Programa de Comunicació Audiovisual, en català Enginyer tècnic de telecomunicacions i llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull Àrea d'especialització: Informació i comunicació audiovisual
Direcció dels programes Eva Ortoll Espinet Directora del Programa de Documentació, en català Doctora en Documentació i DEA en Documentació per la Universitat Carlos III de Madrid Àrees d'especialització: Gestió d'informació en ciències de la salut i Formació en competència informacional
Sandra Sanz Martos Directora del Programa de Documentació, en castellà Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona i Granada Àrea d'especialització: Cerca i recuperació de la informació
Professorat propi Gemma Andreu Pérez Llicenciada en Ciències de la Comunicació - Periodisme i diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat Ramon Llull i la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Informació i comunicació
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Josep Cobarsí Morales Doctor enginyer superior de telecomunicació per la Universitat Politècnica de Catalunya Àrees d'especialització: Gestió de recursos d'informació i Edició electrònica Pablo Lara Navarra Llicenciat en Documentació per la Universitat de Granada Àrees d'especialització: Gestió de recursos d'informació i Organització i visualització d'informació Mario Pérez Gutiérrez Doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona Àrees d'especialització: Gestió del coneixement i Teoria de la informació i la comunicació Víctor Renobell Santaren Doctor en Sociologia per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Sociologia avançada Imma Tubella Casadevall Doctora en Ciències Socials per la Universitat de Perpinyà Àrea d'especialització: Comunicació i identitat 48
Estudis de tercer cicle Doctorat internacional
El programa de doctorat sobre la
interdisciplinària que integra diferents
Societat de la Informació i el
perspectives teòriques i eines
Coneixement de la Universitat Oberta
metodològiques de caràcter
de Catalunya és una aproximació
transversal.
sistemàtica tant als impactes de les tecnologies de la informació i la
En el període de docència, els
comunicació (TIC) en els diferents
doctorands reben formació en
àmbits socials com a les
diferents aspectes de la societat de
transformacions globals que
la informació: alguns de més
acompanyen l'actual emergència
generals (la nova economia, la
d'una societat de la informació i el
comunicació digital, l'educació, el
coneixement.
dret, la governabilitat) i altres de més específics (la propietat intel·lectual,
L'anàlisi dels canvis i dels fenòmens
les comunitats virtuals, l'empresa,
que caracteritzen la societat de la
el treball, el comerç electrònic, etc.).
informació requereix, però, anar més
Al mateix temps, reben formació en
enllà de les barreres disciplinàries
metodologia de les ciències socials,
tradicionals, atès que precisament un
la qual els ha de garantir l'elaboració
dels seus trets fonamentals és la
de treballs de recerca i tesis
connexió entre els diversos sistemes
doctorals de qualitat.
socials, econòmics, polítics i culturals. En conseqüència, el programa de doctorat s'estructura a partir d'una perspectiva clarament
Programa acadèmic
doctorands eines de recerca. El
Els seminaris de recerca
doctorand fa 2 cursos de 2,5 crèdits
constitueixen la darrera fase del
cada un d'una oferta de 3 cursos.
programa de doctorat i són l'etapa prèvia al període de realització de la
El programa s'estructura en tres
c) Cursos de caràcter fonamental i
tesi doctoral. El doctorand ha de
períodes:
específic, organitzats en forma de
demostrar la seva capacitat per a dur
seminaris d'aprofundiment, sobre
a terme una tasca d'investigació
aspectes concrets de la societat de
científica en l'àmbit de la societat de
la informació, impartits per experts
la informació.
Període de docència S'han de cursar un mínim de 20 crèdits, repartits en tres blocs:
reconeguts en cada àrea. El doctorand fa 3 cursos de 3 crèdits
En acabar el període, després de ser
cada un d'una oferta de 9 cursos.
avaluats per un tribunal, els
a) Cursos de caràcter fonamental general, de 3 crèdits, que tracten de temes bàsics del doctorat entorn de tres eixos principals: l'estat actual de les TIC, la seva interacció amb els
doctorands reben el diploma Al final del període, els doctorands homologable en totes les universitats de l'Estat espanyol.
àmbits socials, econòmics i polítics, i la funció i la gestió del coneixement i
d'estudis avançats (DEA).
obtenen un certificat de docència
Període de recerca
la informació en el món actual. El
Període de tesi Un cop obtingut el DEA, el doctorand ha de presentar un projecte de tesi. Una vegada acceptat el projecte, el
doctorand fa 2 cursos d'una oferta
Durant aquest període, els
doctorand ha de desenvolupar,
de 8 cursos.
doctorands han de participar en un
durant aquest període, la recerca que
seminari de recerca vinculat a un
li permetrà presentar la tesi doctoral.
b) Cursos metodològics de caràcter
dels grups de recerca de l'IN3.
aplicat destinats a facilitar als 49
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Durant el curs 2001-2002 s'ha
Els seminaris de recerca
concretat l'oferta dels seminaris de
constitueixen la darrera fase del
recerca, que s'han estructurat al
programa de doctorat i són l'etapa
Durant el curs 2001-2002, 54
voltant dels àmbits temàtics
prèvia al període de realització de la
doctorands han seguit el període de
següents:
tesi doctoral. L'estudiant ha de
recerca en la primera edició del
demostrar en el seminari de recerca
programa. Al mateix temps, 101
la seva capacitat per a dur a terme
doctorands de la segona edició han
una tasca d'investigació científica en
realitzat el període de docència.
l'àmbit de la societat de la informació.
Durant el mes de juliol, els 80
- Anàlisi interdisciplinària de la societat de la informació - Cibercultura
Estudiants
- Dret i tecnologies de la informació i
doctorands que participaran en la L'objectiu bàsic dels seminaris de
tercera edició han seguit el taller
- E-learning
recerca és introduir l'estudiant en
virtual d'adaptació al model
- Gestió del coneixement
la pràctica real de la recerca
pedagògic de la UOC.
- Governabilitat en la societat del
mitjançant la realització d'un treball
la comunicació
coneixement
d'investigació sobre un tema
- Nova economia
concret. Aquest treball ha de
- Tecnologies de la informació i la
seguir, en general, els paràmetres
Perfil de l'estudiant del doctorat
metodològics habituals en les
comunicació
ciències socials, tant pel que fa al
Home
61,79%
Més de 40 anys
37,08%
plantejament i desenvolupament com a la presentació final. Paral·lelament, els seminaris aproparan l'estudiant a les activitats dels grups de recerca de l'IN3. Els treballs de recerca que facin els estudiants hauran d'estar estretament relacionats amb els projectes de recerca que estiguin desenvolupant els grups. Els directors dels treballs seran membres d'aquests grups. 30
Primera titulació
25 25
Nombre d’estudiants
20 20 17
16
15
14
15
14 11
10 10
Primera edició
5
Segona edició
14
8 4 3 1
0 Ciències Naturals, Exactes i Medicina
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Ciències Dret i Socials, Administració Polítiques i Pública Humanitats
Economia i Empresa
Gestió de Enginyeries, la Informació, Arquitectura Comunicació i Periodisme
Psicologia, Pedagogia
50
10%
Primera titulació
8%
del total de doctorands
22%
16%
Ciències Naturals, Exactes i Medicina Ciències Socials, Polítiques i Humanitats Dret i Administració Pública Economia i Empresa Gestió de la Informació, Comunicació i Periodisme
9%
Enginyeries, Arquitectura Psicologia, Pedagogia
15% 20%
Distribució geogràfica
50
dels doctorands
45
44 41
40 35
33
30 27 25 22 20 15 Primera edició
10
Segona edició
5
6 0 Catalunya
Resta d’Espanya
Estranger
Lectura de la tesi doctoral El dia 29 de juliol del 2002 es va fer Professorat
la primera lectura de tesi doctoral de la Universitat Oberta de Catalunya.
Manuel Castells Oliván
Eduard Aibar Puentes
Director científic
Director de programa
El Sr. Joan Torrent i Sellens,
Doctor en Sociologia per la
Doctor en Filosofia per la Universitat
professor dels Estudis d'Economia
Universitat de París
de Barcelona
i Empresa de la UOC, va defensar
Àrees d'especialització: Sociologia i
Àrea d'especialització: Estudi social
la tesi doctoral titulada "Innovació
Economia de les TIC
de la ciència i la tecnologia
tecnològica, creixement econòmic
Imma Tubella Casadevall
Teresa Sancho Vinuesa
aproximació empírica, agregada i
Directora científica
Coordinadora acadèmica
internacional a la incorporació del
Doctora en Ciències Socials per la
Doctora en Enginyeria Electrònica
coneixement a l'activitat productiva
Universitat de Perpinyà
per la Universitat Ramon Llull
durant la dècada dels noranta",
Àrees d'especialització: Comunicació
Àrea d'especialització: Mètodes
dirigida pel Dr. Jordi Vilaseca
i Identitat
numèrics en mecànica de fluids
Requena.
i economia del coneixement. Una
51
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Formació de postgrau Formació de Postgrau
L'activitat de formació de postgrau
Els conceptes d’innovació,
de la UOC durant l’any acadèmic
desenvolupament i adquisició de
2001-2002 s'ha orientat a oferir
noves competències, en què es basa
programes de màster i postgrau
aquest aprenentatge flexible i
fonamentats en el desenvolupament
interactiu, són elements clau per a
de competències pròpies dels rols
garantir un creixement personal als
professionals en els sectors de
nostres participants i l'èxit dins les
producció i serveis per eixos de
seves organitzacions.
coneixement i experiència. En el gràfic següent veiem el nombre Durant aquest període lectiu s'ha
de programes desenvolupats segons
continuat l'estructuració de les àrees
la tipologia i les àrees de
de coneixement en forma d'itineraris
coneixement en què es desplega
formatius, que ofereixen als
l'activitat docent.
estudiants la possibilitat d'anar fent programes més curts i integrats, de manera que se'ls facilita el procés formatiu perquè poden gaudir d’una gestió flexible del seu temps.
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
52
Aquests 124 programes, estructurats
Món de les empreses
Formació de Postgrau ha tingut
en diferents itineraris de màster,
i organitzacions
2.098 estudiants que han seguit la
tenen la classificació següent:
- Àrea d'Estratègia i Desenvolupament Empresarial: l'Empresa Digital - Àrea de Medi Ambient - Àrea de Finances i Gestió Econòmica - Àrea de Màrqueting - Àrea de Logística - Àrea de Prevenció de Riscos
programació docent periòdica descrita fins ara i desenvolupada en els semestres lectius de novembre del 2001 i març del 2002. A més a més, ha desenvolupat els nou programes d'actualització reglada en Matemàtiques i Anglès, que han tingut 530 estudiants.
Laborals - Àrea de Qualitat
Estudiants titulats del curs
- Àrea de l’Escola Virtual de Governabilitat
Evolució de l'entorn tecnològic
Màsters
19
Postgraus
578
Total
597
- Àrea de Tecnologies de la Informació / Internet - Àrea de Societat de la Informació
Durant el mes de juliol, Formació de
- Àrea d'Informàtica
Postgrau ofereix la Universitat Oberta d'Estiu i la Universidad Virtual de Verano.
Cultura, educació i salut - Àrea de Desenvolupament Formatiu i de Tecnologia Educativa - Àrea d'Aplicacions de les Ciències Socials, les Humanitats i la Psicologia - Àrea de Salut i Sanitat
53
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Universitat Oberta d'Estiu
En aquesta edició, els estudiants
L'oferta formativa per a l'estiu del
s'han inscrit per Internet.
2002 s'ha emmarcat dins les àrees següents:
S'han ofert 52 cursos, d'una durada - Àrea d'Economia, Empresa i Dret:
La Universitat Oberta d'Estiu (UOd'E)
de 30 hores i un valor acadèmic de 2
ofereix un ampli ventall de cursos
crèdits de lliure elecció, per als
adreçats a les persones que volen
estudiants de la UOC i per a la resta
- Àrea d'Humanitats: 12 programes
aprofitar l'estiu per a formar-se en
d'universitats que formen part de
- Àrea de Ciències de l'Educació i
l'ús o en l'entorn virtual amb eines
l'oferta d'estiu de l'Institut Joan Lluís
multimèdia que comporten noves
Vives.
17 programes
Psicologia: 9 programes - Àrea de Noves Tecnologies i Internet: 14 programes
línies d'actuació i de desenvolupament professional i amb
La metodologia dels cursos segueix
els mitjans més avançats.
el model pedagògic de la UOC, que
Els 998 participants de la UOd'E han
consisteix a potenciar l'estudi
estat majoritàriament estudiants de la
personal i, alhora, el treball
nostra comunitat. El 81% eren
cooperatiu. Els estudiants participen
participants de la comunitat UOC i la
en fòrums i debats relacionats amb
resta, el 19%, persones que mai no
cadascun dels continguts dels
havien fet un curs a la UOC.
diferents cursos i també en la realització d'activitats i en les
Els resultats obtinguts han estat
consultes i la resolució de dubtes.
positius. El 76,65% dels estudiants han superat els cursos satisfactòriament.
L'avaluació no és presencial i es basa en la participació en els debats i la realització d'exercicis, casos o treballs pràctics, que s'han de lliurar al professor o consultor.
En aquesta segona experiència s'han
Els cursos que els estudiants han
ofert 20 cursos i la innovació ha estat
escollit per al mes de setembre han
Aquest any s'ha consolidat la segona
la possibilitat que l'estudiant pugui
estat els vinculats a les eines
edició de la Universidad Virtual de
triar entre l'oferta de juliol i la de
informàtiques imprescindibles per a
Verano. Aquests cursos d'estiu s'han
setembre. Al juliol han seguit els
desenvolupar-se en els nous entorns
fet en castellà i tenen les mateixes
cursos 308 estudiants i 112 al
laborals: Excel expert, Access, Word
característiques que els de la UOd'E
setembre. Entre aquests 420
expert i introducció al Flash 5.0.
pel que fa al nombre de crèdits de
alumnes, hi ha hagut 55 persones
cada curs, el sistema d'avaluació i el
que s'han incorporat a la nostra
funcionament en general.
universitat per primera vegada.
Universidad Virtual de Verano
Participants Formació de Postgrau Programes d'actualització reglada
530
Universitat Oberta d'Estiu
998
Universidad Virtual de Verano
420
Total
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
2.098
4.046
54
Formació preuniversitària
El curs d'accés a la Universitat
DURSI, la qual cosa ha comportat la
Oberta de Catalunya per a persones
modificació de l'organització del curs
Curs de preparació de les proves
més grans de 25 anys té com a
a partir de la convocatòria de juny
d'accés per a persones més grans
finalitat primordial que els estudiants
del 2002-2003.
de 25 anys
assoleixin un nivell d’aprenentatge que els permeti superar les proves
Alguns dels canvis més destacats
d'accés a la UOC i, alhora, integrar-
són els següents:
se amb èxit en aquesta comunitat universitària.
- S'incrementa a nou mesos la durada lectiva del curs.
En el període 2001-2002 s'han
- S'avança un mes el començament
convocat tres cursos d'accés en català i dos en castellà.
de la docència de les assignatures específiques. - S'organitzen dues trobades
Durant l'any 2002, la UOC ha
presencials al llarg del curs, una a
adaptat la normativa de les proves
l'inici i una al final.
d'accés a la nova normativa del
Estudiants matriculats al curs de preparació per a les proves d'accés per a més grans de 25 anys Estudis
Octubre
Novembre
Març
Maig
Juny
2001
2001*
2002
2002*
2002
Ciències Empresarials
146
21
74
31
48
320
Dret
52
25
31
13
22
143
Humanitats
68
17
114
Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió i de Sistemes
169
59
375
3
12
Filologia Catalana
29
47
3
68
32
6
Total
Psicologia
105
17
43
12
54
231
Total
543
110
251
88
203
1.195
* Accés als estudis en castellà.
55
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Estudiants inscrits a l'examen d'accés a la UOC Estudis
Novembre
Novembre
Febrer
Abril
Maig
Juny
2001*
2001
2002*
2002
2002
2002*
2
40
3
25
25
2
Ciències Empresarials
Total
97
Dret
14
19
10
43
Humanitats
20
18
4
42
34
43
Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió i de Sistemes
5
53
5
8
148
Filologia Catalana
3
1
5
Psicologia
19
32
14
4
69
129
101
14
408
Total
7
149
8
9
* Convocatòria per als estudis en castellà.
Cursos de formació superior
La UOC és l'única universitat
convocatòries als estudiants del curs
catalana que ofereix tres
d'accés per a més grans de 25 anys.
La finalitat dels cursos de formació
L'àmbit d'actuació d'aquesta oferta
superior és donar aquest servei de
està limitat al territori català, i és per
formació per a una qualificació
aquest motiu que s'utilitza el català
professional superior a totes les
en els materials didàctics, el Campus
Els cursos de formació superior
persones que, per motius laborals,
Virtual, etc.
(CFS) són estudis de formació
personals o territorials, no poden
professional superior que segueixen
cursar estudis presencials i
El nombre d'estudiants matriculats
el model pedagògic de la Universitat
necessiten incorporar-se al món del
durant el període 2001-2002 ha estat
Oberta de Catalunya, via Internet,
treball o progressar-hi.
de 116.
amb una metodologia per a aprendre amb les eines del futur, sense
Dins els cursos de formació superior
barreres ni d'espai ni de temps.
s'ofereixen les tres especialitats següents: - Secretariat - Gestió comercial i màrqueting (GCM) - Administració de sistemes informàtics (ASI)
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Secretariat
GCM
ASI
Total
Octubre 2001 - febrer 2002
19
24
32
75
Març 2002 - juliol 2002
12
10
19
41
Total
31
34
51
116
56
Formació per a empreses
En l'àmbit dels programes a mida per a institucions i empreses, durant aquest curs s'ha incrementat el nombre d'entitats clients i el d'hores i persones dedicades a donar servei. El nombre total d'hores ofertes als cursos a mida per a empreses i institucions ha estat de 30.000. S’han continuat organitzant cursos de caràcter no governamental i de fundacions per a diverses empreses de l’Administració pública. També s'han donat serveis a empreses, sobretot en formació en l'àmbit de les competències directives, financeres i informàtiques, màrqueting, formació de formadors i qualitat. Es destaquen les activitats fetes per a les entitats següents: - Aena - Audi - Banc Sabadell - Barcelona Activa - BBVA - Cambra de Comerç de Barcelona - Consell General del Poder Judicial - Departament d'Ensenyament - Escola d'Administració Pública - Grupo Zurich - Laboratorios Ferrer - Retevisión
57
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Metodologia de la UOC Materials d'aprenentatge
L'avaluació s'ha centrat en la creació
en el procés de conceptualització
d'un marc metodològic i
d'assignatures i activitats
d'instruments de mesura per a
d'aprenentatge, s'han generat
avaluar la posada en marxa
estudis d'usabilitat dels materials
d'accions formatives; un cas concret
didàctics i del Campus, dissenys
Com ja vam comentar el curs
ha estat l'avaluació de la prova pilot
pilot d'assignatures que han
anterior, el volum i la tipologia de
de l'Escola Virtual d'Idiomes (EVIU) i
incorporat elements innovadors pel
materials en què es mou actualment
la creació d'un document marc que
que fa a l'estructura i a les
la nostra institució fan que
inclou els criteris d'avaluació
estratègies de dinamització, amb la
l'automatització d'aquest procés i la
institucionals pel que fa a la
qual cosa s'han pogut generar noves
garantia de qualitat dels materials
metodologia de la UOC.
guies metodològiques que apunten cap a un nou escenari amb materials
siguin, juntament amb la innovació metodològica, prioritats d'aquest
Quant al desenvolupament de pautes
curs i dels vinents.
i criteris que serveixin al professorat
més flexibles i personalitzables.
