VIU 64 EDICIÓ ESPECIAL by VIU A FONS

#64 | Març 2020 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

#64 Març 2020 www.viuafons.cat

EDICIÓ ESPECIAL

I a més: Tarragona perd el tren? | Entrevista a Quim Masferrer | Les Meves Illes del Tresor: Fèroe | Entrevista Josep MªGanyet | La protectora de Tarragona en dificultats

VIUhabitatge

JUNTS CONTRA EL

CORONAVIRUS Una lluita sanitària mundial sense precedents

EDICIÓ ESPECIAL

AF_FCL_TARRAGONA_UX250h_210X49mm_MAR20.pdf

13/3/20

12:48

p.58

Nova Nissan NV250, impulsa el teu negoci. Per a impulsar el teu negoci envolta't dels millors, triant entre: · 2 Longituts · 2 o 3 Places en cabina · 3 Motoritzacions 80CV, 95CV o 115CV Fes del Nissan250 el teu aliat perfecte per al teu negoci, gràcies al seu versàtil espai de càrrega, alt rendiment i baixos costos. Acosta't al teu concessionari Nissan Empreses i informa't.

Portem el teu negoci SOBRE RODES

NIKKO CENTER

Ctra. Valencia, 206 – 43006 - Tarragona - Tel: 977 549 560 Aut. Reus - Tarragona, s/n - Mas Abelló - 43204 - Reus - Tel: 977 722 197 http://red.nissan.es/nikkocenter Consum mixt WLTP: 6,1 l/100 km (NEDC-*BT: 4,9-5,3 l/100 km). Emissions de CO2 WLTP: 161 g/km. (NEDC-*BT: 128 g/km).

NIKKO CENTER

LES MILLORS OPORTUNITATS EN VEHICLES DE GERÈNCIA I KM 0 Vine i consulta’n les condicions

TARRAGONA

REUS

NIKKO CENTER

EDITORIAL

A ÏperòL L A T S

EN CONTACTE

ivim moments excepcionals, moments estranys. Ni tan sols durant els anys traumàtics de la Guerra Civil, la mobilitat ciutadana i la nostra capacitat d’acció van estar tan limitades. La pandèmia de grip -coneguda com la Grip Espanyola- de 1918 queda molt lluny, i l’experiència s’ha perdut en la memòria. Durant aquell episodi (que durà onze mesos) la malaltia s’endugué fins a 100 milions de persones arreu del món, amb una letalitat superior al 2,5%. Avui dia en sabem més, tenim un equipament sanitari i farmacològic molt superior, però això no evita que haguem d’extremar les mesures de protecció per a no col·lapsar el sistema sanitari tot condemnant les persones més vulnerables. És per això que les persones que formem VIU a fons hem optat per protegir-nos, cadascú a casa seva, però assumint la responsabilitat de seguir informant, formant i entretenint els nostres lectors i lectores. Així el número de març estarà a la vostra disposició malgrat les dificultats. Abocarem els esforços per arribar al màxim nombre de lectors -que no puguin obtenir-lo físicament- a través de tots els mitjans digitals disponibles: web, xarxes socials i fins i tot watsapp. La inversió realitzada en aquest sentit en els darrers mesos per a actualitzar els nostres suports online i l’experiència obtinguda, ens permetrà garantir l’èxit d’aquesta estratègia. I tot plegat ho fem amb la il·lusió de fer menys feixuc el confinament als veïns del Camp de Tarragona i a tots aquells altres que en vulguin gaudir. Aquest març us hem preparat un extens reportatge sobre l’estat del més important dels nostres transports públics: el ferrocarril. Després que s’hagi obert la variant del Corredor Mediterrani per Vandellòs, l’anul·lació del tram costaner entre Salou i l’Hospitalet de l’Infant ha deixat sense servei centres urbans tan importants com Salou o Cambrils, mentre Tarragona ha vist reduït el número d’expedicions de passatgers però no de mercaderies. Estarà bé llegir què proposen els nostres responsables polítics per tal de revertir aquesta situació. També us oferim dues interessants entrevistes a personatges rellevants com l’actor i ‘foraster’ Quim Masferrer i a l’informàtic i divulgador digital Josep Maria Ganyet que acabarà d’aclarir-nos què és això del 5G. Marc Pons ens delectarà amb les seves Illes del tresor (aquest mes les Fèroe) i amb l’inventor català del mes: Francesc Aragó. A més us proposem reportatges sobre l’alimentació de proximitat, mascotes, agenda, la nostra secció immobiliària... tot plegat per a fer-vos més amena l’espera fins que aquesta ‘tempesta sanitària’ amaini. No volem deixar d’expressar l’agraïment als nostres anunciants que, malgrat la sotragada, segueixen confiant en nosaltres tot permetent que la nostra revista arribi a vosaltres, lectors. També fem arribar un missatge de solidaritat amb tots aquells que segueixen treballant al nostre servei, tot i les dificultats. I per acabar, una nota d’optimisme: el que no ens mata ens fa més forts; i estem segurs que d’aquesta maltempsada en sortirem reforçats com a societat i com a persones.

EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL Apartat de Correus 125 - 43080 - Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590

Revista associada Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el

Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales. Redacció: Marc Pons, Ramon Ortiz, Jordi Salvat, Marc Pascual, Jesús

teu smartphone el codi QR

Jordi Pinatella, Roser Pros-Roca. Administració: Dolors Díaz. Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales, Josep Barbero. Disseny i maquetació: Marc Pascual i Judith Jovell. Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com. Impressió: Rotimpres. Distribució: Unimail - Dipòsit legal: T-1220-2014 VIU a fons en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables. Si voleu fer arribar els vostres suggeriments, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viuafons.cat . Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

Control

Usem de forma responsable els recursos sanitaris Informació sobre coronavirus canalsalut.gencat.cat/coronavirus http://canalsalut.gencat.cat/ca/inici

Si tens dubtes si pots tenir coronavirus Fes el test PUC ESTAR AFECTAT

http://canalsalut.gencat.cat/coronavirus-test/

Consultes generals

012

Emergències

112

Urgències per coronavirus i sanitàries

/Salut

TARRAGONA PERD EL TREN? Aquest passat mes de gener, després de més de vint anys d’obres i una inversió de 700 milions d’euros, ha entrat en servei la variant ferroviària de Vandellòs al Corredor Mediterrani. Aquest nou tram ha produït canvis importants en el sistema ferroviari del Camp de Tarragona, que compliquen la mobilitat interna i cap altres punts del país i han aixecat moltes crítiques Text_Jordi Salvat Rovira Fotos_Pierre Grubius

L' 6

entrada en servei de la variant ferroviària de Vandellòs al Corredor Mediterrani semblava un pas endavant en el transport ferroviari de viatgers

al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Significava la clausura del darrer tram de via única que restava entre València i Barcelona: quaranta quilòmetres entre Vandellòs i Tarragona. Però la realitat no és aquesta. Amb el nou tram, han quedat suprimides estacions -algunes amb molts viatgers com la de Salou- i s’han reduït connexions a les Terres de l'Ebre.

VIUMAR2020 - SERVEI FERROVIARI

A més, per l’estació de Tarragona ciutat han deixat de passar trens d’alta velocitat. La nova variant no enllaça amb Tarragona ciutat, sinó amb l'estació de l'AVE del Camp de Tarragona, situada enmig del no res en els petits pobles de la Secuita i Perafort. Una infraestructura amb els mateixos problemes d'accessos, comunicacions, aparcament i serveis de fa 14 anys, quan es

SERVEI FERROVIARI

“TENÍEM EL COMPROMÍS DE MILLORS HORARIS I FREQÜÈNCIES CADA MITJA HORA, PERÒ EL QUE ENS TROBEM ÉS UN ABSOLUT DESASTRE”

thom hi surt perdent.” “Salou es queda sense tren, les Terres de l’Ebre no han guanyat minuts i ara ja no hi ha un tren cada mitja hora entre les ciutats de Tarragona i Barcelona”, assenyala. I recorda que des de la seva associació ja fa molts que havien advertit que passaria això. L’alcalde de Tarragona Pau Ricomà, afirma que “ja sabíem que, amb l’entrada en servei del nou tram del corredor, els trens de llarg recorregut passarien per fora de la ciutat”. Ricomà recorda que en una reunió el mes d’agost passat, el secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavín, va parlar-los d’una compensació davant d’aquesta situació en forma de més trens regionals: “La línia que uneix Reus, Tarragona i Barcelona és la que mou més gent en el territori, ja sigui per feina o estudis. Teníem el compromís de millors horaris i freqüències cada mitja hora. Però el que ens trobem és un absolut desastre.” Des de llavors hi ha hagut converses entre l’Ajuntament de Tarragona amb el Govern de la Generalitat, però el batlle admet que no hi ha hagut cap avenç i posa com a exemple que el nou tren ràpid low cost, l’AVLO, que

no para a Tarragona: “És un menysteniment absolut.” Per la seva banda, el secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavín, no és tan crític, però comprèn la decepció del territori perquè “no s’han produït les millores que s’havien anunciant amb la variant i Renfe i ADIF s’han limitat a traslladar el que ja hi havia a la nova infraestructura i els horaris els han posat ells.” “Salou o Cambrils veuen com desapareix una barrera que hi havia dins dels seus nuclis urbans i que dividia la població i que era molt reivindicat per alcaldes com el de Salou. La conclusió global és difícil i que cada municipi ha sortit guanyant o perdent de forma diferent. Hospitalet de l’Infant i Cambrils han sortit guanyant amb una millor estació

VIUMAR2020 - SERVEI FERROVIARI

va inaugurar. A més, a Vila-seca, s'hi havia de fer una via d'espera entre la nova variant i la via convencional de costa però, com que finalment no s'ha fet, els trens hauran d'esperar a la via Tarragona-Reus. MÉS TRENS, ELS MATEIXOS PASSATGERS El portaveu de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) en el Camp de Tarragona, Daniel Pi, és clar: “Ara tenim una xarxa més difícil d’explotar, amb més ramals i ramalets. Calen més trens per portar els mateixos passatgers o menys, perquè s’han perdut estacions on pujaven molts viatgers. I més trens vol dir més diners.” Pi afirma que amb l’entrada en servei de la variant ferroviària de Vandellòs al Corredor Mediterrani “gairebé to-

i Reus s’ha quedat igual si fa o no fa. Vila-seca té ara el doble de trens”, manté Gavín, que assenyala que el nou corredor intern ha suportat millor un temporal com el Gloria. Precisament, en una recent visita a Tarragona, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet va explicar que, quan es va iniciar la variant, el govern català va presentar una oferta a Renfe per no rebaixar el servei ni la seva qualitat, però lamenta que no se'ls va escoltar. També apuntava que en la proposta que se'ls va presentar s’evidenciava que es prioritzava l'eix Barcelona-València en detriment dels serveis de Tarragona i Terres de l'Ebre, tant cap a l'interior com cap a la capital catalana. Calvet recorda que van oferir mantenir el contracte amb l’Euromed i que tampoc se’ls va acceptar només se’ls va oferir un slot, que han cobert amb un Avant i que reconeix és insuficient. Amb tot, com el seu número dos, ha defensat que hi ha alta velocitat entre Tortosa i Barcelona en un “horari competitiu” i amb “preus similars a la resta de capitals de la demarcació”. EL QUE VOLIEN ELS ALCALDES Per la seva banda, el portaveu de Renfe Catalunya, Antonio Carmona, afirma que “posen trens on hi ha via” i destaca la millora experimentada amb l’entrada en servei del nou tram del corredor del Mediterrani: “S’ha escurçat en 40 minuts el trajecte en alta velocitat i millorant la fiabilitat de la

“RENFE I ADIF S’HAN LIMITAT A TRASLLADAR EL QUE JA HI HAVIA A LA NOVA INFRAESTRUCTURA I ELS HORARIS ELS HAN POSAT ELLS”

VIUMAR2020 - SERVEI FERROVIARI

connexió de la demarcació amb Tarragona.” Recorda que des de Renfe han fet el que volien els alcaldes del territori i posa com a exemple el de Salou, que volia fora les vies. El pas a nivell que travessava la part més comercial de Salou era una barrera per al municipi i escenari de molts atropellaments i per això la capital de la Costa Daurada feia dècades que demanava la supressió de la línia de costa. Sobre la freqüència entre Tarragona i Barcelona, Carmona assenyala que des de Renfe presten servei en les línies R14 R15 i R16 i hi ha una oferta de 59 freqüències entre Tarragona i Barcelona i la distància entre l’estació del Camp de Tarragona i Barcelona la fan en 34 minuts. Pel que fa a les tarifes, recorda que Renfe és l’operador i les tarifes les posa la Generalitat. Gavín, per la seva banda, destaca que han pogut aconseguir algunes millores, com que un Talgo passi per Tarragona, però admet que s’han perdut les parades de l’Euromed i només s’ha conservat un Avant perquè l’estació de Sants està saturada. Mirant cap al sud,

destaca que el trajecte Tortosa-Barcelona es fa ara en 1 hora 35 minuts. Gavín també reivindica el model dels autobusos interurbans com “una magnífica eina de transport públic” complementària al transport ferroviari i alternativa als vehicles privats. El número dos del Departament de Territori, assenyala que, a nivell d’infraestructures, les prioritats són tres en l’agenda inversions ADIF: remodelació de l’Estació de Port Aventura-Salou, construcció de l’estació intermodal i també de l’estació de Reus-Bellisens. La provisionalitat és doncs la nota predominant en el sistema ferroviari del Camp de Tarragona i l’estació de PortAventura -ara la de Salou- n’és l’exemple més clar, amb mòduls per a la sala d'espera i les oficines. Dels altres dos projectes que prioritza Gavín -l’estació intermodal i també de l’estació de Reus-Bellisens- encara no se n’ha fet cap pas real perquè passin de ser una demanda del territori a una realitat algun dia o altre.

