Curs 2013-2014 Godella, L’Horta Nord
Revista AMPA El Barranquet
Continguts d’interés: Projecte transversal de multiculturalitat
Juny 2014 Revista AMPA núm. 12
Comiat a l’alumnat de 6é Participació i col·laboració de mares i pares Les activitats de l’AMPA i la comunitat escolar d’El Barranquet carregades d’imaginació en temps de retallades Premis Sambori
Pàgina 2
Revista AMPA El Barranquet
Editorial: Benvolguda comunitat educativa del
tant segons els actuals governants per
CEIP «El Barranquet»:
tenir un espai en els mitjans públics, com
Alumnes, docents, personal auxiliar, pa-
anem a argumentar el seu ús en altres
res, mares, familiars, amics i amigues.
àmbits? També assistim a altres agressi-
Aprofitem l‘avinentesa per expressar els nostres millors desitjos a la mestra de primària Mercedes Giner en la seua merescuda jubilació. Que gaudisques aquesta nova etapa vital i no ens deixes de visitar perquè ja et trobem a faltar. El
ons contra el valencià com l‘eliminació d‘unitats escolars en valencià per al curs 2014/2015, la prohibició de les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio, a més a més de l‘incompliment sistemàtic de la Llei d‘Ús i Ensenyament del valencià.
present curs des de la nostra associació
I la LOMQE aprovada en solitari pel partit
hem volgut continuar la nostra tasca de
del govern, la nova llei d‘educació aprova-
servei als interessos dels alumnes.
da pel parlament espanyol sense participa-
Enguany hem proposat el tema conduc-
ció de la comunitat educativa, no ens por-
tor de la multiculturalitat en activitats
ta cap alegria. Aquesta llei estatal, inspira-
escolars i fora de l‘horari escolar, i hem
da en el mercantilisme, aplana el camí de
coordinat altres iniciatives habituals com
la privatització dels sistemes d‘educació
ara encontres de convivència, dissabtes
pública, rescata directrius recentralitzado-
verds, bàsquet, extraescolars, representa-
res i acota el cap a les reivindicacions do-
cions escolars, equipaments esportius,
cents de la ―Conferencia Episcopal‖.
comunicacions i altres propostes sempre
Dialogueu amb els docents, us explicaran
dirigides al benefici comú de la nostra
que no confien en la mesura de la produc-
escola.
tivitat docent a curt termini com a eina per
I voldríem fer un balanç optimista del
combatre el fracàs escolar, i com en els
que portem de curs 2013-2014 en matèria d‘educació en valencià però el panorama ens obliga. La pèrdua de la ràdio i televisió valencianes és un colp molt fort que mina no només els sectors periodís-
La pèrdua de la ràdio i televisió valencianes és un colp molt fort contra els sectors periodístic i
tic i audiovisual del nostre país sinó que
audiovisual del nostre país, i
compromet la normalització de la nostra
compromet la normalització de
llengua. Si el valencià no es prou impor-
la nostra llengua.
Revista AMPA núm. 12
Pàgina 3
Editorial darrers anys pateixen una sobrecàrrega de treball burocràtic amb proves diagnòstiques de fiabilitat i utilitat dubtoses. Per no parlar de les dificultats financeres dels centres, derivades dels impagaments i retallades del govern autonòmic, l‘augment de ràtios de 30 alumnes per aula
Afortunadament ens conviden a l‘optimisme iniciatives de la societat civil valenciana com ara la participació de vora 79.000 alumnes als Premis
en infantil i primària, o l‘avançament d‘inici del
Volem una escola
curs 2014-2015 al 3 de
pública digna, arrelada,
setembre anunciat el 22
plurilingüe, laica,
de maig de 2014.
compensadora de
Però sabem el que no volem i també el que volem. Diem sí a una escola pública digna, arrelada, plurilingüe, laica, compensadora de desigualtats, que fomente la creació artística, la in-
desigualtats que fomente la creació artística, la investigació científica i
Sambori 2014 i la participació massiva en les Trobades d‘Escoles en valencià 2014. Com en altres edicions alumnes d‘El Barranquet han estat guardonats, felicitem l‘aula de 4 anys i Zhaoshi (5é primària) pel
la formació d’una
seu talent i esforç. Ens sen-
ciutadania crítica,
tim orgullosos, un any més,
responsable i
que alumnes nostres
compromesa.
siguen reconeguts amb els
vestigació científica i la for-
Premis Extraordinaris de
mació d‘una ciutadania crítica, responsable i
Primària: enhorabona a Pau, Blanca i
compromesa. Una altra escola pública és i
Marc. Gràcies a totes les persones que
serà possible, la fem entre tots cada dia.
formem la comunitat escolar d‘El Barranquet, per l‘esforç quotidià, per la implicació i la confiança. Endavant!
Us animem a participar en properes edicions de la revista de l’AMPA amb les vostres opinions o experiències viscudes en l’entorn educatiu.
Pàgina 4
Revista AMPA El Barranquet
Projecte sobre multiculturalitat, en el curs 13-14 en El Barranquet Mónica Ferrando, mare de Pablo (5é), Clara (1r) i Mateo Lamirán (3 anys) m‘agrada conéixer gent
aprés que hi ha xiquets en
d´altres llocs i viatjar per
totes les cultures, xiquets
tot arreu. En aquest conte
com nosaltres que creixen,
set xiquets de diversos
mengen, juguen, corren,
països viuen experiències
ballen i aprenen. Encara
similars per separat.
que la seua pell, roba o
Les persones ens modelem i adaptem a qualsevol
“En totes les cultures hi ha xiquets com nosaltres, que
Cada vegada que conte el
entorn, encara que no siga
llibre Dues i set de Gianni
el nostre, doncs el que
Rodari, em ve a la ment
vivim i mamem és el que
com seria jo si hagués
fem i sentim com a nostre.
entorn siga diferent. Encara
nascut en qualsevol altra
La infància és meravellosa
que les seues cases,
cultura. M‘agrada imaginar
sempre que es respecten
llengües, menjars, músi-
-me en diferents llocs i
els drets del nens, cosa
ques, jocs... siguen uns
intentar adaptar la meua
que no sempre succeeix.
altres. Estic segura que si
personalitat a altres am-
Però quan som adults els
juntàrem set o més xiquets
bients, pense que he tingut
canvis ens costen molt
de diverses nacionalitats, i
molta sort de nàixer ací, o
més, especialment si no
tots tingueren l´oportunitat
no, mai es sap. Per açò
som persones obertes i
de conéixer-se, de segur
amb adaptabilitat.
que arribarien a ser bons
Ser flexible en la vida ens
creixen, mengen, juguen, corren, ballen i aprenen…”
amics.
obri moltes portes, doncs
Com diu Rodari al final del
no sabem mai quines coses
conte:
ens podem trobar, la vida
―Ara han crescut els set,
ens pot sorprendre d´un
però no podran fer-se la
dia per un altre.
guerra,
Amb aquest projecte multi-
perquè els set són una ma-
cultural, els xiquets han
teixa persona.‖
Revista AMPA núm. 12
Pàgina 5
PĂ gina 6
Revista AMPA El Barranquet
Revista AMPA núm. 12
Pàgina 7
Pàgina 8
Revista AMPA El Barranquet
El projecte de multiculturalitat del present curs ha resultat molt participatiu, a banda de permetre acostar-se als continguts curriculars d‘una manera diferent, des de l‘experiència. Perquè l‘escola, com la nostra societat, la construïm entre totes les persones cada dia, tinguem l‘origen que tinguem. Del País Valencià, de la resta de l‘estat espanyol, o d‘altres llocs del món. I les tradicions pròpies enriqueixen el conjunt compartit... Com a comiat del curs farem un sopar diferent, cooperatiu i amb múltiples tallers, al pati de la mateixa escola, per tal de trobar-nos tots amb alegria i en família.
