Falles 1.qxp_Maquetaciรณn 1 20/1/19 21:33 Pรกgina 1
Falles 3.qxp_Maquetación 1 19/1/19 19:59 Página 1
JUNTA LOCAL FALLERA
3
les falles de cullera conten els seus orígens
d’ahir a hui Les Falles de Cullera celebren enguany 91 anys entre nosaltres. Des de la primera falla, plantada en 1928 en el Raval de la Mar (en l’actual emplaçament de la Falla Taüt), fins hui, la festa, que compta des de l’any 2016 amb la declaració de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco, ha anat augmentant any rere any la seua rellevància i la seua implantació en la societat cullerana. El llibret de la Junta Local Fallera de Cullera vol mostrar enguany l’origen de cadascuna de les quinze comissions falleres de Cullera i ho fa narrat pels actuals membres d’eixes comissions. El llibret inclou, a més a més, un interessant treball sobre noves investigacions que han permés identificar noves falles en la dècada dels anys 30. fotos: arxiu la penyeta i daniel vallet
Falles 4.qxp_Maquetación 1 13/1/19 3:49 Página 1
4
SUMARI 3
D’ahir a hui
5
Saluda de Jordi Mayor Anem a més
6
Saluda de Javier Cerveró Falles, patrimoni de la modernitat
7
Saluda de Susi Melià Les falles som i fem poble
8
Les Falles de Marina Una cullerana, Fallera Major de València
64 68 72 76
Falla Plaça Alboraia
80 83 84
Recompenses
85
Activitat fallera
falles 2019 14 16
Programa d’actes
18 20
El cartell de Falles
24
Falla Sant Antoni de la Mar
28 32
Falla Passeig-Mercat
36 40 44
Falla Raval de Sant Agustí
Comissió de treball i delegats de la JLFC
100 108
Falla la Bega
Falla Plaça Espanya
Falla Taüt Falla El Canet
48 52
Falla Plaça Mongrell
56
Falla del Port
60
Falla El Raconet
Falla Avinguda País Valencià
110 112 114 116 118 120
122
Falla Rei En Jaume I Falla Xúquer
124
Falla Bulevar
126
XXXII Concurs de Teatre Faller I Mostra de Sainets de la JLFC
els orígens 94
JUNTA LOCAL FALLERA
L’ORIGEN DEL TOPÒNIM
Cullera, per què Cullera? F. Criado/M. Lanusse ELS PRIMERS MONUMENTS
Identificades noves falles als anys 30 Joan Castelló Lli EL LLIBRET DE LAMBERT OLIVERT
Una joia de la literatura fallera Joan Castelló Lli L’ORIGEN DE LA BEGA
Una nit de la cremà encengué l’espurna d’una nova comissió L’ORIGEN DE SANT ANTONI
Fallers de Sant Antoni: Els puntals de la festa a Cullera
L’ORIGEN DE PASSEIG-MERCAT
Per si vosté no ho sap...
L’ORIGEN DE PLAÇA ESPANYA
Botiguers, menestrals i comerciants de la taronja funden la falla en 1942 L’ORIGEN DE RAVAL DE SANT AGUSTÍ
El naixement d’un somni
L’ORIGEN DE TAÜT
Viatjant cap als 100 anys d’història
128 130 132 134 136 138 140
L’ORIGEN DEL CANET
Una nova falla en 1975 per a portar la festa al barri de la Bega-Port L’ORIGEN DE PLAÇA MONGRELL
Una comissió sorgida pel canvi del punt de plantà de la falla veïna
L’ORIGEN D’AV. PAÍS VALENCIÀ
La falla que va recuperar la tradició de l’antiga comissió de Colón-Toledo L’ORIGEN DEL PORT
El somni dels veïns del Port L’ORIGEN DEL RACONET
Una dotzena i una paella
L’ORIGEN DE PLAÇA ALBORAIA
Vint-i-cinc anys animant les Falles amb l’esperit dels fundadors L’ORIGEN DE REI EN JAUME I
La conquesta d’un grup d’amics L’ORIGEN DE XÚQUER
La falla que va nàixer en el convit de la comunió d’una fallereta L’ORIGEN DE BULEVAR
Si Cullera havia crescut travessant el riu, per què no portar també la festa? L’ORIGEN DELS AGERMANAMENTS
Tres ciutats germanes
FALLES 2018 146 150 168
La Crida
171 172 173 174
La Gala
Els premis Fotos oficials
La Gala Infantil L’Ofrena La Cremà
Edita: Junta Local Fallera-M. I. Ajuntament de Cullera Portada: César Garrido Direcció, disseny, maquetació i edició: Vicent Borja Coordinació JLFC: Joan Roig. Impressió: Blauverd Impressors. Dipòsit legal: V-265-2018
Falles 5.qxp_Maquetación 1 13/1/19 4:00 Página 1
JUNTA LOCAL FALLERA
5
JORDI MAYOR I VALLET Alcalde de Cullera
Anem a més B envolguts i benvolgudes:
Em dirigisc al col·lectiu faller per quart any consecutiu en qualitat d'alcalde de Cullera i president nat de la Junta Local Fallera. Ho faig amb l'honor d'haver-me sentit plenament recolzat i estimat durant tot este temps en el qual hem treballat colze a colze sempre amb la vista posada a millorar la nostra festa més universal. Crec, amb modèstia, que amb l'esforç de totes i tots ho hem aconseguit. Molts i decisius han estat els passos que hem fet per tal de seguir avançant en la promoció de les Falles. Des del primer moment ens hem proposat posar tots els mitjans i recursos possibles i disponibles a l'abast de la Junta Local Fallera per tal d'aconseguir l'esmentat objectiu. En eixe sentit, hem prioritzat la millora del finançament de la JLF, amb la duplicació de la subvenció municipal, així com la implementació de nous continguts i atractius en la programació, com ara la Crida o l'ampliació del programa de mascletaes, iniciatives totes elles que han gaudit d'un important suport popular. No podem oblidar que durant este temps, i gràcies al treball conjunt de tota la societat valenciana iniciat anys enrere, hem culminat la fita històrica d'aconseguir la declaració de les Falles com a Bé Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Un reconeixement universal a la nostra idiosincràsia cultural i festiva que com a poble d'arrels antigues ens ompli veritablement d'orgull. Hem volgut treballar també en els xicotets detalls, intentant facilitar la vida a les comissions en els sempre complicats tràmits burocràtics. Canvis que, tot i que no han estat senzills, finalment ens han ajudat a fer les coses més fàcils per a tots.
D'altra banda, i conscients com som del potencial de la festa, hem donat suport i impulsat totes aquelles iniciatives encaminades a donar a conéixer-la entre els nostres i els potencials visitants. Però sense cap mena de dubte, el que més m'ompli de satisfacció és vore com tot això ha nascut de la voluntat col·lectiva d'un poble, que demostra que quan treballa unit ho fa amb una força imparable, trencant tòpics, deixant a una banda derrotismes i decidit a ser ell mateix el protagonista dels canvis i de la història. Eixa motivació ens ha de dur a encetar nous i més ambiciosos projectes en els pròxims anys. La festa no s'atura i tampoc han de fer-ho les ganes de seguir fent-la cada vegada més gran.
A Cullera tenim encara moltes metes per assolir i si alguna cosa hem aprés durant este temps, és que si les enfrontem junts l'èxit està garantit. De tot cor, desitge que seguim transitant de la mà este camí d'èxits on tots cabem i on només hi ha una guanyadora clara: la festa fallera. Bones Falles!
Falles 6.qxp_Maquetación 1 20/1/19 19:18 Página 1
6
JUNTA LOCAL FALLERA
JAVIER CERVERÓ I PALOMARES Regidor de Falles
Falles, patrimoni de la modernitat E stimades falleres i estimats fallers:
Ha arribat l'hora de celebrar la nostra festa més estimada i universal. Sóc conscient, perquè ho he viscut amb vosaltres, de les ganes que li poseu al llarg de tot l'any per poder gaudir d'estos moments que no són més que la culminació de l'esforç d'un col·lectiu de milers de persones que, dia rere dia, treballa per una il·lusió comuna. Vos heu guanyat amb escreix el dret a viure amb tota la passió la setmana fallera i, per descomptat, les setmanes prèvies on els ànims ja van caldejant-se amb actes tan entranyables com la Crida. Disfruteu del vostre moment. M'agradaria que la diversió no estiguera exempta d'altres aspectes que cal no perdre de vista. La festa fallera, com qualsevol altra activitat humana, porta aparellats uns valors que la fan única. En el nostre cas, la tradició cultural valenciana, és un d'ells. Voldria que no es quedara ahí. Em crida poderosament l'atenció, i per a bé, vore com les Falles han estat capaces d'evolucionar pas a pas al mateix ritme que la societat, canviant i millorant allò que calia en cada moment. L'aposta per la cultura amb majúscules fou un punt d'inflexió necessari i encertat. Però la societat actual demanda noves adaptacions que no podem ignorar. La Unitat de Prevenció de Conductes Addictives de la regidoria de Serveis Socials llança enguany la seua campanya fallera amb el títol: 'Falles, Patrimoni de la Modernitat'. Inclusives, igualitàries i saludables. Una crida a fer bons estos valors que són paral·lels als moviments que arreu del planeta reclamen una societat millor i més justa. Cullera, que ha estat pionera al llarg de la història en tantes coses, ha de ser també capdavantera en procurar que la nostra festa, a més de ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat, siga també un referent cívic. Vivim el moment de les dones, que s'alcen per reclamar el dret a la igualtat real i efectiva. Vivim el moment d'aquells col·lectius que han estat silenciats, marginats, que exigixen el seu espai i el respecte que mereixen. Vivim el moment d'una societat que busca ser més saludable en tots els aspectes, millorant la qualitat de vida de les persones. Tot això comporta l'esforç de canviar mentalitats i actituds.
La Junta Local Fallera de Cullera i les comissions falleres heu protagonitzat diverses iniciatives en eixe sentit, fet que com a regidor de Falles m'ompli d'orgull perquè de-
mostra que el nostre municipi se situa a l'avantguarda. Pense, per exemple, en les dos dones que de forma consecutiva han sigut presidentes de la JLF i amb les quals he treballat ben a gust. Pense en la introducció del tema de la igualtat en alguns llibrets de Falla o la cura que es té per tal de respectar les distintes sensibilitats socials.
Però és necessari que eixes xicotetes conquestes siguen, a la fi, grans conquestes i arriben a més gent i es posen en pràctica en el dia a dia per tal que el canvi i l'evolució siguen efectius i acceptats. No dubte que així serà perquè si en el passat se superaren barreres que semblaven indestructibles, ara serem capaços de tornar-ho a fer. Estes Falles tenim una bona oportunitat per posar-ho en pràctica. Visquen les Falles de Cullera!
Falles 7.qxp_Maquetación 1 17/1/19 23:02 Página 1
JUNTA LOCAL FALLERA
7
SUSI MELIÀ I PEIRÓ Presidenta executiva de la JLFC
Les falles som i fem poble L
es falles, quina paraula més bonica, més nostra, amb tots els sentiments que comporta, amb totes les vessants que representa: música, colors, festa purificadora, soroll, carrer, cultura tot i, cultura valenciana, del poble. Perquè a Cullera som quinze falles que representem quinze formes de fer i de sentir la festa i els costums i que totes juntes som i fem falla, som i fem poble.
Un poble, Cullera, que ha sabut fer un pas endavant i ens reconeix el motor social que representem. Perquè, qui no té a la seua família un faller o una fallera? Som la festa del poble on participa de manera activa més gent i també l’engranatge sociocultural i econòmic amb què moltíssimes famílies tenen una gran font d’ingressos. Estem en un moment especial on les falles també evolucionem, ens adaptem al món actual, i cada vegada més, deixem de ser eixes institucions ràncies del passat per a estar immerses en la societat que ens ha tocat viure. Un bon exemple és com, poc a poc, la figura de la dona ha entrat als llocs on es prenen les decisions del món faller. Hui, moltes són les Presidentes de les comissions i Juntes Locals Falleres que gestionem les falles. Està rebolicant-se l’esperit faller, estem vius i a més a més compromesos amb la societat, ens adherim als moviments solidaris i hi treballem amb ells colze a colze com per exemple en les campanyes de l’Associació Espanyola de Lluita contra el Càncer o AFACU. Tota esta activitat no seria possible sense les persones que altruistament dediquen el seu esforç i hores. Els presidents i presidentes, junt a les seues juntes directives, membres de la Junta Local Fallera de Cullera, o fallers en general que aporten el seu granet d’arena per a que tots pugam gaudir de la festa. Segur que han escoltat la frase: Les falles, son tot l’any, i és veritat, però quan aplega el mes de febrer comença a bullir l’esperit faller que ens contagia a tots. Cullera vibrarà amb la Crida, acte que dona color i anuncia que s’arrima la temporada forta fallera, les xarangues, actes per tot arreu, les recuperades mascletades i com no, la nit purificadora de la cremà, el dia de Sant Josep. Eixa nit marcarà el final de l’exercici però a l’endemà pensarem, en les falles del 2020. Anem pel bon camí, hem aconseguit creure’ns què som i continuarem portant endavant els nostres projectes i posant el concepte de Falles de Cullera on cal, perquè a més de festa, som societat i cultura, som Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Falles 8.qxp_Maquetación 1 6/1/19 16:57 Página 1
8
una cullerana en el tron de valència
LES FALLES DE MARINA Una dona amb arrels a Cullera ocupa enguany el tron de València. Marina Civera Moreno va ser nomenada Fallera Major de València el passat dia 10 d’octubre i la notícia va córrer com la pólvora pels grups de whatsapp de Cullera. El fet que esta jove odontòloga, néta de l’exalcalde de Cullera, Carlos Moreno, proclamara als quatre vents el seu orgull pels seus orígens cullerans i els seus inicis de fallereta a Cullera, en cada ocassió que era entrevistada després del seu nomenament, va fer créixer l’entusiasme en el reenviament orgullós de la notícia per part dels veïns de Cullera. Les Falles de 2019 són les Falles de Marina, una jove que quan era una xiqueta desfilava en l’Ofrena, amb la Falla de la Bega, portant el seu ram de flors a la Mare de Déu del Castell.
JUNTA LOCAL FALLERA
Falles 9.qxp_Maquetación 1 6/1/19 17:02 Página 1
JUNTA LOCAL FALLERA
9
MARINA CIVERA MORENO Fallera Major de València 2019
«A Cullera vaig aprendre a estimar i viure les Falles»
L
a Fallera Major de València, Marina Civera Moreno, ha volgut fer un lloc en la seua apretada agenda per a recordar en este llibret els seus vincles amb Cullera i amb les Falles de Cullera. Marina Civera Moreno va nàixer el 15 de juliol de 1994 a l'hospital La Salut de València, convertint-se en la segona filla de Ricardo Civera i Ana Moreno i en la tercera néta dels seus iaios Carlos Moreno i Paulova Agud. 42 quilòmetres separen València de Cullera, però Marina sempre l'ha sentit molt a prop. Uns 42 quilòmetres que, segons diu «he recorregut en moltes oca-
sions durant la meua vida, per tornar a casa, per tornar als meus orígens». Marina assegura que a Cullera estan les seues arrels; les seues arrels «familiars, afectives, i falleres». Va ser a Cullera on es van conèixer els seus pares, quan el seu pare era director en una sucursal bancaria al poble. Ana, nascuda al Carrer del Pou, criada al carrer Pescadors, exalumna de la Milagrosa, i molt vinculada a les tradicions del poble, sempre va inculcar a Marina i la seua filla major, Paula, l'estima pel poble de Cullera. A Cullera viu la família materna de Marina: els seus cosins, els seus tios, i la seua iaia Paulova. I per descomptat a Cullera vivia també el seu iaio, el que va ser alcalde de Cullera de 1995 a 1999, el recordat Carlos Moreno. És a Cullera on celebra Marina els Nadals. A Cullera ha passat Marina tots els estius de la seua vida, gaudint de la platja del Marenyet, fent classes al Club de Tennis, o surf al Dosel. I va ser a Cullera on Marina recorda que va començar a viure les Falles i va aprendre a estimar la festa. Fallera de La Bega des de molt menuda, seguint les passes de la seua mare Ana i de la seua tia Cristina, ja que va ser la comissió de la seua joventut, i on compartia cercaviles i passió fallera amb els seus cosins Robert, Adrià i Antoni. A La Bega gaudia de «les presentacions a la Casa de la Cultura, de tirar petards a la porta del casal, dels premis al Mercat o les ofrenes per l'empedrat del poble». Sempre encantada de pentinar-se i vestir-se de valenciana, participant de les activitats de la comissió infantil, i desitjant que cada any arribara el mes de març. Marina no es va cansar de repetir en les nombroses entrevistes que li van fer després del seu nomenament i ara a requeriment del Llibret de la Junta Local Fallera que «a Cullera vaig aprendre a estimar i a viure la festa, traslladant aquest sentiment a la comissió de la Falla Barri de Sant Josep de València, a la qual em vaig apuntar quan tenia 10 anys». Encara hui en dia, molts anys més tard, Cullera i la Falla La Bega estan a l'ADN faller de Marina Civera, i assegura orgullosa que «vaja on vaja com a Fallera Major de València, ho portaré sempre amb mi». En la primera ocassió que ha tingut ho ha tornat a demostrar, acudint a l’acte de presentació de la Bega d’enguany.
Falles 10-11.qxp_Maquetación 1 6/1/19 17:04 Página 1
10
JUNTA LOCAL FALLERA
MARINA CIVERA MORENO
De fallereta de la Bega, a Fallera Major de València Marina, al braç del seu iaio, Carlos Moreno, amb la seua germana Paula, a la casa dels seus iaios de Cullera. foto: arxiu família civera-moreno
Dos imatges de Marina, quan encara era fallereta de la Bega. Foto d’una Marina adolescent, quan potsser ja somiava que un dia seria fotos: arxiu família civera-moreno Fallera Major de València. foto: arxiu família civera-moreno
Marina, amb el seu cosí Robert. foto: arxiu família
civera-moreno
Marina Civera Moreno, en la seua presentació com a Fallera Major de la Falla del Barri foto: arxiu família civera-moreno Sant Josep de València.
Falles 10-11.qxp_Maquetación 1 6/1/19 17:04 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
11
Marina, amb els seus pares, Ana i Ricardo, el dia del seu nomenament, en foto: levante-emv sa casa de València.
Marina i la seua germana Paula, a sa casa, en el moment just d’escoltar que era la Fallera Major de València de 2019. foto: levante-emv
Marina, amb la Fallera Major Infantil, Sara Larrazábal, en l’Ajuntament de Marina, al saló d’actes de la Casa de la Cultura de Cullera, en l’acte de preValència, el dia de la seua proclamació. foto: levante-emv sentació de la Falla de La Bega d’enguany. foto: falla la bega
Falles 12-13.qxp_Maquetación 1 19/1/19 19:53 Página 1
falles 2019 FALLES GRANS SECCIÓ especial
Sant Antoni de la Mar
Raval de Sant Agustí
PasseigMercat
Taüt
SECCIÓ PRIMERA
La Bega
Plaça Espanya
Plaça Mongrell
Del Port
El Raconet
SECCIÓ SEGONA
El Canet
Avinguda País Valencià
Plaça Alboraia
Xúquer
Bulevar
Rei En Jaume I
Falles 12-13.qxp_Maquetación 1 19/1/19 19:53 Página 2
FALLES infantils SECCIÓ especial
PasseigMercat
Sant Antoni de la Mar
Raval de Sant Agustí
Taüt
SECCIÓ PRIMERA
La Bega
Plaça Espanya
Del Port
Rei En Jaume I
SECCIÓ SEGONA
El Canet
Plaça Mongrell
Avinguda País El Raconet Valencià
Plaça Alboraia
Xúquer
Bulevar
Falles 14-15.qxp_Maquetación 1 20/1/19 19:38 Página 1
14
PROGRAMA D’ACTES Del 28 de gener al 22 de febrer
JUNTA LOCAL FALLERA
Diumenge, 17 de febrer Lliurament de Premis Esportius de la Junta Local Fallera de Cullera Pavelló Cobert
19 hores
Dissabte, 23 de febrer
XXXII Concurs de Teatre en Valencià de la Junta Local Fallera de Cullera
Gala Fallera de la Junta Local Fallera **
Casa de la Cultura
Auditori del Mercat
20.30 hores
Desfilada fins al Mercat, a les 19 hores
Diumenge, 24 de febrer
Diumenge, 3 de febrer
Gala Fallera Infantil de la Junta Local Fallera **
Presentació del Llibret Col·lectiu de les Falles de Cullera
Desfilada fins al Mercat, a les 18 hores
Auditori del Mercat
19 hores
Auditori del Mercat
Gala i Lliurament de Premis de Cultura
Concurs Col·lectiu de Paelles de la Junta Local Fallera de Cullera
Casa de la Cultura
Parking del C/Enrique Chulio
13 hores
Diumenge, 10 de febrer
Tren Faller per les diferents barriades 19 hores 17 hores
Divendres, 15 de febrer
Ball de disfresses Jardins del Mercat
Campionat de Futbol Sala de la Junta Local Fallera de Cullera. Categoria Sénior
Diumenge, 3 de març
Pavelló Cobert
Danses *
20 hores
Plaça Espanya
Dissabte, 16 de febrer
23.30 hores
18.30 hores
Entrega de premis de Ninots Indultats
La Crida
Ball amb l’Orquestra la Bèstia i macrodiscomòbil Jardins del Mercat
20 hores
Dissabte, 2 de març
Campionat Enigma. Categoria Majors
Plaça Espanya
18.30 hores
Divendres, 1 de març
Dissabte, 9 de febrer
Pavelló Cobert
19.30 hores
20 hores
Plaça Espanya
19 hores
Inauguració de l’Exposició del Ninot Indultat 23.30 hores
Estarà oberta al Museu Faller fins el 15 de març Casa de l’Ensenyança
19.30 hores
Falles 14-15.qxp_Maquetación 1 20/1/19 19:38 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
15
Diumenge, 10 de març
Dilluns, 18 de març
Festa Infantil Jardins del Mercat
11 hores
Mascletà Rambla Sant Isidre
Danses al carrer **
19 hores
Ofrena a la Mare de Déu del Castell
19 hores
14.30 hores
Nit d’Albaes i de la Plantà Inici en la Falla Raval de Sant Agustí i final en la Falla El Raconet
20 hores
Ball Jardins del Mercat
23.30 hores
Mascletà nocturna Rambla Sant Isidre
Diumenge, 17 de març
24 hores
Dimarts, 19 de març
Despertà Demarcacions falleres
8 hores
Cercaviles falleres
12 hores
14.30 hores
Lliurament de Premis
Desfilada* des de la Plaça d’Espanya, fins al Mercat de Falleres Majors/Representants, Infantils, Presidents i JLFC, a les 19,30 hores
Jardins del Mercat
14.30 hores
Itinerari: Carrer del Riu, Sèquia, Pati de l’Església, Passeig Dr. Alemany, Pintor Sorolla, Metge Joan Garcés, Vall, Pescadors, Muñoz Degrain, Rei En Jaume I, Plaça La Verge i Jardins del Mercat
Dissabte, 16 de març
Mascletà Rambla Sant Isidre
12 hores
13.30 hores
Divendres, 15 de març
Mascletà Rambla Sant Isidre
8 hores
Cercaviles falleres
Gran Globotada Jardins del Mercat
Despertà Demarcacions falleres
Despertà Demarcacions falleres
8 hores
Missa de Sant Josep Diferents parròquies
12 hores
Mascletà Rambla Sant Isidre
14.30 hores
Cremà de les falles infantils A partir de les 20 hores 20 hores
Activitats organitzades per la Junta Local Fallera de Cullera i patrocinades pel M.I. Ajuntament de Cullera, amb la col·laboració de les regidories de Falles, Cultura, Esports, Serveis Exteriors, Turisme, Joventut, Patrimoni i Festes. La JLFC vol expresar el seu agraïment especial per la seua col·laboració a la Policia Local, Protecció Civil, la Guàrdia Civil i els Bombers.
