Joan Fuster: 50 anys de "Nosaltres els valencians" (1962-2012)

Subdirecció General de Política Lingüística

Joan Fuster: 50 anys de Nosaltres els valencians (1962-2012)

Informació seleccionada de la base de dades SIESDATA Des del 18-11-2011 fins al 25-04-2013

----

18.11.2011

L'INFORMATIU.COM 2012, any de Joan Fuster S.MORENO

1

02.01.2012

LLIBERTAT.CAT 2012: 50é aniversaride "Nosaltresels valencians" de Joan Fuster

3

05.01.2012

L'INFORMATIU.COM Any cinquanta després de 'Nosaltres els valencians' CARLESFENOLLOSA

4

13.01.2012

LEVANTE Joan Fuster: El polèmic PER ANTONI GÓMEZ

despertar del poble valencià

8

07.02.2012 EL TEMPS

Viatge pel paísde Joan Fuster

Núria Cadenes

9

08.02.2012

LEVANTE El valencianisme se sotmet a examen teòric P.Cerdà

11

--- - ---

14.02.2012

LEVANTE La Universitat debat els 50 anys de "Nosaltres els valencians"

12

de "Nosaltres, els valencians"

13

Eva Melero LLIBERTAT.CAT La Universitat de València commemora el50è aniversari

15.02.2012

NOUDISE Celebració dels 50 anys de 'Nosaltres, els valencians'

14

16.02.2012

VILAWEB EL PUNT DIGITAL valencians1962-2012'

S'inaugura l'exposició 'Nosaltres, els

15

17.02.2012

EL PAÍSCOMUNIDAD VALENCIANA

"Nosaltres"...mig segle després

FEDERICO SIMÓN

LAS PROVINCIAS La Universitat commemora el 50 aniversaride l'obra capital de Joan Fuster

17 18

19.02.2012

LEVANTE Els escriptors festegen els 50 anys de "Nosaltres, els valencians" Eva Melero

19

20.02.2012

ABCCOMUNIDAD VALENCIANA Fuster, rememorat

20

NOSALTRES,ELS VALENCIANS

21

OBDULIO JOVANÍ

LEVANTE

Salvador Vendrell

29.02.2012

NOUDISE Joan Fuster fa cinquanta anys

22

02.03.2012

AVUI.ELPUNT El Micalet celebraamb una marató lectorael 50 aniversari de "Nosaltres els valencians"

23

LEVANTE Marató lectora de "Nosaltres, els valencians"

24

--- --

03.03.2012

25

LA Josep VANGUARDIA Fuster il'autonomia valenciana VicentBoira LAS PROVINCIAS La col·lecció de Joan Fuster RAFA MARI

26 27

LEVANTE Huit hores amb JoanFuster

07.03.2012

EL PUNT (PRESÈNCIA) "Nosaltres, els valencians", 50 anys MARTÍ CRESPO

28

08.03.2012

NOUDISE De la campanya antiFuster del 1963 VICENT ALVAREZ

29

13.03.2012

EL TEMPS Joan Fuster: 50 aniversari

30

Núria Cadenes

24.03.2012

COSTERA, VALL D'ALBAIDA La Universitat trasllada a Ontinyent la LEVANTE magna exposició dedicada a Fuster

47

28.03.2012 LEVANTE

a

L'exposició "Nosaltres els valencians" viatjarà Castelló;

Barcelona; Sueca iOntinyent

48

02.04.2012

COMARCÀLIA.INFO Ontinyent obri l'exposició dedicada destacant la vigència del discurs

seu

a JoanFuster

49

10.04.2012

LEVANTE 50 ANYS DE "NOSALTRES, ELS VALENCIANS" Vicent Àlvarez

50

11.04.2012

ARA.CAT 50 anys d'un clàssic imperible JOAN GARI

51

----- -

15.04.2012

LEVANTE Fa cinquanta anys Josep

52

Piera

16.04.2012

LEVANTE Esquerra Unida demana commemorar el 50 aniversari del'obra "Nosaltres els valencians"

53

17.04.2012

AVUI.ELPUNT La Plataforma de defensa dela Llengua homenatja Joan Fuster

54

18.04.2012

EL TEMPS LES JORNADES VALENCIANES DE BARCELONA SERANFUSTERIANES

55

20.04.2012

LLIBERTAT.CAT L'independentisme valencià s'uneix per homenatjar Joan Fuster

56

23.04.2012

COMARCÀLIA.INFO Ontinyent celebrarà elDia delllibre amb

continuada de 'Nosaltres els valencians' de Joan Fuster

una lectura

57

24.04.2012

AVUI.ELPUNT València celebra Sant Jordi ambuna festa d'escriptors dedicada a Fuster i"enllaçada pel català"

58

EL TEMPS El PaísValencià, a tres bandes

59

EL TEMPS Nosaltres

63

Núria Cadenes

Alfons Llorenç

25.04.2012

LEVANTE Acció Culturals'envolta d'estudiants per a la manifestació del 25 d'abril

64

VILAWEB EL PUNT DIGITAL La diada del Vint-i-cinc d'abril més fusteriana

65

P.CERDA

---- -- -

26.04.2012

EL PAÍSCOMUNIDAD VALENCIANA Els valencians es miren en un llibre iniciàtic

Xavier Aliaga EL PAÍSCOMUNIDAD VALENCIANA El paíscoma problema Francesc Calafat EL PAÍSCOMUNIDAD VALENCIANA Josep Maria Castellet, crític,editor, i president vigència"

del Grup 62: "Nosaltres els valencians" esun llibre d'una plena

Francesc Viadel EL PAÍSCOMUNIDAD VALENCIANA Nosaltres, 25 anys Joan F.Mira EL PAÍSCOMUNIDAD VALENCIANA Cinquanta anys després Enric Sòria EL PAÍSCOMUNIDAD VALENCIANA "Nosaltres?"

Albert GarcíaiHernandez

66 68 69 70 71 72

27.04.2012

LLIBERTAT.CAT L'auditori de l'Octubre es queda petit en l'arrencada de "Nosaltres els fusterians"

73

02.05.2012

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA (EN LÍNIA) 50 anys de "Nosaltres els valencians" Toni Mollà LA VANGUARDIA 'Nosaltres els fusterians' SALVADORENGUIX VILAWEB EL PUNT DIGITAL JoanFuster, elsinicisde l'assagista

74 75 76

03.05.2012

ARA.CAT Joan Fuster

77

08.05.2012

LAS PROVINCIAS Acció Cultural reivindica JoanFuster LEVANTE Joan Fuster per a tot un any

VILAWEB EL PUNT DIGITAL ACPV reivindica el "compromíscívic"de any Fuster ambun d'activitats culturals

78 79 80

------

12.05.2012

LEVANTE La coma

81

Manel Rodríguez-Castelló

14.05.2012

LLIBERTAT.CAT "Nosaltres els fusterians" inicia una ruta pel PaísValencià

82

15.05.2012

MENORCA.INFO JoanFuster, paradigma de l'intel·lectual

83

16.05.2012

EL PUNT (PRESÈNCIA) La sortida de "Nosaltres, els valencians" MartíCrespo

85

18.05.2012

AVUI.ELPUNT Nosaltres, cinquanta anys

86

21.05.2012

deFuster

88

EL PERIODIC.COM Sueca oferix una programació cultural especial pel 50 aniversaride Nosaltres, els valencians

89

LEVANTE

Pop, rock iaforismes

V.Ruiz Sancho

23.05.2012

30.05.2012

EL PERIODIC.COM Vila-Real fa un homenatge a Joan Fuster per a anys commemorar els 50 de 'Nosaltres els valencians'

90

LEVANTE AmbFuster a la barberia

91

Vicent Àlvarez

06.06.2012

ARA.CAT De Fuster a Garí:imatge d'un país FERRAN SÀEZ MATEU

92

07.06.2012

EL PAÍS(EN LÍNIA) Una singularitat amarga, Joan Fuster.Ferran Archilés ADOLF BELTRAN

93

----- -

-

13.06.2012

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA (EN LÍNIA) 50 anys després deFuster

94

15.06.2012

LEVANTE Pel camídeFuster POR ANTONI GÓMEZ

96

20.06.2012

LEVANTE El Consell Valencià de Cultura organitza una taularedona sobre la figura de Joan Fuster

97

21.06.2012

ARA.CAT [Fuster] Un paíssense política?

ANTONIFURIO

98

22.06.2012

LAS PROVINCIAS Taularedona en homenatge a Joan Fuster

99

LEVANTE L'error deFuster en l'autòpsia delnacionalisme

100

PACO CERDÀ

26.06.2012

LEVANTE "L'Espill" reuneix 21autors per analitzarl'obrade Fuster enun número especial

101

28.06.2012

EL PAÍS(EN LÍNIA) La desconstrucció de Fuster FRANCESC CALAFAT

102

29.06.2012

EL MUNDO VALENCIA Darrere les petjades de Joan Fuster Bel Carrasco

104

12.07.2012

ARA.CAT Joan Fuster contra elsilenci negre VÍCTORLABRADO

105

13.07.2012

EL PUNT (PRESÈNCIA)

Any Joan Fuster

106

-----

15.07.2012

LEVANTE Una singularitat amarga JOSEP PIERA

107

13.08.2012

ARA.CAT Fuster, 'L'Espill', 'L'Avenç' ANTONI VIVES

108

14.10.2012

LEVANTE Un museu per donar vida a la Casa Fuster CARLOS ALÓS

109

18.10.2012

LA VANGUARDIA L'IEC celebra els 50 anys de "Nosaltres els Valencians"

110

19.11.2012

Comença la Setmana Cultural delsPremis Miquelet amb homenatges Fuster

LEVANTE

a

111

30.11.2012

AVUI.ELPUNT La setmana del Micalet

112

17.12.2012

LA VANGUARDIA Aniversaride Joan Fuster

114

19.12.2012

ARA.CAT La gestació il'impacte de 'Nosaltres els valencians' SÍLVIA MARIMON

115

24.12.2012

LAS PROVINCIAS Sueca revitalitzala figura de Joan Fuster amb un intens programa

116

25.12.2012

EL TEMPS Barcelona acull l'exposició "Joan Fuster.Nosaltres, elvalencians.

1962-2012"

117

----

24.01.2013 LEVANTE Josep

Rellegir Fuster

RamónLluch

118

08.02.2013

LEVANTE Acte de fe fusterià ALFRED MONDRIA

119

13.02.2013

LA VANGUARDIA JoanFuster :Entre MorellaiElx AnnaM. Gil

120

09.03.2013 LEVANTE

Mig segle dela "cremà" deFuster

Paco Cerdà

121

11.03.2013

LEVANTE Fuster,indefugible Francesc de P.Burguera

122

21.03.2013

AVUI.ELPUNT El MUA inaugura l'exposició "Joan Fuster.Nosaltresels Valencians" AUSIÀS

BERMELL

123

15.04.2013

EL PAÍSCOMUNIDAD VALENCIANA En la diana dels ultres ESPERANÇA

COSTA

124

25.04.2013

EL TEMPS Joan Fuster, beneficiós icontraproduent alhora LluísBonada

126

L'estudiant de filologia catalana Àngel Cano parlava fa uns diesal seu bloc de la Santíssima Trinitat, que estaria conformada per Estellés, Valor... i Joan Fuster.

"QuÃa hiha de Joan Fuster? QuÃa hiha de l'home que ens posà un espillperquÃa ens mirà rem, nosaltres, els valencians? QuÃa hiha del millor assagista del nostre país i -sense à nim d'exagerar-possiblement dels millors d'Europa? QuÃa hiha del mestre dels aforismes?", escrivia.

Iaixí se li va ocórrer proposar unhomenatge a la xarxa -lluny del boato que ofereixenels recordatoris vinenthauria complit 90 anys. Però encara hi ha més: en declaracions a l'lnformatiu, Cano recorda que en 2012 se celebrarà el 50Ãa aniversari de l'obra més coneguda de Joan Fuster, Nosaltres, els valencians, ique també farà 20 anys de la mort de l'escriptor iassagista.

Segons explica,la idea de l'homenatge li sobrevingué durant una conversa amb el professor Isidre Crespo, tot un estudiós de l'obra de Fuster. Ambdós coincidiren en la necessitat de celebrar el 50Ãa aniversari d'una obra "clau" per a " la societat valenciana. Aleshores, vaig pensar en els massius homenatges que se'ls hafet aquest any, mitjançant les xarxes socials iblocs, al mateix Estellés, a Enric Valor, a Manuel Sanchis Guarner o,fa uns dies, a la Monserrat Roig. I, per quÃa nofer-ne un,per molt humil que siga, amb Fuster deprotagonista? El sueca té un ampli ventall d'aforismes, d'articles id'assajos d'on hom pot extraure unafrase iescriure-la dià riament, setmanalment o mensualment en qualsevolde la xarxa social que utilitze", explica a este diari.

Per això, Àngel Cano proposa que els blocaires iusuaris de les xarxes socials valencianoDarlants Dubliauen Deriòdicament. al llars de 2012. frases, extractes o

aforismes de Joan Fuster. "Ara bé, estaria molt bé també que el dia que va morir (21 de juny) iel que va nà L·er (23 de novembre), els blocaires d'arreu del País Valencià , itambé de Catalunya, de les Illes Balears ide qualsevol indret del món, li dedicaren un text, vídeo, poema o cançó d'homenatge",afegeix. Entre els que ja s'han sumat a la iniciativa,explica, estan el propi Isidre Crespo, el col·laborador de l'lnformatiu AntoniRubio iel crític literari Joan Josep Isern. Els recordatoris s'arredonirienamb la possibilitat de dur a terme xerrades a diferents instituts,amb l'objectiu de familiaritzar la gent jove ambl'obra de l'escriptor sueca. ICano remata: "La idea és arribar com més lluny millor, sense condicions, que entre tots puguemfer-li un homenatge humil a un dels nostres pares. Res serà suficient per tornar-li tot el que li deguem. Però cal seguir lluitant per situar-lo al lloc on es mereix".

2012: 50Ãa aniversari de "Nosaltres els valencians" de Joan Fuster Llibertat.cat difondrà durant tot aquest any el pensament de l'escriptor de Sueca iel de la seva obra Aquest any que avui comencem no és un any qualsevol pels Països Catalans.

Enguany en farà 50 de la primera edició del llibre Nosaltres els valencians [pdf llibre sencer] de Joan Fuster (Sueca,

1922-1992).

La commemoració d'aquest aniversari pot ser un bon moment per posar de nou sobre la taula i en l'agenda política el debat sobre quÃa són i com han de ser els Països Catalans. Un debat que fou abandonat un cop aprovada la Constitució, els estatuts i la LOAPA. Només l'Esquerra Independentista ha mantingut viva la flama de la nació que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Iés que resten en la llunyania aquelles enceses jornades de debat sobre els Països Catalans. Ens referim al primer Encontre de CiÃancies Humanes i Socials celebrat a Perpinyà el maig del 1976 i les Jornades de Debat sobre

els Països Catalans celebrades a Barcelona l'octubre del mateix any. No cal dir que en aquestes jornades el llibre Nosaltres els Valencians va jugar un per cabdal en aquells debats.

50 anys després, on tot comença a trontollar de nou i es qÃRestiona la monarquia, la constititució espanyola i l'Estat de les autonomies i fins i tot es qÃRestiona la pau de l'anomenada Batalla de ValÃancia, és un bon moment per difondre aquest llibre, per fer-ne una nova lectura. Com deia Fuster en uns dels seus aforismes [vídeo], "Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir". És per això que Llibertat.cat, coincidint amb el 50Ãa aniversari de la primera edició de Nosaltres els valencians, pren el compromís durant aquest any de difondre el pensament de Joan Fuster i especialment el d'aquest llibre. En aquest sentit, durant aquest any farem diverses propostes en aquesta línia, ja sigui a través del portal, les xarxes socials i algun acte públic que anirem concretant en les properes setmanes. També ens sumarem a les propostes -i les difondrem- que segur que es faran arreu del país per commemorar aquest aniversari.

Cal remarcar que durant aquest mig segle el llibre ha tingut una trentena d'edicions conegudes en català i tres en castellà . El ressò popular, i també entre historiadors, sociòlegs, economistes i polítics ha estat enorme.

Enguany es compleix el cinquanta aniversari de l'esclat d'una obra que, per una banda, confirmà el monstre d'assagista que era Joan Fuster, mentre que per l'altra la política, és clar caigué com una bomba nuclear. Per bé que publicat a Barcelona, l'artefacte esclatà ací, al País Valencià , i les conseqÃRÃancies encara se senten al carrer. Però quins de nosaltres hem llegit 'Nosaltres els valencians'?

QuÃa proposen les seves pà gines? No serà que les hem cremat o adulat abans de llegir?

La Història ho ha dictaminat greument: ningú recordarà Nmaltres els valencians per ser un assaig desimbolt ipotent amb una prosa suau iconcisa.

No. El llibre més famós de Joan Fuster serà recordat inevitablement pel seu

contingut polític. Però quin? Tothomha escoltat des d'acusacions d'haver comÃas cada un dels set pecats capitals, fins a adulacions desmesurades al nou pare de la Pà tria -així, amb majúscula-, passant, és clar, per tots els matisos de les terceres vies iel pitjor de tots: la indiferÃancia més absoluta que guanya terreny. Ara bé, quines són les paraules que han provocat tanta passió? QuÃa hi havia escrit en aquell llibre publicat ara fa cinquanta anys?

"Pocs valencians hi deu haver -valencians amb un mínim de consciÃancia d'ésser-ho- que no s'ho hagen plantejat alguna vegada: quÃa som, iper quÃa som com som". Joan Fuster, amable veí de Sueca, es va fer reiteradament una pregunta: quÃa som els valencians? D'aquest interrogant derivaren tots els altres, com també les innumerables respostes, parcials o no, iun còctel dividit en fets, indecisionsiproblemes, la bíblia per a uns iel pitjor pamflet per a altres: Nosaltres els valencians.

Stop. Abans de desentranyar els misteris del microcosmos fusteria, cal aclarir una

com era el Fals valencià de 1902. La visió ens ÃResemboirara el camí, perquÃa cada obra és filla d'un temps, iaquesta més que cap altra. Quan s'edità Nosaltres els valencians,el País Valencià no era. Així de senzill. Tres discretes províncies enmig del succesiu mar de províncies d'una dictadura espanyolista en plena forma, sense cap institució comuna des de la desaparició del Regnede ValÃancia a mans castellanes. No res políticament ni culturalment, més enllà de quatre nuclis de lletraferits que utilitzaven una llengua encara sense unmodel assentat igeneral. Un desert administratiu iun país subterrani amb una població encara majorità riament catalanoparlant, rural 0 no, que veia vindré atònita la nova onada migratòria itecnològica que s'expressava en laLengua delImperio.

Fuster llançà la bomba. qÃRestió:

Fets, indecisions,problemes, dÃaiem. Iés que l'escriptor de Sueca sabia el que volia dir icom dir-ho.Nosaltres els valencians és una repassada autocrítica de la història valenciana des del cabreig intel·lectual de veure un país informe, terriblement indecís ia la deriva políticament. CarÃancies? Moltes. Encerts? Molts.

Els fets. El Regne de ValÃancia fou, des de la seva creació al voltant de la capital, un ens dual. Ni carn ni peix, com citen habitualment. La sentÃancia va fer fortuna. Per a Fuster, el País Valencià , dividit lingÃRísticament en dues meitats, no era ni una cosa nil'altra, ni català del tot ni castellà del tot, fruit d'aquest dualisme "insoluble" basat en la llengua. Un dualisme amb més pes català , això sí, perquÃa encara al 1962 "el predomini català " seguia "incòlume". Ara la història és una altra. Ni carn ni peix, doncs, el que equival a haver de decidir "0 carn 0 peix". Fuster ho tenia clar: "Dir-nos 'valencians',en definitiva, és la nostra manera de dir-nos 'catalans'.Ni la sostinguda intrusió castellanoaragonesa,ni l'hibridisme Ãatnic, no hanpogut desfigurar aquesta primera autenticitat'.

Un país indecís. Els valencians no decidim mentre la castellanització avança, sense dubtes ni entrebancs, ja siga pacíficament 0 "porjusto derecho de conquista". El perill no és altre que la dissolució com a poble il'enemic, V'Estat Jacobí", contempla l'espectacle amb un somriure. "Ara es tractarà de desfigurar-nos", avisava Fuster, "d'una banda s'accentuarà la dicotomia interna a base d'afegir noves terres castellanes (...) de l'altra, hom mirarà d'incloureel País Valencià en alguna organització 'regional' on també formaven territoris aliens a la seva contextura nacional". Ara, amb una Comunidad Valencianaamb les tres províncies en marcha triunfal, ho veiem una mica lluny, però aleshores, ni laintegritat bà sica del territori valencià estava assegurada.A la castellanització encara reversible -i ara, quÃa en diríem?- s'afegia un altre mal endÃamic: la dispersió iel particularisme. Des de la nit dels temps, els territoris de llengua catalanahansofert un procés gradual d'allunyament, de "localisme" ,una certa unitat perduda que els mena a la desaparició. Grans problemes grans... Solucions, segons Fuster? Ni el sucursalisme ni les mitges tintes: "Si el País Valencià posem-nos en laperspectiva més localista - vol salvaguardar la seva personalitatha d'ésser preservant-sefidel a la seva catalanitat bà sica. Et tout le reste est littérature". Més clar, aigua.

No era tan fà cil, evidentment. Hi havia els problemes. Fuster els encara. En primer lloc la política: total'efervescÃancia revolucionà ria del XLX, inclòs un anticentralisme gens clar, que Fuster li adjudica sense dubtar, fou inútil grà cies al

contra l'Estat de qui eren enemics sinó que es barallaren entre ells. Una política infecunda, doncs. Ino només això, baralles estÃarils en un país agrícola sense una classe dirigent responsable, una absÃancia de burgesia "com Déu íKarlMarx manen" que arribava fins el mateix 1962. Aquest ha estat un punt polÃamic de la visió fusteriana. "Hui, tothom que arriba a recollir un grapat considerable de duros,pensa de seguida a esmerçar-los comprant un hort. Són diners que escapen a una ben necessà ria inversió industrial". Segur? Hui en dia sembla clar que la visió agrarista de Fuster no era del tot correcta. D'indústria, n'hi havia. I de burgesia? No ho sé, però és que si hi haguerahagut una forta burgesia haguera sigut de sobte radicalment valencianista? Ho dubte.

La imatge que ens torna l'espill fa mal, perquÃa hi veiem, també, el complex d'inferioritat de nosaltres, els valencians,unit estretament al nostre provincianisme, una realitat incòmoda. La crítica, vigent encara hui, resulta incomprable: "Com més 'provincià ' és un valencià , més engallat irupestre és el seu localisme. Els castellanitzats de ValÃancia són, precisament, els defensors més entusiastes de l'idioma valenciano,de la literatura valenciana...". Fuster en estat pur. Afirmacions com aquesta li costarien vidres trencats. I no és l'últim dels problemes que veu.La qÃRestió de noms, difícil en un país que fou creat a partir del nom de la capital, iel cas d'Alacant, amb un particularisme delicat imés encara en una Ãapoca sense institucions comunes, centren també l'atenció de

l'escriptor de Sueca.

El panorama,per a Fuster, és desolador, però malgrat tot cal decidir. Ell aposta fort. La seva critica és demolidora, però sense crítica, no ho oblidem, no hi ha millora possible. Les culpes d'unpaís sense política ni burgesia, amb els proletaris a remolc, un valencianisme de preguerra descartat per poc reeixit iun Estat eternament en contra, se les durà qui, segons ell, podia haver capgirat la situació: la Renaixença. "La Renaixença ha estat socialment unfracà s", diria, perquÃa amb unes circumstà ncies "propícies" des de feia temps, "ens hanfallat els homes". Els polítics, aquells que hauriend'haver fet, segons ell, el pas del regionalisme al nacionalisme, aquells que haurien hagut de polititzar el moviment. Massa simple?

Probablement sí, però el paper ja no li donava per a més.

Fuster penjà la ploma, ja havia dit tot el que havia de dir: "i" 'no en dic pus', com escrivia el clà ssic: perquÃa aquest no és un llibre de solucions, ni tan sols de consells, niunprograma...". Potser, sense voler-ho, ho era tot alhora. Qui sap.

jo no puc acabar sense fer dues consideracions. La primera per als seus justos I però inflamats detractors, aquells que diuen quela proposta tan radical de Fuster provocà una resposta en consonà ncia, aquells que idealitzen el valencianisme dels anys trenta. Ingenuïtat, al meu parer. QuÃa haguera passat sense propostes com la de Fuster? No res, probablement. L'Estat hauria estat el mateix,iel ratpenatisme innocu també, sols que no hi hauria alternativa enfront. La segonaper als seus aduladors incondicionals.Nosaltres els valencians, és, pense, l'obra que marcà bona part del segle passat del valencianisme,però al 2012 no pot ser el full de ruta que no ha estat mai. Fou el producte d'un moment determinat en la història del País Valencià , un moment de travessia en el desert que demanava un revulsiu a crits. Amb el temps hi ha hagut critiques més 0 menys encertades,ireflexions valuoses,com la sonadaBe impura natione 0 Stibre la nació dels valencians . Del debat entre totes hem d'extraureles conclusions, sense cremar abans de llegir. El famós "saldofinal", cinquanta anys després, amb una situació totalment diferent a la de llavors, ha de ser la suma de veus. Massa simple també?

■Qui som els valencians? Cap a on anem, d'on venim? En la societat occidental postmoderna, globalitzada, immersa enuna crisi econòmica, política idevalors senseprecedents, quina és laidentitat dels valencians, si és que entenim alguna?Aquestes són les preguntes que ens hauríem de fer a hores d'ara per arespondre alsmateixos interrogants que ara fa cinquanta anys esvaplantejar JoanFus-

la seva vessant intel·lectual a ladepensador polític ocívic. El Fuster polític, el fundadorde la «consciÃancia nacional dels valencians», ter (Sueca, 1922-1992) —enguany es comaquell que reclamava als intel·lectuals catalans pleixentambé vint anys dela seva mort— per més «consciÃancia unità ria» entre valencians, a escriure undelsllibres més polÃamics, si més catalansimallorquins,ha enfosquit imarginat, no elmés controvertit iUoat alhora, delahis- com ha escrit Vicent Alonso, l'humanista, toriografia valenciana contemporà nia. Evi- l'historiador de laliteratura,elpoeta, el crític dentment, aquesta societat no és lamateixa literari, l'historiador social delallengua.

Així, doncs, per quinaraó fou tanpolÃamic? que aquella d'inici dels anys seixanta del segle passat, han canviat significativament les Per quÃa la tesi deNosaltres els valencians va condicions socials,culturals, polítiques ieco- convertir l'autor envíctima propiciatòria dels sectors més ultres de la dreta valenciana? nòmiques, no caldir-ho.

L'any enquÃa esvapublicarNosaltres els va- Una animadversió que es va materialitzar en lencians —també vaneixir a lallum ElPaís Va- dos atemptatsambexplosius,elprimer el1978 lencianoi QÃRestió de noms— hi vahaver vagues i ei segon el 1981, sense danys personals, illuites obreres a Astúries iCatalunya ia Mu- però amb greus destrosses de l'habitatge del'esnic va tindré lloc el «contubemi» anrifranquista, criptor idela sevabiblioteca.Lesidees de Joan on va participar, entre altres, el periodista Vi- Fuster apel·lant a sentiments irracionals centVentura.El món va patir la crisidels místambé han sigut manipulades pels beneficis sils entre els Estats Units, la Unió SoviÃatica i electorals que ladreta valencianaha obtingut Cuba.Cinquanta anys després hancanviatmolt tradicionalment del'anticatalanisme. les coses, és clar. Ha caigut eicomunisme ila Dos anys abans de la publicació del llibre, política deblocs, !asocietat europeaimundial un article de rÃaplica a VicensiVives enla reés ben diferent, és l'Ãapoca de la dictadura vista Serra d'Or, on reivindicavalacatalanitat dels mercats financers, delamediocritat dels delPaís Valencià ila denominació de Països Capolítics, dela societat del consum i delain- talans, va mourela controvÃarsia. D'una banformació. da, els joves quedonavensuport ales seves teEls valencians, alsid'una comunitat autòsis, entre ellsEBseu Climent, Lluís V. Aracil, noma, s'hanÃRbicat majorità riament enelsmarLluís Alpera, JoanFrancescMira; d'altra, els ges amables de l'hiperconformismeidentita- quereivindicaven —els membres del grup Tori,si de cas,amb tous sentiments folklòrics, es- rre, amb Xavier Casp iMiquel Adlert— el «fet portius o festius. Quin sentit tenen,doncs, les diferencial valencià », tot iacceptar launitatde reflexions assagísÃRques deFuster enNosaltres lallengua. L'opció que va triar, ladereinvidiels valencians"! Encara en els nostres dies, car unaconsciÃancia catalana unità ria, oferiaper aquells interrogantscontinuen generant per- primera vegada una visió del fet nacional plexitat iincertesa si reflexionem sobre la moderna, contundent, seductora,davantlesinidentitat dels valencians. nòcues temptativesdel valencianisme tradiEl dia de Sant fordi del1962, elseditorsRa- cional, amb tendÃancia alcasolanisme. Va ser monBastardes iMax Cahner, presentaven el primer que,amb unestil d'assagista rigorós Nosaltres els valencians, la primera obra d'u- ipersuasiu, esva atrevir aposar eldit enla fenaeditorial, Edicions 62, creada amblaintenció rida,marcant elpas dela«prehistòria alahisdetrencar amb elcarà cter conservador quela tòria», segons Ernest Lluch, oun «abans iun censura franquista havia imposat a lacultura després» en la història dels valencians, en catalanaide canalitzar, a través delsllibres, les paraules de Jaume Pérez Montaner.

Per descomptat,lahistoriografia posterior inquietuds nacionalistes més renovadores.

Max Cahner,a quicorrespon el títol del llibre, ilarealitat política ha passat compte.d'algunes va a li demanar Fuster una obra de reflexió de les seves propostes essencials: la tesi agrarista, lainexistent burgesia valenciana motor idenÃRtà ria sobre elPaís Valencià enla línia de Notícia de Catalunya, del'historiador Jaume delnacionalisme,l'exclusió dels valenciansde VicensiVives, que hauriad'haver portat per paria castellana,laimpossibilitat dels Països Catítol Nosaltres elscatalans. talans... Tanmateix, va ser un revulsiu tan Passats els anys, aquell encà rrec es con- gran que la sevainfluÃancia ha estat sempreinvertiria enelllibre més venutdel'obra fuste- tel·lectualment activa alauniversitatielmón riana, amb més de cent mil exemplarspubli- de lacultura. Al capdavall, va aconseguir allò cats endiferents edicions, segons confessió de que pretenia:despertar una societat en perl'autor, ifins itot traduït al castellà . Parado- pÃatua somnolÃancia digestiva, com escriu en xalment, el llibre de més Ãaxit va ser també ei una carta a Josep Pla. Els dogmesiels catecausantd'un pertorbador reduccionisme de cismes polítics vanarribar després. —

—

Per a commemorar els cinquanta anys de la publicació del fusteria 'El Pafs Valenciano', l'editorial 3i4 presenta un llibre singular: amb text de Joan Garf i fotografies de Joan Antoni Vicent, 'Viatge pel meu pafs' és tot un homenatge al pensador de Sueca. I cerca mecenatge.

El

2012 és un any fusteria pertot arreu. No ha estat proclamat oficialment, però Joan Fuster hi va essent, a mesura que passen els dies i tal com estableix e! famós aforisme grec, mesura de totes les coses.

Se celebren els 90 anys que fa que va néixer, es commemoren els 20 dela seva mort i els 50 de la publicació de dues obres cabdals en la seva bibliografia: Nosaltres, els valencians, que va inaugurar el catà leg d'Edicions 62, iElPaís Valenciano, que vapublicar Destino.

Per aquest darrer llibre, precisament, Joan Fuster va patir una forta campanya

d'atacs i desqualificacions.Fins que va ser cremat en efígie fallera.No pas pel llibre, exactament, sinó per la rà bia que aquell títol feia al directord'aleshores del diari Las Provincias, José Ombuena, un home amb un alt concepte d'ell mateix que considerava que aquell encà rrec, aquell llibre de viatge i de presentació, l'haviad'haver escrit.... José Ombuena.

Per sort per a la literatura iper al país en general,però, va ser Joan Fuster que va completar el recorregut. I ara, des d'Edicions 3i4, han decidit de retre-li homenatge. Al pensador de Sueca, òbviament, però també al llibremateix. És

des d'aquesta voluntat que neix Viatge pelmeu país.

Seran 400 pà gines, 130 fotografies, 8 itineraris pel País Valencià . Els mateixos que va triar Fuster, segons la seva voluntat ipreferÃancies. "És literatura de viatges molt singular, la que va escriure Fuster", ens explica Eliseu T. Climent, des de 3i4: "No va fer una guia normal i corrent." Tampoc el joc demiralls que se li ofereix ara, com a homenatge i suma de reflexió iexercici visual i literari, no serà un llibre normal icorrent.

Viatge pel meu país, que ja encara la recta final de producció, s'ha plantejat des d'un triple vessant, relata Climent: d'una banda, el text principal, obra de Joan Gari; d'una altra, el relat fotogrà fic que ofereix Joan Antoni Vicent; i, finalment, citacions fusterianes que tant poden acompanyarimatges com text. "El dià leg entre el viatge del 1962 il'actual és constant", rebla l'editor.

Joan Gari en corroboralavisió: "M'ho he plantejat com un joc, com un acarament que ens permet de contrastar com teníem el país el 1962 icom és ara."Però més que això, ha fet, també: no es tracta

Les aportacions

â– 10

euros

1 fotografia del llibre a escollir en alta resolució + presÃancia a la llista d'agraïments.

â– 20 euros 3 fotografies del llibre a escollir en alta resolució + presÃancia a la llista d'agraïments. â– 30 euros 3 fotografies del llibre a escollir en alta resolució + obsequi d'un exemplar de Set llibres de versos, de Joan Fuster + presÃancia a la

llista d'agraïments. ■40

euros

1 llibre (enviament inclòs) signat pels autors + presÃancia a la llista d'agraïments.

pas d'un llibre amb voluntat acadÃamica, sinó literà ria, i és des d'aquestapremissa que Gari ha mamprÃas els vuititineraris.

Amb Fuster sempre present però deixant també emergir els propis solcs de la memòria: "Es també un viatge emocional, aquest, amb la idea de contar el país des de les meves vivÃancies. Es pot dir que he empeltat els diferents estats de la memòria amb el temps de Joan Fuster." I ha visitat espais que el sueca citava però que no va voler recórrer: "Ell era de naturalesa sedentà ria", comenta Gari amb un somriure: "Va parlar delsColumbrets o del Penyagolosa però no hi va fer cap.

Deia 'és molt bonic però no hi vaig, no cal'. Nosaltres li hem seguit la ruta literà ria. 1 ho hem caminat tot."

Isi l'obradel 1962 comptava amb les fotografies d'aire documental de Ramon Dimas, l'actual té la poÃatica en blanc i negre de Joan Antoni Vicent: "És un fotògraf molt particular, molt selecte, subtil i detallista", ens resumeix Gari. I presenta una altra lectura de Joan Fuster, del temps passat i de l'actual, tot traduït ara al llenguatge de les imatges i els matisos.

Som, per tant, davant un llibre ben especial. Ique encara té asos a la mà -

niga per a acabar-se de singularitzar.

PerquÃa n'hi haurà dues edicions: la que arribarà a les llibreries i la que es produirà especialment, en sÃarie limitada ienquadernació de luxe, tan sols per a 200 mecenes.

PerquÃa Viatgepel meupaís s'ha endinsat també en el món del micromecenatge que es promou des de la plataforma Verkami (www.verkami.com), ihapresentat un projecte per a obtenir finançament en quaranta dies. En canvi de les aportacions, i segons la quantitat de cada col·laboració, els mecenes poden rebre compensacions diverses (des de fotografies o el llibre a un preu més econòmic que a les llibreries, fins a exemplars de l'edició especialilimitada).

L'objectiu de l'editorial a l'hora de sospesar l'opció del micromecenatge, raona, Eliseu T. Climent, és doble:d'una banda, òbviament, aconseguir finançament, però, sobretot, "fer que la gent conega aquest projecte, que se'n senta partícip. És un llibre especial. És un homenatge aJoan Fuster. Isi els millors homenatges són col·lectius, en aquest cas, més".

â– 60 euros 1 llibre (enviament inclòs) signat pels autors + 3 fotografies del llibre a escollir en alta resolució + obsequi d'un exemplar de Set llibres de versos, de Joan Fuster + presÃancia a la llista d'agraïments. â– 70 euros 1 llibre edició especial limitada (amb enviament inclòs) signat pels autors + presÃancia a la llista

d'agraïments. ■100

euros

1 llibre edició especial limitada (amb enviament inclòs) signat pels autors

+ obsequi d'un exemplar

de Set llibres de versos, de Joan Fuster + 3 fotografies del llibre a escollir en alta resolució + presÃan-

cia a la llista d'agraïments. ■150 euros

2 llibres edició especial limitada (amb enviament inclòs) signats

pels autors + obsequi d'un exemplar de Set llibres de versos, de Joan Fuster + 3 fotografies del

llibre a escollir en alta resolució + presÃancia a la llista d'agraïments.

ras)y que este año volverá a contar conocho especialistasdeprimera filapara abordar el análisis de las principalesproblemáticas del pueblo valenciano.

Abre el fuego hoy el profesor de Historia Contemporánea dela UVFeP.CERDA VALENCIA

Con el examenpráctico aprobado esteaño con nota alta (Compromis ha sacado 7 diputados enlas Corts yun escaño enel Congresode losDiputados), el valencianismose somete ahora al examenteórico, la que tal vez sea la especialidadde la casa.lasobredosisdereflexión. Hoy arrancala sexta edición del Debat d'ldeesValencianistes, elreputado seminario anual que organiza la asociación Tirant lo Blanc enlaUniversitat de Valencia (Facultat deGeografía iHistoria, aula F 1.0, 19 ho-

rranArchilés con unaconferencia sobre los 50 años de Nosaltres, els valencians, de loan Fuster. Archilés,

experto como pocos en elpensador de Sueca, asegura que «el valencianismo nosepuedepermitirel lujo de

prescindir de Fusterporque perdería una piezamuyimportantepara sureflexión». Y en este contexto de «crisis económica, social ymoral», dice, «tal vezhaya que aparcar laesferadel proyecto nacionalde Fusterpara tomar de él su sentido ético-crítico de larealidad,como su condenadelprovincianismo ydel exceso de autoes-

LaUniversitat debat els 50 anys de «Nosaltres els valencians» EVA MELERO SUECA

Ja ha passat migsegle des de que, el 1962, Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) publicarà «Nosaltres, els valencians».

L'any, en quÃa a més a més, se'n compleixennoranta delnaixementdelintel·lectual sueca i vint dela seva mort, laUniversitatdeValÃancia, a través dela

JoanFuster, ha programatdiverses activitatsper tal de commemorar el cinquanta aniversaride la primera edició de l'assaig, que començaran a les 18 hores delproper dijousdia 16 amb unataularodona a l'Aula Magna de La Nau. Joaquim Molas (catedrà tic deLiteraturadelaUniversitatde Barcelona), Francesc de Paula Burguera (periodistaiescriptor),VicentPitarch (lingÃRista imembrede l'lnstitut d'EstudisCatalans)iAntoniFurió (catedrà tic d'Història delaUniversitatde ValÃancia), debatransobre els 50 anys de «Nosaltres, els valencians» (1962-2012),moderatsperFerranCarbó (coordinadordela Cà tedra JoanFuster).

Dues hores més tard, a lasalaThesaurusdelCentreCulturalLa Nau, tindrà lloc la inauguració de l'exposició Joan Fuster, Nosaltres, elvalencians.

1962-2012. LaCasa Fuster de l'Ajuntament deSuecaha aportat totaladocumentació que s'exhibirà a la mostra, que romandrà oberta alpúblic fins al 18 de març. «Hem mostrat tota la nostra col·laboració en els actes organitzats per recordar aun dels escriptors més reconeguts iinfluents dins i fora deles nostres fronteres», ha expressat l'alcalde, Salvador Campillo.