Enric Camps (pare de Maria, 3r)
Convivència a les cabanes de Mas del Borràs Un picapins golafre perfora
una parella xarrant animosament, i la criatura
l‘arbre, encalçant un cuquet de carns suco-
que et feia companyia t‘abandona cridant:
ses. Saps que és a prop i pares l‘orella per
Pare, mare! El papà d‘Andrea m‘ha ensenyat
tal d‘afinar la recerca i mirar d‘encertar quin,
un pardal que forada els arbres. No l‘he pogut
de tots els que us envolten, és el pi que
vore, però feia un soroll...
fereix. Et dus l‘índex als llavis per fer que la
Després, a la nit, els narrarà la troballa, als
personeta que tens al costat deixe de trepit-
companys, al temps que comparen els pijames
jar el fullam, no siga cas que l‘ocell vos
d‘uns i d‘altres i es mengen un ressopó de
detecte i enlaire. Tot d‘una dos esquirols
papes a la cabanya de Ricard, mentre els pares
juganers creuen la pista perseguint-se les
i les mares de tots rebeu la frescor de la
cues, i d‘un salt s‘enfilen a l‘alzina que us
muntanya sobre la pell, a la llum de la lluna,
ofereix la seua ombra. De seguida tots dos
prenent un refresquet, comentant la jugada,
oblideu el picot i seguiu els rosegadors amb
arreglant el món i mirant els estels, endevinant
la mirada, enlluernats, bocabadats. En el
que demà, si no canvia l‘oratge, hi haurà jocs
moment que els perdeu de vista, us avança
de piscina abans de dinar.
Revista AMPA núm. 12
Cristina Buigues (mare de Javier i Mar)
Pàgina 9
Fi d’una etapa
Unes setmanes arrere anà-
A punt d‘acabar l‘etapa
ensenyar-los a descobrir,
rem al teatre de La Ram-
d‘infantil un dels meus
a sorprendre‘s, per
bleta a veure una obra
fills, pense en aquestos
il·lusionar-los.
interpretada per Juan Die-
tres anys, en les activitats
Gràcies també a totes les
go Botto i Astrid Jones, es
realitzades, els projectes,
mares i pares de 5 anys,
diu ―Un trozo invisible de
les experiències comparti-
per compartir espais,
este mundo‖. L‘obra tracta
des, la dedicació de
històries, per voler fer-ho.
sobre immigració i exili,
Mª Pau amb els nostres
Quan pensàrem portar el
sobre històries de moltes
fills i filles, els seus primers
nostre fill al Barranquet,
persones, sobre desigual-
amics i amigues, la seua
teníem dubtes i pors, per
tat, sobre la necessitat,
primera granja escola, el
pertànyer a una d‘eixes
sobre la realitat.
seu primer festival, les
situacions més minoritàries
M‘impactà, fou un moment
seues primeres lletres i així
dins de la societat, cosa
de consciència col·lectiva
podria continuar... Vull
que a voltes confereix el
que em va ajudar a reflexi-
donar les gràcies pel
qualificatiu de distint i fins
onar sobre com acabem
temps dedicat, perquè a
i tot anormal. Gràcies a
passant per normals
més d‘una bonica profes-
vosaltres i als vostres fills
situacions d‘injustícia.
sió s‘hi nota la vocació.
per haver-ho fet tan fàcil.
Sempre m‘ha
Em sent afortunada de
agradat la pa-
pertànyer a l‘escola
raula ―mestre/
pública, per ser un espai
a‖, em pro-
també de reflexió, un lloc
dueix un gran
per a totes les persones,
respecte. De
per generar espais com-
nou gràcies a
partits, per portar petits
tots els mes-
fragments de vida de cada
tres, especial-
xiquet i xiqueta, i per
ment a
fer-me accessibles realitats
Mª Pau. Tots
de vegades desconegudes
hem aprés
per a mi… Per fer visible
amb tu.
allò que volen fer invisible.
Gràcies per
Comencem una altra etapa
ensenyar-los
amb ganes, en El Barran-
molt més que
quet, i de nou GRÀCIES.
les vocals, per
Pàgina 10
Revista AMPA El Barranquet
El campanar del poble Desirée Igual (mare d’Aina)
complicat assumir-lo com a
Tot va començar en perdre
brasilera, Li, xinesa, Teuta,
propi. Jo sóc més d‘albaes
de vista el campanar del
kosovar, Queriman, mace-
i cançó popular. Per altra
meu poble. Eixir del meu
dònia i altres del Iemen,
banda, els bous no m‘agra-
entorn natural va fer que
Iraq, Cambodja, Corea, Co-
den. Està clar que els tò-
m‘adonara del que sóc i de
lòmbia, Turquia, del Kurdis-
pics no van amb la identi-
la meua realitat. En arribar
tan sirià... Tots intentant
tat ni la identitat amb els
a un país on la llengua, la
aprendre una mateixa llen-
tòpics. Però entre moltes
cultura i els costums són
gua per poder comunicar-
altres xicotetes experiènci-
tots uns altres, aprendre‘n
nos des de les nostres visi-
es, també vaig viure la sor-
la llengua i conéixer a fons
ons del món tan diferents,
presa o incredulitat de la gent en saber que la meua llengua no és l‘ espanyol, o la meua quan un home de Vallecas em digué que el valencià és una llengua inventada. I tota la sacsejada emocional que això va suposar, em va fer parar i reflexionar sobre qui sóc. Així, cada vegada que començava un nou curs
Xiquets i xiquetes es donen les mans sense fer problema de colors ni d’orígens. Com és ben natural.
d‘alemany i em demanaven nom i procedència,
la cultura i els costums són
des de vides tan distintes. I
deia: El meu nom és Desi-
el camí cap a la integració.
cadascú amb el pes dels
rée i vinc del País Valencià.
I és el camí que vaig pro-
estereotips del seu país a
Sense tòpics, perquè no en
var de seguir.
l‘esquena. No cal que els
coneixien cap, i així els
Als cursos d‘alemany vaig
repassem perquè són ben
provocava o obligava a
trobar gent de tots els
coneguts.
preguntar si volien saber
colors, amb situacions vi-
A mi m‘agrada molt el
més. Potser la reacció
tals ben diferents: Maysa,
flamenc, però em resulta
d‘una altra persona,
Pàgina 11
Revista AMPA núm. 12
fins i tot del meu mateix poble, haguera estat la contrària, la defensa i identificació del tòpic i la confirmació d‘una altra opció. Aquella afirmació que diu que el nacionalisme es cura viatjant és certa, si s‘entén com mirar-se el melic i prou, com pensar que a ta casa tot és millor que en altres llocs, sense haver -ne eixit. Ara bé, potser en
corpores conscientment o
gunes flors del que ha
eixir al món i contrastar la
inconscient costums del
après al seu viatge per
teua realitat més profunda
lloc on vius, que poden
enriquir els costums de la
amb la d‘altres, te n‘ado-
arribar a fer que en tornar
seua terra.
nes de qui eres i d‘on
a casa, et sentes també
En resum, la identitat té
véns. Independentment
una miqueta forastera. La
una soca grossa però al
d‘on hages nascut i de la
teua identitat individual ha
llarg de la vida li poden
teua llengua, religió o cul-
estat modificada, encara
eixir branques. Al meu po-
tura, la reacció a la
que siga només un poc.
ble diuen de la gent
sacsejada personal que això significa t‘obliga a situar-te al mapa. I cadascú
“Tots intentant aprendre una mateixa llengua per poder comunicar-nos des de les
s‘identifica amb el
nostres visions del món tan
que li sembla millor.
diferents”
Precisament, la multiculturalitat significa saber conviure, independentment de les opcions identitàries en què cadascú se senta més còmode. A més, durant l‘estada in-
que no ix mai de la contornada, que no vol perdre de vista el campanar. Pot ser com a opció o per impossibilitat de fer-ho. En qualsevol cas, és més difícil adquirir
Deia Francis Bacon que un
perspectiva sobre la teua
viatger que torna al seu
identitat, des de la qual
país no ha de confrontar-
has de respectar, gaudir i
ne els costums amb els del
aprendre d‘altres, però per
lloc que ha visitat, sinó que
a la qual també has de
solament ha de plantar al-
demanar respecte.
