Revista de l'AMPA d'El Barranquet- 2015 def

Curs 2014-2015. Godella, L’Horta Nord.

Revista de l’ampa El Barranquet

La nostra escola: artesanal, pública i valenciana

JUNY 2015 NÚM. 13

REVISTA DE L’AMPA

Pàgina 2

El Barranquet: una comunitat escolar implicada, familiar i solidària El col·legi públic Barranquet està ubicat a la zona est del poble de Godella i limita amb el poble de Rocafort, en la zona coneguda com El Barranc dels Frares.

amb productes de temporada manipulats per l’alumnat; el nadal, únicament a educació infantil, així com les falles i carnestoltes en anys alterns.

És un centre menut, amb una sola aula per curs, i presenta una infraestructura limitada.

Tot i això, des de l’Ampa estem atents a les necessitats i treballem de valent en les jornades d’alguns dissabtes per adequar l’espai. Mirem de participar en l’activitat cultural tant de Godella com de Rocafort, com a integració quotidiana en el nostre entorn.

Som una escola molt activa.

Formem part d’una comunitat educativa il·lusionada i reforçada per fer escola. L’Ampa i el claustre cada any coordinem iniciatives per millorar la qualitat educativa i la convivència del centre. El curs passat, treballàrem la interculturalitat de fil conductor; i enguany, hem triat una vessant més científica i experimental amb el projecte EXPLORA.

Cada any celebrem la festa de la tardor, al mes d’octubre,

Aquestes iniciatives generen

comunitats d’aprenentatge que es basen en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat educativa. Fem xarxa familiar d’implicació en l’educació dels nostres fills i filles.

Pàgina 3

Considerem que els veritables protagonistes del procés educatiu són els xiquets i les xiquetes.

Perquè és a partir d’ells i parant -los l’orella com hem de marcar les nostres línies d’actuació, que han d’anar darrere de les seues necessitats. Seguint aquests paràmetres celebràrem el 25 aniversari de la declaració dels Drets dels Infants el passat 20 de novembre de 2014 .

Ací resulta tradicional organitzar jornades de convivència per crear vincles i bones relacions entre les famílies. Perquè la solidaritat de base en la comunitat escolar, és el fonament més eficaç per tal de mantindre’ns constants. Implicats en la nostra lluita per l’alegria, i celebració de la nostra escola pública i valenciana, per a tots.

Finalment, l’autor de la renovació del logotip de l’escola ha estat Xavi Sepúlveda, pare d’Àlex de 5 anys i il·lustrador. Trobem que ha encertat amb l’esperit reconegut del nostre ninotet i alhora li ha aportat versatilitat i una nova vitalitat. Li ho agraïm i el trobareu entre aquestes pàgines en diferents presentacions.

JUNY 2015 Durant el curs 2014-2015 destaquem les activitats que han protagonitzat els nostres fills i filles. A la tardor, la commemoració dels 25 anys de la declaració de Drets de la Infància. A la primavera, la Trobada d’escoles en valencià de l’Horta Nord al nostre poble, Godella.

L’horta escolar, l’esport i la cultura, amb una fita de la Ruta Estellés a la porta d’El Barranquet, i l’esperit científic del projecte tranversal EXPLORA, també ens ajuden a fer escola arrelada i creativa.

REVISTA DE L’AMPA

Pàgina 4

EDITORIAL Benvolguda comunitat educativa del CEIP El Barranquet: Abans de tot, celebrem des d’aquestes pàgines l’alegria de desitjar una merescuda jubilació als docents Josep Ignasi, Carmen Ribera i Tina Agustí. De segur que evoqueu molts bons records a tants alumnes i les seues famílies que han passat per les vostres atencions a l’escola. Són molts anys d’un contacte molt especial i que romandrà viu no sols en la memòria sinó també en el cor de molts de nosaltres. Us desitgem salut i la millor de les experiències en aquesta nova etapa daurada. No ens deixeu de visitar perquè volem comprovar a cada encontre que bé us fa la bondat del descans. És temps d’avaluacions i, pel que respecta a l’educació pública i en valencià, continuem en la reivindicació.

Tot i que, sembla que després dels últims esdeveniments electorals per fi l’escola pública i en valencià tindrà interlocutor

Des de l’AMPA hem volgut donar continuïtat al seu esperit de servei voluntari i desinteressat. Aquest curs hem proposat, amb la col·laboració generosa d’alguns pares i mares, el projecte explora, una iniciativa enriquidora i engrescadora d’introducció d’experiments en les aules que ha tingut molt bona acollida entre els participants.

Des d’ací animem a què tinga més edicions en el futur i que s’incorpore al tarannà de l’escola. També hem coordinat, com altres anys, les activitats consolidades com ara el cap de setmana de convivència, el campament fi de curs, bàsquet, extraescolars, equipaments esportius d’hivern i primavera, comunicacions (facebook, bloc, correus informatius, barranquet nius i revista) dissabtes verds i altres iniciatives sempre amb la voluntat de contribuir al bé comú dels membres de la comunitat escolar. És temps d’avaluacions i, pel que respecta a l’educació pública i en valencià, continuem en la reivindicació. Tot i que, sembla que després dels últims esdeveniments electorals autonòmics per fi tindrem interlocutor.

Que no és poc. La novetat més destacada d’aquest curs 2014-2015 va ser l’aplicació de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) del ministre Wert. S’ha fet notar l’augment de la ratio de fins a 30 alumnes per docent en educació infantil i primària; l’eliminació de l’avaluació contínua i la aplicació de les revàlides per classificar prematurament i irreversible l’alumnat; les classes absurdes de 45 minuts que obligaren a la modificació d’un horari funcional i consolidat de classes de 60 minuts que desitgem que torne el curs vinent; i no menys important, l’augment de la tasca burocràtica al professorat i els equips directius.

No calia, la veritat, la LOMQE. I encara més, abans els alumnes de 5è tenien com assignatura Educació per a la Ciutadania que ha estat

JUNY 2015

Pàgina 5

reemplaçada per l’assignatura redundant Cultura valenciana amb continguts superflus o d’altres assignatures. Continuem sent testimonis de l’eliminació d’unitats escolars en l’escola pública i en valencià per al pròxim curs 2015-2016. I ens desespera l’absència d’eixe eix vertebrador i normalitzador de la nostra llengua que podria haver sigut la Radiotelevisió Valenciana. És motiu de reflexió que, en alguns aspectes, el nostre futur siga el nostre passat. Desitgem estar com estàvem, recuperar el temps perdut, per tal de poder obrir nous horitzons compartits.

Ho cantava el nostre cantautor Ovidi Montllor en la cançó Tot explota pel cap o per la pota del LP A Alcoi (1974).

Ja no ens alimenten molles.

Ja volem el pa sencer.

Vostra raó es va desfent.

La nostra és força creixent.

Les molles volen al vent.

Tenim altres motius de celebració. Enguany ens congratulem de la celebració de les XXVIII Trobades d’Escoles en Valencià a la nostra població, amb la participació de més de 10.000 assistents i 57 centres educatius de la comarca, on la nostra escola va aportar alguns dels tallers del projecte explora. També volem donar l’enhorabona a l’aula de 3 anys que va veure recompensat el seu esforç en l’edició dels Premis Sambori 2015 de la Comarca de l’Horta Nord.

A més a més, mereixen el nostre reconeixement i afecte els ex-alumnes Gerard Borrega, José Garrido i Irene Úbeda que han obtingut el Premi Extraordinari de primària que atorga la Conselleria d’Educació. Barranqueters per sempre al cor!!

Us animem des d’ací a participar en properes edicions de la revista de l’AMPA amb les vostres opinions i experiències viscudes en l’entorn educatiu.

Ja no ens alimenten molles.

Ja volem el pa sencer.

REVISTA DE L’AMPA

Pàgina 6

CADA VESPRADA Cada vesprada que veig a la meua filla acabar els deures prop de les vuit de la nit després d’haver entrat al col·legi a les nou del matí i eixit a les quatre quaranta-cinc, m’entra una profunda tristesa. Vuit hores en el centre a les quals s’afegeixen després una mitjana de dues hores diàries de tasques a casa, fa que durant la setmana no puga, amb prou feines, fer una altra cosa que no siga la dictada des del col·legi.

I té vuit anys.

Vuit hores en el centre a les quals s'afegeixen després una mitjana de dues hores diàries de tasques a casa, fa que durant la setmana no puga, amb prou feines, fer una altra cosa que no siga la dictada des del col·legi

El dia que, bé perquè ha pogut avançar-los, bé perquè ve feliçment alliberada de la seua ració diària de deures i arriba a casa amb temps lliure -una cosa insòlita que, crec, hauria de ser un fet més normal- pot jugar lliurement, que és, per cert, una de les fonts essencials d’aprenentatge de la infantesa. Però també pot dibuixar, preparar-se el berenar, fer galetes, pastissos o gelatines, passejar, anar amb bici, xarrar, llegir un llibre, tocar el piano, regar les plantes, cantar, escoltar música, ballar, veure una pel·lícula… totes aquestes són coses que li encanten i que d’un temps fins ara ha deixat quasi de fer perquè, tristament, no li dóna temps.

