ÌNDEX
INTRODUCCIÓ ............................................................................................................ 3 PARTICIPANTS............................................................................................................ 4 QUE ENTENEM PER CO-CREACIÓ. ........................................................................... 5 GUIA PER UNA IDEACIÓ EFECTIVA .......................................................................... 5 PROCÉS IDEAL PER CO-CREACIÓ. .......................................................................... 6 RELACIÓ DE LES ALTERNATIVES ............................................................................. 7 RESULTATS .............................................................................................................. 10
INARI BARCELONA
Pàgina 2 de 12
INTRODUCCIÓ El Parc de Recerca UAB ha posat en marxa un Laboratori d’Idees sobre “Innovació en nous productes i crisi econòmica”, en el qual empreses i investigadors del sector participen definint l’entorn i les problemàtiques globals amb l’objectiu de generar col·laboracions i transferència en temàtiques comunes.
L'activitat co-organitzada per la Fundació Triptolemos i que compta amb el suport de la Obra Social "La Caixa", comprèn la realització de tres jornades on s'espera poder generar projectes d'R+D amb les empreses del territori, alhora que obtenir l'opinió dels participants al voltant de la temàtica.
INARI BARCELONA
Pàgina 3 de 12
PARTICIPANTS La primera sessió va tenir lloc el divendres 14 de març a l’edifici Eureka del Campus de la UAB comptant amb l'assistència d’investigadors, empreses alimentàries, proveïdors de matèria primera i tecnologia, empreses distribuïdores i experts en el comportament dels consumidors, associacions de consumidors, entre d’altres. EMPRESA - GRUP
PARTICIPANT
CÀRREC
ORDESA GALLINA BLANCA STAR CARINSA NUTREXPA MAHESO (Gedesco) EXPAFRUIT CEIE EUROPE S.L. BIOTHANI NUTRITION & SANTÉ
Montse Rivero Pilar Guardia Antonio Fernandez Juan Gabriel Vargas Olmo Manuel Rojo Jordi Montull Fruitós Lluís Cabré Liliana Vargas Xavier de Diego Jorge Blanco Olegario Abad Carlos Pérez Joan Mª. Cabré
Directora Científica Technology Jefe Aplicaciones Director Técnico Director Operaciones Responsable I+D+i Direcxtor Financiero CEO R+D Manager Director Producción Gerente Director Fábrica Responsable I+D
Dolors Bascompte
Directora
Hugo Valenzuela
Profesor - Investigador
UAB-Grupo Publicitat i Recerca - GPR
Daniel Tena
Profesor - Investigador
UAB-CER Planta de Tecnología de los Alimentos UAB-CER Planta de Tecnología de los Alimentos FUNDACIÓN TRIPTOLEMOS
Jordi Saldo
Director
Martin Buffa
Profesor - Investigador
Yvonne Colomer
Directora Ejecutiva
PANABAD AUDENSFOOD Coordinadora d'usuaris de la sanitat,salut, consum i alimentació (CUS) UAB-Dep. Antropología Social i Cultural
INARI BARCELONA
Pàgina 4 de 12
QUE ENTENEM PER CO-CREACIÓ. A aquest procés d'involucrar els grups d'interès de les empreses per generar noves propostes se li coneix com co-creació. La co-creació és una base fonamental en la innovació i la seva força rau en la interacció propera amb els clients, que al final són els que compraran els productes i/o serveis oferts per l'empresa. Per aplicar aquesta tècnica col·laborativa i participativa es requereix tenir molt clars uns focus als quals es vol adreçar per generar innovació i tenir-los identificats plenament en el que es desitja per fer una creació conjunta. La metodologia de treball col·lectiva considera els usuaris d'un disseny socis en la seva creació i un dels seus objectius és trencar amb les limitacions i els prejudicis.
GUIA PER UNA IDEACIÓ EFECTIVA
Evitar el pensament avaluatiu o lògic. No és preocupant no tenir raó. La quantitat d'idees té molta més importància. Mantenir un flux d'idees constant perquè generi moltes més idees específiques sobre la pregunta (Blitzing-Bombardeig). No es permet la crítica. Pensa en imatges. Buscar les opcions radicals i impossibles.
INARI BARCELONA
Pàgina 5 de 12
PROCÉS IDEAL PER CO-CREACIÓ.
El procés és el següent: El grup contesta durant 20 minuts sobre la qüestió sobre la qual es vol investigar. Al conjunt de característiques o idees se li denomina procés divergent. En aquest cas la pregunta és ¿Com serà l'alimentació de futur?. Un cop aconseguit aquest apartat s'agrupen les similituds existents entre les característiques o idees aportades(divergència activa). El procés convergent s'inicia amb la selecció de 6 de les alternatives clau, per part de cada un dels participants, d'entre la gamma de possibilitats del procés divergent.
INARI BARCELONA
Pàgina 6 de 12
RELACIÓ DE LES ALTERNATIVES 1. Alimentació sana. Aliments sans sense limitacions tecnològiques, polítiques, jurídiques. Naturals i que portin funcionalitat. Saludable, salut, nutrició, Es veurà com font de salut. Plus de salut. Alimentació de futur saludable.
(17)
2. Agradables.
(7)
3. Assequibles.
(3)
4. Fàcil preparació. Fàcil de fer.
(1)
5. Escassa.
(1)
6. Alimentació amb ingredients naturals, lliure d’additius, sostenibles. Lliure de additius artificials, només naturals. Més naturals i menys additius. (5) 7. Menys processada. 8. Que motivi a menjar adequadament. 9. Envasos
més
ecològics.