Pàgina 12
Revista Revista AMPA AMPA El El Barranquet Barranquet
Viatge de tercer cicle a la neu L'última setmana de gener, alguns alumnes de cinquè i sisè van fer el somiat viatge a la neu, gràcies a Rafa i a Jesús que el van fer possible. Els alumnes Roberto Rodríguez i Julio Ortiz de sisè, han elaborat aquesta entrevista sobre el viatge a Espot (Lleida). Roberto: Julio, et va agradar el viatge en l'autobús? Julio: Al principi sí perquè estava molt emocionat amb el viatge, però a les quatre hores ja estava molt avorrit perquè no veia la neu. R: Què vau fer només arri-
bar a Espot? J: Ufff, estàvem cridant com a bojos i tot just abaixar de l'autobús vam fer la nostra primera guerra de neu. R: La primera nit vau dormir
com a angelets no, després de tantes hores de viatge? J: No, ens vam posar a parlar fins quedar-nos dormits. R: A quina hora vos despertàveu al matí? J: A les huit Rafa i Jesús passaven per totes les habitacions per a despertar-nos. Ens posàvem la roba d'esquí i baixàvem a desdejunar-se. R: I ja vos n’anàveu a esquiar? J: No, baixàvem a pel material d'esquí i ens anàvem al telecadira per a anar a les pistes. Al tercer dia en lloc de baixar pel telecadira ja baixàvem per les pistes «Camí del Llop» i «La Roca». R: Què vas aprendre el primer dia? J: A fer la falca o ―cuña‖, bo a recordar-la, i a aprendre a alçar-te si caus. R: Vas aprendre molt amb el teu monitor? J: Sí, era molt bo i molt simpàtic, derrapava davant de nosaltres i ens omplia de neu i deia: « No
es un terremoto, no es un tornado, es el capitán Corxe que pasa por tu lado ». R: Et va costar molt aprendre a esquiar? J: No, la veritat és que jo ja havia esquiat amb els meus pares, però els meus companys que mai havien esquiat van acabar esquiant com el que més. Estàvem des de les nou fins que tancaven
Revista AMPA núm. 12
Pàgina 13
les pistes, inclús menjàvem en el restaurant que hi havia a les pistes. Quan acabàvem les classes amb el monitor, ens reuníem amb Rafa i Jesús i esquiàvem amb ells o amb els nostres amics per les pistes que ja havíem practicat alguna vegada… Ens passàvem tot el dia esquiant. R: Tot el dia? J: Tot el dia no, quan tornàvem a l'hotel ens dutxàvem, berenàvem, parlàvem amb els nostres pares i a la nit en acabant de sopar anàvem a la discoteca. R: Vas trobar a faltar a la teua família? J: Un poc, però m'abellia més esquiar.
R: Vas passar molt fred? J: No, però quan pujaves dalt del tot se't congelaven les mans, donava igual que portares guants i fins i tot els peus a vegades no els notava. R: Quina és la pista que més por et va donar? J: La negra, però no m'hi vaig tirar perquè has de ser expert per poder esquiar en eixa pista. La que més divertida em va parèixer va ser el recorregut de Bruseres i Accés Cota 2.000 perquè era molt ràpida i tenia molts bots. La que menys em va agradar era La Roca perquè calia fer moltes ziga-zagues per a no embalar-te i estava plena de gel. R: Vareu fer alguna excursió? J: Sí, al poble d'Espot que està a 3 quilòmetres de distància caminant per la neu. El poble és molt bonic i vam poder comprar regals a les nostres famílies. Després a la tornada vam fer la gran guerra de neu, els professors contra els xiquets i xiquetes. Rafa al final va fer trampa i es va passar al nostre equip, ens ho passàrem genial, encara que eixe dia acabàrem fets pols. R: Tenies ganes de tornar a casa? J: Sí, un poquet. R: Recomanaries este viat-
ge? J: Sí, perquè ha sigut molt divertit i aprens a muntó. Ha sigut un viatge meravellós, a més Rafa i Jesús sempre estaven allí per a cuidar-nos. Gràcies per este viatge que mai oblidaré. Roberto i Julio, alumnes de 6è
Pàgina 14
Revista AMPA El Barranquet
Visita a la casa de Machado, Rocafort
Durant el curs 13-14
Antonio Machado per
La visita a Villa Amparo i
hem celebrat l‘efemè-
Rocafort, a causa de la
la participació en
ride del pas del poeta
guerra d‘Espanya i abans
l‘homenatge a la casa
del seu exili a Cotlliure,
de cultura de Rocafort
més amunt dels Pirineus.
foren moments desta-
L‘alumnat del Barranquet
cats. També podeu
i el seu claustre han par-
escoltar la seua partici-
ticipat amb entusiasme i
pació a Ràdio Godella:
han realitzat diverses ac-
http://www.ivoox.com/
tivitats relacionades amb
especial-c-p-barranquet-
Machado tant dins com
sobre-antonio-machado-
fora de les aules.
2014-audiosmp3_rf_3130289_1.html
Revista AMPA núm. 12
Pàgina 15
Tots i totes hi guanyem
Merxe Quinzà, mare de Yago (1r) i Isai (4t)
Fa 4 anys i coincidint amb l'entrada al col·legi del nostre segon fill, em vaig quedar en atur. Baixó anímic (desgraciadament molts ho entendreu). Em sobrava temps per tot arreu. Però açò no era el pitjor, de quina manera emprar-ho? Com sentir-me útil? Al principi relax, em mereixia un descans, però passaven els mesos i… Llavors, com havíem sigut membres actius de l‘AMPA col·laborant en tot allò que es plantejara: dissabtes verds, manifestacions, recolzament a les activitats que realitzen dins de classe, acompanyant als professors en excursions i també era coneixedora de les necessitats que el col·legi demanda. Aleshores vaig fer un pas endavant i em vaig oferir a tot el que se'm demanara. Açò va fer que em sentira millor perquè els resultats eren visibles i els meus fills, juntament amb els altres alumnes de «El Barranquet» eren els primers bene-
“És una col·laboració desinteressada però molt gratificant a nivell personal. No hi ha exigències, fas el que pots i fins a on arribes. Tota ajuda és
ficiats. Ells, elles i les seues famílies. Es tracta d'una
ben rebuda”.
col·laboració desinteressada però molt gratificant a nivell personal. No hi ha exigències, fas el que pots i fins a on arribes. Tota ajuda és ben rebuda. Hi ha alguna cosa més emocionant i profitosa que formar part d'aquesta «parcel·la privada» dels nostres fills i filles? Actualment estic en actiu i no puc dir que em sobre temps —ja sabeu: casa, treball, fills— però si les meues circumstàncies personals m'impediren portar la tresoreria de l'AMPA, suggeriria activitats, m'oferiria per a tramitar documentació o aportaria idees. No podria renunciar a formar part d'aquest projecte engrescador que en una etapa crítica de la vida, tant de bé em va fer.