Cremà de les falles grans A partir de les 23 hores * Col·labora l’Associació Cultural de Dolçaina, Tabal i Danses de Cullera ** Col·laboren l’Associació Cultural de Dolçaina, Tabal i Danses de Cullera i la Colla Pas Pla de Cullera
Falles 16.qxp_Maquetación 1 19/1/19 0:58 Página 1
16
JUNTA LOCAL FALLERA
JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA presidentEs I PRESIDENTS de falla i delegaDEs I DELEGATS de la jLF Falla Sant Antoni de la Mar
Falla La Bega Eva Sapiña Grau
Jesús Solera Martí
Presidenta
Delegat
Falla Passeig-Mercat
Ramón Pérez García
Adrián Piqueras Melero
Carlos Sapiña Rico
Tino Pedro Fenollar
President
Delegat
President
Delegat
Falla Plaça Espanya
Falla Raval de Sant Agustí
José E. García Canet
Agustín Iznardo Garcia
Juan G. Olivert Nicolás
Joan Olivert Àngel
President
Delegat
President
Delegat
Falla El Canet
Falla Taüt Juan Sapiña Calatayud
David González Piris
Isabel Palau Úbeda
Nerea Gutiérrez Baena
President
Delegat
Presidenta
Delegada
Falla Plaça Mongrell
Falla Avinguda País Valencià
Jesús Arenas Latorre
Mª Ángeles Caballero Iznardo
Carolina Pineda Gómez
Amparo Catalá Calatayud
President
Delegada
Presidenta
Delegada
Falla del Port
Falla El Raconet
Paco Grau Beltrán
Lucía Barberá Escolá
Vicent Castelló i Fos
Rixard Prats Corral
President
Delegada
President
Delegat
Falla Plaça Alboraia
Falla Rei En Jaume I
Ernesto Frígola Giménez
Ernesto Collado Prieto
Gretel Prieto Vallet
Susana Albert Martínez
President
Delegat
Presidenta
Delegada
Falla Xúquer
Falla Bulevar
Christian García Tur
Isabel Collado Arlandis
Enrique Rey de Antonio
President
Delegada
President
Rosendo Pelegrí de Arce Delegat
Falles 17.qxp_Maquetación 1 20/1/19 19:44 Página 1
JUNTA LOCAL FALLERA
17
comissió de treball de la jLF President nat
Jordi Mayor i Vallet
Regidor de Falles
Javier Cerveró i Palomares
Presidenta executiva Susi Melià i Peiró
Secretària
Dunia Valero i Morant
Vicepresident primer
Vicesecretari
Alan Garcia i Tur
Vicepresident segon
Joan Roig i Peyró
Juan José Nicolau i Bonet
Vicepresident tercer
Vicepresidenta quarta
José Luis Renart i Català
Tresorer
Raquel Fenollar i Puertos
Comptador
Quique Renart i López
Carlos Ferrer i Arranz
Cultura
Festes
Fani Criado i Ripoll
Rocío Aragó i Navarrete
David Ferrer i Sánchez
Iván Bertomeu i Bonet
Marc Sanjuán i Ortís
Fructuoso Bustos i Pérez
Sheila Guillem i Bolufer
Susana María Costa i Salieto
Esport i Salut Elena Melero i Montero Francisco José Soler i Grau
Censos i Recompenses
Lilian Femenia i Capdeville
Comunicació i Xarxes Socials i Fotografia Àlex Morales i Fernández Fernando Navarro i Marcos
Juan Vicente Molina i Mas
Jurat d’Incidències
Enrique Falcó i González
Isabel Galindo i Renart Alain Benito i Tormo Enrique Sapiña i Escolà Enrique Miguel i Oltra Eduardo Bohigues i Piris
Protocol, Ceremonial i Relacions Externes Lara Bernabeu i Gay Amparo Ibañez i Cutanda Natalia Marrades i Castelló Rafa Salom i Mengual Rocio Soler i Romero
Falles 18.qxp_Maquetación 1 19/1/19 20:02 Página 1
18
JUNTA LOCAL FALLERA
EL CARTELL DE 2019
cartell guanyador L’HORTA VALENCIANA César Garrido Vallet Estem acostumats a cartells de Falles on només hi ha foc i perfils de falleres, cels negres, foscs, etc... Doncs amb este cartell intentem trencar tòpics amb una imatge frontal de dos fallers, on el cel és d’eixe blau tan tan valencià... I les taronges valencianes amb les seues flors del taronger... són les protagonistes. Elements típics valencians, on fem l'ullet a l'estampa,
d'una parella de fallers amb un ambient valencià de tarongers de fons, la volguda “Horta Valenciana”. És un cartell de dia, no solament de nit, el dia és llum, color, alegria... les falles en sí. Un altre element importat són les ulleres de la fallera. És una fallera bonica, res estilitzada, una fallera simpàtica, amb les seues ulleres de pasta, fallera actual en la seua totalitat.
Falles 19.qxp_Maquetación 1 19/1/19 20:03 Página 1
JUNTA LOCAL FALLERA
19
cartell finalista el valor de l’origen Sara Peña Martín La proposta del cartell “El valor de l'origen” per a les Falles de Cullera 2019 fa referència als primers cartells de Falles que es conserven, on prevalia el color i la representació pictòrica del motiu de les festes. El cartell posa l'accent, també, en l'origen humil d'estes festes, en el qual els fusters treien els objectes que ja no volien conservar al carrer i els cremaven per a acabar amb tot el vell i començar amb el nou. Tot representat d'una manera més avantguardista i il·lustrativa, afegint la imatge de la fallera com a símbol representatiu del que són les Falles. I per a acabar, els tons blaus i la forma d'onatge que prenen, representa el mar i la platja de Cullera.
els altres cartells presentats al concurs
FLAMA
al mig sempre les falles
ORIGEN
La flama, ella que balla al so de la música per tal d'acomplir el ritual. La fallera, ella que amb l'encesa de la metxa la invoca. Elles, les protagonistes de la cremà, es fonen en una mateixa figura que, acompanyada per la lluna, il·lustra el moment més màgic de les falles: la cremà.
La figura principal és un ninot de falla, que és la viva representacióde les falles. Es troba al mig d'una gran "C", lletra que representa la nostra ciutat, Cullera. I l’obscuritat de la “C” és interrompuda per tota la varietat de color del fons, que produeix la pólvora amb els focs artificials.
Tota festa al llarg del planeta sempre téun origen. En aquest cas, la festa fallera, que a la nostra poblacióés una peça clau del dia a dia, també. Aquesta es representa amb la flama, que envolta el braç del tan conegut quadre “La creaciód’Adam” i acaba en forma de cor.
Borja Tur Aguilar
Joan Beltrán Gimeno
Denis Ferrer
Falles 20-21.qxp_Maquetación 1 20/1/19 19:46 Página 1
20
JUNTA LOCAL FALLERA
FALLA
LA BEGA fundADA EN 1962
SECCIÓ PRIMERA FALLA gran Lema: Cullera, un país de meravelles Artista: Alfredo Bayona
SECCIÓ PRIMERA FALLA infantil Lema: L’amor mai “falla” Artista: Noel Hervás
Falles 20-21.qxp_Maquetación 1 6/1/19 17:13 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
21
president infANTIL César Gallent Martínez
FALLERA MAJOR infantil
Neus Giménez Contreras
president D’HONOR Alfredo Martínez Sala
presidenta Eva Sapiña Grau
Falles 22.qxp_Maquetaciรณn 1 13/1/19 3:25 Pรกgina 1
22
JUNTA LOCAL FALLERA
Falles 23.qxp_Maquetaciรณn 1 13/1/19 3:25 Pรกgina 1
Falles 24-25.qxp_Maquetación 1 6/1/19 17:14 Página 1
24
JUNTA LOCAL FALLERA
FALLA
SANT ANTONI DE LA MAR
fundADA EN 1944
SECCIÓ especial FALLA gran Lema: El gran show Artista: Erik Martínez
SECCIÓ especial FALLA infantil Lema: Oz Artista: Erik Martínez
Falles 24-25.qxp_Maquetación 1 19/1/19 20:46 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
25
FALLERA MAJOR INFANTIL Lucía Garrigós Moya
president Ramón Pérez García
FALLERA MAJOR
Laura María Lafarga García
Falles 26-27.qxp_Maquetaciรณn 1 13/1/19 3:26 Pรกgina 1
26
JUNTA LOCAL FALLERA
Falles 26-27.qxp_Maquetaciรณn 1 13/1/19 3:26 Pรกgina 2
JUNTA LOCAL FALLERA
27
Falles 28-29.qxp_Maquetación 1 18/1/19 20:32 Página 1
28
JUNTA LOCAL FALLERA
FALLA
passeig-mercat
fundADA EN 1946
SECCIÓ especial FALLA gran Lema: Qui paga, mana Artista: Santaeulalia Tematización
SECCIÓ especial FALLA infantil Lema: Volguda soledat Artista: Xavi Gámez
Falles 28-29.qxp_Maquetación 1 19/1/19 20:48 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
president Carlos Sapiña i Rico
29
FALLERA MAJOR INFANTIL
Yulán María Ferrer i Zahonero
COMISSIÓ 2019
Falles 30-31.qxp_Maquetaciรณn 1 13/1/19 3:26 Pรกgina 1
30
JUNTA LOCAL FALLERA
Falles 30-31.qxp_Maquetaciรณn 1 13/1/19 3:26 Pรกgina 2
JUNTA LOCAL FALLERA
31
Falles 32-33.qxp_Maquetación 1 16/1/19 23:14 Página 1
32
JUNTA LOCAL FALLERA
FALLA
plaça espanya fundADA EN 1942
SECCIÓ PRIMERA FALLA gran Lema: Fets heroics literaris i socials Artista: Juan Carlos Donet García
SECCIÓ PRIMERA FALLA infantil Lema: Oficis heroics d'ahir i de hui Artista: Inma Giner Aragó
Falles 32-33.qxp_Maquetación 1 16/1/19 23:14 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
33
president infANTIL Carlos Donet Giner
president José Enrique García Canet
FALLERA MAJOR infantil Ángela Sanz Codina
Falles 34-35.qxp_Maquetaciรณn 1 13/1/19 3:27 Pรกgina 1
34
JUNTA LOCAL FALLERA
Falles 34-35.qxp_Maquetaciรณn 1 13/1/19 3:27 Pรกgina 2
JUNTA LOCAL FALLERA
35
Falles 36-37.qxp_Maquetación 1 6/1/19 17:17 Página 1
36
JUNTA LOCAL FALLERA
FALLA
raval de sant agustí
fundADA EN 1966
SECCIÓ ESPECIAL FALLA gran Lema: La música les igualtats afavoreix... I a les feres amanseix Artista: Toni Pérez
SECCIÓ especial FALLA infantil Lema: Déus?... Tant se val Grecs que Romans, a la fi tots igual Artista: Joan Martí
Falles 36-37.qxp_Maquetación 1 19/1/19 23:48 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
37
FALLERA MAJOR INFANTIL Leire Blasco i Lobo
FALLERA MAJOR
Núria Gil i Narbona
president infANTIL Raúl Moltó i Ferrete
president Juan Gabriel Olivert i Nicolás
Falles 38-39.qxp_Maquetaciรณn 1 19/1/19 0:09 Pรกgina 1
38
JUNTA LOCAL FALLERA
Falles 38-39.qxp_Maquetaciรณn 1 19/1/19 0:09 Pรกgina 2
JUNTA LOCAL FALLERA
39
Falles 40-41.qxp_Maquetación 1 6/1/19 17:18 Página 1
40
JUNTA LOCAL FALLERA
FALLA
taüt
fundADA EN 1928
SECCIÓ especial FALLA gran Lema: Güey, visca la revolució! Artista: David Sánchez Llongo
SECCIÓ especial FALLA infantil Lema: Legendari Artista: Gonzalo Rojas
Falles 40-41.qxp_Maquetación 1 19/1/19 23:50 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
41
FALLERA MAJOR INFANTIL Mireia Bolufer García
FALLERA MAJOR
Estefania Colubi Font
president infANTIL Julen Grau Álvarez
president Juan Sapiña Calatayud
Falles 42-43.qxp_Maquetaciรณn 1 13/1/19 3:28 Pรกgina 1
42
JUNTA LOCAL FALLERA
Falles 42-43.qxp_Maquetaciรณn 1 13/1/19 3:28 Pรกgina 2
JUNTA LOCAL FALLERA
43
Falles 44-45.qxp_Maquetación 1 16/1/19 23:20 Página 1
44
JUNTA LOCAL FALLERA
FALLA
EL CANET fundADA EN 1975
SECCIÓ SEGONA FALLA gran Lema: Paremiologia... En clau fallera! (I qui no vulga pols, que no vaja a l'era) Artista: Jordi Carrascosa
SECCIÓ SEGONA FALLA infantil Lema: La paremiologia dels animalsÁ En la festa dels cadafals! Artista: La comissió
Falles 44-45.qxp_Maquetación 1 20/1/19 21:11 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
presidenta Isabel Palau Úbeda
45
FALLERA MAJOR infantil Paula Creus Gascó
COMISSIÓ 2019
Falles 46-47.qxp_Maquetaciรณn 1 13/1/19 3:28 Pรกgina 1
46
JUNTA LOCAL FALLERA
Falles 46-47.qxp_Maquetaciรณn 1 13/1/19 3:28 Pรกgina 2
JUNTA LOCAL FALLERA
47
Falles 48-49.qxp_Maquetación 1 20/1/19 19:50 Página 1
48
JUNTA LOCAL FALLERA
FALLA
PLAÇA MONGRELL
fundADA EN 1979
SECCIÓ PRIMERA FALLA gran Lema: L’arca de Noe’s Artista: Francisco Vizcaíno
SECCIÓ segona FALLA infantil Lema: Safari pel Mongrell Artista: Francisco Vizcaíno
Falles 48-49.qxp_Maquetación 1 19/1/19 23:51 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
49
FALLERA MAJOR INFANTIL Sara Narbona i Criado
FALLERA MAJOR
Ainhoa Narbona i Criado
president infANTIL Iker Villacañas i Gimeno
president
Jesús Arenas i Latorre
Falles 50-51.qxp_Maquetaciรณn 1 13/1/19 3:29 Pรกgina 1
50
JUNTA LOCAL FALLERA
Falles 50-51.qxp_Maquetaciรณn 1 13/1/19 3:29 Pรกgina 2
JUNTA LOCAL FALLERA
51
Falles 52-53.qxp_Maquetación 1 6/1/19 17:20 Página 1
52
JUNTA LOCAL FALLERA
FALLA
AVINGUDA PAÍS VALENCIÀ fundADA EN 1981
SECCIÓ segona FALLA gran Lema: L’amor Artista: Francisco Vizcaíno
SECCIÓ segona FALLA infantil Lema: Asia Artista: Quique Tur
Falles 52-53.qxp_Maquetación 1 19/1/19 23:52 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
53
FALLERA MAJOR INFANTIL Rocío Agudo i Herrera
FALLERA MAJOR
Inmaculada Bodí i Font
president infANTIL Kike Agudo i Herrera
presidenta Carolina Pineda i Gómez
Falles 54.qxp_Maquetaciรณn 1 13/1/19 3:29 Pรกgina 1
54
JUNTA LOCAL FALLERA
Falles 55.qxp_Maquetaciรณn 1 19/1/19 20:35 Pรกgina 1
Falles 56-57.qxp_Maquetación 1 18/1/19 21:21 Página 1
56
JUNTA LOCAL FALLERA
FALLA del
PORT
fundADA EN 1982
SECCIÓ PRIMERA FALLA gran Lema: I ara, que ens conten una de vaquers... Artista: Rubén Gómez
SECCIÓ PRIMERA FALLA infantil Lema: Arreglant el temps Artista: Joan Simó
Falles 56-57.qxp_Maquetación 1 18/1/19 21:21 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
president Paco Grau i Beltrán
COMISSIÓ 2019
57
FALLERA MAJOR INFANTIL
Paula Fernández i Ráez
Falles 58.qxp_Maquetaciรณn 1 18/1/19 22:55 Pรกgina 1
58
JUNTA LOCAL FALLERA
Falles 59.qxp_Maquetaciรณn 1 18/1/19 23:10 Pรกgina 1
JUNTA LOCAL FALLERA
59
Falles 60-61.qxp_Maquetación 1 6/1/19 17:21 Página 1
60
JUNTA LOCAL FALLERA
FALLA
EL RACONET fundADA EN 1993
SECCIÓ PRIMERA FALLA gran Lema: L’encant Artista: Joan Simó
SECCIÓ segona FALLA infantil Lema: Dolça Artista: Joan Simó
Falles 60-61.qxp_Maquetaciรณn 1 6/1/19 17:21 Pรกgina 2
JUNTA LOCAL FALLERA
61
comissiรณ 2019
president Vicent Castellรณ i Fos
Falles 62.qxp_Maquetaciรณn 1 19/1/19 20:38 Pรกgina 1
62
JUNTA LOCAL FALLERA
Falles 63.qxp_Maquetaciรณn 1 19/1/19 20:39 Pรกgina 1
JUNTA LOCAL FALLERA
63
Falles 64-65.qxp_Maquetación 1 17/1/19 23:35 Página 1
64
JUNTA LOCAL FALLERA
FALLA
PLAÇA ALBORAIA fundADA EN 1994
SECCIÓ segona FALLA gran Lema: Canta contes Artista: Erik Martínez
SECCIÓ segona FALLA infantil Lema: Xina, una altra cultura Artista: La comissió
Falles 64-65.qxp_Maquetación 1 20/1/19 19:53 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
president Ernest Frígola i Giménez
COMISSIÓ 2019
65
FALLERA MAJOR
Sara Ferrer i Torres
Falles 66.qxp_Maquetaciรณn 1 13/1/19 3:38 Pรกgina 1
66
JUNTA LOCAL FALLERA
Falles 67.qxp_Maquetaciรณn 1 19/1/19 20:41 Pรกgina 1
JUNTA LOCAL FALLERA
67
Falles 68-69.qxp_Maquetación 1 19/1/19 23:54 Página 1
68
JUNTA LOCAL FALLERA
FALLA
REI EN JAUME I
fundADA EN 1998
SECCIÓ PRIMERA FALLA gran Lema: Quin circ de junta Artista: Xavi Tur
SECCIÓ PRIMERA FALLA infantil Lema: Entre bambolines Artista: Jorge Gil Sapiña
Falles 68-69.qxp_Maquetación 1 19/1/19 23:54 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
69
FALLERA MAJOR INFANTIL Mar Renart Cerveró
FALLERA MAJOR
María Jesús Viel Cuenca
president infANTIL Javi Bolufer Renart
presidenta
Gretel Prieto Vallet
Falles 70.qxp_Maquetaciรณn 1 18/1/19 22:59 Pรกgina 1
70
JUNTA LOCAL FALLERA
Falles 71.qxp_Maquetaciรณn 1 13/1/19 3:39 Pรกgina 1
JUNTA LOCAL FALLERA
71
Falles 72-73.qxp_Maquetación 1 16/1/19 23:11 Página 1
72
JUNTA LOCAL FALLERA
FALLA
XÚQUER fundADA EN 2003
SECCIÓ segona FALLA gran Lema: Per què volem turisme? Artista: Xavi Tur
SECCIÓ segona FALLA infantil Lema: Per què les xarxes socials? Artista: Xavi Tur
Falles 72-73.qxp_Maquetación 1 16/1/19 23:11 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
president Christian García Tur
73
FALLERA MAJOR
Inmaculada Sorrentino Serra
COMISSIÓ 2018
Falles 74.qxp_Maquetaciรณn 1 18/1/19 23:02 Pรกgina 1
74
JUNTA LOCAL FALLERA
Falles 75.qxp_Maquetaciรณn 1 13/1/19 3:40 Pรกgina 1
JUNTA LOCAL FALLERA
75
Falles 76-77.qxp_Maquetación 1 19/1/19 23:59 Página 1
76
JUNTA LOCAL FALLERA
FALLA
BULEVAR fundADA EN 2009
SECCIÓ segona FALLA gran Lema: Bon profit Artista: Joan Simó
SECCIÓ segona FALLA infantil Lema: Joia Artista: Joan Simó
Falles 76-77.qxp_Maquetaciรณn 1 19/1/19 23:59 Pรกgina 2
JUNTA LOCAL FALLERA
77
FALLERA MAJOR INFANTIL Nyurka Mรกrmol i Plaza
president Enrique Rey i de Antonio
FALLERA MAJOR
Elizabeth Aquino i Vega
Falles 78.qxp_Maquetaciรณn 1 18/1/19 23:05 Pรกgina 1
78
JUNTA LOCAL FALLERA
Falles 79.qxp_Maquetaciรณn 1 13/1/19 1:21 Pรกgina 1
Falles 80-81.qxp_Maquetación 1 17/1/19 23:19 Página 1
80
JUNTA LOCAL FALLERA
RECOMPENSES
bunyol i cullera de brillants amb fulles de llorer
Marta García Jordá
Ángel López Esteban
David Airós Blanco
Sant Antoni
Sant Antoni
María Serra Bertrán
Noelia Alberola Gimeno
Carlos García Gómez
Passeig-Mercat
Passeig-Mercat
Plaça Espanya
Juan Manuel Delgado Sanz
Catherine Gimeno Tur
Carmen Gomar Soñés
Raval
Raval
Maruja Font Lloret
Taüt
Raval
Taüt
Falles 80-81.qxp_Maquetación 1 17/1/19 23:19 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
81
Isabel Palau Úbeda
Vicent Santamaría Colom
El Canet
El Canet
Joaquín Conrado Turpín Martínez
Maria Teresa Ferrer Colom
Del Port
Vanessa Selfa Penadés Xúquer
El Raconet
CULLERA de brillants amb fulles de llorer
Del Port
BUNYOL de brillants amb fulles de llorer
José Luis Carles Tamarit
Enrique Miguel Oltra
Alicia Gimeno Tur
José Garrigós Nicola
Alfredo Juan Beltrán
Rei En Jaume I
Raval
La Bega
Xúquer
Falles 82.qxp_Maquetación 1 16/1/19 23:24 Página 1
82
JUNTA LOCAL FALLERA
bunyol de brillants Comissió Falla Taüt
distintiu i cullereta de brillants Comissió Infantil Falla Taüt
bunyol d’argent Comissió Falla El Raconet
distintiu d’argent Comissió Infantil Falla El Raconet
CULLERA d’argent
cullereta d’argent
Comissió Falla Bulevar
Comissió Infantil Falla Bulevar
Falles 83.qxp_Maquetación 1 13/1/19 1:11 Página 1
JUNTA LOCAL FALLERA
83
XXXII CONCURS DE TEATRE FALLER EN VALENCIÀ
Junta Local Fallera de Cullera
28 de gener de 2019
30 de gener de 2019
1 de febrer de 2019
4 de febrer de 2019
8 de febrer de 2019
Falla Passeig-Mercat
Falla Plaça Alboraia
Falla Raval de Sant Agustí
Falla Plaça Espanya
Falla Sant Antoni de la Mar
Sleuth. Una jugada perfecta
La meua sogra és increïble
I tu... què faries?
Amnèsia
Tren
11 de febrer de 2019
13 de febrer de 2019
18 de febrer de 2019
20 de febrer de 2019
22 de febrer de 2019
Falla El Raconet
Falla Xúquer
Falla Avinguda del País Valencià
Falla El Canet
Falla Taüt
S.A.L.
El petit poni
Pagar el pato
La visita que no va tocar el timbre
El camí
Falles 84.qxp_Maquetación 1 20/1/19 19:56 Página 1
84
I MOSTRA DE SAINETS
JUNTA LOCAL FALLERA
fotos: fernando navarro
FALLA PASSEIG-MERCAT ÂL’escaleta del dimoniÊ (E. Escalante)
falla xÚquer ÂCanviar d’estatÊ (J. Ángeles)
FALLA Taüt ÂVisites de l’altre mónÊ (R. Gayano)
falla avinguda país valencià ÂPagar el patoÊ (Dino Armas)
FALLA la bega ÂEl meu home és un dimoniÊ (X. Escrivà)
falla rei en jaume I ÂLa Plaça de CànovasÊ (J.A. Gil Albors)
Falles 85.qxp_Maquetación 1 19/1/19 20:06 Página 1
JUNTA LOCAL FALLERA
85
ACTIVITAT FALLERA
fotos: fernando navarro
Les Falleres Majors de València participen en la «Baixà» La Fallera Major de València Rocío Gil i la Fallera Major Infantil Daniela Gómez, amb les seues respectives Corts d’Honor van participar en la Baixà de la Mare de Déu del Castell, després d’haver signat en el Llibre de la Ciutat. La pluja va condicionar una jornada intensa i emocionant, però finalment la Mare de Déu del Castell va baixar al poble des del seu Santuari i les màximes representants del món faller desfilaren en la processó d’este dia tan especial per a Cullera.
Falles 86.qxp_Maquetación 1 17/1/19 23:21 Página 1
86
JUNTA LOCAL FALLERA
Cullera acull la I Gala de Juntes Locals Falleres de la Comunitat Valenciana Un total de 35 Juntes Locals es van reunir a Cullera el 20 de febrer de 2018 en la primera Gala de Juntes Locals Falleres de la Comunitat Valenciana, a la qual acudiren prop de 700 persones. Entre elles es trobaven la Fallera Major de València, Rocío Gil, i la seua Cort d'Honor, així com el president de la Junta Central Fallera, Pere Fuset. foto: josep v. zaragoza
Sant Antoni torna a brillar en la Cavalcada La Falla Sant Antoni va tornar a guanyar el passat 12 d’abril el premi a la millor comparsa de la Cavalcada de les Festes Majors de 2018, com ho va ser en 2105, 2016 i 2017, reforçant la seua condició de falla més guardonada de Cullera en la Cavalcada. La Falla Taüt, segona i la Falla Plaça Espanya, tercera, van completar el podi.
foto: fernando navarro
Les falles de Cullera celebren el tradicional acte del Canvi de Vares
La Junta Local Fallera de Cullera va celebrar el passat dia 8 de juny el ja tradicional acte del Canvi de Vares on presidents i presidentes, delegats i delegades i membres de JLFC es donaren la benvinguda en un acte col·lectiu, que va tindre lloc foto: fernando navarro al Restaurant Club de Tennis de Cullera.
Falles 87.qxp_Maquetación 1 19/1/19 20:07 Página 1
JUNTA LOCAL FALLERA
87
Fallers i falleres grans i infantils celebren el Mig Any Faller Fallers i falleres grans i infantils celebraren el passat mes de setembre, com ja es tradicional, el Mig Any Faller. Els més menuts, com ja havia ocorregut l’any passat, van poder disfrutar d’una jornada lúdica en el parc aquàtic Aquòpolis dissabte, dia 1 de setembre, mentres que els més majors tornaren a omplir el Parquing de l’Avinguda Enrique Chulio en un fotos: fernando navarro sopar de torrà i disco-mòbil que es va allargar fins a altes hores de la matinada.