Els actes continuaranel 29defebrer CÃ tedra

a la Capellade La Nau, on està previst que se cÃalebre el concertMúsica al'entorn de JoanFuster, interpretatper la soprano Mariadelos Llanos ielpianista Adrià Grà cia. Finalment, l'i de març tindrà lloc, alParanimf, el lliurament dels XIPremis de la Crítica de l'InstitutInteruniversitaride Filologia Valenciana,així com laconferÃancia de Jaume Cabré titulada La creació del món.

La mostras'inaugurael dijous La mostra que s'inauguraelproperdijous alCentreCulturalLa Nau s'exposarà a partir del 15 de novembrea la sala Els Porxets de Sueca, coincidint amblacelebració delaIXJornada Joan Fuster, organitzadaper laCà tedra Joan Fuster il'Ajuntament.En aquesta edició titulada «Sobre Nosaltres, els valencians», està previstalaparticipació d'Agustí Colomines (Universitat de

Barcelona),Maria-José Badenas(Arxiu General de l'Administració), Manuel Alcaraz (Universitat d'Alacant), a més deFrancescPérez Moragón iFerranArchilés (Universitat de ValÃancia).

D'altrabanda,elproperdissabtedia 18 Sueca acollirà elVIIIEncontre d'EscriptorsdelaRibera, durantel qualvisitaranla Casa Fuster, l'asild'ancians, l'edificide l'AteneuSueco del Socorro, l'AjuntamentilaBibliotecaSuecana.A bandadels actesorganitzatsper laUniversitat,desdelaRegidoriade Cultura programendes de fa una dÃacada les Tertúlies deCaFuster.Es tractad'un espaidedebatsobre l'intel·lectual sueca «amb elqualespretén investigariaprofundir en laseva obrailasevapersona, alhoraque presentaraltresobres ipublicacionsreferentsa Fuster, iconÃaixer lesopinions derellevantspersonatges dela nosÃRa cultura», explicael regidor responsable, Josep Navarro.

La UV commemora el 50Ãa aniversari de "Nosaltres, els valencians" La Universitat de ValÃancia (UV), a través

de la

CÃ tedra

Joan Fuster ha organitzat

diverses exposicions i concerts per commemorar el 50 aniversari de la publicació de 'Nosaltres, els valencians', de Joan Fuster. A més, en aquest 2012 es compleixen 90 anys del seu naixement i 20 de la seva mort.

-

La Cà tedra Joan Fuster de laUniversitat deValÃancia ha organitzatun seguit d'activitats ambmotiu dels cinquanta anys de la publicació de l'oNosaltres, els valencians,de l'intel·lectual de Sueca Joan Fuster

(1922-1992).

Així, el primer acte del'aniversari serà la taula redona 50 anys de Nosaltres, els valencians (1962-2012), el pròxim dijous 16 defebrer a les 18 hores a l'AulaMagna de la Nau. Intervindran JoaquimMolas (catedrà -

tic deLiteraturadelaUniversitat de Barcelona); Francesc de Paula Burguera (periodista i escriptor); Vicent Pitarch (lingÃRista i membrede l'lnstitut d'Estudis Catalans); iAntoni Furió (catedrà tic d'Història de la Universitat de ValÃancia), totsellsmoderats per Ferran Carbó (coordinador de la Cà tedra Joan Fuster).

Tot seguit dela taularedona tindrà lloc, ales20hores, alaSalaThesaurus de la Nau, la inauguració de l'exposició JoanFuster. Nosaltres, els valencians. 1962-2012, organitzada pelvlcerectorat deCulturade la Universitat de ValÃancia i laCà tedra Joan Fuster. Aquesta mostraestarà oberta fins el 18 de març.

El dimecres 29 de febrer, a les 19:30 hores, a la Capella de la Nau, es realitzarà el concert Música al'entorn de Joan Fuster. Els intÃarprets

són Maria de los Llanos, soprano, i Adrià Grà cia, piano. La programació inclou música per a poemes d'Apel·les Mestres, Xavier Casp, Bernat Artola, Maria Antònia Salvà , Miquel Duran, Lluís Guarner, Francesc Almela i Vives i Joan Fuster.

El dijous 1de març, a les12 hores, al Paranimf dela Nau, es lliuraranels XIPremisdela Crítica del'lnstitutInteruniversitari deFilologia Valenciana itambé hi haurà unaconferÃancia deJaume Cabré: La creació delmón.

Com a últim acte previst, el 15 de novembre,ales 9:30 hores,alaCasa de Culturade Sueca, se celebrarà la IX JornadaJoanFuster: SobreNosah tres,els valencians, organitzadaper la Cà tedra Joan Fuster i l'Ajuntament de Sueca. IntervindranAgustí Colomines,Maria José Badenas, Francesc Pérez 1Moragón, Manuel Alcaraz i Ferran Archilés.

Joan Fuster i Ortells és l'intel·lectual valencià més rellevantde l'Ãapoca contemporà nia. Llicenciat enDret alaUniversitatde ValÃancia, vacol·laborar en la premsa amb regularitat i alhora va dur endavantuna important tasca humanista. La primera edició deNosaltres, els valencians^. ser publicada a Barcelona en maig del1962 ihaesdevingut unaobraessencialen lahistòria dels valencians, un punt de referÃancia per a tots els estudis iposicionamentsposteriors.

de "Nosaltres, els valencians" de Joan Fuster i hem volgut commemorar-los situant el llibre en la trajectòria de Fuster i en el País Valencià d'aquella Ãapoca i tenint en compte les repercussions que ha tingut. Aquests són els motius centrals de l'exposició 'Joan Fuster: Nosaltres, els valencians 1962-2012'. Al costat d'això, també hem volgut fer ressaltar la importà ncia del seu llegat, que es conserva a la casa-museu de Sueca, especialment el seu arxiu i la col·lecció d'art que conservava', explica a VilaWeb Francesc Pérez i Moragón, un dels comissaris de Són cinquanta anys

!

l'exposició.

obres d'art que Fuster havia anat col·leccionant; sovint regals dels autors que d'aquesta manera li demostraven l'admiració que el; mereixia. N'hi ha d'Andreu Alfaro, Antonio Saura, Manuel Boix, Albert Rà fols Casamada, Antoni Tà pies, Joan Ponç, Joan Miró, Rafael Armengol, L'exposició conté

Artur Heras, Equipo Crònica, Josep Renau, Equipo Realidad, Hernà ndez Mompó i més.

hi ha una selecció de les trenta edicions fetes, en cinquanta anys, de 'Nosaltres, els valencians'. Segons dades d'Edicions 62, editora del llibre, ja se n'han venut 50.000 exemplars, i el títol continua ben viu. Pérez i Moragón assenyala que aquest nombre d'exemplars venuts és considerable, 'sobretot si tenim en compte que durant uns anys la censura va prohibir de fer-ne més edicions: després de la tercera edició, el llibre no es pogué reeditar fins el 1977.

També

Un catà leg acompanya l'exposició i aporta una sÃarie de respostes de l'Ãapoca que va suscitar el llibre, entre el 1962 i el 1965. Amb articles de Miquel Tarradell, Joan Sales, Llorenç Villalonga...,fet i fet, nou textos d'autors contemporanis de Joan Fuster que van parlar del llibre. Aquesta aportació històrica es complementarà amb una lectura de l'assaig que faran els participants en la IX Jornada Joan Fuster el 15 de novembre, preparada per la Cà tedra Joan Fuster. El tema d'enguany és 'Nosaltres, els valencians', i hi participaran Agustí Colomines (Universitat de Barcelona), Maria José Badenas (Archivo General de la Administración), Francesc Pérez i Moragón (Universitat de ValÃancia), Manuel Alcaraz (Universitat d'Alacant), i Ferran Archilés (Universitat de ValÃancia).

Sobre la vigÃancia del pensament de Joan Fuster, Francesc Pérez i Moragón diu que l'Ãaxit de la jornada acadÃamica anual dedicada a Joan Fuster, que organitza la Cà tedra, demostra que el pensament i la figura de Fuster són plenament vigents. 'Es clar que el pensament de Fuster és molt extens, però té una vigÃancia real, especialment com a assagista. Els seus assaigs continuen tenint una gran validesa. Tenia una intel·ligÃancia privilegiadai singular, a la qual se sumava una gran cultura i moltacuriositat. Darrere els seus escrits hi havia moltes lectures i molta reflexió. Fuster sovint parlava de fets puntuals i, si repassem els seus articles, veurem que són fets amb un pensament que va més enllà del fet conjuntural, que hi aporta una visió més à mplia, històrica,.. Per exemple,podem trobar-hi reflexions sobre el canvi d'hà bits en la lectura. Si les llegim ara, les seves reflexions són transformables i s'adapten perfectament al canvi hà bits d'avui, deguts a les transformacions tecnològiques.'

mo enconados detractores. Y aprovechando la fecha de los 50

Nosallres els valencians es ya un símbolo de la identidad deun pueblo. Una meticulosa disección en forma de ensayo de las peculiaridades, las virtudes y los complejos de los valencianos que hace medio siglo ayudó a entender la identidad propia dentro del contexto cultural de los territorios de lengua catalana. Sus tesis han recolectado tantas adscripciones co-

años, la Universitat de Valencia ha decidido programaruna serie de actos para conmemorarel aniversario del libro capital de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992).

"No hay otra obra del siglo XX que haya galvanizado la identidad valenciana en nuestra sociedad comoesta", aseguró ayer Antonio Ariño, vicerrector de Cultura de la Universitat, durante la presentación delos actos prepara-

dos. Y entre ellos, con conferencias y hasta un concierto, destaca la exposición Joan Fuster, Nosaltres els valencians. La muestra ilustra a través de la documentación conservada por el autor, el proceso de creación de un ensayo publicado en1962 y que no se libró del acoso de la censura.

En la exposición se haincluido una selección de obras de arte coleccionadas por el propio autor, con piezas de Andreu Alfaro, Antonio Saura, Antoni Tapies, Joan

Pone,, Joan Miró, Rafael Armengol, Artur Heras, Equipo Crónica, Josep Renau, Equipo Realidad y Hernández Además

Mompó, entre otros. se ha editado el libro

1962-2012 Nosaltres els valencians, enel que especialistas analizan la repercusión de esta obra.

También se recopilan las obras de arte dela exposición ynumerosas fotografías del autor suecano, como la que recuerda el atentado que arrasó la vivienda de Fuster en1981.

La Universitat

conmemora el 50 aniversario de la obra capital de JoanFuster La Universitat de Valencia (UV) conmemora el 50 aniversario de la obra capital de

Joan Fuster (Sueca 1922-1992), 'Nosaltres, els valencians', con un amplio programa de actividades que pretende reivindicar al pensador como «un patrimonio cultural» de la institución académica.

El calendario en recuerdo de Fuster arrancó ayer con la inauguración, en el Centre Cultural la Ñau, de una exposición que toma como punto de partida la publicación

del más famoso li-

bro de Fuster pararealizar unrecorridopor su vida y producción.

El vicerrector de Cultura, Igualdad y Planificación de la UV, AntoriiAriño, ha puesto de relieve que Joan Fuster es «un patrimonio cultural de la Universitat de Valencia», de la que fue estudiante y, posteriormente, profesor.

La entidadeducativa pretende rescatar, precisamente en el contextoactual de «crisis y transformación social», la «esperanzas y el legado intelectual» de Joan Fuster.

Els escriptors festegenels 50anys de «Nosaltres, els valencians» EVA MELERO SUECA

■Coincidintambel 50 aniversaridela publicació de Nosaltres, eh valencians,

de l'intel·lectual sueca Joan Fuster, els escriptors riberencsvan celebrarahir a lacapitaldelaRiberaBaixalasevareunió anual. És lavuitenade lestrobades quehanrealitzatique aproftenper visitar en cada ocasió un poblede la comarca, «per conÃaixer la nostra immediatesa,ique ens permetenanar d'allò particulara allò general,id'allò local a allò universal" , explica l'alginetí Josep Lozano,coordinadordelestrobades.

L'Encontred'Escriptors delaRibera, ja plenamentconsolidat, es va celebrar perprimeravegadaa Cullera «quan hi havia una gran discussió sobrela construcció delManhattan iles autoritatslocalspensavenquepreteníem realitzarun acte subversiu», recordaManelJoan i Arinyó, impulsor dela iniciativajuntament amb Lozano. Fins ara han visitat també Benifaió, l'Alcúdia, Llombai, Alzira,Castelló delaRibera iAlgemesí.

Migcentenar d'escriptorsvanparticiparahiren lavisitacultural a Sueca, on vanvisitar alguns dels seus edificismés emblemà tics guiatsper l'historiadoribibliotecarimunicipal, Joan Antoni Carrasquer.Hihagué també representació d'altrescomarques,comvanser Víctor Mansanet, de la Safor, o Lluís Roda,

MercÃa Viana iPaco López, del'Horta. A més van assistir els cantautors Paco Munoz, Néstor Mont, Rafa Xambó i

Tonide l'Hostal. El diputat sueca a les Corts Generals, Joan BaJdoví, vaacompanyar lacomitiva durant la jornada; també ho van fer elslocals Josep Franco, Francesc Vera, Abel Guarinos, Manuel Baixauli, Xavier Serra, Salvador Vendrell, Jeremies Barberà i Nel Ferrando.

Després d'una primeraparada a la capella de l'edifici modernista de l'Asil d'Ancians Desemparats, l'itinerari va seguirpel carrerSequialfinsalcasinode

-

l'AteneuSuecodelSocorro. Almigdia,JosepNavarro iRaquel Tamarit, regidors deCultura iEducació, els vanrebrea l'A-

A laPlaça de l'Ajuntamentes vanaturar davantelbust de Joan Fuster, obra de l'escultor algemesinencLeonardoBorrà s. El seufill; VicentBorrà s, també formavapart del grup.La visitava finalitzar a laBibliotecaSuecana ilaCasaFuster. Finalment, van celebrar un dinar a laMuntanyetadels Sants,onesvallegir el llistat de les últimes publicacions dels autors ivandecidirqueelproperencontre el

FUSTER,

REMEMORADO

HE

visitadoen «La Ñau» de laUniversidad de Valencia —casa profesadelnacionalismo cultural— una exposición conmemorativa del 50 aniversario de la publicación de «Nosaltres, els valencians». Esta veznosemuestra —como hicieranen otra anterior— su carnet como asesor literariodeFalange en Sueca. Muy prontosustituyó elyugoylas flechasporlas cuatrobarrasque tantos atribuyen—hipócritamente, falsamente— aWifredo elVelloso. No extrañe el vaivén: «Reivindicad elderecho a cambiar de opinión. Es lo primero que os negarán vuestros enemigos», escribió Fuster.Por eso es poco creíble: por decir hoy locontrariodelo quedecía ayer.Porque hubo unFuster realy unFuster de artificio, santón dehornacina. Volterianoo místico.Un Fuster racionaly un Fuster de escandalera,quizás porqueel escándalo sea la forma modernadel talento, como sedice ahora.Es elFuster delHimnoRegionalcomo «merdeta ensolfa, la diarrea del per a ofrenar»; el de la Constitución y elEstatuto como «textos pornográficos»; eldelos Beatles como «murguistes idiotes»...

Luego está elFuster recreadoquehan hecho otros —«a mi me han hecho referente los de-

más».

Es un Fuster modelado a coveniencia.

Este Fuster es a Mao, aHitler,lo que el «Nosaltres» esalLibroRojo oaMiLucha El santón y su doctrina; aunque escribiera«no soy apóstol de ningunacongregación», aunque se viera «obligado a escribirdemasiadascosas queyo,por mi interés intelectalopor mi curiosidad,no habría escrito nunca». Así, con tanta trasmutación, con tanto encumbramiento, innumerables noctámbulos del racionalismomilagreroperegrinaron a Suecaarecibir sus aguasbenditas—huelga decir de cuántos grados— hastaconvertirle en «La Rao, elGran Pare,Vent iNúvol, Trascendencia», tal comoleidolatraronMollaiMira en «De impura natione».

Delos historiadoresescribió: «Es pensen que escriuen historia.Pero tot lo que en ells no es erudició —i encara, encara— es política». «Los científicos, dijo, tan capciosos en sus propósitos... impregnados de prejuicios sectarios, sus juicios son el corolario correspondiente:poco de fiar». Del bilingÃRismo nos dirá: «El bilingÃRismo no es cómodo, los peligros quesupone para la sociedadson demasiadoevidentes». Delosescritores románticos escribió: «Gente vulgarísima y predominantementeestúpida...». Y esto se lo oí decir:«Yo soyun hombre mas de precio que de aprecio». Sigancomentarios...

De aquellabiblia, de aquelLibro Gordode Juanete quedaun poso apelmazadoy resecoa cuyo arrimocrecieron judas de todaslas cenas, envalentonados de claustro, filólogos de babero, quintacolumnistas felones. El resultadode todo es que enun reciente día del libro, en los Países Catalanes,los más leidos fueranBuenafuente, el Código da Vinci ¡y un libro decocina!

Y aún con tantos rencoresinducidosy tan subvencionados, sigue España. Y sus nostálgicos.

NOSALTRES,ELS VALENCIANS de la Vaigassistiraelsvalencians 1962inauguració

«Nosaltres,

-2012» a laUniversitatdeValÃancia,a laSalaEstudiGeneraldel carrerla Nau, almateixedificionfauna pilad'anys JoanFusterestudiava.Va seruna sensació estranya,perquÃa lesimatges que hihaviaa l'exposició erenlesmateixesqueteniaFuster en elnúmero 10 del carrerSant Josepa

Sueca.No havia vistmailes obresd'art que havienregalat aFuster elspropis autorsen una horatanprudencialienunlloctan acadÃamic. Així, a lesvuitdelavesprada —només ambunamica decavaen quÃa t'obsequiavenmentre etpassejaves per l'exposició iambunfeix d'anys més sobre elcos—, contemplavaambuna altramirada aquellesobresd'autorscom: Andreu Alfaro,Manuel Boix,AntoniTapies,Joan Miró, RafaelArmengol,Artur Heras, Equip Crònica, Josep Renau...Però el que emresultava encaramés entretinguteren els entranyablespersonatgesque s'havien acostat al'acte ique erenexactament els mateixosquehavia conegut en lesinacabablestertúlies del carrerSant Josep.Així, emvaig trobarambRafelSena, Josep Guia, VicentSoler, JoanBaldoví, Rafa Xambó, FinaCardona...I un EnricTà rregaqueno portavael whiskyquerequeria l'ocasió, però quetenialesmateixesinquietudsquefa unfumd'anys. Abans, però, l'amic Toni Furió, més polític que mai,vafer una excel·lent intervenció deixant algunes cosesper alareflexió. Primer queres, comabon sueca, recordà eldescobrimentdelbibliotecarideSuecaToni Carrasqueren quÃa queda clar queel «VirgodeVicenteta» es vaescriure abansque la publicació del'«Oda alapà tria», d'Aribau, la qual cosapodriaalterariacronologia dela Renaixença i, sobretot, elseu camp espiritual. Jaen matÃaria, Furió explicà queNosaltres, els valencians és elmillor llibrede Fuster,i trencà el tòpic dels queel volenreconÃaixer coma escriptories volen desmarcardelesconseqÃRÃancies que es desprenend'un clà ssic ques'ha de valorarcomunproducte del seu temps, però que,almateixtemps, perdura.Avui sabemmés cosessobrela societatvalenciana,però moltesdeles quesabemsón grà cies alllibredeFusterque vacanviarla manerad'entendreel país. Quantes investigacions,revistesiprojecteseditorials són conseqÃRÃancia deNosaltres, ekvalencians?

EXPOSICIÓ. La Nau de la Universitat acull l'exposició JoanFuster. Nosaltres, els valencians (1962-2012)

La mostra, a través dela documentació conservada per l'autor, ensenya qui era Fuster l'any 1962, elprocés d'elaboració del seu llibre més conegut,Nosaltres, els valencians, el ressò immediatque va obtindré, així comles dificultats ambla censura de l'Estat franquista que el de Sueca es va trobar. L'exposició es pot veurefins elpròxim 18 de març a la Sala Estudi General. nyat

en l'acte

per Ferran Carbó i iMoragón. Armo va dirde Nosaltres, els valenciansque "no hi ha cap altra obra en el segle xx que haja galvanitzat la identitat valenciana en la nostra societat com aquesta" ide Fuster va manifestar que "és part del patrimoni cultural de la Universitat", perquÃa com va recordar estudià Dret,precisament a la Nau(lloc que acull la mostra) i va ser catedrà tic de Filologia Catalanaala universitat.

Sobre l'exposició, que mostra material tangible i també el llegat de Fuster (obres pictòriques ialtres objectes personals),va manifestarque "no és una exposició de nostà lgia, ni de nostà lgics" i, tot recordant el filòsof Adorno, va expressar que aquesta exposició "mira el passat per a rescatar les seves esperances". I és que "enun momentde crisi com l'actual és fonamental recuperar les esperances", vacloure el vicerector.

L'exposició, coordinada per Ferran Carbó iFrancesc Pérez iMoragón, dela Cà tedra Joan Fuster (Universitat de ValÃancia), iBrígida Alapont(Casa Fuster, Sueca), tracta de Francesc Pérez

Comissariada pels professors de la UniversitatFerran Carbó iFrancesc Pérez iMoragón, l'exposició se centra en donar a conÃaixer una part molt poc conegudadel llegat material de Joan Fuster, contingut en sa casa de Sueca,unlloc que encarano és accessible al públic.

Així, s'ha seleccionat una sÃarie d'obres d'art col·leccionades per l'escriptor -molt sovint regals dels autors-, entreles quals hi hapeces d'Andreu Alfaro, Antonio Saura, Manuel Boix,Albert Rà fols Casamada, Antoni Tà pies, Joan Ponç, Joan Miró, Rafael Armengol, Artur Heras, Equip Crònica, Josep Renau, Equip Realitat, Hernà ndez Mompó ialtres. A banda deles pintures iescultures, de vegades reproduïdes en fotografies sobre l'entorn de

l'escriptor, s'hanseleccionat exemplars de la seva col·lecció d'obra grà fica.

L'exposició

va ser presentada dijous passat almatiiinaugurada eixa mateixa vesprada ala Nau. Antonio

Armo, vicerector de Cultura, Igualtat iPlanificació, vaestar acompa-

mostrar,a través de la documentació conservada per l'autor, qui era Joan Fuster el 1962, el procés d'elaboració del llibre, tot plegat a par-

tir d'una presentació de la personalitat de l'autor en el moment d'escriure'l. Aquest propòsit ha guiat la selecció il'organització de les peces que es mostren. L'exposició podrà visitar-se finsel 18 de març ala Sala Estudi General del Centre Cultural La Nau. TRENTA EDICIONS.Durant aquests cinquanta anys el llibre ha tingut

una trentenad'edicions conegudes, en català , i tres en castellà . El seu ressò ciutadà , i també entre historiadors, sociòlegs, economistes ipolítics ha estat enorme. Aquest fet s'ha manifestat en tota mena de referÃancies escrites, a favor o encon-

tra, de revisió acà rrec d'especialis-

tes o de debat polític iparapolític.

En la tria de documents exposats o reproduïts en el catà leg els coordinadors han optat deliberadament per reduir aquestes referÃancies a les cronològicament immediates a l'aparició del llibre.

CÀTEDRA JOANFUSTER. La mostra està organitzada pel vicerectorat de Cultura, Igualtat iPlanificació ila Cà tedra Joan Fuster, amb la col·laboració de l'Ajuntamentde Sueca, l'lnstitut Interuniversitaride Filologia Valenciana, el Departament de Filologia Catalana de la Universitat il'lnstitut d'Estudis Catalans. S'ha previst una itinerà ncia posterior, si més no a Alacant, Castelló de la Plana, Gandia, Sueca i Barcelona.

01/03/12 19:05 - VALÈNCIA

- REDACCIÓ

La Societat Coral El Micalet acull aquest divendres de 11.00 a 14.30 hores i de 16.00 a 21.00, l'acte "Paraula viva", una jornada de lectura col·lectiva de l'obra Nosaltres els valencians, de Joan Fuster, per a commemorar el 50 aniversari de la seva publicació.

La lectura de l'assaig de Fuster té una "especial rellevà ncia", ha expressat l'entitat en un comunicat, ja que es farà al costat de la Flama de la Llengua Catalana, que es troba de manera permanent a la Societat Coral des del passat 14 de febrer.

A més, també es dóna la coincidÃancia que aquest any se celebren 80 anys de les Normes de Castelló, impulsades per Pompeu Fabra i base de les regles normativesdel català actual.

L'escriptor de Sueca Joan Fuster va escriure 'Nosaltres els valencians' en 1962, obra "on proposava la reconstrucció nacional del País Valencià dins d'un marc format pels territoris de parla catalana: els Països Catalans". "Un text que, sens dubte, marca una fita en el nacionalisme valencià ", ha subratllatEl Micalet.

la seva publicació. L'entitat argumenta que aquesta marató lectorade l'assaig de Fuster «té unaespecialrellevà ncia, ja que es farà junt a laFlama de la Llengua Catalana, que es troba de manerapermanentala Societat Coraldes del passat 14 de febrer». L'acte es realitzarà d'i 1a 14.30 hores ide 16 a 21 hores a la seu del Micalet.

A més amés, també es dóna la coincidÃancia que enguany se celebren 80 anys de les Normes de Castelló,

impulsadesper PompeuFabraibase deles reglesnormativesdelcatalà ac-

tual.

L'escriptor sueca Joan Fuster vaescriure Nosaltres, els valencians l'any 1962, obra que, com assenyalala SocietatCoralelMicalet,«proposava la reconstrucció nacional del País Valencià dinsd'un marc formatpelster-

ritoris de parla catalana:els Països Catalans. Textque sense cap dubte marcauna fitaen elnacionalisme valencià ».

Ahora

que

está

de moda la rela-

ción entre Escocia e Inglaterra a raíz de la posibilidad del referén-

dum sobre la independencia de la primera, vale lapena recordar que lapalabra devolution nació para referirsealproceso de transferencia de poderes y competencias del Estado nación ala región. Como en España siempre vamos al revés, ahora deberíamos incorporar aldiccionario político europeo unasegunda acepción: la devolución de competencias dela región alEstado. A diferencia de otros países, devolution hoy, en España, esrecentralizar el Estado, robustecerlo en detrimento de sus niveles subnacionales.

Este tema viene a cuento de las declaraciones de lapresidenta del Colegio de Médicos de Valencia, Rosa Fuster (no me digan que la paradoja de su apellido no tiene gracia): "Si no saben gestionar la sanidad, que devuelvanlas competencias al Estado". La

doFuster lanzara suoferta de construir no una autonomía, sino una nación (o mejor dicho, de desvelar la conciencia nacional de los valencianos: Joan Fuster, 1962 con Nosaltres els valencians),sea otra persona de apellidoFuster quienproponga lademolición de uno de los pilares del autogobierno valenciano. Fuster, ¿alfa y omega de la personalidad local? Es irónico que, en el 2012, a los treinta años de la aprobación del Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (1982), un grupo notable de ciudadanos pida, noya su reforma, sino la derogación práctica de algunos de sus principios fundamentales. Algo se debe de haber hecho mal en Valencia enlos últimos años para llegar a estosextremos.

Puedo entender elenfado de la señora Fuster y de susmédicos. Podría no sólo entender sino suscribir la crítica a la gestión de los sucesivos consellers de presidenta Fuster se refería auna opinión, Sanidad de la Generalitat valenciana y el rechazo a su modelo de gestión. E incluso podría entender que, profesional mente, se dudara de la aptitud de quienes han llevado a Valencia a este lío, pero no puedo estar de acuerdo en que,comose ha dicho, lasolución al problema que tenemos en él país sea devolver transfe"mayoritaria", entre los facultativos valen- rencias (o, en otros, campos, cecianos favorable a retornar las transferen- rrar RTVVy en especial Canal 9), cias sanitarias aMadrid o, es de suponer,a es decir,ir dejando desnudo eleslos serviciosdescentralizados queel gobier- queleto autonómico valenciano no central establezca en "provincias", la ya hasta sucoiapso final.Enla frase olvidadaDelegación Provincial de Sanidad. de Fuster, de doña Rosa, hay un inquietante trasfondo que se está La protesta de los facultativos y de sumáxiextendiendo como el aceite por ma representante viene, como el lector puede entender, a cuenta del déficit autonómi- Valencia y por el resto de España: enrealidad, la autonomía no co valenciano enlamateria y porlos recores un fruto del derecho, ni de la tes de todo tipo(desueldo, también) que la historia, ni del lógico autogobiersanidad de mi país está sufriendo.

No deja de ser triste que, justo a los cin- no de los pueblos, la autonomía cuenta años de que una persona de apelli- es una sencilla técnica, unpuro instrumento de gestión. En otras palabras, la autonomía comienza a verse,

nocomouna materia de principios, sino comounacuestión de administración, de sim-

funcional. ¿Funciona? Es ple buena. ¿No funciona? Nos sobra. Estoy convencido dequela doctoraFuster nuncaquisollegar a esteextremo y que ella no quiso tampocodecir lo que voyadecir ahora,pero el último paso tras devolverlas competencias ensanidad (supongoque luego, por igualmotivo vendría educación, cultura, industria, fiestas, ordenación territorial, justicia) es devolver el derecho al autogobierno. No sería, por cierto, ninguna novedad: el Territorio de la Capital Australiana, en organización

la autonomía que el Gobierno del país le ofrecía. (que sólo anecdóticamente Este debate ha abierto la señora Fuster, a la que pido disculpas por citarla tan insistentemente) es en algún modo equiparable al que se dio en su momento cuando, en frase repetida, se hablaba de que enEspaña en realidad no había libertad, sino libertinaje. La consecuencia era clarísima: si estos gobiernos surgidos de las urnas no saben gestionarla democracia que se les ofrece, entonces volvamos a la etapa previa. A mi entender, la libertad, como el derecho a la autonomía, han venido para quedarse. Y lo han hecho por dosmotivos: enprimer lugar porque ambos conceptos siempre han ido de la mano y en segundo lugar porque,hoy en día, el modelo de gestión pública de Europa y de Estados Unidos noes la centralización, sino, pese a la percepción extendida,la regionalización. Sé que este concepto tiene mala prensa entre mucha gente: les recuerda a laEspaña franquista... ¡Como si Franco hubierasido unregionalista camuflado! Pero hoy en día, hablar de "política regional" en Europa es hablar de uno de los pilares de la Unión y de un sinónimo de política basada en la organización de la fuerza local, en el desarrollo de los potenciales endógenos y en el gobiernolibre y decisorio de los territorios.

Si me permiteun consejo, doctora Fuster, ¿podría alterar levemente su declaración? Lepropongo: "Si nosaben gestionarla sanidad, que se vayan". Que vengan otros (de su mismo partido o de otro), pero que nose toque los que muchos valencianos consideramos un hecho.» 1978, rechazó en referéndum

conocidas. Estupendos di-

bujos de Carlos Edmundo de Ory ('La oreja de Dios', 'La

violinista', ambos de1948),

Con motivodel 50 aniversario de la publicación dé 'Nosaltres, els valencians' (1962), la Universitat yla Cátedra JoanFuster hanorganizado unaserie de actos entre los que destaca lapequeña pero muy cuidada exposición de La Ñau, en la que se muestrandocumentos conservadospor el escritor de Sueca,unaudiovisual conentrevistas, fotografías, elproceso de elaboración del citado libro, testimonios de

también

munes,a largas tertulias en sucasa del carrer Sant Josep 10, pese a lo cual nunca vi sucolección de óleos, dibujos, serigrafías y esculturas.

Confesaré que en aquella época tampocomehubieran interesado,bastante ajeno como era a todo lo que no fuese cine, libros y ajedrez.

Pero el tiemponos vacambiando. Ahora he disfrutado con esa colección, en la que haypiezas estupendas y, en algún caso, muy poco

uno, sorprenden-

te, deAndreuAlfaro (sobre momentos de libertadin-

fantil, sin fecha ni título),

unnegro grabado alaguafuertede Joan Miró (1973),

dos magníficos fotomontajes de Josep Renau de 1978 o, entre otras obras,dos inquietantes esculturas de pequeño tamaño de Manuel Boix,realizadas en 1993 y donadas a la Casa Fuster al año siguiente de la muerte del ensayista y poeta valenciano.

«Nosaltres, els

valencians», 50 anys els valencians [ves.cat/ a7KD], un dels assaigs més influents de l'escriptor Joan Fuster [escriptors.cat/ autors/fusterjoan], compleix cinquanta anys de la primera publicació. L'aniversari d'aquesta obra, que va implicar una renovació tant de la historiografia com del nacionalisme valencià , no ha passat per alt i entre els actes que s'han preparat hiha l'exposició Joan Fuster. Nosaltres, els valencians1962-2012 [ves.cat/a7dC], que s'ha obert a la sala Thesaurus de la Nau de la

Universitat de ValÃancia amb obres d'art que Fuster [lletra.uocedu/ca/autor/joanfuster] havia anat col·leccionant. N'hiha

d'Andreu Alfaro, Antonio Saura, Manuel Boix, Albert Rà fols Casamada, Antoni Tà pies, Joan Ponç, Joan Miró, Rafael Armengol, Artur Heras, Equipo Crònica, Josep Renau, Equipo Realidad, Hernà ndez Mompó imés. També hi ha una selecció de les trenta edicions fetes, en cinquanta anys, de Nosaltres, els valencians. Segons dades d'Edicions 62 [www.edicions62.cat], editora del llibre, ja se n'han venut cinquanta mil exemplars, iel títol continua ben viu. L'exposició és comissariada per Ferran Carbó iFrancesc PérezMoragón de la Cà tedra Joan Fuster [valen cia.edu/catedra] de la Universitat de ValÃancia, juntament amb Brígida Alapont, de la Biblioteca Casa-MuseuJoan Fuster [ves.cat/a7KC] de Sueca.

Amb motiu dels cinquanta anys de la publicació de Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster, laUniversitatdeValÃancia, la seva inostra universitatper moltesraons, ha volgut encetar l'efemÃaride amb una exposició. Així, com en tantes altres ocasions, la institució ha mostrat que és un espai dellibertat enmig de l'erm valencià . Doncs bé, en la mostra ocupa un espai la furiosa campanyaque es va fer l'any 1963 contra Fuster, amb la qual s'intentavadesacreditar-loi vetarla seva col·laboració en la premsa valenciana.

Tot es va iniciaramb un atac al "catalanisme"amb una tribuna publicada en Levante, en aquell moment òrgan delMovimiento, signada pel falangistaDiego Sevilla Andrés, un personatge que era professor dedret polític i vicepresident dela Diputació; el paper portava com a títol Burguesía y Separatismo, l'autor explicava

comhaviaarribat a les seves mans un "panfletillo"nazi icatalanista, el qual representava un greu atac

als valors valencians. Fuster replicaria a Sevillaamb un altre article, titulatMi vela enese entierro, en quÃa amb la seva cà ustica ironia deixavaen total ridícul el vicepresident dela Diputació. A partir d'eixe moment, seguint ordresde Govern Civil, durantdiverses setmanes la premsa delMovimiento i, també, Las Pròvincias es van dedicar a atacar Fuster.En aquest punt, tinc algunacosa a afegir, ja que el detonant de la campanya,el

"panfletillo"quehavia desbordat la paciÃancia delfeixista Diego Sevilla, fou el número tres de Lluita, la veu dels que tenen veu,una coseta que fÃaiem Eliseu Climent, Ferran Zurriaga ijo mateix.La redacció la teníem a casa del Ferran, al carrer Carnissers, i l'imprimia Ferran en el seu poble, Olocau, per més detall, encasa dela seva à via; entre els receptors teníem una sÃarie defeixistes als quals volíem expressament provocar, figurant en el llistatel professor Sevilla.

En concret el número deLluita 3

estava dedicata l'opres-

sió

nacional que patí-

em, jo n'havia fet un

esborrany ientre els tres el completà rem. La cosa venia ja de feia mesos,ja que nosaltres li havíem rebentatun acte a Don Diego al Club Universitari, ón es va alçar i abandonà la sala tot dient: "Yo me identifico con el18 deJulio", data del "glorioso alzamiento nacional".

Fuster va rebre tots els colps, i va ser animat, perquÃa veia comunes colles de joves està vem al seu costat, assumintles seves propostes.

Ara, unes dÃacades després, aquells

fusteriansd'aleshorespodem valorarel significat, laincidÃancia o el paper de l'obrade Joan Fuster, en especial del Nosaltres.Com a

anticredactordel "panfletillo", Lluita, emtrobe satisfet.Amb aquest aclariment es completala història d'aquellainsidiosa campanya de falsedats, amb la nostra modestacontribució als

fets.

VigÃancia de Joan Fuster fa cinquanta anys de la publicació de Nosaltres, els valencians (també de QÃRestió de noms. El País Valenciano i Poetes, moriscos i capellans) i l'efemÃaride propicia tota mena d'actes, acadÃamics ipopulars. Hi ha congressos, lectures públiques, concerts, debats, exposicions. També des d'EL TEMPS ens hem volgut òbviament afegir a la commemoració. PerquÃa en molts sentits aquest setmanari és fill de Joan Fuster. PerquÃa durant anys en và rem tenirla rúbrica en forma d'agusat aforismesetmanal (i ara ho recuperem, en homenatge:des d'avui idurant tot aquest 2012 fusteria publicaremalgunes de les sentÃancies amb les quals l'intel·lectual deSueca instigava els lectors, i ho farem allà mateix on eren,a l'à gora que sobre a la secció de cartes). 1 perquÃa sí, perquÃa les paraules ordenades de Joan Fuster continuen essent aquell estímul per al pensament, la interrogació i la resposta (o les respostes), aquell imprescindible antioxidantde la humana capacitat de raonar.

Va ser un intel·lectual de mida gegantina. Les seves aportacions abasten els camps de l'art, la música i la literatura, la filosofia, la teoriapolítica, la sociologia,la història, l'antropologiai etcÃatera. També va fer allò que anomenava"pamflets" de carrer, d'ús urgent, conjuntural i ciclostilable. En la combinació dels gustos iles necessitats, Joan Fuster es va convertir en l'assagista clau del segle XX en llengua catalana. Per a no entrar en competicions, evitaremd'escriure que fou el més important. Però queda dit.

Però l'especial transcendÃancia de Joan Fuster, calanotar-ho igualment, està en la seva reflexió sobre el fet nacional. Sobre el nostre fet nacional. Fuster va interpel·lar els valencians en un doble sentit: fent una crida a la modernització d'una societat anquilosada de provincianisme,i afirmantraonadamentla pròpia identitat, comuna amb la de Catalunya i les Illes Balears. "Ser valencians és la nostra manera de ser catalans", ens resumia. Igualment vainterpel·lar la gent del nord, precisament perquÃa reconeguerenel País Valencià com a part integrant d'un projecte nacional amb voluntat de reeixir.

Totes dues interpel·lacions, val a dir-ho, continuen essent plenament và lides. Independentment, fins i tot, de la resposta concreta que cadascú els done: la societat valenciana encara té pendent, en molts sentits, la modernització; i roman igualment sobre la taula la qÃRestió de quin espai i quina consideració ha de tenir el País Valencià en qualsevol projecte nacional. L'Ãaxit de Joan Fuster, la seva vigÃancia, de fet, no rau a aconseguir acord unà nime sobre una tesi, sinó a haver plantejat els temes sobre els quals és important de parlar. Ell va fer la diagnosi del problema. 1 els fets mostren que la va encertar de ple.

Ara

que circulava per Mallorca, l'autor del Claudi i j0...

Graves.

Graves era un senyor que també en sabia molt, però que estava desbaratat.

Estava tocat?

Graves? Molt.Era d'aquells senyors anglesos que van a un país colonial. Va venir ací com podia haver anat a l'índia.

Els desgraciats dels indígenes quÃa havien d'explicar-li de literaturallatina o de res.

Indígenes cultes, això sí, com a les pellícules. Allà sempre hi ha dos indígenes il·lustrats, l'un, metge, l'altre, especialista en Shakespeare,però que no deixende —

—

—

—

si no l'imperi, sí litat imperial. del capità vidaexiliat a francÃas, i encara llevo veinle anos blo, y estos espanol"? [...]

Un altre que ser Và zquez Amb el És clar, en gent era beatadel Devien ser del FeLiPe aquell. de dretes que la qual cosa no em a l'esquerra, ara a la impressió que on he estat

la mentaaquella anÃacdota portava tota una

saber xufa de "Cono, en este puetodavía no saben

enfadar molt va

—

—

cà ndidament

que realment va [Salvador] Clotas? la introducció del a un nivell al qual Això no estava passar al senyor

nen ara els dir-se catalans." lanitat, feta des de obliga a uns als regionalistes menys

moments, aquesta

Militante. o pitjor encara, avui tots són més els ha parit, la de divertir. Abans mentre jo tinc

aproximadament un liberalisme Però quÃa és el tant el senyor el Nosaltres fóra nacional català acostumat.

