VIU Química

VIU Química

Núm. 1 | Abril 2015 | www.viutarragona.cat

Abril 2015 | www.viutarragona.cat

Exemplar gratuït

Fórmula tarragonina La bona química entre la ciutat i el seu principal sector industrial

VIU T Química

FCL_NX300h_210x50.pdf

1

14/10/14

12:28

NOU DISCOVERY SPORT

L'AVENTURA ÉS AL NOSTRE ADN... SEMPRE.

Us presentem el SUV compacte més versàtil de Land Rover: el nou Discovery Sport. El vehicle amb el qual sentiràs l'aventura com a pròpia sempre, tant a la muntanya com a la ciutat. Equipat amb tecnologies intel·ligents com el sistema Terrain Response® és perfecte per activitats a l'aire lliure i esports d'aventura. I amb una tercera fila de seients plegables i un ampli espai de càrrega de 1.698 litres és ideal per desenvolupar-se a la ciutat. A més, el nou Discovery Sport ha aconseguit la màxima puntuació a les exigents proves de seguretat Euro NCAP. Línia Land Rover 902 440 550 Proves realitzades en circuit tancat per professionals. Gamma Discovery Sport. Consum combinat: des de 5,7 fins a 6,3 litres/100 km. Emissions de CO2: des de 149 fins a 166 grams/km.

Carretera de València, 206 · 43006, Tarragona (Entrada per l'Autovia de Tarragona a Salou, al costat del Lidl).

AV a Salou

Tarragona

Francolí

977 55 41 11 comercial.ag@tinet.org

Ctra. de València

a Reus

A TARRAGONA

a Torreforta

FULL TRACTION

NÈIXER L'ADN APROPA'T A CO ERY SPORT, I DEL NOU DISCOV PÀTIC DETALL! SIM EMPORTA'T UN

VIU Química EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL Port Tarraco, Moll de Lleida - Bloc 3M 43004, Tarragona Tel. 877 021 702

Sumari FOTOREPORTATGE

8

Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales Redacció: Rafa Marrasé Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales i Josep Barbero Disseny i maquetació: Marc Pascual Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com i 123rf.com Impressió: Rotimpres Distribució: Unimail Agraïments: AEQT i família Grubius-Ferré

Una vida més fàcil La química del dia a dia

REPORTATGE

18

Generació química Una família lligada a la petroquímica

Dipòsit legal: T-1220-2014 VIU Química en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades.

Només els seus autors en són responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viutarragona.cat

ENTREVISTA

38

Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viutarragona.cat o bé per telèfon al 877 021 702

Jesús Loma Ossorio President de l’AEQT

ENTREVISTA

54

Josep Andreu President del Port de Tarragona

Revista associada

Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

REPORTATGE

66

En defensa de la població Protecció Civil

ESTADÍSTIQUES

92

La química en números

7 Editorial 24 Història 30 Sindicats 48 Entrevista AEQT 60 Entrevista AEST 74 Formació 80 Entrevista URV 86 Entrevista Aitasa 96 Smart City

Editorial De la mà Hi ha hagut molta gent, i encara n’hi ha, que ha criticat la indústria química de Tarragona. Impacte visual, males olors, temors de contaminació, i altres motius han fet que un sector de la societat tarragonina no la vegi amb bons ulls. El fet, però, és que la indústria química no ha protagonitzat cap episodi greu -almenys que se sàpiga- d’accidents o contaminació. En canvi, els beneficis per la ciutat són evidents: patrocinis per a diferents entitats i actes i una gran font de llocs de treball que han permès Tarragona créixer fins a convertir-se en allò que és ara.

Com deia un dels protagonistes d’aquest número -el primer que aquesta editora dedica al món de la indústria química- quan les grans empreses no havien arribat, Tarragona no era més que un poble gran o una ciutat molt petita, res a veure amb la capital que és actualment. Els diners que mou a través dels seus treballadors fan que es concebi la presència de les grans fàbriques com un element indissoluble de la ciutat. De fet, molta gent arreu de Catalunya, fins fa quatre dies, quan se li parlava de Tarragona sempre feia referència a la indústria química molt abans que al seu passat romà. Sense anar més lluny, en un dels programes de Miquel Calzada “Afers Exteriors”, el presentador li va preguntar a un tarragoní que vivia a l’estranger: “I què tal la petroquímica?”.

La indústria forma part del paisatge tarragoní, està completament associada a ell, ha aportat creixement i moltes famílies -en aquest número hi ha un cas ben especial- no podrien explicar la seva vida sense parlar de les fàbriques. Fa més de 40 anys que les químiques van arribar a Tarragona i el projecte de ChemMed, el clúster més gran del sud de la Mediterrània, s’ha creat per reforçar aquest paper econòmic però també de recerca, gràcies a la URV. La química és amb nosaltres de fa anys, hi convivim, som part d’ella.

Introducció VIU QUÍMICA

Omnipresència total La petroquímica és part indestriable de Tarragona

VIU Química | 6

Abril 2015

Introducció VIU QUÍMICA

Redacció

Hi ha molt poques coses que no tinguin algun element químic en la seva composició.

Estem envoltats de química.

Això, que podria tenir, fins i tot, una connotació pejorativa, no ho és perquè la química ens fa la vida més fàcil. Des que ens llevem fins que anem a dormir, la química forma part

Abril 2015

de nosaltres i, lluny del que era a l’edat mitjana, ja no es tracta d’una ciència gairebé màgica -tot i que encara podria semblar-ho, en els laboratorissinó que s’ha industrialitzat per tal d’ajudar la societat.

Tarragona viu de cara a la indústria química i, sobretot, a ChemMed. La creació d’aquest clúster ara fa un any

ha de servir per mantenir les empreses a la zona i, per tant, els seus treballadors i famílies. És la gran aposta per competir amb els Estats Units i l’Orient Mitjà. L’AEQT i el Port han fet un esforç important per arreplegar suports institucionals i que el pol petroquímic de Tarragona sigui un referent europeu de primer ordre. La

capacitat dels dirigents queda fora de qualsevol dubte i, això, més la mà d’obra cada vegada millor formada i qualificada, fan del clúster tarragoní un entramat empresarial que ja ha posat velocitat de creuer.

VIU Química | 7

Fotoreportatge VIU QUÍMICA

El dia, per al jove tarragoní Jean-Pierre, és a punt de començar.

Mentre ell i les seves joguines dormen, el despertador -sempre tan eficient- començarà a fer la seva feina i donarà el tret de sortida a l’activitat diària. Ha estat una nit de somnis tranquils després de la jornada esgotadora del dia anterior. Una nit plàcida i de descans reparador per afrontar un altre dia d’activitat intensa.

Pintura paret: pigments que donen la coloració (òxids de ferro, òxids de cobalt, òxid de titani etc), dissolvents (alcohols, acetona, aigua en les pintures a l’aigua), aglutinants (èsters).

Joguines: Algunes de plàstic (polipropilè)

Una vida més fàcil Sense que ens n’adonem, mantenim a diari una estreta relació amb el món de la química VIU Química | 8

Abril 2015

Fotoreportatge VIU QUÍMICA Envasos de plàstic: Tipus 1: PET (Polietilè Tereftalat) ampolles de refrescs, ampolles d’aigua, ampolles d’oli Tipus 2: HDPE (Polietilè d’Alta Densitat) bosses de plàstic, envasos de iogurt Tipus 3: PVC (Policlorur de Vinil, Vinil) Ampolles de condiments, film transparent, mossegadors, joguines, cortines de bany Tipus 4: LDPE (Polietilè de Baixa Densitat) Les bosses que ofereixen els supermercats per a portar fruites i verdures i contenidors d’aliments Tipus 5: PP (Polipropilè): Tapes de galons, plàstics per enmagatzemar aliments, vaixelles plàstiques.

Tipus 6: PS (Poliestirè, conegut també com a escuma de poliestirè) safates de carn, utensilis d’escuma com els plats i gots d’un sol ús que fem servir en celebracions Tipus 7: Altres. Aquests plàstics poden ser una opció més segura, ja que solen durar molt i són resistents a altes temperatures. Plàstics nous biodegradables a base de plantes, com PLA (àcid polilàctic) també entren en la categoria Nº 7.

L’estómac demana aliment. És aviat, però fa moltes hores que es va produir l’anterior àpat i cal recuperar forces per afrontar tot el que ha de venir durant la jornada. Un bon esmorzar és essencial per tenir l’energia suficient per rendir al cent per cent a l’escola i fent esport. Hi ha molt on poder triar: cereals, galetes, llet… I tot en perfecte estat gràcies als envasos que protegeixen els aliments i que permeten que aquests es conservin més temps i en millors condicions.

Abril 2015

VIU Química | 9

Fotoreportatge VIU QUÍMICA

Abans de sortir de casa cal anar pel món net com una patena. Jean-Pierre es raspalla les dents amb una pasta dentífrica després d’haver-se rentat les mans i la cara. Sabons, gels i xampús de tot tipus i per a cada pell i cabells. Una enorme varietat per cuidar la imatge i, sobretot, la higiene i eliminar bacteris indesitjats.

Raspall de dents: filaments Tynex (dodecanamida de polihexametilè).

Sabó: detergents (lauril sulfat de sodi) i tensioactius, condicionants, espessants, àcids (àcid cítric), conservants (metilparaben i propilparaben), essències o olis essencials (extracte d’ametlles).

VIU Química | 10

Dentífric: tensoactius, abrasius, humectants, conservants (com el metilparaben), edulcorants i aromatitzants, colorants, principis actius com fluorur de sodi (NaF) com a font de fluor.

Abril 2015

Amb llaunes reciclades fem motors de cotxe i peces de bicicleta.

Ben separat, un residu esdevé un recurs etern.

Recorda que el groc és per als envasos lleugers: els de plàstic, els brics i les llaunes.

Xavier Riba President del Gremi de Recuperació de Catalunya

Amb el finançament de:

#pqreciclem

Fotoreportatge VIU QUÍMICA

L’autobús ja ha arribat. Com cada dia, Jean-Pierre arriba a peu a la parada per tal d’agafar el transport que l’ha de dur a l’escola. La presència d’aquest transport urbà és essencial per facilitar els desplaçaments de molts nens i també adults als diferents centres educatius i llocs de treball. Fan la vida més fàcil, més còmoda. La motxilla és ben plena de llibres, llibretes, bolígrafs i llapis per anar a classe.

Autobús: les rodes són de cautxú, que és Isoprè (2-methyl-1,3-butadiè). Combustible: gasoil és una mescla d’hidrocarburs (C12H26, C10H22, etc), naftalens, alquilbenzens.

Sabatilles: Trobem diferents tipus de materials com ara la sola que pot ser de poliuretà o cautxú entre d’altres possibles substàncies i l’altra part pot ser de pell d’animals o un material de fibres sintètiques (elastà, niló, polièsters).

VIU Química | 12

Abril 2015

Sabem que junts podem construir un món millor Per això a Repsol hem desenvolupat 13 Plans de Sostenibilitat que integren les expectatives de la societat en la nostra presa de decisions, i hem avançat així en l’àmbit de la responsabilitat corporativa.

Pla de Sostenibilitat de Tarragona: 50 accions que treballen diversos aspectes del desenvolupament sostenible.

Tota la informació sobre els nostres Plans de Sostenibilitat a www.tarragona.repsol.com

Fotoreportatge VIU QUÍMICA

Una mica de lleure abans de tornar a casa.

Tot i que s’ha llevat ben d’hora, Jean-Pierre té l’energia suficient per a anar a jugar una estona a pilota al parc que hi ha al costat de casa. Hi ha d’altres nens que juguen amb la sorra o bé amb els gronxadors i tobogans que hi ha a la vora. Ell, però, prefereix l’esfèric que, sobre la gespa, el fa sentir un jugador de futbol professional, com els que veu a la televisió. És un dels moments més divertits del dia.

VIU Química | 14

Pilota: abans eren de cuir però avui en dia el material de recobriment és un polímer, el poliuretà i l’interior està fet amb una bossa inflable que es fabrica normalment amb poliuretà o amb cautxú, que són substàncies que permeten mantenir l’aire durant molt més temps que les substàncies naturals, de manera que no es desinfli la pilota.

Abril 2015

SIEMPRE MEJOR

Nou Toyota Aygo amb aquest equipament

SISTEMA MULTIMÈDIA X-TOUCH 7”

BLUETOOTH® I PORT USB

LLANTES D’ALIATGE 15”

CÀMERA POSTERIOR

LIMITADOR DE VELOCITAT

TAPISSERIA DE CUIR

I MOLT MÉS

La diversió continua a toyota.es/aygo Nou Toyota Aygo 70 x-cite 5p. Consum mitjà (l/100 km): 4,1. Emissions CO2 (g/km): 95.

TOYOTA AUTOFORUM

www.autoforum.toyota.es C/ De la Carabia, 5-7. Urb. Albada 43006 - Tarragona 977 252 509

Ctra. L’Aldea-Tortosa, km. 2 43500 - Tortosa 977 446 105

Ctra. Alcolea del Pinar, 136 43206 - Reus 977 326 487

Ctra. Pla Santa Maria, 174 43800 - Valls 977 604 996

Fotoreportatge VIU QUÍMICA

Els deures, una cita ineludible.

Després de les hores de classe, Jean-Pierre ha de dedicar una estona del seu temps lliure per tal de fer-los. És una manera de continuar aprenent o repassant allò que s’ha explicat durant el dia. Actualment, amb les noves tecnologies tot és més fàcil, el món del coneixement en un clic. Gairebé qualsevol informació es pot consultar per internet o bé posar-se en contacte amb algun company per resoldre un dubte.

Els ordinadors han socialitzat el món del saber. Jean-Pierre, però, haurà de passar encara una bona estona abans de poder anar a sopar i a dormir.

Ordinador: Components estructurals (de carboni, ferro, alumini).

Components electrònics (silici, germani, or, plata, coure), bateries de liti..

VIU Química | 16

Abril 2015

Reportatge VIU QUÍMICA

Torn de casa La família Brull

Els Brull, originaris de l’Ametlla de Mar però establerts a Salou de fa un munt d’anys, viuen estretament lligats a l’empresa BASF, on hi han treballat set membres de tres generacions

VIU Química | 18

Abril 2015

Reportatge VIU QUÍMICA VIU Química

Josep “Pepito” Brull (84 anys) encara porta la gorra de mariner tot i que ja fa molts anys que no es dedica professionalment a la pesca. Ell, com els seus altres dos germans -un d’ells ja és mort-, va deixar la seva població natal, l’Ametlla de Mar, per viure a Salou i Tarragona, on han nascut més tard els seus fills i néts. Josep, “Pepito”, tal com l’anomenen els amics, és el gran responsable que el cognom Brull sigui tota una institució a una de les empreses químiques més importants de la zona, BASF. “Em van dir que buscaven gent per treballar i com que jo parlava alemany, vaig decidir provar”, recorda.

Ell no va aprendre a parlar alemany a l’escola, sinó que ho va fer quan va viure a Suïssa, a la població d’Herisau, nom que ha posat a la seva petita embarcació on passa les estones lliures.

«Em van dir que buscaven gent per treballar i com que jo parlava alemany, vaig decidir provar»

Josep Brull va arribar al país dels Alps gairebé per casualitat i per necessitat. “Jo en aquells moments vivia a Tarragona i llogava un petit apartament a una família suïssa que venien cada estiu, els Martin”, explica.

Aquesta família, que ja era gairebé de la casa, un bon dia va decidir convidar a les seves vacances tarragonines el cap de la fàbrica on treballaven, i allí es va gestar l’emigració de Josep.

“Els vaig dur a pescar amb mi a bord de la Maria Teresa (nom de la barca que tenia aleshores) i els va agradar molt”, recorda.

Tant li va agradar a aquell home allò que de seguida va oferir a Josep poder anar a treballar a la seva fàbrica com a soldador.

Abril 2015

VIU Química | 19

Reportatge VIU QUÍMICA “Si no en sé de soldar”, li va dir, però el suís, tot convençut, li va respondre que “ja n’aprendria”.

“Quan li vaig comentar al meu pare, em va mirar molt seriós, em va agafar pel pit i em va dir: a què esperes a marxar?”, diu entre llàgrimes als ulls. El pare de Josep era conscient que aquella era una bona oportunitat pel seu fill i aquest, seguint el consell del seu progenitor, va enfilar camí cap a Suïssa.

A diferència del que es pugui pensar, Josep va marxar amb un contracte sota el braç i va residir durant les tres primeres setmanes a casa de la família Martin. El que en principi havia de ser una estada de prova es va convertir en un període de més de set anys on, segons ell, hi estava molt a gust treballant

VIU Química | 20

en la fàbrica de metall d’Herisau però un afer familiar va provocar el seu retorn. Josep, que estava casat, havia marxat sol, deixant la dona a casa.

Temps més tard, ella hi va anar però un problema de salut en un dels fills va acabar precipitant la tornada de tots. “El nen va agafar un refredat molt fort i els metges van dir que era millor que estigués en un clima menys fred. Vivia aquí, amb els meus sogres, per això vam acabar tornant”, diu. La tornada no va ser gens fàcil. La primera feina no el va convèncer i només pensava tornar a Suïssa. “Li vaig dir a la meva dona que havíem de tornar i ella hi va estar d’acord. Va ser aleshores, quan ja ho teníem decidit, que vaig anar a preguntar a una nova fàbrica que tot just començava a

instal·lar-se a la zona i allò ho va canviar tot”. Aquella fàbrica alemanya que es trobava al costat de la carretera era BASF, Josep hi va començar a treballar l’1 de maig de 1969 fins que es va jubilar. Començava aleshores la nissaga Brull.

«M’enyorava del mar.

M’agradava Suïssa, però trobava a faltar el mar, mullar-me els peus quan anava a buscar crancs» “M’enyorava del mar. M’agradava Suïssa, però trobava a faltar el mar, mullar-me els peus quan anava a buscar crancs”, diu amb la mirada perduda Rogelio

Brull (79 anys), germà de Josep i que també va emigrar a Suïssa un parell d’anys i mig més tard, quan aquell li va dir que hi anés perquè hi havia molta feina. “La fàbrica es deia Scherr i hi vaig ser molt a gust en aquell país, però al final vaig tornar”, recorda. Com Josep, el primer que va fer Rogelio en tornar a Salou va ser buscar feina. Va treballar en diferents empreses fins que finalment va arribar a BASF, on el seu germà gran ja hi era i on hi va passar 31 anys, jubilant-se l’any 2000. Per Rogelio, com per la resta de la família Brull, però, BASF no és ni ha estat només una simple companyia on anar a complir un horari i guanyar un sou, sinó molt més.

Allí és on van passar moltíssimes hores i vivències i on van fer amics entranyables. Per

Abril 2015

50 anys al servei de la indústria

Des de fa més de 50 anys a SAHICASA som pioners oferint els serveis de Control de Plagues, Control d’aigües i Higiene Ambiental. Serveis d’alta qualitat,

CONTROL DE PLAGUES

CONTROL D’AIGÜES

amb l’objectiu principal de dotar d’un

SERVEIS D’HIGIENE

SERVEIS AMBIENTALS

ambient saludable la seva empresa.

Garantim el nostre compromís mediambiental en tots els nostres processos assegurant la no afectació sobre el medi, les persones i la gestió de residus.

