Publicacio_XV_aniversari_VSF by Veins Sense Fronters

15anys

de compromĂs solidari

veïns sense fronteres

Per a totes aquelles persones que fan possible el nostre compromís i, molt especialment, per als socis locals dels països empobrits de l'Àfrica Subsahariana, amb els quals hem anat treballant per la pau i per un desenvolupament humà, integral i sostenible. Para todas aquellas personas que hacen posible nuestro compromiso y, muy especialmente, para los socios locales de los países empobrecidos del África Subsahariana, con los que hemos ido trabajando por la paz y por un desarrollo humano, integral y sostenible.

AGRAÏMENTS / AGRADECIMIENTOS EN NOM PROPI I DELS DESTINATARIS AGRAÏM L’APORTACIÓ DE RECURSOS I/O LA COL·LABORACIÓ DE: EN NOMBRE PROPIO Y DE LOS DESTINATARIOS AGRADECEMOS LA APORTACIÓN DE RECURSOS Y/O LA COLABORACIÓN DE: Govern de les Illes Balears (Direcció General de Cooperació, ACIB, Direcció General d’Immigració i Conselleria de Presidència) // Ajuntaments de Palma, Calvià, Muro, Felanitx, Santanyí, Algaida, Pollença, Sineu i Lleida // Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació // Fons Català de Cooperació al Desenvolupament Ho edita: Veïns Sense Fronteres Ho patrocinen:

Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració (Direcció General de Cooperació) Consell de Mallorca (Institut Mallorquí d’Afers Socials-IMAS) Mallorca x Àfrica Ajuntament de Palma (Regidoria de Benestar Social) “la Caixa”

// Agencia Española de Cooperación Internacional al Desarrollo (AECID) // els socis locals ABI (Burundi), NWB (Tanzània), CADI i FON (RD Congo) i REFAE (Mali) // les organitzacions CEPAC, Amnistia Internacional, Fundació Liorna, Sotermun, Enginyeria Sense Fronteres-Madrid, Associació de Malians a Balears // Confederació Estatal d’Associacions de Veïns (CAVE)

Federacions

Disseny: Veïns Sense Fronteres

d’Associacions de Veïns de Palma i de Lleida // Associacions de Veïns de Cas

Fotografies: Veïns Sense Fronteres

Concos, Rafal Nou, Son Rapinya, Son Dameto, Can Capas, Port de Pollença i Son

Impressió: Impremta Muro sl

Gibert // AMIPA del col·legi “Es Liceu” // Sindicat CGT-SABEI // Tercera Edat de La Vileta // Grups d’amics de Veïns Sense Fronteres de Muro i de Santanyí

Dipòsit legal: 1.645-2010

// Centre Cultural de Felanitx // Entitats bancàries La Caixa, Sa Nostra i Caixa Colonya // i nombroses persones particulars. No està permesa la reproducció del contingut d'aquesta publicació ni el seu tractament informàtic

veïns sense fronteres

PRESENTACIÓ. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 PRESENTACIÓN ANTECEDENTS I ORIGENS.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 ANTECEDENTES Y ORÍGENES PLATAFORMES PER LA PAU I EL RESPECTE DELS DRETS HUMANS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . PLATAFORMAS PARA LA PAZ Y EL RESPETO DE LOS DERECHOS HUMANOS

PEL RETORN DE BURUNDI A L’ESTAT DE DRET.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . POR EL RETORNO DE BURUNDI AL ESTADO DE DERECHO

PROJECTES A LES ILLES BALEARS.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . PROYECTOS EN LAS ILLES BALEARS

PROJECTES DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT PROYECTOS DE COOPERACIÓN AL DESARROLLO BURUNDI.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BURUNDI Treball amb els presos / Trabajo con los presos Treball amb persones d’origen pigmeu (Batwa) / Trabajo con personas de origen pigmeo (Batwa) Treball en xarxa i reforçament de la societat civil local / Trabajo en red y refuerzo de la sociedad civil local Promoció del patrimoni cultural de Gishora / Promoción del patrimonio cultural de Gishora Formació per a la producció i la comercialització / Formación para la producción y la comercialización El Centre UBUMENYI a la universitat de Ngozi / El Centro UBUMENYI en la universidad de Ngozi TANZÀNIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . TANZANIA Treball en els camps de refugiats / Trabajo en los campos de refugiados A Dar-es-Salaam es crea un centre antena / En Dar-es-Salaam se crea un centro antena Reconstrucció de ponts a la vall de Ruhwiti / Reconstrucción de puentes en el valle de Ruhwiti Centre d’acollida i formació d’infants del carrer a MWOCACHI Centro de acogida y formación de niños y niñas de la calle en MWOCACHI Centre Cívic / Centro Cívico Centre Haki Kwa Wote (Businde-Ujiji) / Centro Haki Kwa Wote (Businde-Ujiji) Unitats productives / Unidades productivas REPÚBLICA DEMOCRÀTICA DEL CONGO.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . REPÚBLICA DEMOCRÁTICA DEL CONGO Treball formatiu per part de persones cooperants de VSF Trabajo formativo por parte de las personas cooperantes de VSF Denúncia i pressió en xarxa / Denuncia y presión en red Centre d’acollida i orientació de dones víctimes de violència sexual Centro de acogida y orientación de mujeres víctimas de violencia sexual Formació per a la producció d’aliments / Formación para la producción de alimentos MALI.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . MALÍ

. .

SEGURETAT ALIMENTÀRIA I ENVIAMENTS D’AJUDA D’URGÈNCIA.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . SEGURIDAD ALIMENTARIA Y ENVIOS DE AYUDA DE URGENCIA

APADRINAMENTS.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . APADRINAMIENTOS

TREBALL EDUCATIU DELS COOPERANTS.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . TRABAJO EDUCATIVO DE LOS COOPERANTES

VEÏNS SENSE FRONTERES A LA PREMSA.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . VEÏNS SENSE FRONTERES EN LA PRENSA

veïns sense fronteres

PRESENTACIÓ Amb aquesta publicació pretenem recordar els principals eixos que han guiat el treball de solidaritat de l’ONGD “Veïns Sense Fronteres” (VSF) des de la seva creació, ara fa 15 anys. Des de llavors i fins avui, els seus membres hem anat cercant les estratègies més adients a cada moment per respondre al repte de participar a la construcció d’un món més solidari, més humanitzat i més just. Poc a poc, durant aquest llarg trajecte, hem anat incorporant noves cares, noves mans, noves idees i noves perspectives de treball que ens han facilitat, per un costat, anar madurant el nostre projecte associatiu de cooperació i per l’altre, definir els espais i països d’intervenció que responguin a aquelles necessitats plantejades pels nostres socis locals. El compromís solidari dels membres de Veïns Sense Fronteres, dedicant de forma voluntària les seves habilitats i capacitats al reforçament de l’ONGD i als projectes a desenvolupar, ha estat i és el millor capital social de l’organització. Durant aquest temps hem procurat unes relacions de diàleg amb les nostres institucions perquè, al mateix temps que donin suport als nostres projectes, intentin adaptar la seva estructura normativa a la complexitat i a les dificultats que la realitat de la cooperació presenta. Ens segueix preocupant seriosament el fort retall dels recursos públics. Les institucions s’havien compromès a destinar l’any 2011, el 0’7% del pressupost total de la Comunitat a la cooperació, i en canvi, sembla que encara queda molt camí per assolir aquesta xifra. A més, la farragosa burocràcia que acompanya moltes vegades el treball de cooperació al desenvolupament no

PRESENTACIÓN Con esta publicación pretendemos recordar las líneas principales que han guiado el trabajo de solidaridad de la ONGD “Veïns Sense Fronteres” (VSF) desde su creación, hace 15 años. Desde entonces hasta hoy, sus miembros hemos ido buscando las estrategias más adecuadas en cada momento para responder al reto de participar en la construcción de un mundo más solidario, más humano y más justo. Poco a poco, durante este largo trayecto, hemos ido incorporando nuevas caras, nuevas manos, nuevas ideas y nuevas perspectivas de trabajo que nos han facilitado, por un lado, ir madurando nuestro proyecto asociativo de cooperación y, por un, definir los espacios y los países de intervención que respondan a las necesidades planteadas por nuestros socios locales. El compromiso solidario de los miembros de Veïns Sense Fronteres, dedicando de forma voluntaria sus habilidades y capacidades al fortalecimiento de la ONGD y a los proyectos a desarrollar, ha sido y es el mejor capital social de la organización. Durante este tiempo hemos mantenido relaciones de diálogo con nuestras instituciones para que, al mismo tiempo que dan apoyo a nuestros proyectos, intenten adaptar su estructura normativa a la complejidad y a las dificultades de la realidad de la cooperación. Nos sigue preocupando el importante recorte de los recursos públicos. Las instituciones se habían comprometido a destinar, en el 2011, el 0,7% del presupuesto total de la Comunidad a la cooperación y aún queda mucho para alcanzar esta cifra. Además, la complicada burocracia que acompaña muchas veces el trabajo de cooperación al desarrollo no supone la garantía de transparencia y

Les reunions periòdiques de Junta Directiva i les activitats d’autoformació i informació, on també hi convidam a participar als nostres socis i col·laboradors, serveixen per anar avançant en el nostre compromís solidari. Las reuniones periódicas de Junta Directiva y las actividades de autoformación e información, donde también invitamos a participar a nuestros socios y colaboradores, sirven para ir avanzando en nuestro compromiso solidario.

suposa la garantia de transparència i eficiència que tots desitjam quan s’empren diners públics. El camí no ha estat fàcil. Hem hagut de bregar, per una banda, amb la pròpia feblesa del teixit associatiu, i per l’altra, amb les dificultats d’institucions que, en certs casos, supleixen el rol de la societat civil o no acaben de comprendre o compartir les finalitats bàsiques dels moviments associatius. Al llarg d’aquests anys, malgrat la nostra joventut i la limitació de recursos, hem participat a la posada en escena de diferents xarxes de solidaritat perquè som conscients que, només des de la complementarietat, podrem construir una alternativa que globalitzi les intervencions en el camp de la solidaritat i del respecte dels drets de la persona humana i dels pobles. Amb la voluntat ferma de compartir amb vosaltres aquesta cabòria i d’anar avançant en aquest disseny d’un altre món possible, celebram aquest 15è aniversari. Desitjam que aquests 15 anys de treball solidari hagin estat un punt de partida i que la nostra associació i el nostre projecte siguin el reflex de totes les aportacions dels socis, col·laboradors i simpatitzants. Per això, volem que quedi constància escrita, encara que resumida, de les intervencions que les persones que formam part d’aquest col·lectiu hem realitzat en el camp de la cooperació internacional al desenvolupament, de la sensibilització, de la defensa i promoció dels drets de la persona humana i de la prevenció activa de conflictes. Veïns Sense Fronteres només té sentit si els socis i col·laboradors estan engrescats amb el projecte de solidaritat, de democràcia participativa, de justícia social, d’equitat de gènere, de respecte al medi ambient... que intentam dur endavant. Vos convidam, doncs, a fer una lectura profunda i crítica del contingut d’aquesta publicació per tal d’escriure plegats una nova pàgina.

eficiencia que todos deseamos cuando se utiliza dinero público. El camino no ha sido fácil. Hemos tenido que luchar, por un lado, con la debilidad del tejido asociativo y, por otro, con las dificultades de unas instituciones que, en ciertos casos, suplen el rol de la sociedad civil o no terminan de comprender o compartir las finalidades básicas de los movimientos asociativos. En el transcurso de estos años, a pesar de nuestra juventud y la limitación de recursos, hemos participado en la puesta en escena de diferentes redes de solidaridad porque somos conscientes de que, sólo desde la complementariedad, podremos construir una alternativa que globalice las intervenciones en el campo de la solidaridad y del respeto de los derechos de las personas y de los pueblos. Con la firme voluntad de compartir con vosotros el empeño de ir avanzando en el diseño de otro mundo posible, celebramos este 15º aniversario. Deseamos que estos 15 años de trabajo solidario hayan sido un punto de partida y que nuestra asociación y nuestro proyecto sean el reflejo de todas las aportaciones de los socios, colaboradores y simpatizantes. Por ello queremos que quede constancia escrita, aunque resumida, de las intervenciones que las personas que formamos parte de este colectivo hemos realizado en el campo de la cooperación internacional al desarrollo, de la sensibilización, de la defensa y la promoción de los derechos humanos y de la prevención activa de conflictos. Veïns Sense Fronteres sólo tiene sentido si los socios y colaboradores están implicados en el proyecto de solidaridad, de democracia participativa, de justicia social, de equidad de género, de respeto al medio ambiente... que intentamos llevar a cabo. Os invitamos, pues, a hacer una lectura profunda y crítica del contenido de esta publicación para escribir juntos una nueva página.

El sopar anual solidari, tallers sobre interculturalitat i la mostra de productes dels països on cooperam, són activitats que anam realitzant durant l’any per donar a conèixer les nostres intervencions i mostrar una imatge més justa i positiva d’aquests països. La cena anual solidaria, talleres sobre interculturalidad y la muestra de productos de los países donde cooperamos, son actividades que realizamos durante el año para dar a conocer nuestras intervenciones y mostrar una imagen más justa y positiva de estos países.

veïns sense fronteres

ANTECEDENTS I ORIGENS Per emmarcar aquesta història no podem passar per alt la dècada dels 60, quan començà la relació de treball de solidaritat entre Mallorca i un dels pobles més densament poblats i més empobrits de l’Àfrica dels Grans Llacs: Burundi. Aquesta relació s’inicià a través de l’església mallorquina i posteriorment prengué més força diversificant-se amb la intervenció d’organitzacions de la societat civil. Un moment important del compromís entre aquests dos pobles està vinculat als esdeveniments i a les conseqüències del 21 d’octubre de l’any 1993, quan l’oligarquia político-militar burundesa i els privilegiats de l’antic règim assassinaren el primer president elegit democràticament, el carismàtic heroi nacional Melchior Ndadaye, intentant decapitar les institucions democràtiques que el poble sobirà s’havia donat de forma exemplar 100 dies abans. La resposta de Mallorca davant la gravetat de la situació creada amb el magnicidi a Burundi va partir d’un equip de solidaritat que es nucleà en el marc de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma (FAAVV). Aquest fet fou l’inici d’una nova etapa de cooperació de la societat civil mallorquina amb Burundi. Una campanya d’ajuda d’urgència en favor de les persones burundeses més vulnerables, unes desplaçades dins el propi país i altres refugiades dins els campaments del sud de Rwanda, fou la primera acció duita a terme per la FAAVV amb Burundi. L’any 1993 la senyora Laurence Ndadaye, vídua del president assassinat, fou la primera burundesa que després del cop d’estat vingué a Palma, convidada per la citada comissió per fer una crida a la solidaritat del poble mallorquí a favor de la població burundesa, fortament colpejada pels esdeveniments que seguiren el magnicidi del President Ndadaye. Ella ens portà una carta del segon President legítim de Burundi, Cyprien Ntaryamira, on ens demanava que passàssim de l’ajuda d’urgència puntual a un agermanament estable, concretament amb el municipi de Nyabihanga, on havia nascut el difunt President.