Festa de la tardor 2013
Pàgina 16
Revista AMPA El Barranquet
Canvi de cicle i escaig
Mar Cano, mare de Lucia (5 anys) i Àlex (3r)
Un curs més que acaba
ha cursat 3r de primària.
descomptat, perquè
i no puc més que
Malgrat els advertiments
volem proporcionar-los la
esbossar un somriure
d‘amistats, no ens hi
millor formació i, per a
perquè em veig repro-
podíem ni imaginar que
açò, convé que estudien
duint les mateixes pa-
anava a resultar una
música i anglès, sense
raules que solia escoltar
periència tan dura, so-
oblidar l‘esport, clar, per
a la gent gran: com
bretot els tres primers
allò de mens sana in cor-
passa el temps, si sem-
mesos.
pore sano.
bla que va ser ahir quan
Veus com passa per 1r i
Per la seua banda, ha su-
va començar a venir al
2n tan còmodament i, de
posat veritablement una
col·legi…
sobte, té deures pràctica-
presa de contacte amb la
ex-
crua realitat i, per tant, amb la infelicitat. Òbviament, ell es va adaptar transcorreguts eixos tres primers mesos del segon cicle. Però, i nosaltres, els pares, ens hi hem adaptat? Personalment tinc els meus dubtes. Durant tot el curs m‘he trobat en una disjuntiva angoixant, A diferència d‘anys an-
ment tots els dies i passa
preguntant-me a mi
teriors, aquest ha sigut
a tenir exàmens de dos i
mateixa si estarem fent el
un any de sensacions
tres temes. Damunt, con-
correcte. I és que sóc
noves per a nosaltres i
tinua amb les seues acti-
conscient que irremeia-
el nostre fill gran, que
vitats extraescolars, per
blement estic delegant la
Revista AMPA núm. 12
Pàgina 17
instrucció del meu fill
tan fent
en un sistema educatiu
vertaders
en el qual no crec.
esforços per
Quan constates que per
realitzar una
als qui ens governen no
encomiable
és una prioritat l'educa-
labor voca-
ció dels nostres fills i
cional,
filles, els quals són poc
malgrat el sistema que
més que xifres imperso-
els sustenta i que, para-
nals, que prenen deci-
doxalment, els obstaculi-
sions des dels seus
tza.
còmodes despatxos
Em veig abocada a un
sense saber el que
cercle viciós, atrapada en
realment es cou en les
un sistema absurd i
aules, no pots més que
inhumà que sembla anar
sentir vertader vertigen.
donant pals de cec. Fins i
Evidentment, sobra dir
tot a voltes em pregunte
que aquesta afirmació
com he sigut tan incons-
no va en detriment dels
cient de portar un fill i
docents, la majoria dels
una filla a aquest món
quals constantment es-
perquè patisquen els estralls d‘aquesta bo-
reconèixer que dins de mi sent que tinc les ganes i l'energia per combatre, per no deixar-me doblegar, per aportar el molt o el poc que puga per intentar canviar el món que ens envolta. La vertadera revolució comença dins de nosaltres mateixos, i si cada dia ens alcem proposantnos fermament ser millors persones, ser més amables amb les personess ens envolten i fer
“Tinc les ganes i
geria de societat.
l’energia, (...) per aportar
No obstant açò, i
el poc o molt que puga
sapiguem, segur que
malgrat el que he
anirem guanyant el
per intentar canviar el
dit, em resulta sor-
terreny que ens van
món que ens envolta”
prenent i inexplicable
arrabassant.
les coses el millor que
Pàgina 18
Revista AMPA El Barranquet
Sambori: el premi de literatura en valencià que ens representa El Premi Sambori va nàixer
ba, mitjançant diferents
així com la qualitat dels
l‘any 1998 sent una inicia-
convocatòries, a una gran
treballs.
tiva impulsada des d'Es-
part dels territoris de parla
El jurat de la nostra comar-
cola Valenciana per a pro-
comuna. A més dels dos
ca està format per més de
moure i difondre l'ús del
concursos que es fan al País
30 persones que es dedi-
valencià dins l'àmbit edu-
Valencià (premi escolar de
quen a l‘escriptura i a
catiu, a més d'incentivar la
literatura en valencià i
l‘ensenyament en diferents
creativitat artística i imagi-
concurs universitari de
instituts i escoles de
nativa de les xiquetes i xi-
narrativa), també es convo-
pobles de l'Horta Nord.
quets valencians.
El lliurament comarcal té
L‘any 2004, donat l‘èxit del certamen, Escola Valenciana, juntament amb
“Els premis Sambori
lloc al poble on fem la tro-
incentiven la creativitat
bada, sempre amb un èxit
artística i imaginativa de les
impressionant; els espais
xiquetes i xiquets valencians”
cada vegada han de ser
altres entitats, va
més grans per poder
crear la Fundació Sambori des de la qual
ca a Catalunya, Franja de
s‘organitza cada edició.
Ponent i Catalunya del
Actualment el Sambori co-
Nord.
breix tots els nivells educa-
Enguany és el 16é Premi
tius, des dels xiquets i xi-
Sambori i l'entrega dels
quetes d‘infantil i primària
guardons en la categoria de
fins a l‘alumnat de
País va tindre lloc a la Uni-
secundària, batxillerat,
versitat Jaume I de Castelló
passant per l‘alumnat uni-
el darrer dissabte de maig.
versitari i també les Esco-
A la nostra comarca
les d‘Adults i l‘Escola
enguany han participat més
Oficial d‘Idiomes.
de 9.500 alumnes de més
L‘any 2012 el concurs arri-
de 60 centres, any rere any augmenta la participació
acollir a mestres, pares i mares que acompanyen a replegar el premi. La nostra comarca ha participat des del començament, tenint sempre una molt bona quantitat de guardonats al certamen de País. La col·lecció Arc de Sant Martí s‘ha creat per a publicar els guardonats comarcals del Premi Sambori, i ho fa ditorialment seguint
Revista AMPA núm. 12
Pàgina 19
els colors de l‘arc de Sant
PRIMÀRIA PELS TREBALLS
L‘entrega de guardons es
Martí: roig per a primer
GUARDONATS AMB LES
feu amb una bonica festa
cicle de primària, taronja
OBRES:
al Pati de la Fàbrica de Vi-
per a segon cicle de
Títol: El lleó que no tenia
nalesa el DISSABTE, dia 5
primària, groc per a
ramat
d‘Abril a les 17.30h.
Autor: Aula 4 anys
Felicitats a les mestres i
tercer cicle de primària, verd per a primer cicle d‘ESO, blau per a segon cicle d‘ESO, i indi per a batxillerat i cicles formatius. Pel que fa a la nostra escola, en la present edició
Títol: Benvinguts a un altre món Autora: Zhaoshi Rodrigo Gozalvo Menció tercer cicle de primària:
EL COL·LEGI EL BARRAN-
GUARDONATS SAMBORI
QUET, ES FELICITA ALTRA
HORTA NORD 2014
VEGADA PER PARTICIPAR
Gràcies a tots per la vostra
EN AQUESTA VALUOSA
participació i enhorabona
MOTIVACIÓ I TREBALL EN
als guardonats de comarca.