Analitzant les hores que passa en el col·legi, el fet que no m’entra en el cap és que, ja que no podem arreplegar-la al migdia perquè menge a casa perquè la seua mare i el seu pare treballen a aquestes hores, i ja que la quantitat de deures sembla que no pot ser reduïda, per què no se’ls permet almenys ocupar una d’aquestes tres hores perdudes a avançar els seus deures dins d’una aula? Si no es desitja que els alumnes ocupen la seua aula fora de l’horari escolar, per què no poden treballar en la biblioteca? Per a què està una biblioteca si no és per a consultar llibres, llegir i estudiar? Si fa falta algú per a cuidar del recinte diàriament durant aquestes hores, hi ha diferents formes de cobrir la necessitat sense haver de recórrer als mestres, que bastant tenen ja amb els seus horaris lectius i el llarg temps que dediquen a corregir i preparar les classes.

Des de plantejar un torn rotatori de pares i mares disposats a fer-ho, fins a la possibilitat que l’AMPA contracte durant dues hores diàries a una persona. Algú que vigile la biblioteca i acompanye els xiquets i xiquetes que vulguen o necessiten utilitzar una o dues hores d’aquest temps posterior al menjador i anterior a les classes de la vesprada per a avançar els deures. Des de les dotze i mitja fins a les tres i quart hi ha temps de menjar, de jugar i de fer feina. D’aquesta forma, s’aprofitaria més racionalment el temps del migdia i els nostres fills no tindrien tanta càrrega a assumir en eixir de classe. I potser pogueren dedicar-se a fer alguna altra cosa. Encara que fóra perdre el temps que, per cert, és també quelcom necessari per a l’esperit.

Daniel, pare de Sofia (3r primària)

Pàgiina 7

L’ESCOLA QUE VOLEM Quan vaig proposar als meus fills Lola i Guille escriure per a la revista de l’Ampa vàrem pensar que davall l’eslògan de les Trobades d’enguany: L’ESCOLA QUE VOLEM podríem pensar idees per a imaginar una escola millor (millor per a nosaltres, clar, però no tots pensem el mateix). La primera idea que em va proposar a Lola va ser:: ―Mamà, m’agradaria tindre una escola amb un horari amb més trellat que l’horari que tenim!!

―Mamà,

m’agradaria tindre una escola amb un horari amb més trellat que l'horari que tenim!!

Sí, sí, ja sé que aquest tema és delicat però per a Lola no. M’explique: ells són dels poquets xiquets de l’escola que no es queden al menjador, és a dir, ixen a les 12:30 h. de dilluns a dimecres i tornen a 15:15 h. Aquestos dies tenen vora tres hores per a dinar tranquil·lament, sense pressa, amb paradeta al parc abans d’arribar a casa, i una estoneta de jugar a casa després de dinar (que tot això està molt bé, és clar que sí). El problema el tenim quan es fa l’hora de tornar a escola. En aquell moment ens entren ganes de tot, de tot el que es pugueu imaginar, menys d’una cosa: de tornar a escola... i a més a més com que després ixen a les 16:45 h., tot l’esforç de tornar i fer la “CONNEXIÓ!!!” (ai Carmen, com et trobarem a faltar!!!), és per tan sols hora i mitja de classe.

Això és de dilluns a dimecres perquè dijous i divendres l’horari canvia, ixen a dinar tres quarts d’hora més tard, és a dir a la 13:15h. Dijous ja no ens podem entretenir tant, però a l’hora de tornar, la mateixa tocata. ―No seria més senzill fer una estoneta més de classe de matí i així no tornar a l’escola de vesprada tal com fem els divendres, mamà???? pregunta Lola i Guille també, per descomptat.

Per una altra banda, els xiquets i les xiquetes que es queden al menjador tampoc no ho tenen millor. Tenen un temps d’esplai desproporcionat al mig del matí que ha sigut origen de certs conflictes en aquest curs.

L’equip directiu de l’escola, amb

REVISTA DE L’AMPA els monitors del menjador, han fet un esforç important per tractar d’articular una sèrie d’activitats complementàries per a omplir aquest temps davant aquests problemes. També l’Ampa ha tractar d’oferir una sèrie d’activitats extraescolars amb el mateix objectiu: omplir parcialment el forat d’hores al mig del dia.

No seria més fàcil aprofitar aquest desmesurat temps d’oci i incorporar temps d’esplai més curts enmig amb l’horari escolar, i deixar les activitats extraescolars, i de guàrdia i custòdia, per a després de dinar???

Si tinguérem una jornada continuada, estem segurs que moltes més famílies tindrien l’oportunitat d’arreplegar els xiquets i les xiquetes i dinar a casa. Sense cap dubte, si ixen a les 12:30 h sols ho poden fer si algú dels dos no treballa; i aquest horari, pensem que sí que és un horari totalment incompatible amb l’horari laboral.

I per a qui no puga eixir a dinar, la comunitat educativa (Ampa, Equip Directiu, Ajuntament) haurien de fer un esforç (tal com es fa ara, a les 12:30 h.) per oferir activitats lúdiques, extraescolars o temps d’estudi per a omplir les hores restants de després de dinar fins que, en cada cas, les famílies pogueren arreplegar els xiquets.

No és fàcil per a ningú, malgrat la ingenuïtat de Lola, aconseguir un horari escolar compatible amb la diversitat d’horaris laborals que tenim gran part dels pares i mares. Però nosaltres tampoc considerem que l’escola haja de ser un lloc de guàrdia i custòdia de xiquets i xiquetes. L’escola hauria de ser un altra cosa. Hauríem de reflexionar i tractar de simplificar i optimitzar el temps que els nostres fills i filles passen a escola, no?

Per una altra banda la primera idea que em va proposar Guille va ser: ―Mamà a mi m’agradaria que l’escola es transformara en una escola JEDI....... uff Guille!!!

Mónica Martínez, mare de Lola i Guille Pons (2n primària i 2n infantil)

REVISTA DE L’AMPA

Pàgina 8

BÀSQUET AL BARRANQUET Què és el Basquet? És un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d’introduir una pilota dins d’una cistella defensada per l’equip contrari amb l’objectiu d’aconseguir més punts que l’adversari, tot respectant les regles del joc.

Respecte per les normes de joc, respecte als companys i companyes, a l’àrbitre i a un mateix, implicant l’autocontrol de les emocions reconduint-les positivament.

Bé, pels amants del bàsquet aquesta és una definició insuficient, faltaria afegir el currículum ocult, és a dir, tots els valors que mitjançant la pràctica d’aquest esport s’estableixen en el desenvolupament general de cada xiquet i xiqueta que el practica. Valors com per exemple: Respecte per les normes de joc, respecte als companys i companyes, a l’àrbitre i a u mateix, implicant l’autocontrol de les emocions reconduint-les positivament.

Companyonia, associada a un objectiu comú (gaudir jugant, defensar, posar cistella...) en definitiva, ser un EQUIP, es creen vincles entre els xiquets i xiquetes, la cooperació, col·laboració i les relacions entre els companys es refermen, apareixeran conflictes on la resolució de problemes serà molt important.

L’esforç per a superar-se en cada entrenament, partit, superant les limitacions a nivell individual i col·lectives. L’esforç per aconseguir un objectiu comú.

Comunicació per entendre el que ens demanen, utilitzant diferents maneres de comunicar-se (gestual, oral...).

Al Barranquet fa uns 12-13 anys que es practica setmanalment BÀSQUET, a l’actualitat amb un total de 45 xiquets i xiquetes, repartits en tres categories, prebenjamins, benjamins, i alevins. Aquesta és una activitat promoguda per l’Ajuntament

JUNY 2015

Pàgina 9

de Godella i compta amb la participació activa de l’AMPA en la difusió, inscripció i repartiment de equipaments. I es valora molt positivament l’evolució dels jugadors i jugadores any rere any.

M’agradaria ressaltar la participació dels pares, mares, iaios, iaies i altres familiars que fan possible que cada cap de setmana els xiquets i xiquetes acudisquen a disputar els seus partit. Agrair, com no, als mestres, molt especialment a Amparo Alonso i Josep Ignasi que amb l’assistència física d’algun que altre partit han motivat i donat més importància a la pràctica d’aquest esport. La cara de felicitat que tenien els xiquets i xiquetes en veure els seus mestres involucrats en alguna cosa que per a ells és important no té preu. La predisposició del mestre Rafa Molina per ampliar la pràctica del bàsquet, preocupant-se per col·locar les cistelles. Als entrenadors que són els guies, animadors, motivadors, el fil conductor... encarregats de fer aplegar els valors que marcaran la personalitat dels alumnes.

M’agradaria ressaltar la participació dels pares, mares, iaios, iaies i altres familiars que fan possible que cada cap de setmana els

Des d’ací vull aprofitar l’avinentesa per felicitar a l’equip benjamí (3r i 4t) que ha quedat campió de la lliga de l’Ajuntament de Godella dels Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana.