ANTECEDENTES Y ORÍGENES Para situar esta historia no podemos olvidar la década de los 60, cuando empezó la relación de trabajo de solidaridad entre Mallorca y uno de los pueblos más densamente poblados y más empobrecidos del África de los Grandes Lagos: Burundi. Dicha relación se inició a través de la iglesia mallorquina i posteriormente tomó más fuerza diversificándose con la intervención de organizaciones de la sociedad civil. Otro momento importante del compromiso entre estos dos pueblos está vinculado a los acontecimientos y a las consecuencias del 21 de octubre de 1993, cuando la oligarquía político-militar burundesa y los privilegiados del antiguo régimen asesinaron al primer presidente elegido democráticamente, el carismático héroe nacional Melchior Ndadaye, intentando decapitar las instituciones democráticas que el pueblo soberano había elegido de forma ejemplar 100 días antes. La respuesta de Mallorca ante la gravedad de la situación creada con el magnicidio en Burundi partió de un equipo de solidaridad cuyo núcleo se situó en el marco de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma (FAAVV). Este hecho fue el inicio de una nueva etapa de cooperación de la sociedad civil mallorquina con Burundi. Una campaña de ayuda de urgencia a favor de las personas burundesas más vulnerables, unas desplazadas dentro del propio país y otras refugiadas en los campamentos del sur de Rwanda, fueron la primera acción llevada a cabo por la “Comissió de Solidaritat de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma amb Burundi”. En el año 1993 la señora Laurence Ndadaye, viuda del presidente asesinado, fue la primera burundesa que después del golpe de estado llegó a Palma, invitada por la citada comisión, para hacer un llamamiento a la solidaridad del pueblo mallorquín a favor de la población burundesa, duramente golpeada por los acontecimientos que siguieron al magnicidio del Presidente Ndadaye. Ella nos trajo una carta del segundo Presidente legítimo de Burundi, Cyprien Ntaryamira, en la que pedía que se pasara de la ayuda de urgencia puntual a un hermanamiento estable, concretamente con el municipio de Nyabihanga, lugar de nacimiento del fallecido Presidente.

No hem oblidat mai els nostres orígens. De fet, el nom de Veïns Sense Fronteres prové d’un compromís solidari gestat en el sí del moviment veïnal de Palma. La conferència de la senyora Laurence Ndadaye al Club Diari Mallorca tingué una important acollida per part de la societat mallorquina. Nunca hemos olvidado nuestros orígenes. De hecho, el mismo nombre de Veïns Sense Fronteres nació del compromiso solidario gestado en el seno del movimiento vecinal de Palma La conferencia de la señora Laurence Ndadaye en el Club Diario Mallorca tuvo una importante acogida por parte de la sociedad mallorquina.

El senyor Melchior Ndadaye fou un exemple d’integració en el Govern burundès de diferents tendències polítiques i representants de diferents grups socials. El señor Melchior Ndadaye fue un ejemplo de integración en el Gobierno burundés de diferentes tendencias políticas y representantes de diferentes grupos sociales.

veïns sense fronteres

A iniciativa de la mateixa comissió, la segona visita a les Illes Balears d’una persona burundesa després del magnicidi, fou la de la senyora Marguerite Bukuru, aleshores ministra de Drets Humans i de promoció de la Dona. Ella havia previst partir de Burundi cap a Mallorca dia 6 d’abril de l’any 1994, però quan era a l’aeroport de Bujumbura esperant amb les altres ministres l’arribada del seu President, reberen la notícia de l’assassinat d’aquest i del de Rwanda. A l’aeroport de Kigali, un míssil acabava d’abatre de forma criminal l’avió que els portava des de la ciutat tanzana d’Arusha. Marguerite Bukuru hagué d’ajornar la data del viatge. Quan pogué venir a Mallorca, la seva presència ajudà a comprendre que el conflicte burundès no era de naturalesa bàsicament ètnica, sinó de lluita pel poder. Aquella frase tan clara que ens digué ho posà de manifest: “Com puc estar contra les persones d’origen hutu, si n’hi ha que han protegit de la mort germans meus que són d’origen tutsi?”. Les accions a realitzar a favor de Burundi requerien molts d’esforços i alhora la FAAVV de Palma estava fortament implicada en aquells moments en la construcció de la “Ciutat que volem”. Això propicià la creació d’una organització específica de solidaritat amb altres pobles del món, a partir sobretot de l’experiència de cooperació amb Burundi. Per això dia 17 de gener de l’any 1995 nasqué “Veïns Sense Fronteres” amb entitat jurídica pròpia. Ajuda d’urgència, cooperació al desenvolupament sostenible, educació per la pau i el respecte dels drets de la persona humana i prevenció activa de conflictes es convertiren en un projecte integral i l’educació i l’extensió de la cultura de la pau foren la base de la creació de la nostra associació. Els primers anys d’existència de VSF, a més de treballar a favor de la població burundesa, donàrem suport a altres projectes de cooperació a països d’Amèrica Llatina, en concret a Colòmbia (suport als damnificats pel desbordament del riu Paez amb construcció d’habitatges), a Veneçuela (creació d’un fons rotatori per a la formació i creació d’ocupació juvenil a Caracas) i a Guatemala (sobretot la construcció i dotació d’un Centre de Formació Bomberil a Chimaltenango), però, vistes les poques associacions que en aquells moments es dedicaven a la cooperació amb Àfrica, decidírem concentrar els nostres esforços de cooperació al desenvolupament al continent africà i, de manera especial, a països de la regió dels Grans Llacs.

A iniciativa de la misma comisión, la segunda visita a las Illes Balears de una persona burundesa después del magnicidio, fue la de la señora Marguerite Bukuru, entonces Ministra de Derechos Humanos y de Promoción de la Mujer. Ella había previsto su partida des de Burundi hacia Mallorca para el 6 de abril de 1994, pero cuando estaba esperando en el aeropuerto de Bujumbura la llegada de su Presidente, junto con otros ministros, recibieron la noticia del asesinato del presidente de Burundi y del de Rwanda. En el aeropuerto de Kigali, un misil había abatido de forma criminal el avión que los transportaba desde la ciudad tanzana de Arusha. Marguerite Bukuru tuvo que posponer su viaje. Cuando pudo venir a Mallorca, su presencia ayudó a comprender que el conflicto burundés no era de naturaleza básicamente étnica, sino de lucha por el poder. Lo puso de manifiesto con una frase muy clara: “¿Cómo puedo estar en contra de las personas de origen hutu, si las hay que han protegido de la muerte a algunos de mis hermanos que son de origen tutsi? Las acciones a realizar en favor de Burundi requerían muchos esfuerzos y al mismo tiempo la FAAVV de Palma estaba muy implicada en aquellos momentos en la construcción de la “Ciudad que queremos”. Esto propició la creación de una organización específica de solidaridad con otros pueblos del mundo, a partir sobretodo de la experiencia de cooperación con Burundi. Por eso el 17 de enero de 1995 nació “Veïns Sense Fronteres” con entidad jurídica propia. Ayuda de urgencia, cooperación al desarrollo sostenible, educación por la paz y el respeto de los derechos de la persona humana y la prevención activa de conflictos se convirtieron en un proyecto integral y la educación y la expansión de la cultura de la paz fueron la base de la creación de nuestra organización. Durante los primeros años de existencia de VSF, además de trabajar en favor de la población burundesa, apoyamos otros proyectos de cooperación en países de América Latina, en concreto en Colombia (apoyo a los damnificados por el desbordamiento del río Paez mediante la construcción de casas), en Venezuela (creación de un fondo rotatorio para la formación y creación de ocupación juvenil en Caracas) y en Guatemala (sobre todo la construcción y dotación de un Centro de Formación Bomberil en Chimaltenango), pero, dado que en aquellos momentos muy pocas asociaciones se dedicaban a la cooperación con África, decidimos concentrar nuestros esfuerzos de cooperación al desarrollo en el continente africano y de forma especial en la región de los Grandes Lagos.

La visita de la senyora Marguerite Bukuru fou un testimoni clar per ajudar a comprendre que el conflicte burundès és sobretot d’interessos i de lluita pel poder. Una forma d’intervenir en la lluita contra la pobresa és construint infraestructures, com és el cas del centre bomberil de formació a Chimaltenango (Guatemala). La visita de la señora Margueritte Bukuru fue un testimonio claro para ayudar a comprender que el conflicto burundés es sobre todo de intereses y de lucha por el poder. Una forma de intervenir en la lucha contra la pobreza es construyendo infraestructuras, como el caso del centro bomberil de formación en Chimaltenango (Guatemala).

PLATAFORMES PER LA PAU I EL RESPECTE DELS DRETS HUMANS

PLATAFORMAS PARA LA PAZ Y EL RESPETO DE LOS DERECHOS HUMANOS

La preocupació per la situació genocidiària de la regió dels Grans Llacs sobretot prengué cos a partir del genocidi rwandès de l’any 1994 i del perill d’una nova explosió de violència popular a Burundi. Com a resposta, VSF participà activament, amb altres ONG mallorquines, en el sí de la Taula per Rwanda, a la creació de la “Coordinadora de Prevenció Activa de Conflictes”, coneguda com a la CPAC.

La preocupación por la situación genocidiaria de la región de los Grandes Lagos, sobre todo se acentuó a partir del genocidio rwandés de 1994 y del peligro de una nueva explosión de violencia popular en Burundi. En respuesta a esta situación, VSF participó activamente, con otras ONG mallorquinas, en el seno de la Taula per Rwanda, en la creación de la “Coordinadora de Prevenció Activa de Conflictes”, conocida como CPAC.

L’acció més significativa i de més repercussió internacional de la CPAC fou la “Marxa a peu de Barcelona a Ginebra per la Pau i el Respecte dels Drets Humans a Burundi i Rwanda” realitzada a principis de l’any 1996. Una delegació de diferents ONG que havíem participat a la dita Marxa visitàrem Burundi per tal d’informar el seu President, Sylvestre Ntibantunganya, i altres autoritats legítimes, de l’acció realitzada i de les reaccions dels diferents responsables a nivell d’institucions internacionals, entre elles l’Alt Comissari de l’ONU per als Drets Humans a Ginebra, la Comissària Emma Bonino a Brussel·les i el Director General de l’UNESCO, Federico Mayor Zaragoza.

La acción más significativa y con más repercusión internacional de la CPAC fue la “Marxa a peu de Barcelona a Ginebra per la Pau i el Respecte dels Drets Humans a Burundi i Rwanda” realizada a principios de 1996. Una delegación de diferentes ONG que habíamos participado en la Marcha, visitamos Burundi para informar a su Presidente, Sylvestre Ntibantunganya, y a otras autoridades legítimas, de la acción realizada y de las reacciones de los diferentes responsables de las instituciones internacionales, entre ellas el Alto Comisario de la ONU para los Derechos Humanos en Ginebra, la Comisaria Emma Bonino en Bruselas y el Director General de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza.

Vista la gravetat de la situació, vàrem impulsar d’immediat la creació de la plataforma “Europa per Burundi” (EPBUR), iniciada a Mallorca amb la participació i el suport de nombrosos eurodiputats i diferents organitzacions socials. Des d’EPBUR es feu forta pressió internacional per evitar un nou cop d’estat. Però la pressió no fou suficient, perquè, amb el beneplàcit d’algunes potències estrangeres, pocs mesos després de la creació d’EPBUR, dia 25 de juliol de l’any 1996 es produí a Burundi un nou cop d’estat, duit a terme pel reincident militar colpista, Pierre Buyoya. L’embargament decretat pels països de la regió amb la idea inicial de forçar el retorn de Burundi a l’estat de dret, a més del consell que ens donaren diferents persones de seny de Burundi, dugueren a VSF a orientar la seva tasca a

Dada la gravedad de la situación, impulsamos de inmediato la creación de la plataforma “Europa per Burundi” (EPBUR), iniciada en Mallorca con la participación y el apoyo de numerosos eurodiputados y diferentes organizaciones sociales. Desde EPBUR se hizo una fuerte presión internacional para evitar un nuevo golpe de estado. Pero la presión no fue suficiente porque, con el beneplácito de algunas potencias extranjeras, pocos meses después de la creación de EPBUR, el 25 de julio de 1995, se produjo un nuevo golpe de estado en Burundi, llevado a cabo por el reincidente militar golpista, Pierre Buyoya. El embargo decretado por los países de la región con la idea inicial de forzar el retorno de Burundi al estado de derecho y los buenos consejos

La “Marxa a peu de Barcelona a Ginebra per la Pau i el Respecte dels Drets Humans a Burundi i Rwanda” s’acompanyà d’altres activitats de pressió, com les visites al que aleshores era Alt Comissari de l’ONU pels Drets Humans a Ginebra, així com també al que era Director General de l’UNESCO a París. La “Marxa a peu de Barcelona a Ginebra per la Pau i el Respecte dels Drets Humans a Burundi i Rwanda” se acompañó de otras actividades de presión, como las visitas al que entonces era Alto Comisario de la ONU por los Derechos Humanos en Ginebra, así como también al que era Director General de la UNESCO en París.

veïns sense fronteres

favor dels refugiats burundesos a la regió tanzana de Kigoma, precisament perquè la comunitat internacional es preocupava d’ajudar els rwandesos que estaven refugiats a l’Est de l’exZaire, avui República Democràtica del Congo, oblidant-se dels burundesos refugiats en els campaments de Kigoma (Tanzània). Al mateix temps, impulsàrem amb altres ONG i amb el Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació i el Fons Català de Cooperació una plataforma anomenada “Pau i Drets Humans a la regió dels Grans Llacs”. La plataforma encarregà a VSF la gestió a Kigoma dels recursos recollits, que foren destinats a les persones burundeses refugiades en els camps de Mtabila i Muyovozi de la citada regió. Diferents persones burundeses, compromeses en el retorn de Burundi a l’estat de dret, han estat convidades per VSF i han esdevingut veus africanes que han pogut explicar a les Illes Balears i també a Madrid la seva visió de la naturalesa del conflicte. Entre elles podem citar el sr. Liboire Ngendahayo, aleshores ministre d’Ensenyament Superior i d’Investigacions Científiques, el sr. Vénérand Bakevyumusaya, ministre de Relacions Exteriors i la sra. Immaculée Nahayo, aleshores refugiada a Tanzània i coordinadora dels nostres projectes en aquell país, posteriorment Presidenta de l’Assemblea Nacional de Burundi i actualment ministra de Solidaritat Nacional, Drets de la Persona Humans i de Gènere.

aportados por algunos burundeses, provocaron que VSF orientara su labor a favor de los refugiados burundeses en la región tanzana de Kigoma, precisamente porque la comunidad internacional se preocupaba de ayudar a los rwandeses que estaban refugiados en el Este del ex-Zaire, la actual República Democrática del Congo, olvidándose de los burundeses refugiados en los campamentos de Kigoma (Tanzania). Al mismo tiempo, impulsamos con otras ONG y con el Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació y el Fons Català de Cooperació una plataforma llamada “Pau i Drets Humans a la regió dels Grans Llacs”. La plataforma encargó a VSF la gestión en Kigoma de los recursos recogidos, que fueron destinados a las personas burundesas refugiadas en el campo de Mtabila y Muyovozi de la citada región. Diferentes personas burundesas, comprometidas con el regreso de Burundi al estado de derecho, han sido invitadas por VSF y se han convertido en voces africanas que han podido explicar en las Illes Balears y también en Madrid su visión de la naturaleza del conflicto. Entre ellas podemos citar al sr. Liboire Ngendahayo, entonces ministro de Enseñanza Superior e Investigaciones Científicas, al sr. Vénérad Bakevyumusaya, ministro de Relaciones Exteriores y la Sra. Immaculée Nahayo, entonces refugiada en Tanzania y coordinadora de nuestros proyectos en aquel país, posteriormente Presidenta de la Asamblea Nacional de Burundi y actualmente ministra de Solidaridad Nacional, Derechos de la Persona Humana y de Género.

