Subdirecció General de Política Lingüística
Joan Fuster: 50 anys de Nosaltres els valencians (1962-2012)
Informació seleccionada de la base de dades SIESDATA Des del 18-11-2011 fins al 25-04-2013
----
18.11.2011
L'INFORMATIU.COM 2012, any de Joan Fuster S.MORENO
1
02.01.2012
LLIBERTAT.CAT 2012: 50é aniversaride "Nosaltresels valencians" de Joan Fuster
3
05.01.2012
L'INFORMATIU.COM Any cinquanta després de 'Nosaltres els valencians' CARLESFENOLLOSA
4
13.01.2012
LEVANTE Joan Fuster: El polèmic PER ANTONI GÓMEZ
despertar del poble valencià
8
07.02.2012 EL TEMPS
Viatge pel paísde Joan Fuster
Núria Cadenes
9
08.02.2012
LEVANTE El valencianisme se sotmet a examen teòric P.Cerdà
11
--- - ---
14.02.2012
LEVANTE La Universitat debat els 50 anys de "Nosaltres els valencians"
12
de "Nosaltres, els valencians"
13
Eva Melero LLIBERTAT.CAT La Universitat de València commemora el50è aniversari
15.02.2012
NOUDISE Celebració dels 50 anys de 'Nosaltres, els valencians'
14
16.02.2012
VILAWEB EL PUNT DIGITAL valencians1962-2012'
S'inaugura l'exposició 'Nosaltres, els
15
17.02.2012
EL PAÍSCOMUNIDAD VALENCIANA
"Nosaltres"...mig segle després
FEDERICO SIMÓN
LAS PROVINCIAS La Universitat commemora el 50 aniversaride l'obra capital de Joan Fuster
17 18
19.02.2012
LEVANTE Els escriptors festegen els 50 anys de "Nosaltres, els valencians" Eva Melero
19
20.02.2012
ABCCOMUNIDAD VALENCIANA Fuster, rememorat
20
NOSALTRES,ELS VALENCIANS
21
OBDULIO JOVANÍ
LEVANTE
Salvador Vendrell
29.02.2012
NOUDISE Joan Fuster fa cinquanta anys
22
02.03.2012
AVUI.ELPUNT El Micalet celebraamb una marató lectorael 50 aniversari de "Nosaltres els valencians"
23
LEVANTE Marató lectora de "Nosaltres, els valencians"
24
--- --
03.03.2012
25
LA Josep VANGUARDIA Fuster il'autonomia valenciana VicentBoira LAS PROVINCIAS La col·lecció de Joan Fuster RAFA MARI
26 27
LEVANTE Huit hores amb JoanFuster
07.03.2012
EL PUNT (PRESÈNCIA) "Nosaltres, els valencians", 50 anys MARTÍ CRESPO
28
08.03.2012
NOUDISE De la campanya antiFuster del 1963 VICENT ALVAREZ
29
13.03.2012
EL TEMPS Joan Fuster: 50 aniversari
30
Núria Cadenes
24.03.2012
COSTERA, VALL D'ALBAIDA La Universitat trasllada a Ontinyent la LEVANTE magna exposició dedicada a Fuster
47
28.03.2012 LEVANTE
a
L'exposició "Nosaltres els valencians" viatjarà Castelló;
Barcelona; Sueca iOntinyent
48
02.04.2012
COMARCÀLIA.INFO Ontinyent obri l'exposició dedicada destacant la vigència del discurs
seu
a JoanFuster
49
10.04.2012
LEVANTE 50 ANYS DE "NOSALTRES, ELS VALENCIANS" Vicent Àlvarez
50
11.04.2012
ARA.CAT 50 anys d'un clàssic imperible JOAN GARI
51
----- -
15.04.2012
LEVANTE Fa cinquanta anys Josep
52
Piera
16.04.2012
LEVANTE Esquerra Unida demana commemorar el 50 aniversari del'obra "Nosaltres els valencians"
53
17.04.2012
AVUI.ELPUNT La Plataforma de defensa dela Llengua homenatja Joan Fuster
54
18.04.2012
EL TEMPS LES JORNADES VALENCIANES DE BARCELONA SERANFUSTERIANES
55
20.04.2012
LLIBERTAT.CAT L'independentisme valencià s'uneix per homenatjar Joan Fuster
56
23.04.2012
COMARCÀLIA.INFO Ontinyent celebrarà elDia delllibre amb
continuada de 'Nosaltres els valencians' de Joan Fuster
una lectura
57
24.04.2012
AVUI.ELPUNT València celebra Sant Jordi ambuna festa d'escriptors dedicada a Fuster i"enllaçada pel català"
58
EL TEMPS El PaísValencià, a tres bandes
59
EL TEMPS Nosaltres
63
Núria Cadenes
Alfons Llorenç
25.04.2012
LEVANTE Acció Culturals'envolta d'estudiants per a la manifestació del 25 d'abril
64
VILAWEB EL PUNT DIGITAL La diada del Vint-i-cinc d'abril més fusteriana
65
P.CERDA
---- -- -
26.04.2012
EL PAÍSCOMUNIDAD VALENCIANA Els valencians es miren en un llibre iniciàtic
Xavier Aliaga EL PAÍSCOMUNIDAD VALENCIANA El paíscoma problema Francesc Calafat EL PAÍSCOMUNIDAD VALENCIANA Josep Maria Castellet, crític,editor, i president vigència"
del Grup 62: "Nosaltres els valencians" esun llibre d'una plena
Francesc Viadel EL PAÍSCOMUNIDAD VALENCIANA Nosaltres, 25 anys Joan F.Mira EL PAÍSCOMUNIDAD VALENCIANA Cinquanta anys després Enric Sòria EL PAÍSCOMUNIDAD VALENCIANA "Nosaltres?" Albert GarcíaiHernandez
66 68 69 70 71 72
27.04.2012
LLIBERTAT.CAT L'auditori de l'Octubre es queda petit en l'arrencada de "Nosaltres els fusterians"
73
02.05.2012
EL PERIÓDICO DE CATALUNYA (EN LÍNIA) 50 anys de "Nosaltres els valencians" Toni Mollà LA VANGUARDIA 'Nosaltres els fusterians' SALVADORENGUIX VILAWEB EL PUNT DIGITAL JoanFuster, elsinicisde l'assagista
74 75 76
03.05.2012
ARA.CAT Joan Fuster
77
08.05.2012
LAS PROVINCIAS Acció Cultural reivindica JoanFuster LEVANTE Joan Fuster per a tot un any
VILAWEB EL PUNT DIGITAL ACPV reivindica el "compromíscívic"de any Fuster ambun d'activitats culturals
78 79 80
------
12.05.2012
LEVANTE La coma
81
Manel Rodríguez-Castelló
14.05.2012
LLIBERTAT.CAT "Nosaltres els fusterians" inicia una ruta pel PaísValencià
82
15.05.2012
MENORCA.INFO JoanFuster, paradigma de l'intel·lectual
83
16.05.2012
EL PUNT (PRESÈNCIA) La sortida de "Nosaltres, els valencians" MartíCrespo
85
18.05.2012
AVUI.ELPUNT Nosaltres, cinquanta anys
86
21.05.2012
deFuster
88
EL PERIODIC.COM Sueca oferix una programació cultural especial pel 50 aniversaride Nosaltres, els valencians
89
LEVANTE
Pop, rock iaforismes
V.Ruiz Sancho
23.05.2012
30.05.2012
EL PERIODIC.COM Vila-Real fa un homenatge a Joan Fuster per a anys commemorar els 50 de 'Nosaltres els valencians'
90
LEVANTE AmbFuster a la barberia
91
Vicent Àlvarez
06.06.2012
ARA.CAT De Fuster a Garí:imatge d'un país FERRAN SÀEZ MATEU
92
07.06.2012
EL PAÍS(EN LÍNIA) Una singularitat amarga, Joan Fuster.Ferran Archilés ADOLF BELTRAN
93
----- -
-
13.06.2012
EL PERIÓDICO DE CATALUNYA (EN LÍNIA) 50 anys després deFuster
94
15.06.2012
LEVANTE Pel camídeFuster POR ANTONI GÓMEZ
96
20.06.2012
LEVANTE El Consell Valencià de Cultura organitza una taularedona sobre la figura de Joan Fuster
97
21.06.2012
ARA.CAT [Fuster] Un paíssense política? ANTONIFURIO
98
22.06.2012
LAS PROVINCIAS Taularedona en homenatge a Joan Fuster
99
LEVANTE L'error deFuster en l'autòpsia delnacionalisme
100
PACO CERDÀ
26.06.2012
LEVANTE "L'Espill" reuneix 21autors per analitzarl'obrade Fuster enun número especial
101
28.06.2012
EL PAÍS(EN LÍNIA) La desconstrucció de Fuster FRANCESC CALAFAT
102
29.06.2012
EL MUNDO VALENCIA Darrere les petjades de Joan Fuster Bel Carrasco
104
12.07.2012
ARA.CAT Joan Fuster contra elsilenci negre VÍCTORLABRADO
105
13.07.2012
EL PUNT (PRESÈNCIA)
Any Joan Fuster
106
-----
15.07.2012
LEVANTE Una singularitat amarga JOSEP PIERA
107
13.08.2012
ARA.CAT Fuster, 'L'Espill', 'L'Avenç' ANTONI VIVES
108
14.10.2012
LEVANTE Un museu per donar vida a la Casa Fuster CARLOS ALÓS
109
18.10.2012
LA VANGUARDIA L'IEC celebra els 50 anys de "Nosaltres els Valencians"
110
19.11.2012
Comença la Setmana Cultural delsPremis Miquelet amb homenatges Fuster
LEVANTE
a
111
30.11.2012
AVUI.ELPUNT La setmana del Micalet
112
17.12.2012
LA VANGUARDIA Aniversaride Joan Fuster
114
19.12.2012
ARA.CAT La gestació il'impacte de 'Nosaltres els valencians' SÍLVIA MARIMON
115
24.12.2012
LAS PROVINCIAS Sueca revitalitzala figura de Joan Fuster amb un intens programa
116
25.12.2012
EL TEMPS Barcelona acull l'exposició "Joan Fuster.Nosaltres, elvalencians. 1962-2012"
117
----
24.01.2013 LEVANTE Josep
Rellegir Fuster
RamónLluch
118
08.02.2013
LEVANTE Acte de fe fusterià ALFRED MONDRIA
119
13.02.2013
LA VANGUARDIA JoanFuster :Entre MorellaiElx AnnaM. Gil
120
09.03.2013 LEVANTE
Mig segle dela "cremà" deFuster
Paco Cerdà
121
11.03.2013
LEVANTE Fuster,indefugible Francesc de P.Burguera
122
21.03.2013
AVUI.ELPUNT El MUA inaugura l'exposició "Joan Fuster.Nosaltresels Valencians" AUSIÀS
BERMELL
123
15.04.2013
EL PAÍSCOMUNIDAD VALENCIANA En la diana dels ultres ESPERANÇA
COSTA
124
25.04.2013
EL TEMPS Joan Fuster, beneficiós icontraproduent alhora LluísBonada
126
L'estudiant de filologia catalana Àngel Cano parlava fa uns diesal seu bloc de la SantÃssima Trinitat, que estaria conformada per Estellés, Valor... i Joan Fuster. "QuÃa hiha de Joan Fuster? QuÃa hiha de l'home que ens posà un espillperquÃa ens mirà rem, nosaltres, els valencians? QuÃa hiha del millor assagista del nostre paÃs i -sense à nim d'exagerar-possiblement dels millors d'Europa? QuÃa hiha del mestre dels aforismes?", escrivia. Iaixà se li va ocórrer proposar unhomenatge a la xarxa -lluny del boato que ofereixenels recordatoris vinenthauria complit 90 anys. Però encara hi ha més: en declaracions a l'lnformatiu, Cano recorda que en 2012 se celebrarà el 50Ãa aniversari de l'obra més coneguda de Joan Fuster, Nosaltres, els valencians, ique també farà 20 anys de la mort de l'escriptor iassagista. Segons explica,la idea de l'homenatge li sobrevingué durant una conversa amb el professor Isidre Crespo, tot un estudiós de l'obra de Fuster. Ambdós coincidiren en la necessitat de celebrar el 50Ãa aniversari d'una obra "clau" per a " la societat valenciana. Aleshores, vaig pensar en els massius homenatges que se'ls hafet aquest any, mitjançant les xarxes socials iblocs, al mateix Estellés, a Enric Valor, a Manuel Sanchis Guarner o,fa uns dies, a la Monserrat Roig. I, per quÃa nofer-ne un,per molt humil que siga, amb Fuster deprotagonista? El sueca té un ampli ventall d'aforismes, d'articles id'assajos d'on hom pot extraure unafrase iescriure-la dià riament, setmanalment o mensualment en qualsevolde la xarxa social que utilitze", explica a este diari. Per això, Àngel Cano proposa que els blocaires iusuaris de les xarxes socials valencianoDarlants Dubliauen Deriòdicament. al llars de 2012. frases, extractes o
aforismes de Joan Fuster. "Ara bé, estaria molt bé també que el dia que va morir (21 de juny) iel que va nà L·er (23 de novembre), els blocaires d'arreu del PaÃs Valencià , itambé de Catalunya, de les Illes Balears ide qualsevol indret del món, li dedicaren un text, vÃdeo, poema o cançó d'homenatge",afegeix. Entre els que ja s'han sumat a la iniciativa,explica, estan el propi Isidre Crespo, el col·laborador de l'lnformatiu AntoniRubio iel crÃtic literari Joan Josep Isern. Els recordatoris s'arredonirienamb la possibilitat de dur a terme xerrades a diferents instituts,amb l'objectiu de familiaritzar la gent jove ambl'obra de l'escriptor sueca. ICano remata: "La idea és arribar com més lluny millor, sense condicions, que entre tots puguemfer-li un homenatge humil a un dels nostres pares. Res serà suficient per tornar-li tot el que li deguem. Però cal seguir lluitant per situar-lo al lloc on es mereix".
2012: 50Ãa aniversari de "Nosaltres els valencians" de Joan Fuster Llibertat.cat difondrà durant tot aquest any el pensament de l'escriptor de Sueca iel de la seva obra Aquest any que avui comencem no és un any qualsevol pels Països Catalans. Enguany en farà 50 de la primera edició del llibre Nosaltres els valencians [pdf llibre sencer] de Joan Fuster (Sueca,
1922-1992).
La commemoració d'aquest aniversari pot ser un bon moment per posar de nou sobre la taula i en l'agenda polÃtica el debat sobre quÃa són i com han de ser els Països Catalans. Un debat que fou abandonat un cop aprovada la Constitució, els estatuts i la LOAPA. Només l'Esquerra Independentista ha mantingut viva la flama de la nació que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Iés que resten en la llunyania aquelles enceses jornades de debat sobre els Països Catalans. Ens referim al primer Encontre de CiÃancies Humanes i Socials celebrat a Perpinyà el maig del 1976 i les Jornades de Debat sobre
els Països Catalans celebrades a Barcelona l'octubre del mateix any. No cal dir que en aquestes jornades el llibre Nosaltres els Valencians va jugar un per cabdal en aquells debats. 50 anys després, on tot comença a trontollar de nou i es qÃRestiona la monarquia, la constititució espanyola i l'Estat de les autonomies i fins i tot es qÃRestiona la pau de l'anomenada Batalla de ValÃancia, és un bon moment per difondre aquest llibre, per fer-ne una nova lectura. Com deia Fuster en uns dels seus aforismes [vÃdeo], "Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir". És per això que Llibertat.cat, coincidint amb el 50Ãa aniversari de la primera edició de Nosaltres els valencians, pren el compromÃs durant aquest any de difondre el pensament de Joan Fuster i especialment el d'aquest llibre. En aquest sentit, durant aquest any farem diverses propostes en aquesta lÃnia, ja sigui a través del portal, les xarxes socials i algun acte públic que anirem concretant en les properes setmanes. També ens sumarem a les propostes -i les difondrem- que segur que es faran arreu del paÃs per commemorar aquest aniversari.
Cal remarcar que durant aquest mig segle el llibre ha tingut una trentena d'edicions conegudes en català i tres en castellà . El ressò popular, i també entre historiadors, sociòlegs, economistes i polÃtics ha estat enorme.
Enguany es compleix el cinquanta aniversari de l'esclat d'una obra que, per una banda, confirmà el monstre d'assagista que era Joan Fuster, mentre que per l'altra la polÃtica, és clar caigué com una bomba nuclear. Per bé que publicat a Barcelona, l'artefacte esclatà acÃ, al PaÃs Valencià , i les conseqÃRÃancies encara se senten al carrer. Però quins de nosaltres hem llegit 'Nosaltres els valencians'? QuÃa proposen les seves pà gines? No serà que les hem cremat o adulat abans de llegir?
La Història ho ha dictaminat greument: ningú recordarà Nmaltres els valencians per ser un assaig desimbolt ipotent amb una prosa suau iconcisa. No. El llibre més famós de Joan Fuster serà recordat inevitablement pel seu
contingut polÃtic. Però quin? Tothomha escoltat des d'acusacions d'haver comÃas cada un dels set pecats capitals, fins a adulacions desmesurades al nou pare de la Pà tria -aixÃ, amb majúscula-, passant, és clar, per tots els matisos de les terceres vies iel pitjor de tots: la indiferÃancia més absoluta que guanya terreny. Ara bé, quines són les paraules que han provocat tanta passió? QuÃa hi havia escrit en aquell llibre publicat ara fa cinquanta anys?
"Pocs valencians hi deu haver -valencians amb un mÃnim de consciÃancia d'ésser-ho- que no s'ho hagen plantejat alguna vegada: quÃa som, iper quÃa som com som". Joan Fuster, amable veà de Sueca, es va fer reiteradament una pregunta: quÃa som els valencians? D'aquest interrogant derivaren tots els altres, com també les innumerables respostes, parcials o no, iun còctel dividit en fets, indecisionsiproblemes, la bÃblia per a uns iel pitjor pamflet per a altres: Nosaltres els valencians. Stop. Abans de desentranyar els misteris del microcosmos fusteria, cal aclarir una
com era el Fals valencià de 1902. La visió ens ÃResemboirara el camÃ, perquÃa cada obra és filla d'un temps, iaquesta més que cap altra. Quan s'edità Nosaltres els valencians,el PaÃs Valencià no era. Aixà de senzill. Tres discretes provÃncies enmig del succesiu mar de provÃncies d'una dictadura espanyolista en plena forma, sense cap institució comuna des de la desaparició del Regnede ValÃancia a mans castellanes. No res polÃticament ni culturalment, més enllà de quatre nuclis de lletraferits que utilitzaven una llengua encara sense unmodel assentat igeneral. Un desert administratiu iun paÃs subterrani amb una població encara majorità riament catalanoparlant, rural 0 no, que veia vindré atònita la nova onada migratòria itecnològica que s'expressava en laLengua delImperio. Fuster llançà la bomba. qÃRestió:
Fets, indecisions,problemes, dÃaiem. Iés que l'escriptor de Sueca sabia el que volia dir icom dir-ho.Nosaltres els valencians és una repassada autocrÃtica de la història valenciana des del cabreig intel·lectual de veure un paÃs informe, terriblement indecÃs ia la deriva polÃticament. CarÃancies? Moltes. Encerts? Molts.
Els fets. El Regne de ValÃancia fou, des de la seva creació al voltant de la capital, un ens dual. Ni carn ni peix, com citen habitualment. La sentÃancia va fer fortuna. Per a Fuster, el PaÃs Valencià , dividit lingÃRÃsticament en dues meitats, no era ni una cosa nil'altra, ni català del tot ni castellà del tot, fruit d'aquest dualisme "insoluble" basat en la llengua. Un dualisme amb més pes català , això sÃ, perquÃa encara al 1962 "el predomini català " seguia "incòlume". Ara la història és una altra. Ni carn ni peix, doncs, el que equival a haver de decidir "0 carn 0 peix". Fuster ho tenia clar: "Dir-nos 'valencians',en definitiva, és la nostra manera de dir-nos 'catalans'.Ni la sostinguda intrusió castellanoaragonesa,ni l'hibridisme Ãatnic, no hanpogut desfigurar aquesta primera autenticitat'. Un paÃs indecÃs. Els valencians no decidim mentre la castellanització avança, sense dubtes ni entrebancs, ja siga pacÃficament 0 "porjusto derecho de conquista". El perill no és altre que la dissolució com a poble il'enemic, V'Estat JacobÃ", contempla l'espectacle amb un somriure. "Ara es tractarà de desfigurar-nos", avisava Fuster, "d'una banda s'accentuarà la dicotomia interna a base d'afegir noves terres castellanes (...) de l'altra, hom mirarà d'incloureel PaÃs Valencià en alguna organització 'regional' on també formaven territoris aliens a la seva contextura nacional". Ara, amb una Comunidad Valencianaamb les tres provÃncies en marcha triunfal, ho veiem una mica lluny, però aleshores, ni laintegritat bà sica del territori valencià estava assegurada.A la castellanització encara reversible -i ara, quÃa en dirÃem?- s'afegia un altre mal endÃamic: la dispersió iel particularisme. Des de la nit dels temps, els territoris de llengua catalanahansofert un procés gradual d'allunyament, de "localisme" ,una certa unitat perduda que els mena a la desaparició. Grans problemes grans... Solucions, segons Fuster? Ni el sucursalisme ni les mitges tintes: "Si el PaÃs Valencià posem-nos en laperspectiva més localista - vol salvaguardar la seva personalitatha d'ésser preservant-sefidel a la seva catalanitat bà sica. Et tout le reste est littérature". Més clar, aigua. No era tan fà cil, evidentment. Hi havia els problemes. Fuster els encara. En primer lloc la polÃtica: total'efervescÃancia revolucionà ria del XLX, inclòs un anticentralisme gens clar, que Fuster li adjudica sense dubtar, fou inútil grà cies al
contra l'Estat de qui eren enemics sinó que es barallaren entre ells. Una polÃtica infecunda, doncs. Ino només això, baralles estÃarils en un paÃs agrÃcola sense una classe dirigent responsable, una absÃancia de burgesia "com Déu ÃKarlMarx manen" que arribava fins el mateix 1962. Aquest ha estat un punt polÃamic de la visió fusteriana. "Hui, tothom que arriba a recollir un grapat considerable de duros,pensa de seguida a esmerçar-los comprant un hort. Són diners que escapen a una ben necessà ria inversió industrial". Segur? Hui en dia sembla clar que la visió agrarista de Fuster no era del tot correcta. D'indústria, n'hi havia. I de burgesia? No ho sé, però és que si hi haguerahagut una forta burgesia haguera sigut de sobte radicalment valencianista? Ho dubte.
La imatge que ens torna l'espill fa mal, perquÃa hi veiem, també, el complex d'inferioritat de nosaltres, els valencians,unit estretament al nostre provincianisme, una realitat incòmoda. La crÃtica, vigent encara hui, resulta incomprable: "Com més 'provincià ' és un valencià , més engallat irupestre és el seu localisme. Els castellanitzats de ValÃancia són, precisament, els defensors més entusiastes de l'idioma valenciano,de la literatura valenciana...". Fuster en estat pur. Afirmacions com aquesta li costarien vidres trencats. I no és l'últim dels problemes que veu.La qÃRestió de noms, difÃcil en un paÃs que fou creat a partir del nom de la capital, iel cas d'Alacant, amb un particularisme delicat imés encara en una Ãapoca sense institucions comunes, centren també l'atenció de
l'escriptor de Sueca.
El panorama,per a Fuster, és desolador, però malgrat tot cal decidir. Ell aposta fort. La seva critica és demolidora, però sense crÃtica, no ho oblidem, no hi ha millora possible. Les culpes d'unpaÃs sense polÃtica ni burgesia, amb els proletaris a remolc, un valencianisme de preguerra descartat per poc reeixit iun Estat eternament en contra, se les durà qui, segons ell, podia haver capgirat la situació: la Renaixença. "La Renaixença ha estat socialment unfracà s", diria, perquÃa amb unes circumstà ncies "propÃcies" des de feia temps, "ens hanfallat els homes". Els polÃtics, aquells que hauriend'haver fet, segons ell, el pas del regionalisme al nacionalisme, aquells que haurien hagut de polititzar el moviment. Massa simple? Probablement sÃ, però el paper ja no li donava per a més. Fuster penjà la ploma, ja havia dit tot el que havia de dir: "i" 'no en dic pus', com escrivia el clà ssic: perquÃa aquest no és un llibre de solucions, ni tan sols de consells, niunprograma...". Potser, sense voler-ho, ho era tot alhora. Qui sap.
jo no puc acabar sense fer dues consideracions. La primera per als seus justos I però inflamats detractors, aquells que diuen quela proposta tan radical de Fuster provocà una resposta en consonà ncia, aquells que idealitzen el valencianisme dels anys trenta. Ingenuïtat, al meu parer. QuÃa haguera passat sense propostes com la de Fuster? No res, probablement. L'Estat hauria estat el mateix,iel ratpenatisme innocu també, sols que no hi hauria alternativa enfront. La segonaper als seus aduladors incondicionals.Nosaltres els valencians, és, pense, l'obra que marcà bona part del segle passat del valencianisme,però al 2012 no pot ser el full de ruta que no ha estat mai. Fou el producte d'un moment determinat en la història del PaÃs Valencià , un moment de travessia en el desert que demanava un revulsiu a crits. Amb el temps hi ha hagut critiques més 0 menys encertades,ireflexions valuoses,com la sonadaBe impura natione 0 Stibre la nació dels valencians . Del debat entre totes hem d'extraureles conclusions, sense cremar abans de llegir. El famós "saldofinal", cinquanta anys després, amb una situació totalment diferent a la de llavors, ha de ser la suma de veus. Massa simple també?
â– Qui som els valencians? Cap a on anem, d'on venim? En la societat occidental postmoderna, globalitzada, immersa enuna crisi econòmica, polÃtica idevalors senseprecedents, quina és laidentitat dels valencians, si és que entenim alguna?Aquestes són les preguntes que ens haurÃem de fer a hores d'ara per arespondre alsmateixos interrogants que ara fa cinquanta anys esvaplantejar JoanFus-
la seva vessant intel·lectual a ladepensador polÃtic ocÃvic. El Fuster polÃtic, el fundadorde la «consciÃancia nacional dels valencians», ter (Sueca, 1922-1992) —enguany es comaquell que reclamava als intel·lectuals catalans pleixentambé vint anys dela seva mort— per més «consciÃancia unità ria» entre valencians, a escriure undelsllibres més polÃamics, si més catalansimallorquins,ha enfosquit imarginat, no elmés controvertit iUoat alhora, delahis- com ha escrit Vicent Alonso, l'humanista, toriografia valenciana contemporà nia. Evi- l'historiador de laliteratura,elpoeta, el crÃtic dentment, aquesta societat no és lamateixa literari, l'historiador social delallengua. AixÃ, doncs, per quinaraó fou tanpolÃamic? que aquella d'inici dels anys seixanta del segle passat, han canviat significativament les Per quÃa la tesi deNosaltres els valencians va condicions socials,culturals, polÃtiques ieco- convertir l'autor envÃctima propiciatòria dels sectors més ultres de la dreta valenciana? nòmiques, no caldir-ho. L'any enquÃa esvapublicarNosaltres els va- Una animadversió que es va materialitzar en lencians —també vaneixir a lallum ElPaÃs Va- dos atemptatsambexplosius,elprimer el1978 lencianoi QÃRestió de noms— hi vahaver vagues i ei segon el 1981, sense danys personals, illuites obreres a Astúries iCatalunya ia Mu- però amb greus destrosses de l'habitatge del'esnic va tindré lloc el «contubemi» anrifranquista, criptor idela sevabiblioteca.Lesidees de Joan on va participar, entre altres, el periodista Vi- Fuster apel·lant a sentiments irracionals centVentura.El món va patir la crisidels mÃstambé han sigut manipulades pels beneficis sils entre els Estats Units, la Unió SoviÃatica i electorals que ladreta valencianaha obtingut Cuba.Cinquanta anys després hancanviatmolt tradicionalment del'anticatalanisme. les coses, és clar. Ha caigut eicomunisme ila Dos anys abans de la publicació del llibre, polÃtica deblocs, !asocietat europeaimundial un article de rÃaplica a VicensiVives enla reés ben diferent, és l'Ãapoca de la dictadura vista Serra d'Or, on reivindicavalacatalanitat dels mercats financers, delamediocritat dels delPaÃs Valencià ila denominació de Països CapolÃtics, dela societat del consum i delain- talans, va mourela controvÃarsia. D'una banformació. da, els joves quedonavensuport ales seves teEls valencians, alsid'una comunitat autòsis, entre ellsEBseu Climent, LluÃs V. Aracil, noma, s'hanÃRbicat majorità riament enelsmarLluÃs Alpera, JoanFrancescMira; d'altra, els ges amables de l'hiperconformismeidentita- quereivindicaven —els membres del grup Tori,si de cas,amb tous sentiments folklòrics, es- rre, amb Xavier Casp iMiquel Adlert— el «fet portius o festius. Quin sentit tenen,doncs, les diferencial valencià », tot iacceptar launitatde reflexions assagÃsÃRques deFuster enNosaltres lallengua. L'opció que va triar, ladereinvidiels valencians"! Encara en els nostres dies, car unaconsciÃancia catalana unità ria, oferiaper aquells interrogantscontinuen generant per- primera vegada una visió del fet nacional plexitat iincertesa si reflexionem sobre la moderna, contundent, seductora,davantlesinidentitat dels valencians. nòcues temptativesdel valencianisme tradiEl dia de Sant fordi del1962, elseditorsRa- cional, amb tendÃancia alcasolanisme. Va ser monBastardes iMax Cahner, presentaven el primer que,amb unestil d'assagista rigorós Nosaltres els valencians, la primera obra d'u- ipersuasiu, esva atrevir aposar eldit enla fenaeditorial, Edicions 62, creada amblaintenció rida,marcant elpas dela«prehistòria alahisdetrencar amb elcarà cter conservador quela tòria», segons Ernest Lluch, oun «abans iun censura franquista havia imposat a lacultura després» en la història dels valencians, en catalanaide canalitzar, a través delsllibres, les paraules de Jaume Pérez Montaner. Per descomptat,lahistoriografia posterior inquietuds nacionalistes més renovadores. Max Cahner,a quicorrespon el tÃtol del llibre, ilarealitat polÃtica ha passat compte.d'algunes va a li demanar Fuster una obra de reflexió de les seves propostes essencials: la tesi agrarista, lainexistent burgesia valenciana motor idenÃRtà ria sobre elPaÃs Valencià enla lÃnia de NotÃcia de Catalunya, del'historiador Jaume delnacionalisme,l'exclusió dels valenciansde VicensiVives, que hauriad'haver portat per paria castellana,laimpossibilitat dels Països CatÃtol Nosaltres elscatalans. talans... Tanmateix, va ser un revulsiu tan Passats els anys, aquell encà rrec es con- gran que la sevainfluÃancia ha estat sempreinvertiria enelllibre més venutdel'obra fuste- tel·lectualment activa alauniversitatielmón riana, amb més de cent mil exemplarspubli- de lacultura. Al capdavall, va aconseguir allò cats endiferents edicions, segons confessió de que pretenia:despertar una societat en perl'autor, ifins itot traduït al castellà . Parado- pÃatua somnolÃancia digestiva, com escriu en xalment, el llibre de més Ãaxit va ser també ei una carta a Josep Pla. Els dogmesiels catecausantd'un pertorbador reduccionisme de cismes polÃtics vanarribar després. —
—
Per a commemorar els cinquanta anys de la publicació del fusteria 'El Pafs Valenciano', l'editorial 3i4 presenta un llibre singular: amb text de Joan Garf i fotografies de Joan Antoni Vicent, 'Viatge pel meu pafs' és tot un homenatge al pensador de Sueca. I cerca mecenatge.
El
2012 és un any fusteria pertot arreu. No ha estat proclamat oficialment, però Joan Fuster hi va essent, a mesura que passen els dies i tal com estableix e! famós aforisme grec, mesura de totes les coses. Se celebren els 90 anys que fa que va néixer, es commemoren els 20 dela seva mort i els 50 de la publicació de dues obres cabdals en la seva bibliografia: Nosaltres, els valencians, que va inaugurar el catà leg d'Edicions 62, iElPaÃs Valenciano, que vapublicar Destino. Per aquest darrer llibre, precisament, Joan Fuster va patir una forta campanya
d'atacs i desqualificacions.Fins que va ser cremat en efÃgie fallera.No pas pel llibre, exactament, sinó per la rà bia que aquell tÃtol feia al directord'aleshores del diari Las Provincias, José Ombuena, un home amb un alt concepte d'ell mateix que considerava que aquell encà rrec, aquell llibre de viatge i de presentació, l'haviad'haver escrit.... José Ombuena. Per sort per a la literatura iper al paÃs en general,però, va ser Joan Fuster que va completar el recorregut. I ara, des d'Edicions 3i4, han decidit de retre-li homenatge. Al pensador de Sueca, òbviament, però també al llibremateix. És
des d'aquesta voluntat que neix Viatge pelmeu paÃs. Seran 400 pà gines, 130 fotografies, 8 itineraris pel PaÃs Valencià . Els mateixos que va triar Fuster, segons la seva voluntat ipreferÃancies. "És literatura de viatges molt singular, la que va escriure Fuster", ens explica Eliseu T. Climent, des de 3i4: "No va fer una guia normal i corrent." Tampoc el joc demiralls que se li ofereix ara, com a homenatge i suma de reflexió iexercici visual i literari, no serà un llibre normal icorrent. Viatge pel meu paÃs, que ja encara la recta final de producció, s'ha plantejat des d'un triple vessant, relata Climent: d'una banda, el text principal, obra de Joan Gari; d'una altra, el relat fotogrà fic que ofereix Joan Antoni Vicent; i, finalment, citacions fusterianes que tant poden acompanyarimatges com text. "El dià leg entre el viatge del 1962 il'actual és constant", rebla l'editor. Joan Gari en corroboralavisió: "M'ho he plantejat com un joc, com un acarament que ens permet de contrastar com tenÃem el paÃs el 1962 icom és ara."Però més que això, ha fet, també: no es tracta
Les aportacions
â– 10
euros
1 fotografia del llibre a escollir en alta resolució + presÃancia a la llista d'agraïments.
â– 20 euros 3 fotografies del llibre a escollir en alta resolució + presÃancia a la llista d'agraïments. â– 30 euros 3 fotografies del llibre a escollir en alta resolució + obsequi d'un exemplar de Set llibres de versos, de Joan Fuster + presÃancia a la
llista d'agraïments. ■40
euros
1 llibre (enviament inclòs) signat pels autors + presÃancia a la llista d'agraïments.
pas d'un llibre amb voluntat acadÃamica, sinó literà ria, i és des d'aquestapremissa que Gari ha mamprÃas els vuititineraris. Amb Fuster sempre present però deixant també emergir els propis solcs de la memòria: "Es també un viatge emocional, aquest, amb la idea de contar el paÃs des de les meves vivÃancies. Es pot dir que he empeltat els diferents estats de la memòria amb el temps de Joan Fuster." I ha visitat espais que el sueca citava però que no va voler recórrer: "Ell era de naturalesa sedentà ria", comenta Gari amb un somriure: "Va parlar delsColumbrets o del Penyagolosa però no hi va fer cap. Deia 'és molt bonic però no hi vaig, no cal'. Nosaltres li hem seguit la ruta literà ria. 1 ho hem caminat tot." Isi l'obradel 1962 comptava amb les fotografies d'aire documental de Ramon Dimas, l'actual té la poÃatica en blanc i negre de Joan Antoni Vicent: "És un fotògraf molt particular, molt selecte, subtil i detallista", ens resumeix Gari. I presenta una altra lectura de Joan Fuster, del temps passat i de l'actual, tot traduït ara al llenguatge de les imatges i els matisos. Som, per tant, davant un llibre ben especial. Ique encara té asos a la mà -
niga per a acabar-se de singularitzar. PerquÃa n'hi haurà dues edicions: la que arribarà a les llibreries i la que es produirà especialment, en sÃarie limitada ienquadernació de luxe, tan sols per a 200 mecenes. PerquÃa Viatgepel meupaÃs s'ha endinsat també en el món del micromecenatge que es promou des de la plataforma Verkami (www.verkami.com), ihapresentat un projecte per a obtenir finançament en quaranta dies. En canvi de les aportacions, i segons la quantitat de cada col·laboració, els mecenes poden rebre compensacions diverses (des de fotografies o el llibre a un preu més econòmic que a les llibreries, fins a exemplars de l'edició especialilimitada). L'objectiu de l'editorial a l'hora de sospesar l'opció del micromecenatge, raona, Eliseu T. Climent, és doble:d'una banda, òbviament, aconseguir finançament, però, sobretot, "fer que la gent conega aquest projecte, que se'n senta partÃcip. És un llibre especial. És un homenatge aJoan Fuster. Isi els millors homenatges són col·lectius, en aquest cas, més".
â– 60 euros 1 llibre (enviament inclòs) signat pels autors + 3 fotografies del llibre a escollir en alta resolució + obsequi d'un exemplar de Set llibres de versos, de Joan Fuster + presÃancia a la llista d'agraïments. â– 70 euros 1 llibre edició especial limitada (amb enviament inclòs) signat pels autors + presÃancia a la llista
d'agraïments. ■100
euros
1 llibre edició especial limitada (amb enviament inclòs) signat pels autors
+ obsequi d'un exemplar
de Set llibres de versos, de Joan Fuster + 3 fotografies del llibre a escollir en alta resolució + presÃan-
cia a la llista d'agraïments. ■150 euros
2 llibres edició especial limitada (amb enviament inclòs) signats
pels autors + obsequi d'un exemplar de Set llibres de versos, de Joan Fuster + 3 fotografies del
llibre a escollir en alta resolució + presÃancia a la llista d'agraïments.
ras)y que este año volverá a contar conocho especialistasdeprimera filapara abordar el análisis de las principalesproblemáticas del pueblo valenciano. Abre el fuego hoy el profesor de Historia Contemporánea dela UVFeP.CERDA VALENCIA
Con el examenpráctico aprobado esteaño con nota alta (Compromis ha sacado 7 diputados enlas Corts yun escaño enel Congresode losDiputados), el valencianismose somete ahora al examenteórico, la que tal vez sea la especialidadde la casa.lasobredosisdereflexión. Hoy arrancala sexta edición del Debat d'ldeesValencianistes, elreputado seminario anual que organiza la asociación Tirant lo Blanc enlaUniversitat de Valencia (Facultat deGeografÃa iHistoria, aula F 1.0, 19 ho-
rranArchilés con unaconferencia sobre los 50 años de Nosaltres, els valencians, de loan Fuster. Archilés,
experto como pocos en elpensador de Sueca, asegura que «el valencianismo nosepuedepermitirel lujo de
prescindir de Fusterporque perderÃa una piezamuyimportantepara sureflexión». Y en este contexto de «crisis económica, social ymoral», dice, «tal vezhaya que aparcar laesferadel proyecto nacionalde Fusterpara tomar de él su sentido ético-crÃtico de larealidad,como su condenadelprovincianismo ydel exceso de autoes-
LaUniversitat debat els 50 anys de «Nosaltres els valencians» EVA MELERO SUECA
Ja ha passat migsegle des de que, el 1962, Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) publicarà «Nosaltres, els valencians». L'any, en quÃa a més a més, se'n compleixennoranta delnaixementdelintel·lectual sueca i vint dela seva mort, laUniversitatdeValÃancia, a través dela
JoanFuster, ha programatdiverses activitatsper tal de commemorar el cinquanta aniversaride la primera edició de l'assaig, que començaran a les 18 hores delproper dijousdia 16 amb unataularodona a l'Aula Magna de La Nau. Joaquim Molas (catedrà tic deLiteraturadelaUniversitatde Barcelona), Francesc de Paula Burguera (periodistaiescriptor),VicentPitarch (lingÃRista imembrede l'lnstitut d'EstudisCatalans)iAntoniFurió (catedrà tic d'Història delaUniversitatde ValÃancia), debatransobre els 50 anys de «Nosaltres, els valencians» (1962-2012),moderatsperFerranCarbó (coordinadordela Cà tedra JoanFuster). Dues hores més tard, a lasalaThesaurusdelCentreCulturalLa Nau, tindrà lloc la inauguració de l'exposició Joan Fuster, Nosaltres, elvalencians. 1962-2012. LaCasa Fuster de l'Ajuntament deSuecaha aportat totaladocumentació que s'exhibirà a la mostra, que romandrà oberta alpúblic fins al 18 de març. «Hem mostrat tota la nostra col·laboració en els actes organitzats per recordar aun dels escriptors més reconeguts iinfluents dins i fora deles nostres fronteres», ha expressat l'alcalde, Salvador Campillo. Els actes continuaranel 29defebrer Cà tedra
a la Capellade La Nau, on està previst que se cÃalebre el concertMúsica al'entorn de JoanFuster, interpretatper la soprano Mariadelos Llanos ielpianista Adrià Grà cia. Finalment, l'i de març tindrà lloc, alParanimf, el lliurament dels XIPremis de la CrÃtica de l'InstitutInteruniversitaride Filologia Valenciana,aixà com laconferÃancia de Jaume Cabré titulada La creació del món.