L'ÚS DEL VALENCIÀ I
Enguany s'ha tornat a su-
DESTACA A LES AULES
perar els 9.500 treballs.
DE 4 ANYS I 5é DE
l'alumnat guardonat, les seues famílies i tota la comunitat educativa. Gràcies a tothom per l'entrega docent, discent i de motivació per mantindre una escola innovadora i de qualitat. GRÀCIES I EN NOM DEL CLAUSTRE
Encarna Martínez Martínez, directora MªPau Borbolla Maiques
Pàgina 20
Revista AMPA El Barranquet
El lleó que no tenia ramat Els xiquets de la clase de 4 anys, amb la seua mestra M. José, han treballat durant el 1r trimestre un projecte del circ.
També mostra el tema de quedar-se amb els iaios quan no están amb sos pares. Els objectius
del treball han sigut: Conéixer trets dels lleons i dels altres animals de la selva. Desenvolupar la creació artística. Reproduir paraules i dibuixos Gust per la col·laboració i el treball en grup… I ací el teniu, gaudiu-lo
;)
Benvinguts a un altre món
Zhao Rodrigo Gozalvo, 5é
Tot va començar un dia nuvolat i gris. Serien les nou del matí quan van aparéixer dos homes alts, molt ben pentinats, amb un estil "màfia italiana". Es van parar davant la porta gran de fusta antiga, la van observar amb curiositat i finalment, a la dreta, van trobar una campana de ferro. Després d'uns minuts no hi havia res que donara senyals de vida, així que tornaren a cridar amb impaciència. La porta es va obrir lentament i va aparéixer una dona menuda i grossa amb la cara tan blanca que pareixia un ninot de neu. Així, en compte de tindre el nas com una carlota, el tenia com una maduixa, roig amb moltes berrugues. Els visitants li van explicar que volien comprar el terreny del monestir on vivien per construir un centre comercial.
Revista AMPA núm. 12
Pàgina 25
La mongeta es va quedar bocabadada i, de sobte, es va veure envoltada per quinze nassos de maduixa més... Quan van escoltar que a canvi tindrien un monestir nou amb calefacció i li pagarien un sou a cadascuna, van dir que sí. Del que no es van recordar en eixe moment era dels seus avantpassats, soterrats fa molts anys sota el monestir. Encara que eren monges de clausura i no podien eixir al carrer, aquell dia corregueren entusiasmades cap a la seua nova casa: un monestir idèntic al d‘abans. Semblava un miracle!! El dia es va despertar nuvolat i gris. Serien les onze del matí quan dues ombres gegants es van arrimar cap a la porta gran de fusta antiga, eren els braços metàl·lics de dues grues que començaren a boxejar l‘edifici deixant-lo K.O. En els dies següents van començar a construir un dels centres comercials més grans de la regió. Com si fóra un tren d‘alta velocitat va passar el temps i va arribar el dia de la inauguració. Les portes eren de vidre i s’obrien sols quan passava la gent. Però les botigues no sols cridaven l'atenció dels vius; els avantpassats que habitaven sota terra van escoltar la música i es van despertar del seu amagatall. Amb curiositat començaren a entrar al centre comercial per la porta de darrere. Arribaren a una sala plena de pots de maquillatge, pintures i perfums. Van veure a una dona pintar-se amb colorets i van fer el mateix. Com que eren invisibles i el maquillatge no, es veien els colorets dansant per la sala. Després entraren en els provadors i la gent va veure tot tipus de roba flotant pels corredors sense cap cos. Aleshores tota la gent va começar a cridar molt espantada i en uns segons el gran centre comercial es va convertir en un centre molt famós. Era l‘únic centre de fantasmes del món. Algú s’atreveix a entrar?
Pàgina 26
Revista AMPA El Barranquet
Activitats extraescolars 2013-2014 Durant el curs 2013-2014 hem continuat confiant la gestió de les activitats fora de l‘horari escolar a l‘empresa cooperativa didàctic educació.
Contacontes Horari: Dv. 13:05-14:05
Aquest taller s'ha desenvolupat al voltant de la
8 alumnes. Etapa: Infantil
pròpia narració i escenificació d'un relat infantil. Es tracta d'aconseguir despertar la imaginació
dels xiquets, d'acostar-los a la literatura infantil i d'animar-los a la lectura. Hem desenvolupat l'activitat sense perdre de vista l'objectiu principal: que els xiquets gaudisquen durant esta hora. Com a complement a la narració també s'han incorporat altres activitats relacionades i motivadores com jocs, contes motors, recreacions, producció de textos o manualitats. L'activitat ha estat a càrrec de Fermín.
Horari: Dv. 12:05-13:05 i Dc. 12:30-13:30 13 alumnes Etapa: Primària
Escola de Ball La dansa suposa una de les formes naturals d‘expressió, alhora és una
art i una fantàstica ferramenta pedagògica per al desenvolupament psicomotriu, físic i artístic dels nostres alumnes. Al curs s'han treballat una sèrie de coreografies fonamentalment d'estils moderns (funky, contemporani i hip hop). Des de març, a més a més, hem ampliat l'horari fent dues sessions setmanals. La docent de l'escola de ball ha sigut Empar.
Pàgina 27
Revista AMPA núm. 12
Hort escolar Horari: Dv. 15:00-16:00 13 alumnes Etapa: Infantil
En la nostra terra l'horticultura ha estat un dels principals modes de vida. L´hort escolar ecològic és un recurs didàctic amb un gran potencial educatiu. Estableix un eix globalitzador on s‘integren continguts de diverses àrees de coneixement, mentre es treballen valors com el respecte al Medi Ambient, l‘arrelament en la cultura agrícola, s'afavoreix una dieta saludable... Enguany l'hort ha agafat prou força, tant pels alumnes com entre les nostres estimades plantes, i a més de l'alegria d'aquesta activitat a l'aire lliure, la terra i els nostres esforços ens han donat una bona collita. Han dut l‘activitat Àlex i Fermín.
Taller de psicomotricitat El taller de psicomotricitat s‘ha orientat amb un
Horari: Dv. 15:00-16:00 5 alumnes Etapa: Infantil
enfocament lúdic, evitant el exercicis monòtons basats en la repetició, amb la qual cosa s‘ha presentat una àmplia diversitat d'activitats como són: jocs, danses, circuits, dramatitzacions, exercicis de relaxació, o contes motors. L‘activitat ha estat dirigida per Empar.
Pàgina 28
Revista AMPA El Barranquet
Tallers d’anglès amb natius Horaris: Taller Infantil A: Dv. 16:00-17:00 Taller Primària A. Dv. 14:00-15:00 Taller Infantil B: Dv. 16:00-17:00 Taller Primària B. Dv. 14:00-15:00 Taller Infantil C: Dv. 16:00-17:00 5-6 alumnes per grup. Etapa: Infantil i Primària
Amb l'objectiu de que els nostres alumnes assolisquen una competència comunicativa en aquesta llengua internacional, enguany hem organitzat els tallers d‘anglés en grups reduïts. La qual cosa ens ha possibilitat fer un especial èmfasi en el llenguatge oral, ja que en el nostre context, aquest, de forma general presenta uns menors nivells d´adquisició. Des d'un enfocament comunicatiu hem donat prioritat a la participació de l´alumnat en les dinàmiques, tasques i jocs proposats pel professorat, i sempre sense oblidar el generar un ambient motivador. Els docents enguany son Iina, Liam, Daryl i Brisley.