Jordi Mayor, mantenidor de les Falleres Majors de Sueca L’alcalde de Cullera, Jordi Mayor, va ser el passat mes d’octubre el mantenidor del acte de presentació de la Fallera Major de Sueca, Zaida Fandos i la Fallera Major Infantil, Andrea Galiana, celebrat al Centre Cultural Bernat i Baldoví. foto: jlf de sueca
Falles 88.qxp_Maquetación 1 13/1/19 1:07 Página 1
88
JUNTA LOCAL FALLERA
Passeig-Mercat guanya el II Campionat Faller de Futbol 7 de la Ribera Baixa La Falla Passeig-Mercat es va proclamar el passat divendres, dia 13 de juliol flamant campió del II Campionat Faller de Futbol 7 de la Ribera Baixa, que es va celebrar al Poliesportiu de la Partideta de Cullera, en el que van participar comissions de Cullera, Sueca, Favara, Corbera, Fortaleny i Riola. Falles de Favara, Ché Collons de Sueca i El Masclet de Corbera van quedar segon, tercer i quart classificats, respectivament, en un torneig de germanor fallera comarcal, en el que també van participar les comissions del Raval i el Canet, per part de les falles de Cullera. fotos: f. navarro
Les falles de Cullera participen en la Run Càncer La Junta Local Fallera de Cullera i membres d’una gran part de les comissions falleres de Cullera van participar i col·laborar solidàriament en la Run Càncer de l’AECC a benefici de la lluita contra el càncer celebrada el passat dia 17 de juny. Maria Pérez, de la Falla Raconet i Claudio Moreno, de la Falla la Bega han estat els fallers guanyadors i la Falla Taüt obtingué el premi a la falla més participativa. foto: f. navarro
Falles 89.qxp_Maquetación 1 17/1/19 23:24 Página 1
JUNTA LOCAL FALLERA
89
L’Ajuntament atorga el Distintiu 9 d’Octubre a les 15 falles de Cullera Les quinze comissions falleres de Cullera i els jóvens investigadors locals Antoni Sapiña, Begoña Pineda i Lucía Osa van estar guardonats amb els Distintius 9 d'Octubre que anualment entrega l'Ajuntament de Cullera en reconeixement de totes aquelles persones o entitats de la ciutat que destaquen en qualsevol camp. En el seu discurs d’agraïment en nom de totes les falles, la presidenta executiva de la Junta Local Fallera, Susi Melià va destacar que “el reconeixement demostra que les Falles som entitat social que fa preservar les nostres cultura, llengua, tradicions”. foto: fernando navarro
Les falles, amb la patrona de la Guàrdia Civil Una nombrosa representació de les comissions falleres de Cullera va participar el passat dia 12 d’octubre en els actes de celebració del dia de la patrona de la Guàrdia Civil, la Mare de Déu del Pilar, que tingué l’acte central en la missa celebrada als Sants Joans. fotos: f. navarro
Falles 90.qxp_Maquetación 1 19/1/19 20:08 Página 1
90
JUNTA LOCAL FALLERA
Cullera mostra l’atractiu de les Falles a un grup de periodistes xinesos Cullera va celebrar unes Falles molt particulars dissabte, dia 20 d’octubre, amb l’objectiu d’atraure turistes asiàtics. El programa elaborat amb motiu de la visita a Cullera d’un grup de periodistes i influencers xinesos tenia previst un passacarrer amb xaranga, una mascletà i la cremà d’una falla, però l’adversa climatologia va frustrar part de la festa. L’acció promocional, batejada com “El xino fallero”, pretenia donar a conéixer la nostra festa al potencial mercat de turistes asiàtics. Els convidats van quedar molt impactats i fins i tot es van posar vestits típics valencians. fotos: f. navarro
Una delegació de la JLFC visita la ciutat de Jever Fallers i falleres de Cullera viatjaren el passat mes de maig a la ciutat de Jever (Alemanya) per a commemorar el XX aniversari del seu agermanament amb Cullera. Els veïns de Jever gaudiren de la nostra indumentària valenciana i d’una paella cuinada per l’alcalde, Jordi Mayor. foto: m.i.a. de cullera
Falles 91.qxp_Maquetación 1 19/1/19 20:09 Página 1
JUNTA LOCAL FALLERA
91
La Junta Local Fallera brinda pel Nadal i l’Any Nou i presenta el cartell de 2019 La Junta Local Fallera va reunir el dia 17 de desembre, al Saló Multiusos del Mercat als representants de totes les comissions falleres en el tradicional vi d’honor nadalenc. En l’acte, al que van acudir l’alcalde, Jordi Mayor, el regidor de Falles, fotos: fernando navarro Javier Cerveró i un bon número de regidors, es va presentar el cartell de les Falles 2019.
Festa Infantil per a celebrar el Nadal Les Falles van celebrar el Nadal amb els més menuts de les seues comissions el dissabte, dia 22 de desembre, al saló multiusos del Mercat. Xiquetes i xiquets van compartir el matí fent tallers i gaudint de l'espectacle de Puri Fariza "SOS ens furten els nadals". fotos: f. navarro
Falles 92-93.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:56 Página 1
els orígens ■ el topònim de cullera ■ les primeres falles ■ les comissions falleres ■ el llibret de lambert olivert ■ els agermanaments de Cullera
Falles 92-93.qxp_Maquetaciรณn 1 13/1/19 0:56 Pรกgina 2
Falles 94-95-96-97-98-99.qxp_Maquetación 1 19/1/19 20:18 Página 1
94
JUNTA LOCAL FALLERA
L’ORIGEN DEL TOPÒNIM DE LA CIUTAT
Cullera, per què Cullera? desconegut?».
Francesca Criado Ripoll Filòloga Manuel Lanusse Alcover Cronista oficial de Cullera
A
les acaballes del segle XX, va visitar el nostre poble un prestigiós catedràtic de Geografia, i el de major renom de la Universitat de València. Fruit d’aquella vinguda, Vicenç Maria Rosselló i Verger ens llegava als cullerans (o «cullerencs», que és també un gentilici correcte per als habitants de Cullera) una entranyable solidesa de curiositat per descobrir i entendre on vivim, com és el lloc on vivim, on se situa en la Terra i com és el seu mapa. La seua recerca, especialitzada sobretot en dos territoris (el País Valencià i les Illes, on va nàixer) l’ha convertit, com dirien els intel·lectuals més reconeguts de la nostra cultura el passat segle, en un «homenot»; és a dir, una personalitat multidisciplinària. Rosselló, de fet, ens ofereix en les seues obres no sols geografia sinó també, quan s’escau, història, antropologia, botànica, economia, lingüística, urbanisme i, ultra això, una excel·lent cartografia a la qual, segons arriba a confessar ell mateix, no sabia si hi havia aplegat perseguint la toponímia o a l’inrevés. Hom pot comprovar, a més, que en les explicacions, les reflexions, els argumentaris, les dades científiques, les publicacions i, en definitiva, en tot el que conforma la seua tasca investigadora, apareix un no-sé-què que ho amara tot de calidesa, sensació de la qual només és possible adonar-se’n, en aquest tipus de lectures, si l’autor hi ha deixat l’estima pel que fa.
Potser alguns ja haureu deduït que hem volgut introduir el tema que ens ocupa recordant la participació del professor Rosselló en les II Jornades d’Estudis de Cullera. L’1 de desembre de 1995 va llegir la ponència «Cullera, el Xúquer i la mar». El primer epígraf portava per títol la interrogació següent: «Un nom estratègic?». Segons ell ens contava, i citem textualment, «el topònim, tan familiar per als valencians, sobta una mica els nouvinguts o externs. Què hi ha darrere del nom? Significa o ha significat alguna cosa? Ho hem de relegar a l’immens calaix dels topònims “preromànics” d’ètim i sentit
N’estem segurs que a pesar dels anys i panys que han passat des que se’ns considera nucli de població, des de fa fins i tot milers d’anys, una gran majoria de les persones nascudes, o que hagen viscut o passat per ací, s’han preguntat: Per què «Cullera»? Què vol dir o quina és realment la interpretació de la paraula «Cullera» com a nom del nostre poble? Ara, al 2019, nosaltres, Manuel Lanusse i Francesca Criado, ens hem fet la mateixa pregunta i després de posar-nos d’acord a conéixer-nos, gràcies a l’avidesa de tots dos per tractar d’aclarir alguna cosa, decidírem buscar, llegir, reflexionar i compartir amb vosaltres el resultat. Resultat que de cap de les maneres és més que, com hem dit abans, compartir el que hem sabut i pogut trobar al voltant del tema. Cap dels dos pretén assegurar res, però sí donar-li trellat a la resposta, considerar-ho tot sense perdre el nord marcat pels especialistes en la matèria a qui, des d’aquesta publicació, agraïm la seua insubstituïble recerca. Una vegada arribats ací, i abans d’entrar en la documentació més seriosa i científica, fem un parèntesi per a no segrestar la imaginació de ningú. No tractem d’impedir que s’oblide la fantàstica i fantasiosa literatura que ens proporciona versions sobre l’origen del nostre poble. N’és tanta que ens resulta impossible ignorar-la! Sí, imaginació n’hi ha i no és poca, com ens va previndre el benvolgut Francesc Giner Pereperes, anterior cronista de la nostra ciutat: «Hem anat escampant amb imperdonable lleugeresa el mite de “CollaAeria” a pesar que l’erudit Chabás ens apretà dient-nos que “Hemos de indicar, pues, lo aventuradas que son las afirmaciones de Beuter, de Escolano y los blasones heráldicos de la misma villa que suponen tener el nombre de Colli Aeriae o Collado de Juno”».
Rosselló: «Què hi ha darrere del nom? Significa o ha significat alguna cosa? Ho hem de relegar a l’immens calaix dels topònims “preromànics” d’ètim i sentit desconegut?»
Ho heu llegit bé. Segons afirmava Pere Antoni Beuter en la Segunda parte de la crónica general de España, editada a València el 1551, estaríem vivint ara mateix on es trobava el coll dedicat a la deessa romana equivalent a la grega Hera. Germana i dona
Falles 94-95-96-97-98-99.qxp_Maquetación 1 19/1/19 20:18 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
95
En primer pla, cartell hollywoodià de la muntanya, ideat als anys sexianta per Enrique Torres Gómez. Al fons, el Racó i el Far. foto: arxiu la penyeta
Falles 94-95-96-97-98-99.qxp_Maquetación 1 19/1/19 20:18 Página 3
96 de Júpiter amb qui tingué dos fills: Vulcà i Mart. Antagonista de l’heroi de l’Eneida de Virgili, on és representada com a salvatge i cruel; també anomenada en «La tempesta» de Shakespeare, on, amb Ceres i Iris, beneïa els enamorats... Totalment d’acord amb el que afirma Giner des de la seua tesi inicial (ja en parlarem, després, de les tesis primera i segona de Giner): Beuter «s’ho inventà i avant». No hi ha cap raonament basat en l’etimologia, ni restes arqueològiques que ho puguen plantejar ni com a remota possibilitat, ni tampoc cap documentació històrica on aparega anomenada així la població que actualment és Cullera. Ja el segle passat ho deixava clar l’historiador Chabás, per a qui l’etimologia del topònim vindria a ser «Gulaira» o bé «Culaira», provinents ambdós mots del «Gola Fluvii», que vol dir «gola del riu», per bé que ningú altre més que l’erudit canonge ha admés aquesta tesi, perquè resulta molt improbable sense suport documentat ni línia etimològica que ho demostre. Altrament, la invenció de Beuter, com indicava Giner, ha tingut en efecte un ampli recorregut, i en aquest sentit podem anotar no pocs testimonis fins a arribar (atenció!) al segle XX. Així, a tall d’exemple, en el conegut com a Informe Fabián y Fuero (1791), document coetani de les més populars Observaciones de l’abat Cavanilles, es diu de Cullera: «En tiempo de los romanos, en lo alto del monte y sitio del Castillo, se fundó un templo dedicado a la diosa Juno y pudo ser que entonces se le mudase a Sucro el nombre y tomase el de ese templo, como lo hicieron otras muchas poblaciones de esta costa. Y dice Beuter que a Cullera o Collera la llamaron así los romanos como si digeran “Collas Aerae”, o collado de la diosa Era, que es lo mismo que decir collado de la diosa Juno, porque los griegos, de quien lo tomaron los romanos, a Juno llamaron Era».
JUNTA LOCAL FALLERA
«COLLA-AERIA» la trobem en l’escut d’armes que l’Ajuntament va fer servir almenys des de mitjan segle XIX fins a l’aprovació del blasó hui en vigor, l’any 1986. Des d’una perspectiva que vol deixar de banda enfocaments romàntics i pseudohistòrics, retrobem «Colla Aeria» en l’edició prínceps (1893) de la Historia de la ciudad de Cullera, del conegudíssim Andrés Piles, qui no debades té dedicada la plaça més gran de la nostra població. Per a Piles, «la refinada “Colla-aeria”» és un llatinisme i significa «montes elevados». Distinta quant a l’origen però no pel que fa al significat del topònim Cullera, és la postura de Manuel Sanchis Guarner, exposada en el treball «De toponimia arábigo-valenciana», publicat a la Revista Valenciana de Filología (1951), i així ens ho remarca, en l’«Apéndice» a la segona edició de l’obra de Piles (1972), el mateix Giner Pereperes: «El topònim llatí de Piles (“Colla-aeria”) és convertit en àrab (“Cullaira”) per Sanchis Guarner (“Qulla”): “cim”, amb el sufix mossàrab “-aira”, però amb el mateix significat de muntanya o punt elevat». Pel que fa a Giner Pereperes, hem de dir-vos que, en la seua tesi inicial del 1960, seguia Manuel Sanchis Guarner, qui a la seua vegada era deutor de la interpretació arabista de Miguel Asín Palacios; consegüentment, Giner es va manifestar aleshores partidari d’un ètim aràbic per a Cullera. El 1984, però, canvia de criteri, després de conéixer la labor d’«una jove i autèntica arabista, millor preparada que Asín Palacios», i acaba per menysprear l’origen aràbic. No només això: afirma que Cullera podria ser un topònim romànic tardà: «habrá que pensar, y siempre siguiendo a Coromines y Menéndez Pidal, que “Cullaira” podría ser un topónimo románico tardío». Fins i tot, el mateix Giner li retrau ara a Sanchis Guarner no saber l’àrab, tot i que, com hem dit abans, en la seua tesi del 1960 va adoptar els criteris de l’autor de La llengua dels valencians, i a més a més fil per randa! Per la seu part, Vicenç Rosselló amb qui hem iniciat l’article, dóna suport a la tesi arabista de Joan Coromines, si bé construïda des de premisses discrepants amb les de Sanchis Guarner, en l’exposició de l’etimologia de Cullera feta a l’Onomatiscon Cataloniae, però cal dir que l’actual i seriós historiador Antoni Furió, professor de la Universitat de València, no atorga gaire crèdit al lingüista català en la resolució d’aquest quòdlibet etimològic.
Diu l’Informe Fabiá y Fuero (1971): «Y dice Beuter que a Cullera o Collera la llamaron así los romanos como si dijeran “Collas Aerae”, o collado de la diosa Era, que es lo mismo que decir collado de la diosa Juno».
I, fixeu-vos!, d’aquesta versió encara se’n fa ressò, tot i els no pocs segles transcorreguts, el text del Decret pontifici que el 23 d’octubre de 1918 va declarar la Mare de Déu del Castell patrona canònica principal de la nostra població, en afirmar que «a prop certament de la ciutat actual, on en altres temps hi hagué l’antiga “Collis aerea” dels grecs, que els romans anomenaren “Sucro”, es va establir un castell, que encara hui existeix, i en el mateix lloc on, segons la constant tradició admesa pels més vells, els primers cristians consagraren a Déu una ermita o oratori, en honor de l’Anunciació de Santa Maria Verge». De manera paral·lela, quina coincidència!, la llegenda
Continuem amb Francesc Giner per a subratllar que mai no l’abandonà aqueixa insaciable curiositat sana i
Falles 94-95-96-97-98-99.qxp_Maquetación 1 19/1/19 20:18 Página 4
JUNTA LOCAL FALLERA científica que el va caracteritzar durant el més de mig segle en què va exercir com a cronista oficial de la ciutat. Bona prova d’això és que no deixà d’insistir per poder arribar al que podríem qualificar com la veritable essència del topònim Cullera. Podria ser aquesta, l’essència de debò, la mateixa raó que ens ha dut a nosaltres a llançar-vos totes aquestes dades i reflexions. Tot un embolic dels grossos, no en penseu?
97 sumpte de què tractem de Carmen Barceló, exmembre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i catedràtica d’Estudis Àrabs i Islàmics de la Facultat de Filologia de la Universitat de València, a qui ens referíem dalt usant les paraules de Giner Pereperes com la «jove i autèntica arabista». I aportarem, també, l’autoritzada opinió de Federico Corriente, que d’ençà l’abril de 2017 ocupa la lletra «K» majúscula de la Real Academia Española. Tots dos són l’actualitat en la qüestió que ens preocupa. Com a profana d’aquesta ciència pel que fa a mi, que no és el cas de l’actual cronista a qui li he d’agrair profundament aquesta oportunitat de saber més del nostre poble, faré el possible per il·luminar aquesta trama que pareix digna d’una saga, de les que es fan volums, on es disputen els uns i els altres a qui o de qui és en origen la famosa Cullera, la Cullera que a la manera «hollywoodenca» porta el nom pintat a la muntanya.
Així doncs, quan el 1991 veu la llum a l’editorial Everest la guia Cullera, gairebé trenta anys després de fer pública la seua tesi primera, Giner ratifica el canvi de criteri ja manifestat en 1984. Explica encara amb més detall la que serà la seua tesi definitiva: desaparició de l’antiga ciutat de “Sucro” (no anem a entrar en la polèmica disjuntiva “Sucro” o “Portum Sucrone”, perquè no acabaríem mai, però no, no és l’ètim de l’actual Cullera) i aparició d'una nova denominació en la romanitat tardana derivada del llatí «collum» (com apuntava ja el 1929 Menéndez Pidal en Inscripció de Cullera en el Saló de Corts del Palau de la Generalitat de El mateix arabista i acal’obra Orígenes del español), València, que certifica la seua condició d’antiga vila reial. dèmic Federico Corriente adaptat després pels àrabs ha explicat al nostre croen «Cullaira». Escriu Giner: nista actual, Manuel Lanusse, la seua postura sobre l’eti«De la época del final de la romanidad y dentro de las mologia no aràbiga de Cullera: grandes crisis poblacionales y del “establisment”, hay que «Con respecto al topónimo Cullera, no se les ve ningú assituar la desaparición física y nominal del poblado de pecto de origen árabe, y no sólo por el claro sufijo /+áyra/, Sucro. Como en el parejo caso de sustitución de Sagunto, sino porque D. Ramón (Menéndez Pidal) reconoció certerenacida como “Murus Vetus”, hay que presentar la tesis ramente el latín collis “collado”, “elevación suave del suelo”, de don Ramón Menéndez, en su obra «Orígenes del espa- y el sufijo expresa vagamente no sólo el oficio sino vagas ñol», de la aparición de nuestra actual toponimia mayor en relaciones semánticas de la palabra sufijada, p.e., pradera la baja romanidad […]. Se produce, con la ocupación por de prado, pero es cierto que esa palabra fue aceptada por los musulmanes de la Península Ibérica, y al igual que el árabe andalusí como “qúll” y, al parecer, ha perdurado pasó con “Murus Vetus”, que asimiló el árabe dando “Mur- en el sustantivo alcor, y topónimos que lo contienen, etc. baitar”, se da la aparición en la historia de “Cullaira”». En el caso de Cullera, la falta del artículo árabe, indica un nombre romanandalusí, o sea , de la lengua romance haTot això, sempre a l'aixopluc de les aportacions de blada en la Península, al lado del árabe andalusí». Carmen Barceló i Federico Corriente, que coneixereu de seguida. Arribats a aquest punt, la pregunta que més ens pot ajudar a posicionar-nos siga segurament aquesta: Des de És l’hora, doncs, d’aprofundir en la contribució a l’asquan hi ha coneixement d’assentament poblacional al
Falles 94-95-96-97-98-99.qxp_Maquetación 1 19/1/19 20:18 Página 5
98 nostre terme? Des de quan existeix la raó per la qual se li havia de donar topònim al lloc on ara habitem nosaltres?
JUNTA LOCAL FALLERA Jornades d’Estudis, que en una cinquantena de cartes i atles portolans compresos entre els segles XIV i XVII, n’havia trobat quaranta que portaven el rètol de «Cullera». Deixem ací els exemples de documentació escrita d’antuvi, perquè podria fer-se interminable la llista.
En les converses amb Manuel Lanusse, el meu company en l’aventura de fer-vos arribar una miqueta més de curiositat i d’interés pel nostre topònim, la Tornem a pròpia Carmen BarCarme Barceló celó sintetitza la amb la seua expliqüestió dels orígens cació de per què no de la manera setenim un ètim aràgüent: bic filològicament «Quan a Cullera, l’oriparlant: gen és dels primers «El nom que els geòque poblaren el lloc. La grafs i historiadors discussió és si foren els àrabs van escriure romans o els ibers. Tant si “Qlyyra”, sense vocals, és l’ètim és ibèric com si és llatí, un nom que no pertany a els àrabs només feren que aquesta llengua a la qual, per a adaptar-lo a la seua fonèdenominacions toponímitica (...) El topònim és anteques, li cal un mot determirior al domini islàmic nat per l’article (al/a) o un (anterior al segle VIII) i d’eti- Plat de ceràmica amb l’antic escut de Cullera en el que apareix sintagma nominal. Totes mologia distinta de l’àrab l’inscripció Colla-Aeria. foto: arxiu ajuntament de cullera les seues característiques perquè en cap cas és un fonètiques i morfològiques mot aràbic. Això mateix és remeten a un mot llatí que el que sosté el Sr. Giner Pereperes, el pense, com altres investigadors, que qual, amb altres paraules, en diu el en podria tenir l’origen a la paraula mateix que jo». formada pel mot mot “collis” (colina) i el sufix concertat d’abundor, del llatí Com podeu constatar en qualsevol clàssic, “-aira”; val a dir, “collaira” moment al Museu Arqueològic de la (espai amb moltes colines). L’àrab, ciutat, o consultant l’arqueòleg munique no té vocal “o” ni consonant “c”, cipal, hi ha més que suficients restes va adaptar el nom a “qulyayra”, perquè arqueològiques i materials conserabans del segle VIII el llatí de la zona vats de les antigues civilitzacions per ja havia evolucionat cap a la pal·lataa saber que Carme Barceló té tota la lització de “l” en contacte amb “i” raó del món. En aquest terme nostre (p.ex. Culla, en àrab “kulya”)». ja hi vivia gent abans del segle VIII. Quant a la documentació escrita, no Nogensmenys, convé no perdre de ens podem anar tan lluny. Anteriorvista en absolut, com apuntava l’inement al segle XIII, apareixem en els fable Joan Fuster, que «rere els noms Fragments geogràfico-històrics (Tarsi sempre hi ha una lectura de la realial-akhbar) de l’historiògraf Al-Udhri tat». (originari d’Almeria), escrits en la segona meitat del segle XI. Figurem Paraules que ens porten de nou a també en el catàleg de les poblacions la nostra il·lustre arabista quan ens més importants de Xarc al-Andalus: «Qulayayra», situada adverteix que «la conservació o pèrdua d’un nom qualsea 25 milles de Xàtiva i a 40 de Dénia. Al segle XII trobem vol té a veure més amb la psicologia d’un poble que amb «Cugera» al Cantar de Mio Cid. En el Llibre del Repartiment la llengua que parla». Barceló ho deixa ben clar també pel (1238) alternen «Cuylera» i «Cullera», i l’«Acord de Jaume I que fa concretament al cas de Cullera, amb una argumenamb els hospitalers» (1240) anomena el «castrum Cuytació demostrativa, concloent i, a l’hora d’ara, definitiva: «És important tenir en compte que un lloc no habitat llere». Deia Vicenç Rosselló, en aquella intervenció a les II
«Quan a Cullera, l’origen és dels primers que poblaren el lloc. La discussió és si foren els romans o els ibers. Tant si l’ètim és ibèric com si és llatí, els àrabs només feren que adaptar-lo a la seua fonètica».
Falles 94-95-96-97-98-99.qxp_Maquetación 1 19/1/19 20:19 Página 6
JUNTA LOCAL FALLERA
99
La marca turística de Cullera adorna la rodona ubicada enfront de l’estació de trens. també té un nom que l’identifica, posem per cas “la marjal”; si s’hi construeix una urbanització, el més normal és que es conega com “les cases de la marjal” o simplement, per economia del llenguatge, “la marjal”, que serà usat com qualsevol altre nom de lloc poblat. En el cas de Cullera, el nom llatí el rebia un ampli espai (de la Punta de l’Illa a la Ràpita) que es defineix per l’abundor de “colines”. Es tracta a més d’un orònim que defineix la costa valenciana perquè és l’única muntanya litoral entre la serra d’Orpesa i la punta de Sant Antoni de Xàbia. És impossible deixar de banda les formes populars d’anomenar un espai; així que, tot i que no hi ha deixalles de poblament entre els segles VII i VIII, quan arribaren els àrabs l’espai anomenat “Collaira” era conegut dels pobladors al voltant de 10, 15 o 20 quilòmetres a la rodona, i a més a més dels navegants i mariners; això per a mi és garantia que els habitants d’aquell entorn i fins i tot d’altres regions van transmetre el nom del lloc als nou-
El nom del nostre poble està escrit en l’element orogràfic de què porta causa; és a dir, el nom de Cullera que significa “muntanya” està escrit a la muntanya. Feliç coincidència!
foto: daniel vallet
vinguts, que de segur es van instal·lar al castell». Amb un títol que amb el temps ha esdevingut tot un eslògan, l’advocat i també cronista Antonio Bru Serra va escriure el 1958 un bell article literari: «Mar, río, montaña y huerta sólo en Cullera se encuentra». Dels quatre elements d’aquest mosaic, el tercer és, doncs, el que dóna raó de l’etimologia del topònim Cullera, com resulta de tot el que fins ara us hem deixat ací per escrit. «Pedra central, fonamental indici», diu ben a propòsit un vers del poema que a Cullera dedica Vicent Andrés Estellés dins el Mural del País Valencià.
Esperem que en pugueu traure profit i acabem, ara sí, amb una grata conclusió: les lletres que componen el nom del nostre poble estan escrites en l’element orogràfic de què porta causa; és a dir, el nom de Cullera que significa “muntanya” està escrit a la muntanya de Cullera. Feliç coincidència!