Una de les activitats organitzades per la plataforma “Pau i Drets Humans a la regió dels Grans Llacs” fou un concert solidari a Ses Voltes. Donar veu a persones africanes, com fou per exemple el cas del senyor Liboire Ngendahayo a l’Institut Josep Maria Llompart, és una eina de sensibilització que impulsam des de VSF. Una de las actividades organizadas por la plataforma “Pau i Drets Humans a la regió dels Grans Llacs” fue un concierto solidario en Ses Voltes. Dar voz a personas africanas, como fue por ejemplo el caso del señor Liboire Ngendahayo en el Instituto Josep Maria Llompart, es una herramienta de sensibilización que impulsamos desde VSF.

La dona a Burundi ha esdevingut una peça clau per treballar l’educació en valors i el respecte dels Drets de la Persona Humana. La mujer en Burundi se ha convertido en una pieza fundamental en el trabajo de educación en valores y el respecto de los Derechos Persona Humana.

veïns sense fronteres

PEL RETORN DE BURUNDI A L’ESTAT DE DRET A finals de l’any 1996, gràcies a les gestions de l’eurodiputada Paquita Sauquillo, mantinguérem una entrevista amb l’expresident de Govern Felipe González. A aquesta entrevista, a més de representants de VSF, hi participaren el senyor Jean Minani, la senyora Laurence Ndadaye, vídua del President assassinat a Burundi, Apotecaris Solidaris, la Confederació Estatal d’Associacions de Veïns (CAVE) i el MPDL. Com a fruit de la dita reunió, Felipe González, a través del govern central, exercí una forta pressió perquè el Parlament Europeu decidís obrir un corredor d’ajuda humanitària per socórrer els refugiats rwandesos que es trobaven a la ciutat congolesa de Goma. El Parlament Europeu ho decidí per unanimitat i, en canvi, pocs dies després, en el Consell de Ministres de la Unió Europea, que durà només 10 minuts, “per ordre d’EE.UU.” es decidí el contrari. I quants de milions de morts, a partir d’aquesta nefasta i criminal decisió! Davant tot això, l’estiu de l’any 1997 ens reunírem al monestir de La Real a Palma un bon nombre d’ONG d’aquí i d’altres indrets d’Europa i alguns burundesos de la diàspora. Creàrem la “Xarxa Internacional per la Pau i el Respecte dels Drets Humans a Burundi” (RIB), de la qual VSF assumí la presidència durant els dos primers anys. El RIB establí la seva seu, primer a Bonn i després a Amsterdam. Amb la participació de 18 organitzacions de diferents continents s’exercí una forta pressió tant davant les institucions internacionals com davant les diferents parts en conflicte a Burundi i es realitzaren nombroses denúncies davant les institucions internacionals, les grans potències i els mediadors en el conflicte, primer Julius K. Nyerere i després Nelson Mandela. L’any 1998, amb motiu de la celebració del 50è Aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, VSF participà a la creació de la plataforma “Drets Humans per a tothom”, formada per 80 organitzacions socials de les Illes Balears. Aquesta plataforma encarregà a VSF i a CPAC la realització d’una acció a nivell internacional que es decidí fer dins els camps de refugiats burundesos instal·lats a la regió tanzana de Kigoma. S’aconseguí

POR EL RETORNO DE BURUNDI AL ESTADO DE DERECHO A finales de 1996, gracias a las gestiones realizadas por parte de la eurodiputada Paquita Sauquillo, mantuvimos una entrevista con el ex presidente de Gobierno Felipe González. En esta entrevista, además de representantes de VSF, participaron el señor Jean Minani, la señora Laurence Ndadaye, viuda del Presidente asesinado en Burundi, Apotecaris Solidaris, la Confederación Estatal de Asociaciones de Vecinos (CAVE) y el MPDL. Como fruto de esta reunión, Felipe González, a través del gobierno central, ejerció una fuerte presión para que el Parlamento Europeo decidiera abrir un corredor de ayuda humanitaria para socorrer a los refugiados ruandeses que se encontraban en la ciudad congolesa de Goma. El Parlamento Europeo lo decidió por unanimidad y, en cambio, pocos días después, en el Consejo de Ministros de la Unión Europea, que solo duró 10 minutos, “por orden de EE.UU.” se decidió lo contrario. ¡Cuántos millones de muertos, a partir de esta nefasta decisión! Ante todo esto, durante el verano de 1997 se reunieron en el monasterio de La Real en Palma un buen número de ONG de aquí y otros lugares de Europa y algunos burundeses de la diáspora. Crearon la “Red Internacional para la Paz y el Respeto de los Derechos Humanos en Burundi” (RIB), de la cual VSF asumió la presidencia durante los dos primeros años. El RIB estableció su sede, primero en Bonn y luego en Amsterdam. Con la participación de 18 organizaciones de diferentes continentes se ejerció una fuerte presión tanto ante las instituciones internacionales como ante las diferentes partes del conflicto en Burundi y se realizaron numerosas denuncias ante las instituciones internacionales, las grandes potencias y los mediadores en el conflicto, que primero fue Julius K. Nyerere y después Nelson Mandela. En el año 1998, en motivo de la celebración del 50º Aniversario de la Declaración Universal de los Derechos Humanos, VSF participó en la creación de la plataforma “Drets Humans per a tothom”, formada por 80 organizaciones sociales de las Illes Balears. Esta plataforma encargó a VSF y a CPAC la realización de una acción a nivel internacional que se decidió llevar a cabo en los campos de refugiados burundeses instalados en la región tanzana de Kigoma. Se consiguió por primera vez que todas las organizaciones locales y extranjeras que trabajaban

El suport dels governs i de les institucions del nord és fonamental per millorar la situació dels països on cooperam. La creació del RIB fou una gran aportació pel retorn de Burundi a l’estat de dret. L’educació en drets humans i per a la cohabitació pacífica fou un eix estratègic durant la intervenció als camps de refugiats i una de les activitats relacionades amb aquest àmbit fou la celebració del 50è Aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. El apoyo de los gobiernos y de las instituciones del norte es fundamental para mejorar la situación de los países donde cooperamos. La creación del RIB fue una gran aportación para el retorno de Burundi al estado de derecho. La educación en derechos humanos y para la cohabitación pacífica fue un eje estratégico durante la intervención en los campos de refugiados y una de las actividades relacionadas con este ámbito de intervención fue la celebración del 50º Aniversario de la Declaración Universal de los Derechos Humanos.

per primera vegada que totes les organitzacions locals i estrangeres que intervenien dins els camps es coordinassin. Així el treball de VSF i CPAC aconseguí una celebració unitària amb la participació de milers de refugiats. A partir del treball en els camps de refugiats burundesos, iniciat per VSF l’any 1997, observàrem la pobresa extrema que patien també les persones tanzanes que vivien prop d’aquests camps. Per aquest motiu VSF decidí l’any 1998, juntament amb el seu soci local Neighbours Without Borders (NWB), intervenir també amb la població tanzana. La signatura de l’Acord de Pau d’Arusha fou el resultat d’un procés llarg i complicat que durà dos anys de negociacions. Finalment, dia 28 d’agost de l’any 2000 fou acceptat per 19 parts implicades en el conflicte i només deixaren de signar-lo els grups guerrillers CNDD-FDD i PALIPEHUTU-FNL. A partir d’aquest fet, VSF recomençà el treball que havia interromput a Burundi en el moment del cop d’estat de 1996, sense deixar de treballar amb les persones burundeses refugiades a Tanzània ni amb les persones tanzanes a Kigoma, treball que actualment continua. L’Acord de Pau d’Arusha, obra sobretot del mediador en el conflicte Nelson Mandela, posà les bases per iniciar la reconciliació i Veïns Sense Fronteres té la satisfacció d’haver-hi posat el seu granet d’arena, facilitant, amb el suport del Govern de les Illes Balears, diverses reunions de les Forces de Canvi Democràtic que prepararen condicions favorables per a l’acord final. Quedava un llarg camí per recórrer perquè, com s’ha dit, els dos principals grups guerrillers burundesos –el “Conseil National de Défense de la Démocratie/Forces de Défense de la Démocratie” (CNDD-FDD) i el “Front de Libération National” (PALIPEHUTU/ FNL)– no havien acceptat participar, a les Negociacions de Pau. Per això, a finals de l’any 2000 VSF i el Col·lectiu d’Educació en Drets Humans i de Prevenció Activa de Conflictes (CEPAC) organitzaren a Palma unes jornades sobre la situació de Burundi i les possibles accions de pressió a realitzar amb la direcció del RIB i de representants del Secretariat Internacional d’Amnistia Internacional. L’any 2001 a Mallorca, amb la participació del RIB, aconseguírem asseure a la mateixa taula, per primera vegada, les diferents parts en conflicte, inclosos alguns representants dels grups guerrillers citats anteriorment. Fou una reunió històrica,

en los campos se coordinasen. Así el trabajo de VSF y CPAC consiguió una celebración unitaria con la participación de miles de refugiados. A partir del trabajo en los campos de refugiados burundeses, iniciado por VSF el año 1997, observamos la pobreza extrema que también sufrían las personas tanzanas que habitaban cerca de estos campos. Por este motivo VSF decidió el año 1998, juntamente con su socio local Neighbours Without Borders (NWB), intervenir también con la población tanzana. La firma del Acuerdo de Paz de Arusha fue el resultado de un largo y complicado proceso que duró dos años de negociaciones. Finalmente, el día 28 de agosto de 2000 fue aceptado por 19 partes implicadas en el conflicto y solo dejaron de firmar-lo los grupos guerrilleros CNDD-FDD y PALIPEHUTU-FNL. A partir de este hecho, VSF recomenzó el trabajo que había interrumpido en Burundi en el momento del golpe de estado de 1996, sin por ello dejar de trabajar con las personas burundesas refugiadas en Tanzania ni con las personas tanzanas en Kigoma, trabajo que actualmente continua. El Acuerdo de Paz de Arusha, obra sobre todo del mediador Nelson Mandela, puso las bases para iniciar la reconciliación y Veïns Sense Fronteres tiene la satisfacción de haber puesto su grano de arena, facilitando, con el apoyo del Govern de les Illes Balears, diversas reuniones de las Fuerzas de Cambio Democrático que prepararon condiciones favorables para el acuerdo final. Quedaba un largo camino por recorrer porque, como se ha dicho, los dos principales grupos guerrilleros burundeses – el “Conseil National de Défense de la Démocratie/Forces de Défense de la Démocratie” (CNDD-FDD) y el “Front de Libération National” (PALIPEHUTU/FNL) – no habían aceptado participar en las Negociaciones de Paz. Por ello, a finales del año 2000, VSF y el Col·lectiu d’Educació en Drets Humans i Prevenció Activa de Conflictes (CEPAC) organizaron en Palma unas jornadas sobre la situación de Burundi y las posibles acciones de presión a realizar con la dirección del RIB y de representantes del Secretariado Internacional de Amnistía Internacional. En 2001 en Mallorca, con la participación del RIB, conseguimos sentar en la misma mesa, por primera vez, a las diferentes partes en conflicto, incluidos algunos representantes de los grupos guerrilleros anteriormente citados. Fue una reunión histórica, porque participaron destacados dirigentes de los diferentes

L’impuls de projectes productius de subsistència en els camps de refugiats, el suport a les negociacions de Pau a Arusha i l’organització de trobades a Mallorca per apropar les diferents parts implicades serviren de suport al retorn de Burundi a l’estat de dret. El impulso de proyectos productivos de subsistencia en los campos de refugiados, el apoyo a las negociaciones de Paz en Arusha y la organización de encuentros en Mallorca per acercar las diferentes partes implicadas sirvieron de apoyo al proceso de retorno de Burundi al estado de derecho.

veïns sense fronteres

perquè hi participaren destacats dirigents dels diferents grups que, posteriorment, assumirien a Burundi importants funcions institucionals. El document de consens que s’elaborà a aquesta reunió fou de gran utilitat per a un diàleg més fructífer i respectuós entre les parts en conflicte, atès que tenia com a finalitat encoratjar uns i altres a implicar-se per iniciar unes negociacions d’alto el foc. L’any 2002 realitzàrem a Mallorca una nova reunió amb alts responsables de diferents partits polítics de Burundi encara confrontats políticament i amb presència novament de l’oposició armada. El lema fou “Per la reconstrucció integral de Burundi”. El mes de novembre de l’any 2003, VSF organitzà unes Jornades a Mallorca amb representants dels seus socis locals a Tanzània i Burundi, amb representants d’ONG espanyoles i de la diàspora burundesa i congolesa, amb dirigents dels RIB i amb l’expresident de Burundi, Sylvestre Ntibantunganya. L’objectiu fou com participar des de diferents perspectives en la reconstrucció integral dels països que han estat en conflicte. Per fer-ho possible, es decidí crear una xarxa de la societat civil burundesa per participar a la reconstrucció integral del seu país. En el moment de la reunió celebràrem, amb l’expresident de Burundi, actual Ambaixador de Burundi a Bèlgica, i membres de la societat civil burundesa, tanzana i congolesa, l’Acord Global d’Alto el Foc que s’acabava de signar entre el Govern de Transició de Burundi i el principal grup guerriller, el CNDD-FDD. L’any 2004 els esforços de VSF, juntament amb altres ONG mallorquines com CEPAC, Santa Maria Sense Fronteres i Fundació Liorna, es dedicaren a la creació i reforçament de la Xarxa de la societat civil burundesa, coneguda com a “Xarxa per la reconstrucció integral de Burundi” (AGUBU), a la qual se sumaren associacions de Tanzània i de la República Democràtica del Congo. Durant l’any 2005 VSF organitzà unes jornades sobre el paper de la dona burundesa en la reconstrucció integral del seu país amb la presència d’un grup de dones burundeses, que tant a Madrid com a Mallorca, donaren el seu testimoni. Foren rebudes a Palma per diferents autoritats polítiques de les Illes Balears i a Madrid per la Comissió Mixta dels Drets de la Dona i Igualtat d’Oportunitats Congrés-Senat.