Enhorabona!!

I animar a tots i totes a seguir gaudint d’aquest meravellós esport.

Un, dos, tres, BARRANQUET!!!

José M. García, pare d’Ana i Jose (1r i 4t de primària) Coordinador de l’Escola Municipal de Bàsquet

xiquets i xiquetes acudisquen a disputar els seus partits.

REVISTA DE L’AMPA

Pàgina 10

EXPLORA ( N- TE) , em sembla a mi, és com l’anhel interior que impulsa la humanitat pels camins de la cerca del coneixement. Pren com a base l’experimentació per tal d’entendre i transformar l’entorn, alimentant el progrés i benestar humà. Aquest esperit s’ha materialitzat al nostre “col·le” en forma de projecte transversal i integrador que, a través d’activitats proposades pels membres de la comunitat escolar, aporten una visió atractiva (sense oblidar-ne el rigor, per suposat) de fenòmens científicotècnics, buscant el gaudi del contacte directe amb l’experiment.

I es veu que al nostre Barranquet hi abunda l’anhel, perquè quasi 60 propostes d’activitats, enviades pels pares i mares, així ho demostren. A més, diverses d’elles s’han completat ja en tots el nivells, es a dir, estem

nt!!!

I es veu que al nostre Barranquet hi abunda l’anhel, perquè quasi 60 propostes d’activitats, enviades pels pares i mares, així ho demostren

En 6è, 5è i 4t, amb format de demostració, s’ha treballat al voltant de l’electricitat, el magnetisme i la robòtica. Tres camps prou relacionats entre sí, claus en el progres humà, alhora que molt presents en la nostra vida diària i, tal vegada, amb una imatge de complexitat i dificultat que ens retrau d’acostar-nos a estudiar-los.

Però, podem generar electricitat? Podem experimentar amb el camp magnètic? Podem programar robots?

PILA AMB 4 POTS D’ALUMINI

Per suposat, sí. I amb materials i procediments molt senzills. Per tal de fer electricitat només calen uns pots d’alumini, aigua, vinagre, uns cables i unes llapisseres. I així, entre tots, feren una pila amb 4 pots d’alumini, i va fer funcionar un rellotge digital!!!

A més, comprovarem que el corrent elèctric desvia la brúixola i que amb un imant, una pila i un conductor es pot construir un motor molt senzill, aprofitant les interaccions entre corrent elèctric, camp magnètic i força per a fer que els objectes es moguen contínuament (bo, sí, sí, sí, mentre el nostre generador tinga energia, que no és infinita, ja ho sabem!!!!)

Però, què té un imant per a poder fer aquestes coses? És evident, genera forces en el seu entorn, crea un invisible camp magnètic!! Sí, invisible fins que un poc de pols de ferro ens descobreix com és: un conjunt de línies que ixen i acaben en l’imant, corbant-se en l’espai segons la distància a l’imant i la seua forma. Amb una caixa de bombons, un poc de ferritja al seu interior i potents imants, podem modelar formes quasi fantàstiques quan els granets de ferro s’ordenen al llarg de les línies del camp magnètic, tot un espectacle!! (i sense consola ni vídeo jocs!!!!). En la foto ho podeu comprovar.

I, on fem servir l’electricitat, el magnetisme i les seues interaccions?

JUNY 2015

Pàgina 11

Un camp molt divertit (bé, i molt útil!!!) és la robòtica (uf, que difícil!!!). No cal espantar-se, el coneixement ajuda a descobrir, presentant-lo com si fóra un joc o un joguet.

CAMP MAGNÈTIC SOBRE POLS DE FERRO

Amb un robot Lego NXT Mindstorns i un programa informàtic, descobrirem quines parts composen un robot: motors, sensors, processador, mecànica,... i, fins i tot, programaren (dibuixant, mira que bé!!) diversos comportaments. Un com si fóra el robot aspirador, no xocava contra els obstacles, els veia per ultra sons, com les rates penades (que llestes que són!!).

nt-te Per a mi, tota una petita gran aventura, un repte que et desvetlla de repent com “mestre” (en minúscules, les majúscules no li les podem usurpar als que sí ho són de veritat), jugant a ensenyar, a descobrir, tal vegada fomentant alguna vocació, alguna passió, davant un “públic” entusiasta, entusiasmat, entregat i alhora, exigent.

Res menys que els nostres fills i filles!!!

PROGRAMANT ROBOTS

Un goig i un plaer en l’escola que ens estimem!!!

Julio Martos, pare de Julio (6è de primària)

REVISTA DE L’AMPA

TALLER

Pàgina 12

DE VERMICOMPOSTATGE EN PRIMER CICLE

El primer cicle del Barranquet ha triat com a projecte l’Horta, aprofitant que disposem d’una parcel·la en els horts d’oci de Godella i que l’accés a l’horta està tan a prop de l’escola, els xiquets de primer i segon aprendran este any d’on i com ixen els aliments més sans i que es produeixen més prop.

Enllaçant amb el projecte explora, els pares i mares han col·laborat fent diferents tallers, un d’ells ha sigut el de cucs: vermicompostatge. Aprofitem el treball dels cucs de convertir la matèria orgànica en compost. El compost generat té un pH neutre i serveix per estimular el creixement de les plantes i regenerar la flora bacteriana de la terra. També explicaren com és el metabolisme dels cucs, pràcticament soles tenen boca i.... cul!

En la classe disposem d’uns contenidors amb terra i cucs, quan la mestra ho indica, han de dur de casa menjar, que es composa de restes d’infusions i paper. Amb això els cucs mengen i fabriquen el compost. Una vegada aconseguit el compost, es posarà en el taronger que tenen a l’aula perquè puguen observar com s’utilitza.

Pel cap baix una quarta part de la biodiversitat mundial habita sota terra

Pàgina 13

JUNY 2015

Pel cap baix una quarta part de la biodiversitat mundial habita sota terra, on, per exemple, el cuc de terra és un gegant al costat de xicotets organismes com ara bacteris i fongs. Aquests organismes, incloses les arrels de les plantes contribueixen a la biodiversitat per sobre del nivell del sòl. Els xiquets aprenen la importància de tot tipus d’éssers vius, i que tots contribueixen en algun moment a la sostenibilitat del nostre entorn.

Les Nacions Unides han declarat 2015 com a Any Internacional dels Sòls (http://www.fao.org/soils-portal/es/). Els sòls sans constitueixen la base per als aliments, combustibles, fibres i productes mèdics, i també són essencials per als nostres ecosistemes, realitzant un paper fonamental en el cicle del carboni, emmagatzemant i filtrant l’aigua, i millorant la resiliència davant inundacions i sequeres. Si vols saber més dels cucs i el vermicompostatge més avall tens uns enllaços interessants.

Mari Cruz, mare de Mireia i Rubén (1r i 3r de primària)

Els xiquets observen els cucs sense que els done la llum.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Vermicompostatge http://ca.wikipedia.org/wiki/Eisenia_foetida http://www.compostadores.com/h/biodiversitat/anatomia-i-fisiologia-del-cuc-vermell

REVISTA DE L’AMPA

Pàgina 14

EXPLOR@NT AMB 4t DE PRIMÀRIA Va ser una

Aquest any, les i els alumnes de quart curs de primària del Barranquet han començat a Explor@r el món de la ciència conduïts per la seua mestra Amparo Alonso. Aquesta aventura s’emmarca dins del projecte Explor@ que s’ha dut a terme en tota l’escola, i que en quart ha tingut un molt bon aprofitament gràcies a la gran implicació i dedicació d’Amparo.

En particular en quart, el projecte ha consistit en la realització d’11 experiments, que les i els alumnes varen triar d’una llista de propostes més àmplia que vàrem preparar des de la comissió Explor@.

L’alumnat varen treballar en grups de 2 o 3 alumnes,

oportunitat excel·lent de ser protagonistes en transmetre coneixement, esforçant-se a ensenyar

i durant uns dies varen provar, comprendre, pensar i assajar l’experiment a sa casa. Varen fer experiments sobre la refracció de la llum, la dissolució dels colorants dels lacasitos, els canvis d’estat de la matèria, la separació de colors per cromatografia, el buit i la pressió atmosfèrica, òptica (2), l’oxidació d’una mone-

da, la dependència de la temperatura en les reaccions químiques, com funciona un extintor i la fabricació d’un indicador àcidbase amb cúrcuma.

Els pares han tingut també un paper important, comprenent el funcionament de l’experiment, i animant i escoltant les exposicions dels xiquets i xiquetes.

Després, durant 3 setmanes, grup per grup varen anar presentant el seu experiment a la resta de la classe. Va ser una oportunitat excel·lent de ser protagonistes en transmetre coneixement, esforçant-se en ensenyar als demés i controlant el temps i el contingut de l’explicació, i varen reforçar l’autoestima.