Assignatures noves del curs Català
38
Castellà
67
Titulacions homologades
Titulacions pròpies
11
Total
116
Total d'assignatures ofertes Català
353
Castellà
79
Titulacions homologades
Titulacions pròpies
20
Total
452
Materials de nova elaboració CD-ROM
Llibre-manual
Paper
Programari
Vídeo
Web
Word
Ciències de la Informació i la Documentació
–
–
–
–
1
–
5
–
Doctorat
–
1
–
–
–
1
–
–
Dret i Ciència Política
–
–
1
–
–
–
1
–
Economia i Empresa
–
–
1
–
–
–
–
–
Graduado Multimedia
12
–
11
–
–
–
23
–
Humanitats i Filologia
1
2
45
4
6
–
14
–
Informàtica i Multimèdia
11
–
55
–
5
–
7
–
Psicologia i Ciències de l'Educació
6
–
30
6
–
2
30
2
Total
30
3
143
10
12
3
80
2
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
58
Campus Virtual
Durant el curs 2001-2002, el Campus
El nou sistema de campus virtual
Virtual de la UOC ha experimentat
s'ha plantejat com un projecte de
una doble evolució, que consisteix
divuit mesos. Aquest curs se n'ha
en les millores del servei actual i el
dut a terme el desenvolupament i la
desenvolupament d'un nou sistema
preparació perquè funcioni al
per al curs 2002-2003.
començament del curs 2002-2003. Tecnològicament és un sistema
S'ha dut a terme el desenvolupament
basat en Java i CORBA. Per a definir
de diferents aplicacions per a millorar
els formats i el grafisme de pantalla
el servei actual. Per a millorar la
s'ha optat per metodologies
capacitat, s'ha programat i ajustat el
d'usabilitat, entre les quals hi ha, per
sistema per a donar servei a més de
exemple, un test per a seixanta
2.000 estudiants en línia, de manera
estudiants analitzat per especialistes
que aquest curs s'ha aconseguit
en psicologia, tecnologia i ús dels
superar el 99% de temps de servei
sistemes informàtics, sempre amb la
en el Campus Virtual. Per a millorar
intenció de facilitar al màxim el
les aules s'han millorat els sistemes
treball dels estudiants.
de seguiment dels estudiants en l'aula amb nous tipus d'aula i s'han introduït millores en els fòrums i en les llistes d'estudiants que faciliten el contacte entre ells.
Connexions anuals
4.843.713
Temps total de connexió anual (en minuts)
203.471.712
Connexions setmanals per estudiant
5
Temps de connexió diari per estudiant (en minuts)
59
35
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
té una bona acollida. Així, les
la mobilització d'un equip
trobades de presentació mouen al
d'informadors extern format per
voltant de 8.000 persones cada una,
entre 40 i 50 persones que, sumades
i les de síntesi al voltant de 7.000
al personal de gestió que hi participa
Les trobades presencials
(aquestes dades inclouen estudiants,
activament aquell dia, fan un total de
constitueixen l'espai adequat per a
tutors, consultors i professors).
125 persones que atenen
Trobades presencials
personalment els estudiants que
reunir estudiants i professors al començament i al final de cada
Pel que fa a l'organització de les
semestre. El programa acadèmic de
trobades, al llarg d'aquest curs s'ha
les trobades, format per les tutories i
consolidat la participació d'una
Tot seguit es detallen les principals
les consultories, rep una assistència
empresa externa que dóna suport
activitats dutes a terme en les
estable de prop del 38% del total
per al muntatge i la coordinació del
trobades presencials d'aquest curs
d'estudiants matriculats. El programa
personal necessari per a cada
2001-2002.
d'activitats complementàries, format
trobada. Cal no oblidar que
per tallers i activitats culturals, també
l'organització de la trobada comporta
Trobada de presentació del primer
Lloc: Campus de Bellaterra de la UAB
semestre
Data: 15 de setembre del 2001
assisteixen a la trobada.
Nombre de tutories i consultories: Trobada de presentació setembre del 2001
Trobada de síntesi desembre del 2001
Consultories
790
790
Tutories
212
212
Conferències:
- "Tecnologia i coneixement: una anàlisi des de la psicologia social",
- Conferència inaugural de la llicenciatura en Ciències del Treball a càrrec de Lluís Franco i Jordi Vilaseca. - Conferència inaugural de la
conferència dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació. - "Com s'ha fet Temps de silenci?", col·loqui dels Estudis d'Humanitats i Filologia Catalana a càrrec de
llicenciatura en Ciències Polítiques i
Xavier Borrell, Rodolf Sirera, Enric
de l'Administració a càrrec de Joan
Gomà i Carles Santacana.
Prats. - "El Col·legi professional d'E.T.I. en la societat de la informació",
Activitats culturals:
conferència dels Estudis d'Informàtica a càrrec de Joan
- Cinema UOC amb Woody Allen
Miquel Viadé i Jordi Gómez.
- Itinerari de la natura del Campus de
- Conferència inaugural d'Enginyeria
la UAB
Informàtica Superior a càrrec de Rafael Macau. - Conferència dels Estudis d'Informació i Documentació.
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
60
Trobada de síntesi del primer
Lloc: Campus de Bellaterra de la UAB
semestre
Data: 22 de desembre del 2001
Activitats culturals: - "Mundialització i diversitat lingüística: identitat i intercomunicació des de la perspectiva de la complexitat", conferència a càrrec d'Albert Bastardas i Boada - Cinema UOC: cicle Federico Fellini
Trobada de presentació del segon
Lloc: Campus de Bellaterra de la UAB
semestre
Data: 9 de març del 2002 Nombre de tutories i consultories: Trobada de presentació març del 2002
Trobada de síntesi juny del 2002
Consultories
865
865
Tutories
223
223
Conferències:
- "Estat de dret i desenvolupament", seminari dels Estudis de Dret. Les
- "Noves tecnologies: microsoft.net",
conferències són a càrrec d'Ignacio
conferència dels Estudis
Astarloa, subsecretari de Justícia
d'Enginyeria Informàtica i
del Ministeri de Justícia, i Daniel
Multimèdia a càrrec de Xavier Pey.
Kaufmann, membre del Banc
- "Antoni Maria Alcover i la llengua
Mundial.
catalana", conferència dels Estudis d'Humanitats i Filologia a càrrec del Dr. Joan Veny.
Activitats culturals:
- "Internet i psicologia. El futur ja és aquí", conferència dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació a càrrec del Dr. José Gutiérrez Maldonado. - "Reptes i oportunitats de l'Europa
- Ecocampus II: El desenvolupament sostenible a la UOC - Cinema UOC: cicle d'Akira Kurosawa - Concert de Ramon Muns
de l'euro", conferència dels Estudis d'Economia i Empresa a càrrec de Carles Gasòliba. - "Periodistes i documentalistes: una frontera cada cop menys clara", conferència dels Estudis d'Informació i Documentació a càrrec de Vicent Partal.
61
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Trobada de síntesi del segon
Lloc: Campus de Bellaterra de la UAB
semestre
Data: 15 de juny del 2002
Activitats culturals: - Cicle de cinema documental - Recital de poesia - Presentació del llibre Rebel·lions, bananes i volcans. Política i societat a l'Amèrica Central
"El Diari de la Trobada"
Durant aquest curs, El Diari de la Trobada s'ha consolidat com una eina de comunicació i participació de tota la comunitat UOC bàsica per a les trobades. Es tracta d'una publicació de 24 pàgines amb format de periòdic universitari que es publica amb motiu de cada una de les trobades presencials, és a dir, quatre cops l'any. El Diari de la Trobada conté informació sobre els diferents aspectes de la trobada: plànols, graelles d'activitats, articles sobre les conferències o altres activitats que s'hi duen a terme, etc.
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
62
Avaluació institucional
Participació
Resum de les conclusions
La participació es manté al voltant
de l'enquesta d'avaluació
del 30% pel que fa als estudiants i
institucional
del 60% entre els tutors i consultors (en el cas dels consultors ha anat augmentant des del 49% de fa tres semestres, mentre que en el cas dels tutors ha estat constant). Això fa que la mostra de l'enquesta, malgrat que no podem assegurar que no hi hagi un biaix, atès que es contesta de manera voluntària, sigui prou àmplia per a donar-nos un marge d'error suficientment baix. Concretament en aquest semestre és del ±1,3% per als estudiants i una mica més en el cas de consultors i tutors, ±3,09%.
Valoració general De manera global, les dades extretes
Entre els aspectes de la valoració
de l'enquesta d'avaluació
global del semestre detectem que
institucional continuen essent
s'ha recuperat una mica la valoració
positives en gairebé tots els
que fan els consultors de l'exigència
aspectes sobre els quals es demana
acadèmica per comparació a altres
la valoració als estudiants, consultors
universitats, que havia baixat
i tutors de la UOC, i arriba a l'extrem
clarament el semestre passat (ara el
en el cas de la valoració de la
44,2% la considera millor o molt
importància de l'avaluació contínua
millor, respecte al 36% del semestre
(important o molt important per al
passat). Entenem que els canvis en
95% dels estudiants i el 96% dels
el sistema d'avaluació que podien
tutors).
haver influït en aquesta resposta, en consolidar-se, han provocat
Aquesta tendència positiva es veu
l'increment en la valoració positiva
reflectida en considerar el semestre
d'aquesta pregunta.
de manera global. Els estudiants el valoren positivament (el 72% el consideren positiu o molt positiu), i en aquest semestre hi ha hagut un augment de 4 i 3 punts quant a la valoració que en fan els consultors i tutors (80% i 76%, respectivament).
63
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Valoració de les novetats
En la línia que estem seguint els
novetat o a aspectes sobre els quals
del semestre
darrers semestres, s'han introduït un
mai no havíem demanat la valoració
seguit de qüestions que fan
abans.
referència als aspectes que han estat
Tutors Valora l'adequació de la informació i les orientacions que has rebut
62,5% positiu o molt positiu
en relació amb les tasques que has hagut de desenvolupar.
33,9% indiferent
Amb quina freqüència utilitzes l'eina de seguiment dels estudiants
85,2% gairebé sempre o sovint
de Suport a la Docència? La consulta de seguiment dels estudiants em proporciona
91% d'acord o totalment d'acord
la informació que necessito per a dur a terme la meva tasca. Conec el funcionament de l'eina de consultes per a docents
94,1% d'acord o totalment d'acord
de Suport a la Docència. Considero que mitjançant l'eina d'atenció de consultes obtinc
57,7 d'acord o totalment d'acord
una resposta adequada als meus dubtes.
27,1% en desacord o totalment en desacord
Consultors Valora l'adequació de la informació i les orientacions que has rebut
82,2% positiu o molt positiu
en relació amb les tasques que has hagut de desenvolupar. Si l'assignatura de la qual has estat consultor/a té prestatgeria
86,4% positiu o molt positiu
virtual, valora'n la utilitat. M'ha resultat d'utilitat l'eina de seguiment dels estudiants
76,2% d'acord o totalment d'acord
que s'ha incorporat a les aules. Conec el funcionament de l'eina de consultes per a docents
87,2% d'acord o totalment d'acord
de Suport a la Docència. Considero que mitjançant l'eina d'atenció de consultes obtinc
74,4% d'acord o totalment d'acord
una resposta adequada als meus dubtes.
Estudiants Valora l'atenció rebuda del sistema d'atenció de consultes
59,8% positiu o molt positiu
de Secretaria.
34,2% normal
La prova de validació m'ha semblat coherent/adequada
76,2% d'acord o totalment d'acord
amb l'avaluació contínua de l'assignatura. El model d'avaluació s'adequa als objectius pretesos
81,3% d'acord o totalment d'acord
a l'assignatura. En el cas que l'assignatura tingui prestatgeria virtual,
73,1% positiu o molt positiu
valora'n la utilitat.
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
64
De manera global, les valoracions
hem aconseguit que es coneguin les
són positives i, especialment, es
eines d'atenció de consultes, la
destaca la valoració que fan els
satisfacció pel que fa al seu ús o
tutors de l'eina de seguiment dels
adequació és "positivament baix",
estudiants, el que anomenem punt
per bé que en cap cas presenta
únic d'entrada per a tutors, des de la
resultats negatius.
qual accedeixen als expedients, les carpetes virtuals, el registre
Finalment, enllaçant amb l'apartat
d'avaluació contínua i el seguiment
següent, comentarem que la
del període actiu. El 91% de les
valoració dels estudiants sobre la
respostes valoren que els
coherència/adequació entre la prova
proporciona la informació que
de validació i l'avaluació contínua i
necessiten per a dur a terme la seva
entre el model d'avaluació i els
tasca.
objectius de l'assignatura també és molt alta i creiem que aquests són
Malgrat això, es constata que en el
bons indicadors dels aspectes
camp de la comunicació amb els tres
fonamentals de la docència.
col·lectius encara ens queda camí per recórrer, atès que, encara que
Valoració de l'avaluació
A l'enquesta d'aquest semestre s'ha
Veiem, doncs, que els percentatges
considerat que, a més d'incorporar
de respostes positives pràcticament
les dues qüestions que hem vist a
es mantenen i que, atès que la
l'apartat anterior referents a
valoració ja era molt positiva el
l'avaluació, també valia la pena
semestre passat –en què era la
mantenir les preguntes referents a la
primera experiència–, en aquest
prova de validació que s'havien
segon semestre pren un valor més
incorporat el semestre passat com a
important encara, que caldrà
novetat.
continuar consolidant.
Percentatge de valoració "D'acord o totalment d'acord" Considero que la possibilitat de fer una prova de validació m'ha ajudat en el seguiment de l'avaluació contínua. En general, la prova de validació ha respost a les meves expectatives.
65
Primer semestre
Segon semestre
81%
82,5%
85%
80%
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Valoració del Campus Virtual
Cal tenir en compte que els tutors
Sobre aquests aspectes podem
comencen a treballar al Campus tot
comentar que el 53,5% dels
just s'acaben d'incorporar i que,
estudiants valoren com a bona o
ateses les demandes dels estudiants,
molt bona la qualitat de la connexió
Pel que fa als aspectes referents al
han de fer aquest aprenentatge en
amb la UOC i el 36,8% la consideren
Campus Virtual, hi ha hagut una
un temps molt menor que la resta de
normal. Aquesta proporció també es
valoració més baixa sobre la facilitat
grups. Aquesta dada, contrastada
manté tant en el col·lectiu de tutors
en l'aprenentatge d'utilització per
amb el fet que el 39% dels tutors
com en el de consultors, malgrat que
part de tutors nous respecte al
nous consideren que l'adequació, la
són els estudiants els que es
semestre passat, atès que ha passat
informació i les orientacions que han
connecten en una proporció més
del 81% que ho valoraven com a
rebut han estat "mitjanes", ens fa
gran fent servir una línia ADSL (25%).
fàcil o molt fàcil al 73% en aquest
entendre que caldria introduir
semestre. En canvi, en la resta de
millores en el procés de
Finalment, hem de comentar que els
col·lectius la valoració es manté, al
formació/incorporació dels tutors.
serveis de la Biblioteca també es valoren de manera positiva i, dels
voltant del 65% pel que fa als estudiants i del 80% pel que fa als
Quant a les preguntes que fan
tres col·lectius, el de tutors la valora
consultors.
referència a la freqüència d'ús dels
amb una puntuació més alta; els
espais del Campus, malgrat que
estudiants, en canvi, són els més
encara s'han mantingut per als
crítics, per bé que al voltant del 70%
consultors i tutors, en aquest
consideren que és útil i que satisfà
semestre ja s'han eliminat del
les seves necessitats informatives.
qüestionari dels estudiants i s'han
Segurament caldria contrastar
incorporat preguntes referents a l'ús
aquesta informació amb el grau d'ús
de la Biblioteca i de la connexió al
i amb la necessitat d'aquest ús, que
Campus, que aporten informacions
pot ser diferent segons els estudis.
interessants amb vista a obtenir dades que ens permetin millorar aquests serveis.
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
66
67
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Biblioteca Virtual
complet. En el curs 2001-2002 hi
qual és membre la Biblioteca Virtual
havia disponibles 189 bases de
de la UOC, ha incrementat la seva
dades, mentre que en el curs 2000-
col·lecció amb les següents bases de
2001 la xifra era de 110. Entre les
dades accessibles per a la comunitat
La Biblioteca Virtual, en la seva línia
bases de dades a text complet
universitària de Catalunya:
de servei de suport a l'activitat docent,
incorporades durant aquest curs, es
acadèmica, de recerca i de gestió,
destaquen les següents:
- Food Science and Technology Abstracts
continua la seva activitat de selecció, adquisició i processament
- United Nations Treaties Collection
- Wiley
de recursos digitals.
- Base de dades sobre societat
- American Chemical Society
Entre els recursos digitals de
- Academic Elite Computer Source
de la informació de revistes digitals disponibles
pagament, l'activitat se centra en la selecció de bases de dades a text
Dins la col·lecció digital, el nombre
A més, la Biblioteca Digital del
també ha augmentat
Consorci de Biblioteques
considerablement respecte del curs
Universitàries de Catalunya, de la
anterior.
12.000
10.066 10.000 8.000 6.000
Revistes digitals
4.000
Recursos digitals
2.000
685
0
El total de recursos digitals
la Biblioteca era de 10.066, un
accessibles en la col·lecció digital de
99,76% més que al curs 2000-2001.
4.215
4.500 4.000 3.500 3.000
Assignatures amb prestatgeria
2.500 2.000
Recursos digitals a les prestatgeries
1.500 1.000 500
245
0
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Les biblioteques de l’aula o
personal docent i col·laborador
prestatgeries virtuals tenen com a
els recursos i materials que són
objectiu posar dins de l'espai de
necessaris per a l'aprenentatge: 245
l'aula i a l'abast dels estudiants i del
assignatures amb 4.215 recursos.