La mostras'inaugurael dijous La mostra que s'inauguraelproperdijous alCentreCulturalLa Nau s'exposarà a partir del 15 de novembrea la sala Els Porxets de Sueca, coincidint amblacelebració delaIXJornada Joan Fuster, organitzadaper laCà tedra Joan Fuster il'Ajuntament.En aquesta edició titulada «Sobre Nosaltres, els valencians», està previstalaparticipació d'Agustà Colomines (Universitat de
Barcelona),Maria-José Badenas(Arxiu General de l'Administració), Manuel Alcaraz (Universitat d'Alacant), a més deFrancescPérez Moragón iFerranArchilés (Universitat de ValÃancia). D'altrabanda,elproperdissabtedia 18 Sueca acollirà elVIIIEncontre d'EscriptorsdelaRibera, durantel qualvisitaranla Casa Fuster, l'asild'ancians, l'edificide l'AteneuSueco del Socorro, l'AjuntamentilaBibliotecaSuecana.A bandadels actesorganitzatsper laUniversitat,desdelaRegidoriade Cultura programendes de fa una dÃacada les Tertúlies deCaFuster.Es tractad'un espaidedebatsobre l'intel·lectual sueca «amb elqualespretén investigariaprofundir en laseva obrailasevapersona, alhoraque presentaraltresobres ipublicacionsreferentsa Fuster, iconÃaixer lesopinions derellevantspersonatges dela nosÃRa cultura», explicael regidor responsable, Josep Navarro.
La UV commemora el 50Ãa aniversari de "Nosaltres, els valencians" La Universitat de ValÃancia (UV), a través
de la
CÃ tedra
Joan Fuster ha organitzat
diverses exposicions i concerts per commemorar el 50 aniversari de la publicació de 'Nosaltres, els valencians', de Joan Fuster. A més, en aquest 2012 es compleixen 90 anys del seu naixement i 20 de la seva mort.
-
La Cà tedra Joan Fuster de laUniversitat deValÃancia ha organitzatun seguit d'activitats ambmotiu dels cinquanta anys de la publicació de l'oNosaltres, els valencians,de l'intel·lectual de Sueca Joan Fuster
(1922-1992). AixÃ, el primer acte del'aniversari serà la taula redona 50 anys de Nosaltres, els valencians (1962-2012), el pròxim dijous 16 defebrer a les 18 hores a l'AulaMagna de la Nau. Intervindran JoaquimMolas (catedrà -
tic deLiteraturadelaUniversitat de Barcelona); Francesc de Paula Burguera (periodista i escriptor); Vicent Pitarch (lingÃRista i membrede l'lnstitut d'Estudis Catalans); iAntoni Furió (catedrà tic d'Història de la Universitat de ValÃancia), totsellsmoderats per Ferran Carbó (coordinador de la Cà tedra Joan Fuster). Tot seguit dela taularedona tindrà lloc, ales20hores, alaSalaThesaurus de la Nau, la inauguració de l'exposició JoanFuster. Nosaltres, els valencians. 1962-2012, organitzada pelvlcerectorat deCulturade la Universitat de ValÃancia i laCà tedra Joan Fuster. Aquesta mostraestarà oberta fins el 18 de març. El dimecres 29 de febrer, a les 19:30 hores, a la Capella de la Nau, es realitzarà el concert Música al'entorn de Joan Fuster. Els intÃarprets
són Maria de los Llanos, soprano, i Adrià Grà cia, piano. La programació inclou música per a poemes d'Apel·les Mestres, Xavier Casp, Bernat Artola, Maria Antònia Salvà , Miquel Duran, LluÃs Guarner, Francesc Almela i Vives i Joan Fuster. El dijous 1de març, a les12 hores, al Paranimf dela Nau, es lliuraranels XIPremisdela CrÃtica del'lnstitutInteruniversitari deFilologia Valenciana itambé hi haurà unaconferÃancia deJaume Cabré: La creació delmón. Com a últim acte previst, el 15 de novembre,ales 9:30 hores,alaCasa de Culturade Sueca, se celebrarà la IX JornadaJoanFuster: SobreNosah tres,els valencians, organitzadaper la Cà tedra Joan Fuster i l'Ajuntament de Sueca. IntervindranAgustà Colomines,Maria José Badenas, Francesc Pérez 1Moragón, Manuel Alcaraz i Ferran Archilés. Joan Fuster i Ortells és l'intel·lectual valencià més rellevantde l'Ãapoca contemporà nia. Llicenciat enDret alaUniversitatde ValÃancia, vacol·laborar en la premsa amb regularitat i alhora va dur endavantuna important tasca humanista. La primera edició deNosaltres, els valencians^. ser publicada a Barcelona en maig del1962 ihaesdevingut unaobraessencialen lahistòria dels valencians, un punt de referÃancia per a tots els estudis iposicionamentsposteriors.
de "Nosaltres, els valencians" de Joan Fuster i hem volgut commemorar-los situant el llibre en la trajectòria de Fuster i en el PaÃs Valencià d'aquella Ãapoca i tenint en compte les repercussions que ha tingut. Aquests són els motius centrals de l'exposició 'Joan Fuster: Nosaltres, els valencians 1962-2012'. Al costat d'això, també hem volgut fer ressaltar la importà ncia del seu llegat, que es conserva a la casa-museu de Sueca, especialment el seu arxiu i la col·lecció d'art que conservava', explica a VilaWeb Francesc Pérez i Moragón, un dels comissaris de Són cinquanta anys
!
l'exposició.
obres d'art que Fuster havia anat col·leccionant; sovint regals dels autors que d'aquesta manera li demostraven l'admiració que el; mereixia. N'hi ha d'Andreu Alfaro, Antonio Saura, Manuel Boix, Albert Rà fols Casamada, Antoni Tà pies, Joan Ponç, Joan Miró, Rafael Armengol, L'exposició conté
Artur Heras, Equipo Crònica, Josep Renau, Equipo Realidad, Hernà ndez Mompó i més.
hi ha una selecció de les trenta edicions fetes, en cinquanta anys, de 'Nosaltres, els valencians'. Segons dades d'Edicions 62, editora del llibre, ja se n'han venut 50.000 exemplars, i el tÃtol continua ben viu. Pérez i Moragón assenyala que aquest nombre d'exemplars venuts és considerable, 'sobretot si tenim en compte que durant uns anys la censura va prohibir de fer-ne més edicions: després de la tercera edició, el llibre no es pogué reeditar fins el 1977. També
Un catà leg acompanya l'exposició i aporta una sÃarie de respostes de l'Ãapoca que va suscitar el llibre, entre el 1962 i el 1965. Amb articles de Miquel Tarradell, Joan Sales, Llorenç Villalonga...,fet i fet, nou textos d'autors contemporanis de Joan Fuster que van parlar del llibre. Aquesta aportació històrica es complementarà amb una lectura de l'assaig que faran els participants en la IX Jornada Joan Fuster el 15 de novembre, preparada per la Cà tedra Joan Fuster. El tema d'enguany és 'Nosaltres, els valencians', i hi participaran Agustà Colomines (Universitat de Barcelona), Maria José Badenas (Archivo General de la Administración), Francesc Pérez i Moragón (Universitat de ValÃancia), Manuel Alcaraz (Universitat d'Alacant), i Ferran Archilés (Universitat de ValÃancia). Sobre la vigÃancia del pensament de Joan Fuster, Francesc Pérez i Moragón diu que l'Ãaxit de la jornada acadÃamica anual dedicada a Joan Fuster, que organitza la Cà tedra, demostra que el pensament i la figura de Fuster són plenament vigents. 'Es clar que el pensament de Fuster és molt extens, però té una vigÃancia real, especialment com a assagista. Els seus assaigs continuen tenint una gran validesa. Tenia una intel·ligÃancia privilegiadai singular, a la qual se sumava una gran cultura i moltacuriositat. Darrere els seus escrits hi havia moltes lectures i molta reflexió. Fuster sovint parlava de fets puntuals i, si repassem els seus articles, veurem que són fets amb un pensament que va més enllà del fet conjuntural, que hi aporta una visió més à mplia, històrica,.. Per exemple,podem trobar-hi reflexions sobre el canvi d'hà bits en la lectura. Si les llegim ara, les seves reflexions són transformables i s'adapten perfectament al canvi hà bits d'avui, deguts a les transformacions tecnològiques.'
mo enconados detractores. Y aprovechando la fecha de los 50
Nosallres els valencians es ya un sÃmbolo de la identidad deun pueblo. Una meticulosa disección en forma de ensayo de las peculiaridades, las virtudes y los complejos de los valencianos que hace medio siglo ayudó a entender la identidad propia dentro del contexto cultural de los territorios de lengua catalana. Sus tesis han recolectado tantas adscripciones co-
años, la Universitat de Valencia ha decidido programaruna serie de actos para conmemorarel aniversario del libro capital de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992). "No hay otra obra del siglo XX que haya galvanizado la identidad valenciana en nuestra sociedad comoesta", aseguró ayer Antonio Ariño, vicerrector de Cultura de la Universitat, durante la presentación delos actos prepara-
dos. Y entre ellos, con conferencias y hasta un concierto, destaca la exposición Joan Fuster, Nosaltres els valencians. La muestra ilustra a través de la documentación conservada por el autor, el proceso de creación de un ensayo publicado en1962 y que no se libró del acoso de la censura. En la exposición se haincluido una selección de obras de arte coleccionadas por el propio autor, con piezas de Andreu Alfaro, Antonio Saura, Antoni Tapies, Joan
Pone,, Joan Miró, Rafael Armengol, Artur Heras, Equipo Crónica, Josep Renau, Equipo Realidad y Hernández Además
Mompó, entre otros. se ha editado el libro
1962-2012 Nosaltres els valencians, enel que especialistas analizan la repercusión de esta obra. También se recopilan las obras de arte dela exposición ynumerosas fotografÃas del autor suecano, como la que recuerda el atentado que arrasó la vivienda de Fuster en1981.
La Universitat
conmemora el 50 aniversario de la obra capital de JoanFuster La Universitat de Valencia (UV) conmemora el 50 aniversario de la obra capital de
Joan Fuster (Sueca 1922-1992), 'Nosaltres, els valencians', con un amplio programa de actividades que pretende reivindicar al pensador como «un patrimonio cultural» de la institución académica.
El calendario en recuerdo de Fuster arrancó ayer con la inauguración, en el Centre Cultural la Ñau, de una exposición que toma como punto de partida la publicación
del más famoso li-
bro de Fuster pararealizar unrecorridopor su vida y producción. El vicerrector de Cultura, Igualdad y Planificación de la UV, AntoriiAriño, ha puesto de relieve que Joan Fuster es «un patrimonio cultural de la Universitat de Valencia», de la que fue estudiante y, posteriormente, profesor.
La entidadeducativa pretende rescatar, precisamente en el contextoactual de «crisis y transformación social», la «esperanzas y el legado intelectual» de Joan Fuster.
Els escriptors festegenels 50anys de «Nosaltres, els valencians» EVA MELERO SUECA
■Coincidintambel 50 aniversaridela publicació de Nosaltres, eh valencians,
de l'intel·lectual sueca Joan Fuster, els escriptors riberencsvan celebrarahir a lacapitaldelaRiberaBaixalasevareunió anual. És lavuitenade lestrobades quehanrealitzatique aproftenper visitar en cada ocasió un poblede la comarca, «per conÃaixer la nostra immediatesa,ique ens permetenanar d'allò particulara allò general,id'allò local a allò universal" , explica l'alginetà Josep Lozano,coordinadordelestrobades. L'Encontred'Escriptors delaRibera, ja plenamentconsolidat, es va celebrar perprimeravegadaa Cullera «quan hi havia una gran discussió sobrela construcció delManhattan iles autoritatslocalspensavenquepretenÃem realitzarun acte subversiu», recordaManelJoan i Arinyó, impulsor dela iniciativajuntament amb Lozano. Fins ara han visitat també Benifaió, l'Alcúdia, Llombai, Alzira,Castelló delaRibera iAlgemesÃ. Migcentenar d'escriptorsvanparticiparahiren lavisitacultural a Sueca, on vanvisitar alguns dels seus edificismés emblemà tics guiatsper l'historiadoribibliotecarimunicipal, Joan Antoni Carrasquer.Hihagué també representació d'altrescomarques,comvanser VÃctor Mansanet, de la Safor, o LluÃs Roda,
MercÃa Viana iPaco López, del'Horta. A més van assistir els cantautors Paco Munoz, Néstor Mont, Rafa Xambó i
Tonide l'Hostal. El diputat sueca a les Corts Generals, Joan BaJdovÃ, vaacompanyar lacomitiva durant la jornada; també ho van fer elslocals Josep Franco, Francesc Vera, Abel Guarinos, Manuel Baixauli, Xavier Serra, Salvador Vendrell, Jeremies Barberà i Nel Ferrando. Després d'una primeraparada a la capella de l'edifici modernista de l'Asil d'Ancians Desemparats, l'itinerari va seguirpel carrerSequialfinsalcasinode
-
l'AteneuSuecodelSocorro. Almigdia,JosepNavarro iRaquel Tamarit, regidors deCultura iEducació, els vanrebrea l'A-
A laPlaça de l'Ajuntamentes vanaturar davantelbust de Joan Fuster, obra de l'escultor algemesinencLeonardoBorrà s. El seufill; VicentBorrà s, també formavapart del grup.La visitava finalitzar a laBibliotecaSuecana ilaCasaFuster. Finalment, van celebrar un dinar a laMuntanyetadels Sants,onesvallegir el llistat de les últimes publicacions dels autors ivandecidirqueelproperencontre el
FUSTER,
REMEMORADO
HE
visitadoen «La Ñau» de laUniversidad de Valencia —casa profesadelnacionalismo cultural— una exposición conmemorativa del 50 aniversario de la publicación de «Nosaltres, els valencians». Esta veznosemuestra —como hicieranen otra anterior— su carnet como asesor literariodeFalange en Sueca. Muy prontosustituyó elyugoylas flechasporlas cuatrobarrasque tantos atribuyen—hipócritamente, falsamente— aWifredo elVelloso. No extrañe el vaivén: «Reivindicad elderecho a cambiar de opinión. Es lo primero que os negarán vuestros enemigos», escribió Fuster.Por eso es poco creÃble: por decir hoy locontrariodelo quedecÃa ayer.Porque hubo unFuster realy unFuster de artificio, santón dehornacina. Volterianoo mÃstico.Un Fuster racionaly un Fuster de escandalera,quizás porqueel escándalo sea la forma modernadel talento, como sedice ahora.Es elFuster delHimnoRegionalcomo «merdeta ensolfa, la diarrea del per a ofrenar»; el de la Constitución y elEstatuto como «textos pornográficos»; eldelos Beatles como «murguistes idiotes»... Luego está elFuster recreadoquehan hecho otros —«a mi me han hecho referente los de-
más». Es un Fuster modelado a coveniencia. Este Fuster es a Mao, aHitler,lo que el «Nosaltres» esalLibroRojo oaMiLucha El santón y su doctrina; aunque escribiera«no soy apóstol de ningunacongregación», aunque se viera «obligado a escribirdemasiadascosas queyo,por mi interés intelectalopor mi curiosidad,no habrÃa escrito nunca». AsÃ, con tanta trasmutación, con tanto encumbramiento, innumerables noctámbulos del racionalismomilagreroperegrinaron a Suecaarecibir sus aguasbenditas—huelga decir de cuántos grados— hastaconvertirle en «La Rao, elGran Pare,Vent iNúvol, Trascendencia», tal comoleidolatraronMollaiMira en «De impura natione». Delos historiadoresescribió: «Es pensen que escriuen historia.Pero tot lo que en ells no es erudició —i encara, encara— es polÃtica». «Los cientÃficos, dijo, tan capciosos en sus propósitos... impregnados de prejuicios sectarios, sus juicios son el corolario correspondiente:poco de fiar». Del bilingÃRismo nos dirá: «El bilingÃRismo no es cómodo, los peligros quesupone para la sociedadson demasiadoevidentes». Delosescritores románticos escribió: «Gente vulgarÃsima y predominantementeestúpida...». Y esto se lo oà decir:«Yo soyun hombre mas de precio que de aprecio». Sigancomentarios... De aquellabiblia, de aquelLibro Gordode Juanete quedaun poso apelmazadoy resecoa cuyo arrimocrecieron judas de todaslas cenas, envalentonados de claustro, filólogos de babero, quintacolumnistas felones. El resultadode todo es que enun reciente dÃa del libro, en los PaÃses Catalanes,los más leidos fueranBuenafuente, el Código da Vinci ¡y un libro decocina! Y aún con tantos rencoresinducidosy tan subvencionados, sigue España. Y sus nostálgicos.
NOSALTRES,ELS VALENCIANS de la Vaigassistiraelsvalencians 1962inauguració
«Nosaltres,
-2012» a laUniversitatdeValÃancia,a laSalaEstudiGeneraldel carrerla Nau, almateixedificionfauna pilad'anys JoanFusterestudiava.Va seruna sensació estranya,perquÃa lesimatges que hihaviaa l'exposició erenlesmateixesqueteniaFuster en elnúmero 10 del carrerSant Josepa
Sueca.No havia vistmailes obresd'art que havienregalat aFuster elspropis autorsen una horatanprudencialienunlloctan acadÃamic. AixÃ, a lesvuitdelavesprada —només ambunamica decavaen quÃa t'obsequiavenmentre etpassejaves per l'exposició iambunfeix d'anys més sobre elcos—, contemplavaambuna altramirada aquellesobresd'autorscom: Andreu Alfaro,Manuel Boix,AntoniTapies,Joan Miró, RafaelArmengol,Artur Heras, Equip Crònica, Josep Renau...Però el que emresultava encaramés entretinguteren els entranyablespersonatgesque s'havien acostat al'acte ique erenexactament els mateixosquehavia conegut en lesinacabablestertúlies del carrerSant Josep.AixÃ, emvaig trobarambRafelSena, Josep Guia, VicentSoler, JoanBaldovÃ, Rafa Xambó, FinaCardona...I un EnricTà rregaqueno portavael whiskyquerequeria l'ocasió, però quetenialesmateixesinquietudsquefa unfumd'anys. Abans, però, l'amic Toni Furió, més polÃtic que mai,vafer una excel·lent intervenció deixant algunes cosesper alareflexió. Primer queres, comabon sueca, recordà eldescobrimentdelbibliotecarideSuecaToni Carrasqueren quÃa queda clar queel «VirgodeVicenteta» es vaescriure abansque la publicació del'«Oda alapà tria», d'Aribau, la qual cosapodriaalterariacronologia dela Renaixença i, sobretot, elseu camp espiritual. Jaen matÃaria, Furió explicà queNosaltres, els valencians és elmillor llibrede Fuster,i trencà el tòpic dels queel volenreconÃaixer coma escriptories volen desmarcardelesconseqÃRÃancies que es desprenend'un clà ssic ques'ha de valorarcomunproducte del seu temps, però que,almateixtemps, perdura.Avui sabemmés cosessobrela societatvalenciana,però moltesdeles quesabemsón grà cies alllibredeFusterque vacanviarla manerad'entendreel paÃs. Quantes investigacions,revistesiprojecteseditorials són conseqÃRÃancia deNosaltres, ekvalencians?
EXPOSICIÓ. La Nau de la Universitat acull l'exposició JoanFuster. Nosaltres, els valencians (1962-2012)
La mostra, a través dela documentació conservada per l'autor, ensenya qui era Fuster l'any 1962, elprocés d'elaboració del seu llibre més conegut,Nosaltres, els valencians, el ressò immediatque va obtindré, aixà comles dificultats ambla censura de l'Estat franquista que el de Sueca es va trobar. L'exposició es pot veurefins elpròxim 18 de març a la Sala Estudi General. nyat
en l'acte
per Ferran Carbó i iMoragón. Armo va dirde Nosaltres, els valenciansque "no hi ha cap altra obra en el segle xx que haja galvanitzat la identitat valenciana en la nostra societat com aquesta" ide Fuster va manifestar que "és part del patrimoni cultural de la Universitat", perquÃa com va recordar estudià Dret,precisament a la Nau(lloc que acull la mostra) i va ser catedrà tic de Filologia Catalanaala universitat. Sobre l'exposició, que mostra material tangible i també el llegat de Fuster (obres pictòriques ialtres objectes personals),va manifestarque "no és una exposició de nostà lgia, ni de nostà lgics" i, tot recordant el filòsof Adorno, va expressar que aquesta exposició "mira el passat per a rescatar les seves esperances". I és que "enun momentde crisi com l'actual és fonamental recuperar les esperances", vacloure el vicerector. L'exposició, coordinada per Ferran Carbó iFrancesc Pérez iMoragón, dela Cà tedra Joan Fuster (Universitat de ValÃancia), iBrÃgida Alapont(Casa Fuster, Sueca), tracta de Francesc Pérez
Comissariada pels professors de la UniversitatFerran Carbó iFrancesc Pérez iMoragón, l'exposició se centra en donar a conÃaixer una part molt poc conegudadel llegat material de Joan Fuster, contingut en sa casa de Sueca,unlloc que encarano és accessible al públic. AixÃ, s'ha seleccionat una sÃarie d'obres d'art col·leccionades per l'escriptor -molt sovint regals dels autors-, entreles quals hi hapeces d'Andreu Alfaro, Antonio Saura, Manuel Boix,Albert Rà fols Casamada, Antoni Tà pies, Joan Ponç, Joan Miró, Rafael Armengol, Artur Heras, Equip Crònica, Josep Renau, Equip Realitat, Hernà ndez Mompó ialtres. A banda deles pintures iescultures, de vegades reproduïdes en fotografies sobre l'entorn de
l'escriptor, s'hanseleccionat exemplars de la seva col·lecció d'obra grà fica. L'exposició
va ser presentada dijous passat almatiiinaugurada eixa mateixa vesprada ala Nau. Antonio
Armo, vicerector de Cultura, Igualtat iPlanificació, vaestar acompa-
mostrar,a través de la documentació conservada per l'autor, qui era Joan Fuster el 1962, el procés d'elaboració del llibre, tot plegat a par-
tir d'una presentació de la personalitat de l'autor en el moment d'escriure'l. Aquest propòsit ha guiat la selecció il'organització de les peces que es mostren. L'exposició podrà visitar-se finsel 18 de març ala Sala Estudi General del Centre Cultural La Nau. TRENTA EDICIONS.Durant aquests cinquanta anys el llibre ha tingut
una trentenad'edicions conegudes, en català , i tres en castellà . El seu ressò ciutadà , i també entre historiadors, sociòlegs, economistes ipolÃtics ha estat enorme. Aquest fet s'ha manifestat en tota mena de referÃancies escrites, a favor o encon-
tra, de revisió acà rrec d'especialis-
tes o de debat polÃtic iparapolÃtic. En la tria de documents exposats o reproduïts en el catà leg els coordinadors han optat deliberadament per reduir aquestes referÃancies a les cronològicament immediates a l'aparició del llibre. CÀTEDRA JOANFUSTER. La mostra està organitzada pel vicerectorat de Cultura, Igualtat iPlanificació ila Cà tedra Joan Fuster, amb la col·laboració de l'Ajuntamentde Sueca, l'lnstitut Interuniversitaride Filologia Valenciana, el Departament de Filologia Catalana de la Universitat il'lnstitut d'Estudis Catalans. S'ha previst una itinerà ncia posterior, si més no a Alacant, Castelló de la Plana, Gandia, Sueca i Barcelona.
01/03/12 19:05 - VALÈNCIA
- REDACCIÓ
La Societat Coral El Micalet acull aquest divendres de 11.00 a 14.30 hores i de 16.00 a 21.00, l'acte "Paraula viva", una jornada de lectura col·lectiva de l'obra Nosaltres els valencians, de Joan Fuster, per a commemorar el 50 aniversari de la seva publicació.
La lectura de l'assaig de Fuster té una "especial rellevà ncia", ha expressat l'entitat en un comunicat, ja que es farà al costat de la Flama de la Llengua Catalana, que es troba de manera permanent a la Societat Coral des del passat 14 de febrer.
A més, també es dóna la coincidÃancia que aquest any se celebren 80 anys de les Normes de Castelló, impulsades per Pompeu Fabra i base de les regles normativesdel català actual. L'escriptor de Sueca Joan Fuster va escriure 'Nosaltres els valencians' en 1962, obra "on proposava la reconstrucció nacional del PaÃs Valencià dins d'un marc format pels territoris de parla catalana: els Països Catalans". "Un text que, sens dubte, marca una fita en el nacionalisme valencià ", ha subratllatEl Micalet.
la seva publicació. L'entitat argumenta que aquesta marató lectorade l'assaig de Fuster «té unaespecialrellevà ncia, ja que es farà junt a laFlama de la Llengua Catalana, que es troba de manerapermanentala Societat Coraldes del passat 14 de febrer». L'acte es realitzarà d'i 1a 14.30 hores ide 16 a 21 hores a la seu del Micalet. A més amés, també es dóna la coincidÃancia que enguany se celebren 80 anys de les Normes de Castelló,
impulsadesper PompeuFabraibase deles reglesnormativesdelcatalà ac-
tual. L'escriptor sueca Joan Fuster vaescriure Nosaltres, els valencians l'any 1962, obra que, com assenyalala SocietatCoralelMicalet,«proposava la reconstrucció nacional del PaÃs Valencià dinsd'un marc formatpelster-
ritoris de parla catalana:els Països Catalans. Textque sense cap dubte marcauna fitaen elnacionalisme valencià ».
Ahora
que
está
de moda la rela-
ción entre Escocia e Inglaterra a raÃz de la posibilidad del referén-
dum sobre la independencia de la primera, vale lapena recordar que lapalabra devolution nació para referirsealproceso de transferencia de poderes y competencias del Estado nación ala región. Como en España siempre vamos al revés, ahora deberÃamos incorporar aldiccionario polÃtico europeo unasegunda acepción: la devolución de competencias dela región alEstado. A diferencia de otros paÃses, devolution hoy, en España, esrecentralizar el Estado, robustecerlo en detrimento de sus niveles subnacionales. Este tema viene a cuento de las declaraciones de lapresidenta del Colegio de Médicos de Valencia, Rosa Fuster (no me digan que la paradoja de su apellido no tiene gracia): "Si no saben gestionar la sanidad, que devuelvanlas competencias al Estado". La
doFuster lanzara suoferta de construir no una autonomÃa, sino una nación (o mejor dicho, de desvelar la conciencia nacional de los valencianos: Joan Fuster, 1962 con Nosaltres els valencians),sea otra persona de apellidoFuster quienproponga lademolición de uno de los pilares del autogobierno valenciano. Fuster, ¿alfa y omega de la personalidad local? Es irónico que, en el 2012, a los treinta años de la aprobación del Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (1982), un grupo notable de ciudadanos pida, noya su reforma, sino la derogación práctica de algunos de sus principios fundamentales. Algo se debe de haber hecho mal en Valencia enlos últimos años para llegar a estosextremos.
Puedo entender elenfado de la señora Fuster y de susmédicos. PodrÃa no sólo entender sino suscribir la crÃtica a la gestión de los sucesivos consellers de presidenta Fuster se referÃa auna opinión, Sanidad de la Generalitat valenciana y el rechazo a su modelo de gestión. E incluso podrÃa entender que, profesional mente, se dudara de la aptitud de quienes han llevado a Valencia a este lÃo, pero no puedo estar de acuerdo en que,comose ha dicho, lasolución al problema que tenemos en él paÃs sea devolver transfe"mayoritaria", entre los facultativos valen- rencias (o, en otros, campos, cecianos favorable a retornar las transferen- rrar RTVVy en especial Canal 9), cias sanitarias aMadrid o, es de suponer,a es decir,ir dejando desnudo eleslos serviciosdescentralizados queel gobier- queleto autonómico valenciano no central establezca en "provincias", la ya hasta sucoiapso final.Enla frase olvidadaDelegación Provincial de Sanidad. de Fuster, de doña Rosa, hay un inquietante trasfondo que se está La protesta de los facultativos y de sumáxiextendiendo como el aceite por ma representante viene, como el lector puede entender, a cuenta del déficit autonómi- Valencia y por el resto de España: enrealidad, la autonomÃa no co valenciano enlamateria y porlos recores un fruto del derecho, ni de la tes de todo tipo(desueldo, también) que la historia, ni del lógico autogobiersanidad de mi paÃs está sufriendo. No deja de ser triste que, justo a los cin- no de los pueblos, la autonomÃa cuenta años de que una persona de apelli- es una sencilla técnica, unpuro instrumento de gestión. En otras palabras, la autonomÃa comienza a verse,
nocomouna materia de principios, sino comounacuestión de administración, de sim-
funcional. ¿Funciona? Es ple buena. ¿No funciona? Nos sobra. Estoy convencido dequela doctoraFuster nuncaquisollegar a esteextremo y que ella no quiso tampocodecir lo que voyadecir ahora,pero el último paso tras devolverlas competencias ensanidad (supongoque luego, por igualmotivo vendrÃa educación, cultura, industria, fiestas, ordenación territorial, justicia) es devolver el derecho al autogobierno. No serÃa, por cierto, ninguna novedad: el Territorio de la Capital Australiana, en organización
la autonomÃa que el Gobierno del paÃs le ofrecÃa. (que sólo anecdóticamente Este debate ha abierto la señora Fuster, a la que pido disculpas por citarla tan insistentemente) es en algún modo equiparable al que se dio en su momento cuando, en frase repetida, se hablaba de que enEspaña en realidad no habÃa libertad, sino libertinaje. La consecuencia era clarÃsima: si estos gobiernos surgidos de las urnas no saben gestionarla democracia que se les ofrece, entonces volvamos a la etapa previa. A mi entender, la libertad, como el derecho a la autonomÃa, han venido para quedarse. Y lo han hecho por dosmotivos: enprimer lugar porque ambos conceptos siempre han ido de la mano y en segundo lugar porque,hoy en dÃa, el modelo de gestión pública de Europa y de Estados Unidos noes la centralización, sino, pese a la percepción extendida,la regionalización. Sé que este concepto tiene mala prensa entre mucha gente: les recuerda a laEspaña franquista... ¡Como si Franco hubierasido unregionalista camuflado! Pero hoy en dÃa, hablar de "polÃtica regional" en Europa es hablar de uno de los pilares de la Unión y de un sinónimo de polÃtica basada en la organización de la fuerza local, en el desarrollo de los potenciales endógenos y en el gobiernolibre y decisorio de los territorios. Si me permiteun consejo, doctora Fuster, ¿podrÃa alterar levemente su declaración? Lepropongo: "Si nosaben gestionarla sanidad, que se vayan". Que vengan otros (de su mismo partido o de otro), pero que nose toque los que muchos valencianos consideramos un hecho.» 1978, rechazó en referéndum
conocidas. Estupendos di-
bujos de Carlos Edmundo de Ory ('La oreja de Dios', 'La
violinista', ambos de1948),
Con motivodel 50 aniversario de la publicación dé 'Nosaltres, els valencians' (1962), la Universitat yla Cátedra JoanFuster hanorganizado unaserie de actos entre los que destaca lapequeña pero muy cuidada exposición de La Ñau, en la que se muestrandocumentos conservadospor el escritor de Sueca,unaudiovisual conentrevistas, fotografÃas, elproceso de elaboración del citado libro, testimonios de
también
munes,a largas tertulias en sucasa del carrer Sant Josep 10, pese a lo cual nunca vi sucolección de óleos, dibujos, serigrafÃas y esculturas. Confesaré que en aquella época tampocomehubieran interesado,bastante ajeno como era a todo lo que no fuese cine, libros y ajedrez. Pero el tiemponos vacambiando. Ahora he disfrutado con esa colección, en la que haypiezas estupendas y, en algún caso, muy poco
uno, sorprenden-
te, deAndreuAlfaro (sobre momentos de libertadin-
fantil, sin fecha ni tÃtulo),
unnegro grabado alaguafuertede Joan Miró (1973),
dos magnÃficos fotomontajes de Josep Renau de 1978 o, entre otras obras,dos inquietantes esculturas de pequeño tamaño de Manuel Boix,realizadas en 1993 y donadas a la Casa Fuster al año siguiente de la muerte del ensayista y poeta valenciano.
«Nosaltres, els
valencians», 50 anys els valencians [ves.cat/ a7KD], un dels assaigs més influents de l'escriptor Joan Fuster [escriptors.cat/ autors/fusterjoan], compleix cinquanta anys de la primera publicació. L'aniversari d'aquesta obra, que va implicar una renovació tant de la historiografia com del nacionalisme valencià , no ha passat per alt i entre els actes que s'han preparat hiha l'exposició Joan Fuster. Nosaltres, els valencians1962-2012 [ves.cat/a7dC], que s'ha obert a la sala Thesaurus de la Nau de la
Universitat de ValÃancia amb obres d'art que Fuster [lletra.uocedu/ca/autor/joanfuster] havia anat col·leccionant. N'hiha
d'Andreu Alfaro, Antonio Saura, Manuel Boix, Albert Rà fols Casamada, Antoni Tà pies, Joan Ponç, Joan Miró, Rafael Armengol, Artur Heras, Equipo Crònica, Josep Renau, Equipo Realidad, Hernà ndez Mompó imés. També hi ha una selecció de les trenta edicions fetes, en cinquanta anys, de Nosaltres, els valencians. Segons dades d'Edicions 62 [www.edicions62.cat], editora del llibre, ja se n'han venut cinquanta mil exemplars, iel tÃtol continua ben viu. L'exposició és comissariada per Ferran Carbó iFrancesc PérezMoragón de la Cà tedra Joan Fuster [valen cia.edu/catedra] de la Universitat de ValÃancia, juntament amb BrÃgida Alapont, de la Biblioteca Casa-MuseuJoan Fuster [ves.cat/a7KC] de Sueca.
Amb motiu dels cinquanta anys de la publicació de Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster, laUniversitatdeValÃancia, la seva inostra universitatper moltesraons, ha volgut encetar l'efemÃaride amb una exposició. AixÃ, com en tantes altres ocasions, la institució ha mostrat que és un espai dellibertat enmig de l'erm valencià . Doncs bé, en la mostra ocupa un espai la furiosa campanyaque es va fer l'any 1963 contra Fuster, amb la qual s'intentavadesacreditar-loi vetarla seva col·laboració en la premsa valenciana. Tot es va iniciaramb un atac al "catalanisme"amb una tribuna publicada en Levante, en aquell moment òrgan delMovimiento, signada pel falangistaDiego Sevilla Andrés, un personatge que era professor dedret polÃtic i vicepresident dela Diputació; el paper portava com a tÃtol BurguesÃa y Separatismo, l'autor explicava
comhaviaarribat a les seves mans un "panfletillo"nazi icatalanista, el qual representava un greu atac
als valors valencians. Fuster replicaria a Sevillaamb un altre article, titulatMi vela enese entierro, en quÃa amb la seva cà ustica ironia deixavaen total ridÃcul el vicepresident dela Diputació. A partir d'eixe moment, seguint ordresde Govern Civil, durantdiverses setmanes la premsa delMovimiento i, també, Las Pròvincias es van dedicar a atacar Fuster.En aquest punt, tinc algunacosa a afegir, ja que el detonant de la campanya,el
"panfletillo"quehavia desbordat la paciÃancia delfeixista Diego Sevilla, fou el número tres de Lluita, la veu dels que tenen veu,una coseta que fÃaiem Eliseu Climent, Ferran Zurriaga ijo mateix.La redacció la tenÃem a casa del Ferran, al carrer Carnissers, i l'imprimia Ferran en el seu poble, Olocau, per més detall, encasa dela seva à via; entre els receptors tenÃem una sÃarie defeixistes als quals volÃem expressament provocar, figurant en el llistatel professor Sevilla. En concret el número deLluita 3
estava dedicata l'opres-
sió
nacional que patÃ-
em, jo n'havia fet un
esborrany ientre els tres el completà rem. La cosa venia ja de feia mesos,ja que nosaltres li havÃem rebentatun acte a Don Diego al Club Universitari, ón es va alçar i abandonà la sala tot dient: "Yo me identifico con el18 deJulio", data del "glorioso alzamiento nacional". Fuster va rebre tots els colps, i va ser animat, perquÃa veia comunes colles de joves està vem al seu costat, assumintles seves propostes. Ara, unes dÃacades després, aquells
fusteriansd'aleshorespodem valorarel significat, laincidÃancia o el paper de l'obrade Joan Fuster, en especial del Nosaltres.Com a
anticredactordel "panfletillo", Lluita, emtrobe satisfet.Amb aquest aclariment es completala història d'aquellainsidiosa campanya de falsedats, amb la nostra modestacontribució als
fets.
VigÃancia de Joan Fuster fa cinquanta anys de la publicació de Nosaltres, els valencians (també de QÃRestió de noms. El PaÃs Valenciano i Poetes, moriscos i capellans) i l'efemÃaride propicia tota mena d'actes, acadÃamics ipopulars. Hi ha congressos, lectures públiques, concerts, debats, exposicions. També des d'EL TEMPS ens hem volgut òbviament afegir a la commemoració. PerquÃa en molts sentits aquest setmanari és fill de Joan Fuster. PerquÃa durant anys en và rem tenirla rúbrica en forma d'agusat aforismesetmanal (i ara ho recuperem, en homenatge:des d'avui idurant tot aquest 2012 fusteria publicaremalgunes de les sentÃancies amb les quals l'intel·lectual deSueca instigava els lectors, i ho farem allà mateix on eren,a l'à gora que sobre a la secció de cartes). 1 perquÃa sÃ, perquÃa les paraules ordenades de Joan Fuster continuen essent aquell estÃmul per al pensament, la interrogació i la resposta (o les respostes), aquell imprescindible antioxidantde la humana capacitat de raonar. Va ser un intel·lectual de mida gegantina. Les seves aportacions abasten els camps de l'art, la música i la literatura, la filosofia, la teoriapolÃtica, la sociologia,la història, l'antropologiai etcÃatera. També va fer allò que anomenava"pamflets" de carrer, d'ús urgent, conjuntural i ciclostilable. En la combinació dels gustos iles necessitats, Joan Fuster es va convertir en l'assagista clau del segle XX en llengua catalana. Per a no entrar en competicions, evitaremd'escriure que fou el més important. Però queda dit. Però l'especial transcendÃancia de Joan Fuster, calanotar-ho igualment, està en la seva reflexió sobre el fet nacional. Sobre el nostre fet nacional. Fuster va interpel·lar els valencians en un doble sentit: fent una crida a la modernització d'una societat anquilosada de provincianisme,i afirmantraonadamentla pròpia identitat, comuna amb la de Catalunya i les Illes Balears. "Ser valencians és la nostra manera de ser catalans", ens resumia. Igualment vainterpel·lar la gent del nord, precisament perquÃa reconeguerenel PaÃs Valencià com a part integrant d'un projecte nacional amb voluntat de reeixir. Totes dues interpel·lacions, val a dir-ho, continuen essent plenament và lides. Independentment, fins i tot, de la resposta concreta que cadascú els done: la societat valenciana encara té pendent, en molts sentits, la modernització; i roman igualment sobre la taula la qÃRestió de quin espai i quina consideració ha de tenir el PaÃs Valencià en qualsevol projecte nacional. L'Ãaxit de Joan Fuster, la seva vigÃancia, de fet, no rau a aconseguir acord unà nime sobre una tesi, sinó a haver plantejat els temes sobre els quals és important de parlar. Ell va fer la diagnosi del problema. 1 els fets mostren que la va encertar de ple.
