Llibret falles cullera 2018 by Vicent Borja

Falles01.qxp_Maquetaciรณn 1 29/12/17 0:36 Pรกgina 1

Falles2.qxp_Maquetación 1 26/1/18 17:36 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

17 18

4 11 1

8 15

10 3 9

Punts d’interés 1

Seu de la Junta Local Fallera

Falla Avinguda País Valencià

Falla La Bega

Falla del Port

Falla Sant Antoni de la Mar

Falla El Raconet

Falla Passeig-Mercat

Falla Plaça Alboraia

Falla Plaça d’Espanya

Falla Rei En Jaume I

Falla Raval de Sant Agustí

Falla Xúquer

Falla Taüt

Falla Bulevar

Falla El Canet

Mascletades de la JLF

Falla Plaça Mongrell

Exposició del Ninot i Museu Faller

Falles3.qxp_Maquetación 1 29/12/17 0:38 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Cullera

esclata en Falles L

‘ambient de les Falles ja inunda tota la ciutat i es respira en tots i cadascun dels barris. L’activitat és frenètica en els tallers dels artistes fallers, a pocs dies de començar la festa. Les comissions falleres viuen intensament els dies previs a l’arribada dels primers ninots als carrers. Tot està a punt per a viure un any més la festa més participativa de les que celebrem els cullerencs. El Llibret de la Junta Local Fallera de Cullera, amb la participació de totes les comissions falleres de la ciutat, mostra enguany tots els aspectes de la millor festa del món i

les particularitats de la seua celebració a Cullera, des de la proclamació i la presentació, fins la plantà i la cremà, la gastronomia, el casal, la cavalcada, els premis, l’ofrena, el concurs de teatre, els campionats esportius, els jocs de taula, les despertades, els llibrets, la música, l’indumentària o la promoció del valencià. Les Falles són, des de novembre de 2016 Patrimoni Immaterial de la Humanitat, però són, des de sempre i fins sempre, patrimoni de tots els valencians, en general, i dels cullerencs, en particular. La festa ja bull al carrer. Gaudim de les Falles!

Falles4.qxp_Maquetación 1 31/1/18 14:00 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Sumari

3 Cullera esclata en Falles Saluda de l’alcalde Millorem el finançament 5 Jordi Mayor Saluda del regidor de Falles Esforç, valentia i empeny 6 Javier Cerveró Saluda de la presidenta executiva de la JLF Una festa gran, orgull dels cullerencs 7 Susi Melià 8 Programa d’actes 10 Programa del Concurs de Teatre 11 El cartell de les Falles 2018 12 Comissió de treball i delegats de la JLF 13 Seccions de les falles de Cullera 14 Falla La Bega Gastronomia al casal Un món de sabors 16 Comissió Falla La Bega 18 Falla Sant Antoni de la Mar La cavalcada Un Carnestoltes molt particular 20 Dennis Ferrer Ruiz 22 Falla Passeig Mercat Teatre faller 30 anys sorprenent al públic 24 Salvador Pellicer 26 Falla Plaça Espanya L’Ofrena Camí de sentiments 28 Lluís Selfa i Bayona 30 Falla Raval de Sant Agustí Els premis Emoció desbordada al Mercat José Valiente i Begoña Camarena 32 34 Falla Taüt La plantà i la cremà El yin i el yang de la festa 36 Lucía Navarro i Marí 40 Falla El Canet El llibret Deu anys apostant per una il·lusió 42 Juan Gabriel Figueres 46 Falla Plaça Mongrell Article Mongrell Festa sense descans des de bon matí 48 asdadasdasd 52 Falla Avinguda del País Valencià Campionats i jocs de taula La falta envide i truque! 54 Comissió Falla Ada. País Valencià

Falla del Port Esports L’esport fa gran el món faller Enric Gonzalo i Badia Falla El Raconet Promoció del valencià Sentir i viure la llengua Fani Criado Ripoll Falla Plaça Alboraia Mig Any Faller i Concurs de paelles La germanor, un valor en alça Comissió Falla Plaça Alboraia Falla Rei En Jaume I La vida en el casal La zona zero de la festa Comissió Falla Rei En Jaume I Falla Xúquer Presentacions i proclamacions Unes nits molt especials David Ferrer Sánchez Falla Bulevar Indumentària Història d’una falla, d’un poble... Fani Criado i Ripoll Recompenses Activitats de l’exercici faller Pirotècnia Foc en la sang Toni Sancasto Música i Falles A la recerca de l’himne perdut de les Falles de Cullera Joan Castelló L’Àlbum de les Falles de 2017 La Crida Premis Secció Especial 2017 Premis Secció Primera 2017 Premis Secció Segona 2017 Premis d’activitats culturals 2017 Premis d’activitats esportives i lúdiques Millor article de llibret de 2017 Falles: Patrimoni... i ara què? Salva Andrés i Martín Fotos oficials de les Falles 2017 La Gala La Gala Infantil Els premis L’Ofrena

58 60 64 66 70 72 76 78 82 84 86 90 106 108 114

116 121 122 123 124 125 126 128 130 132 135 136 137 138

Edita: Junta Local Fallera-M. I. Ajuntament de Cullera Portada: César Garrido Direcció, disseny, maquetació i edició: Vicent Borja Coordinació: Joan Roig. Dipòsit legal: V-265-2018 Impressió: Blauverd Impressors

Falles5.qxp_Maquetación 1 28/1/18 22:45 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Salutació de l’alcalde de Cullera JORDI MAYOR I VALLET

Millorem el finançament E

l 2017 celebràrem les primeres Falles declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO i ja vos apuntava en el meu article per al llibret de la Junta Local Fallera (JLF) altra declaració, aleshores d’intencions: que les institucions ens deixàrem d’eslògans i frases fetes i passàrem a l’acció amb una millora del finançament de la Festa. Calia correspondre al reconeixement que tots havíem aconseguit i això és el que hem fet este 2018. El pressupost municipal aprovat en solitari pel Govern local ha inclòs una partida econòmica específica per a la promoció de les Festes Falleres. Este fet comporta una millora substancial del finançament de les Festes del foc i representa el primer increment de les ajudes al món faller després de les retallades de la crisi. La mesura adoptada suposa un 60 % més de recursos econòmics municipals per a les Falles, un esforç de tota la ciutadania de Cullera que reconeix i impulsa la contribució cultural, de vertebració social i de forja identitària que representen les comissions falleres i la seua intensa activitat al llarg de tot l’any. Estic convençut que la nova JLF encapçalada per la seua presidenta, Susi Melià, acompanyada per un equip jove i amb il·lusió, sabrà optimitzar estos recursos. El nou mandat s’inicia com a relleu de la magnífica tasca realitzada per l’equip de treball eixint liderat per Loles García, a qui mai podrem acabar d’agrair l’esforç i dedicació per seguir avançant en posar les Falles en el lloc que es mereixen com així, honestament, crec que ho han fet. Gràcies de tot cor. Als nous dirigents vos desitge molts encerts. Teniu un repte crucial: afrontar les

primeres passes d’una Festa que té ara transcendència internacional. El món ja ens mira amb respecte perquè hem demostrat que les Falles són alguna cosa més que una celebració puntual. Sé que totes i tots estarem a l’altura.

Falles6.qxp_Maquetación 1 28/1/18 22:42 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Salutació del regidor de Falles JAVIER CERVERÓ I PALOMARES

Esforç, valentia i empeny V

ull que les meues realitzant un magnífic treball Compteu amb mi primeres paraules i el camí encetat és l’idoni per seguir fent de siguen per fer un per a seguir el camí de foles Falles unes fesagraïment doble. En priment d’una festa que ara és mer lloc, a l’equip de trePatrimoni Immaterial de la tes millors, obertes ball eixint de la Junta Humanitat. i integradores Local Fallera (JLF), encapçalat per Loles García, amb qui he tingut Com a regidor vostre podeu comptar amb l’oportunitat de treballar durant dos anys mi i amb tot l’equip de govern per dur endacolze a colze; en segon, per al nou grup de vant aquelles accions que servisquen per a persones dirigides per Susi Melià, que han fer de les Festes del foc unes festes millors, obtingut ara l’encàrrec del món faller de regir obertes, integradores i amb valors. Estic conels designis de les Falles de Cullera i que vençut que amb l’empeny que esteu demoscompten amb el màxim suport i col·laboratrant ho aconseguireu. ció de l’Ajuntament i de la regidoria de Falles. Tots dos grups han demostrat valentia. Fer un pas endavant per assumir una responsabilitat d’eixe calat és de per sí una mostra de valor d’aquells que prenen eixa decisió. Esforç, treball, hores llevades a la família o els amics, maldecaps, problemes que sorgixen de forma inesperada... són només alguns dels hàndicaps que s’han d’afrontar. És la feina ‘oculta’ que no es veu, que no lluïx ni s’agraïx i que moltes vegades consumix. Per això vull reconéixer allò que normalment mai ningú fa. Només el fet de dedicar als altres una cosa tan valuosa com és el nostre temps, si més no la mateixa salut, ja mereix l’aplaudiment per part de tots. Els qui heu deixat esta aventura ho sabeu ben bé i podeu estar ben orgullosos del treball ben fet. Heu donat tot el que podíeu de vosaltres i molt més. El treball ha estat fabulós i el resultat és l'evident millora de la Festa en molts dels seus aspectes. Els qui ara heu assumit eixa responsabilitat ja heu tingut el temps suficient per a comprovar que formar part de la JLF és entregar una bona part de la vida pròpia a una causa que a tots ens il·lusiona: les Falles. Heu iniciat la vostra trajectòria amb projectes innovadors i un afany de millora constant. Esteu

Falles7.qxp_Maquetación 1 30/1/18 1:21 Página 1

JUNTA LOCAL FALLERA

falles a cullera 2018

Salutació de la presidenta executiva de la JLF SUSI MELIÀ I PEIRÓ

Una festa gran, orgull dels cullerencs S

’acosten les primeres Falles on representaré amb molt de gust i honor el col·lectiu faller de la ciutat, com a Presidenta Executiva de la Junta Local Fallera de Cullera. Estic molt orgullosa de tota la comissió de treball i vull donar-los les gràcies, perquè amb este equip impressionant tot és més fàcil.

Quan ens presentàrem a l’elecció ens vàrem plantejar fer de les Falles una festa gran, reconeguda per tots i digna de ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Teníem com a punt d’eixida el treball de tota la gent que ens ha precedit en el càrrec, als quals agraïm el seu important treball.

Volem donar a les Falles un espai digne, recuperant actes, afegint-ne d’altres i mantenint tots aquells que ja existien. Naturalment, ens queda molt de camí per recórrer, moltes coses a millorar, i de segur les aconseguirem amb bona voluntat i treballant tots junts: Comissions, JLFC i Ajuntament. Així, engrandirem una festa, que és lluïdora i bonica. I tot perquè les falles de Cullera volem ser fortes, volem ser un referent d’organització, de cultura i de tradició de manera que els veïns estiguen orgullosos de nosaltres.

Per a 2018, hem volgut recuperar el soroll i l’olor de la pólvora, i és per això, que durant els tres dies de Falles, Cullera tornarà a vibrar amb les mascletades al migdia, a la Rambla Sant Isidre i una especial nocturna, el 18 de març. No ens oblidem de la festa per als més menuts. Ells són el futur i per això durant tot l’any han gaudit de festes per a ells, tant a l’estiu com per Nadal i, ara en Falles, tindran una gran festaglobotada el dia 11 de març, a més a més d’una festa per als cadets. Hem treballat de valent tant la JLF com les 15 comissions, sempre amb mentalitat constructiva i pensant amb l’interés general i no el particular, a fi que la ciutat visca el que són les Falles: respecte, color, llum, art, pólvora, música, essència viva d’una festa que portem molt a dins del cor els valencians... Voldria convidar-vos a que estos dies eixiu al carrer i ho passeu molt bé en tots i cadascun dels actes que vos hem preparat, perquè les Falles no serien res sense la vostra participació. Des de la Junta Local Fallera, volem agrair a totes les persones i empreses que col·laboren amb les Falles i que fan possible que siguen una realitat. També a la Policia Local, Bombers, Protecció Civil i Guàrdia Civil que vetllen per la seguretat de la festa, i a les institucions pel seu suport i ajuda, a l’Ajuntament de Cullera i, de manera especial, a la Regidoria de Falles. Que l’oratge ens acompanye, i que visquen les Falles de 2018!

Falles8-9.qxp_Maquetación 1 31/1/18 14:33 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Programa d’actes

Divendres, 16 de febrer

Divendres, 2 de març

Sopar de Gala de les Falleres Majors de la Comunitat Valenciana *

Gala de la Cultura

Sala Santy

Saló d’Actes Casa de la Cultura

21 hores

Dissabte, 17 de febrer

Dissabte, 3 de març

Presentació d’Esbossos de les falles i del Llibret col·lectiu de la JLF Saló Multiusos del Mercat

12.30 hores

Trens fallers per les demarcacions de les comissions falleres 19 hores

Desfilada fins al Mercat, a les 12 hores * Ball de disfresses

La Crida Plaça d’Espanya

20 hores

Ball amb l’Orquestra Syberia Jardins del Mercat

20 hores

Jardins del Mercat

23 hores

Diumenge, 4 de març 23 hores Danses *

Dissabte, 24 de febrer

Carrer del Riu

Gala Fallera de la Junta Local Fallera ** Auditori del Mercat

20 hores

Inauguració Exposició del Ninot Indultat Entrega de premis de Ninots Indultats

Desfilada fins al Mercat, a les 19.30 hores

Casa de l’Ensenyança

Sopar amb disco-mòbil Col·labora: + Pallisa Hotel Holiday

Dissabte, 10 de març 22 hores

12 hores

Diumenge, 11 de març

Gala de les Falles Infantils ** Col·labora: McDonald’s Auditori del Mercat

19 hores

Festa del Cadet Parking C/ Enrique Chulio

Diumenge, 25 de febrer

18.30 hores

19 hores

Dia dels xiquets Festa de la globotada Plaça Andrés Piles

Desfilada fins al Mercat, a les 18.30 hores 8

11 hores

Falles8-9.qxp_Maquetación 1 31/1/18 14:33 Página 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA Dijous, 15 de març

Ofrena a la Mare de Déu del Castell Itinerari: Carrers del Riu, Sèquia, Pati de l’Església, Passeig, Pintor Sorolla, Metge Joan Garcés, Vall, Pescadors, Muñoz Degrain, Rei En Jaume, Plaça 19 hores La Verge i Jardins del Mercat.

Danses al carrer ** 19 hores

Divendres, 16 de març Mascletà nocturna

Nit de la Plantà Nit d’Albaes Inici en la Falla Raconet i final en la Falla Raval

Col·labora: Cafeteria Restaurant JB Rambla Sant Isidre 21 hores Macro-disco-mòbil i Espectacle de Dj’s

Dissabte, 17 de març

Jardins del Mercat

Despertà Demarcacions falleres

12 hores

Diferents parròquies

Lliurament de premis Desfilada des de la Plaça d’Espanya, fins al Mercat de Falleres Majors, Infantils, Presidents i JLFC, a les 19,30 hores *

Cercaviles falleres

A partir de les 20 hores Cremà de les falles grans A partir de les 23 hores * Col·labora l’Associació Cultural de Dolçaina, Tabal i Danses de Cullera.

8 hores

12 hores

Mascletà Rambla Sant Isidre

14.30 hores

Cremà de les falles infantils

Ball amb disco-mòbil i Espectacle Remember de Dj’s Jardins del Mercat 23.30 hores

Despertà Demarcacions falleres

12 hores

Mascletà de Sant Josep Rambla Sant Isidre

20 hores

Diumenge, 18 de març

8 hores

Missa de Sant Josep

14.30 hores

Jardins del Mercat

24 hores

Dilluns, 19 de març

8 hores

Cercaviles falleres

Mascletà Rambla Sant Isidre

23.30 hores

14.30 hores

** Col·laboren l’Associació Cultural de Dolçaina, Tabal i Danses de Cullera i la Colla Pas Pla de Cullera Activitats organitzades per la Junta Local Fallera i patrocinades pel M.I. Ajuntament de Cullera, amb la col·laboració de les Regidories de Falles, Cultura, Esports, Serveis Exteriors, Turisme, Joventut, Patrimoni i Festes. La JLF vol expressar el seu agraïment especial per la seua col·laboració a la Policia Local, Protecció Civil, la Guardia Civil i els Bombers. 9

Falles10.qxp_Maquetación 1 31/1/18 14:20 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

teatre faller

Falla Xúquer 2 de febrer

“GROSSETES”

Falla El Canet Falla Taüt 29 de gener

Falla Plaça Alboraia 9 de febrer

31 de gener

“VIOLINS I PROMPETES”

“A VIURE QUE SÓN DOS DIES”

“TERÀPIES”

XXXI CONCURS DE TEATRE EN VALENCIÀ DE LA JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA

Falla Sant

Antoni de la Mar 7 de febrer

“LA BOCA

DEL LLOP”

Falla

Falla Raval de

Passeig-Mercat

Sant Agustí

12 de febrer

23 de febrer

“DIARI D’UN

“BOEING

BOIG”

BOEING”

Falla

Falla Av. País Valencià 14 de febrer

“L’ANIVERSARI DE MARTA”

DA ·L A a jo r L E m NC rça CA r f o pe

Falla El Raconet 19 de febrer

“M’ESPERARÀS?” 10

Plaça Espanya

21 de febrer

“LA MALEDICCIÓ DE LA GALLINA NEGRA”

Falles11.qxp_Maquetación 1 31/1/18 14:27 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

El cartell de 2018

SOM PATRIMONI César Garrido El cartell destaca un concepte sobre tots els altres, el “som patrimoni”, on veiem uns fallers observant a un segon pla el globus terraqui fent l’ullet al concepte d'Humanitat i Patrimoni. Tant els fallers com el globus terraqui estan fets amb unes línies molt lleugeres i artístiques fent una salutació a l'art i colorits de les falles, Subexpossem una textura de paper arrugat, el paper tambémolt utilitzat en el gremi faller per a la realitzacióde “monument faller”, i per últim destacar el color rosa, que transmet amabilitat, afecte, amor i generositat. Cinc cartells són els que es van presentar al concurs convocat per la Junta Local Fallera de Cullera. El jurat va considerar per unanimitat que “Som patrimoni”, de César Garrido, era el millor cartell. “Fills de la utopia”, d’Irina Sánchez, va ser el cartell finalista en la votació.

FILLS DE LA UTOPIA

sentiment faller

mapejat

DIA D’ELEGÀNCIA

Irina Sánchez

María Argente

Raül Iznardo

Víctor Piris

El cartell posa l’accent en la festa fallera a través del foc i s’introdueix als tallers dels artistes fallers, el lloc on tota la crítica i el simbolisme de la festa es cou a foc lent durant tot l’any.

El cartell fusiona les Falles i Cullera, per mig del Castell i una fallera, en una al·legoria de que les Falles son un sentiment que es troba dins de les persones que viuen la festa.

El cartell te la seua inspiracióen la geografia de Cullera, concretament en les diferents àrees d’influència de lescomissions falleres, representades pels seus colors característics.

Cartell d'estil minimalista que utilitza la tipografia. La lletra F representa quan la falla està en flames i està cremant de dalt cap avall amb elegància cap a la falla.