C/ Carbó 2-4, nau 5, Pol. Ind. Riu Clar, 43006 Tarragona | C/ Llull 321, edifici Cinc, 08019 Barcelona | Tel. 902 234 529 | Mail: sahicasa@sahicasa.cat

www.sahicasa.cat

Reportatge VIU QUÍMICA Rogelio, la jubilació no va ser un alliberament, ans al contrari, sinó que va suposar una pèrdua d’un estil de vida. Si quan estava a Suïssa enyorava el mar, un cop es va jubilar, trobava a faltar l’empresa, els companys.

“Cada mes venia amb la meva moto i passava a veure i saludar els companys, no hi podia fer més. M’agradava venir i xerrar amb ells, amb qui havia compartit tantes coses. Érem com una gran família i no els podia deixar de veure un dia per l’altre”, explica. Aquesta necessitat va ser encara més gran després de la mort de la seva dona i ara Rogelio, gaudeix del seu temps pescant amb la seva barqueta.

“M’agrada molt. Vinc de família de mariners i la pesca forma part de la meva vida. De fet, mira, l’any passat vaig guanyar el concurs de pescar el calamar més gros”, diu tot satisfet.

Els Brull són de l’Ametlla de Mar i, en aquesta població, totes les famílies tenen un sobrenom.

En el seu cas, Cap de sucre. “El meu pare, Bautista Brull, que pescava en barca de vela, tenia el pèl ros i li deien que semblava que tenia el cap de sucre, pel sucre morè”, diu Rogelio. “Som Cap de sucre i n’estem molt orgullosos”, sentencia Josep Brull.

La família fa patxoca, semblen molt ben avinguts i les rialles són constants tot explicant les velles anècdotes. “Fem una trobada anual amb tots els membres de la família i ens reunim 65 persones. De fet, uns vivim al costat dels altres, al mateix carrer de Salou fins i tot”, explica David Brull (48 anys), fill de Rogelio. Ell fa tota la seva vida professional que treballa a BASF i, tot i la seva edat, fa 26 anys que és a l’empresa.

“Quan tenia 3 anys mon pare va començar a treballar a torns a la fàbrica. Ho he vist de petit, BASF forma part de les nostres vides”, diu mentre assegura que va entrar a la companyia després de fer el servei militar.

VIU Química | 22

“No he fet altra cosa que anar a torns, però estic acostumat.

Estic en una de les empreses més importants d’aquest i d’altres sectors i, per tant, estic molt content”, diu. David, que va néixer a Herisau quan els seus pares hi vivien per motius de feina, va fer algunes feines abans de poder incorporar-se a l’empresa. Una, la de treballar a la platja de Salou llogant gandules (hamaques), un treball que també van fer alguns membres de la família.

«Fem una trobada anual amb tots els membres de la família i ens reunim 65 persones» Un dels membres de la família va treballar a l’empresa als seus inicis però ja fa molt que no hi és. Eduard (60 anys), va ser el segon de la nissaga a formar part de BASF, quan va entrar a treballar com a grum el 1970.

“La meva feina era la de fer encàrrecs: anar a buscar l’esmorzar, fer fotocòpies, tot això”, recorda tot rient. La companyia va premiar el seu bon servei oferint-li una feina millor però

va haver d’estudiar per poder fer-la, perquè no tenia coneixements d’electricitat. En tornar del servei militar, es va reincorporar, però als 21 anys va decidir canviar d’aires i ara la seva activitat no té res a veure amb el món de la indústria, doncs és funcionari. “Vaig treballar dels 16 als 21 anys a BASF, eren els moments d’expansió de la indústria química a Tarragona”.

Joan Albert Brull (25 anys) és el representant més jove d’aquesta nissaga a l’empresa. Fa 5 anys que hi treballa. Tal com ell admet, els estudis li anaven malament i de seguida va decidir buscar feina, però en va rebutjar una de molt bona per poder entrar a BASF. “A casa els meus pares sempre parlaven de la fàbrica. L’empresa sempre hi és present, de fet, des del nostre habitatge es pot veure la torxa de BASF. Un dia estava fent les proves per entrar a treballar de policia a Salou i, en l’entrevista definitiva em van preguntar que si tingués una làmpada màgica i pogués demanar un últim desig què faria. Vaig respondre que treballar a BASF”, recorda tot rient. I així va ser com la societat va perdre un representant de la llei però va guanyar un altre membre de la nissaga

Brull per BASF. El pare de Joan Albert és Joan Antoni (52 anys), actual cap de torn, fill de Bautista Brull, el germà mort de Josep i Rogelio. Ell també va treballar amb les gandules a la platja mentre buscava feina fins que es va assabentar que BASF necessitava més treballadors. Això va ser el 1984. “No m’imagino la meva vida sense BASF. L’empresa m’ha donat moltes oportunitats: vaig entrar com a envasador i ara sóc tècnic i cap de torn. He anat tres vegades a Alemanya per períodes de tres mesos i el meu fill hi treballa.

Estic molt agraït”, diu. “La meva filla té 19 anys, estudia Direcció i Administració d’Empreses i tant de bo pogués fer les pràctiques aquí o treballar-hi algun dia, seria genial”, afirma David.

Els Brull són una família estretament lligada a unes sigles BASF (Badische Anilin- und Soda-Fabrik) i volen continuar formant-hi part. Una història que va més enllà de la relació laboral entre les persones i una companyia. Una història personal d’una gent que ha trobat el seu lloc, i no només en l’àmbit professional, en la indústria química tarragonina.

Abril 2015

Publireportatge VIU QUÍMICA

Créixer amb l’empresa Hilario García, 40 anys dedicats a Vopak Terquimsa És el treballador amb més experiència en aquesta companyia multinacional -especialitzada en emmagatzemar productes líquids a granel- situada al Moll de la Química, al Port de Tarragona.

De veu pausada, correcció absoluta i amb una flegma bastant britànica, fa una dècada que és el director d’operacions i -als seus 59 anys- ha passat per diferents àrees de logística de Vopak Terquimsa, des de l’administrativa -on va començar de ben jove- passant per l’àrea tècnica fins arribar al càrrec actual.

Al despatx de l’Hilario s’hi respira ordre, documents ben endreçats damunt la taula i arxius perfectament aliniats a les prestatgeries conformen l’atmosfera del seu hàbitat de treball. És en aquest espai -amb vistes a través del finestral de l’ampliació del Moll de la Química- on s’hi passa hores i hores «repassar el dossier de premsa, fer un cop d’ulls als correus electrònics, redactar informes, reunions de treball, activitats com aquestes conformen el meu dia a dia» i afegeix «sense oblidar que en aquesta companyia patim d’una bona malaltia, la reunionitis. És a dir, les reunions de treball per estar ben informats i acordar decisions» explica somrient el nostre protagonista.

«Vopak Terquimsa no va registrar cap accident el 2014. És un orgull» Precisament en d’altres menes de reunions -fora de l’àmbit professional- com són les familiars, és on l’Hilario fa més pedagogia de la prevenció en matèria de medi ambient i de

Abril 2015

seguretat de la indústria química de Tarragona «els debats de sobretaula sempre sorgeixen, però quan els expliques la gran quantitat de recursos que inverteixen les companyies en prevenció, la seva expressió canvia per complet. El darrer Nadal els vaig posar el nostre exemple, Vopak Terquimsa no va registrar cap accident el 2014. És un orgull» i incideix en l’anàlisi «trobo molt positiu que les companyies s’obrin a l’exterior, que s’impliquin i estrenyin llaços amb el territori.

Sobretot que ens expliquem a la gent i conscienciem a tothom que la química, com també el turisme, som part, motor i engranatge de Tarragona i dels seus voltants».

Andalús de naixement, tarragoní d’adopció -es va traslladar a viure a Tarragona amb 15 anys- i nastiquer dels diumenges al Nou Estadi, en tots aquests anys l’Hilario ha vist créixer la companyia i el Port alhora. «De la vintena d’empleats que érem a mitjans dels 70 als més de 110 que som ara entre les terminals de Vopak Terquimsa a Tarragona i a Barcelona. Com passa el temps!».

Conjuntament amb el seu equip de treball -prop d’una seixantena de persones- es responsabilitzen que tot allò que demana el client es satisfaci d’acord amb uns criteris de seguretat, de qualitat i amb tota la professionalitat

possible «m’atreviria a dir que gran part dels bons moments viscuts professionalment aquí, és quan ha sorgit algun contratemps de darrera hora amb alguna comanda i ho hem acabat solucionant entre tots. Un cop solucionat, i com que hi ha temps per a tot, la cirereta al pastís és després anar a celebrar-ho amb els companys amb un sopar a la sortida de la feina i un bon brindis» explica somrient el nostre protagonista, qui no vol acabar, en una data tan assenyalada, sense fer una recomanació literària «La Caiguda dels Gegants, de Ken Follet. Per la visió que dóna de la societat de fa un segle. Us transmetrà bona química, segur».

VIU Química | 23

Història VIU QUÍMICA

Els orígens Més de quaranta anys d’història d’una indústria petroquímica imprescindible per entendre el desenvolupament socioeconòmic de Tarragona

VIU Química | 24

Abril 2015

Història VIU QUÍMICA

@ Ajuntament de Tarragona. Centre d’Imatges de Tarragona / L’Arxiu (Vallvé)

Foto cedida per BASF

Redacció

Les primeres notícies sobre indústries relacionades amb el sector químic cal trobar-les en el segle XVIII quan, aleshores, i pel fet de trobar-se en una zona de producció de vins, es van instal·lar algunes fàbriques d’alcohols, sabons, medicines, colorants, extracció d’olis i articles pirotècnics. Amb tot, va ser durant el segle XX on es va donar l’impuls definitiu a aquesta indústria, l’origen de la qual cal trobar-la en la Sociedad Electroquímica de Flix, establerta el 1897 per a la producció d’hidròxid sòdic per electròlisi de la sal. Abans de la Guerra Civil es van produir tres assentaments industrials. El primer, el 1920, va ser la Unión Azufrera i els altres dos van ser companyies públiques, estatals: Campsa (1927) i Tabacalera S.A. (iniciada el 1923 i acabada el 1931).

A principis del segle XX hi havia un centenar de petites empreses a Tarragona que eren productores d’àcids, sals, fertilitzants, essències sintètiques, insecticides o lleixius i que donaven feina a uns mil treballadors. Durant els anys 40, aquestes petites empreses comencen a conviure amb algunes de més grans, com Alquimia. D’aquesta

Abril 2015

manera, el 1958 es registren 99 empreses a tota la demarcació, amb un volum de 2.370 treballadors, la meitat dels quals, estaven a Flix. El 85% d’aquestes empreses tenien menys de 10 treballadors i el valor de la producció de les indústries era de 616 milions de les antigues pessetes. En aquella època, les empreses més destacades eren Cros, Abelló-Oxígeno Linde, Juan Pallarés i Ceratonia, per citar-ne algunes.

A principis del segle XX hi havia un centenar de petites empreses a Tarragona que eren productores d’àcids, sals, fertilitzants, essències sintètiques, insecticides o lleixius i que donaven feina a uns mil treballadors.

Les indústries es van poder assentar gràcies a la política de compra de terrenys per part de l’ajuntament de Tarragona VIU Química | 25

Història VIU QUÍMICA

@ Ajuntament de Tarragona. Centre

d’Imatges de Tarragona / L’Arxiu (Vallvé)

i posterior venda a les companyies -sòl rústic que passava a ser industrial- . Així els polígons van començar a créixer (Entrevies i Francolí).

El moment clau en el desenvolupament d’aquesta indústria cal trobar-lo en la dècada dels 60.

En aquells anys arriben fortes inversions i apareixen factories de companyies multinacionals.

El 1958 va començar a funcionar Catalana de Abonos, que tenia un capital inicial de 160 milions de pessetes i ocupava 3 hectàrees de terreny amb 106 treballadors. Més tard va aparèixer Aliada Química, que es va constituir amb 60 milions de pessetes de capital (el 50% del qual era de la multinacional nord-americana Allied Chemical Corporation). La seva producció va començar el 1963, en els terrenys de l’antiga Alquimia i amb uns 60 treballadors, i feia sulfats, hidròxids i sals d’alumini (unes 51.000 tones a l’any).

La primera gran operació va ser la de la creació d’Industrias Químicas Asociadas (IQA), el 1961, amb capital d’UEE, Shell, Hoescht i Cepsa. Catalana de Gas es va quedar, posteriorment, la part de Cepsa, el 1966.

La superfície ocupada era de 80 hectàrees i es van invertir 3.800 milions de pessetes i es va dornar feina a 446 treballadors. IQA va començar a posar Foto cedida per BASF

en marxa una unitat de nafta i el 1967 es van inaugurar les instal·lacions. Per la seva banda, i un cop IQA ja estava en marxa, Cepsa va adquirir 50 hectàrees de terreny entre la Universitat Laboral i les instal·lacions d’Aliada Química i va posar en marxa ASESA, amb la participació de Campsa. Es refinava cru per produir asfalts i d’altres derivats. En aquesta empresa van començar treballant 190 persones i destaca el paper que hi va tenir la construcció del pantalà.

El 1965 es va posar en funcionament Industrias Químicas de Tarragona SA (INQUITASA), que ocupava 6 hectàrees de terreny i que va fer una inversió de 60 milions de pessetes.

Es dedicava a la producció d’adobs i sulfats. Un any més tard començava la seva producció Distribuidora Industrial (DISA) que, en poc més de 3 anys, ja feia 7.000 Tm/any d’oxiasfalt amb una plantilla de 26 treballadors. En aquells anys també va aparèixer Butano (73 treballadors) i el 1968, Amoniacos de Tarragona, amb 60 milions d’inversió i 40 treballadors.

En aquests últims anys de la dècada dels 60 és quan comencen a arribar les primeres grans multinacionals. El 1967, la

VIU Química | 26

i la ja preeminent presència

En aquesta dècada dels 60 hi havia altres ciutats i zones d’Espanya que també optaven a tenir un pol petroquímic com el que finalment ha tingut Tarragona nord-americana Dow Chemical Iberica SA va comprar 76 hectàrees del polígon sud, de les que 20 hectàrees es destinen a fabricar 175.000Tm/any de polietilè. El creixement de la companyia la va dur a adquirir, el 1982 el segon cracker d’etilè que tenía Enpetrol al polígon nord (Pobla de Mafumet). Dow ja tenia, aleshores, 489 treballadors. Dos anys més tard compra, juntament amb Enpetrol, el 50% de la planta de Polietilè de la factoria ERT. En aquesta dècada dels 60 hi havia altres ciutats i zones d’Espanya que també optaven a tenir un pol petroquímic com el que finalment ha tingut Tarragona. Així, Puertollano o Huelva, tenien una concentració d’empreses importants, com Algesires. Entre la idoneïtat de Tarragona per la seva ubicació

d’indústria, així com la facilitat d’accedir als terrenys, alguns estudiosos com Ernest Lluch apuntaven a motius polítics tot dient: “Tarragona havia estat la província catalana que havia tingut un paper més important en el bàndol guanyador de la guerra. Aquest fet ha comportat que, en la zona estudiada, s’hi concentressin algunes importants inversions estatals” (La industrialització de Tarra-

gona 1957-1971 i les seves circumstàncies, pàgina 65).

Una de les altres empreses emblemàtiques de la indústria química a Tarragona és BASF. El 1969 es va instal·lar al polígon sud ocupant 35 hectàrees i invertint 300 milions de pessetes per produir 5.000 Tm/any de poliestirè expansible i 2.500 de dispersions acríliques. La seva plantilla, aleshores, era de 64 treballadors. Any rere any va anar augmentat la producció i les inversions i el 1987 va instal· lar a Tarragona la primera planta de polipropilè que l’empresa tenia fora d’Alemanya.

L’última gran companyia que s’instal·la en la dècada dels 60 va ser Energía e Industrias Aragonesas SA (EIASA), que el 1969 va posar en marxa la plan-

Abril 2015

Història VIU QUÍMICA ta de producció de clor i sosa per electrolisi de salmorra de clorur sòdic. Aquesta empresa va ocupar 14 hectàrees, va invertir 450 milions de pessetes i va crear 60 nous llocs de treball. Aquesta factoria va ser la base de la implantació d’altres empreses i això va provocar una ampliació de capital i un creixement de la plantilla fins als 180 treballadors.

El 1970 la companyia nord-americana Monsanto va adquirir 32 hectàrees i va invertir 25 milions de pessetes per una plantilla de 21 operaris.

Aquesta empresa, set anys després, ja s’anomenava Aiscondel i aleshores va ampliar les instal· lacions i la plantilla, que el 1977 era de 240 persones. El 1985 va entrar en la seva estructura accionarial EIASA i també Repsol Química SA (1988). Aiscondel va substituir el 1988 fuel per gas i va posar en marxa una planta de cogeneració per gas natural, un fet que va provocar que se li atorgués el premi d’Estalvi Energètic de la Generalitat de Catalunya.

També en la dècada dels 70, el 1971

es va instal·lar al polígon sud Bayer Hispania Industrial SA. Va ocupar 61 hectàrees, va invertir 1.100 milions de pessetes i va donar feina 163 operaris.

Carburos Messer Griesheim G.I.S.A es va instal·lar el 1972 (33 treballadors) i va fabricar i distribuir gasos obtinguts de l’aire. El 1974 l’antiga factoria d’Hidronito va ser absorbida per Unión Explosivos Riotinto que, el 1984, però, va vendre la planta de polietilè a Dow i Enpetrol, deixant la plantilla, que inicialment era de 359 treballadors, en 243. Aquell mateix any sorgeix el grup ERCROS, i el 1989 es crea la filial química Erkimia SA. El 1974 Hoescht Ibérica SA inicia la seva activitat després d’invertir 420 milions de pessetes, i també, aquell any, arriba Taqsa, que no va iniciar les seves activitats, però, fins al 1977, un cop la refineria ja estava en funcionament. Van ser 6.000 milions de pessetes d’inversió i 400 treballadors. Totes aquestes inversions i empreses van provocar que el 1974 Tarragona ocupés el quart lloc estatal de la indústria química, rere Madrid, Barcelona i Biscaia. La demarcació passa de ser una zona agrària a una d’industrial i de serveis.

L’element definitiu per entendre el potencial industrial de Tarragona va arribar amb la refineria. La producció d’etilè, matèria primordial per al desenvolupament de la química de base, era insuficient a Tarrago-

VIU Química | 28

na i Catalunya per satisfer tota la demanda. Aquesta va ser una de les raons del Ministeri d’Indústria per triar Tarragona com l’indret on s’instal·laria la Refineria de Petroli. Un dels 13 projectes del III Plan de Desarrollo de 1966 era la construcció d’una refineria a Espanya. El 14 de març de 1971, el consell de ministres va decidir instal·lar-la a Catalunya. La proximitat del port i la indústria ja existent, van ser factors decisius perquè Tarragona fos la ciutat elegida.

El consell de ministres va decidir crear Entasa (Empresa Nacional de Petróleos de Tarragona SA), que depenia del Instituto Nacional de Industria (INI) per tal d’encarregar-se de la producció. El pressupost inicial va ser de 29.000 milions de pessetes, però la inversió real va pràcticament doblar aquesta xifra. Amb la refineria, naixia el polígon nord i Enpetrol va ocupar 323 hectàrees. El febrer de 1976 va ser inaugurada la refineria pels reis d’Espanya d’aleshores,

Joan Carles i Sofia, tot i que el primer carregament de cru va arribar a finals del 1975.

Amb la refineria van arribar altres empreses com Calatrava, Paular o Alcudia. Les diferents empreses públiques que es van crear al voltant de la refineria van unificar la seva denominació sota el nom Repsol. El mes de maig de 1989, es comencen a vendre accions i l’empresa cotitza a borsa, el que suposa la privatització del 30% del seu capital.