68
Serveis personalitzats
1.200.000
1.098.403
1.000.000 800.000 600.000 400.000 200.000 0
Dins els serveis personalitzats, s'ha
La implementació d'una nova
posat en marxa un nou servei de
aplicació en el servei d'obtenció
notícies sobre psicologia i Internet,
de documents (SOD) i de préstec
que setmanalment arriba a 1.122
interbibliotecari facilita el
usuaris relacionats amb aquesta àrea
subministrament de documents a
d'interès.
la comunitat de la UOC i l’intercanvi de documents entre les diferents
Des del mes d'abril del 2002 s’han
biblioteques universitàries. Aquesta
posat en marxa dos nous butlletins
aplicació, coneguda amb el nom
diaris que s’envien a les bústies dels
d’ARIEL, ha estat desenvolupada pel
1.440 usuaris interessats: e-conomia,
consorci de biblioteques Research
que permet conèixer els titulars dels
Library Group. Com a complement
principals diaris econòmics d'àmbit
d’aquest servei s’ha incorporat al
estatal i internacional, i el de
servei de distribució electrònica de
publicacions oficials, que diàriament
sumaris (DESU) una nova funció que
permet accedir als butlletins oficials
permet demanar còpies dels articles,
de les comunitats autònomes, el
a partir del sumari enviat per correu
Butlletí Oficial de l’Estat i el Diari
electrònic.
Oficial de la Comunitat Europea, i consultar-los de manera còmoda i àgil.
Documents subministrats
40.000
37.337
35.000 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0
69
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Les dades obtingudes en el curs
pàgines amb informació i continguts
acadèmic 2001-2002 representen un
del web de la Biblioteca. Aquest
increment notable de l'ús de la
darrer increment ha estat
Biblioteca Virtual i els seus serveis:
especialment significatiu com a
un augment d'un 44,84% d'usuaris
resultat del creixement de les
(792.900 usuaris) respecte al curs
biblioteques de l'aula i els seus
2000-2001, que ha representat un
recursos.
total de 9.948.618 consultes a les
12.000.000
9.948.618 10.000.000
8.000.000
6.000.000
Usuaris de la Biblioteca Virtual
4.000.000
2.000.000
Consultes a la Biblioteca Virtual
792.900
0
La incorporació dels nous serveis
nombre total de serveis
personalitzats esmentats
personalitzats a la comunitat virtual
anteriorment i les millores tècniques
de la UOC hagi estat d'1.098.403, un
en el servei d'obtenció de
27% per sobre del curs 2000-2001.
documents (SOD) han facilitat que el
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
70
Projectes i projecció exterior
Una nova línia d’activitat basada en
REBIUN (Xarxa de Biblioteques
la consultoria i l’assessorament en el
Universitàries), les II Jornades
desenvolupament de biblioteques
Espanyoles de Biblioteques Digitals,
digitals ha facilitat que les
de les quals la direcció de la
biblioteques de la Escuela Nacional
Biblioteca va ser coorganitzadora, les
de la Judicatura (República
XII Jornades Bibliotecàries
Dominicana) i de la Universidad
d’Andalusia i el II Col·loqui
Técnica y Particular de Loja
Internacional de Ciències de la
(Equador) disposin del gestor de
Documentació.
recursos digitals desenvolupat per la UOC (Dinaweb).
La Biblioteca de la UOC també forma part del Consorci de Biblioteques
Al mes d'abril del 2002 va començar
Universitàries de Catalunya (CBUC) i
el projecte COINE (Cultural Objects
de la Xarxa de Biblioteques
in Networked Environments), en què
Universitàries (REBIUN), en què té un
la Biblioteca de la UOC participa
paper destacat en la Comissió
juntament amb Fretwell-Downing
Executiva. Aquesta xarxa forma part
Informatics (Regne Unit) i el National
de la Conferència de Rectors de les
Microelectronics Application Centre
Universitats Espanyoles (CRUE). Cal
(Irlanda), Eircom Ennis Information
destacar la presència important de la
Age Town (Irlanda), la Universitat de
Biblioteca Virtual en totes dues
Macedònia - Economics & Social
organitzacions.
Sciences (Grècia) i la Universitat dels Jagellons (Polònia). COINE crearà
Així mateix, la Biblioteca de la UOC
una plataforma que permetrà a les
forma part de la Xarxa d'Excel·lència
comunitats autònomes publicar
en Biblioteques Digitals (DELOS).
informació estructurada en web.
Aquesta xarxa és una iniciativa
La Biblioteca és responsable, entre
fundada per la Comissió Europea
altres funcions, de la difusió
en Societat de la Informació
del projecte.
i Tecnologies en el marc del V Programa (IST-FP5). Els seus
La Biblioteca ha estat present en
objectius se centren a millorar
diferents actes, tant de caràcter
la recerca en aquest camp emergent,
acadèmic com professional. Entre
proporcionar un fòrum entre
d’altres es destaquen especialment
investigadors i representants
la participació en les VIII Jornades
d'indústries per a intercanviar idees
Catalanes de Documentació, el curs
i experiències, i contribuir a
d’estiu organitzat per la Universitat
estandarditzar les activitats referents
de Saragossa, les Jornades de
a biblioteques digitals, entre d’altres.
l'Esport organitzades per la International Association for Sport Information (IASI) i el Consell Català de l'Esport, el Curset sobre Projectes Digitals de les Biblioteques de
71
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Serveis i atenció a l'estudiant
recordar les dates més significatives i aclarir tots els dubtes que
Atenció a l'estudiant
l'estudiant pugui tenir abans que comenci el semestre.
Els estudiants de la Universitat Oberta de Catalunya gaudeixen d'un servei d'atenció articulat en diferents plataformes informatives. D'una banda, des del moment en què es comunica a l'estudiant que ha estat admès, es promouen i coordinen un seguit d'accions per tal que s'incorpori a la UOC amb les màximes facilitats i s'hi integri en condicions òptimes. En aquesta línia, l'estudiant, en el mateix moment que rep la comunicació sobre la seva admissió, obté un nom d'usuari i una contrasenya d'accés al Campus Virtual i, a més, diversos documents que l'informen sobre el model pedagògic de la UOC, la normativa acadèmica, les instruccions per a formalitzar la matrícula, les diverses opcions de finançament, els requisits
Paral·lelament, l'estudiant es pot connectar al Campus Virtual i accedir al gran volum d'informació que la UOC posa al seu abast, especialment als espais Atenció a l'estudiant i Secretaria. L'espai Atenció a l'estudiant aglutina els canals necessaris perquè l'estudiant es comuniqui amb la Universitat amb relació als aspectes no docents, és a dir, de gestió, de servei o d'informació. Atenció a l'estudiant recull una sèrie de serveis que volen facilitar a l'estudiant la seva estada a la UOC, a més de saber la seva opinió per tal de millorar els serveis que li oferim i donar resposta a les seves demandes. Així, en aquest espai del Campus Virtual s'agrupen els apartats i serveis següents:
informàtics del punt de treball i el desplegament territorial dels
- Servei d'atenció de consultes
centres de suport, punts de suport i punts de la UOC. Posteriorment, quan l'estudiant es
El servei d'atenció de consultes es
ha estat la fusió de les bústies
va posar en funcionament a partir del
Tràmits acadèmics, Tràmits de
segon semestre del curs 2001-2002 i
matriculació i Informació acadèmica.
matricula presencialment al centre de suport corresponent, se li lliura el CD Guia per als estudis, amb orientacions sobre la metodologia
Primer semestre
Missatges rebuts a les bústies:
d'estudi a la UOC, els materials
Tràmits acadèmics
didàctics de l'assignatura Multimèdia
Tràmits de matriculació
i comunicació i informació sobre les
Informació acadèmica
sessions d'acolliment. Aquestes sessions, pensades per a completar
Segon semestre
13.629
Consultes rebudes al servei
20.630
Total
34.259
el procés d'incorporació a la UOC dels nous estudiants, són dirigides per estudiants veterans amb la col·laboració del personal del centre i tenen l'objectiu de mostrar el model pedagògic de la UOC, fer una demostració del Campus Virtual,
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
72
- Servei d'ajuda informàtica
Consultes rebudes durant el primer semestre
12.233
Consultes rebudes durant el segon semestre
17.036
Total
29.269
- Servei de consultes, suggeriments i reclamacions d’estudiants
Consultes, suggeriments i reclamacions atesos
676
durant el primer semestre Consultes, suggeriments i reclamacions atesos
1.140
durant el segon semestre Total
1.816
Per altra banda, l'espai Secretaria és
La Secretaria Virtual té com a
aquest objectiu són la informació
el lloc on l'estudiant pot consultar i
objectiu facilitar al màxim tots els
estàtica que es genera des de la
autogestionar totes les qüestions que
tràmits que l'estudiant ha de dur a
Secretaria mateixa i les gestions que
l'afecten en el decurs de la seva vida
terme durant la seva vida acadèmica.
es poden realitzar directament sobre
acadèmica.
Els dos pilars bàsics per a assolir
l'expedient.
Accessibilitat al Campus
La UOC assumeix el compromís de
3. Estar en contacte amb grups
facilitar l'accés a la Universitat als
de recerca i innovació sobre temes
sectors de població amb dificultats
d'accessibilitat a Internet per a
especials. Per això ha ajustat la seva
posar en servei les noves
metodologia i els seus processos.
tecnologies d'accessibilitat amb la màxima rapidesa.
Amb aquesta finalitat, durant el curs 2001-2002 hem treballat els punts
Especialment per a l'accessibilitat
següents:
de les persones invidents, mantenim l'adaptació del Campus Virtual,
1. Posar en marxa l'atenció especial
de manera que amb un punt de treball
ja des del moment de la
configurat amb els programaris i
matriculació per a assegurar el
maquinaris d'accessibilitat l'estudiant
servei a tots els estudiants des
pot treballar utilitzant tant àudio com
d'un punt de vista global:
una línia Braille. D'aquesta manera
materials, Campus, etc.
pot accedir tant a la informació en línia del Campus Virtual com
2. Adaptar el nou Campus Virtual per tal de suprimir les barreres
als materials que fem arribar en format electrònic.
d'accés informàtic per a les persones amb alguna discapacitat.
73
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Borsa de Treball
Durant aquest any 2001, la Borsa
- Eina d'avaluació de la pròpia
de Treball ha fet un salt qualitatiu i
remuneració, actualitzada gràcies
quantitatiu, atès que ha ampliat
a la informació que al llarg de l'any
el ventall de serveis, eines i accions
ha anat identificant Tea-Cegos
que ofereix als nostres estudiants i
Cybersearch durant els seus
graduats a l'hora de construir el seu
processos de selecció.
propi desenvolupament professional, d'acord amb les necessitats que
- Selecció dels principals tests
tenen d'aproximar-se al mercat
d'aptituds professionals que
de treball.
permeten autoavaluar en línia les competències dels estudiants,
Actualment, la Borsa de Treball està
en relació amb la motivació
equipada amb els elements
professional, el perfil psicològic en
següents:
el context professional, les actituds directives o els coneixements
- Servei d'orientació professional,
d'anglès.
que assessora els estudiants de manera personalitzada des del
Per a aquesta millora, la Borsa
Campus Virtual i presencialment
de Treball de la UOC ha comptat
des dels tallers de les trobades; així
amb la col·laboració d'experts,
se'ls ajuda a construir el seu
institucions i empreses amb prestigi
procés d'inserció laboral. Durant
en el mercat que aporten productes
aquest període hem atès 793
i serveis de valor adaptats
assessoraments virtuals i 229
a les necessitats dels professionals
orientacions presencials.
formats a la UOC. Fins avui comptem, entre d'altres, amb
- Presentació de les ofertes millors, seleccionades especialment
la col·laboració de Servijob i Cybersearch.
d'acord amb els estudis de la UOC i amb les característiques curriculars dels nostres estudiants. Amb aquesta informació aconseguim respondre a dos objectius importants: d'una banda, serveix de referent del mercat de treball als nostres estudiants, de manera que poden conèixer quins són els perfils professionals més buscats en el mercat de treball i, així, orientar millor els seus itineraris formatius; d'altra banda, serveix, alhora, d'estímul de canvi davant d'oportunitats ocupacionals que els motiven a entrar en processos de selecció interessants.
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
74
Vida associativa
Al mes de maig del 2002 es va crear
AEUOC
l'associació ZonaCampus. Aquesta associació va ser Volem destacar la feina feta per la
constituïda per a representar els
La UOC promou i afavoreix
Plataforma Antiguerra de la UOC
interessos dels estudiants de la
l'associacionisme dels estudiants en
(PAUOC), la qual ha tingut un paper
Universitat Oberta de Catalunya.
els àmbits cultural, acadèmic,
destacat en l'ajuda a l'Afganistan.
Aquest objectiu neix amb la idea de
professional, lúdic i esportiu, perquè
Durant l'any 2001 han aconseguit
fons de donar suport a la
la vida associativa constitueix la
una important recaptació destinada
consolidació d'aquesta universitat i
millor manera de difondre i canalitzar
a aquest país.
d'aprofundir en el seu vertebrament i en la millora del seu servei docent.
una pluralitat d'interessos i d'opinions que enriqueix tota la
La Universitat Oberta de Catalunya
comunitat universitària.
ofereix a cada associació un espai
aeuoc@uoc.edu
dins el Campus Virtual per a deixar-
http://cv.uoc.es/~AEUOC/
Des del mes de gener del 1998
hi informació de l'associació i que
funciona a la Universitat Oberta de
inclou la possibilitat d'hostatjar el
Catalunya el Servei d'Associacions,
web de l'entitat. Per altra banda, els
amb l'aprovació, durant el primer
ofereix bústies d'intercanvi d'accés
Professional de Docents Telemàtics
semestre d'aquell any, de la
general de totes les associacions i
de Catalunya - UOC
normativa sobre associacions de la
altres d'accés restringit per als
UOC. L'objectiu del Servei
membres de cada una.
APDTC-UOC: Associació
La finalitat d'aquesta associació se centra a potenciar la col·laboració
d'Associacions és promoure l'associacionisme i regular-lo, a més
Actualment hi ha registrades
entre els seus membres en la difusió
de canalitzar la tasca de diversos
les setze associacions següents:
de la docència per mitjans telemàtics, defensar els interessos
grups d'interès per tal que les accions que emprenen els membres de la comunitat siguin enriquidores
ABIPI: Associació de les Illes Balears i les Pitiüses
com a col·lectiu i difondre la cultura fent servir els nous mitjans de comunicació virtuals.
per a tothom. Associació oberta a tota la comunitat El Servei gestiona les sol·licituds de
universitària que vol impulsar les
apdtc-uoc@uoc.edu
constitució d'associacions, promou
relacions, l'intercanvi i el
http://cv.uoc.es/~APDTC-UOC/
la formació de grups d'interès i
coneixement entre les Illes Balears i
proporciona assessorament en tot
les Pitiüses i la resta dels Països
moment.
Catalans. abipi@uoc.edu
ACTUA: Amics del Cinema i el Teatre de la UOC Associats Aquesta associació té les finalitats següents: promoure les activitats teatrals en el marc específic de la UOC, fomentar els intercanvis teatrals amb altres universitats, centres o ens culturals i investigar les possibilitats que les noves tecnologies –i especialment el Campus Virtual– poden aportar al món teatral. actua@uoc.edu 75
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
AtletiUOC: Associació d'Atletisme de la UOC
CEPC-UOC: Coordinadora UOC
Els fins d'aquesta associació són els següents:
Els objectius d'aquesta associació són els següents:
La CEPC treballa aspectes que de manera isolada no es podrien dur a
- Desenvolupar activitats i iniciatives
OPV: Oberta al País Valencià
d'Estudiants dels Països Catalans -
- Promoure el coneixement de la
terme, com ara l'intercanvi i la
cultura i tots els àmbits de la
que fomentin la pràctica de
potenciació d'experiències i
societat del País Valencià en el si
l'atletisme entre els membres del
iniciatives entre els centres d'estudi
de la comunitat UOC.
col·lectiu UOC i que portin a la
catalans, la creació d'un espai
creació d'equips que representin la
telemàtic comú obert a tot
Universitat en les diverses
l'estudiantat català, amb projecció i
presencials relacionades amb el
modalitats de competicions, tant
que serveixi de marc per a la
País Valencià i obertes a tota la
universitàries com d'altres àmbits.
realització de debats, la formulació
comunitat universitària.
- Fomentar activitats virtuals i
de propostes, l'intercanvi - Servir de nexe directe de
d'experiències i la creació d'un front
- Promoure la creació d'almenys un
comunicació entre les persones
comú de defensa dels interessos de
punt de suport a les terres
que practiquen aquest esport per a
l'estudiantat català enfront de
valencianes.
establir plans d'entrenament i
l'exterior.
planificar l'assistència a les competicions.
- Promoure l'establiment d'un centre cepc-uoc@uoc.edu
de suport al País Valencià i la possibilitat de fer-hi les
atletiuoc@uoc.edu http://cv.uoc.es/~AtletiUOC/index.html
convocatòries d'exàmens de la CRUOC: Club de Rugbi UOC
Universitat Oberta de Catalunya.
Les finalitats d'aquest club són
- Establir vincles entre la Universitat
les següents:
Oberta de Catalunya i les institucions valencianes per a
- Fomentar i practicar l'esport del rugbi entre els membres de la
arribar a col·laboracions de qualsevol mena.
comunitat universitària de la Universitat Oberta de Catalunya.
- Portar a terme activitats de caràcter divers que l'associació consideri
- Participar en tot tipus de
convenients.
competicions esportives i, especialment, en les que s'organitzen en l'àmbit universitari.
- Facilitar el coneixement i les relacions mútues entre valencians i valencianes, i també entre totes les
- Promoure i fer activitats socials i culturals, tant entre els membres
persones interessades per la realitat valenciana.
de l'associació com entre la resta de membres de la comunitat
opv@uoc.edu
universitària que estiguin
http://cv.uoc.es/~OPV/
directament o indirectament relacionats amb l'esport del rugbi. cruoc@uoc.edu
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
76
Paradigma: Associació d'Estudiants
Puntdoc: Associació d'Estudiants
REUOC: Associació dels Estudiants
de Doctorat de la UOC
de Documentació de la UOC
de la UOC Residents a l'Estranger
Aquesta associació té l'objectiu de
Aquesta associació té els objectius
Les finalitats d'aquesta associació
fomentar la participació dels
següents:
són les següents:
- Defensar els interessos i les necessitats
- Promoure, concretar i impulsar la
estudiants de doctorat en la vida de la UOC i participar activament en la vida universitària en els
de tots els estudiants de la llicenciatura
plena integració dels nostres
corresponents òrgans col·legiats.
de Documentació de la UOC.
associats en l'àmbit de la UOC a fi d'aconseguir la completa
paradigma@uoc.edu
PAUOC: Plataforma Antiguerra de la Universitat Oberta de Catalunya La Plataforma Antiguerra de la UOC és un col·lectiu que agrupa personal docent, personal d'administració i estudiantat en el marc de la Universitat Oberta de Catalunya. El seu objectiu és activar la consciència
- Cercar i proposar millores en
homologació dels estudiants que
l'àmbit dels estudis de la
viuen a prop de Catalunya i fer
llicenciatura de Documentació
menys palesa la distància
de la UOC.
geogràfica.