També li va "A quÃa véincordiar ací i a

de catavalenciana,

tremends més

o

sobre poesia que va organitzar l'Hotel Formentor de Mallorca, un dels afortunats que va dià leg agressiu -cita d'Horaci cita de Virgili avall, per llatí- entre Riba i aquell boig Graves.

Graves era un senyor que sabia molt, però que estava Estava tocat?

Graves? Molt.Era d'aquells anglesos que van a un país venir ací com podia haver anat a Els desgraciats dels indígenes quÃa d'explicar-li de literaturallatina o Indígenes cultes, això sí, com a les lícules. Allà hi ha dos —

—

—

—

ta en Shakespeare,però que no deixende ser indígenes davantd'un anglÃas. Graves va trobar massa resistÃancies de Riba per fer aquell paperot i es va desbocar, literalment.Els anglesos iels castellans, si no l'imperi, sí que conserven la mentalitat imperial. Coneixes aquella anÃacdota del capità republicà que portava tota una vidaexiliat a França, sense saber xufa de francÃas, i encara s'exclamava: "Cono, llevo veinle anos viviendo en este pueblo, y estos franchutes todavía no saben

espanol"?[...]

Un altre que s'hi va enfadar molt va ser Và zquez Montalbà n.

Amb elNosaltres? És clar, en aquellsmoments, aquesta gent era beatadelProletariadoMilitante.

Devien ser trotskistes; o pitjor encara, del FeLiPe aquell.Ara, avui tots són més de dretes que la mare que els ha parit, la qual cosa no em deixade divertir.Abans a l'esquerra, ara a la dreta,mentre jo tinc la impressió que estic aproximadament on he estat sempre, en un liberalisme cà ndidament d'esquerres... Però quÃa és el que realment va molestar tant el senyor [Salvador] Clotas? Que el Nosaltres fóra la introducció del tema nacional català a un nivell al qual no estava acostumat.

Això no estava convingut. També li va passar al senyor Tarradellas. "A quÃa vénen ara els valencians a incordiar ací i a dir-secatalans." Una reclamació de catalanitat, feta des de la perifÃaria valenciana, obliga a uns replantejaments tremends —

—

als regionalistes catalunyesos, més o menys espanyolistes. Som incòmodes.

Formentor de Mallorca, vaig ser dels afortunats que va presenciar un dià leg agressiu -cita d'Horaci amunt, cita de Virgili avall, per descomptat, en llatí- entre Riba i aquell boig d'anglÃas que circulava per Mallorca, l'autor del Claudi i j0...

Graves.

Graves era un senyor que també en sabia molt, però que estava desbaratat.

Estava tocat?

Graves? Molt.Era d'aquells senyors anglesos que van a un país colonial. Va venir ací com podia haver anat a l'índia.

Els desgraciats dels indígenes quÃa havien d'explicar-li de literaturallatina o de res.

Indígenes cultes, això sí, com a les pellícules. Allà sempre hi ha dos indígenes il·lustrats, l'un, metge, l'altre, especialista en Shakespeare,però que no deixende ser indígenes davantd'un anglÃas. Graves va trobar massa resistÃancies de Riba per fer aquell paperot i es va desbocar, literalment.Els anglesos iels castellans, si no l'imperi, sí que conserven la mentalitat imperial. Coneixes aquella anÃacdota del capità republicà que portava tota una vidaexiliat a França, sense saber xufa de francÃas, i encara s'exclamava: "Cono, llevo veinle anos viviendo en este pueun

—

—

—

—

Và zquez Montalbà n.

Amb elNosaltres? És clar, en aquellsmoments, aquesta era beatadelProletariadoMilitante. ser trotskistes; o pitjor encara, FeLiPe aquell.Ara, avui tots són més que la mare que els ha parit, la cosa no em deixade divertir.Abans a ara a la dreta,mentre jo tinc que estic aproximadament he estat sempre, en un liberalisme d'esquerres... Però quÃa és el realment va molestar tant el senyor Clotas? Que el Nosaltres fóra la del tema nacional català nivell al qual no estava acostumat. a no estava convingut. També li va al senyor Tarradellas. "A quÃa véara els valencians a incordiar ací i a catalans." Una reclamació de catafeta des de la perifÃaria valenciana, a uns replantejaments tremends regionalistes catalunyesos, més o espanyolistes. Som incòmodes.

blo, y estos franchutes todavía no saben

espanol"?[...]

Un altre que s'hi va enfadar molt va ser Và zquez Montalbà n.

Amb elNosaltres? És clar, en aquellsmoments, aquesta gent era beatadelProletariadoMilitante.

Devien ser trotskistes; o pitjor encara, del FeLiPe aquell.Ara, avui tots són més de dretes que la mare que els ha parit, la qual cosa no em deixade divertir.Abans a l'esquerra, ara a la dreta,mentre jo tinc la impressió que estic aproximadament on he estat sempre, en un liberalisme cà ndidament d'esquerres... Però quÃa és el que realment va molestar tant el senyor [Salvador] Clotas? Que el Nosaltres fóra la introducció del tema nacional català a un nivell al qual no estava acostumat.

Això no estava convingut. També li va passar al senyor Tarradellas. "A quÃa vénen ara els valencians a incordiar ací i a dir-secatalans."Una reclamació de catalanitat, feta des de la perifÃaria valenciana, obliga a uns replantejaments tremends —

—

als regionalistes catalunyesos, més o menys espanyolistes. Som incòmodes.

sobre poesia que va organitzar Cela l'Hotel Formentor de Mallorca, vaig un dels afortunats que va presenciar dià leg agressiu -cita d'Horaci cita de Virgili avall, per descomptat, llatí- entre Riba i aquell boig que circulava per Mallorca, l'autor Claudi i j0...

Graves.

Graves era un senyor que també sabia molt, però que estava desbaratat.

Estava tocat?

Graves? Molt.Era —

—

—

—

a l'esquerra, ara a la impressió que on he estat cà ndidament

que realment va [Salvador] la introducció a un nivell al

l'un, metge, l'altre,

on he estat cà ndidament

que realment va [Salvador] Clotas? la introducció del a un nivell al qual Això no estava passar al senyor nen ara els

sobre poesia que va organitzar Cela a l'Hotel Formentor de Mallorca, vaig ser un dels afortunats que va presenciar un dià leg agressiu -cita d'Horaci amunt, cita de Virgili avall, per descomptat, en llatí- entre Riba i aquell boig d'anglÃas que circulava per Mallorca, l'autor del Claudi i j0...

Graves.

Graves era un senyor que també en sabia molt, però que estava desbaratat.

Estava tocat?

Graves? Molt.Era d'aquells senyors anglesos que van a un país colonial. Va venir ací com podia haver anat a l'índia.

Els desgraciats dels indígenes quÃa havien d'explicar-li de literaturallatina o de res.

Indígenes cultes, això sí, com a les pellícules. Allà sempre hi ha dos indígenes il·lustrats, l'un, metge, l'altre, especialista en Shakespeare,però que no deixende ser indígenes davantd'un anglÃas. Graves va trobar massa resistÃancies de Riba per fer aquell paperot i es va desbocar, literalment.Els anglesos iels castellans, si no l'imperi, sí que conserven la mentalitat imperial. Coneixes aquella anÃacdota del capità republicà que portava tota una vidaexiliat a França, sense saber xufa de francÃas, i encara s'exclamava: "Cono, llevo veinle anos viviendo en este pueblo, y estos franchutes todavía no saben espanol"? [...]

Un altre que s'hi va enfadar molt va ser Và zquez Montalbà n.

Amb elNosaltres? És clar, en aquellsmoments, aquesta gent era beata delProletariadoMilitante.

Devien ser trotskistes; o pitjor encara, del FeLiPe aquell.Ara, avui tots són més de dretes que la mare que els ha parit, la qual cosa no em deixade divertir. Abans a l'esquerra, ara a la dreta,mentre jo tinc la impressió que estic aproximadament on he estat sempre, en un liberalisme cà ndidament d'esquerres... Però quÃa és el que realment va molestar tant el senyor [Salvador] Clotas? Que el Nosaltres fóra la introducció del tema nacional català a un nivell al qual no estava acostumat.

Això no estava convingut. També li va passar al senyor Tarradellas. "A quÃa vé—

—

—

—

—

—

Amb elNosaltres? És clar, en aquellsmoments, aquesta era beatadelProletariadoMilitante. ser trotskistes; o pitjor encara, FeLiPe aquell.Ara, avui tots són més dretes que la mare que els ha parit, la cosa no em deixade divertir.Abans l'esquerra, ara a la dreta,mentre jo tinc impressió que estic aproximadament he estat sempre, en un liberalisme d'esquerres... Però quÃa és el realment va molestar tant el senyor Clotas? Que el Nosaltres fóra introducció del tema nacional català un nivell al qual no estava acostumat. no estava convingut. També li va al senyor Tarradellas. "A quÃa véara els valencians a incordiar ací i a catalans."Una reclamació de catafeta des de la perifÃaria valenciana, a uns replantejaments tremends regionalistes catalunyesos, més o espanyolistes. Som incòmodes. —

—

y estos no espanol"?[...]

Un altre que s'hi va enfadar molt va ser Và zquez Montalbà n.

Amb elNosaltres? És clar, en aquellsmoments, aquesta gent era beatadelProletariadoMilitante.

Devien ser trotskistes; o pitjor encara, del FeLiPe aquell.Ara, avui tots són més de dretes que la mare que els ha parit, la qual cosa no em deixade divertir.Abans a l'esquerra, ara a la dreta,mentre jo tinc la impressió que estic aproximadament on he estat sempre, en un liberalisme —

—

realment va molestar tant el senyor Clotas? Que el Nosaltres fóra introducció del tema nacional català un nivell al qual no estava acostumat. no estava convingut. També li va al senyor Tarradellas. "A quÃa véara els valencians a incordiar ací i a catalans." Una reclamació de catafeta des de la perifÃaria valenciana, a uns replantejaments tremends regionalistes catalunyesos, més o espanyolistes. Som incòmodes.

sobre poesia que va organitzar Cela a l'Hotel Formentor de Mallorca, vaig ser un dels afortunats que va presenciar un dià leg agressiu -cita d'Horaci amunt, cita de Virgili avall, per descomptat, en llatí- entre Riba i aquell boig d'anglÃas que circulava per Mallorca, l'autor del Claudi i j0...

Graves.

Graves era un senyor que també en sabia molt, però que estava desbaratat.

Estava tocat?

Graves? Molt.Era d'aquells senyors anglesos que van a un país colonial. Va venir ací com podia haver anat a l'índia.

Els desgraciats dels indígenes quÃa havien d'explicar-li de literatura llatina o de res.

Indígenes cultes, això sí, com a les pellícules. Allà sempre hi ha dos indígenes il·lustrats, l'un, metge, l'altre, especialista en Shakespeare,però que no deixende ser indígenes davantd'un anglÃas. Graves va trobar massa resistÃancies de Riba per fer aquell paperot i es va desbocar, literalment. Els anglesos iels castellans, si no l'imperi, sí que conserven la mentalitat imperial. Coneixes aquella anÃacdota del capità republicà que portava tota una vidaexiliat a França, sense saber xufa de francÃas, i encara s'exclamava: "Cono, llevo veinle anos viviendo en este pueblo, y estos franchutes todavía no saben espanol"?[...]

Un altre que s'hi va enfadar molt va ser Và zquez Montalbà n.

Amb elNosaltres? És clar, en aquellsmoments, aquesta gent era beatadelProletariadoMilitante.

Devien ser trotskistes; o pitjor encara, del FeLiPe aquell.Ara, avui tots són més de dretes que la mare que els ha parit, la qual cosa no em deixade divertir.Abans a l'esquerra, ara a la dreta,mentre jo tinc la impressió que estic aproximadament on he estat sempre, en un liberalisme cà ndidament d'esquerres... Però quÃa és el que realment va molestar tant el senyor [Salvador] Clotas? Que el Nosaltres fóra la introducció del tema nacional català a un nivell al qual no estava acostumat.

Això no estava convingut. També li va passar al senyor Tarradellas. "A quÃa vénen ara els valencians a incordiar ací i a dir-secatalans."Una reclamació de catalanitat, feta des de la perifÃaria valenciana, obliga a uns replantejaments tremends als regionalistes catalunyesos, més o menys espanyolistes. Som incòmodes. —

—

—

—

—

—

Formentor de Mallorca, vaig ser dels afortunats que va presenciar un dià leg agressiu -cita d'Horaci amunt, cita de Virgili avall, per descomptat, en llatí- entre Riba i aquell boig d'anglÃas que circulava per Mallorca, l'autor del Claudi i j0...

Graves.

Graves era un senyor que també en sabia molt, però que estava desbaratat.

Estava tocat?

Graves? Molt.Era d'aquells senyors anglesos que van a un país colonial. Va un

—

—

—

—

de literaturallatina o de res. cultes, això sí, com a les pelAllÃ

sempre hi ha dos indígenes

l'un, metge, l'altre, especialisShakespeare,però que no deixende

si

davantd'un anglÃas. Graves massa resistÃancies de Riba aquell paperot i es va desbocar, Els anglesos iels castellans, l'imperi, sí que conserven la mentaConeixes aquella anÃacdota republicà que portava tota una a França, sense saber xufa de i encara s'exclamava: "Cono, veinle anos viviendo en este pueestos franchutes todavía no saben

[...] altre que s'hi va enfadar molt va Montalbà n.

elNosaltres? clar, en aquellsmoments, aquesta beata delProletariadoMilitante. ser trotskistes; o pitjor encara, avui tots són més

l'Hotel Formentor de Mallorca, vaig un dels afortunats que va presenciar dià leg agressiu -cita d'Horaci cita de Virgili avall, per descomptat, llatí- entre Riba i aquell boig que circulava per Mallorca, l'autor Claudi i j0...

Graves.

Graves era un senyor que també sabia molt, però que estava desbaratat.

Estava tocat?

Graves? Molt.Era d'aquells anglesos que van a un país colonial. venir ací com podia haver anat a Els desgraciats dels indígenes quÃa d'explicar-li de literatura llatina o de Indígenes cultes, això sí, com a les lícules. Allà sempre hi ha dos —

—

—

—

il·lustrats, l'un, metge, l'altre, ta en Shakespeare,però que no deixen

ser indígenes davantd'un anglÃas. va trobar massa resistÃancies de per fer aquell paperot i es va literalment. Els anglesos iels si no l'imperi, sí que conserven la litat imperial. Coneixes aquella del capità republicà que portava tota vidaexiliat a França, sense saber xufa francÃas, i encara s'exclamava: llevo veinle anos viviendo en este blo, y estos franchutes todavía no

espanol"?[...]

Un altre que s'hi va enfadar molt ser Và zquez Montalbà n.

Amb elNosaltres? És clar, en aquellsmoments, gent era beata delProletariadoMilitante.

Devien ser trotskistes; o pitjor encara, del FeLiPe aquell.Ara, avui tots són més —

—

que on he estat sempre, en un liberalisme cà ndidament d'esquerres... Però quÃa és el que realment va molestar tant el senyor [Salvador] Clotas? Que el Nosaltres fóra la introducció del tema nacional català a un nivell al qual no estava acostumat.

Això no estava convingut. També li va passar al senyor Tarradellas. "A quÃa vénen ara els valencians a incordiar ací i a dir-secatalans." Una reclamació de catalanitat, feta des de la perifÃaria valenciana, obliga a uns replantejaments tremends

sobre poesia que va organitzar Cela a l'Hotel Formentor de Mallorca, vaig ser un dels afortunats que va presenciar un dià leg agressiu -cita d'Horaci amunt, cita de Virgili avall, per descomptat, en llatí- entre Riba i aquell boig d'anglÃas que circulava per Mallorca, l'autor del Claudi i j0...

Graves.

Graves era un senyor que també en sabia molt, però que estava desbaratat.

Estava tocat?

Graves? Molt.Era d'aquells senyors anglesos que van a un país colonial. Va venir ací com podia haver anat a l'índia.

Els desgraciats dels indígenes quÃa havien d'explicar-li de literaturallatina o de res.

Indígenes cultes, això sí, com a les pellícules. Allà sempre hi ha dos indígenes il·lustrats, l'un, metge, l'altre, especialista en Shakespeare,però que no deixende ser indígenes davantd'un anglÃas. Graves va trobar massa resistÃancies de Riba per fer aquell paperot i es va desbocar, literalment.Els anglesos iels castellans, si no l'imperi, sí que conserven la mentalitat imperial. Coneixes aquella anÃacdota del capità republicà que portava tota una vidaexiliat a França, sense saber xufa de francÃas, i encara s'exclamava: "Cono, llevo veinle anos viviendo en este pueblo, y estos franchutes todavía no saben espanol"?[...]

Un altre que s'hi va enfadar molt va ser Và zquez Montalbà n.

Amb elNosaltres? És clar, en aquellsmoments, aquesta gent era beatadelProletariadoMilitante.

Devien ser trotskistes; o pitjor encara, del FeLiPe aquell.Ara, avui tots són més de dretes que la mare que els ha parit, la qual cosa no em deixade divertir.Abans a l'esquerra, ara a la dreta,mentre jo tinc la impressió que estic aproximadament on he estat sempre, en un liberalisme cà ndidament d'esquerres... Però quÃa és el que realment va molestar tant el senyor [Salvador] Clotas? Que el Nosaltres fóra la introducció del tema nacional català a un nivell al qual no estava acostumat.

Això no estava convingut. També li va passar al senyor Tarradellas. "A quÃa vénen ara els valencians a incordiar ací i a dir-secatalans." Una reclamació de catalanitat, feta des de la perifÃaria valenciana, obliga a uns replantejaments tremends als regionalistes catalunyesos, més o menys espanyolistes. Som incòmodes. —

—

—

—

—

—

LaUniversitattraslada aOntinyent la magna exposición dedicada aFuster Lamuestra sobre elpensador y filósofo deSueca (laRibera BalUniversitat deValencia que con- xa)ha estadohasta el pasado sámemora el 50 aniversario de la bado enlaSala d'EstudiGeneralpublicación del ensayoNosaltres la Ñau, y lallegada en Ontinyent els valencians, de JoanFuster, via- secompletará conunaseriede actividades académicasy culturales jará al Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona. Pero con las cuales se pretende prohará en Ontinyent, antes escala fundizar en el legado del intelecocupando toda la planta de la tual, hanindicado.

Esta exposición deJoan Fuster Casa de la Cultura.Según ha explicado el alcalde de Ontinyent y (i922-i992)giraalrededordeAtopresidente dela Fundación Uni- saltres els valencians, un ensayo versitaria del Campus de Ontin- dehistoria política, social y cultuyent, Jorge Rodríguez, está pre- ral queocupa un lugar muy importante enla extensabibliogravista la inauguración para elpróximo miércoles, y será posible fía de Fuster.Esta obra ha ejercitraerla gracias alacuerdoalquese do unainfluencia capital en lareha llegado con el vicerrectorado novación dela historiografía y en deCultura dela Universitat. general delos estudios ylasrefleTONiCUQUERELUONTINYENT ■La exposición organizadaporla

conservadapor elautor, quién era Joan Fuster, elaño 1962, elproceso de elaboración dellibro, eleco inmediato que obtuvo y las dificultades con la censuradel Estado franquista con que se enfrentó apartir deunmomento determinado,todo ello apartir deuna presentación de la personalidad del autor enelmomento deescribir este libro. De este modo, la muestraes, altiempo, unrecorrido sobrelasociedaddela épocay de su ámbito geográfico.

Una colección de arte Para esta muestra se han seleccionadounaseriedeobrasdearte coleccionadas por el escritor muy a menudo regalos de los au—

tores, amigospersonales—, entre

las cuales hay piezas de Andreu Alfaro, Antonio Saura, Manuel Boix, Albert Ráfols Casamada, Antoni Tapies, Joan Pone, Joan Miró, RafaelArmengoLArtur Heras, EquipoCrónica,

Josep Renau,

Equipo Realidad, Hernández Mompóyotros. Apartedelaspinturas y esculturas, a veces repro-

ducidasenfotografiassobre la entorno alescritor, sehan seleccionado ejemplares de su colección deobra gráfica.

L'exposició «Nosaltres els valencians» viatjarà a Castelló;

Barcelona;Sueca iOntinyent La mostra sobre la principal obra de Joan Fuster ha sigut visitada per més de 3.000

persones a ValÃancia

EUROPAPRESS VALÈNCIA L'exposició «Nosaltres,

els valen-

cians», sobre laprincipalobradel'autorvalencià loanFuster(Sueca, 1922-

-1992) iquelaUniversitat de ValÃancia (UV) vaproduiriva exposaren elseu Centre Culturalde La Nau fins alpassat 18 de març viatjarà aBarcelona, Castelló, Sueca iOntinyent, després d'haverestatvisitadapermés de 3.000 persones,vaninformarahirfontsdela institució acadÃamica.

La selecció s'acompanyad'una sÃa-

rie d'activitatsculturals que la Universitatde ValÃancia vaorganitzara través del Vicerectorat de Cultura, Igualtat i Planificació i l'lnstitutInteruniversitari de Filologia Valenciana des de la Cà tedra Joan Fuster— per a commemorarelcinquantaaniversari del'obra.

Des de la UV destaquen que la mostra ha estat «un Ãaxit de públic i també ha despertat l'interés de diversesinstitucions que exhibiranesta exposició durant 2012». De fet, demà s'inaugurarà a Ontinyent idesprés visitarà Barcelona(demaig a setembre), laUniversitatJaume Ide Castelló (octubre-novembre)iSueca(novembredesembre). —

L'assaigvaser publicat aBarcelona L'assaigNosaltres, els valencians,publicat precisament a Barcelona el mes de maigde 1962, és unaobra essencial enla història delsvalencians iestà consideratun puntde referÃanciaper a tots els estudis iposicionamentsposteriors.

Enguany també es complixen els vint anys dela mort de l'escriptoriels noranta del seu naixement,per tant l'exposició està «de plenaactualitat», recalquenels seus promotors.

Ontinyent obri l'exposició dedicada a Joan Fuster

destacant la vigÃancia del seu discurs

La setmana passada es va inaugurar l'exposició de la Universitat de ValÃancia 'Nosaltres, els Valencians.

Joan Fuster: 1962-2012'

a

la Casa de la Cultura

d'Ontinyent amb

motiu del 50 aniversari de la publicació. La mostra, inaugurada per l'alcalde de la ciutat, Jorge Rodríguez, i el Vicerector de Cultura, Armo,

Antoni

inclou

manuscrits,

documents,

fotografies i obres d'art que siguten al visitant en el context en el quÃa l'assagista de Sueca (la Ribera Baixa) va escriure la seva obra més divulgada L'alcalde

Jorge Rodríguez

inauguració

destacava durant la que el discurs de Joan Fuster "és

plenament vigent, i la seva modernitat ve demostrada que moltes de les seves idees tornen a ser và lides ara que la crisi ens ha fet xafar terra de sobte".

En l'obertura de la mostra van participar

també

els Comissaris de l'exposició, Francesc

Pérez

i Ferran

el Vicerector de Projecció Territorial, Jorge Hermosilla, els regidors José Antonio Calabuíg Oviedo, Rebeca Torró, Manuel Ruiz i Fran Quesada, iel President de la Mancomunitat, Filiberto Tortosa, juntament al nombrós públic que va acudir a l'acte.

Carbó, així

com

també

Tant l'alcalde d'Ontinyent com el Vicerector de Cultura

agraïen

el treball realitzat per les persones i

entitats "que amb la seva implicació per fer possible que l'obra de Joan Fuster puga ser més coneguda i estudiada a Ontinyent i les comarques centrals", assenyalava Jorge Rodríguez, una col·laboració

conjunta duta a terme per l'Ajuntament d'Ontinyent, la

Fundació Università ria

de laVall d'Albaida (FUVA) i

elsVicerectorats de Cultura i Projecció Territorial.

Per la seva banda Antoni Armo destacava que "l'exposició ens permet gaudir del patrimoni tangible de Joan Fuster, el que ens ajuda a apropar-nos a l'à nima, al patrimoni intangible de l'autor del llibre més important del segle XX fet per un valencià , el llibre de referÃancia per parlar de la identitat dels valencians", subratllava. Un autor, recordava Armo, que va ser estudiant de la Universitat de ValÃancia, on va

acabar la

seva trajectòria

professional com a professor; "per això, i per la

importà ncia

de la

seva

obra

i figura, hem cregut important fer esta exposició", assenyalava.

L'alcalde d'Ontinyent reivindicava "la valentia iel compromís d'erudits com ara Joan Fuster que, podent una vida tranquil·la, s'arriscaren a expressar idees en una Ãapoca on anar a contracorrent era

tindré

perillós en el sentit més

greu de la paraula". En paraules de Jorge Rodríguez, acollir una mostra

Joan Fuster "ha de servir per fer una reflexió més enllà , ens ha d'esperonar a sentir la necessitat de canviar les coses, de no tindré por a les idees i a la transgressió. Tenim l'oportunitat d'apropar-nos a una obra i a un personatge que ens pot servir de referÃancia", concloïa l'alcalde dedicada

a

d'Ontinyent.

-

egons s'ha divulgat, més de tres milpersones visitatl'exposició a laUniversitat deValencià , centradaen els cinquantaanys del'edelUibre deJoan Fuster Nosaltres, els valencians-,ara es troba a Ontinyentidesprés anirà a altres ciutats.No és correntuna exposició sobreunllibrei les sevescircumstà ncies. El detall,doncs,indicaque no estem únicament davantd'unllibreimportant,que ho és, sinó de quelcommés: una represa o fins itotun punt de partida.Han passat cinquantaanys imoltescoses han canviat,ino pensesols enels canvispolítics: finalde la dictadura,la democrà cia, les autonomies,la caiguda del mur, entre altres. L'exposició ha estat una iniciativaoportuna, puixens obligaaun exercicide reflexió des demoltes ivariadesperspectives en tant que ciutadansdel segle XX.Una primera cosaqueconsidereoportunaseriarellegir elllibreique les jovesgeneracions ho feren també.

Moltescauses aparentmentperdudes ambeltemps, però,

Shan

hanmarcat la historia, i, segurament, aquest és el cas que ens ocupa.Des d'aleshores,he estat qualificatde fusteria.

Quan algú hapensatque emdesqualificavadient-ho,hereplicat «sí, ambmoltahonra». Unapart delsvalencians,no sabria quantificarni elnombrenilasevainfluÃancia, això ho deixariaenmansdelshistoriadors o dels sociòlegs, hem estat fills del Nosaltres, com, tanmateix, dels valors que emergienalmaigdel 68 francÃas, o la critica alfals socialisme real, apostantper unavisió de lacultura ila política en termes heterodoxesialhora adjectivablescom, perexemple,marxistesifusterians.

Nosaltres, elsvalenciansformapart dela nostrahistòria.Ens serveixencara? QuÃa voldir o pot significar ara allò de ferpaís? Tenimprouclar que no hiha veritats absolutes, malgrat que això no implicaria que els valors iles utopies juguenun paper d'impuls vers canvisde debò.

Doncsara ens podempreguntar:cap on orientarel valencianisme?Totes aquellescoses delpresent,que apel·len a exigÃancies radicals, com és elcas de dació en pagamentdels pisoshipotecats,percitar un exemple,tenena prou aveure enallò de ferpaís, almenysambuna formade fer-10, deconstruir-locol·lectivament, enfrontant-se a poders fà ctics iinstitucionals.Crec que l'efemÃaride no és pot reduiral simple record,o convertirelllibre de Fuster enunamena d'ideari.Enuna curta conversa ambelvicerector Armo,personaque té prou aveure ambl'exposició ila sociologiaens fÃaiem aquestesreflexions,i, certament,com ja he apuntatalprincipi, no estariademés la lectura, enuns casos,ila relectura, en altres, com és elmeu, desdela perspectivaactualidel desig defutur.

L^

any 1962 és de bon

Fuster- que va saludar la publicació de Nosaltres... amb una frase premonitòria: "Ellibro, escrito pensando en el futuro, esta destinado a durar rnuchos afíos. Es un acierto asombroso" (El Correo Català n, 24-

-

per a laculJ recordar tura catalana. En

aquelltemps unescriptorja madur, febrilment addicte -segons pròpia confessió- a Tabacalera ia la casa Magno, culmina una trajectòria destacadíssima publicant un bon grapatdellibres alhora.L'escriptor és Joan Fuster idos d'aquests volums,ElPaísValencianoiNosaltres, els valencians (elprimer títol de la nounada Edicions 62), el projectarien directament en la llegenda.

ElPaís Valenciano era unencà rrec de l'editorial Destino.S'inseria enunacol·lecció de guies de viatges que comptava amb noms com Pío Baroja o Josep Pla. Fusterhi vaesmerçar la seva corrosiva ironia.

Ningú estava autoritzat a esperar d'ell unllibre convencional,amable iamÃa, fidelals tòpics de la"tierra de lasfloresy elamor". I,en bona lògica, no el va fer.ElPaís Valenciano, en realitat, és una formidablement engrescadora visió del territoriallunyada de qualsevolcomplaença, però també imbuïda d'un profundrespecte,Com abon patriota crític (els altres, els patriotes tout court, no li interessen, nia mi tampoc), Fuster estimava i odiava el seu país. Cinquanta anys després, jo mateix he escrit un Viatgepel meu país (3i4) -que es publicarà en poquessetmanes per acomprovar siels punts de vista de Fuster tenenencara vigÃancia. Iés exactament així.

Al capdavall, en mig segle han canviat coses essencials (de la dictadura a la democrà cia, del desenvolupisme a la crisi, tot passant per unafalsa abundà ncia) però els valencians, substancialment, continuem sent unasocietat perplexa,

-6-1962).

Em passege per l'exposició. Hi trobe Francesc Pérez Moragón, un

El 1962 JoanFuster

publicava 'Nosaltres... ipresentava la cançó d'un jovencell xa tivi

dels seus curadors: un home expressivament auster, de praxi sòlidaiun fons cultural ampli. Elfelicite per la mostra ipel catà leg consegÃRent, que és magnífic. Lirecorde,però, que tots els fusterians tenimel deuremoral desolucionar l'afer de la Casa Museu Joan Fuster a Sueca,la llar natalícia del'escriptor que ja no és casa i encara no és museu,ique s'assembia massa desoladorament a un temple

sense déus. Hicoincidim. Qui governa a Sueca? "Tots contrael PP".

Entesos.

Eixiré de l'exposició i men'aniré a fer uncafÃa a l'HotelInglés, a la terrassa que té davantper davant del Palau del Marqués de DosaigÃRes. La porta principal del palau, amb decoració barroca, és justament cÃalebre. La bigarrada composició, l'acumulació enervant, la metà stasi febrosa s'adiu molt bé amb el "carà cter valencià ". És a dir, tot allò -el massís de la raçaque va saltar com unsol home davantles incitacions fusterianes. Ja se sap que aquests llibres de Fuster van encetar una agra polÃamica que el va perseguir durant tota la vida. L'acusavendecatalanista. Al llibre de signatures de l'exposició hi ha encararastres dela velladisputa.iPer a quÃa serveixenaquests llibres de signatures? Són un curiós precedent dels comentaris d'internet, on massa sovint la gent passa de la lloança a l'insult sense terme mitjà . óQui llegeix,després, tot això? M'imagineun funcionari velli ullerós, repassant escÃapticament cada signatura,cada felicitació o exabrupte...

1962 és també l'any enquÃa unjovencell xativí aplegà ungrup de valencianistes recalcitrants enunbar de la plaça Rodrigo Botet de la ciutat de ValÃancia. Hicantà per primera vegada unacançó que havia compost tres anys abansal seient dedarrere d'una moto. La peça era Al vent. la presentavaelmateix JoanFuster i amb ella la generació del 62 afegia un component insospitat al moviment: un líder de masses.

Ide tot això fa ara cinquanta anys, iresha tornat aser ja igual des llavors.

FA CINQUANTA ANYS mig segle naixia a Barcelonauna editorial,Edicions 62, que publicavaun primerllibreinsòlit, Nosaltreseh valencians,de Joan Fuster.Tant l'editorialcom elllibre marcaven unamaneradiferentdepensar la realitat.Fa cinquantaanys, jo era un adolescent, fantà sticament enamoratde Françoise Hardy, que mentre anavaperGandia es somiava a París, agafatdela mà dela sevaenamoradaimaginà ria, trepitjant lentamentles fulles mortes sota lapluja poÃatica de Verlaine,i imaginavaque una neumeravellosa em queiadamuntquan sentia Adamo. Jo tenia quinze anys, fa cinquantaanys. Ielllibre deFuster elllegiriadesprés.

Fa cinquanta anys, AlgÃaria deixavade ser francesa perquÃa hi triomfavala revolució, imolts dels emigratsvalenciansque hi vivien, marxarenalsud de França, quan noa París, iesdevinguerenfrancesos. Algunsd'aquests vanser dels primers turistesque arribarena les nostresplatges vergesamb citroéns irenaults, ambidees queparlaven dellibertat, d'igualtatide fraternitat, ambdiscosper alpicú iambjoves que ens ensenyarena besar i fer l'amoren francÃas. També ensduien llibresque a París erendebutxaca i ací estavenprohibits. Començava una Ãapoca diferent A nosaltres, els valencians, ensarribavalamodernitatambbikini,un temps que ens treiadel'avorrimentreclositdela postguerrafranquista.Tot elque era modern, aleshores, arribavade Barcelona,iproveniade París. Arribaven les novesidees, iaviatarribarienles noves cançons. I aquestes idees,iaquestescançons, ens ferenpensar auns quants que, si volíem millorar elmón, en lloc de fer volarcoloms omilotxes, calia repensar-hotot des dela vinculació alpropillocde vida,de llenguai decultura.Ialeshores vaser quan llegírem Nosaltres, eh valencians, de Joan Fuster.PerquÃa com diria Estellés: «El principiilafi són un poble,Françoise».

Fa

EUpide conmemorar el50aniversario dela

obra «Nosaltres, els valencians EUROPA PRESS VALENCIA

â– Elgrupo municipal deEsquerra

Unida (EU) en el Ayuntamiento de Valencia ha propuesto que el consistorio conmemore el50 aniversariode la obradel escritor valenciano Joan FusterNosaltres, els valencians, que se celebra este año, y ha planteado que se haga una edición especial de la obra L'Albufera de Valencia.

A este respecto, el portavoz de EU en el consistorio, Amadeu Sanchis, comentó que Nosaltres, els valencians es «un libro imprescindible» y «el ensayo más popular de quien quizás sea elescritor de Suecamás brillante, además de un intelectualreconocido científica yliterariamente por sus inestimables aportaciones a la cultura y a la historiografía».

Sanchis también recordó que en 2012 se recuerdanlos 90 años del nacimiento del escritor.

La Plataforma de defensa de la Llengua homenatja Joan Fuster Celebra el 30Ãa aniversari del gran aplec en commemoració de les Normes del 32 que tingué lloc a la plaça de Bous de Castelló el 25 d'abril de 1982 Hi actuarà Miquel Gil i Naia La Plataforma per la Llengua de Castelló celebrarà un acte d'homenatge a Joan Fuster el proper 25 d'abril al Teatre del Raval de Castelló, a les 19 h, en record del 30Ãa aniversari de l'aplec que, el 25 d'abril del 1982, va reunir a la plaça de bous de Castelló desenes de milers de valencians en commemoració del 50Ãa aniversari de les Normes de Castelló.

En aquell aplec Joan Fuster hi va tenir un paper destacat. Enguany, a més, fa 50 anys de la coneguts, d'un dels seus llibres més publicació Nosaltres, els valencians, i 90 anys del naixement de l'escriptor i 20 de la seva mort. Per això, l'acte vol lligar la memòria històrica de l'aplec a la Plaça de Bous amb el record del pensament de Joan Fuster i de la seva proposta nacional.

LES JORNADES VALENCIANES DE BARCELONA SERAN FUSTERIANES Un any més -i ja són vuit- l'Espai País Valencià trasllada la cultura valenciana a Barcelona. Enguany, sota el títol "Nosaltres els valencians, 50 anys després" se celebrarà la publicació del llibre de Joan Fuster. Una trobada amb paella, xaranga i amb les actuacions d'Arrap, 4 cantons, Pantaix, Trineu Tanoka, Rapsodes iDj Biano (Orxata Sound System) clourà la Setmana Cultural del País Valencià el dia 21 d'abril, al passeig de Sant Joan, a tocar de Sant Antoni Maria Claret.

L'haurà inaugurat un pregó de Xavi Castillo el dia 11, a la seu de VilaWeb. L'homenatge a Fuster es concretarà amb la projecció del documental Ser JoanFuster il'espectacle Nosaltres, els fusterians, a l'Espai País Valencià , els dies 17 i 19, respectivament. Com pleta el programa una lectura dramatitzada d'EI virgo de Vicenteta; un concert de Carles Enguix; tallers i rondallaires infantils; una exposició de Rafa Vicent; la conferÃancia "Entre les 'plaques' i l'orquestina", a cà rrec d'lsabel Ferrar Sena bre, i la presentació del llibre Valencianisme, l'aporta ció positiva, de Francesc Viadel.

L'independentisme valencià s'uneix per homenatjar Joan Fuster

Amb l'objectiu de difondre el pensament polític fusteria, organitzacions independentistes valencianes han creat una iniciativa conjunta que porta per nom "Nosaltres els Histerians". Una campanya que ja disposa de Facebook i Twittter.

La campanya es donarà a conÃaixer en un acte que tindrà lloc el 25 d'abril, coincidint amb la Diada del País Valencià , a l'Octubre Centre de Cultura Allà hi intervindran Josep Guia, membre del comitÃa executiu del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN); Agustí Cerdà , president

Contemporà nia.

d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV); Antoni Infante, representant del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), i Anna Oliver, coordinadoraal País Valencià de SolidaritatCatalana per la IndependÃancia (SI).

"Nosaltres els fusterians" neix a iniciativa d'aquestes quatre formacions valencianes amb motiu dels 90 anys del naixement de Joan Fuster, 20 de la seva mort i 50 de la publicació de Nosaltres, els valencians (també de QÃRestió

Ontinyent celebrarà el Dia del llibre amb una lectura continuada de 'Nosaltres els valencians' de Joan Fuster Ontinyent se sumarà celebració

hui dilluns 23 d'abril a la

del Dia del llibre

amb

una lectura

continuada de l'assaig 'Nosaltres els valencians' de Joan Fuster a

cà rrec

d'alumnes de diversos centres

educatius de la ciutat.

L'acte

tindrÃ

lloc a la Casa de la Cultura Palau dels

barons de Santa Bà rbara, aprofitant l'exposició en culturals de la mostra 'Joan Fuster: Nosaltres els valencians (1962-2012)' que estes

la

instal·lacions

Universitat

commemoració

de

a

la

dels 50 anys de la publicació

de

ValÃancia

ha

dedicat

l'obra capital de l'escriptor de Sueca (la Ribera Baixa).

ValÃancia celebra Sant Jordi amb una festa

d'escriptors dedicada a Fuster i "enllaçada pel català "

Les roses i els llibres han estat també presents aquest dilluns al centre Octubre de ValÃancia en el que ha estat la festa de celebració del Sant Jordi.

Una cinquantena d'autors en la nostra llengua ha llegit un fragment de la seva obra per espai d'un minut en un acte dedicat a Joan Fuster pel 50Ãa aniversari de l'obra Nosaltres, els valencians.

L'escriptora Gemma Pasqual, de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), ha explicat a I'ACN que es tracta d'un primer acte a ValÃancia d'una tradició de Sant Jordi que no està arrelada al País Valencià . La festa també ha donat pel català ", suport a la campanya "Enllaçats nascuda davant les actuacions en matÃaria lingÃRística del govern balear.