L’arribada de les companyies i la subsegüent presència de mà d’obra, també va provocar canvis urbanístics a la ciutat. Torreforta i Bonavista en són dos clars exemples (tot i que són anteriors a la implantació més important de les grans indústries), amb blocs d’empresa com Parc Riu Clar i el Pilar i barris obrers d’iniciativa privada com Icomar i la Floresta. Sant Salvador, que va néixer com una urbanització residencial i que va acabar sent un barri obrer, amb una promoció de 1.500 habitatges per un pressupost de 280 milions de pessetes. En molts casos, les obres d’urbanització van trigar anys a acabar-se en els diferents barris, així com va costar molt també eradicar el barraquisme del Francolí.

Informació extreta de: Historia y evolución de la industria química en Tarragona (AEQT, 1992); La industrialització de Tarragona (1957-1971) i les seves circumstàncies, Josep Llop Tous, Arola Editors, 2002).

Abril 2015

Sindicats VIU QUÍMICA

VIU Química | 30

Abril 2015

Sindicats VIU QUÍMICA

Els guardians dels treballadors

Redacció

En el sector petroquímic de Tarragona hi treballen 10.000 persones. Tota aquesta força de treball, imprescindible per tirar endavant la indústria més important de la zona i, en el seu sector, d’Espanya, necessita que algú vetlli pels seus interessos, que els defensi de possibles abusos empresarials.

Els sindicats són els encarregats de fer-ho, de solucionar els problemes, de fer de guardians dels treballadors. A Tarragona, aquests es personifiquen, pel que fa als sindicats majoritaris, amb Ángel Clúa (UGT) i Vicente Moya (Comissions Obreres, CCOO).

Els sindicats a petroquímica

Vicente Moya (CCOO) i Ángel Clúa (UGT) són els secretaris generals dels dos sindicats majoritaris en temes d’indústria a Tarragona. Admeten que els treballadors tenen unes bones condicions laborals si es té encompte el moment en què vivim però alerten que cal que el sector es renovi constantment si no vol patir el perill de desaparèixer.

Ángel Clúa, secretari general de la Federació d’Indústria i Treballadors Agraris (FITAG) d’UGT a Tarragona

«He treballat durant 15 anys a torns i és dur, sobretot quan et fas gran i tens família»

Abril 2015

Ángel Clúa és un històric del món sindical. El 1977 ja formava part de la primera executiva de químiques del sindicat i, per tant, coneix molt bé aquest món. “Hem de procurar que la química funcioni i funcioni bé.

Jo he vist altres poblacions que tenien una gran potència industrial i quan aquesta va desaparèixer, els municipis van quedar en molt poca cosa”, diu. Clúa va arribar a Tarragona perquè el seu pare treballava en una multinacional americana que es deia Monsanto, on va treballar també més endavant. Ell continua treballant –“he treballat durant 15 anys a torns i és dur, sobretot quan et fas gran i tens família; de fet el meu pare es va prejubilar perquè ja no suportava haver de fer nits”mentre dedica gran part del seu temps lliure al món sindical. “De vegades la meva dona em recorda que tinc dues filles i això, vulguis o no t’afecta. Però aquesta tasca, la del sindicat, t’exigeix moltes hores i jo man-

VIU Química | 31

Sindicats VIU QUÍMICA tinc el mateix esperit que quan era jove: el de defensar el més dèbil”, afirma.

Clúa assegura que s’ha evolucionat molt des que els anys 70 la indústria química es va consolidar a Tarragona. Ell, afirma, ja va demanar, a través del sindicat, moltes coses que al final s’han anat complint, com per exemple, la creació de parcs i cossos de bombers propis de les empreses. “Vam redactar un document en què fèiem algunes peticions el 1981. Quan allò va arribar al ministeri van posar el crit al cel i ara, moltes d’aquelles coses són una realitat”, diu rient mentre recorda aquells anys. Entre moltes altres coses, des d’UGT demanaven plans de seguretat específics en el transport de matèries perilloses, per carretera, ferrocarril o via marítima, la realització de simulacres periòdics o la vigilància d’emissions de productes tòxics.

La seguretat, per a Clúa, ha estat una màxima: “Els treballadors som els primers interessats en què la química sigui segura perquè, primer de tot, nosaltres hi treballem, som en primera línia, però cal recordar que les nostres famílies hi viuen

«Els treballadors som els primers interessats en què la química sigui segura perquè, primer de tot, nosaltres hi treballem, som en primera línia, però cal recordar que les nostres famílies hi viuen al costat» al costat”. Ell, explica que durant alguns anys hi va haver un debat que ara sembla superat, i que va tractar sobre la idoneïtat de tenir aquest tipus d’indústria a la zona, que es considerava, a banda de perillosa, perjudicial pels interessos turístics. “Hi va haver un debat molt fort sobre si química sí o químic no. Jo sabia per experiència què podia passar si marxava la indústria. Jo he vist què era Tarragona abans del desenvolupament industrial i què és ara actualment.

Pensa que hi ha 10.000 treballadors directes entre plantilles i empreses de serveis i uns 30.000 induïts. Què passaria si tot això no existís? Què passaria amb el comerç? Recordo que en

Vicente Moya és el secretari general de CCOO d’Indústria, sector químic, miner, metal·úrgic i energia

VIU Química | 32

Abril 2015

Publicitat VIU QUÍMICA

VINE A VEURE’L EN DIRECTE A

DISELAUTO TARRACO BUSQUES EMOCIONS? El Volvo XC60 ha estat dissenyat al detall per oferir-te el màxim grau de reacció sobre qualsevol superfície, siguin quines siguin les condicions meteorològiques.

VOLVO XC60 PREMIUM EDITION PER NOMÉS 30.430 €

A TARRAGONA

Tarragona Francolí

AV a Salou

a Reus

Ctra. de València

a Torreforta

Autovía de Salou, 6. Tarragona 977 55 42 14 · diselauto.com

Volvo XC60 D3 Kinetic de 136 CV canvi manual. Consum ponderat (l/100 km) de 4,6 a 6,4. Emissions CO2 (g/km) 139. PVP recomanat per a la Península i les Balears: 30.430€ (IVA, transport, Pla PIVE, aportació del fabricant i de la Xarxa de Concessionaris i impost de matriculació inclosos). Oferta vàlida únicament per a persones físiques i per a vehicles venuts abans del 30 de juny de 2015.

El model visualitzat pot ser que no coincideixi amb el vehicle ofert. Consulta totes les condicions de la promoció a: www.diselauto.com/xc60promo

Abril 2015

VIU Química | 33

Sindicats VIU QUÍMICA del Port de Tarragona. “Fa molts anys que vaig dir que calia fer un clúster. Va ser quan vaig visitar el port d’Anvers. Aquell em va semblar el model a seguir i per això calia implicar tothom per aconseguir-ho. Si la química no es renova, mor”.

En el món químic no hi ha hagut grans vagues ni manifestacions, especialment en els últims anys, un fet que Clúa explica perquè les empreses tenen beneficis i la despesa en salaris no és significativa si es compara amb altres sectors: “No hi ha grans problemes entre la patronal i els sindicats en el nostre camp perquè les empreses tenen beneficis i el cost laboral és d’entre un 3 i un 6% mentre que en alguns altres sectors pot arribar al 40%. Les despeses en el sector químic se centren més en l’energia o el transport”.

els primers anys de la implantació de les empreses, la gent anava a Reus a comprar perquè aquí sovint no hi trobava el que volia. I estem parlant de fa 30 anys”, explica.

El secretari general de la Federació d’Indústria i Treballadors Agraris (FITAG) d’UGT admet que les condicions laborals en el món de la química a Tarragona són “correctes” i destaca la millora en formació que hi ha hagut en els últims anys. “Al començament, la gent que venia a treballar a les químiques i no pertanyia a aquest món, és a dir, que eren electricistes, pintors, etc, que a l’inici treballaven per les empreses directament però que després van ser part de subcontractacions, els hi faltava moltes nocions de seguretat. Nosaltres -UGT- vam instaurar cursos de formació en el seu moment”, diu.

Amb tot, Clúa destaca que el gran cavall de batalla és “man-

VIU Química | 34

tenir els llocs de treball perquè la reforma de Mariano Rajoy ha estat brutal”: “Les empreses han anat ajustant les seves plantilles. Si bé és cert que els treballadors contractats directament per les químiques tenen una certa estabilitat, cada vegada s’han anat subcontractant altres serveis. Per exemple, els porters, els serveis de manteniment, neteja…Amb la reforma laboral només es poden defensar millor aquells treballadors que estan sindicats. A la indústria química, com en les grans empreses, molts empleats formen part dels sindicats, en alguns casos s’arriba al 50% de la plantilla”.

Hi ha un cert temor en Clúa, però. La modernització de les plantes o la manca d’infraestructures poden fer perdre competitivitat a Tarragona a mitjà termini, un fet que seria fatal. “L’única por que tinc és que, si no ens modernitzem, es poden anar tancant plantes.

«En comparació amb altres sectors, estem millor però mai està prou ben pagat el fet d’anar a torns i tot el que això comporta» Nosaltres fem tot el possible per ajudar al fet que ChemMed funcioni i, d’aquesta manera poder atreure inversions a Tarragona, un fet que garantiria els llocs de treball”. La crisi va posar a prova la solidesa de la indústria química que va trobar en l’exportació la solució, segons Clúa, a la caiguda de la demanda interior. “La construcció i la indústria de l’automòbil eren grans clients per les químiques i, amb la crisi, aquesta demanda de productes va caure (canonades, cables, endolls, etc).

Es va haver d’exportar, però això va provocar un augment de despeses perquè el transport ho va encarir tot”, diu, per això destaca la importància de ChemMed i

Vicente Moya està alliberat des de l’any 2000. En el llenguatge sindical, un alliberat és aquella persona que manté el sou de l’empresa on treballa però no exerceix les tasques pròpies de la seva feina, sinó que treballa pel sindicat tot defensant els interessos dels treballadors de l’empresa. Així, Moya, que va començar a treballar el 1987 a BASF, és el secretari general de CCOO d’Indústria, sector químic, miner, metal·lúrgic i energia, afirma que el context dels treballadors “és molt estable”: “Més del 95% dels contractes són indefinits i els salaris són molt competitius”. Amb tot, afirma que els sous, tot i ser prou bons, es paguen per una feina en què la majoria de casos els treballadors ho fan a torns (matí, tarda i nit, caps de setmana i festius inclosos) i això suposa una pèrdua de qualitat de vida. “En comparació amb altres sectors, estem millor però mai està prou ben pagat el fet d’anar a torns i tot el que això comporta”, explica mentre assegura que la retribució variable segons objectius ha estat una de les grans fites del movi-

Abril 2015

Nou smart forfour

L’smart de quatre portes.

Imagina’t l‘smart de sempre, el de dos places, petit, manejable, fàcil d‘aparcar, amb tots aquests avantatges però amb el doble de places. T‘ho imagines? Doncs així és el nou smart forfour de quatre portes: disseny compacte, gran amplitud de gir, obertura de portes de gairebé 90º, seients abatibles, maleter de 315 litres i sistema infoentreteniment connectat al teu smartphone.

Descobreix el nou smart forfour: els avantatges de sempre ara en un cotxe de quatre portes.

r 52kw

orfou smart f

10.440

Des de

smart center AUTOLICA Ctra. Nacional 340, Km 248 43006 TARRAGONA

€*

smart – una marca de Daimler Engineered with Mercedes-Benz

Consum (cicle mixt) 4,7-4,2 (l/100 km). Emissions de CO2 (cicle mixt) 108-97 (g/km). *smart forfour (52 kW) per 10.440€. IVA, impostos i transport inclosos.

Oferta vàlida fins esgotar pressupost PLA PIVE.

Sindicats VIU QUÍMICA ment sindical. “Ens vam adonar que els executius cobraven una paga per objectius i els treballadors en quedaven al marge. Si l’empresa aconseguia cobrir els objectius marcats, era gràcies a la feina de tots, des de qui dissenyava el pla fins qui el posava a la pràctica. Al començament, però això va generar desconfiança. Els treballadors més veterans pensaven que aquesta retribució variable substituiria el seu sou estructural, i això no és així. Es tracta d’un complement, un bonus”, afirma.

llocs de treball”, diu. Aquesta reducció de mà d’obra és part de la reestructuració “controlada” de les companyies durant els anys de crisi. “S’ha de destacar que si alguna planta ha hagut de tancar hi ha hagut una recol·locació dels treballadors”, afirma Moya que posa Huelva com a exemple de desindustrialització: “No volem que aquí passi això. El perill és que no arribin noves inversions i caiguem en l’obsolescència. Amb tot, és veritat que ja han començat a arribar alguns inversors i això és un bon senyal”.

«Les plantes químiques tenen una vida activa d’uns 30 anys, després es queden obsoletes»

Tal com lamenten els principals dirigents de l’AEQT, Moya també es queixa de les grans mancances en infraestructures que pateix la indústria química: “Necessitem l’ample de via europeu. El 90% de la logística s’ha de fer per carretera i això és caríssim. A més, cal reduir el cost de l’energia, que suposa una despesa enorme per a les empreses”.

Encara que pugui semblar que en el món químic a Tarragona, pel que fa a matèria laboral, tot siguin dies de vi i roses, Moya adverteix que hi ha hagut problemes. “Hi ha empreses que estan patint, sobretot les de serveis, però d’altres grans com Ercros, que fa més de 12 anys que té problemes. A més, hi ha Celanese, amb la venda de dues plantes i Bayer, que es vol desfer de la seva part química per centrar-se en l’àmbit farmacèutic”, destaca. La multinacional alemanya ha posat a la venda la seva secció química i està a l’espera de comprador.

A Tarragona té uns 300 treballadors directes i, segons Moya, la rendibilitat del negoci és del 10% sobre el capital invertit, un fet que podria atreure inversors en tractar-se d’un bon negoci.

Com també advertia Ángel Clúa, Vicente Moya insisteix en l’arribada de noves inversions a Tarragona per tal que hi hagi una modernització de la indústria. “Les plantes químiques tenen una vida activa d’uns 30 anys, després es queden obsoletes. El clúster ha de servir per atreure noves inversions. Des de 2009 s’han perdut un 3% de

VIU Química | 36

Un altre dels cavalls de batalla de CCOO és l’acreditació de competències dels treballadors i la seva formació. “Segons la llei, amb dos anys de treball en una feina ja és suficient per acreditar els coneixements tècnics.

Primer cal acreditar competències i després obtenir el títol (operador de planta química)”, diu. Així, hi ha molts treballadors veterans, segons Moya, que es van mostrar reticents en aquest apartat, pensant que els hi caldria molt de temps d’estudi per

poder accedir al títol quan, en realitat, l’acreditació de competències ja és un primer pas -gairebé automàtic amb la seva experiència- per poder disposar d’un document que avala els seus coneixements. “L’IES Comte de Rius fa cursos des de dins les empreses per tal de fer les acreditacions que hem parlat anteriorment. Nosaltres insistim molt en la formació i potenciar una formació dual que a Alemanya té una gran tradició, la de l’aprenent”.

Tot i que la situació, laboralment parlant, dins les grans companyies és estable, les empreses de serveis, subcontractades per aquestes grans multinacionals, no ho estan passant gaire bé. “Les grans companyies han signat contractes de manteniment d’un 10% a la baixa o fins i tot més perquè quan surten aquests contractes a subhasta la lluita és molt forta.

Què passa aleshores? Que això repercuteix en el salari dels treballadors. A més, hem detectat que estan arribant empreses de serveis d’arreu de l’estat que ofereixen preus molt baixos. Ho hem denunciat a la patronal química”, explica.

«Necessitem l’ample de via europeu. El 90% de la logística s’ha de fer per carretera i això és caríssim»

Abril 2015

Reportatge VIU QUÍMICA

Bayer MaterialScience Inverteix 15 M€ en el projecte”Dream Production” La inversió s’ha destinat a la construcció d’una línia de producció que fa servir el CO2 com a materia primera en la producció d’escumes de poliuretà El diòxid de carboni, gas d’efecte hivernacle, pot convertir-se en una matèria primera per a la fabricació de materials plàstics. Després de superar una fase de proves amb èxit i una anàlisi de mercat prometedor, Bayer MaterialScience (BMS) ha invertit 15 milions d’euros en la construcció d’una línia de producció en la seva planta de Dormagen (Alemanya), que utilitza el CO2 per a produir escuma de poliuretà d’alta qualitat. La línia té una capacitat de producció anual d’unes 5.000 tones i l’objectiu del projecte “Dream Production” és llançar al mercat els primers poliols a base de CO2 a partir del 2016.

Processadors de poliols i de poliuretans ja han expressat el seu interès pel projecte.

Actualment no existeixen productes al mercat a base de poliols d’alta qualitat basats en CO2. Aquests nous poliols de Bayer MaterialScience han demostrat tenir el mateix nivell de qualitat que els materials fabricats de manera convencional, però són més sostenibles. Fins ara, el petroli era una matèria primera indis-

pensable per a la fabricació de materials plàstics, però es tracta d’un recurs que cada cop és més escàs i més car.

L’ús de CO2 permetria reduir la dependència de la indústria química del petroli i, alhora, eliminar emissions perjudicials per al clima.

“Operar de forma sostenible en tots els processos és un dels objectius fonamentals de la nostra política empresarial,

La capacitat anual serà de 5.000 tones i el producte es comercialitzarà a partir de 2016 un principi que s’implementa en el nostre projecte Dream Production. Hem aconseguit convertir un gas d’efecte hivernacle perjudicial per al clima en una valuosa matèria primera. Així protegim el medi ambient i també la humanitat, i tots ens en beneficiem”, afirmà Patrick Thomas, CEO de BMS. Bayer MaterialScience ha desenvolupat aquest procés de fabricació en col·laboració amb socis industrials i del món acadèmic. La companyia va descobrir el catalitzador que produeix la reacció química amb el nivell d’eficiència

Abril 2015

requerit, que posteriorment va desenvolupar amb el CAT

Catalytic Center, un centre d’investigació a Aachen (Alemanya). El procés es provà àmpliament en una planta pilot en el centre de Leverkusen (Alemanya) com a part del projecte d’investigació “Dream Production”, finançat amb fons públics. A més, la companyia va fer un estudi de la demanda del mercat.

El nou poliol es fa servir per a la producció d’escumes de poliuretà, que es troben en nombrosos articles d’ús diari incloent mobles entapissats, sabates i peces d’automòbils, a més d’aplicar-se per aïllar edificis i equips de refrigeració. “El primer i més probable camp d’aplicació serà en la producció de matalassos”, anuncià el Dr. Karsten Malsch, gerent del projecte Dream Production de Bayer MaterialScience.

VIU Química | 37

Entrevista VIU QUÍMICA

Entrevista a Jesús Loma-Ossorio, president de l’AEQT

«Sense la millora d’infraestructures és difícil ser més competitiu» VIU Química | 38

Abril 2015

Entrevista VIU QUÍMICA Tarragona va néixer com una marca nova, però que disposava d’un contingut treballat a consciència durant 40 anys.

El Clúster és una eina de màrqueting per explicar la feina d’unir sinergies que han fet les empreses de l’AEQT i el Port durant el mig segle de vida que té la Indústria a Tarragona. I ara, a sobre, amb la vinculació de tots els agents que envolten el sector químic en aquest territori.