Ara
que circulava per Mallorca, l'autor del Claudi i j0... Graves. Graves era un senyor que també en sabia molt, però que estava desbaratat. Estava tocat? Graves? Molt.Era d'aquells senyors anglesos que van a un paÃs colonial. Va venir acà com podia haver anat a l'Ãndia. Els desgraciats dels indÃgenes quÃa havien d'explicar-li de literaturallatina o de res. IndÃgenes cultes, això sÃ, com a les pellÃcules. Allà sempre hi ha dos indÃgenes il·lustrats, l'un, metge, l'altre, especialista en Shakespeare,però que no deixende —
—
—
—
si no l'imperi, sà litat imperial. del capità vidaexiliat a francÃas, i encara llevo veinle anos blo, y estos espanol"? [...] Un altre que ser Và zquez Amb el És clar, en gent era beatadel Devien ser del FeLiPe aquell. de dretes que la qual cosa no em a l'esquerra, ara a la impressió que on he estat
la mentaaquella anÃacdota portava tota una
saber xufa de "Cono, en este puetodavÃa no saben
enfadar molt va
—
—
cà ndidament
que realment va [Salvador] Clotas? la introducció del a un nivell al qual Això no estava passar al senyor
nen ara els dir-se catalans." lanitat, feta des de obliga a uns als regionalistes menys
moments, aquesta
Militante. o pitjor encara, avui tots són més els ha parit, la de divertir. Abans mentre jo tinc
aproximadament un liberalisme Però quÃa és el tant el senyor el Nosaltres fóra nacional català acostumat. També li va "A quÃa véincordiar acà i a
de catavalenciana,
tremends més
o
sobre poesia que va organitzar l'Hotel Formentor de Mallorca, un dels afortunats que va dià leg agressiu -cita d'Horaci cita de Virgili avall, per llatÃ- entre Riba i aquell boig Graves. Graves era un senyor que sabia molt, però que estava Estava tocat? Graves? Molt.Era d'aquells anglesos que van a un paÃs venir acà com podia haver anat a Els desgraciats dels indÃgenes quÃa d'explicar-li de literaturallatina o IndÃgenes cultes, això sÃ, com a les lÃcules. Allà hi ha dos —
—
—
—
ta en Shakespeare,però que no deixende ser indÃgenes davantd'un anglÃas. Graves va trobar massa resistÃancies de Riba per fer aquell paperot i es va desbocar, literalment.Els anglesos iels castellans, si no l'imperi, sà que conserven la mentalitat imperial. Coneixes aquella anÃacdota del capità republicà que portava tota una vidaexiliat a França, sense saber xufa de francÃas, i encara s'exclamava: "Cono, llevo veinle anos viviendo en este pueblo, y estos franchutes todavÃa no saben
espanol"?[...] Un altre que s'hi va enfadar molt va ser Và zquez Montalbà n. Amb elNosaltres? És clar, en aquellsmoments, aquesta gent era beatadelProletariadoMilitante. Devien ser trotskistes; o pitjor encara, del FeLiPe aquell.Ara, avui tots són més de dretes que la mare que els ha parit, la qual cosa no em deixade divertir.Abans a l'esquerra, ara a la dreta,mentre jo tinc la impressió que estic aproximadament on he estat sempre, en un liberalisme cà ndidament d'esquerres... Però quÃa és el que realment va molestar tant el senyor [Salvador] Clotas? Que el Nosaltres fóra la introducció del tema nacional català a un nivell al qual no estava acostumat. Això no estava convingut. També li va passar al senyor Tarradellas. "A quÃa vénen ara els valencians a incordiar acà i a dir-secatalans." Una reclamació de catalanitat, feta des de la perifÃaria valenciana, obliga a uns replantejaments tremends —
—
als regionalistes catalunyesos, més o menys espanyolistes. Som incòmodes.
Formentor de Mallorca, vaig ser dels afortunats que va presenciar un dià leg agressiu -cita d'Horaci amunt, cita de Virgili avall, per descomptat, en llatÃ- entre Riba i aquell boig d'anglÃas que circulava per Mallorca, l'autor del Claudi i j0... Graves. Graves era un senyor que també en sabia molt, però que estava desbaratat. Estava tocat? Graves? Molt.Era d'aquells senyors anglesos que van a un paÃs colonial. Va venir acà com podia haver anat a l'Ãndia. Els desgraciats dels indÃgenes quÃa havien d'explicar-li de literaturallatina o de res. IndÃgenes cultes, això sÃ, com a les pellÃcules. Allà sempre hi ha dos indÃgenes il·lustrats, l'un, metge, l'altre, especialista en Shakespeare,però que no deixende ser indÃgenes davantd'un anglÃas. Graves va trobar massa resistÃancies de Riba per fer aquell paperot i es va desbocar, literalment.Els anglesos iels castellans, si no l'imperi, sà que conserven la mentalitat imperial. Coneixes aquella anÃacdota del capità republicà que portava tota una vidaexiliat a França, sense saber xufa de francÃas, i encara s'exclamava: "Cono, llevo veinle anos viviendo en este pueun
—
—
—
—
Và zquez Montalbà n.
Amb elNosaltres? És clar, en aquellsmoments, aquesta era beatadelProletariadoMilitante. ser trotskistes; o pitjor encara, FeLiPe aquell.Ara, avui tots són més que la mare que els ha parit, la cosa no em deixade divertir.Abans a ara a la dreta,mentre jo tinc que estic aproximadament he estat sempre, en un liberalisme d'esquerres... Però quÃa és el realment va molestar tant el senyor Clotas? Que el Nosaltres fóra la del tema nacional català nivell al qual no estava acostumat. a no estava convingut. També li va al senyor Tarradellas. "A quÃa véara els valencians a incordiar acà i a catalans." Una reclamació de catafeta des de la perifÃaria valenciana, a uns replantejaments tremends regionalistes catalunyesos, més o espanyolistes. Som incòmodes.
blo, y estos franchutes todavÃa no saben
espanol"?[...] Un altre que s'hi va enfadar molt va ser Và zquez Montalbà n. Amb elNosaltres? És clar, en aquellsmoments, aquesta gent era beatadelProletariadoMilitante. Devien ser trotskistes; o pitjor encara, del FeLiPe aquell.Ara, avui tots són més de dretes que la mare que els ha parit, la qual cosa no em deixade divertir.Abans a l'esquerra, ara a la dreta,mentre jo tinc la impressió que estic aproximadament on he estat sempre, en un liberalisme cà ndidament d'esquerres... Però quÃa és el que realment va molestar tant el senyor [Salvador] Clotas? Que el Nosaltres fóra la introducció del tema nacional català a un nivell al qual no estava acostumat. Això no estava convingut. També li va passar al senyor Tarradellas. "A quÃa vénen ara els valencians a incordiar acà i a dir-secatalans."Una reclamació de catalanitat, feta des de la perifÃaria valenciana, obliga a uns replantejaments tremends —
—
als regionalistes catalunyesos, més o menys espanyolistes. Som incòmodes.
sobre poesia que va organitzar Cela l'Hotel Formentor de Mallorca, vaig un dels afortunats que va presenciar dià leg agressiu -cita d'Horaci cita de Virgili avall, per descomptat, llatÃ- entre Riba i aquell boig que circulava per Mallorca, l'autor Claudi i j0... Graves. Graves era un senyor que també sabia molt, però que estava desbaratat. Estava tocat? Graves? Molt.Era —
—
—
—
a l'esquerra, ara a la impressió que on he estat cà ndidament
que realment va [Salvador] la introducció a un nivell al
l'un, metge, l'altre,
on he estat cà ndidament
que realment va [Salvador] Clotas? la introducció del a un nivell al qual Això no estava passar al senyor nen ara els
sobre poesia que va organitzar Cela a l'Hotel Formentor de Mallorca, vaig ser un dels afortunats que va presenciar un dià leg agressiu -cita d'Horaci amunt, cita de Virgili avall, per descomptat, en llatÃ- entre Riba i aquell boig d'anglÃas que circulava per Mallorca, l'autor del Claudi i j0... Graves. Graves era un senyor que també en sabia molt, però que estava desbaratat. Estava tocat? Graves? Molt.Era d'aquells senyors anglesos que van a un paÃs colonial. Va venir acà com podia haver anat a l'Ãndia. Els desgraciats dels indÃgenes quÃa havien d'explicar-li de literaturallatina o de res. IndÃgenes cultes, això sÃ, com a les pellÃcules. Allà sempre hi ha dos indÃgenes il·lustrats, l'un, metge, l'altre, especialista en Shakespeare,però que no deixende ser indÃgenes davantd'un anglÃas. Graves va trobar massa resistÃancies de Riba per fer aquell paperot i es va desbocar, literalment.Els anglesos iels castellans, si no l'imperi, sà que conserven la mentalitat imperial. Coneixes aquella anÃacdota del capità republicà que portava tota una vidaexiliat a França, sense saber xufa de francÃas, i encara s'exclamava: "Cono, llevo veinle anos viviendo en este pueblo, y estos franchutes todavÃa no saben espanol"? [...] Un altre que s'hi va enfadar molt va ser Và zquez Montalbà n. Amb elNosaltres? És clar, en aquellsmoments, aquesta gent era beata delProletariadoMilitante. Devien ser trotskistes; o pitjor encara, del FeLiPe aquell.Ara, avui tots són més de dretes que la mare que els ha parit, la qual cosa no em deixade divertir. Abans a l'esquerra, ara a la dreta,mentre jo tinc la impressió que estic aproximadament on he estat sempre, en un liberalisme cà ndidament d'esquerres... Però quÃa és el que realment va molestar tant el senyor [Salvador] Clotas? Que el Nosaltres fóra la introducció del tema nacional català a un nivell al qual no estava acostumat. Això no estava convingut. També li va passar al senyor Tarradellas. "A quÃa vé—
—
—
—
—
—
Amb elNosaltres? És clar, en aquellsmoments, aquesta era beatadelProletariadoMilitante. ser trotskistes; o pitjor encara, FeLiPe aquell.Ara, avui tots són més dretes que la mare que els ha parit, la cosa no em deixade divertir.Abans l'esquerra, ara a la dreta,mentre jo tinc impressió que estic aproximadament he estat sempre, en un liberalisme d'esquerres... Però quÃa és el realment va molestar tant el senyor Clotas? Que el Nosaltres fóra introducció del tema nacional català un nivell al qual no estava acostumat. no estava convingut. També li va al senyor Tarradellas. "A quÃa véara els valencians a incordiar acà i a catalans."Una reclamació de catafeta des de la perifÃaria valenciana, a uns replantejaments tremends regionalistes catalunyesos, més o espanyolistes. Som incòmodes. —
—
y estos no espanol"?[...] Un altre que s'hi va enfadar molt va ser Và zquez Montalbà n. Amb elNosaltres? És clar, en aquellsmoments, aquesta gent era beatadelProletariadoMilitante. Devien ser trotskistes; o pitjor encara, del FeLiPe aquell.Ara, avui tots són més de dretes que la mare que els ha parit, la qual cosa no em deixade divertir.Abans a l'esquerra, ara a la dreta,mentre jo tinc la impressió que estic aproximadament on he estat sempre, en un liberalisme —
—
realment va molestar tant el senyor Clotas? Que el Nosaltres fóra introducció del tema nacional català un nivell al qual no estava acostumat. no estava convingut. També li va al senyor Tarradellas. "A quÃa véara els valencians a incordiar acà i a catalans." Una reclamació de catafeta des de la perifÃaria valenciana, a uns replantejaments tremends regionalistes catalunyesos, més o espanyolistes. Som incòmodes.
sobre poesia que va organitzar Cela a l'Hotel Formentor de Mallorca, vaig ser un dels afortunats que va presenciar un dià leg agressiu -cita d'Horaci amunt, cita de Virgili avall, per descomptat, en llatÃ- entre Riba i aquell boig d'anglÃas que circulava per Mallorca, l'autor del Claudi i j0... Graves. Graves era un senyor que també en sabia molt, però que estava desbaratat. Estava tocat? Graves? Molt.Era d'aquells senyors anglesos que van a un paÃs colonial. Va venir acà com podia haver anat a l'Ãndia. Els desgraciats dels indÃgenes quÃa havien d'explicar-li de literatura llatina o de res. IndÃgenes cultes, això sÃ, com a les pellÃcules. Allà sempre hi ha dos indÃgenes il·lustrats, l'un, metge, l'altre, especialista en Shakespeare,però que no deixende ser indÃgenes davantd'un anglÃas. Graves va trobar massa resistÃancies de Riba per fer aquell paperot i es va desbocar, literalment. Els anglesos iels castellans, si no l'imperi, sà que conserven la mentalitat imperial. Coneixes aquella anÃacdota del capità republicà que portava tota una vidaexiliat a França, sense saber xufa de francÃas, i encara s'exclamava: "Cono, llevo veinle anos viviendo en este pueblo, y estos franchutes todavÃa no saben espanol"?[...] Un altre que s'hi va enfadar molt va ser Và zquez Montalbà n. Amb elNosaltres? És clar, en aquellsmoments, aquesta gent era beatadelProletariadoMilitante. Devien ser trotskistes; o pitjor encara, del FeLiPe aquell.Ara, avui tots són més de dretes que la mare que els ha parit, la qual cosa no em deixade divertir.Abans a l'esquerra, ara a la dreta,mentre jo tinc la impressió que estic aproximadament on he estat sempre, en un liberalisme cà ndidament d'esquerres... Però quÃa és el que realment va molestar tant el senyor [Salvador] Clotas? Que el Nosaltres fóra la introducció del tema nacional català a un nivell al qual no estava acostumat. Això no estava convingut. També li va passar al senyor Tarradellas. "A quÃa vénen ara els valencians a incordiar acà i a dir-secatalans."Una reclamació de catalanitat, feta des de la perifÃaria valenciana, obliga a uns replantejaments tremends als regionalistes catalunyesos, més o menys espanyolistes. Som incòmodes. —
—
—
—
—
—
Formentor de Mallorca, vaig ser dels afortunats que va presenciar un dià leg agressiu -cita d'Horaci amunt, cita de Virgili avall, per descomptat, en llatÃ- entre Riba i aquell boig d'anglÃas que circulava per Mallorca, l'autor del Claudi i j0... Graves. Graves era un senyor que també en sabia molt, però que estava desbaratat. Estava tocat? Graves? Molt.Era d'aquells senyors anglesos que van a un paÃs colonial. Va un
—
—
—
—
de literaturallatina o de res. cultes, això sÃ, com a les pelAllÃ
sempre hi ha dos indÃgenes
l'un, metge, l'altre, especialisShakespeare,però que no deixende
si
davantd'un anglÃas. Graves massa resistÃancies de Riba aquell paperot i es va desbocar, Els anglesos iels castellans, l'imperi, sà que conserven la mentaConeixes aquella anÃacdota republicà que portava tota una a França, sense saber xufa de i encara s'exclamava: "Cono, veinle anos viviendo en este pueestos franchutes todavÃa no saben
[...] altre que s'hi va enfadar molt va Montalbà n.
elNosaltres? clar, en aquellsmoments, aquesta beata delProletariadoMilitante. ser trotskistes; o pitjor encara, avui tots són més
l'Hotel Formentor de Mallorca, vaig un dels afortunats que va presenciar dià leg agressiu -cita d'Horaci cita de Virgili avall, per descomptat, llatÃ- entre Riba i aquell boig que circulava per Mallorca, l'autor Claudi i j0... Graves. Graves era un senyor que també sabia molt, però que estava desbaratat. Estava tocat? Graves? Molt.Era d'aquells anglesos que van a un paÃs colonial. venir acà com podia haver anat a Els desgraciats dels indÃgenes quÃa d'explicar-li de literatura llatina o de IndÃgenes cultes, això sÃ, com a les lÃcules. Allà sempre hi ha dos —
—
—
—
il·lustrats, l'un, metge, l'altre, ta en Shakespeare,però que no deixen
ser indÃgenes davantd'un anglÃas. va trobar massa resistÃancies de per fer aquell paperot i es va literalment. Els anglesos iels si no l'imperi, sà que conserven la litat imperial. Coneixes aquella del capità republicà que portava tota vidaexiliat a França, sense saber xufa francÃas, i encara s'exclamava: llevo veinle anos viviendo en este blo, y estos franchutes todavÃa no
espanol"?[...] Un altre que s'hi va enfadar molt ser Và zquez Montalbà n. Amb elNosaltres? És clar, en aquellsmoments, gent era beata delProletariadoMilitante. Devien ser trotskistes; o pitjor encara, del FeLiPe aquell.Ara, avui tots són més —
—
que on he estat sempre, en un liberalisme cà ndidament d'esquerres... Però quÃa és el que realment va molestar tant el senyor [Salvador] Clotas? Que el Nosaltres fóra la introducció del tema nacional català a un nivell al qual no estava acostumat. Això no estava convingut. També li va passar al senyor Tarradellas. "A quÃa vénen ara els valencians a incordiar acà i a dir-secatalans." Una reclamació de catalanitat, feta des de la perifÃaria valenciana, obliga a uns replantejaments tremends
sobre poesia que va organitzar Cela a l'Hotel Formentor de Mallorca, vaig ser un dels afortunats que va presenciar un dià leg agressiu -cita d'Horaci amunt, cita de Virgili avall, per descomptat, en llatÃ- entre Riba i aquell boig d'anglÃas que circulava per Mallorca, l'autor del Claudi i j0... Graves. Graves era un senyor que també en sabia molt, però que estava desbaratat. Estava tocat? Graves? Molt.Era d'aquells senyors anglesos que van a un paÃs colonial. Va venir acà com podia haver anat a l'Ãndia. Els desgraciats dels indÃgenes quÃa havien d'explicar-li de literaturallatina o de res. IndÃgenes cultes, això sÃ, com a les pellÃcules. Allà sempre hi ha dos indÃgenes il·lustrats, l'un, metge, l'altre, especialista en Shakespeare,però que no deixende ser indÃgenes davantd'un anglÃas. Graves va trobar massa resistÃancies de Riba per fer aquell paperot i es va desbocar, literalment.Els anglesos iels castellans, si no l'imperi, sà que conserven la mentalitat imperial. Coneixes aquella anÃacdota del capità republicà que portava tota una vidaexiliat a França, sense saber xufa de francÃas, i encara s'exclamava: "Cono, llevo veinle anos viviendo en este pueblo, y estos franchutes todavÃa no saben espanol"?[...] Un altre que s'hi va enfadar molt va ser Và zquez Montalbà n. Amb elNosaltres? És clar, en aquellsmoments, aquesta gent era beatadelProletariadoMilitante. Devien ser trotskistes; o pitjor encara, del FeLiPe aquell.Ara, avui tots són més de dretes que la mare que els ha parit, la qual cosa no em deixade divertir.Abans a l'esquerra, ara a la dreta,mentre jo tinc la impressió que estic aproximadament on he estat sempre, en un liberalisme cà ndidament d'esquerres... Però quÃa és el que realment va molestar tant el senyor [Salvador] Clotas? Que el Nosaltres fóra la introducció del tema nacional català a un nivell al qual no estava acostumat. Això no estava convingut. També li va passar al senyor Tarradellas. "A quÃa vénen ara els valencians a incordiar acà i a dir-secatalans." Una reclamació de catalanitat, feta des de la perifÃaria valenciana, obliga a uns replantejaments tremends als regionalistes catalunyesos, més o menys espanyolistes. Som incòmodes. —
—
—
—
—
—
LaUniversitattraslada aOntinyent la magna exposición dedicada aFuster Lamuestra sobre elpensador y filósofo deSueca (laRibera BalUniversitat deValencia que con- xa)ha estadohasta el pasado sámemora el 50 aniversario de la bado enlaSala d'EstudiGeneralpublicación del ensayoNosaltres la Ñau, y lallegada en Ontinyent els valencians, de JoanFuster, via- secompletará conunaseriede actividades académicasy culturales jará al Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona. Pero con las cuales se pretende prohará en Ontinyent, antes escala fundizar en el legado del intelecocupando toda la planta de la tual, hanindicado. Esta exposición deJoan Fuster Casa de la Cultura.Según ha explicado el alcalde de Ontinyent y (i922-i992)giraalrededordeAtopresidente dela Fundación Uni- saltres els valencians, un ensayo versitaria del Campus de Ontin- dehistoria polÃtica, social y cultuyent, Jorge RodrÃguez, está pre- ral queocupa un lugar muy importante enla extensabibliogravista la inauguración para elpróximo miércoles, y será posible fÃa de Fuster.Esta obra ha ejercitraerla gracias alacuerdoalquese do unainfluencia capital en lareha llegado con el vicerrectorado novación dela historiografÃa y en deCultura dela Universitat. general delos estudios ylasrefleTONiCUQUERELUONTINYENT â– La exposición organizadaporla
conservadapor elautor, quién era Joan Fuster, elaño 1962, elproceso de elaboración dellibro, eleco inmediato que obtuvo y las dificultades con la censuradel Estado franquista con que se enfrentó apartir deunmomento determinado,todo ello apartir deuna presentación de la personalidad del autor enelmomento deescribir este libro. De este modo, la muestraes, altiempo, unrecorrido sobrelasociedaddela épocay de su ámbito geográfico. Una colección de arte Para esta muestra se han seleccionadounaseriedeobrasdearte coleccionadas por el escritor muy a menudo regalos de los au—
tores, amigospersonales—, entre
las cuales hay piezas de Andreu Alfaro, Antonio Saura, Manuel Boix, Albert Ráfols Casamada, Antoni Tapies, Joan Pone, Joan Miró, RafaelArmengoLArtur Heras, EquipoCrónica,
Josep Renau,
Equipo Realidad, Hernández Mompóyotros. Apartedelaspinturas y esculturas, a veces repro-
ducidasenfotografiassobre la entorno alescritor, sehan seleccionado ejemplares de su colección deobra gráfica.
L'exposició «Nosaltres els valencians» viatjarà a Castelló;
Barcelona;Sueca iOntinyent La mostra sobre la principal obra de Joan Fuster ha sigut visitada per més de 3.000
persones a ValÃancia
EUROPAPRESS VALÈNCIA L'exposició «Nosaltres,
els valen-
cians», sobre laprincipalobradel'autorvalencià loanFuster(Sueca, 1922-
-1992) iquelaUniversitat de ValÃancia (UV) vaproduiriva exposaren elseu Centre Culturalde La Nau fins alpassat 18 de març viatjarà aBarcelona, Castelló, Sueca iOntinyent, després d'haverestatvisitadapermés de 3.000 persones,vaninformarahirfontsdela institució acadÃamica. La selecció s'acompanyad'una sÃa-
rie d'activitatsculturals que la Universitatde ValÃancia vaorganitzara través del Vicerectorat de Cultura, Igualtat i Planificació i l'lnstitutInteruniversitari de Filologia Valenciana des de la Cà tedra Joan Fuster— per a commemorarelcinquantaaniversari del'obra. Des de la UV destaquen que la mostra ha estat «un Ãaxit de públic i també ha despertat l'interés de diversesinstitucions que exhibiranesta exposició durant 2012». De fet, demà s'inaugurarà a Ontinyent idesprés visitarà Barcelona(demaig a setembre), laUniversitatJaume Ide Castelló (octubre-novembre)iSueca(novembredesembre). —
L'assaigvaser publicat aBarcelona L'assaigNosaltres, els valencians,publicat precisament a Barcelona el mes de maigde 1962, és unaobra essencial enla història delsvalencians iestà consideratun puntde referÃanciaper a tots els estudis iposicionamentsposteriors. Enguany també es complixen els vint anys dela mort de l'escriptoriels noranta del seu naixement,per tant l'exposició està «de plenaactualitat», recalquenels seus promotors.
Ontinyent obri l'exposició dedicada a Joan Fuster
destacant la vigÃancia del seu discurs
La setmana passada es va inaugurar l'exposició de la Universitat de ValÃancia 'Nosaltres, els Valencians. Joan Fuster: 1962-2012'
a
la Casa de la Cultura
d'Ontinyent amb
motiu del 50 aniversari de la publicació. La mostra, inaugurada per l'alcalde de la ciutat, Jorge RodrÃguez, i el Vicerector de Cultura, Armo,
Antoni
inclou
manuscrits,
documents,
fotografies i obres d'art que siguten al visitant en el context en el quÃa l'assagista de Sueca (la Ribera Baixa) va escriure la seva obra més divulgada L'alcalde
Jorge RodrÃguez
inauguració
destacava durant la que el discurs de Joan Fuster "és
plenament vigent, i la seva modernitat ve demostrada que moltes de les seves idees tornen a ser và lides ara que la crisi ens ha fet xafar terra de sobte". En l'obertura de la mostra van participar
també
els Comissaris de l'exposició, Francesc
Pérez
i Ferran
el Vicerector de Projecció Territorial, Jorge Hermosilla, els regidors José Antonio CalabuÃg Oviedo, Rebeca Torró, Manuel Ruiz i Fran Quesada, iel President de la Mancomunitat, Filiberto Tortosa, juntament al nombrós públic que va acudir a l'acte. Carbó, aixÃ
com
també
Tant l'alcalde d'Ontinyent com el Vicerector de Cultura
agraïen
el treball realitzat per les persones i
entitats "que amb la seva implicació per fer possible que l'obra de Joan Fuster puga ser més coneguda i estudiada a Ontinyent i les comarques centrals", assenyalava Jorge RodrÃguez, una col·laboració
conjunta duta a terme per l'Ajuntament d'Ontinyent, la
Fundació Università ria
de laVall d'Albaida (FUVA) i
elsVicerectorats de Cultura i Projecció Territorial. Per la seva banda Antoni Armo destacava que "l'exposició ens permet gaudir del patrimoni tangible de Joan Fuster, el que ens ajuda a apropar-nos a l'à nima, al patrimoni intangible de l'autor del llibre més important del segle XX fet per un valencià , el llibre de referÃancia per parlar de la identitat dels valencians", subratllava. Un autor, recordava Armo, que va ser estudiant de la Universitat de ValÃancia, on va
acabar la
seva trajectòria
professional com a professor; "per això, i per la
importà ncia
de la
seva
obra
i figura, hem cregut important fer esta exposició", assenyalava. L'alcalde d'Ontinyent reivindicava "la valentia iel compromÃs d'erudits com ara Joan Fuster que, podent una vida tranquil·la, s'arriscaren a expressar idees en una Ãapoca on anar a contracorrent era
tindré
perillós en el sentit més
greu de la paraula". En paraules de Jorge RodrÃguez, acollir una mostra
Joan Fuster "ha de servir per fer una reflexió més enllà , ens ha d'esperonar a sentir la necessitat de canviar les coses, de no tindré por a les idees i a la transgressió. Tenim l'oportunitat d'apropar-nos a una obra i a un personatge que ens pot servir de referÃancia", concloïa l'alcalde dedicada
a
d'Ontinyent.
-
egons s'ha divulgat, més de tres milpersones visitatl'exposició a laUniversitat deValencià , centradaen els cinquantaanys del'edelUibre deJoan Fuster Nosaltres, els valencians-,ara es troba a Ontinyentidesprés anirà a altres ciutats.No és correntuna exposició sobreunllibrei les sevescircumstà ncies. El detall,doncs,indicaque no estem únicament davantd'unllibreimportant,que ho és, sinó de quelcommés: una represa o fins itotun punt de partida.Han passat cinquantaanys imoltescoses han canviat,ino pensesols enels canvispolÃtics: finalde la dictadura,la democrà cia, les autonomies,la caiguda del mur, entre altres. L'exposició ha estat una iniciativaoportuna, puixens obligaaun exercicide reflexió des demoltes ivariadesperspectives en tant que ciutadansdel segle XX.Una primera cosaqueconsidereoportunaseriarellegir elllibreique les jovesgeneracions ho feren també. Moltescauses aparentmentperdudes ambeltemps, però,
Shan
hanmarcat la historia, i, segurament, aquest és el cas que ens ocupa.Des d'aleshores,he estat qualificatde fusteria. Quan algú hapensatque emdesqualificavadient-ho,hereplicat «sÃ, ambmoltahonra». Unapart delsvalencians,no sabria quantificarni elnombrenilasevainfluÃancia, això ho deixariaenmansdelshistoriadors o dels sociòlegs, hem estat fills del Nosaltres, com, tanmateix, dels valors que emergienalmaigdel 68 francÃas, o la critica alfals socialisme real, apostantper unavisió de lacultura ila polÃtica en termes heterodoxesialhora adjectivablescom, perexemple,marxistesifusterians. Nosaltres, elsvalenciansformapart dela nostrahistòria.Ens serveixencara? QuÃa voldir o pot significar ara allò de ferpaÃs? Tenimprouclar que no hiha veritats absolutes, malgrat que això no implicaria que els valors iles utopies juguenun paper d'impuls vers canvisde debò. Doncsara ens podempreguntar:cap on orientarel valencianisme?Totes aquellescoses delpresent,que apel·len a exigÃancies radicals, com és elcas de dació en pagamentdels pisoshipotecats,percitar un exemple,tenena prou aveure enallò de ferpaÃs, almenysambuna formade fer-10, deconstruir-locol·lectivament, enfrontant-se a poders fà ctics iinstitucionals.Crec que l'efemÃaride no és pot reduiral simple record,o convertirelllibre de Fuster enunamena d'ideari.Enuna curta conversa ambelvicerector Armo,personaque té prou aveure ambl'exposició ila sociologiaens fÃaiem aquestesreflexions,i, certament,com ja he apuntatalprincipi, no estariademés la lectura, enuns casos,ila relectura, en altres, com és elmeu, desdela perspectivaactualidel desig defutur.
L^
any 1962 és de bon
Fuster- que va saludar la publicació de Nosaltres... amb una frase premonitòria: "Ellibro, escrito pensando en el futuro, esta destinado a durar rnuchos afÃos. Es un acierto asombroso" (El Correo Català n, 24-
-
per a laculJ recordar tura catalana. En
aquelltemps unescriptorja madur, febrilment addicte -segons pròpia confessió- a Tabacalera ia la casa Magno, culmina una trajectòria destacadÃssima publicant un bon grapatdellibres alhora.L'escriptor és Joan Fuster idos d'aquests volums,ElPaÃsValencianoiNosaltres, els valencians (elprimer tÃtol de la nounada Edicions 62), el projectarien directament en la llegenda. ElPaÃs Valenciano era unencà rrec de l'editorial Destino.S'inseria enunacol·lecció de guies de viatges que comptava amb noms com PÃo Baroja o Josep Pla. Fusterhi vaesmerçar la seva corrosiva ironia. Ningú estava autoritzat a esperar d'ell unllibre convencional,amable iamÃa, fidelals tòpics de la"tierra de lasfloresy elamor". I,en bona lògica, no el va fer.ElPaÃs Valenciano, en realitat, és una formidablement engrescadora visió del territoriallunyada de qualsevolcomplaença, però també imbuïda d'un profundrespecte,Com abon patriota crÃtic (els altres, els patriotes tout court, no li interessen, nia mi tampoc), Fuster estimava i odiava el seu paÃs. Cinquanta anys després, jo mateix he escrit un Viatgepel meu paÃs (3i4) -que es publicarà en poquessetmanes per acomprovar siels punts de vista de Fuster tenenencara vigÃancia. Iés exactament aixÃ. Al capdavall, en mig segle han canviat coses essencials (de la dictadura a la democrà cia, del desenvolupisme a la crisi, tot passant per unafalsa abundà ncia) però els valencians, substancialment, continuem sent unasocietat perplexa,
-6-1962).
Em passege per l'exposició. Hi trobe Francesc Pérez Moragón, un
El 1962 JoanFuster
publicava 'Nosaltres... ipresentava la cançó d'un jovencell xa tivi
dels seus curadors: un home expressivament auster, de praxi sòlidaiun fons cultural ampli. Elfelicite per la mostra ipel catà leg consegÃRent, que és magnÃfic. Lirecorde,però, que tots els fusterians tenimel deuremoral desolucionar l'afer de la Casa Museu Joan Fuster a Sueca,la llar natalÃcia del'escriptor que ja no és casa i encara no és museu,ique s'assembia massa desoladorament a un temple
sense déus. Hicoincidim. Qui governa a Sueca? "Tots contrael PP". Entesos. Eixiré de l'exposició i men'aniré a fer uncafÃa a l'HotelInglés, a la terrassa que té davantper davant del Palau del Marqués de DosaigÃRes. La porta principal del palau, amb decoració barroca, és justament cÃalebre. La bigarrada composició, l'acumulació enervant, la metà stasi febrosa s'adiu molt bé amb el "carà cter valencià ". És a dir, tot allò -el massÃs de la raçaque va saltar com unsol home davantles incitacions fusterianes. Ja se sap que aquests llibres de Fuster van encetar una agra polÃamica que el va perseguir durant tota la vida. L'acusavendecatalanista. Al llibre de signatures de l'exposició hi ha encararastres dela velladisputa.iPer a quÃa serveixenaquests llibres de signatures? Són un curiós precedent dels comentaris d'internet, on massa sovint la gent passa de la lloança a l'insult sense terme mitjà . óQui llegeix,després, tot això? M'imagineun funcionari velli ullerós, repassant escÃapticament cada signatura,cada felicitació o exabrupte... 1962 és també l'any enquÃa unjovencell xativà aplegà ungrup de valencianistes recalcitrants enunbar de la plaça Rodrigo Botet de la ciutat de ValÃancia. Hicantà per primera vegada unacançó que havia compost tres anys abansal seient dedarrere d'una moto. La peça era Al vent. la presentavaelmateix JoanFuster i amb ella la generació del 62 afegia un component insospitat al moviment: un lÃder de masses. Ide tot això fa ara cinquanta anys, iresha tornat aser ja igual des llavors.
FA CINQUANTA ANYS mig segle naixia a Barcelonauna editorial,Edicions 62, que publicavaun primerllibreinsòlit, Nosaltreseh valencians,de Joan Fuster.Tant l'editorialcom elllibre marcaven unamaneradiferentdepensar la realitat.Fa cinquantaanys, jo era un adolescent, fantà sticament enamoratde Françoise Hardy, que mentre anavaperGandia es somiava a ParÃs, agafatdela mà dela sevaenamoradaimaginà ria, trepitjant lentamentles fulles mortes sota lapluja poÃatica de Verlaine,i imaginavaque una neumeravellosa em queiadamuntquan sentia Adamo. Jo tenia quinze anys, fa cinquantaanys. Ielllibre deFuster elllegiriadesprés. Fa cinquanta anys, AlgÃaria deixavade ser francesa perquÃa hi triomfavala revolució, imolts dels emigratsvalenciansque hi vivien, marxarenalsud de França, quan noa ParÃs, iesdevinguerenfrancesos. Algunsd'aquests vanser dels primers turistesque arribarena les nostresplatges vergesamb citroéns irenaults, ambidees queparlaven dellibertat, d'igualtatide fraternitat, ambdiscosper alpicú iambjoves que ens ensenyarena besar i fer l'amoren francÃas. També ensduien llibresque a ParÃs erendebutxaca i acà estavenprohibits. Començava una Ãapoca diferent A nosaltres, els valencians, ensarribavalamodernitatambbikini,un temps que ens treiadel'avorrimentreclositdela postguerrafranquista.Tot elque era modern, aleshores, arribavade Barcelona,iproveniade ParÃs. Arribaven les novesidees, iaviatarribarienles noves cançons. I aquestes idees,iaquestescançons, ens ferenpensar auns quants que, si volÃem millorar elmón, en lloc de fer volarcoloms omilotxes, calia repensar-hotot des dela vinculació alpropillocde vida,de llenguai decultura.Ialeshores vaser quan llegÃrem Nosaltres, eh valencians, de Joan Fuster.PerquÃa com diria Estellés: «El principiilafi són un poble,Françoise».
Fa
EUpide conmemorar el50aniversario dela
obra «Nosaltres, els valencians EUROPA PRESS VALENCIA
â– Elgrupo municipal deEsquerra
Unida (EU) en el Ayuntamiento de Valencia ha propuesto que el consistorio conmemore el50 aniversariode la obradel escritor valenciano Joan FusterNosaltres, els valencians, que se celebra este año, y ha planteado que se haga una edición especial de la obra L'Albufera de Valencia. A este respecto, el portavoz de EU en el consistorio, Amadeu Sanchis, comentó que Nosaltres, els valencians es «un libro imprescindible» y «el ensayo más popular de quien quizás sea elescritor de Suecamás brillante, además de un intelectualreconocido cientÃfica yliterariamente por sus inestimables aportaciones a la cultura y a la historiografÃa». Sanchis también recordó que en 2012 se recuerdanlos 90 años del nacimiento del escritor.
La Plataforma de defensa de la Llengua homenatja Joan Fuster Celebra el 30Ãa aniversari del gran aplec en commemoració de les Normes del 32 que tingué lloc a la plaça de Bous de Castelló el 25 d'abril de 1982 Hi actuarà Miquel Gil i Naia La Plataforma per la Llengua de Castelló celebrarà un acte d'homenatge a Joan Fuster el proper 25 d'abril al Teatre del Raval de Castelló, a les 19 h, en record del 30Ãa aniversari de l'aplec que, el 25 d'abril del 1982, va reunir a la plaça de bous de Castelló desenes de milers de valencians en commemoració del 50Ãa aniversari de les Normes de Castelló.
En aquell aplec Joan Fuster hi va tenir un paper destacat. Enguany, a més, fa 50 anys de la coneguts, d'un dels seus llibres més publicació Nosaltres, els valencians, i 90 anys del naixement de l'escriptor i 20 de la seva mort. Per això, l'acte vol lligar la memòria històrica de l'aplec a la Plaça de Bous amb el record del pensament de Joan Fuster i de la seva proposta nacional.
LES JORNADES VALENCIANES DE BARCELONA SERAN FUSTERIANES Un any més -i ja són vuit- l'Espai PaÃs Valencià trasllada la cultura valenciana a Barcelona. Enguany, sota el tÃtol "Nosaltres els valencians, 50 anys després" se celebrarà la publicació del llibre de Joan Fuster. Una trobada amb paella, xaranga i amb les actuacions d'Arrap, 4 cantons, Pantaix, Trineu Tanoka, Rapsodes iDj Biano (Orxata Sound System) clourà la Setmana Cultural del PaÃs Valencià el dia 21 d'abril, al passeig de Sant Joan, a tocar de Sant Antoni Maria Claret. L'haurà inaugurat un pregó de Xavi Castillo el dia 11, a la seu de VilaWeb. L'homenatge a Fuster es concretarà amb la projecció del documental Ser JoanFuster il'espectacle Nosaltres, els fusterians, a l'Espai PaÃs Valencià , els dies 17 i 19, respectivament. Com pleta el programa una lectura dramatitzada d'EI virgo de Vicenteta; un concert de Carles Enguix; tallers i rondallaires infantils; una exposició de Rafa Vicent; la conferÃancia "Entre les 'plaques' i l'orquestina", a cà rrec d'lsabel Ferrar Sena bre, i la presentació del llibre Valencianisme, l'aporta ció positiva, de Francesc Viadel.
L'independentisme valencià s'uneix per homenatjar Joan Fuster
Amb l'objectiu de difondre el pensament polÃtic fusteria, organitzacions independentistes valencianes han creat una iniciativa conjunta que porta per nom "Nosaltres els Histerians". Una campanya que ja disposa de Facebook i Twittter. La campanya es donarà a conÃaixer en un acte que tindrà lloc el 25 d'abril, coincidint amb la Diada del PaÃs Valencià , a l'Octubre Centre de Cultura Allà hi intervindran Josep Guia, membre del comitÃa executiu del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN); Agustà Cerdà , president
Contemporà nia.
d'Esquerra Republicana del PaÃs Valencià (ERPV); Antoni Infante, representant del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), i Anna Oliver, coordinadoraal PaÃs Valencià de SolidaritatCatalana per la IndependÃancia (SI).
"Nosaltres els fusterians" neix a iniciativa d'aquestes quatre formacions valencianes amb motiu dels 90 anys del naixement de Joan Fuster, 20 de la seva mort i 50 de la publicació de Nosaltres, els valencians (també de QÃRestió
Ontinyent celebrarà el Dia del llibre amb una lectura continuada de 'Nosaltres els valencians' de Joan Fuster Ontinyent se sumarà celebració
hui dilluns 23 d'abril a la
del Dia del llibre
amb
una lectura
continuada de l'assaig 'Nosaltres els valencians' de Joan Fuster a
cà rrec
d'alumnes de diversos centres
educatius de la ciutat. L'acte
tindrÃ
lloc a la Casa de la Cultura Palau dels
barons de Santa Bà rbara, aprofitant l'exposició en culturals de la mostra 'Joan Fuster: Nosaltres els valencians (1962-2012)' que estes
la
instal·lacions
Universitat
commemoració
de
a
la
dels 50 anys de la publicació
de
ValÃancia
ha
dedicat
l'obra capital de l'escriptor de Sueca (la Ribera Baixa).
ValÃancia celebra Sant Jordi amb una festa
d'escriptors dedicada a Fuster i "enllaçada pel català "
Les roses i els llibres han estat també presents aquest dilluns al centre Octubre de ValÃancia en el que ha estat la festa de celebració del Sant Jordi. Una cinquantena d'autors en la nostra llengua ha llegit un fragment de la seva obra per espai d'un minut en un acte dedicat a Joan Fuster pel 50Ãa aniversari de l'obra Nosaltres, els valencians. L'escriptora Gemma Pasqual, de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), ha explicat a I'ACN que es tracta d'un primer acte a ValÃancia d'una tradició de Sant Jordi que no està arrelada al PaÃs Valencià . La festa també ha donat pel català ", suport a la campanya "Enllaçats nascuda davant les actuacions en matÃaria lingÃRÃstica del govern balear.