“SOM EXTREMADAMENT CRÍTICS AMB EL PAPER DELS ALCALDES I ALGUNS HAN FET D’APRENENTS DE BRUIXOT COM ELS DE SALOU I CAMBRILS”

MILLORAR LA MOBILITAT AL TERRITORI L’alcalde d’Altafulla, Jordi Molinera, afirma que des de fa anys s’està produint una reordenació ferroviària en el nostre territori i que no n’hi ha prou amb millorar la connexió amb Barcelona que també és importat perquè és la capital del país, sinó que cal articular millor la mobilitat en transport públic pel territori, perquè sinó no és sostenible. “Som extremadament crítics amb

el paper dels alcaldes i alguns han fet d’aprenents de bruixot com els de Salou i Cambrils. No neguem que s’hagi acabat amb el perill de trens de 140 km/h i mercaderies passant per nuclis urbans, però a canvi de tenir una estació allunyada del centre a Cambrils o una estació a PortAventura que és un cul de sac ”, afirma Pi. Per què ha passat això? Daniel Pi ho té clar: “Hi ha hagut una suma de peticions locals i el ministeri ha actuat de la manera previsible: buscant que el trajecte entre València i Barcelona es faci

VIUMAR2020 - SERVEI FERROVIARI

en el menor temps possible. A Girona, Lleida o Castelló es va aprofitar el corredor i l’alta velocitat per a millorar la seva xarxa. En tots tres casos tenen una estació urbana i a Tarragona, no. I ara serà molt més difícil, perquè ara són només interessos locals.” UNS HORARIS I FREQÜÈNCIES QUE CANVIEN I CANVIARAN El Govern català té previst realitzar alguns canvis en les freqüències i els horaris, però l’epidèmia de coronavirus COVID-19 ha provocat l’endarreriment o suspensió d’aquests canvis. PortAventura, que tenia previst obrir portes just abans de Setmana Santa, ja ha anunciat que endarrerirà l’inici de la temporada del seu vint-i-cinquè aniversari. L’obertura de PortAventura havia de provocar un augment de trànsit de la nova estació salouenca, situada al costat del parc temàtic, amb l’entrada en servei de quatre tens diaris que enllacen directament Barcelona amb aquesta estació. En una primera revisió dels horaris s’ha decidit suprimir l'Avant entre Barcelona i Tortosa de dissabte a la tarda i el que anava de Tortosa a Barcelona diumenges al matí. La proposta la va fer Renfe i la va acceptar la Generalitat perquè “el grau d'utilització era ínfim”. De fet, els dos trens que suprimits els caps de setmana tenien uns 10 usuaris de mitjana. També des del Departament de Territori s'anuncien canvis als serveis ferroviaris, però sense concretar. Haurem d’esperar a que superem la situació de crisi provocada per l’epidèmia del COVID-19.

I PER ON PASSARAN LES MERCADERIES

El transport de viatgers és molt important per a la mobilitat al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, però el transport ferroviari de mercaderies també és essencial en un territori on la indústria hi té un pes important i amb una infraestructura tan potent com el Port de Tarragona. Hi ha un debat des de fa anys al voltant de per on han de passar els trens mercaderies. Text_Jordi Salvat Rovira Fotos_Pierre Grubius

E 12

l juliol de 2012 la ministra de Foment del Govern espanyol, Ana Pastor, es va comprometre davant la indústria química de Tarragona a tirar endavant el

tercer fil ferroviari fins a Castellbisbal. Pastor va dir que les obres eren prioritàries i començarien l’any següent i va deixar clar que seria una “solució provisional”. Curiosament, un dels únics grans opositors a aquest projecte ha estat sempre l’abans líder del Partit Popular a la província de Tarragona i ara màxim responsable de la formació a Catalunya, Alejandro Fernández, argu-

VIUMAR2020 - SERVEI FERROVIARI

mentant que “una inversió de centenars de milions d’euros no serà provisional i condemnarà la ciutat de Tarragona a un segon pla en el mapa ferroviari del transport de viatgers.” El projecte del tercer fil ferroviari, molt esperat per la indústria química i el Port de Tarragona, ha de garantir la sortida de mercaderies de Tarragona cap a Europa en ample de via inter-

Esquema dels actuals traçats ferroviaris al Camp de Tarragona després de l'obertura de la variant de Vandellòs. Font: pdf.camp

nacional. Des de fa mesos s’està construint el tercer fil, una via que passa per la línia de la costa, per on passen un gran nombre de trens de viatgers. Un territori, a més molt poblat. Ajuntaments i associacions com la que aplega els càmpings tarragonins han aixecat la veu i cada cop són més els que qüestionen el tercer fil i la seva “provisionalitat.” Una altra veu molt crítica des de fa temps és el portaveu de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) en el Camp de Tarragona, Daniel Pi, que considera absurd fer passar les mercaderies per on precisament hi ha més població i adverteix que la instal·lació del tercer fil produirà retards i alteracions i un cop acabat serà difícil operar entre Tarragona i Barcelona amb bones prestacions i fiabilitat. L’alternativa és que passi els trens de mercaderies passin per l’interior. Per on? L’antiga via ferroviària Reus-Roda és l’opció que defensa el Govern de la Generalitat. El seu secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, ho té clar: “Reclamem la variant ferroviària per l’interior per a mercaderies i hem enviat a ADIF escrits expressant la necessitat i urgència.” Gavín admet dubtes tècnics sobre l’antiga via Reus-Roda i afirma que calen estudis per valorar la seva viabilitat.

La Plataforma per la Defensa d’un Ferrocarril Públic i de Qualitat ja va presentar en públic el 2012 un projecte propi de reforma provisional de la línia Reus-Roda per a ús mixt de viatgers i mercaderies, com una alternativa al tercer fil amb l’objectiu de no interferir en el servei de trens Tarragona-Sant Vicenç de Calders i de treure les mercaderies perilloses dels nuclis urbans. UNA VIA QUE PORTA 28 ANYS ABANDONADA La línia Reus-Roda es va inaugurar el 1884 i fins el 1992 va estar en servei. Són 32 quilòmetres que uneixen la capital del Baix Camp i Roda de Berà, a

AJUNTAMENTS I ASSOCIACIONS COM LA QUE AGRUPA ELS CÀMPINGS QÜESTIONEN EL TERCER FIL I LA SEVA 'PROVISIONALITAT' l’extrem nord de la comarca del Tarragonès. Formaven part de la línia Madrid- Saragossa-Barcelona, per Casp, però va entrar en desús a favor de la

Mapa on apareix el traçat en desús de la línia Reus- Roda de Berà (en gris). font: pdf.camp

LA LÍNIA REUS-RODA PORTA 28 ANYS ABANDONADA I HI HA DUTES QUE SIGUI VIABLE ADAPTAR-LA PER AL TRANSPORT DE MERCADERIES línia Tarragona-Reus, tot i ser aquesta segona una mica més llarga. Actualment, la línia Reus-Roda es troba en un estat d’abandonament evident i els lladres han saquejat rails, catenària i altre tipus de material. Alguns alcaldes del seu traçat defensen que es converteixi en via verda per sumar un atractiu turístic a aquest territori després d’iniciatives semblants que han tingut molt èxit, en comarques com la Terra Alta o la Garrotxa. Canviar trens per bicicletes. Fèlix Alonso, que va ser alcalde d’Altafulla (2011-2019) i diputat ecosocialista al Congrés espanyol (20152019), és un dels grans defensors de fer passar les mercaderies per la línia Reus-Roda i que el tercer fil sigui de veritat una solució provisional fins que aquesta pugui estar altre cop en servei. Alonso celebrava fa unes mesos que

El traçat de l'antiga línia Reus-Roda al seu pas pel Morell

en els pressupostos de l’Estat de 2019 -que finalment no van poder tirar endavant- contemplessin 300.000 euros destinats a un primer estudi per recuperar per a les mercaderies la línia de tren Reus-Roda, un projecte que admetia que almenys tardaria 15 anys en ser una realitat. UNA LÍNIA PARAL·LELA A L’AVE Una segona alternativa que s’ha proposat des d’algunes formacions polítiques, com és el cas d’ERC, és construir una via segregada paral·lela a la de l’AVE només per a mercaderies. És la que defensa l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, que no acaba de veure clara poder rehabilitar la línia Reus-Roda, tot i que deixa clar que no en faran un casus belli, ja que, segons Ricomà, la prioritat és treure el pas de les mercaderies per la línia de costa, que és on hi viu més població, perquè “transporten mercaderies perilloses i saturen el pas de trens de passatgers.” L’alcalde tarragoní assenyala que el grup parlamentari republicà al Congrés de diputats intentarà incloure l’estudi d’impacte ambiental d’aquesta línia de mercaderies interior en els RENFE segueix fent el transport de mercaderies per la costa al seu pas pel Camp de Tarragona. Foto Marc Pascual

VIUMAR2020 - SERVEI FERROVIARI

L'aspecte ruïnós de l'estació del Morell, de l'antiga línia Reus-Roda

per donar prioritat a altres. El transport de mercaderies en ferrocarril tendeix a fer-se en menys trens i que aquests siguin més llargs.” Molinera defensa que és molt més sostenible i segur el transport de mercaderies en tren que per carretera.

RICOMÀ I LA CEPTA DEFENSEN QUE LES MERCADERIES PASSIN PER UNA VIA PARAL·LELA A LA LÍNIA DE L’AVE propers pressupostos generals de l’Estat.” Ricomà afirma que el tercer fil ferroviari és un error: “S’havia dit que era senzill tècnicament i barat i ens trobem que és complicat i molt costós de revertir. El tercer fil és anacrònic i no compleix les mesures de seguretat Seveso. Obstaculitza la mobilitat dels passatgers i no té sentit.” La proposta preferida de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) també es desviar els trens de mercaderies per una nova plataforma interior que proposa que parteixi, aproximadament, del sud de l’aeroport de Reus -on s’entrecreuen la variant del corredor i la línia Reus-Tarragona-, vagi en paral·lel a la línia del TAV fins a Sant Vicenç de Calders, i allà enllaci, mitjançant una nova variant, amb la línia fins a Castellbisbal. Segons la CEPTA, recuperar la línia Reus-Roda seria una opció poc viable. La patronal tarragonina defensava aquesta opció en el seu darrer observatori empresarial. El maig passat va haver canvi a l’alcaldia d’Altafulla i el republicà Jordi Molinera té una posició contrària al del seu antecessor, Fèlix Alonso. Molinera també descarta la via Reus-Roda perquè hi passin els trens de mercaderies. considera que la línia Reus-Roda està gairebé desmantellada i aposta con-

vertir aquesta antiga línia ferroviària en una via verda i que les mercaderies vagin des del Port de Tarragona a la futura estació intermodal. Fa unes setmanes es van reunir precisament alcaldes del Baix Gaià per abordar la creació d’una vida verda per donar un nou atractiu turístic a aquest territori. Mentrestant no veu amb mals ulls l’entrada en servei del tercer fil, ja que no creu que augmentin el nombre trens: “De trens de mercaderies fa anys que en passen molts per la línia de la costa i el tercer fil serà una plataforma que permetrà més operativitat i que combois es puguin apartar

VIUMAR2020 - SERVEI FERROVIARI

Tot apunta, doncs, que en les properes dècades les mercaderies al Camp de Tarragona passaran per la costa, on hi trobem els municipis amb més habitants, i els viatgers, per l’interior, on hi viu menys població. El desviament de les mercaderies ferroviàries per l’interior, veient el desenvolupament de les infraestructures al nostre territori, es dibuixa com un projecte a llarg termini. Massa llarg potser. En el proper número de VIU a fons us seguirem parlant de trens: la situació de la línia de Valls i el futur projecte del Tramcamp.

SALUD

DENTAL

VIDA

ACCIDENTES

DECESOS

Tenir cura de les persones és molt més que tenir cura de la vostra salut A Asisa, portem 40 anys tenint cura de la salut de les persones i això ens ha portat a voler cuidar-te més i millor. Per això, ara, a més de salut, també tenim assegurances dentals, vida, accidents i decessos. Perquè tenir cura de les persones, és molt més que tenir cura de la vostra salut.