Falles12.qxp_Maquetación 1 30/1/18 1:50 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Junta Local Fallera

presidents de falla i delegats DE la JLF La Bega Jesús Solera i Martí * Enrique Miguel i Oltra ** Sant Antoni Francisco Mayor i Vallet * Andrea Gascón i Moya **

COMISSIÓ DE TREBALL President nat Jordi Mayor i Vallet Regidor de Falles Javier Cerveró i Palomares Presidenta executiva Susi Melià i Peiró Secretària Dunia Valero i Morant Vicesecretari Alan Garcia i Tur Vicepresident primer Joan Roig i Peyró Vicepresident segon Juan José Nicolau i Bonet Vicepresident tercer José Luis Renart i Català Vicepresidenta quarta Bea Soriano i Fernández Tresorer Quique Renart i López Comptador Carlos Ferrer i Arranz Delegació de Cultura Fani Criado i Ripoll David Ferrer i Sánchez Marc Sanjuán i Ortís Delegació de Relacions amb Agents Socials (Hosteleria, Turisme i Comerç) Lilian Femenia i Capdeville Iván Bertomeu i Bonet

Delegació d’Esport i Salut Virginia Carbonell i Vera Raquel Fenollar i Puertos Delegació de Festes Rocío Aragó i Navarrete Rocío Soler i Romero Fructuoso Bustos i Pérez Natalia Marrades i Castelló Horten Talens i Lli Delegació de Censos i Recompenses Juan V. Molina i Mas Susana M. Costa i Salieto Cap de Protocol i Ceremonial Diego Granero i López Relacions Externes amb Juntes Locals Rafa Salom i Mengual Delegació de Falleres Majors i Infantils Lara Bernabeu i Gay Delegació de Comunicació i Xarxes Socials Àlex Morales i Fernández Jurat d’Incidències Isabel Galindo i Renart Alain Benito i Tormo Enrique Sapiña i Escolà Enrique Miguel i Oltra Eduardo Bohigues i Piris

Passeig-Mercat Carlos Sapiña i Rico * Tino Pedro i Fenollar ** Plaça d’Espanya José García i Canet * José J. Alapont i Regodón ** Raval de Sant Agustí Vicent Nàcher i Marí * Sabino Osa i Doménech ** Taüt Juan Sapiña i Calatayud * David González i Piris ** El Canet Carlos Bou i Mateu * Nacho Matilla i Mahiques ** Plaça Mongrell José Ortiz i Castelló * Jorge Carrillo i Villena ** Avinguda País Valencià Paco Alventosa i Piris * Juan J. Alventosa i Piris ** Del Port Paco Grau i Beltrán * Lucía Barberà i Escolà ** El Raconet Vicent Castelló i Fos * Rixard Prats i Corral ** Plaça Alboraia Ernest Collado i Prieto * Christian Martínez i Miralles ** Rei En Jaume I José Luis Carles i Tamarit * Susana Albert i Martínez ** Xúquer Christian Garcia i Tur * Isabel Collado i Arlandis ** Bulevar Enrique Rey de Antonio * Pablo López i Marí ** * President de falla ** Delegat de la JLF

Falles13.qxp_Maquetación 1 31/1/18 14:32 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Seccions 2018 SECCIÓespecial

Sant Antoni de la Mar

PasseigMercat

Raval de Sant Agustí

Taüt

SECCIÓPRIMERA

La Bega

Plaça Espanya

Plaça Mongrell

Del Port

El Raconet

SECCIÓSEGONA

El Canet

Avinguda País Valencià

Plaça Rei En Alboraia Jaume I

Xúquer

FALLESINFANTILS SECCIÓespecial

Sant Antoni de la Mar

PasseigMercat

Raval de Sant Agustí

Taüt

FALLESINFANTILS SECCIÓPRIMERA

La Bega

Plaça Espanya

Plaça Mongrell

Del Port

Rei En Jaume I

FALLESINFANTILS SECCIÓSEGONA

El Canet

Avinguda País Valencià

Plaça Alboraia

El Raconet

Xúquer

Bulevar

Falles14-15.qxp_Maquetación 1 10/1/18 0:09 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

falla

La Bega fundADA EN 1962

SECCIÓ primera FALLAgran Lema: A quadres Artista: Toni Pérez

SECCIÓ primera FALLAinfantil Lema: Explorant Artista: Noel Hervás 14

Falles14-15.qxp_Maquetación 1 10/1/18 0:09 Página 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

FALLERAMAJORINFANTIL

Nerea Sanjuán i Pérez

president Jesús Solera i Martí

presidentinfANTIL Pepe Jorge i Mañas 15

Falles16-17.qxp_Maquetaciรณn 1 31/1/18 14:38 Pรกgina 1

Falles16-17.qxp_Maquetación 1 3/1/18 18:09 Página 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Gastronomia al casal

Un món de sabors La Comissió Falla La Bega Fotos: Comissió Falla La Bega

i per alguna cosa és coneguda la falla La Bega al poble de Cullera és per la seua festa, encara que també ho és per l’afició al bon menjar. I és que gràcies a certes tradicions que s’han conservat al llarg del temps, durant els mesos de febrer i març oferim als nostres fallers i falleres una mostra de la gastronomia valenciana i del món en general.

per la nit, aquells que tenen més energia trauen les graelles per tal de torrar al carrer xulles, llonganisses, botifarres i xoriços. Després, durant la setmana fallera, cada dia una colla d’amics s’ocupa de fer el sopar: dilluns toca pits de pollastre amb nata per cortesia de les dones col·laboradores; dimarts triem de la parada; costellam amb mel, salsa barbacoa o espècies; dimecres convertim la cuina en una hamburgueseria que rep el nom de McBega i dijous, segons la festa temàtica que celebrem, elaborem el menú escaient.

A partir de l’1 de febrer acostumem a reunir-nos els caps de setmana al casal per a participar en diversos concursos gastroLa gastronomia és nòmics; com per exemple una de les senyes el de postres, truites o arròs d’identitat de La al forn. Aquest últim és un Bega i ens esforcem El dinar de la Plantà dels més tradicionals, ja que antigament eren les cada any per innovar En acabar estos dies, dones de la barriada o les donem la benvinguda al dia col·laboradores de la comissió les encarrega- de la Plantà amb un bon potatge i paella per des de preparar-lo i portar-lo als forns d’alals menys atrevits. Originàriament eren els faguns fallers per a coure’l. llers qui plantaven la falla i, com que quasi no hi havia temps per a preparar el dinar, un Paelles al carrer membre de la comissió s’encarregava de reUn altre concurs molt típic a la comissió de la córrer totes les carnisseries demanant carn falla La Bega i el preferit per la majoria és el o embotits per a tirar-los al perol. Així és com de les paelles al carrer, en el qual pot particiva sorgir el famós dinar del potatge. par qualsevol persona amb només una condició: portar de casa els instruments adequats En definitiva, la gastronomia és una de les per a cuinar-la. senyes d’identitat de la falla La Bega i tots els anys ens esforcem per innovar els nostres De la resta d’elements per a fer la paella – costums culinaris i delectar el paladar tant dels integrants de la nostra comissió com la llenya, el condiment i les ganes de passarho bé– ja s’encarrega la falla. Eixe dia mateix, dels nostres convidats.

Falles18-19.qxp_Maquetación 1 9/1/18 23:59 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

falla

Sant Antoni de la Mar fundADA EN 1944

SECCIÓ ESPECIAL FALLAgran Lema: Desemmascarats Artista: Erik Martínez

SECCIÓ ESPECIAL FALLAinfantil Lema: Baaxal “diversió” Artista: Erik Martínez 18

Falles18-19.qxp_Maquetaciรณn 1 9/1/18 23:59 Pรกgina 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

FALLERAMAJORINFANTIL

FALLERAMAJOR

Neus Palero i Ferrer

Sheila Sรกez i Ruano

president Francisco Mayor i Vallet

presidentinfANTIL Eduard Parra i Juรกrez 19

Falles20-21.qxp_Maquetación 1 29/12/17 0:47 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

La cavalcada

Un Carnestoltes molt particular Dennis Ferrer Ruiz Falla Sant Antoni de la Mar Fotos: Alfredo Company

l llarg de l’any, la comissió de la Falla Sant Antoni de la Mar, participa en quasi totes les activitats que prepara la Junta Local Fallera de Cullera, però des de fa molts anys hi ha una activitat clau per als fallers d’aquesta comissió, la cavalcada de disfresses de les Festes Majors. Aquesta cavalcada des de fa uns anys enrere ha anat augmentant el seu nivell, respecte als balls, disfresses o fins i tot temàtiques. En aquesta comissió dediquem moltíssim de temps per a que l’últim divendres de les Festes Majors el desitjat guardó del primer premi arribe fins al nostre casal. Després de la finalització de les Falles el 19 de Març, i amb l’arribada de la primavera. Els delegats de cavalcada es posen mans en l’obra per a que tots els engranatges d’aquest somni, de nou, comencen a funcionar. Molts mesos abans ja estarà escollida la temàtica per a dur a terme en la propera festivitat.

ria el ball pas per pas per a crear una gran coreografia que juntament amb la disfressa i la música, traslladarà a la gent del poble, al món que nosaltres volem mostrar. Altre dels aspectes que caldria destacar, es la construcció de la carrossa, que encapçalarà la nostra comparsa. On dediquem molt de temps, ja que es la carta de presentació al públic i que menys que començar amb bon peu. Viure aquesta cavalcada des de dins de la nostra comissió, es sinònim de esforç, lluita, coratge i un poc de bona maneta. Sense la participació del conjunt dels fallers que formen aquesta comissió, no seria possible mostrar el treball, ben fet a tot el poble.

Sant Antoni és la comissió més guardonada i és l’actual campiona de la Cavalcada

Els primers passos a seguir serien; presentar a la comissió el tema a desenvolupar, mostrar les disfresses i organitzar els tallers on es confeccionarien. Després d’un gran treball d’investigació, que de vegades es el més difícil, elegiríem o elaboraríem la música idònia per a la temàtica escollida. Al llarg de les setmanes prèvies, s’assaja-

Doncs bé, al llarg de la historia d’aquesta cavalcada, cal destacar que la nostra comissió es la més guardonada i som els actuals campions, després de revalidar el primer premi l’any 2015, 2016, 2017.

Tribu Azteca, Tailàndia i Mascarada són les ultimes comparses que ens han donat el desitjat guardó, ara caldrà esperar al proper mes d’abril per a veure en que tornem a sorprendre i des de la nostra comissió volem convidar a tot el món a que visite aquesta gran cavalcada, que de segur no es queden decebuts.

Falles20-21.qxp_Maquetaciรณn 1 31/1/18 14:39 Pรกgina 2

Falles22-23.qxp_Maquetación 1 9/1/18 23:57 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Passeig-Mercat falla

fundADA EN 1946

SECCIÓ ESPECIAL FALLAgran Lema: Falles o treballes? Artista: Pedro Santaeulalia

SECCIÓ ESPECIAL FALLAinfantil Lema: African’s Go! Artista: Xavier Gàmez 22

Falles22-23.qxp_Maquetación 1 9/1/18 23:57 Página 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

FALLERAMAJORINFANTIL

FALLERAMAJOR

Nerea Garrigós i Aragó

Clara Fort i Rico

president Carlos Sapiña i Rico

presidentinfANTIL Eduard Grau i Sala 23

Falles24-25.qxp_Maquetaciรณn 1 31/1/18 14:40 Pรกgina 1

Falles24-25.qxp_Maquetación 1 29/12/17 0:49 Página 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Teatre faller

3O anys sorprenent al públic Salvador Pellicer A.C. i E. Falla Passieg-Dr. Alemany-Mercat Fotos: Comissió Falla Passeig-Mercat

é, anem a veure, això és una suposició; ací tot quisqui està començant a fer teatre, i difícils en teatre són tots els papers, tots sense excepció (PoquelínPoquelén, 2000). 1988 fou un any de traspàs que començà en divendres en el calendari gregorià. De les moltes coses que m’han contat, és que fou l’any de “El drama de la Bolseria” de Francesc Barchino. 1988 és l’any en què comença l’aventura del teatre en la Falla Passeig-Mercat i que ja dura 30 anys. Hi ha qui diu que les tradicions han de tindre almenys 90 anys d’antiguitat –3 generacions– per a considerar-les com a tal. Nosaltres, sols amb un terç, ja ho considerem una tradició al sí de la nostra comissió.

fer créixer en mires i en profunditat. Un teatre que bamboleja consciències amb un humor frívol i satíric com el de “Criatures” (2004) o el cru i agre de “Nascuts Culpables” (2010). Perquè el teatre és més que fer riure blancament la gent que seu a les butaques. Des del 2014 fins a hui, ha sigut Ivan Miralles qui ha pres la direcció del grup. El teatre contemporani com “Bebé” (2014) o “Retrobaments” (2015) es barreja amb un teatre de caire clàssic “Ai, Carmela! (2016), fins arribar a una de les comèdies més universals com és “El malalt imaginari” (2017), representada a la forma barroca més historicista.

Enguany es presentarà En 30 anys no hem Aquest idil·li començà “Diari d’un boig”, ambiende la mà de Julio Martí, tada en la Rússia de mitperdut la il·lusió de qui estigué al capdavant jans del segle XIXé. que s’alce el teló, es del grup de teatre des Perquè entenem que fer d’eixe 1988 fins l’any 2001. faça el silenci i comence teatre és sorprendre al púSi s’ha de caracteritzar blic, alhora que ens plantela primera escena aquesta primera època del gem nous reptes a grup de teatre, podem dir que és l’època del nosaltres mateixos. sainets, l’obra valenciana per antonomàsia. Fa trenta anys que començà la nostra També va ser l’època en què començàespecial relació amb el teatre. En aquests rem allò que podem anomenar com l’obra trenta anys, com en qualsevol evolució, hi d’art total wagneriana, on es donaren lloc ha hagut bots i passos enrere; alegries i trisl’acció, el text, la música o el ball al mateix tors; risses i plors; però el que no hem pertemps i en el mateix escenari, amb títols dut –i molts anys que dure– és la il·lusió de com “Escapa’t amb mi monstre” (1999). què any rere any s’alce el teló, es faça el silenci i comence la primera escena. Tota tradició conté el germen de la evolució. I en el cas del nostre teatre no anava a Perquè nosaltres seguim creient en l’ofici ser menys. Dels sainets passàrem a obres del Teatre. En fi, al que anava: faça’s vostè d’esquetxs, amb alguna que altra llicència càrrec de què nosaltres som artistes també, absurda. Juanfran Saez, qui va ser director encara que modestos... No com vostè, clar, del grup des de del 2003 fins al 2012, el va però artistes... (Ai, Carmela! 2016).

Falles26-27.qxp_Maquetación 1 9/1/18 23:56 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

falla

Plaça Espanya fundADA EN 1942

SECCIÓ primera FALLAgran Lema: Futurama Artista: Carlos Donet

SECCIÓ primera FALLAinfantil Lema: La primavera Artista: Inma Giner 26

Falles26-27.qxp_Maquetación 1 9/1/18 23:56 Página 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

FALLERAMAJORINFANTIL

FALLERAMAJOR

Marta García i Femenía

Carmen Orquín i Sáez

president José García i Canet

presidentinfANTIL Juanjo Sánchez i Femenia 27

Falles28-29.qxp_Maquetación 1 31/1/18 18:42 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

L’Ofrena

Camí de sentiments Lluís Selfa i Bayona Falla Plaça Espanya Foto: La comissió

rem a l’any 1951. La falla Plaça d’Espanya era llavors la de la “calle del Generalísimo” i de la mà de Daniel Clar, que presidia la comissió i, com que no teníem falleres, amb la ploma d’Enrique Torres va eixir una oda a la nostra patrona, la Moreneta. En el dia de Sant Josep, després de nomenar fallera major a la Mare de Déu, la comissió en ple va fer una missa amb la conseqüent ofrena floral. Aquest fou el precedent de l’actual Ofrena. La directiva de la falla “San José” a l’any 1959 ja inclou al programa de festes una ofrena al Santuari en honor de la Nostra Patrona i, en reprendre l’activitat fallera als anys 10 de l’anterior segle, l’Ofrena va ser un acte cada vegada més important a la festa fallera. Fins 1975 les falles ofrenàrem al Castell, davant de la Moreneta, però la Junta Local Fallera de Cullera decideix fer un canvi per a l’exercici 1975-76 i l’Ofrena, després de recórrer el centre de Cullera, acaba als Jardins del Mercat, de manera que aquell mantell de flors acolliria al matí del dia de Sant Josep una missa per a totes les comissions del centre. El dihuit de març de 1976, en acabar l’ofrena al Mercat, un veí que presenciava l’acte i li va semblar curt, va dir: “Ja està?”, a la qual cosa un faller contestà: “Ja hem acabat?” i una altra veu cridà: “Al castell!” Així va ser com des d’aleshores, l’any 1976, la Falla de la Plaça d’Espanya puja fins al santuari, on conclou, la seua, la nostra, particular Ofrena. Una Ofrena que recull un ventall de sentiments, nusos a les goles, alguna llagrimeta, batecs de cors perquè per molt que giren els temps, no deixem d’esser fills de Cullera i tenim al Castell el far que ens indica on tenim les arrels. Pot ser, creguem o no, siga l’essència de la cultura mediterrània, pot ser, qui sap, en una mica de superstició. Però, i com no pujar i ofrenar a la nostra patrona al santuari? Totes i tots els que ací tenim vida i cor, per sempre, per a bé o per a mal, estem marcats pel somriure deliciós de la Nostra Moreneta. Per sempre!!

Falles28-29.qxp_Maquetaciรณn 1 31/1/18 14:42 Pรกgina 2

Falles30-31.qxp_Maquetación 1 9/1/18 23:54 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Raval de Sant Agusti´ falla

fundADA EN 1966

SECCIÓ ESPECIAL FALLAgran Lema: El suport de l’Imperi Artista: Toni Pérez

SECCIÓ ESPECIAL FALLAinfantil Lema: Carna-mar a l’imperi Venecià Artista: Joan Martí 30

Falles30-31.qxp_Maquetación 1 9/1/18 23:54 Página 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

FALLERAMAJORINFANTIL

FALLERAMAJOR

Andrea Lozar i Calatayud

Elena Ripoll i Bodí

president Vicent Nàcher i Marí

presidentinfANTIL Gonzalo de Vega i Beltrán 31

Falles32-33.qxp_Maquetación 1 31/1/18 14:44 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Els premis

Emoció desbordada al Mercat José Valiente i Moro Begoña Camarena i Reverte Falla Raval de Sant Agustí Foto: José Vicente Part

mb la son acumulada d’aquests dies i en especial de la nit de La Plantà, s’afegiran les ganes de festa i bon ambient en un dia tan excepcional com és el 17 de març. Amb ells, es mesclarà el nerviosisme interior en el qual conviurem tot el dia fins a aplegar als Jardins del Mercat, en el moment dels Premis, que per a molts és el més emocionant. A la cercavila, al matí, ens creuarem amb amics i coneguts d’altres comissions, ens els que intercanviarem comentaris i opinions com per eixemple “Com ha anat la plantà?” o si “heu acabat tard”.

nostra, cabut”. Arribarà algun comentari de què els ha vist un veí, de “si el jurat dues vegades ha vingut”, “ai mare que hui no cague dur!”. Pronòstics, quinieles, brindis i rumors... passen les hores i queda el pitjor, o millor dit... “el millor”. Uns cap a “Pallisa”, altres prefereixen estar més relaxats fent-se algun que altre “xifli” a la terrassa d’algun bar. Hi ha qui va a casa a fer temps i fins qui s’ha quedat en el casal, perquè són les 7 de la vesprada i cal moure ja. S’uneixen a la comissió, amics, veïns del barri i simpatitzants, que en cercavila i units amb nosaltres arribem als Jardins del Mercat. Anem cantant i va pujant la tensió, fins a arribar el moment desitjat, el moment que hem esperat i pel que tot l’any tant hem treballat.

Uns diran “a les 7, estàvem ficant la gespa”, altres que “a les 2 ja havíem plantat”, també als qui l’artista els ha deixat plantats “a les onze de la nit encara no havia arribat”, els Anem arribant, que altres dins ja estan, i la que reconeixen que “aquella falla és molt bogent va congregant-se pels nica”, els que diuen que “l’inPronòstics, quinieles, carrers del voltant. Unes cofantil és un bombonet” o en missions porten globus, alla gran “no ens esperàvem brindis i rumors... que fóra tan espectacular”, tres banderetes, i la resta passen les hores i els “jo crec que guanyareu altres objectes per donar amqueda el pitjor, o vosaltres” o “si serà aquella bient al moment, a més els que té millor pintura i acabat”. millor dit... “el millor” estendards de les falles s’alcen i es mouen al vent. Els Els nervis s’aniran incrementant al llarg del músics toquen i toquen... ja estem a punt i matí, pensant i repensant amb el feliç banderí. preparats, amb la boca seca, la pell de gallina Uns pensaran que poden guanyar, altres que i ens suen fins les mans. amb un tercer o quart premi, depenent de la categoria, no estaria del tot malament”. Hi ha Alguns arriben amb retard, diuen que els qui aposta per aconseguir un primer en la dóna igual però després si guanyen el primer, gran, altres en la infantil o els qui creuen que són els primers en botar. Cada comissió ja fer doblet també pot ser, perquè els més pes- està al seu lloc habitual i alguns fallers maniàsimistes diran que “no hi ha res a fer”. tics segueixen el seu ritual de ficar-se, perquè els done sort, al mateix lloc de l’any passat. I així entre copa i copa, rialles, bromes i bon ambient passarà el matí fins l’hora del “dinaBona nit Falles de Cullera! Ara sí que coret”, que també s’aprofita per acabar de fer les mença. Primer aniran els premis de les falles quinieles de com està l’assunt, “guanyarà aque- infantils i després els premis de les falles grans. Entre premi i premi es farà silenci al lla...”, “que no, que no és millor que la

Falles32-33.qxp_Maquetación 1 31/1/18 14:44 Página 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Mercat per poder escoltar i quan li toque a cadascú, “ale... a cridar i botar”, celebrant el premi que li ha tocat. Així, premi rere premi, el temps va passant, fins arribar als dos últims guardons que queden per anomenar. Uns miraran al cel recordant els que ja no estan i altres tancaran els ulls estrenyent les mans. “Premi Segon de la Secció... per a la falla...” és un moment súper emocionant, no es pot descriure, ho has de viure. I si el segon se’n va cap a altre costat, la bogeria s’ha desarmat. “Ho hem aconseguit, hem guanyat!” “Mare, quina felicitat” abrassades, plors. “És de veritat que tenim el primer premi, ara ho diran”. “Uh, uh! que viene que viene...” “Premi Primer i banderí a la millor Falla de Cullera de la Secció... per a la Falla...” La comissió guanyadora esclata en aplaudiments, bots, crits i cançons “campeones, campeones, oe oe oe...” que al ritme de la música i amb alegria, els fallers celebren el seu premi amb molta harmonia.