Pasqual ha
dit
que
aquesta
festa
és
"el
per mirar d'arrelar la tradició del començament" llibre i la rosa per Sant Jordi també a la ciutat de ValÃancia.
dels autors, amb una cinquantena d'escriptors presents Barcelona.
a
L'escriptora ha celebratla gran rebuda per part l'acte en plena jornada de signatura de llibres a
L'acte ha comptat amb l'actuació del cantautor Pau Alabajos, que ha ofert un petit tast del seu nou disc Una trista, una amable, una petita pà tria. La lectura de fragments s'ha anat intercalant amb les lectures d'aforismes de Joan Fuster. Xavier Aliaga, Gemma Pasqual, Joan Gari, Vicent Penya, Manuel Molins, Isabel Robles, Jaume Pérez Muntaner, Núria Cadenes Miquel Juan, Pere Bessó, Raquel Ricart, Aureli Silvestre, Francesc Mompó, Joaquina Barba, Esperança Camps, LluÃs Miret, Rosa Roig, Josep LluÃs Roig, Pepa Êbeda, Sico Fons, Salvador Company, Josep Guia, Josep Ballester, Carme Miquel, Joan Navarro, LluÃs Roda, Jordi Sebastià , Manuel RodrÃguez Castelló i Alfons Llorenç, han estat alguns dels escriptors
participants. Aquesta primera festa de Sant Jordi a ValÃancia ha estat organitzada per Acció Cultural del PaÃs d'Escriptors en Llengua Catalana i l'Octubre Centre de Cultura Contemporà nia
l'Associació
col·laboració ValenciÃ
del Servei de PolÃtica
LingÃRÃstica
Valencià ,
amb la de la Universitat de Valencià i l'Associació d'Editors del PaÃs
El PaÃs Valencià , a tres bandes es a les llibreries 'Viatge pel meu pafs' (3i4), un volum singular amb text de Joan Garà i fotografies de Joan Antoni Vicent. Tots dos han seguit les rutes que Joan Fuster va descriure ara fa cinquanta anys a la seva guia i ens en brinden actualització. En homenatge. / /^Pfct ique el PaÃs
Valencià no és societat massa dinà mica â– -pot ser-ho, ara com ara?-, â– no hi ha dubte que la fisonomia 'social' d'aquestes contrades ha canviat bastant, en els últims anys. En uns racons, per a bé; en d'altres, per a mal. Tal ciutat o tal vila que en aquella Ãapoca eren estacionaries o decadents, han reviscolat; allà on aleshores plantaven arròs o oliveres prosperen les cebes o els ametllers; aquella carretera abrupta ha esdevingut una subautopista tolerable; el turisme ha corregit unes parcel·les, l'emigració n'ha deformat unes altres... És la vida." L'any 1 971 , quan encarava l'edició del tercer volum de les Obres Completes, Joan Fuster descrivia amb aquests mots els canvis que havia viscut aquest tros de paÃs. Encara no havia passat una dÃacada de la publicació d'EI PaÃs Valenciano, aleshores. Cinquanta anys més tard d'aquell mÃtic 1962, les transformacions són, evidentment, més remarcables. "D'això tracta un poc aquestllibremeu", escriu, precisament Joan GarÃ, en encetar relat, i continua: "Comprovar, in situ, fins a quin punt la societat valenciana ha esdevingut o no 'més dinà mica' iquina mena de canvis concrets són constatables a partir del text de Fuster." Ara fa tres anys, ens relata Garà mateix amb caracterÃstic entusiasme, va dur a Edicions 3i4 un projecte: "S'acostaven tots els aniversaris del 20 1 2 i era obvi que no havÃem d'esperar res de les institucions.Si sÃaiem a veure com la Generalitatactual feia qualsevol referÃancia o celebració d'un llibre com â– una
Nosaltres, els valencians, o com El PaÃs Valenciano, per citar els dos més emblemà tics que Fuster va publicar el 1962, ens hi acabarÃem florint," Iels va explicar la seva idea: "Feia temps que em rondavapel cap repetiraquell viatge deJoan Fuster per a escriureElPaÃs Valenciano.Els ho vaig dir, els va encantar laidea iem vaig posar en marxa."
L'altre element de la triangulació és el fotògraf. L'ull atent de Joan Antoni Vicent ha posat imatge al recorregut i ha donat a aquest nou relatuna especial poÃatica en blanc i negre. S'ha pres el viatge, ens explica, "amb molta innocÃancia", és a dir, "amb els ulls nous". Nascut a la Vilavella (Plana Baixa), Vicent va viure molts anys a Barcelona i reconeix que hi havia parts del PaÃs Valencià que no coneixia ni mica ni gens: "Tenia una assignatura pendent, fer fotografies per tot el paÃs, però com un treball meu, allò d'anar fent excursions amunt i avall." 1 un dia, des d'Edicions 3i4, Eliseu T Climent, que coneixia el seu treball, va agafar el telÃafon i vamarcar el número de la Vilabella: "Una trucada meravellosa va convertir una idea que s'estava en el cap i que no passava a projecte real, en una espÃacie d'aposta personal", resumeix el fotògraf. Amb l'avantatge, continua Vicent, que ja tenia marcades les rutes, les fites: "Si m'hagueren dit 'fotos sobre el paÃs', per on comences?"Per sort tenia aquest text fantà stic de Fuster. 1 el de Joan GarÃ. Les rutes ja eren fetes. Només calia tenir allò que Joan Antoni Vicent en diu "l'ull o la sort d'enganxar una bona foto". 1 l'art, també.
Ça i lla, al costat de les belles imatges captades pel fotògraf, entre els camins descrits per l'escriptor, fragments de l'original fusteria acaben de tancar el triangle. Són els apunts aguts, incitadors, descriptius o definitoris que ens retornen, en petites pÃndoles saboroses, aquell seu estil que convertia també un breu apunt en literatura. Per no trencar la unitat de l'obra, les citacions que acompanyen aquest nou viatge provenen dela traducció que l'assagista sueca havia fet de la seva guia editada per a Destino i que després va publicar com a Viatge pel PaÃs Valencià . 1, si Joan Fuster és mesura de totes les coses, com en el famós aforisme grec, la seva presÃancia és central en aquesta obra d'acurada edició.
Les passes de Fuster. "Ell era un tipus bastant sedentari", apunta Joan Garà tot rient: "No tenia carnet de conduir i havia de trobar algú que el portarà als llocs. Per les carreteres que hi havia en aquella Ãapoca. Molts incon-
Josep Pla ("per això eren tan amics, l'un de dretes i l'altre d'esquerres però amb un fons molt semblant"),el paisatge que l'interessava era "el paisatge humanitzat: els camps d'arròs del seu poble,l'albufera com a llac del qual es treu rÃadit".
venients, ben mirat." Tot amb tot, es va plantejar vuit itineraris que, partint sempre de la ciutat de ValÃancia, fossin
alhora factibles i significatius. Són els mateixos que s'han seguit, cinquanta anys després, per a donar forma a aquest llibre especialÃssim. "Ivaig començar a seguir lespassesde Fuster." Amb naturalitat, Joan Garà ens explica el seu procés. Ja l'havia encetat anys enrere, de fet, quan era estudiant i en dos estius va recórrer, amb tren, a peu i autostop, les terres que s'obren i es tanquen entre Xà tiva i Oriolaprimer, i a la zona dels Ports, el Maestrat i la Tinença, després. PerquÃa sÃ. Per ganes de veure-ho, de caminar-hi, de fer-ho seu. Ho escriu d'entrada, per a aclarir intencions: "Vaig decidir que volia conÃaixer el meu paÃs. Això era, Fuster." I ens ho explica:"Encara que sone un poc taxatiu, estic convençut que només hiha dos tipus de llibres, els que et canvien la vida i els que et deixen igual. Nosaltres, els valencians i El PaÃs Valenciana són dels primers. No et quedes igual després
de llegir llibres com aquests." I, feta una pausa hi afegeix,"entre parÃantesi": "D'alguna manera, el meu també aspira a ser això." Iparla de palimpsest, però sense intenció d'esborrarel primer text, sinó, en tot cas, deposar-se a escriure-hi "en els marges": "Actualitze un poquet el que anava dient Joan Fuster ihi sume la meva experiÃancia, a partir de la citació de Saramago que obre el llibre: 'EI viatger va viatjar pel seu paÃs, això vol dir que va viatjar per dins d'ell mateix.'" També han caminat, tant Garà com Vicent, algunes sendes que Fuster no va trepitjar: perquÃa solia anar amb cotxe o perquÃa no es plantejava l'excursió. "Arriba al Penyagolosa, per exemple, i fa: m'han dit que des de dalt es veu un paisatge impressionant, però jo no hi pujaré", explica Joan GarÃ, i riu i recorda allò que escrivia el de Sueca sobre les "muntanyes frenÃatiques". De fet, continua, "l'única illaque visita és la de Tabarca. PerquÃa és un espai habitat". En realitat, i aquà coincidia també amb
L'ull del fotògraf. Joan Antoni Vicent ha passejat amunt i avall mirant-se les coses, els carrers, els paisatges, la gent, amb aquellull que veu fotografies, que imagina enquadraments i contrapicats i que finalment, amb la interposició de la camera, ens ofereix aquesta visió especial, aquest aire de conte, de mà gia, de calma que envolta el seu treball: "Sempre hi ha bellesa a tot arreu", explica, amb afable naturalitat. Fins i tot a Benidorm? Iés clar: "DepÃan dels ulls. Tu pots dir Benidorm ipensar en panxuts que beuen cervesa i au." O pots fer una altra cosa. Recordar la fantà stica badia que té. Iveure-hi gent relaxada que hi fa gimnà stica. O deixar-te seduir, fins i tot, pel seu skyline en un matà de boira. Té una mirada particular sobre la realitat, hi troba la llum, els núvols, la perspectiva, però no la modifica. Li agrada la fotografia "com més natural millor". Joan Antoni Vicent fa poesia amb la sevacamera i l'extreude la més estricta realitat. Fins i tot quan sembla que propiciï poses, resulta que no, que són instants de vida quotidiana que la sevamirada, iles ombres o el que sigui, converteix en una petitahistòria, en una petita peça d'art.1 recorda,per exemple, un dia a la platja de les Arenes, a ValÃancia: "Vaig tenir molta sort. Jo volia fer aquell contrallum perquÃa les grues m'identificaren el lloc. Era allà , a veure quÃa trobava, i en aquell moment una noia surt de l'aigua. Lentament. Una turista. Molt tranquil·la. Era setembre i l'aigua encara estava molt bé. Semblava que ho assaboria. I en comptes d'anarse'n a l'arena a estirar-se a la tovallola, se m'estira allà mateix. Era com un personatge del Sorolla! M'han dit que pareix una model col·locada a posta, i no: és cine verité" Cada imatge, per poc que n'hi demanis referÃancia, amaga una història. A Joan Antoni Vicent li agraden les fotografies nocturnes. Per a aquest llibre, però. ha fet cas del seu germà Manuel, que en fa el pròleg, i no n'hi ha incloses gaires: "Per a evitar que el conjunt
quedarà massa fosc". En alguns casos, però, no se n'ha volgut estar:per mostrar l'Alacant vivÃssim que es mou a la part
vella, quan el sol es pon, o per a descobrir-nos una Morella d'aire tranquil: "Sempre hi havia estat de dia, amb els visitants casolans de Catalunya o de Castelló, que compren mel i seuen allà al carrer del Blasco d'Alagó. Aquelldia, però, jo veniade la Tinença de Benifassà i vaig fer nit a Morella. Era setembre, feia de molt bon estar-hi ial carreró ple de porxes hi havia un ambient autÃanticament morella, sense turistes ni res, amb la gent del poble en xicotetes converses, alguns bars oberts i alguns bars tancats. Vaig pensar que era una fotografia imprescindible, aquella,i la vaig fer". Visió crÃtica i geometria.A Joan Fuster, com a part d'una furibunda campanya de premsa en contra seu, el van cremar en efÃgie davant de l'Ajun-
tament de ValÃancia, aprofitant un acte
de les falles. A ell iElPaÃs Valenciano, el llibre que havia servit d'excusa per a la penosa cerimònia. Per enveges inconfessables (posem-hi un director de diari que s'havia postulat per a escriure el llibre que Destino li va encarregar a Fuster), per voluntat escaladora o per explÃcita divergÃancia nacional, van convertir Joan Fuster en blanc de tots els atacs. Les cartes i els manifestos a favor seu no es publicaven,però els altres, sÃ, i l'incendi va acabar en una mena d'acte de fe. Tot plegat no va ser gens agradable, però va contribuir, com li recordava Josep Pla per carta, a fer-los, a ell ial llibre, d'allò més coneguts. Fuster, de la seva banda, trobava curiós que els hagués encÃas la bilis un llibre de viatges i que no carreguessin contra Nosaltres, els valencians, molt més polÃtic i intencionat. "És que no saben llegir en vernacle", ironitzava. Doncs pitjor per a ells. El cas és que aquella història de truculÃancies provincianes ja només es recorda pel llibre, que ha perdurat. Iper Fuster, és clar. Molt superior, en tantes coses, a aquells seus detractors. "L'acusaven de parides", comenta Joan GarÃ: "És que parla de les falles i no explica res de l'ofrena, deien, quÃa te'n
sembla? Un llibre tan complet i amb tants suggeriments i l'acuses d'això?" Joan Fuster era, continua l'escriptor, "una mà quina de desfer tòpics i de desemmascararprovincianismes". Cosa que els exacerbadorsdel tòpic iprovincians eixarreïts van trobar inacceptable. No caldria sinó. Joan Garà ha escomÃas la redacció del seu recorregut fusteria immergit en l'exemple del de Sueca, i no fa una guia de viatge per a cantar acrÃticament excel·lÃancies. Ressegueix les observacions de Joan Fuster i les comenta in'hi afegeix de pròpies i no estalvia anà lisi punyent quan assenyala el Cabanyal, el barri històric amenaçat per l'Ajuntament de ValÃancia, o Marina d'Or: "És un horror absolutament kitch que han plantat en una zona que era verge. Ara no pots fer com si no existirà , no? Cal parlar-ne. No es pot recórrer el territori amb els ulls tancats".
Barbaritats urbanÃstiques a banda,Garà apunta de seguida que tampoc nocarrega la tinta en coses negatives: "Pesen més les positives, si bé homires. És evident que hi hacoses del meupaÃs que no m'agraden: no hem tingut consistÃancia històrica, probablement, no hem sabut plantar cara, el que vulgues, però, aixà i tot, jo sóc valencià . Vull dir que em reconec en una sÃarie de qÃRestions que fan que jo no puga ser d'una altra manera. I. amb tot, no estic contentÃssim que siguem com som. Pense que mereixem alguna cosa millor. 1 trobe que aquesta és també la idea de Fuster."
El blanc i negre de les fotografies de Joan Antoni Vicent acaba de donar al conjunt l'aire de reflexió sospesada o de moment captat per encanteri o de totes dues coses contradictòries alhora que fan del llibre un objecte amb voluntat de perdurar. Diu que el 90% de les seves fotografies són en aquesta escala de grisos. De sempre. "PerquÃa el blanc i negre és etern", argumenta: "No en el sentit que duré més, sinó que és una abstracció. Les coses, realment, no són mai en blanc i negre. Fins i tot una fitxa de dòmino té color. I jo trobeque el cervell s'ho passa més bé, amb aquest joc
del blanc i negre, ha de treballar més. Tot el que és abstracció sempre és més creatiu." 1 ell s'hi esplaia. En això, i en el joc de perspectives, de punts de fuga, corbes o diagonals: "Tinc una visió geomÃatrica de les coses, sÃ", afirma. La composició, per a ell, és fonamental. Iaquà fa una pausa i tira anys enrere per a explicar les seves primeres passes en el món de la fotografia, i la relació que el jove treballadorde la IBM que aleshores era va establir, sense saberho, ambJoanFuster iElPaÃs Valenciano. PerquÃa l'empresa organitzava unconcurs de fotografia, i Vicent s'hi va presentar, i va dur les seves imatges a ampliar allà a prop de la feina, al carrer de Casp de Barcelona, a una casa que duia per nom Foto Dimas. Tres fotografies de l'estiu, recorda. Iel responsableli'n va assenyalar una ili va dir: "Aquesta guanyarà ." I ho va encertar. Quan Joan Antoni Vicent va tomar a l'establimentper a explicar-li que, efectivament, aquell retrat d'una noia a contrallums'haviaendut el premi, l'home liva donar un grapat de consells que ell repeteix avui en versió resumida: "Ho recorde com si fora ara. Em va dir: 'Una fotografiabona és laque té un bon tema, una bona composició i una bona tÃacnica.'" Foto Dimas, hem dit? Doncs sÃ. Vet aquà el cercle que es tanca: perquÃa després Vicent va saber que l'homede la predicció i dels consells era, justament, fill de Ramon Dimas, el fotògraf que havia il·lustrat el viatge original de Joan Fuster. Si ara parléssim de mà giques premonicions, l'intel·lectual de Sueca ens dedicaria, probablement, una ironia agusada.
un producte, segons que confessa de quinze anys de "llargues i tedioses meditacions" sobre la nostra pà tria i "d'haver-me apassionat fins a l'obsessió per la vida i el destà del meu l'intel·lectual,
poble". Un amor que l'obliga al compromÃs: "Els qui perdurem en zones no tan egrÃagies, més patÃatiques, no sabem sostraure'ns a l'exigÃancia del micromon del qual
Sense "mÃstics ni grans capitans", no ens sentim elegits -més aviat ocupats-; nosom un poble del llibre; salvador.Som una nació de llibres, grà cies als déus. Presideixen els nostres grans moments (la desfeta ens la causaren amb decretes tirà nics i bandos militars), impulsen el nostre avanç i progrés: Fets, Repartiment, Furs, Consolat, Obres, Tirant, del naixement; Llengua dels valencians, Nosaltres, els valencians, del retrobament. En efecte, fa cinquanta anys, editat al febrer, presentat el Sant Jordi del 1962, veié la llum per a il·luminar en la tenebra el Nosaltres, e/s valencians de Joan Fuster.
formem part." Treball ben fet, va saber convertir la paraula en instrument d'anà lisi de la realitat, aprofundint en les arrels i abordant horitzons de futur, amb propostes fecundes i reflexions polÃamiques per a motivar la discussió i ajudar a recuperar l'autoestima crÃtica i profunda, després d'un llarg perÃode d'estancament. Amant del progrés, la llibertat i el pafs, des de la "premissa nacional catalana" i les senyes d'identitat clares, el Nosaltres de Fuster desperta consciÃancies i dinamitza intel·lectuals. Una aportació tolerant i respectuosa, feta amb les armes del pacÃfic mot, el raonament i la docu-
d'Estudiants de Secundaria). Esta implicación juvenilsupone unhomenaje de Acció Cultural al papel de los jóvenes como «verdaderos activadores sociales enla defensa deuna enseñanza pública y de calidad». Prestan su apoyo al acto los sindicatos CC 00-PV, UGT-PV e Intersindical Valenciana; Escola Valenciana, FAPA Valencia, Ca Revolta y la Societat Coral El Micalet Tras la manifestación se celebrará un concierto de música en valenciano con LaGossa Sorda,Pirats, 121DB, Biano yToni Alba. (Associació
a la riostra llengua». Esta famosa
frasede JoanFuster,unida ala arenga en defensa del valenciano,protagonizael cartelanunciador dela manifestación que Acció Cultural delPaÃs Valencia convocapara este sábado envalencia. La marchasaldrá alas 18 horasdesde la plazade Sant Agustà del cap icasal. Esla tradicional manifestación
del 25 d'Abril, que se presenta este mediodÃa enelOctubre Centre de Cultura Contemporánia, y que este año cuenta conunanovedad:por primera vez, los jóvenes se sumanala organización del encuentro. Porque los convocantes de esta edición, además de ACPV, son las organizacionesestudiantilesBEA, SEPC,ACC iAES
En la diada del Vint-i-cinc d'Abril d'enguany Joan Fuster és el referent de totes les convocatòries que es fan. Si el cartell de la manifestació de dissabte destaca una frase de l'escriptor de Sueca avui entitats i partits reten homenatge al seu llegat intel·lectual ipolÃtic. Aixà ho faran avui a les 19.30 el PSAIM, ER.PV, MDT i Sà a l'Octubre CCC de ValÃancia. F
Tacte de ValÃancia seran Josep Guia pel PSAN, Agustà per ERPV, Antoni Infante, per l' MDT, iAnna Oliver,, de SL L'acte, que s'organitza sota el paraigua del grup Nosaltres els fusterians, compta amb l'assistÃancia confirmada d'un seguit d'entitats culturals econòmiques isocials de tot el paÃs.
Els
ponents de
F
Cerdà ,
f
També la Plataforma Castelló per la Llengua oferirà , avui a les vuit del vespre, al Teatre del Raval, un acte dliomenatge a Fuster en record del
aniversari de l'aplec del 25 d'abril de 1982. En aquesta data desenes de milers de valencians van congregar-se a la plaça de bous de Castelló per celebrar el cinquantÃa aniversari de les Normes de Castelló. trentÃa
L'acte de Castelló combinarà projeccions de l'aplec idel discurs que Fuster hi féu amb un repàs de la seva vida i de les seves idees a partir de textos seus, llegits per escriptors de les comarques de Castelló,, i amb
l'actuació
musical de Miquel Gil i Maia.
A Cocentaina, sota l'organització de l'ajuntament d'Escola Valenciana i de la Universitat d'Alacant, Joan Borja hi dictarà la conferÃancia 'Joan Fuster en perspectiva'. Serà a les 19.30, a la sala d'actes del centre cultural el Teular. f
La
manifestació,,
dissabte
Acció Cultural del PaÃs Valencià (ACPV) va fer públic que la manifestació del Vint-i-cinc d'Abril de dissabte a ValÃancia seria 'al servei de la llengua, la cultura i la llibertat d'expressió' com a 'valors irrenunciables d'un model de societat de futur'.
La Diada recorda la derrota de les tropes austriacistes a Almansa l'any 1707, fet que permeté a Felip V d'entrar al nostre paÃs. Enguany, doncs, la manifestació clamarà contra la polÃtica econòmica icontra les retallades en sanitat ieducació. Alhora, reivindicarà l'arc mediterrani, la represa de les emissions de TV3 ique el Consell rectifiqui la polÃtica lingÃRÃstica.
ACPV va insistir a recordar que no s'havia recuperat el senyal de TV3, més d'un any després ans 'es mantenia la censura il'apagada d'una oferta audiovisual en la nostra llengua'. Contra aquesta actitud del Consell, ACPV realça l'exempledels joves valencians, protagonistes de la 'primavera valenciana . f
1
ACPV tindrà enguany molt present aquests elements a l'hora de preparar la mobilització, 'per a donar-hi un caire reivindicatiu ioptimista alhora, unitari en el continguti en la convocatòria, de manera que es veja que hi ha vies de sortida de la crisi que no comprometen els fonaments de l'estat del benestar que hem construït amb tant d'esforç.'
Sempre s'ha dit que el llibre insÃgnia de Joan Fuster, 'Nosaltres, sis valencians', es va distribuir per primera vegada la diada de Sant Jordi d'alguna manera, és cert. Però, del 1962, ara fa cinquanta anys. I F
s'ha dubtat sempre que la data de sortida al carrer fos el 23 d'abril. VilaWeb ha interrogat les persones que ho podien saber i n'ha tret l'entrellat. també
Segons que consta en una carta que Ramon Bastardes va enviar a Joan Fuster ique es conserva a la Biblioteca de Catalunya, 'Nosaltres, els valencians' es va distribuir el 12 de maig de 1962. Com que el 23 d'abril d'aquell any era Dilluns de Pasqua, el Dia del Llibre es va ajornar al dissabte 12 de maig. Id'aquà ve la confusió sobre la data d'aparició del llibre. El fet d'associar l'eixida de 'Nosaltres, els valencians' amb el Dia del llibre del 1962 havia fet suposar que havia eixit el dia de Sant Jordi.
XAVIER ALIAGA ValÃancia
Nosaltres els Valencians, una deles obres cabdals deJoan Fuster que enguany compleix el 50 aniversari des de la seva publicació a Edicions 62, s'han escrit rius de tinta, que se sol dir.Ino cal subratllar que es tracta, segurament, de la seva obra més examinada. Fugint deliberadament de l'à mbit dels estudiosos del'obra fusteriana, hem volgutsondejar el significat de Nosaltres els valencians en persones de dife-
Sobre
rents generacions, però totes associades al món dela cultura al PaÃs Valencià . Quan la llegiren per primera vegada, quin en va ser l'impactei quina lectura en fan ara, són algunes de les qÃRestions que han respostper escrit a Quadern. Quan es va editar l'obra, el fotògraf idoctor engeografia Paco Tortosa (Vallada, 1954) tenia huit anys. Per a ell, natural d'un poble d'interior a la Costera, el castellà que li parlaven a l'escola franquista era "una llengua es-
trangera". "Entre la foscor del franquisme isent fill de jorna-
lers sense estudis, en arribar a 10 anys no havia vistni unasola lÃnia ni cap paper escrit en valencià . Pensava que allò que parlava no es podia escriure,
fins que un dia arribà a casa una carta de Barcelona d'una cosina de ma mare. Quasi em caigueren les llà grimes en veureque ia carta estava escrita de la mateixa maneraque joparlava", relata, com a introducció necessà ria per a poder explicar el xoc que li produirà llegirl'obra, jaa 20 anys. Moment de presa de consciÃancia "d'un infant d'un po-
ble d'interior que emigrà amb els pares a ValÃancia. El context social ipolÃtic dels primers anys 70 empermeté accedir ala lectura de Nosaltres els valencians, on Fuster
explicava clarÃssima-
els meus maldecaps d'infant id'adolescent al voltant de la meva llengua iper quÃa el meu paÃs era tan estrany i despersonalitzat.L'impacte que em provocà vaser sobre tot, emocional. Plorava i tot mentre avançament tots
va entre les seves pà gines".
La
periodista
Amà lia
Garrigós (Alcoi, 1965), directora
del programa cultural de Rà dio 9 Alta Fidelitat, estudiava ciÃancies de la informació a Barcelona. "Hi havia arribatdes d'Alcoi amb elpropòsit defer-me periodista. Però, contra natura, no parlava valencià . Els meus pares es comunicaven en la nostrallengua, en canvi, a mi, s'adreçaven en castellà . Unacuriosa situació que es repetia en moltes de les famÃlies alcoianes que van viure el desarrollismo industrial dels 60 i70. És elque Fuster anomena 'procés automà tic de castellanització', que hui en dia, no s'ha interromput.Jo no usava elgentilici valencià . Permi Alcoi era Alcoi i prou, i a tot estirar, pertanyia a la provincià de Ali-
"una instantà nia
única
—i
també
subjectiva—, a través d'un assaig fonamental que ajuda a enten-
dre claus de la nostra societat. Tanmateix,caldria emmarcar-lo en la seva Ãapoca i ser conscients que Fuster recollia la perspectiva dels anys 50, uns temps predemocrà tics, al marge d'esdeveniments essencials que han continuat modelant la nostra autonomia". Xavi Puchades (ValÃancia,
1973), guionista i dramaturg,en-
que era molt jove quan va llegir Nosaltres els valencians, assegura: "Vaig sentir-me bastant cara
identificat amb ei que deia Fuster: els valencians no som ni carn ni peix. Més que res, per la meva condició bipolar,amb una infantesa iadolescÃancia viscuda entre Bunyol iValÃancia, jo era mig xurro mig valencià . Quan
pense en l'assaig del Fuster, m'arriben imatges d'una Ãapoca
ensenyaven a parlar una llengua que després no podÃem practicar en unentornsocial ipolÃtic advers. Molts anys després, vaig prendre la decisió d'escriure teatre en valencià ivaig trobar gent amb qui poder parlar. Hui,encara que continue sent bipolar,almenys la meva ambiguaidentitat no s'ha quedat coixa", conclou. Per raons generacionals, algunes de les persones consultades, com ara l'arquitecte Carles Dolç (ValÃancia, 1949), accediren al llibre de manera quasi coetà nia a la seva aparició. "En el meu exemplar vaig escriure l'any que el compri: 1964. Jo tenia quinzeanys. El meu espontani valencianisme em va dur a interessar-me per un llibre que havia conegut a través de la revista Destino que mon pare portava a casa. Vaig llegir Nosaltres els valencians amb el fervord'un jove que està descobrint el món". En el seubalanç actualde l'obra no oblida contextualitzarla, però tampoc novol amagar el que considera encerts. "En la primera lectura vaig pensar que
les nostres classes dirigentsque, dissortadament, no ha perdut massa actualitat. D'aqueixllibre de Fuster sempre m'admira la mescla de raó i passió amb quÃa està escrit", rebla. (ValÃancia, Pau MartÃnez 1974) és realitzador de cinema i televisió. La seva visió ha anat variant des d'una primera lectura entusiasta delllibre, en l'Ãapoca adolescent, fins a l'actualitat, en quÃa contempla els pressupòsits de l'obra amb més distanciament. "Fa uns vint anys que vaig llegir Nosaltres els valencians. L'experiÃancia de tornar a ilegir-ho m'ha demostrat que efectivament ja no soc ni pense com aquellxavalque apenes feia 18 anys. La primera vegada que vaig aproximar-me a l'obra de Fuster ho vaig fer amb el punt de vista d'un jove que veia Catalunya com un germà gran que ens havia de solucionar tots els problemes dins d'aqueix ens paradisÃac anomenat Països Catalans. Amb els meus ulls d'ara, els d'un home que s'apropa a quarantaanys, la visió canvia, i molt", explica. "Ara m'agrada pensar en els catalans", prossegueix, "com uns cosins germans nostres amb qui poder entendre'ns enigualtat de condicions, però amb qui no haurÃem de tindré una relació sucursalista, per dir-ho en termes fusterians, com la que tenim amb Madrid". "El que no tinc tant clar és si sóc només jo qui ha canviat, perquÃa molts dels problemes que es plantegen en el llibre continuen irresolts", reconeix. Una visió ben diferent de la de Carles Llinares (Alcoi, 1976), músic, antic membre de VerdCel i, actualment,en la formació Bata, que aporta l'opinió més sintÃatica. "Amb valentia i sense complexos, Fuster defineix el sentiment de ser valencià per a viure, sentir,parlar, estimar i treballar en valencià i a la nostra manera, sense pors, vergonyes ni manies", resumeix, de manera apassionada i directa. "Nosaltres els valencians, l'Alcorà dels valencians, és lectura obligada per no oblidar-nos de nosaltres, és un manoll d'arrels que alimenten la vida que surt de la terra i creix cada dia un poc més, ferma iverda com una carrasca. Amb Fuster a les mans ja poden vindré d'Almansa o d'onsevulla", afig amb esperit metafòric.
El paÃs com a problema FRANCESC CALAFAT,ValÃancia era conscient de ser
Fuster
un escriptor d'unacultura,
d'un paÃs, "inexistent". Vivia a les catacumbes. El rÃagim el tolerava, però no hi comptava. Més aviat la supervivÃancia de la cultura en català erauna punxa en el taló. L'escriptor es veia enmig del remolà d'un món ben a prop de l'abisme. També sabia que la soga de Franco no era eterna.Era una illa enmig d'Europa, enmig de la cultura. Per a Fuster —i per a molts— la literatura no era només efusió Ãntima —que ,no podia viureenl'aire, també li calia una cultura arrelada. Les excitacions que generaven els escriptors dels cinquanta s'esvairien si no es feia res. La deriva trà gica del paÃs exigia una resposta moral, una implicació, perquÃa un "poble" és una font poderosa d'identitat personal icol·lectiva, i, per tant, per a molts era una cà rrega Ãatica irrenunciable. Calia "lanostra preocupació ila nostra acció", deia Fuster. Ell mateix urgia rigor, risc iresponsabilitat. És a dir, feia faltaactuar. Un primer pas erarepensar la història i fabricar-se una visió de conjunt per a posar les bases de la nova etapa. AixÃ, Fuster demanavaclaredat iagafar els assumptes per les ferides: netejar-los de tòpics, mites i prejudicis i auscultar, tot seguit, la història, detectar els problemes itraure'n conclusions a fi de reorganitzar els fonaments del futur i de la cultura. Una cultura que sintonitzarà amb el dial del món. Un tema clau era revisar la qÃRestió valenciana i el lligam amb la resta dels territoris que fan servir la mateixa llengua. Calia fer-ho entermes modernside rigor. Fuster ho va fer en Nosaltres, els valencians. Els resultats ja els sap el lector. Fracturà la ficció d'un paradÃs de tòpics que imposava el rÃagim i estimulà una altra imatge del paÃs. Des d'aleshores, historiadors, sociòlegs o economistes s'apuntaren al tren demirar ambulls nous la realitat valenciana. Han passat molts anys iles coses han canviat radicalment. Ino es tracta —
pirar a convertir el paÃs enprotagonista del present. Per a començar,
erainajornable explicar
quins eren els "dÃaficits profunds" que impedien ser un po-
ara de combregar amb cada paraula seva.El seu impacte va ser fer preguntes ineludibles i aportar-hi arguments de pes, transcendentals. El que prevalde Fuster és la seva actitud, l'obertura mental que exigia.El dilema nostre és: serem capaços de fer els interrogants necessaris i tramar raons rellevants. Fuster considerava que el paper subaltern que exercia el PaÃs Valencià l'abocava a la letargia més absoluta. Superar-la eraas-
ble normal. Alguns historiadors apunten que la seva concepció n'és feble, perquÃa es basa només enla llengua ilahistòria. Això no és cert, si més no del tot, perquÃa precisament si els valencians volien que tingueren valor no els restava altre remei que preservar de la seva identitat i, per aconseguir-ho, havien de cohesionar-se com a grup i tramar projeccions de futur. La cultura valenciana només podria salvarse si oferia "productes" de qualitat iambició.
La singularitat dels papers de Fuster és la seva força comunicativa. Presenta els temes per la implicació que poden tenir, per la seva urgÃancia vital osocial, davant els quals el lector no pot quedar indiferent. La manera directa d'apel·lar al lector, de dir-li que ell també és responsabledel que passa, era novetat per la
seva gosadia en la ValÃancia asfixiada de la postguerra. L'assaig, per a Fuster, eraun trampolà per a situar-se en elmoviment de lahistòria, un dispositiu des del qual"aclarir-se" provi-
sionalment les accions dels hu-
mans. La seva mirada pot serescÃaptica, però alhora mira de ser raonable i prà ctica. Sap que les
explicacions no són asÃaptiques; no hiha fets purs, van acompanyats devalors.S'ha de ser dià fan i des d'acà ser tan assenyat com es puga. Per això li produïen urticà ria les postures absolutes i tota metafÃsica que cercarà l'essÃancia de les coses;Fuster es conformava de reconéixer-les, no perdre's enimatges inadequades, perquÃa el que hem de valorar és l'home, la "realitat" que vafent l'home, la "realitat" que va fent-se l'home. Avui l'amplitud de la mirada de Fuster potser ens resultanormal —de segur?—, però quan aparegué va ser un crà ter en el mur del franquisme.Ia això, a la seva obertura mental, no podem renunciar.
Hi
ha molts detalls d'aquest pes". EI12 de març de 196 CasteS llet jafeia quatre anys que s'ocupava de la direcció editorial de 62. Aquelldia es produeix també un fet important.L'editor presideix la publicació del primer volum de les obres completes de Joan Fuster en un acte que serveix també com a excusaper a inaugurarla llibreria Tres i Quatre de ValÃancia. L'EquipRealitat tatua ellocal amb uns retrats de l'assagista caracteritzat d'entremaliat i divertit diable pop art. La classització de l'assagista dóna idea d'aquesta influÃancia al·ludida per Castellet. És un fet una mica sorprenent sobre el qual Fuster es referirà en e! pròleg amb la seva caracterÃstica acidesa. Convertir-se en clà ssic és una de les pitjors coses que li podien passar, escriurà . L'epÃtet li resulta, "lleugerament mortuori". Per a Castellet el fet té una explicació molt prosaica: "Només cal veure l'ambient fusteria que hi havia a la casa, tots érem, a més, molt amics", resumeix. Aquell bon ambient només es ressentquan Cahner ix de l'editorial a conseqÃRÃancia del fracà s
"Nosaltres els valencians" es un llibre d'una plena vigÃancia" FRANCESC VIADEL Barcelona
La
.
rebuda de Josep Maria Castellet (Barcelona,1926) al seu despatx, en ple cor del Ravaà de Barcelona, no pot ser més profitosa.El crÃtic literari, escriptor i president del Grup 62 rep afablement i tot seguit deixa anar sobre la taula uns quants sobres farcits de papers. Es tracta de l'originalmecanografiat de Nosaltres els valencians, les proves d'impremta iles correccions delllibre per a una segona edició. A la taula hi ha també una còpia del contracte entre l'editorial iJoan Fuster. La lectura atenta del contracte confirma de noula veracitat de ia boutade fusteriana. En eldesÃa punt, l'assagista, fa constar que es compromet "a regalar a l'editor un titot (en dialecte: gall d'indi) per cada reedició que l'editorial faci de l'obra". És evident que Fuster sÃa'n reia per dessota el seu nas aquilà —i encara ara—, de qualsevol temptació localista, també de les possibilitats remotes de reeixir en un negoci com aquell, igual que quan va escenificar la sevaentrada com asoci capitalista del setmanari El Temps aportant una trista pesseta. En tota aquellapaperassa un puntenvellida, plena de gargots, de precisions, indicacions escrites a mà per l'autor mateix, hi ha l'origen de dues aventures d'una enorme transcendÃancia. Una, el naixement de 62,per ta! com Nosaltres els valencians és el llibre amb quÃa es va estrenar l'editorial el Sant Jordi del1962, punt de referÃancia obligat de la història recent delacultura catalana. L'altra, és molt més suggeridorai estranya. L'aventura del naixement del PaÃs Valencià , en definitiva, el de la idea d'una societat amb voluntat de deslliurar-se de sucursalismes de tota mena, amb vocació d'estricta modernitat. El 1962 Josep Maria Castellet encarano treballava a l'editorial on arribaria dos anys més tard, però feia tempsque coneixia l'escriptor, almenys des de la sego-
na meitat dels cinquanta. "Aleshores", repassa, "jo coneixia poc ValÃancia, la seva gent... potser només la Maria Beneyto i, encara no,vulldir, personalment.Havia llegit un llibre seu en una petita col·lecció de poesia. Un dia vaig venir a fer unaconferÃancia convidat per una associació d'estudis americans. Llavors, Vicent Venturaemva dur aunbar a la plaça de l'Ajuntamenton al vespre es reunia el grup i feien tertúlia. Fuster em va fer molt bona impressió. Era molt .cà ustic, però, ens hi vam entendre: ell m'atacava i jo també'*, somriu. "Després li vaig enviar elmeu primerllibre,Notas sobre literatura espanola contemporà nea (1955), i, partir d'aquÃ, inicià rem una petita correspondÃancia". Castellet ha deixat constà ncia dels començaments que del fou una dilatada relació amb el de Sueca en Seductors, il·lustrats ivisionaris (Ed. 62). El
rerefons de les mÃtiques primeresconverses poÃatiques a l'Hotel Formentor, celebrades al maig del 1959, idels actes dels premis literaris deGandia en el V centenari de ia mort d'AusÃà s March l'octubre del mateix any, li serveixen per a dibuixar els contorns interiors d'un Joan Fusterindagador i irònic. Uns quants anys després arribaria Nosaltres els valencians. Castellet recorda com va anar, tot ique per aquell temps encara no havia aterrat a l'editorial fundada sota l'advo-
d'EnciclopÃadia
cació de Josep Benet pels joves Ramon Bastardes iMax Cahner, tots dos procedents de l'ambient de Montserrat. "Fuster", explica, "tenia una gran influÃancia sobre ells, només comparable a la influÃancia que exercia Josep Benet, que era el gran impulsor de totes les idees. És una relació sorprenent, lad'uns jovesmolt interessats pel PaÃs Valencià . Aquà era un tema que no havia interessat d'aquells cercles de ningú poetes que venien de la IIRepú-
blica, no ho entenien... Curiosament, també, Fuster no fa elcontacte amb aquests grups de
Catalana,
una
idea que portava al cap des que el rÃagim el va fer fora per un temps i es va haver d'establir a Perpinyà . "En el momenten quÃa es muntava ja s'havien acabat els diners.Ningú nosabia fer enciclopÃadies i allò, a més, requeria una logÃstica, venedors, etc. Va ser una catà strofe des del puntde vista de la gestió. I l'I de desembre de 1969 el projecte ja estava fora de 62. Arribà Jordi Pujol, que va cercar uns prohoms, Cendrós, Carulla... i se'n va endur Cahner i l'EnciclopÃadia. És clar, allò vaafectar les relacions de Fuster amb l'editorial. Al capi ala fi, era molt amic de Cahner. Vaig anar amb Bastardes a veure'l a Sueca i la cosa es va reconduir...", recorda. Fuster continuà escrivint i, sobretot, influint inclús després del seu retraïment a les acaballes dels setanta en unclima d'agressions i retrets fins i tot llançats des del mateix món del valencianisme. Com siga, Nosaltres els valencians serà , sens dubte, un dels seus assajos més transcendents.
noucentistes sinó amb el catalanisme de l'exili". "INosaltres els valencians causà una gran sorpresa. El llibre representa l'ampliació dela visió deia cultura catalana des d'una òptica de Països Catalans, per cert, sempre tan entredita aquà a CatalunCastellet, ya", afirma. "Joan Fuster serà ", Mig segle després. assegura Castellet amb rotundi- l'amic il'editor, és categòric: "Notat, "l'intel·lectual amb més in- saltres els valencians és un llibre fluÃancia de 62, un dels fars d'una plena vigÃancia".
celebrà vem els vint-i-cinc anys de Nosaltres els valencians, vam omplir molt de paper explicant quÃa havia significat el llibre insigne, vam fer actes, simposis, conferÃancies, i tot el que s'havia de fer. També a Sueca els amics de Fuster organitzaren, lògicament, Tacte commemoratiu que calia. Em convidaren a parlar en aquell acte, i una estona abans de l'hora vaig trucar a la porta de l'autor per mirar si farÃem una xarradeta prÃavia. El local de
Quan
casa era a pocs metres Fuster, iper tant no em va estranyar gens trobar-lo en pijama, cosa que era bastant habitual, com sap tothom. Però arribà l'horade començar, joli vaigpreguntar si noes vestia per assistir a Tacte, i em va dir que no, que no hi pensava acudir, a pesar de figurar la seva presÃancia com a peça forta del programa.Res a fer: no tenia ganes d'homenatges ni de festes. Aquell fet, i molts comentaris que recorde, em fan dubtar si Fuster ara mateix, si fóra viu, es trobaria a gust en aquesta atmosfera de culte canònic i de textos citats com escriptures. L'hagiografia no era el seu gÃanere literari preferit, excepte per a aplicar-hi el sarcasme o la saludable burla, i estic segur que tampoc li hauria agradat ser ell mateix objecte d'aquesta prà ctica detestable. Una vida de sant és aquella que està plena, per definició, de fets sempre exemplars, i de
sempre Una cosa, en definitiva, molt penosa i avorrida.Del queestic ben segur és que Fuster, allà pel 1961, noes vaavorrir gens ni mica: encarano era sant,ni esperava ser canonitzat, sinó que eraun simplemortalextremadament intel·ligent, que llegia moltÃssim, pensava, bevia, escrivia, fumava i parlava amb els amics. Ique desitjava per al seu poble i paÃs el millor dels futurs possibles. Llavors (ho recorde molt bé, i seria una esplÃandida "floreta"per una vida exemplar de Sant Joan F.), apuntava fets i reflexions, notÃcies, citacions i tot allò quetrobava que podia servir per a explicar"qui som" i "per quÃa somcom som", i quantingué una caixa plena de paperetes, va començar a escriure el llibre necessari. El llibre va ser escrit alguns mesos i es digué, finalment, Nosaltres els valencians: Fuster mateix, quan l'escrivia, no sabia com s'havia de dir.
acà el van entendre, el van atacar. Que Fuster se sorprenguera perquÃa un llibret tan bonhomiós provocarà unaresposta tan brutal, indica que sempre va ser ingenu respecte a la fulminant eficà cia del populisme de masses. És cert que el llibre autÃanticament provocador, i el que postulava un projecteper al nostre paÃs, era el que ara fa 50 anys; però això. en bona mesura,se'ls escapà als seusenemics. No el van llegir des del principi.