- Donar suport a tot allò que representi una millora del servei docent de la Universitat. - Fomentar la col·laboració entre els estudiants de Documentació. - Promoure el diàleg amb altres
- Vehicular les demandes dels nostres associats tenint en compte les característiques especials i els problemes particulars dels estudiants virtuals d'arreu del món. - Establir pautes de col·laboració i
crítica del nostre entorn i de la
associacions relacionades amb la
ampliació de les activitats de la
societat catalana en els valors de
documentació per a compartir
UOC als estudiants que visquin
pau i solidaritat, treballant per
objectius i inquietuds.
fora dels Països Catalans o de
construir un món més just i denunciant la base dels conflictes que impedeixen aquesta fita.
l'Estat espanyol. - Establir mecanismes que permetin conèixer els estudis i la professió
- Concretar i impulsar mecanismes
de documentalista en la societat.
de cooperació amb organismes i
pauoc@uoc.edu http://cv.uoc.es/~PAUOC/
institucions susceptibles de puntdoc@campus.UOC.es
promoure la implantació de la UOC
http://cv.uoc.es/~Puntdoc/index.htm
al lloc de residència dels membres. reuoc@uoc.edu
RC2-UOC: Xarxa de Comunicació i Recursos en Resolució i Transformació de Conflictes - UOC La finalitat bàsica d'aquesta associació consisteix a servir de xarxa de comunicació d'iniciatives i notícies interessants que es produeixin en el camp de la resolució i transformació de conflictes, a més de ser una via de desenvolupament de projectes i iniciatives en comú, tant dels seus integrants com de qualsevol associació, institució, entitat o persona amb les quals es vulgui establir una col·laboració. rc2-uoc@uoc.edu 77
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Tossal: Associació Tossal
UOCAP: Associació de Llicenciades
Zona Campus
i Llicenciats en Psicopedagogia a la Els objectius d'aquesta associació
UOC
són els següents:
Els objectius més rellevants d’aquesta associació són els següents:
S’ha constituït l'associació per a tenir - Publicar i mantenir un lloc web amb
un àmbit específic des del qual es
- Estudiar, conèixer i considerar totes
el mateix nom de l'associació
puguin emprendre les iniciatives
les "necessitats de servei" que puguin
destinat a constituir un fòrum
següents:
sorgir durant l’estada de l’estudiant a la Universitat Oberta de Catalunya.
d'aportacions d'ordre cultural i literari vinculat a la cultura i les lletres catalanes.
- Facilitar la interacció amb la institució universitària UOC.
- Organitzar accions formatives, culturals, esportives, d’esbarjo i de
- Obrir el web a l'intercanvi creatiu i cultural entre els components de la comunitat UOC i el conjunt de la societat dels Països Catalans i la comunitat catalana d'Internet. - Contribuir a consolidar l'espai comunicatiu català a Internet.
- Vetllar per la formació permanent.
foment de l’acció cooperativa entre la comunitat UOC.
- Participar en el disseny de seminaris, màsters, postgraus i doctorats.
- Promoure tota mena de relacions amb altres organitzacions i associacions d’estudiants, i també
- Coordinar-se amb professionals llicenciats en altres universitats.
impulsar la creació de federacions i confederacions, d’acord amb el que estableix la legislació vigent.
- Aprofundir en la definició del perfil - Promoure la creació literària en
del professional.
suport virtual i la seva difusió a Internet.
zonacampus@uoc.edu
- Crear el col·legi de llicenciats i
Nombre de membres
llicenciades en Psicopedagogia. - Fer activitats, dins l'àmbit de la UOC, relacionades amb les
ABIPI
51
ACTUA
6
AEUOC
20
- Propiciar intercanvis internacionals.
APDTC-UOC
3
uocap@uoc.edu
AtletiUOC
81
CEPC-UOC
3
CRUOC
51
OPV
10
Paradigma
3
PAUOC
54
Puntdoc
38
RC2
3
REUOC
22
Tossal
3
UOCAP
16
Zona Campus
8
- Vetllar per la creació i el
finalitats de l'associació indicades
funcionament de la borsa de
en els punts anteriors.
treball.
tossal@uoc.edu http://cv.uoc.es/~tossal/num4/index. html
Total
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
372
78
Promoció de l'esport
En l'àmbit de l'esport interuniversitari, destaquem la varietat de campionats que s'han celebrat, amb un total de 30 esports
La Universitat té, entre els seus
individuals i 9 esports d'equip.
objectius, el de promoure l'esport.
Enguany s’ha introduït com a nou
És una activitat saludable que crea
esport individual el pitch&put, amb
vincles i consciència de grup en la
una participació de més de 25
comunitat universitària. Els objectius
estudiants, que valorem molt
del Servei d'Esports estan en la línia
positivament atès que és el primer
de promoure la pràctica esportiva, la
any que s'ha promocionat aquest
participació de la UOC en els
esport en la competició
campionats interuniversitaris i
interuniversitària.
l'establiment d'un programa d'ajuts als esportistes professionals.
En l'àrea de la promoció de la pràctica esportiva hem organitzat un cap de setmana a Boí-Taüll per a practicar esports d'aventura i un altre cap de setmana a Andorra per a practicar esports d'hivern. Durant els dos semestres del curs 2001-2002, 40 esportistes van participar en els campionats de Catalunya universitaris, ens els quals es van aconseguir un total de 14 medalles:
Medalles d'or
Medalles d'argent
Medalles de bronze
Atletisme
1
-
2
Duatló
1
-
-
Esquí de fons
-
-
1
Karate
-
-
1
Mitja marató (m. i f.)
2
1
-
Mitja marató de muntanya
-
1
-
Natació
-
1
-
Tenis
1
-
-
Raquero
-
1
-
Vela
-
1
-
5
5
4
Esport
Vela
Total
79
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Hem de destacar el paper que ha
normativa del Consell Superior
representat l'Associació d'Atletisme
d’Esports, que limita l'edat dels
de la UOC dins l'àmbit esportiu, ja
esportistes a 28 anys.
que ha promogut la participació dels estudiants en els campionats
Per altra banda, aquest any –i per
universitaris.
segona vegada consecutiva– la UOC va organitzar, juntament amb el
Pel que fa a les competicions
Centre Municipal de Vela, el
estatals, la UOC ha participat en els
Campionat de Catalunya Universitari
campionats universitaris amb dos
de Vela, que es va desenvolupar
esportistes, David Navarro Úbeda i
durant cinc jornades diferents. Així
Carolina López Martos, que van
mateix –en col·laboració amb el Club
competir en karate en la modalitat de
Muntanyenc Sant Cugat– va
kumité i kates, respectivament.
organitzar el Campionat de
Carolina López va aconseguir el
Catalunya Universitari de Mitja
tercer lloc i, per tant, la medalla de
Marató.
bronze. El nombre de participants s'ha vist minvat a causa de la nova
Xarxa Virtual de Consum
La Virtual ofereix solucions pensades
El 31 de desembre del 2002 hi havia
específicament per al punt d'estudi
25.557 socis, la qual cosa representa
Comerç electrònic: La Botiga
UOC per mitjà de La Botiga de La
un increment significatiu respecte del
i la Galeria Virtual
Virtual, una botiga a Internet on es
curs anterior.
poden trobar productes i serveis informàtics, la bibliografia
Durant l'any 2001, a La Virtual s'han
recomanada per als estudis i material
atès aproximadament 4.500 trucades
propi de la UOC.
i 2.200 missatges de correu, s'han servit 950 comandes a 690 clients i
La Botiga està emmarcada dins una
s'han facturat 670.607,32 euros.
oferta comercial més àmplia, la Galeria Virtual (www.lavirtual.com), el primer centre comercial virtual universitari. Es tracta d'un espai gestionat per La Virtual on les empreses que ho vulguin es poden adreçar directament a la comunitat UOC. Amb aquest espai de comerç electrònic es proporciona una oferta de productes i serveis més àmplia als usuaris del Campus Virtual.
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
80
Xarxa territorial
La UOC es dota d'una xarxa de
El centre de suport és el recurs
centres i punts de suport que
principal de la xarxa territorial i
apropen la Universitat a totes les
ofereix el màxim nivell de serveis als
comarques. La finalitat de la xarxa
estudiants de les comarques de la
territorial és obrir la Universitat als
seva àrea d'influència. S'ocupa
futurs estudiants, oferir-los recursos
també de coordinar la tasca dels
complementaris al seu aprenentatge,
punts de suport i els serveis que s'hi
organitzar tots els serveis presencials
ofereixen.
i acostar la Universitat a les persones, entitats i institucions, i fer-
Els punts de suport són dispositius
ho d'una manera descentralitzada
complementaris dels centres de
arreu del país.
suport. S'ubiquen en el marc de serveis o centres d'institucions
La xarxa territorial s'estructura a
públiques (biblioteques, serveis
partir de dos nivells: una xarxa
d'informació, telecentres, etc.) per
nuclear de centres de suport que
mitjà d'un conveni de col·laboració.
abraça grans demarcacions o àrees
Els punts de suport ofereixen atenció
de població (comarques gironines,
al públic, amb la possibilitat de fer-hi
comarques centrals, Vallès,
determinades gestions; també
Barcelonès, Baix Llobregat i
disposen d'equips amb connexió
Penedès, comarques de Ponent,
al Campus Virtual de la UOC.
Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre) i una xarxa capil·lar de punts
Al llarg d'aquest curs s'han obert
de suport que arriba a totes les
dos nous centres de suport a les
comarques catalanes.
comarques de l’Alt Penedès i Osona i punts de suport a Ciutadella, Masquefa, Mataró, Blanes, Barcelona (als barris de Les Corts, la Vila Olímpica i Sant Andreu), la Seu d'Urgell, la Pobla de Segur, Badalona, la Fatarella, Vilanova i la Geltrú i Montblanc.
81
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
La distribució territorial dels centres i punts de suport és la següent:
Àmbit metropolità
Centres de suport
Punts de suport
Barcelona (Barcelonès)
Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) Les Corts (Barcelonès) Vila Olímpica (Barcelonès) Mataró - Biblioteca (Maresme) Badalona (Barcelonès) Sant Andreu (Barcelonès)
Sant Feliu de Llobregat
Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) (centre de suport)
(Baix Llobregat)
Vilanova i la Geltrú (Garraf) Masquefa (Anoia)
Comarques
Terrassa (Vallès Occidental)
Rubí (Vallès Occidental)
Sabadell (Vallès Occidental)
Granollers (Vallès Oriental)
Salt (Gironès)
Figueres (Alt Empordà)
gironines
Olot (Garrotxa) Palafrugell (Baix Empordà) Ripoll (Ripollès) Santa Coloma de Farners (Selva) Banyoles (Pla de l'Estany) Blanes (Selva) Ribes de Freser (Ripollès)
Camp
Reus (Baix Camp)
de Tarragona
Valls (Alt Camp) Coma-ruga (Baix Penedès) Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre) Montblanc (Conca de Barberà)
Terres de l'Ebre
Tortosa (Baix Ebre)
Gandesa (Terra Alta) Fatarella (Terra Alta)
Àmbit
Lleida (Segrià)
de Ponent
Seu d'Urgell (Alt Urgell) Tàrrega (Urgell) Sort (Pallars Sobirà) Pobla de Segur (Pallars Jussà) Talarn (Pallars Jussà) Viella (Vall d'Aran)
Comarques
Manresa (Bages)
centrals
Igualada (Anoia) Berga (Berguedà) Vic (Osona) (centre de suport) Solsona (Solsonès) Puigcerdà (Cerdanya)
Fora
Sant Julià de Lòria
Brussel·les (Bèlgica) - (Barcelonès)*
de Catalunya
(Andorra - Estudis Virtuals
Alguer (Itàlia) - (Barcelonès)*
d'Andorra)
Manacor (Mallorca) - (Segrià)* Ciutadella (Menorca) - (Segrià)* Madrid (Baix Camp)* València
* Centre de suport de referència. Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
82
Caps de centres de suport
83
Ciutat
Comarca
Responsable
Manresa
Bages
Mònica de Llorens
Salt
Gironès
Antoni Romero
Reus
Baix Camp
Fanny Galve
Barcelona
Barcelonès
Josep M. Basté
Lleida
Segrià
Glòria Martínez
Sant Julià de Lòria
Andorra
Montserrat Casalprim
Sabadell
Vallès Occidental
Gemma Segura
Terrassa
Vallès Occidental
Josep Lozano
Sant Feliu de Llobregat
Baix Llobregat
Víctor Panicello
Tortosa
Baix Ebre
Teresa Nielles
Vilafranca del Penedès
Alt Penedès
Víctor Panicello
Vic
Osona
Mònica de Llorens
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Els punts de suport s'han obert gràcies a la col·laboració de diverses entitats: Ciutat
Comarca
Conveni amb
Tàrrega
Urgell
Ajuntament de Tàrrega
Igualada
Anoia
Ajuntament d'Igualada
Berga
Berguedà
Ajuntament de Berga, Consell Comarcal i Fundació Universitària del Berguedà
Granollers
Vallès Oriental
Ajuntament de Granollers
Figueres
Alt Empordà
Consell Comarcal de l'Alt Empordà
Olot
Garrotxa
Consell Comarcal de la Garrotxa, Ajuntament d'Olot i Secretaria General de Joventut i Turisme Juvenil de Catalunya
Valls
Alt Camp
Consorci Pro Universitari Alt Camp - Conca de Barberà i Ajuntament de Valls
Puigcerdà
Cerdanya
Consell Comarcal de la Cerdanya
Palafrugell
Baix Empordà
Ajuntament de Palafrugell
Solsona
Solsonès
Consell Comarcal del Solsonès
Rubí
Vallès Occidental
Ajuntament de Rubí
Santa Coloma de Farners
Selva
Ajuntament de Santa Coloma de Farners
Ribera d'Ebre
Móra d'Ebre
Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre
Coma-ruga - Vendrell
Baix Penedès
Consorci Universitari del Baix Penedès
Ripoll
Ripollès
Consell Comarcal del Ripollès
Hospitalet de Llobregat
Baix Llobregat
Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat
Brussel·les
Bèlgica
Patronat Català pro Europa
Madrid
Madrid
Delegació de la Generalitat a Madrid
Alguer
Sardenya - Itàlia
Òmnium Cultural de l'Alguer, Universitat de Sàsser i Ajuntament de l'Alguer
Sort
Pallars Sobirà
Consell Comarcal del Pallars Sobirà
Gandesa
Terra Alta
Consell Comarcal de la Terra Alta
Banyoles
Pla de l'Estany
Consell Comarcal del Pla de l'Estany
Manacor
Mallorca
Ajuntament de Manacor i Universitat de les Illes Balears
Ribes de Freser
Ripollès (punt d'enllaç)
Ajuntament de Ribes de Freser
Ciutadella
Menorca
Ajuntament de Ciutadella i Universitat de les Illes Balears
Masquefa
Anoia
Ajuntament de Masquefa
Mataró
Maresme
Ajuntament de Mataró
Blanes
Selva
Ajuntament de Blanes
Barcelona - Les Corts
Barcelonès
Consorci de Biblioteques de Barcelona
Barcelona - Vila Olímpica
Barcelonès
Consorci de Biblioteques de Barcelona
Seu d'Urgell
Alt Urgell
Consell Comarcal de l'Alt Urgell
Pobla de Segur
Pallars Jussà
Ajuntament de la Pobla de Segur
Badalona
Barcelonès
Ajuntament de Badalona
Fatarella
Terra Alta
Ajuntament de la Fatarella
Vilanova i la Geltrú
Garraf
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Montblanc
Conca de Barberà
Consell Comarcal de la Conca de Barberà
Barcelona - Sant Andreu
Barcelonès
Consorci de Biblioteques de Barcelona
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
84
Xarxes d'accés
Els estudiants i els professors tenen
Segons l'enquesta de satisfacció feta
la possibilitat d'utilitzar xarxes
als estudiants al mes de juliol, un
d'accés per a connectar-se amb els
32,1% respon a la pregunta de quina
servidors de la intranet de la UOC
tecnologia fan servir que usen xarxes
des de casa seva:
de banda ampla. A la pregunta de per mitjà de quin servei ho fan, un
- XTB (xarxa telefònica bàsica): és la
47,4% diu que ho fa amb una tarifa
més convencional de les xarxes
plana de connexió i només un 15,5%
d'accés; requereix un mòdem que
amb Infovia proporcionada per la
proporcioni 33 o 56 Kbps.
UOC. Un 89,9% valora positivament la qualitat de la seva connexió.
- XDSI (xarxa digital de serveis integrats): proporciona 64 Kbps
El personal docent i de gestió
amb capacitat d'arribar a 128
accedeix per una xarxa pròpia amb
Kbps. Ofereix dos canals que
un número 900 que els ofereix
permeten mantenir la connexió
connexió gratuïta. El servidor
amb la intranet sense bloquejar la
d'accés remot s'ha renovat per a
línia telefònica.
oferir fins a 240 connexions simultànies i millorar la qualitat de la
- ADSL (línia d'abonat digital
connexió.
asimètrica): ofereix una connexió de dades permanent a alta
El nucli de la xarxa s'ha renovat
velocitat, fins a 2 Mbps, damunt un
completament i, per tant, s'ha
aparell de coure convencional.
millorat la seguretat i la fiabilitat del
Durant aquest curs aquesta
servei amb dues línies de tallafocs de
tecnologia s'ha popularitzat entre
fabricants diferents.
els estudiants.
85
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Club de Graduats i Antics Estudiants de la UOC
- Són capaces d’invertir grans dosis d’esforç personal davant els reptes. - Tenen mentalitat innovadora i creativa. - Mantenen valors i comportaments ètics en la seva actuació
El Club afavoreix el manteniment de vincles entre els antics estudiants titulats per la UOC, els dóna accés a la borsa de treball i obre els canals de comunicació amb els estudiants no matriculats durant algun semestre.
professional. - Són autodisciplinades i bones gestores del seu temps. - Estan capacitades per a gestionar alts volums d’informació - Són coneixedores i usuàries avançades de les noves tecnologies i dels mitjans
El BBVA ha patrocinat la realització
multimèdia.
del Club UOC mitjançant l’acord de
- Són pioneres del treball en xarxa.
col·laboració establert el juny del
- Són flexibles a l’entorn i als canvis.