La creació del clúster era l’única solució per garantir la supervivència del sector a la ciutat? Era una solució per anticipar-se a un escenari que ve. Tenir una política d’atracció d’inversions activa i entendre què demandarà el mercat del futur són dues bases d’una estratègia que vol mantenir el motor econòmic que suposa aquesta indústria per Tarragona. I el Clúster ChemMed treballa, precisament, per això.

Vostè va dir davant el ministre José Manuel Soria que si el preu de l’electricitat no s’abaratia, “les plantes europees tindrien seriosos problemes per continuar operant”. Els hi abaixaran els preus? Si no és així, hi ha risc que la indústria química busqui nous emplaçaments fora del continent europeu? Esperem que es trobi la manera de reduir el cost de l’energia elèctrica per a ús industrial al nivell dels països amb els quals competim. I la deslocalització d’Europa no és que pugui passar el dia de demà, ja està passant. Estem en un mapa totalment globalitzat i veiem

VIU Química

Ara fa poc més d’un any que es va constituir ChemMed. Quina valoració en fa? Molt bona. En aquest primer any s’han complert les previsions. ChemMed Tarragona està fent una feina de projecció internacional mancomunada que no existia fins al

Abril 2015

moment. El Clúster és una eina per ensenyar al món com és d’atractiu aquest territori per a portar-hi inversions.

Un dels objectius, segons les seves pròpies paraules, era que, amb la creació d’aquest clúster, es creés una marca dins el sector químic. Ho han aconseguit? Sí, ChemMed

«El Clúster és una eina de màrqueting per explicar la feina d’unir sinergies que han fet les empreses de l’AEQT i el Port»

«Esperem que es trobi la manera de reduir el cost de l’energia elèctrica per a ús industrial al nivell dels països amb els quals competim» que l’eix es va desplaçant cap a zones on produir és més barat. Hem de buscar camins per ser més competitius i, a la vegada especialitzar-nos en la producció d’alt valor afegit, en la que encara podem destacar respecte a aquests competidors nouvinguts.

En el mateix acte, fa uns cinc mesos, també va reclamar l’ample de via europeu i que l’autovia A-27 arribi fins a Lleida. Sense la feina de l’administració és impossible que el clúster sigui viable? Sense la millora en infraestructures és difícil ser més competitiu respecte a altres territoris europeus, i sense competitivitat serà molt més difícil atraure noves inversions.

El president de Repsol, Antoni Brufau, va dir en una entrevista que “ara no tocava créixer”, en relació al nucli petroquímic de Tarragona.

El futur passa, doncs, per mantenir l’statu quo? Estem d’acord que el creixement en productes petroquímics de base és molt difícil a Tarragona. No obstant això hi ha un potencial per a la relocalització d’activitats industrials i per a la instal·lació de noves plantes d’alt valor afegit La Comissió Europea va dir el 2013 que el 20% del PIB de cada estat hauria de ser industrial quan s’arribi al 2020. Això serà possible?

ChemMed és clau per aconseguir-ho? L’horitzó 2020 és una visió amb la qual es treballa. S’ha vist en aquests anys de crisi que els països i terri-

VIU Química | 39

Entrevista VIU QUÍMICA toris amb una forta presència industrial representen economies més estables, menys volàtils. ChemMed representa al polígon petroquímic més important d’Espanya i de tot el sud d’Europa, per la qual cosa serà important en aquesta línia de treball, que es fa a nivell de tota la Comissió Europea.

En la mateixa línia es va expressar el conseller Felip Puig. Reben tot el suport, i no em refereixo només a paraules, per part de les institucions? Treballem amb sintonia amb les administracions. Totes estan presents a ChemMed. Però sempre hi ha camí per recórrer i, aquest camí, és important seguir-lo dia a dia.

especialitzem amb productes que siguin d’alt valor afegit i, que, per tant, aquests nous actors, no puguin produir. La disponibilitat de personal altament qualificat a Tarragona i l’entorn amb elevada qualitat de vida ajuda a aquest tipus d’activitat que volem atraure.

segurar que les infraestructures pròpies estaven més preparades per productes en estat líquid, però la tendència és fer servir més els gasos.

Com van les inversions per poder fer aquesta conversió logística? A causa del desenvolupament del shale gas

En aquell acte també va as-

està sent necessari disposar, al costat de la logística del pe-

troli ja existent, una logística per als gasos liquats. Espanya disposa d’una bona posició en aquest tipus de productes.

S’han atret noves empreses disposades a instal·lar-se aquí arran de la creació de ChemMed? Quantes? D’on?

Aquesta eina és a mig i llarg termini, però detectem que

«ChemMed representa al polígon petroquímic més important d’Espanya i de tot el sud d’Europa»

Tarragona suposa la quarta parta de la producció química a Espanya i la meitat en plàstics. Com pot afectar la futura creació d’un clúster a Huelva i Gibraltar? És bo que a Espanya es repliqui el nostre model, que es vegi com un pas endavant. Com més forta sigui la Indústria Química al nostre voltant millors sinergies podrem crear i, així, atraure encara més futures inversions, sigui en forma de noves companyies o de noves línies productives de les empreses existents.

En la presentació del clúster, a finals del mes de març de 2014, vostè va dir que la creació responia per fer front a “l’amenaça del gas nord-americà i les primeres matèries de l’Orient Mitjà”, assegurant que alguns pols petroquímics europeus no podrien afrontar aquesta competència i haurien de tancar. Com veu el panorama actual i en un futur a curt termini? La percepció és aquesta. Han aparegut al mapa nous productors que, per motius diferents, són més competitius pel que fa a costos. Això vol dir que ens toca buscar millorar la nostra competitivitat, a la vegada que ens

VIU Química | 40

Abril 2015

Publicitat VIU QUÍMICA

Auténtico 4x4

COS de la Vida

para FANÁTI

MOTOR BÓXER TRACCIÓN SYMMETRICAL AWD X-MODE EYESIGHT SMART ENTRY & BOTÓN DE ARRANQUE NAVEGADOR SISTEMA RECONOCIMIENTO DE VOZ SI-DRIVE (SUBARU INTELLIGENT DRIVE)

MOTOR 23, S.A. C/Caràbia 10, Urb. l’Albada. Tarragona. 977 448 555

Nuevo Subaru Outback Desde 29.900€ Consumo: 5,7 - 8,5 L/100Km. Emisiones CO2:150 - 197 g/Km.

902 10 00 22 www.subaru.es

P.V.P. recomendado en P. y B. para Outback 2.0 TD 6MT. Transporte, Impuestos, promoción y plan PIVE incluidos.

Modelo visualizado: Outback 2.5i Executive Plus.

Abril 2015

VIU Química | 41

Entrevista VIU QUÍMICA

«Les empreses del sector estan relacionades amb un de cada tres llocs de treball que hi ha al territori de casa nostra on la química està implantada» la resposta és molt bona. Hi ha molta sorpresa quan ensenyem els avantatges que VIU Química| 42

té Tarragona: serveis mancomunats, coneixement, entorn, empreses de serveis... Hem estat en molts fòrums i hem fet arribar la marca arreu del món, esperem que aquesta feina es converteixi en futures inversions.

Els clústers de la conca del Rhin són els grans competidors? En què millora Tarragona aquella oferta? Quin pronòstic en fa? Per esmentar només una diferència, el clúster de Tarragona disposa

d’un port de gran importància annex al clúster químic, mentre d’altres grans clúster europeus estan ubicats en rius navegables amb una logística més complicada i amb períodes cada vegada més freqüents de dificultats de navegació fluvial.

Quines són les inversions previstes per enguany i el proper? Els projectes que s’estan treballant, en cas d’arribar a materialitzar-se, ho seran en els anys vinents.

Hi haurà un augment significatiu dels llocs de treball?

Les empreses del sector estan relacionades amb un de cada tres llocs de treball que hi ha al territori de casa nostra on la química està implantada.

Que les empreses es vulguin seguir quedant i que siguem capaços d’atraure inversions segur que es traduirà en llocs de treball, però per això hem de millorar en aquells aspectes que ens resten competitivitat, com l’energia o les infraestructures.

Abril 2015

Publireportatge VIU QUÍMICA

Nissan i la mobilitat sostenible

Simbiosi de persones, vehicles i naturalesa. Així defineix Nissan la seva filosofia ambiental, basada en la creació d’una societat de mobilitat sostenible. Com a part d’aquest ideal, Nissan es mostra com una marca ecològica i innovadora Pel bé del planeta i de les gene-

Servei als professionals

racions futures, Nissan treballa de manera proactiva per fer

Actualment, la gran aposta de

front als desafiaments i contri-

Nissan és la furgoneta elèctrica

buir a la reducció de les emis-

e-NV200, model elèctric que

sions que els seus vehicles i la

es fabrica a la planta de la Zona

seva activitat corporativa pu-

Franca de Barcelona. Aquest

guin produir en l’ecosistema.

vehicle comercial és una opció

Sota aquesta premissa i per

ideal per als professionals que no

enfortir la implantació del ve-

només busquen contribuir amb

hicle elèctric, la companyia au-

el medi ambient amb un vehicle

tomobilística japonesa aposta

totalment lliure d’emissions con-

per la col·laboració publica i

taminants, sinó que a més volen

privada per tal d’aconseguir

implementar models de negoci

una millor infraestructura i in-

més sostenibles i eficients.

centius a l’ús per a conductors de vehicles elèctrics, així com

Amb l’e-NV200 els professio-

fer pedagogia entre la ciutada-

nals poden reduir un 40% els

nia sobre la necessitat d’apos-

costos de manteniment res-

tar cada vegada més per auto-

pecte a una furgoneta amb mo-

mòbils de zero emissions.

tor de combustió convencional, ja que els vehicles elèctrics te-

A través del Nissan Green Pro-

nen menys peces mòbils que

gram 2016, el pla d’acció ambiental de la companyia, Nissan pretén convertir-se en un líder en vehicles de zero emissions.

Per aconseguir-ho, el programa estableix com a objectius millorar en un 35% l’eficiència en el consum de combustible (actualment ha aconseguit reduir-la en un 24,9%), reduir en un 20% per vehicle les emissions de CO2 corresponents a activitats corporatives (actualment aquest percentatge es troba en el 8,3%) i minimitzar la utilització de nous recursos naturals incorporant un 25% de material reciclat en 2016 (Nissan ha aconseguit al Japó el 2013 una taxa de recuperació del material del 99,3%).

Aquests esforços estan també en curs a nivell mundial.

els vehicles amb motor conven-

Abril 2015

cional. Tampoc necessiten oli de motor, tenen menys filtres i

La despesa en combustible es redueix dràsticament, situant-se entre 1 i 2 euros cada 100 km

no cal substituir ni revisar corretges o embragatges. A més, les pastilles de fre duren més quilòmetres gràcies a l’ús de la frenada regenerativa. La despesa en combustible es redueix dràsticament, situant-se entre 1 i 2 euros cada 100 km, depenent de la tarifa elèctrica.

S’estima que gairebé un terç dels usuaris de furgonetes a Europa mai realitzen més de 120 km amb els seus vehicles en una jornada de treball. Per tant, unes 200.000 furgonetes dièsel podrien ser substituïdes cada any per models com l’eNV200, amb una autonomia homologada d’uns 170 km.

VIU Química | 43

AEQT VIU QUÍMICA

La unió fa la força

Creada el 1977, l’Associació Empresarial Química de Tarragona vol liderar un clúster referent a nivell mundial

Redacció

Es van unir per ser més potents i ho han aconseguit. L’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) treballa per ser l’associació d’empreses d’aquest sector més important del sud d’Europa, un fet que les dades ja demostren: 10.000 llocs de treball directes d’ocupació estable i qualificada (6.000 VIU Química | 44

generats per l’AEQT i 4.000 per l’AEST), 30.000 llocs de treball induït sobre un volum poblacional de més de 810.000 persones de tota la demarcació. Les empreses que formen l’AEQT -que ja en són més de 30- engloben un total de 12 municipis en comarques com el Tarragonès, Baix Camp, Alt Camp, Ribera d’Ebre i Baix Ebre.

Els objectius són clars: fo-

10.000 llocs de treball directes d’ocupació estable i qualificada mentar la competitivitat i sostenibilitat dels polígons químics com a sector dinamitzador de l’economia, impulsar el creixement afavorint noves inversions, promoure la innovació a

través de nous productes i processos (R+D+I), enfortir la comunicació per millorar la imatge i relacions de la indústria química amb l’entorn i impulsar el clúster químic de la Mediterrània.

El pes econòmic de l’AEQT és enorme, doncs les seves empreses tenen un volum de negoci de 12.000 milions d’euros amb una producció superior als 17 milions de tones. En impostos

Abril 2015

AEQT VIU QUÍMICA

(IBI+IAE), la contribució fiscal de l’AEQT és de 15 milions d’euros anuals.

La seguretat, en un sector que reuneix tants treballadors és clau. Amb tot, l’AEQT presenta unes xifres increïbles amb molt baixa sinistralitat. Així el 2001, es registraven 3,9 accidents per cada milió d’hores treballades, una xifra que es reduïa a 1,37 el 2013. L’Asso-

Abril 2015

ciació d’Empreses de Serveis de Tarragona (AEST), ha fet un treball enorme en aquest aspecte, doncs registrava 15,3 accidents per cada milió d’hores el 2001 i només 1,42 el 2013.

L’AEST registrava 15,3 accidents per cada milió d’hores el 2001 i només 1,42 el 2013

L’AEST engloba 74 empreses de característiques ben diverses. Aquesta associació va néixer fa 8 anys i la formen companyies dedicades a la prestació de

serveis de manteniment industrial i serveix auxiliars. La seva fundació es va produir per la necessitat de fomentar la cooperació intersectorial de totes les

empreses de serveis del sector químic i per afinitat amb l’AEQT. Ambdues associacions treballen unides en molts projectes, com va ser el de la implantació del Sistema de Qualificació en Seguretat, la finalitat del qual és que les empreses de l’AEST puguin desenvolupar els seus serveis en l’àmbit de l’AEQT.

VIU Química | 45

ChemMed VIU QUÍMICA

La gran font de riquesa del futur El clúster ChemMed és una eina de projecció de l’economia de la zona amb 48.000 treballadors directes i indirectes

Redacció

Va sorgir com una necessitat per garantir el futur de la indústria química al nostre territori i va camí de convertir-se en una de les grans apostes de futur per l’economia global. El clúster (concentració geogràfica d’empreses, institucions i agents relacionats amb un determinat mercat, producte o sector industrial) uneix dos grans actius econòmics de la demarcació de Tarragona, l’Associació Empresarial Química de Tarragona

VIU Química | 46

(AEQT) i el Port. Ambdós es van unir ara fa poc més d’un any per intentar captar la inversió estrangera en el sector químic per tal de poder competir amb les dues potències emergents en el sector: els Estats Units i l’Orient Mitjà.

A Tarragona, els productes (gas o líquids) van directament del vaixell als tancs d’emmagatzematge

De fet, en la seva presentació, el president de l’AEQT, Jesús Loma-Ossorio, ja va advertir d’una amenaça que és cada vegada més real, la producció de gas mitjançant el fracking per part dels Estats Units, un fet que abarateix costos i, per tant, el fa molt competitiu arreu.

Ossorio, va dir en aquell acte de presentació també que molts centres del Nord d’Europa haurien de tancar i, és precisament la creació de ChemMed, la que pot fer viable la supervivència de la indústria a Tarragona.

Així, es vol potenciar l’espai que encara queda buit en terrenys del Port i l’AEQT per tal d’atreure inversors.

El principal actiu de ChemMed és el Port, que té un calat que permet l’entrada de vaixells de fins a 40.000 tones, un gran avantatge si es compara amb altres clústers del nord d’Europa, on els productes han d’arribar mitjançant barcasses pel Rhin, per exemple. A Tarragona, els productes (gas o líquids) van directament del vaixell als tancs d’emmagatzematge.

Abril 2015

ChemMed VIU QUÍMICA

Es vol potenciar l’espai que encara queda buit en terrenys del Port i l’AEQT per tal d’atreure inversors Amb una indústria química que suposa el 25% de tota la que hi ha a Espanya, el 50% dels plàstics i el 60% de l’exportació en aquest sector, ChemMed és un referent ineludible.

Abril 2015

VIU Química | 47

Entrevista VIU QUÍMICA

«Hem augmentat les exportacions per fer front a la caiguda del mercat interior» Entrevista a Teresa Pallarés, directora de l’AEQT

VIU Química | 48

VIU Química

La preocupa el que està passant amb el corredor mediterrani? Clar que preocupa. Si volem ser competitius, hem de millorar en la matèria d’infraestructures, i aquesta és cabdal per poder connectar-nos amb Europa.

Sense aquesta infraestructura, quin seria el futur de la indústria química a Tarragona?

Un futur menys competitiu. No disposar de l’amplada de banda europeu vol dir augmentar costos i temps de transport en algunes línies amb el centre

d’Europa, la qual cosa afecta directament a la nostra competitivitat.

Creu que el ministeri no està fent la seva feina? Ens consta que hi estan treballant i estem segurs que aquesta infraestructura arribarà. Volen que la força industrial creixi, i per això calen polítiques que donin arguments. No s’entendria d’una altra manera.

En una compareixença pública recent, vostè va dir que no “passem ni un mil·límetre pel que fa a temes de seguretat i medi ambient”. Hi ha sectors

Abril 2015

Publicitat VIU QUÍMICA

La companyia natural

Instal·lació i manteniment de plantes d’interior

9.95€ + i.v.a / mes

Inclou: • instal·lació de hidrojardinera i plantes naturals • assistència quinzenal per tasques de manteniment • substitució en cas de símptomes carencials Recents estudis científics han demostrat que la proximitat de les plantes vives es molt beneficiosa per la salut de les persones que permaneixen en espais tancats. Les plantes absorbeixen el CO2 que els humans expulsem al respirar ja que ens proporcionen oxigen, imprescindible i beneficiós per la seva puresa. Alhora, les plantes aporten una adequada humitat al ambient i absorbeixen tant l’electricitat estàtica produïda pels aparells electrònics que ens envolten, com les partícules microscòpiques de la pol·lució atmosfèrica.

Crea amb Hidrorent un ambient elegant, agradable, relaxant, i sobretot, natural.

Tel. 636 628 728 | Visita’ns a www.facebook.com/hidrorent | www.hidrorent.com | info@hidrorent.com

ESPECIALISTES EN BASTIDES -Material homologat -Sistema multidireccional i/o Modular -Gran disponibiltat d’estoc -Personal altament qualificat i acreditat -Versatilitat: industrial, façanes -Tematització, cimbres, estabilitzadors etc…

-Pressupostos a la seva mida -Consulteu-nos sense compromís

Telf.977 55 09 98 info@aitub-andamios.com http://www.aitub-andamios.com/

Abril 2015

VIU Química | 49

Entrevista VIU QUÍMICA de la societat com la Plataforma Cel Net, que no estan d’acord amb aquesta última afirmació. Què en pensa? En primer lloc que la seguretat i el medi ambient són dos aspectes clau en el nostre dia a dia.

No només complim amb la norma, sinó que busquem espais de millora en allò que la llei no regula, fruit d’aquesta voluntat n’han nascut programes com el d’olors que lidera la URV. I entenc que hi hagi gent que es preocupi i que vulgui saber que les coses es fan bé. Hem millorat amb el pas dels anys gràcies a un treball constant amb la societat que ens envolta. Trobar espais de diàleg amb els nostres veïns i saber què volen de nosaltres ens fa ser més exigents i gaudir d’un entorn encara millor. Ens preocupen les mateixes coses.