900 10 10 21 asisa.es

Empresa col•laboradora:

MISSATGE DE L'ALCALDE DE TARRAGONA

PODEM FER-HI MÉS, HEM DE FER-HI MÉS Pau Ricomà Vallhonrat Alcalde de Tarragona

otser en llegir aquest títol molts ciutadans em maleiran. La veritat és que el comportament absolutament majoritari de les veïnes i veïns de Tarragona és exemplar. El seguiment del confinament és gairebé unànime i les xarxes per compartir habilitats i coneixements abunden en una demostració de solidaritat col·lectiva que emociona. Però no vull enganyar ningú. Els científics que ens parlen clar ens expliquen que el pitjor està per venir i que la progressió dels contagis és exponencial. Permeteu-me un parèntesi per reconèixer i agrair als investigadors de la nostra Universitat Rovira i Virgili, que estan actuant com ariet en la lluita contra el coronavirus. Només hi ha una manera de plantar cara a la pandèmia, reduir al màxim els contactes i per això és important reduir si pot ser absolutament els desplaçaments. Com ajuntament estem esprement totes les possibilitats competencials que tenim. És una llàstima, però, que el pretès estat d’alarma decretat no ens faculti per aturar encara més l’activitat i confinar literalment la població. Ans al contrari, el govern central no està encarant el problema en la seva dimensió real i obre massa escletxes que dificulten el confinament real i total de les poblacions i dels territoris que ho exigeixen per tal de garantir la salut dels ciutadans. Sí, he dit aturar encara més l’activitat, l’econòmica. Que ningú s’enganyi, com abans aturem l’activitat no imprescindible, molt millor. Si no es prenen mesures dràstiques ara, les haurem d’acabar prenent, però enmig haurà quedat un estol de persones infectades i malauradament de morts. Ara mateix, tot el que fem ha d’estar adreçat a salvar vides, sobretot la de la nostra gent gran, pares i avis que estan en una situació extremadament vulnerable. Hem de garantir els serveis socials bàsics, el subministrament de l’alimentació, la neteja i desinfecció dels espais públics, les activitats industrials que han de proveir derivats del clor, desinfectants, etc. Tots els esforços han d’anar dirigits a aturar el coronavirus. Vull apel·lar a la solidaritat col·lectiva. A la d’empreses i persones que haurien de fer encara més esforços per la seguretat general de les persones: 1. En primer lloc, empreses i indústries que no proveeixen serveis imprescindibles en aquest moment. La construcció

i el transport de mercaderies no bàsiques hauria de suspendre’s. És un sacrifici que hauran de fer més tard o més aviat. Minimitzem els riscos per a les persones. 2. Les entitats bancàries. Han fet un avenç espectacular en serveis telemàtics, combinant-ho amb l’atenció telefònica podrien tenir totes les oficines tancades maximitzant la seguretat de treballadors i clients. 3. Als particulars i professionals que tenim persones que ens ajuden en les feines de casa. Si us plau, no les posem en risc fent-les desplaçar i no posem en risc les mateixes famílies. I us demano que els retribuïu igual la feina. No fem recaure la crisi a la gent més necessitada. Recordeu que l’única estratègia guanyadora per guanyar el coronavirus és evitar els contactes. 4. Abstinguem-nos de fer compres telemàticament. Les llargues cues davant les oficines de correus i l’activitat frenètica dels repartidors de paquets delaten una notable inconsciència. Si volem lluitar contra la transmissió del virus, estem fent el pitjor que podem fer, creant corredors perquè es propaguin. 5. I apel·lo també als propietaris que lloguen locals i pisos a autònoms i famílies que perdran els ingressos mentre duri la crisi, que suspenguin el seu cobrament. Si l’economia productiva es paralitza, el cobrament de rendes també s’hauria de paralitzar. Tenir els llogaters contra les cordes té un preu social enorme. Demano disculpes si algú se sent ofès per aquestes recomanacions. Són una apel·lació directa a veïns, professionals, empresaris i propietaris per evitar mals majors, fer que la pandèmia passi amb la menor afectació que siguem capaços i preparar-nos per una recuperació social i econòmica amb la menor afectació possible. Si pogués prendre aquestes mesures per decret, no dubteu que ho faria. Ara mateix això va de salvar vides i cada minut compta. Amb la col·laboració de tothom això ho superarem. I com abans ho fem, millor.

“ARA MATEIX, TOT EL QUE FEM HA D’ESTAR ADREÇAT A SALVAR VIDES, SOBRETOT LA DE LA NOSTRA GENT GRAN”

VIUMAR2020 - MISSATGE

IL·LUSTRATS EL CHICO TRISTE

VIUMAR2020 - IL·LUSTRACIÓ

Audi A l’avantguarda de la tècnica

Vilamòbil Audi Q5 Per 295 €/mes*

Seguim al teu costat *Estem construint la nova Audi. Ens trobaràs, amb el mateix equip de vendes, a Tarracomòbil.

*Reusmòbil

SERVEI POSTVENDA* Passeig de Sunyer, 38 Tel. 977 32 64 45 www.audireus.com

Tarracomòbil

Rambla Nova, 112 43001 TARRAGONA Tel. 977 21 56 68 www.auditarragona.com

*Quota mensual per un contracte de Renting amb VFS, amb una entrada de 6.056€ + IVA. Model exemple: Audi Q5 Advanced 35 TDI 120(163) kW(CV) S tronic.

QUIM MASFERRER M'AGRADA FER APOLOGIA DE LA BONA GENT

ENTREVISTA

Dissabte de Carnaval. Els carrers de Tarragona estan plens de gent disfressada que participa en la Rua de l’Artesania en colles o de forma individual i volen gaudir d’aquest vespre especial vestits de qualsevol cosa que els faci gràcia. Tanmateix, al Teatre Tarragona avui hi ha funció: hi actua en Quim Masferrer amb el seu espectacle “Bona gent”. A veure què ens explica

Text_Roser Pros-Roca Fotos_Pierre Grubius

uim, feia molt que no venies a Tarragona, què ens por-

tes? Un espectacle que es diu “Bona gent” i és un homenatge al públic. Em venia molt de gust fer protagonista al públic, perquè sense públic no hi ha teatre, com sense lectors no hi ha revistes. De fet, sense públic no hi ha música, ni pintura, ni cinema ni res i per tant, em volia fer un espectacle-homenatge i traslladar el protagonisme de l’escenari a la platea i que els protagonistes siguin la gent, partint de la història que tothom té una entrevista. No sé què passarà avui aquí a Tarragona, perquè els protagonistes encara han d’entrar...

ta ens poden agradar. A mi m’agrada saber com es va conèixer una parella, amb qui han vingut al teatre i perquè han vingut?... És arriscat? És clar que sí, però és que la vida és arriscada. El teatre, les arts escèniques donen moltes possibilitats. És veritat que hi ha uns cànons estàndards, el públic s’asseu a les fosques per veure i escoltar a algú que està il·luminat explicant una història, d’acord, però, perquè no podem fer que l’escenari sigui tot el Teatre Tarragona? Bé, ja portem 150 funcions d’aquest espectacle... Et trobo molt valent, Quim, perquè en el teu espectacle pot passar qualsevol cosa, fins i tot que no surti bé i el propi públic marxi decebut. Hi haurà dies que sortirà molt bé i altres que no en sortirà tant, però tot serà natural. Avui estic constipat, per exemple, i què he de fer, amagar-me’n?

No, segurament sortiré dient que estic constipat. Es tracta de que el que passi a cada funció sigui veritat. En aquesta feina ens repengem en la mentida però, perquè no podem parlar de veritat? Perquè no podem conèixer la gent de veritat i la veritat de la gent? El públic són persones i les històries que expliquen són de veritat, i és aquí on hi ha coses molt interessants.

“VOLIA TRASLLADAR EL PROTAGONISME DE L’ESCENARI A LA PLATEA I QUE ELS PROTAGONISTES SIGUIN LA GENT, PARTINT DE LA HISTÒRIA QUE TOTHOM TÉ UNA ENTREVISTA”

Això vol dir que l’espectacle “Bona gent” és molt improvisat? Molt no, del tot!. Hi ha uns 25 minuts que estan guionats i que sempre faig més o menys igual, en els que explico perquè vull fer aquest espectacle, però per la resta, jo no sé què passarà, ni amb qui parlaré, què m’explicaran, què compartiran... Aquest és un dels aspectes més gratificants: el verb compartir, i “Bona gent” és això. No és molt arriscat un tipus d’espectacle així? Poses adverbis quan no toca: no és molt arriscat, és arriscadíssim; no és improvisat, és improvisadíssim, perquè el públic cada cop és diferent. Parteixo de la idea que tothom té coses interessants i que a la res-

VIUMAR2020 - QUIM MASFERRER

“DES QUE FAIG 'EL FORASTER' LA MEVA AGENDA D’AMICS NO PARA DE CRÉIXER I AIXÒ EM FA CONTENT” Ja veig. És com portar “El Foraster” a un escenari més gran, tot i que em fa l’efecte que el programa de televisió està guionat. A “El Foraster”, entre el poti-poti del que s’ha gravat es fa una tria i hi ha un marge per guionar i editar. Al teatre no. Hi ha dies que són molt més divertits, més emotius, més entretinguts que altres, però la vida és així. A Mataró, enmig de l’espectacle, un noi va demanar per casar-se a la seva parella allí mateix a la fila 1. Una altra història: en aquest espectacle una noia va trobar feina. Em va explicar que estava passant un moment personal complicat perquè se li acabava l’atur, que era educadora social i casualment, entre el públic hi havia el director d’un centre cívic que va dir que estava buscant un perfil com el de la noia i ens han fet saber que està treballant. Clar, això ha passat en una obra de teatre, llavors no sé si és teatre el que faig, però sigui el que sigui, m’encanta.

Tu et trobes millor en aquest tipus d’espectacles més que no pas aprenent-te un text d’una obra de teatre a l’estil convencional, perquè no et veig interpretant un text tràgic. “Temps”, que era la funció anterior a la d’ara, va fer més de 200 funcions a Barcelona i era un espectacle de guió en el que jo encarnava un personatge que, just abans de començar l’actuació, li diuen que li queda una hora i mitja de vida. Llavors, què passa a la darrera hora i mitja de vida? Hi havia moments molt dramàtics. Ara hem canviat totalment de registre. Em venia molt de gust fer aquesta bogeria del “Bona Gent”. Ets molt afortunat perquè fas el que vols. Sí. Sóc un privilegiat. Em podria queixar molt, però només de pensar que jo he inventat aquesta història, que avui les entrades estan exhaurides, que hi haurà gent que vindrà de lluny, avui dissabte de carnaval, és un autèntic privilegi. A mi si em diguessin, demana un desig que es complís, demanaria que tothom es pugui guanyar la vida amb el que li agrada. Que bé que aniria el món!. Jo considero que és un privilegi dedicar-me a aquesta feina perquè m’encanta conèixer

VIUMAR2020 - QUIM MASFERRER

gent. Des que faig “El Foraster” la meva agenda d’amics no para de créixer i això em fa content perquè quan comparteixes històries, aprens, i què és la vida sinó aprendre? Tens por que el públic t’encaselli en el paper que estàs fent ara? Però que és dolent que t’encasellin? Em sembla que no i per tant no haig pas de tenir cap por en aquest aspecte. T’imagines que d’aquí a 20 anys em diguessin: “Mira, el foraster, que feia 27% de share a la tele, un programa amb tantes temporades...” Si d’aquí a 20 anys el públic diu això, doncs que m’encasellin. Per a mi seria un honor que em recordessin com aquell que anava als pobles petits i els feia notícia sense que hagués passat cap desgràcia, perquè els pobles petits són notícia quan els passa algun cataclisme. En canvi, a “El Foraster”, un poble de menys de 1.000 habitants és notícia només ensenyant el seu dia a dia; per tant, el públic és sobirà i si em volen encasellar, que ho facin. Seguiràs fent-lo “El Foraster? Sí, comencem a gravar-lo a finals del mes de març i és la vuitena temporada, això vol dir que s’emetrà passat l’estiu. En-

Veig, veig... T-CROSS Des de 170 €/mes*

T-ROC Des de 205 €/mes*

Diferenciar-los és un joc de nens * Oferta Volkswagen Renting S.A. per a un T-CROSS 1.0 TSI EDITION 70 kW (95CV). 48 quotes de 170 € (IVA no inclòs). Entrada: 2.983,21 € (IVA no inclòs). I per a un T-ROC 1.0 TSI EDITION 85 kW (115CV). 48 quotes de 205 € (IVA no inclòs). Entrada: 2.764,31 € (IVA no inclòs) Quilometratge: 10.000 km/any. Inclou manteniment, reparacions i assegurança a tot risc sense franquícia. No inclou canvi de pneumàtics. Per a altres versions o equipaments, consulta amb el teu Concessionari Volkswagen. Oferta vàlida fins a (consulteu el vostre concessionari). Incompatible amb altres ofertes financeres. Models visualitzats: T-Cross Sport amb opcionals i T-Roc Sport amb opcionals. T-CROSS 1.0 TSI EDITION 70 kW (95CV): Emissió de CO2 (g/km): 133 (NEDC: 116). Consum mitjà (l/100 km): 5,9 (WLTP). T-ROC 1.0 TSI EDITION 85 kW (115CV). Emissió de CO2 (g/km): 134 (NEDC: 118). Consum mitjà (l/100 km): 5,9. (WLTP).

Tarracomòbil

Ctra. Valencia, km. 224, Tarragona Tel. 977 220 066, www.vwtarragona.com

Reusmòbil

Pol. Agro Reus, C/Recasens i Mercadé, 7, Reus Tel. 977 124 004, www.vwreus.com

Un instant de l'entrevista entre la nostra periodista i en Quim Masferrer

cara ens falta resseguir 8 comarques, però n’hi ha que són complicades pel format del programa. Hi ha un equip de localització que tria els municipis i intentem trobar l’equilibri perquè el públic pugui gaudir de la neu del Pirineu i també de la costa, de l’Ebre i de l’Empordà i Catalunya és un país petit però goita, tenim de tot. Sempre acabes el programa dient: gent de tal poble, sou molt bona gent. Tota la gent és bona? Hi ha de tot però a mi personalment m’agrada fer apologia de la bona gent. En general som bons i hi ha moltes persones disposades a ajudar sense rebre res a canvi, capaces de compartir i que et regalen aquella història que t’emociona. Això no té preu. Els TN obren amb notícies de gent perversa: delinqüents, assassins, ja sé que aquests són notícia, però que no vagi en detriment del valor de bondat que tenim l’espècie humana i per això m’agrada dir “sou molt bona gent” i d’aquesta bona gent fer-ne bandera. Quim, ets feliç? Sí. Bé, podríem discutir sobre què és la felicitat, però jo crec que és estar bé amb els teus, gaudir de la gent que estimes i poder-te guanyar la vida amb una feina que t’agrada... si això és la felicitat, sí, sóc feliç.