grupos que, posteriormente, asumirían en Burundi importantes funciones institucionales. El documento de consenso que se elaboró en esta reunión fue de gran utilidad para un diálogo más fructífero y respetuoso entre las partes en conflicto, dado que tenía como finalidad animar a unos y a otros a implicarse en iniciar unas negociaciones de alto el fuego. En el año 2002 realizamos en Mallorca una nueva reunión con altos responsables de diferentes partidos políticos de Burundi todavía confrontados políticamente y con presencia otra vez de la oposición armada. El lema fue “Per la reconstrucció integral de Burundi”. Durante el mes de noviembre de 2003, VSF organizó unas Jornadas en Mallorca con representantes de sus socios locales en Tanzania y Burundi, con representantes de ONG españolas y de la diáspora burundesa y congolesa, con dirigentes del RIB y con el presidente de Burundi, Sylvestre Ntibantunganya. El objetivo fue como participar desde diferentes perspectivas en la reconstrucción integral de los países que han estado en conflicto. Para hacerlo posible, se decidió crear una red de la sociedad civil burundesa para participar en la reconstrucción integral de su país. En el momento de la reunión celebramos, con el ex presidente de Burundi, actual Embajador de Burundi en Bélgica, y miembros de la sociedad civil burundesa, tanzana y congolesa, el Acuerdo Global de Alto el Fuego que se acababa de firmar entre el Gobierno de Transición de Burundi y el principal grupo guerrillero, el CNDD-FDD. En el año 2004 los esfuerzos de VSF, juntamente con otras ONG mallorquinas como CEPAC, Santa Maria Sense Fronteres y Fundació Liorna, se dedicaron a la creación y refuerzo de la Red de la sociedad civil burundesa, conocida como “Red para la reconstrucción integral de Burundi” (AGUBU), a la cual se sumaron asociaciones de Tanzania y de la República Democrática del Congo. Durante el año 2005 VSF organizó unas jornadas sobre el papel de la mujer burundesa en la reconstrucción integral de su país con la presencia de un grupo de mujeres burundesas, que tanto en Madrid como en Mallorca, dieron su testimonio. Fueron recibidas en Palma por diferentes autoridades políticas de las Illes Balears y en Madrid por la Comisión Mixta de los Derechos de la Mujer e Igualdad de Oportunidades Congreso-Senado.

El procés a Burundi de retorn a l’estat de dret fou acompanyat per VSF de la realització de diferents trobades, com una reunió a Palma sobre la reconstrucció integral del país, la creació a Burundi de la xarxa d’AGUBU i la trobada a Madrid amb la Comissió Mixta dels Drets de la Dona i Igualtat d’Oportunitats Congrès-Senat de l’estat espanyol per donar a conèixer el paper de la dona burundesa. El proceso en Burundi de retorno al estado de Derecho fue acompañado por VSF de la realización de diferentes encuentros, como una reunión en Palma sobre la reconstrucción integral del país, la creación en Burundi de la red AGUBU y el encuentro en Madrid con la Comisión Mixta de los Derechos de la Mujer y Igualdad de Oportunidades del Congreso-Senado del estado español para dar a conocer el papel de la mujer burundesa.

Les ganes de la població burundesa de sortir de la situació de guerra ha estat fonamental pel retorn de Burundi a l’estat de dret. El interés de la población burundesa para salir de la situación bélica ha sido fundamental para el retorno de Burundi al estado de derecho.

veïns sense fronteres

PROJECTES A LES ILLES BALEARS VSF des dels seus inicis i fins avui, unes vegades sola i altres en col·laboració amb CEPAC i/o altres organitzacions socials, ha anat realitzant un treball de sensibilització sobretot a Mallorca, però també a Eivissa, Formentera i Menorca, a través de diferents programes i tallers de formació en drets humans com “Iniciatives als instituts”, “Etnocentrisme i estereotips. Imatges i missatges del sud”, “Educació intercultural: Aprenem de la diferència”, “Escolta la Crida del Sud”, “L’Immigrant també és un Ciutadà”, “Globalitzem la Solidaritat i la Justícia Social”, “Un món de tothom” i “Una Altra Cara”. Els anys 1997 i 1998, juntament amb l’ONG “Apotecaris Solidaris”, VSF organitzà una sèrie d’exposicions amb l’aportació d’unes 70 obres de diferents pintors i el benefici de la venda serví per reforçar projectes, sobretot educatius i de subsistència, dins els camps de refugiats burundesos de la regió tanzana de Kigoma. Agraïm també les dues exposicions de pintura realitzades per Eberhard Grosske en benefici dels projectes de Veïns Sense Fronteres. Durant els anys 1998, 1999 i 2000 Veïns Sense Fronteres participà en el projecte “A Mare” del programa Sócrates de la Unió Europea. Primer, encunyant l’eslògan “Un immigrant, un cooperant”, conjuntament amb l’Associació d’Immigrants Senegalesos a Balears, YAPO, i després,organitzant unes Jornades estatals titulades “Senegalesos a Europa: d’Immigrants a Cooperants”. El document final d’aquestes jornades fou el resultat del treball de contrastació d’experiències i de sistematització sobre el tema de la immigració a diferents indrets de l’estat espanyol. Els altres socis europeus que

PROYECTOS EN LAS ILLES BALEARS VSF desde sus inicios y hasta el momento, una veces sola y otras en colaboración con CEPAC y/u otras organizaciones sociales, ha ido realizando un trabajo de sensibilización sobre todo en Mallorca, pero también en Eivissa, Formentera y Menorca, a través de diferentes programas y talleres de formación en derechos humanos como “Iniciatives als instituts”, “Etnocentrisme i estereotips. Imatges i missatges del sud”, “Educació intercultural: Aprenem de la diferència”, “Escolta la Crida del Sud”, “L’Immigrant també és un Ciutadà”, “Globalitzem la Solidaritat i la Justícia Social”, “Un món de tothom” y “Una Altra Cara”. En los años 1997 y 1998, juntamente con la ONG “Apotecaris Solidaris”, VSF organizó una serie de exposiciones con la aportación de unas 70 obras de diferentes pintores y el beneficio de la venta sirvió para reforzar proyectos, sobre todo educativos y de subsistencia, en los campos de refugiados burundeses de la región tanzana de Kigoma. Agradecemos también las dos exposiciones de pintura realizadas por Eberhard Grosske a beneficio de los proyectos de Veïns Sense Fronteres. Durante los años 1998, 1999 y 2000 Veïns Sense Fronteres participó en el proyecto “A Mare” del programa Sócrates de la Unión Europea. Inicialmente, acuñando el eslogan “Un immigrant, un cooperant”, conjuntamente con la Asociación de Inmigrantes Senegaleses en Baleares, YAPO, y más tarde, organizando unas Jornadas estatales tituladas “Senegalesos a Europa: d’Immigrants a Cooperants”. El documento final de estas jornadas fue el resultado del trabajo de contrastación de experiencias y de sistematización sobre el tema de la inmigración en diferentes lugares del estado español. Los otros socios europeos que participaron en este proyecto procedían

Les reunions d’educadors de VSF són essencials per poder preparar les diferents dinàmiques i materials educatius amb la finalitat de realitzar els tallers de sensibilització. Entre les primeres intervencions de sensibilització hi trobam un projecte a Mallorca on s’organitzaven trobades de població autòctona i immigrants i una exposició d’artistes solidaris. Las reuniones de educadores de VSF son esenciales para preparar diferentes dinámicas y materiales educativos con el fin de desarrollar talleres de sensibilización. Entre las primeras intervenciones de sensibilización se encuentra un proyecto en Mallorca donde se organizaban encuentros entre la población autóctona e inmigrante, así como una exposición de artistas solidarios.

A través de les joguines fabricades pels infants dels països on cooperam, els infants d’aquí s’apropen a la realitat d’altres indrets. A través de juguetes fabricados por niños y niñas de los países donde cooperamos, los niños y niñas de aquí se acercan a otras realidades.

veïns sense fronteres

participaren a aquest projecte procedien de Sicília (Itàlia), de Panne (Bèlgica) i Dunkerke (França). A partir de l’any 2005 una exposició de 16 panells, titulada “Construint la pau a Burundi”, ha recorregut molts de pobles de Mallorca i també ha arribat a Eivissa. Ha anat acompanyada d’un opuscle que conté els panells en català i la traducció en altres 3 llengües: castellà, francès i kirundi. Durant els anys 2006, 2007, 2008 i 2009 VSF, en xarxa amb altres ONG de les Illes Balears, organitzà, a diferents indrets de Mallorca, un conjunt de fòrums dedicats a l’Àfrica Subsahariana sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, els Moviments de Població, la lluita contra la Pobresa i el Turisme i Patrimoni com a motor de desenvolupament. Hi han participat experts d’aquí i altres de Burundi, Tanzània, República Democràtica del Congo, Mali i Senegal. Aquest any 2010 s’ha iniciat una nova experiència, publicant un conte titulat “Burundi, el meu país”, basat en el diàleg entre un infant burundès apadrinat i la seva padrina mallorquina. Així mateix, es duen a terme altres projectes de formació, com són les aules de castellà i català per a immigrants i un servei d’orientació i assessorament sobre el projecte associatiu a les organitzacions dels barris de Pere Garau i Son Gotleu. La crisi alimentària mundial colpeja també les famílies i persones més febles del nostre entorn. Al mateix temps que hi ha una saturació de productes que es perden perquè ningú els pot comprar, hi ha persones que passen fam. Amb la participació d’un equip de voluntaris col·laboram en el programa “Aliments en Xarxa” i, a través d’ell, cada setmana des de VSF s’atenen vint famílies que reben una cistella de productes bàsics, esperant que aquesta situació es superi i que la gent que avui rep ajuda pugui esdevenir autosuficient.

de Sicilia (Italia), de Panne (Bélgica) y de Dunkerke (Francia). A partir del año 2005 una exposición de 16 paneles, titulada “Construint la pau a Burundi”, ha recorrido muchos pueblos de Mallorca y también ha llegado a Eivissa. Ha ido acompañada de un opúsculo que contiene los paneles en catalán y la traducción en otras tres lenguas: castellano, francés y kirundi. Durante los años 2006, 2007, 2008 y 2009 VSF, en red con otras ONG de las Illes Balears, organizó en diferentes lugares de Mallorca un conjunto de foros dedicados al África Subsahariana sobre los Objetivos de Desarrollo del Milenio, los Movimientos de Población, la lucha contra la Pobreza y el Turismo y Patrimonio como motor de desarrollo. Han participado expertos de aquí y otros de Burundi, Tanzania, República Democrática del Congo, Malí y Senegal. En este año 2010 se ha iniciado una nueva experiencia, publicando un cuento titulado “Burundi, el meu país”, basado en el diálogo entre una niña burundesa apadrinada y su madrina mallorquina. Así mismo se llevan a cabo otros proyectos de formación, como son las aulas de castellano y catalán para inmigrantes y el servicio de orientación y asesoramiento para la gestión del proyecto asociativo a las organizaciones de los barrios de Pere Garau y Son Gotleu. La crisis alimentaria mundial golpea también a las familias y a las personas más débiles de nuestro entorno. Al mismo tiempo que hay una saturación de productos que se pierden porque nadie los puede comprar, hay personas que pasan hambre. Con la participación de un equipo de voluntarios colaboramos en el programa “Aliments en Xarxa” y, a través de él, desde VSF cada semana se atienden veinte familias que reciben una cesta de productos básicos, esperando que esta situación se supere y que la gente que hoy recibe la ayuda pueda convertirse en autosuficiente.

Les activitats de sensibilització a centres educatius i per a la població en general, com l’exposició “Construïnt la pau a Burundi”, el fòrum sobre moviments de població a l’Àfrica subsahariana i la trobada amb els Tamborers de Burundi, fomenten una imatge més positiva i constructiva d’Àfrica. Las actividades de sensibilización en centros educativos y para la población en general, como la exposición “Construyendo la paz en Burundi”, el fórum sobre movimientos de población en el África subsahariana y el encuentro con los Tambores de Burundi, fomentan una imagen más positiva y constructiva de África.

Agafant com a experiència la vida d’una nina apadrinada, hem pogut editar un conte que ja s’ha presentat a diferents indrets de Mallorca, com per exemple a la Biblioteca Municipal de Manacor. Partiendo de la experiencia de vida de una niña apadrinada, hemos editado un cuento que ya ha sido presentado en distintos lugares de Mallorca, como por ejemplo en la Biblioteca Municipal de Manacor.

veïns sense fronteres

PROJECTES DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT Veïns Sense Fronteres, des del seu inici, està convinçuda que, per raons de justícia social i de solidaritat internacional, no es tracta de vestir l’antiga ajuda humanitària de caràcter assistencialista amb un vestit de moda com pot ser la cooperació, sinó que actuam per crear condicions favorables que evitin mantenir eternament assistits els pobles. Durant aquests 15 anys, la nostra associació ha partit d’una recerca seriosa sobre com respondre a les necessitats de les persones i dels grups més vulnerables dels països empobrits perquè esdevinguin autosuficients, estimulant el fet de compartir, sense menysprear ni les seves energies i ni les seves habilitats i sense aplicar esquemes ideats des del nord. La finalitat primordial que guia VSF i els seus socis en la selecció dels projectes a dur a terme és l’erradicació de la pobresa, la fam i l’exclusió social, tenint com a eixos transversals el respecte dels Drets de la persona humana, la participació social, l’equitat de gènere i la protecció i conservació del Medi Ambient.

BURUNDI

Les intervencions de cooperació al desenvolupament de VSF s’iniciaren en el municipi burundès de Nyabihanga. Després d’un diàleg fructífer amb els diferents grups del municipi, les accions bàsiques foren la dotació d’equipament i medicaments del centre de salut inaugurat a finals de l’any 1995, la canalització d’aigua potable, l’electrificació a través d’un grup electrogen i la construcció i dotació d’una fusteria. Al mateix temps, es féu el primer enviament d’un contenidor d’ajuda d’emergència i s’aportaren recursos per a reconstrucció de cases a Nyabihanga, Gitega, Ntita i Nyabikere. Amb motiu del cop d’estat del Major Pierre Buyoya de dia 25 de juliol de l’any 1996 la Comunitat Internacional decidí bloquejar l’entrada de tot tipus de material i això obligà VSF a reorientar les seves intervencions cap a les persones burundeses instal·lades dins els camps de refugiats de la regió tanzana de Kigoma. A partir de l’any 2000, amb motiu de l’Acord de Pau d’Arusha, VSF va reprendre les seves activitats a Burundi i aquesta col·laboració es va vehicular a través de distints socis locals. Fruit del treball coordinat amb els diversos socis locals, sorgí la idea de crear-ne un que recollís l’experiència adquirida i que fos un referent dins el país per continuar la cooperació. El resultat fou la creació de “Abazimyamuriro Bazira Imbibe” (ABI) que adquirí l’entitat jurídica pròpia l’any 2003. Des d’aquell moment ABI és el soci local de VSF.