Icom que
En
aquest sant Jordi, e! record de Joan Fuster ha estat molt present per dos motius importants: perquÃa finalment s'ha reprÃas la reedició de les obres completes de t'assagista valencià , i perquÃa enguany fa migsegle de l'aparició d'un llibre, Nosaltres els valencians, que ha influït enormementtant en la polÃtica com en la cultura del nostre paÃs. No hi hadubte que Nosaltres els valencians és un lÃRbre important i, en certs sentits, fundacionai. Per a alguns valencianistes, més que un llibre,és el llibre, i suscita una veneració que, al seu autor, que era un escÃaptic tenaç, el feia riure i també l'irritava. Aquesta veneració ha
conjurat tot
un
aplec d'anÃacdotes
al voltant seu. És comprensible. Els seus devots rendeixen un Fuster, culte a Joan com aprofeta o heroi fundador, prou arquetÃpic, mentre que els seus detractors el tracten pitjor que un heretge sense haver-lollegit, perquÃa, per descomptat, els llibres dels heretges es cremen, però no es llegeixen. Quant al'anecdotari, és cert que Nosaltres els valencians es va haver d'escriure molt de pressa, perquÃa era un encà rrec d'última hora. Fuster el va redactar —i ho recordava amb cert orgull— en un rampell de cafÃas, whiskys,núvols de tabac i matinades heroiques. L'anÃacdota ha transcendit perquÃa subratlla qualitatsnuminoses: l'esforç herculi ila inspiració febril de l'escriptura. Amb tot, és possible que aquestes "condicions de producció" (per usar la terminologia de l'Ãapoca) afectaren l'estructura del llibre, que a estones és una mica esfilagarsada i dissol la lÃnia en una sÃarie cronològica que ï'enmarca de meandres argumentatius recurrents. Les idees, en canvi, s'exposen sempre amb claredat merÃdiana. És obvique Fuster deia la veritat quan afirmava que no va fer més que abocar al paper una sÃarie d'idees que ja feia molts anysque l'inquietaven. Per això, perquÃa aldarrere hi havia una reflexió d'anyssobre elnostre paÃs, el fons del llibre és molt coherent, iles seves suggestions, esmoladament articulades. En canvi, els devots ftisterians, a fi d'arredonir la llegenda exemplar, solen fer dues afirmacions més matisabies: que Nosaltres els valencians va provocar una onada d'indignació entre la dreta cerril que ens ha tocar en sort, que culminà en Ãa cremà de la seva efÃgie en una falla (i més tard enatemptats amb bomba), ique el llibre vaser ei llevat fundacionai de la generació d'intel·lectuals que impulsaren el valencianisme dels anys 60 i70. En realitat, ben poca gent vallegir Nosaltres encomià stiques
Quant als joves valencianistes de lla-
vors, Fuster els influà molt, sens dubte, aquest influx no va ser tan exhaustiu com s'ha dit. Tenien moltes coses en comú, il'admiraven, però també en discrepaven en qÃRestions de detall, o no tan de detall. Per això, els pocs conats de debat civilitzat amb Fuster ila seva obra provenen de Ãa gent que els devots diuen que n'eren els filis i que en tot cas n'eren els però
hereus. Alfons Cucó no compartia les posicions polÃtiques deFuster; elnacionalisme deJ. F. Mira tampoc és uncalc del fusteria; Manuel Ardit li discutà aspectes històrics; Ernest Lluch vafer una esmena a la totalitat del seuplantejamenteconòmic; també LluÃs Aracil marcà distà ncies. És el que ca! esperar d'un món intel·lectual viu: es fan
propostes i es debaten, i del debat naix la llum. Les circumstà ncies del valencianisme, sempre precà ries, no permeteren que aquest debat prenguera cos en el seu moment, idesprés se l'erigà en el text canònic d'un moviment resistencÃal. Nosaltres els valencians ocupa encara avui unlloc massa isolat dins de les temptatives que hem fet els valencians d'exphcar-nos a nosaltres mateixos. El primer a patir-ho en va ser l'autor, que era ungran polemista ies vaquedar amb les ganes d'exercÃr-ne. Cal dÃr que és una llà stima, precisament perquÃa parlem d'un llibre intel·ligent iprovocador, ple de virtuts potencialment fructÃferes, que volia estimular ungran dià leg. Iel va estimular, però en una escala i amb unes repercussions menors de les que mereixia. Potser per això, al cap de 50 anys, Nosaltres els valencians, en el que té de proposta ien el que té de repte, encara és unllibre que va! Ãa pena llegir idiscutir. No és un monument, sinó una aposta, i es manté viu.
Albert GarcÃa i Hernandez
A
Sueca, gener i febrer
del 1962, Joan Fuster finalitzava Nosaltres, els valencians aixÃ: "(...) jo, iels qui vénen darrera meu, ino som el testimoni d'una perduració i alhora d'una renovació 'important'? No pas nosaltres, però tot allò que ens ha fet fer com som, és el que ara mereixeria d'ésser analitzat: deixem-ho per a la gent de les pròximes generacions". QuÃa n'han dit, aquestes generacions posteriors? Potser era atrevit clavar un conjuntheterogeni idivers enun excessiu "nosaltres". Potser era atrevit parlar en nom de nosaltres.Un sindicalista del Port de Sagunt, un llaurador de l'Horta, unanarquista d'Alcoi,unafallera major; tots ells són valencians, però difÃcilment podrien identificar-se amb un nosaltres. Fuster coneixia, per exemple,l'obra de Marx (en la introducció comenta: "Per dir-ho abusant de la terminologia d'un il·lustre barbut: 'explicar' serà una invitació a 'transformar");i em consta que vallegir HerbertMarcuse, perposarun altre exemple.Tampoc calia oblidar l'arrasament (morts, empresonats, exiliats) que va su-
posar ser la darrera "regió rebel" a Franco. L'ombrÃvola casa de Fuster a Sueca metaforitzava aquell ambient. És a dir no tot era històries de Renaixença. L'any 1962 ja apuntava cap a un esclafit de lluites laborals, socials, polÃtiques. Crec recordar que durant aquella dÃacada la revista Cuademos para el dialogo va publicarels resultats d'una enquesta feta a Euskadi. I manifestava la sorpresa en comprovar l'alt nivell d'assimilació a la llengua ila cultura basques dels immigrants.Igual és precipitat atribuir-ho al bon ofici d'unir lluita social i idiosincrà sia que han demostrat els dirigents del PaÃs Basc. IquÃa deien al PaÃs Valencià les generacions posteriors? La massiva manifestació demanant l'Estatut d'Autonomia va mostrar un rostre decidit que vaacovardir totsels partitspolÃtics. Encara estem pagant-ho. Dos anys més tard, març del 1964, podem llegir en el pròleg de la segona edició: "Els grups o grupets als quals repugnaven les conclusions tà cites o confessades de Nosaltres, els valencians vanreplicar-meamb quatre escarafalls exasperats: no amb procediments racionals de remtació. I com que, de més a més, l'ofensiva tenia origen iestil de marcat aire feixistoide, es desautoritzavaper ellamateixa. Mentrestant, iper falta d'interlocutors, es frustrava l'esperança* d'un dià leg franc i comunità riament lucratiu. La polÃamica no fou polÃamica —debat d'igual a igual isubjecte a la decÃancia d'unes regles òbvies— ni va tocar cap qÃRestió de fons. Potser les circumstà ncies il'ambient no permetien res més que això...". No.Permetien molt més, però les generacions posteriors...
L'auditori de l'Octubre es queda petit en l'arrencada de "Nosaltres els fusterians"
L'auditori de l'Octubre Centre de Cultura Contemporà nia de ValÃancia es va quedar petit en la posada en marxa de la campanya "Nosaltres els fusterians" [Facebook | Twittter] que han impulsat quatre organitzacions independentistes del PaÃs Valencià : MDT, PSAN, SI iERPV. La campanya es va donar a conÃaixer dimecres 25 d'abril coincidint amb la Diada del PaÃs Valencià i va comptar amb les intervencions de Josep Guia, membre del comitÃa executiu del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN); Agustà Cerdà , president d'Esquerra Republicana del PaÃs Valencià (ERPV); Antoni Infante, representant del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), i Anna Oliver, coordinadora al PaÃs Valencià de Solidaritat Catalana perla IndependÃancia (SI). Guia, Cerdà , Infante i Oliver van explicar que l'objectiu de la iniciativa que han engegat és difondre el pensament polÃtic de Fuster durant aquest 2012, any en quÃa se celebra el 50 aniversari de la publicació de Nosaltres, els Valencians i el PaÃs Valenciano. Segons van afirmar, la iniciativa que es desenvoluparà durant tot el 2012 "és un primer escenari de trobada entre les diferents organitzacions independentistes al PaÃs Valencià que pensem que ha generat il·lusió entre els valencians i les valencianes".
La campanya, que recorrerà diferents punts del PaÃs Valencià , com ara Sueca, Gandia, Castelló, Elx, Alcoi o Xà tiva, va arrencar aquest dimecres a ValÃancia per reivindicar la vigÃancia de les tesis polÃtiques de Fuster i els objectius comuns de les diferents organitzacions independentistes i l'à mbit d'actuació comú, els Països Catalans. importà ncia d'aquesta triple efemÃaride ha portat les quatre formacions a acostar posicions i a sumar forces per retre homenatge a Fuster, ja que segons remarquen, l'escriptor i pensador és "la base de les nostres respectives organitzacions". "Aquesta efemÃaride ens esperona a homenatjaria figura i l'obra del gran intel·lectual, el pensador que ens va afirmar, tan raonadament, la nostra condició nacional", expliquen.
La
Personalitats destacades de la societat valenciana hi donen
suport
A l'acte d'aquest dimecres hi van assistir diverses personalitats destacades de la societat civil valenciana com Dolors Jimeno, Intersindical Valenciana; Vicent Pons, enginyer forense; Tonetxo PardiÃïas i Maria Josep MartÃnez, Societat Coral el Micalet; Rodolf Soler, Valencians pel Canvi; Alfons Llorenç, periodista; Isidre Crespo, Centre Carles Salvador; Vicent Moreno president d'Escola Valenciana; Josep Enric i Josep LluÃs Pujades de la COS; Carmen Ciscar i Leo Manas de FIRA; Joan Carmona del portal Ara o Mai; Toni Gisbert, ACPV; Marc Candela, STEPV; Francesc Mompó, escriptor; Pepa Êbeda, escriptora, i Enric Tà rrega, activista. També
Diego Alamar de l'Ecorgà nic; José
Maria Sahuquillode l'Assemblea contra la desocupació i la precarietat, Eddie Turney
d'EUPV; Enric Valero de Ca Revolta: Manolo Picó de CCOO; Gemma Pasqual; Gonçal Bravodel sindicat COS; Toni Valero del Park Alkosa; Carles Enguix cantautor; Rosa Tormo i Manolo Saez dela Plataforma Carles Pinazo; Empar Salvador del Fòrum
per la
del PV; Encarna Canet d'lniciativa Animalista; Isabel Cervera de CAS- PV; Jesús Frare de Folgança Animalista Naty Rizzo d'Anima Naturalis; Rafel Hermogenes de La Plataforma por la Defensa y Mejora de la Sanidad Pública
Memòria
d'AlgemesÃ;
Valenciana; Guillem
Agulló
iMaika
Barceló
de l'Associació de veïns i veïnes d'Orriols.
Enguany es compleixen 90 anys del naixement de Joan Fuster, 20 de la seva mort i 50 de la valencians (també de QÃRestió de noms, El PaÃs Valenciano i Poetes, moriscos icapellans).
publicació
de Nosaltres, els
50 años de 'Nosaltres, els valencians' Joan Fuster (1 922-1992) publicó en 1962 el libro Nosaltres, els valencians, la guÃa El PaÃs Valenciano y el panfleto QÃRestió de noms. El primero de ellos, un libro de encargo, inauguró, precisamente, Edicions 62 con motivo del dÃa de Sant Jordi. 50 años después, la obra fusteriana, vista en conjunto, representa el único paradigma de referencia para interpretar el PaÃs Valenciano como objeto de estudio. No es casual, en este sentido, que Ernest Lluch señalara que Nosaltres, els valencians separa nuestra
historia de nuestra prehistoria.Historiadores, sociólogos, economistas y literatos de divisa plural le son -le somos- deudores en mayor o menor grado. Sin Nosaltres, els valencians no se explican tampoco los modelos de paÃs que emergieron durante el tardofranquismo y el advenimiento de la democracia. Joan Fuster, con Josep PÃa, la mejor prosa no narrativa de la lengua catalana, no entendió nunca el «oficio de escribir» como un fin en sà mismo. De hecho, abandonó la poesÃa por el ensayo por razones de «estricta intervención pública».
La literatura fue para él una manera de proponer y de discutir argumentos a partir de la subjetividad radical, acida y provocativa que habÃa bebido de Michel de Montaigne -autor en el que busca su referente más sólido-, en Erasmo de Rotterdam, Voltaire, Denis Diderot, Bertrand Russell o Antonio Gramsci, entre un variopinto abanico de cultivadores de lo que él mismo bautizó como «literatura de ideas». Nosaltres, els valencians, en el contexto sociocultural de los años 60, fue una incitación intelectual a pensar el paÃs como tal y una llamada a la movilización de recursos y voluntades. Al fin y al cabo, la grandeza intelectual no radica solamente en aquello que se expresa sino, también, en lo que sugiere y en lo que es capaz de movilizar. Desde este punto de vista, Joan Fuster ha sido el intelectual más influyente del siglo XX. Tras su escepticismo militante y un racionalismo afrancesado, en su obra subyace una creencia tenaz en las posibilidades de la actividad intelectual como motor de la acción sociocultural y polÃtica. Sus contribuciones ensayÃsticas y su sentido de la honradez intelectual lo impulsaron, a veces a su pesar, a convertirse en el prototipo del intelectual
comprometido a la manera de los moralistas franceses o de los liberales
británicos
que tanto admiraba.
Siempre matizado por un sano escepticismo, sin ninguna pretensión de absoluto. «Todas mis convicciones son provisionales, pero que conste que no lo digo con orgullo» y «convicciones hay que tenerlas, pero pocas» son dos de sus aforismos más citados. Un estilo sentencioso y directo, aliñado con dosis de humor, completa una voluntad literaria al servicio de la eficacia comunicativa y la orientación didáctica consustancial al ensayo literario y al periodismo de opinión, que fueron sus géneros más frecuentados. Sus lúcidas y arriesgadas propuestas en pleno franquismo y su compromiso con la modernización intelectual del paÃs lo elevaron, con enfermiza frecuencia, a categorÃa de chivo expiatorio de las frustraciones colectivas de los sectores más inmovilistas. Ya enlos años 60, el franquismo local aplicó a Joan Fuster aquella sentencia que Mussolini lanzó sobre Gramsci: «Se trata de un cerebro que hay que paralizar». Y lo intentaron, hasta con bombas. «Todos somos judÃos con respecto a otro», le gustaba repetir parafraseando a Jean-Paul Sartre. A pesar de ello, como él mismo declaraba, su obra de temática cÃvico-polÃtica, como el mismo Nosaltres, els valencians, quizá «haya sido más discutida que leÃda». «Son libros que hacÃan falta y que alguien tenÃa que escribir. Son libros que, a mÃ, entonces, me hubiera gustado leer, no escribir. Pero los escribà yo y continúo manteniendo su contenido», insistÃa orgulloso poco antes de morir. Esta función instigadora de conciencias y voluntades ha provocado que, en algunos ambientes, Joan Fuster sea conocido, gracias a un interesado malentendido, solo como el ideólogo del nacionalismo local. Más allá del prejuicio reduccionista, el objetivo de Nosaltres, els valencians es, en primer lugar, la impugnación de los viejos tópicos y las atávicas interpretaciones sobre el paÃs tÃpicas del conservadurismo indÃgena. A pesar también de lo que afirmen los apóstatas profesionales, Joan Fuster fue un sólido intelectual para quien la heterodoxia era una norma de comportamiento obligatorio. Una lectura fusteriana sin prejuicios exige, además, interpretar a Joan Fuster al margen del movimiento que tan gráficamente bautizó el sociólogo Rafael-LluÃs Ninyoles como el «fusterianismo nacional», del cual Fuster, como tantas otras cosas que se le imputan, es inocente. 50 años después, nuestro homenaje serÃa la relectura atenta y critica, racional y reflexiva de esta trilogÃa seminal para la producción literaria valenciana posterior. A pesar del paso del tiempo, leer a Joan Fuster es todavÃa un «desinfectante», como para él lo era leer a Bertrand Russell. Su lectura continúa siendo una convocatoria ilustrada. Releámoslo y discutámoslo. Pero, sobre todo, no lo inventemos. Periodista.
publicada en esas fechas, sin referencias
sobre la realidad valenciana. "Posterior-
válidas
económica
mente, hahabido estudios que han ampliado algunos de los aspectos de la obra; por eso, dentro de lo que eran las limitaciones del momento, es una obra prodigiosa". "La primera etapa de la producción de ensayo de Fuster es, seguramente, de unabrillantez intelec-
tual formidable", concluye Mira.
La publicación de Nosahres e!s
valencians tuvo respuesta en otras muchas obras que intentaron cuestionar las hipótesis de
nea, que elpapel de las universidades está siendo "correcto, pro-
El
ensayista y escritor de Sueca Joan Fuster lo llegó acalificar de "paperet"(papelito). Y en una entrevista a La Vanguardia en el mes de mayo del año 1991, pocos meses antes de fallecer, afirmó que nuncacreyó que aquel libro llegara a provocar tal impacto cultural, social y también polÃtico en Valencia y en Catalunya. Se trata de la obra Nosatres els valencians, que Fuster escribió en el año 1962, en muy pocos meses, por encargo del editor Max Cahner (Edicions 62). Es untexto fundamental para entender eldebateidentitario valenciano (y también catalán) que emergió a partir de su publicación en los sesentay que alcanzarÃa su mayor tensión social y cultura!, en laacademia y en la calle, en los setenta y en los ochenta. Un debate que tuvo su tangente violenta con ladenominada batalla de Valencia entre catalanistas y secesionistas, entre los que creÃan enla unidad cultural y polÃtica entre valencianos y catalanes y entre los que lo rechazaban. La ultraderecha hizo explotar en 1981 una bomba en la casa de Fuster en Sueca que casi le cuesta la vida al ensayista. Aquel atentado le afectó anÃmicamente yle apartó de la esfera pública durante mucho tiempo. En el 50." aniversario de lapublicación de la obra, la Universitat de Valencia y lade Barcelona, asà como el Octubre Centre de Cultura Contemporánia Valencia, han convocado simposiums. mesas redondas y exposiciones.
piodesociedades civilizadas". Pero critica
elsilencio de las instituciones públicas: "Aunqueya sabequé paÃs vivimos". Más mos en crÃtico se muestra el editor Eliseu Climent: "Fuster sigue siendo incómodo, porque por encima de esa obra, el ensayista era un hombre con visión crÃtica, inconformista, que siempre quiso dar respuesta a muchas cuestiones ante la somnolencia valenciana". El sociolingÃRista y periodista Toni Molla, gran conocedor de la obra del ensayista de Sueca, coincide con Climent en que "el pensamiento de Fuster es incómodo para casi todos, pero el problema es que las diferencias con Fuster de sus contrarios parten de posiciones tanagresivas que es imposible discutirlas, debatirlas". Fuster nuncale otorgó mucha importanciaaNosahres els valencians. Y noson pocos los estudiosos que consideran el texto una obra menor, en cuanto a calidad, frente a la magnitud de todo lo publicado por Fuster en el terrenodel ensayo, lahistoria y la crÃticaliteraria.Una producción intelectural ala altura de los mejores ensayistas europeos contemporáneos.Sin embargo, y pese a estas observaciones,el libro supuso, como reconoce Molla, "la primera obra de pensamiento valencianista que no era esencialista, que no tenÃa un tono romántico; sino que eraun texto materialista que proponÃa un camino. Desde ese punto de vista, fue unlibro de referencia". Mira coincide con esta valoración y añade que "es la primera obra de ensayo que replantea de forma racional el tema del PaÃs Valenciano, que pregunta
quién soy, cómo soy, superando la historiografÃa romántica; es la primera vez que desde laracionalidad se analiza a este paÃs". Joan Francesc Mira, que trató intensamente a JoanFuster en el terreno personal,recuerda que el autor de Sueca entendió siempre su obra como "un libro provisional". Se refiereal hecho de que se elaboró en unas condiciones di-
fÃciles, con escasa
historiografÃa
Fuster sobre ia identidad de los valencianos: ninguna tuvo, ni de lejos, su trascendencia. Su publicación logró convertir a Fuster, a supesar, enunreferentedel activismo social y polÃtico. Tanto es asà que no pueden entenderse ciertas decisiones del PSPVPSOE en los años 80 cuando gobernaba la Generalitat Valenciana, como ia Llei d'Ês i Ensenyament del Valencia, sin la existencia de ese libro. Con el tiempo, la conflictividad social ha ido desapareciendo. Y la figura de Fusterha quedado muy acotadaal ámbito universitario, que es tal vez en el que más a gusto estuvo el ensayista de Sueca. Enemigo de los actos públicos, de que lo llevaran en volandas para alimentar ciertos postulados polÃticos, de que convirtieran su Nosahres els valencians en un "panfleto", como él mismo solÃa decir, Fuster siempre deseó que se observaran todas sus obras desde la reflexión crÃtica de aquellos que mejor pueden entenderla. Medio siglo después, como señala Molla, "vale la pena volver a leerlo; te puede gustar o no, pero fue su manera de explicar una identidad y de despertar ciertas conciencias".»
Joan Fuster, els inicis de
l'assagista
L'any 1956 Joan Fuster publicà el volum 'Figures de Temps', en quÃa recollia les anotacions preses en un dietari entre el 1952 i el 1955. Eren (com va
deixar escrit en un advertimentde la segona edició del 1957) 'apunts inconnexos, variats i levÃssims, als quals no vull atribuir més pretensió que la d'haver-me servit, a mi, d'exercici meditador.' Partint d'aquest diari, i del tÃtol de la primera edició, s'ha decidit el tema del simposi internacional 'Joan Fuster: Figura de Temps', organitzat per la Facultat de Filologia de la ÃŒB, que durarà d'avui al 4 de maig.
El simposi és coordinat per Antoni Martà Monterde i organitzat per Àlex Matas, Bernat Padró i Borja Bagunyà . Segons ells: 'Aquestes jornades pretenen fer una revisió crÃtica del que significaren aquests moments inicials de la seva obra llavors i del que signifiquen avui per a nosaltres aquells llibres. El tÃtol d'aquest simposi s'inspira en 'Figures de temps', que
va ser el primer lliurament del 'Diari', però també remet a una poliÃadrica temptativa de definició de la literatura, la història i el pensament en uns instants decisius per a la cultura catalana contemporà nia.' El simposi també vol analitzar Fuster com a figura clau del segle XX en l'à mbit europeu i 'punt d'inflexió decisiu pel que fa a la nostra concepció de la figura de l'intel·lectual'.
Aquest simposi se suma als actes i commemoracions que enguany recorden o estudien Joan Fuster; i és que fa noranta anys que va néixer, vint que va morir, cinquanta que va publicar 'Nosaltres, els valencians' i 'El PaÃs Valenciano', seixanta que féu la primera anotació al seu 'Diari 1952-1960', i quaranta que edità 'Literatura Catalana Contemporà nia'. El comitÃa cientÃfic del simposi és presidit per Josep Palacios, escriptor i hereu de Joan Fuster i, ensems amb Antoni Furió, responsable de l'OC fusteriana. Al gener en van aparÃaixer el segon volum i el tercer, publicats
per Edicions 62. Participaran en el simposi Furió mateix (UV), que l'inaugurarà amb 'Joan Fuster, 50 anys després
de «Nosaltres, els valencians»'; Dominic Keown (Cambridge University), 'Un Diccionari per a ociosos? Joan Fuster i el post-marxisme'; Antoni Martà Monterde (UB), 'Joan Fuster: assaig i europeisme'; Neus Penalba (Université Lyon-2), 'Les originalitats: Fuster, Unamuno, Maragall'; Xavier Pla (UdG), 'Joan Fuster, lector (i "introductor") de Josep Pla'; Jaume Pérez Montaner (UV), que clourà el simposi, 'Figures de
l'intel·lectual
en Joan Fuster'. També
hi participaran Enric Sullà (UAB),
Pau Viciano (UV), Salvador Company (UCV), Montserrat Prudon-Moral (Université
Paris-8).
JOANFUSTERElParlament de Catalunyava aprovarahir perunanimitat, amb els vots del PP també, commemorar durant l'any 2012 el cinquantenari de l'aparició deles obres de JoanFuster Nosaltres, els valencians iElPaÃs Valenciano. El mateix dia que el PP català incorpora la senyeraal seulogo s'apunta ahomenatjar Fuster. QuÃa diran els seus companys de partit del sud de l'Ebre?
Cultural reivindica aJoanFuster Acció
CONMEMORACIÓN EP. Acció
Cultural del PaÃs Va-
lencia se suma a la celebración del Año Fuster con un amplio programa de actividades culturales que incluirá conferencias y congresos para reivindicar el «compromiso cÃvico» de Joan Fuster, cuando se cumple el 50 aniversario de la edición de una de sus obras clave, 'Nosaltres els valencians', y el vigésimo de la muerte del ensayista de Sueca, según informó la entidad. Está previsto que la conclusión de los actos tenga lugar en el marco de los Premis Octubre.
JoanFuster para todo unaño VALENCIA
â– Acció CulturaldelPaÃs Valencia (ACPV)celebraelAny Fuster con un programade actividadesculturalesque incluirá conferencias y congresos para reivindicar el de Joan «compromiso cÃvico» Fuster, cuando se cumple el 50 aniversario dela edición de Nosaltres, els valencians, y elvigésimo de la muerte del ensayista. Para laentidadque presideEli- cultor Andreu Alfaro, artista que fue «amigo y cómplice de Fuster», seu Climent, la conmemoración tieneun carácter «muy especial», asà como fundadoryestrecho copuesto queJoanFuster fue elpri- laboradorde ACPV. merpresidentede laentidady, en Lasactividadesse iniciaroncon este sentido, «se trata delareivin- la manifestación yposterior condicación de laobra yla figuradel cierto del 25 de abril.AsÃ, latradiintelectual que sentó las bases cionalmarcha se desarrolló bajo del PaÃs Valenciano moderno, ellemadeFuster «O ens recobrem pero también un homenaje al en la nostra unitat, o serem descompromiso cÃvico de Fuster, que truÃts comapoblé» y su retrato. tradujo su visión teórica delpaÃs en El programacontinuará a paruna implicación activay decidida tir de mañana con un ciclo de en diferentesiniciativas culturales, conferencias organizado por la entre las cuales impulsó la crea- sección de enseñanza deACPV en ción de Acció Cultural», explicó la elOctubre CentredeCulturaConorganización. temporánia (OCCC) deValencia. Posteriormente, se llevarán a ParaelAnyFuster, la institución ha encargado un logotipo al es- cabo diferentes iniciativas que
porcerrar yque se daa conocer puntualmente, señaló laentidad. Asimismo, está previsto quela conclusión delos actos coincida con lacelebración delos próximos PremisOctubre, en los que tendrá lugar este año un congreso académico titulado «Conversacions aún están rán
fusterianes».
Cultural del PaÃs Valencià (ACPV) se suma a la celebració de l'Any Fuster amb un ampli programa d'activitats culturals que inclourà conferÃancies i congressos per reivindicar el "compromÃs cÃvic" de Joan Fuster, quan es complix el 50 aniversari de l'edició d'una de les seues obres clau, 'Nosaltres els valencians',i el vintÃa de la mort de l'assagista de Sueca, ha informat l'entitat. Acció
Pera ACPV, esta commemoració té un carà cter "molt especial",ja que Joan Fuster ha estat el primer president de l'entitat i, en este sentit, "es tracta de la reivindicació de l'obra i la figura de l'intel·lectual que va establirles bases del PaÃs Valencià modern, però també un homenatge al compromÃs cÃvic de Fuster, que va traduir la seua visió teòrica del paÃs en una implicació activa i decidida en diferents iniciatives culturals, entre les quals va impulsar la creació d'Acció Cultural", han explicat les mateixes fonts en un comunicat.
El 'Any Fuster1 té un logotip dissenyat per l'escultor Andreu Alfaro, artista de projecció internacional que ha estat "amic i còmplice de Fuster", aixà com fundador i estret col·laborador de ACPV. Les activitats es van iniciar amb la festa del 25 d'abril, en quÃa la manifestació es va desenvoluparbaix un lema de Fuster: "O ens recobremen la nostra unitat, o serem destruïts com a poble", i el seu retrat.
tradicional
El programa continuarà amb un cicle de conferÃancies organitzat perla d'Ensenyament d'ACPV que s'inaugurarà el dimecres 9 de maig a l'Octubre Centre de Cultura Contemporà nia (OCCC) de ValÃancia.
secció
Després, es portaran a terme diferents iniciatives que es donaran a conÃaixer puntualment. Està previst que la conclusió dels actes tinga
en el marc dels Premis Octubre, amb la celebració d'un Congrés acadÃamic titulat "Converses fusterianes'.[FIIM]
lloc
LA COMA vui fa just cinquantaanys dela primera edició deNosaltresels valencians,que nova eixiral carrer per Sant Jordi,com havÃem suposat, sinó el 12 de maigde 1962. L'any, ambelpunt à lgid delaprimavera,ha anat plede tota mena d'actesiiniciatives querecordavenl'efemÃaride icelebravenl'actualitatdel'obrad'un clà ssic de l'assagismedel segleXX.Emmarcavenlacitaaltresdues xifres més omenys redones; els noranta iels vintanys delnaixementieldecés dequi afirmà viure com vamorir, senseganes.Ironies lapidà ries a banda, no estic en condicionsde verificarlaliteralitatd'un epitafiquea fide comptes es trobaen perfectasintonia ambel seuescepticisme militant, compatibleamblanoblepassió (Fustermateixdixit)perlavida iel destà del seu poble. Tanmateix,tots els interrogantsa quÃa convidala lecturad'unaobra inesgotable iradicalment viva,el plaer acumulat enla memòria delector ilapermanent incitació a reflexionarsobrela condició humana, el paÃs iel món que se'n deriva, se m'hanconcentrat avui en laforma humil iaparentment anecdòtica d'una coma.SÃ, laquesospite quees deuhaver colaten les més recentsedicionsdel tÃtol del'obraiqueno apareixni enla cobertadelaprimera ni quan és citada pels estudiososmés fiables.És, dirÃem, una coma insidiosa, fora deEoc, estranya al'estil (que és l'home, com sabem) precÃs iauster deFuster.Comsi abans d'escometreel gentiliciper antonomà sia(per a nosaltres, almenys)haguéssem deprendre alÃa ocarrereta. Col·locada entre elpronomil'article, força una vehemÃancia innecessà ria, aliena a l'agudesaexpositivadelmestre, unsubratllat innecessari, itransformala fermesadel sintagma nominalen el començ d'una frase inacabada,que es queda tremolant en l'aire.Esborradamentalmentla coma invasora,ja puc,més enllà delaliteratura igrà cies aella, eixir al carrerper verificarlacara ilacreu delesanà lisis i pronòstics escrits fa cinquantaanys en el nombreiqualitat delsvalencians compromesosambel paÃs il'abastiprofunditatdela destrucció ambquÃa amb tanta tossudesa com poder s'handedicat els antifusteriansdesempre,els antivalencians d'ara,crònica anunciadade clarobscursdavantnous reptes.
/\
Després de l'Ãaxit de la presentació de la iniciativa "Nosaltres els fusterians". que va omplir l'auditori de l'edifici Octubre de ValÃancia, aquest moviment que ha aconseguit unir l'independentisme valencià amb l'objectiu d'homenatjar Joan Fuster idifondre el seu pensament polÃtic inicia una ruta pel Pals ValenciÃ
Dijous 24 de maig Elx acollirà una nova conferÃancia de la campanya. La xerrada comptarà amb les intervencions de Josep Guia, membre del comitÃa executiu del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN); Agustà Cerdà , president d'Esquerra Republicana del PaÃs Valencià (ERPV); Antoni Infante, representant del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), i Anna Oliver, coordinadora al Pals Valencià de Solidaritat Catalana per la independÃancia (SÃ).
L'acte Després
lloc al Casal Jaume I d'Elx, situat al carrer Sant Jordi, a partir de dos quarts de vuit de la vesprada. de la conferÃancia se celebrarà un debat amb tots els participants.
tindrÃ
A partir d'aquÃ, a més d'Elx la campanya recorrerà indrets com Sueca, Gandia, Castelló, Alcoi o Xà tiva amb l'objectiu de reivindicar la vigÃancia de les tesis polÃtiques de Fuster i els objectius comuns de les diferents organitzacions independentistesi l'à mbit d'actuació comú, els Països Catalans importà ncia d'aquesta triple efemÃaride ha portat les quatre formacions a acostar posicions i a sumar forces per retre homenatge a Fuster, ja que segons remarquen, l'escriptor i pensador és "la base de les nostres respectives organitzacions". "Aquesta efemÃaride ens esperona a homenatjar la figura i lobra del gran intel·lectual, el pensador que ens va afirmar, tan raonadament, la nostra condició nacional", expliquen.
La
Joan Fuster, paradigma de l'intel·lectual Hi ha llibres que, per la seva influÃancia, representenun abans i un després en les societats que en són receptores. Hi ha llibres, a vegades nascuts amb una intenció modesta, però fruit de la reflexió, de l'autocrÃtica i de l'anà lisi més intel·ligent, que són com un cop de mall a la consciÃancia col·lectiva dels pobles. És el cas de "Nosaltres els valencians" de Joan Fuster, arribat per primera vegada a les llibreries el 12 de maig de 1962 tot inaugurant una editorial que esdevindria una de les més importants del paÃs: Edicions 62. En aquella obra, que no ha deixat de vendre's mai, l'escriptor fundava el valencianisme modern sobre el qual s'han inspirat les generacions segÃRents. Es tracta d'un assaig escrit a partir d'unes "llargues i nervioses meditacions personals" diu Fuster a la introducció, per afegir, tot seguit: "No tinc altra autoritatque aquesta: la d'haver-me apassionat fins a l'obsessió per la vida i el destà del meu poble. Potser és l'única passió noble que reconec en mi." El mateix any Fuster publicava "QÃRestió de noms", un opuscle sobre el nom que s'havia de donar al conjunt de terres de parla catalana -va ser ell qui popularitzà el terme "Països Catalans"- i als diferents territoris que l'integren, un tema que després ha fet vessar tanta tinta estÃaril i ens ha fer perdre tant de temps, que encara avui cueja entre la indecisió, el prejudici i l'estigmatització provocada per determinats interessos polÃtics. Aquestes dues obres són, segurament, les que exemplifiquen més el compromÃs de l'escriptor amb la seva terra i amb la seva gent, amb la llengua i amb la cultura que les conformen. Joan Fuster és essencialment un assagista, capaç de tractar la més gran diversitat de temes amb una solvÃancia indiscutible. Dotat d'una vasta cultura, d'una intel·ligÃancia privilegiada i d'una gran lucidesa, escriu una quantitat ingent de papers i produeix obres de referÃancia, com "Literatura catalana contemporà nia", o à mpliament celebrades com "Diccionari per a ociosos" o "Causar-se d'esperar" entre d'altres. Els seus assaigs, escrits amb una precisa voluntat humanista i des de la independÃancia intel·lectual i un pensament basat en la suspicà cia metòdica, beuen de les fonts de Montaigne i els moralistes francesos, i Voltaire, Rabelais, Erasme, etc. Fuster va ser també un remarcable poeta dins la lÃnia de la poesia existencialista i del realisme històric, de la qual es coneix especialment el poema "Criatura dolcÃssima" que va ser musicat per LluÃs Llach. L'escriptor de Sueca va mostrar també el seu gust pels aforismes que, en el seu cas, son sempre incisius, irònics, brillants. Vegeu-ne un de ben actual: "Qui paga mana? La història i l'experiÃancia de cada dia demostren, almenys, que qui mana cobra. Manar és cobrar -entre altres coses".
La seva obra seria objecte dels atacs del blaverisme i fins i tot la seva efÃgie seria cremada a les falles l'any segÃRent de la publicació de "Nosaltres els valencians". Andrés Estellés s'hi refereix, amb tristesa, en uns versos del llibre "Horacianes": "aquest any miserable... serà molt recordat i molt amargament. / vicent ventura, desterrat a munic o a parÃs; /joan fuster, a sueca;.../sanchis guarner recorre, perplex,la ciutat; /jo escric i espere a burjassot,/ mentre pels carrers de valÃancia/ la gent, obscena, crida i crema un llibre". Anys després, Fuster seria objecte de dos atemptats, 1978 i 1981, el darrer amb dos artefactes explosius que van causar importants danys al seu domicili i a la seva biblioteca. Després de la seva mort, l'any 1992, i a tÃtol pòstum, la Generalitat valenciana li concedà l'Alta Distinció al MÃarit Cultural de la Generalitat valenciana. Posteriorment la seva figura seria ignorada i menystinguda pels polÃtics que han governat el PaÃs Valencià i que han fomentat un clima anticatalanista i secessionista, és a dir antivalencianista, que ha col·locat el valencià en una situació lÃmit. Joan Fuster és, sense cap dubte, un dels grans assagistes europeus del seu temps. Un altre grafòman, Josep Pla, que li dedicà un dels seus "Homenots", el definà aixÃ: "Representa una nova mentalitat.No és un valencià estricte, ni un català de ValÃancia, ni un valencià catalanitzat. Fuster és un element normal de la totalitat de la nostra à rea lingÃRÃstica." Açò que avui, encara, és tan difÃcil.