I l’entrega de premis arriba a la fi, s’ha acabat un dels moments més màgics de la nit. Les comissions van eixint del Mercat, entre felicitacions d’uns amb els altres dels qui han guanyat. Uns canten i criden amb cares d’alegria i felicitat, però altres ploren i no tant d’alegria. Hi ha qui dirà que els premis no estan ben donats (és molt tradicional). Cada comissió a la seua falla va, que ara toca celebrar. Hi ha qui ho celebra ballant o amb cava valencià. Al carrer es farà gran roda de gent amb ganes de ballar i botar, que al ritme de la música tots els fallers es van felicitant i als muscles porten els artistes que els han fet guanyar. Hi ha qui del disgust ni soparà i altres que celebrant un bon premi directe a la despertà aniran. Després de gaudir d’una gran nit de premis, ara toca descansar, que l’endemà és el segon dia de falles i açò encara no ha acabat. Pensarem durant l’Ofrena que la Mare de Déu ens done salut, perquè l’any que ve puguem tornar al Mercat a pel premi que ens haurem merescut.

Falles34-35.qxp_Maquetación 1 9/1/18 23:53 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

falla

Taüt

fundADA EN 1928

SECCIÓ ESPECIAL FALLAgran Lema: A Cullera, millor Artista: Alex Oliver

SECCIÓ ESPECIAL FALLAinfantil Lema: Pardalets en el cap Artistes: Gonzalo Rojas, Pau Soler i Mercedes Taibo 34

Falles34-35.qxp_Maquetación 1 9/1/18 23:53 Página 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

FALLERAMAJORINFANTIL

FALLERAMAJOR

Helena Agud i Romero

Lucía Navarro i Marí

president Juan Sapiña i Calatayud

presidentinfANTIL José Pedrós i Vilches 35

Falles36-37.qxp_Maquetaciรณn 1 31/1/18 14:45 Pรกgina 1

Falles36-37.qxp_Maquetación 1 9/2/18 0:52 Página 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

La plantà i la cremà

El yin i el yang de la festa Lucía Navarro i Marí Fallera Major de 2018 de la Falla Taüt Foto: Alfredo Company

a plantà i la cremà són el yin i el yang de la nostra festa, separades són incompletes, impossibles i juntes es complementen i creen vida. La primera ens porta l'inici de la festa on els carrers s'omplin d'art, de música i de vida; i, la segona, el final, un final efímer que deixa pas a un nou començament. Per a la nostra comissió, el monument és un dels pilars fonamentals de la nostra festa i, per tant, la plantà és un dels moments més esperats de la setmana fallera, ja que no recau sols en el dia 16 sinó que s’inicia des del seu trasllat del magatzem de l’artista faller. Com hem dit, tot comença amb el trasllat de les peces, la nostra comissió ho fa amb els tractors i aquestes, recolzades pels fallers, recorren els carrers de la nostra ciutat fins que prenen terra a la nostra plaça i, així, un viatge rere l’altre. Una breu parada per esmorzar al casal, una altra per a la cita obligada de les 14 h, la mascletà, dinar i, de nou, a la feina fins hora de sopar i desprès... Desprès, una altra volta a la plaça per a veure el que hem portat i a descansar ja que demà toca plantar. Amb la grua ja a la plaça, l’artista té tot el material fora i els fallers preparats per al que toque, el primer que tot serà omplir els sacs d’arena que es col·locaran baix les peces per a fixar-les desprès, baix les indicacions de l’artista, els fallers col·locaran els ninots centrals del monument i amb aquest primer pas fet, és hora d’esmorzar. Amb les piles carregades, és el moment de donar pas a la grua que ens ajudarà a alçar el monument i a omplir de vida i de color la plaça, però també de nervis quan una peça no encaixa i d’aplaudiments i alegria quan encaixa a la perfecció. I amb part del monument ja en alt és hora de dinar i, com és tradició, toca arròs al forn i macarrons.

Entrada la vesprada, ja són molts els fallers que van arrimat-se i situant-se a les voreres de la plaça per veure com el monument va prenent forma... Un paquet de pipes, una manta i una cadira no poden faltar per a passar una nit de plantà. Però també hi ha que ajudar i, una vegada el monument està acabat, és hora de posar la gespa, els cartells i la decoració pertinent; pocs són els anys en que la nit no s’ha fet dia i amb el primer coet de la despertà encara estàvem rematant. Un anunci de la televisió deia que cremem les falles perquè no volem perdre huit segles d’història, per tornar-les a plantar l’any següent, per a que els nostres artistes ens tornen a sorprendre i per ajuntar-nos sí o sí. Per a nosaltres, la cremà és l’acomiadament d’uns dies intensos de festa, però també d’un any de somnis i de treball. Els primers en dir adéu són els més menuts de la comissió, especialment aquells que ens han representat, que tenen l’oportunitat de guardar per al record un ninot del monument. Amb la música i els primers trons, la falla comença a encendre’s, a omplir la plaça de llum, calor i balls de tots els xiquets de la comissió al voltant del monument que desprès com és tradició botaran per acomiadar-la. Entrada la nit és el torn del monument gran. Una vegada escollit el ninot, que quedarà com a record d’un any inoblidable per a la Fallera Major, és moment per als fallers de guardar en la memòria tots i cadascun dels moments viscuts eixe any. Amb la traca i la gasolina preparada al voltant de la falla, és hora que la fallera major, amb les llàgrimes al rostre, pose fi a l’exercici faller i acabar-lo tan alt com siga possible, amb la disparada d’un coet que des de l’interior del monument donarà la benvinguda a la primavera, ja que allò que de vegades pareix un final és en realitat un nou inici.

Falles38-39.qxp_Maquetaciรณn 1 28/1/18 23:19 Pรกgina 1

Falles38-39.qxp_Maquetaciรณn 1 28/1/18 23:19 Pรกgina 2

Falles40-41.qxp_Maquetación 1 30/1/18 8:13 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

falla

El Canet

fundADA EN 1975

SECCIÓ segona FALLAgran Lema: Al so del circ faller Artista: Jordi Carrascosa

SECCIÓ segona FALLAinfantil Lema: A la recerca del circ faller Artista: La comissió 40

Falles40-41.qxp_Maquetación 1 30/1/18 8:13 Página 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

FALLERAMAJOR Carolina Sáez i Hernández

president Carlos Bou i Mateu

presidentinfANTIL Antonio Palma i Martínez 41

Falles42-43.qxp_Maquetación 1 31/1/18 14:46 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

El llibret

Deu anys apostant per una il·lusió Juan Gabriel Figueres Hernández Coordinador del Llibret de l’AC Falla El Canet Foto: Generalitat Valenciana

nguany es commemoren deu anys des que em vaig plantejar que el llibret fora una senya d'identitat i, també, que es va presentar per primera vegada a la convocatòria dels premis als llibrets de la Generalitat Valenciana. El dia que vaig dir que volia fer aquestes dues coses, en el casal, em van preguntar si sabia el que deia o que si havia begut massa cassalla, que això era impossible en una comissió com la nostra, que no feia falta que fera res d'això. Jo em vaig quedar incrèdul davant la situació, però també motivat per a la causa. Sabia que anava a ser una tasca dura, que no anava a aconseguir-se en dos dies, i que anava a suposar un alt nivell de sacrifici i treball.

dissenyar el llibret des de Word a programes de disseny editorial professionals, utilitzats de manera autodidàctica, ja que mai he anat a cap classe per a aprendre a utilitzar-lo. També, li vam donar la volta a la tipologia dels textos, ja que vam pensar que era millor que els textos foren de nova creació davant dels textos que utilitzen la tècnica del Control C i Control V (copiar i apegar). Aquesta mescla va suposar que arribaren les primeres recompenses al nostre treball, fet que encara que motive, no és el més important, ja que l'objectiu sempre és que agrade al faller, al lector i al col·laborador.

Tal com van passant els anys t'adones que el llibret sempre es pot millorar encara que tinLa premissa ha sigut sempre que el llibret gues molt bons resultats. 2012 va ser un punt anava creixent any rere any, i no créixer de d'inflexió, ja que vam apostar per donar-li una sobte per a decréixer en un tres i no res. La idea certa coherència als continguts i també, cono implicava fer un any espectacular pel fet de mençàrem a recercar possibles col·laboradors ser un aniversari o un motiu literaris per tal de donar-li especial, i després fer una una pluralitat en la forma de Amb constància i cosa senzilla. Podríem fer redactar continguts, doncs, humilitat el nostre una comparació de la filosoels anteriors anys el llibret fia del nostre llibret amb una llibret s’ha convertit en estava coordinat, escrit i macomparació futbolística amb quetat íntegrament per un un referent a escala aquella que ha implantat el servidor, aleshores comenlocal i també autonònica "Cholo" Simeone en l'Atlètic çava a aparéixer la fatiga. de Madrid, és a dir, partit a Calia triar, maquetar o espartit, en el nostre cas, any a any, llibret a llibret. criure i, per seguir millorant-lo any rere any, es Tots els inicis van ser durs i més sent un novell va decidir anar a la recerca de més col·laboraen el tema, amb la dificultat afegida de ser una dors literaris, minimitzant els articles propis, comissió xicoteta, que comporta que les difesols els necessaris. Per a aconseguir-ho, ens va rents tasques durant l'exercici faller siguen servir d'ajuda haver col·locat el llibret en vuitena quasi sempre individualitzades, amb els pocs posició en la Generalitat, la millor posició d'un avantatges i els molts inconvenients. El primer llibret de Cullera fins al moment, fet que ens doresultat no va ser bo, però almenys vaig sentir nava una imatge d'estar realitzant un treball sel'alé de la comissió per tal de millorar (potser riós i amb prestigi. també perquè ningú volia d'encarregar-se d'una tasca més dura del que sembla). Des d'aleshores, sempre hem intentat millorar, any rere any, el nostre llibret, amb un major El resultat va provocar un canvi de xip amb nombre de col·laboradors, de pàgines i també alguns aspectes. Per exemple, pel que fa als as- d'aspectes qualitatius pel que fa a la maquetapectes tècnics del llibret, ja que es va passar de ció i el disseny, en la qual sempre pretenem in-

Falles42-43.qxp_Maquetación 1 31/1/18 14:46 Página 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

novar, així com en l'enquadernació, en la qual, exceptuant l'any 2015, no utilitzem tapes dures, ja que no és un fet decisiu a l'hora de valorar la qualitat d'un llibret. Què ha suposat aquesta millora? L'admiració del món faller cap al nostre treball, ens ha ajudat a aconseguir nous col·laboradors, tant empreses com escriptors; i també ha suposat, fet que ens han comentat algunes comissions, una motivació per tal de millorar la qualitat literària dels seus llibrets, servint-los com a espill. I en tercer lloc, per a mi personalment, l'estímul de progressar i de crear un llibret que, any rere any, siga més complet. Haureu vist que he parlat a penes de premis. No és el més important de cara a realitzar un llibret, però sent honestos, evidentment a tots ens agrada lluitar per intentar aconseguir-los, perquè cada vegada és més complicat guanyar-los, ja que el nivell dels llibrets, tant en Cullera com en la resta del territori faller, ha millorat moltíssim. No obstant això, el fet d'aconseguir alguns premis en el nostre llibret ha servit com a reivindicació de la cultura fallera dins de la nostra comissió, i personalment, com a reivindicació del meu treball, doncs, diversos han vingut en moments en els quals he pensat moltes vegades a tirar la tovallola, i no per no agradar-me la tasca del llibret. Tinc imatges en la retina que mai oblidaré, com el vuité premi de la Generalitat abans citat en 2012, el tercer premi en 2014, el primer premi a escala local en 2013, o la Festa de les Lletres Falleres, en la

qual vam obtenir tres premis. Enguany, després de deu anys d'un projecte (nou estant jo al capdavant), es manté la il·lusió per fer un gran llibret des del primer dia. Com sempre he escrit, sempre des del treball, la constància i la humilitat. Un llibret no es fa en quatre dies. Una vegada es crema el monument, ja es troba en el cap la idea del proper llibret. Cal pensar i mastegar la idea, veure qui pot donar-li forma i si es pot, maquinar possibles noves formes de maquetació, i anar a la recerca de nous col·laboradors. Cal dir que és un treball molt costós amb un desgast psicològic important. Quan ja el deixes en la impremta, descanses. Després ja no apeteix posar-te a fer altres tasques falleres. Sols tens ganes de veure a la criatura, analitzar-la, enfadar-te si veus alguna errada, i poc més. Sols em queda dir que cada vegada estic més satisfet d'haver pegat el pas i embarcarme en aquesta aventura que és fer un llibret. M'ha obert moltes portes. El fet de portar el nom del llibret d'El Canet m'ha ajudat a conéixer a molta gent fallera, tant en Cullera com en la resta de ciutats falleres. Fallers amb les mateixes inquietuds, gustos i aficions, en els quals pots estar hores i hores parlant de llibrets i de Falles. En definitiva, el llibret ajuda a mantenir vincles amb comissions de tot arreu fomentant la germanor fallera, que fa més gran la nostra festa.

Falles44-45.qxp_Maquetaciรณn 1 28/1/18 23:23 Pรกgina 1

Falles44-45.qxp_Maquetaciรณn 1 28/1/18 23:23 Pรกgina 2

Falles46-47.qxp_Maquetación 1 10/1/18 0:02 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Plaça Mongrell falla

fundADA EN 1979

SECCIÓ primera FALLAgran Lema: La por Artista: Francisco Vizcaíno

SECCIÓ primera FALLAinfantil Lema: Fantasia musical Artista: Francisco Vizcaíno 46

Falles46-47.qxp_Maquetación 1 10/1/18 0:02 Página 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

FALLERAMAJORINFANTIL

FALLERAMAJOR

Elena Collado i Vega

Minerva Luz i Magraner

president José Ortiz i Castelló 47

Falles48-49.qxp_Maquetación 1 31/1/18 18:39 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

La despertà

Festa sense descans des de bon matí La comissió Falla Plaça Mongrell Foto: La comissió

a despertà és un dels actes que més agraden als fallers, i també un dels més odiats pels veïns. Perquè? Es tracta de què les falles són una festa per a no dormir, ja que es gaudeix de dia i nit. I perquè la gent no descanse, els fallers tiren coets per tot el barri acompanyats per una banda de música, a les 8 del matí, tots els dies de Falles. Això és la despertà. Amb ella el que es pretén aconseguir és que tot el barri es desperte per a gaudir des de primera hora del matí de les Falles, passejant per a veure monuments que hi ha per les barriades o participant en els actes que des de les 8 del matí organitzen moltes comissions falleres. Com per a molts fallers és un esforç acudir a la despertà, moltes comissions el que fan és que preparen una bona xocolatà, convidant-los deprès del passeig a un bon xocolate calent per a agafar forces, ja que entra molt bé a eixes hores del matí. Si no baixen... s’ho perden. També en moltes comissions, hi ha faller que per a poder assistir a eixe acte, no dormen en tota la nit i estan de festa, així després són els primers a acudir. Això sí, després de tirar tots els coets , se'n van directes a casa a dormir la mona fins a l'hora del dinar. Altres baixen després de la despertà, (ja que els coets han fet el que havien de fer) despertar-los. No tots els fallers són tan matiners. A la nostra comissió, des de fa uns anys, el segon dia de Falles, la despertà és per als més menuts de la falla, això sí, no tiren els mateixos coets que els majors, però gaudeixen com ells tirant les seues bombetes.

Falles48-49.qxp_Maquetaciรณn 1 31/1/18 14:36 Pรกgina 2

Falles50-51.qxp_Maquetaciรณn 1 28/1/18 23:27 Pรกgina 1

Falles50-51.qxp_Maquetaciรณn 1 28/1/18 23:27 Pรกgina 2

Falles52-53.qxp_Maquetación 1 10/1/18 0:05 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Avinguda Pais´ Valencià falla

fundADA EN 1975

SECCIÓ SEGONA FALLAgran Lema: Amor.es Artista: Carlos Donet

SECCIÓ SEGONA FALLAinfantil Lema: De passeig per la Xina Artista: Quique Tur 52

Falles52-53.qxp_Maquetaciรณn 1 10/1/18 0:05 Pรกgina 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

FALLERAMAJOR Inmaculada Bodi i Font

president Francisco Alventosa i Piris

presidentinfANTIL Pau Gimeno i Herreros 53

Falles54-55.qxp_Maquetaciรณn 1 31/1/18 14:48 Pรกgina 1

Falles54-55.qxp_Maquetación 1 31/1/18 18:38 Página 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Campionats i jocs de taula

La falta envide i truque! La Comissió Falla Avinguda País Valencià Foto: La comissió

ot el que siga faller/a, espera com qui més l’arribada dels campionats i jocs de taula organitzats per la Junta Local Fallera de Cullera. En cada comissió tenim components als qui se’ls dóna millor jugar al truc, altres al parxís, altres a l’enigma, altres al futbet, altres al pic i maneta, altres al dòmino, altres al pòquer, etc. I després estan els fallers/es, que s’apunten a tot i que encara que no tinguen ni idea tiren la partida endavant i ho passen d’allò més bé.

per la volguda festa fallera. És important saber guanyar, i encara més saber perdre. Tot el que siga faller/a, ha sentit alguna vegada dolor al seu pit quant ha estat a punt de guanyar un campionat, però finalment no ho ha aconseguit. Tota la comissió pendent de tu, encreuant els dits, esperant que isca eixe 1 al parxís o eixe envit i truc. Una sensació que ha finalitzat amb molta alegria per convertirse en la falla guanyadora, o amb certa tristesa per haver estat a punt de guanyar la partida però finalment haver perdut.

Ah, que no se m’oblide, finalment tenim al típic que mai fa res, però es considera l’entrenador. Va a tots els campionats o jocs de Si has guanyat, al grup de whatsapp de la taula, en alguns juga i en altres no, però semfalla, tots contents et donen l’enhorabona, pre arriba dient: ‘‘Ja està ací l’entrenador’’. En tots anomenen el banderí que tant desitja el cas de la nostra comissió, aquest és Enriguanyar qualsevol comissió. Si pel contrari que (més conegut com el has perdut, al grup de whatRiure i passar moments sapp de la falla et donen Morrut). I per altra banda, també tenim a la típica fal'enhorabona per haver arriagradables amb llera que sempre arriba a bat tan lluny i et diuen la tícompanys i companyes pica les finals del parxís, no sé frase: ‘‘a l’any que ve d’altres comissions com s’ho fa, però la majoria més i millor’’. d’anys arriba a la final. En el és l’important nostre cas, aquesta és YoTot el que siga faller/a, landa (més coneguda com la Yoyo). entén l’il·lusió que comporta formar part d’aquesta festa. Gaudeix de cada moment al Tot el que siga faller/a sap que l’important màxim i intenta que cada any siga encara midels campionats i jocs de taula és participar, llor que l’anterior. Una festa que s’ha convertit riure i passar un moment molt agradable amb en Patrimoni Immaterial de la Humanitat, doels companys/es d’altres comissions. Però nant-li la importància que mereix. clar, hi ha certs moments en els quals apareix la rivalitat entre falles i així mateix algunes exCada membre d’una comissió, fa història pressions gracioses, que pensant-ho ens fan al nostre voltant, siga participant en els camriure, però que en eixe moment ens enfaden: pionats i jocs de taula, al teatre, al concurs de ‘‘fitxa moguda, fitxa fotuda’’, ‘‘han fet trampa’’, paelles, al llibret, als articles de tot l’any, a ‘‘estàs donant-li mal a propòsit’’, etc. Encara l’ofrena, el dia de la plantà, el dia de la cremà, i que en un primer moment ens agafem aques- un fum de coses més que formen part de tes expressions a la defensiva, no hi ha res cada exercici faller. que no es puga solucionar amb una ronda de casalletes. De sobte, ens oblidem de la rivaliTot el que siga faller/a, forma part d’un tat i ens ho passem molt bé tots junts i units somni conjunt: les Falles.