1999. La UOC ja té 1.838 graduats i és per El perfil de les persones formades a
això que ha creat el Club de
la UOC és idoni per a esdevenir
Graduats i Antics Estudiants de la
partícips actius d'una emergent
UOC, amb l'objectiu d'oferir-los una
societat del coneixement.
via de continuïtat formativa i de vincles professionals i culturals amb
Els nostres estudiants adquireixen el
la nostra universitat.
talent per a gestionar la informació i el coneixement en la xarxa i així
Actualment tenim el nombre següent
aprenen a aprendre, i conformen
d'estudiants graduats per estudis:
finalment un perfil de persones caracteritzades pels trets següents: Estudiants graduats
- Són sensibles a l’aprenentatge constant.
Ciències Empresarials
159
- Estan compromeses amb la millora del seu talent.
Administració i Direcció d'Empreses Psicopedagogia
270
Dret
28
Humanitats
11
Filologia Catalana
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
85
2
Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió
10
Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes
21
Documentació
57
Formació Continuada
1.195
Total
1.838
86
Al llarg del curs, els membres del
Durant aquest últim any hem iniciat
Amb un caràcter més especial, vam
Club UOC han tingut accés als
les visites d’estudi a empreses
organitzar el sopar de retrobament
serveis de biblioteca, a espais
modèliques de diferents sectors
dels estudiants del grup pilot de
professionals, als fòrums temàtics,
empresarials. Amb un total de quatre
Psicopedagogia amb un total de 57
als espais per a compartir activitats,
visites i 109 estudiants, hem visitat
assistents. A més, els membres de la
a l'àrea professional des de la qual
l'empresa d’automòbils Seat de
comunitat UOC han pogut participar
s'accedeix a directoris, col·legis
Martorell, el Port de Barcelona, el
periòdicament en sortides lúdico-
professionals i espais compartits per
centre d’impressió i logística del
culturals: cap de setmana
a intercanviar experiències, a la
Grup Zeta i el centre cultural
d’aventura, visita guiada al "Girona,
borsa de treball, a la cooperativa de
CaixaFòrum de Barcelona.
temps de Flors", curs de tast a Vilafranca, visita guiada al
consum, a una selecció de recursos El dia 4 de desembre vam inaugurar
"Montblanc medieval" i la ja típica
als serveis necessaris per a la
la Comunitat de Teatre de la UOC,
CalçUOCtada, en són alguns
represa dels estudis i els tràmits
la primera comunitat especialitzada
exemples. Un total de sis activitats
acadèmics, etc., i també han tingut
formada per un grup de persones
amb un total de 102 assistents.
la possibilitat de contactar amb
amb una afinitat d'interessos que
associacions diverses.
comparteixen recursos, idees,
Enguany també hem organitzat les
opinions o interrogants per a
activitats lúdiques i culturals que
A més han gaudit de l’espai
aprendre compartint i multiplicar els
emmarquen l’Acte de Graduació
Avantatges. El Club presenta en
seus coneixements. Els inscrits a la
a Reus dels estudiants de la UOC.
aquest espai el concert amb 60
comunitat, un total de 500, han
entitats culturals (museus, teatres,
gaudit d’un espai virtual i de quatre
I, finalment, a l’estiu vam col·laborar
cinemes, etc.) que ens ofereixen
activitats presencials (visita guiada i
amb la Universitat Oberta d’Estiu
descomptes permanents en les
xerrada amb actors al Teatre
organitzant dos debats virtuals
entrades; per altra banda, s’han
Nacional de Catalunya, participació
dinamitzats per experts i dues
repartit un total de 4.518 entrades
com a públic al programa Set de nit
activitats presencials per a tres dels
per a obres concretes (gratuïtes o
de TV3, assistència a la gravació de
seus cursos, amb un total de 50
amb descomptes importants) entre
Plats bruts i participació a les
participants.
setembre del 2001 i juny del 2002. A
converses i xats del Grec), amb una
més, a l'espai Avantatges hi ha
assistència d’uns 150 membres de la
En totes aquestes activitats han
permanentment al voltant de 170
UOC.
participat 605 membres del Club
a Internet, al tauler de petits anuncis,
empreses (des de llibreries fins a
UOC.
botigues de joguines) que ofereixen descomptes especials als membres de la comunitat UOC.
87
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Jornades Virtuals
Participants Introducció a l'escriptura jeroglífica egípcia Del 17 al 24 de setembre del 2001
33
El ritme d’innovacions i novetats de
Del 12 al 22 d’abril del 2002
14
tot tipus que contínuament apareixen
Coordinador: Josep Cervelló
en els continguts dels diferents
Com gestionar la negociació col·lectiva
camps professionals va fer necessari
De l’1 al 5 d’octubre del 2001
que la Universitat es plantegés la
Coordinador: Jesús Moncada
7
programació d’unes jornades formatives que permetessin als titulats i professionals actualitzar-se i posar-se en contacte amb les
Aplicació del model EFQM Del 15 al 19 d’octubre del 2001
persones que són les més expertes
Introducció a l'arquitectura del lloc web
o que lideren aquestes innovacions i
Del 5 al 9 de novembre del 2001
canvis. Aquesta nova acció formativa
Coordinador: Alain Jordà
són les Jornades Virtuals.
12
E-sourcing Del 26 al 30 de novembre del 2001
El format d’aquestes jornades
13
Coordinador: Joaquim Membrado
6
Coordinador: Ramon Puente
permet la participació de manera no presencial i asíncrona i, alhora,
Com manejar l’estrès
fomenta els vincles entre titulats i
Del 5 al 15 d’abril del 2002
professionals per tal que es puguin
Coordinador: Joan Cornet
constituir fòrums d’intercanvi que
Estratègies pedagògiques per a la reducció de la conflictivitat
contribueixin a la progressió
Del 22 al 25 d’abril del 2002
professional dels titulats de la UOC.
Coordinadora: Marta Burguet
Les Jornades Virtuals són accions
Com millorar la nostra intel·ligència emocional
de formació de vuit hores de durada
Del 26 d’abril al 6 de maig del 2002
durant una setmana sobre temes
Coordinador: Joan Cornet
molt diversos.
Comunicació en el desenvolupament personal Del 3 al 5 de maig del 2002
27
11
45
17
Coordinador: Joan Cornet El tractament de les imatges digitals: del llapis al ratolí Del 3 al 5 de maig del 2002
10
Coordinador: Feliciano Villar La gestió del nostre temps Del 10 al 20 de maig del 2002
19
Coordinador: Joan Cornet Total de participants
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
214
88
Recerca
Aquest espai és un projecte de futur
Tecnologia, Josep Piqué, a la UOC el
per a la investigació a Europa que
7 d'octubre per a conèixer l'IN3.
aspira a crear un mercat interior de la
Piqué va mantenir una reunió amb el
Internet Interdisciplinary Institute
ciència i de la tecnologia que fomenti
rector, Gabriel Ferraté; amb el
(IN3)
la qualitat científica, la competitivitat i
conseller delegat del Grup Planeta,
la innovació mitjançant una millor
José Manuel Lara Bosch; amb la
cooperació i coordinació entre els
vicerectora de Recerca, Imma
agents interessats en tots els àmbits.
Tubella, i amb el director de l'IN3, Ramon O'Callaghan. En aquesta
Durant l'any 2002, l'IN3 ha centrat els esforços a consolidar la seva
Davant aquest escenari, s'ha
trobada, el responsable del Ministeri
estructura i les seves línies de
dissenyat una estratègia molt més
de Ciència i Tecnologia va fer públic
recerca.
ambiciosa que la mera participació
el suport del Govern a l'IN3. Així
en projectes focalitzats o
mateix, va subratllar que l'IN3 "és
Com a element clau, cal esmentar la
tradicionals, previsiblement en via de
pioner no només a l'Estat espanyol,
col·locació de la primera pedra, el
desaparició, amb la intenció de
sinó a tot el món". Segons el
dia 8 de febrer del 2002, del nou
continuar tenint un bon
ministre, "l'ajuda a la UOC permetrà
edifici de l'IN3, situat al Parc
posicionament en el marc dels
consolidar la societat de la
Mediterrani de la Tecnologia de
projectes europeus per als propers
informació a Espanya, que és un
Castelldefels. El Parc Mediterrani de
anys.
objectiu prioritari del Govern".
per la Generalitat de Catalunya i la
El punt de partida es concreta en la
Amb aquest objectiu, durant l'any
Universitat Politècnica de Catalunya
participació en els cinc projectes
2002 l'IN3 ha fomentat l'assentament
amb la voluntat d'englobar projectes
roadmaps aprovats a la vuitena
dels eixos d'activitat següents: la
de formació, de recerca i de
convocatòria del V Programa Marc.
recerca bàsica, la recerca aplicada i
transferència de tecnologia.
Aquests roadmaps són la llavor que
la innovació, i la transferència. L'eix
ha sembrat la Comissió Europea
de recerca se centra en l'activitat
En aquesta mateixa línia de
amb l'objectiu de crear les futures
duta a terme en el marc de projectes
consolidació, l'IN3 ha continuat amb
xarxes d'excel·lència i els projectes
de recerca bàsica i en el marc del
una activitat de posicionament en
integrats del VI PM. L'IN3 ha
programa de doctorat. En l'àmbit de
relació amb el VI Programa Marc de
participat en dos grans àmbits:
la innovació o recerca aplicada,
la Comissió Europea (VI PM). El nou
l'aprenentatge virtual (e-learning) i la
s'han desenvolupat projectes
programa s'ha marcat com a
socioeconomia.
orientats al disseny de models,
la Tecnologia és un projecte impulsat
mètodes i sistemes per a la resolució
objectiu contribuir a la creació d'un autèntic espai europeu de recerca.
També en l'esfera estatal és un
de problemes específics en les
objectiu prioritari la consolidació de
diferents disciplines. I, finalment, la
la participació de l'IN3 en la
transferència de tecnologia i
convocatòria del Plan Nacional de
metodologia ha estat significativa,
Investigación Científica, Desarrollo e
sobretot en l'àmbit de l'aprenentatge
Innovación Tecnológica 2000-2003,
virtual.
en la qual la societat del coneixement es presenta com una acció estratègica en el Programa Nacional de Socioeconomía. En aquesta línia, cal esmentar la visita del ministre espanyol de Ciència i
89
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
La recerca bàsica
Entre els nous projectes, cal
L'E-MATH, coordinat pel professor
esmentar els dos roadmaps aprovats
Ángel Alejandro Juan, es planteja
per la Comissió Europea en l'àmbit
l'objectiu de fomentar i difondre la
de la socioeconomia. L'un, coordinat
utilització i integració de les eines
En l'àmbit de la recerca bàsica, cal
pel doctor Ramon O'Callaghan, és el
tecnològiques actuals (programari
esmentar projectes que han
projecte "Growth-Nodes in a
especialitzat i Internet) en els
continuat la seva activitat durant
Knowledge-Based Europe" (G-NIKE),
programes de diverses assignatures
l'any 2002, com ara el Projecte
el qual analitza la naturalesa i la
quantitatives en el marc de diverses
Internet Catalunya, projecte de
dinàmica dels nous pols de
titulacions universitàries. El projecte
recerca pluridisciplinari sobre la
creixement en xarxa a Europa sota
"Plataforma de protecció d'imatges
societat de la informació a
l'efecte de les tecnologies de la
digitals" (Pla PID), coordinat pel
Catalunya, codirigit pel doctor
informació i la comunicació. L'altre
doctor Jordi Herrera, crearà una
Manuel Castells i la doctora Imma
és el projecte "Roadmap to
plataforma per a la protecció del
Tubella; el projecte regional IST,
Communicating Knowledge Essential
copyright d'imatges digitals. Aquesta
coordinat pel doctor Jordi Vilaseca,
for the Industrial Environment",
plataforma permetrà, de manera
que té com a objectiu l'estudi dels
coordinat pel professor Agustí
integrada, l'avaluació i certificació de
indicadors del desenvolupament de
Canals, que treballa en l'elaboració
sistemes de protecció del copyright
l'e-government i l'e-business en les
d'un mapa estratègic o per al
basats en tècniques de marques
regions europees; el projecte
desenvolupament futur en el context
d'aigua i el seu ús en línia per part
Streamobile, coordinat pel doctor
de l'aprenentatge organitzacional,
dels usuaris.
Jordi Herrera, que ha treballat sobre
relatiu a la formació d'enginyers i
el concepte de seguretat en entorns
treballadors del coneixement.
Finalment, el projecte "www.europadiversa.com", coordinat
mòbils; el projecte "Interacció i influència educativa: la construcció
D'altra banda, el projecte "Learning
per la doctora Adela Ros, s'orienta
del coneixement en entorns
in Virtual Integrated University
a promoure un espai virtual al voltant
electrònics d'ensenyament i
System" (LIVIUS), coordinat pel
del qual s'estructuri gradualment
aprenentatge", amb l'objectiu
professor Carles Sigalés, té com a
una xarxa de contactes de dimensió
d'identificar i descriure els
objectiu crear un model propi
europea i internacional per a
mecanismes d'influència educativa
d'organització i un model
compartir informació i recursos de
en entorns formals d'ensenyament i
psicopedagògic universitari que
manera permanent sobre la diversitat
aprenentatge que empren formes
inclogui universitats tradicionals,
cultural en el marc europeu.
d'interacció no presencial amb el
universitats a distància i companyies
suport de les TIC. Aquest projecte
de telecomunicacions, per compartir
està coordinat pel doctor César Coll,
el saber fer (know-how) tecnològic
de la Universitat de Barcelona, i
i les competències
integrat per dos subprojectes, el de
psicopedagògiques i organitzatives.
la mateixa UB i el de la UOC, que té com a investigadora responsable la
La doctora Adriana Gil coordina el
doctora Elena Barberà.
projecte "La identitat i el consum de les TIC en adolescents en espais públics i privats de lleure", amb l'objectiu d'esclarir quines són les dinàmiques del consum de les TIC dels adolescents de Barcelona en espais de lleure i en espais virtuals.
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
90
Càtedres de recerca
El projecte "La pell de la web" i el
comprendre les dinàmiques dels
projecte "Lluca" s'emmarquen en la
visitants mitjançant la integració de
càtedra Telefònica, coordinada
les dades obtingudes en un arxiu
per la doctora Agnès Vayreda i per la
general i creuant-les amb altres
Cal esmentar també l'activitat duta
doctora Elisenda Ardèvol. El primer
dinàmiques ja conegudes.
a terme en el marc de les càtedres
d'aquests projectes se centra en
de recerca: la càtedra Telefònica de
l'anàlisi dels fòrums virtuals com a
La càtedra IBM/"la Caixa",
Comunitats Virtuals i la càtedra
espais de sociabilitat en línia i té com
coordinada pel doctor Julià
IBM/"la Caixa".
a objectiu contextualitzar els fòrums
Minguillón, treballa per definir una
en el seu medi, és a dir, comprendre
plataforma per a la creació de
quin és el seu paper a la xarxa.
materials docents interactius d'aprenentatge en xarxa adaptats a
L'altre projecte, anomenat "Lluca",
les necessitats particulars de cada
està dedicat a l'estudi de la
usuari. Els projectes que s'estan
intervenció dels usuaris d'Internet en
duent a terme són: el tutor
una pàgina web (concretament
intel·ligent, el corrector automàtic, les
analitza el comportament dels
prestatgeries virtuals i el web mining.
visitants del web de la UOC). L'anàlisi d'aquestes dades ajudarà a
Convocatòria de projectes de l'IN3
universitari: el cas de la Universitat
Aportant una visió més social de
Oberta de Catalunya", coordinat per
l'aprenentatge virtual, el projecte
la doctora Montse Guitert i destinat a
"Estudi de les implicacions socials,
desenvolupar metodologies
polítiques i econòmiques per a un e-
La convocatòria de projectes de
d'aprenentatge i treball cooperatiu en
learning de qualitat" es proposa
l'IN3 per a l'any 2002 s'ha plantejat
entorns virtuals d'àmbit universitari, a
contribuir a la consolidació d'un marc
amb l'objectiu de finançar projectes
partir de la descripció d'experiències
integrat de recerca i d'una xarxa
de recerca vinculats als efectes, l'ús
educatives en marxa, amb l'anàlisi
d'investigació en els aspectes socials,
i les aplicacions de les tecnologies
dels fenòmens que intervenen en el
polítics i econòmics de l'aprenentatge
de la informació i la comunicació, el
procés de l'aclariment de les
virtual. Aquest projecte està coordinat
seu impacte sobre els individus, les
relacions i dels descobriments dels
per la doctora Adela Ros.
organitzacions i la societat i les
processos crítics subjacents. En el camp de la gestió del
repercussions econòmiques, polítiques i socials. La Comissió de
En aquest mateix àmbit, la doctora
coneixement, el projecte coordinat
Recerca de l'IN3 ha aprovat un total
Elena Barberà coordina el projecte
pel doctor Mario Pérez-Montoro,
de dotze projectes de recerca.
"Pautes per a l'anàlisi de la
amb el títol "Identificació cognitiva i
interacció en entorns virtuals
estàndards metodològics en la gestió
En l'àmbit de l'aprenentatge virtual,
d'aprenentatge: dimensions
del coneixement a les organitzacions",
cal esmentar el projecte
rellevants i instruments d'avaluació".
es planteja un doble objectiu. D'una
"L'aprenentatge i el treball
La seva principal finalitat és
banda, elaborar una definició de
cooperatiu en un entorn virtual
l'elaboració i la validació
coneixement que permeti identificar i
d'instruments d'anàlisi de la qualitat
discriminar eficaçment ítems de
educativa en entorns formals
coneixement en el marc de les
d'ensenyament i aprenentatge que
organitzacions. D’altra banda, i
utilitzen formes d'interacció no
vinculat a aquest primer objectiu,
presencials, amb el suport de les
dissenyar una metodologia
noves tecnologies de la informació i
d'implementació que serveixi com a
la comunicació.
model de directrius per als projectes de gestió del coneixement a les organitzacions.