Falles 100-101-102-103-104-105-106-107.qxp_Maquetación 1 18/1/19 20:55 Página 1
100
JUNTA LOCAL FALLERA
ELS PRIMERS MONUMENTS
Identificades noves falles a la dècada dels als anys 30 a Cullera Joan Castelló Lli Periodista i co-director de la Revista d'Estudis Fallers (REF)
U
na nova recerca realitzada en l'Arxiu Històric Municipal de Cullera (AHMC) i en l'Hemeroteca Municipal de València (HMV) ha permès descobrir l'existència de noves falles en en la dècada dels anys 30 en la ciutat de Cullera.
La troballa de nous documents permet també documentar una sèrie de fotografies recopilades per l'Associació Cultural La Penyeta de les quals s'ignorava la data exacta en què van ser realitzades i que ara, gràcies a la informació publicada en la revista Sucrona1 i en el diari El Mercantil Valenciano, podem documentar l'existència de noves falles amb les quals completar els primers anys d'història de la festa a la ciutat de Cullera. Aquesta nova documentació ens permet també conèixer algun detall sobre com va ser rebuda per la ciutadania la primera falla de 1928 i les activitats que van realitzar els membres d'aquesta incipient comissió, la del Raval de la Mar (en l'actualitat, plaça de la Llibertat, demarcació de la falla Taüt). Dos de les noves falles localitzades es van plantar en el mes de març de 1935, en els dies previs a la festivitat de Sant Josep. L'emplaçament d'una d'elles va ser el carrer Cervantes i la descrivia així la revista Sucrona: "Dos monigotes en actitud de borrachera y una enlutada dama. Además una pintura alusiva a las aguas potables y otra contra la blasfemia". L'altra falla de 1935 es va plantar en la plaça de Ramón y Cajal i, segons Sucrona, "era más complicada: un campanario, un monaguillo, una pareja que van a desposarse a la Iglesia y un individuo con ademanes hos1
tiles". La ressenya periodística indicava també que aquesta falla "tuvo música durante la cremà, presenciando el espectáculo numeroso gentío". La informació de Sucrona, que apareix amb el títol "Las fallas en nuestra ciudad", afig finalment una recomanació: "Para años venideros, se podría orientar esta fiesta por los caminos que han seguido otras poblaciones, como por ejemplo Gandía, creando el Ayuntamiento premios a las mejores fallas". De l'any 1936 sabem de l'existència de, almenys, una falla a Cullera (la de la plaça de Ramón y Cajal) per una doble via: d'una banda, per la polèmica mantinguda pel diari El Mercantil Valenciano i la revista Sucrona; i per un altre, per un manuscrit del poeta Lamberto Olivert Arlandis, conservat pel seu nét Lamberto Olivert Figueres, titulat "Llibret de la falla de la plaça Ramon i Cajal. Cullera, vespra de S. Chusep 1936". La polèmica la va iniciar el corresponsal de El Mercantil Valenciano amb una informació publicada el 13 de febrer de 1936 en la qual assegurava que havia vist "completamente terminados y perfectamente caracterizados los ninots titulados 'Pechito' y 'Pantalón', y que juntamente con otros 'ninots' figurarán en la falla que se levantará el día tradicional en la plaza de Ramón y Cajal". El breu, publicat en la pàgina 12, acabava així: "Por el asunto de que tratará la falla, como por los 'ninots' (con movimiento) que la rodearán, se prometen sus autores un gran éxito de risas".
Dos de les noves falles localitzades es van plantar en 1935, en els dies previs a la festivitat de Sant Josep, una al Carrer Cervantes i l’altra a la Plaça Ramón y Cajal.
D’altra banda, en el número 697 de la revista Sucrona (de data 15 de fe-
La col·lecció completa de la revista Sucrona en facsímil es conserva al Arxiu Històric Municipal de Cullera.
Falles 100-101-102-103-104-105-106-107.qxp_Maquetación 1 18/1/19 20:55 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
101
Falla plantada en 1930 en la Placeta de la Sal (Actual Plaça Ramon y Cajal). foto: arxiu la penyeta
Primera pàgina del manuscrit del llibret escrit per Lamberto Olivert Arlandis per a la falla de la Plaça de Ramon y Cajal de 1936. original cedit per lamberto olivert figueres
Falles 100-101-102-103-104-105-106-107.qxp_Maquetación 1 18/1/19 20:55 Página 3
102 brer de 1936), Juan Pérez, en representació de la comissió de la falla, assegurava que la notícia publicada per El Mercantil Valenciano era "completamente falsa", ja que pretenia barrejar als membres de la comissió "en sus líos políticos y seguramente con manifiesta mala intención, pues esta Comisión, a la que pertenecen elementos de diversas tendencias, no tiene ninguna finalidad política en su proyecto de falla". Juan Pérez afirmava a continuació que als fallers d'aquesta comissió "solamente les anima su afición a estas manifestaciones de arte típicamente valenciano en el que se mezcla el humorismo inofensivo y pintoresco". En conseqüència, els fallers protesten "enérgicamente de los conceptos vertidos por el referido corresponsal, desprovistos de fundamento, puesto que las figuras de la falla aún no están terminadas". Si prescindim del fet d'haver vist acabats uns ninots i oferir els seus noms, amb el que suposava en aquell temps descobrir part del secret de la falla, no sembla que la notícia publicada pel corresponsal de El Mercantil Valenciano tinga trets polèmics, com no siga que apareix publicada després d'una informació sobre l'ambient electoral a Cullera (les eleccions se celebraran uns dies després, el 16 de febrer), en la qual es destaca el “gran entusiasmo que se manifiesta, particularmente en las izquierdas (...) pues no cabe la menor duda que las izquierdas representan, hoy por hoy, la única República capaz de contener al mismo tiempo decoro, honorabilidad y sentido social". A continuació transcrivim unes quintetes incloses en el llibret de Lamberto Olivert Arlandis dedicades a l'esperit adormit del poble de Cullera: Quant una revolució capgire totes les coses i la pública opinió adorne en clavells i roses a tota la població:
que hian proyectes sobrats de obres que mai vorem convertits en realitats. ¡Voto a Deu! Quin govern es este que tot eu cobra, i fa pasar un ivern als pobres com un infern, tenint capital de sobra? Aquestes tres falles, fins ara desconegudes, se sumen a altres dues ja conegudes que van ser les pioneres de la festa a Cullera. Ens referim a les del Raval de la Mar, de 1928 i 1930. La primera documentació (escrita i gràfica) que es conserva sobre falles de Cullera és de 1928, encara que amb anterioritat hi ha constància de la celebració amb crema de fogueres amb motiu d’algunes festivitats, especialment la vespra de Sant Josep, el 19 de març. La vespra de Sant Josep de 1884 es cremaren 21 falles El periòdic local El Sucronense va publicar el 21 de març de 1884 una notícia en la qual s’indicava que, la vespra de Sant Josep, es van cremar a Cullera “21 fallas dedicadas a la memoria de nuestro glorioso patriarca, sin ocurrir, que sepamos, incidentes notables”. L’accepció de la paraula falla com a ‘foguera de la vespra de Sant Josep’ ja estava estesa a la fi del segle xix, encara que aquelles falles no tenien l’estructura d’un cadafal o monument, sinó que consistien en simples pires d’objectes combustibles. Després d’aquests antecedents del segle xix, la primera falla documentada de la qual tenim constància és la plantada en 1928 a la plaça de Pi i Margall, al llavors Arraval del Mar, just un any abans que el crac de 1929 s’emportara la belle époque i el xarleston.
La primera documentació (escrita i gràfica) que es conserva sobre falles de Cullera és de 1928, encara que amb anterioritat hi ha constància de la crema de fogueres la vespra de Sant Josep.
Entonces alçará el vol com una àliga altanera la nostra mare Cullera i será la guía i sol dels pobles de la ribera. I estes altres quintetes sobre l'actuació de l'Ajuntament en relació a l'atur: Tres mesos que estan parats morint de fam quan sabem
JUNTA LOCAL FALLERA
El seu autor va ser un fuster, Gabriel Bonet Furió, qui va comptar amb l’entusiasta col·laboració de Juan Pedrós en la constitució d’una primigènia comissió, la qual també té l’honor d’haver editat el primer llibret que es conserva a Cullera, escrit per Miguel Ángel Ribera Piris, amb una introducció en prosa de Fernando Albi i un poema signat per Trovaor. La falla tenia per lema Tot està fet… en projectes! i feia referència a les nombroses obres públiques anunciades per l’Ajuntament, però que seguien sent només una idea expressada sobre un paper, com la construcció d’un pont de pedra que reemplaçara el de parques que va destruir la riuada d'uns anys abans. Narrava també un hipotètic
Falles 100-101-102-103-104-105-106-107.qxp_Maquetaciรณn 1 18/1/19 20:55 Pรกgina 4
JUNTA LOCAL FALLERA
103
Dues vistes de falla plantada en la Plaรงa de Ramon y Cajal, possiblement en 1936.
fotos: arxiu la penyeta
Falles 100-101-102-103-104-105-106-107.qxp_Maquetación 1 18/1/19 20:55 Página 5
104
JUNTA LOCAL FALLERA
xoc de trens provocat per la substitució de la via estreta del ferrocarril a Silla per la de l’ample espanyol, un projecte que encara tardaria set anys a fer-se realitat (Codina Cerveró, 1993: 17)
minava l’ofici de pintor i que en els anys cinquanta va emigrar a Barcelona per treballar en la planta d’automòbils SEAT. Ell va ser l’autor d'altre tres falles d’aquesta etapa.
Dos anys després, aquest fuster tornaria a plantar un cadafal en la mateixa demarcació. Aquesta falla de 1930 es titulava Carretera de primera, i explicava les peripècies d’un turista anglés que es va quedar atrapat en un banc d’arena quan circulava amb un cotxe per la carretera del Far. Va haver de ser un ruc el que traguera el vehicle, que havia quedat empantanat.
Antonio Garrigós va ser, a més, el primer artista cullerà que va formar part del Gremi Artesà d’Artistes Fallers. Va ingressar-hi l’1 de juliol de 1947 com a especialista en pintura i posseïa el número 73 en la llista de agremiats. L’any 1948 va fer una falla a València per a la comissió Avinguda de José Antonio-Mestre Serrano. El cadafal realitzat per Garrigós estava dedicat a la festa dels bous i reproduïa un sector d’una plaça de bous, coronat per una pandereta i un capot.
De 1930 és una altra falla plantada a la placeta de la Sal, davant de la fusteria de Bautista Pérez, el seu constructor, que va comptar amb la col·laboració d’Emilio Llopis en la pintura d’aquest cadafal. Sobre una plataforma de fusta, se situaven un parell d’escenes, ambdues amb moviment. En una d’aquestes, una parella ballava un xotis i en una altra un vell assegut en un balancí de reixeta bressolava un xiquet que, quan s’acostaven els curiosos, treia el penis i els pixava. Les falles fundacionals (1943-1959) La segona etapa de les Falles de Cullera comprén aquelles plantades entre 1943 i 1959. Van ser quatre les comissions existents (Plaça José Antonio - Taüt, Plaça d’Espanya, Sant Antoni i Passeig Doctor Alemany) que van plantar tretze cadafals entre 1943 i 1947. Aquestes comissions tenen la consideració de falles fundacionals de Cullera, ja que van fer emergir la festa en quatre emplaçaments històrics2 i van propiciar l’etapa de continuïtat que es va establir a partir de 1962.
Les dues primeres falles d’aquest període es van plantar en 1943 a les demarcacions de la plaça de José Antonio i a la plaça d’Espanya, ambdues signades per Emilio Ferrer Cabrera. La primera reproduïa l’escalinata que comunicava els jardins del mercat amb el camí del calvari que condueix al castell. La segona, plantada davant de l’edifici consistorial, reproduïa una barraca valenciana amb un llaurador de grans dimensions assegut davant, a l’estil del so Quelo que un any abans havia popularitzat Regino Mas a la llavors plaça del Caudillo de València. Era una apologia de la manera de viure i els costums ancestrals de l’horta valenciana.
La segona etapa de les Falles de Cullera comprén les plantades entre 1943 i 1959. Van ser quatre les comissions: Plaça José Antonio-Taüt, Plaça d’Espanya, Sant Antoni i Passeig Dr. Alemany.
Els artistes que van fer aquestes falles encara no eren professionals. Eren fusters, pintors, decoradors o simplement gent amb habilitats manuals i amb sentit de la sàtira que aprofitaven la caiguda del treball en els mesos d’hivern (de gener a març) per a fer aquests cadafals.
Un artista faller d’excepció: Emilio Ferrer Cabrera Entre aquests artistes figuren el pintor artístic Emilio Ferrer Cabrera (que va fer almenys els dissenys de cinc de les tretze primeres falles d’aquest període, una d’aquestes d’autoria compartida amb Daniel Fitó), V. Creus (autor de la falla de la plaça de José Antonio de 1946) i Antonio Garrigós González, un hàbil emprenedor que do-
Com a curiositat cal ressenyar que en el llibre d'actes del ple de l'Ajuntament apareixen dos esments a la falla del carrer Generalísimo (Plaça d'Espanya): la primera d'elles va ser aprovada en el ple celebrat el 18 de febrer de 1943: "Se acordó conceder a la Comisión de la falla de la calle del Generalísimo un donativo de ciento cincuenta pesetas".
Unes setmanes després, en el ple del 4 de març de 1943, el consistori va adoptar el següent acord: "Leído un escrito del presidente de la comisión de festejos de la falla de la calle del Generalísimo y adyacentes, solicitando autorizaciones para instalar dicha falla frente al edificio del Ayuntamiento, se acordó conceder dicha autorización a condición de que por el arquitecto municipal se revise y apruebe la instalación y siendo de cuenta de los organizadores cuantos daños y perjuicios pudieran ocasionarse".
Estes quatre comissions estaven situades als barris de la Vila (la de José Antonio i Passeig), la Bega i Sant Antoni. Només quedava fora del mapa fester el barri del Raval de Sant Agustí, que seria precisament la cinquena comissió que naixeria a mitjan dels anys seixanta.
2
Falles 100-101-102-103-104-105-106-107.qxp_Maquetación 1 18/1/19 20:55 Página 6
JUNTA LOCAL FALLERA
105
Falla plantada el 1947 a la Plaça de Jose Antonio (hui Taüt), realitzada per l’artista Antonio Garrigós González. foto: col·lecció antonio garrigós
Falla plantada l’any 1943 a la Plaça Espanya per l'artista Emilio Ferrer Cabrera. foto: arxiu la penyeta
Falles 100-101-102-103-104-105-106-107.qxp_Maquetación 1 18/1/19 20:55 Página 7
106 En 1944 només es va plantar una falla a Cullera, a la demarcació de la plaça José Antonio. Portava per lema Base del progrés i era un cant al treball per a eixir de la situació de desolació en la qual estava Espanya en general, i Cullera en particular, després de la guerra fratricida. El cadafal deixava palés els rols d’homes i dones imposats pel franquisme: ell, treballant amb l’enclusa i ella, com a mestressa de casa a cura de la família. Eixe any la comissió va triar a la seua fallera major (llavors amb la denominació de fallera d'Honor) en sengles revetles celebrades en els jardins del Mercat. Així consta en el llibre d'actes del ple municipal celebrat el 25 de gener de 1944: "Autorizar a José Camarena Martínez, representante de la Junta Central Fallera en esta ciudad, para que utilice los Jardines del Mercado en dos verbenas para la elección de fallera de Honor, sin devengar derecho alguno por toda la utilización pero con la obligación de hacer un donativo de 50 pesetas por día que entregará a la Alcaldía, para a su vez ser dedicado a los fondos destinados a la adquisición de una imagen de San José y con la obligación de dejar los locales utilizados en condiciones de aseo y limpieza, todo ello en el supuesto de que la Jefatura Superior de Policía autorice la celebración de tales verbenas". Un mes després, l'Ajuntament precisava les condicions en què cedia l'ús dels Jardins del Mercat (ple del 23 de febrer de 1944): "Sin perjuicio de lo que disponga la Jefatura Provincial de Policía para la celebración de dos verbenas los días 4 y 5 de marzo próximos en el local del Mercado, el Ayuntamiento cede dichos locales mediante el canon de cien pesetas por noche, que abonarán previamente".
bats o passar una nit a l’Hotel La Sardina, que donava hostalatge a personatges de molt variada condició. L’altra, de 1945, es va plantar a la plaça d’Espanya i tingué com a coronament un déu Neptú recolzat sobre una roca, amb un trident a la mà esquerra i una regadora al costat del braç dret, amb la qual intentava pal·liar la sequera que patien els agricultors de la comarca. Les quatre comissions fundacionals van coincidir a plantar falles a les seues respectives demarcacions en els dos anys següents, 1946 i 1947. En el primer d’aquests exercicis, la plaça de José Antonio va dedicar el seu monument, obra de V. Creus, a exaltar els valors tradicionals de la vida en l’horta. Les altres tres falles van ser signades per Emilio Ferrer Cabrera, que actuava més com autor de l’esbós i pintor que com a executor dels cadafals. A la plaça d’Espanya es va erigir el Teatre Xauxa, una falla dedicada a l’espectacle i la vida nocturna. A Sant Antoni, sota el lema Buscant davall terra, l’artista va plantejar les peripècies dels homes per a trobar aigua, encara que siga en el centre de la terra. I en el Passeig es va construir una falla d’exaltació valencianista, amb la torre del Micalet i l’estàtua eqüestre del rei En Jaume. Dues de les quatre falles de 1947 van ser fetes per Antonio Garrigós González. A la plaça de José Antonio va fer Les festes de les Falles, una composició presidida per les torres de Quart. El cadafal va costar 3.500 pessetes, segons consta en el contracte signat per l’artista i el president de la comissió, Ricardo Colom. L’alçària era d’uns set metres, amb unes bases de sis per cinc metres, tal com s’especifica en l’apartat segon del contracte esmentat.
Emilio Ferrer Cabrera va signar les falles de 1946 de Plaça d’Espanya, Sant Antoni i Passeig encara que actuava més com autor de l’esbós i pintor que com a executor dels cadafals.
Ajuntament i fallers van haver de mantenir desavinences pel pagament del donatiu, segons es desprèn de l'acord adoptat pel ple en la sessió del 22 de març de 1944: "Que se comunique a la Junta Fallera de esta ciudad la obligación que tiene de ingresar en la Caja municipal el importe de la concesión acordada por el ayuntamiento por la celebración de verbenas falleras en el Mercado y que si dicha Junta aquel importe lo ha remitido directamente a actuaciones de la Iglesia Parroquial, comuniquen el Sr. Cura Párroco que el donativo lo ha verificado el Ayuntamiento y no dicha Junta Fallera".
De nou van ser dues falles les que es van plantar en 1945. L’una va ser el debut de Sant Antoni, amb una falla dedicada a les obres inacabades que es feien en El portet del Sicania, on només es podien pescar projectes inaca-
JUNTA LOCAL FALLERA
A Sant Antoni, Garrigós va fer Les boles del món, una crítica al repartiment del poder polític en els quatre continents. La falla, plantada enmig de l’única avinguda que llavors donava a la mar, va ser abatuda pel fort vent que va bufar durant els dies 17 i 18 de març, i les boles del coronament van acabar dins de la mar, d’on van rescatar-les els fallers.
Les dues falles restants del 1947 es van plantar a la plaça d’Espanya i al Passeig, encara que de tots dos cadafals no es conserva cap document gràfic. Enrique Torres impulsa la festa la dècada dels 50 Van haver de passar quatre anys perquè es tornara a plantar una falla a Cullera. Es va erigir al carrer del Generalísimo (avui, carrer del Riu), a la confluència amb la plaça de Espanya, amb Enrique Torres com a secretari i impulsor de la comissió. Representava un vaixell encallat
Falles 100-101-102-103-104-105-106-107.qxp_Maquetación 1 18/1/19 20:55 Página 8
JUNTA LOCAL FALLERA
107
al costat de la costa de Cullera per no tenir un port en condicions on atracar. En aquest mateix emplaçament es va plantar, entre 1952 i 1958, almenys una altra falla, coronada per un jugador de futbol amb la indumentària del Cullera C. F. No se sap amb exactitud l’any en què es va plantar el monument, encara que es conserva una foto del cadafal en la qual apareix també el seu promotor, Enrique Torres (Castelló Lli: 1996, 23). L’última falla d’aquest període es va plantar en 1959 a la plaça d’Espanya, encara que la comissió, presidida per Juan José Gomis Pedrós, va adoptar el nom de Falla de San José. L’autor del disseny i constructor va ser Enrique Torres, un home amb grans inquietuds empresarials i polítiques, que es va convertir en el principal impulsor de la festa fallera a Cullera durant la dècada dels 50.
La falla feia referència a la proposta feta en 1957 per l’empresa COVIADE per a elaborar un nou pla general d’ordenació urbana (PGOU) a Cullera i altres plans parcials per a urbanitzar els terrenys pròxims a la platja amb tot tipus de serveis. Aquest projecte va ser conegut en la ciutat com “la maqueta”, perquè els seus promotors van presentar, al costat dels plànols, una reconstrucció a escala de com quedaria el terme municipal (Costa Cardona: 2002, 180).
Enrique Torres va plantar una falla en 1959 en la que un ruc (els veïns del poble) posava les potes damunt d’una maqueta per a impedir el desenvolupament d’un pla d’urbanització del litoral de Cullera.
Polèmica per “la maqueta” El cos central d’aquest cadafal el constituïa una torre octogonal en ruïnes (que simbolitzava una Cullera decadent), sobre la qual descansava una paleta de pintor (les belleses naturals del poble). En la part superior hi havia un cofre d’or (el tresor que la ciutat tenia per explotar) i una maqueta amb un projecte per a urbanitzar el litoral de la població, però un ruc (els habitants del poble) posava les potes damunt per impedir el desenvolupament d’aquest pla urbanístic.
La majoria dels propietaris dels terrenys afectats i el poble en general es va oposar al fet que s’urbanitzaren els horts de tarongers o les seues terres de cultiu, encara que uns anys després, ja en la dècada dels seixanta, va començar la construcció de blocs d’apartaments a Sant Antoni, però sense els serveis complementaris previstos en el pla urbanístic projectat per l’empresa COVIADE en 1957.
La festa de les Falles tornà a reviscolar els primers anys de la dècada dels seixanta. Concretament, en l’any 1962 Sant Antoni plantà un cadafal que va encendre de nou la metxa fallera a la nostra ciutat. Des d'aquell any i fins ara, Cullera ha celebrat de forma ininterrompuda la festa fallera ja que sempre hi ha hagut, almenys, una comissió que plantara falla per Sant Josep. Però d'eixa continuïtat parlaran, en els següents articles, les falles protagonistes.
Bibliografia Castelló Lli, Joan (1996): Història de les Falles de Cullera. Ajuntament de Cullera. — (2014): Pasqual Carrasquer: creador de falles. Ajuntament de Sueca-Carena Editor. Codina Cerveró, José (1993): La primera falla que se plantó en Cullera por una comisión organizada. L’Expressió, març de 1993. — (1994): Falla plantada en la plaza de la Sal en el año 1930. Diario L’Expressió, març. — (2004): Homenaje póstumo a los pioneros de las fallas. Diari L’Expressió, abril. Ferrer Camarena, Miguel y José (1943): Cullera en Fallas, dins de la revista Nit de Foc, València. Diaris i revistes El Mercantil Valenciano, 13 de febrer de 1936 El Sucronense, Cullera, març de 1884 Fuego, marzo de 1946 La Fallera, València, març de 1945 L’Expressió, Cullera, anys 1992-2014 Nit de Foc, València, març de 1943 Sucrona, anys 1930-1936 Arxius Arxiu Històric Municipal de Cullera (AHMC): Llibres d'actes del Ple Municipal (1943-1947)
Falles 108-109.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:48 Página 1
108
JUNTA LOCAL FALLERA
EL LLIBRET DE LAMBERT OLIVERT DE 1936
Una joia de la literatura fallera Joan Castelló Lli Periodista i membre de l'Associació d'Estudis Fallers (ADEF)
D
e tant en tant, la història de les falles de Cullera ens ofereix sorpreses molt interessants. Sabem, des de fa ja moltes dècades, que les falles a la nostra ciutat van començar a gestar-se en 1928 i que els primers llibrets que han arribat fins als nostres dies són de 1928 i 1930, encara que desgraciadament els originals han desaparegut i només tenim constància d'ells a través de fotocòpies. Entre 1930 i 1943 no teníem constància de l'existència de falles a Cullera fins que fa uns anys Lamberto Olivert Figueres va comunicar que conservava un manuscrit del seu iaio Lamberto Olivert Arlandis d'una falla plantada en 1936 en la plaça de Ramón y Cajal, realitzada per Juan Bautista Pérez, que tenia la seua fusteria en eixe mateix lloc.
