memoria_catala_01_02

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Índex

Presentació President del Patronat ........................................................................................................................

Rector ........................................................................................................................................................

President del Consell ..........................................................................................................................

4 4 4

Òrgans de govern Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya ..............................................................

Patronat de la FUOC ...........................................................................................................................

Comissió Permanent del Patronat ................................................................................................

Consell de la FUOC .............................................................................................................................

Consell de Govern de la UOC ........................................................................................................

5 5 7 8 9

Estructura organitzativa Normes d’organització i funcionament .......................................................................................

Model d’excel·lència de la UOC ....................................................................................................

La Corporació UOC .............................................................................................................................

Organització interna ............................................................................................................................

Aplicacions informàtiques de gestió ............................................................................................

Infraestructures ......................................................................................................................................

10 13 14 15 22 23

Aliances estratègiques Aliances ....................................................................................................................................................

24

Iniciatives empresarials: Grup UOC Estructura del grup empresarial ....................................................................................................

Editorial UOC, SL .................................................................................................................................

Ensenyament Obert .............................................................................................................................

E-strategies .............................................................................................................................................

Eurecamèdia, SL ..................................................................................................................................

Gestión del Conocimiento, SA .......................................................................................................

Graduado Multimedia .........................................................................................................................

Planeta UOC, SL ..................................................................................................................................

Xarxa Virtual de Consum, SCCL ...................................................................................................

26 26 27 28 29 30 31 32 33

Docència Estudis de primer cicle, de primer i segon cicle, de segon cicle i titulació pròpia .....................................................................................................

Dades generals .................................................................................................................................

Estudis d’Economia i Empresa ..................................................................................................

Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació .................................................................

Estudis de Dret i Ciència Política ..............................................................................................

Estudis d’Humanitats i Filologia ................................................................................................

Estudis d’Informàtica i Multimèdia ...........................................................................................

Estudis de Ciències de la Informació i Documentació ...................................................

Estudis de tercer cicle ........................................................................................................................

Doctorat internacional ...................................................................................................................

Formació de postgrau ........................................................................................................................

Formació de Postgrau ...................................................................................................................

Universitat Oberta d’Estiu ............................................................................................................

Universidad Virtual de Verano ....................................................................................................

34 36 37 39 41 43 45 48 49 49 52 52 54 54

FUOC

Activitat

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

2

Formació preuniversitària .................................................................................................................

Curs de preparació de les proves d’accés per a persones més grans de 25 anys ...................................................................................

Cursos de formació superior ......................................................................................................

Formació per a empreses .................................................................................................................

Metodologia de la UOC .....................................................................................................................

Materials d’aprenentatge ..............................................................................................................

Campus Virtual ..................................................................................................................................

Trobades presencials .....................................................................................................................

Avaluació institucional ...................................................................................................................

Biblioteca Virtual ...................................................................................................................................

Serveis i atenció a l’estudiant .........................................................................................................

Atenció a l’estudiant .......................................................................................................................

Borsa de Treball ................................................................................................................................

Vida associativa ................................................................................................................................

Promoció de l’esport ......................................................................................................................

Xarxa Virtual de Consum ..............................................................................................................

Xarxa territorial ..................................................................................................................................

Xarxes d’accés ..................................................................................................................................

Club de Graduats i Antics Estudiants de la UOC ..................................................................

Jornades Virtuals .............................................................................................................................

55

Internet Interdisciplinary Institute

..................................................................................................

89

El portal de la UOC .............................................................................................................................

Activitats, taules rodones, jornades i conferències ..............................................................

Atenció al públic ...................................................................................................................................

96 99 105

55 56 57 58 58 59 60 63 68 72 72 74 75 79 80 81 85 86 88

Recerca Difusió

Cooperació solidària Campus for Peace

...............................................................................................................................

106

Memòria econòmica Introducció ..............................................................................................................................................

Pressupost ..............................................................................................................................................

Balanç de situació ...............................................................................................................................

Compte de resultats ...........................................................................................................................

Detall de les inversions ......................................................................................................................

111 113 113 115 117

Recursos

3

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Presentació La Universitat Oberta de Catalunya ha aconseguit multiplicar en pocs anys el nombre de graduats i llicenciats –més d’un miler–, ha estès la formació contínua a molts col·lectius per als quals era molt difícil accedir-hi, s’ha fet present internacionalment i ha incrementat el seu prestigi i el de Catalunya.

A la base de tots aquests èxits, però, hi ha la recerca, és a dir, la reflexió sobre els mètodes i els instruments que s’han posat al servei de la docència, l’experimentació tecnològica aplicada a la formació, un ampli ventall de recursos destinats a fer més eficient l’ensenyament superior i l’establiment de xarxes de formació adreçades a col·lectius específics. S’ha fet molt. És en aquest context de recerca i de reflexió sobre la societat de la informació i el seu impacte en els diferents àmbits de coneixement i en la societat, que des de la UOC, i amb ple suport institucional, vam considerar oportú engegar el Projecte Internet Catalunya. Aquest programa de recerca interdisciplinari –s’estructura en set estudis sectorials– sobre la societat de la informació a Catalunya, coordinat pels professors Manuel Castells i Imma Tubella, el lidera i l’executa l’equip d’investigadors de l’institut de recerca de la UOC –l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3)– i compta amb el finançament de la Generalitat de Catalunya.

Aquest és només un aspecte, però certament un aspecte important i simptomàtic, de tot el que la UOC pot fer pel país. Fer possible una anàlisi rigorosa de com les tecnologies de la informació i la comunicació s’apliquen –i cal que s’apliquin– a l’empresa, a l’Administració pública, a la xarxa universitària, a les escoles catalanes i a la sanitat és d’una enorme transcendència per al futur.

Andreu Mas-Colell President del Patronat de la FUOC

Aquest ha estat un curs productiu. Cal que ho hagi estat perquè, per a una universitat com la UOC, consolidar-se requereix un alt grau de productivitat. És a dir, objectius, projectes estratègics, planificació i cohesió. En el moment de donar compte a la societat del que ha fet la Universitat Oberta de Catalunya en el curs acadèmic 2001-2002, val la pena constatar-ho perquè darrere hi ha l’esforç i el treball d’un col·lectiu d’estudiants, professors i personal de gestió de la Universitat que mereix el reconeixement de tothom.

La vida de la nostra universitat –en un procés dinàmic constant– s’ha orientat a l’assoliment de sis objectius estratègics bàsics: l’aprofundiment en la innovació docent, especialment pel que fa a la formació contínua; el desplegament de la recerca per mitjà de l’IN3, en la doble funció de suport als programes promoguts pel professorat de la UOC i de foment d’aliances i projectes internacionals d’investigació que situïn la Universitat com a referent d’excel·lència en l’àmbit de la societat de la informació i el coneixement; el desenvolupament d’iniciatives de difusió del coneixement en els àmbits específics de la UOC, i l’assumpció i integració progressiva de l’anglès com a llengua vehicular dels estudis de la UOC, juntament amb el català i el castellà.

No és possible resseguir aquí tot el que anem aconseguint dia a dia i que s’expressa en el seguit de fites assolides –nous llicenciats, projecció internacional, publicacions, projectes de recerca, creixement de l’oferta formativa– que ens caracteritzen com a universitat. Voldria, però, destacar tres fets simptomàtics i indicatius de la nostra activitat: el primer doctorat atorgat a la UOC, culminació lògica i natural del cicle educatiu universitari i símbol dels ja més de 200 estudiants d’arreu del món que participen en el programa de doctorat; el desplegament del Club de Graduats, que ens permetrà mantenir vincles i estímuls amb tots els que s’han format a la UOC, i l’èxit assolit per Lletra, l’espai virtual de literatura catalana dinamitzat des de la UOC, però que només s’entén pel que té d’interacció i col·laboració entre institucions, pel que té de projecció de la cultura catalana al món i pel que té d’ús de les noves tecnologies al servei de les humanitats. A totes les persones que ho han fet possible –tot el que hem fet possible entre tots–, moltes gràcies.

En la mateixa naturalesa de la Universitat Oberta de Catalunya hi trobem inscrita l’aposta per la projecció internacional.

Aquest ha estat un dels eixos estratègics de la Universitat que han marcat el curs acadèmic 2001-2002. De fet, una universitat no presencial com la UOC ha de transcendir les limitacions territorials i físiques que a vegades poden condicionar altres models.

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han fet possible l’accés a la formació universitària de la UOC de moltes persones a les quals altrament no hauria estat possible accedir-hi. La formació no presencial i la plena integració de les TIC són a la base de la labor de difusió i projecció arreu del món del model formatiu de la UOC. En aquest sentit, la UOC ha engegat algunes línies d’actuació bàsiques.

En primer lloc, la generació d’una oferta docent en llengua espanyola adreçada a la resta de l’Estat i a Llatinoamèrica. En segon lloc, l’establiment a la UOC de la co-seu del Consell Internacional per a l’Ensenyament a Distància (ICDE), organisme internacional que promou la formació a distància a fi d’afavorir el màxim accés a la formació al llarg de tota la vida, amb un especial èmfasi en les metodologies i tecnologies que en són facilitadores.

I, finalment, volem destacar l’impuls a la presència de la UOC a Europa, l’Amèrica Llatina i Àsia, mitjançant la construcció d’una xarxa d’aliances –actualment ja més d’un centenar– amb altres universitats i institucions educatives i de recerca en els àmbits nacional, regional i local de cada país.

No ha de sorprendre aquesta orientació de la UOC, que troba en aquesta projecció internacional prestigi i recursos.

Però el que hi troba, sobretot, és la millor manera d’acomplir la seva vocació universitària de difondre i fer arribar la formació a tots els racons on algú la necessiti.

Josep Vilarasau President del Consell de la FUOC

Gabriel Ferraté i Pascual Rector de la UOC

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

4

FUOC Òrgans de govern

La Fundació per a la Universitat

També en formen part la Fundació

Oberta de Catalunya, creada el 6

Enciclopèdia Catalana, la Fundació

d'octubre del 1994, es regeix per un

Lara i la Fundació Telefònica.

patronat integrat per entitats Fundació

d'àmplia implantació a tot el territori i

El procés constitutiu continua amb

per a la Universitat

dotades d'un gran prestigi social. En

l'aprovació per unanimitat de la Llei

Oberta de Catalunya

són fundadors la Generalitat de

3/1995, de 6 d'abril, de

Catalunya, que hi té majoria, la

reconeixement de la UOC, i la seva

Federació Catalana de Caixes

publicació al DOGC núm. 2040, de

d'Estalvi, la Cambra de Comerç,

21/04/95.

Indústria i Navegació de Barcelona, Televisió de Catalunya, SA, i Catalunya Ràdio, Servei de Radiodifusió de la Generalitat, SA.

Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya

Patronat

UOC

Consell de la FUOC

Comissió Permanent

Consell de Govern

Patronat de la FUOC

El Patronat és el màxim òrgan de

i funcionament de la Universitat

representació, govern i administració

Oberta de Catalunya, nomenar i

de la Fundació segons els seus

revocar el rector i el gerent, aprovar

estatuts (secció 1, article 149). Les

el pressupost i els balanços de la

principals funcions del Patronat

Universitat, aprovar el pla d'actuació

respecte de la Universitat Oberta de

presentat pel rector i avaluar-ne els

Catalunya són: aprovar, i si escau

resultats.

modificar, les Normes d'organització

5

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Membres del Patronat de la FUOC

Andreu Mas-Colell, conseller d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya President Antoni Serra-Ramoneda, president de la Caixa de Catalunya Vicepresident Josep Grifoll, secretari general del Departament d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya Vicepresident Antoni Giró, director general d'Universitats Vocal David Serrat, director general de Recerca (substituït amb data 30 d'abril del 2002 per Joaquim Casal i Fàbrega, director general de Recerca) Vocal Francesc Cabré, president de la Cambra de Comerç de Reus Vocal

Carme-Laura Gil, consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya Vocal José Manuel Lara Bosch, president de la Fundació José Manuel Lara Vocal Carles Martín Badell, secretari general per a la Societat de la Informació del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya (substituït amb data 8 de gener del 2002 per Jordi Alvinyà i Rovira, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya) Vocal Gabriel Ferraté, rector de la Universitat Oberta de Catalunya*

Miquel Puig, director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (substituït amb data 2 d'abril del 2002 per Vicenç Villatoro, director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió) Vocal

Xavier Aragay, director de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya*

Pere Rifà, director de Caixa Sabadell Vocal

* Amb veu però sense vot.

Antoni Negre, president de la Cambra de Comerç de Barcelona (fins al juny del 2002) Vocal

Ampliació dels membres del Patronat segons acord del Ple del Patronat

Lluís Franco, conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya Vocal

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Benet Llebaria, director de la Fundació Enciclopèdia Catalana Vocal

Enrique Alcántara, secretari de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya*

Fernando Villalonga, director general de la Fundació Telefònica (acceptació del càrrec el 25 de febrer del 2002) Vocal

6

Comissió Permanent del Patronat

El Patronat de la Fundació delega

de la Fundació i és l'encarregada

algunes de les seves funcions en la

de dirigir-ne els afers ordinaris.

Comissió Permanent, que és l'òrgan permanent d'administració i gestió

Membres de la Comissió Permanent del Patronat

Antoni Giró, director general d'Universitats President Francesc Cabré, president de la Cambra de Comerç de Reus Vocal Miquel Puig, director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (substituït amb data 2 d'abril del 2002 per Vicenç Villatoro, director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió) Vocal

Gabriel Ferraté, rector de la Universitat Oberta de Catalunya* Xavier Aragay, director de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya* Enrique Alcántara, secretari de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya* * Amb veu però sense vot.

Pere Rifà, director de Caixa Sabadell Vocal Carles Martín Badell, secretari general per a la Societat de la Informació del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya (substituït amb data 8 de gener del 2002 per Jordi Alvinyà i Rovira, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya) Vocal

7

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Consell de la FUOC

El Patronat és assistit pel Consell de

L'integren, a més del rector de la

la FUOC, òrgan consultiu de la

UOC i del director de la FUOC,

Fundació, segons l'Acord de 28 de

representants del Parlament (2), de

desembre de 1995, del Govern de la

les universitats públiques (4), de les

Generalitat de Catalunya, pel qual

organitzacions empresarials (2) i

s'aproven la composició i les

sindicals (2), i diverses personalitats

funcions del Consell (Resolució de 8

de l'àmbit de la recerca i de la

de gener de 1996).

cultura (5). Conté, per tant, una àmplia representació de la societat

La funció del Consell de la FUOC és

catalana, la qual la Universitat, pel

informar del pressupost, la

seu caràcter de servei públic, té la

programació i el nomenament del

voluntat i el deure de servir.

rector de la Universitat Oberta de Catalunya.

Membres del Consell de la FUOC Consellers-representants nomenats pel Parlament de Catalunya:

Consellers-representants nomenats pel Patronat de la FUOC:

Josep Laporte, excomissionat d'Universitats i Recerca Joan Majó, conseller de l'European Institute for the Media

Josep Vilarasau, president de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona President Manuel Castellet, president de l'Institut d'Estudis Catalans Carmina Virgili, senadora Lluís Monreal, director general de la Fundació "la Caixa" (fins al 7 de març del 2002)

Consellers-representants de les universitats públiques catalanes designats pel Consell Interuniversitari de Catalunya: Josep M. Nadal i Farreras, rector de la UdG (fins al 19 de març del 2002) Carles Solà, rector de la UAB (fins al 19 de març del 2002) Jaume Pagès, rector de la UPC (fins al 19 de març del 2002) Lluís Arola i Ferrer, rector de la URV Consellers-representants designats per les organitzacions empresarials legalment constituïdes més implantades a Catalunya:

Gabriel Ferraté, rector de la Universitat Oberta de Catalunya Xavier Aragay, director de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya Enrique Alcántara, secretari de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya* * Amb veu però sense vot.

Josep A. Díaz Salanova, vicepresident de Foment Lluís Godayol, representant de PIMEC Consellers-representants designats per les organitzacions sindicals legalment constituïdes més representatives a Catalunya: César López Sánchez, representat de CCOO Jordi Fayos i López, representant d'UGT

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

8

Consell de Govern de la UOC

L'organització interna de la

El rector és la primera autoritat de la

Universitat Oberta de Catalunya té

Universitat i li correspon la màxima

en el Consell de Govern

responsabilitat en la representació, el

el màxim òrgan col·legiat de govern,

govern i l'administració de la

amb la funció d'orientar, planificar i

Universitat. És assistit pels

avaluar l'activitat universitària i

vicerectors i pel gerent, al qual

d’establir les línies generals

correspon la direcció de la gestió

d'actuació de la Universitat en tots

ordinària de la Universitat.

els seus àmbits.

Membres del Consell de Govern de la UOC

Gabriel Ferraté Rector

Joan Fuster Vicerector d'Acció i Relacions Culturals

Josep Coll Vicerector de Política Acadèmica

Francisco Rubio Vicerector de Relacions Internacionals

Imma Tubella Vicerectora de Recerca

Xavier Aragay Gerent

Francesc Vallverdú Vicerector de Metodologia i Innovació Educativa

9

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Estructura organitzativa Normes d'organització i funcionament

3. Formació continuada. La

b) Ha d'afavorir un clima de

Universitat Oberta de Catalunya

tolerància entre les persones, i

considera que la formació

creu que la formació universitària

universitària ha de promoure la

ha d'ajudar a formar aquesta

convicció que és necessari

mentalitat col·lectiva.

completar aquesta formació d'una manera recurrent i continuada al llarg

c) Reclama de tots els membres de

de tota la vida. Per aquesta raó, la

la comunitat universitària la

En el curs acadèmic 1996-1997,

Universitat Oberta de Catalunya, a

necessària obertura als canvis i a

el Govern de la Generalitat va

més d'actuar en l'àmbit de la

les innovacions que transformen i

ratificar (amb data 1 d'abril de 1997)

formació inicial, ho fa també en el de

enriqueixen el nostre món.

les Normes d'organització i

la formació continuada.

7. Servei a la comunitat. La

funcionament que havia aprovat el Patronat de la Fundació. Aquest

4. Innovació i recerca. Cada sector

Universitat Oberta de Catalunya és

procés responia al que preveia

d'activitat de la Universitat té

conscient de prestar un servei públic

l'article 1.1 de la Llei 3/1995,

l'objectiu d'introduir les innovacions

i, en conseqüència:

de reconeixement de la Universitat

necessàries per al perfeccionament

Oberta de Catalunya.

constant de la seva tasca al servei

a) Treballa per a la societat catalana

de la societat. Aquesta orientació és

i, per tant, està arrelada a la seva

Posades en funcionament durant

singularment pertinent en les tasques

realitat cultural, social, científica i

el curs 1997-1998, les Normes

de recerca. En aquest sentit, la

lingüística, i està entroncada amb

d'organització i funcionament

Universitat Oberta de Catalunya

les seves necessitats industrials,

regeixen la Universitat Oberta

estimula la recerca acadèmica del

comercials, artístiques i de serveis.

de Catalunya i estableixen com a

professorat i la recerca pedagògica i

En aquest sentit, el català és la

criteris generals d'actuació els punts

tècnica, en les quals han de

llengua pròpia i oficial de la

següents:

participar tots els sectors de la

Universitat Oberta de Catalunya,

Universitat.

sense perjudici del que disposa l'article 3.2 de l'Estatut

1. Qualitat. Per les funcions que té assignades, la Universitat està

5. Participació. La iniciativa i el

d'autonomia de Catalunya i, per

obligada a exigir-se la màxima

consell de tots els membres de la

això, la Universitat Oberta de

qualitat en docència, en recerca

comunitat universitària són igualment

Catalunya potenciarà el ple ús de

i en tots els serveis educatius

imprescindibles per al bon

la llengua catalana en tots els seus

que ofereix.

funcionament de la Universitat i, per

àmbits i establirà els mitjans

això, la Universitat Oberta de

adequats per a assegurar-ne la

2. Informació i formació. La

Catalunya es dota dels òrgans de

comprensió i la utilització per part

Universitat Oberta de Catalunya

consulta, assessorament i

del personal docent i els

entén que el servei que presta als

coordinació que el facin possible.

estudiants.

estudiants no és solament informatiu sinó també formatiu i, per tant,

6. Mentalitat oberta. La Universitat

treballa per un model pedagògic

treballa des de la consciència de la

la Universitat siguin iguals per a

atent a la singularitat de les

dimensió internacional de la pròpia

tothom.

persones i busca completar la

activitat i del sentit de l'evolució del

preparació professional dels

món, que fa cada vegada més

estudiants amb una formació

relatives les distàncies i les

estructura de gestió racionalitzada

humana completa.

diferències entre les persones i, per

i eficient.

b) Ha de garantir que els beneficis de

c) Està obligada a tenir una

tant: a) Es creu obligada a facilitar als estudiants una formació que els prepari per a aquesta dimensió global de la pròpia professió.

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

10

8. Coordinació. Com a garantia

9. Gestió eficient. La Universitat

de la qualitat dels serveis que presta

Oberta de Catalunya vol administrar

col·legiats de govern– que té com

la Universitat, les presents normes

amb austeritat i eficiència els

a màxima instància col·legiada el

d'organització volen assegurar la

recursos públics que s'hi esmercen.

Consell de Govern (rector,

integració i l'eficiència de totes les

En aquest sentit, es dotarà de

vicerectors i gerent), dues

activitats de la Universitat. Per això,

l'organització estrictament necessària

comissions específiques per a

la Universitat Oberta de Catalunya:

per a aconseguir els objectius que té

cadascuna de les dues grans àrees

assignats. Així mateix, per estricta

de treball de la Universitat, la

a) Assigna al rector i al Consell

- Una organització interna –òrgans

responsabilitat social i per a garantir

docent (Comissió Acadèmica) i la

de Govern les màximes

la plena viabilitat del seu projecte

de gestió (Comissió de Gestió), i

responsabilitats acadèmiques

educatiu, la Universitat vetllarà per

una Comissió de Coordinació

sobre el govern de la Universitat, i

aconseguir fonts de finançament

que presideix el rector i que

totes les altres que els corresponen.

alternatives, que inclouran, entre

reuneix els membres de les dues

d'altres, la rendibilització dels seus

comissions anteriors.

b) Atribueix a cada sector d'activitat una autonomia d'iniciativa i de

actius en l'àmbit de l'ensenyament no presencial.

gestió adequades per a poder

- La participació dels estudiants en la vida de la Universitat (comunitat

respondre, amb la capacitat i la

10. Avaluació. La Universitat Oberta

universitària), que implica

professionalitat necessàries, a les

de Catalunya referma el seu

eleccions democràtiques per via

responsabilitats que se li assignin.

compromís amb l'avaluació

telemàtica, la participació en les

permanent de la institució com a

comissions dels centres de suport i

garantia per al progrés d'aquesta

en les comissions d'estudis,

universitat.

enquestes sistemàtiques d'opinió i

c) Atribueix a la docència, a la recerca, a la tècnica i a la gestió una funció instrumental al servei

una activitat orientada a una

de la formació dels estudiants. Per

A més, les Normes d'organització i

incidència positiva de l'opinió dels

tant, aquestes activitats no són

funcionament estableixen:

estudiants, com a usuaris de la

considerades finalitats en elles mateixes.

Universitat, en la valoració del - Una estructura de govern –òrgans

servei que se'ls presta.

unipersonals de govern– d) No assigna graus jeràrquics a les

centrada en la figura del rector. El

- El compromís de la Universitat

diverses activitats. En aquest

rector és assistit per un gerent,

d'avaluar sistemàticament els

sentit, cada sector d'activitat de la

que es responsabilitza de la gestió

resultats de la seva activitat com

Universitat Oberta de Catalunya té

ordinària de la Universitat, i pels

a garantia de progrés.

el seu àmbit d'actuació, que

vicerectors.

necessàriament ha de coordinar-se amb la resta d'activitats. La responsabilitat d'aquesta coordinació la tenen el rector i el Consell de Govern.

11

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Eleccions de les comissions

D'acord amb les Normes

i els òrgans de representació dels

d'estudis

d'organització i funcionament que

estudiants –la Comissió de Campus,

regeixen la UOC, aprovades pel

les comissions d'estudis i les

Patronat de la Fundació per a la

comissions de centres de suport–,

Universitat Oberta de Catalunya i

les eleccions dels membres de les

ratificades pel Govern de la

comissions d'estudis van ser

Generalitat mitjançant el Decret d'1

convocades pel rector el dia 5 de

d'abril de 1997, en què es defineixen

novembre del 2001 i els resultats

els aspectes referents a la

definitius van ser publicats el 25 de

participació de la comunitat en el

gener del 2002.

funcionament de la Universitat

Candidats

Van ser candidats o electors en

Es van presentar 66 candidats, que

aquestes eleccions tots els

van disposar d'espais per a ubicar

estudiants matriculats en algun dels

pàgines web, taulers de debat i una

estudis de les titulacions

llista de distribució per a adreçar-se

homologades de primer i segon cicle

als seus electors.

que imparteix la Universitat Oberta de Catalunya en llengua catalana, inclosos els estudiants que no estaven matriculats en el semestre en què hi havia les eleccions o que, com a màxim, feia dos semestres consecutius que no es matriculaven.

Votacions

L'acte de votació es va fer mitjançant

Van votar 1.131 persones, que

el dispositiu habilitat a aquest efecte

representen el 6,25% de l'electorat.

al Campus Virtual. Aquest dispositiu permetia votar als integrants del cens.

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

12

Model d'excel·lència de la UOC

La UOC vol ser una institució que

El conjunt de polítiques, sistemes i

excel·leixi en cada un dels serveis

eines pròpies que la UOC ha

que presta. Per a poder assolir

desplegat és el que anomenem

aquesta fita ens dotem de les

model d'excel·lència.

polítiques i eines pròpies de les universitats i les institucions de qualitat reconeguda.

Coneixements

Execució

Avaluació

os rs cu Re

Ac tiv ita ts

Estratègia

Aquest model s'aplica a qualsevol

necessaris per a fer possible que

dimensió de la UOC, sia en l'àmbit

totes les activitats s'integrin de

institucional, sia en el d'una activitat

manera sistemàtica i s'orientin a

concreta.

l'assoliment de resultats, impulsant les aliances necessàries i la gestió

Per a dur-lo a terme es

eficaç dels recursos.

desenvolupen els sistemes

13

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

La Corporació UOC

La UOC, com a organització, ha crescut, s'ha diversificat i s'ha fet complexa. Aquesta realitat fa que hagi canviat radicalment la manera d'organitzar la seva activitat.