Al final de la darrera edició de La Marató de TV3 se’t va veure tan feliç amb aquell marcador estratosfèric... Sí. La marató és de les experiències més fortes que he tingut. A la marató jo feia de presentador, però arriba un moment que només ets una persona que viu emocions i que rep l’escalf del país. Recordo que al final

“PER A MI SERIA UN HONOR QUE EM RECORDESSIN COM AQUELL QUE ANAVA ALS POBLES PETITS I ELS FEIA NOTÍCIA SENSE QUE HAGUÉS PASSAT CAP DESGRÀCIA”

VIUMAR2020 - QUIM MASFERRER

del guió posava: Quim 3’ i que digui el que vulgui. No em vaig preparar res perquè si ho hauria fet abans de les 17 hores de directe i abans de conèixer gent i per tant, vaig deixar-ho en blanc perquè volia que l’acumulat de tot el dia fes que sortissin coses i em va sortir dir que “és el dia més meravellós de la meva vida” i ho vaig dir de veritat. Quin país més brutal que tenim!, que 7,5 milions de persones som capaços de recollir 10 milions d’euros per a la investigació. Això és extraordinari i més el format d’aquest any, que anàvem amb l’autocar pel territori, la rebuda de la gent a Reus, a Tàrrega, a tot arreu, que no me la feien a mi sinó al projecte, als testimonis, als músics, ho feien per les malalties minoritàries, va ser un dia apassionant. Quim, si et dono un full en blanc i et dic que dibuixis el teu món, què hi veuríem en aquest dibuix? Dibuixaria una casa, segurament influenciat per la meva filla de quatre anys i mig, perquè ara estem en el període de les cases, els gats, els camins, les xemeneies amb fum i els arbres. Mira, m’ha passat una cosa molt curiosa i és que dibuixo amb la meva filla i faig dibuixos com els d’ella. Aquesta casa és el pas del temps, el fer-se gran, la llar. És un dibuix molt senzill, una casa bàsica, perquè és el punt en el que estic: com a pare, perquè tinc una edat, per les ganes de tornar a casa, a aquesta xemeneia i aquest arbre. M’hi sento molt còmode perquè sé que sóc a casa.

lonada.com UN ESPAI AMB L'ÚLTIMA HORA DEL COVID-19 PER A INFORMAR PROFESSIONALS, USUARIS I FAMÍLIES

Les novetats, campanyes de prevenció i seguiment de protocols estan disponibles a l'espai creat per a respondre a les necessitats de la societat Redacció

L'Onada Serveis ha obert un canal a la seva web www. lonada.com perquè professionals, usuaris i familiars, i població en general, puguin tenir accés a les últimes notícies sobre el coronavirus que afecten les persones que reben els serveis d'aquest grup centrat en l'atenció a les persones. A través d'un banner a la part superior es pot accedir a tot el contingut centrat en la prevenció davant el Covid-19 a través d'un banner a la part superior es pot accedir a tot el contingut centrat en la prevenció davant el coronavirus amb infografies clares, textos senzills i sobre les aportacions d'especialistes. També es manté el contacte constant per whatsapp amb els familiars que ho sol·liciten, i es generen comunicacions per les xarxes socials i skype. La informació accessible per a qualsevol professional que es relaciona amb la persona usuària i, també, per a la seva família mantenint la privacitat de cada usuari ia més oferint transparència, rapidesa i qualitat. També es manté el contacte constant per whatsapp amb els familiars que ho sol·liciten, i es generen comunicacions per les xarxes socials i skype amb la finalitat que no es perdin els vincles emocionals. EQUIP L'Onada Serveis va crear una comissió especial de seguiment i tractament de l'covid-19 que coordina les accions i actua de forma preventiva per a garantir la salut dels professionals i els usuaris. Una de les mesures és la limitació de la lliure circulació de persones, exceptuant els desplaçaments al lloc de treball amb la finalitat de seguir prestant serveis professionals. “Nosaltres hem organitzat els nostres centres en petites unitats que permetin un bon pla de traçabilitat en cas que alguna persona amb la que mantenim contacte hagi de romandre aïllada per prevenció”, expliquen des L’Onada Serveis. En el cas de Centres de Dia que s’han vist obligats a tancar, hem organitzat les necessitats bàsiques i en farem un seguiment domiciliari per a poder-les atendre. La prestació dels serveis a L’Onada estan garantits així com la seguretat de tots

els nostres professionals, respectant les normes i els procediments de prevenció elaborats pel departament de riscos laborals de l’organització. Pel que fa als Departaments Centrals de l’entitat, tal i com recull l’article 8 s’han pres les mesures necessàries per facilitar el teletreball i seguir donant el servei de suport a totes les residències que resten operatives les 24 hores del dia. No obstant, això és només el 3,5% de la nostra plantilla. La resta, grans professionals que estan treballant per atendre les persones més vulnerables del nostre país davant aquesta nova malaltia, amb una gran voluntat de servei i un sentit vocacional d'ajudar els altres molt arrelat.

ES MANTÉ EL CONTACTE CONSTANT PER WHATSAPP AMB ELS FAMILIARS QUE HO SOL·LICITEN, I ES GENEREN COMUNICACIONS PER LES XARXES SOCIALS I SKYPE

VIUMAR2020 - PUBLIREPORTATGE

FÈROE

Illes Fèroe, finals de la centúria del 800. Erik -el del Destral Sagnant-, fill de Harald Harfager -el de la bella cabellera-, unificava, definitivament, les tribus vikingues de l’oest d’Escandinàvia

Marc Pons

es illes Fèroe, situades al mig de l’Atlàntic Nord (entre Noruega, Islàndia i Escòcia), es convertien en el territori més occidental del primer regne unificat dels víkings. I en la plataforma dels grans viatges colonitzadors dels seus navegants: Normandia, Northúmbria, Islàndia, Groenlàndia i Terranova. Mig segle més tard, un altre Erik -de cognom Thorvaldson- i més conegut com Erik el Roig; partiria de les Fèroe, per a convertir-se en el primer europeu que colonitzava Islàndia i Groenlàndia. I els seus fills serien els primers europeus que posarien els peus al continent americà. Cinc segles abans

que Colom; una expedició comandada pel seu fill Leif i per la seva filla Freydís va desembarcar a les costes de Terranova, en un indret actualment conegut com L’Anse-aux-Meadows, i hi van crear una colònia. No obstant aquestes gestes, la història de les Fèroe no arrenca amb els

ERIK EL ROIG PARTIRIA DE LES FÈROE PER A CONVERTIRSE EN EL PRIMER EUROPEU QUE COLONITZAVA ISLÀNDIA I GROENLÀNDIA

víkings. Molt abans que els guerrers dels cascs amb banyes hi posessin potes i urpes les Fèroe ja estaven poblades. Textos antiquíssims (de les centúries del 400 i del 500) revelen que, mentre al sud d’Europa l’imperi romà es dissolia com un terròs de sucre dins d’una tassa de cafè, grups de pictes (antics escocesos i irlandesos d’ètnia celta) s’hi van assentar, fugint de les guerres provocades per les flatulències i les raneres de la lloba capitolina. Això explica la composició genètica de la seva actual població. Un sorprenent estudi de la Universitat d’Aberdeen (Escòcia) revela que, majoritàriament, els homes tenen un mapa genètic que els associa -inequívocament- als grups racials d’Escandinàvia; és a dir amb els víkings. Mentre que les dones, majoritàriament pre-

VIUMAR2020 - LES MEVES ILLES DEL TRESOR

LES MEVES ILLES DEL TRESOR

el regne de Dinamarca es va convertir en el pal de paller polític i cultural de la nova civilització nòrdica. I des de llavors, les illes Fèroe pertanyen a Dinamarca. Ara bé, des del 1948 -per lliure i democràtica voluntat dels seus habitants- són un territori semi-independent, subjecte a la metròpoli únicament per temes de defensa militar. Perquè desprès es digui que els danesos només saben fer galetes. Durant aquests sis darrers segles d’història no hi ha massa coses ressenyables. Precisament els quatre viatges colombins (1492-1502) van desplaçar totalment l’eix atlàntic cap al centre de l’oceà. Ni tan sols els danesos -que amb la “descoberta” d’Amèrica es van convertir en una potència colonial- no hi feien escala. Cristòfol Colom, que es va emportar el mèrit de Leyf i de Freydis Thordvalson, també va condemnar les Fèroe a l’aïllament i a l’ostracisme. Això prova que la relació entre la metròpoli (Dinamarca) i les ínsules

(Fèroe) no sempre ha estat idíl·lica. Molt abans que Copenhaguen hagués acceptat celebrar el referèndum de 1948 (que és el paper que li toca a una metròpoli civilitzada); els danesos -durant segles- havien prohibit als feroesos comerciar lliurement amb Amèrica o amb la Gran Bretanya. Aquestes coses els catalans també les coneixem. La prohibició de lliure comerç seria la sentència definitiva.

DES DEL 1948 -PER LLIURE I DEMOCRÀTICA VOLUNTAT DELS SEUS HABITANTSSÓN UN TERRITORI SEMI-INDEPENDENT Però a l’alba del segle XX van canviar moltes coses. I si el “descobriment” del Nou Continent havia estat

Torshavn, capital de les illes Feroe. Font Wikimedia Commons

senten una geografia genètica que les associa -també inequívocament- als grups racials d’Escòcia i d’Irlanda; es a dir amb els celtes. I això, també explica l’existència del seu idioma, el feroès, que els acadèmics i investigadors lingüistes han convertit en un autèntic debat. No saben si encabir-la en el grup de les llengües cèltiques, o en el de les llengües escandinaves. Els 50.000 habitants de les Fèroe que, actualment, poblen les divuit illes de l’arxipèlag (amb una superfície equivalent al Camp de Tarragona); parlen -des de fa segles- una llengua que ni és noruec, ni es danès, ni es gaèlic escocès, ni es anglès. Es el feroès. Parlant de danesos, quan a cavall de l’any 1400 el món viking ja era un vell testimoni d’un passat llegendari, Il·lustració del vaixell d'Èric el Roig. Nautical News Today

VIUMAR2020 - LES MEVES ILLES DEL TRESOR

Les cascades de Mulafossur. Font Enciclopedia Catalana. A baix: Mapa de les colònies daneses a l'Atlàntic Nord (1764). Font Institut Cartogràfic de Catalunya

LES ILLES FÈROE -TOT I FORMAR PART DE L’EDIFICI POLÍTIC DANÈSNO FORMEN PART NI DE LA UNIÓ EUROPEA, NI DE LA ZONA EURO el principi de la ruïna, paradoxalment, l’eclosió d’un nou ordre mundial nascut a Amèrica seria l’inici d’una etapa de recuperació. Efectivament, a principis de la centúria del 1900, els Estats Units guanyaven -per primera vegada en la seva història- la categoria de potència mundial de primer ordre. I això havia de tenir unes conseqüències immediates: l’Atlàntic Nord es convertia en el corredor que unia dues de les grans potències del moment (la Gran Bretanya -la primera potència mundial-, i els Estats Units -la gran potència emergent del moment-). I totes les costes que banyava aquest sector oceànic, guanyaven una categoria estratègica que fins llavors no havien tingut. Aquest nou desplaçament de l’eix central del planeta, seria especialment visible durant la II Guerra Mundial (1939-1945). És en aquest context que les Fèroe recuperen un paper protagonista. El 9 de setembre de 1939 -una setmana després de l’esclat del conflicte-, l’exèrcit de l’Alemanya nazi, travessava la frontera de Schleswig i ocupava Dinamarca. I tot seguit, l’exèrcit britànic desembarcava a Torshavn i ocupava les Fèroe. Acció-reacció. Churchill, el premier britànic va interpretar que

el control de les Fèroe era imprescindible per a evitar que Hitler tingués la temptació d’arribar a Amèrica seguint les mil·lenàries passes d’Erik el Roig. Amb l’ocupació nazi de Dinamarca, el legítim govern danès va ser cessat. I en part empresonat. Aquí, també, es pot dir que aquestes coses els catalans les coneixem. Però, el govern “a l’ombra” no va deixar d’existir mai. Per exemple, es van crear unes xarxes clandestines per a protegir i evacuar la població danesa jueva, greument amenaçada per l’aparell policial i militar d’ocupació nazi. Una part d’aquest col·lectiu va ser enviat i refugiat a Suècia; i una altra a les Fèroe. Una altra fita important en la història de les Fèroe es produiria l’any 1973. Es complia el 25è aniversari de la promulgació de la super-autonomia política actual (la semi-independència) de les illes. I Dinamarca sotmetia a referèndum l’entrada del país al Mercat Comú Europeu. A la metròpoli va guanyar el sí. Però a les Fèroe va guanyar el no. Passat quasi mig segle, Dinamarca és un estat de la Unió Europea, però mai va adoptar l’euro. La seva moneda és la corona danesa. En canvi, les illes Fèroe -tot i que formen part de l’edifici polític danèsno formen part ni de la Unió Europea, ni -encara menys- de la zona euro. Ni tan sols cobren i paguen amb la corona danesa. La moneda de curs legal a les velles illes d’Erik el Roig es la corona feroesa, que té un valor equi-

valent a la corona danesa. Un curiós fenomen que es viu amb absoluta normalitat; i que l’ex-ministre Margallo ignorava (o no) quan va amenaçar els catalans que la independència els condemnaria a malviure en el forat negre de l’univers. Parlant de corones i d’euros -és a dir, d’economia- convé dir que, històricament, la principal font d’ingressos de les illes ha estat la pesca: la captura tradicional de la balena,