91
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
En l'àmbit del dret s'ha posat en
Des d'una perspectiva més genèrica,
El projecte "La psicologia de la salut
marxa el projecte "Propietat
el projecte "L'impacte de les noves
i de la qualitat de vida en la societat de
intel·lectual i ensenyament a
tecnologies sobre la política
la informació i del coneixement" es
Internet", coordinat per la doctora
democràtica: actors, estratègies i
defineix com un estudi exploratori
Raquel Xalabarder i orientat a l'estudi
institucions" estableix un doble
de la relació de la societat de
de les qüestions de propietat
objectiu: en primer lloc, contribuir a
la informació i el coneixement amb
intel·lectual en relació amb l'ús
l'estudi de l'impacte de les noves
els aspectes psicològics de la salut
d'obres protegides per a dur a terme
tecnologies en les transformacions
i la qualitat de vida. Està coordinat
l'activitat docent i de recerca a través
dels processos polítics democràtics
per la doctora Lourdes Valiente.
de les xarxes digitals (Internet); i el
en les democràcies avançades; en
projecte "Information Technology and
segon lloc, especificar les relacions
Finalment, i des d'un vessant més
Privacy at Work", que té com a
existents entre l'ús que els actors
tecnològic, el projecte
objectiu comparar de quina manera
sociopolítics fan de les noves
"Desenvolupament, avaluació,
els sistemes legals de set països
tecnologies i les característiques del
experimentació i aplicació de
diferents (Brasil, França, Alemanya,
context institucional en el qual actuen.
tècniques per a la traducció
Itàlia, Espanya, Regne Unit i Estats
automàtica no supervisada i el
Units) estan començant a reaccionar
En l'àmbit de la cultura digital, el
tractament de la informació textual",
davant dues qüestions, estretament
projecte "Creació de models i
coordinat pel doctor Salvador
interrelacionades, que han estat
avaluació i seguiment de plataformes
Climent, té l'objectiu final de crear o
profundament afectades per les
virtuals per a la difusió,
millorar les aplicacions de
noves tecnologies: el control dels
documentació i comunicació
processament del llenguatge.
treballadors i el processament de
d'institucions culturals i del
dades personals dels treballadors.
patrimoni", coordinat per la doctora
Aquest darrer projecte està coordinat
Glòria Munilla i el doctor Cèsar
pel doctor Mark Jeffery.
Carreras, té com a objectiu avaluar l'aplicació de les tecnologies de la
També en l'àmbit del dret, el projecte
informació i la comunicació en la
"Societat de la informació i dret
documentació i difusió en l'àmbit
penal. Política criminal en el context
dels museus i altres institucions i
de la globalització", coordinat per
centres d'interpretació del patrimoni.
Óscar Morales, es proposa assolir dos objectius principals: l'estudi
El projecte "Estudis literaris i
general de la delinqüència
tecnologies digitals", coordinat per
informàtica, amb un estudi jurídic
la doctora Laura Borràs, es proposa
comparat de les necessitats de tutela
una recerca orientada a l'aplicació
penal en relació amb la delinqüència
dels sistemes informàtics interactius
tecnològica i la realitat del dret
que integren les morfologies de la
positiu nacional, internacional i
informació a la literatura i, alhora, una
supranacional sobre la matèria; i
anàlisi crítica al voltant de les
l'estudi general sobre la
repercussions implícites en aquesta
responsabilitat dels prestadors de
aplicació.
serveis d'Internet, amb un estudi transversal del règim de responsabilitat dels prestadors de serveis d'Internet pels continguts dels usuaris que naveguen o s'allotgen en els seus servidors.
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
92
La innovació i la recerca aplicada
També cal destacar altres projectes
Entre els nous projectes destaca la
iniciats en convocatòries anteriors
línia de col·laboració amb el sud-est
que es mantenen en plena activitat:
asiàtic amb projectes com
el projecte Metacampus treballa per
"Developing EU-China e-Learning
Els projectes que s'han
dissenyar, desenvolupar i avaluar un
Models and Capacities" (DEC
desenvolupat en el marc de l'activitat
mercat digital (marketplace) per a la
eLEARN), que es proposa
d'innovació responen a la voluntat
selecció, la compra i el lliurament de
desenvolupar un model
de millorar el model pedagògic i la
recursos d'aprenentatge al llarg de la
d'aprenentatge virtual comú per a la
infraestructura tecnològica de
vida al servei dels ciutadans
Xina i la UE; i el projecte "Connecting
l’aprenentatge virtual a la UOC. Els
europeus; el projecte "Cultural
Southeast Asia & Europe e-Learning
projectes de recerca aplicada han
Objects in Networked Environments"
Models" (CAE-eLEARN), que es
contribuït a mantenir el paper de
(COINE) donarà com a resultat un
planteja incrementar la comprensió
pioners en l'àmbit de l'aprenentatge
sistema de dominis locals a escala
de la cultura del sud-est asiàtic i dels
virtual a escala europea.
europea amb elements propis de
sistemes d'educació oberts i a
cada cultura, ja que el que es vol és
distància, els seus valors i models
En aquesta línia, s'ha participat en
fomentar la comprensió entre les
pedagògics i el sistema IT&C
tres dels quatre roadmaps destacats
diferents realitats culturals.
mitjançant la col·laboració entre Europa i el sud-est asiàtic.
per la Comissió Europea en l'àrea de l'aprenentatge virtual:
L'objectiu del projecte COSTER és crear un recurs multilingüe basat en
També s'ha iniciat aquest any 2002
– El projecte "eLearning Thematic
un sistema de presa de decisions
el projecte "Developing a European
Network" (ElearnTN) té com a
que permeti a un ampli ventall de
eLearning Observation System"
objectiu aprofundir en l'ús de les
professionals (productors i
(DELOS), que té com a objectiu
noves tecnologies en l'àmbit de
dissenyadors de material educatiu
desenvolupar un observatori europeu
l'educació superior i crear un grup
multimèdia, institucions i proveïdors
sostenible de les experiències i
d'investigació ampli que treballi en
de continguts) calcular fàcilment i
institucions en l'àmbit de
la recerca sobre l'ús de les TIC en
ràpidament les despeses de
l'aprenentatge virtual per a contribuir
l'educació a distància superior.
producció d'una aplicació multimèdia
a la presa de decisions per part dels
de qualsevol tipus: cintes de casset
agents polítics, socials i econòmics.
– El projecte TIME2LEARN, per la seva banda, aspira a reduir el
o de vídeo, pàgines web, CD-ROM, etc.
"temps d'execució" en l'àmbit europeu relatiu a la creació, distribució i adquisició de coneixement mitjançant les TIC. – El projecte "Learning Grid of Excellence Working Group" es planteja facilitar l'establiment d'una infraestructura representativa europea d'aprenentatge que doni suport a un intercanvi sistemàtic d'informació i a la creació d'oportunitats de col·laboració entre diferents actors.
93
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
La transferència
Durant l'any 2002 s'ha continuat
de Política Lingüística i l'Institut
treballant amb institucions com
Català d'Ensenyament Secundari
la Universidad Virtual de Quilmes
a Distància (ICESD), entre altres.
(Argentina), la Fundación En aquesta línia d'activitat, s'ha
Universitaria-CEIPA (Colòmbia),
Algunes de les institucions amb què
treballat per estendre l'experiència
la F@c (consorci d'universitats
s'ha iniciat la col·laboració són
de la Universitat en entorns virtuals
franceses), l'Escuela Nacional de
el Departament de Benestar Social
d'aprenentatge i posar el seu
la Judicatura (República Dominicana),
de la Generalitat de Catalunya i la
innovador model pedagògic,
la Universidad Interamericana de
Fundació CIREM (Centre d'Iniciatives
tecnològic i metodològic a l'abast
Costa Rica i Panamà, la Universidad
i Recerques Europees
d'institucions d'arreu del món
Técnica Particular de Loja (Equador),
a la Mediterrània).
interessades en l'ús i la incorporació
l'Instituto de Empresa (Espanya),
de l’aprenentatge virtual.
l'Instituto de Neurociencias y de Salud Mental (INSM, Espanya), l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona (IMEB), la Direcció General
Noves incorporacions
Durant l'any 2002 s'ha incorporat a
L'altra incorporació ha estat la de
l'equip d'investigadors de l'IN3 el
Jeroen Peijnenburg (Master's Degree
professor Max Boisot, com a
in Information Management i
investigador a temps parcial i com a
Engineer Business Management) com
coordinador de la línia de recerca de
a coordinador de projectes. La seva
l'IN3 sobre gestió del coneixement.
activitat es concreta en la coordinació
Boisot és associate fellow al
del projecte CAE-eLEARN, en el
Templeton College de la Universitat
marc dels projectes de cooperació
d'Oxford i senior researcher al Sol
amb el sud-est asiàtic.
Snider Center for Entrepreneurial Research, The Wharton School
Cal esmentar també la vinculació de
(Universitat de Pensilvània). En
Raine Koskimaa, professor de la
aquests moments, les seves
Universitat de Turku (Finlàndia),
investigacions es focalitzen en el
investigador i expert en literatura
camp de la gestió del coneixement.
digital, a la línia de recerca sobre literatura i noves tecnologies arran de
La seva activitat a l'IN3 es concreta
la seva participació en la jornada de
en la participació en el projecte
treball "Cartografies de l'hipertext",
europeu "Growth-Nodes in a
organitzada pel grup de recerca
Knowledge-Based Europe" (G-NIKE).
HERMENEIA.
En el marc del programa de doctorat dissenyarà i impartirà un curs centrat en la gestió del coneixement i s'encarregarà de supervisar dues tesis doctorals. S'implicarà també com a assessor en el disseny del futur màster de la UOC en gestió del coneixement.
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
94
Investigadors visitants
El mes de juny del 2002, entre els
Sociologia de la Universitat de
dies 16 i 23, el professor Barry
Toronto (Canadà) i director del
Wellman va fer una estada a la UOC
NetLab, un institut de referència
amb l'objectiu de redactar un capítol
sobre Internet. Ha fet diversos
de l'informe d'investigació Projecte
estudis sobre sociabilitat en línia,
Internet Catalunya. Wellman és
comunitats virtuals i l'impacte
professor del Departament de
d'Internet a la vida quotidiana.
L'R+D+I. Evolució dels fons
Origen dels recursos per institucions
econòmics
finançadores
Projectes Administració central Administració autonòmica Administracions locals
76 144 6
Unió Europea
246
Empreses
306
Total
778
Xifres en milers d'euros.
Distribució dels recursos segons
Projectes
el tipus d'actuació Projectes d'R+D+I
715
Infraestructura
38
Personal d'R+D+I
15
Altres accions
10
Total
778
Xifres en milers d'euros.
95
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Difusió
El portal de la UOC
Aquest curs, la UOC ha multiplicat
que analitzen l'impacte d'Internet a la
els seus esforços per difondre el
societat catalana. En total, més de
coneixement que genera, per a la
300 continguts d'alta qualitat
qual cosa ha donat un èmfasi
generats per autors de prestigi com
especial a les aportacions de baixa
ara Roy Ascott, Tony Bates, Antoni
obsolescència que permetin
Muntades, Joan Prats, Joaquim
estabilitzar i difondre el coneixement
Agut, Philippe Bootz, Manuel Campo
universitari. Aquesta funció l'ha
Vidal, Claudio Dondi, Joan Clos,
desenvolupat amb diversos formats,
José Manuel Lara, Michael G. Moore,
que van des de l'article de fons fins
Alfons Cornella, Joan Majó, Agustí
a, per exemple, la magnitud del
Canals, Xavier Berenguer, Martha
projecte PIC, liderat pel professor
Stone, Jordi Vilaseca, Santiago de
Castells, que en el seu primer
Torres, Vicent Partal, Carles Sigalés o
informe de recerca ha aportat més
el ja esmentat Manuel Castells.
de 500 pàgines i centenars de taules
Obsolescència
Baixa
Català
Castellà
Anglès
Articles
82
81
18
181
Ponències
47
21
8
76
Conferències
17
16
7
40
Working papers
2
5
2
9
Cròniques i ressenyes
4
2
0
6
Debats
4
3
0
7
Entrevistes
3
1
0
4
Lliçó inaugural
1
1
1
3
Informe de recerca
1
1
0
2
Treball final de carrera
1
1
0
2
Avançament editorial
0
2
0
2
115
0
0
115
277
134
36
447
Agenda d'esdeveniments
175
160
80
415
Enllaços recomanats
135
110
26
271
Notes de premsa
124
93
0
217
Total general
711
497
142
1.350
Pàgines Lletra
Alta
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
96
A aquests formats cal afegir aquella
Actualment, l'espai de l'Observatori
Durant un mes, el Servei va acollir
altra activitat de difusió de més
Econòmic és en fase de redisseny i
una becària en pràctiques seguint el
actualitat i, per tant, més efímera; és
d'evolució cap a l'Observatori de la
conveni de col·laboració amb la
a dir, Internet. Durant aquest curs, la
Nova Economia (ONE).
Universitat Autònoma de Barcelona
UOC ha destacat al seu portal uns
per a la realització de pràctiques dels
350 esdeveniments significatius i ha
El Servei Lingüístic, per mitjà del
alumnes del postgrau en Correcció i
recomanat un total de 225 enllaços;
portal de la UOC, té com a objectiu
qualitat lingüística de la UAB.
tot plegat representa una informació
principal donar suport a les
de referència per a entendre la
necessitats lingüístiques de la
En el marc de la Xarxa d'Universitats
societat de la informació i la seva
Universitat i cobrir les mancances
Joan Lluís Vives, el Servei Lingüístic
vinculació amb les diverses
que hi ha en aquest camp. El treball
participa activament en les activitats
disciplines del coneixement
es desenvolupa bàsicament en dos
interuniversitàries de la Comissió
compreses a la UOC.
àmbits: el de l'assessorament
Tècnica de Llengua, especialment en
i el de la formació.
la Subcomissió de Programes de Suport a la Traducció. Enguany s'ha
Durant el curs 2001-2002, l'Observatori Econòmic ha
S'ha organitzat la convocatòria
organitzat un curs de gestió de
continuat consolidant-se com un
d'octubre del 2001 de les proves per
projectes de traducció per als serveis
espai de referència per al seguiment
a obtenir els certificats
lingüístics universitaris.
de l'activitat econòmica nacional
interuniversitaris de coneixements en
i internacional.
llengua catalana homologats per la
El Servei també participa en la
Direcció General de Política
Comissió Interuniversitària de
Com a principals novetats ressalten
Lingüística i s'ha participat en les de
Formació en Llengua Catalana
la consolidació de l'espai de
febrer i juny del 2002.
(CIFOLC), que té com a objectiu l'elaboració, avaluació i organització
destacats i la continuació de la difusió de la recerca en nova
Pel que fa a l'elaboració de criteris
de les proves interuniversitàries per a
economia i e-business de
lingüístics, juntament amb l'Àrea
l'expedició dels certificats de llengua
l'Observatori de la Nova Economia
Estratègica Tecnològica, s'ha
catalana homologats per la Direcció
(ONE).
participat en l'elaboració d'un
General de Política Lingüística, a
glossari en català, espanyol i anglès
més de la participació en projectes
per a l'apartat Model tecnològic que
d'interès comú.
es pot consultar des del portal de la Universitat. El glossari s'ha elaborat seguint els criteris terminològics bàsics que s'han redactat al Servei per als materials didàctics i per als documents de la Universitat.
97
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Alguns exemples que permeten visualitzar l'activitat del portal són els següents:
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
98
Activitats, taules rodones, jornades i conferències
Del 30 de juliol al 6 d'agost del 2001
30 de gener del 2002
Viatge del rector Gabriel Ferraté
Presentació del rector Gabriel Ferraté
a Xile
i els consellers en cap i de Treball,
Activitats institucionals
Artur Mas i Lluís Franco, Visita de diferents institucions
respectivament, de l'espai
relacionades amb l'educació
ocupacional en línia (e-Cifo)
i les universitats xilenes Conferència a la Universitat
Lloc: Palau de la Generalitat
de Las Américas 8 de febrer del 2002 29 de setembre del 2001
Col·locació de la primera pedra de
Acte de graduació dels estudis
l'edifici de l'Internet Interdisciplinary
homologats de la UOC
Institute (IN3) al Parc Mediterrani de la Tecnologia de Castelldefels
Lloc: Teatre Bartrina de Reus Col·laboració: Ajuntament de Reus,
Assistents: el president de la
Diputació de Tarragona i Caixa
Generalitat, Jordi Pujol; el rector de
Tarragona
la UOC, Gabriel Ferraté, i el conseller d'Universitats, Recerca i Societat del
4 d'octubre del 2001 Inauguració del curs acadèmic
Coneixement, Andreu Mas-Colell Lloc: Castelldefels
de la UOC 12 de març del 2002 "Reflexió sobre Internet i la llibertat
Aniversari de Lletra
en la lliçó virtual"
Celebració del primer aniversari
Conferenciant: Manuel Castells
del web més important sobre la literatura catalana
9 d'octubre del 2001 Lliurament del premi ICDE al ministre
Conferenciants: el rector de la UOC,
espanyol d'Afers Exteriors, Josep
Gabriel Ferraté, Jaume Subirana i
Piqué, en un acte a Madrid
l'escriptor Màrius Serra Lloc: Centre de Cultura
Lloc: Casa de América
Contemporània de Barcelona (CCCB) Organitza: Lletra, IN2, el
7 de novembre del 2001 Presentació del llibre de Manuel
Departament d'Activitats i Territori i el Departament de Rectorat
Castells Galaxia Internet Lloc: sala d'actes de la UOC 4 de desembre del 2001 Discurs del rector Gabriel Ferraté en agraïment al govern de Noruega pel lliurament dels premis ICDE a la millor universitat virtual i a distància i el premi individual a l'excel·lència Lloc: Oslo, Noruega
99
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Activitats de la Universitat
Taula rodona "Les religions truquen
The Antropology of Law
a la porta. La gestió del pluralisme Jornades
religiós en l'estat i l'empresa"
13 de desembre del 2001 Conferenciant: Dr. Simon Roberts,
I Jornada d'Iniciatives de Negoci a Internet de les Terres de Lleida
24 d'octubre del 2001
London School of Economics &
Lloc: sala d'actes del Centre
Political Science
de Suport del Barcelonès
Lloc: seu de la UOC (avinguda
Organitza: Estudis d'Humanitats i
del Tibidabo, 39, Barcelona)
Filologia de la UOC, juntament amb
Organitza: Estudis de Dret de la UOC
el Departament d'Activitats i Territori Formàtic, Modernitat Tecnològica
"100@ Una oportunitat per a les Terres de Lleida"
Seminari "Information Technology and Privacy at Work"
Febrer-maig del 2002 Lloc: Cambra Oficial de Comerç
Conferenciant: Dr. Jordi Vilaseca Lloc: Lleida
2 i 3 de novembre del 2001
i Indústria de Sabadell
Participació: Estudis d'Economia
Lloc: seu de la UOC (avinguda
Organitza: UOC i Cambra de Comerç
i Empresa
del Tibidabo, 39, Barcelona)
de Sabadell
Organitza: Estudis de Dret de la UOC
Coordinació: Estudis de Multimèdia i Comunicació de la UOC
Col·loqui Internacional sobre els Ibers a l'Ebre. Recerca i Informació Tardor del 2001
Seminari "Peace processes in
Col·laboració: "la Caixa"
Northern Ireland" Linguistics Proposals for the Future
Conferenciant: Glòria Munilla,
16 de novembre del 2001
membre del Comitè Científic
Conferenciant: Byron Bland,
i Organitzador
Associate Director Stanford Center
31 de maig i 1 de juny del 2002
Lloc: Tivissa
on Conflict and Negotiation
Conferenciants: Miquel Strubell
Organitza: Estudis d'Humanitats
Lloc: seu de la UOC (avinguda
i Isidor Marí amb el títol "The regime
del Tibidabo, 39, Barcelona)
of official and working languages of
Organitza: Estudis de Dret de la UOC
the institutions of European Union
of Europe
and Perspectives in view of the Jornades de Responsabilitat Civil
enlargement"
i Penal dels Protectors de Serveis
Lloc: Barcelona (seu de la Fundació
a Internet
Jaume Bofill) Organitza: Fundació Jaume Bofill,
22 i 23 de novembre del 2001
Eurocongrés 2000, Institut Linguapax
Direcció: Fermín Morales Prats,
del Centre Unesco i Estudis
catedràtic de Dret Penal de la UAB
d'Humanitats i Filologia de la UOC
Óscar Morales García, professor propi de la UOC Lloc: Col·legi d'Advocats de Barcelona Organitza: Estudis de Dret de la UOC, juntament amb l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona Col·laboració: Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
100
V Trobada d’Economia Aplicada
Curs de direcció i gestió de l'oficina
"Workshop du Réseau FREREF
"Economia del coneixement, ciutat i
bancària
NTIC: travail coopératif et NTIC en
competitivitat"
"Com s’han de llegir els indicadors
environnements ouverts de
macroeconòmics"
formation. Étude des cas de trois régions de la FREREF"
Juny del 2001 Conferenciants: Joan Trullén, Dr.