Falles56-57.qxp_Maquetaciรณn 1 28/1/18 23:31 Pรกgina 1

Falles56-57.qxp_Maquetaciรณn 1 28/1/18 23:31 Pรกgina 2

Falles58-59.qxp_Maquetación 1 10/1/18 0:12 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

falla

Del Port

fundADA EN 1982

SECCIÓ primera FALLAgran Lema: Lladre, qui t'ha parit que t'aguante! Artista: Xavi Tur

SECCIÓ primera FALLAinfantil Lema: Es-cracks fallers Artista: Xavi Tur 58

Falles58-59.qxp_Maquetación 1 10/1/18 0:12 Página 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

FALLERAMAJORINFANTIL Àngela Morcillo i Mari

president Paco Grau i Beltrán

presidentinfANTIL Adrià Grau i Gimeno 59

Falles60-61.qxp_Maquetación 1 29/12/17 1:18 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Esports

L’esport fa gran el món faller Enric Gonzalo i Badia Falla del Port Fotos: Fernando Navarro

ecorde perfectament la primera vegada que vaig participar en una activitat esportiva organitzada per la Junta Local Fallera de Cullera. Mireu si en fa de temps que els partits de la lliga de futbol sala fallera es jugaven a la pista de patins, al costat del club de piragüisme. En aquella època jo era un faller infantil, i als “majors” els faltaven jugadors, aleshores ens van convidar a jugar amb ells a dos o tres fallerets infantils. A tots nosaltres ens van aplegar els mateixos sentiments, una barreja de nervis, d’alegria i de il·lusió, sobretot, de molta il·lusió.

possible per participar. Després guanyem o perdem, però sempre ens divertim. I què anem a dir del tercer temps? Del sopar, dinar o esmorzar abans o després de la competició, sempre fent equip amb alegria i comboi. Participar a les activitats esportives falleres és gaudir, clar que sí, de nervis, tensions, alegries i també de les decepcions; però com en la vida mateixa, cal créixer com a persona i compartir vivències amb la resta. Per això mateix és tan important l’esport. Al llarg dels anys, recorde amb molta estima el gran nombre d’activitats esportives que hem preparat i participat els fallers i falleres, com per exemple: pic-i-maneta, futbol sala, tennis taula, dards, futbol platja,… Multitud de fallers i falleres hem participat i gaudit de l’esport faller.

Aquestes vivències i sensacions són les mateixes que, a dia d’avui, continuen recorrent el cos de tots els fallers i falleres que van a participar en una activitat esportiva, sobretot les primeres vegades. Temps després, vaig ocupar el meu primer càrrec en la directiva de la falla a la qual pertanyia i pertany, la falla del Port, i com no, vaig ser delegat d’Esports. Quants anys han passat ja i què jovenet era jo! Al ser delegat d’Esports em vaig adonar de la importància de l’esport dins del món faller de Cullera. La participació i implicació és màxima. A la “meua” falla sempre li hem donat molta importància a l’esport, i sempre fem el

Per finalitzar aquest escrit, vull fer una crida a tot el món faller de Cullera a seguir participant de qualsevol iniciativa esportiva. L’esport és una part molt important de les falles, on passem moments divertits, plens de riures i alegria. Mitjançant la falla gaudim de l’esport, i amb l’esport fem més gran el món de les falles.

Falles60-61.qxp_Maquetaciรณn 1 31/1/18 14:50 Pรกgina 2

Falles62-63.qxp_Maquetaciรณn 1 28/1/18 23:35 Pรกgina 1

Falles62-63.qxp_Maquetaciรณn 1 28/1/18 23:35 Pรกgina 2

Falles64-65.qxp_Maquetación 1 10/1/18 0:14 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

falla

El Raconet

fundADA EN 1993

SECCIÓ primera FALLAgran Lema: Bruixeria Artista: Joan Simó

SECCIÓ segona FALLAinfantil Lema: No és qualsevol nit Artista: Joan Simó 64

Falles64-65.qxp_Maquetaciรณn 1 10/1/18 0:14 Pรกgina 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

comissiรณ2018

president Vicent Castellรณ i Fos 65

Falles66-67.qxp_Maquetaciรณn 1 31/1/18 14:52 Pรกgina 1

Falles66-67.qxp_Maquetación 1 31/1/18 18:46 Página 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Promoció del valencià

Sentir i viure la llengua Fani Criado Ripoll Falla El Raconet Fotos: La comissió

arlar de promoció del valencià a El Raconet es parlar de llengua, parlar de cultura perquè la sentim, la vivim i perquè sabem que les falles són i han de ser part del patrimoni cultural del poble valencià o no seran res. Parlar de la promoció del valencià en la falla El Raconet és recordar una nit de festa temàtica com és el halloween i les més joves ballant emocionades una versió disco de “Ja ve Cento de ca la nóvia”; és escoltar els primers compassos de percussió d’el Cant dels Maulets quan pareix que la nit s’acaba i tornar a omplir-se el casal per botar i cantar. Es pintar en una pissarra una paràfrasi de versos d’Estellés : “No hi ha a València fallers com nosaltres” i deixar-la tot l’any. L’any següent, passejar-la pels pubs quan es tanca el casal i deixar-la al casal de bell nou i que ningú no ho esborre. És sonar Boig per tu a l’altaveu i escoltar com la van cantant tots. És fer una arreplegada amb dolçaines i tabals, és jugar a birles amb els infantils un 9 d’Octubre abans de fer la paella, una miqueta de dansada perquè sí, perquè Sílvia i Imma ens ensenyen tot el que cal per ballar. Amb el café, o bé la lectura d’uns quants poemes, o bé un concurs d’endivinalles amb els nens o d’embarbussaments amb els no tan xicotets, o només un manifest que ens recorda qui som, o la proclama d’homenatge a personalitats o entitats del món de la cultura al nostre país. Un any, els més grandets de la comissió infantil, ens van presentar un quadre plàstic amb la lletra de Al País de l’olivera, amb la tornada a dolçaina interpretada per Paco, i dos anys després teníem a l’escenari de la presentació Obrint Pas cantant-nos-la en acústic i a Miquel Gironés acompanyant els nostres músics amb Israel al capdavant per tancar l’acte amb la muixeranga. És felicitar el Nadal amb el Cant dels ocells a dolçaina l’any que les falles són declarades patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco. És fer la crida des de que existim amb tabal i dolçaina i veure que ara ja

es fa a tot el poble. Admirar les falles que ara fan concerts i recordar els que ja hem fet nosaltres. Saber que es fan concursos de narració en altres comissions i alegrar-nos. Saber que és un premi important també per a altres falles i sentir-nos satisfets. Parlar de promoció a El Raconet és llegir al Levante que una falla gran d’Alzira ret homenatge a Paco Muñoz i Carles i Fani somriure satisfets perquè recorden que anys abans ells ho havien preparat per a la presentació de El Raconet. És escoltar el Tio Canya d’Al Tall i saber que Vicent Torrent al piano de casa seua hi té unes claus de ferro, com les de l’època del protagonista de la cançó, que li vam regalar quan vingué a la nostra presentació. És escoltar la veu de Pep Gimeno i recordar El Botifarra sopant al casal i cantant-nos l’Havanera del Mareny i posant-se la brusa ratllada que li regalàrem, a ell a Néstor Mont i a Juanjo Blanco que l’acompanyaven aquell dia. Parlar de la promoció del valencià al nostre casal és saber que el grifo és un animal mitològic, que Paco ens pinta les portes noves del rebost abans de retolar-lo. Que no ens fem els tres monyos de fallera perquè anem de valencianes i ens sentim així falleres fins al moll de l’os. Que els hòmens porten saragüells, camalets o pantalons com els anomenats de torrentí al món faller. Que els xiquets hi miren les crítiques per comprovar si se’ns ha escapat alguna errada ortogràfica i pregunten si tenen dubtes. Que al febrer tenim la nit del Rockonet. Que un dia se sopa salsitxes alemanyes i no perritos calientes ni es fa la barbaritat de la traducció literal del castellà perquè el valencià sap com es diu en la seua llengua. Que quan esmorzem amb esgalladet recordem la Carmina Andrés penjant-nos el corbatí. La promoció del valencià és, diu Carla, fer família, i diu Mirella, respectar el llegat històric. El més entranyable però, és el que ens diu el nostre Diego Font, a mig camí entre xiquet i adolescent, i que ens fa sentir que ho hem fet bé: La promoció del valencià és una manera de poder fomentar una llengua tan bonica com la nostra, que ens representa i que parla per ella soles.

Falles68-69.qxp_Maquetaciรณn 1 31/1/18 0:25 Pรกgina 1

Falles68-69.qxp_Maquetaciรณn 1 29/1/18 19:55 Pรกgina 2

Falles70-71.qxp_Maquetación 1 10/1/18 0:20 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Plaça Alboraia falla

fundADA EN 1994

SECCIÓ SEGONA FALLAgran Lema: Drames i comèdies Artista: Erik Martínez

SECCIÓ SEGONA FALLAinfantil Lema: La natura tot ho cura Artista: La comissió 70

Falles70-71.qxp_Maquetación 1 10/1/18 0:20 Página 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

PRESIDENT

FALLERAMAJORINFANTIL

Ernesto Collado i Prieto

Salma Alcolea i Badía

comissió2018 71

Falles72-73.qxp_Maquetación 1 31/1/18 18:47 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Mig Any Faller i Concurs de paelles

La germanor, un valor en alça La comissió Falla Plaça Alboraia Foto: La comissió

les falles de Cullera ens encanta ajuntar-nos per fer dinars i sopars de germanor. És per això que cada exercici faller celebrem dos actes a les falles de Cullera, el primer d'ells és el "Mig any faller" i el segon el ja tradicional Concurs de paelles. En el Mig any faller cal destacar que enguany, per primera vegada a les Falles de Cullera, s'ha celebrat també un "Mig Any Faller Infantil", on tota la xicalla fallera va gaudir d'un divertit dia ple d'activitats al parc aquàtic local Aquopolis. Allí els xiquets varen gaudir de les atraccions del parc aquàtic i a banda van tindre berenar i activitats infantils. Un gran dia de diversió per unir als més menuts de la festa i gaudir tots de la germanor fallera.

de la veïna ciutat de Sueca. És una nit màgica on no importen els colors, ni els escuts, ni les seccions, una nit d'unió, diversió, germanor fallera entre les distintes comissions. L'altra activitat que hem nomenat és el Concurs de paelles, que se celebra el mes de febrer, a les portes de les festes falleres, és una data on cap faller s’oblida d'apuntar al seu calendari, ja que és un dia que els fallers de la ciutat esperen amb moltes ganes, un dia de festa i diversió assegurada.

Promocionar el nostre plat típic La finalitat del concurs és promocionar el nostre plat típic com és la paella valenciana, i com no, fer un altre dia de germanor fallera entre els membres de Enguany, per les diferents comissions primera vegada a les de la ciutat.

Per altra banda per als més majors tenim la tradicional torrada popular al Falles de Cullera, descampat del carrer EnriLa nostra comissió ha s’ha celebrat un que Chulio, a la platja de aconseguit endur-se diverCullera. Aquest dia l'anoses vegades banderins “Mig Any Infantil” menem Mig any faller per d'aquest popular concurs. la data en què el celebrem, ja que se sol ce- On també ens agrada participar, és al premi lebrar pel mes de setembre quan queden 6 de decoració de paella, on no hem tingut mesos per a Falles. És una nit on podem dir sort encara d'emportar-nos algun any el que és el tro d'eixida de cada exercici faller, premi, però seguirem intentant-ho perquè la ja que és el primer acte que celebrem les 15 tovalla no s’ha de tirar mai i la nostra comiscomissions de la ciutat juntes. sió posa moltes ganes i il·lusió i més prompte o més tard, acabarà sent nostre. Un sopar amb convidats d’excepció Al sopar del Mig any també assisteixen difeMentrestant, seguirem gaudint d'aquests rents membres de la corporació municipal, dos tradicionals actes de les Falles de Cula Junta Local Fallera de Cullera, que és l'en- llera, el Mig any faller i el Concurs de paecarregada d'organitzar la vetlada, i altres lles, dos actes que hem d'anotar als nostres convidats com per exemple enguany, que calendaris i on esteu tots convidats a gaudir hem tingut el plaer de comptar amb la preamb nosaltres de la millor festa del món sència de la fallera major i la cort d'honor com són les Falles.

Falles72-73.qxp_Maquetaciรณn 1 31/1/18 14:53 Pรกgina 2

Falles74-75.qxp_Maquetaciรณn 1 28/1/18 23:47 Pรกgina 1

Falles74-75.qxp_Maquetaciรณn 1 28/1/18 23:47 Pรกgina 2

Falles76-77.qxp_Maquetación 1 30/1/18 1:16 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Rei En Jaume I falla

fundADA EN 1998

SECCIÓ SEGONA FALLAgran Lema: Invasió asiàtica a Cullera Artista: Fede Alonso

SECCIÓ PRIMERA FALLAinfantil Lema: A ballar! Artista: Joan Simó 76

Falles76-77.qxp_Maquetación 1 30/1/18 1:16 Página 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

FALLERAMAJOR

Mª Jesús Viel i Cuenca

president José Luis Carles i Tamarit

presidentinfANTIL Ian Cano i Viel 77

Falles78-79.qxp_Maquetaciรณn 1 31/1/18 14:54 Pรกgina 1

Falles78-79.qxp_Maquetación 1 29/1/18 23:44 Página 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

La vida en el casal

La zona zero de la festa La comissió Falla Rei En Jaume I Fotos: Comissió Falla Rei En Jaume I

rriba el divendres, i en obrir el grup de whatsapp de la falla trobe el missatge que ho desencadena tot: “Bon dia, hui sopem en la falla, no?” De sobte, un fum de whatsapps col·lapsen el grup: - Jo hui sí. - Jo també! - Fem el sopar allí o l’encomanem? - Jo hui no puc, em quedaré a casa, però el divendres que ve no el perdone.

tant esforç econòmic i de treball dels mateixos fallers per a adaptar el nou local a les nostres necessitats, però també a les normatives vigents amb la insonorització del sostre. Aquest esforç s’ha vist recompensat ràpidament, i hem pogut comprovar que la nostra vida al casal ha canviat de manera radical. Actualment podem celebrar actes i activitats que abans, per motiu d’espai, no podíem realitzar com per exemple exposicions, l’acte de treta o fins i tot el sopar de Cap d’Any, es pot dir que quasi no eixim d’allí. Per a la nostra comissió, el nou cau faller ha sigut una injecció revulsiva, el que fa que el considerem com el baluard de la Falla Rei en Jaume I.

El comboi s’encén en pocs minuts, és la tònica de cada divendres, reunir-se al cau faller per tal de preparar noves activitats, fer les assemblees generals o, simplement, desemboirar-se d’una dura setmana de treball. És per això que podem denominar el cau faller com el centre neuràlgic de cada comissió, o la zona zero de la Els barraquers són els festa fallera, ja que és el lloc on es desenvolupen la grans oblidats en els majoria de les activitats càrrecs de les juntes que les falles realitzen al directives de les llarg de l’any.

Tanmateix, perquè la vida al cau faller funcione correctament ha d’haverhi un gran treball, que sol passar desapercebut, i que correspon a les tasques de neteja, compra de comissions falleres A Cullera, la situació menjar i beguda, mantenidels casals està canviant a poc a poc a ment d’infraestructures, etc. Per això des causa de les fortes normatives implantades d’aquestes línies voldria reconéixer la figura ara fa uns anys, pel que fa a l’ocupació de la dels barraquers, els grans oblidats en els via pública de carpes i barracons. Les falles càrrecs de les juntes directives, i que tan comencen a buscar altres solucions més important són per al correcte funcionament econòmiques, i en la majoria de casos s’ha del cau, i en definitiva de la festa fallera optat per traslladar-se a un local més gran, que es puga aprofitar en falles sense la neArriba la nit de divendres, i en entrar al cessitat de muntar cap espai addicional al cau una veu em crida: carrer. -Però no et quedaves a casa? - Sí, però al cap i a la fi, el cau faller és la A la Falla Rei en Jaume I hem optat per nostra segona casa, i com a casa, en cap aquesta via, no abans sense fer un imporlloc.

Falles80-81.qxp_Maquetaciรณn 1 28/1/18 23:51 Pรกgina 1

Falles80-81.qxp_Maquetaciรณn 1 28/1/18 23:51 Pรกgina 2

Falles82-83.qxp_Maquetación 1 10/1/18 0:25 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

falla

Xúquer fundADA EN 2002

SECCIÓ SEGONA FALLAgran Lema: Música, mestre Artista: Xavi Tur

SECCIÓ SEGONA FALLAinfantil Lema: Música, balls i tradicions Artista: Xavi Tur 82

Falles82-83.qxp_Maquetación 1 10/1/18 0:25 Página 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

FALLERAMAJORINFANTIL

FALLERAMAJOR

Candela Cortés i Ponce

Joana Bohigues i Bertomeu

president Christian García i Tur 83

Falles84-85.qxp_Maquetación 1 29/12/17 1:28 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Fa Ao issió de la Calla SXúuerp en l’acte de la Mresentació de l’an

assat a l’.uditori Lunici al,

Presentacions i proclamacions

Unes nits molt especials David Ferrer Sánchez Falla Xúquer Foto: Escrivá

i preguntem als màxims càrrecs representatius d’una Comissió Fallera quins són els actes més emotius per a ells a banda dels dies de falles, sense cap dubte que tant Presidents com Falleres Majors ens contestaran que la Proclamació i la Presentació. La Proclamació, com el seu propi nom indica, és on es proclamen a les Falleres Majors de la Comissió. És el primer acte oficial on s’anomenen a les Falleres Majors, i clar, les emocions a l’escoltar per primera vegada en la teua vida allò de: “ Cridem a la Fallera Major de

la Comissió per al present exercici faller a .... “ i escolten el seu nom, és un moment que poques persones poden oblidar en la seua vida. El cor, com diu la lletra del pasdoble “El Fallero” del Mestre Serrano, “el cor s’encén en flama” i experimenten una sensació que fins eixe moment mai no havien viscut. Dóna el mateix ja siga infantil, major o presidents, l’emoció és la mateixa per a tots, perquè ostentar eixe càrrec en una Comissió i que tots estiguen pendents de tu, es dona poques vegades al llarg de la vida fallera. I si parlem de l’acte de la Presentació po-

Falles84-85.qxp_Maquetación 1 29/12/17 1:28 Página 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

dríem dir que és el mateix però elevat a la enèsima potència en emotivitat. La Comissió porta molt de temps preparant aquest acte, decorats, guió, emparellament de falleres i fallers, tot per a que eixe dia puga eixir perfecte.

rrespon en la desfilada.I aplega el moment més emotiu de la nit, l’acte de la Presentació, que les Comissions de Cullera celebren a la Casa de la Cultura, Saló Multiusos del Mercat o a l’Auditori Municipal. Tots ocupen els seus seients i comença l’acte amb el nomenament Tota la Comissió es vesteix de gala amb la de la Cort d’Honor de la Comissió Infantil i seua vestimenta valenciana Major, però els dos moPer a les Falleres i ixen al carrer en una cercaments més importants són vila formada pels fallers i Majors, l’acte de la seua quan pugen a l’escenari la acompanyats pels músics Major Infantil i la Fapresentació és un dels Fallera que van recollint a les fallellera Major, en eixos modies més importants ments és com si el temps res en les seues cases. Cada vegada la colla va es parés i totes les mirades de les seues vides fent-se més gran fins que estiguen centrades en elles. aplega el moment d’anar a per les dos Falleres Majors, en primer lloc l’infantil i finalment la Les que han sigut Falleres Majors ho poden Fallera Major. Quan la desfilada aplega a les dir, jo, per suposat que no he sigut mai Fallera seues cases ja es pot respirar l’ambient d’una Major, jejeje, però si ho han sigut la meua gernit molt especial, on veus als amics i familiars mana, la meua dona i la meua filla i elles enque volen acompanyar a les Falleres Majors en cara recorden aquell dia com un dels més un dia tan especial. Quan ixen, sona “El Fallero” importants de les seues vides i de segur que i el cel es cobreix de focs d’artifici que anuncontinuaran recordant-ho així fins sempre, percien que la Fallera Major ja ha eixit i l’ovació què actes com la Presentació d’una Comissió dóna pas al corredor que formen les falleres fallera formen també part del nostre Patrimoni que deixen pas a la Fallera Major acompanCultural de la millor festa del món que són les yada del President fins aplegar al lloc que li co- Falles.

Falles86-87.qxp_Maquetación 1 28/1/18 23:58 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

falla

Bulevar

fundADA EN 2009

SECCIÓ SEGONA FALLAgran Lema: Estem en la glòria Artista: Joan Simó

SECCIÓ SEGONA FALLAinfantil Lema: Alça el vol Artista: Joan Simó 86

Falles86-87.qxp_Maquetaciรณn 1 28/1/18 23:58 Pรกgina 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

president

FALLERAMAJOR

Enrique Rey i de Antonio

Elizabeth Aquino i Vega

comissiรณ 2018 87

Falles88-89.qxp_Maquetaciรณn 1 29/1/18 12:47 Pรกgina 1

Falles88-89.qxp_Maquetaciรณn 1 29/1/18 12:47 Pรกgina 2

Falles90-91-92-93-94-95-96-97-98-99-100-101-102-103.qxp_Maquetación 1 30/1/18 11:56 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Indumentària

Història d’una falla, d’un poble, d’una gent Fani Criado i Ripoll Delegació de Cultura de la Junta Local Fallera de Cullera

ixò diu que era un poble de la Ribera, a la voreta de la mar, a les acaballes del segle XIX, a les primeries del segle XX…

Mentre es posava la camisa de l’avi li entraven ganes de riure. Recordava quan va conéixer la Pepa i li ensenyava l’aixelleró1 per fer gresca. Ella es treia el mocador del coll2 i li’l tirava com si anara a fer-li mal amb ell. Quins bandarres de la festa! Un bon dia Vicent la va provocar fent-li ganyotes, sense allò d’alçar el braç i ensenyar-li l’aixelleró i Pepa li tirà el mocador, deixant-lo caure, sense força. Ell no li’l va tornar. Era el dia de l’apuntà a la falla i mentre li 1 Aixelleró: Peça quadrada de roba que va cosida a la camisa en el lloc corresponent a l’aixella i serveix per a donar joc i reforç a la mànega. També, peces cosides entre les fulles dels calçons, a la part interior de les cuixes. 2 Mocador de coll: Peça quadrada de tela amb una mica més de metre per costat i que s’usava per a cobrir el coll i l’esquena. Per a la seua col·locació es dobla en diagonal, formant un triangle. Una vegada doblat es posava sobre l’esquena deixant caure dues puntes, les altres, les davanteres, es deixaven penjar simplement o es nugaven entre sí, també es podien creuar, i introduir en la cintura. De vegades es creuaven i es nugaven al darrere quan es portava gipó, l’escot del qual servia per a introduir-lo i amagar el nus.