Pasqual ha

dit

que

aquesta

festa

és

"el

per mirar d'arrelar la tradició del començament" llibre i la rosa per Sant Jordi també a la ciutat de ValÃancia.

dels autors, amb una cinquantena d'escriptors presents Barcelona.

a

L'escriptora ha celebratla gran rebuda per part l'acte en plena jornada de signatura de llibres a

L'acte ha comptat amb l'actuació del cantautor Pau Alabajos, que ha ofert un petit tast del seu nou disc Una trista, una amable, una petita pà tria. La lectura de fragments s'ha anat intercalant amb les lectures d'aforismes de Joan Fuster. Xavier Aliaga, Gemma Pasqual, Joan Gari, Vicent Penya, Manuel Molins, Isabel Robles, Jaume Pérez Muntaner, Núria Cadenes Miquel Juan, Pere Bessó, Raquel Ricart, Aureli Silvestre, Francesc Mompó, Joaquina Barba, Esperança Camps, Lluís Miret, Rosa Roig, Josep Lluís Roig, Pepa Êbeda, Sico Fons, Salvador Company, Josep Guia, Josep Ballester, Carme Miquel, Joan Navarro, Lluís Roda, Jordi Sebastià , Manuel Rodríguez Castelló i Alfons Llorenç, han estat alguns dels escriptors

participants.

Aquesta primera festa de Sant Jordi a ValÃancia ha estat organitzada per Acció Cultural del País d'Escriptors en Llengua Catalana i l'Octubre Centre de Cultura Contemporà nia

l'Associació

col·laboració ValenciÃ

del Servei de Política

LingÃRística

Valencià ,

amb la de la Universitat de Valencià i l'Associació d'Editors del País

El País Valencià , a tres bandes es a les llibreries 'Viatge pel meu pafs' (3i4), un volum singular amb text de Joan Garí i fotografies de Joan Antoni Vicent. Tots dos han seguit les rutes que Joan Fuster va descriure ara fa cinquanta anys a la seva guia i ens en brinden actualització. En homenatge. / /^Pfct ique el País

Valencià no és societat massa dinà mica â– -pot ser-ho, ara com ara?-, â– no hi ha dubte que la fisonomia 'social' d'aquestes contrades ha canviat bastant, en els últims anys. En uns racons, per a bé; en d'altres, per a mal. Tal ciutat o tal vila que en aquella Ãapoca eren estacionaries o decadents, han reviscolat; allà on aleshores plantaven arròs o oliveres prosperen les cebes o els ametllers; aquella carretera abrupta ha esdevingut una subautopista tolerable; el turisme ha corregit unes parcel·les, l'emigració n'ha deformat unes altres... És la vida."

L'any 1 971 , quan encarava l'edició del tercer volum de les Obres Completes, Joan Fuster descrivia amb aquests mots els canvis que havia viscut aquest tros de país. Encara no havia passat una dÃacada de la publicació d'EI País Valenciano, aleshores. Cinquanta anys més tard d'aquell mític 1962, les transformacions són, evidentment, més remarcables.

"D'això tracta un poc aquestllibremeu", escriu, precisament Joan Garí, en encetar relat, i continua: "Comprovar, in situ, fins a quin punt la societat valenciana ha esdevingut o no 'més dinà mica' iquina mena de canvis concrets són constatables a partir del text de Fuster."

Ara fa tres anys, ens relata Garí mateix amb característic entusiasme, va dur a Edicions 3i4 un projecte: "S'acostaven tots els aniversaris del 20 1 2 i era obvi que no havíem d'esperar res de les institucions.Si sÃaiem a veure com la Generalitatactual feia qualsevol referÃancia o celebració d'un llibre com â– una

Nosaltres, els valencians, o com El País Valenciano, per citar els dos més emblemà tics que Fuster va publicar el 1962, ens hi acabaríem florint," Iels va explicar la seva idea: "Feia temps que em rondavapel cap repetiraquell viatge deJoan Fuster per a escriureElPaís Valenciano.Els ho vaig dir, els va encantar laidea iem vaig posar en marxa."

L'altre element de la triangulació és el fotògraf. L'ull atent de Joan Antoni Vicent ha posat imatge al recorregut i ha donat a aquest nou relatuna especial poÃatica en blanc i negre. S'ha pres el viatge, ens explica, "amb molta innocÃancia", és a dir, "amb els ulls nous".

Nascut a la Vilavella (Plana Baixa), Vicent va viure molts anys a Barcelona i reconeix que hi havia parts del País Valencià que no coneixia ni mica ni gens: "Tenia una assignatura pendent, fer fotografies per tot el país, però com un treball meu, allò d'anar fent excursions amunt i avall." 1 un dia, des d'Edicions 3i4, Eliseu T Climent, que coneixia el seu treball, va agafar el telÃafon i vamarcar el número de la Vilabella: "Una trucada meravellosa va convertir una idea que s'estava en el cap i que no passava a projecte real, en una espÃacie d'aposta personal", resumeix el fotògraf.

Amb l'avantatge, continua Vicent, que ja tenia marcades les rutes, les fites: "Si m'hagueren dit 'fotos sobre el país', per on comences?"Per sort tenia aquest text fantà stic de Fuster. 1 el de Joan Garí. Les rutes ja eren fetes. Només calia tenir allò que Joan Antoni Vicent en diu "l'ull o la sort d'enganxar una bona foto". 1 l'art, també.

Ça i lla, al costat de les belles imatges captades pel fotògraf, entre els camins descrits per l'escriptor, fragments de l'original fusteria acaben de tancar el triangle. Són els apunts aguts, incitadors, descriptius o definitoris que ens retornen, en petites píndoles saboroses, aquell seu estil que convertia també un breu apunt en literatura. Per no trencar la unitat de l'obra, les citacions que acompanyen aquest nou viatge provenen dela traducció que l'assagista sueca havia fet de la seva guia editada per a Destino i que després va publicar com a Viatge pel País Valencià . 1, si Joan Fuster és mesura de totes les coses, com en el famós aforisme grec, la seva presÃancia és central en aquesta obra d'acurada edició.

Les passes de Fuster. "Ell era un tipus bastant sedentari", apunta Joan Garí tot rient: "No tenia carnet de conduir i havia de trobar algú que el portarà als llocs. Per les carreteres que hi havia en aquella Ãapoca. Molts incon-

Josep Pla ("per això eren tan amics, l'un de dretes i l'altre d'esquerres però amb un fons molt semblant"),el paisatge que l'interessava era "el paisatge humanitzat: els camps d'arròs del seu poble,l'albufera com a llac del qual es treu rÃadit".

venients, ben mirat." Tot amb tot, es va plantejar vuit itineraris que, partint sempre de la ciutat de ValÃancia, fossin

alhora factibles i significatius. Són els mateixos que s'han seguit, cinquanta anys després, per a donar forma a aquest llibre especialíssim.

"Ivaig començar a seguir lespassesde Fuster." Amb naturalitat, Joan Garí ens explica el seu procés. Ja l'havia encetat anys enrere, de fet, quan era estudiant i en dos estius va recórrer, amb tren, a peu i autostop, les terres que s'obren i es tanquen entre Xà tiva i Oriolaprimer, i a la zona dels Ports, el Maestrat i la Tinença, després. PerquÃa sí. Per ganes de veure-ho, de caminar-hi, de fer-ho seu. Ho escriu d'entrada, per a aclarir intencions: "Vaig decidir que volia conÃaixer el meu país. Això era, Fuster." I ens ho explica:"Encara que sone un poc taxatiu, estic convençut que només hiha dos tipus de llibres, els que et canvien la vida i els que et deixen igual. Nosaltres, els valencians i El País Valenciana són dels primers. No et quedes igual després

de llegir llibres com aquests." I, feta una pausa hi afegeix,"entre parÃantesi": "D'alguna manera, el meu també aspira a ser això."

Iparla de palimpsest, però sense intenció d'esborrarel primer text, sinó, en tot cas, deposar-se a escriure-hi "en els marges": "Actualitze un poquet el que anava dient Joan Fuster ihi sume la meva experiÃancia, a partir de la citació de Saramago que obre el llibre: 'EI viatger va viatjar pel seu país, això vol dir que va viatjar per dins d'ell mateix.'"

També han caminat, tant Garí com Vicent, algunes sendes que Fuster no va trepitjar: perquÃa solia anar amb cotxe o perquÃa no es plantejava l'excursió.

"Arriba al Penyagolosa, per exemple, i fa: m'han dit que des de dalt es veu un paisatge impressionant, però jo no hi pujaré", explica Joan Garí, i riu i recorda allò que escrivia el de Sueca sobre les "muntanyes frenÃatiques". De fet, continua, "l'única illaque visita és la de Tabarca. PerquÃa és un espai habitat".

En realitat, i aquí coincidia també amb

L'ull del fotògraf. Joan Antoni Vicent ha passejat amunt i avall mirant-se les coses, els carrers, els paisatges, la gent, amb aquellull que veu fotografies, que imagina enquadraments i contrapicats i que finalment, amb la interposició de la camera, ens ofereix aquesta visió especial, aquest aire de conte, de mà gia, de calma que envolta el seu treball: "Sempre hi ha bellesa a tot arreu", explica, amb afable naturalitat. Fins i tot a Benidorm? Iés clar: "DepÃan dels ulls. Tu pots dir Benidorm ipensar en panxuts que beuen cervesa i au." O pots fer una altra cosa. Recordar la fantà stica badia que té. Iveure-hi gent relaxada que hi fa gimnà stica.

O deixar-te seduir, fins i tot, pel seu skyline en un matí de boira.

Té una mirada particular sobre la realitat, hi troba la llum, els núvols, la perspectiva, però no la modifica. Li agrada la fotografia "com més natural millor". Joan Antoni Vicent fa poesia amb la sevacamera i l'extreude la més estricta realitat. Fins i tot quan sembla que propiciï poses, resulta que no, que són instants de vida quotidiana que la sevamirada, iles ombres o el que sigui, converteix en una petitahistòria, en una petita peça d'art.1 recorda,per exemple, un dia a la platja de les Arenes, a ValÃancia: "Vaig tenir molta sort. Jo volia fer aquell contrallum perquÃa les grues m'identificaren el lloc. Era allà , a veure quÃa trobava, i en aquell moment una noia surt de l'aigua. Lentament. Una turista. Molt tranquil·la. Era setembre i l'aigua encara estava molt bé. Semblava que ho assaboria. I en comptes d'anarse'n a l'arena a estirar-se a la tovallola, se m'estira allà mateix. Era com un personatge del Sorolla! M'han dit que pareix una model col·locada a posta, i no: és cine verité" Cada imatge, per poc que n'hi demanis referÃancia, amaga una història. A Joan Antoni Vicent li agraden les fotografies nocturnes. Per a aquest llibre, però. ha fet cas del seu germà Manuel, que en fa el pròleg, i no n'hi ha incloses gaires: "Per a evitar que el conjunt

quedarà massa fosc". En alguns casos, però, no se n'ha volgut estar:per mostrar l'Alacant vivíssim que es mou a la part

vella, quan el sol es pon, o per a descobrir-nos una Morella d'aire tranquil: "Sempre hi havia estat de dia, amb els visitants casolans de Catalunya o de Castelló, que compren mel i seuen allà al carrer del Blasco d'Alagó. Aquelldia, però, jo veniade la Tinença de Benifassà i vaig fer nit a Morella. Era setembre, feia de molt bon estar-hi ial carreró ple de porxes hi havia un ambient autÃanticament morella, sense turistes ni res, amb la gent del poble en xicotetes converses, alguns bars oberts i alguns bars tancats.

Vaig pensar que era una fotografia imprescindible, aquella,i la vaig fer".

Visió crítica i geometria.A Joan Fuster, com a part d'una furibunda campanya de premsa en contra seu, el van cremar en efígie davant de l'Ajun-

tament de ValÃancia, aprofitant un acte

de les falles. A ell iElPaís Valenciano, el llibre que havia servit d'excusa per a la penosa cerimònia. Per enveges inconfessables (posem-hi un director de diari que s'havia postulat per a escriure el llibre que Destino li va encarregar a Fuster), per voluntat escaladora o per explícita divergÃancia nacional, van convertir Joan Fuster en blanc de tots els atacs. Les cartes i els manifestos a favor seu no es publicaven,però els altres, sí, i l'incendi va acabar en una mena d'acte de fe. Tot plegat no va ser gens agradable, però va contribuir, com li recordava Josep Pla per carta, a fer-los, a ell ial llibre, d'allò més coneguts. Fuster, de la seva banda, trobava curiós que els hagués encÃas la bilis un llibre de viatges i que no carreguessin contra Nosaltres, els valencians, molt més polític i intencionat. "És que no saben llegir en vernacle", ironitzava. Doncs pitjor per a ells. El cas és que aquella història de truculÃancies provincianes ja només es recorda pel llibre, que ha perdurat. Iper Fuster, és clar. Molt superior, en tantes coses, a aquells seus detractors.

"L'acusaven de parides", comenta Joan Garí: "És que parla de les falles i no explica res de l'ofrena, deien, quÃa te'n

sembla? Un llibre tan complet i amb tants suggeriments i l'acuses d'això?"

Joan Fuster era, continua l'escriptor, "una mà quina de desfer tòpics i de desemmascararprovincianismes". Cosa que els exacerbadorsdel tòpic iprovincians eixarreïts van trobar inacceptable.

No caldria sinó.

Joan Garí ha escomÃas la redacció del seu recorregut fusteria immergit en l'exemple del de Sueca, i no fa una guia de viatge per a cantar acríticament excel·lÃancies. Ressegueix les observacions de Joan Fuster i les comenta in'hi afegeix de pròpies i no estalvia anà lisi punyent quan assenyala el Cabanyal, el barri històric amenaçat per l'Ajuntament de ValÃancia, o Marina d'Or: "És un horror absolutament kitch que han plantat en una zona que era verge. Ara no pots fer com si no existirà , no? Cal parlar-ne. No es pot recórrer el territori amb els ulls tancats".

Barbaritats urbanístiques a banda,Garí apunta de seguida que tampoc nocarrega la tinta en coses negatives: "Pesen més les positives, si bé homires. És evident que hi hacoses del meupaís que no m'agraden: no hem tingut consistÃancia històrica, probablement, no hem sabut plantar cara, el que vulgues, però, així i tot, jo sóc valencià . Vull dir que em reconec en una sÃarie de qÃRestions que fan que jo no puga ser d'una altra manera.

I. amb tot, no estic contentíssim que siguem com som. Pense que mereixem alguna cosa millor. 1 trobe que aquesta és també la idea de Fuster."

El blanc i negre de les fotografies de Joan Antoni Vicent acaba de donar al conjunt l'aire de reflexió sospesada o de moment captat per encanteri o de totes dues coses contradictòries alhora que fan del llibre un objecte amb voluntat de perdurar. Diu que el 90% de les seves fotografies són en aquesta escala de grisos. De sempre. "PerquÃa el blanc i negre és etern", argumenta: "No en el sentit que duré més, sinó que és una abstracció. Les coses, realment, no són mai en blanc i negre. Fins i tot una fitxa de dòmino té color. I jo trobeque el cervell s'ho passa més bé, amb aquest joc

del blanc i negre, ha de treballar més.

Tot el que és abstracció sempre és més creatiu." 1 ell s'hi esplaia.

En això, i en el joc de perspectives, de punts de fuga, corbes o diagonals: "Tinc una visió geomÃatrica de les coses, sí", afirma. La composició, per a ell, és fonamental. Iaquí fa una pausa i tira anys enrere per a explicar les seves primeres passes en el món de la fotografia, i la relació que el jove treballadorde la IBM que aleshores era va establir, sense saberho, ambJoanFuster iElPaís Valenciano.

PerquÃa l'empresa organitzava unconcurs de fotografia, i Vicent s'hi va presentar, i va dur les seves imatges a ampliar allà a prop de la feina, al carrer de Casp de Barcelona, a una casa que duia per nom Foto Dimas. Tres fotografies de l'estiu, recorda. Iel responsableli'n va assenyalar una ili va dir: "Aquesta guanyarà ." I ho va encertar. Quan Joan Antoni Vicent va tomar a l'establimentper a explicar-li que, efectivament, aquell retrat d'una noia a contrallums'haviaendut el premi, l'home liva donar un grapat de consells que ell repeteix avui en versió resumida: "Ho recorde com si fora ara. Em va dir: 'Una fotografiabona és laque té un bon tema, una bona composició i una bona tÃacnica.'" Foto Dimas, hem dit? Doncs sí. Vet aquí el cercle que es tanca: perquÃa després Vicent va saber que l'homede la predicció i dels consells era, justament, fill de Ramon Dimas, el fotògraf que havia il·lustrat el viatge original de Joan Fuster. Si ara parléssim de mà giques premonicions, l'intel·lectual de Sueca ens dedicaria, probablement, una ironia agusada.

un producte, segons que confessa de quinze anys de "llargues i tedioses meditacions" sobre la nostra pà tria i "d'haver-me apassionat fins a l'obsessió per la vida i el destí del meu l'intel·lectual,

poble".

Un amor que l'obliga al compromís: "Els qui perdurem en zones no tan egrÃagies, més patÃatiques, no sabem sostraure'ns a l'exigÃancia del micromon del qual

Sense "místics ni grans capitans", no ens sentim elegits -més aviat ocupats-; nosom un poble del llibre; salvador.Som una nació de llibres, grà cies als déus.

Presideixen els nostres grans moments (la desfeta ens la causaren amb decretes tirà nics i bandos militars), impulsen el nostre avanç i progrés: Fets, Repartiment, Furs, Consolat, Obres, Tirant, del naixement; Llengua dels valencians, Nosaltres, els valencians, del retrobament. En efecte, fa cinquanta anys, editat al febrer, presentat el Sant Jordi del 1962, veié la llum per a il·luminar en la tenebra el Nosaltres, e/s valencians de Joan Fuster.

formem part." Treball ben fet, va saber convertir la paraula en instrument d'anà lisi de la realitat, aprofundint en les arrels i abordant horitzons de futur, amb propostes fecundes i reflexions polÃamiques per a motivar la discussió i ajudar a recuperar l'autoestima crítica i profunda, després d'un llarg període d'estancament.

Amant del progrés, la llibertat i el pafs, des de la "premissa nacional catalana" i les senyes d'identitat clares, el Nosaltres de Fuster desperta consciÃancies i dinamitza intel·lectuals. Una aportació tolerant i respectuosa, feta amb les armes del pacífic mot, el raonament i la docu-

d'Estudiants de Secundaria). Esta implicación juvenilsupone unhomenaje de Acció Cultural al papel de los jóvenes como «verdaderos activadores sociales enla defensa deuna enseñanza pública y de calidad».

Prestan su apoyo al acto los sindicatos CC 00-PV, UGT-PV e Intersindical Valenciana; Escola Valenciana, FAPA Valencia, Ca Revolta y la Societat Coral El Micalet Tras la manifestación se celebrará un concierto de música en valenciano con LaGossa Sorda,Pirats, 121DB, Biano yToni Alba.

(Associació

a la riostra llengua». Esta famosa

frasede JoanFuster,unida ala arenga en defensa del valenciano,protagonizael cartelanunciador dela manifestación que Acció Cultural delPaís Valencia convocapara este sábado envalencia. La marchasaldrá alas 18 horasdesde la plazade Sant Agustí del cap icasal.

Esla tradicional manifestación

del 25 d'Abril, que se presenta este mediodía enelOctubre Centre de Cultura Contemporánia, y que este año cuenta conunanovedad:por primera vez, los jóvenes se sumanala organización del encuentro. Porque los convocantes de esta edición, además de ACPV, son las organizacionesestudiantilesBEA, SEPC,ACC iAES

En la diada del Vint-i-cinc d'Abril d'enguany Joan Fuster és el referent de totes les convocatòries que es fan. Si el cartell de la manifestació de dissabte destaca una frase de l'escriptor de Sueca avui entitats i partits reten homenatge al seu llegat intel·lectual ipolític. Així ho faran avui a les 19.30 el PSAIM, ER.PV, MDT i Sí a l'Octubre CCC de ValÃancia.

F

Tacte de ValÃancia seran Josep Guia pel PSAN, Agustí per ERPV, Antoni Infante, per l' MDT, iAnna Oliver,, de SL L'acte, que s'organitza sota el paraigua del grup Nosaltres els fusterians, compta amb l'assistÃancia confirmada d'un seguit d'entitats culturals econòmiques isocials de tot el país.

Els

ponents de

F

Cerdà ,

f

També la Plataforma Castelló per la Llengua oferirà , avui a les vuit del vespre, al Teatre del Raval, un acte dliomenatge a Fuster en record del

aniversari de l'aplec del 25 d'abril de 1982. En aquesta data desenes de milers de valencians van congregar-se a la plaça de bous de Castelló per celebrar el cinquantÃa aniversari de les Normes de Castelló. trentÃa

L'acte de Castelló combinarà projeccions de l'aplec idel discurs que Fuster hi féu amb un repàs de la seva vida i de les seves idees a partir de textos seus, llegits per escriptors de les comarques de Castelló,, i amb

l'actuació

musical de Miquel Gil i Maia.

A Cocentaina, sota l'organització de l'ajuntament d'Escola Valenciana i de la Universitat d'Alacant, Joan Borja hi dictarà la conferÃancia 'Joan Fuster en perspectiva'. Serà a les 19.30, a la sala d'actes del centre cultural el Teular. f

La

manifestació,,

dissabte

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va fer públic que la manifestació del Vint-i-cinc d'Abril de dissabte a ValÃancia seria 'al servei de la llengua, la cultura i la llibertat d'expressió' com a 'valors irrenunciables d'un model de societat de futur'.

La Diada recorda la derrota de les tropes austriacistes a Almansa l'any 1707, fet que permeté a Felip V d'entrar al nostre país. Enguany, doncs, la manifestació clamarà contra la política econòmica icontra les retallades en sanitat ieducació. Alhora, reivindicarà l'arc mediterrani, la represa de les emissions de TV3 ique el Consell rectifiqui la política lingÃRística.

ACPV va insistir a recordar que no s'havia recuperat el senyal de TV3, més d'un any després ans 'es mantenia la censura il'apagada d'una oferta audiovisual en la nostra llengua'. Contra aquesta actitud del Consell, ACPV realça l'exempledels joves valencians, protagonistes de la 'primavera valenciana . f

1

ACPV tindrà enguany molt present aquests elements a l'hora de preparar la mobilització, 'per a donar-hi un caire reivindicatiu ioptimista alhora, unitari en el continguti en la convocatòria, de manera que es veja que hi ha vies de sortida de la crisi que no comprometen els fonaments de l'estat del benestar que hem construït amb tant d'esforç.'

Sempre s'ha dit que el llibre insígnia de Joan Fuster, 'Nosaltres, sis valencians', es va distribuir per primera vegada la diada de Sant Jordi d'alguna manera, és cert. Però, del 1962, ara fa cinquanta anys. I F

s'ha dubtat sempre que la data de sortida al carrer fos el 23 d'abril. VilaWeb ha interrogat les persones que ho podien saber i n'ha tret l'entrellat. també

Segons que consta en una carta que Ramon Bastardes va enviar a Joan Fuster ique es conserva a la Biblioteca de Catalunya, 'Nosaltres, els valencians' es va distribuir el 12 de maig de 1962. Com que el 23 d'abril d'aquell any era Dilluns de Pasqua, el Dia del Llibre es va ajornar al dissabte 12 de maig. Id'aquí ve la confusió sobre la data d'aparició del llibre. El fet d'associar l'eixida de 'Nosaltres, els valencians' amb el Dia del llibre del 1962 havia fet suposar que havia eixit el dia de Sant Jordi.

XAVIER ALIAGA ValÃancia

Nosaltres els Valencians, una deles obres cabdals deJoan Fuster que enguany compleix el 50 aniversari des de la seva publicació a Edicions 62, s'han escrit rius de tinta, que se sol dir.Ino cal subratllar que es tracta, segurament, de la seva obra més examinada.

Fugint deliberadament de l'Ã mbit dels estudiosos del'obra fusteriana, hem volgutsondejar el significat de Nosaltres els valencians en persones de dife-

Sobre

rents generacions, però totes associades al món dela cultura al País Valencià . Quan la llegiren per primera vegada, quin en va ser l'impactei quina lectura en fan ara, són algunes de les qÃRestions que han respostper escrit a Quadern.

Quan es va editar l'obra, el fotògraf idoctor engeografia Paco Tortosa (Vallada, 1954) tenia huit anys. Per a ell, natural d'un poble d'interior a la Costera, el castellà que li parlaven a l'escola franquista era "una llengua es-

trangera". "Entre la foscor del franquisme isent fill de jorna-

lers sense estudis, en arribar a 10 anys no havia vistni unasola línia ni cap paper escrit en valencià . Pensava que allò que parlava no es podia escriure,

fins que un dia arribà a casa una carta de Barcelona d'una cosina de ma mare. Quasi em caigueren les llà grimes en veureque ia carta estava escrita de la mateixa maneraque joparlava", relata, com a introducció necessà ria per a poder explicar el xoc que li produirà llegirl'obra, jaa 20 anys. Moment de presa de consciÃancia "d'un infant d'un po-

ble d'interior que emigrà amb els pares a ValÃancia. El context social ipolític dels primers anys 70 empermeté accedir ala lectura de Nosaltres els valencians, on Fuster

explicava claríssima-

els meus maldecaps d'infant id'adolescent al voltant de la meva llengua iper quÃa el meu país era tan estrany i despersonalitzat.L'impacte que em provocà vaser sobre tot, emocional. Plorava i tot mentre avançament tots

va entre les seves pà gines".

La

periodista

Amà lia

Garrigós (Alcoi, 1965), directora

del programa cultural de Rà dio 9 Alta Fidelitat, estudiava ciÃancies de la informació a Barcelona. "Hi havia arribatdes d'Alcoi amb elpropòsit defer-me periodista. Però, contra natura, no parlava valencià . Els meus pares es comunicaven en la nostrallengua, en canvi, a mi, s'adreçaven en castellà . Unacuriosa situació que es repetia en moltes de les famílies alcoianes que van viure el desarrollismo industrial dels 60 i70. És elque Fuster anomena 'procés automà tic de castellanització', que hui en dia, no s'ha interromput.Jo no usava elgentilici valencià . Permi Alcoi era Alcoi i prou, i a tot estirar, pertanyia a la provincià de Ali-

"una instantà nia

única

—i

també

subjectiva—, a través d'un assaig fonamental que ajuda a enten-

dre claus de la nostra societat.

Tanmateix,caldria emmarcar-lo en la seva Ãapoca i ser conscients que Fuster recollia la perspectiva dels anys 50, uns temps predemocrà tics, al marge d'esdeveniments essencials que han continuat modelant la nostra autonomia".

Xavi Puchades (ValÃancia,

1973), guionista i dramaturg,en-

que era molt jove quan va llegir Nosaltres els valencians, assegura: "Vaig sentir-me bastant cara

identificat amb ei que deia Fuster: els valencians no som ni carn ni peix. Més que res, per la meva condició bipolar,amb una infantesa iadolescÃancia viscuda entre Bunyol iValÃancia, jo era mig xurro mig valencià . Quan

pense en l'assaig del Fuster, m'arriben imatges d'una Ãapoca

ensenyaven a parlar una llengua que després no podíem practicar en unentornsocial ipolític advers. Molts anys després, vaig prendre la decisió d'escriure teatre en valencià ivaig trobar gent amb qui poder parlar. Hui,encara que continue sent bipolar,almenys la meva ambiguaidentitat no s'ha quedat coixa", conclou.

Per raons generacionals, algunes de les persones consultades, com ara l'arquitecte Carles Dolç (ValÃancia, 1949), accediren al llibre de manera quasi coetà nia a la seva aparició. "En el meu exemplar vaig escriure l'any que el compri: 1964. Jo tenia quinzeanys. El meu espontani valencianisme em va dur a interessar-me per un llibre que havia conegut a través de la revista Destino que mon pare portava a casa. Vaig llegir Nosaltres els valencians amb el fervord'un jove que està descobrint el món". En el seubalanç actualde l'obra no oblida contextualitzarla, però tampoc novol amagar el que considera encerts. "En la primera lectura vaig pensar que

les nostres classes dirigentsque, dissortadament, no ha perdut massa actualitat. D'aqueixllibre de Fuster sempre m'admira la mescla de raó i passió amb quÃa està escrit", rebla.

(ValÃancia, Pau Martínez 1974) és realitzador de cinema i televisió. La seva visió ha anat variant des d'una primera lectura entusiasta delllibre, en l'Ãapoca adolescent, fins a l'actualitat, en quÃa contempla els pressupòsits de l'obra amb més distanciament. "Fa uns vint anys que vaig llegir Nosaltres els valencians. L'experiÃancia de tornar a ilegir-ho m'ha demostrat que efectivament ja no soc ni pense com aquellxavalque apenes feia 18 anys. La primera vegada que vaig aproximar-me a l'obra de Fuster ho vaig fer amb el punt de vista d'un jove que veia Catalunya com un germà gran que ens havia de solucionar tots els problemes dins d'aqueix ens paradisíac anomenat Països Catalans. Amb els meus ulls d'ara, els d'un home que s'apropa a quarantaanys, la visió canvia, i molt", explica.

"Ara m'agrada pensar en els catalans", prossegueix, "com uns cosins germans nostres amb qui poder entendre'ns enigualtat de condicions, però amb qui no hauríem de tindré una relació sucursalista, per dir-ho en termes fusterians, com la que tenim amb Madrid". "El que no tinc tant clar és si sóc només jo qui ha canviat, perquÃa molts dels problemes que es plantegen en el llibre continuen irresolts", reconeix.

Una visió ben diferent de la de Carles Llinares (Alcoi, 1976), músic, antic membre de VerdCel i, actualment,en la formació Bata, que aporta l'opinió més sintÃatica. "Amb valentia i sense complexos, Fuster defineix el sentiment de ser valencià per a viure, sentir,parlar, estimar i treballar en valencià i a la nostra manera, sense pors, vergonyes ni manies", resumeix, de manera apassionada i directa. "Nosaltres els valencians, l'Alcorà dels valencians, és lectura obligada per no oblidar-nos de nosaltres, és un manoll d'arrels que alimenten la vida que surt de la terra i creix cada dia un poc més, ferma iverda com una carrasca. Amb Fuster a les mans ja poden vindré d'Almansa o d'onsevulla", afig amb esperit metafòric.

El país com a problema FRANCESC CALAFAT,ValÃancia era conscient de ser

Fuster

un escriptor d'unacultura,

d'un país, "inexistent". Vivia a les catacumbes. El rÃagim el tolerava, però no hi comptava.

Més aviat la supervivÃancia de la cultura en català erauna punxa en el taló. L'escriptor es veia enmig del remolí d'un món ben a prop de l'abisme. També sabia que la soga de Franco no era eterna.Era una illa enmig d'Europa, enmig de la cultura. Per a Fuster —i per a molts— la literatura no era només efusió íntima —que ,no podia viureenl'aire, també li calia una cultura arrelada. Les excitacions que generaven els escriptors dels cinquanta s'esvairien si no es feia res. La deriva trà gica del país exigia una resposta moral, una implicació, perquÃa un "poble" és una font poderosa d'identitat personal icol·lectiva, i, per tant, per a molts era una cà rrega Ãatica irrenunciable. Calia "lanostra preocupació ila nostra acció", deia Fuster. Ell mateix urgia rigor, risc iresponsabilitat. És a dir, feia faltaactuar. Un primer pas erarepensar la història i fabricar-se una visió de conjunt per a posar les bases de la nova etapa. Així, Fuster demanavaclaredat iagafar els assumptes per les ferides: netejar-los de tòpics, mites i prejudicis i auscultar, tot seguit, la història, detectar els problemes itraure'n conclusions a fi de reorganitzar els fonaments del futur i de la cultura.

Una cultura que sintonitzarà amb el dial del món.

Un tema clau era revisar la qÃRestió valenciana i el lligam amb la resta dels territoris que fan servir la mateixa llengua. Calia fer-ho entermes modernside rigor. Fuster ho va fer en Nosaltres, els valencians. Els resultats ja els sap el lector. Fracturà la ficció d'un paradís de tòpics que imposava el rÃagim i estimulà una altra imatge del país. Des d'aleshores, historiadors, sociòlegs o economistes s'apuntaren al tren demirar ambulls nous la realitat valenciana. Han passat molts anys iles coses han canviat radicalment. Ino es tracta —

pirar a convertir el país enprotagonista del present. Per a començar,

erainajornable explicar

quins eren els "dÃaficits profunds" que impedien ser un po-

ara de combregar amb cada paraula seva.El seu impacte va ser fer preguntes ineludibles i aportar-hi arguments de pes, transcendentals. El que prevalde Fuster és la seva actitud, l'obertura mental que exigia.El dilema nostre és: serem capaços de fer els interrogants necessaris i tramar raons rellevants.

Fuster considerava que el paper subaltern que exercia el País Valencià l'abocava a la letargia més absoluta. Superar-la eraas-

ble normal. Alguns historiadors apunten que la seva concepció n'és feble, perquÃa es basa només enla llengua ilahistòria. Això no és cert, si més no del tot, perquÃa precisament si els valencians volien que tingueren valor no els restava altre remei que preservar de la seva identitat i, per aconseguir-ho, havien de cohesionar-se com a grup i tramar projeccions de futur. La cultura valenciana només podria salvarse si oferia "productes" de qualitat iambició.

La singularitat dels papers de Fuster és la seva força comunicativa. Presenta els temes per la implicació que poden tenir, per la seva urgÃancia vital osocial, davant els quals el lector no pot quedar indiferent. La manera directa d'apel·lar al lector, de dir-li que ell també és responsabledel que passa, era novetat per la

seva gosadia en la ValÃancia asfixiada de la postguerra.

L'assaig, per a Fuster, eraun trampolí per a situar-se en elmoviment de lahistòria, un dispositiu des del qual"aclarir-se" provi-

sionalment les accions dels hu-

mans. La seva mirada pot serescÃaptica, però alhora mira de ser raonable i prà ctica. Sap que les

explicacions no són asÃaptiques; no hiha fets purs, van acompanyats devalors.S'ha de ser dià fan i des d'ací ser tan assenyat com es puga. Per això li produïen urticà ria les postures absolutes i tota metafísica que cercarà l'essÃancia de les coses;Fuster es conformava de reconéixer-les, no perdre's enimatges inadequades, perquÃa el que hem de valorar és l'home, la "realitat" que vafent l'home, la "realitat" que va fent-se l'home.

Avui l'amplitud de la mirada de Fuster potser ens resultanormal —de segur?—, però quan aparegué va ser un crà ter en el mur del franquisme.Ia això, a la seva obertura mental, no podem renunciar.

Hi

ha molts detalls d'aquest pes".

EI12 de març de 196 CasteS llet jafeia quatre anys que s'ocupava de la direcció editorial de 62. Aquelldia es produeix també un fet important.L'editor presideix la publicació del primer volum de les obres completes de Joan Fuster en un acte que serveix també com a excusaper a inaugurarla llibreria Tres i Quatre de ValÃancia. L'EquipRealitat tatua ellocal amb uns retrats de l'assagista caracteritzat d'entremaliat i divertit diable pop art.

La classització de l'assagista dóna idea d'aquesta influÃancia al·ludida per Castellet. És un fet una mica sorprenent sobre el qual Fuster es referirà en e! pròleg amb la seva característica acidesa. Convertir-se en clà ssic és una de les pitjors coses que li podien passar, escriurà . L'epítet li resulta, "lleugerament mortuori". Per a Castellet el fet té una explicació molt prosaica: "Només cal veure l'ambient fusteria que hi havia a la casa, tots érem, a més, molt amics", resumeix.

Aquell bon ambient només es ressentquan Cahner ix de l'editorial a conseqÃRÃancia del fracà s

"Nosaltres els valencians" es un llibre d'una plena vigÃancia" FRANCESC VIADEL Barcelona

La

.

rebuda de Josep Maria Castellet (Barcelona,1926) al seu despatx, en ple cor del Ravaí de Barcelona, no pot ser més profitosa.El crític literari, escriptor i president del Grup 62 rep afablement i tot seguit deixa anar sobre la taula uns quants sobres farcits de papers.

Es tracta de l'originalmecanografiat de Nosaltres els valencians, les proves d'impremta iles correccions delllibre per a una segona edició. A la taula hi ha també una còpia del contracte entre l'editorial iJoan Fuster. La lectura atenta del contracte confirma de noula veracitat de ia boutade fusteriana. En eldesÃa punt, l'assagista, fa constar que es compromet "a regalar a l'editor un titot (en dialecte: gall d'indi) per cada reedició que l'editorial faci de l'obra". És evident que Fuster sÃa'n reia per dessota el seu nas aquilí —i encara ara—, de qualsevol temptació localista, també de les possibilitats remotes de reeixir en un negoci com aquell, igual que quan va escenificar la sevaentrada com asoci capitalista del setmanari El Temps aportant una trista pesseta.

En tota aquellapaperassa un puntenvellida, plena de gargots, de precisions, indicacions escrites a mà per l'autor mateix, hi ha l'origen de dues aventures d'una enorme transcendÃancia.

Una, el naixement de 62,per ta! com Nosaltres els valencians és el llibre amb quÃa es va estrenar l'editorial el Sant Jordi del1962, punt de referÃancia obligat de la història recent delacultura catalana. L'altra, és molt més suggeridorai estranya. L'aventura del naixement del País Valencià , en definitiva, el de la idea d'una societat amb voluntat de deslliurar-se de sucursalismes de tota mena, amb vocació d'estricta modernitat.

El 1962 Josep Maria Castellet encarano treballava a l'editorial on arribaria dos anys més tard, però feia tempsque coneixia l'escriptor, almenys des de la sego-

na meitat dels cinquanta. "Aleshores", repassa, "jo coneixia poc ValÃancia, la seva gent... potser només la Maria Beneyto i, encara no,vulldir, personalment.Havia llegit un llibre seu en una petita col·lecció de poesia. Un dia vaig venir a fer unaconferÃancia convidat per una associació d'estudis americans. Llavors, Vicent Venturaemva dur aunbar a la plaça de l'Ajuntamenton al vespre es reunia el grup i feien tertúlia. Fuster em va fer molt bona impressió. Era molt .cà ustic, però, ens hi vam entendre: ell m'atacava i jo també'*, somriu. "Després li vaig enviar elmeu primerllibre,Notas sobre literatura espanola contemporà nea (1955), i, partir d'aquí, inicià rem una petita correspondÃancia".

Castellet ha deixat constà ncia dels començaments que del fou una dilatada relació amb el de Sueca en Seductors, il·lustrats ivisionaris (Ed. 62). El

rerefons de les mítiques primeresconverses poÃatiques a l'Hotel Formentor, celebrades al maig del 1959, idels actes dels premis literaris deGandia en el V centenari de ia mort d'Ausíà s March l'octubre del mateix any, li serveixen per a dibuixar els contorns interiors d'un Joan Fusterindagador i irònic. Uns quants anys després arribaria Nosaltres els valencians. Castellet recorda com va anar, tot ique per aquell temps encara no havia aterrat a l'editorial fundada sota l'advo-

d'EnciclopÃadia

cació de Josep Benet pels joves Ramon Bastardes iMax Cahner, tots dos procedents de l'ambient de Montserrat.

"Fuster", explica, "tenia una gran influÃancia sobre ells, només comparable a la influÃancia que exercia Josep Benet, que era el gran impulsor de totes les idees. És una relació sorprenent, lad'uns jovesmolt interessats pel País Valencià . Aquí era un tema que no havia interessat d'aquells cercles de ningú poetes que venien de la IIRepú-

blica, no ho entenien... Curiosament, també, Fuster no fa elcontacte amb aquests grups de

Catalana,

una

idea que portava al cap des que el rÃagim el va fer fora per un temps i es va haver d'establir a Perpinyà . "En el momenten quÃa es muntava ja s'havien acabat els diners.Ningú nosabia fer enciclopÃadies i allò, a més, requeria una logística, venedors, etc.

Va ser una catà strofe des del puntde vista de la gestió. I l'I de desembre de 1969 el projecte ja estava fora de 62. Arribà Jordi Pujol, que va cercar uns prohoms, Cendrós, Carulla... i se'n va endur Cahner i l'EnciclopÃadia. És clar, allò vaafectar les relacions de Fuster amb l'editorial. Al capi ala fi, era molt amic de Cahner. Vaig anar amb Bastardes a veure'l a Sueca i la cosa es va reconduir...", recorda.