JUNY 2015

Pàgina 15

Han parlat de ciència, s’han fet preguntes, han volgut saber més i s’han esforçat molt en la seua primera

I també s’adonaren que ser mestre no és fàcil, i començaren a entendre que té un mèrit incommensurable intentar fer-ho bé cada dia.

Una vegada acabades les exposicions, i amb motiu de la Fira del Llibre, Amparo i els alumnes varen confeccionar un Llibre d’Aula on es contava cada experiment, documentat amb fotos dels protagonistes i que ha resultat molt il·lustratiu.

Creiem que l’experiència Explor@ en 4t de primària ha sigut un gran èxit: els xiquets han parlat de ciència, s’han fet preguntes, han volgut saber més i s’han esforçat molt en la seua primera exposició en públic. Els pares també han fet moltes preguntes sobre els experiments i han contat quant d’il·lusionats esta-

ven amb les exposicions.

Els xiquets eixien d’escola entusiasmats contant com els havia anat o com era l’experiment que havien explicat els companys.

entusiasme, esforç i afecte, una vegada més, en què els xiquets aprengueren molt i gaudiren més. Moltes gràcies Amparo. I ja sabeu xiquetes, xiquets, pares i mestres: seguiu Explor@nt !

Tot ha sigut possible gràcies a Amparo., que encara que aquest projecte Explor@ venia un poc de nou, ha posat tot el seu

Paula Alepuz, mare de Giulia (4t), Carol Rausell, mare de Joan (4t) i Pepe Bernabeu, pare de Pau (4t)

exposició en públic

REVISTA DE L’AMPA

Pàgina 16

PARTICIPA AMB L’AMPA D’EL BARRANQUET Des de la junta de l’AMPA volem servir a la implicació de les famílies, que junt amb el claustre de mestres i els xiquets i les xiquetes, donem vida al nostre centre educatiu.

La implicació de la comunitat escolar, de cadascuna de les famílies, permet la renovació de les iniciatives del centre i la col·laboració en la millora de l’educació dels nostres fills i filles. I també, de tant en tant, ajudar al manteniment i la millora de les instal·lacions escolars.

Per això és útil, positiu, i enriquidor, que t’animes a participar de les activitats que organitzem. O que en proposes de noves, clar que sí. Que sumes i t’impliques, perquè compartim escola i tots tenim detalls interessants que aportar a la comunitat. El teu paper és important, vine i associa’t amb pares i mares d’El Barranquet en l’aventura diària d’ajudar a educar. T’hi esperem...

Comunicació i contacte amb la junta de l’AMPA del CEIP El Barranquet (Godella):

http://elbarranquet.blogspot.com.es https://www.facebook.com/ AMPAElBarranquet elbarranquet@hotmail.com

JUNY 2015

Pàgina 17

ENGUANY ENS ENFILEM AL TEULARET “Haureu de ser vosaltres, doncs, els qui completeu la resta de la redacció posant dia i hora a les olors i els sabors...”

Aquest any, el lloc que hem escollit per gaudir de l’escapada de convivència que uneix pares, mares i alumnes al voltant dels jocs i la natura ha estat El Teularet: un complex encauat en la Serra d’Enguera, dintre del Massís del Caroig, protegit per un bosc mediterrani a 780 metres sobre el nivell del mar.

Per a uns quants, aquest cap de setmana d’esbarjo haurà estat la primera experiència “extra-barranquetera” (la classe de 3 anys s’ha revelat especialment engrescadora –víctors!-); per a uns altres, per contra, n’haurà estat la darrera, i la gran majoria de nosaltres haurem tornat a casa contents de saber que encara ens queden un grapat d’anys per gaudir de jornades semblants.

Quan llegiu aquestes ratlles, l’excursió fa uns dies que haurà quedat enregistrada en la memòria -i en la cà-

mera fotogràfica- de cadascú de nosaltres, i potser encara tindrem l’olor de la resina enganxada al nas i als pantalons, i més d’un somriure dibuixat als llavis.

Però és el cas que, a l’hora en què sec davant l’ordinador, el cap de setmana que tots els anys ens dediquem encara està per venir. Llavors, com que es tracta de la nostra primera experiència a El Teularet, sols puc redactar des del desig que les coses hagen eixit com cal i haguem regressat amb ganes de tornar l’any vinent.

Haureu de ser vosaltres, doncs, els qui completeu la resta de la redacció posant dia i hora a les olors, els sabors, la suor, les converses, les passejades, els banys, els jocs, les rialles, també algun plor i alguna tristor passatgera –

conviure és fer de tot i tots plegats- i, com no, alguna misteleta reparadora sota la llum dels estels, amb les idees obertes al debat i la reflexió, i la pell exposada a l’atac implacable dels mosquits.

Fins l’any que ve.

Enric Camps, pare de Maria (4t.) i d’Aitana (3 anys)

JUNY 2015

Pàgina 23

EXPLORAR SÍ, PLORAR NO.

Només he intentat transmetre el gust per aprendre i divertir-nos junts. Els xiquets van preguntar, van experimentar i van comprovar...

Sempre he format part de grups de persones veritablement implicades amb l’educació, abans, de la meua educació, ara, de la meua i de la dels meus fills.

Abans, quan era jo l’alumne, els meus pares, els pares dels meus amics i els meus mestres m’ensenyaven contínuament.

D’aquella època passada recorde amb claredat moments estel·lars, divertits, que destaquen per damunt de tots. I, sempre, en tots els què recorde trobe mesclats els pares i els mestres.

Recorde als pares a Escola, recorde als mestres fora d’Escola (visquen les paelles al Racó de l’Olla! Mítiques). I clar, tot allò, als xiquets, ens feia sentir molt confiats, segurs i feliços: tots els nostres referents junts, compartint la nostra educació. Era (és) una mena de tribu. Ara ja no vaig a Escola, però els pares dels meus amics encara m’ensenyen i m’aconsellen. I, clar, evidentment, els escolte atentament.

El projecte Explora és com va ser tot allò: un conjunt de persones il·lusionades per participar de l’educació de tots els xiquets. Des del cor, un conjunt de pares va pensar que podia oferir la seua experiència als nostres xiquets. Vam preparar unes propostes senzilles, en forma de tallers, amb material per a què els mestres els impartiren, o si ells ho preferien, per a què els pares li

ho contàrem als xiquets. I el conjunt de mestres va integrar el projecte, del millor mode possible, amb les seues programacions escolars. Els mestres, com els correspon, van avaluar i decidir quines parts de la proposta eren més aprofitables i en quin nivell educatiu es podien incloure.

Crec que vam encertar la fórmula. Jo he treballat al primer cicle amb Carmen i Patro. Les dos m’han obert les portes de les seues classes (a voltes amb altres pares con Mª Cruz, Agus o Pep), per a contar alguna coseta d’allò què més sé.

Elles m’han ajudat a adaptar les meues idees en forma i contingut per a què foren més aprofitables.

I voleu que vos diga una cosa? Amb tota aquesta història he après que dirigir un grup de més de 25 alumnes de 6-8 anys no deu ser gens fàcil; que els pares del Barranquet tenim una implicació i entusiasme fascinant; que els nostres fills són molt receptius a qualsevol cosa que els contem i que volen aprendre de la nostra (paresmestres) mà. Espere haver ensenyat als vostres fills alguna cosa, però, amb sinceritat, només he intentat transmetre el gust per aprendre i divertir-nos junts. Els xiquets van preguntar, van experi-

mentar i van comprovar amb microscopi qüestions sobre la floració i el creixement del fruit del taronger i altres cítrics de la mateixa família. També han criat cucs de terra amb les seues deixalles per tal de fer matèria orgànica i entendre el cicle del sòl i la vida dels cucs. Coses menors què no els resoldran la vida. Sense cap dubte, alguna llavor haurem sembrat en ells, però cal fer créixer la planteta. Explorem totes les nostres possibilitats per millorar el nostre entorn i no plorem pel que no tenim.

Gràcies, mestres. Gràcies, pares. Gràcies fills. Fem tribu. Fem Escola.

Carlos Mesejo, pare de Nico (1r) i de Maica (3 anys)

REVISTA DE L’AMPA

Pàgina 24

VIATGE A ESPOT 2015 Una de les activitats extracurriculars més arrelades en la nostra escola és el viatge a la neu de tercer cicle. Durant l’última setmana de gener, l’alumnat del pati de primària està com més esponjat i l’edat mitjana ha baixat de colp un any. Tots ho saben. Cinquè, sisè, Rafa i Jesús estan esquiant al Pirineu lleidatà. Sempre van a la mateixa estació amb el seu hotel a peu de pista.

De fet el seu personal ja estat acostumat a la nostra visita i diuen, diuen, que els alumnes del Barranquet són dels que tenen millor comportament. Ai mare, com seran els dels altres col·legis!! Entrevistem un alumne.

De fet el seu personal ja estat acostumat a la nostra visita i diuen, diuen, que els alumnes del Barranquet són dels que tenen millor comportament

-Com va anar la preparació del viatge?, Tenies il·lusió per anar? Al principi no volia anar perquè preferia anar amb els meus amics de 4t. Però a mesura que els de la meua classe em deien que estaria molt xulo em vaig anar motivant.