Aquest llibret de Lamberto Olivert Arlandis, que la Junta Local Fallera de Cullera ha recuperat per a ser entregada una edició facsímil amb el llibret d’enguany, és una autèntica joia de la literatura fallera de Cullera per diverses raons, la principal d'elles perquè és un manuscrit, un text escrit de puny i lletra pel seu autor, d'una notable qualitat literària i escrit seguint les Normes de Castelló de 1932. Es tracta d'un text poètic de 342 versos que ocupen 24 pàgines de format quartilla amb un prefaci i sis seccions titulades "Anhèls de poeta", "Lo que veuen els fallers", "La plaça de Ramón y Cajal", "Lo que diuen els ninots de la falla", "Purnes de la falla" i "La cansó dels falleros", amb signatura i rúbrica del poeta en la pàgina 24. El prefaci consta de set quartetes (28 versos), en les que es desenvolupen versos octosíl·labs amb rima consonant culta. En aquesta primera secció, el poeta narra l'encàrrec rebut del fuster Juan Pérez Cabanilles, que ha promés
pagar-li tres mil pessetes pel llibret encara que assegura que: “el faré per tres copetes/i quatre bunyols de vent. En "Anhèls de poeta" (30 versos) l'autor utilitza versos d'art major (hendecasíl·labs) per a realitzar una proclama de caràcter patriòtic a Cullera al temps que fa una crida per a lluitar pel futur i no viure de records d'un passat gloriós. "Lo que veuen els fallers" (40 versos) té una estructura de quintets octosíl·labs d'art menor i rima consonant culta. Després d'un cant inicial a les belleses naturals de Cullera, el poeta descriu tant les deficiències urbanes com les enveges i els enfrontaments personals que impedeixen progressar la ciutat. En "La plaça de Ramón y Cajal" Lamberto Olivert utilitza estrofes de sis versos d'art menor (54 versos en total) per a enaltir la història d'aquest emplaçament, que al llarg de la història ha sigut retolada com a Plaça del Teatre, de la Caserna i de Sabaters. La secció "Lo que diuen els ninots de la falla" s'estructura com una peça de teatre poètic amb quatre personatges (Sento, Pep, Colau i Gil), uns jornalers en l'atur, sense res que menjar i sense que les autoritats locals els contracten per a fer obres en benefici de la ciutat. És la part més compromesa socialment del llibret. Consta de 117 versos de huit síl·labes estructurats en una espècie de romanç amb rima assonant. "Purnes de la falla" és una recopilació de tretze quartetes de versos de huit síl·labes i rima assonant que en la majoria dels casos té forma de cobla. L'última secció del llibret és "La cansó dels falleros", formada per 21 versos agrupats en dues estrofes, una primera de huit versos octosíl·labs i la segona de tretze versos dodecasíl·labs que constitueixen una espècie d'himne faller. En definitiva, una joia de llibret per la seua qualitat literària, extensió, varietat temàtica (festiva, social i política) i diversitat poètica. Tot un luxe.
Falles 108-109.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:48 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
109
LAMBERT OLIVERT ARLANDIS
El poeta del poble
L
ambert Olivert Arlandis, fill legítim de José Olivert La feina als consumos li va permetre dedicar-se amb Crespo i Vicenta Arlandis Piris, nasqué el 19 de seprofunditat a les tasques literàries, la qual cosa repercutí tembre de 1860 al si d’una família de classe mitjana. en l’augment de la seua producció escrita. A més, Lambert El seu pare, oficial de vila, morí quan tenia nou anys, la qual havia trobat un mitjà de difusió de la seua obra: Sucrona. A cosa féu que la seua mare haguera de fer-se càrrec dels l’època de la restauració borbònica participà com a correscinc germans: Agustín, Juan Bautista, Dolores, Lambert i ponsal del diari El Pueblo, fundat per Blasco Ibáñez. José. Malgrat la seua viudetat, sa mare els portà a l’escola, Aquest fet li causà algun problema. Un article seu sobre el però per a Lambert l’escola fou, contràriament al que pocaciquisme local el va implicar en un afer amb els tribunals dríem pensar, un dur tràngol i no un plaer, ja que la pedago- per atacar «el cacique del Brosquil», el senyor Peris Mengia emprada pel mestre que li donava cheta. Blasco Ibáñez li llevà tota la A cadascú lo d’ell classe resultà contraproduent en l’inresponsabilitat sobre l’autoria de l’artiBerto em diuen; però tinc fant que s’alliçonava. Així, com que el cle i pogué lliurar-se de la presó. jove Lambert no volia anar a l’escola ademés de berto, Lam-: per por al mestre, la seua mare l’envià Lambert Olivert és un poeta local, s’escriu Berto en lletres cinc, a aprendre l’ofici de comerciant, al que centrà la seua manera de viure i i el meu nom són huit, caram. costat dels seus germans majors entendre la vida en el microcosmos Olivert tinc d’apellit Agustín i Juan Bautista a la botiga que de Cullera i amb la seua obra ens ha ¡però quants sense voler havien posat després de la mort del deixat no sols poemes bonics, diveres mengen la t en lo escrit pare. tits i graciosos, sinó que ha escrit la i em diuen Oliver! història de finals del segle XIX i princiAls que em coneixen a mi, Cap al 1897 es casà amb Victoria pis del XX. Els seus escrits, tant en siguen Pericos o Petres, Espinós Aparicio, amb la qual va tenir castellà com en valencià, molts dels els advertisc des de hui, que el huit fills, dels quals van viure Juanito, quals van ser publicats a les revistes meu nom es diu així María, Lamberto, Victoria, Luisa i Oclocals El Sucronense, Sucrona, Juventavio. La botiga no els va anar gens bé tut, Hélices o El Pàmpol, són una font en totes les seues lletres: i passà a treballar als consumos on rica en informació de tot tipus sobre Lamberto OLIVERT estigué al llarg de tota la dictadura de aquesta convulsa època. (Sucrona, núm 695, 1/II/ 1936) Primo de Rivera. L’any 1921 escriví la lletra de l’himne de la Societat Musical Instructiva Santa Amb l’adveniment de la Segona República passà a ocuCecília de Cullera, amb música d’Antonio Parra Cots i fou par el lloc de bibliotecari municipal a la biblioteca que s’hanomenat soci honorari. via obert a la Casa de Palomes, del carrer Cervantes, que el seu germà Agustín havia deixat al poble, feina que el va A causa de la crisi familiar, els fills van haver de marxar plaure gratament. Lambert Olivert va morir el 30 de noa París, on treballarien en una botiga. Per a la família Olivembre de 1937, als 77 anys. vert, París era un paradís de llibertat i riquesa, ja que franAquest perfil biogràfic ha sigut extret de fragments cesos eren els nombrosos pensadors i escriptors als quals del llibre «Cullera en la mirada de Lambert Olivert», admirava Lambert i a més, allí, ja feia anys que s’havia proobra de la filòloga cullerana Encarna Villafranca Giner. duït el fenòmen polític més desitjat per ells: la República.
Falles 110-111.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:46 Página 1
110
L’ORIGEN DE LA FALLA LA BEGA
JUNTA LOCAL FALLERA
fundADA EN 1962
La nit de la cremà que encengué l’espurna d’una nova comissió E
n Cullera, corria el 20 de març de l’any 1962 quan feia tan sols unes hores que havia sigut cremada una falla al barri de Sant Antoni. Va ser allí mateix on un grup d’amics que presenciaven l’esdeveniment es varen plantejar les primeres idees i sortiren els primers noms amb els quals posar-se en contacte perquè començara a prendre forma la idea del naixement d’una falla.
grups ja amb més persones jóvens de la barriada i posen en marxa el projecte. Per aquesta raó en La Bega coexistien i segueixen coexistint diferents mentalitats, no obstant totes tenien la finalitat d’un treball comú basat en la tradició i la cultura popular valenciana.
Un d’ells era Joan Ni- Primera comissió femenina de la Bega (any 1963). colau, a qui li atrau la foto: idea i decideix posar-se en contacte amb jóvens que estaven realitzant cursos en valencià de Lo Rat Penat. Tots ells tenien coses en comú: eren nacionalistes, progressistes i amb ganes de contribuir al naixement de la festa fallera. Però hi havia una llarga feina a fer, s’havia de buscar una barriada i, com no, saber involucrar a la gent en aquest projecte. A la fi, no tardaren molt a acordar que la falla havia de ser plantada al barri de la Bega i també que havia de ser totalment en valencià.
arxiu falla la
Tots els jóvens de la nova falla tenien coses en comú: eren nacionalistes, progressistes i amb ganes de contribuir al naixement de la festa fallera.
Al mateix temps dues amigues, Elvira i Pilar, sentien en la casa dels Calpe retransmissions en valencià sobre les Falles i estaven entusiasmades per poder tindre la possibilitat d’introduir aquesta festa a Cullera. I és així com li ho fan saber als seus respectius pares: Salvador Calpe, pare d’Elvira; i Manuel Corral, pare de Pilar; els quals accepten la proposta i decideixen buscar gent per formar la comissió. A finals de març del 1962, coincideixen tots dos
Tot allò s’havia de plasmar per escrit, aleshores en la primera reunió fundacional molts fallers volien proposar Salvador Calpe Escrivà com a president, però aquest va debega clinar la proposta. Finalment, per unanimitat i encoratjat per tots els presents, es va triar a Vicent Garcia Fortea (el «Làsaro») com a primer president de la ja fundada falla La Bega.
No molt més tard, s’havia d’elegir a la primera fallera major de la comissió. Hi havia diverses candidates per ser elegides, però en la mateixa reunió i sense haver-ho consultat prèviament, Antoni Villarroya va proposar de manera ferma que l’elegida fora Elvira Calpe, la qual no estava entre les candidates. Aquest fet va provocar una gran sorpresa entre els allí presents ja que ningú en sabia res, però tant ella com la seua família acceptaren la proposta de bona gana.
En resum, des de l’any 1962 de manera continua fins al dia d’avui La Bega subsisteix dins del món faller de la nostra localitat; portant la festa, la tradició i la cultura valenciana amb orgull i dignitat per tot arreu.
Falles 110-111.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:46 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
111
Totes les falleres majors de la història de La Bega varen participar en la presentació de Lolín Gregori com a fallera major de l’any 1977, amb motiu del 15 aniversari de la falla. foto: arxiu falla la bega
Primera falla de la història de La Bega, plantada en 1963, i en la que apareix rematant el monument una barca amb la inscripció de “El Paller”, que es manté en l'escut de la falla. foto: arxiu falla la bega
Falles 112-113.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:43 Página 1
112
L’ORIGEN DE LA FALLA SANT ANTONI
JUNTA LOCAL FALLERA
fundADA EN 1944
Fallers de Sant Antoni: Els puntals de la festa a Cullera La Comissió Falla Sant Antoni de la Mar
L
a comissió de Sant Antoni ha tingut un paper important en el naixement i evolució de la festa fallera a Cullera. Va estar present en els anys quaranta, ja que va ser una de les quatre falles fundacionals (amb Plaça d'Espanya, José Antonio-Taüt i Passeig), i va donar el pas definitiu en solitari en l'exercici 1961-1962 perquè les falles deixaren de ser un festa esporàdica i tingueren una continuïtat que ha perdurat fins a l'actualitat. Al març de 1945 la revista La fallera incloïa un reportatge amb el títol "Una falla a Cullera prop del mar". I afegia: "La comissió, formada per mariners i gent senzilla del barri de Sant Antoni, compta amb el suport i simpatia de tota la ciutat". Eixa mateixa publicació ens ofereix informació de quins van ser els primers fallers: Joaquín Artés Olivert (president), Bautista Piris Frígola (vicepresident), Antonio Muñoz Hernández (secretari), Francisco Lli Gallent (sotssecretari), Isidro Figueres Miñana (tresorer) i José Gausach Verdeguer (delegat de festejos). Com a vocals figuraven Francisco Pérez Torres, Antonio Lli Gallent, José Pellicer Aragó, Juan Martínez Torregrosa, José Piris Frígola, José Soñés Marí, Antonio Bayona Casat i Francisco Chulio Grau. La primera fallera major va ser Juanita Piris Marí. La de 1945 és, en conseqüència, la primera falla de Sant Antoni, que, amb el lema El portet del Sicania, va estar dedicada al projecte inacabat de construcció d'un port pesquer prop del Faro, on hui existeix un hotel amb eixe mateix nom. Aquest grup de veïns va tornar a plantar falla en 1946 (Les lluites socials, amb el mateix president i María Chulio Renat com a fallera Major) i en 1947 (Les boles del món, amb Isidro Tormos Ferrer com a president i Antonia Agud Palomares com a fallera major). Van haver de passar quinze anys per a tornar a veure una falla en la demarcació. En l'exercici 1961-62, un grup de veïns encapçalats per Juan Llopis Fenollar, un llaurador emprenedor conegut com El pajarillo, va fer retornar la festa al barri. Al costat d'ell com a president van formar part de la comissió homes com Juan Bautista Lli Garrigós, José Pizarro, Vicente Vallet, Juan Naya, Alfredo Castelló, Francisco Cabanes, Ismael Martínez Naya, Francisco Aragó, Enrique Vallet, José Serrano, Agustín Vallet, Juan Cabanes, Vicente Mengual, Francisco Vallet, Juan Serrano, Vi-
cente Figueres y Juan Sapiña, entre uns altres. Com no hi havia un casal propi, les reunions es realitzaven en una planta baixa del carrer de la Font propietat de Juan Naya, un lloc conegut com el local del burro, perquè era l'estable de l'animalet. El finançament de la falla es realitzava, pesseta a pesseta, mitjançant quotes, cartonets, rifes i la venda de participacions de loteria. A més a més, van idear un nou mètode de recaptar diners: Tots els integrants de la comissió van dedicar un matí de diumenge a plantar arròs i els jornals aconseguits es van dedicar a finançar el monument. La falla de 1962, amb el lema El Càmping, va ser realitzada per José Luis Sapiña Rosquilla i era una crítica als primers turistes que arribaven a Cullera, una ciutat que estava donant els primers passos en la transformació urbanística de Sant Antoni com a barri d'edificis d'apartaments. Un any després es va plantar una falla emblemàtica: la dona amb vestit blanc de cerimònia, que culminava el monument Sant Antoni és una núvia (1963), es va convertir en la icona identitària en ser l'element genuí de l'escut de la comissió. Els fallers de Sant Antoni han sigut sempre ferms defensors del monument amb vuit primers premis (en 1968, 1972, 1974, 1976, 1989, 1994, 2000 i el de 2018, ja en la Secció Especial). Famosos han sigut també els muntatges de les Presentacions (van ser els introductors del moviment i els efectes especials), com ho prova el primer premi en aquesta modalitat aconseguit en els dos únics exercicis (1974 i 1975) en què els va convocar la Junta Local Fallera. Va ser també un faller de Sant Antoni, Juan B. Lli Garrigós, qui, en 1992, va dissenyar i va omplir de continguts el Museu Faller. Encara que també ha destacat en falles infantils (primers premis en 1976, 1977, 1979 i 1990), sobretot en els últims anys amb obres de Erik Martínez Moncho (primer premi en 2009, 2010, 2013 i 2014), el tret distintiu de Sant Antoni en les últimes dècades ha sigut l'espectacularitat dels dissenys de vestuari i coreografia de la cavalcada de les Festes Majors (amb onze primers premis en els últims setze anys). Pel seu treball en favor de la festa, malgrat no ser mai la comissió amb més recursos econòmics, els fallers de Sant Antoni han sigut els puntals de les falles de Cullera, doncs han estat sempre en primera fila i aportant idees que després han seguit la resta de comissions.
Falles 112-113.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:43 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
113
6:52 Página 1
Carnet de l'exercici 1946-1946 de Francisco Lli Gallent, un dels primers fallers de Sant Antoni. foto: col·lecció de juan b. lli garrigós
“El càmping” (1962), primera falla de la etapa moderna plantada en Sant Antoni. foto: col·lecció de juan b. lli garrigós
Els components de la comissió de la Falla Sant Antoni de l'exercici 1961-1962, en un descans de la jornada dedicada a plantar arròs en benefici de la falla. foto: col·lecció de juan b. lli garrigós
Falles 114-115.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:42 Página 1
114
L’ORIGEN DE LA FALLA PASSEIG-MERCAT
JUNTA LOCAL FALLERA
fundADA EN 1946
Per si vosté no ho sap... Francesc Falcó i Reig Salvador Pellicer i Sala Falla Passeig-Mercat
P
er si vostè no ho sap, la Falla Passeig té el seu origen en la primavera de l’any 1945, quan reunida una colla en el número 67 del Passeig del Dr. Alemany, acorden constituir la comissó́fallera dels carrers Passeig del Dr. Alemany, Mercat i Adjacents. Aquesta comissió, que contà amb el beneplàcit de les autoritats competents, comprenia els carrers: Tetuán, Dr. Alemany, Placa de la Verge, Ramón y Cajal, Mur de Sant Joaquim, Sant Vicent, Santa Marta, Alemania, Italia, Pintor Sorolla, Muñoz Degrain, Plaça Monument plantat per la Falla Passeig-Mercat l’any 1946, el primer de la seua història. de l’Església i Mestre Giner. És cufoto: arxiu la penyeta riós com alguns d’aquests adjacents han canviat de nom des creació de la Falla Passeig- Dr. Almeny-Mercat i Adjacents. d’aquell 1945. No obstant això, hi ha notícia d’una falla plantada al barri, concretament a la Placeta de la Sal, entre els anys 1934 i El primer que actuà com a president fou Antoni Cer1935. Segons conten, a la placeta estava la fusteria del veró i Carreres i la primera Reina Fallera –sí, en aquell any senyor Baptista “el Roig” qui va decidir construir una falla encara no existia el títol de Fallera Major– fou Rosa Moper Sant Josep i fer festa amb el veïnat. Resulta almenys reno i Santaescolàstica. La falla fou curiós que el color roig –del pè̀l del construida per l’artista Daniel Fitó i senyor Baptista– s’haja convertit en pintada pels pinzells d’Emilio Ferrer i l’ensenya de la nostra comissió́. Cabrera. Amparín Clar i Borràs i Juanito Torres i Gómez, foren els repreL’any 1948, la comissióno va plansentats de la comissió infantil. L’acte tar monument i fins l’any 1964 no torde presentació tinguélloc un 3 de naria a plantar-ne. L’any 1965 tampoc gener de 1946 al Teatre Cervantes i en va plantar, i fou en 1966 quan cocomptà amb la presència de diverses mencà de manera ininterrompuda a autoritats tant locals com provincials i plantar falla fins al dia de hui. Per inclús amb el cònsol dels Estats Units. aquesta raó la comissió acostuma a celebrar dos aniversaris, un de fundaEn el seu primer exercici, la comisció i l’altre de continuitat. Des d’aquell sió tingué uns ingressos d’11.083,40 1945 fins a dia de hui, la Falla Passeigpessetes. i unes despeses d’11.022,90 Dr. Alemany-Mercat i Adjacents de Cupessetes, per la qual cosa es tancà llera es proposa any rere any oferir el l’exercici amb un benefici de 60,5 pesmillor que sap fer i esperem que dure setes. Si fem el càlcul, el benefici fou molts anys més. el que ara serien 36 cèntims d’euro NOTA: Aquest article s’ha de llegir amb el pasdoble “CaAquestes són les dades reconegudes i oficials de la rrascosa”, del mestre Texidor Dalmau de fons.
En el seu primer exercici, la comissió tingué uns ingressos d’11.083,40 pessetes. i unes despeses d’11.022,90, per la qual cosa es tancà amb un benefici de 60,5 pessetes.
Falles 114-115.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:42 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
115
Falleres i fallerets, amb els membres de la junta directiva, en les Falles de 1946.
foto: arxiu la penyeta
Presentació de la Reina Fallera de la Falla PasseigMercat, Rosa Moreno, celebrada al Teatre Cervantes el dia 3 de gener de 1946. A l’esquerra de la Reina Fallera, el cònsol dels Estats Units. foto: arxiu la penyeta
Membres de la junta directiva fundacional de la Falla PasseigMercat, en una imatge de 1946. foto: arxiu la penyeta
Falles 116-117.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:40 Página 1
116
L’ORIGEN DE LA FALLA PLAÇA ESPANYA
JUNTA LOCAL FALLERA
fundADA EN 1942
Botiguers, menestrals i comerciants de la taronja funden la falla en 1942 Lluís Selfa Falla Plaça Espanya
A
nys quaranta. Postguerra, la fam. Temps grisos i foscos, el racionament, pa de llangot. Però al mig del dolor comença, poc a poc, a clarejar la llum. 1942/1943. Naix una falla, la falla Plaça d’Espanya. Probablement la nova situació a Europa amb el canvi de signe evident a la segona guerra, més la necessitat de recuperar els ritmes d’un poble i d’una societat, farà possible el renaixement d’una festa que s’havia aturat a l’inici de la dècada dels anys trenta. A la ciutat de València ja s’havia recobrat el pols per a reorganitzar la festa de les falles, les primeres de la postguerra, les de 1940. Això sí, amb les noves directrius i la creació de la nova Junta Central Fallera vers l’antic “Comité Central Fallero”.
Nous designis per a la concepció dels monuments fallers: crítica amable, res polític, gràcia, enginy, art... Desapareixerà (la censura obliga) la sàtira, mordacitat, l’humor bròfec i sobretot, qualsevol referència a institucions així com a la possible càrrega eròtica dels cadafals. Queda desterrada qualsevol cosa que puga ser considerada xabacana, grollera i de mal gust. La Ribera, amb Alzira al front, junt a Carcaixent, Sueca i, com no! Cullera serà una de les comarques on primer tornarà la festa als carrers.
adyacentes” i la nostra, Plaça d’Espanya, aleshores “Calle Generalísimo y adyacentes. La nostra comissió naix gràcies al treball d’un veïnat format per comerciants de la taronja junt a botiguers del barri i diversos menestrals. La comissió, com calia i pertocava, forma una ràpida estructura piramidal: President, Fernando Ribera; vicepresident, Antonio Bru; secretari, Alfredo Grau; tresorer, Federico Rico i com a vocals: Vicente Orengo, Juan José Grau, Manolo Nicola, José Antonio Ruiz, Paco Armengod, Antonio Lahuerta, Lisardo Montón, Pepe Martí, Alfredo Gómez. A més, com no podia ser d’una altra manera, hi hagué president d’honor, càrrec dipositat per a Joaquín Cardona Iranzo. La cort d’honor fou formada per Maruja Montón, Matilde Bru, Maria Lafarga, Maruja Talón, Carmen Nicola, Amparo Guardiola, Maria Ferrer i Ana Martínez. I com una cort demana una regina, el càrrec de “belleza fallera”, que no fallera major, terme que aplegaria després, fou per a Pepita Montón i Armero.
La Ribera, amb Alzira al front, junt a Carcaixent, Sueca i, com no! Cullera serà una de les comarques on primer tornarà la festa als carrers als anys 40.
Cal dir que l’arròs i la taronja ajudaren a formar una burgesia incipient de cau agrícola però amb ganes de girar la foscor per una poca claredat i la festa pot ser una més que dóna motivació. Amb aquets context Cullera plantarà dues falles a l’exercici 1942/1943: Plaça Taüt, llavors “José Antonio y
Ni que dir que la presentació tingué lloc al desaparegut teatre Cervantes i contà amb un bell marc decoratiu per a l’acte, tenint en conte les dures condicions de l’època. El monument fou obra d’unes mans prodigioses, les d’Emilio Ferrer Cabrera, un dels últims grans impressionistes del moment.
El disseny contava amb la reproducció, això si, a una escala més modesta, d’un dels símbols fallers de l’època: Un “so quelo” a l’estil del que llavors plantaven a la “Plaza del caudillo” de València, on el bon fer del gran mestre del moment, Regino Mas, deixava la seua empremta. Doncs bé, a la Plaça dues grans i elevades bases, a dreta i esquerra, deixaven a la vista dos clàssics paradigmes del “Levante feliz”: una cuina amb manises molt ben fetes i ben assortida, clàs-
Falles 116-117.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:40 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
117
Pepita Montón i Armero, primera Fallera Major de la Falla Plaça d’Espanya (any 1943), aleshores anomenada “Belleza Fallera”. foto: arxiu joan castelló sica inspiració de les grans cuines antigues; a l’altra part la imprescindible barraca amb parra i pou. Dalt d’un muret el nostre “Quelo” mirava el seu barri sentat damunt d’una bàscula de pesar taronges, però la possibilitat de fer una crítica a “l’estraperlo” del pes trucat i els seus beneficis fou determinant per a sentar al “Quelo” a una senzilla cadira amb una guitarra a la mà... Ai la censura, valga’m Déu quina amargura! (Foto de la falla, en la pàgina 105) Ni que dir que nostre llaurador era la viva imatge del bon hortolà ric i ben pagat de si mateix. Aquest esbós junt al de l’altra falla del poble (Raval de la mar o Plaça Taüt, com vullguen) aparegueren a la revista “El fallero”, com tocava, sota el padrinatge de la JLF de València. Hi va tindre lloc un ambiciós programa de festejos amb despertades, passacarrers matutins i vespertins, traques i morters, carreres de sacs, bicicletes i cucanyes di-
verses, concerts vespertins i per suposat, missa major amb orquestra en Honor a Sant Josep. Per al dia gros, com a cloenda, traca a colors i cremà de la falla a la una de la matinada del dia 20. Com a conseqüència de tirar la casa per la finestra i al no tindre diners, l’any següent no plantaren falla i no seria fins a l’exercici 1944/1945 quan tornaria la festa al barri de la Vila. Dècada insegura la dels anys quaranta. Per a les falles de 1944 només plantà Taüt. A les falles de 1945 tornà la Plaça junt a una nova comissió, Sant Antoni i, sorprenentment i durant dos exercicis seguits, Cullera aplegà a festejar a Sant Josep amb quatre comissions per als anys 1946 i 1947: Taüt, Plaça d’Espanya, Sant Antoni de la mar i Passeig Doctor Alemany. Però eixa ja és una altra història!!
Falles 118-119.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:40 Página 1
118
L’ORIGEN DE LA FALLA RAVAL DE SANT AGUSTÍ
JUNTA LOCAL FALLERA
fundADA EN 1966
El naixement d’un somni L
a falla Raval de Sant Agustí té una llarga trajectòria al món faller cullerenc. Després de 47 anys de molts èxits i d’alguna que altra decepció, hem aconseguit arribar a ser una de les millors i més nombroses Comissions de la població. I així per tal de tractar d’entendre tot el camí recorregut al nostre barri des d’aleshores, hem de retrocedir en el temps fins l’any 1966, “l’Antecessora”.