Què fan per tenir un 60% menys d’accidents que la resta de la indústria química d’Espanya? Treballar molt. El nostre objectiu no és tenir un 60% menys que ningú, és mi-

«Des de 2008 la crisi ha estat un mal aliat per a créixer, tot i que és cert que la indústria ha resistit millor que altres sectors» nimitzar els riscs. Gestionem el risc i treballem per tal de fer la nostra feina de la manera més segura i sostenible possible. És la nostra responsabilitat.

La producció ha minvat els últims anys, passant de 19,4 milions de tones el 2003 a 17,8 el 2013. Per què? En primer lloc hem de tenir en compte aspectes concrets com poden ser les grans aturades per manteniment, i el 2013 va ser any d’aturada al cracker. De totes maneres, des de 2008 la crisi ha estat un mal aliat per a créixer, tot i que és cert que la

VIU Química | 50

indústria ha resistit millor que altres sectors. El creixement ha tornat ja aquest 2014 i s’espera seguir creixent durant el 2015, tal com ens vaticina Feique.

La recuperació està sent més lenta del que s’havia esperat.

Com els afecta això? Ens ha obligat a augmentar les exportacions per fer front a la caiguda del mercat interior. Però el que ens preocupa és que no es desencallin llasts com el del preu de l’energia elèctrica, que ens resta competitivitat ara i quan la crisi hagi passat, del tot.

El futur del creixement passa per l’exportació? L’exportació és una realitat en un pol químic que té una producció tan important en l’àmbit internacional. Però també volem que repunti el mercat interior, serà un bon indicador. En l’equilibri hi ha la solució.

Quin és el paper dels seus competidors? Orient Mitjà ja no és solament un productor de matèries primeres, sinó que també està apostant fort pel sector químic. La seva capacitat econòmica pot ser el

«Europa cada cop és menys competitiva, energèticament parlant, i nosaltres no podem anar a la cua.

Si volem atraure inversions, hem de millorar en aquest camp» gran perill a l’hora de trobar nous clients? Els nostres competidors estan per tot el món, i són aquells que estan al capda-

Abril 2015

Com podem aconseguir que les persones del futur admirin a les del present?

El món està canviant vertiginosament. Per garantir que sigui a millor, celebrem el nostre 150è aniversari cocreant solucions innovadores que ajudaran les generacions futures a gaudir d’una vida i un planeta més pròspers.

Participi en la conversa a creator-space.basf.com

150 anys

Entrevista VIU QUÍMICA vant en matèria de competitivitat. Europa cada cop és menys competitiva, energèticament parlant, i nosaltres no podem anar a la cua. Si volem atraure inversions, hem de millorar en aquest camp.

Quines inversions preveuen fer aquest 2015? Només en sostenibilitat es va fer una estimació de 800 milions d’Euros en quatre anys, del 2012 al 2015, la qual cosa suposa una xifra d’uns 200 milions d’euros

per any. I estem treballant perquè puguin venir inversions en forma de noves plantes o noves línies productives.

Se n’ha parlat molt del clúster.

Com afecta aquest gran projecte en el dia a dia dels tarragonins en el que s’anomena “l’economia real”? ChemMed Tarragona és una eina per sortir al món, explicar els avantatges competitius del nostre territori i intentar atraure inversió.

Aquesta, el dia de demà, es pot traduir en més llocs de treball i més progrés econòmic pel territori i, per tant, per la seva gent.

ses que la conformen. I aquest és l’esperit que la va promoure, es tracta de crear sinergies en favor de la indústria i del creixement econòmic del territori.

Com veu l’AEQT actualment?

Es troba allà on vostès volien?

Què en queda d’aquells inicis del 1977? L’AEQT treballa per la competitivitat del sector, per donar respostes comunes a problemes i situacions que comparteixen totes les empre-

Com són les relacions entre vostès i el Port? Molt bones. La Indústria Química representa el 60% del moviment portuari. Som companys de viatge en el dia a dia, i per això hem creat una aliança com el clúster ChemMed Tarragona, una eina de difusió que vol portar Tarragona al món.

El 2017 és clau per la ciutat, que afronta dos grans projectes: els Jocs Meditarranis i l’Smart City. Quin paper hi juga l’AEQT en ells? L’AEQT dóna suport a tots els projectes que aportin creixement a la ciutat, al territori i a les persones que el formen. No és que hi jugui cap paper, però l’objectiu és el mateix per a tots.

Quin preveu que és el futur de la indústria química a curt i mitjà termini a la demarcació?

La química és l’encarregada de donar respostes als problemes de la humanitat. Alimentació, sanitat, higiene... es preveu que el creixement d’aquesta indústria anirà, en l’àmbit mundial, en proporció al creixement de la població al planeta. Hem de donar motius a les empreses per tal que aquest creixement succeeixi també a Tarragona, volem ser part d’aquesta solució.

«La Indústria Química representa el 60% del moviment portuari.

Som companys de viatge en el dia a dia, i per això hem creat una aliança com el clúster ChemMed Tarragona»

VIU Química | 52

Abril 2015

Entrevista VIU QUÍMICA

«L’ample de via internacional és vital per a Tarragona» Entrevista a Josep Andreu, president del Port de Tarragona

VIU Química

El 2014 van registrar un augment del tràfic de mercaderies del 14%. Com ho valora? La valoració que en fem és molt positiva. El creixement del quasi 14% VIU Química | 54

dels tràfics el 2014 posa de manifest la recuperació dels nivells d’activitat. S’han mogut 31,9 milions de tones, amb un increment significatiu en tots els segments de càrrega. Aquests resultats confirmen que anem en la

bona direcció.

Quines han estat les mercaderies que han incrementat el seu trànsit? El creixement ha estat significatiu en tots els segments de mercaderies. Els sòlids a

lloure són els que han registrat un increment més significatiu, concretament del 31,6% i destaca l’impuls del carbó i del sector d’agroalimentaris. D’altra banda, els líquids a doll augmenten un 8,2%, bàsicament són Abril 2015

Entrevista VIU QUÍMICA diversificant els tràfics, augmentant el pes de la càrrega general, sobretot els contenidors, en el volum total de les mercaderies. El tercer eix és la inversió en infraestructures començant per les internes i apostant per infraestructures fonamentals per al creixement del Port com són l’ample de via internacional o l’A27. El quart eix és el compromís amb la sostenibilitat. Volem créixer però d’una manera sostenible i respectuosa amb el medi ambient.

En aquesta línia estem molt vinculats al projecte d’smart city que està desenvolupant la ciutat i creiem que com a port juguem un paper important. I per últim, el cinquè eix és l’arribada de creuers al Port. Els creuers són avui dia un tema prioritari per al Port de Tarragona i sabem que també ho és per al territori.

«Els creuers són avui dia un tema prioritari per al Port de Tarragona i sabem que també ho és per al territori»

productes químics i petroquímics, i la càrrega general que integra els contenidors i la càrrega no conteneritzada ha incrementat un 3,4%.

En general les xifres són molt positives i ens encoratgen a seguir treballant en Abril 2015

les línies estratègiques que ens vàrem fixar l’any 2012 i que estan donant bons resultats.

El camí cap al creixement implica buscar nous mercats, la internacionalit-

zació? Guanyar projecció internacional és una de les cinc línies estratègiques de creixement que ens vàrem fixar en el pla estratègic ara fa 3 anys. El segon eix de creixement és la diversificació. Volem créixer però

Les infraestructures són clau pel Port. El retard de l’A-27 i de l’ample de via europeu els pot restar competitivitat? La competitivitat d’un port com el de Tarragona implica tenir bones connexions viàries i ferroviàries amb la península i el mercat europeu. L’ample de via internacional és vital per al Port de Tarragona perquè ens permetrà aspirar a noves activitats que puguin fer créixer el port.

Per nosaltres és necessari que s’estableixi un calendari realista per a construir aquesta infraestructura.

També, és clar i decidida la nostra aposta per la contiVIU Química | 55

Entrevista VIU QUÍMICA

nuació de la construcció de la A-27, que permetria potenciar l’ús del port per a la indústria agroalimentària, ja que ha d’unir Tarragona amb l’interior, direcció Lleida.

Com neix ChemMed Tarragona? Per què és el clúster químic més important del Mediterrani?

ChemMed Tarragona neix amb l’objectiu de projectar i consolidar en l’àmbit internacional el teixit d’infraestructures, instal·lacions portuàries i productives, centres de formació i investigació dels que disposem al nostre territori.

Amb la visió d’anticipar-nos a un entorn tan competitiu com l’actual, l’AEQT i el Port de Tarragona vam constituir ChemMed Tarragona VIU Química | 56

per posar en valor el nostre territori i donar a conèixer internacionalment la nostra potent indústria amb el suport de les diferents d’institucions, agrupacions empresarials i sindicats, sense oblidar la URV, que ens dóna la generació de talent i l’excel·lència en recerca. En aquesta línia creiem que el nou pla estratègic que ara estem desenvolupant, contribuirà a ser més eficients en la nostra tasca de projecció internacional i captació d’inversions. Tarragona és el pol químic més important d’Espanya i del sud d’Europa, amb una producció anual de 20 milions de tones, i el Port de Tarragona és el cinquè port més important de l’Estat

i un dels principals ports petroquímics. Anualment movem uns 32 milions de tones de les quals 19 milions són productes petroquímics. Les sinergies entre industria química i Port són més que evidents.

«Tarragona és el pol químic més important d’Espanya i del sud d’Europa, amb una producció anual de 20 milions de tones» El clúster, sense la força i el pes específic que té el Port actualment, hagués estat possible? ChemMed Tarragona no hauria estat

possible sense l’aliança de tots els agents del sector químic del nostre territori.

Si bé és cert que l’Associació Empresarial Química de Tarragona i el Port de Tarragona som els impulsors d’aquest projecte de territori, ho fem amb el suport explícit de tots els agents implicats: institucions, agrupacions empresarials, sindicats, la URV, etc. El Port de Tarragona i l’AEQT són dos dels principals motors econòmics del territori i generadors d’economia productiva. ChemMed Tarragona és un clúster químic que va més enllà d’una forma d’organització comú. I així ho demostren les infraestructures comunes entre química i Port, així com els Abril 2015

Entrevista VIU QUÍMICA diferents serveis mancomunats. Sens dubte, la cadena de valor en producció, les infraestructures industrials i logístiques, un port industrial pioner i la integració entre tots els seus membres fan de ChemMed Tarragona un clúster altament competitiu i dinàmic i una referència al Mediterrani.

L’ampliació del Moll de la Química és imprescindible per entendre el futur creixement de la indústria química a Tarragona… Una de les infraestructures de millora més destacades al Port de Tarragona ha estat l’ampliació del moll de la Química que es va finalitzar l’any passat i que va entrar en funcionament el mes de juliol.

L’ampliació del moll fins a les 36 hectàrees ha suposat que en l’actualitat tingui una línia d’atracada de 1.200 metres y que grans

VIU Química | 58

vaixells que operen internacionalment puguin atracar al Port de Tarragona. L’objectiu principal del moll de la Química respon al fet de convertir el Port en un hub euromediterrani en productes químics i hidrocarburs. Cal recordar que el Port de Tarragona mou anualment uns 19 milions de tones de productes petroquímics.

Quina és la posició del Port respecte a d’altres en l’àmbit espanyol o europeu? El Port de Tarragona és el segon de l’Estat que més va incrementar els tràfics en termes percentuals durant el 2014.

Dels 46 ports que gestiona l’organisme estatal Ports de l’Estat, estem entre els cinc primers ports quant al volum de mercaderies mogudes.

Som el primer port de l’àrea mediterrània i primer de l’Estat quant a càrrega i descàrrega de productes agro-

alimentaris; i un dels principals ports petroquímics del Mediterrani. I les previsions per aquest 2015 són bones.

Aquest primer trimestre els resultats mostren la tendència a l’alça. Confiem en què aquest 2015 sigui un bon any, i ens podem moure amb un increment d’un 3%

«La construcció de la ZAL millorarà l’oferta i la competitivitat de la infraestructura portuària en els anys vinents» I parlant d’inversions, en quin punt es troba la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL)? La Zona d’Activitats Logístiques, un dels projectes estratègics del Port de Tarragona, neix amb l’objectiu de convertir-se en una àrea

amb espais per a centres logístics on realitzar les operacions de valor afegit, que necessiten les mercaderies del port. La ZAL compta amb 100 hectàrees de superfície i els terrenys són propietat de l’Autoritat Portuària de Tarragona. En aquests moments el projecte està en la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat per al seu estudi i aprovació. Es preveu que en mesos vinents es donarà a conèixer l’aprovació d’aquesta àrea de creixement del Port. El Pla Especial ja compta amb la seva aprovació inicial per part de la Comissió d’Urbanisme de Tarragona. Actualment ja té tots els serveis de subministrament d’aigua, elèctric, gas, depuració i comunicacions. Indubtablement, la construcció de la ZAL millorarà l’oferta i la competitivitat de la infraestructura portuària en els anys vinents.

Abril 2015

Entrevista VIU QUÍMICA

«La crisi ja no existeix, aquest és l’estat natural de les coses»

Entrevista a Miguel Ángel Rodríguez, president de l’AEST

VIU Química | 60

Abril 2015

Entrevista VIU QUÍMICA Enguany compleix el seu últim any de mandat però ja ha avisat que es tornarà a presentar. Miguel Ángel Rodríguez presideix l’Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona, que donen servei a les grans indústries, especialment la química, i on treballen més de 5.000 persones en aquest sector. Assegura que la crisi s’ha quedat definitivament i confia en què el clúster sigui el garant de noves inversions i de la continuïtat del model industrial de la zona VIU Química

Sembla que vol continuar en el càrrec. Com valora la seva trajectòria a l’AEST? L’associació va sorgir el 2006.

L’AEQT va creure que seria important tenir un interlocutor que agrupés les empreses de serveis que treballen per a la indústria química. Jo estava en aquell nucli fundacional de l’AEST, però vaig marxar a Barcelona i vaig deixar la junta directiva. Després dels dos primers mandats em van oferir la possibilitat que em fes càrrec de la presidència i vaig acceptar. Això requereix molt temps i dedicació, que la gent no es pensi que cobrem un sou espectacular, tot el contrari. Som uns filantrops, ho faig per ajudar.

Quantes empreses formen part de l’associació? Ara som 74 empreses associades, la meitat de totes les que hi ha però aglutinem un 80% dels treballadors.

Déu n’hi do. Som una associació molt heterogènia, amb empreses que tenen 2 o 4 empleats fins a algunes de 10.000 o 100.000 fins i tot (en l’àmbit estatal). Hi ha empreses de pintura, d’instal·lacions mecàniques, de seguretat, de jardineria, de tot. Algunes d’aquestes grans companyies (amb molts treballadors) tenen la seu social fora de Tarragona i això dificulta que puguin tenir un representant de pes a Tarragona. És més fàcil per a nosaltres, que vivim aquí, organitzar el dia a dia d’una associació local perquè tenim

Abril 2015

un coneixement més gran del territori i del teixit industrial.

Quines són les condicions que han de tenir les empreses associades? Totes les empreses que treballen per l’AEQT han de reunir una sèrie de requisits com la solvència, assumir compromisos de qualitat, productivitat i seguretat, que s’acredita mitjançant auditories. Estar associats ens dóna més capacitat de maniobra.

Vostè va dir en una entrevista recent que calia explicar a les empreses quins eren els beneficis d’estar associat. Quins són? Els beneficis d’una associació sempre són intangibles. Hi ha un petit benefici econòmic perquè tens descomptes en les auditories, però no és significatiu. Si formes part de l’associació, estàs informat d’allò que passa constantment i participes en les comissions i que moltes vegades són mixtes, amb gent de l’AEQT i de l’AEST. Ets actor d’allò que es decideix, pots opinar, tens veu en allò que s’ha de decidir i, per tant, pots influir.

«Som una associació molt heterogènia, amb empreses que tenen 2 o 4 empleats fins a algunes de 10.000 o 100.000 » Fa un any que es va crear el clúster. Què representa això per l’AEST? ChemMed és un

projecte que en aquest any de vida s’ha donat a conèixer aquí i al món. Ha estat un any, bàsicament, de promoció i projecció. Tot el que es faci, ja siguin noves infraestructures, inversions, construccions, manteniments que vinguin amb nous clients o millores, repercuteix en nosaltres i això ens beneficia, tal com passa amb les indústries químiques.

Com han viscut les empreses de serveis aquests anys de crisi? La crisi ja no existeix, aquest és l’estat natural de les coses.

«Hem hagut de reduir els nostres marges de beneficis després d’haver rebaixat el preu dels nostres serveis i moltes empreses ho han passat malament» Perdoni, com diu? La crisi va existir el 2008, 2009, 2010…

Ja no podem parlar de crisi perquè tot això forma part de la nostra vida. Això és com dir-li a un argentí si està en crisi. Ens hem hagut d’adaptar a una nova situació. La crisi és conjuntural però això que estem vivint és totalment estructural, ja no hi ha marxa enrere. La crisi es combat amb mesures concretes, ara ens hem d’organitzar per viure d’aquesta manera.

I com es fa? Ja s’ha fet. Hem hagut de reduir els nostres marges de beneficis després

VIU Química | 61

Entrevista VIU QUÍMICA d’haver rebaixat el preu dels nostres serveis i moltes empreses ho han passat malament perquè estaven molt estructurades. Han baixat les vendes, en alguns casos d’un 50%, i algunes empreses han hagut de reduir plantilles. És cert que s’han ajustat els salaris, però molt poc en relació als marges de benefici de les companyies. L’ajust de les empreses no ha estat en la retallada dels salaris dels seus treballadors, sinó en ser més versàtils a l’hora de treballar, més productius en alguns processos, fer inversions per millorar els serveis. I cal no oblidar l’aspecte financer.

Per què? Del 2010 fins al 2013, el finançament ha estat complicat. Ara no, ara és més fàcil accedir a aquest finançament.

I no oblidem la competència que hi ha entre nosaltres.

Ara que ho diu, els sindicats em van comentar que els preus que vostès cobraven a les grans companyies químiques havien caigut un 10% i que fins i tot havien arribat empreses de serveis d’altres punts d’Espanya que estaven oferint unes tarifes molt baixes. Les grans empreses de serveis, amb contractes més grans, no són empreses d’aquí perquè no podrien viure, perquè un gran projecte surt cada cinc anys. Són empreses a escala estatal. Sí que hi ha molta competència en l’àmbit de treballs més petits de manteniment, del dia a dia. L’ajust en les nostres tarifes s’ha produït perquè els nostres clients també han de ser competitius amb els seus productes i per això hi ha hagut una retallada de costos que ha influït en els nostres preus. Hi ha casos on l’ajustament de la venda dels serveis ha estat del 5% i en d’altres el 15%, això provoca que la mitjana sigui del 10%?

Probablement. Però aquest no ha estat l’únic problema, també hi ha el descens en el

VIU Química | 62

Abril 2015

Publicitat VIU QUÍMICA

jeep.es

BE AS YOU ARE NUEVO JEEP® RENEGADE

Emisiones de CO2 y consumo mixto gama Jeep Renegade: de 120 a 160 g/km y de 4,6 a 6,9 l/100km.

Jeep® es una marca registrada de FCA US LLC.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 - L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

EL 500X HA LLEGADO.