-Tenies tot l’equipament necessari? Sí, crec que fins i tot massa. Va haver roba que ni la vaig usar.

-Com va ser el viatge en autobús a Espot? Eixírem el diumenge de matí i arribàrem de nit. Va estar molt xulo perquè em va tocar amb un company que es va quedar dormit prompte i li vaig fer xixines. Ni es va assabentar.

-Quina és la primera impressió et va causar Espot?

No estava molt nevat i em va preocupar. Hi havia gel per tot arreu, també es veia el gel per la carretera. Entràrem a l’hotel que semblava un polígon de molts costats. Per primera vegada vaig veure i tocar uns esquís. Ens els provàrem i els deixàrem al garatge de l’hotel abans de sopar la primera nit. No havia vist de tan a prop unes muntanyes tant altes.

-I com va ser eixa primera nit? Ens deixaren un dibuix que havíem fet per a indicar la nostra habitació. Anàvem a ser les papallones. En la meua habitació estava Alejandro, Pau, Marc i Isai. Es burlaren del meu peluix Carol, de la pel·lícula d’on venen els monstres. A Isai li dèiem que tancara la llum i no l’apagava. Per poder dormir es va posar a contar en veu alta fins a 3.600.

-I al dia següent? Gràcies a la meua alarma ens despertàrem a les 7.30. Estàvem un poc destrossats del viatge i de dormir poc i per l’excitació. A les 8.00 Rafa i Jesús passaven per totes les habitacions a despertar-nos, A nosaltres com ja estàvem desperts i vestits, sempre ens felicitaven.

-Féreu alguna classe teòrica? Ens van dividir en dos grups: els que sabien esquiar i els que no. Com que molts no en sabien aleshores ens van tornar a dividir. Al final érem 3

Pàgina 25

JUNY 2015 grups, dos de dummies i un de veterans. David, el nostre monitor era alt com un pi amb barbeta hipster i sempre estava de bon humor i sabia a muntó d’acudits. Ens deia nois i acabava sovint les frases amb entesus. Aprenguérem que “cunya” es diu falca. Aprenguérem a ferho tot de seguida: caminar, accelerar, frenar i girar sense bastons.

-És fàcil o difícil esquiar? Depèn, si vols anar ràpid i recte sense fer el que toca te la pegues fàcilment. Això sí, es impossible alçarse amb les botes i els esquis ficats. Si vols anar espai però fent el que toca és més costós. Si més no al principi.

-Et molestava el fred? A l’hotel feia calor i fora el fred no el notava. Eixia amb pantaló tèrmic, pantaló de xandall i pantaló d’esquiar. És impossible que et moleste el fred. Em molestava més tanta roba, però bé, també et protegia de les caigudes.

-Quantes vegades vas caure? Cada dos per tres o més ben dit cada tres per dos. En la pista em llançava a la neu a propòsit. És un gust immens. No feia ni gens ni mica de mal. És com aterrar en un cotó-en-pèl.

-Quina era la rutina? En acabar les classes amb el monitor i també després de dinar anàvem lliures per les pistes que ja havíem practicat amb el grupet.

-Animaries a participar en el viatge a la neu a altres alumnes de l’escola? Sí, a tots i totes. Si et toca el mateix monitor segur que aprens moltíssim i t’ho passaràs molt bé.

L’any que ve tornaré i amb el que ja sé serà encara millor.

L’any que ve tornaré i amb el que ja sé serà encara millor.

Alma, mare de Martí (5è primària)

REVISTA DE L’AMPA

MENJADORS

Pàgina 26

SOSTENIBLES

Dissabte 28 de març, l’AMPA del col·legi El Barranquet, en col·laboració amb el Centre d’Estudis Rurals i d'Agricultura Internacional (CERAI), el Grup de Consum Russafa i l’Ajuntament de Godella, organitzà el Dissabte verd: taller MILLORAR L’ALIMENTACIÓ A L’ESCOLA: menjadors sostenibles i una xerrada sobre la restauració col·lectiva a l’antic escorxador.

En el taller s’explicaren les diferències entre els diversos menús escolars i com aquests repercuteixen en la nutrició i el desenvolupament dels menors. Treballàrem comparant un menú d’un centre escolar de la Comunitat Valenciana amb les recomanacions de conselleria. La sorpresa sigué veure com un menú amb molts aliments industrials i fregits complia les recomanacions. Després els participants tinguérem un debat molt interessant i participatiu.

Mentrestant, els menuts es dedicaren a preparar l’esmorzar del descans. Hem de dir que tot estava deliciós i gaudírem molt de l’àpat.

Vàrem continuar amb la xerrada a càrrec de Carles Soler (expert en dietes de menjadors escolars), que ens va explicar com s’està fent en la seua comarca i tot el que s’ha de fer per tal de posar a tots d’acord: pares i mares, cuina i equip docent. Comentava que és imprescindible que tots participem en el canvi i estiguem convençuts, si no no tindrem èxit en la tasca, pareix una barbaritat que no tot el món vullga el millor per als xiquets, pareix que tota la gent voldrà que l’alimentació siga tota sostenible i de qualitat, però l’experiència en altres llocs demostra que és millor treballar de forma més lenta i amb el consens que córrer molt... Posà l’exemple que un xiquet es trobe un bitxo en l’amanida, el que està acostumat a les hortalisses ecològiques o de proximitat no veu cap problema, però hi ha persones que no tenen eixe contacte i el podrien veure com un atemptat a la higiene.

També vàrem poder escoltar a Susanna Ferrando, agricultora ecològica de Godella, que ens va contar les dificultats que tenen els productors, atesa la pèrdua de valor del treball agrícola i la primacia del preu de l’aliment contra la seua qualitat i sanitat. Els xiquets anaren a l’hort a fer la collita i després estigueren preparant un mini hort per penjar i plantar llavors en cossiols degradables.

Sigué un matí molt profitós: els xiquets gaudiren durant tot el matí i se’ls feu curt, i els majors aprenguérem moltes coses al voltant dels aliments.

Pàgina 27

JUNY 2015

Dissabte verd: Taller millorar l’alimentació a l’escola

Col·laboradors de la jornada Cerai: http://cerai.org/cerai-apuesta-por-mejorar-la-alimentacion-de-los-escolares-traves-de-los-comedoressostenibles/ Ponència de Carles Soler: http://cerai.org/wordpress/wp-content/uploads/2015/04/Menjadors_Godella_2015.pdf Agrofever, Camí de l’Horta: http://agrofever.jimdo.com/botiga-cam%C3%AD-de-l-horta/ Sembra en saó: http://www.sembraensao.org/new/?lang=es Ecollaures: http://www.ecollaures.org/spg/ Sigué un matí molt profitós: els xiquets gaudiren durant tot el matí i se’ls feu curt.

Aprenguérem moltes coses al voltant dels aliments.

Mari Cruz, mare de Mireia i Rubén (1r i ·3r de primària)

REVISTA DE L’AMPA

Pàgina 28

ESCOLTANT L’UNIVERS Enguany parlarem de la llum, però també de música. I com podem parlar de llum i de música alhora? Ens recolzarem en el fet que tant la llum com el so són ones, tot i que de natura diferent, però amb elements comuns: En els dos casos podem parlar de freqüències, que són les pulsacions de l’ona per segon, o de longituds d’ona, que podem definir com la distància entre els seus pics.

En el cas de la radiació, el que anomenem llum és només una part estreta de totes les freqüències possibles

Tant la nostra oïda com els nostres ulls són aparells receptors d’ones que detecten només una part de les freqüències que hi ha a la naturalesa. Per exemple, per referir-nos al so que la nostra oïda no pot detectar, parlem d’ultrasons. Així, els gossos poden sentir freqüències que nosaltres no sentim. En el cas de la radiació, el que anomenem llum és només una part estreta de totes les freqüències possibles. Recordem també que per a totes les ones, les freqüències baixes corresponen a longituds d’ona llargues i que les freqüències altes corresponen a longituds d’ona curtes. En el so, freqüència baixa significa un so greu (com el que emet la tuba), mentre que freqüència alta significa un so agut (com el que emet la flauta).

En el cas de la radiació, n’hi ha de baixa energia, com les ones de radio, que no són més que llum amb les freqüències més baixes, i que fem servir per veure la televisió, escoltar la radio, parlar amb el mòbil, etc. Després trobem les microones (sí, com les dels forns) i l’infraroig, amb freqüències més altes que les ones de radio, però encara per baix de les de la llum visible, que es troba just per dalt de l’infraroig, i que anomenem òptic. A freqüències més altes trobem l’ultraviolat, que és absorbit per l’atmosfera (en concret per la capa d’ozó).