VIUMAR2020 - LES MEVES ILLES DEL TRESOR

Voluntaris durant la neteja de la platja de l'Hospitalet de l'Infant (Ajuntament de Vandellรณs i l'Hospitalet de l'Infant)

del bacallà, de la gamba i del llagostí. Però, també, la ramaderia te una gran importància. De fet, a les illes Fèroe hi ha el doble d’ovelles que de persones: més de 100.000 caps de bestiar oví. Els mateixos que a les comarques de Girona però, tan sols, sobre l’equivalent a una quarta part de la superfície. Les ovelles tenen preferència absoluta. Estan “blindades” per la llei. La immensa majoria de la cabana ovina de les illes pasta lliurement pels grans prats. I això vol dir que quan travessen una carretera, o entren en un dels petits pobles dispersos per les illes, tot el transit rodat s’ha d’aturar. I esperar que el ramat es desplaci i deixi la via lliure. Envestir una ovella amb un cotxe, amb un camió o amb un autobús; està tipificat com un delicte contra la seguretat viària, quasi equivalent a atropellar una persona sobre un pas zebra. En canvi atropellar una ovella amb una moto s’aventura com una missió quasi impossible. El parc de motocicletes de les Fèroe no passa de la mitja dotzena d’unitats. La moto és una “rara avis” a causa de la climatologia. A les Fèroe, plou tres de cada quatre dies. Neva quaranta cinc dies a l’any. I la temperatura mitjana durant el llarg hivern (novembre-abril) no supera els dos graus. Tot i això, tenen un clima relativament temperat en relació a la seva latitud, per efecte del corrent marí càlid del Gulf Stream, que banya les seves costes. Els descendents dels temibles víkings que van sembrar el terror a l’Europa de l’any 1000, en l’actualitat es guanyen la vida a les barques de pesca, a les granges de bestiar, i a les industries conservera i càrnica. Les illes Fèroe són una petita potència alimentària. I,naturalment, la seva gastronomia està molt influïda per la seva produc-

ció: corder (en les varietats estofat, bullit o curat); arengada, bacallà, salmó, balena o dofí. I per acompanyar, l’imprescindible i tradicional puré de patata feroès. Parlant de gastronomia, parlem de vi i de cervesa. A les Fèroe, l’estat feroés té el monopoli de la venda de les begudes alcohòliques; i només poden ser adquirides a la botiga autoritzada Russdekassola Landsins, a Torhavn, la capital. El vi i el cava són, sempre, d’importació i el preu es entre 25% i un 50% més elevat que a Catalunya. Però en canvi, les cerveses de producció local -que són d’una gran qualitat- es venen al mateix preu que les cerveses catalanes en qualsevol supermercat català. Les illes Fèroe son, en l’actualitat, una societat moderna i desenvolupada que conviu harmònicament amb una llarga història, una rica cultura i un medi natural preservat. Un petit oasi on les hores i els dies transcorren amb la calma necessària per a assaborir la vida. Un destí turístic singular i alternatiu que convida els seus visitants a replantejar-se moltes prioritats.

A dalt: folcklore feroès. Font Oficina Turisme Fèroe. A baix: Un petit poble de les Feroe. Font CCMA. Ovelles de les Fèroe. Font Oficina de Turisme de Fèroe. Paisatge rural. Font Oficina de Turisme de Fèroe

Per a saber-ne més: Of. de Turisme de les Illes Fèroe: www.faroeislands.fo

VIUMAR2020 - LES MEVES ILLES DEL TRESOR

Foto: Viquipèdia

JOSEP MARIA

GANYET EL REPTE ÉS QUE LA TECNOLOGIA 5G SIGUI UN DRET UNIVERSAL COM L’HABITATGE, L’AIGUA O LA LLUM

El novel·lista francès Víctor Hugo afirmava: “El futur té molts noms. Per als dèbils és l’inabastable. Per als porucs, el desconegut. Per als valents és l’oportunitat”

Roser Pros-Roca

ada dia que passa els informatius ens sorprenen amb noves i extraordinàries notícies al voltant d’avenços mèdics, de noves formes de transport de persones i mercaderies, de noves formes de comunicació. La tecnologia està al darrera de totes les novetats que veiem i de totes les que no podem ni imaginar ara mateix. L’arribada de les xarxes 5G serà un dels factors més importants

per assolir increïbles avenços. Josep M. Ganyet és enginyer informàtic especialitzat en intel·ligència artificial i professor de nous mitjans en els estudis de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra. A més també és col·laborador habitual en diversos mitjans com La Vanguardia, Rac1, Barcelona TV o TV3. Amb Josep M. Ganyet parlem de tecnologia 5G però sobretot, de futur.

re-les, perquè primer s’ha de desplegar la infraestructura, després vindrà la instal·lació d’antenes 5G, a continuació la cobertura i per últim s’han de crear negocis damunt d’això. Fins que impacti en la nostra manera de viure, de treballar i generi nous negocis, encara passarà un temps.

En aquest moment tenim el 5G a tocar? No, encara no. S’estan definint els estàndards i el seu desplegament a la Unió Europea. A Barcelona hi ha 5G perquè grans empreses de telefonia han començat a fer proves a tot

Com a usuaris, com notarem els avantatges del 5G en el nostre dia a dia? El primer avantatge és una velocitat molt més alta, fins al punt que podrem baixar una temporada completa d’una sèrie en qüestió de segons.

VIUMAR2020 - ENTREVISTA

el món, però les xarxes ultraràpides, sempre connectades i súper eficients, encara trigarem almenys 2 anys a veu-

ENTREVISTA

Amb la xarxa 5G el concepte de quanta memòria té el mòbil, desapareix i els dispositius passaran a tenir memòria infinita. Això anirà de la mà que hi hagi tarifes planes, perquè el consum de dades es dispararà exponencialment.

“AMB LA XARXA 5G EL CONCEPTE DE QUANTA MEMÒRIA TÉ EL MÒBIL, DESAPAREIX I ELS DISPOSITIUS PASSARAN A TENIR MEMÒRIA INFINITA”

nes que són a l’altra banda del món. Quina implicació té tot això en l’economia? Les cèl·lules de 5G són més eficients, consumeixen menys, poden servir a més persones per quilòmetre quadrat, no hi ha limitacions, no ens quedarem sense cobertura, a un cost més baix per consum d’energia i per tant, afavorint el planeta. Tot són avantatges. Tanmateix encara hi ha alguns punts de Catalunya en els que no hi ha cobertura. El 5G també resoldrà aquest problema? Sí. A mesura que les tecnologies van evolucionant s’incrementen les desigualtats amb els que encara no hi tenen accés i això és molt greu. Jo sempre dic que el futur ja ha

arribat però està mal repartit. Aquest és un problema de les administracions i l’arribada del 5G és una oportunitat. Això té uns costos, però un cop instal·lat, el 5G és molt més eficient. Això ha passat a molts països d’Àfrica, que s’han saltat el desplegament de les línies terrestres de telefonia perquè han arribat els mòbils, amb les oportunitats de negoci i de transformació que això comporta. Quines són les oportunitats de negoci que portarà la tecnologia 5G? Hi haurà oportunitats de negoci i noves maneres de treballar. Per començar haurem de viatjar molt menys per feina. Si tenim un retorn zero, una qualitat amb alta definició al mòbil o a la tele de casa, pots estar treballant 8 hores amb una persona que és a l’altra

I a nivell d’empresa? Hi ha dos as-

Foto: anoiadiari.cat

pectes importants: el primer és la velocitat i l’altre la latència. Hi ha diversos models de negocis que es poden crear en base a això. Hi ha tota una indústria de l’entreteniment que està esperant, tota la indústria de l’arquitectura, etc. Ja podem començar a parlar de “telepresència”: podrem estar treballant al costat d’una persona que està lluny i com que la veurem en alta definició, amb 360 graus i sense latència, serà com si la tinguéssim al costat. Aquest és un altre concepte importantíssim, el de la “latència”, perquè desapareixerà completament. Es tracta dels segons que triga a arribar la comunicació i que fa que no sigui ben bé en temps real. Doncs bé, aquest decalatge desapareixerà amb les connexions 5G i la comunicació serà immediata. Un exemple és el del metge, el millor especialista, que opera a distància perquè té una connexió 5G i un robot prou precís al quiròfan. Per tant, l’eliminació de la latència fa que el que està passant, estigui passant en aquell mateix moment. Això afegit a les grans cadenes de dades, de vídeo 360, podem arribar a escenaris de telepresència i mantenir reunions en físic amb perso-

VIUMAR2020 - ENTREVISTA

banda del món, perquè efectivament la tindràs al teu costat per parlar, per ensenyar-li un document, el que vulguis. S’obrirà la possibilitat que la gent pugui tornar als pobles, perquè a Catalunya hi ha indrets que s’estan despoblant perquè la gent marxa a on hi ha feina. Jo crec que amb tecnologies d’aquest tipus això s’evitarà. A banda, es parla de telemidicina, de tenir el metge a casa, d’operacions amb remot; de disposar del millor mecànic per arreglar un aparell a la central nuclear de Vandellós, per exemple, i al mateix temps, els experts, els enginyers, deslocalitzats, donar servei a una altra central nuclear que està ubicada a un altre punt del planeta. El coneixement fluirà de manera molt més eficient i estem en una economia en el que el 70% de les feines dels països industrialitzats tenen relació amb el coneixement, amb moure informació més que mercaderies. I després hi ha tota una sèrie d’indústries que es crearan que no ens podem ni imaginar. Hi haurà nous models de negoci i negocis actuals es faran de forma totalment diferent. Es crearan indústries senceres al voltant del 5G. De la forma com ho expliques sembla que el món tal com el coneixem quedarà enrere i donarem pas a un nou univers tecnològic És la idea de l’aldea global de McLuhan. Estarem en una aldea global real, perquè podrem cantar karaoke al vespre amb els amics que vulguem, des de qualsevol punt del món. Ja hi ha una pista d’això. Com juga la canalla als videojocs? Es connecten amb el seu Fortnite i estan parlant amb 4 o 5 amics que no s’han vist mai, que en ciutats diferents i estan competint els uns amb els altres. Jo crec que d’aquests entorns inversius n’hem d’aprendre per aplicar-los a entorns de treball. Per als més joves d’entre 12-15 anys, el Fortnite o el Clash Royale són les seves xarxes socials, grups reduïts que passen de l’esfera pública de les xarxes socials, a un àmbit més

íntim i privat. Això respon al concepte de “focs de camp” on es troben uns quants en un cercle de confiança. Uf, em fa l’efecte que caldrà fer un reset mental per incorporar a la nostra vida totes aquestes novetats Sí i no. El món sempre ha canviat. Alguns teòrics diuen que està canviant massa de pressa perquè les tecnologies digitals són exponencials, però la única cosa que hi ha segura és el canvi i amb ell l’aprenentatge continu. Els valors sempre serveixen, tenir un dubte científic davant la realitat i crec que, de la mateixa manera que ningú ens va preguntar si volíem mòbils, que ningú ens ha ensenyat que si tenim wifi poden navegar més ràpid, que en 3G se’ns acaben les dades, gradualment entrarem al 5G. No crec que hi hagi cap trencament i la gent gran no es quedarà enrere. La gent gran, quan s'ha instal·lat Skype per parlar amb els néts, ho han fet encantats i de seguida ho han après. Hi ha una sèrie de tecnologies que són molt amigables amb els usuaris i que estan entrant a les nostres vides igual com van entrar els mòbils i no ens en vam ni adonar.