NUEVO FIAT 500X. EL NUEVO CROSSOVER DE FIAT. MÁS GRANDE, MÁS POTENTE Y SIEMPRE PREPARADO PARA LA ACCIÓN. CON 4 AÑOS DE GARANTÍA Y 2 AÑOS DE SEGURO A TODO RIESGO GRATUITO* 500x.fiat500.com

Gama Fiat 500X: Consumo mixto entre: 4,1 y 6,4 l/100km. Emisiones de CO2 entre: 109 y 147 g/km. *Para vehículos financiados por FGA Capital Spain EFC, S.A.U., incluye garantía legal de 2 años sin límite de km, más 2 años adicionales de garantía comercial y 2 años de seguro a todo riesgo gratuito con franquicia de 600€ con Mapfre (válido para concesionarios adheridos) con un plazo mínimo a financiar de 48 meses, permanencia de 36 meses y un importe mínimo a financiar de 9.990€. Oferta válida para 500X (excepto Opening Edition) y solo para particulares, en Península y Baleares hasta el 30/04/2015. La versión mostrada corresponde al vehículo Fiat 500X Cross Plus.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 - L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

Abril 2015

VIU Química | 63

Entrevista VIU QUÍMICA nombre de vendes perquè algunes inversions no s’han fet, sigui perquè s’han fet fora d’Espanya o Europa o perquè ha caigut la demanda d’alguns productes i s’han ajornat. Si abans venies 100, ara potser vens 40 o 50.

«En el sector serveis l’índex d’accidentalitat és molt bo en relació a la resta d’Espanya i fins i tot Europa»

L’aparició del clúster pot evitar que marxin inversions?

ChemMed pot atreure inversions perquè a les empreses se li ofereixen uns serveis que no tenen en altres llocs. El clúster, a més, pot servir de plataforma que, amb una única veu, lluiti per la implantació de noves infraestructures que ajudin al desenvolupament del territori.

En alguns estudis presentats per l’AEQT es pot comprovar com el nivell d’accidentalitat de vostès (AEST) és molt més alt. Com explica aquesta diferència? No podem comparar l’AEQT amb l’AEST, és com comparar l’encofrador que està en una obra amb l’arquitecte. En el sector serveis l’índex d’accidentalitat és molt bo en relació a la resta d’Espanya i fins i tot Europa. S’ha de tenir en compte que la nostra activitat es duu a terme tot estant al peu del canó fent intervencions ràpides, d’avaries i de manteniment constant, molt diferents de les que fa la propietat. Això no ens eximeix, però, perquè nosaltres volem tenir un nivell zero d’accidents, evidentment.

Com veu el futur de les empreses de serveis? Veig el futur bé perquè estem diversificats. Fa 8 anys les empreses de serveis tenien una gran dependència de les químiques i això ara ha baixat. Amb tot, el motor del nostre funcionament són les grans indústries que són, precisament, qui contracta els nostres serveis. Si ells creixen, nosaltres creixem.

VIU Química | 64

Abril 2015

Publicitat VIU QUÍMICA

La solució competitiva en transport, emmagatzematge i distribució per a empreses

Tel. 902 114 800 | www.transaragones.com

AMPOSTA, BARCELONA, BETREN, ELX, GIRONA, IGUALAAMPOSTA DA, LA BISBAL D’EMPORDÀ, LA MÓRA D’EBRE SEU D’URGELL, LLEIDA, MÓRA D’EBRE, REUS, ST CARLES DE LA REUS RÀPITA, TARRAGONA, TORTOSA, VALÈNCIA, AMPOSTA, ST CARLES DE LABARCELORÀPITA NA, BETREN, ELX, GIRONA, IGUATARRAGONA LADA, LA BISBAL D’EMPORDÀ, LA SEU D’URGELL, LLEIDA, MÓRA TORTOSA D’EBRE, REUS, ST CARLES DE LA RÀPITA, TARRAGONA, TORTOSA, VALÈNCIA, AMPOSTA, BARCELONA, BETREN, ELX, GIRONA, IGUALADA, LA BISBAL D’EMPORDÀ, LA SEU D’URGELL, LLEIDA, MÓRA D’EBRE, REUS, ST CARLES DE LA RÀPITA, TARRAGONA, TORTOSA, VALÈNCIA, AMPOSTA, BARCELONA, BETREN, ELX, GIRONA, IGUALADA, LA BISBAL D’EMPORDÀ, LA SEU D’URGELL, LLEIDA, MÓRA D’EBRE, REUS, ST CARLES DE LA RÀPITA, TASP-001-T

info@spactiva.es www.spactiva.es www.facebook.com/sp.activa

Abril 2015

L’eina adequada per a la prevenció

Servei de Prevenció de Riscos Laborals

VIU Química | 65

Protecció Civil VIU QUÍMICA

En defensa de la població Protecció Civil juga un paper cabdal en la seguretat dels ciutadans en cas d’emergència. La seva tasca abraça des de la informació prèvia a les feines de desallotjament en cas d’accident químic.

VIU Química

Ningú no els paga res, ho fan vocacionalment. Ho porten als gens, a la sang, a l’esperit.

Els voluntaris de Protecció Civil són l’últim escut a l’hora de protegir la població en cas d’accident. Prèviament, la tasca d’aquest cos que es va crear a Tarragona el 1994, és informativa, assegurant-se VIU Química | 66

que tothom sàpiga què ha de fer en cas d’emergència química. “Fem xerrades a escoles, llars de jubilats, casals… Si la gent no coneix el pla d’emergències, és molt difícil que el pugui complir i, per tant, aquest pla no és fiable”, explica Lluís Mangrané, President de l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil a Tarragona i Cap d’Unitat.

Mangrané fa molts anys que està familiaritzat en el món de les emergències i ell va ser un dels pioners a formar part del primer grup de Protecció Civil. El 1983 era membre de Ràdio Emergència del Govern Civil, una manera de mantenir contacte entre els diferents municipis de la demarcació de Tarragona en cas d’accident nuclear o catàstrofe. “Alesho-

res no hi havia mòbils, aquesta, la ràdio, era la manera més útil i ràpida de poder comunicar-se”, diu Mangrané. Ell va formar part d’aquest grup de comunicació perquè era radioaficionat. Va començar el 1970, molt jove, i encara manté aquesta passió per les comunicacions. “Bàsicament parlem amb altres radioaficionats del món. En alguns casos,

Abril 2015

Protecció Civil VIU QUÍMICA

la nostra tasca ha estat molt útil, com quan hi va haver un terratrèmol a Mèxic. Gràcies a un radioaficionat d’allà que va contactar amb mi, vam poder comunicar una família que vivia a Catalunya amb els seus familiars mexicans, que havien estat damnificats per la catàstrofe”, diu.

La seva condició de radioafi-

Abril 2015

cionat i l’experiència en Ràdio Emergència van fer que ell fos l’encarregat de posar en marxa el Centre Provincial de Comunicació (CPC) de Creu Roja. Situat en la base de vehicles que aquesta organització tenia en la carretera de Valls, a l’antiga fàbrica de galetes Loste, el CPC buscava unificar les actuacions de les diferents bases de Creu Roja a Tarrago-

Ningú no els paga res, ho fan vocacionalment. Els voluntaris de Protecció Civil són l’últim escut a l’hora de protegir la població en cas d’accident

na. “Cada ambulància tenia el seu indicatiu i mitjançant el CPC es podia tenir un registre d’activitat i saber on estava cada vehicle en cada moment”, recorda Mangrané.

Va ser aleshores quan l’ajuntament de Tarragona el va cridar per fer-se càrrec de Protecció Civil que, el 1994, era un dels primers grups que es posaven en marxa en tot l’estat.

VIU Química | 67

Protecció Civil VIU QUÍMICA Actualment, a l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Tarragona hi ha 58 membres, una xifra que es manté estable durant els últims anys però que Mangrané li agradaria que s’incrementés fins als 70 membres. “Aquesta seria la xifra ideal. Cada any hi ha 10 altes i 10 baixes. La gent que està amb nosaltres, de vegades, no pot continuar exercint aquesta tasca per motius laborals o d’estudis, i això provoca que ho deixin”, explica.

Per formar part de l’Associació i sortir al carrer s’han de seguir una sèrie de passos.

Primer de tot s’ha de formalitzar una sol·licitud a l’Oficina Municipal d’Atenció al Ciutadà (OMAC) i, un cop acceptada, els responsables de Protecció Civil fan una entrevista

VIU Química | 68

personal al sol·licitant. Si es considera que pot ser apte pel servei, l’interessat ha de fer un període de formació que inclou coneixements contraincendis, plans d’emergència, comunicacions i primers auxilis. Superada aquesta part, el sol·licitant és oficialment aspirant a voluntari i ja pot començar a fer els primers serveis acompanyat, això sí, d’un voluntari expert. Aquest període de prova dura uns 6 mesos i, un cop superats, s’accedeix a una formació més completa, que es fa des de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, que es troba a Mollet del Vallès -es tracta d’un curs semipresencial de 72 hores on al final es fa un examen- i després del qual s’assoleix el grau de voluntari de Protecció Civil. “Hi ha un mínim de 60

Protecció Civil té el paper “interlocutor amb la població” i la seva tasca, en el moment de l’acció, sempre es troba supeditada a la feina de la policia, els bombers i els equips mèdics hores de servei a l’any. Els que no poden complir per motius professionals, passen a la reserva i, d’aquesta manera, segueixen vinculats a l’Associació i poden actuar quan se’ls requereixi”, diu Mangrané.

El president tarragoní afirma que Protecció Civil té el paper “interlocutor amb la pobla-

ció” i que la seva tasca, en el moment de l’acció, sempre es troba supeditada a la feina de la policia, els bombers i els equips mèdics. ”Som la segona onada. Si nosaltres, pel que sigui, arribem abans que ells al lloc dels fets, ens fem càrrec de la situació fins que ells arriben. Aleshores, ens retirem i els deixem treballar”, diu.

En l’apartat químic, Mangrané assegura que la gran part de la tasca dels voluntaris de Protecció Civil és informar a la ciutadania. “Si es detecta una fuita de productes químics, nosaltres som els encarregats d’informar a la població mitjançant megafonia. Prèviament s’ha fet una tasca de conscienciació ciutadana, amb nombroses xerrades i visites a escoles (ho fan en els

Abril 2015

Protecció Civil VIU QUÍMICA

cursos de cinquè de primària i de primer d’ESO, amb dos anys de diferència perquè, d’aquesta manera, els alumnes reben la informació dues vegades. ‘Se’n recorden de nosaltres’) i també a associacions de veïns”, diu Mangrané que admet que la seva feina és “més informativa i didàctica”.

Amb tot, hi ha moments on cal actuar. “Si hi ha una fuita hem de dir a la gent que es confini a casa seva. Si aquesta fuita provoca una explosió, ajudem a evacuar la zona afectada i després ajudar en tot el que calgui: des d’obrir pavellons esportius per allotjar la gent, donar menjar, portar mantes, etc”.

Així, durant el 2014, Protecció Civil a Tarragona va fer unes 400 actuacions preventives i només 3 actives per culpa del fort vent. “Els bombers ens van demanar ajuda perquè no arribaven a tot arreu. Vam sortir i amb les nostres motoserres vam ajudar a netejar la via pública d’arbres que havien VIU Química | 70

caigut”, diu.

El perfil de voluntaris que arriba a la seu de l’Associació de Protecció Civil de Tarragona (situada al carrer Ramón i Cajal, en un dels laterals de Parc Central, tot just davant de la necròpoli), és, segons Mangrané, d’un home d’entre 20 i 40 anys, molt actiu, que participa en altres associacions o organitzacions de la ciutat i que, sobretot, està molt preparada. “Tot i que hi ha dones, és cert que són els nois qui més s’interessen en formar part com a voluntaris. Ens hem adonat, però, que en els darrers anys arriba molta gent jove amb estudis superiors, una gran preparació”, afirma.

La crisi, segons Mangrané, també ha fet augmentar el nombre d’aspirants a formar part de l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Tarragona. “Hi ha gent que s’ha quedat sense feina i busca en nosaltres una manera d’ocupar el seu temps mentre pot

ajudar a la societat. Això està molt bé”, explica el president.

Durant el 2014, Protecció Civil a Tarragona va fer unes 400 actuacions preventives i només 3 d’actives per culpa del fort vent Això és el que li va passar, en certa manera, a Joel Fandos (33 anys). Ell es va quedar a l’atur i va contemplar que el seu horitzó professional podia ser el de policia. Aleshores va pensar que, si formava part dels voluntaris de Protecció Civil, això l’ajudaria més endavant en la seva nova feina.

“Vaig fer les oposicions però no me’n vaig sortir, ara espero una nova convocatòria. Vaig pensar que estaria molt bé, mentre no em treia la plaça de policia que podria ajudar la gent i, d’aquesta manera, a

mi també em serviria d’experiència”, diu mentre admet que mai abans s’havia plantejat la possibilitat de ser membre de Protecció Civil.

De fet, Fandos, és voluntari oficial des de desembre de 2014 i admet que els serveis que més li agraden són aquells que tenen un component més actiu, com el de sortir en algunes situacions d’emergència amb els bombers. “Les actuacions que comporten acció són les que més m’agraden, però n’hi ha d’altres que també són molt útils. Per exemple, quan tallem un carrer perquè hi ha alguna mena d’esdeveniment, ens permet mantenir un contacte directe amb el ciutadà i això ens serveix d’experiència per saber com atendre’ls i donar les explicacions necessàries”, diu.

Ell assegura que, un cop tingui la plaça de policia per la qual està opositant, serà difícil que pugui compaginar-ho amb el voluntariat de Protecció Civil, Abril 2015

Dièsel 110 CV per:

14.990€

4.500€

Amb de l’equipament més tecnològic

NOU OPEL ASTRA

EL COTXE FAMILIAR D’ALTA TECNOLOGIA KILÒMETRES I KILÒMETRES DE FIABILITAT Sistema de climatització digital bizona Sistema d’il·luminació diürna LED Control d’estabilitat ESP®PLUS, TCPLUS, CSC Volant esportiu multifunció en cuir Sistema multimèdia IntelliLink, Bluetooth i con. USB/iPod Sistema de control i regulació de velocitat programable Llandes Desing 17” Ordinador de bord

Aprofita elPla PIVE i gaudeix del teu Opel Astra Selective CDTI Start/Stop 110 CV per 14.990€ amb 4.500€ de l’equipament més tecnològic. opel.es

UNIAUTO

Ctra. N-340, Km. 1160,3. 43006. Tarragona. Tel.: 977 54 72 11.

Pol. Ind. La Roureda – C/ Nicaragua Nº 38. 43204. Reus. Tel.: 977 76 90 20. www.uniauto. cat

Protecció Civil VIU QUÍMICA tot i que assegura que al curs de formació va coincidir amb un Mosso d’Esquadra que, per tant, volia fer les dues activitats.

Un dels membres més joves del grup de Tarragona és David Asensio. Només té 19 anys (en farà 20 aquest mes de maig) i, actualment, és aspirant des del mes d’agost de 2014. “Estic fent el curs per ser voluntari. Sempre m’havia agradat el món de les emergències i, fins i tot, m’havia plantejat ser policia”, diu. Asensio, però, ha encaminat el seu futur professional cap a l’aviació i actualment està fent el grau de pilot que

VIU Química | 72

ofereix la Universitat Rovira i Virgili. “La formació que he rebut aquí pot ser molt útil per la meva feina, com per exemple, la lluita contra incendis”, diu.

Asensio admet que sempre va sentir curiositat pel cos de Protecció Civil: “Els havia vist pel carrer i volia formar-ne part. Per això vaig venir a l’associació”. Va estar un mes provant per veure si li agradava i com que la resposta va ser sí, va continuar fent la formació. Ara ja fa serveis al carrer però com que és un aspirant, sempre surt acompanyat d’un voluntari expert. “M’agrada-

ria formar part de més casos d’emergència però sé que encara em toca esperar una mica més”, diu. Assegura que la seva família li va donar suport en aquesta decisió perquè el seu pare havia estat voluntari de Creu Roja de muntanya.

“Ells em van deixar fer amb la condició que no fos un obstacle en els meus estudis. M’ho puc compaginar bé i, per tant ho faig de gust”. De fet, al començament de cada mes, es penja un full on hi consten totes les actuacions previstes -menys les emergències, és clar- i, d’aquesta manera, cada voluntari pot decidir a quina

«Sempre m’havia agradat el món de les emergències i, fins i tot, m’havia plantejat ser policia» vol o pot anar. “M’agraden especialment aquelles on hi ha molt moviment de persones, com el Carnestoltes, el concurs de castells o la Setmana Santa. Estic molt bé aquí perquè hi ha un ambient sensacional entre tots els components de l’Associació”.

Abril 2015

Formació VIU QUÍMICA

Saber més per treballar millor

Des de l’AEQT s’ha incidit especialment en la formació per garantir-se el volum d’operaris amb els coneixements necessaris que calen a les empreses per poder cobrir tots els llocs de treball

VIU Química | 74

Abril 2015

Formació VIU QUÍMICA

Redacció

Garantir-se la mà d’obra i que aquesta estigui el més ben formada, en l’àmbit de coneixements teòrics i pràctics, del que sigui possible. Aquesta és la missió d’una de les comissions que l’AEQT ha posat en marxa de fa un temps ençà. L’objectiu és que els treballadors que ja formen part de les plantilles de les seves empreses com aquells que hi vulguin accedir, tinguin la formació necessària per poder desenvolupar les tasques corresponents i no quedar-se, com fa uns anys, sense personal. “Amb el boom immobiliari ens va ser molt difícil trobar treballadors que volguessin formar part de les nostres plantilles. La gent preferia anar al totxo, a la construcció. No volem que ens torni a passar”, diu Xavier Molina, de Repsol.

La comissió sociolaboral de l’AEQT es troba en contacte constant i directe amb els departaments de recursos humans de les diferents empreses per tal de conèixer de primera mà les necessitats de les companyies i evitar, d’aquesta manera, situacions com les que assenyalava anteriorment Molina. “Un dels actius que tenim és la Formació Professional Dual.

Això ens permet connectar el món educatiu i el món laboral. Els alumnes tenen un currículum on una part la fan al centre educatiu i l’altre a les empreses, on realitzen les pràctiques”, explica Teresa Pallarés, directora de l’AEQT. A Tarragona, la FP Dual va començar el curs passat, 2013-2014 i es tracta d’uns estudis que tenen una durada de dos anys lectius. ”Estem agafant gent del nostre territori per a les

nostres empreses”, afirma, Antonia López, de Transformadora de Etileno. Els alumnes de diferents instituts -majoritàriament el Comte de Rius, però també en d’altres, com el Vidal i Barraquet, per exempletenen un conveni en què els permet poder fer unes pràctiques remunerades com a operadors de planta. L’escola Joan XXIII, per exemple, ofereix un cicle de grau superior en Administració i Finances i el Pere Martell, un grau en Mecatrònica Superior.

Els incentius per a la formació i la preocupació per aquesta no es limiten a l’AEQT només. L’AEST també fa cursos per tal que els seus treballadors puguin exercir la seva feina dins la indústria química. “Tot té el vistiplau del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya”, matisa Pallarés.

«Amb el boom immobiliari ens va ser molt difícil trobar treballadors que volguessin formar part de les nostres plantilles. La gent preferia anar al totxo» Una de les novetats és el programa Acredita’t. Es tracta de regularitzar, en l’àmbit acadèmic, tots aquells treballadors que són a les companyies de fa un munt d’anys i que no disposen d’un títol oficial.

Els coneixements, arran de la seva experiència, són molts, però si aquests treballadors perdessin la feina, no podrien presentar una titulació que avalés les seves habilitats en el món de la indústria.