I gràcies, perquè és radiació nociva per a la salut. Encara a freqüències més altes estan els raigs X, que es fan servir per fer-nos radiografies del cos, ja que és una radiació tan energètica que ens travessa la carn, i només els ossos la paren, com una paret para la llum del Sol. Finalment, la radiació més energètica de totes, i per tant, la que té la freqüència més alta, és la dels raigs gamma.

A la figura podem observar una representació de les longituds d’ona típiques de cada tipus de radiació, des de les més curtes (freqüències altes, els raigs gamma), fins les més llargues (freqüències baixes, ones de radio). La regió del visible s’indica amb els colors que la formen (cada color correspon a una longitud d’ona). A més, es mostra l’absorció de l’atmosfera: La part blava representaria les capes altes de l’atmosfera i la part baixa representa la superfície de la Terra; com més alta és l’opacitat (més grossa la regió marró), menys radiació ens arriba. Veiem que tant a la zona de l’òptic com en part de la regió d’ones de radio, l’atmosfera és transparent, perquè el blau arriba fins la superfície, on hi ha els telescopis òptics i els radiotelescopis, mentre que per altres freqüències o longituds d’ona es produeix una absorció completa o parcial. Per això, moltes vegades és precís enviar observatoris a l’espai, ja que és l’única manera d’observar cel a eixes freqüències.

Com deia, el nostre ull o detector natural, és només sensible a la llum visible. I no de bades. És precisament la part de totes les freqüències en què es troba el màxim d’emissió del Sol i que, a més, pot travessar l’atmosfera. Per tant, qualsevol ésser viu diürn que vulga sobreviure en el nostre planeta necessita desenvolupar visió en aquesta banda. Si, pel contrari, els nostres ulls només detectaren radiació a altres freqüències, com ara en l’ultraviolat, estaríem pràcticament a fosques, ja que aquesta part de la radiació emesa pel Sol no arriba a la superfície de la Terra perquè és absorbida per l’atmosfera. En resum, en el cas de la radiació, una freqüència baixa significa una radiació menys energètica, i una freqüència alta significa una radiació més energètica. I nosaltres veiem en una part molt estreta de totes les freqüències possibles. Per tant la freqüència de la radiació i del so ens proporciona un paral·lelisme entre aquestos tipus d’ones que podem utilitzar.

Pàgina 29

JUNY 2015

Juguem amb això. Juguem a pensar que tota aquesta radiació es poguera transformar en sons audibles per nosaltres. I aleshores, alcem el cap i escoltem el cel. D’alguna manera, és açò el que fa un aparell de radio o una televisió, convertir les ones de radiació en imatges i sons. Nosaltres imaginarem que ho podem escoltar tot, que l’atmosfera no absorbeix res. En començar a parar l’orella cap amunt, escoltaríem tota una riquesa de sorolls, explosions, una remor constant...

I cadascun dels sons seria més agut o més greu segons la seua freqüència.

Així per exemple, els baixos de l’Univers, les seues tubes i trombons, que ens arribarien amb les ones de radio, serien el gas que hi ha a les galàxies, i les galàxies més brillants, anomenades actives, sonarien per ací i per allà. També marcant un ritme ràpid, com en un super-

A la figura podem observar una representació de les longituds d’ona típiques de cada tipus de radiació, des de les més curtes. fins les més llargues

allegro, tindríem els púlsars, estels de neutrons que giren mil vegades sobre sí mateixos en un segon. A les microones trobaríem la percussió, una remor constant que ens arriba dels orígens de l’Univers, el darrer eco de la Gran Explosió, conegut com radiació de fons. A l’infraroig, el contracant, les trompes, els saxos tenors i els clarinets baixos de l’Univers ens anunciarien el naixement d’estreles noves, ens descobririen ací i allà la presència de núvols de gas i de les molècules de la vida. En l’òptic, les trompetes del cel ens mostrarien la llum de les estreles, la melodia clara que anuncia la presència de matèria enmig de la foscor. En l’ultraviolat, els saxos alts i clarinets revelarien les estreles joves i energètiques, competint amb les trompetes de l’òptic per mostrar melodies més atractives. Finalment, als raigs X, oboès i flautes ens deixarien escoltar el darrer cant de la matèria abans de ser engolida per un forat negre i les col·lisions entre vents ràpids que volen propagar-se en direccions oposades. I tindríem moments de forte subito causats, per exemple, per explosions violentíssimes d’estreles enormes. En el forte, ens arribarien primer les flautes i els oboès com raigs gamma, després els clarinets, saxos, trompes, i, per acabar, un gran colp de timbal i les tubes acompanyant-lo.

Tot això, i més, si poguérem escoltar l’Univers.

Manel Perucho, pare d’Aina (1r de primària)

REVISTA DE L’AMPA

Pàgina 30

EL TAFANER DEL CEL:

Sabíeu que...

Al segle XVII encara hi havia estudiosos que explicaven el moviment de les estreles al cel mitjançant uns angelets que les empentaven?

A començament del segle XX encara no sabíem si les galàxies eren núvols dins de la nostra galàxia o galàxies independents?

En la mateixa línea que el projecte

El cel és blau perquè la dispersió de la llum per les molècules de l’atmosfera és major per al color blau que per als altres?

EXPLORA, ací presentem algunes píndoles amb

El Sol és una estrela i que els planetes es van formar del mateix núvol de gas que el Sol fa vora cinc mil milions d’anys?

dades curioses respecte als coneixements humans de

Al contrari del que podríem esperar pel que diu l’aixeta, les estreles blaves són més calentes que les roges?

l’univers

Al centre de la Via Làctia hi ha un forat negre amb una massa equivalent a la de tres milions de vegades la del Sol? Qualsevol element més enllà de l’hidrogen i l’heli s’ha format al sí de les estreles i que, per tant, nosaltres estem fets de pols d’estreles?

La llum triga huit minuts i dès-

set segons en viatjar des del Sol a la Terra?

Les distàncies enormes que ens separen de les estreles fan que la llum necessite anys per arribar a nosaltres i que, per tant, quan mireu al cel esteu veient el passat?

Les estreles més massives viuen menys i acaben explotant com supernoves i formant una estrela de neutrons o un forat negre?

La Terra té una velocitat de rotació de 1.600 km/h i que es trasllada per l’espai a 107.000 km/h?

El Sol (i la Terra amb ell) gira entorn del centre de la Galàxia a una velocitat de 792.000 km/h?

De moment s’han descobert i confirmat 1.500 planetes fora del nostre Sistema Solar?

L’Univers té un petit excés de matèria (del que en formem part) gràcies a què hi ha una força que no és perfectament simètrica (la força feble) i que si fóra perfectament simètrica, la matèria i l’antimatèria s’haurien aniquilat majorment i l’Univers estaria dominat per la radiació?

Manel i Desi, pares d’Aina (1r )

Pàgina 31

JUNY 2015

ENTREVISTA A TINA AGUSTÍ Una participació molt especial la de Tina que, com a bona mestra, encara fa valdre la seua creativitat per transformar l’intent d’una entrevista en un preciós i vivencial conte que té molt de realitat.

Hi havia una vegada una senyo que arribà al BARRANQUET al 1995.

Li deien TINA. Venia d’altres escoles, d’ensenyar a xiquets i xiquetes majors i era la primera vegada que es feia càrrec d’una aula de 3 anys. Li tremolaven les cames només de pensar com ho faria amb uns renacuajos tan menuts.

El primer dia d’escola es va quedar bocabadada!!! Aquells nanos l’escoltaven amb interès, eren receptius, participatius... i espontanis!!!, esponges que s’ameraven de tot. Tot els interessava, cada comentari de la mestra, cada curiositat,… tot allò que els envoltava era objecte d’entusiasme i font d’aprenentatge. A més a més, no s’amoïnaven de la seua forma de parlar (prou cridanera, no… molt cridanera!) ―Serà possible que em paguen un sou per passar-ho tan bé??

Calia aprofitar aquest material àvid de coneixements i experiències i traure’l de l’aula el més aviat possible. L’entorn exterior era el més enriquidor. Amb la col·laboració de les seues companyes d’infantil van programar moltes eixides.

El resultat no ha pogut ser més profitós: experimentacions, qüestionaments, conclusions i interiorització d’experiències. I moltes reaccions gracioses, com el dia que collíem xufes en un camp d’Alboraia quan Jordi va dir: ―vaig a portar-li al meu pare estes creïlles tan xicotetes.....

Vist l’èxit, pensà que el remat final dels cursos d’Educació Infantil seria dormir una nit fora de casa..... I sense mares ni pares!!!!! Al llarg de 18 anys al BARRANQUET, Tina encara recorda la primera nit: 9 o 10 biberons en filera i les recomanacions de les mares: la meua el pren amb sucre, el meu amb Cola-Cao, la meua templadeta... Dit i fet: dues teteres amb llet templadeta amb un poc de sucre. Va omplir els biberons i els va repartir sense saber quin era de cadascú. Varen dormir torrats tota la nit.

També recorda els festivals de Nadal al Capitoli (que de nadales, de vegades en tenia poc), els multitudinaris esmorzars comunitaris, les piscines l’últim dia del curs....