“NO CREC QUE HI HAGI CAP TRENCAMENT (AMB EL 5G) I LA GENT GRAN NO ES QUEDARÀ ENRERA” Catalunya és el laboratori mundial del 5G. Això ens posa al centre del món en aquest aspecte? Sí, això són acords que van més enllà del propi Mobile World Congress, amb acords entre administracions a nivell europeu. I si, ens posen al centre del món, com Londres, Silicon Valley o Frankfurt, on s’estan fent proves. Ara, això sí, com deia l’Spiderman, “un gran poder comporta una gran responsabilitat”. Actuar

VIUMAR2020 - ENTREVISTA

“EL PERILL DE LA TECNOLOGIA SEMPRE ÉS L’ESTUPIDESA HUMANA” amb gran poder, estar a l’avançada, implica una gran responsabilitat que afecta a tothom, com que els grans beneficis que això generarà no es quedin en mans de quatre empreses com passa a Silicon Valley, ni de l’Estat com passa a Xina, sinó que ha de redundar en el benestar de la gent. La gent no hem de ser només proveïdors de dades conductuals de bona qualitat en el cas europeu, perquè empreses grans ens venguin més productes, sinó que això repercuteixi en el benestar de la gent. El repte no és generar riquesa sinó com repartim aquesta riquesa. Aquest és el repte: que la tecnologia, la connectivitat, la intel·ligència artificial, el 5G, sigui un dret universal com l’habitatge, l’aigua o la llum. Fins ara tot el que hem comentat sobre el 5G és en sentit positiu però, pot ser que el 5G tingui algun efecte en sentit contrari? No hi ha cap estudi que confirmi que la telefonia mòbil sigui nociva pel medi ambient ni la salut. La tecnologia 5G és més eficient i té una petjada de CO2 més baixa. No hi ha cap estudi seriós que digui que el 5G sigui un perill. Una altra qüestió és el mal ús que en fem. El perill de la tecnologia sempre és l’estupidesa humana. Si som bons fent una cosa i utilitzem la tecnologia, aquesta ampliarà les nostres capacitats. Si la utilitzem per fer mal o per perjudicar-nos, la tecnologia també ho ampliarà. Quan parlem d’intel·ligència artificial sempre fa més por l’estupidesa natural que la intel·ligència artificial. Venen temps nous i molt emocionants. Qui sap què més, que ara no podem ni somniar, ens portarà el futur.

af_1097_NOW_175x126_jl01_cat.pdf

CMY

10/3/20

18:23

UNA PLUJA DE CONFETI I EMOCIONS MARCA LA CELEBRACIÓ DEL 150è ANIVERSARI DEL PORT DE TARRAGONA

Un vídeo 3D de grans dimensions encapçala la part final de l’acte central de l’efemèride Redacció

es set de la tarda. Tot està a punt per a la celebració del 150è aniversari del Port de Tarragona. S’obren les portes del Refugi 1 del Moll de Costa. Una espectacular grua va rebent els assistents a l’acte. Els colors corporatius de la institució omplen tot l’espai, que està perfectament preparat per a acollir les més de 800 persones que arriben per celebrar l’efemèride. Un gran escenari espera l’arribada dels representants institucionals que han de presidir l’acte, mentre la gent va prenent seient en les cadires que se’ls han adjudicat. Salutacions, encaixades de mans, petons i abraçades

entre l’àmplia representació de la comunitat portuària, de l’entorn empresarial, social, cultural i veïnal del Port de Tarragona, els veritables protagonistes de la festa, “les persones, entitats i institucions que han sabut lluitar colze a colze per superar els reptes durant els darrers 150 anys per fer créixer el Port”, en paraules del seu president, Josep Maria Cruset. Al fons de la sala, es van col·locant els redactors, càmeres i fotògrafs dels diferents mitjans de comunicació que han estat convidats per gaudir de la festa i per a què facin de transmissors del que allí està a punt de començar. Tot són expectatives. Ningú coneix les sorpreses que els esperen. A la porta, l’amfitrió de la gala, el president Cruset, va rebent els representants de les diferents institucions, que esperen pacients l’arribada del president de la Generalitat, Quim Torra. Quarts de vuit. Arriba el Molt Honorable president de la Generalitat. La representació institucional entra al Refugi i comença l’acte. A l’escenari, Torra, el conseller Calvet, Cruset i el president de Puertos del Estado, Francisco Toledo. Una veu en off dóna la benvinguda als assistents i, sense mes, la paret de darrere de l’escenari es converteix en una gran pantalla on s’hi projecta un vídeo de presentació del Port de Tarragona amb una música trepidant d’aquelles que fa accelerar el cor i posa el públic en un estat d’expectació. A

VIUMAR2020 - PORT

tre l’enclavament i el territori que l’ha vist convertir-se en el que és avui dia, un port en constant evolució i creixement que se supera dia a dia. L’últim reconeixement està dedicat a les persones vinculades als òrgans de direcció del Port: els presidents que han estat al capdavant de la institució al llarg dels anys i els actuals membres del Consell d’Administració.

continuació comença la part més entranyable de la festa, la dels reconeixements a l’esforç diari de treballadors de l’Autoritat Portuària, empreses portuàries, administracions públiques i societat civil que han treballat per convertir el Port en un dels més importants de tota la Mediterrània. El primer vídeo està dedicat als treballadors de la institució, actuals i del passat, amb un protagonista destacat, Baldomero Climent, un treballador que va perdre la vida en un accident mentre extreia pedra per a les obres que havien de fer créixer l’enclavament. La entranyable història del Baldomero fa encongir el cor de molts dels presents i els aplaudiments inunden tot el Refugi quan els seus néts, d’entre 85 i 91 anys, pugen a recollir el reconeixement en nom del seu avi. Les cares dels assistents es vesteixen amb un somriure d’aquells que desprèn tendresa. Perfectament calculat, el segon audiovisual, dedicat a homenatjar el paper de la comunitat portuària, enfoca cap a les empreses, donant al públic l’oportunitat de tornar a agafar aire després d’un homenatge tan colpidor com el de Balmodero Climent. I arriba la tercera projecció de reconeixements, dedicada a

ELS VERITABLES PROTAGONISTES DE LA FESTA: “LES PERSONES, ENTITATS I INSTITUCIONS QUE HAN SABUT LLUITAR COLZE A COLZE PER SUPERAR ELS REPTES DURANT ELS DARRERS 150 ANYS PER FER CRÉIXER EL PORT”

l’entorn social, cultural i veïnal del Port. Una música dominada per la percussió marca el ritme d’una locució que explica la història d’amor entre la institució i el seu entorn, en-

Tres parlaments breus de Toledo, Cruset i Torra tanquen la part més institucional de l’acte i un fort aplaudiment torna a inundar el Refugi. Arriba la part més secreta de la gala, aquella que no coneixen ni tan sols els qui han fet un assaig de l’acte. Un espectacular mapping, un vídeo 3D d’enormes dimensions, es projecta al llarg de tota la paret de darrere de l’escenari i explica els 2.000 anys del Port. Les boques dels assistents arriben a terra. No n’hi ha cap de tancada. La paraula que millor defineix les cares és “al·lucinació”. Se senten comentaris en veu baixa i tots són positius. Breu, concís i amb una gran qualitat. Finalitza la projecció i, encara a les fosques, se sent un “boom” que arrenca algun petit esglai i, quan s’obren els llums, una pluja de confeti blau i blanc inunda la sala posant el punt i final a un acte perfecte, tant en la seva organització com en el timing, que ha estat precís, puntual i amb molt bon ritme.

Aquesta és l’opinió dels assistents, que no poden més que elogiar la institució i al seu president per l’acte que acaben de viure: festiu, entranyable, institucional i, per què no dir-ho, màgic. Durant el sopar, a peu dret, tothom comenta la jugada. Dues idees són les més escoltades: els protagonistes estan agraïts, contents i s’han sentit... protagonistes. Les emocions han estat a flor de pell i el variadíssim càtering que ocupa diverses taules al Refugi ajuda a acabar la nit amb molt bon gust de boca. Un acte que no s’oblidarà, un acte a l’alçada de l’efemèride que s’hi celebrava, un acte que Tarragona es mereixia i que l’ha fet sentir orgullosa del seu port i de la seva gent. La pròxima cita d’aquest aniversari és el proper 27 de juny al Moll de Costa, amb concerts per a infants i joves, una cita que es preveu multitudinària i que, a la vista de l’organització de la gala d’avui, de ben segur serà un altre èxit d’organització.

VIUMAR2020 - PORT

GRANS INVENTORS CATALANS

FRANCESC ARAGÓ

Retrat de Francesc Aragó (circa 1808). Font Fototeca de Catalunya

'Acadèmie des Sciencies'. París, 10 de desembre de 1810. Napoleó Bonaparte governava el Primer Imperi francès. Francesc Aragó Roig (Estagell -Rosselló-, 1786 – París, 1853), presentava davant la comunitat científica francesa el seu treball d’investigació que demostrava la invariabilitat de la velocitat de la llum Marc Pons

ls resultats d’aquest experiment permetrien Albert Einstein, gairebé un segle més tard (1905), desenvolupar la Teoria de la Relativitat. Tot i que mai no van coincidir amb el temps, Einstein li ho reconeixeria públicament -i pòstumament- en una visita que el geni alemany va fer a Barcelona, convidat per la Mancomunitat de Catalunya, l’any 1923. QUI ERA FRANCESC ARAGÓ? Francesc Aragó (batejat com a Dominique François Jean Aragó-Roig) havia nascut a Estagell, una petita vila (llavors de 1.300 habitants) situada a la riba del riu Aglí, a 25 quilometres al nord-oest de Perpinyà. Quan va néixer Francesc, el vell comtat del Rosselló ja feia més d’un segle que estava sota dominació francesa. Els Borbons francesos havien proscrit

la llengua catalana (1700) i l’escola era -obligatòria i exclusivament- en la llengua de París. Però el català, amb totes les prohibicions i persecucions, era la llengua de les cases, dels carrers, de les places, dels camps i dels obradors. Francesc Aragó, el precursor de la teoria de la relativitat, va néixer i va créixer en català. ON VA ESTUDIAR FRANCESC ARAGÓ? Tant era així que, quan -amb vint anys (1806)- va ingressar a l’École Polytecnique de París, l’examinador -el famós Adrien-Marie Legendre, conegut pels seus treballs sobre integrals el·líptiques- li va discutir la seva naturalesa francesa. Aragó s’havia format a Estagell i a Perpinyà, en un sistema escolar on, en totes les aules hi havia la cita “Soyez prope, parlez français” (sigueu polits, parleu francès) amenaçadorament retolada al costat de la pissarra. Els professors, catalanoparlants, impartien com podien en la llengua francesa imposada i el resultat era que Aragó -i tantíssims estudiants rossellonesos- quan arribaven a París, parlaven l’idioma de Molière com si fossin estrangers. QUÈ VA FER FRANCESC ARAGÓ? L’any 1808, Ferran VII d’Espanya es va vendre la corona espanyola a Napoleó Bonaparte. A canvi d’una pensió anual i vitalícia de quatre milions de reales (l’equivalent a 25 milions d’euros), un castell a Biarritz i el compromís que Napoleó li trobaria una esposa. I, aprofitant aquella conjuntura, Francesc Aragó va viatjar a la península ibèrica per a engegar el seu projecte científic. El més curiós i revelador de la questió, és

Universitat de Perpinyà (circa 1790). Bibliothèque Nationale de France

VIUMAR2020 - GRANS INVENTORS CATALANS

Primer mapa dels Països Catalans (1770), obra de Philippe de Pretot. Institut Cartografic de Catalunya

que Aragó va situar els seus tres camps de treball a Salses (Catalunya nord), Montgó (sud del País Valencià) i S’Esclop (Mallorca). Emetia raigs de llum des d’aquests tres punts, calculava la velocitat en funció de la distància, i... triangularia el mapa dels Països Catalans !!! EL PRIMER MAPA DELS PAÏSOS CATALANS El concepte Països Catalans encara no existia. No seria creat fins vuit dècades més tard per la institució valenciana Lo Rat Penat. Però quan Aragó i l’Academie des Sciencies de París van traçar el camp d’actuació de la investigació que havia de demostrar la invariabilitat de la velocitat de la llum, curiosament van treballar amb una corografia (un mapa que agrupa territoris amb una mateixa llengua, cultura i història) que la mateixa acadèmia parisenca havia publicat pocs anys abans (1770). La primera representació dels Països Catalans, la corografia del cartògraf de l’Academie dels Sciencies, conseller reial, i professor d’història Philippe de Pretot, seria el mapa de treball de Francesc Aragó. QUÈ VOLIA DEMOSTRAR FRANCESC ARAGÓ? Els treballs d’Aragó demostrarien la polarització de la llum: les ones de la llum es transmeten vibrant en totes les direccions perpendicularment a l’eix principal de l’ona. Era l’any 1838 i Aragó acabava d’inventar el Polariscopi; un aparell que revolucionaria el món de l’enginyeria. A través del Polariscopi es van desenvolupar la Fotoelasticitat i el Mètode dels Elements Finits (FEM en anglès); una tècnica emprada en el mesurament d’esforços i deformacions. Actualment, s’utilitza -per exemple- en l’enginyeria automobilística per a crear i visualitzar una simulació de la deformació d’un cotxe després d’un xoc frontal. LA FAMÍLIA ARAGÓ Aragó era una personalitat nascuda i crescuda en un ambient propici per a tenir un paper rellevant en el futur. El seu pare, Francesc Bonaventura Aragó (1754-1814) havia lluitat a favor de la

Revolució Francesa (1789-1794) i posteriorment havia estat president del Directori Departamental dels Pirineus Orientals. I els seus germans, també. Esteve Aragó (1802-1892) va ser el primer alcalde català de París (1870). Joan Aragó (1788-1836) va ser general de l’exèrcit mexicà, va lluitar contra l’exèrcit colonial espanyol, i es convertiria en un heroi nacional al país asteca. I Jaume Aragó (1799-1855) va ser un explorador que va prendre possessió en nom de França de diverses illes de la Polinèsia.

ON MÉS VA DESTACAR FRANCESC ARAGÓ? L’educació que va rebre Aragó a casa seva -i l’indiscutible model del seu pare-, el portaria a tenir un paper rellevant en la política francesa de la seva època. Francesc Aragó va ser diputat a l’Assemblea Nacional Francesa; i, sobretot, seria el primer President de la Segona República Francesa (1848). Aragó es l’únic català de la història que ha estat president de la República francesa. I durant el seu efímer però importantíssim mandat es van consolidar els valors republicans de la Revolució francesa. La monarquia ja no tornaria mai més a França, i Aragó impulsaria i aprovaria la llei d’abolició de l’esclavitud. Tretze anys abans que els Estats Units.