La sortida de «Nosaltres, els valencians»
Sempre Joan
s'ha dit que el llibre insÃgnia de Fuster [www.escriptors.cat/ autors/fusterjoan], Nosaltres, els valencians [ves.cat/a7dC], es va distribuir per primera vegada la diada de Sant Jordi del 1962, fa cinquanta anys. I, d'alguna manera, és cert. Però també s'ha dubtat sempre que la data de sortida al carrer del primer tÃtol d'Edicions 62 [www.edicions62.cat] fos el 23 d'abril. Vilaweb va interrogar les persones que ho podien saber in'ha tret l'entrellat. Segons que consta en una carta que Ramon Bastardes va enviar a Joan Fuster [valencià . edu/catedra] i que es conserva a la Biblioteca de Catalunya [www.bnc.cat], Nosaltres, els valencians es va distribuir el 12 de maig de 1962. Com que el 23 d'abril d'aquell any era Dilluns de Pasqua, el Dia del Llibre es va ajornar al dissabte 12 de maig. Id'aquà ve la confusió sobre la data d'aparició delllibre. Cal recordar que, en ocasió del cinquantÃa aniversari dela publicació d'un dels assaigs més influents de Fuster [lletra.uoc.edu/ ca/autor/joan-fuster], que va implicar una renovació tant de la historiografia com del nacionalisme valencià , enguany s'han organitzat molts homenatges i recordatoris [facebook.com/NosaltresElsFusterians] .
un text del 1973, dedicat a un públic "progressista" espanyol, Fuster intentava exposar la
En
"singularitat amarga" del
PaÃs
Valencià :
"Com si
aquest tros de mapa que ocupem no tingués entitat pròpia: com si la gent que l'habita -ni «catalans» ni «castellans»,
en principi- no arribà ssem sinó a una
purament administrativa, o geogrà fica." Aquest, de fet, és l'interrogant amb quÃa comença Nosaltres els valencians, una pregunta sobre l'ésser, sobre la identitat: és molt probable que, si identificació
Fuster hagués sabut qui som, no hauria escrit aquell llibre, o no de la mateixa manera.Però, com i quan ens hem definit els valencians?: poc, i malament, aquesta és la qÃRestió. I Fuster, d'entrada, intenta delimitar com a mÃnim els termes, les raons i les condicions d'aquesta indefinició valenciana. No per pur interÃas especulatiu, sinó per tal que la consciÃancia dels dÃaficits passats i de les indecisions presents siga una base ferma per una decisió de futur, li interessa explicar per tal de transformar, revisar crÃticament el camà de la nostra història per retrobar la bona ruta perduda. Nosaltres els valencians, de la publicació del qual hem celebrat fa pocs dies els cinquanta anys, és, tanmateix, un llibre provisional i cohibit. Provisional, i assumit com a tal, perquÃa està escrit en un moment, el 1962, en quÃa els estudis sobre la realitat valenciana, històrica o contemporà nia, sociològica o econòmica, eren encara molt pobres iescassos. Iva ser un llibre cohibit, perquÃa havia de publicar-se en plena dictadura, tenint presents totes les coses que no es podien escriure ni explicar públicament. Passats els anys, com ell mateix afirma en el pròleg a Un paÃs sense polÃtica, potser n'hauria escrit una versió nova, però no en tingué temps ni ganes. Entre altres coses perquÃa, en realitat, l'home que va plantar entre els valencians les bases d'una ideologia nacional, va dedicar al tema de la nació una part molt reduïda de la seva obra. Si repassem el conjunt dels seus escrits, el nombre de pà gines dedicades a parlar directament de la matÃaria de la nació, de les nacions o del nacionalisme és absolutament insignificant. Aquest no era el seu tema. Fuster, més d'una vegada, exposa el fonament moral del seu nacionalisme tan poc emocional. És un fonament racional que es basa, per exemple, en la diferÃancia entre normalitat o plenitud, ifrustració. "Els altres pobles europeus, entre aquesta centúria iNapoleó, o bé són pobles excel-lits —complets o en via d'acomplir-se en el seu destà normal de poble—, o bé són pobles frustrats en un grau gairebé 1eta1..." El nacionalisme de Fuster és una reacció contra aquesta frustració col·lectiva: una insistent aspiració a la normalitat, la negativa a acceptar la no realització permanent. Però
això,
acomplir-se en el propi
destÃ
normal de poble, ha de tenir el seu reflex en un projecte
d'acompliment polÃtic, perquÃa tota definició nacional en suposa un, necessà riament. Iarribats acÃ, el mateix Fuster, justament perquÃa posava sempre la raó per davant, sabia que un determinat projecte, "els Països Catalans, entesos polÃticament", era "ara mateix", "una pura il·lusió de l'esperit", en l'expressió que tant li agradava a Josep Pla per marcar la irrealitat d'un desig o d'una visió. "Il·lusió" que, d'altra banda, no ha de ser obstacle a possibilitats i actuacions en un terreny prepolÃtic o extrapolÃtic, que seria el camp de l'elecció o tria personal, i el camp de la llengua, la cultura i l'acció cÃvica. Ide tota manera, per a Fuster, si les
possibilitats del projecte polÃtic són il·lusòries, això no anul·la la realitat virtual d'aquest espai: "Si els Països Catalans no troben una encarnació polÃtica urgent, no per això deixaran de ser el que són. Ino per això deixaran de ser el que haurien de ser." QuÃa són o quÃa haurien de ser, ja és una altra qÃRestió. Que potser no té la mateixa resposta des de la calidesa de la fe i des de la fredor de la raó. Quan Fuster, a la tardor del 1982, es torna a plantejar la mateixa pregunta, les respostes seran també les mateixes de sempre, les de la seva fe i la seva raó, però amb un interrogant afegit: "De Salses a Guardamar, i de Fraga a Maó, tothom és català , i molts no saben que ho són. La majoria. Ino saber que ho són, vol dir que no ho són? La pregunta és delicada." Tan delicada, que l'única resposta és continuar fentse-la: "Som una nació? Parlem-ne." Si no vaig errat, aquesta va ser l'última paraula de Fuster sobre el tema. Almenys l'última paraula escrita ipublicada: parlar-ne, sense donar com a definitiva cap resposta dominant o dogmà tica (quina?). No oblidar la pregunta, sobretot. Quant a les respostes més o menys invariables o variables, dubtoses o contundents, metòdiques o perplexes, ique finalment es clouen amb una
pregunta, cal tenir presentun alfre dels seus principis immutables:"Totes les meves idees són provisionals", afirma, de la mateixa manera que assegura no tenir por de les pròpies contradiccions. Passats els anys, tampoc no n'haurien de tenir els seus lectors. En altres llibres, articles o intervencions directes i discursos, la milità ncia valenciana de Joan Fuster (nacionalment valenciana: això és, per a ell, catalana) va ser manifestada i exercida de manera molt més contundent i explÃcita. Davant d'unes eleccions imminents al Parlament espanyol, Fuster començava un article amb aquestes paraules: "Ara m'agradaria escriure aquest article sobre polÃtica..." Avisant que es proposa de dir "algunes impertinÃancies, que procuraré que siguen suaus, però que no puc aguantar-me de dir-les". Les impertinÃancies en qÃRestió feien referÃancia, no cal dir-ho, als lÃmits i definició de la nació, de la nostra. Però, quina és la nostra? A un costat i a l'altre del riu de la Sénia, "som o no som la mateixa nació?" Per a Fuster, sÃ: per a ell, ser català és l'única manera de ser nacionalment valencià , i en tant que valencià es defineix com a nacionalment català . Però ell mateix sap que una cosa són les definicions amb base històrica recent o remota, i una altra cosa, eventualment, la consciÃancia que se'n té o les condicions del present. I que aquesta distà ncia provoca problemes teòrics i prà ctics difÃcils de resoldre.
Amb aquesta constatació, amb la delicadesad'una qÃRestió mal resolta, podem dir que es tanca un cicle de reflexions que s'havia obert trenta anys abans en el Dietari. "Sobre saber i ser" o "sobre el ser i la consciÃancia", podria ser un epÃgraf que expressaria el fons d'aquelles reflexions. Fa cinquanta anys, i ara mateix, encara.
espill el pensament fusteria al ÃRarg de tot l'espectacle.El grup també interpretà «Hospital psiquià tric Pare Jofre», «El cavaller dela taula periòdica» i «Ramon Llull». Una ironia amableamerales cançons de MiSostingutperaexpressar«cel iinfern d'a-
V.RUIZSANCHOBURJASSOT
Laseudel'Associació CulturalBassot de Burjassot fou escenari dijous passatd'unafesta d'homenatge alescriptor sueca Joan Fuster.Amb motiu del cinquantenaride la publicació de «Nosaltres els valencians», el col·lectiu Maulets organitzà unavetlada que amenitzà labanda MiSostingutambunconcert depoprocken acústic. Abans de l'actuació, els assistents al acte verenel documental Ser Joan Fuster alhoraque gaudiren d'un tÃpic sopardel'hortaregat amb bon vi del paÃs. Per a l'ocasió, els músics de la Riberainterpretarencadatema del repertori introduint-loamb la lectura d'un adagidel'humanistadeSueca. «Brokeback formigonera» o una sa-
de «La mort tenia un questmón». d'EnnioMorricone,perexemNo caldir que en lesseves partituple, sonarenpreceditsde sentÃancies resilletresqueda ben presentel resfusterianes relatives al'amor ialde- sò del cinema, dela música ide la libat sobrel'originalitatielplagi,res- teratura universals. pectivament. El públic participà , en definitiva, «Intercalem els aforismesde Fusen un recitald'allò més il·lustratiu i ter coma mostra dela sevainfluÃanamé amb quÃa tots homenatjaren el ciaen elnostretreball», explicà Josep genialescriptor valencià . Com no poArtés, cantant iguitarra elÃactrica de dia ser d'altra manera, com a lema Mi Sontingut.La reflexió musicada per a la festa, també es trià una mà sobre filosofia, religió ieconomia, ximade Fuster: «La polÃtica, o la fas, entre altres assumptes, tingué coma o te la fan». tÃrica versió
preu»
Sueca ofrece una programación cultural especial por el 50 aniversario de Nosaltres, els valencians La ConcejalÃa de Cultura del Ayuntamiento de Sueca ha confeccionado, para todo este año 2012, un completo y ambicioso programa de actividades y actos culturales con el objetivo de conmemorar el 50 aniversario de Nosaltres, els valencians, la obra más insigne del reconocido escritor suecano, Joan Fuster. "Justamente ahora, en el mes de mayo, hace 50 años que fue publicado "Nosaltres, els valencians". Estamos pues de aniversario de uno de los libros más importantes de nuestra historia, libro fundamental y esencial para todos aquellos que nos estimamos la tierra que pisamos", ha afirmado el concejal de Cultura, Josep Navarro. En la extensa programación que se ha preparado, se incluye desde publicaciones, hasta tertulias, jornadas, y un largo etcétera. En el apartado de las publicaciones, destaca la colaboración del Ayuntamiento de Sueca en la coedición del monográfico sobre Fuster de la revista Afers; la tesis doctoral de Ferran Archilés sobre Fuster; Les Tertulies de Ca Fuster, de Xavi Serra; y los Textos de Josep Iborra sobre Fuster. En las Tertulies de Ca Fuster, que organiza el departamento de Cultura del Ayuntamiento, han participado ya, hablando sobre la figura y obra de Fuster, Carme Gregori (aforismos), Francesc Pérez Moragón (aforismos), Ferran Archilés (nacionalismo) y Antoni Furió (sobre la obra completa). También han participado Vicent Soler y Abelard Saragossá. Y lo harán, a lo largo de estos meses, Francesc P. Burguera; Jaume Cabré (sobre la creación literaria), con el patrocinio de la Institución de las Letras Catalanas; y Vicent Ripoll (poesÃa). "Fuster es patrimonio de todos nosotros, sobre todo, de los suecanos que tenemos la responsabilidad de mantener su legado y difundir su obra. Más allá de la adscripción polÃtica de cada uno, todos debemos ser Fusterianos. Es por ello que la mejor manera de festejar el medio siglo de vida de este libro es leyéndolo o releyéndolo", afirma Navarro.
La Casa Joan Fuster, por su parte, está llevando a cabo a lo largo de este año un gran número de colaboraciones con diferentes organismos e instituciones, como por ejemplo: la realizada con la Cátedra Joan Fuster en la selección de materiales para la exposición "Nosaltres, els valencians" y su catálogo. Otras colaboraciones con la Universidad Politécnica, el Patrimonio Bibliográfico de la Conselleria de Cultura o la Biblioteca de Cataluña, han permitido al Ayuntamiento el escaneo e inventariado de la primera fase del dossier de prensa de artÃculos de Fuster; el inventario y catalogación de la obra gráfica de Fuster; el inventario y catalogación de las secciones "Biblioteca" y "Hemeroteca" con el programa Absys 7.2; o la confección del inventario de la sección "Correspondencia",entre otros. Además, el próximo mes de junio, se va a presentar la página web de la "Casa Joan Fuster"; se está negociando con la Universidad de Valencia la cesión permanente de los paneles de la exposición "Els Arxius de Joan Fuster"; y se va a iniciar la primera fase de las obras para condicionar la Casa Joan Fuster/ Biblioteca Suecana para la exposición permanente que ocupará casi toda la planta baja de los dos edificios. A ello hay que añadir que, a lo largo de este año, se va a firmar un convenio de colaboración permanente entre la Cátedra Joan Fuster y el Ayuntamiento de Sueca, y que éste último ya ha asumido todas las
competencias respecto al mantenimientode la Casa Joan Fuster.
Por lo que respecta a las actividades programadas alrededor de la exposición "Nosaltres, els valencians", (realizada con la colaboración del Vicerrectoradode Cultura de la Universidad de Valencia y la Cátedra Joan Fuster), que se inaugurará en Sueca el 15 de noviembre, se han organizado,entre otras: una Jornada Joan Fuster, sobre "Nosaltres, els valencians", copatrocinada por la ConcejalÃa de Cultura, con la participación de una Agustà Colomines, MarÃa José Badenas, Francesc Pérez i Moragón, Manuel Alcaraz y Ferran Archilés; lectura pública de "Nosaltres, els valencians"; un mini concierto, a cargo de músicos locales; y la recreación del espectáculo dedicado a Fuster a los diez años de su muerte, con la participación de importantes personalidades del ámbito cultural catalán.
Vila-real rinde homenaje a Joan Fuster en la conmemoración del 50° aniversario de 'Nosaltres els valencÃans El salón de actos de Caixa Rural Vila.real acogerá el próximo jueves, 31 de mayo, a las 20.00 horas un homenaje al escritor Joan Fuster con motivo del 50° aniversario de la publicación de 'Nosaltres els valencians' y el 30° aniversario de l'Aplec de la Plana. El acto, organizado por el Casal d'Acció Cultural de Vila-real cuenta con el patrocinio de la concejalÃa de Cultura del Ayuntamiento y la colaboración de la plataforma Castelló per la Llengua. El homenaje constará de una lectura de textos de y sobre Fuster a cargo de Arma Moner, Rosanna Cantavella, Ferranda Diaz, Susanna Lliberós, Vicent Pitarch, Santiago Vilanova, Antoni Pitarch, Vicent Usó y Manuel Pitarch, acompañados por el violonchelo de Xusa Puerto. Además, se proyectará la grabación del Aplec de la Plana celebrado en la plaza de toros de Castellón en el año de 1982, con la intervención Ara o mai' del propio Fuster. Una actuación del grupo musical Naia y del cantante Miguel Gil completarán la jornada conmemorativa.
lia o fora d'ella, iveurellibres a Rigal,Dà vila o a lesllibreries de velldel carrer la Nau.També aprofitava el moment per a coses més elementals, més corrents: comprar el cafÃa per a sa mare, que havia de ser deBarrachina, elconyac Torres o Mascaró alceller Casanova, alcarrer de Russafa, idetard en tard, finsi tot, a una barberiaalcarrer deles ComÃadies. En ocasions es deixavaacompanyar fins l'estació, onprenia el trenper tornara Sueca. Doncs bé, vaig tindré elgust de fer-li companyiairecorde una vegadad'aquestes per les raonsyque vosexposaré tot seguit, puixemvaregalar unllibre que conserve comor enpany.El cas és que un dia anà rem junts a veure llibres devellal carrer la Nau.Ell voliabuscar alguns papersde contingut sociopolÃtic per encà rrec del'ecatalà residenta Paris JordiArquer, tot unpersonatge, puixhavia estat fundador del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) al 1934 i, a canvi, aquest darrerli enviava aFuster altrespapers. Aleshores caigué a les nostresmansun exemplar
-
delllibre «Socialisme ianarquisme», del pare Antoni Vicent, a l'edició de 1893. Joan em digué: «Pren, unregal,perquÃa l'estudies».
Una vegada eixÃrem dela llibreria,Fusemdemanà que l'acompanyés albarber, jaque érem molt aprop, tansols a uns patis entre elcarrer laNau ieldela Pau, enmigdel carrer de les ComÃadies. Aleshores entrà unaltreclient iresultà ser unantic company de cursde Fuster, cal recordar comalcarrer Sant Josep de Sueca, a sa casa, elnostreamic sempre conter
servà la placa d'advocat: «Juan de laCruz Fuster, abogado», deia. El nou client tenia unabona amistat amb Joan, exerciacom a lletrat amb unaclientela de classe mitjana ideburgesia local. Esva encetar la conversai,aleshores, sorgà untema que després es va desenvolupar a «Nosaltres, els valencians», elde laburgesia valenciana,la delcapicasal,sobrela qual elpensament deFuster insistiria enallò que «hauria d'haveruna burgesia que mantingués el to». Fou unaconversa afablede barberia, deles que es donavenen aquests tipus d'encontres. Jo vaig assistir una mica sorprÃas iamb silenci, iemlimitava a escoltar.Al final, el nou,l'advocat,li donà la raó norecordeel seunom, encara que sà unpoc elseu fÃsic, amb el seu bon vestitila corbata. Aquestrecord em vearapuix, avuiper avui, malgrat que han passat cinquanta anys, seguim amb una burgesia queno té el «to». Continua sucursalista, indolent, pendent més del negocis especulatius que d'altres coses, com ja deixà escrit Fuster. —
De Fuster a GarÃ: imatge d'un paÃs els valencians va ser publicat ara fa
just cinquanta anys,el 1962, iés, sens dubte, l'obra més influent de Joan Fuster.Aquell mateixany,Fuster també vapublicar, a partird'un encà rrec del'editorial Destino,ElPaÃs Valenciano,que ell mateixva acabartraduintal català . Al cap de mig segle, un dignÃssim successor de Fuster, l'assagistai col·laborador d'aquest diari Joan GarÃ, ha resseguit les passes del mestre i ha aixecat acta notarial tant deles coses que segueixensent comerencom deles que han canviat radicalment.Les fotografies, en un meravellós blancinegre, no són una part accessòria delllibre sinó l'eix que el vertebra visualment. Les va fer JoanAntoni Vicent. El resultatde tot plegat es diu Viatge pelmeupaÃs, il'haeditatfa benpoc 3i4.En aparença, semblael que els anglosaxonsanomenenun coffe table book, és a dir,un artefacte bibliogrà fic fet més per fullejar que no pas perllegir.No s'enganyin,però: és molt més que això. De fet, constitueixun dià leg interessantÃssim entre dos senyorsque, a banda de dir-se Joan, tenen algunes altres coses importantsen comú, comara el fet d'haver pensat irepensat un paÃs periòdicament, com si en comptes d'una realitat geogrà fica més omenys incontestablees tractés d'un enigma o, si més no, d'una cosa molt estranya.El mateixGarà explicaque aquestapreocupació live de lluny:el primer viatgemés o menys homologableja el va fer sent jovenet,als anys vuitanta del segle passat. La dÃaria no neix, doncs, de l'anÃacdota del migsegle delllibrede Fuster. La miradade Fuster ila de Garà convergeixenen l'esperit d'aquell epigramallatà que comença dient: "Odi et am0..." En efecte, aquà les declaracions d'amor a una molt tot
obligat arepetir una expressió que acabo d'emprar fa un moment:per a bé iper a mal.Fa mig segle,Fuster jugava a juxtaposar la descripció amb la prescripció, la realitat tangible amb el món eterideles aspiracions,el que és amb elque hauria de ser. El resultat concret d'aquestaactitudfou una accentuació delresistencialismeculturali, alhora, una inexplicablerenúncia a l'acció polÃtica puraidura,que normalmentté poc a veureamb els llibres imolt amb el fet de sumar: regidors, diputats, casals fallers i el que convingui.El triomf d'aquest resistencialisme és innegable.El llibreque els comento, sense anar més lluny, és elresultatdeles aportacions desinteressadesde persones concretes (en trobaranla llista a la darreraplana).El fracà s de
complexaidentitatno exclouenun sentiment paral·lel d'estranyesa, en elmillor dels casos (enel pitjor, tant en el cas de Fuster comen el de GarÃ, l'estranyesaesdevé directament estupor).Un exemple,a la plana 278, parlant dels Moros i Cristians d'Ontinyent: "El que s'estilaper damunt de tot, com a tot arreu, és abillar-se com un xeic l'acció polÃtica paral·lela, en canvi, i fumar un havà de bona mida, ha estat tan evident que no cal permentre un passeja entre la multi- dre gaireel temps analitzant-10. Pensoque elllibrede Joan Garà tud amb un deliri exhibicionista que en qualsevol altre lloc seria iJoanAntoni Vicent, editatmig seconsiderat patològic, però que al gle després d'algundels tÃtols cabnostre paÃs és sÃmptoma de socia- dalsde Fuster, pot servirper a Vaglització extremaibonhumor gene- giornamentod'unllegat extraordiral".Aquest és l'esperit delllibre,la nari,però emmarcat en una Ãapoca sevamanerad'atansar-se als plecs anòmala en tots els sentits. Com més Ãntims d'una identitat ben que es tracta d'un amable recorreparticular,però evitant en tot mo- gut geogrà fic, més visual que no pas ment els judicis sumarÃssims iles abstracte, permet desdramatitzar generalitzacionstemerà ries, cosa les múltiples punxes, arestes iasque,per a bé oper a mal, JoanFus- prors que sorgirien si el text de reter sà que va dur a terme, isovint ferÃancia fos Nosaltres, els valenciambuna gran fruïció. ans. El dia 21de juny farà 20 anys La identitatvalenciana contem- dela mort deFuster, icrec que fóra porà nia noresulta concebible sen- un bon moment per reivindicar se apel·lar a Fuster. Iaquà em veig l'intel·lectual, atent lectordeMontaigne,icomençar a deixar una mica de banda el polemista.Les descripcions à ' EIPaÃs Valencià mostrenuna capacitat d'observació ide modulació de la llengua només comparable a la de Pla: al cap de cinquantaanys, encara enlluernen. La simple brega periodÃstica, en canvi, se l'ha endutel vent, potser perquÃa no pesava gaire.
(Joan Fuster i el relat de la identitat valenciana) Ferran ArchilĂƒÂŠs Editorial Afers Catarro ja, 2012 430 pagines
50 años después
de Fuster
En mayo de 1962, Joan Fuster publicó cuatro libros, entre ellos la guÃa El PaÃs valenciano (Destino), el ensayo Nosaltres els valencians (Edicions 62) y QÃRestió de noms, en que defendÃa la expresión Paisos Catalans. El segundo definió el nacionalismo valenciano de izquierdas y, por rechazo, su némesis blavera , y marcó el nacimiento de la que serÃa la mayor editorial en lengua catalana. Pero fue el primero el que tuvo un mayor impacto inmediata y le valió al autor los primeros ataques de la prensa valenciana (y la incineración de su efigie en las fallas de 1963). Medio siglo después, el escritor Joan Gari y el fotógrafo Joan Antoni Vicens han reconstruido aquel viaje en Viatge peà meu paÃs. En el camà de Joan Fuster, 50 anys després (Tres i Quatre) . Era el único que realmente llegó a la gente entonces, porque estaba escrito en castellano y publicado por una gran editorial , explica GarÃ. Curiosamente, las tesis catalanistas de Fuster estaban claras, pero el escándalo estalló por sus comentarios sobre costumbres locales, las fallas, como la comparación entre pirotecnia y las bandas de música o el uso de roedores en algunas paellas en tiempos de carestÃa. Lo que no le perdonaron fue la ironÃa; el nivel del debate estuvo a la altura del betún , comenta el escritor, que reivindica el olvidado El PaÃs valenciano como una delicia literaria y sensual que ha querido reconstruir siguiendo las mismas rutas definidas por Fuster, fotografiadas por Vicent como hace 50 años lo hizo el fotógrafo Ramón Dimas. Qué diferencias ha hallado recorriendo esos mismos caminos? Fuster vaticinaba que en 50 o 100 años las peculiaridadeslocales desaparecerÃan: resulta que el paÃs se ha modernizadopero no ha cambiado su mentalidadtradicionalista , destaca GarÃ. Se podrÃa esperar una denuncia de la salvaje destrucción del territorio. Solo en parte; serÃa injusto que nos quedáramos solo con Marina diOr . EL LEGADO DE UN LIBRO / Pero volvamos a Nosaltres els valencians. Qué queda de él 50 años después, en estos momentos de ruina? Lo que está claro, expuso Antoni Furió en el simposio que se celebró hace unas semanas de la ÃŒB, es que cambió la manera de verse y representarse los valencianos , y que tuvo un gran impacto intelectual sobre las nuevas generaciones de universitariosvalencianos . Y que su objetivo G una indagación de las debilidadesy anomalÃas de los valencianos que habÃan creado una sociedad desarmada y subalterna , explica FurióU suena de nuevo inquietantemente actual. Mediocridad de la clase dirigente , falta de una verdadera industrialización... , desviación de los capitales hacia la compra de suelo (entonces, agrario), falta de proyecto de futuro, necesidad de un proyecto compartido con Catalunya... Nosaltres els valencians sigue siendo un libro fecundo y lleno de sugerencias, sorprendentementeactual en sus planteamientos, sostiene Furió. La filosofÃa continua plenamente vigente coincide el editor Eliseu
Climentm. Debemos recuperar aquel discurso de articulación, puesto al dÃa, porque es la única filosofÃa válida de futuro. Porque separados ya vemos cómo nos ha ido . Del libro definitorio de Fuster solo se ha hecho una reedición en Labutxaca que incorpora la nota de la censura del momento. Y ha sido objeto de una exposición de la Universitat de Valencia que debÃa recalar en Barcelona pero de la que aún no hay noticias. La novedad vendrá con la edición crÃtica que se incluirá, el año próximo, en el cuarto volumen de las obras completas. Aunque la gran noticia editorial del que debÃa ser el año Fuster fue, a principios de año, la edición del segundo y tercer volúmenes, con la obra ensayÃstica dispersa, sobre todo, en prensa.
Joan Garà reconstruye los pasos del escritor por la Valencia de 1962 ANIVERSARIO DE SNOSALTRES ELS VALENCIANSy Y UEL PA�S VALENCIANOS
ERNESTALÓS BARCELONA De Paisos Catalans a corredor UNA PROPUESTA TRAS EL HUNDIMIENTOG Cincuenta años después de Nosaltres els valencians, llega el momento de trazar un nuevo relato y un nuevo programa de reconstrucción tras el hundimiento económico, polÃtico y moral de la Comunidad valenciana, plantea el geógrafo Josep Vicent Boira en su libro Valencia, la tormenta perfecta (RBA). Boira lamenta la estigmatización de lo valenciano como si de una Palermo ibérica se tratase y considera que se trata más bien de una versión extrema de un mal general: la corrupción y la malversación de recursos, la quiebra del sistema productivo valenciano y la deficiente financiación del paÃs , tan nefasta como la de Catalunya pero sin réplica polÃtica o social. Boira mira hacia atrás: valora que el discurso fusteriano, entre otros, estuvo a punto de estructurar una comunidad sólida que se frustró en los años 80 y cuyo fracaso (por una izquierda temorosa, una derecha reaccionaria, la ingratitud catalana y la deslealtad española ) es el origen del desastre actual. Y hacia adelante, para proponer una reinvención a partir de la identidad y la colaboración con las comunidades vecinas. Miembros del Tribunal de les AigÃRes de Valencia, en una de las de Joan Antoni Vicent para jViatge peà meu paÃsG. (JOAN ANTONI VICENT) fotografÃas
mostra unirónic sentiment de sorpresa davant raldarull que l'obra vacausaridefensa que «en general aquesta guia és comcal:informativa,una mica molt— apologética, ien algunspassatges tocada d'efusió». Al capdavall, ningú nopodÃa concebiraieshores undiscurs Uiuredeis ditirambes al'ús, tópics sobrela terreta, compulsivitats megalocalistes, etcétera. Algunsdeis refreÃs ferienriure ahores d'ara si nofóra perqué, enesséncia, podrien continuar causantofenses ais salvaguardes deles gloriespatries, enranda versió casolana. Ellliurepensament deFuster —una vegada mes— va sotragar els estereotips locáls. Per als nascutsels anys seixanta, aquest llibre ensva ensenyar quehihavia unpoblé amb tradicions, heréncies historiques, una geografÃa peculiar que delimitava un territori. Evidentment, els paisatges, els personatges iels pobles hi existien abans de lapublicado de l'obra,perolesseues descripcions erenreferÃancies» indispensables per aconéixer l'entorn. Aquella era la visió de Fuster, és clar, elseu inventariviatger sobre la realitat geográfica, histórica,' económica icultural deisvalencians, pero quisapsial contar-la amb el seu estJi precÃs imodern estava també conformantlanostra. Passal eltemps, l'escriptorJoan Garà ielfotógraf Joan AntoniVicent,amb próleg deManuel Vicent, hanrevisitat ara elsitineraris que va fer l'escriptor deSueca per aescriurel'obra ihan convertit l'experienciaenuna magnÃfica edició, Viatgepel meu paÃs, com unhomenatge vitalpels cinquantaanys dela publicadod'EI PaÃs Valenciano, després convertiten Viatgepel PaÃs Valencia. Sonvuitles rutes; Valencia ila seua Horta, de Sagunt a Castelló, El Maéstrat iMorella, LÃÃria, els Serrans iuna excursió aCastellá, Xátiva, GandÃa iI'Albufera,de laRibera ala Marina, entreAlacant iAlcoi, iVillena,EtxiOriola.El mérit de I'editorialTresiQuatre és gran si hom té encompteles dificultáis del món dele entempsde greucrisi económica, sobretot enuncontextd'indiferéncia orebuigper part de lesinstitucions publiques. loan Garà actualitza amb comentaris crÃtics les descripdons deFuster(unhomeprofundament sedentari que notenia carnet deconduir ihaviadetrobar algú que el portara alsllocsperles incomodes carreteres d'aleshores) a laUum de les transformacions delpaisatge; autopistesiautovies,especulado urbanÃstica ala costa, canvis de la manera de viureiels costums.La qualitat deles fotografÃes enblancinegre deloanAntoni Vicent atorgen al'obra unapeculiar poética que empastÃRá les seues paginesamb unasedudora elegancia visual. Totplegat,unaencomiable iniciativaque nofames querecordar-nos que elUegat de JoanFuster continua viu, iben viu, cinquanta anys després. —
penanigloriapeis altaveus públics delaprem- tot eldiari vespertà Jornada,oncol-laboravahasa local. Tanmateix, ElPaÃs Valenciano, unenbitualment l'escriptor, vademanarl'opinió adicárrec de l'editorialDestino escrit en castellá versosintellectuals de l'época, entreells Santiago amb fotografÃes de Ramón Dimas,vaalearuna BruiVidal,JoanSenentiJosep Espasa, perqué forta polseguera que va convertir Fuster en esmanifestaren sobre l'assumpte. blanc de les critiques mes foribundes. Amb la influencia de Josep Pla,quehavia esHi vahaver unaagrá polémica ala premsa es- crit eldedicat Catalunya, l'editorial Destino de crita, al periódic Levante,amb DiegoSevilla, un Barcelona va triarFuster endetriment de José antic professor seude dret polÃtic iideóleg fa- Ombuena, aleshores directorde LasProvincias, langista(Josep Ballester descriuelsdetalls en peraescriure unllibreper ala collecció Guias restudi tagtaciá de l'escrÃptura, publicat perPe- de España. Havien col-laborat també personariféric Edicions). Posteriorment, va aparéixer un litats comCarles Soldevila,PÃo BarojaiJosé Maárdele sense signar, escritperFrancesc AlÃñerÃa Pemán, entre altres.Fuster, enel próleg de laiVives, criticant elllibre iel seuautor ifins i l'edició encátala, ViatgepelPaÃs Valencia (1971),
a
ElCVCorganitzauna
taula rodona sobre la figura de Joan Fuster â– El Consell Valencia de Cultura
(CVC) celebrará el dijous, dia 21, a les 12 hores, lataula rodona «Record de Joan Fuster» amb motiu del 50 aniversari dela publicació deNosaltres els valencians ideis 20 anys dela mort de l'intelectual, que se celebra precisament demá. En l'acteparticiparan a mes el president iel secretari del CVC, Santiago GrisolÃa iJesús Huguet, respectivament, iels escriptors Jaume Pérez Montaner iVicent Salvador. Pérez Montaner centrará la seua intervenció en les representacions intellectuals de l'intel·lectual valencia des deis seus inicis literaris i el seu compromÃs amb l'escriptura i la llengua valenciana mentre que Salvador analitzará les claus estilÃstiques de rescriptura de Joan Fuster. LEVANTE-EMV VALENCIA
1981, l'aleshores alcalde de Manises, Antoni Asunción, futur president de la Diputació de ValÃancia, director general d'institucions penitencià ries i efÃmer ministre del'lnterior en l'últim governde Felipe Gonzà lez, inaugurava,amb l'assistÃancia de Joan Fuster, elcol·legi públic que portava el nom de l'escriptor. D'aquella Ãapoca, fa més de trenta anys, daten també la majoria d'escoles, instituts, carrers iplaces queels primers ajuntaments democrà tics del PaÃs Valencià dedicaren aJoanFuster.Si Antoni Asunción, JoanLerma (president de la Generalitat) i Ciprià Ciscar (consellerde CulturaiEducació isecretari d'organització del PSOE) es diuen Antoni, Joan iCiprià , inoAntonio, JuaniCipriano, com els vanbatejar quan vannà ixer, com erahabitual en la tradició polÃtica a la qualpertanyen icom calia esperar d'una societat vençuda i despersonalitzada com la valenciana, la culpa és atribuïble en bona mesuraa JoanFuster. QÃRestió de noms, si voleu, però el mateix Fuster ens advertà enun opuscle de tÃtol homònim, publicat ara fajust cinquanta anys, de laimportà ncia del nom per a clarificar iprecisar la cosa, per a concretar i expressar totes les seves possibilitats transformadores, ja fos el PaÃs Valencià o els Països Catalans. La influÃancia fusteriana no acabafva) en l'esquerra, tot ique Fuster estava convençut (i unservidor també) que el PaÃs Valencià serÃ
El
d'esquerres
molt
o no serà , afirmació
encertada quela deCatalunya serà cristiana o no serà , atribuïda al bisbe Torras iBages. Ho proven-que el fusterianisme tammés
Que elPaÃs
ValenciÃ
nohagi tin-
gutla polÃtica que alguns haurÃem
volgut novol dirque nohagitingut polÃtica, quehagi estatunpaÃs sense polÃtica, afirmen categòrics els arriba(va) a la dreta, no que la dreta realment existent igovernant (des de fa jaquasi vint anys!) tingui lamés mÃnima inquietud valencianista- l'aventura fugaç dela Unió Democrà tica del PaÃs Valencià , lessuccessives temptatives de Francesc dePaula Burguerad'articular un espai de centredreta valencianista, dins i fora de l'extinta UCD, cap d'elles reeixida, o la trajectòria singular deRafael Blasco. Ell és, sens dubte, l'animal polÃtic més formidable que hadonatel PaÃs Valencià enels últims cinquanta anys, incombustible en els successius governs de la Generalitat (ha estat conseller socialista ipopular, bé
amb Lerma,Zaplana iCamps), que després de passar del FRAP al PSOE,iabans derecalar finalment al PP, va tractar de reunir en ConvergÃancia Democrà tica Valenciana (inspirada en CDC) diferents sectors delnacionalisme valencià , des de les tropes blaveres d'Unió Valenciana a algunes faccions -l'anomenada tercera via- del valencianisme de tradició fusteriana. L'intent no reeixÃ, però Blasco aconseguiria més tard desmantellar i absorbir dins delPPla major part del blaverisme,cosa que contribuiria a assegurar les successives majories absolutes de la dreta a les institucions valencianes.
crÃtics de Fuster.Enrealitat, no era això el que ell havia volgut dir. Tota la reflexió polÃtica deJoan Fuster en relació al PaÃs Valencià gira
al voltant de la mediocritat de la
burgesia valenciana com a classe dirigent ino sols com aclasse dominant, i la necessitat d'un nou subjecte històric que pensés en termes de paÃs (les classes populars?, el poble?). A NotÃcia de Catalunya, Vicens Vives s'adreçava als capitans de la indústria ila polÃtica que undia pilotarien el canvi econòmic ipolÃtic al Principat.El mainstream del catalanisme polÃtic d'ahir, de Jordi Pujol a PasqualMaragall, se'n declarava hereu; avui qui elreivindica és elPP,per allò del'encaix a Espanya. Al PaÃs Valencià , Nosaltres, els valencians havia de tenir, per força, unsaltres destinataris, principalment els joves universitaris que, als anys seixantaisetanta, volien transformar el món iel paÃs i d'oneixirienla majoria dels lÃders dels partits i organitzacions d'esquerra que protagonitzarien la Transició. Molts es canviaren el nom, d'altres -els qui assoliren la responsabilitat de governar elpaÃsimpulsarien la renovació delteixit productiu (através de l'IMPIVA), la dinamització cultural (IVAM, IVEI) i,de manera més tÃmida, però amb resultats d'una enormeimportà ncia, l'ús il'ensenyament del valencià (LUEV). Els resultats no han estat, certament, exuberants. Sense Fuster,encara hohaurienestat menys.
Mesaredonda en homenaje a Joan Fuster El Consell Valencia de Cultura (CVC) celebró ayer la mesa redonda'Record de JoanFustera en la que participaron, además del presidente y el secretario del CVC ,Santiago Grisolia y Jesús Huguet, respectivamente, los escritores Jaume Pérez Montaner iVicent Salvador. El acto se celebró con motivo del 50 aniversario de la publicación de 'Nosaltres els valencians' y de los 20 años de la muerte de Joan Fuster, que se celebra precisamente el 21 de junio, según informó la institución enun comunicado. >.
GRISOIU,SOBRE FUSTE®
«El pensador más influyente y polémico»
Elerror de Fuster enla autopsia delnacionalismo ■¿Por qué Valencia no ha desarrollado un nacionalismorobusto? La conocida tesis de Joan Fuster eradematriz socioeconómica: Por ser agrario, no industrializado y carecer deburguesÃa, alterritorio valencianolefaltabanlasbases so dalesnecesarias paraalumbrarun movimiento nacionalista. Esa «anomalÃa» histórica, larvadaenel siglo XLX yextendida al siglo XX, habrÃa impedido un movimiento similar al catalanismo, según el pensador de Sueca. Pero ahora, el historiador y discÃpulo fusteriano FerranArchilés, profesordeHistoria Contemporánea enla UniversitatdeValencia, enmienda almaestro y rediagnosticala verdadera causademuertedel nacionalismo valenciano. En su nuevolibro Una singularitat amarga.Joan Fusteriel relat delaidentitat valenciana (Editorial Afers), Archilés defiende que «el PaÃs Valencia no carece de nacionalismo por su faltademodernidad como defendÃa Fuster, sino porque, dentro de una estructura económica y social que nopodemos calificar como arcaica, ha triunfado
-
ciana era peculiarpor basarseenla actividad exportadorade la naranja. Por tanto, Fuster se equivocaba: sà que existÃan burguesÃas agrarias». ¿Entonces, cuál eslacausa? Porque Archilés comparte la conclusión de Fuster: «Que no ha habidonacionalismo es evidente, y que el PaÃs Valencia ha mantenido una identificación plena conlaidentidad identidadqueenfatiza mucho ciernacional española está a la vista». tos aspectos [como los folclóricos] y, Perola razón, esgrime,hay quebus- en cambio, niega otros como la vocarla enotroscampos. «Si elpueblo luntadpolÃtica de autogobierno, orevalenciano se ha comportado na- ducelalengua al ámbito folclórico». Los ultraortodoxos delaIglesia/ÃRscionalmenteenun sentido muy español esporquehaconstruidouna terianapuedenrespirartranquilos. identidadregionalplenamenteiden- Eneste libronosemata alpadre.Se trficable con laidentidad española, corrige —por ejemplo, en su «eseny seaumenque es la que hace que cualquier cialismo lingÃRÃstico»— unmodeloque esla combinación postura nacionalista quede blo- ta,perono semata «De Fuster—dice Archilés— sigue teniendovigencia la de regionalismovalencianoy na- queada», concluye. El «éxito» deesta poderosaiden- crÃtica alnacionalismo español; lacrÃcionalismoespañol». Archilés buscalasuperación del tidadregionalhaengullido elespa- tica al provincianismo y al provinparadigma de la identidad valen- cio dondepodÃa surgir el naciona- cialismo, es decir, ala identidad reciana entendidacomounaanoma- lismo, advierte Archilés. En este gional; y la defensa de la lengua». completo y matizado estudio de Además, Archilés asegura que «es lÃa. Primero, aporta la corrección histórica que yaapuntó ErnestLluch 430 páginas —sÃntesis de una tesis unaestupidezpensar queFuster teen La vÃa valenciana: «El PaÃs Va- doctoralenlaque ha trabajadomás nÃa pulsiones antivalencianasy era lencia no essólo unpaÃs agrarioen dediez años— Archilés lamentalos el enemigo de la identidad valenlos siglos XLXyXX. Eincluso cuan- «efectos aniquiladoresde esta iden- ciana, como haintentadohacerladedosólo eraunpaÃs agrario, enel si- tidadregional». Vivimosinstalados, recha valenciana, que es laheredeglo XLX, la estructura agraria valen- alerta, en la hegemonÃa de «una ra del peor regionalismo posible».