L'estructura d'aquest període es basa en cinc pilars:

Corporació UOC

IN3

Iniciatives a Internet

Divisió Catalunya

Divisió Iberoamèrica

Empreses

La Corporació té la missió de definir

l'activitat de docència, la UOC es

les línies estratègiques de la UOC i

vol situar al món com un dels

ha planificat la seva actuació basant-

principals líders de referència en

se en tres tipus d'activitats: la

l'àmbit de la formació no presencial

recerca, la docència i la difusió.

per via telemàtica. La difusió del coneixement és també una activitat

Mitjançant l'activitat de recerca es

essencial, que es fa per mitjà

pretén liderar l'estudi de l'impacte

d'Internet (Portal) i d'activitats com

que provoca en la societat l'ús

trobades i congressos, i per altres

intensiu de les noves tecnologies de

mitjans com l'Editorial UOC.

la informació i la comunicació. Amb

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

14

Organització interna

Comissió Estratègica

IN3 Toni Riu

Direccions d’estudis

Vicerectorat i Gerència

Isidor Marí Humanitats i Filologia

Joan Fuster

Joan Prats Dret i Ciència Política

Francesc Vallverdú

Agustí Canals Informació i Documentació Jordi Vilaseca Economia i Empresa Carles Sigalés Psicologia i Ciències de l'Educació Rafael Macau Informàtica i Multimèdia

Direccions d’àrea Albert Sangrà Metodologia

Josep Coll Imma Tubella Francisco Rubio Xavier Aragay Carles Esquerré

Lourdes Anglès Economia Conxita Marlés Màrqueting Assumpta Civit Recursos Humans

Gabinets

Adoració Pérez Biblioteca

Sònia Perelló Premsa

Francesc Noguera Tecnologia

Iniciatives a Internet Genís Roca

J. M. Oliveras Rectorat Encarna Silva Gerència

Divisió Iberoamèrica (estudis en espanyol)

Divisió Catalunya (estudis en català) Josep Riera

Antonio Guerín Lluís Tarín

Empreses Isaías Taboas

15

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Comissió Operativa de Gestió de la Divisió Catalunya

Comissió Estratègica

Caps operatius Telecomunicacions Antoni Roure Infraestructures Tecnològiques Pedro Mingueza Desenvolupament d’Intranets Magí Almirall

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Disseny Organitzatiu i Gestió de l’Equip Professional Carles Cortada Desenvolupament de l’Equip Professional Àngels Paredes

Aplicacions Informàtiques de Gestió Juanjo Martí

Coordinació i Gestió Docent Carles Ramírez

Informació per a la Gestió Maria Taulats

Atenció a l’Estudiant Esther Gonzalvo

Gestió Financera i Fiscal Josep Izquierdo

Serveis de Documentació Patrícia Riera

Gestió Pressupostària Rosa Otero

Gestió del Material Bibliogràfic Núria Soler

Servei Lingüístic Imma Sánchez

Biblioteca Digital Marta Enrech

Màrqueting Operacional Antoni Martínez

Activitats i Territori Jaume Moregó

Serveis i Dinamització de la Comunitat Ricard Giménez

Infraestructures i Logística Ricard Collado

16

Comissió de Programes de la Divisió Catalunya

Gerent dels estudis reglats en català Josep Riera

Directors dels programes dels estudis reglats en català Estudis d’Economia i Empresa

Estudis d’Humanitats i Filologia

Elisabet Ruiz Directora de Programa d’Administració i Direcció d’Empreses

Joan Pujolar Director de Programa de Filologia

Enric Serradell Director de Programa de Ciències Empresarials

Miquel Strubell Director de Programa d’Humanitats

Estudis d’Informàtica i Multimèdia Antoni Meseguer Director de Programa de Ciències del Treball Inma Rodríguez Ardura Directora de Programa d'Investigació i Tècniques de Mercat Esther Pérez Directora de Programa de Turisme

M. Jesús Marco Directora de Programa d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió Josep Prieto Director de Programa d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes Ramon Segret Director de Programa d’Enginyeria Informàtica

Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació Estudis d'Informació i Documentació Anna Pagès Directora de Programa de Psicopedagogia Montse Vall-llobera Directora de programa de Psicologia

Toni Roig Director de Programa de Comunicació Audiovisual Eva Ortoll Directora de Programa de Documentació

Estudis de Dret i Ciència Política Raquel Xalabarder Directora de Programa de Dret Ana Sofia Cardenal Directora de Programa de Ciències Polítiques i de l'Administració

17

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Estructura organitzativa de la Divisió Iberoamèrica

Director de la Divisió Iberoamèrica Antonio Guerín

Director de Formació Continuada Lluís Tarín Directora de Postgrau Teresa Arbués Formació per a Empreses Mario Robles Fernando García

Directors de programa Josep M. Batalla Programes de Ciències Empresarials, Administració i Direcció d'Empreses i Ciències del Treball Jordi Menéndez Programa de Psicopedagogia i Psicologia Anna Sala Programa de Dret Joan Manuel Marquès Programa d'Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió i de Sistemes

Direcció Acadèmica Isabel Solà - Lluís Tarín Direcció d’Operacions Juan Antonio Taboada Direcció de Màrqueting Ladislau Girona Direcció de Finances Marta Martínez Directora de Recursos Humans Montserrat Matute Informàtica Eloi Serra

Sandra Sanz Programa de Documentació

Director de l'oficina de Madrid Fernando García

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

18

Estructura del personal de gestió

ió ecc Dir

Direcció de la UOC (a)

3

Direcció d'àrees estratègiques (b)

8

s net rt abi g / upo tius es a d r pe tres so ent cen rup e doc g d l e a s s r d n nic sto ps rso Tèc Pe Ge Ca

s rs atiu istr ado n i rm m o f d In A

3

10

4

25

9

1

18

5

1

6

5

Relacions Internacionals Estudis d'Economia i Empresa

15

1

16

Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació

10

1

11

Estudis d'Humanitats i Filologia

18

1

19

Estudis de Dret i Ciència Política

12

1

13

Estudis d'Informàtica i Multimèdia

14

1

15

Estudis d'Informació i Documentació

6

1

7

Programa de Doctorat

3

Biblioteca Digital

1

3 2

3

Gestió de Material Bibliogràfic

1

6

7

Serveis de Documentació

1

4

5

Atenció a l'Estudiant

1

21

Servei Lingüístic

1

3

Coordinació i Gestió Docent

1

12

2

15

Gestió Financera i Fiscal

1

11

2

14

Gestió Pressupostària

1

3

Infraestructures i Logística

1

9

Màrqueting Operacional

1

8

Desenvolupament i Disseny Organitzatiu de l'Equip Professional

2

Activitats i Territori

9

31 4

4 5

15 9

11 1

13 8

7

14

30

Serveis de Dinamització de la Comunitat

1

5

Telecomunicació

1

4

6

Desenvolupament d'Intranets

1

7

8

Aplicacions Informàtiques de Gestió

1

4

5

Infraestructures Tecnològiques

1

5

6

Informació per a la Gestió

1

1

2

1

6

IN3

1

21

1

23

Iniciatives a Internet

1

6

1

8

Campus for Peace

1

EVIU

1

5

1

1 7

Altres (c)

2

28

9

39

184

17

22

8

116 1

30

22

17

22

8

117

214

55

Projectes/temporals

33

14

394

14

447

53

(a) Inclou Gabinet del Rector, Gerència i Gabinet de Premsa. (b) Inclou direccions estratègiques i Gerència de Titulacions Homologades i Titulacions Pròpies. (c) Inclou Formació Continuada i Divisió Iberoamèrica.

19

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Estructura del personal docent

Professorat propi

Professorat propi

Manuel Armayones Ruiz

Joan Elies Adell Pitarch

Antoni Badia Garganté

Elisenda Ardèvol Piera

Elena Barberà Gregori

Federico Borges Saiz

Guillem Bautista Pérez

Laura Borràs Castanyer

Ana M. Gálvez Mozo

Joan Campàs Montaner

Director d’estudis

Adriana Gil Juárez

César Carreras Monfort

Jordi Vilaseca Requena

Eulalia Hernández Encuentra

Salvador Climent Roca

Josep M. Mominó de la Iglesia

Pauline Ernest

Directors de programa

Modesta Pousada Fernández

Narcís Figueras Capdevila

Josep M. Batalla Busquets

Lourdes Valiente i Barros

Joan Fuster Sobrepere

Antoni Meseguer Artola

Josep Vivas Elias

Joseph Hopkins

Estudis d'Economia i Empresa

Esther Pérez Martell

Mar Massanell Messalles

Inma Rodríguez Ardura Elisabet Ruiz Dotras

Glòria Munilla Cabrillana Estudis de Dret i Ciència Política

Enric Serradell López

Adela Ros Híjar Director d’estudis

Professorat propi

Francesc Núñez Mosteo Agnès Vayreda Duran

Joan Prats Català

Gisela Ammetller Montes Carlos F. Cabañero Pisa

Director adjunt dels Estudis

David Castillo Merino

Pere Fabra Abat

Rosa Colomé Perales

Estudis d'Informàtica i Multimèdia Director d’estudis

Josep Coll Bertran

Directors de programa

Pilar Ficapal Cusí

Ana Sofia Cardenal Izquierdo

Carolina Hintzmann Colominas

Anna Sala Andrés

Directors de programa

Ángel Alejandro Juan Pérez

Raquel Xalabarder Plantada

Ferran Giménez Prado

Josep Lladós Masllorens

Rafael Macau Nadal

Josep M. Marco Simó

M. Jesús Martínez Argüelles

Professorat propi

Dolors Plana Erta

Albert Batlle Rubio

Francisco Rubio Royo

Agustí Cerrillo Martínez

M. Mar Sabadell Bosch

Ana María Delgado García

Joan Torrent Sellens

Antoni Galiano Barajas

Francesc Vallverdú Bayés

Jordi García Albero

Professorat propi

Mark Jeffery

Carlos Casado Martínez

Óscar Morales García

Judith Clares

Estudis de Psicologia i Ciències

Miquel Peguera Poch

César Córcoles Briongos

de l'Educació

Marta Poblet Balcell

Atanasi Daradoumis Haralabus

Mònica Vilasau Solana

Montse Guitert Catasús

Director d’estudis

M. Jesús Marco Galindo Joan Manuel Marquès Puig Josep Prieto Blázquez Ramon Segret Sala

Jordi Herrera Joancomartí

Carles Sigalés Conde

Antoni Marín Amatller Estudis d'Humanitats i Filologia

Directors de programa

David Megías Jiménez Julià Minguillón Alfonso

Jordi Menéndez Pablo

Director d’estudis

Anna Pagès Santacana

Isidor Marí i Mayans

Montse Vall-llovera Llovet Directors de programa Joan Pujolar Cos Miquel Strubell Trueta

Enric Mor Pera M. Asunción Muñoz Fernández Laura Porta Simó M. Àngels Rius Gavidia M. Elena Rodríguez González Teresa Romeu Fontanillas Francesc Saigí Rubió Eugènia Santamaria Pérez Jordi Serra Ruiz Montse Serra Vizern

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

20

Estudis de Ciències de la Informació i Documentació Director d’estudis

Professorat propi

Agustí Canals i Parera Gemma Andreu i Pérez Directors de programa

Josep Cobarsí Morales

Eva Ortoll Espinet

Pablo Lara Navarra

Toni Roig Telo

Mario Pérez Gutiérrez

Sandra Sanz Martos

Víctor Renobell Santaren Imma Tubella Casadevall

Personal docent col·laborador

Estudis

Tutors

Consultors

Total

Economia i Empresa

92

251

343

Psicologia i Ciències de l'Educació

29

105

134

Dret i Ciència Política

22

90

112

Humanitats i Filologia

30

140

170

Informàtica i Multimèdia

59

212

271

Ciències de la Informació i la Comunicació

15

68

83

Total

247

866

1.113

de les titulacions homologades en català i castellà

Doctorat

Formació per a Empreses

Direcció científica

Mario Robles Zafra

Manuel Castells Oliván Imma Tubella Casadevall

Directors de programa Matías Álvarez González

Director de programa

Montserrat Atienza Alarcón

Eduard Aibar Puentes

Anabel Marín Gonzàlvez Alejandro Martín Revilla

Professorat

Jesús Mendoza Jorge

Teresa Sancho Vinuesa

M. Elena Rodríguez Vall-llovera Directors de projectes

Formació Continuada

Julià Vilar Herms Josefa Pedrero Rojo

Direcció de Formació Continuada

Toni Ramos Medina

Lluís Tarín Martínez Direcció de Postgrau Teresa Arbués Visús

21

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Aplicacions informàtiques

Durant aquest curs hem continuat

Al llarg d'aquest curs s'han implantat

de gestió

desenvolupant les aplicacions i els

les eines de gestió següents:

sistemes necessaris perquè totes les activitats lligades a la gestió s'integrin d'una manera sistemàtica

– Servei de consultes per als estudiants (CUC)

amb una gestió eficaç dels recursos.

– Aplicació es.personal dins la gestió Les aplicacions de gestió més

de recursos humans (CURRO)

utilitzades en el nostre entorn són les encarregades de donar suport a

– Nova gestió financera (EUROS)

processos tan diversos com els següents:

– Servei intern d'atenció de consultes informàtiques (BUGSI)

- Captació i seguiment comercial - Atenció de consultes, suggeriments i reclamacions - Gestió acadèmica - Gestió de materials i trameses - Gestió financera - Recursos humans - Gestió bibliotecària - Manteniment correctiu i evolutiu d'aplicacions - Explotació de dades

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

22

Infraestructures

Durant el darrer trimestre del 2001 es

Aquest edifici s'ubica a Can

posen en marxa les obres de

Jaumandreu, a la rambla del

construcció de l'edifici de l'IN3 al

Poblenou de Barcelona, entre

Parc Mediterrani de la Tecnologia de

l'avinguda Diagonal i el carrer Perú,

Castelldefels.

molt a prop del Centre Comercial Glòries.

Aquest edifici disposarà, finalment, de 4.096 m2 de superfície total

El 29 de juliol del 2002 se signa un

construïda.

conveni de col·laboració entre la FUOC i Barcelona Activa que, per

Ja s'han executat les obres de

delegació de l'Ajuntament de

moviment de terres, pilotatge i

Barcelona, intercedeix per a oferir-

fonaments, murs i estructura i,

nos en lloguer l'esmentat espai.

durant el mes de juliol del 2002, s'ha adjudicat l'execució de les obres de

Pel que fa a les seus de la UOC, les

la tercera fase corresponents als

principals activitats durant el curs

tancaments, les instal·lacions i els

2001-2002 han estat les següents:

acabaments.

– Posada en marxa dels plans

Es preveu que l'edifici es lliurarà a l'estiu del 2003.

d'evacuació dels edificis de Tibi-I, Tibi-II i Drassanes i realització de simulacres.

Un cop estudiades i analitzades les

– Estudi de les necessitats de

propostes del mercat i després de

seguretat dels edificis de Tibi-I i

les negociacions amb Barcelona

Tibi-II.

Activa, durant el mes de maig del 2002, s'aprova l'emplaçament d'un nou edifici a l'àrea del 22@, per tal de consolidar en un únic espai el

– Ampliació de l'àrea d'Oficina a l'Estudiant.

– Coordinació de les obres del

major nombre possible de personal

Centre de Suport del Baix Camp i

de gestió i, així, evitar la segregació

del Centre de Suport del Vallès

actual.

Occidental, Sabadell.

Edificis de l'organització

m2 Seus

Centres de suport

Total m2 23

Tibidabo-I

Barcelona

2.149,94

Tibidabo-II

Barcelona

3.079,97

Tibidabo-III

Barcelona

1.146,37

Diputació

Barcelona

1.450,00

Bages

Manresa

248,00

Gironès

Salt

195,00

Baix Camp

Reus

Barcelonès

Barcelona

360,00 1.343,84

Segrià

Lleida

287,00

Andorra

Sant Julià de Lòria

200,00

Vallès Occidental

Sabadell

57,60

Vallès Occidental

Terrassa

343,00

Baix Llobregat

Sant Feliu de Llobregat

441,00

Baix Ebre

Tortosa

251,00 11.552,72

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Aliances estratègiques Aliances

La UOC, des que va iniciar la seva

anteriorment –sobretot amb

activitat, ha establert múltiples

universitats– i hem signat convenis

aliances amb institucions de caràcter

per a establir noves col·laboracions

molt divers (universitats, empreses,

amb diverses institucions, tot plegat

institucions governamentals, etc.),

amb l'objectiu d'oferir un millor servei

tant d'àmbit local, autonòmic i

a la comunitat, assolir els objectius

estatal com internacional.

de la Universitat Oberta de Catalunya i potenciar-ne el desplegament en el

Durant aquest curs hem ampliat les

territori.

relacions amb algunes organitzacions amb les quals ja havíem col·laborat

Universitats

Àmbit comarcal

- Colegio Oficial de Graduados Sociales

- Universitat Autònoma de Barcelona

- Ajuntament de Badalona

- Colegio Oficial de Graduados Sociales

de Cáceres

(UAB)

- Ajuntament de Blanes

- Universitat de Barcelona (UB)

- Ajuntament de Calonge

- Universitat de Girona (UdG)

- Ajuntament de la Fatarella

- Universitat de les Illes Balears (UIB)

- Ajuntament de la Pobla de Segur

- Universitat de Lleida (UdL)

- Ajuntament de Masquefa

- Universitat de Vic (UV)

- Ajuntament de Mataró

- Universitat Internacional de Catalunya

- Ajuntament de Terrassa

(UIC)

- Ajuntament de Vic

- Universitat Jaume I

- Consell Comarcal de l'Alt Urgell

- Universitat Politècnica de Catalunya

- Consell Comarcal del Tarragonès

(UPC)

- Consell Comarcal d'Osona

- Universitat Pompeu Fabra (UPF) - Universitat Ramon Llull (URL) - Universitat Rovira i Virgili (URV)

de Cádiz - Colegio Oficial de Graduados Sociales de Cantabria - Colegio Oficial de Graduados Sociales de Ciudad Real - Col·legi Oficial de Graduats Socials de les Illes Balears - Colegio Oficial de Graduados Sociales de Lugo - Colegio Oficial de Graduados Sociales de Navarra - Colegio Oficial de Graduados Sociales

Instituts, fundacions, associacions i col·legis professionals

de Palencia - Colegio Oficial de Graduados Sociales de Pontevedra

Generalitat de Catalunya

- Arxivers sense Fronteres - Associació Alliance Française

- Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació - Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca - Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació - Escola d'Administració Pública de Catalunya - Departament de Governació - Departament de la Presidència - Departament de Treball - Departament d'Ensenyament - Secretaria General de l'Esport

- Associació Catalana d'Enginyeria sense Fronteres - Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia - CECOT - Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya - Colegio Oficial de Graduados Sociales de Badajoz - Colegio Oficial de Graduados Sociales de A Coruña - Colegio Oficial de Graduados Sociales de Albacete - Colegio Oficial de Graduados Sociales de Asturias

- Colegio Oficial de Graduados Sociales de Segovia - Colegio Oficial de Graduados Sociales de Valladolid - Colegio Oficial de Graduados Sociales de Zamora - Colegio Oficial de Graduados Sociales de Zaragoza - Colegio Oficial de Graduados Sociales y Diplomados en Relaciones Laborales de León - Colegio Oficial de Graduados Sociales y Diplomados en Relaciones Laborales de Santa Cruz de Tenerife - Consejo General de Colegios Oficiales de Graduados Sociales de España - Fundació "la Caixa"

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

24

- Fundació Bosch i Gimpera - Fundació Centre d'Iniciatives i Recerques Europees a la Mediterrània - Fundació ESADE

- Consorci Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya - Consorci Centre de Supercomputació de Catalunya

- Fundació Mil·lenari

- Consorci de Biblioteques de Barcelona

- Fundació Politècnica de Catalunya

- Consorci de Biblioteques Universitàries

(FPC) - Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB)

Institucions internacionals

de Catalunya - Diari de Terrassa - Diplomaticnet

- Association La f@c - Campus Numérique François - Centre National d'Enseignement à Distance (CNED) - Commission of the European Communities - European Association of Distance

- Institut d'Infància i Món Urbà

- Ediciones Primera Plana, SA

- Institut Municipal d'Escoles

- Edicions del País Valencià

- ICEF Berlin GmbH

- Escuela de Magisterio de Bilbao

- International Journal of Humanities

de Barcelona (IMEB) - Institut Universitari d'Estudis Europeus (UAB)

- Feedback E.I.Q.S., SL - Gesaworld

Teaching Universities (EADTU)

and Peace (IJHP) - London and South Eastern Library

- Instituto Cervantes

- Grupo Mistral

- Instituto de Neurociencias y Salud

- Grupo Penteo

- University of British Columbia (UBC)

- IBM España

- Universaet Linz (Uni Linz)

- IE Learning Network, SA

- Université Blaise Pascal - Clermont II

- Jove Cambra d'Igualada

- Universitat d’Hèlsinki (UH)

Mental

Altres institucions

Region

- Mubimedia, SL - Agencia Española de Cooperación Internacional (AECI)

- Organització Internacional Dianova - Patronat Municipal de Teatre de Sitges

- AMBAR Comunicació, SL

- Projecte Universitat i Empresa (PUE)

- Ajuntament de Santander -

- Residencia de Estudiantes

Biblioteca Menéndez Pelayo

Institucions de Llatinoamèrica

- Retevisión Móvil, SA

- Caja de Compensación Familiar de Antioquia (COMFAMA) - Corporación Escuela de Formación

- Banc de Sabadell

- Servijob Desarrollo Profesional, SL

- Barcelona Activa, SA

- Software AG España, SA

- Universidad Autónoma Metropolitana,

- Barcelona Regional

- Urbe Óptima

- Unidad Iztapalapa (Mèxic)

de Ciudadanos Siglo XXI

- Caixa de Terrassa

- Universidad de Guadalajara (Mèxic)

- Caixa Manlleu

- Universidad Interamericana de Costa

- Cambra de Comerç de Terrassa - Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell - Centre de Llenguatge i Computació - Centre de Formació i Divulgació

Rica y Panamá - Universidad Nacional de Quilmes (Argentina) - Universidad Técnica Privada de Loja (UTPL)

de Tecnologia Informàtica "la Caixa"/IBM (CFDTI)

25

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Iniciatives empresarials: Grup UOC

FUOC

Estructura del grup empresarial

Xarxa Virtual Grup UOC

Editorial UOC

Planeta UOC

Eurecamèdia

E-publiciting

Editorial UOC, SL

Durant l'exercici, EDIUOC, SL va

EO

GEC

GMMD

Oferta docent fora de Catalunya

E-strategies

– Formació per a empreses – Gestió del coneixement – Comunitats virtuals

Aragó, 182, 6a. planta i sobreàtic

Director: Isaías Taboas

08011 Barcelona

Data de constitució: 24 d'octubre

Tel. 93 452 74 20

del 2001

Fax 93 451 30 16

Capital a 31/12/01: 375.650

www.ediuoc.es

Participació: 100% Grup UOC

– Col·leccions procedents de

Alhora que s'han encetat col·leccions

e

canviar la seva denominació per la

l'explotació del fons d'assignatures

noves, s'han reformulat les

de Grup UOC, SL i, poc després, va

de la UOC:

col·leccions "Libro&Web" i "Empresa

segregar la seva activitat editorial

Col·lecció "Manuals", llibres en

Oberta" per a refondre-les en alguna

creant una nova empresa

català

de les anteriors.

anomenada Editorial UOC, SL.

Col·lecció "Manuales", llibres en castellà

Durant el període, l'esforç més

Editorial UOC, SL ha continuat

Col·lecció "Biblioteca

significatiu d'Editorial UOC ha estat

l'activitat editorial engegada per

Multimèdia", llibres en CD-ROM

la creació i consolidació d'una xarxa

EDIUOC mitjançant les iniciatives

en castellà i català

comercial que ampliï la nostra

següents:

Col·lecció "Biblioteca Oberta",

presència a Catalunya i a la resta de

llibres en català

l'Estat espanyol.

– Col·leccions en què els títols no provenen del fons UOC: Col·lecció "Educación y Nuevas Tecnologías", llibres en castellà Col·lecció "Biblioteca Multimedia de la Industria", CD-ROM en castellà

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

26

Ensenyament Obert

Diputació, 250

Gerent: Eugeni Sender

08007 Barcelona

Data de constitució: juliol del 1998

Tel. 93 412 60 63

Capital a 31/12/01: 480.800

Fax 93 412 38 51

Participació: 50% Grup UOC

e

www.obert.com

Ensenyament Obert, empresa creada

Així, doncs, s'han desenvolupat

Curs d'accés als cicles formatius

per Enciclopèdia Catalana i la

els cursos següents:

de grau superior per a persones

Universitat Oberta de Catalunya, té

més grans de 20 anys

com a objectiu oferir programes

Curs d'accés a la Universitat Oberta

S'ha desenvolupat l'edició del curs

formatius a distància, especialment

de Catalunya

que prepara per a l'accés als cicles

centrats en l'àmbit preuniversitari,

S'ofereixen tres convocatòries anuals

formatius de grau superior per a

adreçats sobretot a totes les

de començament de curs (octubre,

persones més grans de 20 anys.

persones que per qüestions laborals

març i maig).

no poden cursar estudis presencials i

Les especialitats per a les quals

volen progressar personalment i

Les especialitats per a les quals es

professionalment.

prepara són les següents:

preparem són les següents: Secretariat

Ciències Empresarials*

Gestió comercial i màrqueting

Durant l'any 2001 ha entrat en el

Dret*

Administració de sistemes

nostre accionariat l'empresa Planeta

Humanitats

informàtics

UOC, SL.

Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió i de Sistemes*

La novetat de l'any 2002 ha estat la

En el darrer any, Ensenyament Obert

Filologia Catalana

creació d'una línia de cursos

ha tingut com a principal objectiu

Psicologia

d'extensió universitària:

consolidar els cursos que ja

Turisme*

funcionaven i ampliar la seva oferta formativa.

* Estudis oferts en català i castellà.

Programes d'especialista superior (PES) S'han continuat oferint els programes d'especialista superior (abans cursos de formació superior), amb dues convocatòries anuals de començament de curs (octubre i març).

Els programes són els següents: Secretariat (1.300 hores) Gestió comercial i màrqueting (1.400 hores) Administració de sistemes

Responsable comercial i de màrqueting Responsable de logística i compres Responsable d'investigació i planificació comercial Responsable de relacions públiques Responsable de gestió administrativa Responsable de marxandatge i promoció en el punt de venda Responsable en prevenció de riscos laborals Responsable en seguretat laboral Responsable en prevenció de riscos laborals (nivell intermedi)

informàtics (2.000 hores)

27

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

E-strategies

Passeig Torreblanca, 16

Director general: Diego Torres

08190 Sant Cugat del Vallès

Data de constitució: gener del 2000

Tel. 93 544 21 13

Capital a 31/12/01: 15.030

Fax 93 544 21 14

Participació: 60% Editorial UOC, SL

e

info@e-strategies.org

- Ajuntament de Vilafranca del

E-strategies és una consultoria

comunicació, calcula les necessitats

estratègica especialitzada a

financeres, identifica partners i

dissenyar estratègies de negoci

coordina i supervisa el projecte i els

- Departament de Benestar Social

a Internet.

diversos professionals que

- Departament d'Agricultura,

col·laboren en el desenvolupament Els clients d’E-strategies són

d’una aplicació digital de gran

empreses i institucions innovadores

envergadura.

Penedès

Ramaderia i Pesca - Consell de Col·legis de Diplomats en Infermeria de Catalunya - Espacio Pyme

que volen assolir el lideratge en els seus àmbits d’actuació i crear valor

Durant aquest any ha continuat

per als seus clients, usuaris i

elaborant projectes per a les

accionistes.

institucions següents:

- Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya - "la Caixa"

- Govern d'Andorra

- Unión de Mutuas

E-strategies provoca la reflexió

- Cambra de Comerç de Barcelona

- Abacus

estratègica, construeix un pla

- Ajuntament de Barcelona

- Resmundi

d’actuació, investiga les necessitats i

- Ajuntament de Mataró

- COPCA

hàbits del mercat, dissenya plans de

- Ajuntament de Sabadell

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

28

Eurecamèdia, SL

Aragó, 182, 6a. planta

Director general: Isaías Taboas

08011 Barcelona

Data de constitució: 29 d'octubre

Tel. 93 452 74 90

del 1999

Fax 93 451 30 16

Capital a 31/12/01: 60.104

www.eurecamedia.com

Participació: 62,5% Editorial UOC, SL

Eurecamèdia ha completat el període

Entre les activitats remarcables

- La cristal·lització dels esforços en

consolidant-se com l'empresa del

d'Eurecamèdia, a més de l'elaboració

R+D, que es concreten en la

Grup UOC dipositària de la missió de

dels materials didàctics dels

posada en marxa de MAGIC

conceptualització, producció i

ensenyaments reglats, hi ha les

(Metodologia Avançada de Gestió

integració tecnològica dels materials

següents:

Integral de Continguts), que ens

didàctics.

- La col·laboració en la posada en marxa de l'EVIU.

e

permetrà gestionar de manera integrada els continguts pel que fa a la seva producció, actualització i reutilització de manera eficient.

29

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Gestión del Conocimiento, SA

Pellaires, 30-38

Director general:

(GEC)

08019 Barcelona

Ramon Puente Margalef

Tel. 93 394 12 00

Data de constitució:

Fax 93 394 12 01

31 de gener del 1997

www.gec.es

Capital a 31/12/01: 180.300

e

Participació: 70% FUOC Aquest ha estat un any de grans

inclou el canvi de marca i logotip:

S'han aconseguit clients nous, que

canvis i reptes per a GEC.

ara som GEC, UOC Group.

amb projectes d'envergadura han

- Implantació de la nova identitat S'han portat a terme iniciatives importants per a consolidar i situar

visual.

fomentat l'expansió i el creixement de GEC. Es destaquen els següents:

- Impuls d’iniciatives de màrqueting i

GEC com l'empresa de referència en

comunicació corporativa, com ara

RuralCat

projectes de gestió del coneixement,

assistir a esdeveniments (fires,

DARP, Generalitat de Catalunya

aprenentatge virtual (e-learning) i

congressos, ponències, etc.) o

comunitats virtuals a Espanya i Llatinoamèrica.

organitzar-los.

- Implantació d’una metodologia en

Opina Fòrum Barcelona 2004

el procés d'elaboració dels Un equip multidisciplinari de 125 persones especialistes en diferents àrees (consultors, comunicadors, pedagogs, enginyers, dissenyadors, etc.) ho ha fet possible.

projectes.

- Adquisició de la firma de

Madrid, i la segona seu de

Catalunya

consultoria del Grup E-strategies.

Secretaria General de Joventut

- Adquisició de la divisió Empresa i

de la Generalitat de Catalunya

Projectes Especials de Planeta UOC.

S'han obert oficines noves a Sevilla i

Congrés de la Joventut de

- Consolidació i captació de clients i projectes nous.

Barcelona. Buenos Aires i Santiago

Nodat Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya

de Xile són la base d'operacions

Durant aquest període s'han

actual per a fer front a la nostra

consolidat comptes tan importants

entrada en els nous mercats

com "la Caixa", Fundació "la Caixa" i

llatinoamericans.

les relacions amb diversos

Gedas Academy Grup Volkswagen CEOE Marketplace

departaments de la Generalitat de A partir d’una clara missió

Catalunya. Entre els projectes de

IMFE Reus

empresarial –"que el coneixement

referència que s'han consolidat hi ha

Institut Municipal de Formació i

flueixi en les organitzacions"–, s'han

els següents:

Empresa de Reus

elaborat els objectius estratègics i

- Educalia

l’aplicació de diversos plans d'acció:

- Aula Repsol

Escola de Negocis Lluís Vives

- Virtágora Caixa Sabadell

Cambra de Comerç de València

- Creació d’un pla estratègic i d’una proposta de valor per als nostres

- Intranova Novartis

clients.