Feia molt de temps que a Cullera, quan s’acostava el mes de març, se sentia olor a pólvora mesclada amb l’essència de bunyols. Un bon dia, i amb l’enyorança d’aquells flaires de festa, un grup d’amics, decidiComissió de la Falla Raval de Sant Agustí de l’any 1973. foto: arxiu falla raval ren que un barri com el Raval, amb festes de carrers i de Sants de zona, havia de festejar hores i fins els nostres dies la Falla Raval de Sant Agustí, gràcies en gran part al suport que rep contínuament dels l’esdeveniment més volgut pels valencians, les Falles. veïns del seu barri i dels seus amics i simpatitzants, ha aconseguit un munt de primers premis tant en infantils El cas va ser “Pensat i Fet”, s’organitzà la Comissió, es com en grans, i així ha anat convertint-se en tot un referent va triar un President, una Fallera Major i una Junta Directiva. Sols quedava consolidar l’escut, l’emblema de la falla. de les Falles del nostre poble. A més, la falla no és sols monument, també és festa, Va costar una mica, puix sols s’havia de fer el dibuix i pentradició i com no, cultura. La nostra Comissió també és tot jar-se a L’Estendard. un referent en el món cultural, aconseguint grans premis de llibret a nivell local i a València, així com molt participaAmb la il·lusió de qualsevol primera vegada, es va cultiva en diferents concursos esportius i arribant al cim en minar un any de falles que s’havia festejat amb una devodiferents campionats. També cal destacar que som afortució impensable que es reflectia en el luxe que es podia observar en qualsevol dels actes que s’anaven organitzant. nats de tindre una gran Comissió i que gràcies a tots hem organitzat grans esdeveniments, com per exemple, una D’aquesta mateixa manera, l’any següent es tornà a començar com si de la primera vegada es tractara. Una nova matinal motera, què, afortunadament, ha sigut multitudinària i a més, aquest any hem celebrat la seua tercera edició. Fallera Major, una nova Junta Directiva... tot era nou. De qualsevol manera, el destí digué que aquell no era un any Com tota història també hi ha moments trists que hem faller per al barri del Raval. Lamentablement, al poc d’hasabut superar, com les caigudes dels monuments en 1991 ver-se celebrat la Proclamació, la falla s’hagué de desfer per motius econòmics i en març el monument no va veure i 2008. Però tota part mala en una història aporta alguna bona i positiva, i a banda de no lamentar cap desgràcia, va la llum del carrer. suposar una experiència increïble que ens va unir encara més, si cap, com a Comissió. En passar 7 anys, de nou, un grup d’amics que formaren part d’aquella primera comissió junt a noves incorporaPer continuar aquesta història, cal treballar de valent i cions, decidiren posar-se a treballar de valent, per tal de mantindre el que hem construït fins a hui. Hem d’intentar tornar a plantar durant el mes de març una Falla al Raval i superar-nos per fer créixer la falla cada vegada un poquet aquell 1973 plantaren un monument realitzat per Fernando Roda i amb un cost de 80.000 pessetes. Des d’ales- més perquè l’èxit és la suma de xicotets esforços dia a dia.
Falles 118-119.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:40 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
119
Falleres i fallers del Raval, moments abans de la cremà de 2014. foto: arxiu falla raval
La primera Fallera Major del Raval, Dolores Calatayud, en l’Ofrena a la Mare de Déu al Castell de l’any 1966. foto: col·lecció calatayud martínez
Històries medievals, de Josep Lafarga, li va donar al Raval el primer premi de foto: arxiu junta local fallera la Secció Especial de l’any 2004.
Falles 120-121.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:39 Página 1
120
L’ORIGEN DE LA FALLA TAÜT
JUNTA LOCAL FALLERA
fundADA EN 1928
Viatjant cap als 100 anys d’història Juan Sapiña Calatayud Falla Taüt
Q
ualsevol pot fer història, però sols una gran associació pot viure-la tan intensament com la comissió de la Falla Taüt. Cal doncs conéixer el passat per entendre el present, seguir compartint moments, creant any rere any noves il·lusions, un món de somnis per realitzar i seguir forjant vertaderes amistats. Noranta-un anys de vida contemplen la que a dia de hui és la comissió de Cullera amb més primers premis en falles grans; això sí, una existència dividida en quatre etapes ben diferenciades. La Falla Taüt té el mèrit d’haver sigut la pionera de les falles de Cullera, al ser la primera que es va formar allà per l’any 1928 amb el nom de Raval de la Mar. El títol del primer monument era “Tot està fet… en projectes”, i lluïa amb tot el seu esplendor en la que s’anomena ara plaça de la Llibertat. L’any 1929 no es plantà falla, encara que es va improvisar un ninot i es cremà, cosa que s'aprofità perquè la comissió anunciara la realització d’un monument per a l’any 1930. El cadafal de 1930 tenia per nom “Carretera de primera”. El precursor i ànima d’estos anys fou l’industrial fuster Gabriel Bonet, president, autor dels esbossos, constructor dels monuments… Passades estes falles, les de 1930, un accident de treball va provocar la mort de Gabriel Bonet. Amb tal horrible colp, la comissió no volgué continuar per respecte i estima a Gabriel, i va donar per finalitzada així aquesta primera i breu etapa. Tanmateix, pensant que a l'abril de 1931, amb la proclamació de la Segona República, la política va restar protagonisme a les Falles. Finalitzada la Guerra Civil, el 1942 retorna l’animació fallera a Cullera, i es forma una nova comissió que plantarà un monument en 1943, la de la Plaça Jose Antonio, abans Pi i Margall i actualment de la Llibertat, coneguda popularment com del Taüt. A més d’esta comissió, es va fundar per primera vegada l’actual Plaça d’Espanya. Així doncs, ambdós comissions plantaren els seus cadafals l’any 1943. El 1944 lamentablement només es plantà a la Plaça Jose Antonio, l’actual Taüt, la qual va repetir els anys 1946 i 1947. Finalitzava d'esta manera la segona etapa, encara que en eixos anys ja varen nàixer altres comissions com Sant Antoni, Passeig Doctor Alemany, a banda de la tornada de la Plaça d’Espanya. En estos anys els presidents de la Plaça José Antonio (Taüt) foren José María Vercher, Julio Cerveró i Ricardo Colom. Com a curiositat, el cadafal de l’any 1947 representava les Torres de Quart de València.
La tercera etapa de la nostra falla sols va durar dos anys, el 1963 i 1964, presidits per Rafael Cerveró i Rubén Agud. També hi estaven la Plaça d’Espanya, Sant Antoni i la Bega. El monument de 1963 representava la Venus de Milo i el de l’any 1964 s’anomenava “Les criades”, tots dos fets per l’artista Andrés Martorell. Una multa de 5.000 pesetes, molts diners en aquella època, ens fou aplicada per l’alcalde Juan Lafarga amb motiu de l’actuació d’una vocalista d’una orquestra, la qual, lleugera de roba, va oferir al públic algun gest provocatiu. Per tant, la censura va actuar denunciant la comissió, que es va enutjar de forma considerable amb el corresponent disgust i varen prometre no plantar més falles mentre estiguera al capdavant de l’alcaldia el senyor Lafarga. I dit i fet, la paraula va ser complida. La quarta i definitiva etapa és la que ens porta fins als presents dies. Va començar al gener de 1974, quan pren possessió de l’alcaldia Enrique Rico, i ens organitzem per a plantar monument l’any 1975. Guanyem el primer premi amb l’artista Andrés Martorell, que tornava a plantar a la plaça. Esta darrera etapa ha sigut intensa, triomfant, daurada, amb moltes anècdotes i vivències per a contar. Una significativa, com no!, fou el canvi de nom de la falla, que passà d’anomenar-se Plaça Jose Antonio, encara que la plaça ja es deia de la Llibertat (1979), al nom que tots coneixem actualment: Falla Taüt, tot propiciat per l’Ajuntament i fallers que no volien que el nom de la comissió representara un dictador, i tampoc que s’anomenara Llibertat com la plaça. A la fi, en una assemblea de l’any 1981 s’aprovà el canvi per Falla Taüt, ja que com tots sabem la nostra plaça té forma d’un quadrilàter irregular amb forma d'un taüt, i d’ahí s’ha quedat el nom fúnebre per tots conegut. Els últims anys hem intentat variar el nom de la plaça perquè definitivament s’anomene plaça Taüt i no de la Llibertat, però de moment no ha pogut ser possible; estic segur que algun dia ho vorem. Per arredonir, menció especial a tots els presidents que han treballat de valent per fer cada dia la falla més gran; als màxims representants que cada any han passejat el nom de la comissió per tot arreu; als artistes fallers que han plantat; a totes les falleres i fallers que han passat, i naturalment a tota la gent que sent un carinyo especial per la Taüt. Sense tots ells haguera sigut impossible obtindre tot el que hem aconseguit. A hores d’ara volem viure en el present i l’única història que té valor és la que nosaltres fem. Amunt Taüt!
Falles 120-121.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:39 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
121
Falla Plaza Jose Antonio. Any 1963. Artista: Andrés Martorell. Lema: Venus de Milo. foto: arxiu ac falla taüt
Falla Raval de la Mar. Any 1930. Lema: Carretera de primera q’ues la ilusió de Cullera. foto: arxiu ac falla taüt
Falla Taüt. Any 2008. Artista: Alfredo Bayona. Lema: Falles a la mar. foto: fernando navarro
Falles 122-123.qxp_Maquetación 1 18/1/19 21:32 Página 1
122
L’ORIGEN DE LA FALLA EL CANET
JUNTA LOCAL FALLERA
fundADA EN 1975
Una nova falla en 1975 per a portar la festa al barri de la Bega-Port Juan Gabriel Figueres Hernández Falla El Canet
T
ornem uns quants anys enrere, concretament 44, és a dir, en 1975 per a comprendre els orígens de la nostra comissió fallera. En aquella època sols existien sis comissions falleres (La Bega, Sant Antoni de la Mar, Passeig-Mercat, Plaça d’Espanya, Raval de Sant Agustí i Taüt), que estaven situades en la barriada turística, el centre històric, l’eixample, i a la barriada del Raval. Hi havia una barriada en la qual no existien comissions falleres, la barriada de la Bega-Port. Allí, en el Bar Cullera, un grup d’amics es va reunir i un dia un d’ells va proposar la creació de la comissió fallera per a dotar-li a la barriada d’ambient festiu que sí que predominava en les altres barriades de Cullera. I per què el nom d’El Canet? Doncs, allà va l’explicació. La paraula Canet, realment, és un diminutiu de Cano. Segons la definició que ens aporta el Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, dins de la terminologia del sector agrari, és un conducte subterrani per on passa una séquia o braç de séquia, a manera de sifó, per davall d'una altra séquia, d'un camí o d'un barranc. En la mateixa barriada de la Bega, prop de l’antic camp de rugbi, trobàvem aquest cano que no era molt gran encara que era molt característic de la zona. Per tant es va triar aquest element, amb el corresponent dimi-
nutiu (el cano no era molt gran), per a establir el nom de la comissió fallera. I ara pensareu... l’escut no és una séquia! No, evidentment, ja que el Canet també és el motor que es trobava a l’interior d’un molí, tal com diu el refrany A poquet a poquet va l’aigua al canet. L’escut s’assembla a una torre, però tampoc ho és, sinó que representava aquest “molí” i des d’on es distribuïa el reg. A ell se li va afegir la Rata Penada, element característic del territori valencià i relacionat amb l’assetjament de les tropes de Jaume I, el foc com a element faller, i un pergamí per a retolar el nom de la comissió.
Primer monument plantat pel Canet en 1976, obra de Francesc Escrivà, amb el lema foto: arxiu ac falla el canet “Atzar és la Vida”.
La comissió va ser fundada per membres com Vicent Orient, que seria nomenat com a primer president de la Comissió, Rafael Sala, Francisco Todosantos, José Colom, Juan Català i Toni Colom, entre d’altres. La seua primera Fallera Major, Fallera Major Infantil i President Infantil van ser, respectivament, Carmen Signes, Zoraida Gimeno, i Jordi Orient. El cens faller, en aquest any, va ser de 64 fallers entre adults i infantils, arribant al seu màxim l’any 1985, amb la xifra de 230 fallers. La comissió, en els seus inicis, tenia un caràcter prou monumentalista, ja que es preocupava per plantar una bona falla, fent-ho per primera ve-
Falles 122-123.qxp_Maquetación 1 18/1/19 21:32 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
123
Comissió de 1980, amb el banderí del primer premi de les Falles de Cullera. gada en 1976 entre els carrers La Bega i Pare Antoni Berenguer, ubicació que s’ha mantingut fins l’actualitat. Aquest primer monument va ser obra de l’artista de Riola Francesc Escrivà, amb el lema Jocs d’atzar, la qual explicava que molts aspectes de la vida quotidiana són qüestió de l’atzar. Va obtenir un quart premi, però els anys següents va estar en els llocs més alts, ja que va obtenir dos primers (1977 i 1980), un segon premi (1978) i dos tercers premis (1979 i 1981). Després, no es van tornar a assolir aquests llocs de privilegi fins al 1993 on es va aconseguir un tercer premi i ja a partir del 2003, com a conseqüència de la creació de les seccions.
foto: arxiu ac falla el canet
El Canet va obtenir un quart premi el seu primer any (1976) i dos primers (1977 i 1980), un segon premi (1978) i dos tercers premis (1979 i 1981).
La sàtira punyent dels monuments No obstant això, el que calia destacar d’aquells cadafals era la sàtira punyent i grotesca que impregnava en les comissions falleres, en les quals no s’escapava ningú de les ferotges crítiques. A més, en els seus orígens hi havia un gran ambient festiu i, segons ens han contat fallers de l’època, tenia molt bons jugadors de truc, aconseguint-se
un gran nombre de campionats entre la dècada dels 70 i 80, aconseguint 4 dels 6 campionats que posseeix la comissió. Actualment, la cosa ha canviat prou.
Una nova orientació La comissió ha anat adaptant-se a les circumstàncies, ja que ara la seua orientació és una altra. L’aparició d’una nova onada de fallers amb estudis (Traducció i Interpretació, Turisme, Història de l’Art, Pedagogia, Dret o Biblioteconomia, entre d’altres) amb certa formació acadèmica mesclada amb gent amb experiència dins de la mateixa comissió, ha donat peu a una comissió que es preocupa per les activitats culturals, sense deixar de costat la seua aposta pel monument (dins de les seues possibilitats), i tampoc deixant de costat la festa, l’element integrador que és el que atrau la gent a les comissions falleres o l’esport, tractant-se d’una comissió plural que intenta participar en totes les activitats que es planifiquen. És a dir, ha sabut adaptar-se sense intentar perdre els orígens.
Falles 124-125.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:36 Página 1
124
L’ORIGEN DE LA FALLA PLAÇA MONGRELL
JUNTA LOCAL FALLERA
fundADA EN 1979
Una comissió sorgida pel trasllat del punt de plantà de la falla veïna La Comissió Falla Avinguda Plaça Mongrell
L
'any 1979 la falla Plaça Mongrell començà la seua marxa, era una falla familiar composta per 23 falleres i 20 fallers. La seua creació ve iniciada perquè la falla Sant Antoni, en l’exercici faller plantava el seu monument bé a la plaça que dóna nom a la nostra falla o al carrer 25 d’Abril, tot depenia de les dimensions d’aquest. Per tant quant el monument es plantava al carrer 25 d’Abril la plaça quedava molt buida i morta.
Una vesprada un grup d’amics reunits en el bar Casinet parlaven de la situació i finalment van decidir fundar una nova falla perquè aquesta plaça sempre tingués la vida que la caracteritzava. Va ser Quatre parelles fundadores de la Falla Plaça Mongrell. foto: arxiu falla plaça mongrell Julián Alcañiz, el nostre primer presició hi ha moltes anècdotes per a nomenar, com per exemdent junt als seus amics: el Roig, Alfredo, Blas, Agustín, ple en una cercavila de disfresses van contractar una Julián, Enrique, Moncofa, Joaquinito, Enrique, Armand i banda de cornetes de les que es lloguen per a Setmana Miguel Garrigós, entre altres els que feren possible la forSanta, perquè els era impossible llogar músics, o van haver mació d’aquesta nova comissió fallera. de planificar molt bé la setmana fallera perquè moltes nits es quedaven sense sopar. D’aquesta planificació va nàixer Durant uns anys la Falla Sant Antoni va proposar a a desig d’una dona fundadora, l’esmorzar del primer dia de aquest grup d’amics que formaren tots junts una sola cofalles: un entrepà de tonyina de llauna, pimentonet torrat i missió, però aquests ja tenien un sentiment faller propi olives que hui en dia segueix sent tradició en la nostra falla, molt fort i volien fer avant la seua pròpia proposta, la creaa més molts dels dinars eren subvencionats pel senyor Mició d’una nova comissió fallera: la falla Plaça Mongrell. guel i el senyor Vicent que eren propietaris d’una carnisseria i una botiga de verdures. Els seus inicis van ser molt durs perquè en tractar-se d’una xicoteta comissió no tenien el pressupost necessari La falla començà a créixer sobretot amb membres per a poder fer front a tots els pagaments, però amb les joves que sols volien festa. Era una falla jove i molt unida, ganes de treballar i l’esforç que posava la comissió van que sempre esperava guanyar l’últim premi, el 10. En poder subsistir els seus primers anys, tractant amb entiaquells temps es regalava una ràdio a la comissió que tats bancàries i demanant ajuda als veïns. Per exemple, el retor de l’església compartia la seua escala per poder pen- s’emportava el primer premi i una televisió als que guanyaven l’últim, per tant aquesta televisió va ser nostra. jar les banderes al carrer, i el senyor Peiró els deixava el seu garatge, que era utilitzat com a cau faller i hui en dia La falla Plaça Mongrell ha anat creixent i millorant tot el en la seua porta està escrit el nostre himne de la falla. possible durant tots aquests anys de vida, hui en dia enCal dir que la falla tenia moltes carències no sols econòmiques sinó també d’organització i de protocol, que any cara formen part de la falla, descendents dels fundadors anant ja per la tercera generació. rere any anava solucionant i millorant. Per aquesta situa-
Falles 124-125.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:36 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
125
La primera presentació de la falla Plaça Mongrell, celebrada l’any 1980. foto: arxiu falla plaça mongrell
Acte de la benedicció dels estendards a l’Església de Sant Antoni, l’any 1981. foto: arxiu falla plaça mongrell
Un grup de falleres i fallers en les calderetes al carrer davant del casal. Falla plantada l’any 1984 a la Plaça Mongrell. foto: arxiu falla plaça mongrell foto: arxiu falla
plaça mongrell
Falles 126-127.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:34 Página 1
126
JUNTA LOCAL FALLERA
L’ORIGEN DE LA FALLA AVDA. PAÍS VALENCIÀ
fundADA EN 1981
La falla que va recuperar la tradició de l’antiga comissió de Colón-Toledo Maria Dolors Díaz Peiró Falla Avinguda País Valencià
T
an important és saber cap on anem, com saber d'on venim, la nostra Falla, la del País Valencià, va ser fundada l'any 1981, però en realitat va aparèixer com a falla l'any 1982. La idea va sorgir un dia parlant uns quants amics, al voltant d'un esmorzar de la temàtica fallera, el per què no crear una comissió per al barri, que fóra xicoteta i familiar. En un principi, van ser 4 persones les que començaren l'aventura, a la que després es van afegir altres membres, i cada vegada eren més fallers i falleres. Il·lusió i ganes de festa no faltaven, i d’aquí endavant...
Amb el naixement de la falla de l'Avinguda de País Valencià, s'instaurava a Cullera una nova comissió. Els seus impulsors van voler recuperar la tradició d'una comissió dels anys seixanta, la de Colón-Toledo (1963), que es trobava en l'encreuament dels carrers paral·lels d’on ara ens trobem, Alcázar de Toledo, l'actual Metge Joan Garcés, tenint així una nova falla, per una nova zona en expansió urbanística, tirant endavant la falla del País Valencià. En un principi la idea era realitzar només una falla infantil, però davant la Junta Local Fallera, era inviable, que sols es plantara una falla infantil, i després de reunions, viatges a València, i molt d'esforç, es va crear també, la comissió gran.
Fallera Major, Fallera Major Infantil i President Infantil, en la presentació de l’any 1982. foto: arxiu falla avda país
En un principi, la idea dels impulsors era crear només una falla infantil, però davant la Junta Local Fallera era inviable i es va crear també la comissió gran.
De la Falla Colón-Toledo, no sols es va adoptar la filosofia, de cuidar als més petits com al futur de la falla, realit-
valencià
zant una comissió infantil, sinó que també es va agafar com a referència el seu escut per a dissenyar un molt similar, en el que quedaren patents les nostres arrels. Una flama humanitzada tocant el tabalet, aquest és l'escut identificatiu d'aquesta comissió actualment.
El primer president a la nostra comissió, va ser Joan Vicent Armengot, la comissió estava formada per uns vint membres entre dones i homes, que han anat exercint el càrrec de presidents, com han sigut, Joaquim Oliver Armengot, Juan José Mahiques Furió, Salvador Molina Ferrer. Aquesta, la nostra falla, segueix mantenint el mateix esperit d'eixa flama per a continuar endavant, traent al carrer a la seua xicalla i la seua il·lusió per la festa fallera.
Falles 126-127.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:35 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
127
Falla plantada per la comissió de l’Avinguda del País Valencià l’any 1982, la primera de la seua història. foto: arxiu falla avda. país valencià
Membres de la junta directiva de la Falla Colón-Toledo, en les Falles 1964-65. foto: arxiu la penyeta
L’expresident Salvador Molina, amb l’exalcalde Alfredo Martínez, en una presentació. foto: arxiu falla avda. país valencià
Falles 128-129.qxp_Maquetación 1 19/1/19 14:38 Página 1
128
L’ORIGEN DE LA FALLA DEL PORT
JUNTA LOCAL FALLERA
fundADA EN 1982
El somni dels veïns del Port Francisco Crespo Adam Falla del Port
F
a poc més de 36 anys d'aquelles primeres reunions, d'aquelles primeres idees, d'aquelles primeres il·lusions posades en un projecte, una falla feta pels veïns del barri del Port, i la veritat és que tots els començaments són difícils, però no era una quimera, ni una bogeria, ja que des del primer moment molta gent del barri es va apuntar perquè la falla Port de Cullera fóra una realitat. Però anem per parts.
Els orígens L'inici no fou gaire fàcil. El barri no comptava amb les infraestructures que tenim ara, no teníem un lloc fixe on ubicar-nos ni un cau faller on poder reunir-nos tots els divendres. La primera reunió va ser al bar de l'agrupació dels jubilats, per la qual estava avisada la gent del barri. Sense Xarxes Socials ni grups de whatsapp, les persones precursores de la idea, no tenien altre canal per a informar més que el "boca a boca". Persones com Salvador T., Vicente P., Rafael C. o Rubén A., varen fer que la reunió es duguera a terme, i no sols això, sinó que aquesta primera reunió va comptar amb molta gent del barri, sabedors que la nostra barriada, amb molta història i tradició a la nostra localitat, es mereixia tenir una falla. En el meu cas, que tan sols vivia un any al barri, em va semblar una gran idea. Al meu cor sempre han estat les falles. Com a músic molts anys i per la influència de la meua dona, també fallera durant anys, vaig acudir a la reunió.
unanimitat, que el primer president de la Comissió seria Rubén Agut Francés. Ell va ser una de les persones que des del primer moment va creure que fer una falla al barri era possible. Tenia grans coneixements fallers, ja que havia sigut president d'una altra falla de Cullera, i en ell vàrem dipositar tota la confiança. Va ser l'encarregat de formar la primera junta directiva. Una anècdota és que després d'aquella primera reunió, al divendres següent, em varen informar que enfront de ma casa, al Bar Marvi, estaven reunits per a decidir la gent que formaria part de la junta directiva i hi vaig acudir. El resultat? Doncs, el principi d'una llarga amistat amb molta gent del barri, molta alegria, i deu minuts després d'allò, en pujar a casa, resulta que ja estàvem apuntats els tres membres de la família a la falla, la meua dona, el meu fill Paco, i jo, que vaig ser el primer delegat d'infantils de la nova Falla. Ara, 36 anys després, reconec que va ser tot un encert, ja que... qui podia pensar que 36 anys després, el meu fill major seria 35 anys faller, i l'altre fill seria durant diversos anys, també el delegat d'infantils? Al mes de setembre, la idea ja era tota una realitat, hi vàrem presentar tots els documents necessaris a la Junta Central Fallera, i inscriguérem oficialment la comissió amb el nom ''Falla del Port''. I sí, he dit, vàrem, perquè vaig tenir la gran sort de poder dur els documents jo mateixa com a persona física, i he d'agrair que no ho vaig fer sol, Paco Rico, des de Cullera fins al moment de la inscripció, em va acompanyar en aquest viatge. Per tant, puc dir molt orgullós, que el primer Exercici oficial de la falla del Port va ser el 19821983.
Rubén Agut Francés, el primer president de la Comissió, va ser una de les persones que des del primer moment va creure que fer una falla al barri era possible.
El juliol del 1982, va tenir lloc la reunió, entre veïns, pescadors, i tota la gent que va voler formar part, portarem endavant el somni. Recorde una gran afluència de gent, molta gent es volia sumar al projecte, i la idea es va concretar un mes després, amb una segona reunió. Aquesta segona reunió va ser a l'agost d'aquell mateix any, i la finalitat era saber amb quanta gent podíem comptar per a la formació de la falla i una volta més, va acudir molta gent. En aquesta reunió, es va decidir entre tot el veïnat i per
Els inicis L'adreça física de la Falla del Port, va ser a l'Avinguda del Port, núm. 7-11. Des del principi estava ubicat en mig del Parc del Port, que en aquell moment era un aparcament de cotxes, i per tant, no teníem cap problema per ubicar els monuments Les primeres reunions de divendres, eren al bar Marvi, el bar d'un dels fundadors i fallers, que ens deixava el seu espai perquè ens reunirem i començàrem a fer el tradicio-
Falles 128-129.qxp_Maquetación 1 19/1/19 14:38 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
129
La Falla del Port va guanyar el tercer premi amb este monument en 1987, quan no hi havia seccions. foto: arxiu falla del port
Primera falla del Port, lany 1983, un dels últims monuments que va plantar a Cullera l’artista faller suecà Andrés Martorell. foto: arxiu joan castelló
nal sopar d'aixelleta. En arribar el mes de març, en canvi, sí que comptàvem amb un cau, malgrat que aquest només fora per aquell mes. El cau provisional, estava situat a la planta baixa dels quatre cantons, un espai cedit pel seu propietari per als dies més importants de la nostra festa.
nostre. La festa al barri, però, va ser igual que si haguérem quedat els primers. Fins a la matinada estiguérem celebrant aquest premi, un premi que causava molt d'orgull per haver sigut fruit de la tasca realitzada per tota aquella gent del barri que s'hi havia bolcat en la nova comissió. Va ser molt emotiu, la veritat.