Camisa: Era la primera peça de vestir que anava directament damunt la pell. Cobria tot el cos, antigament fins els genolls -d’ací el que en diem camisó per a dormir o camisa de nit- i la forma del cos la donava el gipó o justillo o cosset. L’escot de les dones solia ser ample o generós encara que se’l tapaven amb el mocador, per modèstia o com a signe d’honestedat de l’època. 3

Saquet d’endur-se’n: Saquet de tela -quasi sempre a

mirava el generós escot de la camisa3 sense el mocador, s’enamorà d’ella. Només tenia 16 abrils i ell vora 20.

No sabia com parlar amb el Vicent i decidí que aniria divendres de sopaeta. Tots els que volien fer falla i s’havien apuntat, amb el saquet de l’endur-se’n4, sopaven a la tasqueta del so Bernat. S’esperaven els uns als altres i l’Arnau, el fill del so Bernat encara amb la brusa5 al damunt, els anava posant cacauets i olives, salmorra i un barralet de vi, i de vegades també tramussos. Pepa hi aniria amb la faldeta de diari6, per no cridar massa l’atenció, son pare un dia ja li havia preguntat si anava per les amigues o per qui! quadrets blancs i blaus o a ratlles fines dels mateixos colors, blanques i blaves perquè eren de la mateixa tela que les bruses de faena- que s’usava per portar l’esmorzar o el dinar, bé en entrepà o en carmanyola, quan s’havia de menjar fora per motius de treball. Actualment, gràcies al que promociona el reciclatge i l’ecologisme, i també a l’oportunisme comercial, s’ha recuperat per als esmorzars dels xiquets a les escoles, la majoria porten el nom brodat però no hi ha uniformitat als colors i teles. Brusa: Peça de vestir exterior que apareix a partir de la segona meitat del XIX, còmoda i sofrida, s’emprava per a treballar, era blava i blanca a ratlles o gris i blanca. Més endavant, en negre, s’emprava per a mudar-se i fins i tot per a casar-se a les comarques de l’interior. Les de diari eren de cotó o de llana però les de vestir de teles més fines com adomassats, sedes, merí o llanes fines. Tenen un canesú per davant i per darrere que solia anar folrat. Es corda amb botons fins la meitat del pit i va tancada, o totalment oberta al davant però amb botons també fins la meitat del pit. Les mànegues són amples i acabades en puny, cordades o no amb un o dos botons. El coll es una simple tireta botonada que deixa entreveure el de la camisa, que al segle XIX i ben entrat ja el XX també adopta l’acabament en tireta. 5

Falles90-91-92-93-94-95-96-97-98-99-100-101-102-103.qxp_Maquetación 1 30/1/18 11:56 Página 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Tu la de les faldetes roges, que te les poses per a cada dia guarda-te-les per als diumenges i no sigues tan presumida7. Portaria també la faldriquera8 per portar les claus i...una noteta!, li la donaria i ja passara el que passara es trauria el maldecap... o se l’encomanaria? Ja no era una xiqueta i de perdre el temps, res de res, prompte faria 17 anys. la noteta diria: Si vols festejar amb mi vine per la porta falsa, perquè per la principal està ma mare fent calça9. En acabar el sopar, el Blai, que aleshores feia del que diríem ara president de la comissió, exposava què els caldria per a la festa gran de Sant Josep, i com haurien d’organitzar-se, homes i dones perquè el barri participara com més millor. Es va parlar de traure llenya dels horts per fer paelles al carrer i de preparar una arreplegada de coses velles i d’altres andròmines que de ben segur tindrien tots per casa. El Toni que portava un parell d’anys d’aprenent d’artista faller a València10 suggerí de fer un parell de ninots que acompanyaren tot el que s’aconseguira i de començar a fer un “monument amb trellat” a més de la foguera com ja es feia a la ciutat. La discussió es va allargar com sempre fins la mitjanit, i Faldeta: Falda de dona que s’emprava per a treballar o de diari, eren amples i llargues generalment, amb ratlles o vions, es cordaven a la cintura amb una veta passada per una colga o beina, a la manera dels saquets. Anava des de la cintura cap avall cobrint les cames o part d’elles segons la moda o les èpoques. 6

El llarg dels saragüells ens diu que és ja entrat el segle XX, a més del coll de la camisa. El xiquet porta espardenyes de ramalet. El més autèntic és com porta el mocador, no veiem el detall des del costat, però pareix a la manera dels traginers. Foto: Arxiu Fani Criado

Cobla popular.

8 Faldriquera: És una mena de butxaca solta que es portava davall la falda, es nugava a la cintura amb vetes, i servia per a portar diners o petits objectes com claus, mocadors… Anava damunt les sinagües coincidint amb l’obertura lateral de la falda exterior per a facilitar-hi l’accés. Estava proveïda d’un trau gran per on s’introduïa la mà, i per això se la coneixia també amb el nom de manera. Hui encara, quan les dones es visten de llauradores o de falleres o de valencianes amb el vestit anomenat del segle porten una faldriquera a les sinagües.

Cobla dels segle XIX que representa la sàtira de la vigilància dels festejos, i a més el costum de les dones de seure a la porta de casa per fer faenes d roba: cosir, boixets… en una cadira baixeta de bova. 9

10 En la capital, les falles van agafar més aviat el camí dels cadafals i dels monuments estètics amb ninots.

Falles90-91-92-93-94-95-96-97-98-99-100-101-102-103.qxp_Maquetación 1 30/1/18 11:56 Página 3

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Cal destacar el detall de l'escapulari de la are de Déu del Castell. Foto: Fidel Piris la Pepa va saber passar-li la noteta al Vicent. Aquell any s’encetà un nou costum al poble i fins i tot es van inscriure al registre d’entrada de les falles del Cap i casal. Des d’aleshores, també, cadascú hi posava un cartellet per criticar alguna cosa del poble o del govern, o només per fer gresca amb algú del veïnat, o del poble del costat, o per celebrar algun casament, o només per divertir-se. N’hi havia alguns de picants quasi sempre, però ja se sap que al valencià li tirà tot allò de la carn vol carn11 i a més la sàtira o el to burleta no es prenia malament per cap veí, anava amb la festa i tot acabava amb el foc.

Com que les primeres falles van ser tan ben acollides pel poble i pel veïnat, la Teresa i l’Elvira pensaren en fer una nit de festa gran que hi atorgara més solemnitat i es va discutir a la reunió de divendres perquè després de l’apuntada de l’any es fera una crida als músics del poble. Volien que s’hi afegiren a la falla i , així, 11

Expressió poètica d’Ausiàs March.

Sederol: Teixit que imita la seda.

Segrí: Tela de seda, mena de tafetà doble.

14 Sedalina: Cotó merceritzat i el teixit fabricat amb aquest cotó. 15 Tartarí: Tela preciosa que s’usava per a vestits de dona i també per a ornaments sacerdotals. 16 Quarter: Tros de tela destinada per a fer un vestit o una peça de vestir

fer una cosa pareguda al que feien altres pobles, però a la seua manera és clar! Després de dues setmanes de propostes i de raonaments fins la mitjanit de divendres, s’arribà al concepte del que hui seria la Nit de la Presentació i a un dia posterior d’arreplegada pel veïnat. Les dones es buscaren molta faena preparant-se els vestits i volien algunes lluir-se tant que-sense que algunes mares s’enteraren- aprofitaren les teles reservades per a l’aixovar de casar-se, sederols12, segrins13, sedalines14, tartarí15, algunes usaren més d’un quarter16 i reforts17 i sargé18... Ninguna volia paréixer un renguet19, ni volien el refús20 de tot l’any. Com que tots hi estaven d’acord, parlaren amb l’alcalde i li feren la proposta de celebrar una nit fallera a les festes majors. Un bon sopar al casino i una revetlla amb la banda per ballar a més de totes aqueixes coses que tenien les festes: un parell de masclets per ací, una traca per allà, trons de bac, na bona trucadeta, uns quants pollastres per a rifar, quatre colpets de licor, aiguallimó per a les senyores i bunyols amb xocolata per al ressopó de la joReforts: Peça que es col·loca entre la tela d’un vestit i el folre per a donar-li més consistència. 17

Sargé: Teixit de llana amb lligat de sarja que produeix efectes de diagonals fines. El de color s’emprava per a les faldes i el negre per als gipons. 18

Renguet: Dona mal vestida per dur la roba bruta o vella. 19

Refús: Nom que se li donava al conjunt de robes usades per a la faena, usades i velles 20

Falles90-91-92-93-94-95-96-97-98-99-100-101-102-103.qxp_Maquetación 1 30/1/18 11:56 Página 4

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA venalla. Tot estava decidit. El Vicent i la Pepa ja festejaven oficialment i ella va voler fer-li un bon regal per a la nit de la presentació oficial de la comissió fallera del poble. Volia que sa mare li donara una mançaneta21 de l’avi per a ell. El germà de la Pepa, el Pere, ja es vantava que serien seues i li cantava amb sorna: Jo tinc una jupa parda amb dues mançanotetes, que la més xicorroteta és així com dos carxofes22. L’Elvira la consolava oferint-se per a fer entre totes dues un parell de reliquiaris,o d’escapularis, un per al Toni i un per al Vicent, amb la imatge del Sant Josep o de la Moreneta23, o un rosari d’atzabeja per al coll24. Els va entrar el riure mentre miraven la Cristina que no badava boca mentre simulava fer puntes amb els boixets25, d’esquena a la vorera de la casa, al carrer per si passava el Rafel. Una fadrina brodava llavors ho tornava a desfer, per tenir feina que fer quan s’estimat hi anava26. Ella sempre deia per excusar-se que al corral no hi tenia tanta llum. El fet és que a la Cristina, el Rafel no li havia fet el pes de primera hora perquè...

que no et faltarà en casa fam i faena27. Ara però, s’encenia cada vegada que el mirava. La primera vegada que se li acostà per parlar-li, tot mudat ell, de diumenge, ella li retrucà sorneguera: A una mula, que és venal, li posen mil galandugues; no és miracle que tu dugues rosari d’or que tant val28. El Rafel no duia rosari d’or, no en duia cap perquè no li anaven les beateries. Era un xicot ben plantat, llaurador i feliç amb el seu ofici, acompanyava sa vida amb els amics, amb el guitarró i, sempre que podia, amb la rondalla del Mareny per a les festes de l’estiu. Ella, Cristineta, com tres o quatre més de la vila, havia sospirat per un xicon de la Vall, l’espardenyer que venia el primer dijous de mes a la plaça per replegar comandes d’espart picat o d’espardenyes noves. Alguns diumenges de concert de la banda també hi apareixia tot enflocat i se sentia dir a les mares: Per a saber festejar ningú com els de La Vall, que es posen capa i sombrero i es muden de dalt a baix29. D’altres mares contestaven amb sorna:

Si amb llaurador et cases no passes pena,

Les fadrines de Cullera no volen fadrins de jaca,

Mançaneta: Tipus de botó que feia alhora de joia per als homes. Tenien un lloc destacat entre ells els de plata, plata sobredaurada i, rarament, d’or amb treball de filigrana. Tenien una mena d’anella allargada que per una banda s’unia a la mançaneta i, per l’altra, a una creueta que servia per apassar-la per un trau, mentre la mançaneta sostinguda per l’anella penjava. Es portaven en jupetins, jupes, bocamànegues i camals de calçons.

Boixets: Pals xicotets i tornejats de fusta de boix que s’usaven per a fer les puntes de coixins, tovalloles, colls de les camisa, punys i fins i tot per al sosteniment de pedres precioses amb què es feien joies, per al coll o per als canells. Es posava el patró sobre un coixí redó, en forma de cilindre allargat, aleshores reblit de palla normalment, es marcava el patró amb agulles i amb els boixets s’anaven seguint les indicacions fins aconseguir amb el fil, fer unes belles puntes. Actualment és una pràctica recuperada com a lleure a moltes localitats i fins i tot es fan trobades per practicar-ne.

Cobla popular d’Alcoi.

Nom que se li dóna a Cullera a la Mare de Déu del Castell que representa l’Encarnació.

Al segle XIX i primeries del XX, era prou comú que els homes portaren un rosari al coll quan es mudaven i el material més comú d’aquests era l’os, la plata o l’atzabeja. Els reliquiaris eren una mena de capseta amb alguna penyora sentimental dins com cabells, un tros de mocador, etc. A més hi havia els propis dels religiosos que hi portaven reliquies beneïdes per l’Església. Els escapularis populars no eren el mateix que les actuals medalles doncs eren de tela. 24

Cobla popular.

Era costum a Tavernes de Valldigna que per a festejar no s’amagaren mai i els fadrins anaven a casa la núvia, mudats amb el que deien la robeta de menjar bé, i posats de capa i barret així fora el mes d’agost. 29

Falles90-91-92-93-94-95-96-97-98-99-100-101-102-103.qxp_Maquetación 1 30/1/18 11:56 Página 5

falles a cullera 2018 els prefereixen de brusa i en diners a la butxaca30. Es preguntaven l’Elvira i la Pepa quan començà la Cristina a mirar-se bé el Rafel, perquè els semblava ben estrany aquell canvi de parer. Ella ho recordava de bon grat cada vegada que escoltava passar un cavall pel carrer o veia un carro amb l’haca al davant. Insistiren i insistiren fins que els ho va contar. Va ser el dia de la cursa de joies31, la vespra dels Sants de la Pedra: Abdó i Senén. El Rafel va competir i va guanyar, portava el rossí del Nelo, i dalt d’ell anava com un home de cap a peus, ferm i valent, no tenia cap neguit i la mirava fixament. A la platja del Dosser feia un dia de ple estiu, l’oratge els acompanyava per a la festa. Hi havia una vintena d’haques i rossins, alguns de Sueca i altres de Riola i de Fortaleny, tots hi estaven aspectants. El guanyador seria qui l’endemà encetaria la romeria a l’ermita des de la plaça de l’Hospital, a més d’emportar-se la joia per a la núvia. Els set-cents metres de la fina arena de la platja, se li feren a la Cristina set-cents quilòmetres i el cor se’l notava a la gola. Per què? Es preguntava sense parar, i sense parar embadalia veient-lo arribar i guanyar la cursa. Dalt l’haca, a pèl sobre l’animal, amb la cara lluenta, la camisa mig oberta i les mànegues arromangades, amb els camalets ben premuts per la faixa32 a la cintura i les espardenyes de ramalet33, en passar pel seu costat, li picà l’ullet. I, a ella, li va semblar un Cobla popular adaptada. L’hem trobada amb el nom de Sueca, el poble veí.

Cursa de Joies: En paraules del mateix professor i investigador de la Universitat de València, Víctor Agulló, la cursa de joies era la pràctica esportiva valenciana més reconeguda i estesa després de la pilota i de la columbicultura per tradició i antiguitat. El seu origen rau a les competicions espontànies entre llauradors per a saber quina haca o rossí era el millor, el més ràpid. Els genets muntaven a pèl i es feien apostes. Mai no arribava a ferse un quilòmetre complet i els competidors eren sempre els més joves. El guanyador, a més del reconeixement dels seu poble, per a qui era tot un honor, rebia un mocador de seda: la joia –per això el nom de la cursa- i li l’entregava a la seua enamorada. Actualment només en queda un reducte de la tradició a la platja de Pinedo i a la del Puig segons notícies del 2010. 31

32 Faixa: Tira de teixit de llargària i amplària variables, que se cenyeix a la cintura de l’home pegant-li voltes. Per a la seua fabricació existien telers especials i de vegades fins i tot s’hi feien a casa. En ambdós extrems es deixaven un tros sense tramar que, després de torçut en forma de cordó, constituteix un serrell. Les de faena eren

JUNTA LOCAL FALLERA cavaller de les justes de les llegendes a més de l’home més ben plantat del poble i, no sabia exactament quan però se n’havia encisat fins el moll de l’os, fins l’animeta. El seu, el del Nelo, havia estat el millor rossí, l’orgull per a l’amo de l’animal i la joia per al genet, el Rafel. A l’endemà, ja arribats a l’ermita34, mentre anaven portant els carros i les haques al darrera, el Rafel li deixà caure a la Cristina en la butxaca del davantal, com qui no vol, l’anhelat mocador de seda o de tartarí, la joia. I, ella, quan va recuperar la normalitat al batec del cor, tot posant-se’l al coll i amb les galtes enceses, el mirà i, tremolant-li les cames, li va dir: Si no pots comprar tabaco jo vendré la mantellina, no vull que li falte res al que m’endolce la vida35. Acabant de contar-ho estava quan arribà la seua mare que venia de fer barret i els va comentar que la so Josepa li havia dit a la néta: Jo et compraré faldilles i també un davantal blanc, perquè els fadrinets hi caiguen com els passerells al ram36. - I com? –preguntaren les tres alhora– bona és Josepa per a traure calerons! - La cosa és que l’Empariues passava nit dia plorant-li, Vol ser fallera perquè diu que tots els bons fadrins del poble hi són a la festa de la falla però la mare li diu que primer va l’aixode llana o de cotó, o de vegades d’una barreja de les dues matèries primeres, i el seu colorit era blanc, negre, roig blau o morat principalment. També les hi havia a ratlles concentrades en els extrems més vistos. El teixit formava una mena d’espiga que li donava més consistència i l’adaptava millor en cenyir-la. La faixa també servia per a portar objectes com la navalla o el mocador, també per a protegir del fred i per a mantenir adequadament al seu lloc la roba que cobria: els calçons i els saragüells, el jupetí quan es portava damunt jupa i més entrat ja el segle XX, la brusa. Ramalet: És l’espardenya que porta un cordó central, a la manera de ronsal. 33

Era costum a Cullera pel mes d’agost fer una romeria a l’ermita dels Sants de la Pedra per demanar-los que la collita d’arròs fora bona. Aquesta tradició començà a recuperar-se com a patrimoni de la cultura popular, quan fou regidor de cultura Joaquim Bosch i Grau. 34

Cobla popular.

Falles90-91-92-93-94-95-96-97-98-99-100-101-102-103.qxp_Maquetación 1 9/2/18 0:56 Página 6

El faller porta montera al damunt del mocador amb el nus de les puntes al darrere. A més es veu el detall de l'escarsella -l'0nica que hem vist a Cullera- damunt la faixa. Els saragüells a la mida de finals del XOX, primeries del XX: per dalt del genoll. A més de jupet , porta jupa, calces i les espardenyes de dos cosits. Ella porta el que ara, pel tipus de teixit, en diuen manteleta però a la manera valenciana de deixar les puntes al davant soltes amb nus fluix al final. A més el davantal, en forma de davantal i no com a complement de fallera. Foto: Manolo Vallet

Falles90-91-92-93-94-95-96-97-98-99-100-101-102-103.qxp_Maquetación 1 30/1/18 11:56 Página 7

falles a cullera 2018 var de roba: Ma mare no vol que em case perquè no tinc saragüells, i jo li dic a ma mare que en camisola mateix37, perquè L’alegria del fadrí és dormir en camisola, i una xica ben bonica que tinga bona cassola39. I, la Josepa li se burlava així: Si ta mare no vol que et cases perquè no tens saragüells, de la manta de la burra te’n faré quinze parells39. Al final, l’àvia, quan la néta li va pregar de genolls al mig la fleca40, es féu llumeneta i tota molla: Mare de la meua mare si no em case, em casaré, amanisque’m la robeta per a la festa que ve41. Esclataren a riure’s totes quatre mentre la Cristina replegava els boixets i ja en la navada de la cuina, digué: - M’he rigut molt però no tant com l’altre dia. - L’altre dia? Preguntà la mare. - Sí: En la vida m’ha rist que l’altre dia collint tomaques, em vaig girar i vaig vore senyores omplint-se butxaques42. L’Elvira va deixar la mare i les dues filles a la cuina per anar a fer dinar, els homes aviat tor37, 38 i 39

Cobla popular.

Fleca: Forn o botiga on es ven pa.