«L'Espill» reuneix2l autors per analitzar
l'obradeFusteren unnúmero especial â– LarevistaL'fispÃ'tódedicaunmonográfic a l'assagista Joan Fuster, amb motiu del mig segle de l'aparició de
Nosaltres, els valencians. Fuster va
fundarestapublicadol'any1979,ides de 1999 larevistal'edita,enuna segona época, laUniversitat deValencia. Un totalde 21autorsanalitzeneneste número monográfic diferentsaspeetes de l'obra de Fuster, lasignificado actualdeles seuespropostes,la seua validesaen lasituadode crisi actual, els crÃtics rebudes,aixà com els canvis iles transformacionsesdevingudes a lasocietat, lapolÃtica ilacultura dela Comunitatalllargde mig segle. Tant Nosaltres, els valencians com atoes obresifacetes dela producció fusterianason analitzats en este nou número dela revista, ones trobenarriciesd'AntoniFurió, Gustau Muñoz, Pau Viciano,MiguelBarceló, Joan F. Mira, Vicent Alonso, Xavi Sarria, FerranGarcia-Oliver,GuillemCalaforra, Maña Josep Picó, Enric Bou, Josep Guia, Simona Skrabec, AntoniMartà Monterde, Francesc Pérez Moragón, Llui'sa Julia, Carme Gregori i Neus Penalba. A estosautors calafegirles aportacions de Ferran Requejo, Miroslav Hroch à Dan Diner sobretemes com la nació ielnacionalisme,o lesreladons entre laIllustració ila modernitat,on s' abordades dunaperspectivaactual iambsentithistorie qÃRestions coincidentsambl'arc de preocupacionsde Fuster.El número es completa ambuna útil GuiaBibliográfica depublicacions de i sobre Joan Fuster entre 2002 i 2012,queposademanifestlavitalitat deis estudis sobreFautor deSueca ila importancia de les reedicionsde les seuesobres.
Sovint les commemoracionsvan carregades de borrumballa, de retórica fina, i en aixó queda tot.En aquesta ocasió, la celebrado deis cinquanta anys de la publicació de Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster, ha sigut ben fecunda, ha vingut carregada de bones edicions i de tot un seguit d'estudis notables, com ara els sólids monográfics que li dediquen les revistes ,Afers,7l-72, i L'Espill, 40. Encara que no cm puc detenir a comentar-lesamb l'atenció que mereixen, sà que pagala pena consignar el seu interés. Avui cm centraré en Una singularitat amarga.JoanFuster iel relatde la identitat valenciana, de Ferran Archilés Cardona, perqué és un llibre polémic, concebut com una impugnació implacable al relat de la identitat valenciana que va armar JoanFuster. Per damunt deis possibles desacords, és un estudi duna categoria intellectual ben notable que ofereix un discurs teóric ben travat i consistent sobre la visió del passat, el present i el futur deis valencians que Fuster va ordir sobretot en dos textos emblemátics, com son El PaÃs Valenciano i Nosaltres, els valencians, tots dos del 1962, pero també en tot un reguitzell d'articlesde premsa.
El treball de Ferran Archilés té el seu qué: és una análisi minuciosa del pensament de Fuster amb l'objectiu final d'ordir un contrarelatde la identitat valenciana. La tesi básica és que Fuster és va equivocar en el disseny duna pretesa nacionalitatvalenciana, perqué el concepte de nació polÃtica és un invent modern irrefutable, per tant, Túnica identitat nacional deis valencians és l'espanyola. L'única imatge que l'Estat els va permetre ha sigut una imatge regional, basada en trets i tópics culturáis. Aquest punt de partida pot semblar simple, pero el desplegamentargumentatiu i teóric i historie és espectaculari sofisticat. És fonamenta sobre el procés de desmuntatge deis pilars teórics, de les explicacionsi del tramat retóric, que juga amb léxic lligat ais fenómens orgánics i tot un repertori de llenguatgerelacionatamb la descomposició i amb el llenguatge medie(malalties, patologies...)que fa servir el pensador de Sueca en la interpretació del que son els valencians. Anem-hi. Fuster té una miradatrágica del poblé valencia, perqué és una identitat a mig fer. La seua historia, llevat de la plenitud de l'etapa fundacional, es presenta tatuada de desgracies de tota mena, i el segle xix, que a bona part d'Europa va ser el temps de les patries, va suposar una nova frustració, ja que la Renaixenga va esdevenir descafeÃnada. La terapia de Fuster a tant d'infortuni va ser contraposar un nacionalisme modernitzador, fracassat inevitablement, segons Archilés, peà fet els valencians ja tenien una identitat fabricada, la regional, i al mateixtemps no eren tan desenvolupats com es creia. Per tal que la medecina-narrativament-fóra eficag, Fuster va imaginar un paÃs fracassat i anómal peà fet de ser provincia i sucursalista, agrari i no teñir burgesia ni industria significativa,si mes no fins ais anys seixanta. Una tesi fonamental de Fuster és que l'Estat espanyol és un estat frustrat, inacabatper no haver pogut concloure un estat totalmentunitari. Per aquest motiules identitats perifériques, encara que tocades, sobrevivien i podien "refer" la seua personalitatdanyada. Una altra preocupació clau de Fuster van ser les tensions entre tradició i modernitat i els seus efectes en la societat i en els individus i, és ciar, en les entitats precáries. Archilés té rao quan div que acà Fuster va a recules d'Ortega y Gasset, pero m'atreviria a dir que n'hi ha unes altres lectures, com les derivadesde la sociologiafrancesa,
i que les prevencions respecte a les conseqÃRéncies deis canvis bésties de la modernitat son habituáis i comprensibles. També l'encerta quan div que el mirall espanyol i el cátala son presents en el discurs nacionalistade Fuster, pero no s'hauria de descartar l'ascendéncia de teories jurÃdiques i papers francesos, perqué segurament ajuden a explicar l'época que es va dedicar a caracteritzar antropológicament -i no només en aquest terreny- els valencians. El que fa Ferran Archilés és desarmar els conceptes de l'edifici narratiu i tractar d'invalidar-los tant des del punt de vista teóric com de l'históric i de la coherencia discursiva. Li cal fer la genealogÃa deis conceptes i contextualitzar-losper a comprendre'n el sentit i delimitar qué aportaven en el seu moment, quins en foren els déficits i com shan valorat posteriorment. Dos recursos habituáis son, duna banda, visualitzar el que l'estudiós considera paradoxesi contradiccions fusterianes i, duna altra, usar arguments de Fuster en contra de Fuster. És una operació detectivescaamb una exegesi intensiva en qué desactiva una darrere de l'altrala validesa de les idees de l'assagista valencia. L'esforg de minimitzar i minar el seu pensament, el dv de vegades a caricaturitzacions inoportunes. Siga com es vulga, a banda de les afinitats i les discrepáncies que puga teñir cada lector, tenim al davant un gran llibre, complex, discutible en molts aspectes, perqué son opinables, pero el repertori didees i d'arguments és brutal i duna potencia envejable. Un llibre imprescindible per a pensar i discutir. Qui vulga, i puga fer-ho, ja ha desmolarel cervell i la ploma.
sombra de Joan Fuster es muy larga y su obra sigue siendo un referente indispensable para comprender las luces y sombras
Usted ha realizado el mismo viaje que Fuster medio siglodespués, ¿qué cambios en el paisaje son los que más le han im-
que conjugan la identidad de los valencianos. Con motivo del 50 aniversario de la publicación de Nosaltres els valencians, el pensador deSueca ha sido objeto de diversos homenajes y evocaciones. Entre ellos destaca la pubiicación de Viatge peà meus paÃs (Tres iQuatre),escrito por Joan Garà con fotografÃas en blanco y negro de Joan Antoni Vicent y prólogo de su hermano, Manuel Vicent. Un recorrido visual y en gran formato que sigue las huellas deJoan Fuster cuando por encargo de la editorial Destino inició, en 1957 realizó un intenso peregrinaje por su tierra. Lo que en principio era una guÃa de viajes se convirtió en algo mucho más importante. «Suposá una explosió d'autoctonisme insolet que deixaria rastre en els cervells de milers de joves incapacos de reconéixerse en l'espill feixista mirall deformant del franquisme»., escribe Garà en la introducción.
En cincuenta años, la costa valenciana que aún lo era ha dejado de ser virgen. Se ha perpetrado una violación inmobiliaria en toda regla. Todos los valencianos, por ello, hemos sido comprados y hemos sido vendidos. Elinterior, por suerte, seha conservado mucho mejor, en unas ocasiones por convicción municipal, y en otras por falta derecursos. La destrucción no se im-
—
La
—
presionado?
provisa. ¿Y qué decir del paisaje que lo puebla? Los valencianos hemos evolucionado poco enel último medio siglo. Noshemos modernizado, noshemos enriquecido, pero seguimos adoleciendo de una cierta mentalidad subalterna, como diagnosticó Fuster. Nuestro aparatoso hedonismo nos incapacita para metas más altas. Panxacontents es el adjetivo que nos sigue identificando
con más precisión. En los años ochenta
usted ya exploró esos territorios por su cuenta. ¿Qué supuso tal experiencia? los En
ochenta yo era muy joven.Cogà una mochilay me fui a pie adescubrir mi paÃs. Ese fue un viaje iniciático. Esa clase de viajes sólo pueden hacerse cuando unoes muy joveny sus pies tienen como un aura inaugural. Conocer tu propio paÃs aesa edad y de ese modo es un privilegio insustituible que ya nose puede repetir. tipo de persona era Joan Fuster ¿Qué más atlá de su aura de vaca sagrada o Moisés delMarjalcomousted lo llama? Lo conocà en los años noventa, cuando ya noera elpolemista agudoni el ensayista brillante de sus mejores tiempos. Lo traté ensu facetade profesor universitario,poco antesde morir. Era un hombre cansado de vivirde acuerdo con su aforismo: Va morir com va viure: sense ganes, pero que conservaba intacta su aguda lucidez y su extraordinaria inteligencia. La vigenciade su obra es indiscutible, pero hayrevisiones como la última deFerran Archilés, ¿Cuál es tu opinión al respecto?
Creo que hay queseparar claramente su faceta polÃtica de su faceta literaria. Sepueden compartir o nosus ideas polÃticas, lógicamente, pero hay que descubrirse ante su talento como escritor. La sociedad valenciana le debe a Fuster un reconocimiento que
nosea cicatero. Al fin y alcabo, grandes logros de ahora mismo, como la escuela en valenciano,se deben asu empuje y el dela Generación de! 62. Sin ellos serÃamos más subalternos y más despersonalizados. ¿Las imágenes en blanco y negro es un gesto de fidelidad al tÃtulo original o la elección respondea otros motivos? El blanco y negro supone una continuidad con las fotos de Ramón Dimas, que ilustró ElPaÃs Valenciano. Las que harealizado Joan Antoni Vicent, un fotógrafo suti! y preciso, son formidables imágenes son un activo muy importante de! libro y uncomplemento fascinante de mi viaje por este paÃs nuestro. ¿A qué conclusiones
ha llegado traseste viajepor tu paÃs y qué sabor deboca te ha dejado? Los escritores siempre tenemos una relación ambivalente con nuestro propio paÃs. Si esgrimimosuna visión crÃtica -que suele ser lohabitual si uno esun auténtico escritor- no podemos dejar de reprobar lo que no nos gusta de éi. Esto puede provocar fricciones y malentendidos. Por otro ¡ado, el PaÃs Valenciano me parece unpaÃs magnÃfico, con unas potencialidades enormesy una energÃa latente muy notable.El dÃa que decidamos dedicarnos a un propósito colectivo mÃnimamente ambicioso, que no sea quemar fallas o perseguir toros por las calles, nos haremos de notan>, concluye GarÃn.
parlem del públic lector de Joan Fuster, almenys quan ens referim al valencià , abordemuna qÃRestió fonamental dela tasca que esvaimposar, perquÃa des d'unprimermoment ell vavoler escriure enuna llengua sense (quasi) lectors. Comque se'n va deseixir raonablementbé, el camà que va fer en aquest sentit és admirable. El senyor Josep Iborra, bonamic seu, l'any 90 afirmava que Fuster era "elprimerescriptor valencià modern que aconsegueix tenir un públic" i concloïa: "Avuihiha llibreries, hi ha distribuïdors, hihaunpúblic -ungueto,però unpúblic, no una tertúlia-, hi ha moltÃssima més gent que sap llegir iescriure...". I hi afegiaun detall ben grà fic: "Els llibres valencians -pocs iamb curtes tirades,per altra part- no erenvisibles nitansols materialment. La llibreria de GarciaRi-
Quan
gal,aValÃancia,i lad'Armengod,aCastelló, són les úniques quetenienunracó destinat a la producció en català ". L'editorial Torre, quasi l'única que editavaen català a ValÃancia al llarg dels anys 40i50,feia uns tiratges de 200 a300 exemplars icomptava amb uns 100 subscriptors, que li asseguraven aquest nombre mÃnim devendes. Per tant: dos racons de llibreria iun centenar de subscripcions per a tota la geografia va-
lenciana hi donaven satisfacció al públic lector en català . Coma punt departida, hauriadesencoratjatel més valent: fer literatura enuna llengua els parlants de la qual no la sabien llegir ni escriure. D'altra banda, l'accés que el mateix Fuster tenia a la producció literà ria
en català tampoc noera precisament fà cil. Quan l'any 51 Vicenç Riera Llorca li oferia les pà gines de Pont Blau per a fer crÃtica literà ria, Fuster li va respondre: "Jonotinccapinconvenient a fer-ne.Arabé: la primeraiprincipalcondició és llegir llibres sobre els quals fer la crÃtica. I llibres catalans jo a penes en llig.Els pocs que arriben a ValÃancia són carsiquasi sempre d'autors de segona fila,per la qualcosa calpensar-s'hobé abans d'esmerçar-hi diners que val més emprarenllibres més interessants... en castellà . És trist, però és aixÃ". Fuster, però, anà vencent les dificultats i es va multiplicar en la
premsa valenciana. Calia aprofitar qualsevol ocasió per a parlar de llibres escrits en la pròpia llengua. Com confessava ja elnovembre del 50 al mateix Riera Llorca:"Tots els valencianistes (literats) hiescrivim quanpodem, perquÃa sabem quesi el silenci, aquest silenci negre, esperllonga o noes trenca encara que sigalleument, els valencians acabaranperdent la més elemental notÃcia dela pròpia ValÃancia [...]. Jo mateix en revistes literà ries o d'estudiants parle de tant en tant sobre literats valencians icatalans". Lògicament, no espodia filar prim a l'hora de col·locar la ressenya o la
col·laboració més extensa. Eldesembredel 52Fuster insistia amb el mateix corresponsal: "Faunsanys,aValÃancia es publicava unarevista també del SEU, im'invitaren a col·laborar-hi els que la feien, uns amics meus falangistes.Després depensarhobé, vaigaccedir: empublicaren [...] unextens article sobre laliteratura valenciana dels últims 50 anys, en castellà . Tinc la consciÃancia ben tranquil·la d'haver actuat aixÃ. [...] Que un centenar d'universitaris valencians s'adonà s desobtequehi haviauna literatura valenciana (iuna literaturavalenciana quejo començavaper qualificard'aportació valencianaa la literatura catalana), aquest fet, dic, encara que no tingués més conseqÃRÃancies, jaempagava de tot". Era totala cera que cremava. Però en aquell context, tan desgavellat i aparentment estÃaril, unaempresa de l'ambició idela modernitat d'Edicions62 començava amb unprimer tÃtold'autoritemà tica valencians:Nosaltresels valencians,ivaserunencert, unÃaxit devendes. Algú malÃavolament hauriavolgut creure que no tant a ValÃancia. Fuster s'hi vainteressar. Elsenyor Cahner, en desembre del 62 li anunciava: "T'enviaremlarelacióque ens demanes d'exemplars venuts al PaÃs Valencià ". Fuster exhibialadada enunacarta a unescriptor de l'exili, Jordi Arquer:"Uns 1.500 exemplars és bona xifra,entre MorellaiElx-vull dir en lasola regió valenciana-,per a unvolumescrit encatalà ". Itant que ho era.No n'hi havia precedents. Amb Nosaltres els valencians, Fuster acabavad'inventar, per alPaÃs Valencià , la segona edició
en catalÃ
www.vives.org/ca/any-joan-fuster En el 90Ãa aniversari del naixement de
l'escriptor i intel·lectual valencià Joan Fuster i dels 50 anys de la publicació de l'assaig Nosaltres els valencians, la Xarxa Vives commemora l'Any Fuster.
llegint elllibrequeFerran Archilés acabadepublicar a I'EditorialAferssobre JoanFusteri «Nosaltres, elsvalencians», inoern vull privar de recomanar-nelalectura, perqué Archilés mostraun pensament obertialhora rigorós. El seurelatsobrela importanciade Fuster en laconfiguració delamodernaidentitat valencianaatrau, ames, perqué vivimun moment propiciareflexionsaixÃ. Propicino sois per a recordarels cinquantaanys delllibredeFuster, sinopeà greu contextde crisi total que estempatint els valencians,individualment icomapoblé. Almeuparer,estudiscomaquestdArchilés ajuden a repensar-noscivilment,iaixó és vital per atrobareixidesque no amarguenmes encarala malmesasingularitatdeisvalencians. I per aque no oblidemque,agradeono, és pelsencerts ielserrors de JoanFuster, ipels estÃmuls queprovocarenles seues idees,queencara avui podemsentir-nos «un poblé que no yol morir», ni queelmiserabilitzenfins a l'extinció cultural. Dit acó, provaré defer un comentan apressatde
Estic
que tramat grafiantelpensamentemfaticdel joveFusterQo,en diria la poética), també quan fa d'assagista compromés enla lÃnia histórica de J. Vicens-Vives, ien laintellectualdeJ.P. Sartre, elsreferents mestres de Fuster aisinicisdeis seixanta,quan l'escriptor tenia una formació literaria digam-ne fonamentalment afrancesada.Per aixó, probablement,Fuster no tingué en compre alteeslectores possibles dela Renaixencavalenciana, nideTeodorLlórente, com bé remarcaArchilés; per aixó, iacó ho dic jo,tampoc no considerarellevant,peà que respectaal'análisi dela Renaixenca,la importanciadelesinfluenciesdelRisorgimento italiá, via VÃctor Balaguer,polÃtic garibaldiá i poetaromántic. Lipassá alregne deValenciacom aldeNápols iSicilia? Algú hauriad'estudiar aixó.
Com a lector, he trobat rellevant en Archilés, laremarcablevoluntat deredimensionaren positiuelqueha significatdurantmes d'un segleel món agrÃcola icomercialdelataronja,en elsentit económic isocial,pero també en elcultural. Perqué el món taronjaire valenciano mereixser menystingut comuna reciallarural,oun fenómen retardarande la modernitatnecessariaalpaÃs; després de tot, bona part deisuniversitarisvalenciansdeisanys6o i70 del segleXX ho vanser perqué ellsmateixossuposaven, senseser-ne conscients,lainversió dela «plusvalua» dela taronja. El llibredArchilés té alteesmérits ressenyables,reés d'agrair l'estilrigorós iamé del seu relat petesc. I historie; un relat que permet repensar el nostee passat mes o menys próxim. I no sois valencianÃsticament. Calen llibresaixÃ. Ara mes que mai. també,
Fuster, 'L'Espill', 'L'Avenç'
deconstruir unfutur compartitdigne, per contraposició al que la tria delpassathavia ofertalpoble:subjugació, colònia, desaparició. La resposta la coneixem: desqualificacions,befes, bombes...Si els diaris,les rà dios, les televisions,els fiscals iels
jutges espanyolshaguessindedicat a les bombes contra Joan Fuster o contra la llibreria Tres i Quatre d'Eliseu Climent un u per cent del temps que han dedicata lesbombes d'ETA, avui sabrÃem quiiquÃa hi havia darrere d'aquell terrorismesilenciatperl'aparelldel'Estat.LaBatallade ValÃancia, la que tingué com aresultatla franjablavaa laSenyera iel nomdelpaÃs mancat,la que ens ha dut on ens ha dut en termes de polÃtica lingÃRÃstica ide destrucció i malbaratamentdelPaÃs, fouorquestradaper aquells que sà que havien llegit en profunditatl'obrade Joan Fuster. S'hi veierenemmirallats. Elque no eraesperable erala nostra claudicació. Ladela polÃtica nacional que,amb excepcions comptadÃssimes, ha anat fent defecció de l'única idea que veritablementens
projectacap aunfuturnacionalment ple: ladels Països Catalans. Elproblema és que, com tan encertadament assenyalal'editorial de la revista L'Avenç d'aquest mes,la perspectivaapartir delaqualvaser interpretatNosaltres, elsvalenciansva ser la de l'enemic;per tant, el fracà s de Fuster no vaser haver-se equivocat en res, sinó constatar la nostra incapacitat per tirar endavant la seva proposta.Aquest mirar-nosalmirall de manera diferent,prescindint de les intel·lectualitzacions espanyoles, és el que ens ofereixl'extraordinari número de la revista L'Espill d'aquest mes. GustauMuñoz ho diu de maneraclaraiprecisa,immillorable:"La nació deFusterés lallengua, la història, lacultura...elfutur". Ho subratllo: el futur. Ia partir d'aquà poseu-hi, posem-hi,la tà ctica que vulguem,posem-hi,comdiriaDamià Pons, tota la intel·ligÃancia del món per a cada territori nacional sense que això ens obligui a renunciarals nostresprincipis iobjectius finals. Una darrera reflexió a l'entorn d'aquestscinquanta anys deNosaltres, els valencians. Us he parlat de L'Espillide L'Avenç, dues revistes decultura, dignes d'un paÃs normal, magnÃficament fetes, crÃtiques i obertesals temps.Una,L'Espill, feta a ValÃancia (lesPublicacionsdela Universitat de ValÃancia fa temps que es comparenamb les de les millors universitats anglosaxones), i l'altra,LAvenç, feta a Barcelona a partir de l'impuls cÃvic iprivat (el granempresaricultural que és Ricardo Rodrigo mereixerà un dia o altre el reconeixementpúblic). El PaÃs necessitapensamentcrÃtic, te sis doctorals que mirin cap endavant, referents propis. La nostra manera de ser cosmopolitespassa per serradicalmentcatalans, també en el camp del pensament. Iamb Fuster us demano: com es pot ser català sense ser valencià , imallorquÃ, iviceversa?
unos 60.000 euros,
yque se inienbreve permitirá abrir un espacio museÃstico en la planta baja y destinar la superior al estudio y al trabajo de los investigadores. «Queremos abrirlo a la gente», dice elresponsable. Elconsistorio asumehoy todos los gastos: limpieza, climatización, prevención deincendios, seguros yharealizado lasreformas menores. Ahora, gastará 32.000 euros enla digitalización dela correspondencia y pagará los 6.700 euros queha costado elcatálogo del patrimonioartÃstico que preparó laUniversitat. En elespacio ciará
museÃstico se instalarán también
valencianadel últimomedio siglo,está hoylejos de serun santuario.Salvo el legado bibliográfico poco rastro queda de Fuster. El rincón repleto de libros donde trabajaba quedó destoponer valorlaCasaFuster.La mantelado hace años. Nadaquedecisión, haceahora añoy medio, dahoy del racó Fuster, por donde de la Conselleria de Cultura de pasaron quienesparticiparon en desentenderse del inmueble y las tertulias polÃticas que se celetraspasarlo al consistorio por un brabanenla casa del escritor duperiodo de diez años para aho- rante el franquismo yla transición. rrarse los gastos de manteni«Desacralizaron este espacio», miento ha supuestoun puntode lamenta el actualdirector de la inflexión parainsuflarviday Casa Fuster, Antoni Carrasquer. del olvidola casa natal delescri- «Quienes le conocieron en vida tor, la anexa,sedede labiblioteca vienenhoy aquà y dicen que esta suecana, yellegado del ensayista. no esla casa deFuster, y ese es el Con el proyecto aún sobre la problemaque tenemos,que nunmesa, la Casa Fuster permanece ca hubo directrices claras sobre cerrada aunqueLevante-EMVla qué hacer con el edificio por la havisitado esta semana.Enla se- gran dispersión de ideas de quiegunda planta reposa, perfecta- nes han pasado por aquà en 20 mente conservadodentro de una años», explica.Durante estoscuacámara contra incendios, el tesotro lustros,la casa, y sobre todo su ro dela casa, ellegado delescritor: contenido, nisiquiera estuieron libros, folletos, 24.100 16.000 asegurados,explican conocedores 2.500 revistas y periódicos, 25.000 cartas del espacio fusteriano. manuscritas, 2.000 fotografÃas y Desde que gobierna e! PP el unas 250 piezas artÃsticas, hoy nombre deFuster nuncaha apamuchas deellas convertidas enau- recido enlos presupuestos dela Generalitat, propietaria dela casa ténticas obras de arte de Manolo Boix, Andreu Alfaro, Tapies, el desdeque la adquirió elGobierEquipRealitat o elEquip Crónica. node Joan Lerma,pero apesar de La casa del escritor, sin cuya ello sà han llegado inversiones, obra no se entenderÃa buenapar- cuando habÃa dinero,de partidas â– Veinte años después delamuerte del escritor y cumplido ya medio siglo dela primera edición de Nosaltres els valencians,eà Ayuntamiento deSueca sehapropues-
en
sacar
te dela polÃtica
muchos delosmateriales cedidos para la exposición loan Fuster. Nosaltresels valencians 1962-2012 quebajo comisariado dela Universitat se encuentra ahora en la laumeIde Castelló y que llegará aSueca en noviembre. Habrá espacio para libros, revistas yelementos icónicos referentes al escritor. El arquitecto municipaly elprofesor dela Universitat loan Aliaga han visitado recientemente el espacio.
se instalarán los libros del escrique se editaron envida y los que se vieron afectadospor las bombas que estallaron enla casa en septiembre de 1981 tras un atentado de la ultraderecha, en plena batalladeValencia.Las explosiones resquebrajaron varias paredes dela viviendayderribaron estanterÃas en el interior.La onda expansiva afectó a los cristales de las casas cercanas. Hoy,aún son visibles en alguna delas cajas que almacenan los libros en la biblioteca restos de cristales en su interior. «Están ahà porque Fuster no quiso que nadie los quitara; prefirió que tor
permanecieran como muestra
dela intolerancia delos violentos. Estos los pondremos en elespacio expositivo», explicaeldirector de la Casa Fuster.
El lEC celebra 50 años de 'Nosaltres els valencians" ►El IEC conmemora hoy el cincuentenario de Nosotros,
los valencianos, de Joan
Fuster, con una conferencia a cargo de Joan F. Mira y una mesa redonda con Vicent Sanchis y VÃctor Gómez Labrado. En el mes de mayo de 1962 llegaba a las librerÃas esta obra, el primer ensayo como historiador de Fuster, que marcó un antes y un después en la
conciencia nacional de la Comunidad Valenciana. El acto tendrá lugar a las 18 h, en la calle del Carme 47 de Barcelona. / Redacción
la Setmana Cultural dels Premis Miqueletamb Comença
homenatges a Fuster
EFE VALÈNCIA ■laSocietatCoralelMicaletencetahui
la seua Setmana Cultural dels Premis Miquelet 2012,Enguany,amb motiudel cinquantÃa aniversaridela publicació de
'Nosaltres, els valencians,'la Societat Cultural ha deciditretre homenatge al seu autor, Joan Fuster. AixÃ, l'escriptor de Sueca serà lafiguraprotagonista de conferÃancies id'altres actes de la SetmanaCultural,que finalitzarà dissabte 24 denovembre ambla vetladaliterà ria iatorgament dels premis de teatre,as saig iinvestigació filològica, a més dels Miquelets d'Honor 2012 que enguany són per aIsabelClara Simó ilaFalla Na
Jordana.
AixÃ, hui a les 19.30 hores, el tinent d'alcalde de Cultura del'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, obrirà les conferÃancies dela SetmanaCultural,di-
buixant«Una propostades deBarcelona» sobre Fuster. Qui fóra vicerrector de la Universitat de ValÃancia, Josep Guia, pronunciarà la conferÃancia «Els tres de Joan Fuster».
nosal-
El dimecres, ales 19.30 hores,tindrà lloc la conferÃancia «Els aforismesde Joan Fuster:la brevetat abans de Twitter», a cà rrec de Carme Gregori, professora delDepartament de Filologia Catalana delaUniversitat de ValÃancia D'altrabanda, l'economista Gustau Muñoz, serà l'encarregatd'oferirla conferÃancia «Joan Fuster ila industrialització valenciana», dijous. Com a punt ifinal, el divendres ladirectoraartÃstica del Teatre Micalet ifundadora de la Companyia Teatre Micalet,Pilar Almeria, farà una lectura de fragments de l'obra de l'escriptor de SuecaActe seguitlaCoralGinerdelMicalet oferirà «D'un temps,d'un paÃs», un concertamb percusions de Jaume Torres, contada perPepa Alós iJosep Manuel Gil.
La setmana del Micalet La setmana cultural d'enguany del Micalet, del 19 fins al 24 de novembre ha estat dedicada a la figura de l'insigne valencià Joan Fuster (1922-1992), de Sueca, l'assagista valencià , de les lletres catalanes (i castellanes), més important del segle XX. He afegit de les lletres espanyoles, perquÃa com va anotar Gustau Muñoz en la seva conferÃancia, ni els excel·lents literats, Juan Gilalbert o Max Aub, estigueren a l'alçada intel·lectual i literà ria de Fuster, ni s'interessaren per les preocupacions col·lectives dels valencians.
Enguany és el cinquanta" aniversari de la publicació de 'Nosaltres, els valencians', el llibre que explica historicament la nostra condició nacional i que, alhora, ho fa amb una perspectiva de futur i de llibertat. Per aixa 2 , des de la Societat Coral el Micalet han convidat diferents especialistes en l'obra i la significació de Fuster per estudiar-lo i homenatjar-lo com cal.
El dilluns 19-N, el periodista de Bà tera, Vicent Partal, presentà al regidor de CiU, Jaume Ciurana, el qual sobre el 'PaÃs i cultura', va explicar la proposta cultural i ciutadana de l'ajuntament de Barcelona. El dimarts, 20-N, presentat per Tonetxo Pardinas, Josep Guia va explicar els diversos significats i sentits dels 'nosaltres' de Joan Fuster al llarg de la seva obra completa. Els va centrar en analitzar 'sobre la catalanitat dels valencians en l'obra de Joan Fuster', 'És molt senzill, ' dieu-li Catalunya', 'Els 500 anys de Catalanitat del PaÃs Valencià i el text 'Qui té por de Joan Fuster?' analitzant sobretot el 'catalanisme' i l'antiespanyolismede Fuster, les crÃtiques demolidores front al nacionalisme espanyol que persegueix exterminarels Paà ~sos Catalans i l'aposta desacomplexada de Fuster per la nació completa, sencera i Ãntegra, des d'un 'maximalisme'en els principis que sovint esdevenia 'pragmà tic', posem per cas, davant l'aprovació de la LUEV (Llei d'Ês i Ensenyament del Valencià ). Va explicar Guia alguns canvis decisius de Fuster al catalanisme: el pas del resistencialisme de la postguerra a la decisió de futur, el pas del regionalisme a la nació completa que ja apareix a l'article del 1950 sobre la reintegració de Valà 'ncia en Catalunya (recollit als Textos de l'exili,a cura de Santi Cortés i prà 2leg d'Alfons Cucó), el pas de l'encaix amb Espanya (que compartia Vicens Vives i inclús Soldevila),al canvi substancial de la solució dels Paà ~sos Catalans al marge d'Espanya. Va denunciar amb Fuster, les claudicacions, les renuncies, les ocultacions, l'autocensura, el pactisme (pactar és sempre perdre!) i un excés de prudà 'ncia que porta a molts valencians i/o catalans a eixir de perdedors previs al debat enfront els espanyols. Va proposarque s'analitzaren les relacions centre-perifà 'ria a l'obra de Fuster d'acord
amb l'aforisme aquell de 'Tots som perifà 'rics respecte d'algú' i va reclamar més agosarament per a dir el nom que pertoca a cada cosa, sense pors, com demanava Fuster, dir-li à C'conscientment i deliberadaà C sempre català al valencià i va citar a Rubén Dario en allà 2 de 'Mi pà tria es mi lengua'.
El dimecres 21-N, presentada per Emili Mira, à C'secretari de la Societat Coral El Micaletà , va fer la seva conferà 'ncia la professora de filologia catalana, Carme Gregori, que a més d'estudiar l'obra de Miquel Duran de Valà 'ncia, de Pere Calders, Quim Monzó, Jordi Sarsanedas, Carme Riera, etc, va publicar à C'l'any passatà C 'Anotacions al marge. Els aforismes de Joan Fuster' (2011), on analitzava el significat de la reflexió literà ria i intel·lectual de Joan Fuster en els aforismes, com una expressió de la brevetat escripturÃstica a la manera dels tuits (piuladors) de la informà tica actual, pera2 farcit d'un bagatge cultural i de lectura impressionant perquà " Fuster era un viciós de la lectura i de l'escriptura. A parer de la professora Gregori, Fuster és un intel·lectual que pensa el PaÃs sencer, no es pot reivindicar el seu llegat al marge de les seves posicions polÃtiques, d'un literat de primerÃssim nivell europeu que sobretot pensa la condició humana i, especÃficament, la nostra concreta condició com a valencians de cultura catalana. El nostre context nacional. els consells, els proverbis i les insolà 'ncies en Fuster, la manera d'elaboració dels textos breus, incisius, subversius, l'aforisme com 'minses escorrialles' d'altres textos. Pensaments destil·lats i acuradÃssims 'gotes de cultura condensada'. La irreverà 'ncia dels textos de Fuster, que no tenen mai una lectura dogma tica, ni 'ortodoxa', ni cerca l'assentiment, sinó la discussió, el dià leg, l'interrogació, la crÃtica, tornar-lo un lector crÃtic, en la refutació de la moral, dels tà 2 pics i de les convencions establertes pels diferents establisments. AnalitzÃ
l'excepticisme en Fuster que no és renuncia a la veritat, sinó, com explica Tobias Grimaltos, una suspicà eia metà 2 dica davant el fanatisme, des de la subjectivitat del jo, des de l'assaig i la provatura per a pensar el món, no des de la increença sinó des de l'obertura a més interrogants. Fuster rebenta les formes d'autoritat, apel·lant a la intelligà " ncia i l'esperit crÃtic, denigra la ideologia dominant a través de la burla, la ironia, la parà 2 dia o el canvi de registre, posem per cas, 'les insolà 'ncies són una altra forma de veritat'. Perquà " tota certesa és sempre 'interina', pera 2 cal estar 'a la recerca de la veritat'. El dubte demana reflexió i genera més interrogants: 'No et fies de ningú que no dubte, perquà " pot ser un fanà tic'. Joan Fuster fou un literat i intel·lectual a l'alçada del seu temps, que també és una mica el nostre perquà " alguns dels problemes que analitza, humans i de paÃs, encara estan sobre la taula interrogant-nosi interpel·lant-nos. Explicà Carme Gregori els dubtes i
ceraedició iel delegatprovincial delministeria ValÃancia, JoaquÃn expressava laseva RÃos-Capapé, estat conindignació per " no haver sultatabans: Miopinión personal es que no debe ser autorizada su tercera edición, dado su carà cter disolventeymarcado carizseparatista".El llibrenoes podriareeditar fins després de la mort de Franco. Tot iaixÃ, demaneramés o menys clandestina, se'n van fer moltesreimpressions. Atemptat ambbomba Migsegle després delasevapublicació, elllibreha tingutuna trentena d'edicions iha despertat tota menade reaccions, a favor o en contra. L'exposició, però, es limita a mostrar els documents que van sortir immediatamentdes-
prés del llibre, i repassa la seva gestació. Apartirdels anys 70només fa referÃancia a un sol episo-
La censura s'enfurisma Aquell1962 la censurano va donar formidableper a l'escriptor valen- gaire importà ncia a un assaig sobre cià Joan Fuster (Sueca, 1922 -1992). la història social, polÃtica icultural Amb quaranta anys va passara ser valenciana."El autor lamenta recoconegut pel granpúblic perNosal- nocer que elvalencianono es como tres els valenciansiper una guiade elcatalan,fuerteensus convicciones viatges, El PaÃs Valenciano. Han lingÃRÃsticas y de clase, sinó mas bipassat 50 anys, però Nosaltresels enblando yentregadizoalabandono valencianscontinua despertantde- delo suyo;espera no obstanteque con bats apassionats. eltiempoestefenómeno cambieyresL'exposició JoanFuster. Nosal- plandezcalacultura valencianista", tres elsvalencians (1962-2012), que afirmavael censor.Acabavaamb un Barcelona. El1962 vaser un any
es podrà veure alPalau Robertfins feliç ialleugeridor,sobretot per als al17 de febrer, commemoral'apa- editors, "Puedepublicarse". rició d'unllibre que va commocioTres anys després, però, un altre nar lasocietatvalencianaiva enfu- censorprohibiaque se'n fes unater-
didelavidadeFuster:l'atemptat de quÃa va ser vÃctima l'li de setembre del 1981. Una espectacular fotografia mostra com una bomba va destrossar els vidres, les persianesilesprestatgeries de la casa de Fuster a Sueca. Entre les runes d'una habitació treu el cap, tÃmidament, un exemplarde Nosaltresels valencians. Sotala fotografia es mostren els pamflets dels que combatien les ideesde Fuster amb goma-2. Es van convocarmanifestacions contra el "pancatalanisme"que suposadament pregonava l'escriptor. En altresimatges es veu un Fuster jove, molt prim, amb mirada miop i somriure sorneguer.Fuster també apareixcom a ninotdeFalla:elvancremar el19 de març del1963. "Literalment, he estat objecte, o vÃctima, d'un autÃantic auto defe", escrivia. L'exposició, que ja s'ha vist en diversespoblacionsvalencianes, destacasobretotla figura polÃticade Joan Fuster. "És elprimer quemodernitzael pensament valencianista",resumeixelcomissari Francesc Pérez. L'escriptor és un referent:"Amb ell arriben noves idees, una altra manera d'entendreel món", afegeix Pérez. Hi ha un abans iun després deNosaltresels valencians.^—
CULTURA El Ayuntamiento y la Universidad Politécnica han organizado múltiples actos en 2012
Sueca revitaliza la figura de Joan Fuster con unintenso programa S. P. Con el objetivode convertir a Sueca en un centro cultural de primer orden a través de una de sus figuras culturales más emblemáticas, el ayuntamiento delalocalidadha organizadonumerosas actividades durante este 2012. Además, con esta institución ha colaborado la UniversidadPolitécnica de Valencia. «Sueca no se entiende sinFuster y por ello queremos hacer de nuestra ciudad una gran sede cultural», afirmaJosep Navarro, edil de Cultura. Son muchas las tareas que se hanrealizadoy que siguen trabajándose en la actualidad como la elaboración de un inventarioy catalogación de los fondos bibliográficos y hemerográficos, la digitalización de dosieres de prensa, la catalogación de textos originales o la digitalización de la correspondencia del escritor, entre otras labores. Desde esta concejalÃa se ha colaborado con laUPV, que ha organizadolaexitosa muestra 'Joan Fuster. Nosaltres, els valencians, 1962-2012'. Esta exposición se elaboró por el cumplimiento de los 50 años dela obra y ha pasado por diferentes lugares. Durante febrero y marzo de 2012 estuvo expuesta en la Universitat de Valencia, entre marzo y mayo estuvo en la Casa de la Cultura de Ontinyent, en octubre de este año estuvo en la UJI de Castellón y el mes pasado la albergó ElsPorxets de Sueca.Además, entre diciembre yfebrero de 2013 estará en elPalauRobert de Barcelona y entre marzo y abril delpróximo año estará enlaUni-
"JOAN FUSTER. BARCELONA ACULL NOSALTRES, ELS VALENCIANS. 1962-2012" El Palau Robert de Barcelona exposa fins el 17 de febrer la mostra commemorativa "Joan Fuster. Nosaltres, els valencians. 1962-2012" en escaure's el 50 aniversari de T aparició del llibre que porta aquest nom, un brillant assaig d'història polÃtica, social i cultural. La Generalitat de Catalunya se suma a la commemoració històrica de l'assaig amb aquesta exposició itinerant produïda per la Universitat de ValÃancia, que té com a comissaris Ferran Carbó i Francesc Pérez i Moragon, membres de la cà tedra Joan Fuster de la UV, iBrÃgida Alapont, responsable de la Casa Joan Fuster.