- e-Cifo

- Creació d’una nova identitat corporativa, d'acord amb la missió

- Virtaula Caixa - Club Estrella

i els objectius de l'empresa, que

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

30

Graduado Multimedia

Av. Tibidabo, 39-43

Gerent: Ladislau Girona

08035 Barcelona

Data de constitució: 23 de

Tel. 93 253 23 00

desembre del 1999

Fax 93 417 64 95

Capital a 31/12/01: 75.126

www.gmmd.net

Participació: 25% FUOC i 25% Planeta

La titulació de Graduado Multimedia

El Graduado Multimedia és el primer

Oberta d'Estiu, tant en versió

a Distancia (GMMD) es va crear al

títol propi de la UOC i té com a

catalana com castellana, aprofitant

1999 com una iniciativa conjunta de

objectiu formar professionals

els coneixements en els usos i les

la Universitat Politècnica de

capaços de gestionar projectes

tecnologies multimèdia. A més, s'han

Catalunya i la Universitat Oberta de

multimèdia d'una manera integral. Els

establert contactes amb les joves

Catalunya. Durant el curs 2000-2001,

estudis ofereixen la modalitat de

cambres de comerç de Catalunya i

la incorporació d'un nou soci,

titulació progressiva en les

l'empresa FNAC per a estudiar

Planeta, SL, va facilitar la integració

especialitats de Disseny i creació de

futures col·laboracions capaces

de la gestió del GMMD en la Divisió

continguts, Tecnologia i Gestió.

d'aprofitar l'expertesa de les

Iberoamèrica de la UOC. Al llarg de

e

respectives organitzacions.

l'any 2001 s'ha aprofundit en

Al 2002, el Graduado Multimedia ha

aquesta integració amb l'objectiu de

establert col·laboracions amb

millorar la qualitat acadèmica dels

Formació de Postgrau de la UOC

estudis i de tots els processos

que l'han portat a responsabilitzar-se

necessaris per a l'aprenentatge

de la coordinació acadèmica del

correcte de l'estudiant.

màster en Aplicacions multimèdia i de diversos cursos de la Universitat

31

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Planeta UOC, SL

World Trade Center Barcelona

Director general: Antonio Guerín

08039 Barcelona

Data de constitució: juliol del 2000

Tel. 93 344 63 00

Capital a 31/12/01: 1.469.144

Fax 93 344 63 10

Participació: 50% Editorial UOC, SL

Planeta UOC és una iniciativa de la

Per a assolir aquest objectiu, Planeta

L'aliança de la UOC amb el Grup

Fundació per a la Universitat Oberta

UOC aprofita l'experiència docent

Planeta ha estat cabdal per a

de Catalunya i Editorial Planeta que

acumulada a Catalunya i l'exporta

apropar la nostra oferta formativa al

té per objectiu divulgar l'oferta

més enllà de les nostres fronteres.

mercat llatinoamericà.

formativa de la UOC en espanyol i

Per a això ha calgut traduir materials,

preparar el terreny per a arribar a

fer un nou campus virtual i

oferir titulacions conjuntes amb

redissenyar els programes de gestió

diferents països llatinoamericans.

de l'activitat docent i de

Durant aquest curs s'han ofert

comptabilitat. Aquest procés de gran

9 titulacions homologades i 124

envergadura ha estat codirigit per

programes de postgrau.

Editorial Planeta i la UOC.

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

e

32

Xarxa Virtual de Consum, SCCL

Diputació, 219

Gerent: Jaume Baró i Queralt

08011 Barcelona

Data de constitució: 25 de

Tel. 93 253 24 27

novembre del 1996

Fax 93 453 94 84

Capital a 31/12/01: 127.210,22

www.lavirtual.com

Participació: 2,13% FUOC

e

lavirtual@lavirtual.com

La Virtual (Xarxa Virtual de Consum,

- afavoreix la identificació

Per aquest motiu, durant el curs

SCCL) és una cooperativa de

corporativa dels estudiants i la

2001-2002 s’ha posat en marxa un

consum, nascuda en l'àmbit de la

resta de membres de la comunitat,

nou web plenament operatiu en

Fundació per a la Universitat Oberta

ja que la fórmula cooperativa

català i en castellà, tant en el marc

de Catalunya i emmarcada dins la

ofereix un potencial d'implicació

del Campus Virtual com a Internet.

política de serveis de la UOC, que té

més gran amb el projecte

per objectiu oferir solucions a les

institucional, factor de relleu

Assemblea general en línia

necessitats de consum de les

especial en un sistema de relació

Entre el 22 i el 26 de juliol del 2002

persones que estan o han estat

no presencial.

es va celebrar en el marc del

vinculades a la UOC (estudiants, professors i personal de gestió).

Campus Virtual l'assemblea general Objectiu

extraordinària, en la qual es van

La Virtual vol arribar a oferir

aprovar la gestió de l'any 2001, el

La forma jurídica de cooperativa de

productes més enllà dels destinats a

pressupost de l'exercici 2002 i el nou

consum:

satisfer les necessitats generades

consell rector.

- mostra la voluntat de servei de la

per la mateixa universitat

iniciativa, sense interès directe en

(informàtica, llibreria, papereria), atès

el benefici econòmic, fent revertir

que el seu objectiu és arribar a ser

els beneficis empresarials en els

un referent en el moment de comprar

clients, bàsicament abaratint els

qualsevol producte o servei (música,

preus, i

viatges, serveis bancaris, etc.) que pugui ser d'interès per als membres de la comunitat. Aquesta oferta es presenta en un entorn de comerç electrònic en el marc del Campus Virtual.

La cooperativa de la UOC

33

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Activitat Docència

Millores en l'atenció a l'estudiant,

El darrer procés d'incorporació

la comunicació i les relacions

d'estudiants nous ha introduït una

en el Campus Virtual

novetat important, la sol·licitud virtual, que ha permès als

- Incentivació perquè els estudiants

estudiants disposar d'una doble

Estudis de primer cicle, de primer

es tornin a matricular d'una

possibilitat a l'hora de demanar

i segon cicle, de segon cicle

assignatura no superada en

la incorporació a la Universitat: la

i titulació pròpia

primera convocatòria mitjançant

possibilitat presencial, com s'havia

el concepte d’actualització de

fet fins ara, i la possibilitat virtual

matrícula. D'aquesta manera,

(fent la sol·licitud via formulari des

s'afavoreix que els estudiants es

del web extern i amb accés

puguin matricular en el semestre

gairebé immediat al Campus

immediatament posterior d'una

Virtual amb el perfil Incorporació).

Durant l'any acadèmic 2001-2002

assignatura que no hagin superat,

s'han iniciat accions que tenen

per tal d'aprofitar tan aviat com

l'objectiu de millorar l'activitat

sigui possible l'esforç, encara que

Multimèdia i comunicació a

docent i l'atenció als estudiants i

insuficient, que han fet.

la UOC, previ a l'inici del calendari acadèmic, d'acord també amb

continuar treballant en diferents aspectes que porten a millorar el

- Començament de l'assignatura

- Creació de l'espai Atenció a

rendiment acadèmic dels estudiants,

l'estudiant / Acolliment del Campus

tot mantenint els mateixos nivells

Virtual. Aquest espai recull tota la

de qualitat.

informació i els recursos

la possibilitat de flexibilització del calendari acadèmic.

- Accions de seguiment de l'activitat

necessaris perquè els estudiants

al Campus Virtual i avaluació

nous s'incorporin amb la màxima

de la satisfacció d'aquest procés

facilitat als estudis i, alhora, es

mitjançant una enquesta específica

puguin integrar en condicions

per als estudiants nous.

òptimes a la Universitat.

- Recollida d'informació qualitativa - Creació de l'espai Comissions dins

del perfil dels estudiants d'inici per

del Campus Virtual. Després de la

a l'orientació personalitzada en el

creació de les comissions

procés d'acolliment.

d'estudiants per als centres de suport, es creen els mecanismes

- Consolidació del nou canal

de relació i informació dins del

d'atenció de consultes Secretaria,

Campus per al seu bon

que com a tal, té un punt d'entrada

funcionament.

(un formulari), que és el lloc on els estudiants introdueixen la consulta que volen fer, i un punt de sortida (un missatge de correu electrònic),

Millores en l'acolliment i el procés

que és el missatge que reben a la

de tutoria inicial

bústia personal tan bon punt es gestiona la petició d'informació.

- Procés d'acolliment virtual amb accions concretes vinculades a la millora del coneixement del model UOC per part dels estudiants nous.

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

34

Millores en l'acció docent

En aquest marc, el sistema

i el rendiment acadèmic

d'avaluació de la UOC permet als

dels estudiants

estudiants la comprovació constant dels seus progressos en el procés

- Adaptació del model d'avaluació

d'aprenentatge. L'avaluació és l'eina

a les necessitats dels estudiants.

que es facilita a l'estudiant per a

L'objectiu fonamental és fer que el

controlar el seu propi progrés i per a

pes de l'avaluació se centri més en

ajudar-lo en el ritme d'estudi sense

l'avaluació contínua, com a model

baixar la qualitat ni l'exigència.

recomanat de la Universitat,

L'avaluació és, per tant, un

malgrat que es continuï mantenint

instrument bidireccional de relació

la possibilitat de fer una prova

entre el professorat –consultor i

d'avaluació final per als estudiants

tutor– i l'estudiant.

que, pels motius que sigui, no puguin seguir l'avaluació contínua d'una assignatura.

Inici de la implantació d'una nova A la pràctica, això implicarà tenir una

versió del Campus Virtual

nova opció per a superar les assignatures, a banda de les que es

Al llarg d'aquest curs s'ha posat en

tenien fins ara. En les assignatures

funcionament una nova versió del

en què el pla docent així ho

Campus que s'implantarà

especifiqui, tots els qui superin

definitivament en el curs acadèmic

satisfactòriament l'avaluació contínua

següent. Durant aquest any s'han

de l'assignatura, mitjançant una

treballat aspectes més tecnològics

prova de validació presencial

i s'han fet estudis d'usabilitat.

d'aquesta avaluació feta, podran

La nova versió del Campus Virtual

superar l'assignatura sense

ha estat conceptualitzada com una

necessitat de fer una prova

nova eina que sigui útil als membres

d'avaluació final.

de la comunitat, sobretot als estudiants, i que esdevingui un

La voluntat d'adaptar-se als diferents

referent en el camp de l'aprenentatge

ritmes d'estudi dels estudiants és un

virtual (e-learning).

tret distintiu de les universitats obertes i és, per tant, un tret definidor de la metodologia pedagògica de la UOC. Aquest procés d'adaptació als ritmes individuals dels estudiants és determinat per les seves necessitats educatives i pel seu bagatge formatiu previ i, si és el cas, per la seva experiència laboral.

35

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Dades generals

Estudis Economia i Empresa

Diplomatura en Ciències Empresarials* Llicenciatura en Administració i Direcció d'Empreses - segon cicle* Llicenciatura en Ciències del Treball*

Psicologia i Ciències de l'Educació

Llicenciatura en Psicopedagogia - segon cicle* Llicenciatura en Psicologia*

Dret i Ciència Política

Llicenciatura en Dret* Llicenciatura en Ciència Política - segon cicle

Humanitats i Filologia

Llicenciatura en Humanitats Llicenciatura en Filologia Catalana

Informàtica i Multimèdia

Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió* Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes* Enginyeria Informàtica Graduat Multimèdia - titulació pròpia**

Ciències de la Informació i la Documentació

Llicenciatura en Documentació - segon cicle

* Estudis oferts en català i castellà. ** Estudis oferts només en castellà.

Perfil

Estudiants En català En castellà Total

18.712 2.662 21.374

Home

55,60%

Entre 25 i 29 anys

31,29%

Solter

60,00%

Sense fills

83,00%

Treballa

93,50%

Estudiants titulats (titulacions homologades)

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Curs 2001-2002

Total acumulat

En català

370

643

Total

370

643

36

Estudis d'Economia i Empresa

Diplomatura en Ciències

Aquesta titulació té 185,5 crèdits,

Empresarials

dels quals 148,5 són obligatoris, 18 són optatius i 19 són de lliure

Homologació: RD 2062/1995, de

elecció/configuració.

22/12/95 (BOE núm. 15 de 17/01/96) * D'acord amb el caràcter flexible de Durada: 3 anys, dividits en 6

la matriculació, cada persona podrà

semestres*

adequar la durada dels estudis a les seves possibilitats de dedicació.

Llicenciatura en Administració

Aquesta titulació té 150 crèdits, dels

i Direcció d'Empreses (segon cicle)

quals 78 són obligatoris, 36 són optatius i 36 són de lliure

Homologació: RD 217/1997, de

elecció/configuració.

14/02/97 (BOE núm. 57 de 7/03/97) * D'acord amb el caràcter flexible de Durada: 2 anys, dividits en 4

la matriculació, cada persona podrà

semestres*

adequar la durada dels estudis a les seves possibilitats de dedicació.

Llicenciatura en Ciències del Treball

Aquesta titulació té 120 crèdits, dels

(segon cicle)

quals 78 són obligatoris, 24 són optatius i 18 són de lliure

Informe del 2/07/01 favorable a

elecció/configuració.

l'homologació, pendent de publicació al BOE

* D'acord amb el caràcter flexible de la matriculació, cada persona podrà

Durada: 2 anys, dividits en 4

adequar la durada dels estudis a les

semestres*

seves possibilitats de dedicació.

Estudiants

En català

Ciències

Administració

Ciències

Empresarials

i Direcció d'Empreses

del Treball

4.910

1.027

1.197

599

60

477

5.509

1.087

1.674

En castellà Total

Estudiants titulats del curs Ciències Empresarials

37

Administració i Direcció d'Empreses

En català

86

56

Total

86

56

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Professorat

Direcció dels Estudis Jordi Vilaseca Requena Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona Àrees d'especialització: Economia aplicada, Economia mundial i Economia del coneixement

Direcció dels programes Josep M. Batalla Busquets Director dels programes de Ciències Empresarials, Administració i Direcció d’Empreses i Ciències del Treball, en castellà Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Economia Elisabet Ruiz Dotras Directora del Programa d'Administració i Direcció d'Empreses, en català Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Pompeu Fabra Àrea d'especialització: Mercats financers Enric Serradell López Director del Programa de Ciències Empresarials, en català Llicenciat en Econòmiques per la Universitat de Barcelona Àrees d'especialització: Finances i Organització d'empreses Antoni Meseguer Artola Director del Programa de Ciències del Treball, en català Llicenciat en Matemàtiques i en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrees d'especialització: Matemàtica econòmica aplicada i Teoria del joc

Esther Pérez Martell Directora del Programa de Turisme, en català Doctora en Ciències del Mar per la Universitat Pompeu Fabra Àrees d'especialització: Turisme global i Desenvolupament sostenible Inma Rodríguez Ardura Directora del Programa d'Investigació i Tècniques de Mercat, en català Doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona Àrees d'especialització: Màrqueting i Comerç electrònic

Professorat propi Gisela Ammetller Montes Llicenciada en Administració i Direcció d'Empreses per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Màrqueting Carlos Cabañero Pisa Llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Organització d'empreses David Castillo Merino Llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses per la Universitat de Barcelona Àrees d'especialització: Economia financera i Comptabilitat Rosa Colomé Perales Doctora en Organització d'Empreses per la Universitat Pompeu Fabra Àrees d'especialització: Investigació operativa, Logística i Comptabilitat Josep Coll Bertran Enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya Àrea d'especialització: Organització industrial Pilar Ficapal Cusí Llicenciada en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Indústria

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Carolina Hintzmann Colominas Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Economia aplicada Ángel Alejandro Juan Pérez Doctor en Ciències Matemàtiques per la Universitat de València Àrea d'especialització: Matemàtica aplicada Josep Lladós Masllorens Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Economia general M. Jesús Martínez Argüelles Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat d'Oviedo Àrea d'especialització: Organització i administració d'empreses Dolors Plana Erta Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrees d'especialització: Economia financera i Comptabilitat Francisco Rubio Royo Catedràtic en Física Aplicada per la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria M. Mar Sabadell Bosch Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona Àrees d'especialització: Dret i Fiscalitat Joan Torrent Sellens Doctor en Economia per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Economia aplicada Francesc Vallverdú Bayés Doctor en Enginyeria de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya Àrea d'especialització: Desenvolupament i realització simulada de codificació híbrida de veu ATC 38

Estudis de Psicologia i Ciències

Llicenciatura en Psicopedagogia

Aquesta titulació té 150 crèdits, dels

de l'Educació

(segon cicle)

quals 117 són obligatoris, 18 són optatius i 15 són de lliure

Homologació: RD 2062/1995, de

elecció/configuració.

22/12/95 (BOE núm. 15 de 17/01/96) * D'acord amb el caràcter flexible de Durada: 2 anys, dividits en 4

la matriculació, cada persona podrà

semestres*

adequar la durada dels estudis a les seves possibilitats de dedicació.

Llicenciatura en Psicologia

Aquesta titulació té 300 crèdits, dels quals 220 són obligatoris, 48 són

Homologació: RD 902/2001, de

optatius i 32 són de lliure

27/07/01 (BOE núm. 191 de

elecció/configuració.

10/08/01) * D'acord amb el caràcter flexible de Durada: 4 anys, dividits en 8

la matriculació, cada persona podrà

semestres*

adequar la durada dels estudis a les seves possibilitats de dedicació.

Estudiants

En català En castellà Total

Psicopedagogia

Psicologia

1.214

1.197

167

170

1.381

1.367

Estudiants titulats del curs Psicopedagogia

39

En català

127

Total

127

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Professorat

Direcció dels Estudis

Professorat propi

Carles Sigalés Conde Llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona Àrees d'especialització: Polítiques educatives, Atenció a la diversitat i Intervenció psicopedagògica

Manuel Armayones Ruiz Doctor en Psicologia per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Personalitat, avaluació i tractament

Direcció dels programes Jordi Menéndez Pablo Director dels programes de Psicopedagogia i Psicologia, en castellà Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Polítiques educatives Anna Pagès Santacana Directora del Programa de Psicopedagogia, en català Doctora en Ciències de l'Educació per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Fonaments de la pedagogia Montse Vall-llovera Llovet Directora del Programa de Psicologia, en català Llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Metodologia de les ciències del comportament

Antoni Badia Garganté Doctor en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Psicologia de l'educació Elena Barberà Gregori Doctora en Psicologia per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Psicologia de l'educació Guillem Bautista Pérez Llicenciat en Pedagogia per la Universitat de Barcelona Àrees d'especialització: Didàctica i Currículum

Josep M. Mominó de la Iglesia Llicenciat en Pedagogia per la Universitat Ramon Llull Àrea d'especialització: Didàctica i organització escolar Modesta Pousada Fernández Doctora en Psicologia per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Psicologia bàsica Lourdes Valiente Barros Doctora en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Psicologia bàsica Josep Vivas Elias Llicenciat en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Psicologia social

Ana María Gálvez Mozo Llicenciada en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrees d'especialització: Psicologia social i Psicologia de les organitzacions Adriana Gil Juárez Doctora en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Psicologia social Eulàlia Hernàndez Encuentra Llicenciada en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrees d'especialització: Psicologia evolutiva i Psicologia de l'educació

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

40

Estudis de Dret i Ciència Política

Llicenciatura en Dret

Aquesta titulació té 300 crèdits, dels quals 221 són obligatoris, 43 són

Homologació: RD 217/1997, de

optatius i 36 són de lliure

14/02/97 (BOE núm. 57 de 7/03/97)

elecció/configuració.

Durada: 4 anys, dividits en 8

* D'acord amb el caràcter flexible de

semestres*

la matriculació, cada persona podrà adequar la durada dels estudis a les seves possibilitats de dedicació.

Llicenciatura en Ciències Polítiques

Aquesta titulació té 120 crèdits, dels

(segon cicle)

quals 84 són obligatoris, 24 són optatius i 12 són de lliure

Informe del 17/10/01 favorable a

elecció/configuració.

l'homologació; pendent de publicació al BOE

* D'acord amb el caràcter flexible de la matriculació, cada persona podrà

Durada: 2 anys, dividits en 4

adequar la durada dels estudis a les

semestres*

seves possibilitats de dedicació.

Estudiants

En català En castellà Total

Dret

Ciències Polítiques

1.502

126

275 1.777

126

Estudiants titulats del curs Dret

41

En català

20

Total

20

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Professorat

Direcció dels Estudis

Professorat propi

Joan Prats Català Doctor en Dret per la Universitat de València Àrea d'especialització: Dret administratiu

Albert Batlle Rubio Doctor en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Teoria política

Pere Fabra Abat Director adjunt Llicenciat en Dret i en Filosofia per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Filosofia del dret

Agustí Cerrillo Martínez Doctor en Dret per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Dret públic

Direcció dels programes Ana Sofia Cardenal Izquierdo Directora del Programa de Ciència Política, en català Doctora en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Política comparada Anna Sala Andrés Directora del Programa de Dret, en castellà Doctora en Dret per la Universitat Pompeu Fabra Àrees d'especialització: Dret mercantil i Dret del mercat financer Raquel Xalabarder Plantada Directora del Programa de Dret, en català Doctora en Dret per la Universitat de Barcelona Àrees d'especialització: Dret internacional i Propietat intel·lectual

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Miquel Peguera Poch Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Dret mercantil Marta Poblet Balcell Doctora en Dret per la Universitat de Stanford Mònica Vilasau Solana Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Dret civil

Ana Delgado García Doctora en Dret per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Dret financer i tributari Antoni Galiano Barajas Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona Jordi García Albero Llicenciat en Dret per la Universitat de Lleida Àrea d'especialització: Dret processal Mark Jeffery Doctor en Dret per l'Institut Universitari Europeu de Florència Àrees d'especialització: Dret del treball, Dret social europeu i Dret comparat Óscar Morales García Doctor en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Dret penal

42

Estudis d'Humanitats i Filologia

Llicenciatura en Humanitats

Aquesta titulació té 300 crèdits, dels quals 219 són obligatoris,

Homologació: RD 217/1997, de

51 són optatius i 30 són de lliure

14/02/97 (BOE núm. 57 de 7/03/97)

elecció/configuració.

Durada: 4 anys, dividits en 8

* D'acord amb el caràcter flexible

semestres*

de la matriculació, cada persona podrà adequar la durada dels estudis a les seves possibilitats de dedicació.

Llicenciatura en Filologia Catalana

Aquesta titulació té 300 crèdits, dels quals 224 són obligatoris,

Homologació: RD 217/1997, de

46 són optatius i 30 són de lliure

14/02/97 (BOE núm. 57 de 7/03/97)

elecció/configuració.

Durada: 4 anys, dividits en 8

* D'acord amb el caràcter flexible

semestres*

de la matriculació, cada persona podrà adequar la durada dels estudis a les seves possibilitats de dedicació.

Estudiants Humanitats

Filologia Catalana

En català

1.499

321

Total

1.499

321

Estudiants titulats del curs

43

Humanitats

Filologia Catalana

En català

5

2

Total

5

2

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Professorat

Direcció dels Estudis Isidor Marí Mayans Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Recerca del multilingüisme a les organitzacions

Direcció dels programes Joan Pujolar Cos Director del Programa de Filologia, en català Llicenciat en Filologia Catalana i Filologia Angloamericana Doctor en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Mundialització i contacte lingüístic Miquel Strubell Trueta Director del Programa d'Humanitats, en català Llicenciat en Psicologia i Fisiologia per la Universitat d'Oxford / UAB Àrees d'especialització: Planificació de l'estatus lingüístic, Polítiques lingüístiques i Minories lingüístiques a Europa

Professorat propi Joan Elies Adell Pitarch Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València Àrees d'especialització: Teoria de la literatura i Literatura catalana contemporània Elisenda Ardèvol Piera Doctora en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Antropologia social Federico Borges Saiz Llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat Jaume I Àrea d'especialització: Anglès

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Laura Borràs Castanyer Doctora en Filologia Romànica i llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona Àrees d'especialització: Teoria de la literatura, Literatura comparada i Literatures romàniques medievals Joan Campàs Montaner Llicenciat en Filosofia i Història Contemporània per la Universitat de Barcelona Àrees d'especialització: Hipertext i Art digital César Carreras Monfort Doctor en Arqueologia i MSc en Informàtica Aplicada a l'Arqueologia per la Universitat de Barcelona / Universitat de Southampton Àrea d'especialització: Arqueologia Salvador Climent Roca Doctor en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona Àrees d'especialització: Processament del llenguatge i Semàntica Pauline Ernest Llicenciada en Filologia Anglesa per la Universitat de Sussex Àrea d'especialització: Literatura contemporània

Mar Massanell Messalles Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Variació lingüística: dialectologia, sociolingüística i pragmàtica Glòria Munilla Cabrillana Doctora en Prehistòria i Història Antiga i Arqueologia per la Universitat de Barcelona Àrees d'especialització: Protohistòria mediterrània i Patrimoni Francesc Núñez Mosteo Llicenciat en Ciències Polítiques, Sociologia i Ciències de l'Educació per la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Sociabilitat en entorns tecnològics virtuals Adela Ros Híjar Doctora en Sociologia per la Universitat de Califòrnia (San Diego) Àrea d'especialització: Sociabilitat en entorns tecnològics virtuals Agnès Vayreda Duran Doctora en Filologia Romànica per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrees d'especialització: Anàlisi del discurs i Sociabilitat en entorns tecnològics virtuals

Narcís Figueras Capdevila Llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrees d'especialització: Llatí humanístic, Història humanística i Llengües en el món educatiu a l'edat moderna i contemporània Joan Fuster Sobrepere Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Història Joseph Hopkins Master of Arts (MA) en Lingüística Aplicada i Bachelor of Arts (BA) en Filologia Alemanya i Hispànica d’Illinois a Urbana-Champaign 44

Estudis d'Informàtica i Multimèdia

Enginyeria Tècnica en Informàtica

Aquesta titulació té 208,5 crèdits,

de Gestió

dels quals 160,5 són obligatoris, 24 són optatius i 24 són de lliure

Homologació: RD 217/1997, de

elecció/configuració.

14/02/97 (BOE núm. 57 de 7/03/97) * D'acord amb el caràcter flexible de Durada: 3 anys, dividits en 6

la matriculació, cada persona podrà

semestres*

adequar la durada dels estudis a les seves possibilitats de dedicació.

Enginyeria Tècnica en Informàtica

Aquesta titulació té 208,5 crèdits,

de Sistemes

dels quals 160,5 són obligatoris, 24 són optatius i 24 són de lliure

Homologació: RD 217/1997, de

elecció/configuració.

14/02/97 (BOE núm. 57 de 7/03/97) * D'acord amb el caràcter flexible de Durada: 3 anys, dividits en 6

la matriculació, cada persona podrà

semestres*

adequar la durada dels estudis a les seves possibilitats de dedicació.

Enginyeria en Informàtica

Aquesta titulació té 120 crèdits, dels quals 72 són obligatoris, 36 són

Homologació: RD 217/1997, de

optatius i 12 són de lliure

14/02/97 (BOE núm. 57 de 7/03/97)

elecció/configuració.

Durada: 2 anys, dividits en 4

* D'acord amb el caràcter flexible de

semestres*

la matriculació, cada persona podrà adequar la durada dels estudis a les seves possibilitats de dedicació.

Graduat Multimèdia Titulació pròpia interuniversitària de la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya Durada: 3 anys

Aquesta titulació té 225 crèdits. La titulació progressiva del Graduat Multimèdia permet a l'estudiant obtenir els certificats universitaris parcials següents: - Iniciació als sistemes interactius multimèdia: 45 crèdits - Realització multimèdia: +45 (total de 90 crèdits) - Producció de sistemes interactius multimèdia: +45 (total 135 crèdits)

Estudiants

En català En castellà Total

45

E.T.I.

E.T.I.

Enginyeria

Graduat

de Gestió

de Sistemes

Superior

Multimèdia

1.754

2.543

255

402

2.099

2.945

376 909 376

909

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Estudiants titulats del curs E.T.I. de Gestió

E.T.I. de Sistemes

En català

6

14

Total

6

14

Professorat

Direcció dels Estudis Rafael Macau Nadal Llicenciat en Ciències de la Informació, Matemàtiques i Informàtica per la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya Àrea d'especialització: Sistemes d'informació

Direcció dels programes Ferran Giménez Prado Llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona Àrees d'especialització: Multimèdia i Innovació curricular M. Jesús Marco Galindo Directora del Programa d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió, en català Llicenciada en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya Àrea d'especialització: Enginyeria del programari

Joan Manuel Marquès Puig Director del Programa d'Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió i de Sistemes, en castellà Llicenciat en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya Àrea d'especialització: Sistemes distribuïts Josep Prieto Blázquez Director del Programa d'Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes, en català Llicenciat en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya Àrea d'especialització: Arquitectura d'ordinadors i xarxes Ramon Segret Sala Director del Programa d'Enginyeria Informàtica, en català Enginyer industrial i llicenciat en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Politècnica de Madrid Àrees d'especialització: Bases de dades i Desenvolupament d'aplicacions

Professorat propi Carlos Casado Martínez Llicenciat en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya Àrea d'especialització: Multimèdia

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Judith Clares Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Ramon Llull Àrea d'especialització: Periodisme César Córcoles Briongos Llicenciat en Matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Multimèdia Atanasi Daradoumis Haralabus Doctor en Informàtica per la Universitat de Tessalònica (Grècia) Àrea d'especialització: Aprenentatge col·laboratiu Montse Guitert Catasús Doctora en Filologia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Tecnologia educativa Jordi Herrera Joancomartí Doctor en Matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Criptografia i seguretat de la informació Antoni Marín Amatller Llicenciat en Pedagogia per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Multimèdia David Megías Jiménez Doctor en Informàtica per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrees d'especialització: Enginyeria de sistemes i Automàtica 46

Julià Minguillón Alfonso Doctor en Informàtica per la Universitat Autònoma de Barcelona Màster en Opció combinatòria i comunicació digital Enric Mor Pera Enginyer informàtic per la Universitat Politècnica de Catalunya Àrees d'especialització: Intel·ligència artificial i Usabilitat M. Asunción Muñoz Fernández Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Escultura Laura Porta Simó Llicenciada en Pedagogia per la Universitat Ramon Llull Àrea d'especialització: E-learning

47

M. Àngels Rius Gavidia Llicenciada en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya Àrea d'especialització: Llenguatges informàtics i intensificació en l'àrea de sistemes d'informació Elena Rodríguez González Llicenciada en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya Àrea d'especialització: Sistemes d'informació Teresa Romeu Fontanillas Llicenciada en Pedagogia per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Entorns virtuals d'aprenentatge Eugènia Santamaria Pérez Doctora enginyera de telecomunicació per la Universitat Politècnica de Catalunya Àrea d'especialització: Teoria del senyal i comunicacions

Francesc Saigí Rubió Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Tecnologies de la informació i la comunicació Jordi Serra i Ruiz Enginyer superior en Informàtica i Magister en Informàtica industrial per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrees d'especialització: Enginyeria de sistemes i Automàtica Montse Serra Vizern Enginyera superior en Informàtica per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Arquitectura de computadors

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Estudis de Ciències de la

Llicenciatura en Documentació

Aquesta titulació té 120 crèdits, dels

Informació i Documentació

(segon cicle)

quals 85,5 són obligatoris, 22,5 són optatius i 12 són de lliure

Homologació: RD 1835/1999, de

elecció/configuració.