No puc evitar recordar, també, la il·lusió que tenien els nostres primers representants. Eva va ser la nostra primera Fallera Major, i Estefania i Manuel, Fallera Major Infantil i President Infantil.
Dit tot açò, i per acabar, recorde i admire molt aquest primer any d’esforç, però el que més m’il·lusiona , és que la gent ha continuat bolcant-se per fer feina, per ''perdre'' el seu temps lliure en benefici de la falla, i sobretot per seguir fent realitat el que per a aquells que ens reunirem el juliol del 1982 era un somni, que ara 36 anys després continua més viu que mai. I n'estic segur, com jo ho estic ara, i ho estan els meus fills, d'ací a 36 anys més, els meus néts, se sentiran molt orgullosos de pertànyer a aquesta gran comissió. Visca la Falla del Port i la seua gent!
Pel que respecta als monuments, el remat principal de la falleta infantil era el Llibre de la Selva, i el del monument gran una ona gegant, comandada en la seua altura per un vaixell, molt representatiu del Port. A més, tinguérem la gran satisfacció de passar a 4 falles que en aquell moment ja plantaven durant anys, i així el 6é premi va ser
Falles 130-131.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:33 Página 1
130
L’ORIGEN DE LA FALLA EL RACONET
JUNTA LOCAL FALLERA
fundADA EN 1993
Una dotzena i una paella
La comissió d’El Raconet a la presentació de la falla de l’exercici faller 1994-1995.
Neus Cerveró i Sanfèlix Falla El Raconet
É
s ben difícil poder aclarir amb tota certesa quin va ser el començament d’un fet quan ja fa prou anys que va passar. Cadascú sol tindre una versió i de vegades mai s’aplega a saber amb nitidesa el com i el perquè. En el cas d’El Raconet però, tots aquells que van estar presents en la seua creació, hi coincideixen. Va ser al voltant d’una paella a l’actual casal i, com un d’ells la va batejar una vegada, amb la beguda espirituosa per excel·lència del nostre poble, la cassalla. La resta, intentarem contar-ho el més pròxim a la realitat que vam viure. Bé, posem-nos en situació: Una dotzena de xics de vint i poquets a l’actual casal, propietat d’un d’ells, dinant paella i possiblement parlant de coses sense sentit la pasqua del 1992. Després d’un moment d’eufòria i rialles ens quedàrem tots en silenci, i digué un de tots: –I perquè no fem una falla?– Silenci de nou bell. Tots reflexionàvem sobre la bogeria d’idea que s’acabava de dir. –Sí, fem una falla vinga!–, va dir un altre mentre ens miràvem. Començàrem a parlar del tema i la veritat és que tot eren comentaris po-
foto: arxiu falla el raconet
sitius. De sobte, algú va exclamar: I si fem una falla, quin nom li posarem?– Novament es va fer el silenci. Començava a ser incòmode, ningú tenia ni idea. Finalment com que el casal està situat al Racó, van decidir després de moltes propostes que l’anomenaríem ‘El Raconet’. Val, ja teníem lloc, nom per a la falla, prefallers eufòrics i amb ganes de començar... ens faltava un president. –Qui vol ser el president?–, ningú deia res, sols ens miràvem. –Emi, que no està ací-, va dir un entre broma i rialles... (Cal dir que hui en dia el primer president registrat d’El Raconet va ser Emilià Sánchez a traïció i sense poder rebutjar el càrrec per no estar present aquell dia). Ho teníem tot per poder fer una falla, així que vam anar a les primeres reunions de la Junta Local i vam exposar el que volíem, –Volem fer una falla–, vam dir seriosos, es van quedar sorpresos ja que des de feia molts anys el món de les falles a Cullera no havia tingut cap modificació. –Molt bé, si necessiteu alguna cosa, ací ens teniu, empleneu les dades–, ens van dir els senyors de la Junta Local un poc estranyats. Només eixir del recinte, ens miràrem tots i diguérem, –Val, ja tenim falla, i ara què?–. Llevat un parell dels membres de la nova comissió, cap de nosaltres havíem sigut fallers, així que vam proposar entre tots que el primer
Falles 130-131.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:33 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
131
Festa després de rebre els premis en març del 94.
foto: arxiu falla el raconet
Núria Mas, Mireia Font i Manolo Malonda, a la presentació com als primers xiquets de la foto: arxiu falla el raconet nostra comissió infantil.
Falleres i fallers a València en 1993.
foto: arxiu falla el raconet
seria anar a parlar amb un artista faller. El que vam triar va ser Toni ‘El cabut’, de Sueca. Quan vam anar i li vam dir que el nostre pressupost tan sols era de 300.000 pessetes, ens digué amb una rialla: –Veurem el que puc fer, però estigueu tranquils, que falla plantareu–. Una vegada solucionat el tema monument, i amb l’arribada a la comissió de nous fallers, la Falla El Raconet, constava de 23 homes i 5 dones. Vam començar a parlar de temes per poder definir un poc com anava a ser la comissió, i va eixir el tema de ‘la fallera major’, –I això per a què?–, van dir alguns. Després de pensar-ho, vam decidir
Membres de la comissió celebren al Mercat el premi aconseguit en foto: arxiu falla el raconet les Falles del 94.
Dinar al casal en les falles del 93.
foto: arxiu falla el raconet
triar Sílvia Fabra com a fallera major, per poder assistir als actes del primer any, el següent a Clara Morell, i el tercer i últim –per evitar confrontacions– a Encarna Sanfèlix. L’any següent fins l’actualitat, la nostra comissió s’ha negat a triar falleres majors, i sols ha agafat representants de la comissió sense destacar a cap fallera per dalt d’altra. Vint-i-set anys després, la nostra falla recorda els seus orígens de nou, i qui ens ho anava a dir, que gràcies a una colla d’amics, una paella i el millor licor d’anís, estaríem escrivint com a Falla El Raconet, i essent, poc a poc, un referent cultural a la historia de les Falles de Cullera.
Falles 132-133.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:31 Página 1
132
L’ORIGEN DE LA FALLA PLAÇA ALBORAIA
JUNTA LOCAL FALLERA
fundADA EN 1994
Vint-i-cinc anys animant les Falles amb l’esperit dels fundadors La Comissió Falla Plaça Alboraia
E
n 1994 naix en el barri del Raval una nova falla, la Falla Plaça Alboraia, fundada per un grup d'amics amb ganes de fer d'aquesta festa un sentiment i dirigida per Jordi Collado i Hoyo com a primer president de la nova comissió. El primer monument gran de la nostra volguda comissió trenca amb els estereotips del moment, ja que la falla va decidir que fora el propi escut el que havia de plantar-se a la plaça Alboraia eixe primer any de falla. Elena Vega i Senra es va convertir en la primera Fallera Major de la Falla aquest mateix any. El nostre emblema destil·la valencià amb la combinació de taronges de la nostra terra, la muntanya amb el Castell de la nostra volguda Cullera, rates penades i foc, part essencial de la festa. Anys després, la comissió va anar fent camí... la falla era com una volta amb tren, gent que es baixava en algunes estacions, però altra gent que es pujava per a fer camí amb nosaltres. Per ací hi han passat moltes persones, alguns dels quals encara segueixen al capdavant de la comissió. La comissió de la Plaça Alboraia era una xicoteta comissió però amb gent molt gran que lluitava per dur la falla endavant, tal com fan els actuals fallers de la comissió, treballar de valent, per dur la nostra falla a lo més alt. El 20 de març de cada any, sempre escoltàvem als carrers de Cullera que la falla Plaça Alboraia anava a desaparèixer, doncs, tots els fallers, falleres i col·laboradors treien les seues forces i de nou començaven altre exercici faller ple d'alegria i gran il·lusió. No va ser fins a l'any 2009, en el 15 aniversari de la comissió que aquesta va trobar als Jardins del Mercat el seu primer premi en monuments infantils. En el monument gran, tot i que diversos anys vam aconseguir el premi de interès turístic, encara no havíem tingut la sort de guanyar el primer premi de la nostra secció.
De sobte, en abril de 2013 vam encetar un nou exercici faller en el qual la falla celebrava el seu 20è aniversari, un any de somni, un somni fet realitat..., ja que amb l'esforç de tota la comissió i amb les mans del gran artista local Erik Martínez, el 17 de març de 2014 la comissió de
la falla Plaça Alboraia va fer història, sent la primera falla de secció segona que aconsegueix endur-se el premi a ninot indultat i millor ninot de Cullera de les falles grans d'aquell any. També la comissió va eixir dels Jardins del Mercat amb el premi de millor ninot infantil de secció segona i per primera vegada en la història de la nostra comissió, la falla s'alçava amb el primer premi de les falles grans de Cullera en la secció segona. Llàgrimes d'emoció i alegria inundaven les cares dels fallers i les fallereses, ja que una comissió tan menuda feia realitat el seu somni, alçar-se amb el primer premi de la secció i el premi a millor ninot de la localitat. Des de aleshores la comissió va agarrar força i va ser en 2016, quan de nou, es va alçar amb el premi de millor ninot de Cullera de falles grans i per lo tant es va endur el banderí del premi del ninot indultat de les falles de Cullera 2016, i el qual podrem trobar al museu faller de la ciutat. I ja apropant-nos mes a l'actualitat de la nostra comissió, apleguem a les Falles del passat any, les falles 2018, on per segona vegada en la història de la nostra comissió aconseguim eixir dels Jardins del Mercat amb el banderí del primer premi de les falles grans, secció segona. La comissió de la Falla Plaça Alboraia, sempre ha sigut una animadora incansable de tots els concursos fallers a més dels seus monuments. És per això, que en la història de la comissió hem pogut aconseguir premis en tots ells, com segons en el campionat de futbol 24h, primers premis en jocs de taula com parxís i domino, premis en pic i maneta, pàdel, pilota valenciana i molts més com primer premi en decoració de paelles, tercer en promoció del valencià, etc. Enguany la nostra comissió compleix 25 anys de falla, un exercici molt especial, ja que estem d'aniversari, vos animem a que gaudiu de les festes falleres amb nosaltres, ja que és imprescindible per a nosaltres, mantenir aquest esperit jovial, enginyós i festiu dels primers anys d'existència donant un caràcter animat, amb una activitat sistemàtica i incansable tant al casal com a tots els carrers de la ciutat i així poder celebrar molts aniversaris junts i fer el que més ens agrada... Fer d'aquesta festa un sentiment!
Falles 132-133.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:31 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
133
La comissió de la Falla Plaça Alboraia, en la presentació de 1995, la primera de la seua història. foto: arxiu falla plaça alboraia
Monument de 1995, el primer plantat per la Falla Plaça Alboraia.
foto: arxiu falla plaça alboraia
Falles 134-135.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:29 Página 1
134
L’ORIGEN DE LA FALLA REI EN JAUME I
JUNTA LOCAL FALLERA
fundADA EN 1998
La conquesta d’un grup d’amics Quique Falcó González i Salva Andrés Martín Falla Rei En Jaume I
A
bril, 1998. Un jove grup d'amics decideix abandonar la seua comissió de tota la vida per a muntar una nova falla a la localitat de Cullera, una falla que en aquells moments seria la que en feia catorze, número amb el qual està inscrita tant en Junta Local Fallera de Cullera com en la Junta Central Fallera de València. La idea originària era muntar-la al final del carrer Rei en Jaume –d'ací el seu nom– al principi de l'avinguda del Port. Des d'aquell moment, i després de complir amb tots els requisits establits per la JLFC, però amb la negativa de plantar la falla al lloc triat, el somni d'aquell grup d'amics es duu a terme. Moltes han sigut les penalitats que han hagut de sofrir fins hui en dia, però per a molts d'aquells que començaren l'aventura i que hui continuen en actiu i al capdavant, l'esforç val la pena. En els inicis, la comissió van anar d'un lloc a un altre, doncs la demarcació assignada per la JLFC va ser la barriada de La Bega i el camí de l’Escollera, zona en aquells moments sense construir i plena de camps, aquest fet va portar que la falla tinguera el primer casal al carrer Caminàs, lloc que només arrendaria pels mesos més propers a la festa fallera, per la qual cosa en eixe període les reunions setmanals es feien al bar Caçadors. Després de dos anys, el casal passava al carrer Maestro Serrano, en un local de grans dimensions però que realment estava condicionat per al que era: un gimnàs. D'ací es passà al carrer Metge Joan Garcés, lloc on es va estar molt poc de temps fins a trobar el local ubicat al carrer Pintor Segrelles, on es va establir la seu durant un llarg temps. En els últims anys la falla traslladà la seua seu no molt lluny del lloc anterior: al carrer Ateneu Musical a escassos vint metres de l'altra seu.
fallers, amb una base feta per l’artista de la falla gran, plena de ninots que tenien a casa, ja que no hi havia pressupost, i que com a anècdota, que sempre recordarem, no va quedar en últim lloc. No més de trenta fallers començaren aquell somni, que tingué el seu punt àlgid en els primers anys del 2000, on el cens de la falla passava de 130 fallers adults. Però de qui no ens podem oblidar, que han estat amb nosaltres des d'aquells inicis, és de les Dones Col·laboradores. Elles han estat sempre al nostre costat, ja fa vint-i-un anys. Ens han vist créixer, patir, alegrar-nos... El seu suport ha estat sempre fonamental per aconseguir l’estabilitat de la falla i anar endavant. Elles apadrinaren i donaren el primer estendard de la comissió, ampliaren el barracó, i participen i són part viva de totes i cadascuna de les activitats que organitza la falla. Des del primer dia, la comissió va apostar per la festa com a element diferenciador de la resta de les falles del poble, i ja des del primer any es celebra la mítica festa remember, la cercavila nocturna del segon dia de Falles, o altres esdeveniments com les concentracions tuning, que tan de moda estaven a principis de segle. Tanmateix, més recentment, estem apostant per fer honor al que som, una associació cultural, per això intentem millorar cada any el nostre llibret i promoure la nostra llengua i les nostres tradicions. A més a més, també ens agrada participar en totes les activitats esportives que proposa la JLFC, on hem aconseguit molts bons resultats. Per últim, som conscients també de la importància de la falla, i per això, cada any intentem plantar dues falles que així ho demostren.
El gran ambient festiu que va viure la comissió en les primeres falles, les de l’exercici 1998/99, va permetre que el cens es doblara l’any següent.
Les primeres falles, les de l’exercici 1998/99 sempre seran recordades pels fallers amb molt d’afecte, i el gran ambient festiu de la comissió va permetre que el cens es doblara l’any següent. L’artista faller encarregat de fer la nostra primera falla gran va ser el cullerenc Vicent Montagut. En canvi, la falleta infantil la realitzaren els mateixos
I aquestes línies són un resum del naixement i l’establiment d’una falla dins d’una ciutat amb molta tradició fallera com és la nostra. Estem parlant de 21 anys, i no en són pocs! Però en volem molts més! Tot costa però a poc a poc anem fentnos lloc en aquesta festa que vivim al cent per cent i volem que perdure amb el pas del temps com també volem que la nostra falla seguisca endavant, sempre mirant cap a un futur on seguirem de la mà falleres, fallers, col·laboradors, veïnat, amistats... tots junts per a gaudir de la festa fallera. Visca la falla Rei en Jaume I!
Falles 134-135.qxp_Maquetaciรณn 1 13/1/19 0:29 Pรกgina 2
JUNTA LOCAL FALLERA
135
Fallers i falleres de Rei En Jaume I, en la primera presentaciรณ de la comissiรณ en les Falles de 1999. foto: arxiu falla rei en jaume i
Primera falla infantil de Rei En Jaume I en les Falles de 1999. foto: arxiu falla rei en jaume i
Primera falla plantada per Rei En Jaume I en les Falles de 1999. foto: arxiu falla rei en jaume i
Falles 136-137.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:28 Página 1
136
L’ORIGEN DE LA FALLA XÚQUER
JUNTA LOCAL FALLERA
fundADA EN 2003
La falla que va nàixer en el convit de la comunió d’una fallereta David Ferrer Sánchez Expresident de la Falla Xúquer
E
ls orígens d'una comissió fallera poden ser molt diversos, però el principal motiu sempre serà el mateix, les ganes de viure tot el que envolta la festa fallera.
De vegades, la vida et porta per camins inesperats que mai hauríem pensat, però que al cap i la fi són els que hem de viure com venen i afrontar-los de la millor forma possible, sempre amb una gran força i il·lusió. Parlant de la meua Comissió i dels seus orígens, es va formar l'exercici faller 2002-2003, plantant el nostre primer monument el mateix març de 2003. Puc dir que pràcticament la totalitat dels fallers i falleres d'aquell primer any, ja havien sigut fallers en altra comissió i molts d'ells, quasi tots, havien format part i fundat la Comissió de la Falla del Port, cosa que suposava tornar a començar de nou i deixar arrere tot el treball realitzat durant molts anys. Va ser una decisió molt difícil i dura, però com he dit abans, la vida de vegades et porta per camins que no esperes i aquest va ser un d'ells Vàrem deixar amics, història, mil anècdotes, moments inoblidables i moltes més coses que durant anys molt bons ens havien marcat, però tota eixa experiència fallera ens va valdre per poder formar una nova Comissió, la Comissió de la Falla Xúquer. Ens trobàvem un grup de fallers i falleres en la situació de formar una nova falla i la veritat és que podem dir que la primera acta de la història de la falla Xúquer no es troba en cap llibre d'actes, sinó que està al llibre recordatori de dedicatòries de la comunió d'una xiqueta. Allí vàrem signar els primers membres que dies després formaríem oficialment la Falla Xúquer. El nom de la Falla va ser el primer que havíem de decidir, es barallaren diversos noms i definitivament, per la importància, vinculació i proximitat que teníem del nostre riu vàrem decidir finalment posar el nom de Falla Xúquer. Després vingué el moment de crear l'escut de la Comissió on es varen fer diversos esbossos per triar finalment el definitiu Els principis varen ser durs, com és normal, érem uns 30 membres i no teníem casal, les reunions les féiem al
local del bar dels jubilats o als domicilis d'algun faller o fallera. Però gràcies a eixa experiència fallera adquirida durant anys anteriors al món faller, les coses varen anar molt bé i eixe mateix any ja teníem monument al carrer, que per cert, el monument gran el va fer l'artista faller de Sueca, Pasky, mentre que l'infantil el va fer Rocky de Carcaixent. Dos monuments molt modestos però que varen omplir d'alegria a tots els membres de la Comissió, sobretot el dia dels premis, perquè no vàrem quedar els últims i que va fer més especial encara l'any de fundació de la Comissió. Sols dos anys després, en l'any 2005 vàrem guanyar per primera vegada un primer premi i va ser amb la falla infantil i dos anys després obtindríem un doblet inoblidable que va reforçar encara més la nostra falla. Els primers premis aconseguits han sigut l’any 2007 per a la falla gran i els anys 2005, 2007, 2008, 2010, 2015 i 2016 per al monument infantil. El primer president de la Comissió va ser Josep Bernat Selfa i Jordà, que va ser els 2 primers anys 2003 i 2004 i que va tornar a ser president l’any 2006. L'any 2005 va ser president David Ferrer Sánchez, ell és la persona que més vegades ha sigut president de la Comissió, els anys 2005, 2009, 2010, 2011, 2014, 2015 i 2016. També hem tingut una dona presidenta, va ser els anys 2007 i 2008, Mª Isabel Collado Arlandis, amb qui es va aconseguir l'històric doblet i l'únic primer premi en la falla gran de moment. Actualment el president és Christian Garcia Tur, que ja ho va ser l'any 2017 i també els anys 2012 i 2013. Respecte als artistes que ha tingut la Comissió estan l'anteriorment anomenat del primer any Pasky en l'any 2003, després han realitzat el monument gran Carlos Donet (Xarly), Fede Alonso, Jose Vte. Gutiérrez (Guti) i Xavi Tur, que debuta enguany en el monument gran. Pel que respecta als monuments infantils els artistes han sigut Rocky, David Enguix (Pixicolo), Noel Hervás i Xavi Tur Aquesta xicoteta però gran Comissió sempre ha anat cap amunt, i a dia de hui continuem amb les mateixes ganes de falles que sempre i amb un ambient de germanor i amistat envejable que esperem que continue així tota la vida.
Falles 136-137.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:28 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
137
Primer monument plantat per la Falla Xúquer en l’any 2003, obra de l’artista de Sueca Pasky. foto: arxiu ac falla xúquer
La primera falla infantil de la Falla Xúquer, plantada l’any 2003. foto: arxiu ac falla
xúquer
Falles 138-139.qxp_Maquetación 1 16/1/19 23:26 Página 1
138
L’ORIGEN DE LA FALLA BULEVAR
JUNTA LOCAL FALLERA
fundADA EN 2009
Si Cullera havia crescut travessant el riu, per què no portar també la festa? Peròels problemes encara no havien acabat, encara ens faltava el més important, trobar un lloc on reunir-nos, on planificar les activitats. I una vegada més, el destí ens va beneir amb una estupenda planta baixa, si bé, haguérem de fer entre tots una gran reforma per a convertir-la en casal faller, la casa dels fallers, la casa nostra.
La Comissió Falla Bulevar
T
va comencar pel 2007, quan uns quants veïns del Bulevar disfrutàvem de les nits d'estiu sopant i conversant al carrer, compartint rialles, experiències...
Així de simple va sorgir la idea: si Cullera havia En aquell temps, tot recrescut travessant el riu, sultava molt complicat, per què no portar cap ací des de coordinar-nos en la festa fallera? Un grup de fallers treballa en l’adequació del casal del Bulevar. les reunions, fer el llibret, Al principi semblava poc foto: arxiu falla bulevar triar tema de disfresses, sensat, perquè érem cometc. Pot ser fora perquè molts fallers pletament diferents: diferents edats, mancàvem d'experiència, el cas és diferents idees i, a més a més, hi que tot ho havíem de fer improvisant, havia gent que pertanyia a altres code pressa i corrent i com se sol dir, missions, si bé tots teníem una cosa entre quatre gats. Si bé, els resultats en comú, les ganes d'ajuntar-nos i sempre eren satisfactoris perquè eren passar-ho bé. fruit de l'esforc i el treball de la nostra nova família, la nova comissióde la Cert és que en l'any 2008 no ens Falla Bulevar. A poc a poc, i amb vam poder constituir com a falla, no molta il·lusiói esforc, vam assolir el obstant això organitzàrem diversos nostre objectiu. actes fallers, com cercaviles, diversos sopars i el dinar de Sant Josep, destaAl llarg d'estos deu anys hem vist cant que des del primer dia de Falles créixer als nostres infantils, hem anàvem tots equipats amb el polar aprés a estimar-nos, hem treballat verd. colze a colze, hem compartit llàgrimes de tristor, però també d'alegria. Estava clar que no anàvem a conExisteix alguna cosa més bonica que formar-nos solament amb quatre soaixò? pars, així és que comencàrem un dur camí burocà̀tic per a poder ser reconeguts per la Junta Local Fallera de CuEste any estem d'aniversari i volem celebrar-ho com la llera. consolidaciódel nostre projecte inicial, perquè ens ho mereixem. Peròno ens limitarem a mirar cap enrere, perquè A l'any 2009, després de superar infinitat d'obstacles, encara tenim molt a oferir, molta il·lusió i amistat que obtinguérem l'autorització per donar vida al nostre procompartir. Perquè sabem que el fet d'estar units ens fa jecte fundant la falla Bulevar, sent els màxims represenmés forts I sobretot, perquè pertanyent a esta falla, la vida tants Clara Tejedor, com a Fallera Major i Rosendo es viu molt millor. Pelegrí, com a president.
Este any la Falla Bulevar està d'aniversari i volem celebrar els nostres 10 anys com la consolidació del nostre projecte inicial, perquè ens ho mereixem.
Falles 138-139.qxp_Maquetación 1 16/1/19 23:26 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
139
La primera presentació de la Falla Bulevar, l’any 2009.
Falleres i fallers, l’any 2009, davant de la primera falla del Bulevar.
foto: arxiu falla bulevar
foto: arxiu falla bulevar
Falles 140-141.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:26 Página 1
140
JUNTA LOCAL FALLERA
L’ORIGEN DELS AGERMANAMENTS DE CULLERA
Oroux-en-Morvan, Le Bourget i Jever, tres ciutats germanes Conxa Piris Presidenta del Comité d´Agermanament
E
ls agermanaments de ciutats van sorgir a Europa poc després de la Segona Guerra Mundial. El clamor unànim a França era: "Que açò no torne a ocórrer, que Europa no torne a ser destrossada per la guerra". En 1951, un grup d´antics membres de la Resistència fundaven a París l'associació "Un Món Bilingüe" que es proposava millorar la comprensió internacional per mitjà d´una educació bilingüe. D´esta associació naixia, en 1957, la Federació Mundial de Ciutats Unides i este moviment per la pau va ser una de les prioritats al nostre país veí, on van tindre lloc els primers agermanaments entre ciutats de França i Alemanya. Amb el temps es van estendre a tot el món amb l'objectiu de crear llaços d'amistat entre ciutadans, de compartir cultures, dur a terme intercanvis de tota índole, etc. Encara que els agermanaments es formalitzen a través dels ajuntaments, és necessària una activa participació dels ciutadans perquè tinguen èxit i perduren. És per això que ben prompte començaren a formar-se els Comités d´Agermanament que fan d’intermediaris entre els ajuntaments i els ciutadans. En els anys 1970 van arribar els primers agermanaments a Espanya i Cullera no va tardar a seguir l'exemple.