En la cobla original que hem trobat hi deia diumenge en compte de festa. 41

Cobla popular amb moltes variants del darrer vers. A Cullera, ara canten: una gallina amb sabates.

JUNTA LOCAL FALLERA narien del camp. La Cristina, llibrell en mà, començava a fer pasta de colaus43, havia promés que divendres en duria a la reunió de la falla per menjar-se-les mentre jugaven a burro44. En acomiadar-se, l’Elvira digué a les seues amigues: Ma mare diu que em farà jupetí i falda de seda, tota la vida sent dir gos que lladra no mossega45. Tot açò portava la roda del temps al poble mentre la colla d’amics anava fent-se gran al voltant de la falla. El segle XX ja s’havia encetat i amb ell llogaren la casa de la Fineta per fer-s’hi un casal faller. Amb els anys la festa anava incorporant novetats i prenia cos, les falles començaven a conformar-se i la bona fe de l’estètica popular donava pas a l’enginy dels artistes, els músics passaren a ser part inseparable del que ara anomenem falles i, tota la vida social i els seus costums: jugar a cartes, a pilota, el pic i maneta, vetllades d ‘estiu sopant al carrer, paelles de diumenge46 ... i fins i tot les primeres obres de teatre que escrigué Lo Sord de Sueca47, tot acabà encabint-se al voltant de la comissió, i a més, aquesta esdevingué partícip i actuant a les festes majors, romeries, cavalcades i d’altres celebracions de la vila. El Toni arribà a ser un reconegut artista faller del poble. El Vicent i la Pepa es van casar, també la Cristina i el Rafel i L’Empariues i el Blaiet i l’Elvira i el Toni, i tingueren fills i néts, també fallers tots.

A ca la Cristina i el Rafel, la nit més celebrada era la nit de la presentació de la falla com a La peça de fusta s’anomena colauero i sol heretar-se a les famílies. Burro: Joc de cartes tradicional entre les dones i els xiquets.

43 Colaus: Mena de galetes que porten cassalla a més dels ingredients comuns en les pastes seques. Se’ls dóna forma prement sobre ells una peça de fusta artesanal que du gravada la imatge de Sant Nicolau en una banda, per això el nom. En l’altra, quasi sempre sol ser una mena de rosa dels vents o una estrella. Les dues imatges apareixien en relleu en les cares de les galetes.

Cobla tradicional. A Bèlgida diuen jupetí i faixa de seda.

Per a fer-se una idea de com eren les paelles de diumenge, res millor que escoltar l’Havanera del Mareny de Pep Gimeno, El Botifarra. 47

Ens referim al sainets de Bernat i Baldoví, el qual als 24 anys es va quedar sord i per això el malnom amb què se l’anomenava.

Falles90-91-92-93-94-95-96-97-98-99-100-101-102-103.qxp_Maquetación 1 9/2/18 0:56 Página 8

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

comissió de l’any. Aquell dia , amb els seus fills, l’enrenou de la casa era major. Els xiquets demanaven anar de repitiplam48 i esperaven amb gana l’arribada del so de tabal i dolçaina pel carrer per traure sa mare i la germana de casa cara a la presentació. L’Isidre i l’Emili eren els qui encapçalaven l’arreplegada de les falleres per acudir tots plegats al casino de la plaça i celebrar la presentació dels que ja hi eren fallers i dels nouvinguts a la comissió en l’any en curs. Des que tenia memòria el Rafel interpretaven sempre la música i a ell li costava un parell de dies treure-se-la del cap 49. Aquell any el Rafel volia fer-lo ben especial. L’oratge s’havia portat bé i la terra li havia donat tot el que podia i més: Podré pagar-li a l’amo el tros que tinc arrendat, perquè he tingut bastant de cànem i els fesols no s’han enrojat 50.

íes arracades s4n les anomenades de ra m fetes amb barroques, a l'igual que el collar i l'anell nom que es donava a les perletes amb què es feienó. Es veu el detall de l'alfiblall per agafar la manteleta al cosset de fallera. Foto: Fidel Piris 48

Així es deia a començaments del segle XX al fet d’anar ben vestit per a una ocasió. 49

Partitura recuperada per la Comissió El Raconet del Costumari de J. Amadés (la primera edició és del 1950 i apareix quan parla del curs de l’any) on s’explica que era la que sonava per a amenitzar l’arribada de les falles als anys vint del passat segle. Va ser enregistrada pels Mestres de l’Escola Municipal de Tabal, Dolçaina i Danses de Cullera, Israel Falcó i Carles Prats, per presentar-la a la Promoció del València de l’exercici faller 2011/2012. 50

Cobla popular que també es feia en la versió negativa: No podré… 51

Les calces de traveta eren mitges calces que no tenien la part del peu i que se subjectaven al peu per una tireta, sovint de cuir. Les portaven els homes i a l’hivern s’hi posaven per damunt la tireta o traveta, els calcetins o peücs. Segons el Diccionari d’Indumentària d’Aureli Puig, les recuperades de l’època són blanques i l’ornamentació tan elaborada d’algunes el va fer concloure que no s’usaven sols per al treball.

La dona li havia fet a la filla un mocador de mudar i a ell unes calces de traveta51 que anava a estrenar aqueix dia. Els saragüells52 també eren nous i les espardenyes de dos cosits53 i no de careta54. La camisa portava brodades les seues inicials i la faixa, també nova, l’havien comprada a un viatjant d’Énguera, i en posar-se-la va somriure en recordar el comentari de la dona en donar-li-la: 52 Peça genuïna del vestir del llaurador valencià de la qual l’origen siga possiblement àrab “sarawil”. La moda anglofrancesa del XVIII, capgirà la vestimenta dels homes però continuaven usant-se per la seua comoditat i pel baix cost. En un principi deixaven veure els genolls, però a poc a poc van anar allargant-se fins tapar-los. A primeries del XX desaparegueren i començà a fer-se ús dels camalets. Una cosa curiosa és que en parlar-se actualment de saragüells es pensa només en a roba masculina quan també els hi havia de dona. De fet, els pantalons com els coneixem hui no arribaren fins ben entrat el XIX i només ho feren a les zones urbanes. Segons Martí Gadea en Tipos y Modismos , els inventà Wellington durant la guerra dels espanyols contra els francesos, i obligà els seus soldats a posar-se’ls perquè facilitaven el moviment. Els anomenaven: calçons Wellington. 53

És la que es cus dues vegades, primer en l’empenya i després passant les agulles per cada punt dels ja cosits i així s’uneix amb la sola. 54

La que tapa només el dit gros amb roba de cànem.

Falles90-91-92-93-94-95-96-97-98-99-100-101-102-103.qxp_Maquetación 1 9/2/18 0:56 Página 9

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Els viatjants d’Énguera parlen tots andalús, venent faixes, draps i mantes ternes i drets, com un fus55.

Xe, posat les espardenyes i no sigues tan cabut; rentat el cap si el tens brut i pentinat eixes grenyes62.

Rafel volia que la Cristina es comprara una mantellina d’estovalles56, però ella considerà que ja estava bé la despesa en robes i, a més, ja tenia llaneta d’Alcoi57 per a una basquinya58 nova per a les festes majors:

Rafel es posava el mocador de barret63 deixant sempre la punta penjant. Coses seues de quan de fadrí ballava danses i fins i tot eixia al Ball de Cullera64 per unes espardenyes noves i un bon berenar, la Cristina, promesa d’ell aleshores, sempre el mirava gelosa de les altres balladores i ploriquejava:

Les basquinyes se m’esgarren d’anar a missa major, jo el volia d’ofici i l’he tingut llaurador. Ai Cristineta! Li va retrucar ell: El dia que et veja vindre per un caminet a soles, em trauré els saragüells i començaré a fer cabrioles.

La balladora quan balla sempre mira el ballador, si li penja o no li penja la punta del mocador65. Els homes se n’anaren i la mare li donava presses a la filla:

De vestir-se acabant estava quan Vicent arribà. Anirien junts al casal des d’on eixien amb els músics per arreplegar les falleres. Elles eixien de casa seua quan escoltaven la música i el so d’una traqueta a la porta. Rafel, posant-se l’escarsella59, mirava al Vicent la rosa60 del mocador i li preguntava: - Vas a fer-te traginer? Això a tu no et toca: posa-te’l de fumeral61, home! - Va que fem tard! I:

Marieta fes-te el monyo que ton pare ja se n’ha anat, ací et porte la pinteta i l’agulla de la clenxeta66.

Cobla popular que fa referència de l’aleshores costum dels d’Énguera de fer-se viatjants de comerç. 56

D’ús molt popular i exclusivament per a mudar al llarg del XIX i principis del XX, rep el nom per la forma allargada i rectangular com unes estovalles. La llargària és la suficient per cobrir-se el cap i l’esquena, adaptant-se al cos per davant amb els braços. 57

Tot el tèxtil d’Alcoi era considerat del bo i millor.

Falda d’ús exclusiu per a mudar. Són negres o de colors molt foscos perquè només se les posaven les dones quan consideraven l’acte molt solemne. Al segle XX porten el reforç dit d’agranadora i anaven ornamentades amb cintes cosides entrecreuades formant dibuixos geomètrics, amb aplicacions de vellut, lluentors, etc. Tenien una obertura al costat que tancaven amb gafets o clecs. Per a les classes benestants era d’ús quotidià. 59

Bosseta de cuir o de roba que es penjaven els homes a la cintura per portar-hi diners i altres coses personals.

Nus de fantasia que es feien els traginers i els carreters al mocador que duien nugat al cap i que servia de distintiu de l’ofici.

De camí cap al casal des d’on eixia la comissió amb els músics, passaren a per Carles i aquest anava d’embons67. Portava el mocador de cua68 i un somriure d’orella a orella: A la meua enamorada Manera de posar-se el mocador al cap que consisteix a doblar-lo en diagonal i després doblar-lo una vegada més sobre ell mateix per fer una mena de banda ampla. S’envolta el cap amb ell i es nuga en un costat de manera que forma un tub o xemeneia d’on li ve el nom. Alguns solien incorporar-li per dins elements rígids per donar-li més alçada. 62

Cobla popular.

Després d’ajustar-se el mocador al cap deixant tres puntes, se l’enrotllaven en forma de cordó i lligaven les puntes. Deixaven però una punta al costat que penjava simplement, o podien replegar-la a manera de barret. Es coneixia també com barretina. 64

Dansa plana que té una variant pròpia del poble de Cullera i que serveix per a inaugurar les festes majors. 65

Cobla popular.

Mena de solquet que es fa al pentinar-se i que divideix els cabells a banda i banda. El que diem ara la ratlla del monyo. 67

Anar molt ben vestit, impecable per a una ocasió especial.

Falles90-91-92-93-94-95-96-97-98-99-100-101-102-103.qxp_Maquetaciรณn 1 31/1/18 15:00 Pรกgina 10

Amb els brials abans de posar-se la falda i el cosset. Foto: Fidel Piris

Falles90-91-92-93-94-95-96-97-98-99-100-101-102-103.qxp_Maquetación 1 30/1/18 11:56 Página 11

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA li he comprat arracades69, perquè vaja més templada que a missa dels diumenges70. Amb els xiquets ja vestits com a homenets, i la filla amb el monyo fet, començà a vestir-se Cristina i a ajudar la filla perquè es vestira també. Després de la camisa i els saragüells de dona, la mare li donà al a filla les lligacames que portava el dia del seu casament i ella se’n va posar unes de diari. Va pensar que això no es veia però que la filla tard o d’hora les ensenyaria. Amb les calces ben subjectes i les espardenyes ben nugades, es posaren els brials71, al damunt la faldriquera per deixar-la sota la falda i col·locant-se -la de manera que es puguera accedir-hi per l’obertura de la mateixa. La mare es va posar un gipó d’alanquins72 que havia sigut de sa mare i que va emmidonar a consciència. Marieta es va posar una cotilla que li havien regalat. El mocador al coll amb un alfiblall73. L’única joia que es van permetre, a més de l’alfiblall van ser les arracades de balconet de la mare i les de a tres o de la Verge de la filla. 68

S’ajusta el mocador al cap després de doblegar-lo en forma de triangle, una punta es deixa penjant darrere sobre el clatell i les altres s’enrotllen com un cordó per envoltar el cap i nugar-se a l’altura del front o a l’altura del pols.

La nit va ser tot un èxit com venia passant des de feia anys. llogaren fins i tot un retratista de la capital perquè volia el Paco fer un llibret recordatori de l’esdeveniment. Una cosa com si fora la revista74 que havien trobat un dia per València i que explicava les falles del Cap i casal. Així la vendrien l’any següent per a traure algun duret.

La setmana després de la Presentació, com sabien que es feia a la capital les vespres de Sant Josep, la comissió amb dolçaines i tabals i amb altres instruments de banda, amb festa i amb gana anava cantant pels carrers i demanava al veïnat qualsevol cosa que fora de profit per a la falla. Les andròmines d’algunes cases, coses velles i alguna que altra estoreta vella...75 Una estoreta velleta pa la falla de Sant Josep, del tio Pep, ment, com ara, a joc amb les agulles del monyo, el rascamonyos o les arracades.

El que per influencia el castellà hem acabat dient-ne sinagües.

El 1912 s’inicia l’edició de Pensat i Fet amb l’objecte d’explicar les falles i on es publicaven els esbosso en dibuix dels monuments. Tingué tant d’èxit que per exemple l’any 23 va fer una tirada de 50.000 exemplars. Des dels seus inicis ha estat lligada a la cultura a més de a la festa i només va parar els anys de la guerra civil fins el 1972. El 1995 va ser recuperada per E. Climent i el 2006 agafava la seua coordinació Jaume Monzó. Aleshores esdevingué una revista d’actualitat fallera fins el 2009 quan arribà la crisi econòmica i deixà d’eixir al carrer. Tot i això, el 2012 tornà a recuperar-se amb l’esperit de lligar la festa a la cultura amb lletres grans. Pensat i Fet sempre ha estat una publicació Fidel a la depuració ortogràfica de l’ idioma. Va ser de les primeres en seguir les Normes de Castelló i la superació literària estava entre les seus objectius. Amb ella hi anava La traca, un facsímil de caire satíric. Mai ha caigut en el bilingüisme i les firmes que ha tingut han estat sempre de la primera línia de la nostra cultura. Amb la seua reedició el 2012, comentava l’aleshores president de l’Associació d’Estudis Fallers, Manuel Gil, al periòdic El País, que la seua recuperació era un referent clar de la cultura valenciana i en valencià, per això, tornar a traure la revista al carrer, era una manera de demostrar que històricament el món de les falles i el de la cultura han estat lligats de la mà i s’havia d’anar superant el divorci dels anys 70.

Qualsevol dels cercolets o ornaments que es posen a les orelles. De totes les joies, les arracades són les més populars. Al segle XVIII i al XIX, solien ser molt aparatoses i de gran tamany. Amb el pas del temps canvien els materials, de l’or a la plata i d’aquesta ala plata sobredaurada o altres metalls. Es complementaven amb aplicacions de maragdes o símils en verd, també amb espillets per a donar brillantor i efecte. Les perles, anomenades barroques en aqueixes èpoques,eren irregulars. Hi ha diversos tipus d’arracades reconegudes com: la filoreta, la de fulles, la de llaç o de palometa, les de “a u”, “a dos” o “a tres” o de la Verge, les barquillo, les balconets, les gerretes… L’explicació de totes ens allargaria massa la referència però no podem deixar passar les de raïm que són les que a partir de la primera meitat del segle XX es popularitzaren amb el vestit anomenat de fallera. 70

Cobla popular.

Roba de cotó de bona qualitat i amb l’ordit i trama tenyits de color groguenc ja abans del tissatge. Només era per a vestits de dona i hui ja no es fa. Encara però es coneix el color alanquins, groc tirant al to de la terra groguenca.

Agulla que serveix per a subjectar el mocador al pit o una mantellina al cap i que no havia de ser necessària-

Com diu als costumaris i encara es recorda de iaios a néts, pel març l’hivern se n’anava i era el temps de desestorar les cases. Contava Amadés que allà pel 1950, els veïns aprofitaven per desfer-se’n de les velles i per això la lletra de la cançó que la xicalla cantava pels carrers. Les estores feien de llenya per encendre la falla degut a la dificultat d’aconseguir llenya a la ciutat.

100

Falles90-91-92-93-94-95-96-97-98-99-100-101-102-103.qxp_Maquetación 1 30/1/18 11:56 Página 12

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA tiraven focs voladors i bombetes i tots esperaven la nit amb il·lusió. Es feia una torrada popular al carrer amb llonganisses i botifarres principalment. Després de ben alimentats i d’uns quants bunyols mullats en cassalla o aiguardent, els homes treien les cordes per plantar. Amb el temps el que més pes tenia a la falla ja amb cadafal i després com els monuments que coneixem, era, i és, el ninot central. Com solia ser gran costava de plantar-se.

ïoto dels anys FI on es veu el detall de com han canviat els rascamonyos i les amplúries del vestit. Destaquen tot i no amb massa detall, les arracades de barqueta. Foto: Arxiu Fani Criado més que siga la tapaora del comú número u76. Amb els es va agafar el costum de repartir tortades entre els col·laboradors de la falla i el veïnat d’on es plantava la falla per a tindre’ls contents. Mentre, s’arreplegaven diners, licors, menges o ingredients per a fer paelles.

El 16 de març l’aroma del poble canviava, els carrers començaven a enflocar-se, els xiquets 76

Aquesta cantarella va ser recollida per J. Navarro Cabanes de València i s’inclou dins de la primera part de la lletra de Thous per a la música del mestre Serrano “El faller”. 77

Teixit bast de cànem o de jute, fet amb lligat de plana,

101

La faena era laboriosa i delicada pels materials de construcció emprats: cartró, bastides de fustes primes per a cremar-se prompte i bé, paper, teles, xarpellera77 llistons, etc. Amb la màxima rapidesa possible es posaven cordes gruixudes i fortes lligant el motiu central del monument que hi era tombada a terra, i febrilment concentrats perquè no es caiguera una vegada en l’aire i es trencara, estiraven cap avant i cap amunt tots alhora com si foren un només. Així amb la plantada a tomb, s’arribava a la matinada i la so Roser, acompanyada de l’Isidre i de l’Emili amb tabal i dolçaina, cantava unes albaes dedicades als xiquets nascuts en l’any, ales parelles novençanes, als qui volien festejar, ... Aquell any, el Carles volgué dedicarne una, de ben bonica -li digué al de Vallés que feia de versador- per a la seua dona que esperava una criatura per a l’estiu: Davall d’una bresquillera em digueres que em volies, des de llavors aquell arbre fa més dolces les bresquilles78.

Els anys i la festa portà noves comissions al poble, totes ben avingudes i amb una programació raonada i pactada per fer fins i tot una ofrena a la patrona del poble, celebrar carnestoltes, fer una programació de teatre per al poble, nits de Cant Valencià, revetlles amb ball, concursos de paelles, allipebres, ...Amb els monuments plantats als carrers qui podia s’agafava dos dies de festa o tres i qui no, hi anava només podia. Es feia vida al carrer, els xiquets jugaven a birles, al sambori, feien curses de sacs, prenien xocolata i bunyols, els que serveix per a embolicar coses que han de ser transportades, enfardar… Ve a ser com una tela grollera de sac eta artesanalment. 78

Cobla cantada per El Botifarra al seu segon disc i que, diu ell, va recuperar gràcies a la tia Rosario de Canals.

Falles90-91-92-93-94-95-96-97-98-99-100-101-102-103.qxp_Maquetación 1 30/1/18 11:56 Página 13

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA grans jugaven al truc, al dòmino, al parxís, al set i mig, a la brisca... cantaven , dansaven al carrer i dormien ben poc. El 17, 18 i 19 de març eren els tres dies de falles i es van fer festa oficial fins i tot a les escoles. Tots tres començaven amb una despertada amb música i masclets, trons de bac, traques, focs voladors... La primavera arribava i amb ella l’alegria de la llum i els dies llargs, les nits dolces i càlides i la gana de deixar malsons i penes al caliu del foc per desfer-se’n. Les dones no es posaven el refort79 i tret de la presentació i de l’ofrena, al poble de mirinyac80 ni parlar-ne: De madames currutaques açò pega un esclafit, si es lleven els mirinyacs es queda el carrer mig buit81. Fins i tot a les zones més urbanes se’ls criticava i apareixien cobles com: La moda del mirinyac feia a les xiques molt toves, pareixent algunes, barques de les que pesquen anxoves.

A la boqueta de nit del dia de Sant Josep, l’encarregat de la festa en l’any en curs, havia posat una traca gran i llarga pel carrer que donava a la placeta on estava la falla. En arribar al monument, la traca l’envoltava de manera que en encendre-la anara calant-se foc. Quan arribava l’hora, ja fosca la nit, l’aroma de pólvora eixia dels trons de la traca i anava amarant la satisfacció d’haver aconseguit una bona festa i un abona organització per a dur79

Peça de vegades de cartró o de cuir que col·locada entre la falda i el folre donava més consistència a la falda i augmentava el vol de la tela emprada.