Des de l’AEQT s’han disposat 3 formadors acreditats que són els encarregats, juntament amb el Departament d’Ensenyament, per tal d’acreditar les competències dels treballadors que així ho desitgen. Aquesta mena de tribunal, valora i examina el currículum laboral dels treballadors per tal d’acreditar les seves competències professionals.

Un cop acreditats, aquest personal pot accedir a fer un cicle de grau superior després si ho desitja.

Per poder accedir al programa Acredita’t, els treballadors han de tenir una experiència de 10 anys en la indústria química.

D’aquesta manera consoliden -si es passen una sèrie de requisits- les unitats de competència concretes i poden ser, d’aquesta manera, analista o bé operador de planta. “Si passes aquest examen obtens un certificat de professionalitat reconegut pel Departament d’Ensenyament que pot obrir, si el treballador canvia d’empresa, les portes del món laboral”, explica López.

Des de l’AEQT s’explica que s’han mantingut reunions amb Foment i Ensenyament per tal d’homologar aquestes titulacions i, actualment, hi ha uns 60 treballadors de totes les fàbriques que s’han mostrat interessats en poder fer-ho. Cal dir que, avui dia, per poder treballar en una d’aquestes empreses s’ha de tenir un cicle mitjà de grau superior.

Aquest programa Acredita’t està adreçat als majors de 45 anys perquè els més joves ja compten amb la formació necessària per a treballar en aquestes empreses (fa més de 10 anys VIU Química | 75

Formació VIU QUÍMICA

«Un dels actius que tenim és la Formació Professional Dual. Això ens permet connectar el món educatiu i el món laboral» que s’exigeix la formació reglada). En molts casos, els treballadors que s’interessen fa més de 20 anys que treballen a les companyies i ara veuen el moment en què necessiten reforçar el seu currículum, expeVIU Química | 76

riència a banda, amb un títol acadèmic.

La Fundació Bertelsmann L’any 2014, és a dir, l’any passat, la Fundació Bertelsmann, una institució que pretén desenvolupar un sistema de formació professional dual en un sistema d’orientació professional coordinat per millorar la transició entre l’escola i el món laboral, es va posar en contacte amb l’AEQT. Volien invertir per fomentar la feina entre els joves. La tria per Tarragona i el món de la

indústria química no va ser casual. Van buscar un lloc on la formació dual ja tingués un cert ressò, tal com passa amb l’institut Comte de Rius.

La fundació, que té seu a Alemanya, un país on la Formació Professional Dual funciona de fa temps, “vol ser un impulsor del projecte Synthesis, fent un estudi de necessitats i trobar un encaix de l’educació dual i les empreses del territori”, segons Jaume Aguadé, cap de recursos humans de Messer.

El seu ideòleg i fundador va ser Reinhard Mohn, descendent de la família fundadora del Grup Bertelsmann, una companyia editorial que es va convertir en una de les més grans del món sota la seva presidència. Amb tot, Mohn va deixar les tasques pròpies de l’editorial per crear la Fundació, la qual ha tingut una relació molt estreta amb Espanya, gràcies a les seves estades a les Illes Balears. De fet, va ser Mohn qui va fundar el 1962 Círculo de Lectores i després va ser l’impulsor de la construcció de diverses biblioteques púAbril 2015

Publicitat VIU QUÍMICA

L’Institut FRANCESC VIDAL I BARRAQUER està situat al centre de Tarragona. S’hi imparteixen els estudis de secundària: Batxillerat i Cicles Formatius, aquests darrers estan representats per quatre famílies professionals: Administració d’Empreses, Comerç i Màrqueting, Informàtica i Comunicacions i Serveis a la Comunitat.

Compta amb una plantilla de 100 professors i 1300 alumnes. És un Institut pioner i al mateix temps de referència en la formació professional, especialitzat en Cicles Formatius del sector serveis. Fruit de l’esforç i la dedicació dels professionals que treballen en la formació dels alumnes, hem aconseguit el reconeixement del teixit empresarial, comercial i de la societat en general. Col•laborem amb més 300 empreses fem prop de 2000 convenis de pràctiques, tot això comporta que els nostres alumnes puguin participar de forma activa en la consolidació dels projectes de formació Dual, els quals han estat possibles a traves d´ aliances amb empreses punteres del sector comercial i de la distribució com Lidl, Mediamarkt i Bon Preu, pels alumnes dels cicles formatius de Comerç i Màrqueting. Al mateix temps participem amb el Cluster de la Química, amb un conveni per a la formació Dual que permetrà en un breu termini aportar professionals dels Cicles Formatius d’administració a les empreses que formen part del Cluster Químic.

Per assolir aquests reptes comptem amb un equip de professors i professores molt qualificats, són professionals involucrats en un projecte de qualitat i millora contínua que s’inicià fa dotze anys i que ens portà a ésser el cinquè Institut de Catalunya que rebé la qualificació ISO, i actualment ha assolit el màxim nivell de qualitat a l’ensenyament, el nivell E2CAT. El professorat participa activament en projectes d’innovació amb l’objectiu de preparar els alumnes de forma excel•lent, de manera que els permeti una fàcil incorporació al món laboral.

L’exigència de col•laborar amb la indústria química i amb altres empreses punteres de diferents sectors ens obliguen a tenir unes instal•lacions modernes i equipades amb les últimes tecnologies. Totalment reformat, compta amb equipaments com laboratoris d’informàtica, aula de simulació d’empreses, aules multimèdia i diverses aules taller, aptes per a la correcta formació dels nostres alumnes Els resultats ens avalen, pràcticament la totalitat de l’alumnat que finalitza els estudis de Formació Professional en les diferents famílies professionals, aconsegueix feina en l’àmbit professional que acredita.

Abril 2015

VIU Química | 77

Formació VIU QUÍMICA bliques. El 1998 va ser guardonat amb el premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats.

La fundació Bertelsmann, juntament amb l’AEQT, els instituts de secundària i l’AEST volen fer una radiografia del vincle entre l’educació i les empreses en el sector químic per tal que la formació dual s’adapti a les necessitats actuals.

“Moltes empreses ja treballaven dins el sistema dual.

L’AEQT ha permès estendre aquest sistema a la totalitat d’elles. La Fundació Bertelsmann va quedar gratament sorpresa en veure els avanços que s’havien fet en aquest camp”, diu Aguadé que assegura que aquest estudi servirà per indicar al Departament d’Ensenyament què cal fer i què no en matèria formativa. “Hem avançat un tros de camí, però hem d’igualar-nos i preparar-nos per incorporar les eines que proposa la Fundació Bertelsmann.

Aquesta inversió que farem ara tindrà un clar retorn per a les empreses perquè cada vegada més, podran comptar amb treballadors més ben formats”, explica Molina.

diuen, millorarà l’eficiència i la productivitat. L’estudi fet per la Fundació Bertelsmann mostra clarament, diuen els membres de la comissió, que la inversió és positiva perquè té un retorn econòmic molt alt.

“Quan teníem problemes per trobar treballadors vam prendre la iniciativa i vam decidir crear la nostra pròpia mà d’obra. Va ser aleshores, arran de les necessitats de Repsol, que es

va detectar una necessitat en aquest camp. La Formació Professional Dual és la porta d’entrada al món laboral de la química”, afirma Molina.

“L’AEQT és l’eix vertebrador per poder fer tot això i que les empreses petites puguin tenir aquestes possibilitats (FP Dual). Aquí guanyem tots”, diu López.

Al final d’aquest any, el pro-

jecte Synthesis, que pretén fer aquesta radiografia del món educatiu i laboral en el sector químic, ja tindrà les seves primeres conclusions.

Es vol fer un Catàleg de Formació on es puguin trobar les necessitats comunes de formació per als treballadors de les empreses de l’AEQT. “La gent està fent el màxim per tenir els seus treballadors ben preparats”, explica Isern.

« La Formació Professional Dual és la porta d’entrada al món laboral de la química»

“Es tracta de recuperar la figura de l’aprenent”, afirma Montse Isern, cap de recursos humans de Transformadora de Etileno. Aquest estudiant en pràctiques fa la seva feina dins l’empresa acompanyat d’un tutor.

“Qualitativament, tindrem gent més preparada”, assegura Xavier Molina de Repsol.

Les empreses, asseguren des de l’AEQT, inverteixen cada vegada més en beques, sou dels tutors i instal·lacions per garantir una formació adequada i això, VIU Química | 78

Abril 2015

Publicitat VIU QUÍMICA

EL PERE MARTELL CONQUESTA EL SECTOR QUÍMIC.

Parlar de química i petroquímica molt sovint demana fer un exercici d’empatia. Tot i això, a les nostres comarques resulta més fàcil ja que quan generació rera generació han treballat en aquest sector, quan hi dediques els estudis, quan hi convius dia a dia i quan entens que no passa rés, ja ho tens!

A l’institut Pere Martell ho tenim clar, a més els números ens avalen. La petroquímica a Tarragona és la més important del sur d’Europa i genera uns 10.000 llocs de treballs directes. Els nostre alumnes són els primers beneficiaris d’aquest potencial. Si a més, afegim que aproximadament un 80% dels alumnes que estudien FP alternança dual s’incorporen al món laboral en acabar els seus estudis, l’aposta és clara.

Al nostre centre, entre d’altres, s’imparteixen ensenyaments molt relacionats amb l’àmbit del manteniment en el sector químic i petroquímic, com ara el manteniment industrial, la soldadura i caldereria, els sistemes electrotècnics i automatitzats i fins i tot la prevenció de riscos laborals.

Cal fer menció especial a l’estreta relació de col·laboració amb l’Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona (AEST), que l’any 2009 va fer una aposta clara i decidida per la qualificació dels futurs treballadors en aquests àmbits. A aquell projecte inicial s’han afegit posteriorment, l’AEQT, APEMTA i REPSOL. Aquesta especial col·laboració es tradueix en que any rere any es celebren els premis AEST amb la participació de les empreses capdavanteres d’aquest sector. Les sinèrgies generades entre el nucli químic tarragoní i el nostre institut també queden paleses en la participació del centre com una de les entitats membre del ChemMed, el clúster industrial, logístic, acadèmic i científic de la química del sud d’Europa i en la formació, en matèria de seguretat, de les persones treballadores que accedeixen les instal·lacions del polígon químic i petroquímic.

Un altre sector, amb una certa relació, on el Pere Martell és pioner és en l’àmbit del tractament de les aigües, amb una oferta formativa dual, única i exclusiva a Catalunya i la resta de l’Estat, en aquest cas de la ma d’AGBAR i de les empreses del seu grup, EMATSA, SOREA i COMAIGUA. L’institut Pere Martell és un centre que ofereix nombroses possibilitats per a la societat tarragonina, aposta per la innovació, l’emprenedoria, la mobilitat dels estudiants i el professorat, l’orientació professional, l’assessorament, el reconeixement de l’experiència i l’acreditació de competències, entre d’altres.

Ja ho va dir Henry Ford (1863-1947), “el veritable progrés és el que posa la tecnologia a l’abast de tothom”, el Pere Martell segueix la mateixa idea i a través de 9 famílies professionals i oferint uns 21 cicles de formació, posa a disposició de tots els tarragonins un ventall de posssibilitats a l’hora de triar els estudis i el seu futur.

Abril 2015

www.institutperemartell.cat

VIU Química | 79

Reportatge VIU QUÍMICA

El clúster del coneixement URV, pilar de la química A banda de ChemMed, hi ha un altre nucli molt potent relacionat amb la química a Tarragona, el de la recerca, investigació i docència. Un tàndem que fa que en aquesta matèria, la ciutat sigui una referència

VIU Química | 80

Abril 2015

Reportatge VIU QUÍMICA

VIU Química

Yolanda Cesteros coneix bé el món de la química i, sobretot el de la Universitat Rovira i Virgili. Hi va estudiar -bioquímica inorgànica-, va fer la tesi i va acabar sent professora per, finalment, accedir al deganat, primer com a vicedegana i, actualment, poc més de 4 mesos, com a degana de la Facultat de Química. “No podem oblidar que la facultat s’ha anat desenvolupant en paral·lel amb la indústria”, diu asseguda en la llarga taula de reunions que es troba al costat del seu despatx al Campus Sescelades.

Així, el primer curs universitari en química a Tarragona es va fer el 1971-1972, és a dir, fa 43 anys. “És juntament amb la facultat de lletres, els primers centres universitaris que es van establir a Tarragona”, recorda amb un somriure mentre apunta la importància que té el sector químic de la nostra ciutat: “El 25% dels productes químics que es fan a tot l’estat, es fan a Tarragona. D’aquí la gran importància de la facultat per aportar professionals a aquesta indústria”.

Així, segons Cesteros, en els

últims 15 anys, la Facultat de Química ha signat uns 2.300 convenis amb empreses per tal que els seus alumnes hi puguin anar a fer pràctiques. “Abans, aquestes pràctiques es feien a l’estiu, ara, amb els graus, són obligatòries. De fet, hi ha una assignatura. Això permet els alumnes tenir contacte amb les empreses”, explica. La mitjana anual és, doncs, de 150 convenis amb unes 50 empreses per cada curs acadèmic -el curs passat, 2013/2014, 99 estudiants van formar part de 136 convenis-.

Aquestes pràctiques es fan, majoritàriament, al complex petroquímic però també, tal com apunta la degana, en indústries agroalimentàries o de cosmètica, fins i tot. “La relació amb les empreses és molt bona. El seu personal ve a la universitat a fer conferències o fins i tot cursos. Nosaltres, per la nostra banda, també portem els estudiants a les fàbriques. És una manera d’establir contacte entre les dues parts”, diu.

La contractació, un cop s’han fet aquestes pràctiques, resulta més fàcil. Els estudiants coneixen l’empresa i aquesta a ells, un fet que provoca, en molts casos, la incorporació a

la plantilla de l’estudiant una vegada ha finalitzat els seus estudis. “Atorguem unes 12 beques d’inserció laboral a cada curs acadèmic. Són beques que es concedeixen a estudiants que han acabat el grau”, explica Cesteros que destaca, però, la importància de “marxar fora”, a l’estranger, per tal de continuar la formació. “Anar a l’estranger sempre és important. Molts estudiants decideixen millorar la seva formació per, quan tornen, trobar una feina millor”, diu tot i que admet que, amb l’oferta laboral que hi ha a Tarragona, emigrar no és una necessitat: “Amb l’oferta que tenim aquí, no hi ha una gran necessitat de marxar, tot i que alguns estudiants que han fet cursos de màster a l’estranger s’han quedat a treballar”. Cesteros assegura que, tot i la crisi econòmica, no han detectat una gran variació en la inserció laboral dels seus estudiants. “ L’avantatge que té Tarragona és que tot el seu entorn et dóna més possibilitats de trobar feina que en altres ciutats (en el sector químic)”, afirma.

Punters en recerca La URV, però, no es limita a

subministrar treballadors qualificats a la indústria química, sinó que també actua com a instrument de recerca per millorar les prestacions dels processos de les companyies.

“Tenim una mitjana anual de 25 contractes (per fer una recerca concreta) o prestacions de serveis per empreses (analitzar productes determinats, per exemple). Durant el període 2010-2014, vam signar contractes per valor de 5 milions d’euros”, explica la degana que destaca, a més, el rànquing de la URV en l’àmbit europeu i estatal: “La URV està entre les 100 millors universitats europees que tenen menys de 50 anys d’antiguitat. A més, està entre les 10 millors en química i entre les 15 millors en bioquímica i biologia molecular, segons un rànquing de la universitat de Granada fet el 2014”.

El potencial de recerca de la Universitat Rovira i Virgili es complementa amb les altres institucions que conviuen al seu voltant. Així, en la zona del campus Sescelades podem trobar l’Institut Català d’Investigació Química, Centre Tecnològic de la Química de Catalunya i l’Institut de Recerca d’Energia de Catalunya.

“La gent no ho sap, Tarragona

La Facultat de Química ha signat uns 2.300 convenis amb empreses per tal que els seus alumnes hi puguin anar a fer pràctiques

Abril 2015

VIU Química | 81

Reportatge VIU QUÍMICA

«El futur passa per la innovació perquè la química és una ciència creativa i tenim molts reptes com el medi ambient i l’alimentació al món»

constitueix un clúster en recerca en química molt important: tenim la URV pel que fa a la recerca en química i enginyeria química”.

Així doncs, ChemMed no és l’únic clúster que es pot trobar a la ciutat. “Tenim un clúster empresarial i un d’acadèmic. És evident que al sud d’Europa no hi ha cap ciutat que tingui aquest potencial químic com el nostre, unint les empreses i l’entorn acadèmic”, explica la degana que assegura que ChemMed és una bona eina, entre moltes altres coses, per donar a conèixer que a Tarragona “hi ha una universitat petita que fa bé les coses i que dóna servei a les companyies que es troben al territori”.

Yolanda Cesteros assegura que el futur “passa per la innovació” perquè la química és “una ciència creativa i tenim molts reptes com el medi ambient i l’alimentació al món”. La degana destaca que la URV va ser seleccionada per l’empresa Dow com una de les 8 universitats estratègiques a Europa, Orient Mitjà i Àfrica d’un total de més de 8.000 centres universitaris.

La roba intel·ligent Un projecte a l’estil Silicon Valley Made in Tarragona Sovint associem l’alta tecnologia, la ciència d’avantguarda, a noms i països estrangers. El VIU Química | 82

Silicon Valley, a Califòrnia, és un exemple de com combinar els últims avanços tecnològics i la creació de noves empreses que ha portat fins aquella zona dels Estats Units talent de tot arreu. A la URV també hi ha projectes de primer nivell, d’elit.

Un d’ells, que pot revolucionar completament la indústria tèxtil, s’anomena SENS-AGE i pretén crear roba intel·ligent a partir de fils de cotó impregnats amb milions de tubs de nanocarboni i un sensor. “Fins ara, la roba ens protegia del fred i dels elements, ara també ens pot avisar si patim alguna malaltia”, diu Francisco Javier Andrade , investigador Ramón y Cajal del Grup de Quimiometria, Qualimetria i Nanosensors de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i també líder de l’Innovation Hub situat a la Facultat de Química de Tarragona de la URV al programa Para todos la 2 de TVE.

Aquest teixit pot analitzar com es troba el nostre cos instantàniament gràcies a l’anàlisi de la suor o l’orina Aquest teixit pot analitzar com es troba el nostre cos instantàniament gràcies a l’anàlisi de la suor o l’orina. L’anàlisi es fa al moment i suposa un estalvi considerable en relació al que es fa actualment. La roba, que pot ser molt útil, entre altres casos, en el món de l’esport, podria ser comercialitzada en els pròxims anys i el mateix Andrade va assegurar que el seu objectiu és que els investigadors que treballen en el projecte, estudiants de doctorat, es converteixin en emprenedors per tirar endavant la comercialització del teixit. De fet, la URV ja va patentar aquest projecte, que va ser impulsat gràcies a RecerCaixa, de l’Obra

Abril 2015

Reportatge VIU QUÍMICA

Social La Caixa, que ja ha seleccionat 120 projectes i té una inversió prevista pel període 2015-2019 de 9 milions d’euros. El projecte desenvolupa una nova generació de nanosensors químics que permeten mesurar en temps real diversos paràmetres fisiològics a través de la suor o l’orina -com ara el nivell de creatinina, que és un element clau per valorar el funcionament dels ronyons, o el d’àcid làctic- que poden indicar i alertar de possibles disfuncions, com

VIU Química | 84

ara un problema de deshidratació o de pèrdua d’electròlits, la presència d’una infecció, alteracions en el PH, o fins i tot determinar la quantitat de liti en sang de manera senzilla i immediata i amb un baix cost.