3/12/99 (BOE núm. 306 de 23/12/99) Durada: 2 anys, dividits en 4

* D'acord amb el caràcter flexible de

semestres*

la matriculació, cada persona podrà adequar la durada dels estudis a les seves possibilitats de dedicació.

Estudiants

Estudiants titulats del curs Documentació

Documentació En català

1.303

En català

54

Total

1.303

Total

54

Professorat

Direcció dels Estudis Agustí Canals Parera Llicenciat en Ciències Físiques i MBA (ESADE) per la Universitat Autònoma de Barcelona Àrea d'especialització: Gestió d'informació

Toni Roig Telo Director del Programa de Comunicació Audiovisual, en català Enginyer tècnic de telecomunicacions i llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull Àrea d'especialització: Informació i comunicació audiovisual

Direcció dels programes Eva Ortoll Espinet Directora del Programa de Documentació, en català Doctora en Documentació i DEA en Documentació per la Universitat Carlos III de Madrid Àrees d'especialització: Gestió d'informació en ciències de la salut i Formació en competència informacional

Sandra Sanz Martos Directora del Programa de Documentació, en castellà Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona i Granada Àrea d'especialització: Cerca i recuperació de la informació

Professorat propi Gemma Andreu Pérez Llicenciada en Ciències de la Comunicació - Periodisme i diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat Ramon Llull i la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Informació i comunicació

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Josep Cobarsí Morales Doctor enginyer superior de telecomunicació per la Universitat Politècnica de Catalunya Àrees d'especialització: Gestió de recursos d'informació i Edició electrònica Pablo Lara Navarra Llicenciat en Documentació per la Universitat de Granada Àrees d'especialització: Gestió de recursos d'informació i Organització i visualització d'informació Mario Pérez Gutiérrez Doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona Àrees d'especialització: Gestió del coneixement i Teoria de la informació i la comunicació Víctor Renobell Santaren Doctor en Sociologia per la Universitat de Barcelona Àrea d'especialització: Sociologia avançada Imma Tubella Casadevall Doctora en Ciències Socials per la Universitat de Perpinyà Àrea d'especialització: Comunicació i identitat 48

Estudis de tercer cicle Doctorat internacional

El programa de doctorat sobre la

interdisciplinària que integra diferents

Societat de la Informació i el

perspectives teòriques i eines

Coneixement de la Universitat Oberta

metodològiques de caràcter

de Catalunya és una aproximació

transversal.

sistemàtica tant als impactes de les tecnologies de la informació i la

En el període de docència, els

comunicació (TIC) en els diferents

doctorands reben formació en

àmbits socials com a les

diferents aspectes de la societat de

transformacions globals que

la informació: alguns de més

acompanyen l'actual emergència

generals (la nova economia, la

d'una societat de la informació i el

comunicació digital, l'educació, el

coneixement.

dret, la governabilitat) i altres de més específics (la propietat intel·lectual,

L'anàlisi dels canvis i dels fenòmens

les comunitats virtuals, l'empresa,

que caracteritzen la societat de la

el treball, el comerç electrònic, etc.).

informació requereix, però, anar més

Al mateix temps, reben formació en

enllà de les barreres disciplinàries

metodologia de les ciències socials,

tradicionals, atès que precisament un

la qual els ha de garantir l'elaboració

dels seus trets fonamentals és la

de treballs de recerca i tesis

connexió entre els diversos sistemes

doctorals de qualitat.

socials, econòmics, polítics i culturals. En conseqüència, el programa de doctorat s'estructura a partir d'una perspectiva clarament

Programa acadèmic

doctorands eines de recerca. El

Els seminaris de recerca

doctorand fa 2 cursos de 2,5 crèdits

constitueixen la darrera fase del

cada un d'una oferta de 3 cursos.

programa de doctorat i són l'etapa prèvia al període de realització de la

El programa s'estructura en tres

c) Cursos de caràcter fonamental i

tesi doctoral. El doctorand ha de

períodes:

específic, organitzats en forma de

demostrar la seva capacitat per a dur

seminaris d'aprofundiment, sobre

a terme una tasca d'investigació

aspectes concrets de la societat de

científica en l'àmbit de la societat de

la informació, impartits per experts

la informació.

Període de docència S'han de cursar un mínim de 20 crèdits, repartits en tres blocs:

reconeguts en cada àrea. El doctorand fa 3 cursos de 3 crèdits

En acabar el període, després de ser

cada un d'una oferta de 9 cursos.

avaluats per un tribunal, els

a) Cursos de caràcter fonamental general, de 3 crèdits, que tracten de temes bàsics del doctorat entorn de tres eixos principals: l'estat actual de les TIC, la seva interacció amb els

doctorands reben el diploma Al final del període, els doctorands homologable en totes les universitats de l'Estat espanyol.

àmbits socials, econòmics i polítics, i la funció i la gestió del coneixement i

d'estudis avançats (DEA).

obtenen un certificat de docència

Període de recerca

la informació en el món actual. El

Període de tesi Un cop obtingut el DEA, el doctorand ha de presentar un projecte de tesi.

Una vegada acceptat el projecte, el

doctorand fa 2 cursos d'una oferta

Durant aquest període, els

doctorand ha de desenvolupar,

de 8 cursos.

doctorands han de participar en un

durant aquest període, la recerca que

seminari de recerca vinculat a un

li permetrà presentar la tesi doctoral.

b) Cursos metodològics de caràcter

dels grups de recerca de l'IN3.

aplicat destinats a facilitar als 49

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Durant el curs 2001-2002 s'ha

Els seminaris de recerca

concretat l'oferta dels seminaris de

constitueixen la darrera fase del

recerca, que s'han estructurat al

programa de doctorat i són l'etapa

Durant el curs 2001-2002, 54

voltant dels àmbits temàtics

prèvia al període de realització de la

doctorands han seguit el període de

següents:

tesi doctoral. L'estudiant ha de

recerca en la primera edició del

demostrar en el seminari de recerca

programa. Al mateix temps, 101

la seva capacitat per a dur a terme

doctorands de la segona edició han

una tasca d'investigació científica en

realitzat el període de docència.

l'àmbit de la societat de la informació.

Durant el mes de juliol, els 80

- Anàlisi interdisciplinària de la societat de la informació - Cibercultura

Estudiants

- Dret i tecnologies de la informació i

doctorands que participaran en la L'objectiu bàsic dels seminaris de

tercera edició han seguit el taller

- E-learning

recerca és introduir l'estudiant en

virtual d'adaptació al model

- Gestió del coneixement

la pràctica real de la recerca

pedagògic de la UOC.

- Governabilitat en la societat del

mitjançant la realització d'un treball

la comunicació

coneixement

d'investigació sobre un tema

- Nova economia

concret. Aquest treball ha de

- Tecnologies de la informació i la

seguir, en general, els paràmetres

Perfil de l'estudiant del doctorat

metodològics habituals en les

comunicació

ciències socials, tant pel que fa al

Home

61,79%

Més de 40 anys

37,08%

plantejament i desenvolupament com a la presentació final.

Paral·lelament, els seminaris aproparan l'estudiant a les activitats dels grups de recerca de l'IN3. Els treballs de recerca que facin els estudiants hauran d'estar estretament relacionats amb els projectes de recerca que estiguin desenvolupant els grups. Els directors dels treballs seran membres d'aquests grups.

30

Primera titulació

25 25

Nombre d’estudiants

20 20 17

16

15

14

15

14 11

10 10

Primera edició

5

Segona edició

14

8 4 3 1

0 Ciències Naturals, Exactes i Medicina

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Ciències Dret i Socials, Administració Polítiques i Pública Humanitats

Economia i Empresa

Gestió de Enginyeries, la Informació, Arquitectura Comunicació i Periodisme

Psicologia, Pedagogia

50

10%

Primera titulació

8%

del total de doctorands

22%

16%

Ciències Naturals, Exactes i Medicina Ciències Socials, Polítiques i Humanitats Dret i Administració Pública Economia i Empresa Gestió de la Informació, Comunicació i Periodisme

9%

Enginyeries, Arquitectura Psicologia, Pedagogia

15% 20%

Distribució geogràfica

50

dels doctorands

45

44 41

40 35

33

30 27 25 22 20 15 Primera edició

10

Segona edició

5

6 0 Catalunya

Resta d’Espanya

Estranger

Lectura de la tesi doctoral El dia 29 de juliol del 2002 es va fer Professorat

la primera lectura de tesi doctoral de la Universitat Oberta de Catalunya.

Manuel Castells Oliván

Eduard Aibar Puentes

Director científic

Director de programa

El Sr. Joan Torrent i Sellens,

Doctor en Sociologia per la

Doctor en Filosofia per la Universitat

professor dels Estudis d'Economia

Universitat de París

de Barcelona

i Empresa de la UOC, va defensar

Àrees d'especialització: Sociologia i

Àrea d'especialització: Estudi social

la tesi doctoral titulada "Innovació

Economia de les TIC

de la ciència i la tecnologia

tecnològica, creixement econòmic

Imma Tubella Casadevall

Teresa Sancho Vinuesa

aproximació empírica, agregada i

Directora científica

Coordinadora acadèmica

internacional a la incorporació del

Doctora en Ciències Socials per la

Doctora en Enginyeria Electrònica

coneixement a l'activitat productiva

Universitat de Perpinyà

per la Universitat Ramon Llull

durant la dècada dels noranta",

Àrees d'especialització: Comunicació

Àrea d'especialització: Mètodes

dirigida pel Dr. Jordi Vilaseca

i Identitat

numèrics en mecànica de fluids

Requena.

i economia del coneixement. Una

51

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Formació de postgrau Formació de Postgrau

L'activitat de formació de postgrau

Els conceptes d’innovació,

de la UOC durant l’any acadèmic

desenvolupament i adquisició de

2001-2002 s'ha orientat a oferir

noves competències, en què es basa

programes de màster i postgrau

aquest aprenentatge flexible i

fonamentats en el desenvolupament

interactiu, són elements clau per a

de competències pròpies dels rols

garantir un creixement personal als

professionals en els sectors de

nostres participants i l'èxit dins les

producció i serveis per eixos de

seves organitzacions.

coneixement i experiència.

En el gràfic següent veiem el nombre Durant aquest període lectiu s'ha

de programes desenvolupats segons

continuat l'estructuració de les àrees

la tipologia i les àrees de

de coneixement en forma d'itineraris

coneixement en què es desplega

formatius, que ofereixen als

l'activitat docent.

estudiants la possibilitat d'anar fent programes més curts i integrats, de manera que se'ls facilita el procés formatiu perquè poden gaudir d’una gestió flexible del seu temps.

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

52

Aquests 124 programes, estructurats

Món de les empreses

Formació de Postgrau ha tingut

en diferents itineraris de màster,

i organitzacions

2.098 estudiants que han seguit la

tenen la classificació següent:

- Àrea d'Estratègia i Desenvolupament Empresarial: l'Empresa Digital - Àrea de Medi Ambient - Àrea de Finances i Gestió Econòmica - Àrea de Màrqueting - Àrea de Logística - Àrea de Prevenció de Riscos

programació docent periòdica descrita fins ara i desenvolupada en els semestres lectius de novembre del 2001 i març del 2002.

A més a més, ha desenvolupat els nou programes d'actualització reglada en Matemàtiques i Anglès, que han tingut 530 estudiants.

Laborals - Àrea de Qualitat

Estudiants titulats del curs

- Àrea de l’Escola Virtual de Governabilitat

Evolució de l'entorn tecnològic

Màsters

19

Postgraus

578

Total

597

- Àrea de Tecnologies de la Informació / Internet - Àrea de Societat de la Informació

Durant el mes de juliol, Formació de

- Àrea d'Informàtica

Postgrau ofereix la Universitat Oberta d'Estiu i la Universidad Virtual de Verano.

Cultura, educació i salut - Àrea de Desenvolupament Formatiu i de Tecnologia Educativa - Àrea d'Aplicacions de les Ciències Socials, les Humanitats i la Psicologia - Àrea de Salut i Sanitat

53

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Universitat Oberta d'Estiu

En aquesta edició, els estudiants

L'oferta formativa per a l'estiu del

s'han inscrit per Internet.

2002 s'ha emmarcat dins les àrees següents:

S'han ofert 52 cursos, d'una durada - Àrea d'Economia, Empresa i Dret:

La Universitat Oberta d'Estiu (UOd'E)

de 30 hores i un valor acadèmic de 2

ofereix un ampli ventall de cursos

crèdits de lliure elecció, per als

adreçats a les persones que volen

estudiants de la UOC i per a la resta

- Àrea d'Humanitats: 12 programes

aprofitar l'estiu per a formar-se en

d'universitats que formen part de

- Àrea de Ciències de l'Educació i

l'ús o en l'entorn virtual amb eines

l'oferta d'estiu de l'Institut Joan Lluís

multimèdia que comporten noves

Vives.

17 programes

Psicologia: 9 programes - Àrea de Noves Tecnologies i Internet: 14 programes

línies d'actuació i de desenvolupament professional i amb

La metodologia dels cursos segueix

els mitjans més avançats.

el model pedagògic de la UOC, que

Els 998 participants de la UOd'E han

consisteix a potenciar l'estudi

estat majoritàriament estudiants de la

personal i, alhora, el treball

nostra comunitat. El 81% eren

cooperatiu. Els estudiants participen

participants de la comunitat UOC i la

en fòrums i debats relacionats amb

resta, el 19%, persones que mai no

cadascun dels continguts dels

havien fet un curs a la UOC.

diferents cursos i també en la realització d'activitats i en les

Els resultats obtinguts han estat

consultes i la resolució de dubtes.

positius. El 76,65% dels estudiants han superat els cursos satisfactòriament.

L'avaluació no és presencial i es basa en la participació en els debats i la realització d'exercicis, casos o treballs pràctics, que s'han de lliurar al professor o consultor.

En aquesta segona experiència s'han

Els cursos que els estudiants han

ofert 20 cursos i la innovació ha estat

escollit per al mes de setembre han

Aquest any s'ha consolidat la segona

la possibilitat que l'estudiant pugui

estat els vinculats a les eines

edició de la Universidad Virtual de

triar entre l'oferta de juliol i la de

informàtiques imprescindibles per a

Verano. Aquests cursos d'estiu s'han

setembre. Al juliol han seguit els

desenvolupar-se en els nous entorns

fet en castellà i tenen les mateixes

cursos 308 estudiants i 112 al

laborals: Excel expert, Access, Word

característiques que els de la UOd'E

setembre. Entre aquests 420

expert i introducció al Flash 5.0.

pel que fa al nombre de crèdits de

alumnes, hi ha hagut 55 persones

cada curs, el sistema d'avaluació i el

que s'han incorporat a la nostra

funcionament en general.

universitat per primera vegada.

Universidad Virtual de Verano

Participants Formació de Postgrau Programes d'actualització reglada

530

Universitat Oberta d'Estiu

998

Universidad Virtual de Verano

420

Total

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

2.098

4.046

54

Formació preuniversitària

El curs d'accés a la Universitat

DURSI, la qual cosa ha comportat la

Oberta de Catalunya per a persones

modificació de l'organització del curs

Curs de preparació de les proves

més grans de 25 anys té com a

a partir de la convocatòria de juny

d'accés per a persones més grans

finalitat primordial que els estudiants

del 2002-2003.

de 25 anys

assoleixin un nivell d’aprenentatge que els permeti superar les proves

Alguns dels canvis més destacats

d'accés a la UOC i, alhora, integrar-

són els següents:

se amb èxit en aquesta comunitat universitària.

- S'incrementa a nou mesos la durada lectiva del curs.

En el període 2001-2002 s'han

- S'avança un mes el començament

convocat tres cursos d'accés en català i dos en castellà.

de la docència de les assignatures específiques.

- S'organitzen dues trobades

Durant l'any 2002, la UOC ha

presencials al llarg del curs, una a

adaptat la normativa de les proves

l'inici i una al final.

d'accés a la nova normativa del

Estudiants matriculats al curs de preparació per a les proves d'accés per a més grans de 25 anys Estudis

Octubre

Novembre

Març

Maig

Juny

2001

2001*

2002

2002*

2002

Ciències Empresarials

146

21

74

31

48

320

Dret

52

25

31

13

22

143

Humanitats

68

17

114

Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió i de Sistemes

169

59

375

3

12

Filologia Catalana

29

47

3

68

32

6

Total

Psicologia

105

17

43

12

54

231

Total

543

110

251

88

203

1.195

* Accés als estudis en castellà.

55

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Estudiants inscrits a l'examen d'accés a la UOC Estudis

Novembre

Novembre

Febrer

Abril

Maig

Juny

2001*

2001

2002*

2002

2002

2002*

2

40

3

25

25

2

Ciències Empresarials

Total

97

Dret

14

19

10

43

Humanitats

20

18

4

42

34

43

Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió i de Sistemes

5

53

5

8

148

Filologia Catalana

3

1

5

Psicologia

19

32

14

4

69

129

101

14

408

Total

7

149

8

9

* Convocatòria per als estudis en castellà.

Cursos de formació superior

La UOC és l'única universitat

convocatòries als estudiants del curs

catalana que ofereix tres

d'accés per a més grans de 25 anys.

La finalitat dels cursos de formació

L'àmbit d'actuació d'aquesta oferta

superior és donar aquest servei de

està limitat al territori català, i és per

formació per a una qualificació

aquest motiu que s'utilitza el català

professional superior a totes les

en els materials didàctics, el Campus

Els cursos de formació superior

persones que, per motius laborals,

Virtual, etc.

(CFS) són estudis de formació

personals o territorials, no poden

professional superior que segueixen

cursar estudis presencials i

El nombre d'estudiants matriculats

el model pedagògic de la Universitat

necessiten incorporar-se al món del

durant el període 2001-2002 ha estat

Oberta de Catalunya, via Internet,

treball o progressar-hi.

de 116.

amb una metodologia per a aprendre amb les eines del futur, sense

Dins els cursos de formació superior

barreres ni d'espai ni de temps.

s'ofereixen les tres especialitats següents: - Secretariat - Gestió comercial i màrqueting (GCM) - Administració de sistemes informàtics (ASI)

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Secretariat

GCM

ASI

Total

Octubre 2001 - febrer 2002

19

24

32

75

Març 2002 - juliol 2002

12

10

19

41

Total

31

34

51

116

56

Formació per a empreses

En l'àmbit dels programes a mida per a institucions i empreses, durant aquest curs s'ha incrementat el nombre d'entitats clients i el d'hores i persones dedicades a donar servei.

El nombre total d'hores ofertes als cursos a mida per a empreses i institucions ha estat de 30.000.

S’han continuat organitzant cursos de caràcter no governamental i de fundacions per a diverses empreses de l’Administració pública.

També s'han donat serveis a empreses, sobretot en formació en l'àmbit de les competències directives, financeres i informàtiques, màrqueting, formació de formadors i qualitat. Es destaquen les activitats fetes per a les entitats següents: - Aena - Audi - Banc Sabadell - Barcelona Activa - BBVA - Cambra de Comerç de Barcelona - Consell General del Poder Judicial - Departament d'Ensenyament - Escola d'Administració Pública - Grupo Zurich - Laboratorios Ferrer - Retevisión

57

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Metodologia de la UOC Materials d'aprenentatge

L'avaluació s'ha centrat en la creació

en el procés de conceptualització

d'un marc metodològic i

d'assignatures i activitats

d'instruments de mesura per a

d'aprenentatge, s'han generat

avaluar la posada en marxa

estudis d'usabilitat dels materials

d'accions formatives; un cas concret

didàctics i del Campus, dissenys

Com ja vam comentar el curs

ha estat l'avaluació de la prova pilot

pilot d'assignatures que han

anterior, el volum i la tipologia de

de l'Escola Virtual d'Idiomes (EVIU) i

incorporat elements innovadors pel

materials en què es mou actualment

la creació d'un document marc que

que fa a l'estructura i a les

la nostra institució fan que

inclou els criteris d'avaluació

estratègies de dinamització, amb la

l'automatització d'aquest procés i la

institucionals pel que fa a la

qual cosa s'han pogut generar noves

garantia de qualitat dels materials

metodologia de la UOC.

guies metodològiques que apunten cap a un nou escenari amb materials

siguin, juntament amb la innovació metodològica, prioritats d'aquest

Quant al desenvolupament de pautes

curs i dels vinents.

i criteris que serveixin al professorat

més flexibles i personalitzables.

Assignatures noves del curs Català

38

Castellà

67

Titulacions homologades

Titulacions pròpies

11

Total

116

Total d'assignatures ofertes Català

353

Castellà

79

Titulacions homologades

Titulacions pròpies

20

Total

452

Materials de nova elaboració CD-ROM

Llibre-manual

Paper

PDF

Programari

Vídeo

Web

Word

Ciències de la Informació i la Documentació

–

–

–

–

1

–

5

–

Doctorat

–

1

–

–

–

1

–

–

Dret i Ciència Política

–

–

1

–

–

–

1

–

Economia i Empresa

–

–

1

–

–

–

–

–

Graduado Multimedia

12

–

11

–

–

–

23

–

Humanitats i Filologia

1

2

45

4

6

–

14

–

Informàtica i Multimèdia

11

–

55

–

5

–

7

–

Psicologia i Ciències de l'Educació

6

–

30

6

–

2

30

2

Total

30

3

143

10

12

3

80

2

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

58

Campus Virtual

Durant el curs 2001-2002, el Campus

El nou sistema de campus virtual

Virtual de la UOC ha experimentat

s'ha plantejat com un projecte de

una doble evolució, que consisteix

divuit mesos. Aquest curs se n'ha

en les millores del servei actual i el

dut a terme el desenvolupament i la

desenvolupament d'un nou sistema

preparació perquè funcioni al

per al curs 2002-2003.

començament del curs 2002-2003.

Tecnològicament és un sistema

S'ha dut a terme el desenvolupament

basat en Java i CORBA. Per a definir

de diferents aplicacions per a millorar

els formats i el grafisme de pantalla

el servei actual. Per a millorar la

s'ha optat per metodologies

capacitat, s'ha programat i ajustat el

d'usabilitat, entre les quals hi ha, per

sistema per a donar servei a més de

exemple, un test per a seixanta

2.000 estudiants en línia, de manera

estudiants analitzat per especialistes

que aquest curs s'ha aconseguit

en psicologia, tecnologia i ús dels

superar el 99% de temps de servei

sistemes informàtics, sempre amb la

en el Campus Virtual. Per a millorar

intenció de facilitar al màxim el

les aules s'han millorat els sistemes

treball dels estudiants.

de seguiment dels estudiants en l'aula amb nous tipus d'aula i s'han introduït millores en els fòrums i en les llistes d'estudiants que faciliten el contacte entre ells.

Connexions anuals

4.843.713

Temps total de connexió anual (en minuts)

203.471.712

Connexions setmanals per estudiant

5

Temps de connexió diari per estudiant (en minuts)

59

35

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

té una bona acollida. Així, les

la mobilització d'un equip

trobades de presentació mouen al

d'informadors extern format per

voltant de 8.000 persones cada una,

entre 40 i 50 persones que, sumades

i les de síntesi al voltant de 7.000

al personal de gestió que hi participa

Les trobades presencials

(aquestes dades inclouen estudiants,

activament aquell dia, fan un total de

constitueixen l'espai adequat per a

tutors, consultors i professors).

125 persones que atenen

Trobades presencials

personalment els estudiants que

reunir estudiants i professors al començament i al final de cada

Pel que fa a l'organització de les

semestre. El programa acadèmic de

trobades, al llarg d'aquest curs s'ha

les trobades, format per les tutories i

consolidat la participació d'una

Tot seguit es detallen les principals

les consultories, rep una assistència

empresa externa que dóna suport

activitats dutes a terme en les

estable de prop del 38% del total

per al muntatge i la coordinació del

trobades presencials d'aquest curs

d'estudiants matriculats. El programa

personal necessari per a cada

2001-2002.

d'activitats complementàries, format

trobada. Cal no oblidar que

per tallers i activitats culturals, també

l'organització de la trobada comporta

Trobada de presentació del primer

Lloc: Campus de Bellaterra de la UAB

semestre

Data: 15 de setembre del 2001

assisteixen a la trobada.

Nombre de tutories i consultories: Trobada de presentació setembre del 2001

Trobada de síntesi desembre del 2001

Consultories

790

790

Tutories

212

212

Conferències:

- "Tecnologia i coneixement: una anàlisi des de la psicologia social",

- Conferència inaugural de la llicenciatura en Ciències del Treball a càrrec de Lluís Franco i Jordi Vilaseca.

- Conferència inaugural de la

conferència dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació.

- "Com s'ha fet Temps de silenci?", col·loqui dels Estudis d'Humanitats i Filologia Catalana a càrrec de

llicenciatura en Ciències Polítiques i

Xavier Borrell, Rodolf Sirera, Enric

de l'Administració a càrrec de Joan

Gomà i Carles Santacana.

Prats.

- "El Col·legi professional d'E.T.I. en la societat de la informació",

Activitats culturals:

conferència dels Estudis d'Informàtica a càrrec de Joan

- Cinema UOC amb Woody Allen

Miquel Viadé i Jordi Gómez.

- Itinerari de la natura del Campus de

- Conferència inaugural d'Enginyeria

la UAB

Informàtica Superior a càrrec de Rafael Macau.

- Conferència dels Estudis d'Informació i Documentació.

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

60

Trobada de síntesi del primer

Lloc: Campus de Bellaterra de la UAB

semestre

Data: 22 de desembre del 2001

Activitats culturals: - "Mundialització i diversitat lingüística: identitat i intercomunicació des de la perspectiva de la complexitat", conferència a càrrec d'Albert Bastardas i Boada - Cinema UOC: cicle Federico Fellini

Trobada de presentació del segon

Lloc: Campus de Bellaterra de la UAB

semestre

Data: 9 de març del 2002 Nombre de tutories i consultories: Trobada de presentació març del 2002

Trobada de síntesi juny del 2002

Consultories

865

865

Tutories

223

223

Conferències:

- "Estat de dret i desenvolupament", seminari dels Estudis de Dret. Les

- "Noves tecnologies: microsoft.net",

conferències són a càrrec d'Ignacio

conferència dels Estudis

Astarloa, subsecretari de Justícia

d'Enginyeria Informàtica i

del Ministeri de Justícia, i Daniel

Multimèdia a càrrec de Xavier Pey.

Kaufmann, membre del Banc

- "Antoni Maria Alcover i la llengua

Mundial.

catalana", conferència dels Estudis d'Humanitats i Filologia a càrrec del Dr. Joan Veny.

Activitats culturals:

- "Internet i psicologia. El futur ja és aquí", conferència dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació a càrrec del Dr. José Gutiérrez Maldonado.

- "Reptes i oportunitats de l'Europa

- Ecocampus II: El desenvolupament sostenible a la UOC - Cinema UOC: cicle d'Akira Kurosawa - Concert de Ramon Muns

de l'euro", conferència dels Estudis d'Economia i Empresa a càrrec de Carles Gasòliba.

- "Periodistes i documentalistes: una frontera cada cop menys clara", conferència dels Estudis d'Informació i Documentació a càrrec de Vicent Partal.

61

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Trobada de síntesi del segon

Lloc: Campus de Bellaterra de la UAB

semestre

Data: 15 de juny del 2002

Activitats culturals: - Cicle de cinema documental - Recital de poesia - Presentació del llibre Rebel·lions, bananes i volcans. Política i societat a l'Amèrica Central

"El Diari de la Trobada"

Durant aquest curs, El Diari de la Trobada s'ha consolidat com una eina de comunicació i participació de tota la comunitat UOC bàsica per a les trobades. Es tracta d'una publicació de 24 pàgines amb format de periòdic universitari que es publica amb motiu de cada una de les trobades presencials, és a dir, quatre cops l'any. El Diari de la Trobada conté informació sobre els diferents aspectes de la trobada: plànols, graelles d'activitats, articles sobre les conferències o altres activitats que s'hi duen a terme, etc.

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

62

Avaluació institucional

Participació

Resum de les conclusions

La participació es manté al voltant

de l'enquesta d'avaluació

del 30% pel que fa als estudiants i

institucional

del 60% entre els tutors i consultors (en el cas dels consultors ha anat augmentant des del 49% de fa tres semestres, mentre que en el cas dels tutors ha estat constant).

Això fa que la mostra de l'enquesta, malgrat que no podem assegurar que no hi hagi un biaix, atès que es contesta de manera voluntària, sigui prou àmplia per a donar-nos un marge d'error suficientment baix.

Concretament en aquest semestre és del ±1,3% per als estudiants i una mica més en el cas de consultors i tutors, ±3,09%.

Valoració general De manera global, les dades extretes

Entre els aspectes de la valoració

de l'enquesta d'avaluació

global del semestre detectem que

institucional continuen essent

s'ha recuperat una mica la valoració

positives en gairebé tots els

que fan els consultors de l'exigència

aspectes sobre els quals es demana

acadèmica per comparació a altres

la valoració als estudiants, consultors

universitats, que havia baixat

i tutors de la UOC, i arriba a l'extrem

clarament el semestre passat (ara el

en el cas de la valoració de la

44,2% la considera millor o molt

importància de l'avaluació contínua

millor, respecte al 36% del semestre

(important o molt important per al

passat). Entenem que els canvis en

95% dels estudiants i el 96% dels

el sistema d'avaluació que podien

tutors).

haver influït en aquesta resposta, en consolidar-se, han provocat

Aquesta tendència positiva es veu

l'increment en la valoració positiva

reflectida en considerar el semestre

d'aquesta pregunta.

de manera global. Els estudiants el valoren positivament (el 72% el consideren positiu o molt positiu), i en aquest semestre hi ha hagut un augment de 4 i 3 punts quant a la valoració que en fan els consultors i tutors (80% i 76%, respectivament).