PROYECTOS DE COOPERACIÓN AL DESARROLLO Veïns Sense Fronteres, desde su inicio, está convencida de que, por razones de justicia social y de solidaridad internacional, no se trata de vestir la antigua ayuda humanitaria de carácter asistencialista con un vestido de moda como puede ser la cooperación, sino que actuamos para crear condiciones favorables que eviten mantener eternamente asistidos a los pueblos. Durante estos 15 años, nuestra asociación ha partido de una seria búsqueda sobre cómo responder a las necesidades de las personas y los grupos más vulnerables de los países empobrecidos para que se conviertan en autosuficientes, estimulando el hecho de compartir, sin menospreciar sus energías ni habilidades y sin aplicar esquemas ideados desde el norte. La finalidad primordial que ha guiado a VSF y a sus socios en la selección de los proyectos a llevar a cabo es la erradicación de la pobreza, el hambre y la exclusión social, teniendo como ejes transversales el respeto de los Derechos de la persona humana, la participación social, la equidad de género y la protección y conservación del Medio Ambiente.

BURUNDI

Las intervenciones de cooperación al desarrollo de VSF se iniciaron en el municipio burundés de Nyabihanga. Después de un diálogo fructífero con los diferentes grupos del municipio, las acciones básicas fueron la dotación de equipamiento y medicamentos del centro de salud inaugurado a finales del año 1995, la canalización de agua potable, la electrificación a través de un grupo electrógeno y la construcción y dotación de una carpintería. Al mismo tiempo, se hizo el primer envío de un contenedor de ayuda de emergencia y se aportaron recursos para la reconstrucción de casas en Nyabihanga, Gitega, Ntita y Nyabikere. Con motivo del golpe de estado del Mayor Pierre Buyoya del 25 de julio de 1996 la Comunidad Internacional decidió bloquear la entrada de todo tipo de material y eso obligó a VSF a reorientar sus intervenciones hacia las personas burundesas instaladas en los campos de refugiados de la región tanzana de Kigoma. A partir del año 2000, con motivo del Acuerdo de Paz de Arusha, VSF retomó sus actividades en el país y esta colaboración se vehiculizó a través de diferentes socios locales. Fruto del trabajo coordinado con los diversos socios locales, surgió la idea de crear un socio que recogiera la experiencia adquirida y que fuera un referente en el país para continuar la cooperación. El resultado fue la creación de “Abazimyamuriro Bazira Imbibe” (ABI) que adquirió entidad jurídica propia en el año 2003. Desde ese momento ABI es el socio local de VSF.

Treball amb els presos VSF ha treballat amb les persones recluses a la presó central de Mpimba a Bujumbura, a la presó de dones i menors de Ngozi i a la presó de Gitega. La intervenció a la presó de Mpimba es concreta amb l’aportació de medicaments, aliments, material esportiu i roba, mentre s’hi ha construït una sala polivalent i s’hi ha impulsat la cria de conills. A la presó de dones i menors a Ngozi s’hi ha construït un nau destinada a la fusteria, s’hi ha impulsat la cria de conills i s’hi ha aportat roba i aliments en diferents ocasions. Així mateix, s’han promogut diferents jornades de formació en drets humans per al personal que s’ocupa de les diferents presons del país.

Trabajo con los presos VSF ha trabajado con las personas reclusas en la cárcel central de Mpimba en Bujumbura, en la cárcel de mujeres y menores de Ngozi y en la cárcel de Gitega. La intervención en la cárcel de Mpimba se concreta con la aportación de medicamentos, alimentos, material deportivo y ropa, mientras se ha construido una sala polivalente y se ha impulsado la cría de conejos. En la prisión de mujeres y menores en Ngozi se ha construido una nave destinada a la carpintería, se ha impulsado la cría de conejos y se ha aportado ropa y alimentos en diferentes ocasiones. Así mismo, se han promovido diferentes jornadas de formación en derechos humanos para el personal que se ocupa de las diferentes prisiones del país.

Treball amb persones d’origen pigmeu (Batwa) La comunitat pigmea és una comunitat estigmatitzada que, generalment, des de temps immemorials, viu al marge de la resta de població burundesa. VSF, unes vegades sola i altres en conveni amb altres ONGD de les Illes Balears, ha posat en marxa un pla de desenvolupament integral i sostenible per a la comunitat pigmea de Vyegwa-Gika instal·lada dins la província de Ngozi. Aquest pla està constituït per diversos projectes, uns acabats, altres en fase de realització i altres en prospecció. Fins a l’actualitat, s’han produït les següents dotacions i millores: • Accés a la identitat com a ciutadans de ple dret, facilitant los la celebració del matrimoni civil, que els estava prohibit anteriorment. • Accés a la propietat de les terres que ocupen. • Posada en marxa de microprojectes productius per a la millora de l’autonomia alimentària de la comunitat. • Formació en drets de la persona humana i de la dona en particular, dotant-los d’una sala de formació i de formadors especialitzats. • Avanços en la integració social de la comunitat. • Dotació d’aigua potable i de rentadors públics i latrines, cosa que ha aconseguit un impacte extraordinàriament

Trabajo con personas de origen pigmeo (Batwa) La comunidad pigmea es una comunidad estigmatizada que, generalmente, desde tiempos inmemoriales, vive al margen del resto de la población burundesa. VSF, unas veces sola y otra en convenio con otras ONGD de las Illes Balears, ha puesto en marcha un plan de desarrollo integral y sostenible para la comunidad pigmea de Vyegwa-Gika instalada en la provincia de Ngozi. Este plan está constituido por diversos proyectos, unos finalizados, otros en fase de realización y otros en prospección. Hasta el momento, se han producido las dotaciones y mejoras siguientes: • Acceso a la identidad como ciudadanos de pleno derecho, facilitándoles la celebración del matrimonio civil, que anteriormente les estaba prohibido. • Acceso a la propiedad de las tierras que ocupan. • Inicio de microproyectos productivos para la mejora de la autonomía alimentaria de la comunidad. • Formación en derechos de la persona humana y de la mujer en particular, dotándolos de una sala de formación y de formadores especializados. • Avances en la integración social de la comunidad. • Dotación de agua potable y de lavaderos públicos y letrinas, consiguiendo un impacto extraordinariamente positivo sobre la higiene y la salud de los habitantes de la colina.

Entre les primeres intervencions de VSF a Burundi s’hi troba l’enviament d’ajuda i dotació de materials sanitaris al Centre de Salut de Nyabihanga, la construcció i equipament d’una fusteria al mateix indret, així com el suport a persones preses. Entre las primeras intervenciones de VSF en Burundi se encuentran el envío de ayuda y dotación de materiales sanitarios en el Centro de Salud de Nyabihanga, la construcción y el equipamiento de una carpintería en el mismo lugar, así como el apoyo a personas presas.

• •

veïns sense fronteres

positiu sobre la higiene i salut dels habitants del turó. Autoconstrucció d’habitatges dotats de cuines millorades. Aquest projecte s’executa per fases. Fins ara, s’han construït 48 habitatges i es disposa de finançament per a 25 més. Al mateix temps que es construeix, s’està desenvolupant un programa de formació per aprendre l’ofici de picapedrer amb la finalitat que els participants estiguin en condicions d’entrar al mercat laboral en un futur proper. Entre els projectes prevists n’hi figura un d’irrigació, un de construcció d’una fusteria i un de suport a l’alfabetització de persones adultes.

Treball en xarxa i reforçament de la societat civil local El reforçament de la societat civil és un dels eixos de treball de VSF. En aquest sentit, els projectes esdevenen instruments d’enfortiment del teixit social de caire democràtic, participatiu i transformador. L’estratègia educativa és fonamental per avançar cap a l’apoderament de la dona, el respecte dels drets de la persona humana, la lluita contra la pobresa i la fam i la protecció del medi ambient. La creació de la “Xarxa per la reconstrucció integral de Burundi” (AGUBU) fou un punt culminant per al reforç de la societat civil burundesa amb la finalitat que anàs jugant el paper que li pertoca en els camps de la integració i la participació de tots els grups socials, de la lluita contra la impunitat i contra les violacions i abusos dels drets de la persona humana, de la pacificació dels diferents sectors socials i de l’enfortiment del paper de la dona dins la societat. El treball en xarxa i la coordinació d’esforços impulsat per VSF, ha contagiat tant grups de la societat civil burundesa, com els socis locals dels altres països on també cooperam.

• •

Autoconstrucción de viviendas dotadas de cocinas mejoradas. Este proyecto se ejecuta por fases. Hasta ahora, se han construido 48 viviendas y se dispone de financiación para otras 25. Al mismo tiempo que se construye, se está desarrollando un programa de formación para aprender el oficio de albañil con la finalidad de que los participantes estén en condiciones de entrar en el mercado laboral en un futuro próximo. Entre los proyectos previstos figura uno de irrigación, uno de construcción de una carpintería y uno de apoyo a la alfabetización de personas adultas.

Trabajo en red y refuerzo de la sociedad civil local El refuerzo de la sociedad civil es uno de los ejes de trabajo de VSF. En este sentido los proyectos se convierten en instrumentos para fortalecer el tejido social de carácter democrático, participativo y transformador. La estrategia educativa es fundamental para avanzar hacia el empoderamiento de la mujer, el respeto de los derechos de la persona humana, la lucha contra la pobreza y el hambre y la protección del medio ambiente. La creación de la “Red para la reconstrucción integral de Burundi” (AGUBU) fue un punto culminante para el refuerzo de la sociedad civil burundesa con la finalidad de que jugara el papel que le corresponde en los campos de la integración y la participación de todos los grupos sociales, de la lucha contra la impunidad y contra las violaciones y abusos de los derechos de la persona humana, de la pacificación de los diferentes sectores sociales y del fortalecimiento del papel de la mujer en la sociedad. El trabajo en red y la coordinación de esfuerzos impulsado por VSF, ha contagiado tanto a grupos de la sociedad civil burundesa, como a los otros socios locales de los países donde también cooperamos.

El pla de desenvolupament de la comunitat pigmea (Batwa) de Vyegwa-Gika va donant els seus fruits. Aquesta població està passant de viure en cabanes de palla a tenir unes llars dignes i segures. L’accés a l’aigua i la formació també ha suposat un gran avanç en salut i higiene. El plan de desarrollo de la comunidad pigmea (Batwa) de Vyegwa-Gika va dando sus frutos. Esta población está pasando de vivir en cabañas de paja a tener unos hogares dignos y seguros. El acceso al agua y la formación también han supuesto un gran avance en salud e higiene.

La comunitat pigmea es forma i construcció de les seves La comunidad pigmea se forma y construcción de sus

participa en la pròpies cases. participa en la propias casas.

veïns sense fronteres

Promoció del patrimoni cultural de Gishora El santuari de Gishora, situat al centre de Burundi, guarda els tambors sagrats del país, coneguts amb els noms de Ruciteme i Murimirwa. Els guardians d’aquest santuari són els tamborers (Batimbo) coordinats pel tamborer major, Antime Baranshakaje. Aquest grup va participar l’any 2007 al Festival Mundial de Dansa Folklòrica de les Illes Balears. VSF els acollí i acompanyà a diversos indrets de Mallorca. Fou la seva pobresa i el seu art exquisit el que ens impactà fortament i encoratjà a posar en marxa projectes productius i de rehabilitació del santuari, com un important indret turístic a potenciar. A partir d’aquest moment, s’inicià un projecte de ramaderia per a la subsistència de les famílies de tamborers i per dedicar una part dels beneficis a la rehabilitació del santuari i del seu entorn.

Promoción del patrimonio cultural de Ghisora El santuario de Gishora, situado en el centro de Burundi, custodia los tambores sagrados del país, conocidos con los nombres de Ruciteme y Murimirwa. Los guardianes de este santuario son los tamboreros (Batimbo) coordinados por el tamborero mayor, Antime Baranshakaje. Este grupo participó en el año 2007 en el Festival Mundial de Danza Folklórica de las Illes Balears. VSF los acogió y los acompañó por diversos lugares de Mallorca. Fue su pobreza y su arte exquisito lo que nos impactó fuertemente y animó a poner en marcha proyectos productivos y de rehabilitación del santuario, como un importante lugar turístico a potenciar. A partir de este momento, se inició un proyecto de ganadería para la subsistencia de las familias de tamboreros y para dedicar una parte de los beneficios a la rehabilitación del santuario y de su entorno.

Formació per a la producció i la comercialització Al barri de Gisyo a Bujumbura, el soci local ABI, amb el suport de Veïns Sense Fronteres i CEPAC, ha construït un complex on està ubicada una infraestructura per criar, escorxar i comercialitzar conills, una sala polivalent, despatxos per a les oficines d’ABI, sales per a la transformació i comercialització d’aliments, una botiga de venda de productes i un molí fariner. El centre de Gisyo s’ha convertit en un centre de formació, d’aprenentatge i de reunió de grups del barri. És un punt de referència dins la zona.

Formación para la producción y la comercialización En el barrio de Gisyo a Bujumbura, el socio local ABI, con el apoyo de Veïns Sense Fronteres y CEPAC, ha construido un complejo donde está ubicada una infraestructura para criar, sacrificar y comercializar conejos, una sala polivalente, despachos para las oficinas de ABI, salas para la transformación y comercialización de alimentos, una tienda de venta de productos y un molino de harina. El centro de Gisyo se ha convertido en un centro de formación, de aprendizaje y de reunión de grupos del barrio. Es un referente en la zona.

El Centre UBUMENYI a la universitat de Ngozi Al nord de Burundi s’hi troba la província de Ngozi, dotada d’una universitat privada. La creació del centre Ubumenyi és fruit d’una donació particular que va permetre a VSF aportar els recursos econòmics necessaris per a la construcció en aquesta universitat d’una nau i la dotació d’ordinadors, impressores, taules i cadires per a la posada en marxa d’un cibercafè. L’objectiu era avançar en l’autosostenibilitat creant infraestructures per aconseguir recursos i alleugerir el manteniment deficitari de la universitat.

El Centro UBUMENYI en la universidad de Ngozi En el norte de Burundi se encuentra la provincia de Ngozi, dotada de una universidad privada. La creación del centro Ubumenyi es consecuencia de una donación particular que permitió a VSF aportar los recursos económicos necesarios para la construcción en esta universidad de una nave y la dotación de ordenadores, impresoras, mesas y sillas para la puesta en marcha de un cibercafé. El objetivo era avanzar en la autosostenibilidad creando infraestructuras para conseguir recursos y aligerar el mantenimiento deficitario de la universidad.

Les diferents intervencions que duim a terme a Burundi contribueixen a la lluita contra la fam i la pobresa, com per exemple el projecte de ramaderia del grup de tamborers i ferrers de Gishora i la construcció del Centre de Gisyo on s’hi ha posat en marxa, entre altres, un escorxador de conills per a la seva comercialització. Las distintas intervenciones que realizamos en Burundi contribuyen a la lucha contra la pobreza, como por ejemplo el proyecto de ganadería del grupo de Tambores y Herreros de Gishora y la construcción del Centro de Gisyo donde, entre otros, se ha puesto en marcha un matadero de conejos para su comercialización.