Pàgina 29
Revista AMPA núm. 12
Projecte Àfrica 1r cicle primària EL LLEÓ QUE NO LI AGRADAVA LA SEUA PELL Fa molts anys, a la sabana africana, hi havia un lleó que no li agradava gens el seu pelatge. Volia tindre‘l de diferents colors. Un dia li va preguntar al tigre: -Em deixes el teu pelatge i jo et deixaré el meu? -Val!, va contestar el tigre. El tigre es va posar el pelatge del lleó, i el lleó el del tigre. De sobte va començar a rascar-se per tot el cos i no va quedar més remei que tornar a ficar-se cadascú el seu pelatge. Caminant, caminant per la sabana, es va trobar amb una au misteriosa amb plomes de molts colors, ales, una cua molt llarga i un cap xicotet. -Em deixes les teues plomes?- Va dir el lleó. -Val!, va dir l‘au misteriosa. Al cap d‘uns dies es va adonar el lleó que les plomes li estaven desapareixent a poc a poc. Aleshores va anar a visitar Aspar, l‘au misteriosa. -Et torne les teues plomes, que el meu cos no està preparat per a dur plomes. Gràcies per la teua ajuda– va dir el lleó. D‘aquesta manera, el lleó es va adonar que no és important com sigues a l‘exterior, però que havia trobat bons amics. I conte contat, conte acabat.
Martina Berea, 1r primària: LA TRIBU DELS COLORS ↓
Pàgina 30
Revista AMPA El Barranquet
Petit viatge per l’Univers Manel Perucho (pare d’Aina) Un dia de desembre de
moltes de les preguntes
veure com mor una estrella
l‘any passat vaig anar a la
que els feia, i ho feien molt
petita i una estrella gran.
classe de tercer d‘infantil
bé. La mestra (i els pares/
També vam visitar alguna
per explicar als xiquets i
mares) els tenen ben ense-
galàxia. I, com nexe de tot
xiquetes algunes coses so-
nyats. Quina sort tenen,
plegat, la gravetat.
bre l‘Univers. La classe va
que creixen amb uns mè-
L‘experiència gravitatòria
estar una experiència im-
todes d'aprenentatge tan
va ser senzilla: els vaig fer
pressionant. Vaig arribar
diversos i materials inaca-
plantar a tots i els vaig de-
allà, amb mentalitat de
bables.
manar que provaren
professor d'universitat que
Aquell dia vam agafar una
d‘enlairar-se. Es van posar
parla i parla i parla, i res-
nau espacial i vam viatjar
a pegar bots com si esti-
pon preguntes, però ompli
pel Sistema Solar. Planeta a
gueren bogets, però cap
la classe parlant i explicant.
planeta vam veure imatges
no es va enlairar, sortosa-
Vaig arribar amb la meua
de les darreres missions
ment. I així els vaig haver
xerrada amb transparències
que s‘hi han enviat, vídeos
d‘explicar que estan lligats
i un discurs mig
a la Terra per una
clar. Però això no
“Conéixer la realitat que ens
val per a xiquets
envolta ens permet ser una
de cinc anys.
corda invisible que els impedeix anarse‘n. Em va agradar
miqueta més immunes a
molt veure les ca-
tes no poden
qualsevol engany a què podem
res que feien quan
aguantar això,
ser sotmesos ”
Aquestes persone-
els vaig parlar de
volen que els
les estrelles més
escoltes. I a cada
grans, molt més
frase meua replicaven, de-
realitzats amb imatges re-
grans que el nostre Solet,
ien la seua. Amb la meua
als de les sondes Voyager...
que és molt bonic, perquè
visió clarament equivocada,
Vam explicar que les estre-
és el nostre, però no és
al principi estava descol·
lles són boles de gas molt
l'estrella més gran, ni de
locat..., però de seguida
calent que produeixen ca-
bon tros... O quan els vaig
me‘n vaig adonar i els vaig
lentor al seu interior. Vam
mostrar un astronauta
deixar dir coses. Em va
visitar les estrelles més
espaguetitzat en caure cap
sorprendre que responien
grans que coneixem, i vam
a un forat negre...
Revista AMPA núm. 12
Pàgina 31
Amb l‘ajut del company
espacial. I els vaig posar
la natura a un xiquet, i és
Enric Marco vam fer un
"Space oddity" de David
que s‘abandona la inter-
cometa, quasi com els de
Bowie, interpretada per
pretació innocent. Però
veritat, amb diòxid de car-
l'astronauta Chris Hadfield,
aquest abandó, en un
boni congelat, terra i aigua.
a bord de l'Estació Espacial
moment o en altre, ens fa,
En veure com eixia el fum
Internacional. I van flipar.
necessàriament, més lliures.
que generava el diòxid de
http://www.youtube.com/
Conéixer la realitat que ens
carboni en sublimar dins
watch?v=KaOC9danxNo
envolta ens permet ser una
l‘aigua, pensaven que esta-
miqueta més immunes a
ria bollint, però en adonar-
Les reaccions a l‘experièn-
qualsevol engany a què
se que no era el cas, obri-
cia d‘aquell dia em van
podem ser sotmesos. I a
en els ulls com plats i hi
arribar després, poc a poc,
més, penseu que la realitat
ficaven tota la mà. Després
a mesura que els pares i
és suficientment fantàstica
agafaven un tros de
mares dels xiquets em con-
(boles de gas calent que
"cometa" i el tenien un
taven com algun deia:
produeixen energia, estre-
moment entre els dits. Se'ls
―Això ens ho va contar Ma-
lles enormes, planetes des-
podia notar la il·lusió. Fins i
nel‖ o ―Les estrelles no te-
coneguts, forats negres,
tot van aprendre a dir
nen puntetes, són boles de
galàxies...) com per no ne-
"diòxid de carboni".
gas calent. Ens ho va dir
cessitar historietes per ex-
Per acabar vam veure uns
Manel‖. Es podria pensar
plicar la naturalesa als nos-
vídeos sobre la vida diària
que hi ha una component
tres fills i filles.
dels astronautes a l'estació
dolenta en explicar com és
Pàgina 32
Revista AMPA El Barranquet
RTVV TORNARÀ Inma Vijuescas, mare de Martina (1r de Primària) Escric encara amb el cor en
a tot l‘edifici de Canal Nou
l‘Accident del Metro, va ser
un puny. El dia 29 de no-
a Burjassot.
un moment dels més emo-
vembre de 2013 la nostra
Dins, companys i amics
radiotelevisió autonòmica
contaven el que no podien
va deixar d‘emetre. El go-
creure: el tancament de la
vern de Fabra la va emmu-
nostra televisió en directe.
dir tot i la resistència dels
Van ser dotze hores inten-
treballadors. Una llarga
ses de treball en equip
història de malbaratament,
amb l‘ajuda del comitè
corrupció i manipulació.
d‘empresa, gent anònima i
Tot documentat als tribu-
de l‘oposició política. Els
Ja han passat uns mesos.
nals i a les hemeroteques.
detalls són emotius, inclús
A estones m‘envaeix la
Com a treballadora de
amb algun toc berlanguià
tristor, la impotència i el
RTVV -perquè mentre es-
(Paco Telefunken, que no
desànim. Unes altres
cric encara ho sóc- he de
volgué tallar el senyal).
l‘esperança. Estem en mans
contar el que vaig sentir i
El plató va ser un exemple
viure el dia dels fets. Com
de televisió en directe on
cada dia, des de fa molts
participaven tots amb una
anys, vaig anar a treballar i
professionalitat brutal.
me‘n van negar l‘entrada.