63

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Valoració de les novetats

En la línia que estem seguint els

novetat o a aspectes sobre els quals

del semestre

darrers semestres, s'han introduït un

mai no havíem demanat la valoració

seguit de qüestions que fan

abans.

referència als aspectes que han estat

Tutors Valora l'adequació de la informació i les orientacions que has rebut

62,5% positiu o molt positiu

en relació amb les tasques que has hagut de desenvolupar.

33,9% indiferent

Amb quina freqüència utilitzes l'eina de seguiment dels estudiants

85,2% gairebé sempre o sovint

de Suport a la Docència?

La consulta de seguiment dels estudiants em proporciona

91% d'acord o totalment d'acord

la informació que necessito per a dur a terme la meva tasca.

Conec el funcionament de l'eina de consultes per a docents

94,1% d'acord o totalment d'acord

de Suport a la Docència.

Considero que mitjançant l'eina d'atenció de consultes obtinc

57,7 d'acord o totalment d'acord

una resposta adequada als meus dubtes.

27,1% en desacord o totalment en desacord

Consultors Valora l'adequació de la informació i les orientacions que has rebut

82,2% positiu o molt positiu

en relació amb les tasques que has hagut de desenvolupar.

Si l'assignatura de la qual has estat consultor/a té prestatgeria

86,4% positiu o molt positiu

virtual, valora'n la utilitat.

M'ha resultat d'utilitat l'eina de seguiment dels estudiants

76,2% d'acord o totalment d'acord

que s'ha incorporat a les aules.

Conec el funcionament de l'eina de consultes per a docents

87,2% d'acord o totalment d'acord

de Suport a la Docència.

Considero que mitjançant l'eina d'atenció de consultes obtinc

74,4% d'acord o totalment d'acord

una resposta adequada als meus dubtes.

Estudiants Valora l'atenció rebuda del sistema d'atenció de consultes

59,8% positiu o molt positiu

de Secretaria.

34,2% normal

La prova de validació m'ha semblat coherent/adequada

76,2% d'acord o totalment d'acord

amb l'avaluació contínua de l'assignatura.

El model d'avaluació s'adequa als objectius pretesos

81,3% d'acord o totalment d'acord

a l'assignatura.

En el cas que l'assignatura tingui prestatgeria virtual,

73,1% positiu o molt positiu

valora'n la utilitat.

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

64

De manera global, les valoracions

hem aconseguit que es coneguin les

són positives i, especialment, es

eines d'atenció de consultes, la

destaca la valoració que fan els

satisfacció pel que fa al seu ús o

tutors de l'eina de seguiment dels

adequació és "positivament baix",

estudiants, el que anomenem punt

per bé que en cap cas presenta

únic d'entrada per a tutors, des de la

resultats negatius.

qual accedeixen als expedients, les carpetes virtuals, el registre

Finalment, enllaçant amb l'apartat

d'avaluació contínua i el seguiment

següent, comentarem que la

del període actiu. El 91% de les

valoració dels estudiants sobre la

respostes valoren que els

coherència/adequació entre la prova

proporciona la informació que

de validació i l'avaluació contínua i

necessiten per a dur a terme la seva

entre el model d'avaluació i els

tasca.

objectius de l'assignatura també és molt alta i creiem que aquests són

Malgrat això, es constata que en el

bons indicadors dels aspectes

camp de la comunicació amb els tres

fonamentals de la docència.

col·lectius encara ens queda camí per recórrer, atès que, encara que

Valoració de l'avaluació

A l'enquesta d'aquest semestre s'ha

Veiem, doncs, que els percentatges

considerat que, a més d'incorporar

de respostes positives pràcticament

les dues qüestions que hem vist a

es mantenen i que, atès que la

l'apartat anterior referents a

valoració ja era molt positiva el

l'avaluació, també valia la pena

semestre passat –en què era la

mantenir les preguntes referents a la

primera experiència–, en aquest

prova de validació que s'havien

segon semestre pren un valor més

incorporat el semestre passat com a

important encara, que caldrà

novetat.

continuar consolidant.

Percentatge de valoració "D'acord o totalment d'acord" Considero que la possibilitat de fer una prova de validació m'ha ajudat en el seguiment de l'avaluació contínua.

En general, la prova de validació ha respost a les meves expectatives.

65

Primer semestre

Segon semestre

81%

82,5%

85%

80%

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Valoració del Campus Virtual

Cal tenir en compte que els tutors

Sobre aquests aspectes podem

comencen a treballar al Campus tot

comentar que el 53,5% dels

just s'acaben d'incorporar i que,

estudiants valoren com a bona o

ateses les demandes dels estudiants,

molt bona la qualitat de la connexió

Pel que fa als aspectes referents al

han de fer aquest aprenentatge en

amb la UOC i el 36,8% la consideren

Campus Virtual, hi ha hagut una

un temps molt menor que la resta de

normal. Aquesta proporció també es

valoració més baixa sobre la facilitat

grups. Aquesta dada, contrastada

manté tant en el col·lectiu de tutors

en l'aprenentatge d'utilització per

amb el fet que el 39% dels tutors

com en el de consultors, malgrat que

part de tutors nous respecte al

nous consideren que l'adequació, la

són els estudiants els que es

semestre passat, atès que ha passat

informació i les orientacions que han

connecten en una proporció més

del 81% que ho valoraven com a

rebut han estat "mitjanes", ens fa

gran fent servir una línia ADSL (25%).

fàcil o molt fàcil al 73% en aquest

entendre que caldria introduir

semestre. En canvi, en la resta de

millores en el procés de

Finalment, hem de comentar que els

col·lectius la valoració es manté, al

formació/incorporació dels tutors.

serveis de la Biblioteca també es valoren de manera positiva i, dels

voltant del 65% pel que fa als estudiants i del 80% pel que fa als

Quant a les preguntes que fan

tres col·lectius, el de tutors la valora

consultors.

referència a la freqüència d'ús dels

amb una puntuació més alta; els

espais del Campus, malgrat que

estudiants, en canvi, són els més

encara s'han mantingut per als

crítics, per bé que al voltant del 70%

consultors i tutors, en aquest

consideren que és útil i que satisfà

semestre ja s'han eliminat del

les seves necessitats informatives.

qüestionari dels estudiants i s'han

Segurament caldria contrastar

incorporat preguntes referents a l'ús

aquesta informació amb el grau d'ús

de la Biblioteca i de la connexió al

i amb la necessitat d'aquest ús, que

Campus, que aporten informacions

pot ser diferent segons els estudis.

interessants amb vista a obtenir dades que ens permetin millorar aquests serveis.

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

66

67

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Biblioteca Virtual

complet. En el curs 2001-2002 hi

qual és membre la Biblioteca Virtual

havia disponibles 189 bases de

de la UOC, ha incrementat la seva

dades, mentre que en el curs 2000-

col·lecció amb les següents bases de

2001 la xifra era de 110. Entre les

dades accessibles per a la comunitat

La Biblioteca Virtual, en la seva línia

bases de dades a text complet

universitària de Catalunya:

de servei de suport a l'activitat docent,

incorporades durant aquest curs, es

acadèmica, de recerca i de gestió,

destaquen les següents:

- Food Science and Technology Abstracts

continua la seva activitat de selecció, adquisició i processament

- United Nations Treaties Collection

- Wiley

de recursos digitals.

- Base de dades sobre societat

- American Chemical Society

Entre els recursos digitals de

- Academic Elite Computer Source

de la informació de revistes digitals disponibles

pagament, l'activitat se centra en la selecció de bases de dades a text

Dins la col·lecció digital, el nombre

A més, la Biblioteca Digital del

també ha augmentat

Consorci de Biblioteques

considerablement respecte del curs

Universitàries de Catalunya, de la

anterior.

12.000

10.066 10.000 8.000 6.000

Revistes digitals

4.000

Recursos digitals

2.000

685

0

El total de recursos digitals

la Biblioteca era de 10.066, un

accessibles en la col·lecció digital de

99,76% més que al curs 2000-2001.

4.215

4.500 4.000 3.500 3.000

Assignatures amb prestatgeria

2.500 2.000

Recursos digitals a les prestatgeries

1.500 1.000 500

245

0

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Les biblioteques de l’aula o

personal docent i col·laborador

prestatgeries virtuals tenen com a

els recursos i materials que són

objectiu posar dins de l'espai de

necessaris per a l'aprenentatge: 245

l'aula i a l'abast dels estudiants i del

assignatures amb 4.215 recursos.

68

Serveis personalitzats

1.200.000

1.098.403

1.000.000 800.000 600.000 400.000 200.000 0

Dins els serveis personalitzats, s'ha

La implementació d'una nova

posat en marxa un nou servei de

aplicació en el servei d'obtenció

notícies sobre psicologia i Internet,

de documents (SOD) i de préstec

que setmanalment arriba a 1.122

interbibliotecari facilita el

usuaris relacionats amb aquesta àrea

subministrament de documents a

d'interès.

la comunitat de la UOC i l’intercanvi de documents entre les diferents

Des del mes d'abril del 2002 s’han

biblioteques universitàries. Aquesta

posat en marxa dos nous butlletins

aplicació, coneguda amb el nom

diaris que s’envien a les bústies dels

d’ARIEL, ha estat desenvolupada pel

1.440 usuaris interessats: e-conomia,

consorci de biblioteques Research

que permet conèixer els titulars dels

Library Group. Com a complement

principals diaris econòmics d'àmbit

d’aquest servei s’ha incorporat al

estatal i internacional, i el de

servei de distribució electrònica de

publicacions oficials, que diàriament

sumaris (DESU) una nova funció que

permet accedir als butlletins oficials

permet demanar còpies dels articles,

de les comunitats autònomes, el

a partir del sumari enviat per correu

Butlletí Oficial de l’Estat i el Diari

electrònic.

Oficial de la Comunitat Europea, i consultar-los de manera còmoda i àgil.

Documents subministrats

40.000

37.337

35.000 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0

69

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Les dades obtingudes en el curs

pàgines amb informació i continguts

acadèmic 2001-2002 representen un

del web de la Biblioteca. Aquest

increment notable de l'ús de la

darrer increment ha estat

Biblioteca Virtual i els seus serveis:

especialment significatiu com a

un augment d'un 44,84% d'usuaris

resultat del creixement de les

(792.900 usuaris) respecte al curs

biblioteques de l'aula i els seus

2000-2001, que ha representat un

recursos.

total de 9.948.618 consultes a les

12.000.000

9.948.618 10.000.000

8.000.000

6.000.000

Usuaris de la Biblioteca Virtual

4.000.000

2.000.000

Consultes a la Biblioteca Virtual

792.900

0

La incorporació dels nous serveis

nombre total de serveis

personalitzats esmentats

personalitzats a la comunitat virtual

anteriorment i les millores tècniques

de la UOC hagi estat d'1.098.403, un

en el servei d'obtenció de

27% per sobre del curs 2000-2001.

documents (SOD) han facilitat que el

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

70

Projectes i projecció exterior

Una nova línia d’activitat basada en

REBIUN (Xarxa de Biblioteques

la consultoria i l’assessorament en el

Universitàries), les II Jornades

desenvolupament de biblioteques

Espanyoles de Biblioteques Digitals,

digitals ha facilitat que les

de les quals la direcció de la

biblioteques de la Escuela Nacional

Biblioteca va ser coorganitzadora, les

de la Judicatura (República

XII Jornades Bibliotecàries

Dominicana) i de la Universidad

d’Andalusia i el II Col·loqui

Técnica y Particular de Loja

Internacional de Ciències de la

(Equador) disposin del gestor de

Documentació.

recursos digitals desenvolupat per la UOC (Dinaweb).

La Biblioteca de la UOC també forma part del Consorci de Biblioteques

Al mes d'abril del 2002 va començar

Universitàries de Catalunya (CBUC) i

el projecte COINE (Cultural Objects

de la Xarxa de Biblioteques

in Networked Environments), en què

Universitàries (REBIUN), en què té un

la Biblioteca de la UOC participa

paper destacat en la Comissió

juntament amb Fretwell-Downing

Executiva. Aquesta xarxa forma part

Informatics (Regne Unit) i el National

de la Conferència de Rectors de les

Microelectronics Application Centre

Universitats Espanyoles (CRUE). Cal

(Irlanda), Eircom Ennis Information

destacar la presència important de la

Age Town (Irlanda), la Universitat de

Biblioteca Virtual en totes dues

Macedònia - Economics & Social

organitzacions.

Sciences (Grècia) i la Universitat dels Jagellons (Polònia). COINE crearà

Així mateix, la Biblioteca de la UOC

una plataforma que permetrà a les

forma part de la Xarxa d'Excel·lència

comunitats autònomes publicar

en Biblioteques Digitals (DELOS).

informació estructurada en web.

Aquesta xarxa és una iniciativa

La Biblioteca és responsable, entre

fundada per la Comissió Europea

altres funcions, de la difusió

en Societat de la Informació

del projecte.

i Tecnologies en el marc del V Programa (IST-FP5). Els seus

La Biblioteca ha estat present en

objectius se centren a millorar

diferents actes, tant de caràcter

la recerca en aquest camp emergent,

acadèmic com professional. Entre

proporcionar un fòrum entre

d’altres es destaquen especialment

investigadors i representants

la participació en les VIII Jornades

d'indústries per a intercanviar idees

Catalanes de Documentació, el curs

i experiències, i contribuir a

d’estiu organitzat per la Universitat

estandarditzar les activitats referents

de Saragossa, les Jornades de

a biblioteques digitals, entre d’altres.

l'Esport organitzades per la International Association for Sport Information (IASI) i el Consell Català de l'Esport, el Curset sobre Projectes Digitals de les Biblioteques de

71

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Serveis i atenció a l'estudiant

recordar les dates més significatives i aclarir tots els dubtes que

Atenció a l'estudiant

l'estudiant pugui tenir abans que comenci el semestre.

Els estudiants de la Universitat Oberta de Catalunya gaudeixen d'un servei d'atenció articulat en diferents plataformes informatives.

D'una banda, des del moment en què es comunica a l'estudiant que ha estat admès, es promouen i coordinen un seguit d'accions per tal que s'incorpori a la UOC amb les màximes facilitats i s'hi integri en condicions òptimes. En aquesta línia, l'estudiant, en el mateix moment que rep la comunicació sobre la seva admissió, obté un nom d'usuari i una contrasenya d'accés al Campus Virtual i, a més, diversos documents que l'informen sobre el model pedagògic de la UOC, la normativa acadèmica, les instruccions per a formalitzar la matrícula, les diverses opcions de finançament, els requisits

Paral·lelament, l'estudiant es pot connectar al Campus Virtual i accedir al gran volum d'informació que la UOC posa al seu abast, especialment als espais Atenció a l'estudiant i Secretaria.

L'espai Atenció a l'estudiant aglutina els canals necessaris perquè l'estudiant es comuniqui amb la Universitat amb relació als aspectes no docents, és a dir, de gestió, de servei o d'informació. Atenció a l'estudiant recull una sèrie de serveis que volen facilitar a l'estudiant la seva estada a la UOC, a més de saber la seva opinió per tal de millorar els serveis que li oferim i donar resposta a les seves demandes. Així, en aquest espai del Campus Virtual s'agrupen els apartats i serveis següents:

informàtics del punt de treball i el desplegament territorial dels

- Servei d'atenció de consultes

centres de suport, punts de suport i punts de la UOC. Posteriorment, quan l'estudiant es

El servei d'atenció de consultes es

ha estat la fusió de les bústies

va posar en funcionament a partir del

Tràmits acadèmics, Tràmits de

segon semestre del curs 2001-2002 i

matriculació i Informació acadèmica.

matricula presencialment al centre de suport corresponent, se li lliura el CD Guia per als estudis, amb orientacions sobre la metodologia

Primer semestre

Missatges rebuts a les bústies:

d'estudi a la UOC, els materials

Tràmits acadèmics

didàctics de l'assignatura Multimèdia

Tràmits de matriculació

i comunicació i informació sobre les

Informació acadèmica

sessions d'acolliment. Aquestes sessions, pensades per a completar

Segon semestre

13.629

Consultes rebudes al servei

20.630

Total

34.259

el procés d'incorporació a la UOC dels nous estudiants, són dirigides per estudiants veterans amb la col·laboració del personal del centre i tenen l'objectiu de mostrar el model pedagògic de la UOC, fer una demostració del Campus Virtual,

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

72

- Servei d'ajuda informàtica

Consultes rebudes durant el primer semestre

12.233

Consultes rebudes durant el segon semestre

17.036

Total

29.269

- Servei de consultes, suggeriments i reclamacions d’estudiants

Consultes, suggeriments i reclamacions atesos

676

durant el primer semestre Consultes, suggeriments i reclamacions atesos

1.140

durant el segon semestre Total

1.816

Per altra banda, l'espai Secretaria és

La Secretaria Virtual té com a

aquest objectiu són la informació

el lloc on l'estudiant pot consultar i

objectiu facilitar al màxim tots els

estàtica que es genera des de la

autogestionar totes les qüestions que

tràmits que l'estudiant ha de dur a

Secretaria mateixa i les gestions que

l'afecten en el decurs de la seva vida

terme durant la seva vida acadèmica.

es poden realitzar directament sobre

acadèmica.

Els dos pilars bàsics per a assolir

l'expedient.

Accessibilitat al Campus

La UOC assumeix el compromís de

3. Estar en contacte amb grups

facilitar l'accés a la Universitat als

de recerca i innovació sobre temes

sectors de població amb dificultats

d'accessibilitat a Internet per a

especials. Per això ha ajustat la seva

posar en servei les noves

metodologia i els seus processos.

tecnologies d'accessibilitat amb la màxima rapidesa.

Amb aquesta finalitat, durant el curs 2001-2002 hem treballat els punts

Especialment per a l'accessibilitat

següents:

de les persones invidents, mantenim l'adaptació del Campus Virtual,

1. Posar en marxa l'atenció especial

de manera que amb un punt de treball

ja des del moment de la

configurat amb els programaris i

matriculació per a assegurar el

maquinaris d'accessibilitat l'estudiant

servei a tots els estudiants des

pot treballar utilitzant tant àudio com

d'un punt de vista global:

una línia Braille. D'aquesta manera

materials, Campus, etc.

pot accedir tant a la informació en línia del Campus Virtual com

2. Adaptar el nou Campus Virtual per tal de suprimir les barreres

als materials que fem arribar en format electrònic.

d'accés informàtic per a les persones amb alguna discapacitat.

73

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Borsa de Treball

Durant aquest any 2001, la Borsa

- Eina d'avaluació de la pròpia

de Treball ha fet un salt qualitatiu i

remuneració, actualitzada gràcies

quantitatiu, atès que ha ampliat

a la informació que al llarg de l'any

el ventall de serveis, eines i accions

ha anat identificant Tea-Cegos

que ofereix als nostres estudiants i

Cybersearch durant els seus

graduats a l'hora de construir el seu

processos de selecció.

propi desenvolupament professional, d'acord amb les necessitats que

- Selecció dels principals tests

tenen d'aproximar-se al mercat

d'aptituds professionals que

de treball.

permeten autoavaluar en línia les competències dels estudiants,

Actualment, la Borsa de Treball està

en relació amb la motivació

equipada amb els elements

professional, el perfil psicològic en

següents:

el context professional, les actituds directives o els coneixements

- Servei d'orientació professional,

d'anglès.

que assessora els estudiants de manera personalitzada des del

Per a aquesta millora, la Borsa

Campus Virtual i presencialment

de Treball de la UOC ha comptat

des dels tallers de les trobades; així

amb la col·laboració d'experts,

se'ls ajuda a construir el seu

institucions i empreses amb prestigi

procés d'inserció laboral. Durant

en el mercat que aporten productes

aquest període hem atès 793

i serveis de valor adaptats

assessoraments virtuals i 229

a les necessitats dels professionals

orientacions presencials.

formats a la UOC. Fins avui comptem, entre d'altres, amb

- Presentació de les ofertes millors, seleccionades especialment

la col·laboració de Servijob i Cybersearch.

d'acord amb els estudis de la UOC i amb les característiques curriculars dels nostres estudiants.

Amb aquesta informació aconseguim respondre a dos objectius importants: d'una banda, serveix de referent del mercat de treball als nostres estudiants, de manera que poden conèixer quins són els perfils professionals més buscats en el mercat de treball i, així, orientar millor els seus itineraris formatius; d'altra banda, serveix, alhora, d'estímul de canvi davant d'oportunitats ocupacionals que els motiven a entrar en processos de selecció interessants.

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

74

Vida associativa

Al mes de maig del 2002 es va crear

AEUOC

l'associació ZonaCampus.

Aquesta associació va ser Volem destacar la feina feta per la

constituïda per a representar els

La UOC promou i afavoreix

Plataforma Antiguerra de la UOC

interessos dels estudiants de la

l'associacionisme dels estudiants en

(PAUOC), la qual ha tingut un paper

Universitat Oberta de Catalunya.

els àmbits cultural, acadèmic,

destacat en l'ajuda a l'Afganistan.

Aquest objectiu neix amb la idea de

professional, lúdic i esportiu, perquè

Durant l'any 2001 han aconseguit

fons de donar suport a la

la vida associativa constitueix la

una important recaptació destinada

consolidació d'aquesta universitat i

millor manera de difondre i canalitzar

a aquest país.

d'aprofundir en el seu vertebrament i en la millora del seu servei docent.

una pluralitat d'interessos i d'opinions que enriqueix tota la

La Universitat Oberta de Catalunya

comunitat universitària.

ofereix a cada associació un espai

aeuoc@uoc.edu

dins el Campus Virtual per a deixar-

http://cv.uoc.es/~AEUOC/

Des del mes de gener del 1998

hi informació de l'associació i que

funciona a la Universitat Oberta de

inclou la possibilitat d'hostatjar el

Catalunya el Servei d'Associacions,

web de l'entitat. Per altra banda, els

amb l'aprovació, durant el primer

ofereix bústies d'intercanvi d'accés

Professional de Docents Telemàtics

semestre d'aquell any, de la

general de totes les associacions i

de Catalunya - UOC

normativa sobre associacions de la

altres d'accés restringit per als

UOC. L'objectiu del Servei

membres de cada una.

APDTC-UOC: Associació

La finalitat d'aquesta associació se centra a potenciar la col·laboració

d'Associacions és promoure l'associacionisme i regular-lo, a més

Actualment hi ha registrades

entre els seus membres en la difusió

de canalitzar la tasca de diversos

les setze associacions següents:

de la docència per mitjans telemàtics, defensar els interessos

grups d'interès per tal que les accions que emprenen els membres de la comunitat siguin enriquidores

ABIPI: Associació de les Illes Balears i les Pitiüses

com a col·lectiu i difondre la cultura fent servir els nous mitjans de comunicació virtuals.

per a tothom.

Associació oberta a tota la comunitat El Servei gestiona les sol·licituds de

universitària que vol impulsar les

apdtc-uoc@uoc.edu

constitució d'associacions, promou

relacions, l'intercanvi i el

http://cv.uoc.es/~APDTC-UOC/

la formació de grups d'interès i

coneixement entre les Illes Balears i

proporciona assessorament en tot

les Pitiüses i la resta dels Països

moment.

Catalans. abipi@uoc.edu

ACTUA: Amics del Cinema i el Teatre de la UOC Associats Aquesta associació té les finalitats següents: promoure les activitats teatrals en el marc específic de la UOC, fomentar els intercanvis teatrals amb altres universitats, centres o ens culturals i investigar les possibilitats que les noves tecnologies –i especialment el Campus Virtual– poden aportar al món teatral. actua@uoc.edu 75

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

AtletiUOC: Associació d'Atletisme de la UOC

CEPC-UOC: Coordinadora UOC

Els fins d'aquesta associació són els següents:

Els objectius d'aquesta associació són els següents:

La CEPC treballa aspectes que de manera isolada no es podrien dur a

- Desenvolupar activitats i iniciatives

OPV: Oberta al País Valencià

d'Estudiants dels Països Catalans -

- Promoure el coneixement de la

terme, com ara l'intercanvi i la

cultura i tots els àmbits de la

que fomentin la pràctica de

potenciació d'experiències i

societat del País Valencià en el si

l'atletisme entre els membres del

iniciatives entre els centres d'estudi

de la comunitat UOC.

col·lectiu UOC i que portin a la

catalans, la creació d'un espai

creació d'equips que representin la

telemàtic comú obert a tot

Universitat en les diverses

l'estudiantat català, amb projecció i

presencials relacionades amb el

modalitats de competicions, tant

que serveixi de marc per a la

País Valencià i obertes a tota la

universitàries com d'altres àmbits.

realització de debats, la formulació

comunitat universitària.

- Fomentar activitats virtuals i

de propostes, l'intercanvi - Servir de nexe directe de

d'experiències i la creació d'un front

- Promoure la creació d'almenys un

comunicació entre les persones

comú de defensa dels interessos de

punt de suport a les terres

que practiquen aquest esport per a

l'estudiantat català enfront de

valencianes.

establir plans d'entrenament i

l'exterior.

planificar l'assistència a les competicions.

- Promoure l'establiment d'un centre cepc-uoc@uoc.edu

de suport al País Valencià i la possibilitat de fer-hi les

atletiuoc@uoc.edu http://cv.uoc.es/~AtletiUOC/index.html

convocatòries d'exàmens de la CRUOC: Club de Rugbi UOC

Universitat Oberta de Catalunya.

Les finalitats d'aquest club són

- Establir vincles entre la Universitat

les següents:

Oberta de Catalunya i les institucions valencianes per a

- Fomentar i practicar l'esport del rugbi entre els membres de la

arribar a col·laboracions de qualsevol mena.

comunitat universitària de la Universitat Oberta de Catalunya.

- Portar a terme activitats de caràcter divers que l'associació consideri

- Participar en tot tipus de

convenients.

competicions esportives i, especialment, en les que s'organitzen en l'àmbit universitari.

- Facilitar el coneixement i les relacions mútues entre valencians i valencianes, i també entre totes les

- Promoure i fer activitats socials i culturals, tant entre els membres

persones interessades per la realitat valenciana.

de l'associació com entre la resta de membres de la comunitat

opv@uoc.edu

universitària que estiguin

http://cv.uoc.es/~OPV/

directament o indirectament relacionats amb l'esport del rugbi. cruoc@uoc.edu

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

76

Paradigma: Associació d'Estudiants

Puntdoc: Associació d'Estudiants

REUOC: Associació dels Estudiants

de Doctorat de la UOC

de Documentació de la UOC

de la UOC Residents a l'Estranger

Aquesta associació té l'objectiu de

Aquesta associació té els objectius

Les finalitats d'aquesta associació

fomentar la participació dels

següents:

són les següents:

- Defensar els interessos i les necessitats

- Promoure, concretar i impulsar la

estudiants de doctorat en la vida de la UOC i participar activament en la vida universitària en els

de tots els estudiants de la llicenciatura

plena integració dels nostres

corresponents òrgans col·legiats.

de Documentació de la UOC.

associats en l'àmbit de la UOC a fi d'aconseguir la completa

paradigma@uoc.edu

PAUOC: Plataforma Antiguerra de la Universitat Oberta de Catalunya La Plataforma Antiguerra de la UOC és un col·lectiu que agrupa personal docent, personal d'administració i estudiantat en el marc de la Universitat Oberta de Catalunya. El seu objectiu és activar la consciència

- Cercar i proposar millores en

homologació dels estudiants que

l'àmbit dels estudis de la

viuen a prop de Catalunya i fer

llicenciatura de Documentació

menys palesa la distància

de la UOC.

geogràfica.

- Donar suport a tot allò que representi una millora del servei docent de la Universitat.

- Fomentar la col·laboració entre els estudiants de Documentació.

- Promoure el diàleg amb altres

- Vehicular les demandes dels nostres associats tenint en compte les característiques especials i els problemes particulars dels estudiants virtuals d'arreu del món.

- Establir pautes de col·laboració i

crítica del nostre entorn i de la

associacions relacionades amb la

ampliació de les activitats de la

societat catalana en els valors de

documentació per a compartir

UOC als estudiants que visquin

pau i solidaritat, treballant per

objectius i inquietuds.

fora dels Països Catalans o de

construir un món més just i denunciant la base dels conflictes que impedeixen aquesta fita.

l'Estat espanyol.

- Establir mecanismes que permetin conèixer els estudis i la professió

- Concretar i impulsar mecanismes

de documentalista en la societat.

de cooperació amb organismes i

pauoc@uoc.edu http://cv.uoc.es/~PAUOC/

institucions susceptibles de puntdoc@campus.UOC.es

promoure la implantació de la UOC

http://cv.uoc.es/~Puntdoc/index.htm

al lloc de residència dels membres. reuoc@uoc.edu

RC2-UOC: Xarxa de Comunicació i Recursos en Resolució i Transformació de Conflictes - UOC La finalitat bàsica d'aquesta associació consisteix a servir de xarxa de comunicació d'iniciatives i notícies interessants que es produeixin en el camp de la resolució i transformació de conflictes, a més de ser una via de desenvolupament de projectes i iniciatives en comú, tant dels seus integrants com de qualsevol associació, institució, entitat o persona amb les quals es vulgui establir una col·laboració. rc2-uoc@uoc.edu 77

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Tossal: Associació Tossal

UOCAP: Associació de Llicenciades

Zona Campus

i Llicenciats en Psicopedagogia a la Els objectius d'aquesta associació

UOC

són els següents:

Els objectius més rellevants d’aquesta associació són els següents:

S’ha constituït l'associació per a tenir - Publicar i mantenir un lloc web amb

un àmbit específic des del qual es

- Estudiar, conèixer i considerar totes

el mateix nom de l'associació

puguin emprendre les iniciatives

les "necessitats de servei" que puguin

destinat a constituir un fòrum

següents:

sorgir durant l’estada de l’estudiant a la Universitat Oberta de Catalunya.

d'aportacions d'ordre cultural i literari vinculat a la cultura i les lletres catalanes.

- Facilitar la interacció amb la institució universitària UOC.

- Organitzar accions formatives, culturals, esportives, d’esbarjo i de

- Obrir el web a l'intercanvi creatiu i cultural entre els components de la comunitat UOC i el conjunt de la societat dels Països Catalans i la comunitat catalana d'Internet.