Fuster continuà escrivint i, sobretot, influint inclús després del seu retraïment a les acaballes dels setanta en unclima d'agressions i retrets fins i tot llançats des del mateix món del valencianisme. Com siga, Nosaltres els valencians serà , sens dubte, un dels seus assajos més transcendents.

noucentistes sinó amb el catalanisme de l'exili". "INosaltres els valencians causà una gran sorpresa. El llibre representa l'ampliació dela visió deia cultura catalana des d'una òptica de Països Catalans, per cert, sempre tan entredita aquí a CatalunCastellet, ya", afirma. "Joan Fuster serà ", Mig segle després. assegura Castellet amb rotundi- l'amic il'editor, és categòric: "Notat, "l'intel·lectual amb més in- saltres els valencians és un llibre fluÃancia de 62, un dels fars d'una plena vigÃancia".

celebrà vem els vint-i-cinc anys de Nosaltres els valencians, vam omplir molt de paper explicant quÃa havia significat el llibre insigne, vam fer actes, simposis, conferÃancies, i tot el que s'havia de fer. També a Sueca els amics de Fuster organitzaren, lògicament, Tacte commemoratiu que calia. Em convidaren a parlar en aquell acte, i una estona abans de l'hora vaig trucar a la porta de l'autor per mirar si faríem una xarradeta prÃavia. El local de

Quan

casa era a pocs metres Fuster, iper tant no em va estranyar gens trobar-lo en pijama, cosa que era bastant habitual, com sap tothom. Però arribà l'horade començar, joli vaigpreguntar si noes vestia per assistir a Tacte, i em va dir que no, que no hi pensava acudir, a pesar de figurar la seva presÃancia com a peça forta del programa.Res a fer: no tenia ganes d'homenatges ni de festes. Aquell fet, i molts comentaris que recorde, em fan dubtar si Fuster ara mateix, si fóra viu, es trobaria a gust en aquesta atmosfera de culte canònic i de textos citats com escriptures. L'hagiografia no era el seu gÃanere literari preferit, excepte per a aplicar-hi el sarcasme o la saludable burla, i estic segur que tampoc li hauria agradat ser ell mateix objecte d'aquesta prà ctica detestable. Una vida de sant és aquella que està plena, per definició, de fets sempre exemplars, i de

sempre Una cosa, en definitiva, molt penosa i avorrida.Del queestic ben segur és que Fuster, allà pel 1961, noes vaavorrir gens ni mica: encarano era sant,ni esperava ser canonitzat, sinó que eraun simplemortalextremadament intel·ligent, que llegia moltíssim, pensava, bevia, escrivia, fumava i parlava amb els amics. Ique desitjava per al seu poble i país el millor dels futurs possibles.

Llavors (ho recorde molt bé, i seria una esplÃandida "floreta"per una vida exemplar de Sant Joan F.), apuntava fets i reflexions, notícies, citacions i tot allò quetrobava que podia servir per a explicar"qui som" i "per quÃa somcom som", i quantingué una caixa plena de paperetes, va començar a escriure el llibre necessari. El llibre va ser escrit alguns mesos i es digué, finalment, Nosaltres els valencians: Fuster mateix, quan l'escrivia, no sabia com s'havia de dir.

ací el van entendre, el van atacar. Que Fuster se sorprenguera perquÃa un llibret tan bonhomiós provocarà unaresposta tan brutal, indica que sempre va ser ingenu respecte a la fulminant eficà cia del populisme de masses. És cert que el llibre autÃanticament provocador, i el que postulava un projecteper al nostre país, era el que ara fa 50 anys; però això. en bona mesura,se'ls escapà als seusenemics. No el van llegir des del principi.

Icom que

En

aquest sant Jordi, e! record de Joan Fuster ha estat molt present per dos motius importants: perquÃa finalment s'ha reprÃas la reedició de les obres completes de t'assagista valencià , i perquÃa enguany fa migsegle de l'aparició d'un llibre, Nosaltres els valencians, que ha influït enormementtant en la política com en la cultura del nostre país.

No hi hadubte que Nosaltres els valencians és un lÃRbre important i, en certs sentits, fundacionai. Per a alguns valencianistes, més que un llibre,és el llibre, i suscita una veneració que, al seu autor, que era un escÃaptic tenaç, el feia riure i també l'irritava. Aquesta veneració ha

conjurat tot

un

aplec d'anÃacdotes

al voltant seu. És comprensible. Els seus devots rendeixen un Fuster, culte a Joan com aprofeta o heroi fundador, prou arquetípic, mentre que els seus detractors el tracten pitjor que un heretge sense haver-lollegit, perquÃa, per descomptat, els llibres dels heretges es cremen, però no es llegeixen.

Quant al'anecdotari, és cert que Nosaltres els valencians es va haver d'escriure molt de pressa, perquÃa era un encà rrec d'última hora. Fuster el va redactar —i ho recordava amb cert orgull— en un rampell de cafÃas, whiskys,núvols de tabac i matinades heroiques. L'anÃacdota ha transcendit perquÃa subratlla qualitatsnuminoses: l'esforç herculi ila inspiració febril de l'escriptura. Amb tot, és possible que aquestes "condicions de producció" (per usar la terminologia de l'Ãapoca) afectaren l'estructura del llibre, que a estones és una mica esfilagarsada i dissol la línia en una sÃarie cronològica que ï'enmarca de meandres argumentatius recurrents.

Les idees, en canvi, s'exposen sempre amb claredat merídiana. És obvique Fuster deia la veritat quan afirmava que no va fer més que abocar al paper una sÃarie d'idees que ja feia molts anysque l'inquietaven. Per això, perquÃa aldarrere hi havia una reflexió d'anyssobre elnostre país, el fons del llibre és molt coherent, iles seves suggestions, esmoladament articulades.

En canvi, els devots ftisterians, a fi d'arredonir la llegenda exemplar, solen fer dues afirmacions més matisabies: que Nosaltres els valencians va provocar una onada d'indignació entre la dreta cerril que ens ha tocar en sort, que culminà en ía cremà de la seva efígie en una falla (i més tard enatemptats amb bomba), ique el llibre vaser ei llevat fundacionai de la generació d'intel·lectuals que impulsaren el valencianisme dels anys 60 i70. En realitat, ben poca gent vallegir Nosaltres encomià stiques

Quant als joves valencianistes de lla-

vors, Fuster els influí molt, sens dubte, aquest influx no va ser tan exhaustiu com s'ha dit. Tenien moltes coses en comú, il'admiraven, però també en discrepaven en qÃRestions de detall, o no tan de detall. Per això, els pocs conats de debat civilitzat amb Fuster ila seva obra provenen de ía gent que els devots diuen que n'eren els filis i que en tot cas n'eren els però

hereus. Alfons Cucó no compartia les posicions polítiques deFuster; elnacionalisme deJ. F. Mira tampoc és uncalc del fusteria; Manuel Ardit li discutí aspectes històrics; Ernest Lluch vafer una esmena a la totalitat del seuplantejamenteconòmic; també Lluís Aracil marcà distà ncies. És el que ca! esperar d'un món intel·lectual viu: es fan

propostes i es debaten, i del debat naix la llum. Les circumstà ncies del valencianisme, sempre precà ries, no permeteren que aquest debat prenguera cos en el seu moment, idesprés se l'erigí en el text canònic d'un moviment resistencíal. Nosaltres els valencians ocupa encara avui unlloc massa isolat dins de les temptatives que hem fet els valencians d'exphcar-nos a nosaltres mateixos. El primer a patir-ho en va ser l'autor, que era ungran polemista ies vaquedar amb les ganes d'exercír-ne. Cal dír que és una llà stima, precisament perquÃa parlem d'un llibre intel·ligent iprovocador, ple de virtuts potencialment fructíferes, que volia estimular ungran dià leg.

Iel va estimular, però en una escala i amb unes repercussions menors de les que mereixia. Potser per això, al cap de 50 anys, Nosaltres els valencians, en el que té de proposta ien el que té de repte, encara és unllibre que va! ía pena llegir idiscutir. No és un monument, sinó una aposta, i es manté viu.

Albert García i Hernandez

A

Sueca, gener i febrer

del 1962, Joan Fuster finalitzava Nosaltres, els valencians així: "(...) jo, iels qui vénen darrera meu, ino som el testimoni d'una perduració i alhora d'una renovació 'important'? No pas nosaltres, però tot allò que ens ha fet fer com som, és el que ara mereixeria d'ésser analitzat: deixem-ho per a la gent de les pròximes generacions".

QuÃa n'han dit, aquestes generacions posteriors?

Potser era atrevit clavar un conjuntheterogeni idivers enun excessiu "nosaltres". Potser era atrevit parlar en nom de nosaltres.Un sindicalista del Port de Sagunt, un llaurador de l'Horta, unanarquista d'Alcoi,unafallera major; tots ells són valencians, però difícilment podrien identificar-se amb un nosaltres. Fuster coneixia, per exemple,l'obra de Marx (en la introducció comenta: "Per dir-ho abusant de la terminologia d'un il·lustre barbut: 'explicar' serà una invitació a 'transformar");i em consta que vallegir HerbertMarcuse, perposarun altre exemple.Tampoc calia oblidar l'arrasament (morts, empresonats, exiliats) que va su-

posar ser la darrera "regió rebel" a Franco. L'ombrívola casa de Fuster a Sueca metaforitzava aquell ambient. És a dir no tot era històries de Renaixença.

L'any 1962 ja apuntava cap a un esclafit de lluites laborals, socials, polítiques. Crec recordar que durant aquella dÃacada la revista Cuademos para el dialogo va publicarels resultats d'una enquesta feta a Euskadi. I manifestava la sorpresa en comprovar l'alt nivell d'assimilació a la llengua ila cultura basques dels immigrants.Igual és precipitat atribuir-ho al bon ofici d'unir lluita social i idiosincrà sia que han demostrat els dirigents del País Basc. IquÃa deien al País Valencià les generacions posteriors? La massiva manifestació demanant l'Estatut d'Autonomia va mostrar un rostre decidit que vaacovardir totsels partitspolítics. Encara estem pagant-ho.

Dos anys més tard, març del 1964, podem llegir en el pròleg de la segona edició: "Els grups o grupets als quals repugnaven les conclusions tà cites o confessades de Nosaltres, els valencians vanreplicar-meamb quatre escarafalls exasperats: no amb procediments racionals de remtació. I com que, de més a més, l'ofensiva tenia origen iestil de marcat aire feixistoide, es desautoritzavaper ellamateixa. Mentrestant, iper falta d'interlocutors, es frustrava l'esperança* d'un dià leg franc i comunità riament lucratiu. La polÃamica no fou polÃamica —debat d'igual a igual isubjecte a la decÃancia d'unes regles òbvies— ni va tocar cap qÃRestió de fons. Potser les circumstà ncies il'ambient no permetien res més que això...".

No.Permetien molt més, però les generacions posteriors...

L'auditori de l'Octubre es queda petit en l'arrencada de "Nosaltres els fusterians"

L'auditori de l'Octubre Centre de Cultura Contemporà nia de ValÃancia es va quedar petit en la posada en marxa de la campanya "Nosaltres els fusterians" [Facebook | Twittter] que han impulsat quatre organitzacions independentistes del País Valencià : MDT, PSAN, SI iERPV. La campanya es va donar a conÃaixer dimecres 25 d'abril coincidint amb la Diada del País Valencià i va comptar amb les intervencions de Josep Guia, membre del comitÃa executiu del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN); Agustí Cerdà , president d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV); Antoni Infante, representant del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), i Anna Oliver, coordinadora al País Valencià de Solidaritat Catalana perla IndependÃancia (SI).

Guia, Cerdà , Infante i Oliver van explicar que l'objectiu de la iniciativa que han engegat és difondre el pensament polític de Fuster durant aquest 2012, any en quÃa se celebra el 50 aniversari de la publicació de Nosaltres, els Valencians i el País Valenciano. Segons van afirmar, la iniciativa que es desenvoluparà durant tot el 2012 "és un primer escenari de trobada entre les diferents organitzacions independentistes al País Valencià que pensem que ha generat il·lusió entre els valencians i les valencianes".

La campanya, que recorrerà diferents punts del País Valencià , com ara Sueca, Gandia, Castelló, Elx, Alcoi o Xà tiva, va arrencar aquest dimecres a ValÃancia per reivindicar la vigÃancia de les tesis polítiques de Fuster i els objectius comuns de les diferents organitzacions independentistes i l'à mbit d'actuació comú, els Països Catalans. importà ncia d'aquesta triple efemÃaride ha portat les quatre formacions a acostar posicions i a sumar forces per retre homenatge a Fuster, ja que segons remarquen, l'escriptor i pensador és "la base de les nostres respectives organitzacions". "Aquesta efemÃaride ens esperona a homenatjaria figura i l'obra del gran intel·lectual, el pensador que ens va afirmar, tan raonadament, la nostra condició nacional", expliquen.

La

Personalitats destacades de la societat valenciana hi donen

suport

A l'acte d'aquest dimecres hi van assistir diverses personalitats destacades de la societat civil valenciana com Dolors Jimeno, Intersindical Valenciana; Vicent Pons, enginyer forense; Tonetxo Pardiíïas i Maria Josep Martínez, Societat Coral el Micalet; Rodolf Soler, Valencians pel Canvi; Alfons Llorenç, periodista; Isidre Crespo, Centre Carles Salvador; Vicent Moreno president d'Escola Valenciana; Josep Enric i Josep Lluís Pujades de la COS; Carmen Ciscar i Leo Manas de FIRA; Joan Carmona del portal Ara o Mai; Toni Gisbert, ACPV; Marc Candela, STEPV; Francesc Mompó, escriptor; Pepa Êbeda, escriptora, i Enric Tà rrega, activista.

També

Diego Alamar de l'Ecorgà nic; José

Maria Sahuquillode l'Assemblea contra la desocupació i la precarietat, Eddie Turney

d'EUPV; Enric Valero de Ca Revolta: Manolo Picó de CCOO; Gemma Pasqual; Gonçal Bravodel sindicat COS; Toni Valero del Park Alkosa; Carles Enguix cantautor; Rosa Tormo i Manolo Saez dela Plataforma Carles Pinazo; Empar Salvador del Fòrum

per la

del PV; Encarna Canet d'lniciativa Animalista; Isabel Cervera de CAS- PV; Jesús Frare de Folgança Animalista Naty Rizzo d'Anima Naturalis; Rafel Hermogenes de La Plataforma por la Defensa y Mejora de la Sanidad Pública

Memòria

d'Algemesí;

Valenciana; Guillem

Agulló

iMaika

Barceló

de l'Associació de veïns i veïnes d'Orriols.

Enguany es compleixen 90 anys del naixement de Joan Fuster, 20 de la seva mort i 50 de la valencians (també de QÃRestió de noms, El País Valenciano i Poetes, moriscos icapellans).

publicació

de Nosaltres, els

50 años de 'Nosaltres, els valencians' Joan Fuster (1 922-1992) publicó en 1962 el libro Nosaltres, els valencians, la guía El País Valenciano y el panfleto QÃRestió de noms. El primero de ellos, un libro de encargo, inauguró, precisamente, Edicions 62 con motivo del día de Sant Jordi. 50 años después, la obra fusteriana, vista en conjunto, representa el único paradigma de referencia para interpretar el País Valenciano como objeto de estudio. No es casual, en este sentido, que Ernest Lluch señalara que Nosaltres, els valencians separa nuestra

historia de nuestra prehistoria.Historiadores, sociólogos, economistas y literatos de divisa plural le son -le somos- deudores en mayor o menor grado. Sin Nosaltres, els valencians no se explican tampoco los modelos de país que emergieron durante el tardofranquismo y el advenimiento de la democracia. Joan Fuster, con Josep Pía, la mejor prosa no narrativa de la lengua catalana, no entendió nunca el «oficio de escribir» como un fin en sí mismo. De hecho, abandonó la poesía por el ensayo por razones de «estricta intervención pública».

La literatura fue para él una manera de proponer y de discutir argumentos a partir de la subjetividad radical, acida y provocativa que había bebido de Michel de Montaigne -autor en el que busca su referente más sólido-, en Erasmo de Rotterdam, Voltaire, Denis Diderot, Bertrand Russell o Antonio Gramsci, entre un variopinto abanico de cultivadores de lo que él mismo bautizó como «literatura de ideas».

Nosaltres, els valencians, en el contexto sociocultural de los años 60, fue una incitación intelectual a pensar el país como tal y una llamada a la movilización de recursos y voluntades. Al fin y al cabo, la grandeza intelectual no radica solamente en aquello que se expresa sino, también, en lo que sugiere y en lo que es capaz de movilizar. Desde este punto de vista, Joan Fuster ha sido el intelectual más influyente del siglo XX. Tras su escepticismo militante y un racionalismo afrancesado, en su obra subyace una creencia tenaz en las posibilidades de la actividad intelectual como motor de la acción sociocultural y política. Sus contribuciones ensayísticas y su sentido de la honradez intelectual lo impulsaron, a veces a su pesar, a convertirse en el prototipo del intelectual

comprometido a la manera de los moralistas franceses o de los liberales

británicos

que tanto admiraba.

Siempre matizado por un sano escepticismo, sin ninguna pretensión de absoluto. «Todas mis convicciones son provisionales, pero que conste que no lo digo con orgullo» y «convicciones hay que tenerlas, pero pocas» son dos de sus aforismos más citados. Un estilo sentencioso y directo, aliñado con dosis de humor, completa una voluntad literaria al servicio de la eficacia comunicativa y la orientación didáctica consustancial al ensayo literario y al periodismo de opinión, que fueron sus géneros más frecuentados. Sus lúcidas y arriesgadas propuestas en pleno franquismo y su compromiso con la modernización intelectual del país lo elevaron, con enfermiza frecuencia, a categoría de chivo expiatorio de las frustraciones colectivas de los sectores más inmovilistas. Ya enlos años 60, el franquismo local aplicó a Joan Fuster aquella sentencia que Mussolini lanzó sobre Gramsci: «Se trata de un cerebro que hay que paralizar». Y lo intentaron, hasta con bombas. «Todos somos judíos con respecto a otro», le gustaba repetir parafraseando a Jean-Paul Sartre. A pesar de ello, como él mismo declaraba, su obra de temática cívico-política, como el mismo Nosaltres, els valencians, quizá «haya sido más discutida que leída». «Son libros que hacían falta y que alguien tenía que escribir.

Son libros que, a mí, entonces, me hubiera gustado leer, no escribir. Pero los escribí yo y continúo manteniendo su contenido», insistía orgulloso poco antes de morir.

Esta función instigadora de conciencias y voluntades ha provocado que, en algunos ambientes, Joan Fuster sea conocido, gracias a un interesado malentendido, solo como el ideólogo del nacionalismo local. Más allá del prejuicio reduccionista, el objetivo de Nosaltres, els valencians es, en primer lugar, la impugnación de los viejos tópicos y las atávicas interpretaciones sobre el país típicas del conservadurismo indígena.

A pesar también de lo que afirmen los apóstatas profesionales, Joan Fuster fue un sólido intelectual para quien la heterodoxia era una norma de comportamiento obligatorio. Una lectura fusteriana sin prejuicios exige, además, interpretar a Joan Fuster al margen del movimiento que tan gráficamente bautizó el sociólogo Rafael-Lluís Ninyoles como el «fusterianismo nacional», del cual Fuster, como tantas otras cosas que se le imputan, es inocente. 50 años después, nuestro homenaje sería la relectura atenta y critica, racional y reflexiva de esta trilogía seminal para la producción literaria valenciana posterior. A pesar del paso del tiempo, leer a Joan Fuster es todavía un «desinfectante», como para él lo era leer a Bertrand Russell. Su lectura continúa siendo una convocatoria ilustrada. Releámoslo y discutámoslo. Pero, sobre todo, no lo inventemos. Periodista.

publicada en esas fechas, sin referencias

sobre la realidad valenciana. "Posterior-

válidas

económica

mente, hahabido estudios que han ampliado algunos de los aspectos de la obra; por eso, dentro de lo que eran las limitaciones del momento, es una obra prodigiosa".

"La primera etapa de la producción de ensayo de Fuster es, seguramente, de unabrillantez intelec-

tual formidable", concluye Mira.

La publicación de Nosahres e!s

valencians tuvo respuesta en otras muchas obras que intentaron cuestionar las hipótesis de

nea, que elpapel de las universidades está siendo "correcto, pro-

El

ensayista y escritor de Sueca Joan Fuster lo llegó acalificar de "paperet"(papelito). Y en una entrevista a La Vanguardia en el mes de mayo del año 1991, pocos meses antes de fallecer, afirmó que nuncacreyó que aquel libro llegara a provocar tal impacto cultural, social y también político en Valencia y en Catalunya. Se trata de la obra Nosatres els valencians, que Fuster escribió en el año 1962, en muy pocos meses, por encargo del editor Max Cahner (Edicions 62).

Es untexto fundamental para entender eldebateidentitario valenciano (y también catalán) que emergió a partir de su publicación en los sesentay que alcanzaría su mayor tensión social y cultura!, en laacademia y en la calle, en los setenta y en los ochenta.

Un debate que tuvo su tangente violenta con ladenominada batalla de Valencia entre catalanistas y secesionistas, entre los que creían enla unidad cultural y política entre valencianos y catalanes y entre los que lo rechazaban. La ultraderecha hizo explotar en 1981 una bomba en la casa de Fuster en Sueca que casi le cuesta la vida al ensayista. Aquel atentado le afectó anímicamente yle apartó de la esfera pública durante mucho tiempo.

En el 50." aniversario de lapublicación de la obra, la Universitat de Valencia y lade Barcelona, así como el Octubre Centre de Cultura Contemporánia Valencia, han convocado simposiums. mesas redondas y exposiciones.

piodesociedades civilizadas". Pero critica

elsilencio de las instituciones públicas: "Aunqueya sabequé país vivimos". Más mos en crítico se muestra el editor Eliseu Climent: "Fuster sigue siendo incómodo, porque por encima de esa obra, el ensayista era un hombre con visión crítica, inconformista, que siempre quiso dar respuesta a muchas cuestiones ante la somnolencia valenciana".

El sociolingÃRista y periodista Toni Molla, gran conocedor de la obra del ensayista de Sueca, coincide con Climent en que "el pensamiento de Fuster es incómodo para casi todos, pero el problema es que las diferencias con Fuster de sus contrarios parten de posiciones tanagresivas que es imposible discutirlas, debatirlas".

Fuster nuncale otorgó mucha importanciaaNosahres els valencians. Y noson pocos los estudiosos que consideran el texto una obra menor, en cuanto a calidad, frente a la magnitud de todo lo publicado por Fuster en el terrenodel ensayo, lahistoria y la críticaliteraria.Una producción intelectural ala altura de los mejores ensayistas europeos contemporáneos.Sin embargo, y pese a estas observaciones,el libro supuso, como reconoce Molla, "la primera obra de pensamiento valencianista que no era esencialista, que no tenía un tono romántico; sino que eraun texto materialista que proponía un camino. Desde ese punto de vista, fue unlibro de referencia". Mira coincide con esta valoración y añade que "es la primera obra de ensayo que replantea de forma racional el tema del País Valenciano, que pregunta

quién soy, cómo soy, superando la historiografía romántica; es la primera vez que desde laracionalidad se analiza a este país".

Joan Francesc Mira, que trató intensamente a JoanFuster en el terreno personal,recuerda que el autor de Sueca entendió siempre su obra como "un libro provisional". Se refiereal hecho de que se elaboró en unas condiciones di-

fíciles, con escasa

historiografía

Fuster sobre ia identidad de los valencianos: ninguna tuvo, ni de lejos, su trascendencia. Su publicación logró convertir a Fuster, a supesar, enunreferentedel activismo social y político. Tanto es así que no pueden entenderse ciertas decisiones del PSPVPSOE en los años 80 cuando gobernaba la Generalitat Valenciana, como ia Llei d'Ês i Ensenyament del Valencia, sin la existencia de ese libro.

Con el tiempo, la conflictividad social ha ido desapareciendo. Y la figura de Fusterha quedado muy acotadaal ámbito universitario, que es tal vez en el que más a gusto estuvo el ensayista de Sueca. Enemigo de los actos públicos, de que lo llevaran en volandas para alimentar ciertos postulados políticos, de que convirtieran su Nosahres els valencians en un "panfleto", como él mismo solía decir, Fuster siempre deseó que se observaran todas sus obras desde la reflexión crítica de aquellos que mejor pueden entenderla. Medio siglo después, como señala Molla, "vale la pena volver a leerlo; te puede gustar o no, pero fue su manera de explicar una identidad y de despertar ciertas conciencias".»

Joan Fuster, els inicis de

l'assagista

L'any 1956 Joan Fuster publicà el volum 'Figures de Temps', en quÃa recollia les anotacions preses en un dietari entre el 1952 i el 1955. Eren (com va

deixar escrit en un advertimentde la segona edició del 1957) 'apunts inconnexos, variats i levíssims, als quals no vull atribuir més pretensió que la d'haver-me servit, a mi, d'exercici meditador.' Partint d'aquest diari, i del títol de la primera edició, s'ha decidit el tema del simposi internacional 'Joan Fuster: Figura de Temps', organitzat per la Facultat de Filologia de la ÌB, que durarà d'avui al 4 de maig.

El simposi és coordinat per Antoni Martí Monterde i organitzat per Àlex Matas, Bernat Padró i Borja Bagunyà . Segons ells: 'Aquestes jornades pretenen fer una revisió crítica del que significaren aquests moments inicials de la seva obra llavors i del que signifiquen avui per a nosaltres aquells llibres. El títol d'aquest simposi s'inspira en 'Figures de temps', que

va ser el primer lliurament del 'Diari', però també remet a una poliÃadrica temptativa de definició de la literatura, la història i el pensament en uns instants decisius per a la cultura catalana contemporà nia.' El simposi també vol analitzar Fuster com a figura clau del segle XX en l'à mbit europeu i 'punt d'inflexió decisiu pel que fa a la nostra concepció de la figura de l'intel·lectual'.

Aquest simposi se suma als actes i commemoracions que enguany recorden o estudien Joan Fuster; i és que fa noranta anys que va néixer, vint que va morir, cinquanta que va publicar 'Nosaltres, els valencians' i 'El País Valenciano', seixanta que féu la primera anotació al seu 'Diari 1952-1960', i quaranta que edità 'Literatura Catalana Contemporà nia'.

El comitÃa científic del simposi és presidit per Josep Palacios, escriptor i hereu de Joan Fuster i, ensems amb Antoni Furió, responsable de l'OC fusteriana. Al gener en van aparÃaixer el segon volum i el tercer, publicats

per Edicions 62.

Participaran en el simposi Furió mateix (UV), que l'inaugurarà amb 'Joan Fuster, 50 anys després

de «Nosaltres, els valencians»'; Dominic Keown (Cambridge University), 'Un Diccionari per a ociosos? Joan Fuster i el post-marxisme'; Antoni Martí Monterde (UB), 'Joan Fuster: assaig i europeisme'; Neus Penalba (Université Lyon-2), 'Les originalitats: Fuster, Unamuno, Maragall'; Xavier Pla (UdG), 'Joan Fuster, lector (i "introductor") de Josep Pla'; Jaume Pérez Montaner (UV), que clourà el simposi, 'Figures de

l'intel·lectual

en Joan Fuster'. També

hi participaran Enric Sullà (UAB),

Pau Viciano (UV), Salvador Company (UCV), Montserrat Prudon-Moral (Université

Paris-8).

JOANFUSTERElParlament de Catalunyava aprovarahir perunanimitat, amb els vots del PP també, commemorar durant l'any 2012 el cinquantenari de l'aparició deles obres de JoanFuster Nosaltres, els valencians iElPaís Valenciano. El mateix dia que el PP català incorpora la senyeraal seulogo s'apunta ahomenatjar Fuster. QuÃa diran els seus companys de partit del sud de l'Ebre?

Cultural reivindica aJoanFuster Acció

CONMEMORACIÓN EP. Acció

Cultural del País Va-

lencia se suma a la celebración del Año Fuster con un amplio programa de actividades culturales que incluirá conferencias y congresos para reivindicar el «compromiso cívico» de Joan Fuster, cuando se cumple el 50 aniversario de la edición de una de sus obras clave, 'Nosaltres els valencians', y el vigésimo de la muerte del ensayista de Sueca, según informó la entidad.

Está previsto que la conclusión de los actos tenga lugar en el marco de los Premis Octubre.

JoanFuster para todo unaño VALENCIA

■Acció CulturaldelPaís Valencia (ACPV)celebraelAny Fuster con un programade actividadesculturalesque incluirá conferencias y congresos para reivindicar el de Joan «compromiso cívico» Fuster, cuando se cumple el 50 aniversario dela edición de Nosaltres, els valencians, y elvigésimo de la muerte del ensayista.

Para laentidadque presideEli- cultor Andreu Alfaro, artista que fue «amigo y cómplice de Fuster», seu Climent, la conmemoración tieneun carácter «muy especial», así como fundadoryestrecho copuesto queJoanFuster fue elpri- laboradorde ACPV. merpresidentede laentidady, en Lasactividadesse iniciaroncon este sentido, «se trata delareivin- la manifestación yposterior condicación de laobra yla figuradel cierto del 25 de abril.Así, latradiintelectual que sentó las bases cionalmarcha se desarrolló bajo del País Valenciano moderno, ellemadeFuster «O ens recobrem pero también un homenaje al en la nostra unitat, o serem descompromiso cívico de Fuster, que truíts comapoblé» y su retrato. tradujo su visión teórica delpaís en El programacontinuará a paruna implicación activay decidida tir de mañana con un ciclo de en diferentesiniciativas culturales, conferencias organizado por la entre las cuales impulsó la crea- sección de enseñanza deACPV en ción de Acció Cultural», explicó la elOctubre CentredeCulturaConorganización. temporánia (OCCC) deValencia.

Posteriormente, se llevarán a ParaelAnyFuster, la institución ha encargado un logotipo al es- cabo diferentes iniciativas que

porcerrar yque se daa conocer puntualmente, señaló laentidad.

Asimismo, está previsto quela conclusión delos actos coincida con lacelebración delos próximos PremisOctubre, en los que tendrá lugar este año un congreso académico titulado «Conversacions aún están rán

fusterianes».

Cultural del País Valencià (ACPV) se suma a la celebració de l'Any Fuster amb un ampli programa d'activitats culturals que inclourà conferÃancies i congressos per reivindicar el "compromís cívic" de Joan Fuster, quan es complix el 50 aniversari de l'edició d'una de les seues obres clau, 'Nosaltres els valencians',i el vintÃa de la mort de l'assagista de Sueca, ha informat l'entitat.

Acció

Pera ACPV, esta commemoració té un carà cter "molt especial",ja que Joan Fuster ha estat el primer president de l'entitat i, en este sentit, "es tracta de la reivindicació de l'obra i la figura de l'intel·lectual que va establirles bases del País Valencià modern, però també un homenatge al compromís cívic de Fuster, que va traduir la seua visió teòrica del país en una implicació activa i decidida en diferents iniciatives culturals, entre les quals va impulsar la creació d'Acció Cultural", han explicat les mateixes fonts en un comunicat.

El 'Any Fuster1 té un logotip dissenyat per l'escultor Andreu Alfaro, artista de projecció internacional que ha estat "amic i còmplice de Fuster", així com fundador i estret col·laborador de ACPV. Les activitats es van iniciar amb la festa del 25 d'abril, en quÃa la manifestació es va desenvoluparbaix un lema de Fuster: "O ens recobremen la nostra unitat, o serem destruïts com a poble", i el seu retrat.

tradicional

El programa continuarà amb un cicle de conferÃancies organitzat perla d'Ensenyament d'ACPV que s'inaugurarà el dimecres 9 de maig a l'Octubre Centre de Cultura Contemporà nia (OCCC) de ValÃancia.

secció

Després, es portaran a terme diferents iniciatives que es donaran a conÃaixer puntualment. Està previst que la conclusió dels actes tinga

en el marc dels Premis Octubre, amb la celebració d'un Congrés acadÃamic titulat "Converses fusterianes'.[FIIM]

lloc

LA COMA vui fa just cinquantaanys dela primera edició deNosaltresels valencians,que nova eixiral carrer per Sant Jordi,com havíem suposat, sinó el 12 de maigde 1962. L'any, ambelpunt à lgid delaprimavera,ha anat plede tota mena d'actesiiniciatives querecordavenl'efemÃaride icelebravenl'actualitatdel'obrad'un clà ssic de l'assagismedel segleXX.Emmarcavenlacitaaltresdues xifres més omenys redones; els noranta iels vintanys delnaixementieldecés dequi afirmà viure com vamorir, senseganes.Ironies lapidà ries a banda, no estic en condicionsde verificarlaliteralitatd'un epitafiquea fide comptes es trobaen perfectasintonia ambel seuescepticisme militant, compatibleamblanoblepassió (Fustermateixdixit)perlavida iel destí del seu poble.

Tanmateix,tots els interrogantsa quÃa convidala lecturad'unaobra inesgotable iradicalment viva,el plaer acumulat enla memòria delector ilapermanent incitació a reflexionarsobrela condició humana, el país iel món que se'n deriva, se m'hanconcentrat avui en laforma humil iaparentment anecdòtica d'una coma.Sí, laquesospite quees deuhaver colaten les més recentsedicionsdel títol del'obraiqueno apareixni enla cobertadelaprimera ni quan és citada pels estudiososmés fiables.És, diríem, una coma insidiosa, fora deEoc, estranya al'estil (que és l'home, com sabem) precís iauster deFuster.Comsi abans d'escometreel gentiliciper antonomà sia(per a nosaltres, almenys)haguéssem deprendre alÃa ocarrereta. Col·locada entre elpronomil'article, força una vehemÃancia innecessà ria, aliena a l'agudesaexpositivadelmestre, unsubratllat innecessari, itransformala fermesadel sintagma nominalen el començ d'una frase inacabada,que es queda tremolant en l'aire.Esborradamentalmentla coma invasora,ja puc,més enllà delaliteratura igrà cies aella, eixir al carrerper verificarlacara ilacreu delesanà lisis i pronòstics escrits fa cinquantaanys en el nombreiqualitat delsvalencians compromesosambel país il'abastiprofunditatdela destrucció ambquÃa amb tanta tossudesa com poder s'handedicat els antifusteriansdesempre,els antivalencians d'ara,crònica anunciadade clarobscursdavantnous reptes.

/\

Després de l'Ãaxit de la presentació de la iniciativa "Nosaltres els fusterians". que va omplir l'auditori de l'edifici Octubre de ValÃancia, aquest moviment que ha aconseguit unir l'independentisme valencià amb l'objectiu d'homenatjar Joan Fuster idifondre el seu pensament polític inicia una ruta pel Pals ValenciÃ

Dijous 24 de maig Elx acollirà una nova conferÃancia de la campanya. La xerrada comptarà amb les intervencions de Josep Guia, membre del comitÃa executiu del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN); Agustí Cerdà , president d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV); Antoni Infante, representant del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), i Anna Oliver, coordinadora al Pals Valencià de Solidaritat Catalana per la independÃancia (Sí).

L'acte Després

lloc al Casal Jaume I d'Elx, situat al carrer Sant Jordi, a partir de dos quarts de vuit de la vesprada. de la conferÃancia se celebrarà un debat amb tots els participants.

tindrÃ

A partir d'aquí, a més d'Elx la campanya recorrerà indrets com Sueca, Gandia, Castelló, Alcoi o Xà tiva amb l'objectiu de reivindicar la vigÃancia de les tesis polítiques de Fuster i els objectius comuns de les diferents organitzacions independentistesi l'à mbit d'actuació comú, els Països Catalans importà ncia d'aquesta triple efemÃaride ha portat les quatre formacions a acostar posicions i a sumar forces per retre homenatge a Fuster, ja que segons remarquen, l'escriptor i pensador és "la base de les nostres respectives organitzacions". "Aquesta efemÃaride ens esperona a homenatjar la figura i lobra del gran intel·lectual, el pensador que ens va afirmar, tan raonadament, la nostra condició nacional", expliquen.

La

Joan Fuster, paradigma de l'intel·lectual Hi ha llibres que, per la seva influÃancia, representenun abans i un després en les societats que en són receptores. Hi ha llibres, a vegades nascuts amb una intenció modesta, però fruit de la reflexió, de l'autocrítica i de l'anà lisi més intel·ligent, que són com un cop de mall a la consciÃancia col·lectiva dels pobles. És el cas de "Nosaltres els valencians" de Joan Fuster, arribat per primera vegada a les llibreries el 12 de maig de 1962 tot inaugurant una editorial que esdevindria una de les més importants del país: Edicions 62. En aquella obra, que no ha deixat de vendre's mai, l'escriptor fundava el valencianisme modern sobre el qual s'han inspirat les generacions segÃRents. Es tracta d'un assaig escrit a partir d'unes "llargues i nervioses meditacions personals" diu Fuster a la introducció, per afegir, tot seguit: "No tinc altra autoritatque aquesta: la d'haver-me apassionat fins a l'obsessió per la vida i el destí del meu poble. Potser és l'única passió noble que reconec en mi."

El mateix any Fuster publicava "QÃRestió de noms", un opuscle sobre el nom que s'havia de donar al conjunt de terres de parla catalana -va ser ell qui popularitzà el terme "Països Catalans"- i als diferents territoris que l'integren, un tema que després ha fet vessar tanta tinta estÃaril i ens ha fer perdre tant de temps, que encara avui cueja entre la indecisió, el prejudici i l'estigmatització provocada per determinats interessos polítics. Aquestes dues obres són, segurament, les que exemplifiquen més el compromís de l'escriptor amb la seva terra i amb la seva gent, amb la llengua i amb la cultura que les conformen.

Joan Fuster és essencialment un assagista, capaç de tractar la més gran diversitat de temes amb una solvÃancia indiscutible. Dotat d'una vasta cultura, d'una intel·ligÃancia privilegiada i d'una gran lucidesa, escriu una quantitat ingent de papers i produeix obres de referÃancia, com "Literatura catalana contemporà nia", o à mpliament celebrades com "Diccionari per a ociosos" o "Causar-se d'esperar" entre d'altres.

Els seus assaigs, escrits amb una precisa voluntat humanista i des de la independÃancia intel·lectual i un pensament basat en la suspicà cia metòdica, beuen de les fonts de Montaigne i els moralistes francesos, i Voltaire, Rabelais, Erasme, etc. Fuster va ser també un remarcable poeta dins la línia de la poesia existencialista i del realisme històric, de la qual es coneix especialment el poema "Criatura dolcíssima" que va ser musicat per Lluís Llach. L'escriptor de Sueca va mostrar també el seu gust pels aforismes que, en el seu cas, son sempre incisius, irònics, brillants. Vegeu-ne un de ben actual: "Qui paga mana? La història i l'experiÃancia de cada dia demostren, almenys, que qui mana cobra.

Manar és cobrar -entre altres coses".

La seva obra seria objecte dels atacs del blaverisme i fins i tot la seva efígie seria cremada a les falles l'any segÃRent de la publicació de "Nosaltres els valencians". Andrés Estellés s'hi refereix, amb tristesa, en uns versos del llibre "Horacianes": "aquest any miserable... serà molt recordat i molt amargament. / vicent ventura, desterrat a munic o a parís; /joan fuster, a sueca;.../sanchis guarner recorre, perplex,la ciutat; /jo escric i espere a burjassot,/ mentre pels carrers de valÃancia/ la gent, obscena, crida i crema un llibre".

Anys després, Fuster seria objecte de dos atemptats, 1978 i 1981, el darrer amb dos artefactes explosius que van causar importants danys al seu domicili i a la seva biblioteca. Després de la seva mort, l'any 1992, i a títol pòstum, la Generalitat valenciana li concedí l'Alta Distinció al MÃarit Cultural de la Generalitat valenciana. Posteriorment la seva figura seria ignorada i menystinguda pels polítics que han governat el País Valencià i que han fomentat un clima anticatalanista i secessionista, és a dir antivalencianista, que ha col·locat el valencià en una situació límit.

Joan Fuster és, sense cap dubte, un dels grans assagistes europeus del seu temps. Un altre grafòman, Josep Pla, que li dedicà un dels seus "Homenots", el definí així: "Representa una nova mentalitat.No és un valencià estricte, ni un català de ValÃancia, ni un valencià catalanitzat.

Fuster és un element normal de la totalitat de la nostra à rea lingÃRística." Açò que avui, encara, és tan difícil.