L‘entrevista a Beatriz
Semblava un colp d‘estat.
Garrote, presidenta de
Amb policies i ―segurates‖
l‘Associació de Víctimes de
tius. I la gent esclatà a plorar. La situació era dramàtica. Sense cap dubte, el tancament de RTVV va resultar especialment dramàtic perquè va ser emès en directe per la cadena i altres mitjans.
de gent que no respecta la llengua, la cultura ni els treballadors. Detesten tot el que siga públic. Per això estan desmantellant escoles, hospitals i ajudes socials.
Revista AMPA núm. 12
Pàgina 33
Un país sense mitjans pú-
El guió del final de RTVV
i televisió dignes en la
blics en valencià no repre-
estava escrit. Un ERO frau-
nostra llengua i de qualitat.
senta la societat en què
dulent, un ERO d‘extinció,
Però sense la RTVV no ho
vivim, el que vam viure el
moltes factures amagades
podrem demostrar .
dia de l‘apagada és un re-
i, finalment, el tancament a
Cada dia quan m‘alce pen-
flex de la societat que el
força de colps. És la cròni-
se que tot ha estat un mal-
govern del PP vol. No
ca d‘una mort anunciada
son. Però quan la meua
podem quedar-nos parats
que no volíem creure, so-
filla em diu: ¿Mare quan
davant d‘estes agressions.
bretot els treballadors. Pel
anirem a vore Canal 9?,
Sense RTVV el sistema escolar també
m‘entren ganes de “Sense RTVV el sistema escolar també
plorar però no ho
se’n ressentirà. L’escola en valencià
faré. Sempre li con-
L‘escola en valencià
necesita més suport per part de
teste: ―Els homes de
necessita més su-
l’Administració, però sembla que no és
negre l‘han apaga-
port per part de
una prioritat”
da, però algun dia
se‘n ressentirà.
l‘Administració,
anirem i entrarem
però sembla que
per la porta gran‖. Els
no és una prioritat. Ens van
camí, haurem encertat i
professionals sols no ho
dir que tancaven Canal 9
també haurem errat, però
aconseguirem, la societat
per obrir més escoles, i ens
els treballadors i els ciu-
valenciana haurà de lluitar
hem adonat que eren pa-
tadans no som els culpa-
i eixir al carrer perquè
raules buides, res més lluny
bles de tot allò que els
torne RTVV com més
de la realitat.
directius i els polítics han
prompte millor.
malbaratat. Es pot fer ràdio
Pàgina 34
Revista AMPA El Barranquet
Projecte Àfrica 1r cicle primària A l‘inici del curs, pares i mares de la nostra escola van llançar la idea que tota la comunitat escolar participara en un projecte d‘interculturalitat. Els docents vam considerar que era una idea interessant i tots i totes conjuntament ens posàrem en marxa. Segons passa el temps, flueixen noves propostes, i noves accions es desenvolupen; la inèrcia ens mou i ja no podem parar i és que Àfrica ens ha encisat de tal manera que volem saber més, i cada experiència ens obri a altres experiències que volem descobrir. Contes, cançons, ritme, manualitats i notícies entre altres activitats, van donant vida a eixe projecte. Volem aprofitar l‘oportunitat que ens ofereix la revista, per a agrair d‘una manera molt especial a Cheik (senegalès), a Maja (marroquina), i a Elemotho (namibi), els seus testimonis que ens han obert al coneixement d‘unes realitats tant diferents a les nostres. Per altra banda, cal destacar també els encontres amb Xexu i Fermín (pares d‘alumnes de l‘escola) que ens han acostat als països de Moçambic i Ghana respectivament, per contar-nos el que van veure i van sentir-hi en la seua estada. Tots ens han mostrat fotos o vídeos molt interessants. A tots ells moltes gràcies de nou. Entre les coses que hem conegut volem destacar: Cheik, jove molt respectuós amb les persones majors, ens va parlar de la importància de la pesca en Senegal; ens va contar el conte del baobab i la hiena i ens va fer somiar amb les imatges del llac rosa. Elemotho, alegre i divertit, va fer-nos vibrar amb la seua música i va mostrar-nos com és la vida de la tribu dels boiximans, tribu que com altres, van extingint-se perquè la civilització els ha robat els seus hàbitats, els seus territoris. Maja, guapíssima amb la seua gel·laba morada, va invitar-nos a beure té com fan en el seu país sempre que reben a algú en la seua casa. Maja va explicar-nos els costums del seu poble, molts d‘ells similars als d‘altres llocs, com menjar amb les mans asseguts en terra o resar en les mesquites. I d‘altres costums propis com descalçar-se en entrar a casa o la indumentària que utilitzen per a casar-se. Ens va contar el conte ―El sacrifici de Morad‖. Xexu, que va passar dos anys en Moçambic posant en marxa un orfenat, ens va presentar la història de Beto, un xiquet de 12 anys que dorm en terra i tots els matins puja a la palmera del costat de sa casa per agafar una papaia i desdejunar. Però el que més ens va impressionar és el que va explicar-nos sobre les mines antipersona amagades que exploten en les terres del país des
Revista AMPA núm. 12
Pàgina 35
de l‘última guerra civil i que impossibiliten cultivar tot allò que fa uns anys els donava de menjar. Ara depenen de les ajudes que els arriben de fora. Fermín, que va conviure amb la família del seu amic nascut a Ghana, estava emocionat en recordar l‘acollida que li van fer. Va portar a classe els joguets que els xiquets i xiquetes es fabriquen amb llandes de refrescos. Va parlar-nos de la familiaritat entre els veïns del poble, de les cases obertes, del transport que funciona sense horaris, del fufú (mescla de iuca i plàtan) i de moltes altres coses. Tots aquests testimonis són la llavor que queda sembrada en nosaltres per poder, a partir d‘ara, obrir els ulls i el cor, i moure el nostre interès cap a un continent tant proper a nosaltres però al mateix temps tan desconegut. Patro i Carmen (tutores de 1r cicle)
Pàgina 36
Revista AMPA El Barranquet
Entrevista a Mercedes Giner, mestra M‘encarreguen la realització d‘una entrevista a la meua companya i amiga Mercedes, que aquest curs s‘ha unit a la meua situació de jubilada. Res més gratificant per a mi que poder contribuir a ampliar el contingut de la Revista de l‘AMPA i aprofitar per xarrar una estoneta amb la nostra molt estimada Mercedes. -Quan vas decidir estudiar Magisteri? Molt prompte. Durant el període en què jo era estudiant i per tal de contribuir a l‘economia familiar, dedicava vesprades i temps de l‘estiu a donar classes particulars a xiquets i xiquetes. Em sentia còmoda i gaudia ajudant a aquests que necessitaven suport. Així que a l‘hora de decidir el meu futur, què millor manera que fent allò que m‘agradava: donar classe. També va haver alguna professora meua que m‘orientà envers aquest camí, fent-me reconèixer algunes característiques que eren idònies per desenvolupar el meu treball en el món de la docència. I així va ser que en acabar el Batxillerat no vaig dubtar i em vaig matricular a l‗Escola de Magisteri, de la qual cosa mai m‘he penedit, perquè a l‘escola he passat i passe gran part dels millors moments de la meua vida. -Quina va ser la teua assignatura favorita en l'època d‘estudiant? Sens dubte les Matemàtiques i les Ciències Naturals. Sempre tenim alguna assignatura que ens resulta més fàcil, però crec que si posem en totes les altres atenció i interès, si ens esforcem per entendre-les i som constants a l‘hora de treballar, acabem aconseguint que totes ens agraden i trobem la seua utilitat i interès. A més de la facilitat que cadascú pot tindre per una o altra matèria, també influeix el mestre o mestra que la imparteix per a aconseguir que ens puga agradar més o menys. A mi em va passar com alumna i espere haver contribuït com a mestra per fer més interessants les assignatures que he impartit entre l‘alumnat. -Recordes el teu primer dia de classe com a mestra?