EL 1838 ARAGÓ VA INVENTAR EL POLARISCOPI; UN APARELL QUE REVOLUCIONARIA EL MÓN DE L’ENGINYERIA

VIUMAR2020 - GRANS INVENTORS CATALANS

IMPULSATS PER LA

NATURA NOVA GAMMA HÍBRIDA ELÈCTRICA

DES DE 99¤*/MES

EN 36 QUOTES. ENTRADA: 1.126,20¤. DARRERA QUOTA: 7.355,50¤. COMISSIÓ D’OBERTURA (3%): 260,83¤. TAE: 10.71%. SUBJECTE A FINANÇAMENT

Gamma Fiat Híbrida elèctrica: Consum ponderat/cicle mixt: de 5,3 a 7,4 (l/100 km). Emissions de CO2: de 119 a 165 (g/km), segons procediment d’assaig WLTP conforme a allò que disposa el Reglament EU 2017/1151 (emissions CO2 de 88 a 134 g/km segons procediment d’assaig NEDC correlat establert en els Reglaments EU 2017/1152-1153). *Oferta vàlida per a Fiat 500 Pop Híbrid 1.0 Bz 6v 52 kW (70 CV). PVP Recomanat sense incloure despeses de finançament ni matriculació: 9.820,46€. Inclou IVA, Transport, Impost de Matriculació (IEMT) calculat al tipus general, descomptes de concessionaris i fabricant (que inclou descompte per lliurar un vehicle usat a canvi i amb un mínim de 3 mesos sota la titularitat del client) i descompte addicional per finançar amb FCA Capital España E.F.C., S.A.U., segons condicions contractuals per un import mínim de finançament de 8.000€ amb un termini mínim i permanència de 36 mesos. Finançament subjecte a estudi i aprovació per FCA Capital España E.F.C., S.A.U. TIN 8,99%. Import total del crèdit: 8.694,25€. Comissió d’obertura (3%): 260,83€ al comptat. Preu total a terminis: 12.306,53€. Import total degut: 11.180,33€. L’oferta inclou garantia legal i assistència en carretera de 2 anys. Oferta vàlida fins al 31/03/2020 a la Península i les Balears. La versió visionada pot ser que no es correspongui amb el vehicle ofert.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus - www.minicarpons.com AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell - www.atgamm.com AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa - www.autointegrale.com JACINT FONTANILLAS S.L. Ctra. del Pla, 225 - Tel. 977 61 33 44 - VALLS

PREPARAT PER A QUALSEVOL CAMÍ QUE TRIÏS 1 - 15 MARÇ

AQUEST MES, ÚLTIMA OPORTUNITAT

DESCOMPTES DE FINS AL 30% EN LA GAMMA JEEP® NOMÉS PER A UNITATS LIMITADES EN ESTOC

Gamma Jeep.: Emissions de CO₂ de 117 a 315 (g/km). Consum mixt de 4,4 a 16 (l/100 km). Consum ponderat/cicle mixt: de 5,7 a 11,1 (l/100km) i Emissions de CO₂: de 147 a 262 (g/km), segons procediment d’assaig WLTP conforme allò que disposa el Reglament EU 2017/1151 (emissions CO₂ de 126 a 213 g/km segons procediment d’assaig NEDC correlat establert en els Reglaments EU 2017/1152-1153); Consum mixt entre 4,4 i 16,8 (l/100 km) i Emissions de CO₂ entre 115 i 385 (g CO₂/km) Cicle NEDC segons el Reglament (UE) 715/2007. Descompte de fins al 30% aplicable sobre el PVP recomanat de vehicles disponibles en estoc de la gamma Jeep.. Oferta vàlida només per a particulars fins al 15 de març de 2020 o fi d’unitats (500 unitats), a la Península i les Balears. No acumulable a altres ofertes o descomptes especials. Jeep. és una marca registrada de FCA US LLC.

MOTOR 23, S.A.

C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com

PROXIMITAT

EN TEMPS DIFÍCILS El consum de productes de quilòmetre zero creix en paral·lel a la major conscienciació al voltant de la sostenibilitat i es percep com a clau per lluitar contra problemes estructurals, com el canvi climàtic, i per ajudar a superar crisis conjunturals, com la del coronavirus Jesús Jordi Pinatella

a Tarragona confinada és, pràcticament, una ciutat fantasma. La sortida permesa per adquirir aliments ens porta a dos dels punts que, malgrat tot, presenten més ambient, el Mercat Central i el petit mercat d'alimentació que dos dies a la setmana té lloc a la plaça del Fòrum. L'abastiment de productes, malgrat els problemes de mobilitat a causa de la pandèmia del coronavirus i el tancament de fronteres, hi està assegurat, ja que la majoria del que s'hi ven és de quilòmetre zero. De fet, diverses entitats, com ara l'Associació de Dones del Món Rural, reivindiquen aquests dies la importància del pro-

ducte de proximitat per pal·liar la situació crítica que es viu i esperen que, si més no, aquesta crisi permeti que en surtin reforçats. “Encara que el país entri en caos podem estar tranquils. Els pagesos continuarem treballant per portar llet, carn, ous, fruita, verdures, mel, fruits secs, vi... a les taules. Cal apostar pel petit comerç i els productes de proximitat, que mai no fallen”, afirma Cristina Pedret, ramadera de Móra d'Ebre i que participi en la campanya que la Generalitat ha engegat aquests últims mesos per afavorir, precisament, els productes de proximitat. Unió de Pagesos també ha reivindicat el paper de la pagesia en temps de dificultats, ja que “contribueix al proveïment d’aliments bàsics a la població, de producte fresc, de qualitat i de proximitat en el marc de la crisi provocada pel coronavirus”, i demana que es garanteixi que pugui ser subministrat en condicions de normalitat i que es mantinguin les xarxes de distribució habituals. Des d'Unió de Pagesos es remarca la importància que, durant aquests dies

VIUMAR2020 - PROXIMITAT

PROXIMITAT

de restriccions, les administracions “no dificultin la comercialització de fruites i hortalisses de la pagesia en mercats no sedentaris”, com és el cas del mercat de la plaça del Fòrum. Els pagesos afirmen que continuen treballant amb normalitat per complir l’objectiu de subministrar aquests aliments als ciutadans. En aquest sentit, Dídac Nadal, president d'ESPIMSA, l'empresa municipal que gestiona els serveis públics relacionats amb el comerç periòdic i sedentari, sobretot el Mercat Central, recorda que l'abastament de productes de proximitat i primera necessitat està garantit en uns espais que, tal i com puntualitza, són “serveis públics”. Ja fa temps que la conscienciació al voltant dels productes de proximitat, aquells que provenen de l'entorn del consumidor (se sol marcar el límit de cent quilòmetres, però la clau és també que no hi hagi intermediaris), va en augment ja que són els que ajuden a un creixement més sostenible en un temps en què una de les principals amenaces, més enllà de les pandèmies més o menys puntuals, és el canvi climàtic. Els mercats mantenen una bona afluències de clients i cada vegada són més els petits comerços que ofereixen productes de proximitat. De fet, aquesta tendència ha obligat els supermercats a posar-se les piles i a oferir articles de consum de productors locals. La cadena Caprabo, per exemple, assegura que en l'últim any han notat un augment de les vendes gràcies a l'aposta pel producte fresc.

DIVERSES ENTITATS RECORDEN QUE ELS PRODUCTES DE PROXIMITAT FACILITEN L'ABASTIMENT EN TEMPS DE CONFINAMENTS I TANCAMENTS DE FRONTERES

LA DURABILITAT DE L'OLI Per Víctor Marcé Consultor d'olis i greixos Segur que t’ha passat: Et vols donar un luxe o un caprici. Vas a comprar pa de coca i tomàquet de penjar madur. Els combines en un humil i alhora deliciós pa amb tomàquet. Ho amaneixes amb aquell oli més bo que guardes per les ocasions com aquestes. Fas el primer mos i... on està aquella sensació indescriptible? No hi és. Aquí només hi ha ranci. L’oli, s’ha fet malbé! Un oli d’oliva verge extra pot durar dos anys. Això sí, tant si nosaltres com la resta de la cadena que ens l’ha proporcionat, ha seguit les condicions de conservació: “Mantingueu en un lloc fresc, protegit de la llum i olors estranyes”. Trobaràs aquesta frase, o una semblant amb les mateixes idees, a les etiquetes de qualsevol oli... Ho has anat a comprovar, oi? L’oli d’oliva, i qualsevol altre greix, es un producte molt sensible a la oxidació. I la oxidació és un procés que quan comença només pot continuar, i continuar exponencialment. Els productors i distribuïdors d’oli es preocupen d’encarregar a laboratoris com el meu que estudiem la durabilitat dels seus olis. La oxidació és un conjunt de reaccions químiques que són més lentes a temperatures més baixes, per això el consell de guardar l’oli en un lloc fresc. I també sabem que l’oli es pot fer més sensible a la oxidació si està exposat a la llum, motiu de més per creure quan diuen que cal protegir-lo de la llum. L’oli d’oliva verge i verge extra té uns compostos que li confereixen propietats antioxidants. Són uns compostos que li donen bona part del seu sabor característic. El que fa un antioxidant és oxidar-se abans que la substància que vol protegir, és com un guardaespatlles de cine saltant per atrapar la bala. Això fa que conforme va passant el temps aquest compostos es vagin descomponent, l’oli va perdent el gust d’oli. A més augmenta el risc que s’oxidi i es faci ranci. Recapitulant: L’oli durarà el temps que et diuen que durarà a la data de consum preferent si està guardat adequadament.

DEL CAMP A CASA Un dels problemes amb què topa el desenvolupament dels productes de proximitat és la venda online. El consumidor busca comoditat i guanyar temps, i la possibilitat que li ofereixen les plataformes que permeten fer la compra des de

Laboratori Marcé Camí de Valls, 81-87 (Redessa) - Mod. 41- 43204 Reus Tel. 977 300 356 www.labmarce.com

VIUMAR2020 - PROXIMITAT

casa i rebre els productes és molt temptadora, encara que no es prioritzi el fet que els productes adquirits siguin de quilòmetre zero. És per això que ja feia temps que els Mercats de Reus tenien clar que havien de fer una passa endavant en aquest sentit, i van començar a desenvolupar la idea de fer venda online a través de la plataforma Ulabox, que ja ho havia provat, amb èxit, al mercat del Ninot de Barcelona. Finalment, el servei s'ha posat en funcionament a principis del mes de març, tot i que no serà fins al maig que estarà plenament desenvolupat. “Estem satisfets perquè ens adaptem als temps que corren”, assegura Ildefons Vidal, president dels paradistes del mercat Central, que juntament amb el del Carrilet conformen els Mercats de Reus. Vidal assegura que Ulabox, que és com un gran supermercat en línia, té una cartera de clients molt important i que l'experiència positiva al mercat del Ninot fa preveure que la venda online també funcioni a Reus. De moment són disset les parades dels dos mercats que formen part de la plataforma de venda online. La idea és que amb el nou servei els mercats reusencs arribin a un públic que fins ara, per horari, per falta de costum o per problemes d'accessibilitat, no s'hi apropava. A través de l'aplicació d'Ulabox, els consumidors podran accedir a les parades del mercat, que oferiran una oferta variada de productes frescos, i escollir els que necessitin, que els seran lliurats a casa seva. Aquest nou servei s'emmarca en l'època de canvis que viuen els Mercats de Reus, que estan treballant en altres iniciatives, com ara l'ampliació dels horaris (a partir de l'octubre està previst que obrin tot el dia), la modernització de les parades, els canvis urbanístics a l'entorn i la introducció de nous espais per a la restauració, una activitat que ja fa temps que s'ha implantat amb èxit en altres mercats del territori. Més tradicional es manté el mercat de la plaça del Fòrum de Tarragona, que en plena crisi del coronavirus permet als

L'AUGE DE LA VENDA ONLINE ÉS UN COMPETIDOR PER AL COMERÇ DE PROXIMITAT, I PER AIXÒ ELS MERCATS DE REUS L'HAN IMPLANTAT

habitants de la Part Alta, després d'abandonar una estona el confinament obligatori, adquirir productes frescos. Els que fan la compra aprecien aquest fet i els paradistes confien que el valor afegit que ofereixen en dies de restriccions es tingui cada vegada més en compte. I, tots plegats, esperen que una crisi conjuntural com la del coronavirus es converteixi en una oportunitat per intentar revertir, a través de la potenciació dels productes de proximitat, un problema més estructural com és el de l'escalfament global.