La sortida de «Nosaltres, els valencians»

Sempre Joan

s'ha dit que el llibre insígnia de Fuster [www.escriptors.cat/ autors/fusterjoan], Nosaltres, els valencians [ves.cat/a7dC], es va distribuir per primera vegada la diada de Sant Jordi del 1962, fa cinquanta anys. I, d'alguna manera, és cert. Però també s'ha dubtat sempre que la data de sortida al carrer del primer títol d'Edicions 62 [www.edicions62.cat] fos el 23 d'abril. Vilaweb va interrogar les persones que ho podien saber in'ha tret l'entrellat. Segons que consta en una carta que Ramon Bastardes va enviar a Joan Fuster [valencià . edu/catedra] i que es conserva a la Biblioteca de Catalunya [www.bnc.cat], Nosaltres, els valencians es va distribuir el 12 de maig de 1962. Com que el 23 d'abril d'aquell any era Dilluns de Pasqua, el Dia del Llibre es va ajornar al dissabte 12 de maig. Id'aquí ve la confusió sobre la data d'aparició delllibre. Cal recordar que, en ocasió del cinquantÃa aniversari dela publicació d'un dels assaigs més influents de Fuster [lletra.uoc.edu/ ca/autor/joan-fuster], que va implicar una renovació tant de la historiografia com del nacionalisme valencià , enguany s'han organitzat molts homenatges i recordatoris [facebook.com/NosaltresElsFusterians] .

un text del 1973, dedicat a un públic "progressista" espanyol, Fuster intentava exposar la

En

"singularitat amarga" del

País

Valencià :

"Com si

aquest tros de mapa que ocupem no tingués entitat pròpia: com si la gent que l'habita -ni «catalans» ni «castellans»,

en principi- no arribà ssem sinó a una

purament administrativa, o geogrà fica."

Aquest, de fet, és l'interrogant amb quÃa comença Nosaltres els valencians, una pregunta sobre l'ésser, sobre la identitat: és molt probable que, si identificació

Fuster hagués sabut qui som, no hauria escrit aquell llibre, o no de la mateixa manera.Però, com i quan ens hem definit els valencians?: poc, i malament, aquesta és la qÃRestió.

I Fuster, d'entrada, intenta delimitar com a mínim els termes, les raons i les condicions d'aquesta indefinició valenciana. No per pur interÃas especulatiu, sinó per tal que la consciÃancia dels dÃaficits passats i de les indecisions presents siga una base ferma per una decisió de futur, li interessa explicar per tal de transformar, revisar críticament el camí de la nostra història per retrobar la bona ruta perduda. Nosaltres els valencians, de la publicació del qual hem celebrat fa pocs dies els cinquanta anys, és, tanmateix, un llibre provisional i cohibit. Provisional, i assumit com a tal, perquÃa està escrit en un moment, el 1962, en quÃa els estudis sobre la realitat valenciana, històrica o contemporà nia, sociològica o econòmica, eren encara molt pobres iescassos. Iva ser un llibre cohibit, perquÃa havia de publicar-se en plena dictadura, tenint presents totes les coses que no es podien escriure ni explicar públicament.

Passats els anys, com ell mateix afirma en el pròleg a Un país sense política, potser n'hauria escrit una versió nova, però no en tingué temps ni ganes. Entre altres coses perquÃa, en realitat, l'home que va plantar entre els valencians les bases d'una ideologia nacional, va dedicar al tema de la nació una part molt reduïda de la seva obra. Si repassem el conjunt dels seus escrits, el nombre de pà gines dedicades a parlar directament de la matÃaria de la nació, de les nacions o del nacionalisme és absolutament insignificant.

Aquest no era el seu tema. Fuster, més d'una vegada, exposa el fonament moral del seu nacionalisme tan poc emocional. És un fonament racional que es basa, per exemple, en la diferÃancia entre normalitat o plenitud, ifrustració. "Els altres pobles europeus, entre aquesta centúria iNapoleó, o bé són pobles excel-lits —complets o en via d'acomplir-se en el seu destí normal de poble—, o bé són pobles frustrats en un grau gairebé 1eta1..." El nacionalisme de Fuster és una reacció contra aquesta frustració col·lectiva: una insistent aspiració a la normalitat, la negativa a acceptar la no realització permanent.

Però

això,

acomplir-se en el propi

destí

normal de poble, ha de tenir el seu reflex en un projecte

d'acompliment polític, perquÃa tota definició nacional en suposa un, necessà riament. Iarribats ací, el mateix Fuster, justament perquÃa posava sempre la raó per davant, sabia que un determinat projecte, "els Països Catalans, entesos políticament", era "ara mateix", "una pura il·lusió de l'esperit", en l'expressió que tant li agradava a Josep Pla per marcar la irrealitat d'un desig o d'una visió. "Il·lusió" que, d'altra banda, no ha de ser obstacle a possibilitats i actuacions en un terreny prepolític o extrapolític, que seria el camp de l'elecció o tria personal, i el camp de la llengua, la cultura i l'acció cívica. Ide tota manera, per a Fuster, si les

possibilitats del projecte polític són il·lusòries, això no anul·la la realitat virtual d'aquest espai: "Si els Països Catalans no troben una encarnació política urgent, no per això deixaran de ser el que són. Ino per això deixaran de ser el que haurien de ser." QuÃa són o quÃa haurien de ser, ja és una altra qÃRestió. Que potser no té la mateixa resposta des de la calidesa de la fe i des de la fredor de la raó.

Quan Fuster, a la tardor del 1982, es torna a plantejar la mateixa pregunta, les respostes seran també les mateixes de sempre, les de la seva fe i la seva raó, però amb un interrogant afegit: "De Salses a Guardamar, i de Fraga a Maó, tothom és català , i molts no saben que ho són. La majoria. Ino saber que ho són, vol dir que no ho són? La pregunta és delicada." Tan delicada, que l'única resposta és continuar fentse-la: "Som una nació? Parlem-ne." Si no vaig errat, aquesta va ser l'última paraula de Fuster sobre el tema. Almenys l'última paraula escrita ipublicada: parlar-ne, sense donar com a definitiva cap resposta dominant o dogmà tica (quina?). No oblidar la pregunta, sobretot. Quant a les respostes més o menys invariables o variables, dubtoses o contundents, metòdiques o perplexes, ique finalment es clouen amb una

pregunta, cal tenir presentun alfre dels seus principis immutables:"Totes les meves idees són provisionals", afirma, de la mateixa manera que assegura no tenir por de les pròpies contradiccions. Passats els anys, tampoc no n'haurien de tenir els seus lectors.

En altres llibres, articles o intervencions directes i discursos, la milità ncia valenciana de Joan Fuster (nacionalment valenciana: això és, per a ell, catalana) va ser manifestada i exercida de manera molt més contundent i explícita. Davant d'unes eleccions imminents al Parlament espanyol, Fuster començava un article amb aquestes paraules: "Ara m'agradaria escriure aquest article sobre política..." Avisant que es proposa de dir "algunes impertinÃancies, que procuraré que siguen suaus, però que no puc aguantar-me de dir-les". Les impertinÃancies en qÃRestió feien referÃancia, no cal dir-ho, als límits i definició de la nació, de la nostra. Però, quina és la nostra? A un costat i a l'altre del riu de la Sénia, "som o no som la mateixa nació?"

Per a Fuster, sí: per a ell, ser català és l'única manera de ser nacionalment valencià , i en tant que valencià es defineix com a nacionalment català . Però ell mateix sap que una cosa són les definicions amb base històrica recent o remota, i una altra cosa, eventualment, la consciÃancia que se'n té o les condicions del present. I que aquesta distà ncia provoca problemes teòrics i prà ctics difícils de resoldre.

Amb aquesta constatació, amb la delicadesad'una qÃRestió mal resolta, podem dir que es tanca un cicle de reflexions que s'havia obert trenta anys abans en el Dietari. "Sobre saber i ser" o "sobre el ser i la consciÃancia", podria ser un epígraf que expressaria el fons d'aquelles reflexions. Fa cinquanta anys, i ara mateix, encara.

espill el pensament fusteria al ÃRarg de tot l'espectacle.El grup també interpretà «Hospital psiquià tric Pare Jofre», «El cavaller dela taula periòdica» i «Ramon Llull». Una ironia amableamerales cançons de MiSostingutperaexpressar«cel iinfern d'a-

V.RUIZSANCHOBURJASSOT

Laseudel'Associació CulturalBassot de Burjassot fou escenari dijous passatd'unafesta d'homenatge alescriptor sueca Joan Fuster.Amb motiu del cinquantenaride la publicació de «Nosaltres els valencians», el col·lectiu Maulets organitzà unavetlada que amenitzà labanda MiSostingutambunconcert depoprocken acústic. Abans de l'actuació, els assistents al acte verenel documental Ser Joan Fuster alhoraque gaudiren d'un típic sopardel'hortaregat amb bon vi del país.

Per a l'ocasió, els músics de la Riberainterpretarencadatema del repertori introduint-loamb la lectura d'un adagidel'humanistadeSueca. «Brokeback formigonera» o una sa-

de «La mort tenia un questmón». d'EnnioMorricone,perexemNo caldir que en lesseves partituple, sonarenpreceditsde sentÃancies resilletresqueda ben presentel resfusterianes relatives al'amor ialde- sò del cinema, dela música ide la libat sobrel'originalitatielplagi,res- teratura universals. pectivament.

El públic participà , en definitiva, «Intercalem els aforismesde Fusen un recitald'allò més il·lustratiu i ter coma mostra dela sevainfluÃanamé amb quÃa tots homenatjaren el ciaen elnostretreball», explicà Josep genialescriptor valencià . Com no poArtés, cantant iguitarra elÃactrica de dia ser d'altra manera, com a lema Mi Sontingut.La reflexió musicada per a la festa, també es trià una mà sobre filosofia, religió ieconomia, ximade Fuster: «La política, o la fas, entre altres assumptes, tingué coma o te la fan». tírica versió

preu»

Sueca ofrece una programación cultural especial por el 50 aniversario de Nosaltres, els valencians La Concejalía de Cultura del Ayuntamiento de Sueca ha confeccionado, para todo este año 2012, un completo y ambicioso programa de actividades y actos culturales con el objetivo de conmemorar el 50 aniversario de Nosaltres, els valencians, la obra más insigne del reconocido escritor suecano, Joan Fuster.

"Justamente ahora, en el mes de mayo, hace 50 años que fue publicado "Nosaltres, els valencians". Estamos pues de aniversario de uno de los libros más importantes de nuestra historia, libro fundamental y esencial para todos aquellos que nos estimamos la tierra que pisamos", ha afirmado el concejal de Cultura, Josep Navarro.

En la extensa programación que se ha preparado, se incluye desde publicaciones, hasta tertulias, jornadas, y un largo etcétera. En el apartado de las publicaciones, destaca la colaboración del Ayuntamiento de Sueca en la coedición del monográfico sobre Fuster de la revista Afers; la tesis doctoral de Ferran Archilés sobre Fuster; Les Tertulies de Ca Fuster, de Xavi Serra; y los Textos de Josep Iborra sobre Fuster. En las Tertulies de Ca Fuster, que organiza el departamento de Cultura del Ayuntamiento, han participado ya, hablando sobre la figura y obra de Fuster, Carme Gregori (aforismos), Francesc Pérez Moragón (aforismos), Ferran Archilés (nacionalismo) y Antoni Furió (sobre la obra completa). También han participado Vicent Soler y Abelard Saragossá. Y lo harán, a lo largo de estos meses, Francesc P. Burguera; Jaume Cabré (sobre la creación literaria), con el patrocinio de la Institución de las Letras Catalanas; y Vicent Ripoll (poesía).

"Fuster es patrimonio de todos nosotros, sobre todo, de los suecanos que tenemos la responsabilidad de mantener su legado y difundir su obra. Más allá de la adscripción política de cada uno, todos debemos ser Fusterianos. Es por ello que la mejor manera de festejar el medio siglo de vida de este libro es leyéndolo o releyéndolo", afirma Navarro.

La Casa Joan Fuster, por su parte, está llevando a cabo a lo largo de este año un gran número de colaboraciones con diferentes organismos e instituciones, como por ejemplo: la realizada con la Cátedra Joan Fuster en la selección de materiales para la exposición "Nosaltres, els valencians" y su catálogo. Otras colaboraciones con la Universidad Politécnica, el Patrimonio Bibliográfico de la Conselleria de Cultura o la Biblioteca de Cataluña, han permitido al Ayuntamiento el escaneo e inventariado de la primera fase del dossier de prensa de artículos de Fuster; el inventario y catalogación de la obra gráfica de Fuster; el inventario y catalogación de las secciones "Biblioteca" y "Hemeroteca" con el programa Absys 7.2; o la confección del inventario de la sección "Correspondencia",entre otros. Además, el próximo mes de junio, se va a presentar la página web de la "Casa Joan Fuster"; se está negociando con la Universidad de Valencia la cesión permanente de los paneles de la exposición "Els Arxius de Joan Fuster"; y se va a iniciar la primera fase de las obras para condicionar la Casa Joan Fuster/ Biblioteca Suecana para la exposición permanente que ocupará casi toda la planta baja de los dos edificios.

A ello hay que añadir que, a lo largo de este año, se va a firmar un convenio de colaboración permanente entre la Cátedra Joan Fuster y el Ayuntamiento de Sueca, y que éste último ya ha asumido todas las

competencias respecto al mantenimientode la Casa Joan Fuster.

Por lo que respecta a las actividades programadas alrededor de la exposición "Nosaltres, els valencians", (realizada con la colaboración del Vicerrectoradode Cultura de la Universidad de Valencia y la Cátedra Joan Fuster), que se inaugurará en Sueca el 15 de noviembre, se han organizado,entre otras: una Jornada Joan Fuster, sobre "Nosaltres, els valencians", copatrocinada por la Concejalía de Cultura, con la participación de una Agustí Colomines, María José Badenas, Francesc Pérez i Moragón, Manuel Alcaraz y Ferran Archilés; lectura pública de "Nosaltres, els valencians"; un mini concierto, a cargo de músicos locales; y la recreación del espectáculo dedicado a Fuster a los diez años de su muerte, con la participación de importantes personalidades del ámbito cultural catalán.

Vila-real rinde homenaje a Joan Fuster en la conmemoración del 50° aniversario de 'Nosaltres els valencíans El salón de actos de Caixa Rural Vila.real acogerá el próximo jueves, 31 de mayo, a las 20.00 horas un homenaje al escritor Joan Fuster con motivo del 50° aniversario de la publicación de 'Nosaltres els valencians' y el 30° aniversario de l'Aplec de la Plana. El acto, organizado por el Casal d'Acció Cultural de Vila-real cuenta con el patrocinio de la concejalía de Cultura del Ayuntamiento y la colaboración de la plataforma Castelló per la Llengua.

El homenaje constará de una lectura de textos de y sobre Fuster a cargo de Arma Moner, Rosanna Cantavella, Ferranda Diaz, Susanna Lliberós, Vicent Pitarch, Santiago Vilanova, Antoni Pitarch, Vicent Usó y Manuel Pitarch, acompañados por el violonchelo de Xusa Puerto. Además, se proyectará la grabación del Aplec de la Plana celebrado en la plaza de toros de Castellón en el año de 1982, con la intervención Ara o mai' del propio Fuster. Una actuación del grupo musical Naia y del cantante Miguel Gil completarán la jornada conmemorativa.

lia o fora d'ella, iveurellibres a Rigal,Dà vila o a lesllibreries de velldel carrer la Nau.També aprofitava el moment per a coses més elementals, més corrents: comprar el cafÃa per a sa mare, que havia de ser deBarrachina, elconyac Torres o Mascaró alceller Casanova, alcarrer de Russafa, idetard en tard, finsi tot, a una barberiaalcarrer deles ComÃadies. En ocasions es deixavaacompanyar fins l'estació, onprenia el trenper tornara Sueca.

Doncs bé, vaig tindré elgust de fer-li companyiairecorde una vegadad'aquestes per les raonsyque vosexposaré tot seguit, puixemvaregalar unllibre que conserve comor enpany.El cas és que un dia anà rem junts a veure llibres devellal carrer la Nau.Ell voliabuscar alguns papersde contingut sociopolític per encà rrec del'ecatalà residenta Paris JordiArquer, tot unpersonatge, puixhavia estat fundador del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) al 1934 i, a canvi, aquest darrerli enviava aFuster altrespapers. Aleshores caigué a les nostresmansun exemplar

-

delllibre «Socialisme ianarquisme», del pare Antoni Vicent, a l'edició de 1893.

Joan em digué: «Pren, unregal,perquÃa l'estudies».

Una vegada eixírem dela llibreria,Fusemdemanà que l'acompanyés albarber, jaque érem molt aprop, tansols a uns patis entre elcarrer laNau ieldela Pau, enmigdel carrer de les ComÃadies.

Aleshores entrà unaltreclient iresultà ser unantic company de cursde Fuster, cal recordar comalcarrer Sant Josep de Sueca, a sa casa, elnostreamic sempre conter

servà la placa d'advocat: «Juan de laCruz Fuster, abogado», deia. El nou client tenia unabona amistat amb Joan, exerciacom a lletrat amb unaclientela de classe mitjana ideburgesia local. Esva encetar la conversai,aleshores, sorgí untema que després es va desenvolupar a «Nosaltres, els valencians», elde laburgesia valenciana,la delcapicasal,sobrela qual elpensament deFuster insistiria enallò que «hauria d'haveruna burgesia que mantingués el to». Fou unaconversa afablede barberia, deles que es donavenen aquests tipus d'encontres. Jo vaig assistir una mica sorprÃas iamb silenci, iemlimitava a escoltar.Al final, el nou,l'advocat,li donà la raó norecordeel seunom, encara que sí unpoc elseu físic, amb el seu bon vestitila corbata. Aquestrecord em vearapuix, avuiper avui, malgrat que han passat cinquanta anys, seguim amb una burgesia queno té el «to». Continua sucursalista, indolent, pendent més del negocis especulatius que d'altres coses, com ja deixà escrit Fuster. —

De Fuster a Garí: imatge d'un país els valencians va ser publicat ara fa

just cinquanta anys,el 1962, iés, sens dubte, l'obra més influent de Joan Fuster.Aquell mateixany,Fuster també vapublicar, a partird'un encà rrec del'editorial Destino,ElPaís Valenciano,que ell mateixva acabartraduintal català .

Al cap de mig segle, un digníssim successor de Fuster, l'assagistai col·laborador d'aquest diari Joan Garí, ha resseguit les passes del mestre i ha aixecat acta notarial tant deles coses que segueixensent comerencom deles que han canviat radicalment.Les fotografies, en un meravellós blancinegre, no són una part accessòria delllibre sinó l'eix que el vertebra visualment.

Les va fer JoanAntoni Vicent. El resultatde tot plegat es diu Viatge pelmeupaís, il'haeditatfa benpoc 3i4.En aparença, semblael que els anglosaxonsanomenenun coffe table book, és a dir,un artefacte bibliogrà fic fet més per fullejar que no pas perllegir.No s'enganyin,però: és molt més que això. De fet, constitueixun dià leg interessantíssim entre dos senyorsque, a banda de dir-se Joan, tenen algunes altres coses importantsen comú, comara el fet d'haver pensat irepensat un país periòdicament, com si en comptes d'una realitat geogrà fica més omenys incontestablees tractés d'un enigma o, si més no, d'una cosa molt estranya.El mateixGarí explicaque aquestapreocupació live de lluny:el primer viatgemés o menys homologableja el va fer sent jovenet,als anys vuitanta del segle passat. La dÃaria no neix, doncs, de l'anÃacdota del migsegle delllibrede Fuster.

La miradade Fuster ila de Garí convergeixenen l'esperit d'aquell epigramallatí que comença dient: "Odi et am0..." En efecte, aquí les declaracions d'amor a una molt tot

obligat arepetir una expressió que acabo d'emprar fa un moment:per a bé iper a mal.Fa mig segle,Fuster jugava a juxtaposar la descripció amb la prescripció, la realitat tangible amb el món eterideles aspiracions,el que és amb elque hauria de ser. El resultat concret d'aquestaactitudfou una accentuació delresistencialismeculturali, alhora, una inexplicablerenúncia a l'acció política puraidura,que normalmentté poc a veureamb els llibres imolt amb el fet de sumar: regidors, diputats, casals fallers i el que convingui.El triomf d'aquest resistencialisme és innegable.El llibreque els comento, sense anar més lluny, és elresultatdeles aportacions desinteressadesde persones concretes (en trobaranla llista a la darreraplana).El fracàs de

complexaidentitatno exclouenun sentiment paral·lel d'estranyesa, en elmillor dels casos (enel pitjor, tant en el cas de Fuster comen el de Garí, l'estranyesaesdevé directament estupor).Un exemple,a la plana 278, parlant dels Moros i Cristians d'Ontinyent: "El que s'estilaper damunt de tot, com a tot arreu, és abillar-se com un xeic l'acció política paral·lela, en canvi, i fumar un havà de bona mida, ha estat tan evident que no cal permentre un passeja entre la multi- dre gaireel temps analitzant-10.

Pensoque elllibrede Joan Garí tud amb un deliri exhibicionista que en qualsevol altre lloc seria iJoanAntoni Vicent, editatmig seconsiderat patològic, però que al gle després d'algundels títols cabnostre país és símptoma de socia- dalsde Fuster, pot servirper a Vaglització extremaibonhumor gene- giornamentod'unllegat extraordiral".Aquest és l'esperit delllibre,la nari,però emmarcat en una Ãapoca sevamanerad'atansar-se als plecs anòmala en tots els sentits. Com més íntims d'una identitat ben que es tracta d'un amable recorreparticular,però evitant en tot mo- gut geogrà fic, més visual que no pas ment els judicis sumaríssims iles abstracte, permet desdramatitzar generalitzacionstemerà ries, cosa les múltiples punxes, arestes iasque,per a bé oper a mal, JoanFus- prors que sorgirien si el text de reter sí que va dur a terme, isovint ferÃancia fos Nosaltres, els valenciambuna gran fruïció. ans. El dia 21de juny farà 20 anys La identitatvalenciana contem- dela mort deFuster, icrec que fóra porà nia noresulta concebible sen- un bon moment per reivindicar se apel·lar a Fuster. Iaquí em veig l'intel·lectual, atent lectordeMontaigne,icomençar a deixar una mica de banda el polemista.Les descripcions à ' EIPaís Valencià mostrenuna capacitat d'observació ide modulació de la llengua només comparable a la de Pla: al cap de cinquantaanys, encara enlluernen.

La simple brega periodística, en canvi, se l'ha endutel vent, potser perquÃa no pesava gaire.

(Joan Fuster i el relat de la identitat valenciana) Ferran ArchilĂƒÂŠs Editorial Afers Catarro ja, 2012 430 pagines

50 años después

de Fuster

En mayo de 1962, Joan Fuster publicó cuatro libros, entre ellos la guía El País valenciano (Destino), el ensayo Nosaltres els valencians (Edicions 62) y QÃRestió de noms, en que defendía la expresión Paisos Catalans. El segundo definió el nacionalismo valenciano de izquierdas y, por rechazo, su némesis blavera , y marcó el nacimiento de la que sería la mayor editorial en lengua catalana. Pero fue el primero el que tuvo un mayor impacto inmediata y le valió al autor los primeros ataques de la prensa valenciana (y la incineración de su efigie en las fallas de 1963). Medio siglo después, el escritor Joan Gari y el fotógrafo Joan Antoni Vicens han reconstruido aquel viaje en Viatge peí meu país. En el camí de Joan Fuster, 50 anys després (Tres i Quatre) .

Era el único que realmente llegó a la gente entonces, porque estaba escrito en castellano y publicado por una gran editorial , explica Garí.

Curiosamente, las tesis catalanistas de Fuster estaban claras, pero el escándalo estalló por sus comentarios sobre costumbres locales, las fallas, como la comparación entre pirotecnia y las bandas de música o el uso de roedores en algunas paellas en tiempos de carestía. Lo que no le perdonaron fue la ironía; el nivel del debate estuvo a la altura del betún , comenta el escritor, que reivindica el olvidado El País valenciano como una delicia literaria y sensual que ha querido reconstruir siguiendo las mismas rutas definidas por Fuster, fotografiadas por Vicent como hace 50 años lo hizo el fotógrafo Ramón Dimas. Qué diferencias ha hallado recorriendo esos mismos caminos?

Fuster vaticinaba que en 50 o 100 años las peculiaridadeslocales desaparecerían: resulta que el país se ha modernizadopero no ha cambiado su mentalidadtradicionalista , destaca Garí. Se podría esperar una denuncia de la salvaje destrucción del territorio. Solo en parte; sería injusto que nos quedáramos solo con Marina diOr .

EL LEGADO DE UN LIBRO / Pero volvamos a Nosaltres els valencians.

Qué queda de él 50 años después, en estos momentos de ruina? Lo que está claro, expuso Antoni Furió en el simposio que se celebró hace unas semanas de la ÌB, es que cambió la manera de verse y representarse los valencianos , y que tuvo un gran impacto intelectual sobre las nuevas generaciones de universitariosvalencianos . Y que su objetivo G una indagación de las debilidadesy anomalías de los valencianos que habían creado una sociedad desarmada y subalterna , explica FurióU suena de nuevo inquietantemente actual. Mediocridad de la clase dirigente , falta de una verdadera industrialización... , desviación de los capitales hacia la compra de suelo (entonces, agrario), falta de proyecto de futuro, necesidad de un proyecto compartido con Catalunya... Nosaltres els valencians sigue siendo un libro fecundo y lleno de sugerencias, sorprendentementeactual en sus planteamientos, sostiene Furió.

La filosofía continua plenamente vigente coincide el editor Eliseu

Climentm. Debemos recuperar aquel discurso de articulación, puesto al día, porque es la única filosofía válida de futuro. Porque separados ya vemos cómo nos ha ido .

Del libro definitorio de Fuster solo se ha hecho una reedición en Labutxaca que incorpora la nota de la censura del momento. Y ha sido objeto de una exposición de la Universitat de Valencia que debía recalar en Barcelona pero de la que aún no hay noticias. La novedad vendrá con la edición crítica que se incluirá, el año próximo, en el cuarto volumen de las obras completas. Aunque la gran noticia editorial del que debía ser el año Fuster fue, a principios de año, la edición del segundo y tercer volúmenes, con la obra ensayística dispersa, sobre todo, en prensa.

Joan Garí reconstruye los pasos del escritor por la Valencia de 1962 ANIVERSARIO DE SNOSALTRES ELS VALENCIANSy Y UEL PA�S VALENCIANOS

ERNESTALÓS BARCELONA De Paisos Catalans a corredor UNA PROPUESTA TRAS EL HUNDIMIENTOG Cincuenta años después de Nosaltres els valencians, llega el momento de trazar un nuevo relato y un nuevo programa de reconstrucción tras el hundimiento económico, político y moral de la Comunidad valenciana, plantea el geógrafo Josep Vicent Boira en su libro Valencia, la tormenta perfecta (RBA). Boira lamenta la estigmatización de lo valenciano como si de una Palermo ibérica se tratase y considera que se trata más bien de una versión extrema de un mal general: la corrupción y la malversación de recursos, la quiebra del sistema productivo valenciano y la deficiente financiación del país , tan nefasta como la de Catalunya pero sin réplica política o social.

Boira mira hacia atrás: valora que el discurso fusteriano, entre otros, estuvo a punto de estructurar una comunidad sólida que se frustró en los años 80 y cuyo fracaso (por una izquierda temorosa, una derecha reaccionaria, la ingratitud catalana y la deslealtad española ) es el origen del desastre actual. Y hacia adelante, para proponer una reinvención a partir de la identidad y la colaboración con las comunidades vecinas.

Miembros del Tribunal de les AigÃRes de Valencia, en una de las de Joan Antoni Vicent para jViatge peí meu paísG. (JOAN ANTONI VICENT) fotografías

mostra unirónic sentiment de sorpresa davant raldarull que l'obra vacausaridefensa que «en general aquesta guia és comcal:informativa,una mica molt— apologética, ien algunspassatges tocada d'efusió». Al capdavall, ningú nopodía concebiraieshores undiscurs Uiuredeis ditirambes al'ús, tópics sobrela terreta, compulsivitats megalocalistes, etcétera. Algunsdeis refreís ferienriure ahores d'ara si nofóra perqué, enesséncia, podrien continuar causantofenses ais salvaguardes deles gloriespatries, enranda versió casolana.

Ellliurepensament deFuster —una vegada mes— va sotragar els estereotips locáls. Per als nascutsels anys seixanta, aquest llibre ensva ensenyar quehihavia unpoblé amb tradicions, heréncies historiques, una geografía peculiar que delimitava un territori. Evidentment, els paisatges, els personatges iels pobles hi existien abans de lapublicado de l'obra,perolesseues descripcions erenreferÃancies» indispensables per aconéixer l'entorn. Aquella era la visió de Fuster, és clar, elseu inventariviatger sobre la realitat geográfica, histórica,' económica icultural deisvalencians, pero quisapsial contar-la amb el seu estJi precís imodern estava també conformantlanostra.

Passal eltemps, l'escriptorJoan Garí ielfotógraf Joan AntoniVicent,amb próleg deManuel Vicent, hanrevisitat ara elsitineraris que va fer l'escriptor deSueca per aescriurel'obra ihan convertit l'experienciaenuna magnífica edició, Viatgepel meu país, com unhomenatge vitalpels cinquantaanys dela publicadod'EI País Valenciano, després convertiten Viatgepel País Valencia. Sonvuitles rutes; Valencia ila seua Horta, de Sagunt a Castelló, El Maéstrat iMorella, Lííria, els Serrans iuna excursió aCastellá, Xátiva, Gandía iI'Albufera,de laRibera ala Marina, entreAlacant iAlcoi, iVillena,EtxiOriola.El mérit de I'editorialTresiQuatre és gran si hom té encompteles dificultáis del món dele entempsde greucrisi económica, sobretot enuncontextd'indiferéncia orebuigper part de lesinstitucions publiques. loan Garí actualitza amb comentaris crítics les descripdons deFuster(unhomeprofundament sedentari que notenia carnet deconduir ihaviadetrobar algú que el portara alsllocsperles incomodes carreteres d'aleshores) a laUum de les transformacions delpaisatge; autopistesiautovies,especulado urbanística ala costa, canvis de la manera de viureiels costums.La qualitat deles fotografíes enblancinegre deloanAntoni Vicent atorgen al'obra unapeculiar poética que empastÃRá les seues paginesamb unasedudora elegancia visual. Totplegat,unaencomiable iniciativaque nofames querecordar-nos que elUegat de JoanFuster continua viu, iben viu, cinquanta anys després. —

penanigloriapeis altaveus públics delaprem- tot eldiari vespertí Jornada,oncol-laboravahasa local. Tanmateix, ElPaís Valenciano, unenbitualment l'escriptor, vademanarl'opinió adicárrec de l'editorialDestino escrit en castellá versosintellectuals de l'época, entreells Santiago amb fotografíes de Ramón Dimas,vaalearuna BruiVidal,JoanSenentiJosep Espasa, perqué forta polseguera que va convertir Fuster en esmanifestaren sobre l'assumpte. blanc de les critiques mes foribundes.

Amb la influencia de Josep Pla,quehavia esHi vahaver unaagrá polémica ala premsa es- crit eldedicat Catalunya, l'editorial Destino de crita, al periódic Levante,amb DiegoSevilla, un Barcelona va triarFuster endetriment de José antic professor seude dret polític iideóleg fa- Ombuena, aleshores directorde LasProvincias, langista(Josep Ballester descriuelsdetalls en peraescriure unllibreper ala collecció Guias restudi tagtaciá de l'escríptura, publicat perPe- de España. Havien col-laborat també personariféric Edicions). Posteriorment, va aparéixer un litats comCarles Soldevila,Pío BarojaiJosé Maárdele sense signar, escritperFrancesc Alíñería Pemán, entre altres.Fuster, enel próleg de laiVives, criticant elllibre iel seuautor ifins i l'edició encátala, ViatgepelPaís Valencia (1971),

a

ElCVCorganitzauna

taula rodona sobre la figura de Joan Fuster â– El Consell Valencia de Cultura

(CVC) celebrará el dijous, dia 21, a les 12 hores, lataula rodona «Record de Joan Fuster» amb motiu del 50 aniversari dela publicació deNosaltres els valencians ideis 20 anys dela mort de l'intelectual, que se celebra precisament demá. En l'acteparticiparan a mes el president iel secretari del CVC, Santiago Grisolía iJesús Huguet, respectivament, iels escriptors Jaume Pérez Montaner iVicent Salvador. Pérez Montaner centrará la seua intervenció en les representacions intellectuals de l'intel·lectual valencia des deis seus inicis literaris i el seu compromís amb l'escriptura i la llengua valenciana mentre que Salvador analitzará les claus estilístiques de rescriptura de Joan Fuster.

LEVANTE-EMV VALENCIA

1981, l'aleshores alcalde de Manises, Antoni Asunción, futur president de la Diputació de ValÃancia, director general d'institucions penitencià ries i efímer ministre del'lnterior en l'últim governde Felipe Gonzà lez, inaugurava,amb l'assistÃancia de Joan Fuster, elcol·legi públic que portava el nom de l'escriptor. D'aquella Ãapoca, fa més de trenta anys, daten també la majoria d'escoles, instituts, carrers iplaces queels primers ajuntaments democrà tics del País Valencià dedicaren aJoanFuster.Si Antoni Asunción, JoanLerma (president de la Generalitat) i Ciprià Ciscar (consellerde CulturaiEducació isecretari d'organització del PSOE) es diuen Antoni, Joan iCiprià , inoAntonio, JuaniCipriano, com els vanbatejar quan vannà ixer, com erahabitual en la tradició política a la qualpertanyen icom calia esperar d'una societat vençuda i despersonalitzada com la valenciana, la culpa és atribuïble en bona mesuraa JoanFuster.

QÃRestió de noms, si voleu, però el mateix Fuster ens advertí enun opuscle de títol homònim, publicat ara fajust cinquanta anys, de laimportà ncia del nom per a clarificar iprecisar la cosa, per a concretar i expressar totes les seves possibilitats transformadores, ja fos el País Valencià o els Països Catalans.

La influÃancia fusteriana no acabafva) en l'esquerra, tot ique Fuster estava convençut (i unservidor també) que el País Valencià serÃ

El

d'esquerres

molt

o no serà , afirmació

encertada quela deCatalunya serà cristiana o no serà , atribuïda al bisbe Torras iBages. Ho proven-que el fusterianisme tammés

Que elPaís

ValenciÃ

nohagi tin-

gutla política que alguns hauríem

volgut novol dirque nohagitingut política, quehagi estatunpaís sense política, afirmen categòrics els arriba(va) a la dreta, no que la dreta realment existent igovernant (des de fa jaquasi vint anys!) tingui lamés mínima inquietud valencianista- l'aventura fugaç dela Unió Democrà tica del País Valencià , lessuccessives temptatives de Francesc dePaula Burguerad'articular un espai de centredreta valencianista, dins i fora de l'extinta UCD, cap d'elles reeixida, o la trajectòria singular deRafael Blasco.

Ell és, sens dubte, l'animal polític més formidable que hadonatel País Valencià enels últims cinquanta anys, incombustible en els successius governs de la Generalitat (ha estat conseller socialista ipopular, bé

amb Lerma,Zaplana iCamps), que després de passar del FRAP al PSOE,iabans derecalar finalment al PP, va tractar de reunir en ConvergÃancia Democrà tica Valenciana (inspirada en CDC) diferents sectors delnacionalisme valencià , des de les tropes blaveres d'Unió Valenciana a algunes faccions -l'anomenada tercera via- del valencianisme de tradició fusteriana. L'intent no reeixí, però Blasco aconseguiria més tard desmantellar i absorbir dins delPPla major part del blaverisme,cosa que contribuiria a assegurar les successives majories absolutes de la dreta a les institucions valencianes.

crítics de Fuster.Enrealitat, no era això el que ell havia volgut dir. Tota la reflexió política deJoan Fuster en relació al País Valencià gira

al voltant de la mediocritat de la

burgesia valenciana com a classe dirigent ino sols com aclasse dominant, i la necessitat d'un nou subjecte històric que pensés en termes de país (les classes populars?, el poble?).

A Notícia de Catalunya, Vicens Vives s'adreçava als capitans de la indústria ila política que undia pilotarien el canvi econòmic ipolític al Principat.El mainstream del catalanisme polític d'ahir, de Jordi Pujol a PasqualMaragall, se'n declarava hereu; avui qui elreivindica és elPP,per allò del'encaix a Espanya. Al País Valencià , Nosaltres, els valencians havia de tenir, per força, unsaltres destinataris, principalment els joves universitaris que, als anys seixantaisetanta, volien transformar el món iel país i d'oneixirienla majoria dels líders dels partits i organitzacions d'esquerra que protagonitzarien la Transició. Molts es canviaren el nom, d'altres -els qui assoliren la responsabilitat de governar elpaísimpulsarien la renovació delteixit productiu (através de l'IMPIVA), la dinamització cultural (IVAM, IVEI) i,de manera més tímida, però amb resultats d'una enormeimportà ncia, l'ús il'ensenyament del valencià (LUEV). Els resultats no han estat, certament, exuberants.

Sense Fuster,encara hohaurienestat menys.

Mesaredonda en homenaje a Joan Fuster El Consell Valencia de Cultura (CVC) celebró ayer la mesa redonda'Record de JoanFustera en la que participaron, además del presidente y el secretario del CVC ,Santiago Grisolia y Jesús Huguet, respectivamente, los escritores Jaume Pérez Montaner iVicent Salvador. El acto se celebró con motivo del 50 aniversario de la publicación de 'Nosaltres els valencians' y de los 20 años de la muerte de Joan Fuster, que se celebra precisamente el 21 de junio, según informó la institución enun comunicado. >.

GRISOIU,SOBRE FUSTE®

«El pensador más influyente y polémico»

Elerror de Fuster enla autopsia delnacionalismo ■¿Por qué Valencia no ha desarrollado un nacionalismorobusto? La conocida tesis de Joan Fuster eradematriz socioeconómica: Por ser agrario, no industrializado y carecer deburguesía, alterritorio valencianolefaltabanlasbases so dalesnecesarias paraalumbrarun movimiento nacionalista. Esa «anomalía» histórica, larvadaenel siglo XLX yextendida al siglo XX, habría impedido un movimiento similar al catalanismo, según el pensador de Sueca. Pero ahora, el historiador y discípulo fusteriano FerranArchilés, profesordeHistoria Contemporánea enla UniversitatdeValencia, enmienda almaestro y rediagnosticala verdadera causademuertedel nacionalismo valenciano.

En su nuevolibro Una singularitat amarga.Joan Fusteriel relat delaidentitat valenciana (Editorial Afers), Archilés defiende que «el País Valencia no carece de nacionalismo por su faltademodernidad como defendía Fuster, sino porque, dentro de una estructura económica y social que nopodemos calificar como arcaica, ha triunfado

-

ciana era peculiarpor basarseenla actividad exportadorade la naranja. Por tanto, Fuster se equivocaba: sí que existían burguesías agrarias». ¿Entonces, cuál eslacausa? Porque Archilés comparte la conclusión de Fuster: «Que no ha habidonacionalismo es evidente, y que el País Valencia ha mantenido una identificación plena conlaidentidad identidadqueenfatiza mucho ciernacional española está a la vista». tos aspectos [como los folclóricos] y, Perola razón, esgrime,hay quebus- en cambio, niega otros como la vocarla enotroscampos. «Si elpueblo luntadpolítica de autogobierno, orevalenciano se ha comportado na- ducelalengua al ámbito folclórico».

Los ultraortodoxos delaIglesia/ÃRscionalmenteenun sentido muy español esporquehaconstruidouna terianapuedenrespirartranquilos. identidadregionalplenamenteiden- Eneste libronosemata alpadre.Se trficable con laidentidad española, corrige —por ejemplo, en su «eseny seaumenque es la que hace que cualquier cialismo lingÃRístico»— unmodeloque esla combinación postura nacionalista quede blo- ta,perono semata «De Fuster—dice Archilés— sigue teniendovigencia la de regionalismovalencianoy na- queada», concluye.

El «éxito» deesta poderosaiden- crítica alnacionalismo español; lacrícionalismoespañol».

Archilés buscalasuperación del tidadregionalhaengullido elespa- tica al provincianismo y al provinparadigma de la identidad valen- cio dondepodía surgir el naciona- cialismo, es decir, ala identidad reciana entendidacomounaanoma- lismo, advierte Archilés. En este gional; y la defensa de la lengua». completo y matizado estudio de Además, Archilés asegura que «es lía. Primero, aporta la corrección histórica que yaapuntó ErnestLluch 430 páginas —síntesis de una tesis unaestupidezpensar queFuster teen La vía valenciana: «El País Va- doctoralenlaque ha trabajadomás nía pulsiones antivalencianasy era lencia no essólo unpaís agrarioen dediez años— Archilés lamentalos el enemigo de la identidad valenlos siglos XLXyXX. Eincluso cuan- «efectos aniquiladoresde esta iden- ciana, como haintentadohacerladedosólo eraunpaís agrario, enel si- tidadregional». Vivimosinstalados, recha valenciana, que es laheredeglo XLX, la estructura agraria valen- alerta, en la hegemonía de «una ra del peor regionalismo posible».