El pitjor moment al Barranquet, Tina no ho dubta: l’ennuegament (atragantamiento) de Ferran.

Ni cap avall, ni maniobra de Heimlich, ni res!!! Pensàvem que es moria, ja estava moradet. Va ser Vicenta, la mestra, finalment, qui amb els dits menuts li va traure el tros de pa que no el deixava respirar. Horrorós !!!!

Pensa Tina que els menuts i menudes no han canviat; el que ha canviat és l’entorn social, són les circumstàncies i els valors els que sí han canviat. Ni a millor ni a pitjor, cal emmotllar-se al que tenim i a tot el que es modifica. Ja comprovarem junts, pares, mares, mestres i la societat en general si açò que tenim és el que volem. La pedra està a la teulada de tots, excepte a la teulada de les xiquetes i xiquets, perquè estan per coure i som nosaltres, els adults, els que hem de daurar-los al punt.

Ara, Tina s’ha jubilat i intenta fer el que més li agrada: viatjar, llegir, estar amb els amics encara que no siga cap de setmana, quedar-se una estoneta més al llit.....

Però el que realment passa és que deixes d’anar a l’escola per anar als metges. És el que té anar fent anys !!!

Pitjor seria no anar fent-los.....

Tina, t’agraïm tots els anys de dedicació a l’escola i que hages compartit aquesta visió tan positiva i reflexiva de la teua vida professional. Desitgem que continues gaudint de les activitats que t’agraden i que els metges sempre et donen bones notícies.

Mercedes Giner, mestra

REVISTA DE L’AMPA

Pàgina 32

ENTREVISTA A CARMEN RIBERA Carmen Ribera és una companya bona mestra i amiga. Amb aquest ja són 18 anys els que està fent escola al nostre Barranquet. Treballadora incansable, motivadora i executora de projectes, com ara, El conreu de l’arròs i Pels camins de la Calderona, on tota la Comunitat Educativa aprenguérem i gaudirem del contingut i activitats que es desprenien dels mateixos. Ella sempre ens ha sabut transmetre un gran entusiasme en totes les propostes que van enriquint la vida de l’escola. ―Carmen, et jubiles i ens agradaria conèixer un poc més de tu i de les experiències que has viscut en la teua trajectòria professional. Què va fer que prengueres la decisió de ser mestra? ―Quan era menuda, el que més m’agradava era jugar a ser mestra, imitant les meues mestres; em preparava les llistes d’alumnes i explicava el que havia d’estudiar als meus ninos. ―Al llarg dels 37 anys de mestra, segur has recorregut diversos centres fins arribar a la nostra escola. Què en destacaries de cadascun d’ells? ―Moltes són les escoles per les que he anat formant-me com a mestra (Utiel, Tavernes Blanques, Lobosillo en Murcia, Avilés en Astúries, Manises i Godella). De totes elles guarde records i experiències molt valuoses perquè en totes elles he tingut la sort de trobar bons companys que m’han ajudat a créixer en aquesta professió. ―Quines diferències trobes entre la tasca docent d’aquells primers anys i l’actual?

El més gratificant,

―Hui, l’escola disposa de molts materials i recursos impensables en aquells anys (Recordaràs quan aconseguisc com es preparava una impressora casera amb una llauna i gelatina). Per altra banda el treball moure la curiositat i d’equip i l’especialització han fet que hui la tasca docent siga més dinàmica i enriquidora. ―Amb l’experiència que tens en la pràctica docent, què ha sigut el més difícil? I el més gratificant?

l'interès dels meus alumnes

―El més difícil va ser el primer any de treball, amb 28 menuts de quatre anys, sense cap tipus de material, ni formació específica i, per suposat, sense experiència. Agraïsc a les famílies d’aquella promoció la confiança que van posar en mi. El més gratificant, cada vegada que aconseguisc moure la curiositat i l'interès dels meus alumnes. Quan això no passa, el sentiment de frustració també és gran. ―Quin és el record més agradable que guardes de la teua vida professional? Hi ha hagut algun moment més dolent? ―Quan passa el temps, els moments dolents van esborrant-se i queden en el record infinitat de moments únics i meravellosos que m´han fet feliç en l’escola. No podria dir quin de tots ells és el millor, és impossible. ―Com estás vivint la teua propera jubilació? ―De moment, no m’agrada pensar-hi. ―I pensant-hi, algun projecte en ment? ―Projectes? Déu dirà. ―I Carmen s’acomiada de nosaltres emfatitzant com sempre en aquells en els qui ha trobat el sentit de la seua professió. ―En la meua memòria están presents tots els alumnes que han compartit amb mi uns anys d’aprenentatge, de treball i de camí. A tots ells, un beset molt fort .

Gràcies Carmen. En la memòria de l’ESCOLA saps que la teua petjada mai s’esborrarà.

Mercedes Giner, mestra

Pàgina 33

JUNY 2015

ENTREVISTA A JOSEP IGNASI SAPIÑA Josep Ignasi porta treballant a l’escola més de 40 anys dels quals 24 han estat a El Barranquet. Hem pogut saber que des de menut volia ser mestre i que ha acomplit el seu somni sense que haja mediat altra raó que la voluntat i la sort de poder dedicar la seua vida professional a l’ofici de mestre.

Un recorregut per diferents pobles (Bétera, Paterna, València, Hernani i Quart de Poblet) l’ha conduït a Godella on finalitza l’activitat laboral d’aquest mestre tan carismàtic que sempre ha sabut regalar un somriure, un moment lúdic, una abraçada i molta pau. En cadascun dels seus gestos sempre hem vist a la persona darrere de la qual viu el gran mestre amb el que hem tingut la sort de compartir moltes vivències.

Seiem amb ell una estona per tal que ens vaja desgranant reflexions, vivències, records i projectes en un moment en el que travessa el llindar de l’etapa professional envers la jubilació.

Començà amb la il·lusió del debutant treballant en una escola privada a Bétera i finalitza el seu recorregut en El Barranquet del que destaca que ha sigut la seua escola, l’escola on s’ha trobat tant bé.

Des d’aquella primera escola fins l’actualitat han passat més de quaranta anys i Josep Ignaci reflexiona: ―tot canvia en un període de temps tan llarg. Hem passat d’una educació on tota la formació dels alumnes passava per l’escola a una altra en la qual tenen moltíssimes més possibilitats d’ aprenentatge al seu abast i la nostra missió principal és orientar-los i ajudar-los a organitzar i aprofitar tota la informació, de vegades il·limitada i deformadora, que reben.

Per a ell el més difícil en la pràctica docent ha sigut mantindre l’equilibri entre tots els factors que tenen influència en la nostra tasca educativa (que poc ajuda l’administració…).

Assenyala com a element més gratificant veure el creixement dels alumnes tant acadèmica com madurativament, es a dir, veure’ls créixer com a personetes. Josep Ignasi ha estat un excel·lent acompanyant de tots els nostres xiquets i xiquetes quan han experimentat la màgia del descobriment de la lectura. Tots sabem de la seua llarga i incansable dedicació a la Biblioteca del Centre, tasca que l’escola agraeix d’una manera especial.

Dels millors moments que té en el seu record destaca la satisfacció que produeix poder ajudar un alumne a superar les seues dificultats. Qualifica aquest moment com impagable. Dels moments complicats Josep s’oblida ràpidament; ell considera que són mínims.

Amb un Uffff! ben gràfic inicia la seua reflexió sobre quins són els pilars fonamentals de l’escola. ―Crec que és fonamental la cooperació entre tots, anar sempre en la mateixa direcció, sense posar-nos entrebancs uns als altres. Pense que la clau és el respecte i la confiança; si això es perd, el camí és més difícil i els resultats menys profitosos La serenitat és el sentiment que l’envaeix davant l’experiència encara no viscuda de la seua propera jubilació.

Considera aquesta com una etapa més de la vida essent una decisió personal molt meditada la que l’ha conduït a donar aquest pas. Pensa que es troba en el moment oportú per a fer-ho.

La malaltia que va passar fa dos cursos ha ajudat Josep Ignasi a veure les coses amb una perspectiva una miqueta diferent i, és per això que quan li preguntem pels seus projectes ens diu: ―entre altres coses he aprés a no fer plans a llarg termini. El que sí tinc clar és que no voldria despenjar-me totalment de l’escola i pense passar-me per El Barranquet de tant en tant per, si puc, ajudar una miqueta.

Doncs, davant aquesta declaració i agraint el temps que ens has dedicat no podem només que dir-te que El Barranquet del que ja sempre formaràs part rebrà amb el cor obert a totes aquelles persones que heu enriquit aquesta comunitat amb el vostre treball i estima per l’escola.

Mercedes Giner, mestra

REVISTA DE L’AMPA

Pàgina 34

UN PETIT GRAN DETALL

les instal·lacions comunes han d’estar en les condicions més òptimes i salubres perquè, entre altres coses, desperten en els alumnes el desig de conservar-les.