7 de juny del 2002
Josep Lladós i Rafael Boix
Conferenciant: Dr. Joan Torrent
9 i 10 de juliol del 2002
Lloc: Oviedo
Lloc: Universitat de Barcelona
Conferenciants: Montse Guitert
Participació: Estudis d'Economia i
Participació: Estudis d'Economia
i Ferran Giménez, coordinadors
Empresa
i Empresa
de la xarxa temàtica Fondation des Régions Européennes pour la
I Jornada Cicle Nova Ciutadania: Àmbit Local i Multiculturalitat
Recherche en Education et en Formation (FREREF) Lloc: Universitat Oberta de Catalunya
29 de juny del 2002
Organització: Estudis d'Enginyeria
Lloc: Teatre Auditori Felip Pedrell,
Informàtica i Multimèdia
Jardins de Salvador Videllet, 1 Tortosa Organitza: UOC i Coordinadora d'Entitats per la Immigració del Baix Ebre Col·laboració: Ajuntament de Tortosa, Fundació Jaume Bofill i Associació per a la Cooperació entre Cultures
Conferències i congressos
I Congrés Nacional de Comerç
6th ELA Doctorate Workshop
Electrònic Aplicat
"Supermarket Key Attributes and
"L’espera on line: cap a una
Location Decisions"
aproximació multidisciplinària a 20th World Conference on Open
l’estudi dels temps d’espera i la seva
Conferenciants: Rosa Colomé
Learning and Distance Education
repercussió en el comerç electrònic"
Perales i Daniel Serra Lloc: Monchy - St. Eloy, França
"Network usage in the network learning distance"
Conferenciants: Gerard Ryan i Dra.
Participació: Estudis d'Economia
Inma Rodríguez
i Empresa
De l'1 al 5 d'abril del 2002
Lloc: València
Conferenciants: Dr. Jordi Vilaseca,
Participació: Estudis d'Economia
Antoni Meseguer i M. del Mar
i Empresa
Location Decisions: A comparative
Sabadell Lloc: Düsseldorf
XII Congrés Nacional d’ACEDE "Supermarket Key Attributes and
Congress International Marketing
Participació: Estudis d'Economia
Meeting (BIMM): Europe a New
i Empresa
Domestic Market "Estratègia i negoci a Internet"
Study Between British and Spanish Consumers" Conferenciants: Rosa Colomé Perales i Daniel Serra
Conferenciant: Dra. Inma Rodríguez
Lloc: Palma de Mallorca
Lloc: Barcelona
Participació: Estudis d'Economia
Participació: Estudis d'Economia
i Empresa
i Empresa
101
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Debats d'educació
"El desenvolupament de l’economia
"Internet i psicologia. El futur ja és
del coneixement a Mèxic"
aquí"
Bofill a Barcelona
25 de febrer del 2002
9 de març del 2002
Organitza: Fundació Jaume Bofill
Conferenciant: Dr. Jordi Vilaseca
Conferenciant: José Gutiérrez
i la UOC
Lloc: Universitat de Guadalajara
Maldonado
(Mèxic)
Lloc: trobada de presentació a la
Participació: Estudis d'Economia
Universitat Autònoma de Barcelona
i Empresa
Organitza: Estudis de Psicologia
Lloc: Edifici de la Fundació Jaume
"De la vigilància tecnològica a la intel·ligència competitiva"
i Ciències de l'Educació 15 de setembre del 2001 Conferenciant: Pere Escorsa
Tribuna Oberta: "La borsa: funció, realitat i perspectives"
Lloc: trobada de presentació a la
Congrés d'e-learning: "Una oportunità" per la Universitat
Universitat Autònoma de Barcelona
5 de març del 2002
de Sàsser
Organitza: Estudis d'Informació
Conferenciant: Joan Hortalà,
"Lo svillupo della nuova economia in
i Documentació
president de la Borsa de Barcelona
Italia"
Presentació de l'acte: Jordi Vilaseca, "Internet in every life"
director dels Estudis d'Economia
13 i 14 de març del 2002
de la UOC
Conferenciant: Dr. Jordi Vilaseca
15 de novembre del 2001
Lloc: Hotel Don Cándido (Terrassa)
Lloc: Sàsser, Sardenya (Itàlia)
Conferenciants: Barry Wellman,
Organitza: Conveni de col·laboració
Participa: Estudis d'Economia
professor del Departament
entre l'Ajuntament de Terrassa,
i Empresa
de Sociologia de la Universitat
CECOT, Caixa Terrassa, Cambra
de Toronto
de Comerç de Terrassa, Diari de
Organitza: Departament de Doctorat
Terrassa i la UOC
de la UOC
4 d'abril del 2002 Tribuna Oberta: "La convergència
"La intel·ligència empresarial
"Cibercultures i psicologia social"
digital de l'electrònica de consum"
a la indústria mèdico-farmacèutica"
Conferenciant: Martín Mora Martínez, professor de la Universitat de Guadalajara (Mèxic)
7 de maig del 2002
Lloc: seu de la UOC (avinguda
26 d'octubre del 2001
Conferenciant: Alexandre Blasi,
del Tibidabo, 39, Barcelona)
Conferenciant: Ramon Maspons
vicepresident i conseller delegat
Organitza: Estudis de Psicologia
Lloc: Centre de Suport
de Samsung Electronics Iberia
i Ciències de l'Educació
del Barcelonès
Presentació de l'acte: Pere Navarro,
Organitza: Estudis d'Informació
alcalde de Terrassa
i Documentació
Lloc: Hotel Don Cándido (Terrassa)
"Democratitzacions en punt crític: el cas de Bolívia"
Organitza: Conveni de col·laboració "Cultural and ethical issues international distance education" 26 de novembre del 2001
entre l'Ajuntament de Terrassa,
8 d'abril del 2002
CECOT, Caixa Terrassa, Cambra
Lloc: seu de la UOC (avinguda
de Comerç de Terrassa, Diari de
del Tibidabo, 39, Barcelona)
Terrassa i la UOC
Organitza: Estudis de Dret i Ciències
Conferenciant: Tony Bates, director del Distance Education and Technology de la University of British
Polítiques de la UOC, juntament "Periodistes i documentalistes: una frontera cada cop menys clara"
Columbia
amb l'Institut Internacional de Governabilitat i el Departament de la Presidència de la Generalitat
Organitza: Departament de Doctorat
9 de març del 2002
de la UOC
Conferenciant: Vicent Partal Lloc: Trobada de presentació a la Universitat Autònoma de Barcelona Organitza: Estudis d'Informació i Documentació
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
102
Cicle de conferències a les biblioteques de Barcelona
"L'art a l'era digital" Conferenciant: Pau Alsina,
"The revival of Hebrew: language planning and colloquialization"
especialista de la UOC en net.art Del 18 d'abril al 20 de juny del 2002 Lloc: Biblioteca de Les Corts
25 de juny del 2002 Congrés Online Educa
Organitza: UOC i Xarxa de Biblioteques de la Diputació
Conferenciants: Moshe Nahir, professor del Departament de
Del 27 al 29 de maig del 2002
Lingüística de la Universitat
Lloc: Hotel Princesa Sofia
de Manitoba (Canadà)
"El projecte Lletra (revista virtual).
de Barcelona
Lloc: sala d'actes de la UOC
Una nova manera d'entendre la
Organitza: ICWE Berlín i Madrid,
Organitza: Estudis d'Humanitats
literatura catalana"
UOC
i Filologia de la UOC
Conferenciant: Jaume Subirana,
Col·laboració: Comisión Europea,
escriptor i coordinador de Lletra
Dirección General de la Sociedad
"Network culture: the cultural
de la Información, Aplicaciones de
politics of cybernetics
"L'amor en els temps d'Internet"
la Unidad de Multimedia para la
communications"
Conferenciant: Francesc Núñez,
Educación y la Formación, Comisión
professor de la UOC
Europea, Dirección General
25 de juliol del 2002
de Educación y Cultura
Conferenciants: Tiziana Terranova,
"Què és una biblioteca virtual" Conferenciant: Dora Pérez, responsable de la Biblioteca Virtual
professora de Media, Culture and "Globalització, transmigració i xarxes migratòries"
de la UOC
Film del Departament de Sociologia de la Universitat d'Essex Lloc: sala d'actes de la UOC
25 de juny del 2002
Organitza: grup de recerca
"Art i tecnologia"
Conferenciants: Ivan Light, professor
HERMENEIA dels Estudis
Conferenciant: Kepa Landa,
de la Universitat de Califòrnia (Los
d'Humanitats i Filologia
net.artista
Angeles) Lloc: sala d'actes de la UOC
"L'aprenentatge en la virtualitat"
Organitza: Estudis d'Humanitats
Conferenciant: Albert Sangrà,
i Filologia de la UOC
director acadèmic de la UOC
Concursos
3a. edició dels Premis UOC de Creació Virtual Participants: membres de la comunitat UOC Data: del començament del 2001 al 14 de desembre del 2001 Organitza: UOC Patrocinadors: Pioneer, Toshiba, Banco Santander Central Hispano i Marinva
103
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Cicles de cinema
III Cicle de Cinefòrum a Salt
19 i 26 de març del 2002, Girona
Projecció de pel·lícules de Charles
9, 11 i 16 d'abril del 2002, Salt
Chaplin
Conferenciants: Àngel Quintana, Pep Prieto, Imma Merino, Guillem Terribas
Projeccions:
i Narcís Mir
Monsieur Verdoux (1947)
Lloc: Cinema Truffaut, Girona
Luces de la ciudad (City lights, 1931)
Casa de Cultura Les Bernardes, Salt
El chico (The kid, 1921)
Organitza: UOC i Casa de Cultura
La quimera del oro (The gold rush,
Les Bernardes
1925)
Col·laboració: Ajuntament de Salt
El gran dictador (The Great Dictator, 1940)
Presentacions de Lletra
Presentació del llibre d'Anthony W. Bates
Presentació del llibre L'assessorament psicopedagògic a Catalunya. Trajectòria dels equips
4 de desembre del 2001 Presentació del llibre de Manuel
d'assessorament psicopedagògic
Conferenciants: Anthony W. Bates, Francisco Rubio i Albert Sangrà
13 de febrer del 2002
Lloc: sala d'actes de la UOC
Conferenciants: Pilar Sanlorien,
7 de novembre del 2001
Organitza: Rectorat, juntament amb
Manel Sánchez i Joan Bonals
Conferenciants: Manuel Campo Vidal
el Departament d'Activitats i Territori
Lloc: sala Bangemann de la UOC
i Manuel Castells
Col·laboració: Editorial Gedisa
Organitza: Estudis de Psicologia
Castells
i Ciències de l'Educació de la UOC,
Lloc: sala d'actes de la UOC Organitza: Rectorat, juntament amb el Departament d'Activitats i Territori
Presentació del llibre de Maia Vidalot
juntament amb el Departament d'Activitats i Territori Col·laboració: Editorial Graó
4 de desembre del 2001 Conferenciants: Maia Vidalot i Vicenç Villatoro Lloc: sala Bangemann de la UOC Organitza: Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, juntament amb el Departament d'Activitats i Territori Col·laboració: Editorial Columna
Fires, actes promocionals i presentacions de la institució
Fira de Joves Cambres Internacionals Del 5 al 9 de novembre del 2001 Lloc: Palau de Congressos de Barcelona Organitza: Departament de Màrqueting, juntament amb el Departament d'Activitats i Territori
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
104
Projectes de recerca i col·laboració
Codi civil, traducció al català
Projecte "Dret del treball i noves tecnologies" (DTNT)
Període: del 1999 al 2002 Client: Editorial Atelier
Període: des de l'any 2000
Autoria: Marta Balcells Roca, Eva
Conferenciants: Universitat de Siena
humans per als docents de l'Institut
Bruguera Chavarria i Mònica Vilasau
(Itàlia), Universitat d'Illinois (EUA),
Jurídic del Ministeri de l'Interior
Solana
Universitat de París-Sorbona
(MVD) de la Federació Russa
Coordinació: Ramon Casas,
(França), Universitat Federal de Rio
Tempus-Tacis de formació en drets
professor dels Estudis de Dret
de Janeiro (Brasil), Universitat
Període: del 1998 al 2002
de la UOC
Autònoma de Barcelona i Institut
Conferenciants: Universitat
Isidor Marí, director dels Estudis
Max Planck de Múnic (Alemanya)
de Leicester (Gran Bretanya)
d'Humanitats i Filologia
Responsables del projecte: Estudis
Universitat d'Utrecht (Holanda)
Projecte de col·laboració: Estudis
de Dret
Universitat Oberta de Catalunya
de Dret Curs d'especialització en dret civil
Escola de Policia de Catalunya Institut Jurídic del Ministeri
"Grup e-Crime d'investigació
català adreçat a jutges i magistrats
de l'Interior de la Federació Russa
en delinqüència informàtica.
(MVD)
La responsabilitat jurídica i penal
Període: desde l'any 2000
Responsables del projecte:
dels prestadors de serveis
Client: Departament de Justícia
Estudis de Dret
de la societat de la informació"
de la Generalitat de Catalunya Coordinació: Ramon Casas i Mònica
Període: des de l'any 2000
Vilasau
Conferenciants: Universitat Oberta
Projecte de col·laboració: Estudis
de Catalunya, Universitat Autònoma
de Dret
de Barcelona, Universitat de Trento, Cos Nacional de Policia Espanyola, Fiscalia del Tribunal Superior
Consultoria jurídica per a la plataforma Internet 2-CAT
de Justícia de Catalunya Responsables del projecte: Estudis
Període: des d'octubre del 2001
de Dret
Client: Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació Projecte de col·laboració: Estudis de Dret
Atenció al públic
Els dispositius d'atenció al públic de
Quant a la Divisió Iberoamèrica,
la UOC han atès un total de 36.980
durant el curs 2001-2002 el telèfon
consultes sobre la UOC i la seva
902 372 373 va registrar una activitat
activitat per mitjà del telèfon
de 24.494 trucades i la bústia de correu
d'informació 902 141 141 de la
electrònic informacion@uoc.edu va
Divisió Catalunya, 4.323 missatges
rebre 6.023 missatges.
de correu electrònic des de les
105
bústies informacio@uoc.edu
S'han portat a terme millores en
i information@uoc.edu i més de
l'eina CRM (Customer Relationship
60.000 consultes en els centres
Management) de la UOC pel que fa a
i punts de suport. El servei
la qualitat de l'enregistrament de les
d'assessorament formatiu en línia ha
dades de les persones interessades
respost al voltant de 800 consultes.
en l'activitat de la Universitat.
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Cooperació solidària Campus for Peace
El C4P es configura com una
Comunicaciones Cónclave
plataforma neutral oberta a les
http://www.campusforpeace.org/cat/
entitats sense finalitat de lucre
org/org0011a.html
(ONG, organitzacions governamentals, fundacions públiques o privades,
Corporación Escuela de Formación
etc.) i als projectes vinculats
de Ciudadanos Siglo XXI
als àmbits de la cooperació
http://www.campusforpeace.org/cat/
i la solidaritat.
org/org004a.html
En aquest segon any de Dianova Internacional
funcionament, el Campus for Peace
Durant el curs 2001-2002, aquesta
(C4P) ha consolidat
comunitat ha incorporat els membres
http://www.campusforpeace.org/cat/
la conceptualització del projecte
nous següents:
org/org0005.html
i en resposta a aquest inaugura una Enginyeria Sense Fronteres (ESF)
nova versió del seu web concebut com una eina al servei de les entitats
Alianza ONG
i dels projectes que treballen
http://www.campusforpeace.org/cat/
en els àmbits de la cooperació,
org/org0002a.html Alianza Universidad Campesina
també ha consolidat les seves línies
Indígena - Red
d'actuació: oferir a entitats i projectes
http://www.campusforpeace.org/cat/
la plataforma tecnològica
org/org0009a.html
http://www.campusforpeace.org/cat/ org/org/0012.html Jove Cambra d'Igualada http://www.campusforpeace.org/cat/
per a la creació de comunitats virtuals, intranets de treball
org/org0006.html Fundació Medatia
el desenvolupament i la solidaritat. Aquest curs 2001-2002, el projecte
http://www.campusforpeace.org/cat/
Asociación Cristiana
i entorns virtuals d'aprenentatge
para el Desarrollo
(el Campus Virtual).
http://www.campusforpeace.org/cat/ org/org0010a.html
org/org0007a.html Minyons escoltes i guies Sant Jordi de Catalunya http://www.campusforpeace.org/cat/
Ayuda en Acción
org/org008a.html
http://www.campusforpeace.org/cat/ org/org0001a.html Càtedra Unesco de Filosofia per a la Pau de la Universitat Jaume I http://www.campusforpeace.org/cat/ org/org0003a.html
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
106
El Campus for Peace facilita
d'especialistes en l'aplicació de les
membre especialitzades
la plataforma tecnològica i col·labora
TIC a l'ensenyament virtual. Aquesta
en les matèries que s'hi imparteixen
en el disseny i la implementació
activitat es tradueix en els cursos
i en projectes formatius en què
d'activitats de formació en línia,
del Campus for Peace desenvolupats
la formació és l'objectiu o el mitjà
oferint l'assessorament
per les organitzacions i entitats
fonamental per a dur-lo a terme.