- Contribuir a consolidar l'espai comunicatiu català a Internet.

- Vetllar per la formació permanent.

foment de l’acció cooperativa entre la comunitat UOC.

- Participar en el disseny de seminaris, màsters, postgraus i doctorats.

- Promoure tota mena de relacions amb altres organitzacions i associacions d’estudiants, i també

- Coordinar-se amb professionals llicenciats en altres universitats.

impulsar la creació de federacions i confederacions, d’acord amb el que estableix la legislació vigent.

- Aprofundir en la definició del perfil - Promoure la creació literària en

del professional.

suport virtual i la seva difusió a Internet.

zonacampus@uoc.edu

- Crear el col·legi de llicenciats i

Nombre de membres

llicenciades en Psicopedagogia.

- Fer activitats, dins l'àmbit de la UOC, relacionades amb les

ABIPI

51

ACTUA

6

AEUOC

20

- Propiciar intercanvis internacionals.

APDTC-UOC

3

uocap@uoc.edu

AtletiUOC

81

CEPC-UOC

3

CRUOC

51

OPV

10

Paradigma

3

PAUOC

54

Puntdoc

38

RC2

3

REUOC

22

Tossal

3

UOCAP

16

Zona Campus

8

- Vetllar per la creació i el

finalitats de l'associació indicades

funcionament de la borsa de

en els punts anteriors.

treball.

tossal@uoc.edu http://cv.uoc.es/~tossal/num4/index. html

Total

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

372

78

Promoció de l'esport

En l'àmbit de l'esport interuniversitari, destaquem la varietat de campionats que s'han celebrat, amb un total de 30 esports

La Universitat té, entre els seus

individuals i 9 esports d'equip.

objectius, el de promoure l'esport.

Enguany s’ha introduït com a nou

És una activitat saludable que crea

esport individual el pitch&put, amb

vincles i consciència de grup en la

una participació de més de 25

comunitat universitària. Els objectius

estudiants, que valorem molt

del Servei d'Esports estan en la línia

positivament atès que és el primer

de promoure la pràctica esportiva, la

any que s'ha promocionat aquest

participació de la UOC en els

esport en la competició

campionats interuniversitaris i

interuniversitària.

l'establiment d'un programa d'ajuts als esportistes professionals.

En l'àrea de la promoció de la pràctica esportiva hem organitzat un cap de setmana a Boí-Taüll per a practicar esports d'aventura i un altre cap de setmana a Andorra per a practicar esports d'hivern.

Durant els dos semestres del curs 2001-2002, 40 esportistes van participar en els campionats de Catalunya universitaris, ens els quals es van aconseguir un total de 14 medalles:

Medalles d'or

Medalles d'argent

Medalles de bronze

Atletisme

1

-

2

Duatló

1

-

-

Esquí de fons

-

-

1

Karate

-

-

1

Mitja marató (m. i f.)

2

1

-

Mitja marató de muntanya

-

1

-

Natació

-

1

-

Tenis

1

-

-

Raquero

-

1

-

Vela

-

1

-

5

5

4

Esport

Vela

Total

79

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Hem de destacar el paper que ha

normativa del Consell Superior

representat l'Associació d'Atletisme

d’Esports, que limita l'edat dels

de la UOC dins l'àmbit esportiu, ja

esportistes a 28 anys.

que ha promogut la participació dels estudiants en els campionats

Per altra banda, aquest any –i per

universitaris.

segona vegada consecutiva– la UOC va organitzar, juntament amb el

Pel que fa a les competicions

Centre Municipal de Vela, el

estatals, la UOC ha participat en els

Campionat de Catalunya Universitari

campionats universitaris amb dos

de Vela, que es va desenvolupar

esportistes, David Navarro Úbeda i

durant cinc jornades diferents. Així

Carolina López Martos, que van

mateix –en col·laboració amb el Club

competir en karate en la modalitat de

Muntanyenc Sant Cugat– va

kumité i kates, respectivament.

organitzar el Campionat de

Carolina López va aconseguir el

Catalunya Universitari de Mitja

tercer lloc i, per tant, la medalla de

Marató.

bronze. El nombre de participants s'ha vist minvat a causa de la nova

Xarxa Virtual de Consum

La Virtual ofereix solucions pensades

El 31 de desembre del 2002 hi havia

específicament per al punt d'estudi

25.557 socis, la qual cosa representa

Comerç electrònic: La Botiga

UOC per mitjà de La Botiga de La

un increment significatiu respecte del

i la Galeria Virtual

Virtual, una botiga a Internet on es

curs anterior.

poden trobar productes i serveis informàtics, la bibliografia

Durant l'any 2001, a La Virtual s'han

recomanada per als estudis i material

atès aproximadament 4.500 trucades

propi de la UOC.

i 2.200 missatges de correu, s'han servit 950 comandes a 690 clients i

La Botiga està emmarcada dins una

s'han facturat 670.607,32 euros.

oferta comercial més àmplia, la Galeria Virtual (www.lavirtual.com), el primer centre comercial virtual universitari. Es tracta d'un espai gestionat per La Virtual on les empreses que ho vulguin es poden adreçar directament a la comunitat UOC. Amb aquest espai de comerç electrònic es proporciona una oferta de productes i serveis més àmplia als usuaris del Campus Virtual.

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

80

Xarxa territorial

La UOC es dota d'una xarxa de

El centre de suport és el recurs

centres i punts de suport que

principal de la xarxa territorial i

apropen la Universitat a totes les

ofereix el màxim nivell de serveis als

comarques. La finalitat de la xarxa

estudiants de les comarques de la

territorial és obrir la Universitat als

seva àrea d'influència. S'ocupa

futurs estudiants, oferir-los recursos

també de coordinar la tasca dels

complementaris al seu aprenentatge,

punts de suport i els serveis que s'hi

organitzar tots els serveis presencials

ofereixen.

i acostar la Universitat a les persones, entitats i institucions, i fer-

Els punts de suport són dispositius

ho d'una manera descentralitzada

complementaris dels centres de

arreu del país.

suport. S'ubiquen en el marc de serveis o centres d'institucions

La xarxa territorial s'estructura a

públiques (biblioteques, serveis

partir de dos nivells: una xarxa

d'informació, telecentres, etc.) per

nuclear de centres de suport que

mitjà d'un conveni de col·laboració.

abraça grans demarcacions o àrees

Els punts de suport ofereixen atenció

de població (comarques gironines,

al públic, amb la possibilitat de fer-hi

comarques centrals, Vallès,

determinades gestions; també

Barcelonès, Baix Llobregat i

disposen d'equips amb connexió

Penedès, comarques de Ponent,

al Campus Virtual de la UOC.

Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre) i una xarxa capil·lar de punts

Al llarg d'aquest curs s'han obert

de suport que arriba a totes les

dos nous centres de suport a les

comarques catalanes.

comarques de l’Alt Penedès i Osona i punts de suport a Ciutadella, Masquefa, Mataró, Blanes, Barcelona (als barris de Les Corts, la Vila Olímpica i Sant Andreu), la Seu d'Urgell, la Pobla de Segur, Badalona, la Fatarella, Vilanova i la Geltrú i Montblanc.

81

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

La distribució territorial dels centres i punts de suport és la següent:

Àmbit metropolità

Centres de suport

Punts de suport

Barcelona (Barcelonès)

Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) Les Corts (Barcelonès) Vila Olímpica (Barcelonès) Mataró - Biblioteca (Maresme) Badalona (Barcelonès) Sant Andreu (Barcelonès)

Sant Feliu de Llobregat

Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) (centre de suport)

(Baix Llobregat)

Vilanova i la Geltrú (Garraf) Masquefa (Anoia)

Comarques

Terrassa (Vallès Occidental)

Rubí (Vallès Occidental)

Sabadell (Vallès Occidental)

Granollers (Vallès Oriental)

Salt (Gironès)

Figueres (Alt Empordà)

gironines

Olot (Garrotxa) Palafrugell (Baix Empordà) Ripoll (Ripollès) Santa Coloma de Farners (Selva) Banyoles (Pla de l'Estany) Blanes (Selva) Ribes de Freser (Ripollès)

Camp

Reus (Baix Camp)

de Tarragona

Valls (Alt Camp) Coma-ruga (Baix Penedès) Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre) Montblanc (Conca de Barberà)

Terres de l'Ebre

Tortosa (Baix Ebre)

Gandesa (Terra Alta) Fatarella (Terra Alta)

Àmbit

Lleida (Segrià)

de Ponent

Seu d'Urgell (Alt Urgell) Tàrrega (Urgell) Sort (Pallars Sobirà) Pobla de Segur (Pallars Jussà) Talarn (Pallars Jussà) Viella (Vall d'Aran)

Comarques

Manresa (Bages)

centrals

Igualada (Anoia) Berga (Berguedà) Vic (Osona) (centre de suport) Solsona (Solsonès) Puigcerdà (Cerdanya)

Fora

Sant Julià de Lòria

Brussel·les (Bèlgica) - (Barcelonès)*

de Catalunya

(Andorra - Estudis Virtuals

Alguer (Itàlia) - (Barcelonès)*

d'Andorra)

Manacor (Mallorca) - (Segrià)* Ciutadella (Menorca) - (Segrià)* Madrid (Baix Camp)* València

* Centre de suport de referència.

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

82

Caps de centres de suport

83

Ciutat

Comarca

Responsable

Manresa

Bages

Mònica de Llorens

Salt

Gironès

Antoni Romero

Reus

Baix Camp

Fanny Galve

Barcelona

Barcelonès

Josep M. Basté

Lleida

Segrià

Glòria Martínez

Sant Julià de Lòria

Andorra

Montserrat Casalprim

Sabadell

Vallès Occidental

Gemma Segura

Terrassa

Vallès Occidental

Josep Lozano

Sant Feliu de Llobregat

Baix Llobregat

Víctor Panicello

Tortosa

Baix Ebre

Teresa Nielles

Vilafranca del Penedès

Alt Penedès

Víctor Panicello

Vic

Osona

Mònica de Llorens

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Els punts de suport s'han obert gràcies a la col·laboració de diverses entitats: Ciutat

Comarca

Conveni amb

Tàrrega

Urgell

Ajuntament de Tàrrega

Igualada

Anoia

Ajuntament d'Igualada

Berga

Berguedà

Ajuntament de Berga, Consell Comarcal i Fundació Universitària del Berguedà

Granollers

Vallès Oriental

Ajuntament de Granollers

Figueres

Alt Empordà

Consell Comarcal de l'Alt Empordà

Olot

Garrotxa

Consell Comarcal de la Garrotxa, Ajuntament d'Olot i Secretaria General de Joventut i Turisme Juvenil de Catalunya

Valls

Alt Camp

Consorci Pro Universitari Alt Camp - Conca de Barberà i Ajuntament de Valls

Puigcerdà

Cerdanya

Consell Comarcal de la Cerdanya

Palafrugell

Baix Empordà

Ajuntament de Palafrugell

Solsona

Solsonès

Consell Comarcal del Solsonès

Rubí

Vallès Occidental

Ajuntament de Rubí

Santa Coloma de Farners

Selva

Ajuntament de Santa Coloma de Farners

Ribera d'Ebre

Móra d'Ebre

Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

Coma-ruga - Vendrell

Baix Penedès

Consorci Universitari del Baix Penedès

Ripoll

Ripollès

Consell Comarcal del Ripollès

Hospitalet de Llobregat

Baix Llobregat

Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat

Brussel·les

Bèlgica

Patronat Català pro Europa

Madrid

Madrid

Delegació de la Generalitat a Madrid

Alguer

Sardenya - Itàlia

Òmnium Cultural de l'Alguer, Universitat de Sàsser i Ajuntament de l'Alguer

Sort

Pallars Sobirà

Consell Comarcal del Pallars Sobirà

Gandesa

Terra Alta

Consell Comarcal de la Terra Alta

Banyoles

Pla de l'Estany

Consell Comarcal del Pla de l'Estany

Manacor

Mallorca

Ajuntament de Manacor i Universitat de les Illes Balears

Ribes de Freser

Ripollès (punt d'enllaç)

Ajuntament de Ribes de Freser

Ciutadella

Menorca

Ajuntament de Ciutadella i Universitat de les Illes Balears

Masquefa

Anoia

Ajuntament de Masquefa

Mataró

Maresme

Ajuntament de Mataró

Blanes

Selva

Ajuntament de Blanes

Barcelona - Les Corts

Barcelonès

Consorci de Biblioteques de Barcelona

Barcelona - Vila Olímpica

Barcelonès

Consorci de Biblioteques de Barcelona

Seu d'Urgell

Alt Urgell

Consell Comarcal de l'Alt Urgell

Pobla de Segur

Pallars Jussà

Ajuntament de la Pobla de Segur

Badalona

Barcelonès

Ajuntament de Badalona

Fatarella

Terra Alta

Ajuntament de la Fatarella

Vilanova i la Geltrú

Garraf

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Montblanc

Conca de Barberà

Consell Comarcal de la Conca de Barberà

Barcelona - Sant Andreu

Barcelonès

Consorci de Biblioteques de Barcelona

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

84

Xarxes d'accés

Els estudiants i els professors tenen

Segons l'enquesta de satisfacció feta

la possibilitat d'utilitzar xarxes

als estudiants al mes de juliol, un

d'accés per a connectar-se amb els

32,1% respon a la pregunta de quina

servidors de la intranet de la UOC

tecnologia fan servir que usen xarxes

des de casa seva:

de banda ampla. A la pregunta de per mitjà de quin servei ho fan, un

- XTB (xarxa telefònica bàsica): és la

47,4% diu que ho fa amb una tarifa

més convencional de les xarxes

plana de connexió i només un 15,5%

d'accés; requereix un mòdem que

amb Infovia proporcionada per la

proporcioni 33 o 56 Kbps.

UOC. Un 89,9% valora positivament la qualitat de la seva connexió.

- XDSI (xarxa digital de serveis integrats): proporciona 64 Kbps

El personal docent i de gestió

amb capacitat d'arribar a 128

accedeix per una xarxa pròpia amb

Kbps. Ofereix dos canals que

un número 900 que els ofereix

permeten mantenir la connexió

connexió gratuïta. El servidor

amb la intranet sense bloquejar la

d'accés remot s'ha renovat per a

línia telefònica.

oferir fins a 240 connexions simultànies i millorar la qualitat de la

- ADSL (línia d'abonat digital

connexió.

asimètrica): ofereix una connexió de dades permanent a alta

El nucli de la xarxa s'ha renovat

velocitat, fins a 2 Mbps, damunt un

completament i, per tant, s'ha

aparell de coure convencional.

millorat la seguretat i la fiabilitat del

Durant aquest curs aquesta

servei amb dues línies de tallafocs de

tecnologia s'ha popularitzat entre

fabricants diferents.

els estudiants.

85

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Club de Graduats i Antics Estudiants de la UOC

- Són capaces d’invertir grans dosis d’esforç personal davant els reptes.

- Tenen mentalitat innovadora i creativa.

- Mantenen valors i comportaments ètics en la seva actuació

El Club afavoreix el manteniment de vincles entre els antics estudiants titulats per la UOC, els dóna accés a la borsa de treball i obre els canals de comunicació amb els estudiants no matriculats durant algun semestre.

professional.

- Són autodisciplinades i bones gestores del seu temps.

- Estan capacitades per a gestionar alts volums d’informació - Són coneixedores i usuàries avançades de les noves tecnologies i dels mitjans

El BBVA ha patrocinat la realització

multimèdia.

del Club UOC mitjançant l’acord de

- Són pioneres del treball en xarxa.

col·laboració establert el juny del

- Són flexibles a l’entorn i als canvis.

1999.

La UOC ja té 1.838 graduats i és per El perfil de les persones formades a

això que ha creat el Club de

la UOC és idoni per a esdevenir

Graduats i Antics Estudiants de la

partícips actius d'una emergent

UOC, amb l'objectiu d'oferir-los una

societat del coneixement.

via de continuïtat formativa i de vincles professionals i culturals amb

Els nostres estudiants adquireixen el

la nostra universitat.

talent per a gestionar la informació i el coneixement en la xarxa i així

Actualment tenim el nombre següent

aprenen a aprendre, i conformen

d'estudiants graduats per estudis:

finalment un perfil de persones caracteritzades pels trets següents: Estudiants graduats

- Són sensibles a l’aprenentatge constant.

Ciències Empresarials

159

- Estan compromeses amb la millora del seu talent.

Administració i Direcció d'Empreses Psicopedagogia

270

Dret

28

Humanitats

11

Filologia Catalana

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

85

2

Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió

10

Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes

21

Documentació

57

Formació Continuada

1.195

Total

1.838

86

Al llarg del curs, els membres del

Durant aquest últim any hem iniciat

Amb un caràcter més especial, vam

Club UOC han tingut accés als

les visites d’estudi a empreses

organitzar el sopar de retrobament

serveis de biblioteca, a espais

modèliques de diferents sectors

dels estudiants del grup pilot de

professionals, als fòrums temàtics,

empresarials. Amb un total de quatre

Psicopedagogia amb un total de 57

als espais per a compartir activitats,

visites i 109 estudiants, hem visitat

assistents. A més, els membres de la

a l'àrea professional des de la qual

l'empresa d’automòbils Seat de

comunitat UOC han pogut participar

s'accedeix a directoris, col·legis

Martorell, el Port de Barcelona, el

periòdicament en sortides lúdico-

professionals i espais compartits per

centre d’impressió i logística del

culturals: cap de setmana

a intercanviar experiències, a la

Grup Zeta i el centre cultural

d’aventura, visita guiada al "Girona,

borsa de treball, a la cooperativa de

CaixaFòrum de Barcelona.

temps de Flors", curs de tast a Vilafranca, visita guiada al

consum, a una selecció de recursos El dia 4 de desembre vam inaugurar

"Montblanc medieval" i la ja típica

als serveis necessaris per a la

la Comunitat de Teatre de la UOC,

CalçUOCtada, en són alguns

represa dels estudis i els tràmits

la primera comunitat especialitzada

exemples. Un total de sis activitats

acadèmics, etc., i també han tingut

formada per un grup de persones

amb un total de 102 assistents.

la possibilitat de contactar amb

amb una afinitat d'interessos que

associacions diverses.

comparteixen recursos, idees,

Enguany també hem organitzat les

opinions o interrogants per a

activitats lúdiques i culturals que

A més han gaudit de l’espai

aprendre compartint i multiplicar els

emmarquen l’Acte de Graduació

Avantatges. El Club presenta en

seus coneixements. Els inscrits a la

a Reus dels estudiants de la UOC.

aquest espai el concert amb 60

comunitat, un total de 500, han

entitats culturals (museus, teatres,

gaudit d’un espai virtual i de quatre

I, finalment, a l’estiu vam col·laborar

cinemes, etc.) que ens ofereixen

activitats presencials (visita guiada i

amb la Universitat Oberta d’Estiu

descomptes permanents en les

xerrada amb actors al Teatre

organitzant dos debats virtuals

entrades; per altra banda, s’han

Nacional de Catalunya, participació

dinamitzats per experts i dues

repartit un total de 4.518 entrades

com a públic al programa Set de nit

activitats presencials per a tres dels

per a obres concretes (gratuïtes o

de TV3, assistència a la gravació de

seus cursos, amb un total de 50

amb descomptes importants) entre

Plats bruts i participació a les

participants.

setembre del 2001 i juny del 2002. A

converses i xats del Grec), amb una

més, a l'espai Avantatges hi ha

assistència d’uns 150 membres de la

En totes aquestes activitats han

permanentment al voltant de 170

UOC.

participat 605 membres del Club

a Internet, al tauler de petits anuncis,

empreses (des de llibreries fins a

UOC.

botigues de joguines) que ofereixen descomptes especials als membres de la comunitat UOC.

87

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Jornades Virtuals

Participants Introducció a l'escriptura jeroglífica egípcia Del 17 al 24 de setembre del 2001

33

El ritme d’innovacions i novetats de

Del 12 al 22 d’abril del 2002

14

tot tipus que contínuament apareixen

Coordinador: Josep Cervelló

en els continguts dels diferents

Com gestionar la negociació col·lectiva

camps professionals va fer necessari

De l’1 al 5 d’octubre del 2001

que la Universitat es plantegés la

Coordinador: Jesús Moncada

7

programació d’unes jornades formatives que permetessin als titulats i professionals actualitzar-se i posar-se en contacte amb les

Aplicació del model EFQM Del 15 al 19 d’octubre del 2001

persones que són les més expertes

Introducció a l'arquitectura del lloc web

o que lideren aquestes innovacions i

Del 5 al 9 de novembre del 2001

canvis. Aquesta nova acció formativa

Coordinador: Alain Jordà

són les Jornades Virtuals.

12

E-sourcing Del 26 al 30 de novembre del 2001

El format d’aquestes jornades

13

Coordinador: Joaquim Membrado

6

Coordinador: Ramon Puente

permet la participació de manera no presencial i asíncrona i, alhora,

Com manejar l’estrès

fomenta els vincles entre titulats i

Del 5 al 15 d’abril del 2002

professionals per tal que es puguin

Coordinador: Joan Cornet

constituir fòrums d’intercanvi que

Estratègies pedagògiques per a la reducció de la conflictivitat

contribueixin a la progressió

Del 22 al 25 d’abril del 2002

professional dels titulats de la UOC.

Coordinadora: Marta Burguet

Les Jornades Virtuals són accions

Com millorar la nostra intel·ligència emocional

de formació de vuit hores de durada

Del 26 d’abril al 6 de maig del 2002

durant una setmana sobre temes

Coordinador: Joan Cornet

molt diversos.

Comunicació en el desenvolupament personal Del 3 al 5 de maig del 2002

27

11

45

17

Coordinador: Joan Cornet El tractament de les imatges digitals: del llapis al ratolí Del 3 al 5 de maig del 2002

10

Coordinador: Feliciano Villar La gestió del nostre temps Del 10 al 20 de maig del 2002

19

Coordinador: Joan Cornet Total de participants

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

214

88

Recerca

Aquest espai és un projecte de futur

Tecnologia, Josep Piqué, a la UOC el

per a la investigació a Europa que

7 d'octubre per a conèixer l'IN3.

aspira a crear un mercat interior de la

Piqué va mantenir una reunió amb el

Internet Interdisciplinary Institute

ciència i de la tecnologia que fomenti

rector, Gabriel Ferraté; amb el

(IN3)

la qualitat científica, la competitivitat i

conseller delegat del Grup Planeta,

la innovació mitjançant una millor

José Manuel Lara Bosch; amb la

cooperació i coordinació entre els

vicerectora de Recerca, Imma

agents interessats en tots els àmbits.

Tubella, i amb el director de l'IN3, Ramon O'Callaghan. En aquesta

Durant l'any 2002, l'IN3 ha centrat els esforços a consolidar la seva

Davant aquest escenari, s'ha

trobada, el responsable del Ministeri

estructura i les seves línies de

dissenyat una estratègia molt més

de Ciència i Tecnologia va fer públic

recerca.

ambiciosa que la mera participació

el suport del Govern a l'IN3. Així

en projectes focalitzats o

mateix, va subratllar que l'IN3 "és

Com a element clau, cal esmentar la

tradicionals, previsiblement en via de

pioner no només a l'Estat espanyol,

col·locació de la primera pedra, el

desaparició, amb la intenció de

sinó a tot el món". Segons el

dia 8 de febrer del 2002, del nou

continuar tenint un bon

ministre, "l'ajuda a la UOC permetrà

edifici de l'IN3, situat al Parc

posicionament en el marc dels

consolidar la societat de la

Mediterrani de la Tecnologia de

projectes europeus per als propers

informació a Espanya, que és un

Castelldefels. El Parc Mediterrani de

anys.

objectiu prioritari del Govern".

per la Generalitat de Catalunya i la

El punt de partida es concreta en la

Amb aquest objectiu, durant l'any

Universitat Politècnica de Catalunya

participació en els cinc projectes

2002 l'IN3 ha fomentat l'assentament

amb la voluntat d'englobar projectes

roadmaps aprovats a la vuitena

dels eixos d'activitat següents: la

de formació, de recerca i de

convocatòria del V Programa Marc.

recerca bàsica, la recerca aplicada i

transferència de tecnologia.

Aquests roadmaps són la llavor que

la innovació, i la transferència. L'eix

ha sembrat la Comissió Europea

de recerca se centra en l'activitat

En aquesta mateixa línia de

amb l'objectiu de crear les futures

duta a terme en el marc de projectes

consolidació, l'IN3 ha continuat amb

xarxes d'excel·lència i els projectes

de recerca bàsica i en el marc del

una activitat de posicionament en

integrats del VI PM. L'IN3 ha

programa de doctorat. En l'àmbit de

relació amb el VI Programa Marc de

participat en dos grans àmbits:

la innovació o recerca aplicada,

la Comissió Europea (VI PM). El nou

l'aprenentatge virtual (e-learning) i la

s'han desenvolupat projectes

programa s'ha marcat com a

socioeconomia.

orientats al disseny de models,

la Tecnologia és un projecte impulsat

mètodes i sistemes per a la resolució

objectiu contribuir a la creació d'un autèntic espai europeu de recerca.

També en l'esfera estatal és un

de problemes específics en les

objectiu prioritari la consolidació de

diferents disciplines. I, finalment, la

la participació de l'IN3 en la

transferència de tecnologia i

convocatòria del Plan Nacional de

metodologia ha estat significativa,

Investigación Científica, Desarrollo e

sobretot en l'àmbit de l'aprenentatge

Innovación Tecnológica 2000-2003,

virtual.

en la qual la societat del coneixement es presenta com una acció estratègica en el Programa Nacional de Socioeconomía. En aquesta línia, cal esmentar la visita del ministre espanyol de Ciència i

89

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

La recerca bàsica

Entre els nous projectes, cal

L'E-MATH, coordinat pel professor

esmentar els dos roadmaps aprovats

Ángel Alejandro Juan, es planteja

per la Comissió Europea en l'àmbit

l'objectiu de fomentar i difondre la

de la socioeconomia. L'un, coordinat

utilització i integració de les eines

En l'àmbit de la recerca bàsica, cal

pel doctor Ramon O'Callaghan, és el

tecnològiques actuals (programari

esmentar projectes que han

projecte "Growth-Nodes in a

especialitzat i Internet) en els

continuat la seva activitat durant

Knowledge-Based Europe" (G-NIKE),

programes de diverses assignatures

l'any 2002, com ara el Projecte

el qual analitza la naturalesa i la

quantitatives en el marc de diverses

Internet Catalunya, projecte de

dinàmica dels nous pols de

titulacions universitàries. El projecte

recerca pluridisciplinari sobre la

creixement en xarxa a Europa sota

"Plataforma de protecció d'imatges

societat de la informació a

l'efecte de les tecnologies de la

digitals" (Pla PID), coordinat pel

Catalunya, codirigit pel doctor

informació i la comunicació. L'altre

doctor Jordi Herrera, crearà una

Manuel Castells i la doctora Imma

és el projecte "Roadmap to

plataforma per a la protecció del

Tubella; el projecte regional IST,

Communicating Knowledge Essential

copyright d'imatges digitals. Aquesta

coordinat pel doctor Jordi Vilaseca,

for the Industrial Environment",

plataforma permetrà, de manera

que té com a objectiu l'estudi dels

coordinat pel professor Agustí

integrada, l'avaluació i certificació de

indicadors del desenvolupament de

Canals, que treballa en l'elaboració

sistemes de protecció del copyright

l'e-government i l'e-business en les

d'un mapa estratègic o per al

basats en tècniques de marques

regions europees; el projecte

desenvolupament futur en el context

d'aigua i el seu ús en línia per part

Streamobile, coordinat pel doctor

de l'aprenentatge organitzacional,

dels usuaris.

Jordi Herrera, que ha treballat sobre

relatiu a la formació d'enginyers i

el concepte de seguretat en entorns

treballadors del coneixement.

Finalment, el projecte "www.europadiversa.com", coordinat

mòbils; el projecte "Interacció i influència educativa: la construcció

D'altra banda, el projecte "Learning

per la doctora Adela Ros, s'orienta

del coneixement en entorns

in Virtual Integrated University

a promoure un espai virtual al voltant

electrònics d'ensenyament i

System" (LIVIUS), coordinat pel

del qual s'estructuri gradualment

aprenentatge", amb l'objectiu

professor Carles Sigalés, té com a

una xarxa de contactes de dimensió

d'identificar i descriure els

objectiu crear un model propi

europea i internacional per a

mecanismes d'influència educativa

d'organització i un model

compartir informació i recursos de

en entorns formals d'ensenyament i

psicopedagògic universitari que

manera permanent sobre la diversitat

aprenentatge que empren formes

inclogui universitats tradicionals,

cultural en el marc europeu.

d'interacció no presencial amb el

universitats a distància i companyies

suport de les TIC. Aquest projecte

de telecomunicacions, per compartir

està coordinat pel doctor César Coll,

el saber fer (know-how) tecnològic

de la Universitat de Barcelona, i

i les competències

integrat per dos subprojectes, el de

psicopedagògiques i organitzatives.

la mateixa UB i el de la UOC, que té com a investigadora responsable la

La doctora Adriana Gil coordina el

doctora Elena Barberà.

projecte "La identitat i el consum de les TIC en adolescents en espais públics i privats de lleure", amb l'objectiu d'esclarir quines són les dinàmiques del consum de les TIC dels adolescents de Barcelona en espais de lleure i en espais virtuals.