«L'Espill» reuneix2l autors per analitzar

l'obradeFusteren unnúmero especial ■LarevistaL'fispí'tódedicaunmonográfic a l'assagista Joan Fuster, amb motiu del mig segle de l'aparició de

Nosaltres, els valencians. Fuster va

fundarestapublicadol'any1979,ides de 1999 larevistal'edita,enuna segona época, laUniversitat deValencia.

Un totalde 21autorsanalitzeneneste número monográfic diferentsaspeetes de l'obra de Fuster, lasignificado actualdeles seuespropostes,la seua validesaen lasituadode crisi actual, els crítics rebudes,així com els canvis iles transformacionsesdevingudes a lasocietat, lapolítica ilacultura dela Comunitatalllargde mig segle.

Tant Nosaltres, els valencians com atoes obresifacetes dela producció fusterianason analitzats en este nou número dela revista, ones trobenarriciesd'AntoniFurió, Gustau Muñoz, Pau Viciano,MiguelBarceló, Joan F. Mira, Vicent Alonso, Xavi Sarria, FerranGarcia-Oliver,GuillemCalaforra, Maña Josep Picó, Enric Bou, Josep Guia, Simona Skrabec, AntoniMartí Monterde, Francesc Pérez Moragón, Llui'sa Julia, Carme Gregori i Neus Penalba.

A estosautors calafegirles aportacions de Ferran Requejo, Miroslav Hroch í Dan Diner sobretemes com la nació ielnacionalisme,o lesreladons entre laIllustració ila modernitat,on s' abordades dunaperspectivaactual iambsentithistorie qÃRestions coincidentsambl'arc de preocupacionsde Fuster.El número es completa ambuna útil GuiaBibliográfica depublicacions de i sobre Joan Fuster entre 2002 i 2012,queposademanifestlavitalitat deis estudis sobreFautor deSueca ila importancia de les reedicionsde les seuesobres.

Sovint les commemoracionsvan carregades de borrumballa, de retórica fina, i en aixó queda tot.En aquesta ocasió, la celebrado deis cinquanta anys de la publicació de Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster, ha sigut ben fecunda, ha vingut carregada de bones edicions i de tot un seguit d'estudis notables, com ara els sólids monográfics que li dediquen les revistes ,Afers,7l-72, i L'Espill, 40. Encara que no cm puc detenir a comentar-lesamb l'atenció que mereixen, sí que pagala pena consignar el seu interés. Avui cm centraré en Una singularitat amarga.JoanFuster iel relatde la identitat valenciana, de Ferran Archilés Cardona, perqué és un llibre polémic, concebut com una impugnació implacable al relat de la identitat valenciana que va armar JoanFuster. Per damunt deis possibles desacords, és un estudi duna categoria intellectual ben notable que ofereix un discurs teóric ben travat i consistent sobre la visió del passat, el present i el futur deis valencians que Fuster va ordir sobretot en dos textos emblemátics, com son El País Valenciano i Nosaltres, els valencians, tots dos del 1962, pero també en tot un reguitzell d'articlesde premsa.

El treball de Ferran Archilés té el seu qué: és una análisi minuciosa del pensament de Fuster amb l'objectiu final d'ordir un contrarelatde la identitat valenciana. La tesi básica és que Fuster és va equivocar en el disseny duna pretesa nacionalitatvalenciana, perqué el concepte de nació política és un invent modern irrefutable, per tant, Túnica identitat nacional deis valencians és l'espanyola. L'única imatge que l'Estat els va permetre ha sigut una imatge regional, basada en trets i tópics culturáis. Aquest punt de partida pot semblar simple, pero el desplegamentargumentatiu i teóric i historie és espectaculari sofisticat. És fonamenta sobre el procés de desmuntatge deis pilars teórics, de les explicacionsi del tramat retóric, que juga amb léxic lligat ais fenómens orgánics i tot un repertori de llenguatgerelacionatamb la descomposició i amb el llenguatge medie(malalties, patologies...)que fa servir el pensador de Sueca en la interpretació del que son els valencians. Anem-hi. Fuster té una miradatrágica del poblé valencia, perqué és una identitat a mig fer. La seua historia, llevat de la plenitud de l'etapa fundacional, es presenta tatuada de desgracies de tota mena, i el segle xix, que a bona part d'Europa va ser el temps de les patries, va suposar una nova frustració, ja que la Renaixenga va esdevenir descafeínada. La terapia de Fuster a tant d'infortuni va ser contraposar un nacionalisme modernitzador, fracassat inevitablement, segons Archilés, peí fet els valencians ja tenien una identitat fabricada, la regional, i al mateixtemps no eren tan desenvolupats com es creia. Per tal que la medecina-narrativament-fóra eficag, Fuster va imaginar un país fracassat i anómal peí fet de ser provincia i sucursalista, agrari i no teñir burgesia ni industria significativa,si mes no fins ais anys seixanta. Una tesi fonamental de Fuster és que l'Estat espanyol és un estat frustrat, inacabatper no haver pogut concloure un estat totalmentunitari.

Per aquest motiules identitats perifériques, encara que tocades, sobrevivien i podien "refer" la seua personalitatdanyada. Una altra preocupació clau de Fuster van ser les tensions entre tradició i modernitat i els seus efectes en la societat i en els individus i, és ciar, en les entitats precáries. Archilés té rao quan div que ací Fuster va a recules d'Ortega y Gasset, pero m'atreviria a dir que n'hi ha unes altres lectures, com les derivadesde la sociologiafrancesa,

i que les prevencions respecte a les conseqÃRéncies deis canvis bésties de la modernitat son habituáis i comprensibles. També l'encerta quan div que el mirall espanyol i el cátala son presents en el discurs nacionalistade Fuster, pero no s'hauria de descartar l'ascendéncia de teories jurídiques i papers francesos, perqué segurament ajuden a explicar l'época que es va dedicar a caracteritzar antropológicament -i no només en aquest terreny- els valencians.

El que fa Ferran Archilés és desarmar els conceptes de l'edifici narratiu i tractar d'invalidar-los tant des del punt de vista teóric com de l'históric i de la coherencia discursiva.

Li cal fer la genealogía deis conceptes i contextualitzar-losper a comprendre'n el sentit i delimitar qué aportaven en el seu moment, quins en foren els déficits i com shan valorat posteriorment. Dos recursos habituáis son, duna banda, visualitzar el que l'estudiós considera paradoxesi contradiccions fusterianes i, duna altra, usar arguments de Fuster en contra de Fuster. És una operació detectivescaamb una exegesi intensiva en qué desactiva una darrere de l'altrala validesa de les idees de l'assagista valencia. L'esforg de minimitzar i minar el seu pensament, el dv de vegades a caricaturitzacions inoportunes.

Siga com es vulga, a banda de les afinitats i les discrepáncies que puga teñir cada lector, tenim al davant un gran llibre, complex, discutible en molts aspectes, perqué son opinables, pero el repertori didees i d'arguments és brutal i duna potencia envejable. Un llibre imprescindible per a pensar i discutir. Qui vulga, i puga fer-ho, ja ha desmolarel cervell i la ploma.

sombra de Joan Fuster es muy larga y su obra sigue siendo un referente indispensable para comprender las luces y sombras

Usted ha realizado el mismo viaje que Fuster medio siglodespués, ¿qué cambios en el paisaje son los que más le han im-

que conjugan la identidad de los valencianos. Con motivo del 50 aniversario de la publicación de Nosaltres els valencians, el pensador deSueca ha sido objeto de diversos homenajes y evocaciones. Entre ellos destaca la pubiicación de Viatge peí meus país (Tres iQuatre),escrito por Joan Garí con fotografías en blanco y negro de Joan Antoni Vicent y prólogo de su hermano, Manuel Vicent. Un recorrido visual y en gran formato que sigue las huellas deJoan Fuster cuando por encargo de la editorial Destino inició, en 1957 realizó un intenso peregrinaje por su tierra. Lo que en principio era una guía de viajes se convirtió en algo mucho más importante. «Suposá una explosió d'autoctonisme insolet que deixaria rastre en els cervells de milers de joves incapacos de reconéixerse en l'espill feixista mirall deformant del franquisme»., escribe Garí en la introducción.

En cincuenta años, la costa valenciana que aún lo era ha dejado de ser virgen. Se ha perpetrado una violación inmobiliaria en toda regla. Todos los valencianos, por ello, hemos sido comprados y hemos sido vendidos. Elinterior, por suerte, seha conservado mucho mejor, en unas ocasiones por convicción municipal, y en otras por falta derecursos. La destrucción no se im-

—

La

—

presionado?

provisa. ¿Y qué decir del paisaje que lo puebla?

Los valencianos hemos evolucionado poco enel último medio siglo. Noshemos modernizado, noshemos enriquecido, pero seguimos adoleciendo de una cierta mentalidad subalterna, como diagnosticó Fuster.

Nuestro aparatoso hedonismo nos incapacita para metas más altas. Panxacontents es el adjetivo que nos sigue identificando

con más precisión.

En los años ochenta

usted ya exploró esos territorios por su cuenta. ¿Qué supuso tal experiencia? los En

ochenta yo era muy joven.Cogí una mochilay me fui a pie adescubrir mi país. Ese fue un viaje iniciático. Esa clase de viajes sólo pueden hacerse cuando unoes muy joveny sus pies tienen como un aura inaugural.

Conocer tu propio país aesa edad y de ese modo es un privilegio insustituible que ya nose puede repetir. tipo de persona era Joan Fuster ¿Qué más atlá de su aura de vaca sagrada o Moisés delMarjalcomousted lo llama?

Lo conocí en los años noventa, cuando ya noera elpolemista agudoni el ensayista brillante de sus mejores tiempos. Lo traté ensu facetade profesor universitario,poco antesde morir. Era un hombre cansado de vivirde acuerdo con su aforismo: Va morir com va viure: sense ganes, pero que conservaba intacta su aguda lucidez y su extraordinaria inteligencia.

La vigenciade su obra es indiscutible, pero hayrevisiones como la última deFerran Archilés, ¿Cuál es tu opinión al respecto?

Creo que hay queseparar claramente su faceta política de su faceta literaria. Sepueden compartir o nosus ideas políticas, lógicamente, pero hay que descubrirse ante su talento como escritor. La sociedad valenciana le debe a Fuster un reconocimiento que

nosea cicatero. Al fin y alcabo, grandes logros de ahora mismo, como la escuela en valenciano,se deben asu empuje y el dela Generación de! 62. Sin ellos seríamos más subalternos y más despersonalizados. ¿Las imágenes en blanco y negro es un gesto de fidelidad al título original o la elección respondea otros motivos?

El blanco y negro supone una continuidad con las fotos de Ramón Dimas, que ilustró ElPaís Valenciano. Las que harealizado Joan Antoni Vicent, un fotógrafo suti! y preciso, son formidables imágenes son un activo muy importante de! libro y uncomplemento fascinante de mi viaje por este país nuestro. ¿A qué conclusiones

ha llegado traseste viajepor tu país y qué sabor deboca te ha dejado?

Los escritores siempre tenemos una relación ambivalente con nuestro propio país.

Si esgrimimosuna visión crítica -que suele ser lohabitual si uno esun auténtico escritor- no podemos dejar de reprobar lo que no nos gusta de éi. Esto puede provocar fricciones y malentendidos. Por otro ¡ado, el País Valenciano me parece unpaís magnífico, con unas potencialidades enormesy una energía latente muy notable.El día que decidamos dedicarnos a un propósito colectivo mínimamente ambicioso, que no sea quemar fallas o perseguir toros por las calles, nos haremos de notan>, concluye Garín.

parlem del públic lector de Joan Fuster, almenys quan ens referim al valencià , abordemuna qÃRestió fonamental dela tasca que esvaimposar, perquÃa des d'unprimermoment ell vavoler escriure enuna llengua sense (quasi) lectors. Comque se'n va deseixir raonablementbé, el camí que va fer en aquest sentit és admirable.

El senyor Josep Iborra, bonamic seu, l'any 90 afirmava que Fuster era "elprimerescriptor valencià modern que aconsegueix tenir un públic" i concloïa: "Avuihiha llibreries, hi ha distribuïdors, hihaunpúblic -ungueto,però unpúblic, no una tertúlia-, hi ha moltíssima més gent que sap llegir iescriure...". I hi afegiaun detall ben grà fic: "Els llibres valencians -pocs iamb curtes tirades,per altra part- no erenvisibles nitansols materialment. La llibreria de GarciaRi-

Quan

gal,aValÃancia,i lad'Armengod,aCastelló, són les úniques quetenienunracó destinat a la producció en català ".

L'editorial Torre, quasi l'única que editavaen català a ValÃancia al llarg dels anys 40i50,feia uns tiratges de 200 a300 exemplars icomptava amb uns 100 subscriptors, que li asseguraven aquest nombre mínim devendes. Per tant: dos racons de llibreria iun centenar de subscripcions per a tota la geografia va-

lenciana hi donaven satisfacció al públic lector en català .

Coma punt departida, hauriadesencoratjatel més valent: fer literatura enuna llengua els parlants de la qual no la sabien llegir ni escriure.

D'altra banda, l'accés que el mateix Fuster tenia a la producció literà ria

en català tampoc noera precisament fà cil. Quan l'any 51 Vicenç Riera Llorca li oferia les pà gines de Pont Blau per a fer crítica literà ria, Fuster li va respondre: "Jonotinccapinconvenient a fer-ne.Arabé: la primeraiprincipalcondició és llegir llibres sobre els quals fer la crítica. I llibres catalans jo a penes en llig.Els pocs que arriben a ValÃancia són carsiquasi sempre d'autors de segona fila,per la qualcosa calpensar-s'hobé abans d'esmerçar-hi diners que val més emprarenllibres més interessants... en castellà . És trist, però és així".

Fuster, però, anà vencent les dificultats i es va multiplicar en la

premsa valenciana. Calia aprofitar qualsevol ocasió per a parlar de llibres escrits en la pròpia llengua.

Com confessava ja elnovembre del 50 al mateix Riera Llorca:"Tots els valencianistes (literats) hiescrivim quanpodem, perquÃa sabem quesi el silenci, aquest silenci negre, esperllonga o noes trenca encara que sigalleument, els valencians acabaranperdent la més elemental notícia dela pròpia ValÃancia [...]. Jo mateix en revistes literà ries o d'estudiants parle de tant en tant sobre literats valencians icatalans".

Lògicament, no espodia filar prim a l'hora de col·locar la ressenya o la

col·laboració més extensa. Eldesembredel 52Fuster insistia amb el mateix corresponsal: "Faunsanys,aValÃancia es publicava unarevista també del SEU, im'invitaren a col·laborar-hi els que la feien, uns amics meus falangistes.Després depensarhobé, vaigaccedir: empublicaren [...] unextens article sobre laliteratura valenciana dels últims 50 anys, en castellà . Tinc la consciÃancia ben tranquil·la d'haver actuat així. [...]

Que un centenar d'universitaris valencians s'adonà s desobtequehi haviauna literatura valenciana (iuna literaturavalenciana quejo començavaper qualificard'aportació valencianaa la literatura catalana), aquest fet, dic, encara que no tingués més conseqÃRÃancies, jaempagava de tot".

Era totala cera que cremava. Però en aquell context, tan desgavellat i aparentment estÃaril, unaempresa de l'ambició idela modernitat d'Edicions62 començava amb unprimer títold'autoritemà tica valencians:Nosaltresels valencians,ivaserunencert, unÃaxit devendes. Algú malÃavolament hauriavolgut creure que no tant a ValÃancia. Fuster s'hi vainteressar. Elsenyor Cahner, en desembre del 62 li anunciava: "T'enviaremlarelacióque ens demanes d'exemplars venuts al País Valencià ". Fuster exhibialadada enunacarta a unescriptor de l'exili, Jordi Arquer:"Uns 1.500 exemplars és bona xifra,entre MorellaiElx-vull dir en lasola regió valenciana-,per a unvolumescrit encatalà ".

Itant que ho era.No n'hi havia precedents. Amb Nosaltres els valencians, Fuster acabavad'inventar, per alPaís Valencià , la segona edició

en catalÃ

www.vives.org/ca/any-joan-fuster En el 90Ãa aniversari del naixement de

l'escriptor i intel·lectual valencià Joan Fuster i dels 50 anys de la publicació de l'assaig Nosaltres els valencians, la Xarxa Vives commemora l'Any Fuster.

llegint elllibrequeFerran Archilés acabadepublicar a I'EditorialAferssobre JoanFusteri «Nosaltres, elsvalencians», inoern vull privar de recomanar-nelalectura, perqué Archilés mostraun pensament obertialhora rigorós. El seurelatsobrela importanciade Fuster en laconfiguració delamodernaidentitat valencianaatrau, ames, perqué vivimun moment propiciareflexionsaixí.

Propicino sois per a recordarels cinquantaanys delllibredeFuster, sinopeí greu contextde crisi total que estempatint els valencians,individualment icomapoblé. Almeuparer,estudiscomaquestdArchilés ajuden a repensar-noscivilment,iaixó és vital per atrobareixidesque no amarguenmes encarala malmesasingularitatdeisvalencians. I per aque no oblidemque,agradeono, és pelsencerts ielserrors de JoanFuster, ipels estímuls queprovocarenles seues idees,queencara avui podemsentir-nos «un poblé que no yol morir», ni queelmiserabilitzenfins a l'extinció cultural.

Dit acó, provaré defer un comentan apressatde

Estic

que tramat grafiantelpensamentemfaticdel joveFusterQo,en diria la poética), també quan fa d'assagista compromés enla línia histórica de J. Vicens-Vives, ien laintellectualdeJ.P. Sartre, elsreferents mestres de Fuster aisinicisdeis seixanta,quan l'escriptor tenia una formació literaria digam-ne fonamentalment afrancesada.Per aixó, probablement,Fuster no tingué en compre alteeslectores possibles dela Renaixencavalenciana, nideTeodorLlórente, com bé remarcaArchilés; per aixó, iacó ho dic jo,tampoc no considerarellevant,peí que respectaal'análisi dela Renaixenca,la importanciadelesinfluenciesdelRisorgimento italiá, via Víctor Balaguer,polític garibaldiá i poetaromántic. Lipassá alregne deValenciacom aldeNápols iSicilia? Algú hauriad'estudiar aixó.

Com a lector, he trobat rellevant en Archilés, laremarcablevoluntat deredimensionaren positiuelqueha significatdurantmes d'un segleel món agrícola icomercialdelataronja,en elsentit económic isocial,pero també en elcultural. Perqué el món taronjaire valenciano mereixser menystingut comuna reciallarural,oun fenómen retardarande la modernitatnecessariaalpaís; després de tot, bona part deisuniversitarisvalenciansdeisanys6o i70 del segleXX ho vanser perqué ellsmateixossuposaven, senseser-ne conscients,lainversió dela «plusvalua» dela taronja.

El llibredArchilés té alteesmérits ressenyables,reés d'agrair l'estilrigorós iamé del seu relat petesc. I historie; un relat que permet repensar el nostee passat mes o menys próxim. I no sois valencianísticament. Calen llibresaixí. Ara mes que mai. també,

Fuster, 'L'Espill', 'L'Avenç'

deconstruir unfutur compartitdigne, per contraposició al que la tria delpassathavia ofertalpoble:subjugació, colònia, desaparició. La resposta la coneixem: desqualificacions,befes, bombes...Si els diaris,les rà dios, les televisions,els fiscals iels

jutges espanyolshaguessindedicat a les bombes contra Joan Fuster o contra la llibreria Tres i Quatre d'Eliseu Climent un u per cent del temps que han dedicata lesbombes d'ETA, avui sabríem quiiquÃa hi havia darrere d'aquell terrorismesilenciatperl'aparelldel'Estat.LaBatallade ValÃancia, la que tingué com aresultatla franjablavaa laSenyera iel nomdelpaís mancat,la que ens ha dut on ens ha dut en termes de política lingÃRística ide destrucció i malbaratamentdelPaís, fouorquestradaper aquells que sí que havien llegit en profunditatl'obrade Joan Fuster. S'hi veierenemmirallats.

Elque no eraesperable erala nostra claudicació. Ladela política nacional que,amb excepcions comptadíssimes, ha anat fent defecció de l'única idea que veritablementens

projectacap aunfuturnacionalment ple: ladels Països Catalans. Elproblema és que, com tan encertadament assenyalal'editorial de la revista L'Avenç d'aquest mes,la perspectivaapartir delaqualvaser interpretatNosaltres, elsvalenciansva ser la de l'enemic;per tant, el fracà s de Fuster no vaser haver-se equivocat en res, sinó constatar la nostra incapacitat per tirar endavant la seva proposta.Aquest mirar-nosalmirall de manera diferent,prescindint de les intel·lectualitzacions espanyoles, és el que ens ofereixl'extraordinari número de la revista L'Espill d'aquest mes. GustauMuñoz ho diu de maneraclaraiprecisa,immillorable:"La nació deFusterés lallengua, la història, lacultura...elfutur". Ho subratllo: el futur. Ia partir d'aquí poseu-hi, posem-hi,la tà ctica que vulguem,posem-hi,comdiriaDamià Pons, tota la intel·ligÃancia del món per a cada territori nacional sense que això ens obligui a renunciarals nostresprincipis iobjectius finals.

Una darrera reflexió a l'entorn d'aquestscinquanta anys deNosaltres, els valencians. Us he parlat de L'Espillide L'Avenç, dues revistes decultura, dignes d'un país normal, magníficament fetes, crítiques i obertesals temps.Una,L'Espill, feta a ValÃancia (lesPublicacionsdela Universitat de ValÃancia fa temps que es comparenamb les de les millors universitats anglosaxones), i l'altra,LAvenç, feta a Barcelona a partir de l'impuls cívic iprivat (el granempresaricultural que és Ricardo Rodrigo mereixerà un dia o altre el reconeixementpúblic). El País necessitapensamentcrític, te sis doctorals que mirin cap endavant, referents propis. La nostra manera de ser cosmopolitespassa per serradicalmentcatalans, també en el camp del pensament. Iamb Fuster us demano: com es pot ser català sense ser valencià , imallorquí, iviceversa?

unos 60.000 euros,

yque se inienbreve permitirá abrir un espacio museístico en la planta baja y destinar la superior al estudio y al trabajo de los investigadores. «Queremos abrirlo a la gente», dice elresponsable.

Elconsistorio asumehoy todos los gastos: limpieza, climatización, prevención deincendios, seguros yharealizado lasreformas menores. Ahora, gastará 32.000 euros enla digitalización dela correspondencia y pagará los 6.700 euros queha costado elcatálogo del patrimonioartístico que preparó laUniversitat. En elespacio ciará

museístico se instalarán también

valencianadel últimomedio siglo,está hoylejos de serun santuario.Salvo el legado bibliográfico poco rastro queda de Fuster. El rincón repleto de libros donde trabajaba quedó destoponer valorlaCasaFuster.La mantelado hace años. Nadaquedecisión, haceahora añoy medio, dahoy del racó Fuster, por donde de la Conselleria de Cultura de pasaron quienesparticiparon en desentenderse del inmueble y las tertulias políticas que se celetraspasarlo al consistorio por un brabanenla casa del escritor duperiodo de diez años para aho- rante el franquismo yla transición. rrarse los gastos de manteni«Desacralizaron este espacio», miento ha supuestoun puntode lamenta el actualdirector de la inflexión parainsuflarviday Casa Fuster, Antoni Carrasquer. del olvidola casa natal delescri- «Quienes le conocieron en vida tor, la anexa,sedede labiblioteca vienenhoy aquí y dicen que esta suecana, yellegado del ensayista. no esla casa deFuster, y ese es el Con el proyecto aún sobre la problemaque tenemos,que nunmesa, la Casa Fuster permanece ca hubo directrices claras sobre cerrada aunqueLevante-EMVla qué hacer con el edificio por la havisitado esta semana.Enla se- gran dispersión de ideas de quiegunda planta reposa, perfecta- nes han pasado por aquí en 20 mente conservadodentro de una años», explica.Durante estoscuacámara contra incendios, el tesotro lustros,la casa, y sobre todo su ro dela casa, ellegado delescritor: contenido, nisiquiera estuieron libros, folletos, 24.100 16.000 asegurados,explican conocedores 2.500 revistas y periódicos, 25.000 cartas del espacio fusteriano. manuscritas, 2.000 fotografías y Desde que gobierna e! PP el unas 250 piezas artísticas, hoy nombre deFuster nuncaha apamuchas deellas convertidas enau- recido enlos presupuestos dela Generalitat, propietaria dela casa ténticas obras de arte de Manolo Boix, Andreu Alfaro, Tapies, el desdeque la adquirió elGobierEquipRealitat o elEquip Crónica. node Joan Lerma,pero apesar de La casa del escritor, sin cuya ello sí han llegado inversiones, obra no se entendería buenapar- cuando había dinero,de partidas ■Veinte años después delamuerte del escritor y cumplido ya medio siglo dela primera edición de Nosaltres els valencians,eí Ayuntamiento deSueca sehapropues-

en

sacar

te dela política

muchos delosmateriales cedidos para la exposición loan Fuster.

Nosaltresels valencians 1962-2012 quebajo comisariado dela Universitat se encuentra ahora en la laumeIde Castelló y que llegará aSueca en noviembre.

Habrá espacio para libros, revistas yelementos icónicos referentes al escritor. El arquitecto municipaly elprofesor dela Universitat loan Aliaga han visitado recientemente el espacio.

se instalarán los libros del escrique se editaron envida y los que se vieron afectadospor las bombas que estallaron enla casa en septiembre de 1981 tras un atentado de la ultraderecha, en plena batalladeValencia.Las explosiones resquebrajaron varias paredes dela viviendayderribaron estanterías en el interior.La onda expansiva afectó a los cristales de las casas cercanas.

Hoy,aún son visibles en alguna delas cajas que almacenan los libros en la biblioteca restos de cristales en su interior. «Están ahí porque Fuster no quiso que nadie los quitara; prefirió que tor

permanecieran como muestra

dela intolerancia delos violentos.

Estos los pondremos en elespacio expositivo», explicaeldirector de la Casa Fuster.

El lEC celebra 50 años de 'Nosaltres els valencians" ►El IEC conmemora hoy el cincuentenario de Nosotros,

los valencianos, de Joan

Fuster, con una conferencia a cargo de Joan F. Mira y una mesa redonda con Vicent Sanchis y Víctor Gómez Labrado. En el mes de mayo de 1962 llegaba a las librerías esta obra, el primer ensayo como historiador de Fuster, que marcó un antes y un después en la

conciencia nacional de la Comunidad Valenciana. El acto tendrá lugar a las 18 h, en la calle del Carme 47 de Barcelona. / Redacción

la Setmana Cultural dels Premis Miqueletamb Comença

homenatges a Fuster

EFE VALÈNCIA ■laSocietatCoralelMicaletencetahui

la seua Setmana Cultural dels Premis Miquelet 2012,Enguany,amb motiudel cinquantÃa aniversaridela publicació de

'Nosaltres, els valencians,'la Societat Cultural ha deciditretre homenatge al seu autor, Joan Fuster. Així, l'escriptor de Sueca serà lafiguraprotagonista de conferÃancies id'altres actes de la SetmanaCultural,que finalitzarà dissabte 24 denovembre ambla vetladaliterà ria iatorgament dels premis de teatre,as saig iinvestigació filològica, a més dels Miquelets d'Honor 2012 que enguany són per aIsabelClara Simó ilaFalla Na

Jordana.

Així, hui a les 19.30 hores, el tinent d'alcalde de Cultura del'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, obrirà les conferÃancies dela SetmanaCultural,di-

buixant«Una propostades deBarcelona» sobre Fuster. Qui fóra vicerrector de la Universitat de ValÃancia, Josep Guia, pronunciarà la conferÃancia «Els tres de Joan Fuster».

nosal-

El dimecres, ales 19.30 hores,tindrà lloc la conferÃancia «Els aforismesde Joan Fuster:la brevetat abans de Twitter», a cà rrec de Carme Gregori, professora delDepartament de Filologia Catalana delaUniversitat de ValÃancia D'altrabanda, l'economista Gustau Muñoz, serà l'encarregatd'oferirla conferÃancia «Joan Fuster ila industrialització valenciana», dijous. Com a punt ifinal, el divendres ladirectoraartística del Teatre Micalet ifundadora de la Companyia Teatre Micalet,Pilar Almeria, farà una lectura de fragments de l'obra de l'escriptor de SuecaActe seguitlaCoralGinerdelMicalet oferirà «D'un temps,d'un país», un concertamb percusions de Jaume Torres, contada perPepa Alós iJosep Manuel Gil.

La setmana del Micalet La setmana cultural d'enguany del Micalet, del 19 fins al 24 de novembre ha estat dedicada a la figura de l'insigne valencià Joan Fuster (1922-1992), de Sueca, l'assagista valencià , de les lletres catalanes (i castellanes), més important del segle XX. He afegit de les lletres espanyoles, perquÃa com va anotar Gustau Muñoz en la seva conferÃancia, ni els excel·lents literats, Juan Gilalbert o Max Aub, estigueren a l'alçada intel·lectual i literà ria de Fuster, ni s'interessaren per les preocupacions col·lectives dels valencians.

Enguany és el cinquanta" aniversari de la publicació de 'Nosaltres, els valencians', el llibre que explica historicament la nostra condició nacional i que, alhora, ho fa amb una perspectiva de futur i de llibertat.

Per aixa 2 , des de la Societat Coral el Micalet han convidat diferents especialistes en l'obra i la significació de Fuster per estudiar-lo i homenatjar-lo com cal.

El dilluns 19-N, el periodista de Bà tera, Vicent Partal, presentà al regidor de CiU, Jaume Ciurana, el qual sobre el 'País i cultura', va explicar la proposta cultural i ciutadana de l'ajuntament de Barcelona.

El dimarts, 20-N, presentat per Tonetxo Pardinas, Josep Guia va explicar els diversos significats i sentits dels 'nosaltres' de Joan Fuster al llarg de la seva obra completa. Els va centrar en analitzar 'sobre la catalanitat dels valencians en l'obra de Joan Fuster', 'És molt senzill, ' dieu-li Catalunya', 'Els 500 anys de Catalanitat del País Valencià i el text 'Qui té por de Joan Fuster?' analitzant sobretot el 'catalanisme' i l'antiespanyolismede Fuster, les crítiques demolidores front al nacionalisme espanyol que persegueix exterminarels Paà ~sos Catalans i l'aposta desacomplexada de Fuster per la nació completa, sencera i íntegra, des d'un 'maximalisme'en els principis que sovint esdevenia 'pragmà tic', posem per cas, davant l'aprovació de la LUEV (Llei d'Ês i Ensenyament del Valencià ).

Va explicar Guia alguns canvis decisius de Fuster al catalanisme: el pas del resistencialisme de la postguerra a la decisió de futur, el pas del regionalisme a la nació completa que ja apareix a l'article del 1950 sobre la reintegració de Valà 'ncia en Catalunya (recollit als Textos de l'exili,a cura de Santi Cortés i prà 2leg d'Alfons Cucó), el pas de l'encaix amb Espanya (que compartia Vicens Vives i inclús Soldevila),al canvi substancial de la solució dels Paà ~sos Catalans al marge d'Espanya. Va denunciar amb Fuster, les claudicacions, les renuncies, les ocultacions, l'autocensura, el pactisme (pactar és sempre perdre!) i un excés de prudà 'ncia que porta a molts valencians i/o catalans a eixir de perdedors previs al debat enfront els espanyols. Va proposarque s'analitzaren les relacions centre-perifà 'ria a l'obra de Fuster d'acord

amb l'aforisme aquell de 'Tots som perifà 'rics respecte d'algú' i va reclamar més agosarament per a dir el nom que pertoca a cada cosa, sense pors, com demanava Fuster, dir-li à C'conscientment i deliberadaà C sempre català al valencià i va citar a Rubén Dario en allà 2 de 'Mi pà tria es mi lengua'.

El dimecres 21-N, presentada per Emili Mira, à C'secretari de la Societat Coral El Micaletà , va fer la seva conferà 'ncia la professora de filologia catalana, Carme Gregori, que a més d'estudiar l'obra de Miquel Duran de Valà 'ncia, de Pere Calders, Quim Monzó, Jordi Sarsanedas, Carme Riera, etc, va publicar à C'l'any passatà C 'Anotacions al marge. Els aforismes de Joan Fuster' (2011), on analitzava el significat de la reflexió literà ria i intel·lectual de Joan Fuster en els aforismes, com una expressió de la brevetat escripturística a la manera dels tuits (piuladors) de la informà tica actual, pera2 farcit d'un bagatge cultural i de lectura impressionant perquà " Fuster era un viciós de la lectura i de l'escriptura.

A parer de la professora Gregori, Fuster és un intel·lectual que pensa el País sencer, no es pot reivindicar el seu llegat al marge de les seves posicions polítiques, d'un literat de primeríssim nivell europeu que sobretot pensa la condició humana i, específicament, la nostra concreta condició com a valencians de cultura catalana. El nostre context nacional. els consells, els proverbis i les insolà 'ncies en Fuster, la manera d'elaboració dels textos breus, incisius, subversius, l'aforisme com 'minses escorrialles' d'altres textos. Pensaments destil·lats i acuradíssims 'gotes de cultura condensada'. La irreverà 'ncia dels textos de Fuster, que no tenen mai una lectura dogma tica, ni 'ortodoxa', ni cerca l'assentiment, sinó la discussió, el dià leg, l'interrogació, la crítica, tornar-lo un lector crític, en la refutació de la moral, dels tà 2 pics i de les convencions establertes pels diferents establisments.

AnalitzÃ

l'excepticisme en Fuster que no és renuncia a la veritat, sinó, com explica Tobias Grimaltos, una suspicà eia metà 2 dica davant el fanatisme, des de la subjectivitat del jo, des de l'assaig i la provatura per a pensar el món, no des de la increença sinó des de l'obertura a més interrogants. Fuster rebenta les formes d'autoritat, apel·lant a la intelligà " ncia i l'esperit crític, denigra la ideologia dominant a través de la burla, la ironia, la parà 2 dia o el canvi de registre, posem per cas, 'les insolà 'ncies són una altra forma de veritat'. Perquà " tota certesa és sempre 'interina', pera 2 cal estar 'a la recerca de la veritat'. El dubte demana reflexió i genera més interrogants: 'No et fies de ningú que no dubte, perquà " pot ser un fanà tic'. Joan Fuster fou un literat i intel·lectual a l'alçada del seu temps, que també és una mica el nostre perquà " alguns dels problemes que analitza, humans i de país, encara estan sobre la taula interrogant-nosi interpel·lant-nos.

Explicà Carme Gregori els dubtes i

ceraedició iel delegatprovincial delministeria ValÃancia, Joaquín expressava laseva Ríos-Capapé, estat conindignació per " no haver sultatabans: Miopinión personal es que no debe ser autorizada su tercera edición, dado su carà cter disolventeymarcado carizseparatista".El llibrenoes podriareeditar fins després de la mort de Franco. Tot iaixí, demaneramés o menys clandestina, se'n van fer moltesreimpressions.

Atemptat ambbomba Migsegle després delasevapublicació, elllibreha tingutuna trentena d'edicions iha despertat tota menade reaccions, a favor o en contra. L'exposició, però, es limita a mostrar els documents que van sortir immediatamentdes-

prés del llibre, i repassa la seva gestació. Apartirdels anys 70només fa referÃancia a un sol episo-

La censura s'enfurisma Aquell1962 la censurano va donar formidableper a l'escriptor valen- gaire importà ncia a un assaig sobre cià Joan Fuster (Sueca, 1922 -1992). la història social, política icultural Amb quaranta anys va passara ser valenciana."El autor lamenta recoconegut pel granpúblic perNosal- nocer que elvalencianono es como tres els valenciansiper una guiade elcatalan,fuerteensus convicciones viatges, El País Valenciano. Han lingÃRísticas y de clase, sinó mas bipassat 50 anys, però Nosaltresels enblando yentregadizoalabandono valencianscontinua despertantde- delo suyo;espera no obstanteque con bats apassionats. eltiempoestefenómeno cambieyresL'exposició JoanFuster. Nosal- plandezcalacultura valencianista", tres elsvalencians (1962-2012), que afirmavael censor.Acabavaamb un Barcelona. El1962 vaser un any

es podrà veure alPalau Robertfins feliç ialleugeridor,sobretot per als al17 de febrer, commemoral'apa- editors, "Puedepublicarse". rició d'unllibre que va commocioTres anys després, però, un altre nar lasocietatvalencianaiva enfu- censorprohibiaque se'n fes unater-

didelavidadeFuster:l'atemptat de quÃa va ser víctima l'li de setembre del 1981. Una espectacular fotografia mostra com una bomba va destrossar els vidres, les persianesilesprestatgeries de la casa de Fuster a Sueca. Entre les runes d'una habitació treu el cap, tímidament, un exemplarde Nosaltresels valencians.

Sotala fotografia es mostren els pamflets dels que combatien les ideesde Fuster amb goma-2.

Es van convocarmanifestacions contra el "pancatalanisme"que suposadament pregonava l'escriptor. En altresimatges es veu un Fuster jove, molt prim, amb mirada miop i somriure sorneguer.Fuster també apareixcom a ninotdeFalla:elvancremar el19 de març del1963. "Literalment, he estat objecte, o víctima, d'un autÃantic auto defe", escrivia.

L'exposició, que ja s'ha vist en diversespoblacionsvalencianes, destacasobretotla figura políticade Joan Fuster. "És elprimer quemodernitzael pensament valencianista",resumeixelcomissari Francesc Pérez. L'escriptor és un referent:"Amb ell arriben noves idees, una altra manera d'entendreel món", afegeix Pérez. Hi ha un abans iun després deNosaltresels valencians.^—

CULTURA El Ayuntamiento y la Universidad Politécnica han organizado múltiples actos en 2012

Sueca revitaliza la figura de Joan Fuster con unintenso programa S. P. Con el objetivode convertir a Sueca en un centro cultural de primer orden a través de una de sus figuras culturales más emblemáticas, el ayuntamiento delalocalidadha organizadonumerosas actividades durante este 2012.

Además, con esta institución ha colaborado la UniversidadPolitécnica de Valencia. «Sueca no se entiende sinFuster y por ello queremos hacer de nuestra ciudad una gran sede cultural», afirmaJosep Navarro, edil de Cultura.

Son muchas las tareas que se hanrealizadoy que siguen trabajándose en la actualidad como la elaboración de un inventarioy catalogación de los fondos bibliográficos y hemerográficos, la digitalización de dosieres de prensa, la catalogación de textos originales o la digitalización de la correspondencia del escritor, entre otras labores.

Desde esta concejalía se ha colaborado con laUPV, que ha organizadolaexitosa muestra 'Joan Fuster. Nosaltres, els valencians, 1962-2012'. Esta exposición se elaboró por el cumplimiento de los 50 años dela obra y ha pasado por diferentes lugares.

Durante febrero y marzo de 2012 estuvo expuesta en la Universitat de Valencia, entre marzo y mayo estuvo en la Casa de la Cultura de Ontinyent, en octubre de este año estuvo en la UJI de Castellón y el mes pasado la albergó ElsPorxets de Sueca.Además, entre diciembre yfebrero de 2013 estará en elPalauRobert de Barcelona y entre marzo y abril delpróximo año estará enlaUni-

"JOAN FUSTER. BARCELONA ACULL NOSALTRES, ELS VALENCIANS. 1962-2012" El Palau Robert de Barcelona exposa fins el 17 de febrer la mostra commemorativa "Joan Fuster. Nosaltres, els valencians. 1962-2012" en escaure's el 50 aniversari de T aparició del llibre que porta aquest nom, un brillant assaig d'història política, social i cultural. La Generalitat de Catalunya se suma a la commemoració històrica de l'assaig amb aquesta exposició itinerant produïda per la Universitat de ValÃancia, que té com a comissaris Ferran Carbó i Francesc Pérez i Moragon, membres de la cà tedra Joan Fuster de la UV, iBrígida Alapont, responsable de la Casa Joan Fuster.