En l’últim Dissabte Verd d’El Barranquet vaig tenir la necessitat d’usar els lavabos (quina ironia, aquesta paraula) que hi ha al pati.

Quan vaig entrar i vaig veure el lamentable estat en el qual es trobaven, em va caure l’ànima als peus.

No és ja que estiguin mal fets (el vàter està tan pegat a la paret que la cama dreta pràcticament no hi cap), o que no hi haja paper higiènic, ni escombreta, ni sabó, o que estiguen summament bruts. Bé, estaven en un estat tal que vaig decidir anar fins a la gasolinera.

Cada vegada sóc més conscient de la importància dels petits gestos. Sobretot quan estem educant, perquè som l’exemple més directe i influent en els nostres petits. Són veritables

esponges per les quals qualsevol detall pot ser un estímul que els marque per sempre. Em pregunte què pensaran els nostres xiquets i xiquetes quan han de fer el cor fort i usar aquests serveis per necessitat, perquè no tenen més remei.

Els nostres fills i filles no són encara prou madurs com per formular una queixa a qui corresponga. Per això, som els adults els que

no hem de donar lloc al fet que es donen aquestes situacions; tenim l’obligació moral d’estalviar-los aquest tipus de molèsties. Sobretot perquè són molt fàcils de solucionar.

Basant-me en el lema de les Trobades d’enguany, “l’escola que volem”, aprofite aquest fòrum per reivindicar l’ESCOLA PÚBLICA, LAICA I DE QUALITAT en la qual es done per descomptat que les instal·lacions comunes han d’estar en les condicions més òptimes i salubres perquè, entre altres coses, desperten en els alumnes el desig de conservar-les.

Mar Cano Medrano, mare d’Àlex i Lucía Baixauli (4t i 1r de primària)

Pàgina 35

JUNY 2015

NOSTÀLGIA

Les emocions són contradictòries, per una part la tristesa de deixar aquesta escola

Sí, pot ser siga massa exagerat. Però ara recorde quan teníem tres anys i jugàvem a qualsevol joc que en eixe moment se’ns ocorreguera: el pilla-pilla, l’arener...

Han passat nou anys. Molts companys se n'han anat al llarg d’aquest període: Júlia, Andrea, Joaquim, Nico (a Suècia, encara que parle amb ell per skype), Miquel (al que veiem en l’equip de bàsquet). Altres s’han anat incorporant a la classe (Maria Yao, Zhao, Andrea, Iván, Jorge i Javier Belarte, Hugo).

En aquest últim curs a l’escola hem fet una eixida especial: la setmana a la neu. De totes les eixides que fem al llarg de la Primària aquesta és de la que més records te n’emportes; muntons de sensacions l’acompanyen: adrenalina a tope, alegria, expectació, una miqueta de «canguelo» i, finalment, tristesa perquè s’acaba.

Una volta tornem a escola, a poc a poc, ens adonem que els curs, l’últim curs a El Barranquet, va acabant-se. Les emocions són contradictòries, per una part la tristesa de deixar aquesta escola després de tants anys i per altra la intriga davant una nova etapa. Ja sé que no anirem tots junts al mateix institut però espere que puguem mantindre el contacte i no perdre de vista els companys i companyes amb els qui hem compartit tantes hores junts.

Per últim m’agradaria donar les gràcies a totes les persones d’aquesta escola que durant aquests anys han estat amb nosaltres.

Pablo Lamirán Ferrando, alumne de 6è

després de tants anys i per altra la intriga davant una nova etapa.

REVISTA DE L’AMPA

Pàgina 36

LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS SÓN UNA FONT DE RIQUESA

els xiquets i xiquetes tenen l’oportunitat de compartir experiències, emocions i continuar creixent com a persones

Aquest curs 2014-2015 Didàctic Cooperativa Educativa Valenciana ha ofert una sèrie d’activitats extraescolars, per a tots aquelles famílies i alumnes de l’escola interessats a gaudir amb altres companys de coneixements i entreteniments dins de l’àmbit educatiu.

Per això, cal dir que aquestes activitats no són un simple espai per om-

Pàgina 37

JUNY 2015

plir l’horari escolar, sinó que ací els xiquets i xiquetes tenen l’oportunitat de compartir experiències, emocions i continuar creixent com a persones, ja que del que es tracta és que cada alumne aprofite el màxim possible les hores que s’hi dediquen al llarg del curs. Tanmateix, hi ha dues maneres d’entendre els objectius que es pretenen amb aquestes matèries.

gaudir amb altres companys de coneixements

Per un costat tenim l'anglès, i entreteniments la música i l’hort dins de l’àmbit escolar, que tenen un enfocament de educatiu. caire més formatiu, perquè totes tres tracten de formar qualitativament els xiquets. Per tant, és important que ells aprenguen una llengua tan internacional com l'anglès, desenvolupen l’oïda escoltant i entenent la música i coneguen el procés que comporten les fruites i verdures al camp fins arribar a les mans del consumidor.

Per l’altre costat, comptem també amb matèries que ajuden els

REVISTA DE L’AMPA

Pàgina 38

xiquets a conèixer millor el seu cos.

Així, trobem el ioga i el ball que pretenen que ells aprenguen a calmar-se mitjançant jocs i desperten la seua creativitat, però sempre divertint-se.

hem tingut en compte l’horari escolar que porta a terme l’escola i els espais que Conselleria d’Educació ens permet aprofitar

Amb tot açò, per al curs 2015/2016 estem disposats a mantindre les activitats més exitoses i escoltar i tindre en compte les possibles suggerències que qualsevol pare i mare vullga transmetre’ns a través del correu electrònic.

L’objectiu més important és millorar el nostre servei i oferir, dintre d’unes possibilitats, allò que més convinga a la Comunitat Escolar del CEIP Barranquet de Godella.

Pel que fa a l’horari que s’ha dut a terme en el curs 2014/2015 en les

Pàgina 39

JUNY 2015

L’objectiu més important és millorar el nostre servei i oferir, dintre d’unes possibilitats, allò que més convinga a la Comunitat Escolar del CEIP Barranquet de Godella.

didacticcanyada@gmail.com

COMIAT A SISÈ

Un any més s’acomiaden els alumnes de sisé, però aquesta vegada són els nostres fills. Pareixia que encara quedava molt, i no sabem com ha pogut arribar ja el moment. Quan començaren, alguns amb dos anys, arribaven barrejant a la mateixa vegada la il·lusió del principi i la por d’una nova etapa.

Ha sigut un grup molt cohesionat. Sílvia els va rebre i els va donar la benvinguda al Barranquet, aprengueren a escriure amb Amparo amb qui també cantaren, jugaren i anaren a dormir a la granja, sempre amb molta alegria.

En primer, Carmen els ensenyà tantes coses: a gaudir de la lectura, a conèixer-se a si mateix i a expressar les seues opinions. Amb ella feren obres de teatre que encara recorden.

Amparo Alonso els va preparar per ser escriptors, en les seues innovadores propostes creatives. Ella coneixia a cadascú i intentava traure d’ells el màxim profit.

Josep Ignasi arribà més tard, en un moment un poc delicat per a ell, però en aquest temps han pogut viure i aprendre i compartir moltes coses amb ell. Gràcies al projecte explora d’enguany i als treballs en grup que Josep ha proposat, el grup ha pogut viure noves experiències.

Els especialistes també han aportat moltes coses a la seua maduresa i a la personalitat dels nostres fills i filles: Teresa, teacher, a la qual adoraven, el gran Rafa i els seus projectes anuals que cada vegada ens impressionen més per la seua qualitat i el treball que comporten. Encarna agafà la direcció de l’escola quan ells anaven a infantil, i continuà ensenyant-los els balls regionals que tant els agraden, Amparo, la nova teacher, arribà per introduir-los en les noves tecnologies amb el seu blog, i amb ella una nova companya a classe. Mª Mar i Jesús sempre disposats a col·laborar en tots els projectes.

Enguany acaben una etapa, però s’emporten d’ací una motxilla plena de vivències, amics, records i aprenentatges, orgullosos d’haver estudiat en una escola pública i amb la qualitat de tots els membres que lluiten cada dia perquè siga millor: professors, alumnes, equip no docent i famílies. Gràcies a tots per haver ajudat a créixer als nostres fills i filles!

Mónica Ferrando, mare de Pablo, 6è de primària Curs 2014-2015. Dalt: Paula, Zhaoshi, José, Maria Yao, Javi, Mireia, Raquel, Andrea, Javier, Jorge, Mauro, Àlvaro G., Pedro, Hugo, Iván. Mestre Josep Ignaci. Baix: Mario, Lucas, Pablo, Cèlia, Alicia, Roser, Carles, Pau, Álvaro L i Julio.

Curs 2006-2007. Dalt: Álvaro L., Cèsar, Javi, Mireia, Julio, Carles, Julia. Mestra Amparo. Mig: Màrio, Alícia, Pedro, Lorena, Pablo, Miquel, Andrea, i Maria. Baix: Mauro, Álvaro G, Paula, Roser, José, Cèlia.