Faldilla de sota feta d’una tela rígida o molt emmidonada que anava guarnida de barnilles o de cèrcols de ferro prim per a sostenir, més o menys bombades, les robes exteriors. No se sap l’origen, però sí que va ser una moda francesa importada a València des de Madrid on en feien ús les classes benestants i que tingué tants detractors com defensors. El que sí és palés per les fonts consultades és que no agradava gens a les classes populars i que fins i tot en feien sàtira de qui ho portava. Ara s’usa confeccionat d’una altra manera per al vol i eixamplament de les faldes dels vestits que porten les falleres. Es diu que prové del barroquisme dels anys 60/70 als vestits de fallera que només portaven les filles dels rics. Va ser una època on les falles se separaren de la cultura popular i fins i tot desfilaven a la capital amb bandes de cornetes i tambors com a la setmana santa.

la a terme. Ja en flames el monument, anaven apropant-se els fallers i no deixaven de mirar embadalits la llum que el calor del foc oferia. En aqueixos moments, els protagonistes de la nostra història notaven un pes ala gola i lluentor a les ninetes dels companys. Més d’una llagrimeta queia de l’Elvira, de la Cristina i de la Pepa, ja grans, mentre mormolaven els fills i alguna ja els néts perquè s’acostaven massa al foc i, sobretot, perquè no intentaren botar massa d’hora les cendres que anaven conformant un xicotet turonet al terra. Totes tres, en veure la falla cremar se sentien vives i amb gana de tornar a començar, de fer falla. L’endemà tot tornava a la rutina com si res hi haguera estat plantat al carrer. De quan en quan però, se sentia alguna cosa del projecte per a l’any següent, o alguna veu que deia ales amigues: - M’estic fent cotilla82 nova per a les falles de l’any que ve. - Què tu en saps de cosir? - Xe, calla, que tinc nòvio xe, calla que és cotillero xe, calla que fa cotilles xe, calla que té salero83. Un esclat de riures joves. - De tota manera, vull ensenyar-me jo deia la mateixa: A València vull anar a vore les cosidores, que cusen sense didal i tallen sense tisores84. - Jo hi aniré amb tu perquè: Van ser anys on la jerarquia política s’introduí a les falles i les va portar a la seua manera sense tenir en compte el poble valencià. Afortunadament ara les falles tornen a mirar al poble valencià i les dones van deixant de ser només un ornament de casulla i fil d’or amb què passejar-se. 81

Cobla popular que escenifica la sàtira popular contra els benestants. 82

Peça de tela ampla, reforçada amb barnilles amb les quals les dones s’estrenyien el cos per deixar ben dibuixada la corba dels pits i el ventre. També cosset o justacòs, i en algunes èpoques coneguda amb el castellanisme: justillo. 83

Popular valenciana.

Cobla popular

102

Falles90-91-92-93-94-95-96-97-98-99-100-101-102-103.qxp_Maquetación 1 30/1/18 11:56 Página 14

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

ía mare porta una mantellina de mitja lluna de batista i destaquen els colors foscos per ser un acte de relleu on va: l'Lfrena. Destaca també l'alfiblall agafant les puntes del mocador. El nen amb jupet , camisa, saragüells, calces i espardenyes.

València per ser València, en quatre dines un rotllo85 i en una pesseta blanca pinteta i rascamonyo86.

del franquisme i els de l’anomenada transició,feren les falles seues- estaven massa arrelades per acabar amb elles i les adaptaren a un reducte barroc i de lluïment –parlem principalment de la capital i de les ciutats grans– per només els qui podien fer despeses en vestits anomenats de fallera que no eren com els de la dona valenciana com s’ha anat veient. Se n’inventaren un a partir del que hi havia, més barroc. Per altra banda, a més les dones només eren el floc de la festa i els posaren banda també per etiquetar-les. No tenien cap altre paper. Els homes usaven una mena d’uniforme negre, també inventat, per anar tots iguals. Només el color del faixí, que feia de faixa suposem, hi marcava la jerarquia. Portaven pantalons de tergal i una casaca negra i lluenta quasi sempre del que se’n diu raso. Com els néts del Tio Canya, els néts de les protagonistes del conte, feren ús de la consciència i, de mica en mica, anaren recuperant el món de les falles per encabir-lo de bell nou amb la cultura del poble i les seues peculiaritats. De vegades amb encert, i de vegades no tant. Hui conviu encara el vestit negre dels homes amb el de valencià amb saragüells, els camalets o el de torrentí, conviuen el dit de fallera amb el dit de llauradora (per favor de huertana no) i amb l’anomenat del segle, suposadament del XVIII tot i que alguns semblen més del XIX. Els saragüells, les faldes, els alçadors, els cossets, les mantellines, els mocadors, els jupetins, les casaques, les jupes, les espardenyes, els rascamonyos, les arracades,.. eixen al carrer tots els anys cada més de març o quan una comissió fa la presentació i trau la festa.

Malauradament, com tots sabem arribà una guerra civil i amb ella la desfeta dels pobles i la pobresa a la població majoritària. La classe benestant quedà reduïda per als afiliats al règim vencedor i, aquest, entenia per cultura només aquella que es feia i era castellana i en castellà. Tot açò com no podia ser d’altra manera va afectar a l’ús de la llengua i als costums del poble valencià i, no cal parlar-ne ara amb més precisió perquè pensem que no toca. No era la primera vegada que s’intentava fer callar el nostre poble, fer-nos desaparéixer. Els anomenats

P.S. Els protagonistes de la narració són ficticis a l’igual que tot el que passa al relat. Han estat l’excusa narrativa per a reflexionar sobre alguns dels costums del passat i sobre la indumentària valenciana. Agraïm la faena de tots els que m’han ajudat amb les seues obres, diccionaris i assajos sobre el tema de la cultura popular valenciana, a la difusió trobada al món virtual i als iaios que m’han contat coses, i, com no, al meu amic Carles que em va fer veure la idea de no només fer un llistat o un inventari de peces i objectes per a parlar-ne, la d’encabir-los en un context. Les referències són el pes del text perquè d’històries més o menys tendres n’hi moltes i se’n poden fer moltíssimes més.

per lligar-la a la cintura.

També s’anomenava rul·lo o albardó i servia perquè la falda no s’esmunyira cap avall per falta de recolzament al maluc. Era un rectangle de tela reblit de buata o crin, de consistència dura i amb vetes cosides als extrems

103

També dit rascador era un mena d’agulla guarnida de perles per a ornament del pentinat.

Falles104-105.qxp_Maquetaciรณn 1 29/1/18 0:09 Pรกgina 1

104

Falles104-105.qxp_Maquetaciรณn 1 29/1/18 0:09 Pรกgina 2

105

Falles106-107.qxp_Maquetación 1 29/1/18 0:11 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Recompenses bunyol i cullera de brillants amb fulles de llorer

Rosa Ruano i Grau

Alicia Blasco i Espí

Eva Gavarrell i Peris

La Bega

Sant Antoni

Rosa Hernández i Catalá

Vicente Navarrete i Giménez

Carlos Sapiña i Rico

Marisa Garcinuño i Velayos

Passeig-Mercat

Plaça Espanya

Lina Reverte i López

Ernesto Costa i Llopis

Yolanda Martí i García

Lupe Araujo i Piernagorda

Enrique Falcó i González

Raval

Plaça Mongrell

Del Port

Rei En Jaume I

106

Falles106-107nova.qxp_Maquetación 1 31/1/18 16:21 Página 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

cullera de brillants amb fulles de llorer

Enriue Miguel i Oltra La Bega

bunyol de brillants amb fulles de llorer

Mariló Bou i Toro

Fernando Selfa i Codina

Sant Antoni

Natalia Marrades i Castelló

José Garrigós i Nicola

distintiu d’OR AMB FULLES DE LLORER I brillants

Plaça Espanya

Xúquer

Comisió Infantil Passeig-Mercat

bunyol i cullera d’0r

distintiu i cullereta d’0r

Comisió Rei En Jaume I

Comisió Infantil Rei En Jaume I 107

Falles108-109-110-111-112.qxp_Maquetación 1 31/1/18 16:58 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Activitats

de l’exercici faller

CANVI DE VARES: SUSI MELIÀ PREN EL RELLEU AL FRONT DE LA JUNTA LOCAL FALLERA El restaurant del Club de Tennis va acollir el dia 16 de juny de 2017 el tradicional “Sopar de Canvi de Vares”, que té com a objectiu agrair el treball dels membres de la Junta Local Fallera que han finalitzat el seu mandat, i de forma paral·lela donar la benvinguda als membres que s'incorporen a la nova Junta Local Fallera. Eixa és l'essència amb la que es realitza el primer acte oficial de la nova Junta Local Fallera de Cullera, que per un període d'almenys dos anys, presidirà Susi Melià Peiró.

primer campionat de futbol 7 de les falles de la ribera Tres comissions falleres representaren a Cullera i participaren en la primera edició del Campionat Faller de Futbol 7 de la Ribera, organitzat per les Juntes Locals Falleres de Cullera i Sueca el passat 22 de juliol de 2017. Les comissions de Cullera participants en el campionat varen ser la Falla Passeig Falla Raval de Sant Agustí. Germanor i esport, tot un clàssic al món de les falles.

108

Falles108-109-110-111-112.qxp_Maquetación 1 30/1/18 11:26 Página 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

falles a la mar: les comissions apropen l’ambient de les falles a la zona turística Les Falles de Cullera celebrararen juntes el passat dia 8 de juliol de 2017 “Falles a la mar”, un esdeveniment que va apropar les Falles als turistes de Cullera, fent més gran la festa. La nova iniciativa es va desenvolupar amb l col·laboració de l'Associació d'Hostaleria i amb els restaurants i bars del barri de Sant Antoni i altres de la Vila i la Bega. També va ser possible gràcies a l'Aloha Escollera on va culminar la festa.

El parc aquopolis acull la primera celebració del mig any faller infantil El Parc Aquàtic Aquopolis va ser el marc ideal per a la celebració del Mig Any Infantil, que per primera vegada ha organitzat la Junta Local Fallera. Els més menuts i els acompanyants adults que s’apuntaren varen gaudir d’un dia al parc ple d’activitats, berenar i molta diversió en el millor ambient.

109

Falles108-109-110-111-112.qxp_Maquetación 1 30/1/18 11:26 Página 3

falles a cullera 2018

dinar de germanor de les Falleres majors Les falleres majors i representants de Cullera varen gaudir el passat 9 de setembre d'un dia de platja i dinar faller. La JLFC, amb la col·laboració de l’empresa Aquafun va organitzar esta iniciativa amb la finalitat de fomentar la unió entre elles.

LA JLFC participa en el mig any de sueca Convidats per la JLF de Sueca, El Perelló i Mareny de Barraquetes, una delegació de la JLF de Cullera va participar el passat dia 9 de setembre en l’acte celebrat a la veïna població amb motiu del Mig Any Faller.

portes obertes dels clubs esportius Apostant per la salut i l’esport, la JLFC organitzà el passat 17 de setembre un matí de diumenge en el que els diferentes clubs esportius de la localitat ensenyaren als xiquets i xiquetes les diferents disciplines i esports que practiquen.

110

Falles108-109-110-111-112.qxp_Maquetación 1 30/1/18 11:27 Página 4

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

més de 2000 persones celebren el mig any El 23 de setembre tingué lloc aquesta tradicional festa fallera al parking Enrique Chulio. Durant la vesprada es muntà l'esdeveniment i cara a la nit començaren a encendre's les graelles per celebrar el sopar i la posterior festa que durà fins a la matinada, en una nit increïble de germanor fallera amb més de 2000 assistents.

les falles de cullera, amb la guardia civil Com ja va sent tradició i per tercer any consecutiu, una nombrosa representació de les Falles de Cullera va participar el passat dia 12 d'Octubre en la celebració del Dia del Pilar. Els fallers i les falleres de Cullera van acompanyar als membres del destacament de la Guàrdia Civil de Cullera en el dia de la seua patrona.

LA Junta local fallera i la guàrdia civil organitzen amb èxit una carrera solidària

LA JLF de Cullera participa en l’acte d’exaltació de la fallera major de sueca

La primera edició de la carrera solidària organitzada el passat 1 d’ocubre per la Guàrdia Civil i la JLFC, a benefici de les associacions del poble va ser tot un èxit. Nombrosos fallers varen participar en esta iniciativa que unia la festa l’esport i la solidaritat.

Membres de la Junta Local Fallera de Cullera van participar el passat dia 22 d’octubre en el solemne acte d’exaltació de la Fallera Major de Sueca, responent a la invitació de la Junta Local Fallera de Sueca, El Perelló i Mareny de Barraquetes.

111

Falles108-109-110-111-112.qxp_Maquetación 1 31/1/18 16:58 Página 5

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

el vi d’honor nadalenc coNvoca a les falles Representants de totes les comissions falleres de la ciutat van participar el passat 18 de desembre en el tradicional vi d'honor nadalenc. Un gran arbre de Nadal, amb unes peculiars boles amb els escuts de totes les falles, simbolitzant la unió del món faller, va presidir l’acte celebrat al Saló Multiusos del Mercat. En el mateix acte es donà a conéixer el cartell anunciador de les Falles 2018, dissenyat pel cullerenc César Garrido.

festa infantil per a celebrar el nadal

dos premis fallers en la volta a peu

El passat 30 de desembre es va celebrar al Saló Multiusos del Mercat la festa infantil de Nadal amb nombroses activitats fetes des de les comissions falleres, amb l'actuació del Mag Raül Quintana.

El dissabte 28 de novembre tingué lloc la Volta a peu a Cullera, organitzada per l’Ajuntament de Cullera, que va ser una edició especial per a les falles de Cullera, ja que perimera vegada es varen establir 2 premis fallers.

jornada de primers auxilis PER AL MÓN FALLER curs de poesia satírica i llibret de falla El passat dia 18 de novembre va tenir lloc al Pavelló cobert una Jornada de primers auxilis per al món faller, celebrada per primera vegada en col·laboració amb la Creu Roja i la Regidoria d'Esports.

Els dies 17 i 19 de gener va tindre lloc a l’Hemeroteca de Cullera un curs enfocat a conéixer la història i l'evolució del llibret de falla, així com conéixer autors i estils de poesia satírica en valencià i eines bibliogràfiques.

112

Falles113.qxp_Maquetaciรณn 1 29/1/18 0:12 Pรกgina 1

113

Falles114-115.qxp_Maquetaciรณn 1 31/1/18 16:35 Pรกgina 1

114

Falles114-115.qxp_Maquetación 1 29/1/18 0:14 Página 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Pirotècnia

Foc en la sang Toni Sancasto Fotos: Manolo Borja (foto guanyadora del Concurs de Fotografia de la Junta Local Fallera de Cullera de 2015) i Equip Pirotècnic d’Eduardo Micó.

es de temps llunyans, per als pirotècnics valencians n’hi ha unes dates assenyalades: Les Falles.

ferents falles. I com no, moltes nits màgiques al coll, cremant falles, que són un orgull per a nosaltres i més en el nostre poble.

Més de tres dècades duguem l’equip pirotècnic d’Eduardo Micó cremant i fent actes pirotècnics per Falles, mascletades, presentancions i altres actes fallers. Tot ha canviat molt des que començàrem en este món, des d’els actes fallers fins la manera de cremar les falles.

Tot açò s’ha fet sempre baix un estricte respecte a la pòlvora i ficant tota l’atenció en la seguretat de les persones que acudien a gaudir dels actes pirotècnics. L’educació dels xiquets i xiquetes ha de començar en els mateixos col·lectius en cursets perquè no es perda esta tradició i seguisca endavant fent d’ella sempre bon ús.

Aquelles falles de cartró que eren pràcticament un bunquer, a les que tenies que fer-li Mic i Sancasto munten una mascletà. molts forats perquè respirara i poEl que més trobem a faltar són guera encendre’s, a aquelles huit mascletades que es estes de hui en dia en les que els mamuntaven el dia 19 i feien tronar terials les fan desaCullera per tots els costats parèixer i, si saps com fer-ho, s’encenen de seguida. oportunitats”. Els passacarrers de les presentacions en els que hem fet molts kilòmetres pels carrers del poble i metres i metres de traca per a donar la benviguda a les falleres a l’exercici nou. I el que mès trobem a faltar són aquelles huit mascletades que es muntaven el dia 19 en altres tants barris fallers que possibilitaren que, durant 15 minuts, Cullera tronara per tots els costats. Moltes nits d’albaes acompanyant a la Junta Local Fallera en el recoregut per les di-

115

Per això des d’stes pàgines volem fer una crida a l’ús respectuós i baix les normes pel bé de tots. Com deia un amic meu pirotècnic, “en este ofici no n’hi ha segons

Realment n’hi ha que complir unes normes que ens marca la Unió Europea, però els valencians som uns privilegiats per la nostra tradició, encara que hem de fer bon ús de tots els materials pirotècnics recreatius i deixar la pirotècnia professional en mans dels professionals. L’equip de Eduardo Micó vos desitja bones Falles 2018 i sobretot que ho passeu bé i sempre amb molt de respecte amb la pòlvora.

Falles116-117-118-119-120.qxp_Maquetación 1 29/1/18 0:17 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Música i Falles

A la recerca de l’himne perdut de les Falles de Cullera Joan Castelló Lli Periodista. Membre de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF)

ullera s’ha fet un lloc dins de la música de Falles perquè, a més de tradició musical (amb dos bandes de música), posseïx també pasdobles propis i fins i tot un himne de les Falles... que, segons pareix, està en parador desconegut. La constància de l’existència d’este himne l’arreplega el llibret de la Falla del Passeig del 1964. En un article sense firma s’assegura que el va compondre en els anys quaranta (no precisa la data exacta) el mestre Joan Juan Grau, amb lletra de Ricard Garrido Armero, amb motiu d’una falla plantada a la plaça d’Espanya el 1943, de la qual era fallera major Pepita Montón. La falla a la qual fa referència l’article podria haver-se plantat entre els anys 1943 i 1947, encara que en cap dels quatre anys en el quals hi hagué falla en eixe emplaçament (1943, 1945, 1946 i 1947) va ser Pepita Montón la fallera major. Sí que polla de bqsics contractats er la ’alla ga ,ePa als an1s 9 . hi ha documents gràfics d’una pretografia de la presentació del 1945 (vegeu la sentació de la falla de la plaça d’Espanya al foto que acompanya esta crònica). teatre cine Cervantes en 1945 (en el llibre de falles de Cullera de 1996 apareix referenciada, ¿Va ser eixe any de 1945 quan es va comper error, en 1944) en els quals, junt amb la fapondre l’himne de les Falles de Cullera?. En llera major, Rosa Gomar Orengo, apareix Pel’arxiu de la Banda Santa Cecília de Cullera, a pita Montón com a bellesa fallera. la qual pertanyia el músic i compositor Joan Juan Grau, no apareix cap partitura amb eixe Santiago Renard, fill de Pepita Montón, retítol. En la Societat General d’Autors i Editors corda que sa mare li va comentar de vegades detalls del seu nomenament com a bellesa fa- (SGAE) apareixen unes altres obres seues, però no l’himne de les Falles de Cullera. llera, però no de fallera major, i aporta una fo-

116

Falles116-117-118-119-120.qxp_Maquetación 1 29/1/18 0:17 Página 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

frticle del lli6ret de la Falla CasseiP de mB9( on a areiJ la lletra de ly ibne de les Falles de pullera xfrJiu Moan pastelló:. Muebles Peris (del carrer Roters, 14, de València), Lejía de los Tres Ramos o la cançó del Cola-Cao.