Els tamborers de Gishora promocionen el seu santuari i donen a conèixer la cultura del seu país a través dels tambors i les danses. Los Tambores de Gishora promocionan su santuario y dan a conocer la cultura de su país a través de sus tambores y sus danzas.

veïns sense fronteres

TANZÀNIA

TANZANIA

Amb motiu del cop d’estat a Burundi de dia 25 de juliol de l’any 1996, VSF, compromesa amb la població burundesa i aconsellada per persones burundeses demòcrates, decidí interrompre el treball a l’interior del país i, en col·laboració amb la Fundació Ndadaye, seguir els refugiats burundesos que, gairebé abandonats per la comunitat internacional, s’instal·laren als camps de la regió tanzana de Kigoma. La col·laboració amb la citada Fundació es va mantenir fins a l’any 1998, moment en què l’associació local Neighbours Without Borders (NWB) fou legalitzada. A partir d’aquest moment, la cooperació a Tanzània s’ha canalitzat a través d’aquest nou soci local.

Debido al golpe de estado en Burundi de día 25 de julio de 1996, VSF, comprometida con la población burundesa y aconsejada por personas demócratas burundesas, decidió interrumpir el trabajo en el interior del país y, en colaboración con la Fundación Ndadaye, seguir a los refugiados burundeses que, prácticamente abandonados por la comunidad internacional, se instalaron en los campos de la región tanzana de Kigoma. La colaboración con dicha Fundación se mantuvo hasta el año 1998, momento en que la asociación local Neigbhours Without Borders (NWB) fue legalizada. A partir de este momento, la cooperación en Tanzania se ha canalizado a través de este nuevo socio local.

Treball en els camps de refugiats Recollim el testimoni de Laurent Kavakure, ambaixador de Burundi a Bèlgica, que il·lustra el treball fet per VSF dins els camps de refugiats. Laurent Kavakure, fugint de la situació de guerra de Burundi, l’any 1995 es refugià al camp de Mtabira a Tanzània. Quedà horroritzat de veure tants de joves i al·lotes desocupats, vagabundejant sense esperança. Pares, antics funcionaris i ensenyants s’organitzaren per crear un centre de secundària. Poc a poc, amb l’augment de refugiats, es crearen els camps de Mtabira Extensió i Muyovozi, on també es posaren en marxa altres centres d’ensenyament secundari, amb els quals es coordinaren i treballaren en xarxa. Diu Laurent Kavakure: «És en un moment providencial quan apareix en els camps de refugiats de Kigoma l’ONGD VSF amb un projecte titulat Educació per la pau i el respecte dels Drets Humans… Per al sector de l’educació secundària, el primer gest important fou el d’estabilitzar econòmicament els directors dels instituts, aportar roba per als alumnes i professors, construir aules, dotar-los de material, mobiliari, multicopiadora… Una passa important fou garantir que els exàmens de batxillerat fossin reconeguts pel Ministeri d’Educació de la República Democràtica del Congo i això els permetés accedir posteriorment a les universitats de Tanzània i de Burundi... A nivell dels joves no escolaritzats, VSF desenvolupà tallers d’activitats artesanals, un servei de bicis-taxi... Posà en marxa activitats d’agricultura, ramaderia i piscicultura... Em sentia satisfet de veure que tantes persones formassin part d’equips de producció i això per a elles no era només una font de recursos de subsistència, sinó també una forma d’evitar el vagabundeig i la delinqüència. Estava content de veure com anava millorant el nivell nutricional. M’encoratjava constatar els nivells de formació tècnica i professional assolits a través dels tallers productius, però també la formació a la responsabilitat, a compartir, a cohabitar pacíficament, a preparar el retorn a Burundi sense ànsies de venjança”.

Trabajo en los campos de refugiados Recogemos el testimonio de Laurent Kavakure, embajador de Burundi en Bélgica, que ilustra el trabajo realizado por VSF en los campos de refugiados. Laurent Kavakure, huyendo de la situación de guerra en Burundi, en 1995 se refugió en el campo de Mtabira en Tanzania. Quedó horrorizado al ver a tantos jóvenes desocupados, vagabundeando sin esperanza. Padres, antiguos funcionarios y enseñantes se organizaron para crear un centro de secundaria. Poco a poco, con el aumento de refugiados, se crearon los campos de Mtabira Extensión y Muyovozi, donde también se pusieron en marcha otros centros de enseñanza secundaria, con los cuales se coordinaron y trabajaron en red. Dice Laurent Kavakure: “Es en un momento providencial cuando aparece en los campos de refugiados de Kigoma la ONGD VSF con un proyecto titulado Educación por la paz y el respeto de los Derechos Humanos... Para el sector de la educación secundaria, el primer gesto importante fue el de estabilizar económicamente a los directores de los institutos, aportar ropa para alumnos y profesores, construir clases, dotarlos de material, mobiliario, multicopiadora... Un paso importante fue garantizar que los exámenes de bachillerato fueran reconocidos para el Ministerio de Educación de la República Democrática del Congo y que esto les permitiera acceder posteriormente a las universidades de Tanzania y de Burundi... En relación a los jóvenes no escolarizados, VSF desarrolló talleres de actividades artesanales, un servicio de bicis-taxi,... Puso en marcha actividades de agricultura, ganadería y piscicultura... Me satisfacía ver que tantas personas formasen parte de equipos de producción y esto para ellas no era sólo una fuente de recursos para subsistir, sino también una forma de evitar el vagabundeo y la delincuencia. Estaba contento al ver cómo iba mejorando el nivel nutricional. Me alentaba constatar los niveles de formación técnica y profesional conseguidos a través de los talleres productivos, pero también la formación para ser responsable, compartir, cohabitar pacíficamente y preparar el retorno a Burundi sin ansias de venganza.”

A Dar-es-Salaam es crea un centre antena Encara que la major part de refugiats burundesos s’haguessin instal·lat a Kigoma, regió tanzana fronterera amb Burundi, un bon nombre d’ells s’havien instal·lat a Dar-Es-Salaam, capital de Tanzània. Per altra banda, Kigoma era un lloc important de pas de la guerrilla i, per tant, no era un indret gens segur per iniciar el treball amb els refugiats d’aquella regió. Per això, com a primera passa i seguint els consells de savis burundesos, VSF va crear un centre antena a Dar-Es-Salaam des del qual operar en favor dels refugiats burundesos. El Centre fou obert a principis de l’any 1997 i va servir com a base d’operacions i com a lloc d’encontre de refugiats burundesos i de les Forces de Canvi Democràtic de Burundi amb la població tanzana de la capital i amb les autoritats i organitzacions locals. S’hi realitzaren tallers de formació en drets humans i cultura de la pau, tallers productius, trobades entre els diferents grups implicats en el conflicte burundès, fins al punt que el Mediador en el conflicte burundès, l’expresident tanzà Julius K. Nyerere, visità els tallers. Reconstrucció de ponts a la vall de Ruhwiti Abans del cop d’estat de l’any 1996, VSF, en conveni amb l’ONGD Enginyeria Sense Fronteres, havia aconseguit finançament per a un projecte de reconstrucció de ponts a Burundi. La interrupció d’aquest i altres projectes al país amb motiu d’aquest cop d’estat, ens dugueren a sol·licitar un canvi en el projecte per tal que es poguessin reconstruir 7 ponts de la vall de Ruhwiti, que unissin la província tanzana de Kigoma amb la província burundesa de Cankuzo. La importància de la reconstrucció d’aquests ponts és que constitueixen el camí per al retorn dels refugiats burundesos a casa seva. Centre d’acollida i formació d’infants del carrer a MWOCACHI L’any 1998, establírem els primers contactes amb una associació de dones anomenada “Matumaini Women and

En Dar-es-Salam se crea un centro antena Aunque la mayor parte de los refugiados burundeses se hubiera instalado en Kigoma, región tanzana fronteriza con Burundi, una gran cantidad de ellos se había instalado en Dar-Es-Salaam, capital de Tanzania. Puesto que Kigoma era un lugar de paso para la guerrilla, no era un lugar seguro para iniciar el trabajo con los refugiados de aquella región. Por lo tanto, siguiendo el consejo de sabios burundeses, VSF creó un centro antena en Dar-Es-Salaam desde el cual trabajar para los refugiados burundeses. El Centro fue abierto a principios del año 1997 sirviendo como base de operaciones y como lugar de encuentro de refugiados burundeses y de las Fuerzas de Cambio Democrático de Burundi con la población tanzana de la capital y con las autoridades y las organizaciones locales. Se realizaron talleres de formación en derechos humanos y cultura de la paz, talleres productivos, encuentros entre los diferentes grupos implicados en el conflicto burundés, incluso el Mediador en el conflicto burundés, el ex presidente Julius K. Nyerere, visitó los talleres. Reconstrucción de puentes en el valle de Ruhwiti Antes del golpe de estado de 1996, VSF, en convenio con la ONGD Ingeniería Sin Fronteras, había conseguido financiación para un proyecto de reconstrucción de puentes en Burundi. La interrupción de éste y otros proyectos en el país a causa de este golpe de estado, nos obligaron a solicitar un cambio en el proyecto para poder reconstruir 7 puentes del valle de Ruhwiti, que uniesen la provincia tanzana de Kigoma con la provincia burundesa de Cankuzo. La importancia de la reconstrucción de estos puentes radica en que constituyen el camino para el retorno de los refugiados burundeses a casa. Centro de acogida y formación de niños y niñas de la calle en MWOCACHI En el año 1998, se establecieron los primeros contactos con una asociación de mujeres llamada “Matumaini Women and Care of Children” (MWOCACHI) que, aunque no disponían

El restaurant posat en marxa als camps de refugiats permeté realitzar tallers de salut i nutrició. Com a mostra del reconeixement del treball duit a terme per VSF i NWB, l’ex-president tanzà Julius K. Nyerere visità un dels tallers realitzats amb els refugiats burundesos a Dar-es-Salaam. L’any 1998 VSF inicià un treball de cooperació amb l’associació de MWOCACHI, la qual havia acollit un grup d’infants del carrer, només disposant per atendre’ls d’una petita cabana i del treball voluntari. El restaurante puesto en marcha en los campos de refugiados permitió realizar talleres de salud y nutrición. Como muestra del trabajo realizado por VSF y NWB, el ex-presidente tanzano Julius K. Nyerere visitó uno de los talleres realizados con los refugiados burundeses en Dar-es-Salaam. En 1998 VSF inició un trabajo de cooperación con la asociación de MWOCACHI, que había acogido un grupo de niños y niñas de la calle, tan solo disponiendo para su atención de una pequeña cabaña y de su trabajo voluntario.

veïns sense fronteres

Care of Children” (MWOCACHI) que, tot i no disposar dels recursos suficients, tenia cura d’uns seixanta infants del carrer. VSF, amb la participació de MWOCACHI i NWB, va elaborar un pla per a la construcció i funcionament del centre. El pla preveia una intervenció a cinc anys vista per a construir les dependències necessàries que permetessin acollir un centenar d’infants i que el seu funcionament esdevingués autosostenible. Després d’aquests cinc anys, la intervenció de VSF finalitzà deixant construïts i dotats els dormitoris, les classes, la cuina menjador i una granja amb animals per a l’autoconsum i construïdes les conduccions d’aigua de pluja, tot en una parcel·la tancada d’uns 30.000 m2. Es deixà en marxa també un projecte educatiu amb una estructura organitzativa on tots els estaments hi estaven representats. Centre Cívic Per dur a terme les distintes actuacions dins la regió de Kigoma fou necessari disposar d’un centre de referència. Així doncs, al barri de Kibirizi, es dugué a terme, per fases, la construcció d’un Centre Cívic que consta d’un bloc d’oficines, una sala d’usos múltiples, una casa d’hostes i un conjunt de dependències destinades a la producció. Es tracta d’un Centre des d’on s’impulsen i gestionen els diferents projectes en marxa i es treballa en sinergia amb altres grups i associacions per tal d’impulsar un desenvolupament humà sostenible. Centre Haki Kwa Wote (Businde-Ujiji) L’any 2002 el Centre de MWOCACHI començà a quedar petit per donar resposta a les necessitats dels nins que havien esdevingut adolescents i havien de compartir amb els infants més petits les instal·lacions. Amb aquests adolescents, NWB i VSF començaren a planificar la creació d’un Centre d’acollida per a Joves sense llar que,

de los recursos suficientes, cuidaba de sesenta niños y niñas de la calle. VSF, con la participación de MWOCACHI y NWB, elaboró un plan para la construcción y funcionamiento del centro. El plan preveía una intervención a cinco años vista para construir las infraestructuras necesarias que permitiesen acoger un centenar de niños y niñas y que su funcionamiento se convirtiera en autosostenible. Después de estos cinco años, la intervención de VSF finalizó dejando construidos y equipados los dormitorios, las aulas, la cocina-comedor y una granja con animales para el autoconsumo y dejando construidas las conducciones de agua de lluvia, todo ello ubicado en una parcela vallada de unos 30.000 m2. Se dejó también en marcha un proyecto educativo con una estructura organizativa en donde todos los estamentos estaban representados. Centro Cívico Para llevar a cabo las distintas actuaciones en la región de Kigoma fue necesario disponer de un centro de referencia. Así pues, en el barrio de Kibirizi, se construyó, por fases, un Centro Cívico que consta de oficinas, una sala polivalente, una casa de huéspedes y una serie de dependencias destinadas a la producción. Se trata de un Centro desde el cual impulsar y gestionar los diferentes proyectos en marcha y trabajar en sinergia con otros grupos y asociaciones para impulsar un desarrollo humano sostenible. Centro Haki Kwa Wote (Businde-Ujiji) El año 2002 el centro MWOCACHI empezó a quedarse pequeño para dar respuesta a las necesidades de los niños y niñas que se habían convertido en adolescentes y tenían que compartir con los más pequeños las instalaciones. Con estos adolescentes, NWB y VSF comenzaron a planificar la creación de un Centro de acogida para Jóvenes sin hogar que, por decisión de los destinatarios de aquel entonces, se llamó “Haki Kwa Wote” (HKW), que significa “Derechos para Todos”.

La intervenció a Kigoma és integral i en els projectes s’impulsen activitats de subsistència (com és el cas de la granja al centre de MWOCACHI), la creació d’infraestructures per a l’autososteniment (com es fa en el Centre Cívic de NWB) i la participació dels mateixos destinataris (com en el centre HKW). La intervención en Kigoma es integral y en los proyectos se impulsan actividades de subsistencia (como es el caso de la granja en el centro de MWOCACHI), la creación de infraestructuras para el autosostenimiento (como sucede en el Centro Cívico de NWB) y la participación de los destinatarios (como en el centro HKW).