RellegiraFuster

► Ara fapocmés

que JoanFuster de anys 5

ensvallançar alacaraunobús redemptor els qual encaraperduren. Nosaltres, efectesdel

els valenciansha estat, sens dubte, elllibre més polÃamic itrascendent que s'haescrit sobre elnostrepaís, sobre lanostra gent,sobre elpoble que vanà ixer per lavoluntat sobirana delreiJaume I,majorità riament isubstancialment català iempeltatd'altrescomponents que lihandonat ladualitat que l'ha caracteritzat alllarg dels vora 800 anys que tenim carta denaturalesa. Elllibre deFuster ensdiu quisom, d'on venimiper quÃa érem com érem a finals dels anys 50, momenten quÃa elsavi més lúcid que ha donat aquesta terra realitzala fotografia econòmica isocial que ens presenta en la seua obracabdal.A més, ensproposa unpla d'acció defutur: un retorn als orígens per talderetrobar-nos amb lanostra essÃancia identità ria peraposar fial procés de desaparició com a poble aquÃa està vem abocats.

Elperiodista Vicent Sanchis (ValÃancia 1961)haassumit el repte de qÃRestionar algunes deles reflexions que vainiciar Fuster a finals delaprimerameitat del segle passat ide continuar amb l'higiÃanic exercici depreguntar-nos quÃa enspassa, als valencians, iquins són els reptes defutur als quals hem d'enfrontar-nos com apoble. Valencians, encara són 250pà gines delectura fà cil, assequible a qualsevol que tinga un mínim decuriositat cívica i històrica id'uninterÃas queno decau en cap dels seus capítols. Sanchis és un periodistabrillant ivitriòlic, molt fusteria, per tant, que s'ha documentat com caliaper a avalar allò que explicaamb criteris d'autoritat.I nosols enelsllibres que tothom citaper a parlar dels temes que s'hi tracten, sinó que —generós iperiodista al capiala fi— cita en diferents ocasions les magnífiques entrevistes que companys d'ofici (Vicent Martí, Miquel Alberola, Tori Mollà ) varenrealitzar en els últims anys al difícilment assequible JoanFuster ensa casa deSueca. Aquelles converses —fonts deprimera mà — completen elpensament deFuster iexpliquen algunes mancances d'aquellllibre que esdevingué immediatament laBíblia cívica d'una bona part delasocietat valenciana.

D'entre els capítols que dedica a analitzar diferents etapeshistòriques, com arala DecadÃancia que s'enceta alsegle XVI o lainsuficient Renaixença, mereixressaltar l'anà lisi que fa del procés de castellanització brutal que esprodueix ales ciutats de ValÃancia i Alacant apartir de 1939. «La victòria franquista—sentencia Sanchis va donar un impulsprofundalprocés de castellanització a la ciutat de ValÃancia. D'una manera dramà tica. (...) Sensereferents sòlids, cap tradició reivindicable, niinstitucions abolides, les inÃarcies castellanitzadores esvan tornara imposar. Encara pitjor,perquÃa la deserció lingÃRística a la capital del país va ser ara massiva irà pida. 1aquesta vegada va tenir l'adhesió total deles capes urbanes mitjanes ibaixes. (...) Gregà riament, com víctimes d'una epidÃamia letal, gairebé tots els paresimares nascuts a partir de 1939 ala capital delregne abolit van educar elsfills encastellà . Moltes famílies van girar lingÃRísticament ala mateixavelocitat que la societat giravapolíticament Hi vahavermolts progenitors que parlaven encatalà alsfills nascutsabansdela victòria franquista ien castellà als que van —

nà ixer

després...».

Dit això, l'aportació més originalde Sanchis se centra enla repercussió del'obra de Fuster enla societat valencianaalllarg dels darrers 50 anys.L'impacte Fuster, Efectes i

contraefectes; El País Valencià popular, Valencianisme: fracassosiencerts-, Ser unaminoria, actuar enconseqÃRÃancia i,finalment, Països Catalans? El terme iels conceptes... el projecte són els epígrafs que indiquenels continguts sobre els quals Sancliis hatreballat amb intensitat iambla passió de quis'estima el seupaís ila seuagent Unassaig valuós inecessari, unmanual d'història contemporà nia que nonomés hauria deformar part dels llibresimprescindibles que tots els estudiants valencians haurien dellegir, sinó que tots elsciutadans del nostre país amb un mínim de consciÃancia cívica hauriende conÃaixer, bé per a estar d'acord amb elque s'hi explica0 per adiscutirho iqÃRestionar-ho. Comhauria volgutFuster, finalment.

de fefusteria ponsabilitatsque contenia eldoctrinarisme

fusteria.

â– Jugar ambles possibilitats que podriahaver donat la història és un exercici tanestÃaril com apassionant.Fa unsanys Mall Ferguson coordinà unaHistòria virtualenquÃa s'analitzavala hipòtesi d'una Argentina senseperonisme,quÃa hauria passat si l'ExÃarcit Roig haguera estat derrotat a Stalingrad o bé siGran Bretanyas'hagueramantingut almarge dela Primera guerra mundial. Establir variables i encadenar fets inexistents era una manera, també, d'explorar actors del passat,revisarinterseccions de la història que, per atzar o de forma inevitable, expliquen —en part— el nostrepresent.El periodista Vicent Sanchis apuntaamb bon criteri enValencians, encara: «si jopuc escriureavuiaquestllibre, no és perquÃa Joan Fuster va fer la seva feina, més bé o més malament, però positiva?» Potser noté sentit preguntar-sesi la proposta essencialista iautoestrangeritzadora deFuster podriahaver anatper unaltre cantó. I també és obviqueelPaís Valencià actual noes pot entendre senseel fusterianisme,una mena de sotrac identitari sense elqual és possible que els valencianshaurien renunciat, sense massa traumes, ala diferÃancia que elscaracteritzacom apoble.Però també és cert quedesdels inicis d'aquest idearihi hagué unrecel explícit devalencianistes històrics cap alFuster que es definia, olímpic, com uncatalà de Sueca.

Objeccions que nolideixà de plantejarunSanchis Guarnersempre fogós, elegant ihome de consens, lívid elpobre donManueldesdelmomentque llegí ValÃancia enla integració deCatalunya (1950},per la reacció queelpancatalanisme messià nic podriagenerar entre elspoders là ctics espanyolistes queho tenien tot a favorper apassar al'atac. Lapolítica és qÃRestió de llenguatge,d'oportunitats, de seduccions, tali comsabia desdel'exiliEmili Gómez Nadal, quiplantejà —incisiu iintel·ligent— enEl País Valencià ielsaltres les patinades iirres-

Aquestes alternatives històriques a Fuster travessenenalguna ocasió les pà gines de Valencians, encara,però són descartades amb vehemÃancia i qualificades de tÃanues ipoc atraients.Vicent Sanchis construeix aquestassaig com unaapologia i exaltació continuada de Nosaltres, els valencians, proposta que considera, fins itot ahores d'ara, «clara, límpida, d'una transparÃancia perfecta», realitzadaper un autor «des dela solvÃancia eruditai intel·lectual més irrebatible». En aquest sentit,idesprés decom haanatlahistòria recent dels valencians, desconcerta —i entristeix— que Sanchis rervindique, tenaç iamb una feinsubornable, el Fuster de QÃRestió denoms, potser elllibre més perniciós de l'escriptor de Sueca. La denominació «els altres catalans» per a referir-se als valencians o «Catalunya estricta» és adir, Catalunya sense el País Valencià iles Balears— són utilitzades amb posat alegreicofoiper Sanchis. I una relectura de QÃRestió de nomsens trasllada alFuster d'unromanticisme més efervescent, enyoradís d'una pà tria medieval, però absolutament allunyat deia realitatvalenciana. No és casual que la Crònica de RamonMuntaner —decisiva enla seva idea de nació— siga citada tres voltes enun pamflet tanbreuicatastròfic.

Ara bé,«ei catecisme fusteria ha fracassat en gran part», reconeixSanchis en Valencians,encara, unllibre quefalagoma vegadaiuna altra.De fet,l'autor remarca tot un seguit d'erradesdeFuster senseque litremolela mà : la impossibilitat de concretar el seu projecte polític nacional-català , elmenyspreu cap auna reacció anticatalanista que anavaa ser determinant0 laindustrialització incipient delPaís Valencià desatesa enNosaltres, els valencians.

Però cada vegada que assenyala aquestes mancances,Sanchis esregira is'abraona com unjugador de rugby— sobre elllibre sagrat: «La reflexió queproposavaJoanFuster aNosaltres, els valencianss'ha fetdenounecessà ria».

En aquest assaig històric id'actualitat política isocial que és Valencians, encara hi ha

dels valencians. Iés quanacudeix als fets, ala política més immediata, que elperiodista Sanchis guanya per golejada alteoritzador ció

—

una

—

pancatalanista. Unesforç compilador enaquestassaig que, encanvi, conté buits sorprenents. Com és que no esmente niuna sola vegada elnomdeMariaConsuelo Reyna,peça cruel iimplacable que sabé manejar amb anorreadora eficà cia els fils de l'anÃRcatalanisme —de l'antivalencianisme— .O també que no atengaalperíode d'excursionisme marxistadeFuster, oalseu desdeny altiucap alvalencianisme polític, actituds imprescindibles per entendre la complexitaticonstant fluctuació d'aquest intel·lectual que onmenys encaixa és enuna foto del santoral. Sanchis —català avoltes estricteia voltes intrínsec— , en canvi, assumeix una imatge mística i il·lusòria de Fuster, unescriptor iunafigurahumana d'un interÃas inqÃRestionable, una caricaturagrotesca enmans de l'adoració devota fusteriana.

Bà rbara Tuchman assenyalaqueei més difícil per a un historiador és encaixar causesi efectes, quina és la dosi de temeritat ide cautela amb quÃa s'ha de cosiruna narració en quÃa es trenenfets iinterpretacions, per a tot seguit advertirdels perills—i temptacions— de partir d'un esquemaprevi per ala història.

Les pà gines valuoses de Valencians, encara, que combinen unoptimisme incombustible amb un pragmatismeben calculat, es veuen enterbolides idistorsionades per l'assumpció d'un fusterianisme acceptat més com una menadefeque comuna via creïble d'abordar larealitat dels valencians. « En elfutur podria haver-hiuns Països Catalans federats», conclou enÃargic l'autor. Mentreaquest paradís medieval-postindustrial hi arriba, posem-nos còmodes, persi de cas. romà ntic

fragments estimulants, amb unestil ferm que nodefuig elcasacos,iunperspicaç olfacte per anarrar ienllaçar episodis destacats: elprocés de substitució lingÃRística sobretot ala ciutat de ValÃancia—, les dificultats de capgirar eidiscurs hegemònic provincià iespanyolista, elscanvis vertiginosos del'economia valenciana enun parell de dÃacades, ola devastació del país en els inicis del segle XXI —corrupció, especulació, fatxenderia ruïnosa— .Però almateixtempsSanchis també s'enfervoreixis'excita amb passatges lírics tonimollanescos— , com és parlardel «falcó de Sueca» o d'esgotar els adjectius laudatoris de Nosaltres, els valencians —després d'haverlo triturat, tot siga dit— . Enaltres ocasionsllança calbots alvalencianisme polític actual —un mal menor acceptat quasi acontracor—, perquÃa és «d'un catalanisme declarat cada vegada més entelat». En Valencians, encarahiha una crida sensataal'acció política possibilistaialhora una eufòria demaulet granític i resistencialista,amb motxilla cap al'aplec.

DelesrevisionsiesmenesqueharebutJoan Fuster, Sanchis incorpora les tesis més realistes ipragmà tiques deJoan F.MiraenLa na—

—

Entre

Morella

yElx

Joan Fuster (1922-1992) pertenece a una época de la cultura quetraduce los valores del ser en el hacer, de la vida en la obra, de la existencia en la historia. Con su muerte, parece que esa actitud comprometida, que apela a la conciencia del lector, cuestiona las certezas y señala el punto donde nos encontramos, se ha terminado.Pero, hay situaciones y temas que reaparecen de súbito, en espera de uncomentario pertinente ouna nueva aclaración, quepiden implicación, unintento de conocer y valorar el presente, y nos enfrentan a lo que somos.Eso que, conunesfuerzolabo-

rioso y solitario, traducido en más de 60 libros y 15.000 páginas impresas en revistas y periódicos; con inteligencia, ironía, capacidad de persuasión y diálogo, consiguió el intelectual de Sueca.

La muestra conmemorativa del Palau Robert de Barcelona, con motivo del 50 aniversario de la pu-

Joan Fuster.Nosaltres els valencians (1962-2012)

PALAU ROBERT BARCELONA Comisario?. Fetran Carbó, Francesc Pérez i Moraron y Brígida Alapon Passeig de Gracia, 107 J leí. 93-238-80 3l rrttp://www.gerKat.

cat/paiaurobert Hasta eí 17 de

febrero

de Nosaltres efe valencians, con que se inauguraba Edicions 62, intentamostrarnos quién era el escritor, nacido enun país y un tiempo incómodos. Y lector de Horacio, Rabelais,Montaigne y Valéry; de Sartre y Camus; de Erasmo, Pascal, Voltaire y Gramsci; de d'Ors y Vicens Vives; amante del

blicación

género negro, buen conocedor de los clásicos de nuestra literatura.

Un escéptico que confía en la razón práctica y la moral. Un humanista que defiende el derecho a la diferencia individual y la libertad solidaria, que reacciona frente al nacionalismo homogeneizador del Estado, que reivindica lo usurpado a nuestra idiosincrasia cultural colectiva, que formula unmodelo de organización civil alternativo como estrategia de supervivencia.

Sin himnos, banderas, ni vivas.Sin utopías: sabía los límites queimpone la realidad, la indiferencia de muchos yla presión de otros. Y sabía los peligros de convertirse, a su pesar, en abanderado de la cuestión nacional, en personaje -como se ha dicho- de un solo papel.

De ahí, el pasar de la ilusión a la desesperanza, y su largo silencio, roto ocasionalmente antes de morir. De todo ello da cuenta esta exposición, centrada en la concepción, publicación y recepción de unlibro fundamental, que -según Ernest Lluch- separala historiade nuestra prehistoria, que lleva a la toma de conciencia deis Paísos Catalans y a la acción colectiva.Lo resume su aforismo: "Toda política que no hagamos nosotros, será hecha contra nosotros". |

Medio siglo dela «crema» de Fuster miento y a un jurado muy de derechas comoelque había en aquel momento».

No se equivoca: la carroza y la comparsa dePeu dela Creuganaron el tercerpremio enaquella edición. Yno fue la única carroza antifusterianade eseaño. La dela comisión Cádiz-Literato Azorín, con un grupo crítico dedicado aNosaltres, els valencians, veía las tesis de Fuster como «influencias extranjeras ennuestracostumbre». Y enel monumentode ese año, laFalla de la Placa dela Mercé quemó unninot delintelectualrodeadode versos críticos como estos: «Mostra ser pantomimer / iper la seua expressió/mereixaejetl'expulsió/ d'esmenge el tepaís tansincer. ' // Que es

padaltrelloc; / queaáaValenciauo-

lem /filis que noens tiren alfem/ com enshallencatfa poc».

talanes», cuenta. Manuel no recuerda la quema del ninot. Pero aporta dos claves interesantesrespecto a lo que pudo pasar: «Los que hacían los ninots parala cabalgata buscaban losmotivos más actuales, y aquella polémica [en crema,pero los falleros nopudie- torno aJoanFuster] estaba enpleran aguantarseyFuster y suslibros na efervescencia. Además, entonno se salvaronde laquema. ces había censura, y no todos los Entre aquellos fallerosdesfilaba guionesiban a misa. Obien telos unjoven de apenas 26años que tachaban, o bien te los reestrucpoco tenía que verconaquella ven- turabanobienindetta dela que sólo fueuntestigo tentabas decircomás. Es Manuel Terrén, todavía sas sin que senohoyfallero dePeu delaCreu. Él re- tara demasiado. cuerda amedias losincidentes. «Sé Perolos autores que se quemó la simulación deun sabían que este tema, en camlibro enlaplazay queerauna época en que estaba muy caliente el bio, caería bien debatesobre País Valenciay losca- a un ayunta-

completo. En el artículo titulado «Reflexions

d'unninot de falla», el

escritorreconocíaque aquella quemapública le había hecho «más famosoque untorero». Él, amantede la fiesta fallera, subrayaba algo básico: «Cuando unoesvalenciano,ya sabe que las fallas forman parte de las reglas del juego,y por tanto, ha de aceptar el riesgo de verse quemado bajo apariencia de ninot si

vienealcaso».

Pero Fuster nodejó pasarporalto la presencia devarias manosnegras mediáticas, políticas— detrás de aquelautodefe. «Mi aventuracomo ninot de falla era unamaquinación de gabinete,y por eso mismo ya fuera de la tradición estrictamente fallera». Es decir, que elpueblolo quemó deforma teledirigida.

—

això, no serem res com apoble, seriosacatalanista del món de les Falles». El filòlegDanielP.Grau, professorde laUniver- mentinacionalment parlant.Que hem I, patit,iseguim patint,una massiva hegesitat Jaume enun articlesobrela qÃRestió que aquest any ha quedat finalista del moniaiabsorció castellanes és evident.

Malgrat tot,no espotnegar queestem premiEnric SoleriGodes,convocat per l'Asosiació d'Estudis Pallers, lamentales aportantuna contribució estimable a la repercusions delfet:«Tot podriaquedar culturaque ens és pròpia, a lacultura catalana. Això son paraulesde Miquel enunaanÃacdota si no hagués estat el Adlert, abans d'agafar larebequeria. Som dany que provocà a l'autor.Joan Fuster, 'jornaler' de l'escriptura,va seser margiels valencians, si bé ho mirem,una realitat natperles publicacions periòdiques dela social atípica isingular.Tenim unpoble, ciutat.Ipodríem anar més lluny irecordar unapoblació majorità riament castellanitzada,culturalment parlant LaIntel·lecquearribaren aposar bombes en sa tualitat, però -emreferesc a laIntel·leccasa». Per la seua part, Juan Luis Sancho, autor dela investigació acadÃamica «Los tualitat seriosaidigna d'aquest nom- per-

1passat dissabte 9 de març, el diariLevante-EMV, Paco Cerdà ens informava que feia migsegle que Fuster vaser cremat,enforma de ninot, davant l'Ajuntament de ValÃancia. Unany després depublicar-se Nosaltres, els valenciansiEl País Valenciana.El sociòleg ivicerrector de laUniversitat de ValÃancia, Antonio Aríno -historiador delesFalles- considera quela cremà delninot deFuster, «ens situa davant laprimera escaramussaanti-

Een

fundamentos políticos ysociales delanticatalanismo de laTransición (1976-1982)», considera que «es éste elinicio del antifusterianismo. Eselincio dela reacción ala modernidad enValencià , onun franquismo sociológico quereacciono con ira».

A mi m'agradaria portar aaquestespà ginesdelmeu llibre És més senzillencara, digueu-liEspanya,referents a JoanFuster i la seuaopinió sobre elnostrepoble,publicat enoctubre de 1990. 1 ací comence les meuesparaules: «Aquesta és la vertadera qÃRestió. Jo nosé si serà possiblela nostra supervivÃancia com a poble diferenciat de cultura catalana.Si que dicque, si no som

tany,majorità riament, a l'à rea catalana. jQuinaha estat l'aportació Intel·lectual valenciana a lacultura castellana enels darrers vint-i-cinc anys? ¿Quina alacultura catalana? No és qÃRestió, araiací, de donar noms. Qualsevollector mitjanamentatent alprocés sabrà adonar-se delque dic.

El fet és que, davant del «cos doctrinal» del'obra deFuster noha aparegut resseriós, no ha sorgit noves tesis a oposar-hi.

Fuster no ha tingut vertaders crítics dela seuaobra. Fuster, el que ha tingut davant d'ell, hanestat fusteròfobs. Ides dela fòbia és benevident que no es pot raonar. No emreferesc, naturalerrient, aaquestafloració de crítics recents del'obra deFuster,

nascutsalvalencianisme a partir deles tesis fusterianes sobreel país. Tesisque tampoc -iconvé no oblidar-ho- no seles hainventatFuster exnovo.Fóra suficient repassar el Valencianisme polític, d'Alfons Cucó per a adonar-se quela catalanitat ha estat una constantenels moviments polítics va-

lencianistes dedeprimers del segle XX. Quan dic fusteròfobs emreferesc ala mtjadotzena escassa delletraferitsiaprenentsd'intel·lectuals que s'han dedicat no ala crítica seriosa de l'obra, sinó adesqualificar l'autoria presentar-10, davant l'opiniò pública, com un enemic del poble valencià Maniobra encetada el 1963 perOmbuena iAlmela iVives amb motiu dela publicació d'EIPaís Valenciano irepresa, anys més tard, en arribarla Transició democrà tica, per unacolla demediocritats.

Aquestes son les paraules quehe tret jo delmeu llibre. Fuster jahavia publicat Nosaltres, els valencians, feia 27 anys,Ien aquestesparaules tracte d'exposar lesrelacions entre elPaís Valencià iFuster.El cos doctrinaldel'obra de Fuster no ha tingut davantres seriós. Iserà posible lanostra supervivÃancia com aun poble diferenciat de culturacatalana? Això ialtres coses discutíem fa 27 anys. í encara no sabemper on anem. Quan ens aclarirem? En tot cas, Fuster és indefugible.

La Universitat d'Alacant dedica una exposició a l'anà lisi de la repercussió històrica i social del llibre "Nosaltres els valencians"que Joan Fuster va escriure el 1962, així com a la figura del mateix Fuster.

Aquesta mostra arriba al MUA grà cies a la col·laboració institucional entre la Universitat d'Alacant, l'Ajuntament de Sueca i la Universitat de ValÃancia, autora de l'exposició.

Manuel Palomar, el rector de la UA, inaugurarà "Nosaltres els valencians" hui dijous 21 de març a les 13h on la sala Sempere del MUA. amb la presÃancia dol vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de ValÃancia, Antonio Armo; el vicerector de Cultura, Esport i Política LingÃRística de la UA, Carles Cortés; el coordinador de la Cà tedra Joan Fuster, Ferran Carbó, i el director del Servei de Cultura de la UA, Faust Ripoll.

"Joan Fuster. Nosaltres, els valencians. 1962-2012' commemora l'aparició viu de documentació conservada per l'autor mateix, a més d'altres documents sobre el procés d'elaboració dol llibre i los dificultats viscudes amb la censura franquista do l'Ãapoca.

L'exposició

d'aquest llibre que, a pesar de tenir ja mig segle d'existÃancia, continua sent reeditat i manté l'interÃas pel contingut. El recorregut expositiu mostra qui era Joan Fuster a través

L'exposició dóna a conÃaixer també una part significativa i poc coneguda del llegat de Fuster que es trobava en sa casa, a Sueca, la seva ciutat natal. Així, el recorregut presenta materials documentals i bibliogrà fics, la seva correspondÃancia, i obres col·leccionades per l'escriptor, entre les quals hi ha pintures, escultures, gravats i dibuixos d'artistes com Manolo Gil, Joan Miró. Antoni Tà pies, Manuel Hernà ndez Mompó, Andreu Alfaro, Rafael Armengol, Artur Heras, Joan Ponç, Equipo Crònica, Equipo Realidad, Antonio Saura, Joan-Pere Viladecans, Albert Rà fols Casamada, Josep Maria Gorris, Josep Renau, Manuel Boix, Josep Pla.

En la diana de los ultras cabo, lo único que he hecho en esta vida ha sido leer y escribir, que son operaciones notoriamente apacibles y que tienen la ventaja de ser enfrentadas al

En 1978, más

de la mitad de la valenciana actual no nacido o era menor de mismo nivel: el de la persua-

población

había

edad. Así que difícilmente ten- sión". drá referencias directas de los "En 1978", recuerda el escriacontecimientos vividos aquel tor Jaume Pérez Montaner, "el A cony año. la inestabilidad la blaverismo actuó de forma espeflictividad propias de la transi- cialmente virulenta". Él, que también sufrió amenazas y agreción española, se sumó la denominada Batalla de Valencia, una siones, fue tres años más tarde disputa motivada por cuestiotestigo de la explosión de unsenes meramente simbólicas: el gundo artefacto en la casa de origen de la lengua de los valen- Fuster, mucho más potente y cianos, la Bandera (la Senyera destructivo, durante la madrucon o sin franja azul) y el nombre del territorio (País Valencia frente a Regne de ValÃancia). disputa que no se entabló en forosde diálogo, sino que alcanzó un altísimo grado de violencia enlas calles, protagonizada por grupos anticatalanistas (los llamados blaveros, defensores de la Senyera con franja azul y el secesionismo lingÃRístico) como elGrup d'Acció Valencianista (GAV),y grupos ultraderechistas como Fuerza Nueva.

Ese año, el larguísimo listado de pintadas y llamadas telefónicas amenazantes, y los ataques contra personas, instituciones y organizaciones de carácter progresista y valencianista culminaron conlos atentados contrados eminentes intelectuales: Joan Fuster y ManuelSanchis Guarner, autores, respectivamente, Una

de Nosaltres els

valencians

(1968) y La llengua deis valencians (1933), dos obras clave para el valencianismo político y

cultural.

La noche del 17 al 18 de octubre, la explosión de un artefacto casero situado juntoauna ventana del domicilio deFuster, en la calle de Sant Josep de Sueca, produjo "vidrios rotos, unas puertas desencajadas, unos cuantoslibros deteriorados", según describió el propio escritor enun artículo, enelque mostraba su perplejidad por el ataque.

"No ignoroque entre mis compatriotas soy unpersonaje conflictivo. ¿Tanto? Quiero decir: ¿para merecer ese trato? Al fin y al

gada del 11 de septiembre de 1981.

"Ahora que está de moda eso del escrache... Bueno, aquello

no era escrache, era terrorismo puroy duro", afirma Pérez Montaner. El escritor recuerda su participación en un debate enel plato de Aitana (por entonces la delegación en Valencia de TVE) junto al poeta Pere Gimferrer, autor de una antología bilingÃRe de Ausià s March. "Allí dije que March era unpoeta valenciano que escribía en catalán". Una afirmación, hoy indiscutible en el ámbito académico internacional, que le valió a Pérez Montaner un largo acoso. "Aparecieron pintadas en mi casa y recibía constantementellamadas telefónicas amenazantes, hasta que decidí nocoger más el teléfono", recuerda. En una de esas pintadas, junto al dibujode un cerdo se leía: "J. P. Montaner, traidor, venuta l'or cátala".

Sorní de Valencia. Una pintada, firmada BPC (Ballester del Centenar de la Ploma), señalaba la fachada: "Cuidado,

por

puerta 6, ¡catalanistesf".

► Octubre: El presidente del Consell, Josep Lluís Albinyana, interrumpe su discurso en el Día del País Valencia ante

el boicot e insultos de grupos anticatalanistas y ultraderechistas. Un artefacto estalla en los lavabos de ia Plaza de Toros de Valencia durante la celebración del Aplec del País Valencia.

Un paquete bomba causa desperfectos en el domicilio de Joan Fuster, en

Sueca. Ataquecon cócteles Molotov a la librería Tres i Quatre un día después de la celebración de los Premis Octubre.

Manifestación de un millar de personas desde la puerta del Ayuntamiento hasta el Palau de la Generalitat, que intentaron asaltar el Palau y amenazaron a los políticos allí refugiados si no se retiraba del edificio la bandera catalanista (la Senyera de la Corona de Aragón con el escudo del Consell). ► Noviembre: Estalla un artefacto en el cine Goya de Alcoi por la proyección de la película La portentosa vida del Pare

Vicent, del cineasta valenciano Caries Mira. Valencia Semanal publica un reportaje sobre el entrenamiento paramilitar de miembros de Fuerza Nueva en un paraje de Xátiva. â–º Diciembre: Envío de un paquete con medio kilo de pólvora prensada y metralla al domicilio del lingÃRista Manuel Sanchis Guarner.Poco después, decenas de personas boicotean en la Universidad de Valencia un cicio de conferencias sobre Vicente Blasco Ibáñez y acorralan a los ponentes Alfons Cucó, Sanchis Guarner y Jaume Pérez Montaner.

nen cargos públicos", añade sin dudar. "Aquello fue bestial, una auténtica violencia civil contra

instituciones absolutamente democráticas". "Pero lo que noperdonaré jamás", asegura el exalcalde de Valencia, "es que le dijeran a mi hijo, con sólo cuatro años de edad: a tu padre lo vamos a matar" Prácticamente, nadie fue identificado ni detenido por la policía por los hechos aquí descritos. ¿Consiguieron estos grupos violentos sus propósitos? "El acoso personal a mí no meafecMontaner, tó", asegura Pérez "pero suobjetivo, que era desplazar a la izquierda, especialmente a los socialistas, benefició claramente a laderecha". La periodista Rosa Solbes comparte esta opinión. "Aquello fue unaestra-

tegia perfectamente aprovecha-

da por personajes de la derecha como Abril Martorel!". Con el fantasma del catalanismo, "consiguieron restar votos a la izquierda, y, es más, fomentaron la división dentro de los partidos de izquierda",concluye Solbes. Más positivo es el balance de Pérez Casado: "pese a las amePérez

Montaner, el hijo de San-

nosespontánea, no muy organizada pero sí muy manipulable,

chis Guarner también mencionade forma espontánea la palabra escrache. "El primer escrache lo sufrió mi padre", afirma.

"Además de pintadas en la fachada y enelbuzón, recibía constantemente cartas amenazantes, mi padre ocultaba para no asustar a mi madre". "No sólo no supimos nunca quién envió la bomba", se lamenta, "sino que se insinuó que mi padre había organizado un autoatentado".

"Aquello le afectó mucho,estaba abatido", recuerda.

Poco después, en diciembre de 1981, Sanchis Guarner falleció a laedadde 70 años. Decaminoal cementerio, Ja comitiva fúnebre pudo contemplar unaúltima pintada dedicada: "Sanchis Guarner,perfihas caigut". El entonces alcalde de Valencia, Ricard Pérez Casado, todavía se in-

que

digna al recordar los hechos.

"Nos insultaron hasta en su entierro. Sanchis Guarner sufrió

una violencia sin límites", asegura.

Los atentados aFuster y Sanchis Guarnerfueron los más relevantes en el goteo constante de intimidaciones y agresiones contra librerosy editores, maestros, cines, bares, gentes del espectáculo, escritores, periodistas, sindicatos, algunos sectores

unos jóvenes Ferran Belda, Emilia Bolinches, Miguel�ngel Villena, Javier Valenzuela, Rosa Solbes o Jaime Millas, entre otros colaboradores, practicaban el periodismo de investigación en la revista Valencia Semanal. Una pintada en la fachada alertaba:

"Cuidado, puerta 6, ¡catalanistes!", a pesar de que la revista se editaba en castellano. A finales de agosto de 1978, un paquete situado a la puerta del edificio fue retirado por un robot artifi-

ciero de la Policía Nacional. El examen oficial determinó que se trataba de una falsa alarma.

"Si era verdad ono", señala Rosa Solbes, "lo que está claro es que existía una estrategia para ame-

drentarnos".

Según Solbes, aunque coinci-

de la Iglesia... todos aquellos dían en medios y objetivos, haque propugnabanel diálogo so- bía una clara diferencia entre cial yla normalización del valen- los organizadores de las algaraciano. das. "Una cosa era la violencia En la calle Sorní de Valencia, estrictamente blavera, más ome-

formada mayoritariamente por personas mayores y mujerescomo las rebentaplenaris, que empuñaban como única armael palo dela señera con franja azul".

"Pero la realmente peligrosa", añade "era la violencia dela ultraderecha, estaban perfectamente organizados, adiestrados enartes marciales, y muchos de ellos iban armados".

Y si nadie se librabadela intimidación, mucho menos los políticos que constituyeron el Consell del País Valencia, el ente preautonómico germen dela actual Generalitat. Tanto enlas sesiones previas y en el acto de constitución del Consell en abril de 1978, como en la celebración del Día del País Valencia en octubre, una masa enfurecida asedió el Palau dela Generalitat, insultando especialmente alpresidente del Consell, elsocialista Josep Lluís Albinyana.El delito: haber elegido comobandera institucional la tradicional cuatribarrada de la Corona de Aragón con el escudo real en el centro, y utilizar la denominación "País Valencia".

Aunque1978 fue unannushotribuís, los actos violentos abarcaron las décadas de los 70 y 80 y alcanzaron a otras localidades. Por ejemplo,el 16 de octubre 1977, el estudiante Miguel Grau, miembro del Moviment Comunista del País Valencia, murió en Alicante mientras pe-

nazas y agresiones, no pudieron echarnos, nos quedamos,resistimos, y [los socialistas] volvimos a ganar las elecciones".

Algunos estudiosos compa-

los efectos de la Batalla de Valencia en el devenir politico y cultural con el que tuvo elgolpe de estado del 23-F de 1981 en España, favoreciendo concesiones y forjando una alianza de mínimos para evitar la vuelta ran

atrás enel proceso democrático.

El

Estatuí d'Autonomia de 1982 finalmente la señera tricolor (con franja azul,otra roja, y coronada) como bandera gaba carteles del Día del País oficial de la Comunidad ValenValencia a causa del impacto de ciana (nombre pactadopara eviunladrillo lanzado por un militar el de País Valenciano), y la tante de Fuerza Nueva. lengua se rige oficialmente por En 1979, el presidente del las Normes de Casteiló (aquellas Consell, Josep Lluís Albinyana, que Sanchis Guarner contribuy el primeralcalde democrático yó a fijar). Nadie cuestiona ya públicamente que el valenciano de Valencia, Fernando Martínez Castellano, sufrieronsendos ata- sea una variante del catalán, ques con explosivosen susdomi- aunque, en la práctica, la Genecilios. "También se produjeron ralitat incumpla empecinadaaltercados ante la Diputación y mente las numerosas sentense hizo una quema de libros en cias judiciales que homologan la plaza", recuerda el entonces los títulos universitarios defilopresidente de la entidad, el so- logía valenciana y catalana. cialista Manuel Girona, "y la proPero lasombra de aquella viocesión cívica del 9 d'Octubre de lencia asoma de vez en cuando. ese año fue muy violenta". Tan- Nohace mucho, en juliode 2011, to, que Girona y Ricard Pérez durante la presentación en la Casado, nombrado alcalde sólo Fnac dellibroNoves glories a Espanya. Anticatalanisme i identiantes, agredidos dos días fueron por la multitud. "A mí me sacatat valenciana, de Vicent Flor, un ron una navaja y una pistola", grupo de ultras, como salidos hay dice Pérez Casado. "De eso del túnel del tiempo, reventaron fotografías, y algunos delos que elacto. En esta ocasión sí fueron participaron en los altercados identificadas por la policía 15 son hoy militantes del PP y tie- personas.

consagró

Joan Fuster, beneficiós i contraproduent alhora

Mig

segle després de la publicadeNosaltres, els valencians (1962), Vicent Sanchis (ValÃancia, 1961) constata en l'assaig Valencians, encara, publicat per Proa, que el llibre de Joan Fuster ha tingut efectes contraris a les intencions de l'autor perquÃa va generaranticossos.

A més, com a catecisme aplicat a la prà ctica, ha fracassat en gran part, i per això amb els anys ha estat complementat o rebatut per unes altres aportacions d'intenció diversa. L'obra de Fuster, constata Sanchis, no ha cobert encara un dels seus principals propòsits polítics ni socials, que era el de canviar el carà cter, que qualificava de dramà tic, dela situació valencianadel seu temps.

Iés difícil que canviï sota la doctrina fusteriana, pensa.

No podem, però, parlar d'un fracà s total, adverteix l'autor, perquÃa va actuar de revulsiu de la societat valenciana, principalment la intel·lectual, que és el que pretenia. Després, perquÃa aquella reflexió encara és del tot útil. I finalment perquÃa, diu Sanchis, que es confessa fusteria impenitent, "els presumptes ideòlegs antifusterians que l'han pretÃas rebatre no han passat de ser una broma indocta, pur sainet ridícul". Tot i la importà ncia dels efectes negatius, "cal dir que el saldoha estat positiu".

Amb aquest assaig, Vicent Sanchis, professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna,director general d'EL TEMPS i col·laborador de diversos mitjans de comunicació, va obtenir el XXXIII Premi Carles Rahola d'Assaig.

L'obra de Fuster, constata Sanchis, no ha cobert encara un dels seus principals propòsits polítics ni socials. I a més, va desencadenar unes conseqÃRÃancies negatives que encara s'arrosseguen, detecta Sanchis. "En siga conscient o no, ho vulga o no -afirma Sanchis-, l'anticatalansime valencià existeix de la manera que s'ha produït ció

perquÃa abans hi va haver Joan Fuster.

N'és una gens gloriosa conseqÃRÃancia.

Sense l'obra de Fuster, seria floklore residual, és a dir, res".

El veredicte és que, "sense exagerar gaire", l'anticatalansime "ha triomfat políticament i, en certa manera i en certs territoris, socialment".

Un fenomen nou. Fuster provocaun fenomen nou. "La febrada anticatalanista autòctona -diu Sanchis- supura amb una intensitat variable segons ha convingut als seus inductors en cada moment des dels anys setanta, plantejada de manera tan radical i massiva, és una patologia nova". Nova perquÃa la visceralitat anticatalana blasquista d'abans de la guerra era poc belligerant,inofensiva.

El llibre de Fuster, i la seva continuació, El País Valenciano, publicat aquell mateix any i en castellà , va ser l'embrió, recorda Sanchis, d'un anticatalanismeamb sigles polítiques, per primera vegada al País Valencià . Així, es pot considerar per exemple que Unió Valenciana també és un efecte de Joan Fuser i de la doctrina que segregavael llibre.

Una de les conclusions sobre els efectes negatius de les tesis de Joan Fuster és que van generar uns anticossos que han ajudat el Partit Popular a governar el País Valencià , sense oposició, com ja van ajudar, en primer lloc, la UCD, en temps d'Adolfo Suà rez.

"El PP -afirma Sanchis- ha basat una part important del seu Ãaxit polític en els contraefectes socials provocats pel llibre de Fuster, i ha pogut vendre un valencianisme regionalistabuit perquÃa l'han revestit d'anticatalanisme, que al País Valencià té una clientela molt à mplia".

L'autor de l'assaig comprova amb impotÃancia que elprocés de castellanització i de sucursalització del país s'ha accentuat més com a efecte derebot pel llibre. "L'anticatalanismeque ha generat el llibre -diu- ha ajudat indirectament el procés de castellanització".

Fuster i el seu llibre van originar, afirma, una ideologia contrà ria, l'anticatalanisme, per primera vegada expressat teòricament, des de Miquel Adlert i Vicente Ramos Pérez o Simón Santonja, fins a Juan García Sentandreu, un dels darrers teòrics de l'anticatalanisme més totalitari.

"Com que Fuster -diu- segrega el cos ideològic contrari a les seves tesis, aquest cos ideològic es transforma en una justificació del procés de castellanització. Fuster emet a contracor un antifusterianisme i aquest antifusterianisme és també un cos doctrinal que permet continuar, això sí, d'una altra manera, el procés de castellanització i amb una ideologia al darrere que no és tan descarnada com respanyolisme pur. Dóna armes al PP per a farcir la seva ideologia d'un valencianismeque és fals".

Els qui estan amarats d'aquest cos doctrinal s'expressen així. recorda Sanchis: "Jo sóc valencià , però no sóc catalanista, sóc bilingÃRe i parle castellà i sóc més valencià que ningú perquÃa estic contra els catalans".

tat, no ha deixat una mica de banda la carta populista de l'anlicatalanisme.

"Sí", respon Sanchis, "el PP, que ha tret

oxigen als partits anticatalanistes

estrictes, només reactiva l'anticatalanisme com a cortina de fum per tapar altres problemes o quan creu que hi ha perill que aquestes opcions que es deien Unió Valenciana i Coalició Valenciana prenguen volada electoral, però ara com ara no és el cas. Per això

fa l'efecte que està més mitigat. El fet és que el PP el tornarà a utilitzar, a fer reviscolar, quan li convinga.El dosificarà a consciÃancia."

1 sense Fuster, el procés de castellanització hauria continuat tan ferm?, cal preguntar. Les respostes són hipotÃatiques. Un "vés a saber". N'hi ha dues.

"Potser sense Fuster -diu Sanchis- el de castellanització hauria avançat pur, hauria estat més bÃastia, és a dir, d'un espanyolisme sense complexos ni coartades regionalistes foklòriques.

O podria haver passat una altra cosa, que s'hagués generat un valencianisme no tan declaradamentcatalanista i això sí que no sabem quins efectes hauria tingut. Un valencianisme més diferent, procés