RellegiraFuster
► Ara fapocmés
que JoanFuster de anys 5
ensvallançar alacaraunobús redemptor els qual encaraperduren. Nosaltres, efectesdel
els valenciansha estat, sens dubte, elllibre més polÃamic itrascendent que s'haescrit sobre elnostrepaÃs, sobre lanostra gent,sobre elpoble que vanà ixer per lavoluntat sobirana delreiJaume I,majorità riament isubstancialment català iempeltatd'altrescomponents que lihandonat ladualitat que l'ha caracteritzat alllarg dels vora 800 anys que tenim carta denaturalesa. Elllibre deFuster ensdiu quisom, d'on venimiper quÃa érem com érem a finals dels anys 50, momenten quÃa elsavi més lúcid que ha donat aquesta terra realitzala fotografia econòmica isocial que ens presenta en la seua obracabdal.A més, ensproposa unpla d'acció defutur: un retorn als orÃgens per talderetrobar-nos amb lanostra essÃancia identità ria peraposar fial procés de desaparició com a poble aquÃa està vem abocats. Elperiodista Vicent Sanchis (ValÃancia 1961)haassumit el repte de qÃRestionar algunes deles reflexions que vainiciar Fuster a finals delaprimerameitat del segle passat ide continuar amb l'higiÃanic exercici depreguntar-nos quÃa enspassa, als valencians, iquins són els reptes defutur als quals hem d'enfrontar-nos com apoble. Valencians, encara són 250pà gines delectura fà cil, assequible a qualsevol que tinga un mÃnim decuriositat cÃvica i històrica id'uninterÃas queno decau en cap dels seus capÃtols. Sanchis és un periodistabrillant ivitriòlic, molt fusteria, per tant, que s'ha documentat com caliaper a avalar allò que explicaamb criteris d'autoritat.I nosols enelsllibres que tothom citaper a parlar dels temes que s'hi tracten, sinó que —generós iperiodista al capiala fi— cita en diferents ocasions les magnÃfiques entrevistes que companys d'ofici (Vicent MartÃ, Miquel Alberola, Tori Mollà ) varenrealitzar en els últims anys al difÃcilment assequible JoanFuster ensa casa deSueca. Aquelles converses —fonts deprimera mà — completen elpensament deFuster iexpliquen algunes mancances d'aquellllibre que esdevingué immediatament laBÃblia cÃvica d'una bona part delasocietat valenciana. D'entre els capÃtols que dedica a analitzar diferents etapeshistòriques, com arala DecadÃancia que s'enceta alsegle XVI o lainsuficient Renaixença, mereixressaltar l'anà lisi que fa del procés de castellanització brutal que esprodueix ales ciutats de ValÃancia i Alacant apartir de 1939. «La victòria franquista—sentencia Sanchis va donar un impulsprofundalprocés de castellanització a la ciutat de ValÃancia. D'una manera dramà tica. (...) Sensereferents sòlids, cap tradició reivindicable, niinstitucions abolides, les inÃarcies castellanitzadores esvan tornara imposar. Encara pitjor,perquÃa la deserció lingÃRÃstica a la capital del paÃs va ser ara massiva irà pida. 1aquesta vegada va tenir l'adhesió total deles capes urbanes mitjanes ibaixes. (...) Gregà riament, com vÃctimes d'una epidÃamia letal, gairebé tots els paresimares nascuts a partir de 1939 ala capital delregne abolit van educar elsfills encastellà . Moltes famÃlies van girar lingÃRÃsticament ala mateixavelocitat que la societat giravapolÃticament Hi vahavermolts progenitors que parlaven encatalà alsfills nascutsabansdela victòria franquista ien castellà als que van —
nà ixer
després...».
Dit això, l'aportació més originalde Sanchis se centra enla repercussió del'obra de Fuster enla societat valencianaalllarg dels darrers 50 anys.L'impacte Fuster, Efectes i
contraefectes; El PaÃs Valencià popular, Valencianisme: fracassosiencerts-, Ser unaminoria, actuar enconseqÃRÃancia i,finalment, Països Catalans? El terme iels conceptes... el projecte són els epÃgrafs que indiquenels continguts sobre els quals Sancliis hatreballat amb intensitat iambla passió de quis'estima el seupaÃs ila seuagent Unassaig valuós inecessari, unmanual d'història contemporà nia que nonomés hauria deformar part dels llibresimprescindibles que tots els estudiants valencians haurien dellegir, sinó que tots elsciutadans del nostre paÃs amb un mÃnim de consciÃancia cÃvica hauriende conÃaixer, bé per a estar d'acord amb elque s'hi explica0 per adiscutirho iqÃRestionar-ho. Comhauria volgutFuster, finalment.
de fefusteria ponsabilitatsque contenia eldoctrinarisme
fusteria.
â– Jugar ambles possibilitats que podriahaver donat la història és un exercici tanestÃaril com apassionant.Fa unsanys Mall Ferguson coordinà unaHistòria virtualenquÃa s'analitzavala hipòtesi d'una Argentina senseperonisme,quÃa hauria passat si l'ExÃarcit Roig haguera estat derrotat a Stalingrad o bé siGran Bretanyas'hagueramantingut almarge dela Primera guerra mundial. Establir variables i encadenar fets inexistents era una manera, també, d'explorar actors del passat,revisarinterseccions de la història que, per atzar o de forma inevitable, expliquen —en part— el nostrepresent.El periodista Vicent Sanchis apuntaamb bon criteri enValencians, encara: «si jopuc escriureavuiaquestllibre, no és perquÃa Joan Fuster va fer la seva feina, més bé o més malament, però positiva?» Potser noté sentit preguntar-sesi la proposta essencialista iautoestrangeritzadora deFuster podriahaver anatper unaltre cantó. I també és obviqueelPaÃs Valencià actual noes pot entendre senseel fusterianisme,una mena de sotrac identitari sense elqual és possible que els valencianshaurien renunciat, sense massa traumes, ala diferÃancia que elscaracteritzacom apoble.Però també és cert quedesdels inicis d'aquest idearihi hagué unrecel explÃcit devalencianistes històrics cap alFuster que es definia, olÃmpic, com uncatalà de Sueca. Objeccions que nolideixà de plantejarunSanchis Guarnersempre fogós, elegant ihome de consens, lÃvid elpobre donManueldesdelmomentque llegà ValÃancia enla integració deCatalunya (1950},per la reacció queelpancatalanisme messià nic podriagenerar entre elspoders là ctics espanyolistes queho tenien tot a favorper apassar al'atac. LapolÃtica és qÃRestió de llenguatge,d'oportunitats, de seduccions, tali comsabia desdel'exiliEmili Gómez Nadal, quiplantejà —incisiu iintel·ligent— enEl PaÃs Valencià ielsaltres les patinades iirres-
Aquestes alternatives històriques a Fuster travessenenalguna ocasió les pà gines de Valencians, encara,però són descartades amb vehemÃancia i qualificades de tÃanues ipoc atraients.Vicent Sanchis construeix aquestassaig com unaapologia i exaltació continuada de Nosaltres, els valencians, proposta que considera, fins itot ahores d'ara, «clara, lÃmpida, d'una transparÃancia perfecta», realitzadaper un autor «des dela solvÃancia eruditai intel·lectual més irrebatible». En aquest sentit,idesprés decom haanatlahistòria recent dels valencians, desconcerta —i entristeix— que Sanchis rervindique, tenaç iamb una feinsubornable, el Fuster de QÃRestió denoms, potser elllibre més perniciós de l'escriptor de Sueca. La denominació «els altres catalans» per a referir-se als valencians o «Catalunya estricta» és adir, Catalunya sense el PaÃs Valencià iles Balears— són utilitzades amb posat alegreicofoiper Sanchis. I una relectura de QÃRestió de nomsens trasllada alFuster d'unromanticisme més efervescent, enyoradÃs d'una pà tria medieval, però absolutament allunyat deia realitatvalenciana. No és casual que la Crònica de RamonMuntaner —decisiva enla seva idea de nació— siga citada tres voltes enun pamflet tanbreuicatastròfic. Ara bé,«ei catecisme fusteria ha fracassat en gran part», reconeixSanchis en Valencians,encara, unllibre quefalagoma vegadaiuna altra.De fet,l'autor remarca tot un seguit d'erradesdeFuster senseque litremolela mà : la impossibilitat de concretar el seu projecte polÃtic nacional-català , elmenyspreu cap auna reacció anticatalanista que anavaa ser determinant0 laindustrialització incipient delPaÃs Valencià desatesa enNosaltres, els valencians. Però cada vegada que assenyala aquestes mancances,Sanchis esregira is'abraona com unjugador de rugby— sobre elllibre sagrat: «La reflexió queproposavaJoanFuster aNosaltres, els valencianss'ha fetdenounecessà ria». En aquest assaig històric id'actualitat polÃtica isocial que és Valencians, encara hi ha
dels valencians. Iés quanacudeix als fets, ala polÃtica més immediata, que elperiodista Sanchis guanya per golejada alteoritzador ció
—
una
—
pancatalanista. Unesforç compilador enaquestassaig que, encanvi, conté buits sorprenents. Com és que no esmente niuna sola vegada elnomdeMariaConsuelo Reyna,peça cruel iimplacable que sabé manejar amb anorreadora eficà cia els fils de l'anÃRcatalanisme —de l'antivalencianisme— .O també que no atengaalperÃode d'excursionisme marxistadeFuster, oalseu desdeny altiucap alvalencianisme polÃtic, actituds imprescindibles per entendre la complexitaticonstant fluctuació d'aquest intel·lectual que onmenys encaixa és enuna foto del santoral. Sanchis —català avoltes estricteia voltes intrÃnsec— , en canvi, assumeix una imatge mÃstica i il·lusòria de Fuster, unescriptor iunafigurahumana d'un interÃas inqÃRestionable, una caricaturagrotesca enmans de l'adoració devota fusteriana. Bà rbara Tuchman assenyalaqueei més difÃcil per a un historiador és encaixar causesi efectes, quina és la dosi de temeritat ide cautela amb quÃa s'ha de cosiruna narració en quÃa es trenenfets iinterpretacions, per a tot seguit advertirdels perills—i temptacions— de partir d'un esquemaprevi per ala història. Les pà gines valuoses de Valencians, encara, que combinen unoptimisme incombustible amb un pragmatismeben calculat, es veuen enterbolides idistorsionades per l'assumpció d'un fusterianisme acceptat més com una menadefeque comuna via creïble d'abordar larealitat dels valencians. « En elfutur podria haver-hiuns Països Catalans federats», conclou enÃargic l'autor. Mentreaquest paradÃs medieval-postindustrial hi arriba, posem-nos còmodes, persi de cas. romà ntic
fragments estimulants, amb unestil ferm que nodefuig elcasacos,iunperspicaç olfacte per anarrar ienllaçar episodis destacats: elprocés de substitució lingÃRÃstica sobretot ala ciutat de ValÃancia—, les dificultats de capgirar eidiscurs hegemònic provincià iespanyolista, elscanvis vertiginosos del'economia valenciana enun parell de dÃacades, ola devastació del paÃs en els inicis del segle XXI —corrupció, especulació, fatxenderia ruïnosa— .Però almateixtempsSanchis també s'enfervoreixis'excita amb passatges lÃrics tonimollanescos— , com és parlardel «falcó de Sueca» o d'esgotar els adjectius laudatoris de Nosaltres, els valencians —després d'haverlo triturat, tot siga dit— . Enaltres ocasionsllança calbots alvalencianisme polÃtic actual —un mal menor acceptat quasi acontracor—, perquÃa és «d'un catalanisme declarat cada vegada més entelat». En Valencians, encarahiha una crida sensataal'acció polÃtica possibilistaialhora una eufòria demaulet granÃtic i resistencialista,amb motxilla cap al'aplec. DelesrevisionsiesmenesqueharebutJoan Fuster, Sanchis incorpora les tesis més realistes ipragmà tiques deJoan F.MiraenLa na—
—
Entre
Morella
yElx
Joan Fuster (1922-1992) pertenece a una época de la cultura quetraduce los valores del ser en el hacer, de la vida en la obra, de la existencia en la historia. Con su muerte, parece que esa actitud comprometida, que apela a la conciencia del lector, cuestiona las certezas y señala el punto donde nos encontramos, se ha terminado.Pero, hay situaciones y temas que reaparecen de súbito, en espera de uncomentario pertinente ouna nueva aclaración, quepiden implicación, unintento de conocer y valorar el presente, y nos enfrentan a lo que somos.Eso que, conunesfuerzolabo-
rioso y solitario, traducido en más de 60 libros y 15.000 páginas impresas en revistas y periódicos; con inteligencia, ironÃa, capacidad de persuasión y diálogo, consiguió el intelectual de Sueca. La muestra conmemorativa del Palau Robert de Barcelona, con motivo del 50 aniversario de la pu-
Joan Fuster.Nosaltres els valencians (1962-2012)
PALAU ROBERT BARCELONA Comisario?. Fetran Carbó, Francesc Pérez i Moraron y BrÃgida Alapon Passeig de Gracia, 107 J leÃ. 93-238-80 3l rrttp://www.gerKat.
cat/paiaurobert Hasta eà 17 de
febrero
de Nosaltres efe valencians, con que se inauguraba Edicions 62, intentamostrarnos quién era el escritor, nacido enun paÃs y un tiempo incómodos. Y lector de Horacio, Rabelais,Montaigne y Valéry; de Sartre y Camus; de Erasmo, Pascal, Voltaire y Gramsci; de d'Ors y Vicens Vives; amante del
blicación
género negro, buen conocedor de los clásicos de nuestra literatura. Un escéptico que confÃa en la razón práctica y la moral. Un humanista que defiende el derecho a la diferencia individual y la libertad solidaria, que reacciona frente al nacionalismo homogeneizador del Estado, que reivindica lo usurpado a nuestra idiosincrasia cultural colectiva, que formula unmodelo de organización civil alternativo como estrategia de supervivencia. Sin himnos, banderas, ni vivas.Sin utopÃas: sabÃa los lÃmites queimpone la realidad, la indiferencia de muchos yla presión de otros. Y sabÃa los peligros de convertirse, a su pesar, en abanderado de la cuestión nacional, en personaje -como se ha dicho- de un solo papel. De ahÃ, el pasar de la ilusión a la desesperanza, y su largo silencio, roto ocasionalmente antes de morir. De todo ello da cuenta esta exposición, centrada en la concepción, publicación y recepción de unlibro fundamental, que -según Ernest Lluch- separala historiade nuestra prehistoria, que lleva a la toma de conciencia deis PaÃsos Catalans y a la acción colectiva.Lo resume su aforismo: "Toda polÃtica que no hagamos nosotros, será hecha contra nosotros". |
Medio siglo dela «crema» de Fuster miento y a un jurado muy de derechas comoelque habÃa en aquel momento».
No se equivoca: la carroza y la comparsa dePeu dela Creuganaron el tercerpremio enaquella edición. Yno fue la única carroza antifusterianade eseaño. La dela comisión Cádiz-Literato AzorÃn, con un grupo crÃtico dedicado aNosaltres, els valencians, veÃa las tesis de Fuster como «influencias extranjeras ennuestracostumbre». Y enel monumentode ese año, laFalla de la Placa dela Mercé quemó unninot delintelectualrodeadode versos crÃticos como estos: «Mostra ser pantomimer / iper la seua expressió/mereixaejetl'expulsió/ d'esmenge el tepaÃs tansincer. ' // Que es
padaltrelloc; / queaáaValenciauo-
lem /filis que noens tiren alfem/ com enshallencatfa poc».
talanes», cuenta. Manuel no recuerda la quema del ninot. Pero aporta dos claves interesantesrespecto a lo que pudo pasar: «Los que hacÃan los ninots parala cabalgata buscaban losmotivos más actuales, y aquella polémica [en crema,pero los falleros nopudie- torno aJoanFuster] estaba enpleran aguantarseyFuster y suslibros na efervescencia. Además, entonno se salvaronde laquema. ces habÃa censura, y no todos los Entre aquellos fallerosdesfilaba guionesiban a misa. Obien telos unjoven de apenas 26años que tachaban, o bien te los reestrucpoco tenÃa que verconaquella ven- turabanobienindetta dela que sólo fueuntestigo tentabas decircomás. Es Manuel Terrén, todavÃa sas sin que senohoyfallero dePeu delaCreu. Él re- tara demasiado. cuerda amedias losincidentes. «Sé Perolos autores que se quemó la simulación deun sabÃan que este tema, en camlibro enlaplazay queerauna época en que estaba muy caliente el bio, caerÃa bien debatesobre PaÃs Valenciay losca- a un ayunta-
completo. En el artÃculo titulado «Reflexions
d'unninot de falla», el
escritorreconocÃaque aquella quemapública le habÃa hecho «más famosoque untorero». Él, amantede la fiesta fallera, subrayaba algo básico: «Cuando unoesvalenciano,ya sabe que las fallas forman parte de las reglas del juego,y por tanto, ha de aceptar el riesgo de verse quemado bajo apariencia de ninot si
vienealcaso». Pero Fuster nodejó pasarporalto la presencia devarias manosnegras mediáticas, polÃticas— detrás de aquelautodefe. «Mi aventuracomo ninot de falla era unamaquinación de gabinete,y por eso mismo ya fuera de la tradición estrictamente fallera». Es decir, que elpueblolo quemó deforma teledirigida.
—
això, no serem res com apoble, seriosacatalanista del món de les Falles». El filòlegDanielP.Grau, professorde laUniver- mentinacionalment parlant.Que hem I, patit,iseguim patint,una massiva hegesitat Jaume enun articlesobrela qÃRestió que aquest any ha quedat finalista del moniaiabsorció castellanes és evident. Malgrat tot,no espotnegar queestem premiEnric SoleriGodes,convocat per l'Asosiació d'Estudis Pallers, lamentales aportantuna contribució estimable a la repercusions delfet:«Tot podriaquedar culturaque ens és pròpia, a lacultura catalana. Això son paraulesde Miquel enunaanÃacdota si no hagués estat el Adlert, abans d'agafar larebequeria. Som dany que provocà a l'autor.Joan Fuster, 'jornaler' de l'escriptura,va seser margiels valencians, si bé ho mirem,una realitat natperles publicacions periòdiques dela social atÃpica isingular.Tenim unpoble, ciutat.IpodrÃem anar més lluny irecordar unapoblació majorità riament castellanitzada,culturalment parlant LaIntel·lecquearribaren aposar bombes en sa tualitat, però -emreferesc a laIntel·leccasa». Per la seua part, Juan Luis Sancho, autor dela investigació acadÃamica «Los tualitat seriosaidigna d'aquest nom- per-
1passat dissabte 9 de març, el diariLevante-EMV, Paco Cerdà ens informava que feia migsegle que Fuster vaser cremat,enforma de ninot, davant l'Ajuntament de ValÃancia. Unany després depublicar-se Nosaltres, els valenciansiEl PaÃs Valenciana.El sociòleg ivicerrector de laUniversitat de ValÃancia, Antonio ArÃno -historiador delesFalles- considera quela cremà delninot deFuster, «ens situa davant laprimera escaramussaanti-
Een
fundamentos polÃticos ysociales delanticatalanismo de laTransición (1976-1982)», considera que «es éste elinicio del antifusterianismo. Eselincio dela reacción ala modernidad enValencià , onun franquismo sociológico quereacciono con ira». A mi m'agradaria portar aaquestespà ginesdelmeu llibre És més senzillencara, digueu-liEspanya,referents a JoanFuster i la seuaopinió sobre elnostrepoble,publicat enoctubre de 1990. 1 acà comence les meuesparaules: «Aquesta és la vertadera qÃRestió. Jo nosé si serà possiblela nostra supervivÃancia com a poble diferenciat de cultura catalana.Si que dicque, si no som
tany,majorità riament, a l'à rea catalana. jQuinaha estat l'aportació Intel·lectual valenciana a lacultura castellana enels darrers vint-i-cinc anys? ¿Quina alacultura catalana? No és qÃRestió, araiacÃ, de donar noms. Qualsevollector mitjanamentatent alprocés sabrà adonar-se delque dic. El fet és que, davant del «cos doctrinal» del'obra deFuster noha aparegut resseriós, no ha sorgit noves tesis a oposar-hi. Fuster no ha tingut vertaders crÃtics dela seuaobra. Fuster, el que ha tingut davant d'ell, hanestat fusteròfobs. Ides dela fòbia és benevident que no es pot raonar. No emreferesc, naturalerrient, aaquestafloració de crÃtics recents del'obra deFuster,
nascutsalvalencianisme a partir deles tesis fusterianes sobreel paÃs. Tesisque tampoc -iconvé no oblidar-ho- no seles hainventatFuster exnovo.Fóra suficient repassar el Valencianisme polÃtic, d'Alfons Cucó per a adonar-se quela catalanitat ha estat una constantenels moviments polÃtics va-
lencianistes dedeprimers del segle XX. Quan dic fusteròfobs emreferesc ala mtjadotzena escassa delletraferitsiaprenentsd'intel·lectuals que s'han dedicat no ala crÃtica seriosa de l'obra, sinó adesqualificar l'autoria presentar-10, davant l'opiniò pública, com un enemic del poble valencià Maniobra encetada el 1963 perOmbuena iAlmela iVives amb motiu dela publicació d'EIPaÃs Valenciano irepresa, anys més tard, en arribarla Transició democrà tica, per unacolla demediocritats. Aquestes son les paraules quehe tret jo delmeu llibre. Fuster jahavia publicat Nosaltres, els valencians, feia 27 anys,Ien aquestesparaules tracte d'exposar lesrelacions entre elPaÃs Valencià iFuster.El cos doctrinaldel'obra de Fuster no ha tingut davantres seriós. Iserà posible lanostra supervivÃancia com aun poble diferenciat de culturacatalana? Això ialtres coses discutÃem fa 27 anys. à encara no sabemper on anem. Quan ens aclarirem? En tot cas, Fuster és indefugible.
La Universitat d'Alacant dedica una exposició a l'anà lisi de la repercussió històrica i social del llibre "Nosaltres els valencians"que Joan Fuster va escriure el 1962, aixà com a la figura del mateix Fuster.
Aquesta mostra arriba al MUA grà cies a la col·laboració institucional entre la Universitat d'Alacant, l'Ajuntament de Sueca i la Universitat de ValÃancia, autora de l'exposició. Manuel Palomar, el rector de la UA, inaugurarà "Nosaltres els valencians" hui dijous 21 de març a les 13h on la sala Sempere del MUA. amb la presÃancia dol vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de ValÃancia, Antonio Armo; el vicerector de Cultura, Esport i PolÃtica LingÃRÃstica de la UA, Carles Cortés; el coordinador de la Cà tedra Joan Fuster, Ferran Carbó, i el director del Servei de Cultura de la UA, Faust Ripoll. "Joan Fuster. Nosaltres, els valencians. 1962-2012' commemora l'aparició viu de documentació conservada per l'autor mateix, a més d'altres documents sobre el procés d'elaboració dol llibre i los dificultats viscudes amb la censura franquista do l'Ãapoca. L'exposició
d'aquest llibre que, a pesar de tenir ja mig segle d'existÃancia, continua sent reeditat i manté l'interÃas pel contingut. El recorregut expositiu mostra qui era Joan Fuster a través
L'exposició dóna a conÃaixer també una part significativa i poc coneguda del llegat de Fuster que es trobava en sa casa, a Sueca, la seva ciutat natal. AixÃ, el recorregut presenta materials documentals i bibliogrà fics, la seva correspondÃancia, i obres col·leccionades per l'escriptor, entre les quals hi ha pintures, escultures, gravats i dibuixos d'artistes com Manolo Gil, Joan Miró. Antoni Tà pies, Manuel Hernà ndez Mompó, Andreu Alfaro, Rafael Armengol, Artur Heras, Joan Ponç, Equipo Crònica, Equipo Realidad, Antonio Saura, Joan-Pere Viladecans, Albert Rà fols Casamada, Josep Maria Gorris, Josep Renau, Manuel Boix, Josep Pla.
En la diana de los ultras cabo, lo único que he hecho en esta vida ha sido leer y escribir, que son operaciones notoriamente apacibles y que tienen la ventaja de ser enfrentadas al
En 1978, más
de la mitad de la valenciana actual no nacido o era menor de mismo nivel: el de la persua-
población
habÃa
edad. Asà que difÃcilmente ten- sión". drá referencias directas de los "En 1978", recuerda el escriacontecimientos vividos aquel tor Jaume Pérez Montaner, "el A cony año. la inestabilidad la blaverismo actuó de forma espeflictividad propias de la transi- cialmente virulenta". Él, que también sufrió amenazas y agreción española, se sumó la denominada Batalla de Valencia, una siones, fue tres años más tarde disputa motivada por cuestiotestigo de la explosión de unsenes meramente simbólicas: el gundo artefacto en la casa de origen de la lengua de los valen- Fuster, mucho más potente y cianos, la Bandera (la Senyera destructivo, durante la madrucon o sin franja azul) y el nombre del territorio (PaÃs Valencia frente a Regne de ValÃancia). disputa que no se entabló en forosde diálogo, sino que alcanzó un altÃsimo grado de violencia enlas calles, protagonizada por grupos anticatalanistas (los llamados blaveros, defensores de la Senyera con franja azul y el secesionismo lingÃRÃstico) como elGrup d'Acció Valencianista (GAV),y grupos ultraderechistas como Fuerza Nueva. Ese año, el larguÃsimo listado de pintadas y llamadas telefónicas amenazantes, y los ataques contra personas, instituciones y organizaciones de carácter progresista y valencianista culminaron conlos atentados contrados eminentes intelectuales: Joan Fuster y ManuelSanchis Guarner, autores, respectivamente, Una
de Nosaltres els
valencians
(1968) y La llengua deis valencians (1933), dos obras clave para el valencianismo polÃtico y
cultural. La noche del 17 al 18 de octubre, la explosión de un artefacto casero situado juntoauna ventana del domicilio deFuster, en la calle de Sant Josep de Sueca, produjo "vidrios rotos, unas puertas desencajadas, unos cuantoslibros deteriorados", según describió el propio escritor enun artÃculo, enelque mostraba su perplejidad por el ataque. "No ignoroque entre mis compatriotas soy unpersonaje conflictivo. ¿Tanto? Quiero decir: ¿para merecer ese trato? Al fin y al
gada del 11 de septiembre de 1981.
"Ahora que está de moda eso del escrache... Bueno, aquello
no era escrache, era terrorismo puroy duro", afirma Pérez Montaner. El escritor recuerda su participación en un debate enel plato de Aitana (por entonces la delegación en Valencia de TVE) junto al poeta Pere Gimferrer, autor de una antologÃa bilingÃRe de Ausià s March. "Allà dije que March era unpoeta valenciano que escribÃa en catalán". Una afirmación, hoy indiscutible en el ámbito académico internacional, que le valió a Pérez Montaner un largo acoso. "Aparecieron pintadas en mi casa y recibÃa constantementellamadas telefónicas amenazantes, hasta que decidà nocoger más el teléfono", recuerda. En una de esas pintadas, junto al dibujode un cerdo se leÃa: "J. P. Montaner, traidor, venuta l'or cátala".
Sornà de Valencia. Una pintada, firmada BPC (Ballester del Centenar de la Ploma), señalaba la fachada: "Cuidado,
por
puerta 6, ¡catalanistesf".
â–º Octubre: El presidente del Consell, Josep LluÃs Albinyana, interrumpe su discurso en el DÃa del PaÃs Valencia ante
el boicot e insultos de grupos anticatalanistas y ultraderechistas. Un artefacto estalla en los lavabos de ia Plaza de Toros de Valencia durante la celebración del Aplec del PaÃs Valencia. Un paquete bomba causa desperfectos en el domicilio de Joan Fuster, en
Sueca. Ataquecon cócteles Molotov a la librerÃa Tres i Quatre un dÃa después de la celebración de los Premis Octubre. Manifestación de un millar de personas desde la puerta del Ayuntamiento hasta el Palau de la Generalitat, que intentaron asaltar el Palau y amenazaron a los polÃticos allà refugiados si no se retiraba del edificio la bandera catalanista (la Senyera de la Corona de Aragón con el escudo del Consell). â–º Noviembre: Estalla un artefacto en el cine Goya de Alcoi por la proyección de la pelÃcula La portentosa vida del Pare
Vicent, del cineasta valenciano Caries Mira. Valencia Semanal publica un reportaje sobre el entrenamiento paramilitar de miembros de Fuerza Nueva en un paraje de Xátiva. â–º Diciembre: EnvÃo de un paquete con medio kilo de pólvora prensada y metralla al domicilio del lingÃRista Manuel Sanchis Guarner.Poco después, decenas de personas boicotean en la Universidad de Valencia un cicio de conferencias sobre Vicente Blasco Ibáñez y acorralan a los ponentes Alfons Cucó, Sanchis Guarner y Jaume Pérez Montaner.
nen cargos públicos", añade sin dudar. "Aquello fue bestial, una auténtica violencia civil contra
instituciones absolutamente democráticas". "Pero lo que noperdonaré jamás", asegura el exalcalde de Valencia, "es que le dijeran a mi hijo, con sólo cuatro años de edad: a tu padre lo vamos a matar" Prácticamente, nadie fue identificado ni detenido por la policÃa por los hechos aquà descritos. ¿Consiguieron estos grupos violentos sus propósitos? "El acoso personal a mà no meafecMontaner, tó", asegura Pérez "pero suobjetivo, que era desplazar a la izquierda, especialmente a los socialistas, benefició claramente a laderecha". La periodista Rosa Solbes comparte esta opinión. "Aquello fue unaestra-
tegia perfectamente aprovecha-
da por personajes de la derecha como Abril Martorel!". Con el fantasma del catalanismo, "consiguieron restar votos a la izquierda, y, es más, fomentaron la división dentro de los partidos de izquierda",concluye Solbes. Más positivo es el balance de Pérez Casado: "pese a las amePérez
Montaner, el hijo de San-
nosespontánea, no muy organizada pero sà muy manipulable,
chis Guarner también mencionade forma espontánea la palabra escrache. "El primer escrache lo sufrió mi padre", afirma. "Además de pintadas en la fachada y enelbuzón, recibÃa constantemente cartas amenazantes, mi padre ocultaba para no asustar a mi madre". "No sólo no supimos nunca quién envió la bomba", se lamenta, "sino que se insinuó que mi padre habÃa organizado un autoatentado". "Aquello le afectó mucho,estaba abatido", recuerda. Poco después, en diciembre de 1981, Sanchis Guarner falleció a laedadde 70 años. Decaminoal cementerio, Ja comitiva fúnebre pudo contemplar unaúltima pintada dedicada: "Sanchis Guarner,perfihas caigut". El entonces alcalde de Valencia, Ricard Pérez Casado, todavÃa se in-
que
digna al recordar los hechos. "Nos insultaron hasta en su entierro. Sanchis Guarner sufrió
una violencia sin lÃmites", asegura. Los atentados aFuster y Sanchis Guarnerfueron los más relevantes en el goteo constante de intimidaciones y agresiones contra librerosy editores, maestros, cines, bares, gentes del espectáculo, escritores, periodistas, sindicatos, algunos sectores
unos jóvenes Ferran Belda, Emilia Bolinches, Miguel�ngel Villena, Javier Valenzuela, Rosa Solbes o Jaime Millas, entre otros colaboradores, practicaban el periodismo de investigación en la revista Valencia Semanal. Una pintada en la fachada alertaba:
"Cuidado, puerta 6, ¡catalanistes!", a pesar de que la revista se editaba en castellano. A finales de agosto de 1978, un paquete situado a la puerta del edificio fue retirado por un robot artifi-
ciero de la PolicÃa Nacional. El examen oficial determinó que se trataba de una falsa alarma. "Si era verdad ono", señala Rosa Solbes, "lo que está claro es que existÃa una estrategia para ame-
drentarnos".
Según Solbes, aunque coinci-
de la Iglesia... todos aquellos dÃan en medios y objetivos, haque propugnabanel diálogo so- bÃa una clara diferencia entre cial yla normalización del valen- los organizadores de las algaraciano. das. "Una cosa era la violencia En la calle Sornà de Valencia, estrictamente blavera, más ome-
formada mayoritariamente por personas mayores y mujerescomo las rebentaplenaris, que empuñaban como única armael palo dela señera con franja azul". "Pero la realmente peligrosa", añade "era la violencia dela ultraderecha, estaban perfectamente organizados, adiestrados enartes marciales, y muchos de ellos iban armados". Y si nadie se librabadela intimidación, mucho menos los polÃticos que constituyeron el Consell del PaÃs Valencia, el ente preautonómico germen dela actual Generalitat. Tanto enlas sesiones previas y en el acto de constitución del Consell en abril de 1978, como en la celebración del DÃa del PaÃs Valencia en octubre, una masa enfurecida asedió el Palau dela Generalitat, insultando especialmente alpresidente del Consell, elsocialista Josep LluÃs Albinyana.El delito: haber elegido comobandera institucional la tradicional cuatribarrada de la Corona de Aragón con el escudo real en el centro, y utilizar la denominación "PaÃs Valencia". Aunque1978 fue unannushotribuÃs, los actos violentos abarcaron las décadas de los 70 y 80 y alcanzaron a otras localidades. Por ejemplo,el 16 de octubre 1977, el estudiante Miguel Grau, miembro del Moviment Comunista del PaÃs Valencia, murió en Alicante mientras pe-
nazas y agresiones, no pudieron echarnos, nos quedamos,resistimos, y [los socialistas] volvimos a ganar las elecciones".
Algunos estudiosos compa-
los efectos de la Batalla de Valencia en el devenir politico y cultural con el que tuvo elgolpe de estado del 23-F de 1981 en España, favoreciendo concesiones y forjando una alianza de mÃnimos para evitar la vuelta ran
atrás enel proceso democrático.
El
Estatuà d'Autonomia de 1982 finalmente la señera tricolor (con franja azul,otra roja, y coronada) como bandera gaba carteles del DÃa del PaÃs oficial de la Comunidad ValenValencia a causa del impacto de ciana (nombre pactadopara eviunladrillo lanzado por un militar el de PaÃs Valenciano), y la tante de Fuerza Nueva. lengua se rige oficialmente por En 1979, el presidente del las Normes de Casteiló (aquellas Consell, Josep LluÃs Albinyana, que Sanchis Guarner contribuy el primeralcalde democrático yó a fijar). Nadie cuestiona ya públicamente que el valenciano de Valencia, Fernando MartÃnez Castellano, sufrieronsendos ata- sea una variante del catalán, ques con explosivosen susdomi- aunque, en la práctica, la Genecilios. "También se produjeron ralitat incumpla empecinadaaltercados ante la Diputación y mente las numerosas sentense hizo una quema de libros en cias judiciales que homologan la plaza", recuerda el entonces los tÃtulos universitarios defilopresidente de la entidad, el so- logÃa valenciana y catalana. cialista Manuel Girona, "y la proPero lasombra de aquella viocesión cÃvica del 9 d'Octubre de lencia asoma de vez en cuando. ese año fue muy violenta". Tan- Nohace mucho, en juliode 2011, to, que Girona y Ricard Pérez durante la presentación en la Casado, nombrado alcalde sólo Fnac dellibroNoves glories a Espanya. Anticatalanisme i identiantes, agredidos dos dÃas fueron por la multitud. "A mà me sacatat valenciana, de Vicent Flor, un ron una navaja y una pistola", grupo de ultras, como salidos hay dice Pérez Casado. "De eso del túnel del tiempo, reventaron fotografÃas, y algunos delos que elacto. En esta ocasión sà fueron participaron en los altercados identificadas por la policÃa 15 son hoy militantes del PP y tie- personas.
consagró
Joan Fuster, beneficiós i contraproduent alhora
Mig
segle després de la publicadeNosaltres, els valencians (1962), Vicent Sanchis (ValÃancia, 1961) constata en l'assaig Valencians, encara, publicat per Proa, que el llibre de Joan Fuster ha tingut efectes contraris a les intencions de l'autor perquÃa va generaranticossos. A més, com a catecisme aplicat a la prà ctica, ha fracassat en gran part, i per això amb els anys ha estat complementat o rebatut per unes altres aportacions d'intenció diversa. L'obra de Fuster, constata Sanchis, no ha cobert encara un dels seus principals propòsits polÃtics ni socials, que era el de canviar el carà cter, que qualificava de dramà tic, dela situació valencianadel seu temps. Iés difÃcil que canviï sota la doctrina fusteriana, pensa. No podem, però, parlar d'un fracà s total, adverteix l'autor, perquÃa va actuar de revulsiu de la societat valenciana, principalment la intel·lectual, que és el que pretenia. Després, perquÃa aquella reflexió encara és del tot útil. I finalment perquÃa, diu Sanchis, que es confessa fusteria impenitent, "els presumptes ideòlegs antifusterians que l'han pretÃas rebatre no han passat de ser una broma indocta, pur sainet ridÃcul". Tot i la importà ncia dels efectes negatius, "cal dir que el saldoha estat positiu". Amb aquest assaig, Vicent Sanchis, professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna,director general d'EL TEMPS i col·laborador de diversos mitjans de comunicació, va obtenir el XXXIII Premi Carles Rahola d'Assaig. L'obra de Fuster, constata Sanchis, no ha cobert encara un dels seus principals propòsits polÃtics ni socials. I a més, va desencadenar unes conseqÃRÃancies negatives que encara s'arrosseguen, detecta Sanchis. "En siga conscient o no, ho vulga o no -afirma Sanchis-, l'anticatalansime valencià existeix de la manera que s'ha produït ció
perquÃa abans hi va haver Joan Fuster. N'és una gens gloriosa conseqÃRÃancia.
Sense l'obra de Fuster, seria floklore residual, és a dir, res". El veredicte és que, "sense exagerar gaire", l'anticatalansime "ha triomfat polÃticament i, en certa manera i en certs territoris, socialment". Un fenomen nou. Fuster provocaun fenomen nou. "La febrada anticatalanista autòctona -diu Sanchis- supura amb una intensitat variable segons ha convingut als seus inductors en cada moment des dels anys setanta, plantejada de manera tan radical i massiva, és una patologia nova". Nova perquÃa la visceralitat anticatalana blasquista d'abans de la guerra era poc belligerant,inofensiva. El llibre de Fuster, i la seva continuació, El PaÃs Valenciano, publicat aquell mateix any i en castellà , va ser l'embrió, recorda Sanchis, d'un anticatalanismeamb sigles polÃtiques, per primera vegada al PaÃs Valencià . AixÃ, es pot considerar per exemple que Unió Valenciana també és un efecte de Joan Fuser i de la doctrina que segregavael llibre.
Una de les conclusions sobre els efectes negatius de les tesis de Joan Fuster és que van generar uns anticossos que han ajudat el Partit Popular a governar el PaÃs Valencià , sense oposició, com ja van ajudar, en primer lloc, la UCD, en temps d'Adolfo Suà rez. "El PP -afirma Sanchis- ha basat una part important del seu Ãaxit polÃtic en els contraefectes socials provocats pel llibre de Fuster, i ha pogut vendre un valencianisme regionalistabuit perquÃa l'han revestit d'anticatalanisme, que al PaÃs Valencià té una clientela molt à mplia". L'autor de l'assaig comprova amb impotÃancia que elprocés de castellanització i de sucursalització del paÃs s'ha accentuat més com a efecte derebot pel llibre. "L'anticatalanismeque ha generat el llibre -diu- ha ajudat indirectament el procés de castellanització". Fuster i el seu llibre van originar, afirma, una ideologia contrà ria, l'anticatalanisme, per primera vegada expressat teòricament, des de Miquel Adlert i Vicente Ramos Pérez o Simón Santonja, fins a Juan GarcÃa Sentandreu, un dels darrers teòrics de l'anticatalanisme més totalitari.
"Com que Fuster -diu- segrega el cos ideològic contrari a les seves tesis, aquest cos ideològic es transforma en una justificació del procés de castellanització. Fuster emet a contracor un antifusterianisme i aquest antifusterianisme és també un cos doctrinal que permet continuar, això sÃ, d'una altra manera, el procés de castellanització i amb una ideologia al darrere que no és tan descarnada com respanyolisme pur. Dóna armes al PP per a farcir la seva ideologia d'un valencianismeque és fals". Els qui estan amarats d'aquest cos doctrinal s'expressen aixÃ. recorda Sanchis: "Jo sóc valencià , però no sóc catalanista, sóc bilingÃRe i parle castellà i sóc més valencià que ningú perquÃa estic contra els catalans".
tat, no ha deixat una mica de banda la carta populista de l'anlicatalanisme. "SÃ", respon Sanchis, "el PP, que ha tret
oxigen als partits anticatalanistes
estrictes, només reactiva l'anticatalanisme com a cortina de fum per tapar altres problemes o quan creu que hi ha perill que aquestes opcions que es deien Unió Valenciana i Coalició Valenciana prenguen volada electoral, però ara com ara no és el cas. Per això
fa l'efecte que està més mitigat. El fet és que el PP el tornarà a utilitzar, a fer reviscolar, quan li convinga.El dosificarà a consciÃancia." 1 sense Fuster, el procés de castellanització hauria continuat tan ferm?, cal preguntar. Les respostes són hipotÃatiques. Un "vés a saber". N'hi ha dues.
"Potser sense Fuster -diu Sanchis- el de castellanització hauria avançat pur, hauria estat més bÃastia, és a dir, d'un espanyolisme sense complexos ni coartades regionalistes foklòriques. O podria haver passat una altra cosa, que s'hagués generat un valencianisme no tan declaradamentcatalanista i això sà que no sabem quins efectes hauria tingut. Un valencianisme més diferent, procés