Cursos
- Flowering of Management,
- Assistència mèdica al tercer món
Projectes formatius
organitzat pel Tetworld Center for
- Paz, cooperación y comunicación,
Peace and Global Gaming, amb la
organitzat per la càtedra Unesco
col·laboració del consultor Pravir
de Filosofia per a la Pau de la
Malik
Universitat Jaume I.
- Banca ètica
http://www.campusforpeace.org/esp/
- Cultura de pau
curs/curs0001b.html
- "Compartir para educar". Impulsat
- F3 – Travnik. La Jove Cambra
per la Fundació IWith, amb
d'Igualada impulsa el projecte F3 –
la col·laboració de la Fundació
Travnik ("Formant futurs
Infantia; l'objectiu d'aquest projecte
formadors") de formació
és disminuir la divisòria digital
en Informàtica d'un grup de joves,
de les diverses poblacions rurals
d'entre 14 i 18 anys, del Casal
de la República Dominicana,
de la Creu Roja Anoia provinents
Guatemala i Mèxic, mitjançant
de la ciutat bosniana de Travnik.
la dotació d'infraestructures
http://www.campusforpeace.org/cat/
i la realització d'accions formatives
prj/proj0004a.html
en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). http://www.campusforpeace.org/cat/ prj/proj0006a.html
107
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
El C4P també participa en projectes
les entitats membre de la seva
a més, hi aporta el valor afegit
de cooperació per al
comunitat, amb entitats externes
de l'aplicació de les TIC en la seva
desenvolupament –i els impulsa–,
a la seva plataforma o amb altres
conceptualització, gestió
portats a terme juntament amb
departaments o àrees de la UOC;
i implementació.
Projectes de cooperació
- RELACION. Impulsat
sistematitzar i compartir
per Comunicaciones Cónclave
la informació i els coneixements
i la Fundació Medatia; l'objectiu
que genera la institució, gestionar
d'aquest projecte és la creació
la informació i el coneixement,
d'una xarxa virtual d'ONG que
generar nou coneixement des de
que s'inscriu en el sector 4
contribueixi a establir vincles
la pràctica i l'aprenentatge, establir
del programa EUMEDIS sobre
de cooperació en les àrees
sistemes de formació contínua
investigació aplicada a la indústria,
acadèmiques, científiques, socials
i impulsar i enfortir una cultura
el comerç i la innovació,
i culturals entre ONG
organitzativa centrada
contribueix a trobar solucions
llatinoamericanes dedicades al
en l'aprenentatge i la gestió
d'aplicació de les tecnologies
desenvolupament social. Aquesta
del coneixement.
de la informació i la comunicació
col·laboració ha de servir per a
http://www.campusforpeace.org/cat/
(TIC) a les petites i mitjanes
incrementar la seva capacitat
prj/proj0008a.html
empreses (pimes), tenint en
formativa, divulgativa,
compte les capacitats i prioritats
d'investigació científica,
dels països mediterranis
tecnològica i cultural i de servei
Campanya de recollida de fons,
involucrats en el projecte.
a la comunitat.
mitjançant Internet, per al
http://www.campusforpeace.org/cat/
http://www.campusforpeace.org/cat/
programa d'ajuda humanitària
prj/proj0009a.html
prj/proj0011a.html
d'Unicef destinat a fer arribar
- Projecte EUMEDIS. El projecte,
- Nadal, temps per compartir.
material escolar i educatiu als nens - Plataforma de gestió del
de l'Afganistan que són en camps
coneixement d'Ayuda en Acción.
de refugiats.
Projecte de desenvolupament del
http://www.campusforpeace.org/cat/
sistema de gestió del coneixement
prj/proj0001a.html
que permeti a l'organització
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
108
El C4P dóna suport a l'activitat
- Projecte Ecocampus II. Amb
- Impartició de sessions
de la comunitat universitària en
el projecte Ecocampus II es vol
d'assessorament en TIC
matèria de cooperació i solidaritat
obrir el debat sobre
i cooperació a l'Agència de
i realitza accions, emprant les TIC,
el desenvolupament sostenible a
Voluntaris de les Nacions Unides.
per a la sensibilització de
la Universitat Oberta de Catalunya
La UOC, per mitjà del seu
la comunitat UOC en matèria
i, en concret, pel que fa a l'ús
programa de cooperació al
de cooperació i solidaritat.
responsable de les matèries
desenvolupament, el Campus for
primeres i energies en tota
Peace, ha impartit sessions
l'activitat de la Universitat.
d'assessorament en TIC i
"Oblidats" de Metges Sense
http://www.campusforpeace.org/cat/
cooperació. Les jornades han
Fronteres (MSF). Els estudiants de
prj/proj0006a.html
tingut lloc a la seu de l'agència
- Joc interactiu per a l'exposició
a Bonn i s'han adreçat a personal
Graduat Multimèdia, títol propi - Concurs multimèdia "Afganistan,
de Voluntaris de les Nacions
un joc multimèdia interactiu
una guerra oculta". Organitzat per
Unides (VNU) i del Servei de
per a l'estand de Metges Sense
la Universitat Oberta de Catalunya
Tecnologies de la Informació
Fronteres al passeig de Gràcia
(UOC), per mitjà del Campus for
de les Nacions Unides (UNITeS).
durant les festes de la Mercè,
Peace, i Metges Sense Fronteres,
http://www.campusforpeace.org/cat/
del 21 al 24 de setembre.
el concurs ha consistit
not/not0028a.html
http://www.campusforpeace.org/cat/
en l'elaboració d'un muntatge
prj/proj0010a.html
multimèdia de fotografies per fer
de la UOC i la UPC, han elaborat
- Publicació de l'article "Gestió
de suport a la presentació de
d'ONG, projectes i formació
l'exposició fotogràfica "Afganistan,
webcèntrics: el Campus for
"Compartir para educar".
una guerra oculta". El concurs s'ha
Peace", elaborat per Ismael Peña,
El Campus for Peace convoca
adreçat als estudiants de Graduat
gerent del Campus for Peace.
una plaça de voluntari en línia
Multimèdia, títol propi de la UOC
Article publicat al Portal de la UOC
per a col·laborar amb el projecte
i la UPC.
(www.uoc.edu) i a la revista
"Compartir para educar",
http://www.campusforpeace.org/cat/
Magazine Catalunya Global,
de la Fundació IWith.org, per a
prj/proj0002a.html
de l'Institut de Governabilitat
- Voluntariat en línia per al projecte
(www.iigov.org).
la implementació d'accions de formació virtual en tecnologies
- Participació en l'assessorament i
de la informació i la comunicació
la recerca per al desenvolupament
(TIC) a diverses poblacions rurals
i la implantació de l'ús de les TIC
de la República Dominicana,
en l'àmbit de la cooperació. El C4P
Guatemala i Mèxic.
participa en seminaris, congressos,
http://www.campusforpeace.org/cat/
debats i jornades sobre les TIC
prj/proj0007a.html
i cooperació i en fa difusió
http://www.campusforpeace.org/cat/ not/not0013a.html
mitjançant l'elaboració i la publicació d'articles.
109
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
- Ponència "Conflictologia: l'impacte
- Participació en la taula rodona
de la tecnologia en la resolució de
"Nuevas tecnologías y formación
conflictes", dins la cinquena edició
a distancia: políticas de solidaridad
del cicle "Aranguren", organitzat
hacia los excluidos", dins el
pel Departament de Ciència Política
I Congreso Internacional sobre
i Dret Públic de la Universitat
Ética en los Contenidos
Autònoma de Barcelona, celebrat
de los Medios de Comunicación
a Sabadell del 20 de novembre
e Internet: Violencia Mediática,
al 13 de desembre del 2001.
Adolescencia y Cultura de Paz,
http://www.campusforpeace.org/cat/
organitzat pel Centre Unesco
not/not0010a.html
d'Andalusia i la Fundació Cultura de Paz (Granada, 15, 16 i 17
- Moderació del fòrum virtual
d'octubre del 2001).
"Nuevas tecnologías y ONG: ¿una
http://www.campusforpeace.org/cat/
relación de amor-odio?", organitzat
not/not0007a.html
per Canal Solidario dins el cicle "Debates de otoño en Canal
- Presentació de l'experiència del
Solidario". El debat ha estat obert
Campus for Peace a la taula
del 12 de novembre al 16
rodona "Ejemplos concretos
de desembre del 2001.
de iniciativas llevadas a cabo
http://www.campusforpeace.org/cat/
por ONG", dins la jornada Nuevas
not/not0009a.html
Tecnologías y ONG, organitzada per Canal Solidario de la Fundació
- Participació en la taula rodona
Chandra i el Ministeri de Treball
"Participación social: voluntariado
i Assumptes Socials (Madrid, 15
en línea. Retos y límites
d'octubre del 2001).
de la participación voluntaria
http://www.campusforpeace.org/cat/
en red", dins el Encuentro sobre
not/not0006a.html
la Incorporación de las Nuevas Tecnologías a la Gestión y
- Organització del debat virtual "Cap
Organización del Voluntariado
a un nou àmbit internacional?"
y las ONG, Red.es, organitzat
sobre les conseqüències de l'atac
pel Ministeri de Treball i Assumptes
als Estats Units de l'11 de
Socials i l'Agència Andalusa
setembre, moderat per Martí
del Voluntariat (Sevilla, 17 i 18
Anglada, comentarista de política
d'octubre del 2001).
internacional a TV3 i Catalunya
http://www.campusforpeace.org/cat/
Ràdio. El debat ha estat obert
not/not0008a.html
del 20 de setembre a l'1 d'octubre del 2001. http://www.campusforpeace.org/cat/ not/not0005a.html
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
110
Recursos Memòria econòmica
En aquest apartat presentem
- El pressupost ordinari de l'exercici
les dades econòmiques de la Fundació
2001 s'ha incrementat, respecte
per a la Universitat Oberta
al de l'exercici anterior, un 17%
de Catalunya de l'exercici 2001.
per a cobrir l'increment de l'activitat.
Introducció Com en anys anteriors, la firma Bové
- Les inversions han estat de
Montero i Cia. va auditar aquests
805.189.969 pessetes. Les partides
comptes anuals i va presentar el
més importants han estat les dels
corresponent informe positiu davant
mòduls docents i les aplicacions
el Patronat de la Fundació, que el va
informàtiques, que representen el
aprovar en la sessió del 2 de juny
39% i el 27%, respectivament, de
del 2002.
les inversions totals de l'exercici.
Destaquem els aspectes més
- El flux de caixa generat (sense
rellevants de l'anàlisi de les dades
incloure resultats extraordinaris)
econòmiques que presentem
ha estat de 154.684.485 pessetes
a continuació:
i s'ha destinat a finançar les inversions sense subvenció
- El seguiment del compte de
específica.
resultats i d'inversions de l'exercici 2001 s'ha fet separadament per als estudis homologats (contracte programa), altres activitats formatives i l'IN3.
111
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Informe de l'auditoria
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
112
Pressupost Tipus Ordinari Inversions
1998 (1)
1999 (1)
2000 (1)
2001 (1)
2002 (2)
2.615.317.326
3.567.372.462
4.822.970.166
5.629.925.707
5.346.041.955
831.499.606
754.878.011
792.893.550
805.189.969
910.303.753
(1) Pressupostos liquidats (2) Pressupost aprovat, sense amortitzacions
Balanç de situació a 31.12.01
Actiu
en ptes.
Fundadors per desemborsaments no exigits Despeses d'establiment Immobilitzacions immaterials Immobilitzacions materials Immobilitzacions financeres
32.688 2.944.592.223 1.710.562.952 382.780.427
Immobilitzat total
5.037.968.290
Fons d'amortització immobilitzat
-2.526.491.435
Immobilitzat net
2.511.476.855
Immobilitzacions en curs
53.235.860
Despeses a distribuir en diversos exercicis
31.535.190
Existències Deutors Inversions financeres temporals Tresoreria Ajustaments per periodificació
14.883.974 4.222.358.208 425.000 136.826.183 17.152.991
Actiu circulant
4.391.646.356
Total actiu
6.987.894.261
Passiu
en ptes. Fons social Reserves voluntàries Resultats
31.412.536 251.368.634 320.596.790
Fons propis
603.377.960
Subvenció de capital Altres ingressos a distribuir en diversos exercicis Ingressos a distribuir en diversos exercicis
1.873.972.854 6.880.089 1.880.852.943
Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit Creditors a llarg termini
2.842.603.608 2.842.603.608
Deutes a curt termini amb entitats de crèdit Deutes amb empreses del grup i associades Proveïdors Altres deutes no comercials Ajustaments per periodificació
113
0
121.518 466.314.924 726.860.568 297.995.534 169.767.206
Creditors a curt termini
1.661.059.750
Total passiu
6.987.894.261
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Estructura del balanç a 31.12.01
100 8% 90 37%
80
27% 70
60
50 41% 40 63%
30 20
24%
10 0 Actiu
Passiu
Fons propis Subvencions de capital Creditors a llarg termini Creditors a curt termini Immobilitzat net Actiu circulant
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
114
Compte de resultats del 2001 Detall del compte de resultats
Ingressos
Estudis homologats
Altres activitats formatives
IN3
Total FUOC
1.520.357.981 4.202.818 15.497.532 2.167.099.866 585.581.420 32.690.000 0
535.867.992 3.180.267 196.683.605 27.725.000 706.240 23.270.000 0
298.041.185 0 0 263.905.931 0 12.000.000 0
2.354.267.158 7.383.085 212.181.137 2.458.730.797 586.287.660 67.960.000 0
4.325.429.617
787.433.104
573.947.116
5.686.809.837
10.315.636 92.341.540 1.785.141.613 615.987.457 7.229.086 1.693.455.134 92.767.529
0 10.958.859 244.602.871 47.253.326 1.972.000 360.409.161 42.522.716
0 0 194.497.778 1.249.937 59.328.117 225.885.796 21.733.844
10.315.636 103.300.399 2.224.242.262 664.490.720 68.529.203 2.279.750.091 157.024.089
4.297.237.995
707.718.933
502.695.472
5.507.652.400
28.191.622
79.714.171
71.251.644
179.157.437
18.633.050 109.195.783
17.581.826 0
0 297.697
36.214.876 109.493.480
-62.371.111
97.295.997
70.953.947
105.878.833
Ingressos extraordinaris Despeses extraordinàries
9.376.240 -4.876.499
226.030.516 23.993.300
-525.887 -940.023
234.880.869 18.176.778
Traspàs del marge de l'IN3 a la UOC Traspàs del marge de l'IN3 a la FUOC
10.000.000 0
0 15.000.000
-10.000.000 -15.000.000
0 0
Resultat abans d'impostos
-38.118.372
314.333.213
46.368.083
322.582.924
Impost sobre beneficis
1.986.134
0
0
1.986.134
-40.104.506
314.333.213
46.368.083
320.596.790
Import net de la xifra de negoci Treballs per immobilitzat Ingressos accessoris Subvencions d'explotació Subvencions de capital Donacions Excés de provisió de riscos i despeses Total ingressos d’explotació
Despeses Ajuts monetaris i altres Proveïments Despeses de personal Dotació amortització immobilitzat Dotació a la provisió d'existències Serveis exteriors Tributs Total despeses d'explotació
Resultat d'explotació Ingressos financers Despeses financeres Resultat de l'exercici
Resultat de l'exercici
El resultat de l'exercici es destina a finançar les inversions no subvencionades.
115
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Distribució dels elements d’ingrés d’explotació del 2001 Donacions 1% Subvencions de capital 10%
Import net de la xifra de negoci 41% Subvencions d’explotació 44%
Ingressos accessoris 4%
Distribució dels elements de despesa d’explotació del 2001
Tributs 3%
Serveis exteriors 42%
Proveïments 2%
Dotació provisió existències 1% Despeses de personal 40% Dotació amortització immobilitzat 12%
Dades de tancament
Concepte Inversions no financeres finançades amb ingressos propis Flux de caixa de l'exercici (sense resultats extraordinaris) Resultat de l'exercici
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Estudis homologats
Altres activitats formatives
IN3
Total
8.991.924
97.973.177
44.907.251
151.872.352
-9.698.469
116.764.935
47.618.019
154.684.485
-40.104.506
314.333.213
46.368.083
320.596.790
116
Detall de les inversions del 2001
1) Inversions fetes Estudis homologats
Altres activitats formatives
IN3
Total FUOC 2001
0
0
0
0
0 167.562.011 279.328.566 0
0 48.581.791 3.870.945 0
0 3.377.258 27.298.432 0
0 219.521.060 310.497.943 0
446.890.577
52.452.736
30.675.690
530.019.003
27.030.937 41.166.614 147.221.413
0 0 45.520.441
0 4.754.657 9.476.904
27.030.937 45.921.271 202.218.758
Total immobilitzat material
215.418.964
45.520.441
14.231.561
275.170.966
Total immobilitzat (sense fons amortitzacions)
662.309.541
97.973.177
44.907.251
805.189.969
0
0
0
0
662.309.541
97.973.177
44.907.251
805.189.969
Estudis homologats
Altres activitats formatives
IN3
Total FUOC 2001
605.000.000 43.287.617 0 5.030.000 0
0 0 0 0 0
0 0 0 0 0
605.000.000 43.287.617 0 5.030.000 0
8.991.924
97.973.177
44.907.251
151.872.352
662.309.541
97.973.177
44.907.251
805.189.969
Despeses d'establiment
Inversions del 2001 (sense immobilitzat financer)
Llicències, marques i similars Aplicacions informàtiques Mòduls didàctics Altre immobilitzat immaterial Total immobilitzat immaterial Construccions Altres instal·lacions i mobiliari Maquinari i altres immobilitzacions materials
Despeses a distribuir en diversos exercicis Total
2) Finançament de les inversions
Endeutament autoritzat per la Generalitat Subvencions per inversions de la Generalitat Subvencions per inversions de diputacions Altres subvencions per inversions Projectes europeus Flux de caixa aplicat a finançament d'inversions Total finançament
117
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
Distribució dels elements de l’immobilitzat del 2001
Mòduls didàctics 39%
Construccions 3%
Altres instal·lacions i mobiliari 6% Aplicacions informàtiques 27%
Maquinari i altres immobilitzacions materials 25%
Finançament de les inversions del 2001 (sense immobilitzacions financeres)
Ingressos propis 19%
Altres subvencions per inversions 1% Endeutament autoritzat Generalitat 75% Subvencions per inversions Generalitat 5%
Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002
118