VIUMAR2020 - PROXIMITAT

TARRAGONA POTENCIA EL COMERÇ DE PROXIMITAT de gestió del Mercat Central i el màrqueting verd. Per a l’abril estan previstes activitats sobre comerç dedicades a l’educació i la infància, que comptaran amb la col·laboració dels centres cívics i de la biblioteca municipal i del Club dels Tarraconins. Al maig es realitzaran activitats infantils d’animació de carrer a diversos punts de la ciutat, al juny l’eix comunicatiu de la campanya serà la sostenibilitat, ja que durant aquest mes se celebra tant el Dia del Medi Ambient com la Setmana de l’Energia. Per això, les accions vincularan comerç i sostenibilitat, amb xerrades, jocs educatius, inflables i distribució de bosses de paper. La campanya Som Comerç TGN, presentada a principis de març, pretén incentivar als ciutadans a utilitzar el comerç de proximitat i adquirir productes de quilòmetre zero. “Aquests serveis, aquests productes, són també la imatge i la identitat de Tarragona”, afirma la regidora de comerç, María José López. De fet, els mateixos comerciants dels diferents barris de la ciutat són la imatge de la campanya, que vol reforçar el vincle de la ciutadania amb el comerç de proximitat, i posar en valor aspectes com la seva professionalitat o l’aportació que fan a la qualitat de vida de la ciutat. Està previst que la imatge gràfica de la campanya estigui present a l’espai urbà a partir de finals de març, a menys que els efectes del coronavirus ho endarrereixin, mitjançant dotze tòtems amb fotografies de botiguers que s’ubicaran a diversos punts de la ciutat. També es produiran adhesius per als establiments comercials amb el lema Som Comerç TGN, que vol ser

“AQUESTS SERVEIS, AQUESTS PRODUCTES, SÓN TAMBÉ LA IMATGE I LA IDENTITAT DE TARRAGONA” la marca identificativa del teixit comercial de proximitat de la ciutat. La campanya també compta amb una web per a consultar les activitats programades, que també es difondran a través de l’app TGN Agenda i de les xarxes socials. Les accions de dinamització es duran a terme durant tot l’any i es desglossen en nou eixos temàtics amb activitats programades de manera mensual. Si el coronavirus no ho esguerra, ja a finals de març hi hauria d'haver actes, coincidint amb la setmana del comerç, amb diverses jornades destinades als comerciants sobre temàtiques com ara el model

VIUMAR2020 - PROXIMITAT

LA PROTECTORA FA UN CRIT D'ALERTA La Protectora d'Animals de Tarragona està desbordada. L'augment dels abandonaments de mascotes i la caiguda de les adopcions han provocat que les seves instal·lacions, previstes per a 80 gossos, n'acullin gairebé el doble a més de comptar amb al voltant de 200 gats Jesús Jordi Pinatella

iko i Blue semblen contents i alleugerits, mentre juguen amb els seus nous propietaris, Katrien i Robin. Són dos gossos que no han tingut una vida fàcil, la qual cosa es reflecteix sovint en el seu caràcter, però finalment

el destí els somriu i poden abandonar la Protectora d'Animals de Tarragona per iniciar una nova vida. No és fàcil trobar persones disposades a adoptar animals, tal i com afirma Núria Güell, membre de la junta de la protectora, i per això cada vegada que una mascota troba una nova família se celebra amb entusiasme. El número d'adopcions està baixant els últims anys i, en paral·lel, la xifra d'abandonaments augmenta. De fet, segons Ecologistes en Acció, cada any són abandonats al conjunt de l'estat

VIUMAR2020 - PROTECTORA

uns 300.000 animals, sobretot gossos i gats, però també cada vegada més espècies exòtiques. “Encara falta molta conscienciació. La gent ha de tenir molt clar què implica tenir una mascota”, afirma Núria Güell. “Quan es compra un gosset fa molta gràcia, però un cop creix la cosa és diferent i molta gent ja no els vol. A més, tenir una mascota demana molt de temps, dedicació, despeses...”, explica la vocal de l'entitat, segons la qual la gent disposada a adoptar animals

carretera tarragona, 20 Valls

em!

Retall

CUPÃ&#x201C; DESCOMPTE 5%

Kiko i Blue, dos dels últims gossos que han deixat la protectora

“ABANS D'ADOPTAR UN GOS ENS HEM DE PREGUNTAR, PER EXEMPLE, SI TINDREM TEMPS, ESPAI, PACIÈNCIA I RECURSOS PER CUIDAR-LO” s'ha de plantejar unes quantes preguntes abans de fer el pas: “Cal que ens qüestionem si tindrem temps per fernos-en càrrec, si disposem dels recursos suficients, si tenim espai, si tindrem prou paciència, si preveiem canvis en la nostra vida que compliquin el fet de mantenir-los, si estem disposats a fer sacrificis, si no és només un capritx per fer content el nostre fill... Un animal de companyia no és una joguina ni un peluix; és un ésser viu i necessita tota la nostra atenció.” Malgrat tot, i tenint en compte tot el que comporta, els beneficis de fer-se càrrec d'un animal superen de llarg els inconvenients. D'entrada, adoptant un gos de la protectora se li dona una nova vida a ell, molt millor, i al mateix temps es permet

que els animals que hi resten disposin de més espai i, per tant, tinguin un major benestar. Qui vol adoptar un gos ha de passar abans per la protectora per conèixer-lo i fer-ne la reserva. Un cop es decideix a endur-se'l, l'animal serà objecte de les vacunacions i les proves pertinents que assegurin que està en les millors condicions possibles. Un dels problemes principals, causant de l'excés d'animals abandonats, és que no hi ha prou consciència pel que fa a la seva esterilització, tal i com explica Núria Güell. És una pràctica que probablement cada vegada es porta a terme més amb els gossos, però de moment no es fa tant amb els gats, no n'hi ha el costum. Segons Güell, molta gent es pensa que com que els gats no solen sortir de casa no cal fer-ho, però quan estan en zel desapareixen un temps i és bastant probable que deixin embarassades, i d'uns quants cadells, les gates. Altres causes que expliquen l'augment dels abandonaments, segons els responsables de la protectora, és que hi ha molts propietaris d'habitatges de lloguer que no hi accepten els animals de companyia. Per altra

banda, en els períodes de vacances se solen produir repunts en els nombre d'abandonaments. Des de la protectora recorden que cada vegada hi ha més establiments hotelers, sobretot cases de turisme rural, que accepten animals de companyia, i que existeixen residències que se'n fan càrrec durant les absències dels seus propietaris. Tot plegat fa que les instal·lacions de la Protectora d'Animals de Tarragona estiguin desbordades. Malgrat que estan pensades per acollir uns 80 gossos, actualment n'hi ha pràcticament el doble. S'ha de tenir en compte, a més, que també hi ha al voltant de 200 gats. Afortunadament, hi ha diver-

Les instal·lacions de la Protectora d'Animals de Tarragona, al carrer del Sofre del polígon Riu Clar

VIUMAR2020 - PROTECTORA

ses cases d'acollida que es fan càrrec d'uns quants gats, però tot i això a la protectora n'hi ha massa i no sempre és fàcil assegurar el seu benestar. A més de petites, les instal·lacions de la protectora, ubicades al polígon Riu Clar de Tarragona, estan quedant antiquades. De titulació municipal, van ser inaugurades el 2003, i des de llavors la manera de concebre aquest tipus d'instal·lació i les normatives que les regeixen han canviat d'una manera bastant considerable, sobretot perquè ara es busca més amplitud per tal que els animals estiguin més a gust i no hagin d'estar tancats tantes hores dins les gàbies. A més, si es mantenen les xifres d'abandonaments i manca d'adopcions, caldrà més espai, especialment si es té en compte que algunes gàbies pensades per a dos gossos

LES INSTAL·LACIONS DE LA PROTECTORA, DE TITULARITAT MUNICIPAL I OBERTES EL 2003, HAN QUEDAT PETITES I OBSOLETES, I L'AJUNTAMENT JA S'HA COMPROMÈS A ACTUALITZAR-LES

actualment estan ocupades per quatre animals. També és important, tal i com recorda Núria Güell, renovar els filtres biològics. “Fins ara, l'ajuntament se n'ha preocupat poc, de les nostres instal·lacions. Ara, però, amb els canvis polítics que hi ha hagut, la cosa es comença a bellugar”, apunta, esperançada, Núria Güell. De moment, el consistori tarragoní ha aprovat una partida de 77.000 euros per actualitzar les instal·lacions, primer pas cap a una renovació més a fons de tot l'espai. Des de l'ajuntament, en què la regidora Carla Aguilar és la responsable del departament de benestar animal, es considera que en els últims anys hi ha hagut molt poca inversió destinada a la protectora i que a partir d'ara una de les prioritats del consistori ha de ser adaptar les seves instal·lacions a les últimes necessitats, sobretot perquè els animals disposin d'espais més oberts i naturals. Tant des de l'ajuntament, que durant els últims mesos ha visitat diverses vegades el centre, com des de la protectora admeten que és molt complicat que els canvis siguin ràpids, però si més no hi ha la voluntat de treballar conjuntament per tirar-los endavant. L'ajunta-

L'última jornada de portes obertes a la seu de la protectora

VIUMAR2020 - PROTECTORA

ment de Tarragona també ha adquirit el compromís de promocionar la tinença responsable d'animals de companyia, d'endurir les sancions en casos d'abandonaments i d'adaptar l'ordenança de benestar animal a les noves realitats, com per exemple la proliferació d'espècies exòtiques, entre les quals destaquen els porcs vietnamites. La Protectora d'Animals de Tarragona compta actualment amb uns 500 socis, una xifra que no els permet disposar de prou recursos propis per contractar gent, de manera que el paper dels voluntaris és més que important. És per això que des de l'entitat es fa una crida a tots aquells que estiguin interessats en col·laborar-hi. “Necessitem gent conscienciada, implicada i organitzada, i que tingui clar que no només es ve aquí per la part bonica. Hi ha feina a cuidar, a netejar, a curar, també en temes administratius... És, però, una feina molt gratificant”, conclou Núria Güell

AGENDA

DEL CONFINAMENT

MÚSICA ÒPERA

ÒPERA METROPOLITANA DE NOVA YORK L’Òpera Metropolitana de Nova York ofereix cada vespre a les 19.30 una nova òpera en streaming: Carmen, La Boheme, Il Trovatore, La Traviata, La Fille du Regiment, Lucia di Lammermoor, Eugene Onegin. Estaran disponibles durant 20 hores.

 www.metopera.org

CLÀSSICA FILARMÒNICA DE BERLIN L’Orquestra Filarmònica de Berlín ha obert el seu canal de difussió interpretant la millor música dels millors compositors. Només cal registrar-se per accedir al contingut.

 www.digitalconcerthall. com/en/playlist/10

MUSEUS Museus de renom mundial ofereixen tours virtuals de les seves col·leccions per visitar-les online. Galleria degli Uffizi – Florència

 www.uffizi.it/mostre-virtuali British Museum – Londres



www.britishmuseum.org/collection

Metropolitan Museum – Nova York



artsadculture.google.com/explore

Museo del Prado – Madrid

 www.museodelprado.es/ en/the-collection/art-works

Atesa la situació actual, el Port de Tarragona ha suspès totes les activitats i exposicions al Moll de Costa fins a nou avís. Disculpeu le molèsties! porttarragona.cat 20200306_VIU A FONS_MARÇ 2020_175 x 47 mm.indd 1

16/03/20 17:11

VIUMAR2020 - AGENDA

AGENDA

DEL CONFINAMENT

CINEMA PER ALS MÉS PETITS Un llistat de 100 pel·lícules de dibuixos animats i animació perquè puguin triar i remenar.

 https://m.youtube.com/ playlist?list=PLNq2eaZvd5PumPjmilxrHpS0hrCZJQxZ5 PER ALS GRANS Un llistat de 100 pel·lícules en llengua castellana per a tots els públics.

 https://m.youtube.com/ playlist?list=PLNq2eaZvd5PsY9bF9QTeJ30IRscWVT_4c

LECTURA UNESCO La UNESCO ha compartit a través de les xarxes l’accés a la Biblioteca Digital Mundial. Reuneix textos, gravacions, pel·lícules, fotografíes de tots els temps i de tot el planeta.

 www.wdl.org/es/

VIUMAR2020 - AGENDA

ELS MILLORS PREUS EN MANTENIMENT

TRUQUI AL 977 894 179

REPAREM TOT TIPUS D’ASCENSORS

Ascensor per a col·lectivitats i per a vivendes unifamiliars Seguretat, confort i disseny per a tots Baix consum i màxima eficiència Dissenyi l'elevador al seu gust

Plataformes salva escales Desenvolupem el seu projecte d'accessibilitat Ens adaptem a les seves necessitats Diferents models per escollir

Elevador vertical d’interior Desplaceu-vos entre plantes sense perdre espai Avançat tecnològicament i de fàcil instal·lació Ideal per a persones amb minusvalideses

Cadires puja escales Muntatges ràpids i sense cap tipus d'obra Màxim rendiment des del primer dia Diferents models corbats i rectes

Plataformes puja escales

INSTAL·LACIÓ EN

HORES

Una gran solució a problemes de mobilitat S'adapta a trams corbats i rectes Models per a interior i exterior

GSM INSTAL·LACIÓ DE TELÈFON DE CABINA

SERVEI REPARACIÓ AVARIES 24 HORES

ESTUDIS EFICIENCIA ENERGÈTICA

FINANÇAMENT A M IDA

C/ O’DONNELL, 29 – BAIXOS – 43205 – REUS – Tel.: 977 894 179 www.ascensorssales.com – reus@ascensorssales.com

PER MÉS INFORMACIÓ www.ascensorssales.com

MUNDO CÉSPED ESPECIALISTES DE INSTAL·LACIÓ DE EN INSTAL·LACIÓ ESPECIALISTES EN GESPA QUALITAT D'ALTA QUALITAT ARTIFICIAL D'ALTA GESPA ARTIFICIAL

Gaudeix del teu jardí sempre sempre verd verd ii sense sense manteniment! manteniment!

Oblida't Oblida't de de passar el passar el tallagespa tallagespa

Suau Suau al al tacte tacte ii agradable agradable visualment visualment

Sense Sense consum consum d’aigua d’aigua

CAMP TARRAGONA. DE TARRAGONA. CAMP DE

10 10 anys anys de garantia de garantia SO ·LIC PRSEOL A PRESLS·LUIPCIIT S SUPOTSAT SEN COMSENSE OST COMPROSE PROMÍS MÍS

Av. Constantí. de Constantí. Industrial de Polígon Industrial 14. Polígon nau 14. 7, nau Puntes, 7, Les Puntes, Av. Les 977 www.mundo-cesped.com info@mundo-cesped.com ·· www.mundo-cesped.com 14 ·· info@mundo-cesped.com 55 14 52 55 977 52

Carrer del Vent, 34 local 2 - 43201 Reus Telf: 977 300 590 comercial@inmobiliariafortunyreus.com Av. Prat de la Riba 17 - 43201 Reus Tel: 977 076 271 | info@immofortuny.com

www.inmobiliariafortunyreus.com

SERVEIS JURÍDICS - COMPRA, VENDA I LLOGUER D’IMMOBLES - GESTIÓ INTEGRAL DE LLOGUERS - GESTIÓ DE PATRIMONIS