En principi, els nanosensors estan concebuts per a persones grans amb problemes de mobilitat, o hospitalitzades, nadons prematurs o d’altres pacients amb patologies prèvies que requereixen un control mèdic. No obstant això,

també els poden utilitzar esportistes de competició i persones sanes que practiquin esport. De fet, aquesta tecnologia aplicada en els bolquers dels nadons, per exemple, pot advertir al metge si el nen pateix una infecció.

Andrade confia en l’aparició d’inversors al territori per tal de tirar endavant un projecte que pot situar, simultàniament, Tarragona al món en l’àmbit científic i empresarial.

La fruita i l’obesitat Un altre dels estudis de recerca gira al voltant del consum d’alguna mena de fruita i, depenent del seu origen, la relació amb algunes malalties metabòliques. D’aquesta manera, el consum de fruites fora de temporada, o d’orígens geogràfics d’altres latituds, o de plantes sense estrès, podria induir un senyal erroni en el nostre organisme, ocasionant malalties metabòliques com l’obesitat.

Abril 2015

Publicitat VIU QUÍMICA

Abril 2015

VIU Química | 85

Aigua VIU QUÍMICA

Aigua sostenible Aguas Industriales de Tarragona S.A. (Aitasa) desenvolupa un projecte únic al món que consisteix en subministrar aigua regenerada a la indústria química

VIU Química | 86

Abril 2015

Aigua VIU QUÍMICA

VIU Química

En un entorn industrial criticat sovint pel seu impacte mediambiental, Tarragona compta amb un projecte únic al món que permet l’estalvi d’aigua gràcies a la seva reutilització. L’empresa Aguas Industriales de Tarragona S.A. (Aitasa), que enguany ha complert 50 anys d’existència, està portant a terme un projecte creat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i que es considera únic al món. Aitasa, subministradora d’aigua per a la indústria, està reutilitzant l’aigua de les depuradores de Tarragona, Vila-seca i Salou per tal que

El projecte es va iniciar el mes d’octubre de 2012 en fase de proves i el 2013 va ser el primer any d’explotació, tractant 1,3 hectòmetres cúbics (hm3), 2,3 hm3 el 2014 i es preveu que enguany es subministrin 3,1 hm3. Per fer-se una idea, la població de Tarragona consumeix aproximadament uns 10 hm3 d’aigua cada any i això vol dir que la indústria química, en fer servir aquesta aigua reutilitzada, posa al servei del territori una tercera part afegida de tota la que consumeix la ciutat o, en una altra comparativa, tota la que necessita la comarca de l’Alt Camp durant un

Daniel Montserrat, director d’Aitasa

La indústria química, en fer servir aquesta aigua reutilitzada, posa al servei del territori una tercera part afegida de tota la que consumeix la ciutat

algunes empreses químiques la facin servir per a torres de refrigeració. “És un projecte únic a tot el món.

Potser es pot trobar algun exemple als Estats Units, on utilitzen més quantitat, però no es pot comparar amb la qualitat i quantitat que oferim nosaltres”, diu Daniel Montserrat, director d’Aitasa.

Abril 2015

VIU Química | 87

Aigua VIU QUÍMICA

«Aquí estem intentant ser respectuosos amb el medi ambient i consumir menys aigua» any. Dit d’una alta manera, amb aquest projecte, Aitasa utilitzarà, per aquest 2015 3,1 hm3 d’aigua menys procedents de l’Ebre, una aigua, doncs, que pot ser utilitzada per a altres finalitats. “L’aigua, després de passar per un total de 8 passos, té una qualitat superior a la que arriba de l’Ebre”, assegura Montserrat sobre l’aigua regenerada perquè, segons ell, té menys sals.

La capacitat de la planta per tractar aquesta aigua és d’un màxim de 6,8 hm3 l’any, així doncs, encara queda molt marge. Aitasa va signar el 14 d’octubre de 2012 un conveni amb l’ACA pel qual serà la responsable de dur a terme el projecte que té com a destinatari la indústria química durant un període de 25 anys. “Aitasa es caracteritza per oferir tot un ventall de serveis a la indústria. Farem tantes

VIU Química | 88

coses com ens deixin fer”, diu Montserrat que afirma al mateix temps que aquest projecte no hauria estat possible sense la implicació de les empreses dels polígons petroquímics tarragonins: “Ha estat una aposta decidida per la sostenibilitat. En altres punts del món, les indústries fan servir l’aigua però no es preocupen si aquesta ve del riu o d’un aqüífer. Aquí estem intentant ser respectuosos amb el medi ambient i consumir menys aigua”.

Però el projecte de l’aigua regenerada per a la indústria no es queda aquí. Aitasa ha començat un projecte pilot que consisteix en desmineralitzar aquesta aigua que, aleshores, no servirà només per les torres de refrigeració, sinó per altres usos industrials, com calderes de vapor o turbines.

El projecte va començar el setembre de 2014. La indústria química necessita aquest tipus d’aigua per funcionar, la novetat aquí és que es desmineralitza l’aigua regenerada. De moment hi ha una petita planta que fa aquesta desmineralització però Montserrat assegura que si el projecte

Abril 2015

Aigua VIU QUÍMICA continua endavant, no es necessitaria una gran extensió de terreny (entre 500 i 1.000 m2) per a poder tractar tota l’aigua que la indústria necessitaria.

«Hi ha aigua perquè vinguin tantes inversions com vulguin» Amb el clúster de ChemMed creat per, entre altres objectius, trobar noves inversions i, per tant, empreses, Daniel Montserrat assegura que amb el fet de poder regenerar aigua, no hi haurà problemes d’abastament. “Hi ha aigua perquè vinguin tantes inversions com vulguin”, diu al mateix temps que recorda que Aitasa sempre ha complert amb l’abastament als seus clients: “Mai una empresa del sector químic de Tarragona ha hagut de parar la seva producció per falta d’aigua”.

El fet de poder garantir l’abastament és crucial en un món on es mouen milions d’euros. Per això, Aitasa té una xarxa doblada en molts punts en previsió d’una possible avaria i, fins i tot, té recursos propis (pous) per tal que les empreses sempre disposin d’aigua encara que es produeixin diferents incidències.

50 anys d’experiència Aitasa va sorgir quan Cepsa, el 1965, va decidir instal·lar-se a Tarragona i va demanar aigua per poder funcionar. L’ajuntament no li va poder subministrar i aleshores es va decidir crear una empresa que donés serveis al món indusVIU Química | 90

trial. “Som únics en aquest fet. En els altres centres industrials del món són les administracions o els ports qui s’encarreguen de subministrar l’aigua a les empreses. Aquí la indústria va crear una indústria per a què li donés el servei”, explica Montserrat.

Al començament l’aigua s’extreia de pous i per això calien geòlegs i tota una sèrie de treballadors que anaven buscant nous punts d’aigua per garantir l’abastament a les empreses.

“Les empreses decidien instal·lar-se en aquesta zona perquè sabien, entre altres coses, que tenien el subministrament d’aigua assegurat”, explica Montserrat. Amb el transvassament de l’aigua de l’Ebre de 1989 pel Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), l’empresa va patir una transformació i va passar dels 60 treballadors que tenia a només 15. Ja no calia tan personal perquè ja no s’havien de buscar pous.

«Tenim una molt bona relació amb el nostre entorn, amb l’escola, l’associació de veïns, l’equip de futbol, tothom»

Aitasa, ubicada a Bonavista, va créixer juntament amb el barri. “Tenim una molt bona relació amb el nostre entorn, amb l’escola, l’associació de veïns, l’equip de futbol, tothom”, diu el director de l’empresa. Aquesta companyia, participada per altres empreses químiques, busca, segons Daniel Montserrat, “el màxim benefici per a la indústria química”.

Abril 2015

Publireportatge VIU QUÍMICA

12 anys servint l’empresa El Grup AG Planning expandeix l’activitat

Amb l’experiència que donen 12 anys organitzant tant esdeveniments particulars com corporatius, a més d’un complet servei de càtering, el grup tarragoní obre un nou espai en plena Rambla Nova: la Casa Joan Miret.

L’empresa, d’origen torrenc però amb seu a Tarragona, és ben coneguda pel teixit empresarial de la demarcació pels seus serveis de càtering, per l’organització de petits i grans esdeveniments i per la gestió de recursos humans per a les empreses. Ha treballat per la majoria de grans empreses i administracions del territori i també amb les principals del sector petroquímic com BASF, Shell, ICI...

Són ben coneguts els espais emblemàtics que gestiona: el Castell de Tamarit, gestionat en exclusiva per AG Planning, a tocar del mar, excel·lentment comunicat, capaç d’acollir diversos actes alhora... i Castell Tallat un gran espai amb perAbril 2015

sonalitat a 10 minuts de Valls.

També ofereix serveis en espais tan emblemàtics com l’Amfiteatre, la Casa Canals, el Teatre Metropol, El seminari, El Palau de Congressos o la Tarraco Arena Plaça, a Tarragona i en altres espais de les nostres comarques com la Fira de Reus o el Museu Pau Casals del Vendrell.

Ara AG Planning fa una nova aposta per expandir-se i ges-

tionarà l’emblemàtica Casa Joan Miret, un indret amb molta història, l’edifici que data del 1859, conservarà l’encant de l’època i estarà obert a la ciutat.

Les sales seran versàtils de forma que les podran adaptar a les necessitats de cada client. S’hi faran àpats d’empresa, presentacions de producte, reunions i jornades de treball, exposicions, celebracions particulars, tallers... tot en ple centre de Tarragona.

AG Planning és ben coneguda pel teixit empresarial tarragoní

VIU Química | 91

Estadístiques VIU QUÍMICA

La petroquímica en

n1m3r0s

Unes quantes xifres aclaridores sobre l’impacte de la indústria petroquímica sobre el territori, i la seva importància social i econòmica Dades de 2013. Facilitades per l’AEQT

10.000

30.000

llocs de treball induïts

4.000 generats per l’AEST

6.000 generats per l’AEQT

llocs de treball directes

600.000.000 d’euros d’impacte salarial

15.000.000 1.250 Ha

d’euros d’impacte fiscal

iBI + IAE

dedicades a la química

O el que és el mateix: la superfície equivalent a 227 estadis de futbol

VIU Química | 92

Abril 2015

Publicitat VIU QUÍMICA

Abril 2015

VIU Química | 93

Estadístiques VIU QUÍMICA

25%

de la producció total de productes químics que es produeixen arreu d’Espanya

44%

de la producció total de plàstics que es produeixen arreu d’Espanya

20.000.000t

de productes químics anuals

31.000.000t

de productes que han passat pel Port de Tarragona 60% del seu tràfic és del sector químic

200.000 barrils de petroli de capacitat de la refineria

33 companyies multinacionals establertes 45%

de la producció s’exporta

70% a l’eurozona

800.000.000

d’euros en inversions en millores de sostenibilitat

període 2012-2015 VIU Química | 94

Abril 2015

Publicitat VIU QUÍMICA

Cinquanta anys d’Asfaltos Españoles, S.A., (ASESA), a Tarragona A l’Espanya dels Plans de Desenvolupament Econòmic i Social, el creixement de la demanda de productes asfàltics decidir a la Compañía Española de Petroleos S.A. a sol·licitar una autorització per construir una refineria destinada a la fabricació de betums asfàltics.

L’autorització, obtinguda mitjançant Decret de 31 gener 1963 va donar lloc a una planta que es construiria a Tarragona i que seria la primera a la península per a la fabricació de betums asfàltics que es consumien en el territori peninsular. És així que a Madrid, el 22 juliol 1965 representants de Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleo, S.A., (CAMPSA), i de la Compañía Española de Petroleos, S.A., (CEPSA) constitueixen una companyia mercantil anònima amb la denominació “ASFALTOS ESPAÑOLES, S.A.” en anagrama “ASESA” a fi de tractar petrolis amb la finalitat d’obtenir derivats petrolífers de totes classes la refineria de la qual estava ja en fase de construcció en el que avui és el seu actual emplaçament a Tarragona.

En aquests 50 anys ASESA, amb els seus accionistes i el seu equip humà al capdavant, ha lluitat per ser un referent en el seu especial i particular àmbit d’activitat: el refinament

Abril 2015

de cru de petroli per a l’obtenció de betums asfàltics per pavimentació d’alta qualitat.

L’empresa produeix avui més de 1.000.000 tm. anuals de betums d’altes prestacions a través d’uns processos dels què la sofisticació i compromís amb la sostenibilitat i la qualitat està emparada pel marcatge CE, necessari per a l’accés del betum asfàltic als mercats europeus segons les normes europees EN 12591 i EN 13924, així com per les certificacions dels seus sistemes de gestió basats en els estàndards de qualitat ISO 9001, de medi ambient ISO 14001, de Seguretat OSHAS 18001 i recentment, l’octubre de 2014, d’eficiència energètica ISO 50.001.

Aquesta trajectòria no hauria estat possible, malgrat els esforços d’accionistes i persones, sense la complicitat i suport de clients, proveïdors, administracions i entorn territorial en general. És per això que ASESA s’esforça de manera permanent per mantenir vigent un projecte industrial de valor afegit per a accionistes i entorn des del compromís esmentat, de desenvolupament sostenible.

VIU Química | 95

Reportatge VIU QUÍMICA

Tarragona Smart City Construint una ciutat intel·ligent

La Fundació Tarragona Smart Mediterranean City uneix empreses, ens públics i universitat per tal d’impulsar projectes que contribueixin a la transformacióde Tarragona en una ciutat smart

Redacció

Des del 2012 i davant l’oportunitat dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017 com un accelerador de les transformacions previstes a la ciutat, la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City ha impulsat (i continua fent-ho) diversos projectes per VIU Química | 96

transformar Tarragona en una ciutat intel·ligent.

estalvi energètic en aquestes escoles.

Entre aquests projectes, podem trobar l’aïllament tèrmic de dues escoles, el CEIP Cèsar August i del CEIP Bonavista, que va dur a terme BASF. El resultat del projecte ha estat exitós i ha permès un important

Un altre projecte que ha convertit Tarragona en una ciutat més sostenible ha estat la instal·lació d’asfalts verds a la zona de l’Arrabassada per part de Repsol. Els asfalts verds permeten un menor consum

de combustible i energia en planta, a més d’una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Després de la prova pilot realitzada, està previst aplicar properament aquests asfalts en una zona més àmplia de la ciutat.

En relació amb l’estalvi energèAbril 2015

Reportatge VIU QUÍMICA

tic, la Fundació ha impulsat la il·luminació amb leds de la façana de l’Ajuntament de Tarragona, que representa un estalvi energètic del 60% respecte al consum habitual. També en l’àmbit de l’energia, els darrers mesos s’ha posat en marxa a tres col·legis de la ciutat el programa Steps, un projecte pilot Abril 2015

per fomentar l’estalvi energètic a les escoles a través del seguiment de la despesa energètica i l’aplicació de mesures d’estalvi per part dels propis alumnes.

A més, la Fundació imparteix cursos d’eficiència energètica a diversos centres cívics per tal de facilitar als ciutadans eines d’estalvi energètic a la llar.

En l’àmbit de l’aigua, l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona (EMATSA) ha fet realitat un projecte de telemesura gràcies al qual l’usuari pot consultar el seu comptador constantment. Això permet fer un millor control de la despesa d’aigua, i, per tant, augmentar-ne l’estalvi.

Els asfalts verds permeten un menor consum de combustible i energia en planta, a més d’una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle VIU Química | 97

Reportatge VIU QUÍMICA

L’educació i la recerca també estan integrades en el projecte Tarragona Smart gràcies a la creació, a la Universitat Rovira i Virgili (URV), de la Càtedra Smart Mediterranean City. La Càtedra es va constituir el passat 2014 i afavoreix l’aparició de sinèrgies entre la recerca i l’aplicació pràctica de les millores a la ciutat.

La Fundació participa en diversos projectes de recerca, entre ells el projecte SMALEC, dins del programa europeu de recerca Horizon 2020. Es tracta d’un projecte que pretèn generar coneixement i aprenentatge al voltant de les xarxes socials. En l’àmbit del patrimoni, destaca el programa EuroCath, relacioVIU Química | 98

nat amb la visualització i valorització del patrimoni al voltant de 19 catedrals europees, entre elles la de Tarragona.

Pel que fa a la mobilitat, la Fundació treballa per la implementació del vehicle elèctric com a mitjà de transport principal durant els Jocs Mediterranis del 2017. A més, la Fundació ha col·laborat amb la URV en la implantació de sensors per al control de vehicles a la Part Alta de la ciutat.

D’altra banda, la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City ha impulsat recentment un projecte de sensorització de containers a la ciutat, que permetrà una millora en el servei

de recollida de residus.

La salut també és un àmbit de treball important de la Fundació, que en col·laboració amb la Xarxa Tarragona Saludable ha establert una estratègia de generació i impuls de projectes de Smart Health.

A més, la Fundació organitza periòdicament, en col·laboració amb el Port de Tarragona, un Workshop sobre indicadors ambientals a la ciutat, que constitueix un espai de trobada en què diferents experts comparteixen la seva visió al voltant dels diferents projectes existents de recollida de dades ambientals a la ciutat de Tarragona mitjançant sensors, amb

l’oportunitat d’establir sinèrgies de treball futur.

Amb aquests projectes i molts d’altres (en total més d’una trentena), la ciutat de Tarragona camina, pas a pas, cap a un model de ciutat intel·ligent, sostenible i amb una alta qualitat de vida.

La Fundació treballa per la implementació del vehicle elèctric com a mitjà de transport principal durant els Jocs Mediterranis del 2017 Abril 2015

real watches for real people

Oris Calobra Chronograph Limited Edition II Cronógrafo mecánico de carga automática Caja de acero con bisel giratorio de cerámica Limitado a 250 piezas www.oris.ch

Sant Fructuós, 1 · Tel.: 977 23 78 03 Tarragona

INTENSOS

Benvingut a Wanderlust.

Benvingut a un lloc que creix amb la teva curiositat, les teves inquietuds, el teu inconformisme. Amb el teu irresistible desig d’experimentar, d’explorar, de descobrir noves i intenses experiències. Un lloc que ara pots seguir ampliant, sense límits, amb el nou Audi Q3 amb tracció quattro. Un automòbil per a descobrir-te que allà fora sempre hi ha quelcom nou i emocionant esperant-te. Vols trobar-ho? www.tieneswanderlust.es

Nou Audi Q3 des de 27.880 €* Audi Q3 de 150 CV a 220 CV (110 a 162 kW). Emissió CO₂ (g/km): de 119 a 155. Consum mitjà (l/km) de 4,6 a 6,7.

Tarraco Mòbil Rambla Nova, 112 43001 Tarragona Tel. 977 21 56 68

#tieneswanderlust /audispain

* PVP recomanat a la Península i les Balears per a Audi Q3 Attraction 1.4 TFSI 150 CV (110 kW): a partir de 27.880 € (inclou IVA, impost de matriculació, transport, descompte promocional i Pla Pive 7) per a clients particulars, empreses i autònoms que financin per mitjà d’Audi Financial Services (segons les condicions contractuals) un capital mínim de 15.000 € amb una durada i una permanència mínima del finançament de 36 mesos. Manteniment durant 4 anys o 60.000 km inclòs. El model mostrat no correspon a l’oferta. Oferta vàlida fins al 31 de maig de 2015. Audi Financial Services és una marca comercialitzada per VOLKSWAGEN FINANCE, SA, EFC. Informació Audi: 902 45 45 75.