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

90

Càtedres de recerca

El projecte "La pell de la web" i el

comprendre les dinàmiques dels

projecte "Lluca" s'emmarquen en la

visitants mitjançant la integració de

càtedra Telefònica, coordinada

les dades obtingudes en un arxiu

per la doctora Agnès Vayreda i per la

general i creuant-les amb altres

Cal esmentar també l'activitat duta

doctora Elisenda Ardèvol. El primer

dinàmiques ja conegudes.

a terme en el marc de les càtedres

d'aquests projectes se centra en

de recerca: la càtedra Telefònica de

l'anàlisi dels fòrums virtuals com a

La càtedra IBM/"la Caixa",

Comunitats Virtuals i la càtedra

espais de sociabilitat en línia i té com

coordinada pel doctor Julià

IBM/"la Caixa".

a objectiu contextualitzar els fòrums

Minguillón, treballa per definir una

en el seu medi, és a dir, comprendre

plataforma per a la creació de

quin és el seu paper a la xarxa.

materials docents interactius d'aprenentatge en xarxa adaptats a

L'altre projecte, anomenat "Lluca",

les necessitats particulars de cada

està dedicat a l'estudi de la

usuari. Els projectes que s'estan

intervenció dels usuaris d'Internet en

duent a terme són: el tutor

una pàgina web (concretament

intel·ligent, el corrector automàtic, les

analitza el comportament dels

prestatgeries virtuals i el web mining.

visitants del web de la UOC).

L'anàlisi d'aquestes dades ajudarà a

Convocatòria de projectes de l'IN3

universitari: el cas de la Universitat

Aportant una visió més social de

Oberta de Catalunya", coordinat per

l'aprenentatge virtual, el projecte

la doctora Montse Guitert i destinat a

"Estudi de les implicacions socials,

desenvolupar metodologies

polítiques i econòmiques per a un e-

La convocatòria de projectes de

d'aprenentatge i treball cooperatiu en

learning de qualitat" es proposa

l'IN3 per a l'any 2002 s'ha plantejat

entorns virtuals d'àmbit universitari, a

contribuir a la consolidació d'un marc

amb l'objectiu de finançar projectes

partir de la descripció d'experiències

integrat de recerca i d'una xarxa

de recerca vinculats als efectes, l'ús

educatives en marxa, amb l'anàlisi

d'investigació en els aspectes socials,

i les aplicacions de les tecnologies

dels fenòmens que intervenen en el

polítics i econòmics de l'aprenentatge

de la informació i la comunicació, el

procés de l'aclariment de les

virtual. Aquest projecte està coordinat

seu impacte sobre els individus, les

relacions i dels descobriments dels

per la doctora Adela Ros.

organitzacions i la societat i les

processos crítics subjacents.

En el camp de la gestió del

repercussions econòmiques, polítiques i socials. La Comissió de

En aquest mateix àmbit, la doctora

coneixement, el projecte coordinat

Recerca de l'IN3 ha aprovat un total

Elena Barberà coordina el projecte

pel doctor Mario Pérez-Montoro,

de dotze projectes de recerca.

"Pautes per a l'anàlisi de la

amb el títol "Identificació cognitiva i

interacció en entorns virtuals

estàndards metodològics en la gestió

En l'àmbit de l'aprenentatge virtual,

d'aprenentatge: dimensions

del coneixement a les organitzacions",

cal esmentar el projecte

rellevants i instruments d'avaluació".

es planteja un doble objectiu. D'una

"L'aprenentatge i el treball

La seva principal finalitat és

banda, elaborar una definició de

cooperatiu en un entorn virtual

l'elaboració i la validació

coneixement que permeti identificar i

d'instruments d'anàlisi de la qualitat

discriminar eficaçment ítems de

educativa en entorns formals

coneixement en el marc de les

d'ensenyament i aprenentatge que

organitzacions. D’altra banda, i

utilitzen formes d'interacció no

vinculat a aquest primer objectiu,

presencials, amb el suport de les

dissenyar una metodologia

noves tecnologies de la informació i

d'implementació que serveixi com a

la comunicació.

model de directrius per als projectes de gestió del coneixement a les organitzacions.

91

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

En l'àmbit del dret s'ha posat en

Des d'una perspectiva més genèrica,

El projecte "La psicologia de la salut

marxa el projecte "Propietat

el projecte "L'impacte de les noves

i de la qualitat de vida en la societat de

intel·lectual i ensenyament a

tecnologies sobre la política

la informació i del coneixement" es

Internet", coordinat per la doctora

democràtica: actors, estratègies i

defineix com un estudi exploratori

Raquel Xalabarder i orientat a l'estudi

institucions" estableix un doble

de la relació de la societat de

de les qüestions de propietat

objectiu: en primer lloc, contribuir a

la informació i el coneixement amb

intel·lectual en relació amb l'ús

l'estudi de l'impacte de les noves

els aspectes psicològics de la salut

d'obres protegides per a dur a terme

tecnologies en les transformacions

i la qualitat de vida. Està coordinat

l'activitat docent i de recerca a través

dels processos polítics democràtics

per la doctora Lourdes Valiente.

de les xarxes digitals (Internet); i el

en les democràcies avançades; en

projecte "Information Technology and

segon lloc, especificar les relacions

Finalment, i des d'un vessant més

Privacy at Work", que té com a

existents entre l'ús que els actors

tecnològic, el projecte

objectiu comparar de quina manera

sociopolítics fan de les noves

"Desenvolupament, avaluació,

els sistemes legals de set països

tecnologies i les característiques del

experimentació i aplicació de

diferents (Brasil, França, Alemanya,

context institucional en el qual actuen.

tècniques per a la traducció

Itàlia, Espanya, Regne Unit i Estats

automàtica no supervisada i el

Units) estan començant a reaccionar

En l'àmbit de la cultura digital, el

tractament de la informació textual",

davant dues qüestions, estretament

projecte "Creació de models i

coordinat pel doctor Salvador

interrelacionades, que han estat

avaluació i seguiment de plataformes

Climent, té l'objectiu final de crear o

profundament afectades per les

virtuals per a la difusió,

millorar les aplicacions de

noves tecnologies: el control dels

documentació i comunicació

processament del llenguatge.

treballadors i el processament de

d'institucions culturals i del

dades personals dels treballadors.

patrimoni", coordinat per la doctora

Aquest darrer projecte està coordinat

Glòria Munilla i el doctor Cèsar

pel doctor Mark Jeffery.

Carreras, té com a objectiu avaluar l'aplicació de les tecnologies de la

També en l'àmbit del dret, el projecte

informació i la comunicació en la

"Societat de la informació i dret

documentació i difusió en l'àmbit

penal. Política criminal en el context

dels museus i altres institucions i

de la globalització", coordinat per

centres d'interpretació del patrimoni.

Óscar Morales, es proposa assolir dos objectius principals: l'estudi

El projecte "Estudis literaris i

general de la delinqüència

tecnologies digitals", coordinat per

informàtica, amb un estudi jurídic

la doctora Laura Borràs, es proposa

comparat de les necessitats de tutela

una recerca orientada a l'aplicació

penal en relació amb la delinqüència

dels sistemes informàtics interactius

tecnològica i la realitat del dret

que integren les morfologies de la

positiu nacional, internacional i

informació a la literatura i, alhora, una

supranacional sobre la matèria; i

anàlisi crítica al voltant de les

l'estudi general sobre la

repercussions implícites en aquesta

responsabilitat dels prestadors de

aplicació.

serveis d'Internet, amb un estudi transversal del règim de responsabilitat dels prestadors de serveis d'Internet pels continguts dels usuaris que naveguen o s'allotgen en els seus servidors.

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

92

La innovació i la recerca aplicada

També cal destacar altres projectes

Entre els nous projectes destaca la

iniciats en convocatòries anteriors

línia de col·laboració amb el sud-est

que es mantenen en plena activitat:

asiàtic amb projectes com

el projecte Metacampus treballa per

"Developing EU-China e-Learning

Els projectes que s'han

dissenyar, desenvolupar i avaluar un

Models and Capacities" (DEC

desenvolupat en el marc de l'activitat

mercat digital (marketplace) per a la

eLEARN), que es proposa

d'innovació responen a la voluntat

selecció, la compra i el lliurament de

desenvolupar un model

de millorar el model pedagògic i la

recursos d'aprenentatge al llarg de la

d'aprenentatge virtual comú per a la

infraestructura tecnològica de

vida al servei dels ciutadans

Xina i la UE; i el projecte "Connecting

l’aprenentatge virtual a la UOC. Els

europeus; el projecte "Cultural

Southeast Asia & Europe e-Learning

projectes de recerca aplicada han

Objects in Networked Environments"

Models" (CAE-eLEARN), que es

contribuït a mantenir el paper de

(COINE) donarà com a resultat un

planteja incrementar la comprensió

pioners en l'àmbit de l'aprenentatge

sistema de dominis locals a escala

de la cultura del sud-est asiàtic i dels

virtual a escala europea.

europea amb elements propis de

sistemes d'educació oberts i a

cada cultura, ja que el que es vol és

distància, els seus valors i models

En aquesta línia, s'ha participat en

fomentar la comprensió entre les

pedagògics i el sistema IT&C

tres dels quatre roadmaps destacats

diferents realitats culturals.

mitjançant la col·laboració entre Europa i el sud-est asiàtic.

per la Comissió Europea en l'àrea de l'aprenentatge virtual:

L'objectiu del projecte COSTER és crear un recurs multilingüe basat en

També s'ha iniciat aquest any 2002

– El projecte "eLearning Thematic

un sistema de presa de decisions

el projecte "Developing a European

Network" (ElearnTN) té com a

que permeti a un ampli ventall de

eLearning Observation System"

objectiu aprofundir en l'ús de les

professionals (productors i

(DELOS), que té com a objectiu

noves tecnologies en l'àmbit de

dissenyadors de material educatiu

desenvolupar un observatori europeu

l'educació superior i crear un grup

multimèdia, institucions i proveïdors

sostenible de les experiències i

d'investigació ampli que treballi en

de continguts) calcular fàcilment i

institucions en l'àmbit de

la recerca sobre l'ús de les TIC en

ràpidament les despeses de

l'aprenentatge virtual per a contribuir

l'educació a distància superior.

producció d'una aplicació multimèdia

a la presa de decisions per part dels

de qualsevol tipus: cintes de casset

agents polítics, socials i econòmics.

– El projecte TIME2LEARN, per la seva banda, aspira a reduir el

o de vídeo, pàgines web, CD-ROM, etc.

"temps d'execució" en l'àmbit europeu relatiu a la creació, distribució i adquisició de coneixement mitjançant les TIC. – El projecte "Learning Grid of Excellence Working Group" es planteja facilitar l'establiment d'una infraestructura representativa europea d'aprenentatge que doni suport a un intercanvi sistemàtic d'informació i a la creació d'oportunitats de col·laboració entre diferents actors.

93

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

La transferència

Durant l'any 2002 s'ha continuat

de Política Lingüística i l'Institut

treballant amb institucions com

Català d'Ensenyament Secundari

la Universidad Virtual de Quilmes

a Distància (ICESD), entre altres.

(Argentina), la Fundación En aquesta línia d'activitat, s'ha

Universitaria-CEIPA (Colòmbia),

Algunes de les institucions amb què

treballat per estendre l'experiència

la F@c (consorci d'universitats

s'ha iniciat la col·laboració són

de la Universitat en entorns virtuals

franceses), l'Escuela Nacional de

el Departament de Benestar Social

d'aprenentatge i posar el seu

la Judicatura (República Dominicana),

de la Generalitat de Catalunya i la

innovador model pedagògic,

la Universidad Interamericana de

Fundació CIREM (Centre d'Iniciatives

tecnològic i metodològic a l'abast

Costa Rica i Panamà, la Universidad

i Recerques Europees

d'institucions d'arreu del món

Técnica Particular de Loja (Equador),

a la Mediterrània).

interessades en l'ús i la incorporació

l'Instituto de Empresa (Espanya),

de l’aprenentatge virtual.

l'Instituto de Neurociencias y de Salud Mental (INSM, Espanya), l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona (IMEB), la Direcció General

Noves incorporacions

Durant l'any 2002 s'ha incorporat a

L'altra incorporació ha estat la de

l'equip d'investigadors de l'IN3 el

Jeroen Peijnenburg (Master's Degree

professor Max Boisot, com a

in Information Management i

investigador a temps parcial i com a

Engineer Business Management) com

coordinador de la línia de recerca de

a coordinador de projectes. La seva

l'IN3 sobre gestió del coneixement.

activitat es concreta en la coordinació

Boisot és associate fellow al

del projecte CAE-eLEARN, en el

Templeton College de la Universitat

marc dels projectes de cooperació

d'Oxford i senior researcher al Sol

amb el sud-est asiàtic.

Snider Center for Entrepreneurial Research, The Wharton School

Cal esmentar també la vinculació de

(Universitat de Pensilvània). En

Raine Koskimaa, professor de la

aquests moments, les seves

Universitat de Turku (Finlàndia),

investigacions es focalitzen en el

investigador i expert en literatura

camp de la gestió del coneixement.

digital, a la línia de recerca sobre literatura i noves tecnologies arran de

La seva activitat a l'IN3 es concreta

la seva participació en la jornada de

en la participació en el projecte

treball "Cartografies de l'hipertext",

europeu "Growth-Nodes in a

organitzada pel grup de recerca

Knowledge-Based Europe" (G-NIKE).

HERMENEIA.

En el marc del programa de doctorat dissenyarà i impartirà un curs centrat en la gestió del coneixement i s'encarregarà de supervisar dues tesis doctorals. S'implicarà també com a assessor en el disseny del futur màster de la UOC en gestió del coneixement.

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

94

Investigadors visitants

El mes de juny del 2002, entre els

Sociologia de la Universitat de

dies 16 i 23, el professor Barry

Toronto (Canadà) i director del

Wellman va fer una estada a la UOC

NetLab, un institut de referència

amb l'objectiu de redactar un capítol

sobre Internet. Ha fet diversos

de l'informe d'investigació Projecte

estudis sobre sociabilitat en línia,

Internet Catalunya. Wellman és

comunitats virtuals i l'impacte

professor del Departament de

d'Internet a la vida quotidiana.

L'R+D+I. Evolució dels fons

Origen dels recursos per institucions

econòmics

finançadores

Projectes Administració central Administració autonòmica Administracions locals

76 144 6

Unió Europea

246

Empreses

306

Total

778

Xifres en milers d'euros.

Distribució dels recursos segons

Projectes

el tipus d'actuació Projectes d'R+D+I

715

Infraestructura

38

Personal d'R+D+I

15

Altres accions

10

Total

778

Xifres en milers d'euros.

95

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Difusió

El portal de la UOC

Aquest curs, la UOC ha multiplicat

que analitzen l'impacte d'Internet a la

els seus esforços per difondre el

societat catalana. En total, més de

coneixement que genera, per a la

300 continguts d'alta qualitat

qual cosa ha donat un èmfasi

generats per autors de prestigi com

especial a les aportacions de baixa

ara Roy Ascott, Tony Bates, Antoni

obsolescència que permetin

Muntades, Joan Prats, Joaquim

estabilitzar i difondre el coneixement

Agut, Philippe Bootz, Manuel Campo

universitari. Aquesta funció l'ha

Vidal, Claudio Dondi, Joan Clos,

desenvolupat amb diversos formats,

José Manuel Lara, Michael G. Moore,

que van des de l'article de fons fins

Alfons Cornella, Joan Majó, Agustí

a, per exemple, la magnitud del

Canals, Xavier Berenguer, Martha

projecte PIC, liderat pel professor

Stone, Jordi Vilaseca, Santiago de

Castells, que en el seu primer

Torres, Vicent Partal, Carles Sigalés o

informe de recerca ha aportat més

el ja esmentat Manuel Castells.

de 500 pàgines i centenars de taules

Obsolescència

Baixa

Català

Castellà

Anglès

Articles

82

81

18

181

Ponències

47

21

8

76

Conferències

17

16

7

40

Working papers

2

5

2

9

Cròniques i ressenyes

4

2

0

6

Debats

4

3

0

7

Entrevistes

3

1

0

4

Lliçó inaugural

1

1

1

3

Informe de recerca

1

1

0

2

Treball final de carrera

1

1

0

2

Avançament editorial

0

2

0

2

115

0

0

115

277

134

36

447

Agenda d'esdeveniments

175

160

80

415

Enllaços recomanats

135

110

26

271

Notes de premsa

124

93

0

217

Total general

711

497

142

1.350

Pàgines Lletra

Alta

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

96

A aquests formats cal afegir aquella

Actualment, l'espai de l'Observatori

Durant un mes, el Servei va acollir

altra activitat de difusió de més

Econòmic és en fase de redisseny i

una becària en pràctiques seguint el

actualitat i, per tant, més efímera; és

d'evolució cap a l'Observatori de la

conveni de col·laboració amb la

a dir, Internet. Durant aquest curs, la

Nova Economia (ONE).

Universitat Autònoma de Barcelona

UOC ha destacat al seu portal uns

per a la realització de pràctiques dels

350 esdeveniments significatius i ha

El Servei Lingüístic, per mitjà del

alumnes del postgrau en Correcció i

recomanat un total de 225 enllaços;

portal de la UOC, té com a objectiu

qualitat lingüística de la UAB.

tot plegat representa una informació

principal donar suport a les

de referència per a entendre la

necessitats lingüístiques de la

En el marc de la Xarxa d'Universitats

societat de la informació i la seva

Universitat i cobrir les mancances

Joan Lluís Vives, el Servei Lingüístic

vinculació amb les diverses

que hi ha en aquest camp. El treball

participa activament en les activitats

disciplines del coneixement

es desenvolupa bàsicament en dos

interuniversitàries de la Comissió

compreses a la UOC.

àmbits: el de l'assessorament

Tècnica de Llengua, especialment en

i el de la formació.

la Subcomissió de Programes de Suport a la Traducció. Enguany s'ha

Durant el curs 2001-2002, l'Observatori Econòmic ha

S'ha organitzat la convocatòria

organitzat un curs de gestió de

continuat consolidant-se com un

d'octubre del 2001 de les proves per

projectes de traducció per als serveis

espai de referència per al seguiment

a obtenir els certificats

lingüístics universitaris.

de l'activitat econòmica nacional

interuniversitaris de coneixements en

i internacional.

llengua catalana homologats per la

El Servei també participa en la

Direcció General de Política

Comissió Interuniversitària de

Com a principals novetats ressalten

Lingüística i s'ha participat en les de

Formació en Llengua Catalana

la consolidació de l'espai de

febrer i juny del 2002.

(CIFOLC), que té com a objectiu l'elaboració, avaluació i organització

destacats i la continuació de la difusió de la recerca en nova

Pel que fa a l'elaboració de criteris

de les proves interuniversitàries per a

economia i e-business de

lingüístics, juntament amb l'Àrea

l'expedició dels certificats de llengua

l'Observatori de la Nova Economia

Estratègica Tecnològica, s'ha

catalana homologats per la Direcció

(ONE).

participat en l'elaboració d'un

General de Política Lingüística, a

glossari en català, espanyol i anglès

més de la participació en projectes

per a l'apartat Model tecnològic que

d'interès comú.

es pot consultar des del portal de la Universitat. El glossari s'ha elaborat seguint els criteris terminològics bàsics que s'han redactat al Servei per als materials didàctics i per als documents de la Universitat.

97

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Alguns exemples que permeten visualitzar l'activitat del portal són els següents:

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

98

Activitats, taules rodones, jornades i conferències

Del 30 de juliol al 6 d'agost del 2001

30 de gener del 2002

Viatge del rector Gabriel Ferraté

Presentació del rector Gabriel Ferraté

a Xile

i els consellers en cap i de Treball,

Activitats institucionals

Artur Mas i Lluís Franco, Visita de diferents institucions

respectivament, de l'espai

relacionades amb l'educació

ocupacional en línia (e-Cifo)

i les universitats xilenes Conferència a la Universitat

Lloc: Palau de la Generalitat

de Las Américas 8 de febrer del 2002 29 de setembre del 2001

Col·locació de la primera pedra de

Acte de graduació dels estudis

l'edifici de l'Internet Interdisciplinary

homologats de la UOC

Institute (IN3) al Parc Mediterrani de la Tecnologia de Castelldefels

Lloc: Teatre Bartrina de Reus Col·laboració: Ajuntament de Reus,

Assistents: el president de la

Diputació de Tarragona i Caixa

Generalitat, Jordi Pujol; el rector de

Tarragona

la UOC, Gabriel Ferraté, i el conseller d'Universitats, Recerca i Societat del

4 d'octubre del 2001 Inauguració del curs acadèmic

Coneixement, Andreu Mas-Colell Lloc: Castelldefels

de la UOC 12 de març del 2002 "Reflexió sobre Internet i la llibertat

Aniversari de Lletra

en la lliçó virtual"

Celebració del primer aniversari

Conferenciant: Manuel Castells

del web més important sobre la literatura catalana

9 d'octubre del 2001 Lliurament del premi ICDE al ministre

Conferenciants: el rector de la UOC,

espanyol d'Afers Exteriors, Josep

Gabriel Ferraté, Jaume Subirana i

Piqué, en un acte a Madrid

l'escriptor Màrius Serra Lloc: Centre de Cultura

Lloc: Casa de América

Contemporània de Barcelona (CCCB) Organitza: Lletra, IN2, el

7 de novembre del 2001 Presentació del llibre de Manuel

Departament d'Activitats i Territori i el Departament de Rectorat

Castells Galaxia Internet Lloc: sala d'actes de la UOC 4 de desembre del 2001 Discurs del rector Gabriel Ferraté en agraïment al govern de Noruega pel lliurament dels premis ICDE a la millor universitat virtual i a distància i el premi individual a l'excel·lència Lloc: Oslo, Noruega

99

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Activitats de la Universitat

Taula rodona "Les religions truquen

The Antropology of Law

a la porta. La gestió del pluralisme Jornades

religiós en l'estat i l'empresa"

13 de desembre del 2001 Conferenciant: Dr. Simon Roberts,

I Jornada d'Iniciatives de Negoci a Internet de les Terres de Lleida

24 d'octubre del 2001

London School of Economics &

Lloc: sala d'actes del Centre

Political Science

de Suport del Barcelonès

Lloc: seu de la UOC (avinguda

Organitza: Estudis d'Humanitats i

del Tibidabo, 39, Barcelona)

Filologia de la UOC, juntament amb

Organitza: Estudis de Dret de la UOC

el Departament d'Activitats i Territori Formàtic, Modernitat Tecnològica

"100@ Una oportunitat per a les Terres de Lleida"

Seminari "Information Technology and Privacy at Work"

Febrer-maig del 2002 Lloc: Cambra Oficial de Comerç

Conferenciant: Dr. Jordi Vilaseca Lloc: Lleida

2 i 3 de novembre del 2001

i Indústria de Sabadell

Participació: Estudis d'Economia

Lloc: seu de la UOC (avinguda

Organitza: UOC i Cambra de Comerç

i Empresa

del Tibidabo, 39, Barcelona)

de Sabadell

Organitza: Estudis de Dret de la UOC

Coordinació: Estudis de Multimèdia i Comunicació de la UOC

Col·loqui Internacional sobre els Ibers a l'Ebre. Recerca i Informació Tardor del 2001

Seminari "Peace processes in

Col·laboració: "la Caixa"

Northern Ireland" Linguistics Proposals for the Future

Conferenciant: Glòria Munilla,

16 de novembre del 2001

membre del Comitè Científic

Conferenciant: Byron Bland,

i Organitzador

Associate Director Stanford Center

31 de maig i 1 de juny del 2002

Lloc: Tivissa

on Conflict and Negotiation

Conferenciants: Miquel Strubell

Organitza: Estudis d'Humanitats

Lloc: seu de la UOC (avinguda

i Isidor Marí amb el títol "The regime

del Tibidabo, 39, Barcelona)

of official and working languages of

Organitza: Estudis de Dret de la UOC

the institutions of European Union

of Europe

and Perspectives in view of the Jornades de Responsabilitat Civil

enlargement"

i Penal dels Protectors de Serveis

Lloc: Barcelona (seu de la Fundació

a Internet

Jaume Bofill) Organitza: Fundació Jaume Bofill,

22 i 23 de novembre del 2001

Eurocongrés 2000, Institut Linguapax

Direcció: Fermín Morales Prats,

del Centre Unesco i Estudis

catedràtic de Dret Penal de la UAB

d'Humanitats i Filologia de la UOC

Óscar Morales García, professor propi de la UOC Lloc: Col·legi d'Advocats de Barcelona Organitza: Estudis de Dret de la UOC, juntament amb l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona Col·laboració: Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

100

V Trobada d’Economia Aplicada

Curs de direcció i gestió de l'oficina

"Workshop du Réseau FREREF

"Economia del coneixement, ciutat i

bancària

NTIC: travail coopératif et NTIC en

competitivitat"

"Com s’han de llegir els indicadors

environnements ouverts de

macroeconòmics"

formation. Étude des cas de trois régions de la FREREF"

Juny del 2001 Conferenciants: Joan Trullén, Dr.

7 de juny del 2002

Josep Lladós i Rafael Boix

Conferenciant: Dr. Joan Torrent

9 i 10 de juliol del 2002

Lloc: Oviedo

Lloc: Universitat de Barcelona

Conferenciants: Montse Guitert

Participació: Estudis d'Economia i

Participació: Estudis d'Economia

i Ferran Giménez, coordinadors

Empresa

i Empresa

de la xarxa temàtica Fondation des Régions Européennes pour la

I Jornada Cicle Nova Ciutadania: Àmbit Local i Multiculturalitat

Recherche en Education et en Formation (FREREF) Lloc: Universitat Oberta de Catalunya

29 de juny del 2002

Organització: Estudis d'Enginyeria

Lloc: Teatre Auditori Felip Pedrell,

Informàtica i Multimèdia

Jardins de Salvador Videllet, 1 Tortosa Organitza: UOC i Coordinadora d'Entitats per la Immigració del Baix Ebre Col·laboració: Ajuntament de Tortosa, Fundació Jaume Bofill i Associació per a la Cooperació entre Cultures

Conferències i congressos

I Congrés Nacional de Comerç

6th ELA Doctorate Workshop

Electrònic Aplicat

"Supermarket Key Attributes and

"L’espera on line: cap a una

Location Decisions"

aproximació multidisciplinària a 20th World Conference on Open

l’estudi dels temps d’espera i la seva

Conferenciants: Rosa Colomé

Learning and Distance Education

repercussió en el comerç electrònic"

Perales i Daniel Serra Lloc: Monchy - St. Eloy, França

"Network usage in the network learning distance"

Conferenciants: Gerard Ryan i Dra.