En 1982 va arribar el segon agermanament gràcies a Lucien Cano, que ja era President del Comité d'Agermanament de Le Bourget. En una convenció de la Federació Mundial de Ciutats Unides, a la qual assitia també l’alcalde de Cullera Enrique Chulio, el Sr. Lucien Cano va insistir molt a agermanar-se. El motiu va ser que un jove de Le Bourget havia guanyat el Torneig Internacional de Tennis que el Centro de Iniciativas Turísticas de Cullera havia organitzat a la nostra ciutat i al què van vindre participants de tota Europa. L’agermanament el van formalitzar els alcaldes de les dos ciutats Enrique Chulio i André Cadot. Este agermanament ha sigut el més dinàmic i actiu amb nombroses activitats: intercanvis escolars (amb els col·legis Joan Llopis Marí i Sant Antoni); intercanvis d’estudiants (amb l’Institut Blasco Ibáñez); esportius (rugbi, futbol, tennis); actuació de les dos bandes juvenils de música, així com de la Coral Stella Maris; intercanvis periòdics d’adults allojats en les famílies, lo qual ha creat relacions d’amistat entre ciutadans de les dues ciutats; participació d’un grup de jóvens de Cullera al concurs Intercontinents de la primera cadena de la TV francesa, en el qual participaren tots els pobles agermanats amb Le Bourget. Una de les experiències més positives van ser les pràctiques realitzades en empreses de Le Bourget per un grup d’alumnes de l’Escola Taller de Cullera, en diferents especialitats (obra, jardineria, electricitat i turisme) durant sis setmanes.
En els anys 1970 van arribar els primers agermanaments a Espanya i Cullera no va tardar a seguir l'exemple, formalizant el primer, en 1979, amb Le Bourget.
A principis de 1979, Cullera es va agermanar amb Ouroux-en-Morvan, xicotet poble de la Borgonya francesa. L’agermanament es va fer per iniciativa de Robert Auribault, ciutadà d´aquell poble que venia tots els anys de vacances a Cullera i que tenia una bona amistat amb Bonifacio Armengot i José García Vanaclocha. Els tres van ser els artífexs d'este primer agermanament que es va iniciar amb els alcaldes de les dos ciutats Enrique Rico i Claude Coeurdacier. Amb Ouroux-en-Morvan es van realitzar diferents intercanvis escolars i desplaçaments de representants de falles. L´activitat més recordada va ser la visita de la Falla Passeig-Mercat per conmemorar el bicentenari de la Revolució Francesa.
L´últim agermanament, en 1998, va ser amb la ciutat alemanya de Jever. A la primera Festa de la Cervesa que es va celebrar a Cullera en 1997 va vindre el gerent de la fàbrica de la Cervesa de Jever, Bolko Schroeder, qui també era regidor allí i li va agradar tant Cullera que va proposar l’agermanament. Este el van formalitzar l’alcalde de Cullera Carlos Moreno i l’alcaldessa de Jever Margot Lorenzen. A banda dels viatges oficials també es va realitzar un concert de la banda juvenil Santa Cecília, han viatjat adults de les dos ciutats i, recentment, s’ha desplaçat una delegació de la Junta Local Fallera de Cullera a la ciutat agermanada, amb la qual ens unix una excel·lent relació, tant a nivell institucional com a nivell personal entre ciutadans.
Falles 140-141.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:26 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
141
L’alcalde Carlos Moreno va formalitzar l’agermanament amb la ciutat alemanya de Jever.
foto: arxiu conxa piris
L’alcalde Enrique Chulio, firma l’agermanament amb Le Bourget, amb el seu homòleg de la ciutat francesa. foto: arxiu conxa piris
Acte del X Aniversari de l’agermanament amb la ciutat francesa d’Oroux-en-Morvan. foto: arxiu conxa piris
Falles 142-143.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:25 Página 1
142
JUNTA LOCAL FALLERA
SALUTACIÓ DE L’ALCALDE DE JEVER
Jever, una encantadora ciutat en la costa frisona del Mar del Nord A més de la cerveseria Frisisches Brauhaus i el districte de Frisia, altres autoritats i bancs i, sobretot, el comerç i les nombroses xicotetes i mitges empreses artesanals ofereixen treball a la població de Jever i a moltes persones procedents dels municipis veïns.
E
Jan Edo Albers Alcalde de Jever
ncara hui, la ciutat de Jever segueix destacant pel seu casc històric. A més de les nombroses atraccions turístiques, els seus estrets carrerons i l'estructura de les seues construccions medievals donen encant a la nostra ciutat, i tan sols el seu ambient extern és suficient per a donar una sensació de benestar. Però Jever té molt més que oferir, i és per açò que, al llarg dels anys, ens han visitat moltes persones en les seues vacances i altres procedents de la regió circumdant decideixen sovint viure o treballar en Jever. Els motius per a fer-ho són molt diversos i personals. Una àmplia oferta cultural i assistencial per a famílies joves amb xiquets, així com una infraestructura sanitària i social variada, especialment també per als majors, són altres factors pels quals a molts els agrada viure en la nostra ciutat.
Jever compta amb una bona infraestructura de rodalies i amb una gran varietat de cafeteries i restaurants gràcies a que la nostra ciutat és una destinació popular per a excursions entre els turistes que visiten les costes properes. També molts visitants opten per reservar en els nostres hotels, pensions o habitatges de lloguer turístic per a les seues vacances.
A més de les atraccions turístiques, els seus estrets carrerons i l'estructura de les construccions medievals donen encant a la ciutat.
En Jever és fàcil trobar un habitatge de lloguer adequat i comprar una casa pròpia, ja que donem un gran valor al foment de la construcció d'habitatges i la renovació dels edificis antics i, a més, a disposar terrenys de construcció per a tots aquells que desitgen viure en una urbanització nova d'habitatges unifamiliars. Les nostres pedanies són ideals per a aquells que desitgen viure en la ciutat però prefereixen les estructures del camp. En estes zones, la convivència segueix tan viva com antany gràcies a les comunitats rurals i a les associacions locals.
Els nostres museus i altres institucions ofereixen una oferta cultural molt variada, amb teatre, concerts, conferències i molt més. Els més joves tenen a la seua disposició la piscina, la casa de la joventut i el recinte d’«skate» per a practicar les seues activitats. A més, els nostres ciutadans i ciutadanes poden practicar esports, conrear les seues aficions o assumir un compromís social en més de cent trenta associacions. Tant en la ciutat com en el seu entorn, les zones verdes conviden a passejar i a fer rutes amb bicicleta, per la qual cosa Jever també té alguna cosa que oferir als qui vinguen buscant relaxar-se.
Des de fa 21 anys, la ciutat de Jever està agermanada amb la localitat espanyola de Cullera. Si bé al principi només se celebraven trobades a nivell oficial, en estos anys, diferents grups de Cullera i de Jever han visitat i pogut conèixer la ciutat agermanada. Al març de 2019, tornaré a passar un parell de dies a Cullera amb un xicotet grup de viatgers de Jever per a viure les Falles. Al costat dels cullerans, els ciutadans i ciutadanes de Jever esperen poder seguir mantenint el nostre agermanament en els pròxims anys i establir nous contactes en les nostres activitats conjuntes.
Falles 142-143.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:25 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
143
El castell de Jever és la principal atracció turística de la ciudtat i té el seu origen en una fortalesa del segle XIV. foto: ajuntament de jever
Fàbrica de cervesa de Jever foto: ajuntament de jever
Casc històric de Jever, amb l’antic mercat. foto: ajuntament
Un dels parcs públics de Jever. foto: ajuntament de jever
de jever
Falles 144-145.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:24 Página 1
Falles 2018 ■ els premis ■ les fotos oficials
Falles 144-145.qxp_Maquetaciรณn 1 13/1/19 0:24 Pรกgina 2
Falles 146-147.qxp_Maquetaciรณn 1 13/1/19 0:23 Pรกgina 1
146
LA CRIDA
JUNTA LOCAL FALLERA
fotos: daniel vallet
Falles 146-147.qxp_Maquetaciรณn 1 13/1/19 0:23 Pรกgina 2
JUNTA LOCAL FALLERA
147
Falles 148-149.qxp_Maquetación 1 19/1/19 20:20 Página 1
148
JUNTA LOCAL FALLERA
Els llibrets de les Falles de Cullera tornen a demostrar el seu nivell a València Els llibrets de les Falles de Cullera tornaren a demostrar el seu alt nivell en els Premis a la Promoció del Valencià que atorga anualment la Generalitat Valenciana, obtenint en l’edició de 2018 els següents guardons: Falla El Canet, 5é; Falla foto: fernando navarro Raval de Sant Agustí, 8é; Falla Taüt, 45é; Falla Xúquer, 55é i Falla Passeig-Mercat, 67é.
Cullera, en la Festa de les Lletres Falleres Una delegació de la Junta Local Fallera de Cullera acompanyà als representants de les comissions de la Falla Raval de Sant Agustí i la Falla El Canet a la Festa de les Lletres Falleres celebrada a la veïna població de Gandia. foto: jlfc
Les falles de Cullera fan bandera de la igualtat de totes les persones al món
La Diputació de València entregà a totes les Falles de Cullera un banderí sobre la igualtat de totes les persones al món, foto: fernando navarro un tema clau que les falles de Cullera ja van ressaltar en l’acte de la Crida.
Falles 148-149.qxp_Maquetación 1 19/1/19 20:20 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
149
Primera visita d’un president de la Generalitat a les Falles de Cullera El president de la Generalitat, Ximo Puig Ferrer, va visitar la nit de la plantà les Falles de Cullera. Es tracta de la primera vegada que un cap del Consell visita Cullera en Falles. El president de la Generalitat, que va ser rebut per l’alcalde de Cufoto: f. navarro llera, Jordi Mayor, es va mostrar gratament sorprés pel nivell dels monuments fallers de Cullera.
Les falleres majors van a la mascletà de València Les Falleres Majors de Cullera, junt a l’alcalde, el regidor de Falles i reprersentants de la Junta Local Fallera, amb la seua presidenta al capdavant, van visitar València el dia 12 de març i van presenciar la mascletà.
Els xiquets de Cullera disfruten amb la globotada organitzada per la JLFC Organitzada per la Junta Local Fallera i patrocinada per la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Cullera, la Plaça Andrés Piles va acollir el diumenge, dia 11 de març, una festa infantil amb activitats, tallers, música i animació, amb el plat foto: fernando navarro fort d’una globotada que en un tres i no res va ser explotada per centenars de xiquets.
Falles 150.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:20 Página 1
150
JUNTA LOCAL FALLERA
ELS PREMIS
Dalt, els fallers i les falleres de Sant Antoni, amb jaquetes polars blaves, boten d’alegria després d’anunciar-se en els Jardins del Mercat que la seua era la millor falla de Cullera de 2018. A l’esquerra, la fallera major de Sant Antoni, Sheila Sáez, i el president de la comissió, Francesc Mayor, reben de mans de l’alcalde, Jordi Mayor, i de la presidenta executiva de la Junta Local Fallera de Cullera, Susi Melià, els banderins del primer premi en la Secció Especial i de la millor falla de Cullera de 2018. fotos: fernando navarro
Falles 151-152-153.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:19 Página 1
JUNTA LOCAL FALLERA
151
secció especial
foto: daniel vallet
PRIMEr premi falla gRAN · premi a la millor falla de cullera
Sant Antoni de la Mar
Falles 151-152-153.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:19 Página 2
152
JUNTA LOCAL FALLERA
secció especial
foto: daniel vallet
PRIMEr premi falla infantil
Passeig-Mercat
La fallera major infantil de la falla Passeig-Mercat, Nerea Garrigós, i el president infantil, Eduard Grau, agiten els banderins acreditatius de la millor falla infantil de Cullera, en presència de la fallera major, Clara Fort, el president, Carlos Sapiña, l’acalde de Cullera, Jordi Mayor, la presidenta de la Junta Local Fallera, Susi Melià i el regidor de Falles, Javier Cerveró. foto: fernando navarro
Falles 151-152-153.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:19 Página 3
JUNTA LOCAL FALLERA
secció especial
153
fotos: fernando navarro
MILLOR NINOT/ninot indultat Sant Antoni de la Mar
millor ninot/ ninot indultat infantil
Passeig-Mercat
CRÍTICA LOCAL enginy i gràcia Passeig-Mercat Passeig-Mercat
enginy i gràcia INFANTIL Passeig-Mercat
Falles 154-155-156.qxp_Maquetación 1 17/1/19 23:25 Página 1
154
JUNTA LOCAL FALLERA
secció primera
PRIMEr premi falla gRAN
foto: daniel vallet
La Bega
La fallera representant de la falla La Bega, Jessica Mañas, i el president, Jesús Solera, mostren el banderí del primer premi de la Secció Primera, en presència de l’alcalde de Cullera, Jordi Mayor, la presidenta de la Junta Local Fallera, Susi Melià i el regidor de Falles, Javier Cerveró. foto: fernando navarro
Falles 154-155-156.qxp_Maquetación 1 17/1/19 23:25 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
155
secció primera
foto: daniel vallet
PRIMEr premi falla infantil
La Bega
La fallera major infantil de la falla La Bega, Nerea Sanjuán, i el president infantil, Pepe Jorge, mostren el banderí del primer premi de la Secció Primera Infantil, en presència de la representant, Jessica Mañas, el president, Jesús Solera, l’alcalde de Cullera, Jordi Mayor, la presidenta de la Junta Local Fallera, Susi Melià i el regidor de Falles, Javier Cerveró. foto: fernando navarro
Falles 154-155-156.qxp_Maquetación 1 17/1/19 23:25 Página 3
156
secció primera
ninot indultat
fotos: fernando navarro
La Bega
ninot indultat infantil
Plaça Espanya
enginy i gràcia La Bega
enginy i gràcia INFANTIL La Bega
JUNTA LOCAL FALLERA
Falles 157-158-159.qxp_Maquetación 1 17/1/19 23:26 Página 1
JUNTA LOCAL FALLERA
157
secció SEGONA
PRIMEr premi falla gRAN
Plaça Alboraia
La fallera representant de la falla Plaça Alboraia, Cristina Frígola, i el president, Ernesto Collado, mostren el banderí del primer premi de la Secció Segona, en presència de l’alcalde de Cullera, Jordi Mayor, la presidenta de la Junta Local Fallera, Susi Melià i el regidor de Falles, Javier Cerveró. foto: fernando navarro
foto: daniel vallet
Falles 157-158-159.qxp_Maquetación 1 17/1/19 23:26 Página 2
158
JUNTA LOCAL FALLERA
secció segona
foto: daniel vallet
PRIMEr premi falla infantil
El Canet
La fallera major de la falla El Canet, Carolina Sáez, i el president infantil, Antonio Palma, mostren el banderí del primer premi de la Secció Segona Infantil, en presència de l’alcalde de Cullera, Jordi Mayor, la presidenta de la Junta Local Fallera, Susi Melià i el regidor de Falles, Javier Cerveró. foto: fernando navarro
Falles 157-158-159.qxp_Maquetación 1 17/1/19 23:26 Página 3
JUNTA LOCAL FALLERA
159
secció segona
fotos: fernando navarro
ninot indultat Plaça Alboraia
ninot indultat infantil
enginy i gràcia
El Canet
El Canet
interés turístic El Canet
enginy i gràcia INFANTIL El Canet
interés turístic INFANTIL Xúquer
Falles 160-161.qxp_Maquetación 1 19/1/19 0:53 Página 1
160
JUNTA LOCAL FALLERA
PREMIS D’ACTIVITATS CULTURALS fotos: fernando navarro
CONCURS DE TEATRE MILLOR OBRA “Diari d’un boig”. Passeig-Mercat
CONCURS DE TEATRE MILLOR direcció Iván Miralles. Passeig-Mercat
CONCURS DE TEATRE MILLOR actriu Sheila Guillem. Avda. País Valencià
CONCURS DE TEATRE MILLOR actor Iván Miralles. Passeig-Mercat
CONCURS DE TEATRE MILLOR actriu de repartiment CONCURS DE TEATRE MILLOR actor de repartiment Francesc Piris. Raval de Sant Agustí Arantxa Garrigós. Xúquer
Falles 160-161.qxp_Maquetación 1 19/1/19 0:53 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
161
CONCURS DE TEATRE MILLOR escenografia Passeig-Mercat
CONCURS DE PROMOCIÓ DEL VALENCIÀ El Canet
millor llibret El Canet
millor portada de llibret Raval de Sant Agustí
PREMIS DEL CONCURS DE PAELLES fotos: fernando navarro
MILLOR PAELLA Plaça Espanya
PAELLA MILLOR DECORADA Plaça Alboraia
Falles 162.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:13 Página 1
162
CAMPIONS D’ACTIVITATS ESPORTIVES I LÚDIQUES
fotos: fernando navarro
fútbol sala benjamí-aleví Falla Taüt
fútbol sala femení Falla Taüt
fútbol sala infantil-cadet Falla Passeig-Mercat
fútbol sala sènior Falla Passeig-Mercat
fútbol sala veterans Falla Taüt
JUNTA LOCAL FALLERA
Falles 163.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:12 Página 1
JUNTA LOCAL FALLERA
163
CAMPIONS D’ACTIVITATS ESPORTIVES I LÚDIQUES
fotos: fernando navarro
foto: falla raval
bàsquet Falla Raval de Sant Agustí
pàdel Falla Plaça Espanya
pilota valenciana femení Falla Taüt
pilota valenciana infantil Falla Taüt
pilota valenciana masculí Falla Xúquer
tennis Falla Taüt
Falles 164.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:11 Página 1
164
CAMPIONS D’ACTIVITATS ESPORTIVES I LÚDIQUES
tennis taula Falla Passeig-Mercat
volei platja Falla Taüt
volta a peu primera fallera Falla Raval de Sant Agustí
volta a peu primer faller Falla La Bega
volta a peu comissió més participativa Falla El Raconet
dards Falla Taüt
JUNTA LOCAL FALLERA fotos: fernando navarro
Falles 165.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:10 Página 1
JUNTA LOCAL FALLERA
165
CAMPIONS D’ACTIVITATS ESPORTIVES I LÚDIQUES
DOMINÓ Falla Plaça Espanya
fotos: fernando navarro
enigma infantil Falla El Raconet
foto: falla rei en jaume i
enigma cadet
parxís
Falla Xúquer
Falla El Raconet
enigma adult Falla Rei En Jaume I
pic i maneta Falla Plaça Mongrell
foto: falla la bega
pòquer A. M. Hernández. Falla La Bega truc Falla El Canet
Falles 166-167.qxp_Maquetación 1 13/1/19 0:08 Página 1
166
JUNTA LOCAL FALLERA
PREMI AL MILLOR ARTICLE DE LLIBRET DE LES FALLES DE 2018
Malíccia
Noemí Pérez Cerdà Falla La Bega
S
empre m’han agradat les paraules que descriuen sentiments o emocions, peròespecialment em plauen aquelles que només tenen sentit en la seua llengua d’origen ja que no tenen equivalents en cap altra.
per alguna cosa: «Em fa malíccia que et comportes d’eixa manera». Tot i que no em considere una persona maliciosa, al llarg de la meua curta vida m’ha tocat viure en primera persona determinades situacions que m’han enervat fins el punt d’escriure l’article que ens ocupa.
Com a exemples podríem citar el substantiu dépaysement, originari del francés i Com que no ha sigut que es fa servir per a ni un fet ni una persona descriure el sentiment en concret, parlaréde la de desorientacióque idea o pensament de podem sentir quan ens rebuig que tenen un trobem en un altre país gran nombre de valeno quan hem sigut sotcians cap a la seua llenmesos a un canvi imgua. És una cosa que Noemí Pérez Cerdà va rebre el banderí al millor article de llibret de les Falles de em dol i em fa malíccia portant en la nostra 2018 de mans del periodista Vicent Borja. foto: fernando navarro vida. Tambépodríem a parts iguals, sobre tot parlar del terme gallec perquèper més que afouteza –paraula de l’any 2017 a busque una explicaciólògica i coherent Galícia– que tédos accepcions: «La d’aquest menyspreu, no li trobe ni cap disposiciód’actuar sense por a les ni peus. Em resulta incomprensible que dificultats o perills» i «la seguretat un poble no estime la seua cultura o que una persona mostra en ella maque antepose l’aprenentatge d’una llenteixa». gua estrangera al de la llengua pròpia. Prioritats, en diuen. I és que sembla En el cas del valenciàsabem de que l’única funcióque téactualment bona gana que tenim un fum de l’aprenentatge de llengues és la formamots autòctons, encara que és cióacadèmica i, evidentment, quantes quasi impossible recopilar-los tots. més en parlem més possibilitats Per aquesta raón’he triat un que, d’aconseguir treball tindrem. Aixòsí, no tant jo com la gent del meu entorn, aprengam el valenciàperquènomés es gastem prou a sovint. El terme en parla a València, Catalunya, Balears i questióés ‘malíccia’ i fa referència al Andorra i per tant la seua utilitat és sentiment de «ràbia o indignació» pràcticament nul·la. Més val aprendre
Em dol i em fa malíccia a parts iguals el rebuig que tenen un gran nombre de valencians cap a la seua llengua. Per més que busque no li trobe una explicació lògica.
Falles 166-167.qxp_Maquetación 1 20/1/19 0:24 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
167
l’alemany perquèes parla en tot el món, per descomptat. Amb acòel que vull dir és que ensenyar-nos una llengua de fora estàmolt bé, peròprimer centrem-nos en les que tenim a casa que bona falta ens fa. Un altre punt que voldria destacar és la malíccia que em fa la manca d’empatia amb els joves que volem estudiar en valencià; i no parle de l’ensenyament obligatori a l’escola i a l’institut, sinódel de la universitat.
Des d’aquell dia i encara hui continue pensant per què enganyaven a l’alumnat d’eixa manera, imagine que seria per burocratització. Peròsi no puc formar-me en valenciàen la meua terra, on ho faré? Crec que entre tots hauríem de fer un exercici d’introspecciói emprar la justícia per tal de resoldre aquestos problemes, ja que agrade molt o poc, tots tenim dret a una educacióen valencià.
La llengua ha de tenir el reconeixement que li pertoca. Ja ho deia Vicent Andrés Estellés, «perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot».
Recorde que a la Universitat de València durant el segon any del Grau de Traducciói MediacióInterlinguística vaig cursar una assignatura que tenia per nom Traducciógeneral francés-espanyol/català, aleshores vaig suposar que traduiríem textos del francés a l’espanyol i al valencià. Res no s’allunya més de la realitat. Quan ja portàvem un quadrimestre traduint al castellà, vaig preguntar innocentment a la professora si traduiríem alguna vegada al valenciài la seua resposta va ser d’allòmés sincera. Em va dir que ella no era d’ací i que s’havia tret el Grau Mitjàperquèla pogueren contractar, i que per més que volguera, probablement jo estaria més capacitada per a corregir que ella.
Oblidem-nos de si témolta utilitat o poca –en témés de la que pensen‒ i actuem des del cor. No som robots, som humans i com a tals tenim una característica que ens diferencia de les màquines: La capacitat de sentir amor. Amor propi, amor pels nostres costums, amor per la nostra llengua i per tot allòque ens fa ser autèntics.
És necessari reivindicar la nostra posiciódavant els actes iniqües i no se m’ocorre millor manera de fer-ho que aprofitant tots els mitjans que tenim al nostre abast. É́s per aixòque he escrit aquest article, per a aconseguir que la llengua tinga el reconeixement que li pertoca. Ja ho deia Vicent Andrés Estellés, «perquèhi hauràun dia que no podrem més i llavors ho podrem tot».
Falles 168.qxp_Maquetaciรณn 1 17/1/19 23:29 Pรกgina 1
168
FOTOS OFICIALS
falleres majors i representants de 2018
presidents de 2018
JUNTA LOCAL FALLERA
fotos: fernando navarro
Falles 169.qxp_Maquetaciรณn 1 13/1/19 0:03 Pรกgina 1
JUNTA LOCAL FALLERA
169 fotos: fernando navarro
falleres majors infantils de 2018
presidents infantils de 2018
Falles 170.qxp_Maquetaciรณn 1 13/1/19 0:00 Pรกgina 1
170
JUNTA LOCAL FALLERA
fotos: fernando navarro
comissiรณ de treball de la junta local fallera de 2018
delegats de les comissions en la junta local fallera de 2018
Falles 171.qxp_Maquetaciรณn 1 12/1/19 23:58 Pรกgina 1
JUNTA LOCAL FALLERA
171
LA GALA FALLERA
fotos: fernando navarro
Falles 172.qxp_Maquetaciรณn 1 12/1/19 23:57 Pรกgina 1
172
LA GALA INFANTIL
JUNTA LOCAL FALLERA
fotos: fernando navarro
Falles 173.qxp_Maquetación 1 12/1/19 23:50 Página 1
JUNTA LOCAL FALLERA
L’OFRENA
173
fotos: daniel vallet i fernando navarro
Falles 174.qxp_Maquetaciรณn 1 12/1/19 19:42 Pรกgina 1
174
LA CREMร
JUNTA LOCAL FALLERA
fotos: daniel vallet i elisa signes
... i tot va comenรงar de nou.
Falles 175.qxp_Maquetaciรณn 1 13/1/19 4:08 Pรกgina 1
Falles 176.qxp_Maquetaciรณn 1 13/1/19 4:08 Pรกgina 1