Després de la construcció de diverses dependències al centre de MWOCACHI i d’altres intervencions de caire educatiu, la situació dels infants acollits ha millorat considerablement. A partir de la construcción de diversos edificios en el centro de MWOCACHI así como otras intervenciones educativas, la situación de los niños y niñas acogidos ha mejorado de forma considerable.

veïns sense fronteres

per decisió dels destinataris d’aquell moment, s’anomenà “Haki Kwa Wote” (HKW), que significa “Drets per a Tothom”. En un principi l’Ajuntament de Kigoma ens cedí un terreny amb unes casetes al barri de Businde. Aquestes foren rehabilitades i adaptades perquè una vintena de joves hi visquessin i hi duguessin a terme un projecte educatiu de caire integral, encaminat a formar ciutadans i ciutadanes responsables, dinàmics i participatius i amb capacitat d’accedir al món laboral. A mesura que el projecte educatiu anava agafant cos, que les institucions mallorquines començaven a donar-hi suport i que l’administració de Kigoma s’hi anava implicant, s’aconseguí ampliar el terreny disponible al barri d’Ujiji i es pogué dissenyar un nou pla que es va completant poc a poc. A dia d’avui, el projecte “HKW” compta amb les dependències de Businde, ocupades actualment per mares fadrines, i les d’Ujiji, ocupades per joves i al·lotes, que disposen de sala de tallers de formació, dormitoris i granja. En construcció hi ha una cuina menjador i una cisterna. En perspectiva hi ha la construcció d’aules per a classes, l’ampliació dels dormitoris, l’adequació de l’entorn i la creació de petites instal·lacions que incrementin la sostenibilitat del Centre. Unitats productives Prenent com a base el primer Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni per a combatre la pobresa i la fam, VSF, a través del seu soci local, ha posat en marxa unitats productives que consisteixen en la creació de grups de persones que, després d’un temps de formació teòrica i pràctica, estaran en condicions de treballar i assegurar el seu sosteniment. Actualment hi ha unes quaranta persones que participen en aquest procés. La producció es desenvolupa sobretot en la conservació i manipulació del peix i la seva comercialització. El fet que es treballi dins aquest sector respon a la quantitat de captura de peix i a la manca d’infraestructures que facilitin la seva conservació i posterior comercialització.

En un principio el Ayuntamiento de Kigoma nos cedió un terreno con unas casetas en el barrio de Businde. Éstas fueron rehabilitadas y adaptadas para que alrededor de veinte jóvenes pudieran vivir allí y al mismo tiempo desarrollar un proyecto educativo integral, dirigido a formar ciudadanos y ciudadanas responsables, dinámicos, participativos y con capacidad para acceder al mundo laboral. A medida que el proyecto educativo iba cogiendo forma, que las instituciones mallorquinas empezaban a dar apoyo y que la administración de Kigoma se iba implicando, se consiguió ampliar el terreno disponible en el barrio de Ujiji y se pudo diseñar un nuevo plan que se va completando poco a poco. Hoy en día, el proyecto “HKW” cuenta con las dependencias de Businde, ocupadas actualmente por madres solteras, y las de Ujiji, ocupadas por adolescentes, que disponen de sala de talleres de formación, dormitorios y granja. En construcción hay una cocina-comedor y una cisterna. De cara al futuro se tiene prevista la construcción de aulas para impartir clases, la ampliación de los dormitorios, la adecuación del entorno y la creación de pequeñas instalaciones que incrementen la sostenibilidad del Centro. Unidades productivas Tomando como referencia el primer Objetivo de Desarrollo del Milenio para combatir la pobreza y el hambre, VSF, a través de su socio local, ha puesto en marcha unidades productivas que consisten en la creación de grupos de personas que, después de un periodo de formación teórica y práctica, estarán en condiciones de trabajar y asegurar su sustento. Actualmente hay alrededor de cuarenta personas que participan en este proceso. La producción se desarrolla principalmente en la conservación y manipulación del pescado y su comercialización. Se trabaja dentro de este sector debido a la gran cantidad de pescado que se captura y a la falta de infraestructuras para su conservación y posterior comercialización.

El centre de HKW, encara en procés de construcció, ja acull un grup de joves i al·lotes que es formen per afrontar el seu futur. Les unitats productives que es desenvolupen ofereixen una oportunitat per formar-se i per dur a terme una activitat generadora de recursos per a la subsistència. El centro de HKW, todavía en proceso de construcción, ya acoge a un grupo de jóvenes que se forman para mejorar su futuro. Las unidades productivas que se desarrollan ofrecen la oportunidad de formarse y realizar una actividad generadora de recursos para la subsistencia.

A Businde, s’han acollit mares fadrines i s’ha treballat per a la seva reintegració mitjançant microprojectes productius. En Businde, se han acogido madres solteras y se ha trabajado para su integración a través de microproyectos productivos.

veïns sense fronteres

REPÚBLICA DEMOCRÀTICA DEL CONGO

Treball formatiu per part de persones cooperants de VSF En diverses ocasions persones cooperants de Veïns Sense Fronteres han impartit sessions de formació a les ciutats d’Uvira i Bukavu sobre turisme sostenible i solidari, formació de líders socials, cuines solars i altres energies alternatives, relacions Nord-Sud i tòpics i prejudicis, educació per la pau i resolució de conflictes i paper dels mitjans de comunicació en la construcció de valors al Nord i al Sud. Denúncia i pressió en xarxa Des de l’any 1996 la República Democràtica del Congo (RDC) travessa una situació de conflicte gairebé permanent. És un dels països més rics del planeta pel que fa als recursos naturals, però, paradoxalment, és aquesta riquesa la que condiciona el seu desenvolupament. La cobdícia de multinacionals i potències estrangeres, que no miren gens prim a l’hora d’espoliar aquestes riqueses, fa que es menyspreïn els drets de les persones i els pobles. És per aquesta circumstància que es genera un desordre i descontrol, ja que els distints sectors no escatimen oportunitats per guanyar terreny als contrincants a base de tot tipus d’agressions. Entre la població més afectada i més indefensa s’hi troba la dona, que és utilitzada com a arma de guerra. Dissortadament el govern, en molts casos, actua amb connivència amb els espoliadors i agressors i és incapaç d’aplicar polítiques correctores respectuoses amb la seva població, que és una de les més pobres del planeta. VSF ha participat i participa en xarxa per denunciar aquesta situació i per fer pressió davant les instàncies internacionals susceptibles de poder influir en un canvi de política que

REPÚBLICA DEMOCRÁTICA DEL CONGO

Trabajo formativo por parte de las personas cooperantes de VSF En diversas ocasiones personas cooperantes de Veïns Sense Fronteres han impartido sesiones de formación en las ciudades de Uvira y Bukavu sobre turismo sostenible y solidario, formación de líderes sociales, cocinas solares y otras energías alternativas, relaciones Norte-Sur y tópicos y prejuicios, educación por la paz y resolución de conflictos y papel de los medios de comunicación en la construcción de valores en el Norte y en el Sur. Denuncia y presión en red Desde el año 1996 la República Democrática del Congo (RDC) sufre una situación de conflicto casi permanente. Es uno de los países más ricos del planeta en recursos naturales, pero, paradójicamente, es esta riqueza la que condiciona su desarrollo. La codicia de multinacionales y de potencias extranjeras, que no tienen ningún reparo a la hora de expoliar estas riquezas, provoca que se menosprecien los derechos de las personas y los pueblos. Es debido a esta circunstancia que se genera un desorden y descontrol, ya que los distintos sectores no desaprovechan ninguna oportunidad para ganar terreno a los contrincantes utilizando cualquier tipo de agresión. Entre la población más afectada y más indefensa se encuentra la mujer, que es utilizada como arma de guerra. Desafortunadamente el gobierno, en muchos casos, actúa en connivencia con los expoliadores y agresores y es incapaz de aplicar políticas correctoras respetuosas con su población, que es una de las más pobres del planeta. VSF ha participado y participa en red para denunciar esta situación y para presionar a las instituciones internacionales

A la RDC hem realitzat intervencions de caire educatiu (com és el cas d’una conferència sobre turisme sostenible), de pressió i denúncia davant institucions internacionals i a diferents mitjans de comunicació i de projectes de cooperació al desenvolupament (com és el cas de la creació d’un centre de dones víctimes de violència sexual). En la RDC hemos realizado intervenciones de ámbito educativo (como una conferencia sobre turismo sostenible), de presión y denuncia ante instituciones internacionales y a diversos medios de comunicación y de proyectos de cooperación al desarrollo (como es la creación de un centro de mujeres víctimas de violencia sexual).

Davant un país devastat per la guerra, és important donar suport a les persones més vulnerables perquè esdevinguin agents de canvi. En un país devastado por la guerra, es importante apoyar a las personas más vulnerables para que se conviertan en agentes de cambio.

veïns sense fronteres

permeti el reforçament de l’estat de Dret i garanteixi la sobirania nacional, alhora que lluita perquè les violacions i abusos dels drets de les persones no continuïn impunes. Centre d’acollida i orientació de dones víctimes de violència sexual Com s’ha dit, entre les víctimes més destacades del conflicte de la RDC hi trobam la dona. Per aquest motiu VSF, en conveni amb el CEPAC, aprofitant el treball duit a terme per un dels socis locals, Friend of Nature (FON), durant l’any 2009 cercà el finançament per dur a terme un projecte que permetés reduir l’impacte negatiu que la violència sexual ha causat. Aquest projecte, actualment en fase d’execució, consisteix en desenvolupar activitats formatives amb dones víctimes de violència sexual i assistir-les psicològicament, amb la finalitat que, quan acabi el projecte, puguin reintegrar-se dins l’àmbit social d’on provenen, lluitant contra l’estigmatització social i familiar que la majoria d’elles pateixen. Formació per a la producció d’aliments Com un altre exemple del treball en xarxa, VSF, conjuntament amb el CEPAC, acaba de començar un projecte a la ciutat d’Uvira, amb l’objectiu de millorar la disponibilitat d’aliments dins la zona. Es tracta, per tant, d’un projecte educatiu i, productiu amb una quarantena de famílies que disposen de terra, però que tenen moltes dificultats per cultivar-les ja que els manquen eines i llavors. Un altre problema que els dificulta la pràctica de l’agricultura és el desconeixement de tècniques productives que incloguin la sostenibilitat i el respecte al medi ambient que els permetin anar millorant els resultats. El soci local que desenvolupa aquest projecte és el “Comité d’Action pour le Développement Intégral” (CADI), que ja ha duit a terme amb VSF diferents projectes de distribució d’ajuda alimentària i d’eines per a l’agricultura.

susceptibles de poder influir en un cambio de política que permita reforzar el estado de Derecho y garantizar la soberanía nacional, al mismo tiempo que lucha para que las violaciones y abusos de los derechos de las personas no continúen impunes. Centro de acogida y orientación de mujeres víctimas de violencia sexual Como ya se ha dicho, entre las víctimas más destacadas del conflicto de la RDC está la mujer. Por este motivo VSF, en convenio con el CEPAC, aprovechando el trabajo realizado por uno de nuestros socios locales, Friend of Nature (FON), durante el año 2009 buscó financiación para llevar a cabo un proyecto que permitiera reducir el impacto negativo que la violencia sexual ha provocado. Este proyecto, actualmente en ejecución, consiste en desarrollar actividades formativas con las mujeres víctimas de violencia sexual y asistirlas psicológicamente, con la finalidad de que, cuando termine el proyecto, puedan reintegrarse en el ámbito social del cual provienen, luchando contra la estigmatización social y familiar que la mayoría de ellas sufren. Formación para la producción de alimentos Como otro ejemplo de trabajo en red VSF, conjuntamente con el CEPAC, acaba de comenzar un proyecto en la ciudad de Uvira con el objetivo de mejorar la disponibilidad de alimentos en la zona. Se trata, por lo tanto, de un proyecto educativo y productivo con aproximadamente cuarenta familias que disponen de tierra, pero que tienen muchas dificultades para cultivarlas debido a la ausencia de herramientas y semillas. Otro problema que les dificulta la práctica de la agricultura es el desconocimiento de técnicas productivas que incluyan la sostenibilidad y el respeto al medio ambiente que les permitan ir mejorando los resultados. El socio local que desarrolla este proyecto es el “Comité d’Action pour le Développement Intégral” (CADI), que ya ha desarrollado con VSF diferentes proyectos de distribución de ayuda alimentaria y de herramientas para la agricultura.

L’any 2009 es va inaugurar el centre de dones víctimes de violència sexual. Algunes de les activitats que s’hi desenvolupen són l’alfabetització i la formació bàsica, així com el treball a un restaurant per a la reintegració de les dones del centre dins la societat. En 2009 se inauguró el centro de mujeres víctimas de violencia sexual. Algunas de las actividades que se desarrollan en éste, son la alfabetización y la formación básica, así como el trabajo en un restaurante en vistas a la integración de las mujeres del centro en la sociedad.

La RDC, considerada com un dels països més empobrits del món, gaudeix de les millors reserves naturals que no poden ser aprofitades pels seus ciutadans per interessos que els hi són aliens. La RDC, considerada como uno de los países más empobrecidos del mundo, goza de las mejores reservas naturales que no pueden ser aprovechadas por sus ciudadanos por intereses ajenos.

veïns sense fronteres

MALI

Atès el nombre d’immigrants malians que habiten a Palma i amb la finalitat de potenciar el desenvolupament a Mali, a proposta de l’Ajuntament de Palma, s’obrí a finals de l’any 2008 un nou front d’intervenció a aquest país. VSF inicià aquest nou front amb col·laboració de diverses entitats com l’Associació de Malians a Balears, el CEPAC, l’Associació de Veïns de Son Dameto i Sotermun. És aquesta darrera associació i Veïns Sense Fronteres que esdevenen titulars dels projectes finançats a Mali. El soci local malià, “Reseau de Femmes Africaines Economistes” (REFAE), s’encarrega de planificar la línia de treball. Atenent a les prioritats marcades per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID) els sectors elegits són els de la seguretat alimentària, l’educació i la salut. Des de les primeres intervencions els destinataris directes són els més de 18.000 habitants de la comunitat de Djidian (cercle de Kita – província de Kayes). Els projectes desenvolupats o en execució consisteixen en: • la construcció de pous d’aigua potable dotats de bombes manuals i adequació de camps de cultiu per a horts a diferents poblacions, • la distribució d’eines agrícoles i llavors per a les famílies més vulnerables i les associacions de dones, • la construcció de aulas i dotació de materials per als infants escolaritzats, • l’equipament de centres de salut i maternitats de la zona amb mobiliari, instrumental i plaques solars.