Revista AMPA núm. 12
Pàgina 37
No han sigut pocs els canvis de Centre al llarg de la meua vida docent. Cada vegada que açò s‘ha produït i també en cada ocasió que he rebut un nou grup d‘alumnes, ha sigut com un primer dia de classe. Una nova experiència, nova escola, nous companys i companyes, nous alumnes. Cada dia sempre carregat de sentiments enfrontats: curiositat, il·lusió per conèixer tot allò nou, nervis, projectes… Tot un món d‘emocions que afortunadament s‘ha mantingut fins el darrer curs de la meua vida laboral, la valoració de la qual ha estat del tot enriquidora. -Sé que vas estar de mestra en Chera. Com va ser eixa experiència? Des del punt de vista personal l‘experiència va ser dura. Estava sola amb la meua filla de tres mesos. Allunyada de la família, els dies es feien llarguíssims. Aquesta duresa va estar pal·liada pel suport d‘un matrimoni de mestres que ja portaven anys en el poble i també pel recolzament i ajuda de les famílies. Des del punt de vista professional va ser una experiència molt positiva. Tenia una classe de 20 alumnes (8 de 1r, 8 de 2n i 4 de 3r) tots junts en una aula. Tot el material que teníem era el material humà, alumnes i mestra, una estufa de llenya i unes pissarres. La classe estava en un pis i el pati era el mateix carrer. Però les ganes que posava la xicalla per aprendre feia que tots ens sentírem a gust i aconseguírem allò que ens proposàvem. D‘eixos mesos vaig traure un ensenyament que m‘ha
“Visc com un regal tot
aportat seguretat i una major capacitat d‘enfrontar-me
allò que l’escola i els qui
a situacions difícils amb més confiança i amb el
l’habiten m’han aportat:
convenciment que podem aconseguir qualsevol repte
un gran aprenentatge en
que se‘ns presente.
tots els sentits”
-Què ha suposat la jubilació per a tu? Per una part, la fi de la meua etapa laboral en què he tingut el privilegi de fer allò que m‘agradava. He procurat gaudir de cada moment en cadascuna de les escoles on he estat, he intentat adaptar-me a les diferents dinàmiques de cada centre, he guanyat amics i amigues i, el més important, m‘he enriquit amb el tracte diari amb l‘alumnat, que és el vertader protagonista i motiu fonamental pel que cada mestre ha de lliurar el millor d‘ell mateix personalment i professional. Ara comence una nova etapa més relaxada, on puc ampliar la meua dedicació a l'àmbit personal i familiar. Visc com un regal tot allò que l‘escola i els qui l‘habiten
Pàgina 38
Revista AMPA El Barranquet
m‘ha aportat: un gran aprenentatge en tots els sentits. Des d‘aquesta situació de jubilada seguisc sentint-me part de l‘escola i, per això, oferisc part del meu temps a allò que puga contribuir per millorar aquest centre en el que tan a gust em trobe. Vull aprofitar per donar les gràcies a tota la Comunitat Escolar del CEIP El Barranquet, formada per les persones que al llarg de cada curs convivim tantes hores que arribem a ser importants i necessaris entre nosaltres. Destacar de manera especial l‘alumnat per les seues mostres de carinyo, les famíles pel seu suport i els companys i companyes que des del principi m‘acolliren i feren que em sentira una més del centre, acabant essent més que companys, amics. Gràcies a tothom per contribuir a què el meu pas per «El Barranquet» haja sigut tant feliç i gratificant. Entrevista realitzada per Teresa Ramos, la teacher
Revista AMPA núm. 12
En la rebotiga de cada activitat hi ha sempre molt d‘esforç i de faena cooperativa, i també...
...la imaginació i la il·lusió dels nostres fills i filles, que amb pràctica, tenacitat i alegria creixen i avancen en el seu procés personal d‘aprenentatge.
Moltes gràcies a totes les persones que formeu la comunitat escolar que compartim, El Barranquet. I recordeu que entre tots podem ajudar a donar més vida a l‘escola a través de les activitats de l‘AMPA.
Comiat a sisé:
Com cada fi de curs toca fer balanç del pas dels nostres fills i filles per «El Barranquet» acomiadant el grup de sisé. Tots experimentem sensacions ben semblants quan els nostres xiquets i xiquetes són menuts i comencen el col·le. Eixos primers dies …Ufff!!! Vuit llargues hores sense poder veure‘ls, angoixats pels dubtes: plorarà?, s‘haurà fet mal?, haurà menjat bé? …quin patiment! Al cap d‘un temps ja han canviat de nivell i, de sobte, ja són a una nova etapa. Les preocupacions i els dubtes també canvien i ara en són uns altres. Per mi, i supose que per a la resta de famílies que han compartit aquests nou anys en el procés d‘aprenentatge i el desenvolupament integral dels nostres fills i filles, suposa un repte el fet d‘arribar fins ací. Un repte que ha estat aconseguit amb l‘ajuda de tota la nostra comunitat escolar: mestres, monitors, famílies, la xicalla –els vertaders protagonistes d‘aquesta aventura- i tots els qui han aportat també el seu granet de sorra, la seua contribució essencial
i insubstituïble durant el seu pas per la nostra escola. Considere del tot fonamental i la base que ens manté i ens permet créixer, el fet de participar tots a una, units per l‘objectiu comú que tenim: treballar per una bona educació per als nostres fills i filles. Una educació pública, gratuïta i en la nostra llengua. Per això hem triat aquest gran col·legi que construïm cada dia entre tots i que, per això, és nostre: El Barranquet. Una escola que promou l‘esforç, el treball, les il·lusions, els somnis i les reivindicacions de tantes i tantes generacions que ja hi han fet estada i deixat trossets d‘eixe període de vida que han compartit ací. Vull donar les gràcies a tot l‘equip docent: Tina, Patro, Mercedes, Mª Antonia; a l‘equip directiu; a més mestres: Encarna, Jesús, Rafa,
teachers, monitores matineres, cuiners (una salutació per Loren); a totes i a tots els qui han fet possible poder recórrer aquest llarg camí que enllaça amb la nova etapa que prompte començaran. Moltes, moltes gràcies!!! Ha estat un plaer i un honor ser part d‘aquesta magnífica experiència com a mare, companya i amiga. Xiquetes i xiquets, molt bona sort i ànims en aquesta nova etapa de la vostra vida. 2014
Queta Baquero, mare de Marina (6é)
(dempeus) Joan, Marina C., Alba, Mª Antonia (mestra), Marina E., Izan
2007
Zaira, Gerard, Claudia, Julio, Roberto,
Dalt: Àngels, Lucas F., Jorge, Alba, Manuela, Roberto, Jose, Sara.
Caridad, Manuela, Carlos,
Mig: Gerard, Vicente, Caridad, Marina E., Julio, Paula, Izan, Marina C.,
Àngels, Paula, Maria, Jose, Lucas,
Irene.
Lucia, Marina V., Irene, Sara, Marina M.
Baix: Carlos, Lucas B., Pepe, Julia, Marina V., Lucia, Zaira, Marina M.