Ce ita AontónL ’allera baèor de la Cla a 3s an1a en mB(). Dels anys quaranta i relacionat amb el tema faller, l’arxiver de la Societat Musical Instructiva Santa Cecília de Cullera, Joan Codina Grau, només té constància del pasdoble ‘Anís y coñac El Fallero’, amb música de Joan Juan Grau i lletra de Ricard del Túria, possiblement un pseudònim de Ricard Garrido Armero. És a dir els mateixos autors de teòric himne de les Falles de Cullera. ‘Anís y coñac El Fallero’ és una composició que barreja música festívola amb fins publicitaris per a comercialitzar els productes de la destil·leria que Julio Cerveró posseïa a Cullera (una empresa que encara existix en l’actualitat). En aquells anys de postguerra eren habituals peces musicals de llarga durada per a promocionar en la ràdio tot tipus de béns de consum. Recordem cançons publicitàries molt populars de l’època com per exemple

117

El pasdoble Anís y coñac El Fallero va gaudir de gran popularitat en el món faller de les primeres Falles de Cullera (en es anys quaranta) i encara el cantaven alguns fallers en els anys seixanta i primers compassos dels setanta, como ho va deixar ben patent Josep Antoni Ausina Cruañes (president del Passeig entre el 1971 i el 1976) en una entrevista amb l’autor d’este article. Queda el dubte de si va existir realment eixe himne a les Falles de Cullera perquè ni apareix la partitura ni els més majors se’n recorden, encara que en tot cas l’anècdota pot servir d’al·licient perquè, ara que s’acosta el 50 aniversari de l’època moderna de les Falles al nostre poble, algun compositor local (que en tenim i ben acreditats) dedique una peça (himne, pasdoble, poema simfònic o divertimento...) a unes festes que s’han convertit no sols en un referent de la cultura popular, sinó també en un atractiu reclam turístic per a la ciutat. Si en la pel·lícula Casablanca a Humphrey

Falles116-117-118-119-120.qxp_Maquetación 1 29/1/18 0:17 Página 3

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Bogart i Ingrid Bergman sempre els quedava París, ací a Cullera, si no apareix l’himne misteriós, sempre ens quedarà Anís i coñac El Fallero i podrem dir amb nostàlgia als nostres músics allò de “Toca-la una altra vegada, Sam”. Pasdobles i himnes de comissions La sana rivalitat entre les dos bandes de Cullera (l’Ateneu i Santa Cecília) ha donat l’inequívoc ambient festiu que caracteritza les Falles de Cullera. Els grups de música han sigut peça clau a crear un ambient que, durant dècades, ha atrapat la gent jove i ha servit d’estímul per a donar-se d’alta com a fallers o falleres en les diferents comissions. Eixe idil·li entre músics i comissions (que no ha estat exempt de tensions i enfrontaments de tant en tant) s’ha plasmat en múltiples col·laboracions, entre les quals ha estat la composició de pasdobles i himnes en honor d’algunes falles. Els casos més coneguts són: ● Pasdoble Falla la Bega (1983), de Rafael Talens Pelló, dedicat a la fallera major Mari Nieves Talens Cerveró. ● Pasdoble Falla Passeig (1990), d’Emili Renard Vallés. ● Pasdoble Falla El Canet (1991), d’Emilio Renard. ● Himne de la Falla del Pontet (1996), amb lletra de Jordi i Paco Moreno. ● Pasdoble L’Ofrena (1998), de Jordi Ripoll. ● Pasdoble Falla Raval (2002), de Marc Ripoll. ● Pasdoble Falla País Valencià de Cullera (2003), de Josep Lluís Tur. ● Pasdoble Fallers del Port (Falla El Port, 2007), de Miguel Ángel Grau Sapiña. ● Pasdoble Falla Xúquer (2009), d’Alfredo Collado Arlandis. Pasdoble Falla El Raconet (2010), d’Israel Falcó. ● Pasdoble Falla Plaça d’Espanya (75 aniversari) (2017), de Jordi Ripoll. ● Cercavila Junta Local Fallera de Cullera (2009), de Juan Roig. ● Cercavila Susi Melià (2010), de Juan Roig. Tradicions Musicals en Sant Antoni La falla de Sant Antoni no té (de moment, que tot aplegarà) un pasdoble propi, però ha tingut algunes tradicions musicals. La primera que vaig trobar quan entrí de faller (allà per l’any 1977) va ser l’himne oficiós de la comissió. El cantaven els fallers mes majors (o els que feia més anys que estaven en la comissió, que no

Lletra del pasdoble ‘Anís y coñac El Fallero’ No hay en toda la tierra licores que aventajen en gusto y aroma a los que en la Región de Valencia Cerveró en Cullera elabora. Con El Fallero solo unas copas veréis que alegres pronto os sentís. Si arden las fallas cartón y estopas ardéis vosotros con coñac y anís. Bebed las marcas de más solera que hace en Cullera Julio Cerveró ¿Coñac y anís de gusto? Pidan El Fallero Que bebe el mundo entero. Típico humor de las fallas Anís y coñac el Fallero, unos sorbos os colmarán de gozo El fallero que es siempre el primero. Porque es el mejor, Porque es el mejor. sempre eren els mateixos) i feia referència a l’amo d’un bar i a la beguda que servia, la cassalla. Dos dels més incondicionals d’esta cobla eren Juan Llopis Fenollar, Pajarillo, i Ismael Martínez Naya, i a ells es sumava Joan Batiste Lli Garrigós, Baist. Uns anys després, Antonio Peris Bravo, Caragol, s’encarregà que no es perdera esta cançoneta d’aires nostàlgics.

118

Falles116-117-118-119-120.qxp_Maquetación 1 29/1/18 0:17 Página 4

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

gy0rTuestra ,andinL en una actuació en el arador de la Falla del Aercat de al ncia. Finals dels an1s cinTuanta. Foto4 ·eras xfrJiu Moan pastelló:. La lletra deia així:

Música i paradors En este repàs per la música i Falles a Cullera no podem oblidar els balls amb orquestra dels anys seixanta i setanta, que van marcar tota una època, amb actuacions al Pavelló d’Atraccions i El Mercat.

Si vas a casa El Tumbao beuràs casalla, perquè és la millor del món la que fabrica en Espanya Sempre és el mateix, de nit que de dia darrere el taulell és el rei de l’alegria I quan mesura una copa ell sempre porta el puro en la boca. L’altra tradició musical es va introduir en els anys huitanta. Durant l’ofrena, en aplegar al Passeig, els musics interpretaven l’inici d’El llac dels cignes, de Txaikovski, una peça que prompte rebatejàrem com La bassa dels patos. Un grapat de falleres i fallers ens posàvem ajocats mentre escoltàvem els primers compassos. Després d’un minut d’interpretació, els músics enllaçaven l’obra clàssica amb música de patxanga, i falleres i fallers començàvem a botar enlairant mocadors blancs. En molts d’estos miniconcerts, Juan Antonio Montañés Magraner, Canales, en aquells anys un jove en plenitud de forces, assumia amb brillantor les tasques d’improvisat director d’orquestra. Era la nota de color i l’alleujament a la rigidesa de la desfilada, fins que va ser prohibit perquè la Junta Local Fallera va considerar que era inapropiat.

119

A València el primer parador, el Parador del Foc, naix en 1951. Instal·lat al Pla del Remei, el van crear membres de l’alta burgesia valenciana per tindre una festa diferenciada de la resta del poble. Es tractava de llocs selectes on es feien sopars i balls de gala i als qual només es podia accedir per invitació o pagant una entrada cara. A Cullera, el primer de característiques semblants del qual es té notícia va ser el Parador del Molí, promogut per la Falla del Passeig en 1964. A més de la inauguració (el 15 de març), al local (del qual no s’indica la ubicació) es van programar un gran ball (16 de març), un de coronació de la reina del parador (17 de març), un altre de gala (18 de març) i dos balls per a despedir les falles: l’un a les 19.30 hores i l’altre a les 23 hores, titulat “Gran ball de la cremà”. Dos anys després, en 1966 (en 1965 esta comissió no va plantar falla), la Falla del Passeig va instal·lar el seu parador al pavelló d’atraccions i va preparar una programació que incloïa balls amb espectacle els dies 18 i 19 de març. El cartell era el següent: Mercedes i Rafael (artífexs de la dansa espanyola, segons assegurava la publicitat), África Vázquez (escultu-

Falles116-117-118-119-120.qxp_Maquetación 1 29/1/18 0:17 Página 5

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Cu6licitat del Carador de la Falla CasseiPíAercatL en el seu lli6ret de mB99. polElecció Moan ,. gli harriPós. ral supervedette), Katia Alonso (suggestiva estrela de la cançó melòdica), Los Rocker’s (fabulós conjunt musicovocal), Los Jalams (atracció vocal), Pepe Luis Almenar (cantant flamenc) i Juanito Andújar (formidable guitarrista). La resta de comissions de Cullera d’eixa època (Sant Antoni, la Bega i Plaça d’Espanya, i ocasionalment José Antonio –hui la Taüt— i el Raval) feien els balls al voltant de la falla. I les orquestres més habituals eren Los Brother’s, Los Bribones i Los Lutnik’s, entre altres. No hi ha constància documental de l’existència de paradors en altres comissions i l’experiència dels dos anys del Passeig no degué ser molt rendible econòmicament, ja que va deixar de fer-se a partir del 1966. Uns anys després, a finals dels anys seixanta, algunes comissions van traslladar els balls a les discoteques que començaven a sorgir en la zona turística de Sant Antoni, com ara El Cala o El Trébol. Amb la creació de la Junta Local, a partir del 1972 els balls dels dies de Falles els va organitzar el nou organisme faller als jardins del Mercat, que en eixos dies rebia el nom de Parador Faller. S’havia aconseguit una economia d’escala, amb un únic ball per a totes les co-

3l bestre ça’ael Halens CellóL autor del asdo6le Falla ga ,ePaL re el tútol de Faller dy·onor de la Falla ga ,ePa el mB-). Foto4 polElecció jeus Halens. missions. Els grups que van intervindre-hi en els primers anys d’esta modalitat van ser Los Bribones, Bernardino & son Grup o l’orquestra Copacabana, entre altres molts. No podem tancar esta narració sobre música i Falles a Cullera sense esmentar la participació local en un festival de bandes organitzat entre 1995 i 2003 per la Falla Avinguda de Giorgeta-Roís de Corella de València. El festival es feia entre els mesos de setembre i octubre de cada any (coincidint amb el mig any faller) i en cada edició participaven tres bandes d’altres tantes localitats valencianes. Les dos bandes de Cullera van acudir a esta convocatòria. La de la Societat Instructiva Musical Santa Cecília ho va fer en 1996, en la segona edició del certamen, i la de la Societat Ateneu Musical de Cullera ho va fer l’any 2001. I és que la música està present en tots els actes. Les Falles, sense la música, no serien les mateixes Falles.

120

Falles121.qxp_Maquetación 1 29/1/18 0:24 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Falles 2017

L’Àlbum

121

Falles122.qxp_Maquetaciรณn 1 29/1/18 0:27 Pรกgina 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

La Crida

122

Falles123.qxp_Maquetación 1 30/1/18 1:43 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

premisfalles2017

Seccio´ Especial

MILLORNINOT/ninot indultat Sant Antoni de la Mar

PRIMERPREMIFALLAGRAN · ENGINYIGRÀCIA

millorninot/ninotindultatinfantil Passeig-Mercat

PRIMERPREMIFALLAinfantil Raval de Sant Agustí

Raval de Sant Agustí

123

Falles124.qxp_Maquetación 1 31/1/18 18:29 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

premisfalles2017

Seccio´ Primera

PRIMERPREMIFALLAGRAN

Plaça Espanya Falla del Port ENGINYIGRÀCIA · interésturístic

MILLORNINOT La Bega

PRIMERPREMIFALLAinfantil Plaça Mongrell

MILLORNINOTinfantil Plaça Mongrell 124

Falles125.qxp_Maquetación 1 31/1/18 18:33 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

premisfalles2017

Seccio´ Segona

MILLORNINOT Plaça Alboraia

MILLORNINOTinfantil El Canet

PRIMERPREMIFALLAGRAN · ENGINYIGRÀCIA

Rei En Jaume I

PRIMERPREMIFALLAinfantil El Canet Falla Xúquer ENGINYIGRÀCIAinfantil · interésturísticinfantil 125

Falles126-127.qxp_Maquetación 1 29/1/18 0:37 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Activitats culturals i gastronòmiques

MILLORACTRIUCONCURSTEATRE Encarna Sanfélix

MILLORACTORCONCURSTEATRE Iván Miralles

Falla El Raconet

Falla Passeig-Mercat

MILLORACTRIUREPARTIMENTCONCURSTEATRE Elena Hernández

MILLORACTORREPARTIMENTCONCURSTEATRE Joan Olivert

Falla Passeig-Mercat

Falla Raval de Sant Agustí 126

Falles126-127.qxp_Maquetación 1 29/1/18 0:37 Página 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

MILLORobraCONCURSTEATRE Falla Passeig-Mercat

MILLORDIRECCIÓCONCURSTEATRE Falla Passeig-Mercat

MILLORESCENOGRAFIACONCURSTEATRE Falla Passeig-Mercat

guanyadoraCONCURSPROMOCIÓVALENCIÀ Falla El Raconet

MILLORLLIBRET Falla Raval de Sant Agustí

MILLORPORTADALLIBRET Falla El Canet

CAMPiONSCONCURSpaelles Falla del Port

paellamillordecorada Falla del Port 127

Falles128-129.qxp_Maquetación 1 29/1/18 0:41 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Activitats esportives i lúdiques

CAMPiONSFUTBOLSALA Falla Passeig-Mercat

CAMPiONSFUTBOLSALAVETERANS Falla Taüt

CAMPiONSFUTBOLBENJAMINS-ALEVINS Falla Ada. País Valencià

CAMPiONSBASQUET Falla Taüt

CAMPiONSvoleiplatja Falla Taüt

CAMPiONSTENNISTAULA Falla del Port 128

Falles128-129.qxp_Maquetación 1 29/1/18 0:41 Página 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

CAMPiONSPIC I MANETA Falla Plaça Alboraia

CAMPiONSdòmino Falla Ada. País Valencià

CAMPiONSparxis Falla Xúquer

CAMPiópoker Falla Xúquer

CAMPiONSDARDS Falla Rei En Jaume I

CAMPiONSTRUC Falla El Raconet

CAMPiONSenigma Falla El Raconet

CAMPiONSenigmainfantil Falla Plaça Mongrell 129

Falles130-131.qxp_Maquetación 1 29/1/18 0:42 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Guanyador del Concurs d’Articles de Llibret de 2O17

Falles: Patrimoni... i ara què? Salva Andrés i Martín Estudiant de Filologia Catalana a la Universitat de València Article publicat al Llibret de 2017 de la Falla Rei En Jaume I

an passat poc més de dos mesos des que les Falles van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat, un honor que portàvem buscant molt de temps i que, per fi, hem aconseguit. Com a bons valencians que som, vam rebre aquesta notícia amb molta il·lusió i alegria, no ens va faltar temps per a organitzar la plantada d’una falla amb la seua respectiva cremada, una crida a la humanitat i, per descomptat, mascletades i castells de foc. Amb acòvam fer realitat, una vegada més, el tòpic de què som uns malbaratadors, encara que aquesta vegada hem de reconéixer que estava totalment justificat.

l’ús de la via pública en el muntatge de barracons i carpes durant la setmana fallera. Moltes falles no han pogut mantenir els seus barracons i han hagut de llogar-ne (les comissions que s’ho han pogut permetre) d’altres “homologats”, amb la corresponent despesa econòmica per als empresaris de torn que, en la majoria dels casos, és anual. Altres comissions han optat per buscar un cau faller més gran, per poder continuar fent cultura i, sobretot, festa. Però tot això sense rebre cap subvenció, ni cap facilitació de les entitats públiques corresponents. Després arriba el mes de març, la gent ix al carrer i els comentaris solen tendir cap a la ironia: xe quina falla Aquesta fita posa, definitivament, les Fahan muntat estos enguany, quatre cadires i lles en el mapa mundial de les celebracions dos caixons! El que no saben és que d’algun (si és que encara no hi eren) i fa homenatge a lloc han d’eixir els diners per afrontar totes les molts dels factors pels quals han sigut decla- despeses que se’ns imposen i, poden creurades Patrimoni Immaterial de la Humanitat: rem: als fallers ens dol haver de llevar-li presl’artesania a l’hora de la construcciódels mosupost als artesans fallers any enrere d’any, numents fallers, la música, encara que puga semblar el Les institucions estan contrari la indumentària, la pólvora, la sàtira i, fins i tot, la gasclavant mà a les tronomia (beneits bunyols Bé, no cal ser tan crítics comissions falleres amb de carabassa!). amb les institucions, perl’objectiu de traure tot què si hi ha una que ha coAra és el torn de les Famencat a mirar cap a la allò que puguen lles, hem de gaudir d’aquest Festa Fallera, és el Ministeri moment i buscar el suport de les institucions d’Hisenda. El senyor Cristòbal Montoro ha públiques, un suport que, en aquests últims comencat a “preocupar-se” perquè les falles, anys, ha anat perdent-se progressivament, organitzacions culturals sense cap mena tant a escala local com a estatal. No és cap d’ànim de lucre, porten al dia les seues declasecret que els òrgans de govern i altres instiracions i presenten al final de l’exercici faller tucions estan clavant mà a les comissions fa- un Impost sobre Societats, on s’haurà de trilleres en diversos aspectes, amb l’objectiu de butar un 25% dels ingressos provinents de la traure tot allò que puguen i sense cap mena venda de begudes, loteries i rifes, entrades en de consideració. els espectacles que organitzen o publicitats dels negocis col·laboradors. Per descomptat, Un dels exemples més colpidors d’aquesta també haurem de satisfer l’IVA en totes les persecució (amb caràcter inquisidor en algutransaccions que realitzem, sobretot en el nes ocasions) és la forta normativa que es va contracte amb els artesans fallers, altre facimposar, farà ara un parell d’anys, pel que fa a tor que redueix les dimensions del monu-

130

Falles130-131.qxp_Maquetación 1 29/1/18 0:42 Página 2

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

ment: tres cadires i un caixó.

llers, que a l’hora d’imaginar noves formes d’obtenir diners estem disposats a tot, fem tot Als membres d’una comissiófallera tirar el que siga necessari, des de veure com un l’exercici econòmic endavant ens suposa un animalet fa les seues deposicions enmig del repte dur i important, un camí ple de lluites carrer (la popularitzada cagà de la burra), fins (inclús entre els mateixos fallers) que són el a vendre tot el que ens podem imaginar: rifes, dia a dia de l’any faller. Potser per això ens sortejos, calendaris... He de reconéixer que agrada tant la festa, per compensar i poder tinc família que el primer que em pregunta oblidar totes aquestes confrontacions. Però̀... quan em veu és què li vendré hui. Tot açò és què em diríeu si cada vegada que fem una la dura vida del faller, una vida que hem triat festa amb música o cada vegada que volem perquè ens agrada i perquè som capacos de organitzar una cercavila, hafer qualsevol cosa perquè guérem de pagar certa Els fallers hauríem de al mes de març els nostres quantitat de diners? Això és monuments lluisquen al cadeixar-nos de crides a el que pretén la SGAE, la sorrer, el nostre llibret siga la humanitat i deixar guardonat o la representacietat que va fer ric a Ramoncín. Una vegada més d’estar tan fragmentats ció teatral òmpliga tot l’afoens hem quedat desempai unir-nos pel bé comú rament de la sala. rats pels organismes de govern davant una altra institucióque vol traure Per això, els fallers hauríem de deixar-nos partit de les Falles. No ens queda altra que re- de crides a la humanitat i deixar d’estar tan signar-nos a pagar, perquè jo, personalment, fragmentats i unir-nos pel bé comú. Fem una no m’imagine unes falles sense música a les crida a les institucions, demanem el tracte que cercaviles o a les festes nocturnes. realment mereixem com a associacions culturals que som, hem de defensar l’activitat social Tanmateix, tampoc m’imagine altra maque fem per la cultura i pel poble valencià. nera de poder costejar les multes que se’ns imposaria per no complir les condicions fixaNo demane que ens alliberen de tots els des, ja que cada vegada és més difícil tirar impostos o pagaments, però sí que ens facilil’exercici econòmic endavant. Sols ens queten el dia a dia, sobretot ara que formem part den dues cadires, dels caixons ja ni parlar-ne. del selecte grup del Patrimoni Immaterial de la Humanitat i estem més a la vista del món. Tota aquesta manca de suport de les insti- Sols així podrem continuar plantant les caires tucions al col·lectiu faller es tradueix en busi els caixons, seguir fent cultura a través del car noves formes per aconseguir els recursos llibret, els teatres, etc. I preservarem tot tipus necessaris perquè l’exercici econòmic siga un d’actes festius i tradicionals (sempre que la èxit (o almenys no quede en negatiu). Els faSGAE ens deixe).

urant les passades falles, algunes comissions van fer crítica sobre la normativa dels barracons i carpes, a mHs de la falta d’aDudes per a facilitar els seus muntatges. FontE ArCiu de R’A. . Falla ei én Laume J.

131

Falles132.qxp_Maquetaciรณn 1 29/1/18 0:43 Pรกgina 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Fotos oficials

falleresmajors2017

presidents2017 132

Falles133.qxp_Maquetaciรณn 1 29/1/18 0:45 Pรกgina 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

falleresmajorsinfantils2017

presidentsinfantils2017 133

Falles134.qxp_Maquetaciรณn 1 29/1/18 0:46 Pรกgina 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

comissiรณdeTREBALLJLF2017

delegatsJLF2017 134

Falles135.qxp_Maquetaciรณn 1 29/1/18 0:49 Pรกgina 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

La Gala

135

Falles136.qxp_Maquetaciรณn 1 29/1/18 0:50 Pรกgina 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

La Gala Infantil

136

Falles137.qxp_Maquetaciรณn 1 29/1/18 0:52 Pรกgina 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

Els Premis

137

Falles138.qxp_Maquetación 1 29/1/18 0:54 Página 1

falles a cullera 2018

JUNTA LOCAL FALLERA

L’Ofrena

138

Falles139.qxp_Maquetaciรณn 1 30/1/18 0:31 Pรกgina 1

139

JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA

Cobertes llibret OK.qxp_Maquetaciรณn 1 4/2/18 18:48 Pรกgina 1