MALÍ

Considerando el número de inmigrantes malienses que viven en Palma y con la finalidad de potenciar el desarrollo en Malí, a propuesta del Ayuntamiento de Palma, se abrió a finales del año 2008 un frente nuevo de intervención en este país. VSF inició este nuevo frente con la colaboración de varias entidades como la Asociación de Malienses en Baleares, el CEPAC, l’Associació de Veïns de Son Dameto y Sotermun. Ésta última asociación y Veïns Sense Fronteres son los titulares de los proyectos financiados en Malí. El socio local maliense, “Reseau de Femmes Africaines Economistes” (REFAE), se encarga de planificar la línea de trabajo. Atendiendo a las prioridades marcadas por la Agencia Española de Cooperación Internacional al Desarrollo (AECID) los sectores elegidos son la seguridad alimentaria, la educación y la salud. Desde las primeras intervenciones los destinatarios directos son los más de 18.000 habitantes de la comunidad de Djidian (círculo de Kita – provincia de Kayes). Los proyectos desarrollados o en ejecución consisten en: • la construcción de pozos de agua potable dotados de bombas manuales y adecuación de campos de cultivo para huertos en diferentes poblaciones, • la distribución de herramientas agrícolas y semillas para las familias más vulnerables y las asociaciones de mujeres, • la construcción de aulas y dotación de materiales para los niños y niñas escolarizados, • el equipamiento de centros de salud y maternidades de la zona con mobiliario, instrumental y placas solares.

L’accés a l’aigua és un dret bàsic i significa una passa enorme per al desenvolupament dels pobles. La participació de la població de la comunitat de Djidian fou essencial per a la distribució d’arades, carros, sembradores, regadores i xapetes. El acceso al agua es un derecho básico y significa un paso enorme para el desarrollo de los pueblos. La participación de la población de la comunidad de Djidian fue esencial para la distribución de arados, carros, sembradoras, regaderas y azadas.

La sortida d’aigua durant la perforació d’un dels pous creà molta expectació entre la població de l’entorn. En el instante en que brotó el agua durante la perforación de uno de los pozos, se creó una gran expectación entre la población del entorno.

veïns sense fronteres

SEGURETAT ALIMENTÀRIA I ENVIAMENTS D’AJUDA D’URGÈNCIA

SEGURIDAD ALIMENTARIA Y ENVÍOS DE AYUDA DE URGENCIA

En relació a la seguretat alimentària són centenars les tones, sobretot de blat de moro, mongetes i farina que, mitjançant projectes presentats per VSF, s’han pogut distribuir a persones colpejades per la guerra, a víctimes de la fam per sequeres, a persones preses i a comunitats excloses com els pigmeus. Sent fidels als nostres principis, sempre que ha estat possible, les adquisicions d’aquestes ajudes (aliments, medicaments, sabó, roba, mosquiteres, etc.) s’han realitzat sobre terreny per tal de dinamitzar les economies locals.

En relación a la seguridad alimentaria, a través de proyectos presentados por VSF, se han distribuido cientos de toneladas, sobre todo maíz, judías y harina, a personas afectadas por la guerra, a víctimas del hambre por sequía, a personas presas y a comunidades excluidas como los pigmeos. Siendo fieles a nuestros principios, siempre que ha sido posible, las adquisiciones de estas ayudas (alimentos, medicamentos, jabón, ropa, mosquiteras, etc.) se han realizado sobre terreno para dinamizar las economías locales.

En el camp de l’ajuda d’emergència, VSF, amb la col·laboració algunes vegades d’altres ONG, associacions i col·lectius, ha fet campanyes de recollida de material divers que s’ha distribuït entre persones desplaçades, persones refugiades, infants del carrer, persones preses o població vulnerable, seleccionada sempre a través d’un comitè de distribució per garantir que l’ajuda enviada és rebuda i correctament distribuïda. Des de l’any 1994 fins al present, s’han fet 10 enviaments en grans contenidors a Burundi i a Tanzània.

En el campo de la ayuda de emergencia, VSF, en colaboración algunas veces con otras ONG, asociaciones y colectivos, ha hecho campañas de recogida de material diverso que se ha distribuido entre personas desplazadas, personas refugiadas, niños y niñas de la calle, personas presas o a población vulnerable, seleccionada siempre a través de un comité de distribución para garantizar que la ayuda enviada es recibida y distribuida correctamente. En total, desde 1994 hasta el momento, se han hecho 10 envíos en grandes contenedores a Burundi y Tanzania.

L’any 2003, a partir dels contactes a Kigoma amb refugiats congolesos, ens apropàrem a la República Democràtica del Congo i s’han anat realitzant diverses intervencions a Uvira, Bukavu, Kamanyola, Birava, Kalehe i a l’illa d’Idjwi.

En 2003, a partir de los contactos en Kigoma con refugiados congoleses, nos acercamos a la República Democrática del Congo, y se han ido realizando diversas intervenciones en Uvira, Bukavu, Kamanyola, Birava, Kalehe y la isla de Idjwi.

L’enviament d’ajuda d’urgència comporta un treball feixuc i la mobilització de molts recursos humans i materials per organitzar-la, des que es prepara i es distribueix sobre terreny fins que els destinataris s’ho poden emportar. El envío de ayuda de urgencia comporta un arduo trabajo y la movilización de muchos recursos humanos y materiales para organizarla, desde que se prepara y distribuye sobre terreno hasta que los destinatarios pueden llevársela a casa.

En una situació de conflicte i postconflicte, la gent necessita menjar avui per a reconstruir el seu país demà. És en aquest sentit que els projectes d’ajuda d’urgència de VSF preveuen una part d’aliments per al consum i una part per utilitzar com a llavor. En una situación de conflicto y postconflicto, la gente necesita sobrevivir para poder participar en la reconstrucción de su país. Es en este sentido que los proyectos de ayuda de urgencia de VSF prevén una parte de alimentos para el consumo y otra para utilizar como semillas.

veïns sense fronteres

APADRINAMENTS El projecte d’apadrinaments de VSF parteix de la situació de vulnerabilitat d’un gran nombre d’infants que viuen en un entorn familiar i social d’extrema pobresa. Les seves famílies o les famílies d’acollida no poden garantir la seva subsistència. És en aquest marc que VSF desenvolupa el projecte d’apadrinaments, basat en les aportacions solidàries tant a nivell econòmic com de relacions humanes, per canviar la sort d’aquests nins i nines, homes i dones del futur. Entre les famílies d’aquests infants apadrinats es potencia la realització d’activitats productives o comercials. S’estudia conjuntament amb la família de l’infant l’activitat més adient. Amb els recursos aportats pels padrins s’avancen vàries mensualitats en forma de crèdit, que serveixen com a capital inicial per posar en marxa algun projecte. Així, els destinataris són estimulats a deixar de ser simples beneficiaris de les ajudes per esdevenir agents actius del seu propi desenvolupament. Quan la situació econòmica de la família d’un infant evoluciona positivament i obté els recursos indispensables per a la seva subsistència, l’infant passa a la categoria de “tutelat” i, per tant, la seva família pot accedir a crèdits reemborsables. D’aquesta manera la quota del padrí o padrina es destina a l’apadrinament d’un altre infant. Les relacions que s’estableixen entre els padrins i els apadrinats són molt importants, tant per a uns com per a altres, perquè és una possibilitat d’establir noves relacions interculturals. Així mateix, les famílies dels infants apadrinats es senten acompanyades per fer front a la seva situació de vulnerabilitat.

APADRINAMIENTOS El proyecto de apadrinamientos de VSF parte de la situación de vulnerabilidad de un gran número de niños y niñas que viven en un entorno familiar y social de extrema pobreza. Sus familias o las familias de acogida no pueden garantizar su subsistencia. Es en este ámbito que VSF desarrolla el proyecto de apadrinamientos, basado en las aportaciones solidarias, a nivel económico y de relaciones humanas, para cambiar la suerte de estos niños y niñas, hombres y mujeres del futuro. Entre las familias de estos niños y niñas apadrinados se potencia la realización de actividades productivas o comerciales. Se estudia conjuntamente con la familia del niño o niña la actividad más adecuada. Con los recursos aportados por los padrinos se avanzan varias mensualidades en forma de crédito, que sirven como capital inicial para poner en marcha algún proyecto. De esta forma, se estimula a los destinatarios a dejar de ser simples beneficiarios de las ayudas para convertirse en agentes activos de su desarrollo. Cuando la situación económica de la familia de un niño o niña evoluciona positivamente y obtiene los recursos indispensables para su subsistencia, el niño o niña pasa a la categoría de “tutelado” y, por lo tanto, su familia puede acceder a créditos reembolsables. De esta manera la cuota del padrino o madrina se destina al apadrinamiento de otro niño o niña. Las relaciones entre los padrinos y los apadrinados son muy importantes, tanto para unos como para otros, ya que es una forma de poder establecer nuevas relaciones interculturales. Asimismo, las familias de los niños y niñas apadrinados se sienten acompañadas para hacer frente a su situación de vulnerabilidad.

Amb el projecte d’apadrinaments, s’estimula que les famílies dels infants apadrinats duguin a terme activitats productives per garantir la supervivència de tota la família, a més de procurar que els infants estiguin escolaritzats. Periòdicament es realitzen trobades per tal de crear relacions humanes, compartir experiències, etc. Con el proyecto de apadrinamientos, se estimula que las familias de los niños y niñas apadrinados realicen actividades productivas para garantizar la supervivencia de toda la familia y al mismo tiempo que éstos estén escolarizados. Periódicamente se realizan encuentros para crear relaciones humanas, compartir experiencias, etc.

A les trobades col·lectives d’infants apadrinats es promouen jocs i dinàmiques motivadores que fomenten la participació, la solidaritat i la col·laboració. En los encuentros colectivos de niños y niñas apadrinados se promueven juegos y dinámicas motivadoras que fomentan la participación, la solidaridad y la colaboración.

veïns sense fronteres

TREBALL EDUCATIU DELS COOPERANTS

TRABAJO EDUCATIVO DE LOS COOPERANTES

Un dels eixos estratègics de la intervenció de VSF en els països on coopera és l’educatiu, dins la línea d’aprenentatge en comú com a forma d’enriquiment mutu des de la interculturalitat i la complementarietat.

Uno de los ejes estratégicos de la intervención de VSF en los países donde coopera es el educativo, basado en el aprendizaje común como forma de enriquecimiento mutuo desde la interculturalidad y la complementariedad.

És en aquest sentit que cooperants VSF han estat enviats sobre terreny per donar suport als socis locals i a diferents projectes mitjançant la realització d’activitats formatives teòriques i pràctiques. La formació ha versat sobre moltes i diverses temàtiques, com són formació de formadors, formació en salut, drets de la persona humana, joc com a eina d’aprenentatge, reforç dels socis locals, metodologia del marc lògic per a la identificació i formulació de projectes, gestió econòmica, drets de la dona i el seu apoderament, prevenció activa de conflictes i cultura de la pau, turisme sostenible i solidari, medi ambient, formació de líders socials, sostenibilitat de les intervencions de cooperació al desenvolupament, etc.

Es en este sentido que cooperantes de VSF han sido enviados sobre terreno para apoyar a los socios locales y reforzar diferentes proyectos a través de actividades formativas teóricas y prácticas. La formación ha tratado muchas y diversas temáticas: formación de formadores, formación en salud, derechos de la persona humana, juego como instrumento de aprendizaje, refuerzo de los socios locales, metodología del marco lógico para la identificación y formulación de proyectos, gestión económica, derechos de la mujer y su empoderamiento, prevención activa de conflictos y cultura de la paz, turismo sostenible y solidario, medio ambiente, formación de líderes sociales, sostenibilidad de las intervenciones de cooperación al desarrollo, etc.

Consideram que les intervencions de cooperants, que viatgen en el marc de projectes o de prospeccions, són una bona eina per encoratjar i formar els socis locals, per facilitar l’emergència i consolidació de nous líders socials en els països empobrits i per reforçar el nostre compromís solidari.

Consideramos que las intervenciones de cooperantes, que viajan en el marco de proyectos o de prospecciones, son una buena herramienta para motivar y formar a los socios locales, para facilitar la emergencia y consolidación de nuevos líderes sociales en los países empobrecidos y para reforzar nuestro compromiso solidario.

Algunes de les col·laboracions tècniques duites a terme per cooperants de VSF són: la fabricació de cuines solars, la construcció de biodigestors i la realització d’un curs sobre la metodologia de l’Enfocament del Marc Lògic. Algunas de las colaboraciones técnicas realizadas por cooperantes de VSF son: la fabricación de cocinas solares, la construcción de biodigestores y la realización de un curso sobre la metodología del Enfoque del Marco Lógico.

El joc com a estratègia educativa ha estat una de les temàtiques treballades pels cooperants i s’han experimentat tècniques i dinàmiques amb els educadors locals. El juego como estrategia educativa ha sido una de las temáticas trabajadas por parte de los cooperantes y se han experimentado técnicas y dinámicas con los educadores locales.

veïns sense fronteres

VEÏNS SENSE FRONTERES A LA PREMSA

VEÏNS SENSE FRONTERES EN LA PRENSA

Amb aquesta publicació pretenem recordar els principals eixos que han guiat el treball de solidaritat de l’ONGD “Veïns Sense Fronteres” (VSF) des de la seva creació, ara fa 15 anys. Des de llavors i fins avui, els seus membres hem anat cercant les estratègies més adients a cada moment per respondre al repte de participar a la construcció d’un món més solidari, més humanitzat i més just. Amb la voluntat ferma de compartir amb vosaltres aquesta cabòria i d’anar avançant en aquest disseny d’un altre món possible, celebram aquest 15è aniversari. Desitjam que aquests 15 anys de treball solidari hagin estat un punt de partida i que la nostra associació i el nostre projecte siguin el reflex de totes les aportacions dels socis, col·laboradors i simpatitzants. Veïns Sense Fronteres només té sentit si els socis i col·laboradors estan entusiasmats amb el projecte de solidaritat, de democràcia participativa, de justícia social, d’equitat de gènere, de respecte al medi ambient... que intentam dur endavant. Vos convidam, doncs, a fer una lectura profunda i crítica del contingut d’aquesta publicació per tal d’intentar escriure plegats una nova pàgina.

Con esta publicación pretendemos recordar las líneas principales que han guiado el trabajo de solidaridad de la ONGD “Veïns Sense Fronteres” (VSF) desde su creación, hace 15 años. Desde entonces hasta hoy, sus miembros hemos ido buscando las estrategias más adecuadas en cada momento para responder al reto de participar en la construcción de un mundo más solidario, más humano y más justo. Con la firme voluntad de compartir con vosotros el empeño de ir avanzando en el diseño de otro mundo posible, celebramos este 15º aniversario. Deseamos que estos 15 años de trabajo solidario hayan sido un punto de partida y que nuestra asociación y nuestro proyecto sean el reflejo de todas las aportaciones de los socios, colaboradores y simpatizantes. Veïns Sense Fronteres sólo tiene sentido si los socios y colaboradores están implicados con el proyecto de solidaridad, de democracia participativa, de justicia social, de equidad de género, de respeto al medio ambiente... que intentamos llevar a cabo. Os invitamos, pues, a hacer una lectura profunda y crítica del contenido de esta publicación para escribir juntos una nueva página.

ONGD “VEÏNS SENSE FRONTERES” (VSF)

carrer Bisbe Cabanelles, 33 - baixos CP 07005 - Palma de Mallorca (Illes Balears-Espanya) Tel. + 34 971 242716 - Fax + 34 971 242109 e-mail: vsf@veins.net - web: www.veins.net