Aliments
envasats
biocompostables, respectuosos amb el mig ambient. 10. Variada. 11. De proximitat km “0”. De temporada. Km “0”.
...
biodegradables, (4)
(9) (5)
12. Nutritiva. 13. Concentrada. 14. Equilibrada. 15. De qualitat, accessible i democràtica.
(1) (4)
16. Que arribi per sí sola a casa.
(1)
17. Millorar els naturals transgènics.
(1)
18. Fàcil de consumir i equilibrada. Aliments de consum pràctic, fàcil però equilibrat nutricionalment.
(1)
19. Energètica i satisfacció. 20. Que millori la mobilitat. 21. Que enredereixi l’envelliment. 22. Que previngui les malalties. 23. De sabor, textura i olor excel·lents. 24. Que cerqui l’equilibri entre disponibilitat, naturalesa, preu, plaer i personalitzada.
INARI BARCELONA
(1)
Pàgina 7 de 12
25. Que s’acabin mai. 26. Sostenible i racional; canvi climàtic, recursos limitats.
(4)
27. Ètica, suficient. Informació fiable sobre atributs ètics; Benestar animal socialment responsable, reduït impacte ambiental. Responsable: socialmig ambient.
(3)
28. Packging: segur, fàcil i reutilitzable. 29. Processat de baix consum energètic i respectuós amb l’ambient. Eficient energèticament; producció; preparació.
(7)
30. Rentable. 31. Processada per tecnologies no agressives
(1)
32. Aliment no complex. 33. Aliments conservats amb tecnologies que mantinguin els nutrients i bioactius dels ingredients. Amb tots els elements essencials afegits: vitamines, oligoelements, etc. 34. De creació i preparació pròpia. 35. Bona relació qualitat-preu. 36. No a una alimentació “píndola”.
(1) (3)
37. Metabòlits secundaris de les plantes. 38. Adaptats i personalitzats genèticament. Personalitzats al individu. Edats i sexe.
(8)
39. Lògica: no fer coses no necessàries. 40. Multitud d’opcions. 41. Tradicional. 42. Sabor. 43. Excitant i sorprenent. Sorprenent.
(1)
44. Fàcil conservació. 45. Fresca. 46. Informació nutricional clara i fàcilment comprensible per fer una elecció informada d’acord amb les necessitats individuals. 47. Residus fàcils d’eliminar, no escombraries.
(2)
48. Regulada: basada en certificacions de qualitat i control d’administració de marques. 49. En formats fàcils d’utilitzar. Fàcil d’obrir, tancar, utilitzar. Envàs pràctic
INARI BARCELONA
Pàgina 8 de 12
50. Adaptada a moments i situacions.
(4)
51. Que motivi actes socials de menjar que ens uneixin. Significativa. Alimentació vinculada a la qualitat de vida.
(12)
52. Adaptada a les necessitats nutricionals i econòmiques i a la ... 53. Aprofita .......millora naturals i tradició. 54. Més importància sabor, menys importància vista.
(1)
55. Lliure d’especulacions, preu just. Aliments de comerç just. 56. Envàs adequat per consum individual. En pocs envasos. 57. Accés universal a l’alimentació de qualitat.
(1) (6)
58. No renuncia a pastissos de xocolata.
(1)
59. Rodona. 60. Porcions per elaborar dietes saludables.
(1)
61. Tradicional però còmoda. 62. Connectada
amb
les
TIC.
Aliments
que
es
beneficien
del
desenvolupament tecnològic per ser més sans, saludables. (5) 63. Reputable.
(13)
64. Alimentació natural. Adaptada al mapa genètic del individu.
INARI BARCELONA
Pàgina 9 de 12
RESULTATS Un cop realitzada la selecció de les alternatives clau per mitjà de la puntuació dels participants, es procedeix a la convergència activa mitjançant un rànquing de les alternatives (idees força) més puntuades. 1. Alimentació sana. Aliments sans sense limitacions tecnològiques, polítiques, jurídiques. Naturals i que portin funcionalitat. Saludable, salut, nutrició. Alimentació de futur saludable. Plus de salut Es veurà com font de salut. (17) 2. Reputable.
(13)
3. Que motivi actes socials de menjar que ens uneixin. Significativa. Alimentació vinculada a la qualitat de vida. (12) 4. Variada.
(9)
5. Adaptats i personalitzats genèticament. Personalitzats al individu. Edats i sexe. (8) 6. Processat de baix consum energètic i respectuós amb l’ambient. Eficient energèticament; producció; preparació. (7) 7. Agradables. 8. Accés universal a l’alimentació de qualitat.
9. De proximitat km “0”. De temporada. Km “0”.
(7) (6)
(5)
10. Alimentació amb ingredients naturals, lliure d’additius, sostenibles. Lliure de additius artificials, només naturals. Més naturals i menys additius. (5) 11. Connectada amb les TIC. Aliments que es beneficien del desenvolupament tecnològic per ser més sans, saludables. (5) En les trobades successius es treballaran les idees sorgides en la primera sessió per anar generant potencials col·laboracions i transferència de coneixement entre empreses i grups de recerca.
INARI BARCELONA
Pàgina 10 de 12
INARI BARCELONA
PÃ gina 11 de 12