Participació: Estudis d'Economia

Inma Rodríguez

i Empresa

De l'1 al 5 d'abril del 2002

Lloc: València

Conferenciants: Dr. Jordi Vilaseca,

Participació: Estudis d'Economia

Antoni Meseguer i M. del Mar

i Empresa

Location Decisions: A comparative

Sabadell Lloc: Düsseldorf

XII Congrés Nacional d’ACEDE "Supermarket Key Attributes and

Congress International Marketing

Participació: Estudis d'Economia

Meeting (BIMM): Europe a New

i Empresa

Domestic Market "Estratègia i negoci a Internet"

Study Between British and Spanish Consumers" Conferenciants: Rosa Colomé Perales i Daniel Serra

Conferenciant: Dra. Inma Rodríguez

Lloc: Palma de Mallorca

Lloc: Barcelona

Participació: Estudis d'Economia

Participació: Estudis d'Economia

i Empresa

i Empresa

101

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Debats d'educació

"El desenvolupament de l’economia

"Internet i psicologia. El futur ja és

del coneixement a Mèxic"

aquí"

Bofill a Barcelona

25 de febrer del 2002

9 de març del 2002

Organitza: Fundació Jaume Bofill

Conferenciant: Dr. Jordi Vilaseca

Conferenciant: José Gutiérrez

i la UOC

Lloc: Universitat de Guadalajara

Maldonado

(Mèxic)

Lloc: trobada de presentació a la

Participació: Estudis d'Economia

Universitat Autònoma de Barcelona

i Empresa

Organitza: Estudis de Psicologia

Lloc: Edifici de la Fundació Jaume

"De la vigilància tecnològica a la intel·ligència competitiva"

i Ciències de l'Educació 15 de setembre del 2001 Conferenciant: Pere Escorsa

Tribuna Oberta: "La borsa: funció, realitat i perspectives"

Lloc: trobada de presentació a la

Congrés d'e-learning: "Una oportunità" per la Universitat

Universitat Autònoma de Barcelona

5 de març del 2002

de Sàsser

Organitza: Estudis d'Informació

Conferenciant: Joan Hortalà,

"Lo svillupo della nuova economia in

i Documentació

president de la Borsa de Barcelona

Italia"

Presentació de l'acte: Jordi Vilaseca, "Internet in every life"

director dels Estudis d'Economia

13 i 14 de març del 2002

de la UOC

Conferenciant: Dr. Jordi Vilaseca

15 de novembre del 2001

Lloc: Hotel Don Cándido (Terrassa)

Lloc: Sàsser, Sardenya (Itàlia)

Conferenciants: Barry Wellman,

Organitza: Conveni de col·laboració

Participa: Estudis d'Economia

professor del Departament

entre l'Ajuntament de Terrassa,

i Empresa

de Sociologia de la Universitat

CECOT, Caixa Terrassa, Cambra

de Toronto

de Comerç de Terrassa, Diari de

Organitza: Departament de Doctorat

Terrassa i la UOC

de la UOC

4 d'abril del 2002 Tribuna Oberta: "La convergència

"La intel·ligència empresarial

"Cibercultures i psicologia social"

digital de l'electrònica de consum"

a la indústria mèdico-farmacèutica"

Conferenciant: Martín Mora Martínez, professor de la Universitat de Guadalajara (Mèxic)

7 de maig del 2002

Lloc: seu de la UOC (avinguda

26 d'octubre del 2001

Conferenciant: Alexandre Blasi,

del Tibidabo, 39, Barcelona)

Conferenciant: Ramon Maspons

vicepresident i conseller delegat

Organitza: Estudis de Psicologia

Lloc: Centre de Suport

de Samsung Electronics Iberia

i Ciències de l'Educació

del Barcelonès

Presentació de l'acte: Pere Navarro,

Organitza: Estudis d'Informació

alcalde de Terrassa

i Documentació

Lloc: Hotel Don Cándido (Terrassa)

"Democratitzacions en punt crític: el cas de Bolívia"

Organitza: Conveni de col·laboració "Cultural and ethical issues international distance education" 26 de novembre del 2001

entre l'Ajuntament de Terrassa,

8 d'abril del 2002

CECOT, Caixa Terrassa, Cambra

Lloc: seu de la UOC (avinguda

de Comerç de Terrassa, Diari de

del Tibidabo, 39, Barcelona)

Terrassa i la UOC

Organitza: Estudis de Dret i Ciències

Conferenciant: Tony Bates, director del Distance Education and Technology de la University of British

Polítiques de la UOC, juntament "Periodistes i documentalistes: una frontera cada cop menys clara"

Columbia

amb l'Institut Internacional de Governabilitat i el Departament de la Presidència de la Generalitat

Organitza: Departament de Doctorat

9 de març del 2002

de la UOC

Conferenciant: Vicent Partal Lloc: Trobada de presentació a la Universitat Autònoma de Barcelona Organitza: Estudis d'Informació i Documentació

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

102

Cicle de conferències a les biblioteques de Barcelona

"L'art a l'era digital" Conferenciant: Pau Alsina,

"The revival of Hebrew: language planning and colloquialization"

especialista de la UOC en net.art Del 18 d'abril al 20 de juny del 2002 Lloc: Biblioteca de Les Corts

25 de juny del 2002 Congrés Online Educa

Organitza: UOC i Xarxa de Biblioteques de la Diputació

Conferenciants: Moshe Nahir, professor del Departament de

Del 27 al 29 de maig del 2002

Lingüística de la Universitat

Lloc: Hotel Princesa Sofia

de Manitoba (Canadà)

"El projecte Lletra (revista virtual).

de Barcelona

Lloc: sala d'actes de la UOC

Una nova manera d'entendre la

Organitza: ICWE Berlín i Madrid,

Organitza: Estudis d'Humanitats

literatura catalana"

UOC

i Filologia de la UOC

Conferenciant: Jaume Subirana,

Col·laboració: Comisión Europea,

escriptor i coordinador de Lletra

Dirección General de la Sociedad

"Network culture: the cultural

de la Información, Aplicaciones de

politics of cybernetics

"L'amor en els temps d'Internet"

la Unidad de Multimedia para la

communications"

Conferenciant: Francesc Núñez,

Educación y la Formación, Comisión

professor de la UOC

Europea, Dirección General

25 de juliol del 2002

de Educación y Cultura

Conferenciants: Tiziana Terranova,

"Què és una biblioteca virtual" Conferenciant: Dora Pérez, responsable de la Biblioteca Virtual

professora de Media, Culture and "Globalització, transmigració i xarxes migratòries"

de la UOC

Film del Departament de Sociologia de la Universitat d'Essex Lloc: sala d'actes de la UOC

25 de juny del 2002

Organitza: grup de recerca

"Art i tecnologia"

Conferenciants: Ivan Light, professor

HERMENEIA dels Estudis

Conferenciant: Kepa Landa,

de la Universitat de Califòrnia (Los

d'Humanitats i Filologia

net.artista

Angeles) Lloc: sala d'actes de la UOC

"L'aprenentatge en la virtualitat"

Organitza: Estudis d'Humanitats

Conferenciant: Albert Sangrà,

i Filologia de la UOC

director acadèmic de la UOC

Concursos

3a. edició dels Premis UOC de Creació Virtual Participants: membres de la comunitat UOC Data: del començament del 2001 al 14 de desembre del 2001 Organitza: UOC Patrocinadors: Pioneer, Toshiba, Banco Santander Central Hispano i Marinva

103

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Cicles de cinema

III Cicle de Cinefòrum a Salt

19 i 26 de març del 2002, Girona

Projecció de pel·lícules de Charles

9, 11 i 16 d'abril del 2002, Salt

Chaplin

Conferenciants: Àngel Quintana, Pep Prieto, Imma Merino, Guillem Terribas

Projeccions:

i Narcís Mir

Monsieur Verdoux (1947)

Lloc: Cinema Truffaut, Girona

Luces de la ciudad (City lights, 1931)

Casa de Cultura Les Bernardes, Salt

El chico (The kid, 1921)

Organitza: UOC i Casa de Cultura

La quimera del oro (The gold rush,

Les Bernardes

1925)

Col·laboració: Ajuntament de Salt

El gran dictador (The Great Dictator, 1940)

Presentacions de Lletra

Presentació del llibre d'Anthony W. Bates

Presentació del llibre L'assessorament psicopedagògic a Catalunya. Trajectòria dels equips

4 de desembre del 2001 Presentació del llibre de Manuel

d'assessorament psicopedagògic

Conferenciants: Anthony W. Bates, Francisco Rubio i Albert Sangrà

13 de febrer del 2002

Lloc: sala d'actes de la UOC

Conferenciants: Pilar Sanlorien,

7 de novembre del 2001

Organitza: Rectorat, juntament amb

Manel Sánchez i Joan Bonals

Conferenciants: Manuel Campo Vidal

el Departament d'Activitats i Territori

Lloc: sala Bangemann de la UOC

i Manuel Castells

Col·laboració: Editorial Gedisa

Organitza: Estudis de Psicologia

Castells

i Ciències de l'Educació de la UOC,

Lloc: sala d'actes de la UOC Organitza: Rectorat, juntament amb el Departament d'Activitats i Territori

Presentació del llibre de Maia Vidalot

juntament amb el Departament d'Activitats i Territori Col·laboració: Editorial Graó

4 de desembre del 2001 Conferenciants: Maia Vidalot i Vicenç Villatoro Lloc: sala Bangemann de la UOC Organitza: Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, juntament amb el Departament d'Activitats i Territori Col·laboració: Editorial Columna

Fires, actes promocionals i presentacions de la institució

Fira de Joves Cambres Internacionals Del 5 al 9 de novembre del 2001 Lloc: Palau de Congressos de Barcelona Organitza: Departament de Màrqueting, juntament amb el Departament d'Activitats i Territori

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

104

Projectes de recerca i col·laboració

Codi civil, traducció al català

Projecte "Dret del treball i noves tecnologies" (DTNT)

Període: del 1999 al 2002 Client: Editorial Atelier

Període: des de l'any 2000

Autoria: Marta Balcells Roca, Eva

Conferenciants: Universitat de Siena

humans per als docents de l'Institut

Bruguera Chavarria i Mònica Vilasau

(Itàlia), Universitat d'Illinois (EUA),

Jurídic del Ministeri de l'Interior

Solana

Universitat de París-Sorbona

(MVD) de la Federació Russa

Coordinació: Ramon Casas,

(França), Universitat Federal de Rio

Tempus-Tacis de formació en drets

professor dels Estudis de Dret

de Janeiro (Brasil), Universitat

Període: del 1998 al 2002

de la UOC

Autònoma de Barcelona i Institut

Conferenciants: Universitat

Isidor Marí, director dels Estudis

Max Planck de Múnic (Alemanya)

de Leicester (Gran Bretanya)

d'Humanitats i Filologia

Responsables del projecte: Estudis

Universitat d'Utrecht (Holanda)

Projecte de col·laboració: Estudis

de Dret

Universitat Oberta de Catalunya

de Dret Curs d'especialització en dret civil

Escola de Policia de Catalunya Institut Jurídic del Ministeri

"Grup e-Crime d'investigació

català adreçat a jutges i magistrats

de l'Interior de la Federació Russa

en delinqüència informàtica.

(MVD)

La responsabilitat jurídica i penal

Període: desde l'any 2000

Responsables del projecte:

dels prestadors de serveis

Client: Departament de Justícia

Estudis de Dret

de la societat de la informació"

de la Generalitat de Catalunya Coordinació: Ramon Casas i Mònica

Període: des de l'any 2000

Vilasau

Conferenciants: Universitat Oberta

Projecte de col·laboració: Estudis

de Catalunya, Universitat Autònoma

de Dret

de Barcelona, Universitat de Trento, Cos Nacional de Policia Espanyola, Fiscalia del Tribunal Superior

Consultoria jurídica per a la plataforma Internet 2-CAT

de Justícia de Catalunya Responsables del projecte: Estudis

Període: des d'octubre del 2001

de Dret

Client: Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació Projecte de col·laboració: Estudis de Dret

Atenció al públic

Els dispositius d'atenció al públic de

Quant a la Divisió Iberoamèrica,

la UOC han atès un total de 36.980

durant el curs 2001-2002 el telèfon

consultes sobre la UOC i la seva

902 372 373 va registrar una activitat

activitat per mitjà del telèfon

de 24.494 trucades i la bústia de correu

d'informació 902 141 141 de la

electrònic informacion@uoc.edu va

Divisió Catalunya, 4.323 missatges

rebre 6.023 missatges.

de correu electrònic des de les

105

bústies informacio@uoc.edu

S'han portat a terme millores en

i information@uoc.edu i més de

l'eina CRM (Customer Relationship

60.000 consultes en els centres

Management) de la UOC pel que fa a

i punts de suport. El servei

la qualitat de l'enregistrament de les

d'assessorament formatiu en línia ha

dades de les persones interessades

respost al voltant de 800 consultes.

en l'activitat de la Universitat.

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Cooperació solidària Campus for Peace

El C4P es configura com una

Comunicaciones Cónclave

plataforma neutral oberta a les

http://www.campusforpeace.org/cat/

entitats sense finalitat de lucre

org/org0011a.html

(ONG, organitzacions governamentals, fundacions públiques o privades,

Corporación Escuela de Formación

etc.) i als projectes vinculats

de Ciudadanos Siglo XXI

als àmbits de la cooperació

http://www.campusforpeace.org/cat/

i la solidaritat.

org/org004a.html

En aquest segon any de Dianova Internacional

funcionament, el Campus for Peace

Durant el curs 2001-2002, aquesta

(C4P) ha consolidat

comunitat ha incorporat els membres

http://www.campusforpeace.org/cat/

la conceptualització del projecte

nous següents:

org/org0005.html

i en resposta a aquest inaugura una Enginyeria Sense Fronteres (ESF)

nova versió del seu web concebut com una eina al servei de les entitats

Alianza ONG

i dels projectes que treballen

http://www.campusforpeace.org/cat/

en els àmbits de la cooperació,

org/org0002a.html Alianza Universidad Campesina

també ha consolidat les seves línies

Indígena - Red

d'actuació: oferir a entitats i projectes

http://www.campusforpeace.org/cat/

la plataforma tecnològica

org/org0009a.html

http://www.campusforpeace.org/cat/ org/org/0012.html Jove Cambra d'Igualada http://www.campusforpeace.org/cat/

per a la creació de comunitats virtuals, intranets de treball

org/org0006.html Fundació Medatia

el desenvolupament i la solidaritat.

Aquest curs 2001-2002, el projecte

http://www.campusforpeace.org/cat/

Asociación Cristiana

i entorns virtuals d'aprenentatge

para el Desarrollo

(el Campus Virtual).

http://www.campusforpeace.org/cat/ org/org0010a.html

org/org0007a.html Minyons escoltes i guies Sant Jordi de Catalunya http://www.campusforpeace.org/cat/

Ayuda en Acción

org/org008a.html

http://www.campusforpeace.org/cat/ org/org0001a.html Càtedra Unesco de Filosofia per a la Pau de la Universitat Jaume I http://www.campusforpeace.org/cat/ org/org0003a.html

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

106

El Campus for Peace facilita

d'especialistes en l'aplicació de les

membre especialitzades

la plataforma tecnològica i col·labora

TIC a l'ensenyament virtual. Aquesta

en les matèries que s'hi imparteixen

en el disseny i la implementació

activitat es tradueix en els cursos

i en projectes formatius en què

d'activitats de formació en línia,

del Campus for Peace desenvolupats

la formació és l'objectiu o el mitjà

oferint l'assessorament

per les organitzacions i entitats

fonamental per a dur-lo a terme.

Cursos

- Flowering of Management,

- Assistència mèdica al tercer món

Projectes formatius

organitzat pel Tetworld Center for

- Paz, cooperación y comunicación,

Peace and Global Gaming, amb la

organitzat per la càtedra Unesco

col·laboració del consultor Pravir

de Filosofia per a la Pau de la

Malik

Universitat Jaume I.

- Banca ètica

http://www.campusforpeace.org/esp/

- Cultura de pau

curs/curs0001b.html

- "Compartir para educar". Impulsat

- F3 – Travnik. La Jove Cambra

per la Fundació IWith, amb

d'Igualada impulsa el projecte F3 –

la col·laboració de la Fundació

Travnik ("Formant futurs

Infantia; l'objectiu d'aquest projecte

formadors") de formació

és disminuir la divisòria digital

en Informàtica d'un grup de joves,

de les diverses poblacions rurals

d'entre 14 i 18 anys, del Casal

de la República Dominicana,

de la Creu Roja Anoia provinents

Guatemala i Mèxic, mitjançant

de la ciutat bosniana de Travnik.

la dotació d'infraestructures

http://www.campusforpeace.org/cat/

i la realització d'accions formatives

prj/proj0004a.html

en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). http://www.campusforpeace.org/cat/ prj/proj0006a.html

107

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

El C4P també participa en projectes

les entitats membre de la seva

a més, hi aporta el valor afegit

de cooperació per al

comunitat, amb entitats externes

de l'aplicació de les TIC en la seva

desenvolupament –i els impulsa–,

a la seva plataforma o amb altres

conceptualització, gestió

portats a terme juntament amb

departaments o àrees de la UOC;

i implementació.

Projectes de cooperació

- RELACION. Impulsat

sistematitzar i compartir

per Comunicaciones Cónclave

la informació i els coneixements

i la Fundació Medatia; l'objectiu

que genera la institució, gestionar

d'aquest projecte és la creació

la informació i el coneixement,

d'una xarxa virtual d'ONG que

generar nou coneixement des de

que s'inscriu en el sector 4

contribueixi a establir vincles

la pràctica i l'aprenentatge, establir

del programa EUMEDIS sobre

de cooperació en les àrees

sistemes de formació contínua

investigació aplicada a la indústria,

acadèmiques, científiques, socials

i impulsar i enfortir una cultura

el comerç i la innovació,

i culturals entre ONG

organitzativa centrada

contribueix a trobar solucions

llatinoamericanes dedicades al

en l'aprenentatge i la gestió

d'aplicació de les tecnologies

desenvolupament social. Aquesta

del coneixement.

de la informació i la comunicació

col·laboració ha de servir per a

http://www.campusforpeace.org/cat/

(TIC) a les petites i mitjanes

incrementar la seva capacitat

prj/proj0008a.html

empreses (pimes), tenint en

formativa, divulgativa,

compte les capacitats i prioritats

d'investigació científica,

dels països mediterranis

tecnològica i cultural i de servei

Campanya de recollida de fons,

involucrats en el projecte.

a la comunitat.

mitjançant Internet, per al

http://www.campusforpeace.org/cat/

http://www.campusforpeace.org/cat/

programa d'ajuda humanitària

prj/proj0009a.html

prj/proj0011a.html

d'Unicef destinat a fer arribar

- Projecte EUMEDIS. El projecte,

- Nadal, temps per compartir.

material escolar i educatiu als nens - Plataforma de gestió del

de l'Afganistan que són en camps

coneixement d'Ayuda en Acción.

de refugiats.

Projecte de desenvolupament del

http://www.campusforpeace.org/cat/

sistema de gestió del coneixement

prj/proj0001a.html

que permeti a l'organització

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

108

El C4P dóna suport a l'activitat

- Projecte Ecocampus II. Amb

- Impartició de sessions

de la comunitat universitària en

el projecte Ecocampus II es vol

d'assessorament en TIC

matèria de cooperació i solidaritat

obrir el debat sobre

i cooperació a l'Agència de

i realitza accions, emprant les TIC,

el desenvolupament sostenible a

Voluntaris de les Nacions Unides.

per a la sensibilització de

la Universitat Oberta de Catalunya

La UOC, per mitjà del seu

la comunitat UOC en matèria

i, en concret, pel que fa a l'ús

programa de cooperació al

de cooperació i solidaritat.

responsable de les matèries

desenvolupament, el Campus for

primeres i energies en tota

Peace, ha impartit sessions

l'activitat de la Universitat.

d'assessorament en TIC i

"Oblidats" de Metges Sense

http://www.campusforpeace.org/cat/

cooperació. Les jornades han

Fronteres (MSF). Els estudiants de

prj/proj0006a.html

tingut lloc a la seu de l'agència

- Joc interactiu per a l'exposició

a Bonn i s'han adreçat a personal

Graduat Multimèdia, títol propi - Concurs multimèdia "Afganistan,

de Voluntaris de les Nacions

un joc multimèdia interactiu

una guerra oculta". Organitzat per

Unides (VNU) i del Servei de

per a l'estand de Metges Sense

la Universitat Oberta de Catalunya

Tecnologies de la Informació

Fronteres al passeig de Gràcia

(UOC), per mitjà del Campus for

de les Nacions Unides (UNITeS).

durant les festes de la Mercè,

Peace, i Metges Sense Fronteres,

http://www.campusforpeace.org/cat/

del 21 al 24 de setembre.

el concurs ha consistit

not/not0028a.html

http://www.campusforpeace.org/cat/

en l'elaboració d'un muntatge

prj/proj0010a.html

multimèdia de fotografies per fer

de la UOC i la UPC, han elaborat

- Publicació de l'article "Gestió

de suport a la presentació de

d'ONG, projectes i formació

l'exposició fotogràfica "Afganistan,

webcèntrics: el Campus for

"Compartir para educar".

una guerra oculta". El concurs s'ha

Peace", elaborat per Ismael Peña,

El Campus for Peace convoca

adreçat als estudiants de Graduat

gerent del Campus for Peace.

una plaça de voluntari en línia

Multimèdia, títol propi de la UOC

Article publicat al Portal de la UOC

per a col·laborar amb el projecte

i la UPC.

(www.uoc.edu) i a la revista

"Compartir para educar",

http://www.campusforpeace.org/cat/

Magazine Catalunya Global,

de la Fundació IWith.org, per a

prj/proj0002a.html

de l'Institut de Governabilitat

- Voluntariat en línia per al projecte

(www.iigov.org).

la implementació d'accions de formació virtual en tecnologies

- Participació en l'assessorament i

de la informació i la comunicació

la recerca per al desenvolupament

(TIC) a diverses poblacions rurals

i la implantació de l'ús de les TIC

de la República Dominicana,

en l'àmbit de la cooperació. El C4P

Guatemala i Mèxic.

participa en seminaris, congressos,

http://www.campusforpeace.org/cat/

debats i jornades sobre les TIC

prj/proj0007a.html

i cooperació i en fa difusió

http://www.campusforpeace.org/cat/ not/not0013a.html

mitjançant l'elaboració i la publicació d'articles.

109

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

- Ponència "Conflictologia: l'impacte

- Participació en la taula rodona

de la tecnologia en la resolució de

"Nuevas tecnologías y formación

conflictes", dins la cinquena edició

a distancia: políticas de solidaridad

del cicle "Aranguren", organitzat

hacia los excluidos", dins el

pel Departament de Ciència Política

I Congreso Internacional sobre

i Dret Públic de la Universitat

Ética en los Contenidos

Autònoma de Barcelona, celebrat

de los Medios de Comunicación

a Sabadell del 20 de novembre

e Internet: Violencia Mediática,

al 13 de desembre del 2001.

Adolescencia y Cultura de Paz,

http://www.campusforpeace.org/cat/

organitzat pel Centre Unesco

not/not0010a.html

d'Andalusia i la Fundació Cultura de Paz (Granada, 15, 16 i 17

- Moderació del fòrum virtual

d'octubre del 2001).

"Nuevas tecnologías y ONG: ¿una

http://www.campusforpeace.org/cat/

relación de amor-odio?", organitzat

not/not0007a.html

per Canal Solidario dins el cicle "Debates de otoño en Canal

- Presentació de l'experiència del

Solidario". El debat ha estat obert

Campus for Peace a la taula

del 12 de novembre al 16

rodona "Ejemplos concretos

de desembre del 2001.

de iniciativas llevadas a cabo

http://www.campusforpeace.org/cat/

por ONG", dins la jornada Nuevas

not/not0009a.html

Tecnologías y ONG, organitzada per Canal Solidario de la Fundació

- Participació en la taula rodona

Chandra i el Ministeri de Treball

"Participación social: voluntariado

i Assumptes Socials (Madrid, 15

en línea. Retos y límites

d'octubre del 2001).

de la participación voluntaria

http://www.campusforpeace.org/cat/

en red", dins el Encuentro sobre

not/not0006a.html

la Incorporación de las Nuevas Tecnologías a la Gestión y

- Organització del debat virtual "Cap

Organización del Voluntariado

a un nou àmbit internacional?"

y las ONG, Red.es, organitzat

sobre les conseqüències de l'atac

pel Ministeri de Treball i Assumptes

als Estats Units de l'11 de

Socials i l'Agència Andalusa

setembre, moderat per Martí

del Voluntariat (Sevilla, 17 i 18

Anglada, comentarista de política

d'octubre del 2001).

internacional a TV3 i Catalunya

http://www.campusforpeace.org/cat/

Ràdio. El debat ha estat obert

not/not0008a.html

del 20 de setembre a l'1 d'octubre del 2001. http://www.campusforpeace.org/cat/ not/not0005a.html

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

110

Recursos Memòria econòmica

En aquest apartat presentem

- El pressupost ordinari de l'exercici

les dades econòmiques de la Fundació

2001 s'ha incrementat, respecte

per a la Universitat Oberta

al de l'exercici anterior, un 17%

de Catalunya de l'exercici 2001.

per a cobrir l'increment de l'activitat.

Introducció Com en anys anteriors, la firma Bové

- Les inversions han estat de

Montero i Cia. va auditar aquests

805.189.969 pessetes. Les partides

comptes anuals i va presentar el

més importants han estat les dels

corresponent informe positiu davant

mòduls docents i les aplicacions

el Patronat de la Fundació, que el va

informàtiques, que representen el

aprovar en la sessió del 2 de juny

39% i el 27%, respectivament, de

del 2002.

les inversions totals de l'exercici.

Destaquem els aspectes més

- El flux de caixa generat (sense

rellevants de l'anàlisi de les dades

incloure resultats extraordinaris)

econòmiques que presentem

ha estat de 154.684.485 pessetes

a continuació:

i s'ha destinat a finançar les inversions sense subvenció

- El seguiment del compte de

específica.

resultats i d'inversions de l'exercici 2001 s'ha fet separadament per als estudis homologats (contracte programa), altres activitats formatives i l'IN3.

111

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Informe de l'auditoria

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

112

Pressupost Tipus Ordinari Inversions

1998 (1)

1999 (1)

2000 (1)

2001 (1)

2002 (2)

2.615.317.326

3.567.372.462

4.822.970.166

5.629.925.707

5.346.041.955

831.499.606

754.878.011

792.893.550

805.189.969

910.303.753

(1) Pressupostos liquidats (2) Pressupost aprovat, sense amortitzacions

Balanç de situació a 31.12.01

Actiu

en ptes.

Fundadors per desemborsaments no exigits Despeses d'establiment Immobilitzacions immaterials Immobilitzacions materials Immobilitzacions financeres

32.688 2.944.592.223 1.710.562.952 382.780.427

Immobilitzat total

5.037.968.290

Fons d'amortització immobilitzat

-2.526.491.435

Immobilitzat net

2.511.476.855

Immobilitzacions en curs

53.235.860

Despeses a distribuir en diversos exercicis

31.535.190

Existències Deutors Inversions financeres temporals Tresoreria Ajustaments per periodificació

14.883.974 4.222.358.208 425.000 136.826.183 17.152.991

Actiu circulant

4.391.646.356

Total actiu

6.987.894.261

Passiu

en ptes.

Fons social Reserves voluntàries Resultats

31.412.536 251.368.634 320.596.790

Fons propis

603.377.960

Subvenció de capital Altres ingressos a distribuir en diversos exercicis Ingressos a distribuir en diversos exercicis

1.873.972.854 6.880.089 1.880.852.943

Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit Creditors a llarg termini

2.842.603.608 2.842.603.608

Deutes a curt termini amb entitats de crèdit Deutes amb empreses del grup i associades Proveïdors Altres deutes no comercials Ajustaments per periodificació

113

0

121.518 466.314.924 726.860.568 297.995.534 169.767.206

Creditors a curt termini

1.661.059.750

Total passiu

6.987.894.261

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Estructura del balanç a 31.12.01

100 8% 90 37%

80

27% 70

60

50 41% 40 63%

30 20

24%

10 0 Actiu

Passiu

Fons propis Subvencions de capital Creditors a llarg termini Creditors a curt termini Immobilitzat net Actiu circulant

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

114

Compte de resultats del 2001 Detall del compte de resultats

Ingressos

Estudis homologats

Altres activitats formatives

IN3

Total FUOC

1.520.357.981 4.202.818 15.497.532 2.167.099.866 585.581.420 32.690.000 0

535.867.992 3.180.267 196.683.605 27.725.000 706.240 23.270.000 0

298.041.185 0 0 263.905.931 0 12.000.000 0

2.354.267.158 7.383.085 212.181.137 2.458.730.797 586.287.660 67.960.000 0

4.325.429.617

787.433.104

573.947.116

5.686.809.837

10.315.636 92.341.540 1.785.141.613 615.987.457 7.229.086 1.693.455.134 92.767.529

0 10.958.859 244.602.871 47.253.326 1.972.000 360.409.161 42.522.716

0 0 194.497.778 1.249.937 59.328.117 225.885.796 21.733.844

10.315.636 103.300.399 2.224.242.262 664.490.720 68.529.203 2.279.750.091 157.024.089

4.297.237.995

707.718.933

502.695.472

5.507.652.400

28.191.622

79.714.171

71.251.644

179.157.437

18.633.050 109.195.783

17.581.826 0

0 297.697

36.214.876 109.493.480

-62.371.111

97.295.997

70.953.947

105.878.833

Ingressos extraordinaris Despeses extraordinàries

9.376.240 -4.876.499

226.030.516 23.993.300

-525.887 -940.023

234.880.869 18.176.778

Traspàs del marge de l'IN3 a la UOC Traspàs del marge de l'IN3 a la FUOC

10.000.000 0

0 15.000.000

-10.000.000 -15.000.000

0 0

Resultat abans d'impostos

-38.118.372

314.333.213

46.368.083

322.582.924

Impost sobre beneficis

1.986.134

0

0

1.986.134

-40.104.506

314.333.213

46.368.083

320.596.790

Import net de la xifra de negoci Treballs per immobilitzat Ingressos accessoris Subvencions d'explotació Subvencions de capital Donacions Excés de provisió de riscos i despeses Total ingressos d’explotació

Despeses Ajuts monetaris i altres Proveïments Despeses de personal Dotació amortització immobilitzat Dotació a la provisió d'existències Serveis exteriors Tributs Total despeses d'explotació

Resultat d'explotació Ingressos financers Despeses financeres Resultat de l'exercici

Resultat de l'exercici

El resultat de l'exercici es destina a finançar les inversions no subvencionades.

115

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Distribució dels elements d’ingrés d’explotació del 2001 Donacions 1% Subvencions de capital 10%

Import net de la xifra de negoci 41% Subvencions d’explotació 44%

Ingressos accessoris 4%

Distribució dels elements de despesa d’explotació del 2001

Tributs 3%

Serveis exteriors 42%

Proveïments 2%

Dotació provisió existències 1% Despeses de personal 40% Dotació amortització immobilitzat 12%

Dades de tancament

Concepte Inversions no financeres finançades amb ingressos propis Flux de caixa de l'exercici (sense resultats extraordinaris) Resultat de l'exercici

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Estudis homologats

Altres activitats formatives

IN3

Total

8.991.924

97.973.177

44.907.251

151.872.352

-9.698.469

116.764.935

47.618.019

154.684.485

-40.104.506

314.333.213

46.368.083

320.596.790

116

Detall de les inversions del 2001

1) Inversions fetes Estudis homologats

Altres activitats formatives

IN3

Total FUOC 2001

0

0

0

0

0 167.562.011 279.328.566 0

0 48.581.791 3.870.945 0

0 3.377.258 27.298.432 0

0 219.521.060 310.497.943 0

446.890.577

52.452.736

30.675.690

530.019.003

27.030.937 41.166.614 147.221.413

0 0 45.520.441

0 4.754.657 9.476.904

27.030.937 45.921.271 202.218.758

Total immobilitzat material

215.418.964

45.520.441

14.231.561

275.170.966

Total immobilitzat (sense fons amortitzacions)

662.309.541

97.973.177

44.907.251

805.189.969

0

0

0

0

662.309.541

97.973.177

44.907.251

805.189.969

Estudis homologats

Altres activitats formatives

IN3

Total FUOC 2001

605.000.000 43.287.617 0 5.030.000 0

0 0 0 0 0

0 0 0 0 0

605.000.000 43.287.617 0 5.030.000 0

8.991.924

97.973.177

44.907.251

151.872.352

662.309.541

97.973.177

44.907.251

805.189.969

Despeses d'establiment

Inversions del 2001 (sense immobilitzat financer)

Llicències, marques i similars Aplicacions informàtiques Mòduls didàctics Altre immobilitzat immaterial Total immobilitzat immaterial Construccions Altres instal·lacions i mobiliari Maquinari i altres immobilitzacions materials

Despeses a distribuir en diversos exercicis Total

2) Finançament de les inversions

Endeutament autoritzat per la Generalitat Subvencions per inversions de la Generalitat Subvencions per inversions de diputacions Altres subvencions per inversions Projectes europeus Flux de caixa aplicat a finançament d'inversions Total finançament

117

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

Distribució dels elements de l’immobilitzat del 2001

Mòduls didàctics 39%

Construccions 3%

Altres instal·lacions i mobiliari 6% Aplicacions informàtiques 27%

Maquinari i altres immobilitzacions materials 25%

Finançament de les inversions del 2001 (sense immobilitzacions financeres)

Ingressos propis 19%

Altres subvencions per inversions 1% Endeutament autoritzat Generalitat 75% Subvencions per inversions Generalitat 5%

Universitat Oberta de Catalunya Memòria del curs 2001-2002

118