VIU SALUT by VIU A FONS

SALUT

Gener 2020

CALÃ&#x2021;OTADES

A PUNT!

L'ESTAT DE LA NOSTRA SANITAT

RAMON DESCARREGA EN EL NOU HOSPITAL JOAN XXIII ESTEM SEGUINT ELS TERMINIS PREVISTOS I ENS MANTENIM EN QUÃ&#x2C6; SIGUI OPERATIU EL 2023

ENTREVISTA

Text_Jordi Salvat Rovira Fotos_Pierre Grubius

Ramon Descarrega és el gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona des de setembre de 2018. És llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i especialista en medicina familiar i comunitària. Ha estat metge de capçalera a Reus, a Mont-roig del Camp i ha desenvolupat càrrecs directius a les en atenció primària a la capital del Baix Camp i Alcover.

bar solucions per donar estabilitat al dia a dia. Treballar en una situació tensionada molt de temps és molt difícil. Per això hi van haver els acords de sortida de vaga i les millores retributives en l’atenció primària. També vam veure que els equips d’atenció primària tenen ganes de treballar, d’intentar organitzar-se millor, que és el que busquem.

“NO TOTES LES NECESSITATS QUE ES PERCEBEN QUE SÓN DE SALUT TENEN RESPOSTA MEDICALITZADA I ARA JA ESTEM FENT LA PRESCRIPCIÓ SOCIAL”

Va dir aquest any 2019 visitaria els professionals de l’atenció primària a peu de carrer. Com han estat aquestes trobades? Durant el 2019 hem fet visites a diferents a sis centres d’assistència primària de la regió. Han tingut un format molt similar: visita a les instal·lacions, reunió amb l’equip directiu i després amb la resta de professionals. Hem anat amb la intenció d’escoltar i esbrinar quins eren els seus problemes i no a prometre res. Vam acabar les visites a l’agost fent una per sorpresa als centres amb reforç d’estiu i ens va anar molt bé per veure com s’havien organitzat i com aprofitaven els recursos en una població de platja. La nostra intenció es continuar fent aquestes visites durant aquest any.

Què més van detectar en aquestes visites? Vam comprovar que cada equip d’atenció primària és una realitat diferent. Hi ha molta variabilitat en l’estructura i l’organització segons les persones, el proveïdor, l’entorn rural o urbà... Cada equip té problemes diferents d’accessibilitat. Per exemple, un pot tenir problemes en l’accés telefònic i hem de buscar una solució, però uns altres, en canvi, no. No totes les possibles solucions serveixen per a tots. Entre els problemes genèrics, hi ha l’excessiva activitat burocràtica i des del Departament s’està treballant per reduir-ho.

Quines conclusions va treure d’aquestes trobades? La sensació que hi havia era que la gent estava molt cansada de la situació de tensió i tenien molts ganes que poguéssim tro-

Una de les queixes que tenien metges i infermeres és la càrrega de treball. S’ha pogut reduir aquest any? A la Regió del Camp de Tarragona, arrel dels acords de la sortida de vaga, hem

VIUGEN2020 - ENTREVISTA

fet una sèrie d’accions. Si la càrrega assistencial la lliguem a la persona i al nombre de visites és un contrasentit amb el que dèiem abans: que els equips s’organitzin i atendre les persones. Pel que fa a recursos econòmics, ens hem abocat en aquest ajustament de les càrregues de treball i el compromís és que es mantingui. L’ICS ha fet un gran esforç i els metges residents que han acabat s’han quedat aquí. Però no només amb les càrregues de treball resolem els problemes d’accessibilitat i resolució a l’atenció primària. Com més doncs? També en el model organitzatiu i en les competències de cada professional i en el que es fa cada dia. Una situació que també està passant ara és que no tothom que va al metge o a la infermera té una malaltia. Potser un metge ha vist quaranta persones en un dia i només deu estaven malalts. I aquí tenim un problema. Cal doncs un treball previ, més de prevenció, de saber quan cal anar al CAP? Hem de fer un treball complementari: no totes les necessitats que la persona percep que són de salut i ha d’anar al CAP tenen resposta medicalitzada. Ara ja estem fent un exercici que se’n diu prescripció social. Hi ha col·lectius que, segons que presenten al seu metge o la seva infermera, la recepta és per exemple: vostè ha d’anar al grup de dones tres vegades a la setmana perquè necessita relacionar-se amb persones, sortir de casa, caminar... També hi ha d’haver algú que prèviament digui que aquesta persona no ha d’anar a veure al metge sinó una infermera, un treballador social o un altre rol. El metge veurà menys persones i més malalts i estarà més a gust amb la feina i l’ajudarem a mantenir el seu nivell de competències. I aquí

hem de jugar amb l’organització dels equips. No és un tema fàcil. Sembla que hi hagi certa fricció entre els col·lectius de metges i infermeres. Hi ha fricció quan interpretes que la infermera ha de treure feina al metge. No, això és un error. Hem de veure qui pot resoldre de la millor manera possible les demandes i necessitats de la població i és aquí on hem de redistribuir els rols. I segons que té, algú ha de dir que l’ha de veure un metge, una infermera o anar al treballador social. Tenim professionals molt bé preparats, que potser estan fent feines que no caldria i podria fer una altra persona. Coses tan senzilles com l’hipertens que va un cop al mes a la infermera perquè li prenguin la tensió i el pesin. Cal? O podem informar-los i que es comprin i els deixem un aparell per fer-ho. Sembla que falta molta educació sanitària. Sí, però això té el risc que ràpidament el sector culpabilitzem el ciutadà. El ciutadà vol que li resolguis el problema i ens hem d’adaptar a les seves demandes i necessitats. Amb l’aplicació La meva salut ja pots fer moltes

coses i hem d’aconseguir-ne més, com poder comunicar-se amb el metge o la infermera amb un termini raonable. Parlem de centres hospitalaris. Com s’està desenvolupant el canvi de gestió de l’Hospital Sant Joan de Reus? El passat 27 de desembre passat es va signar el conveni regulador de quins són els passos a seguir els propers mesos en aquest procés de transició. Des del punt de vista econòmic la Generalitat està mirant amb els bancs com es traspassa el deute de l’Ajuntament. O pas dels treballadors a la funció pública. La nostra intenció és que tot això es vagi fent progressivament els propers mesos sense que afecti l’activitat del dia a dia, ni als treballadors ni a l’usuari. Abans de l’estiu la gran part d’aquest procés estarà fet i només quedaran alguns serveis com el laboratori, que el conveni dona un termini una mica més llarg. En la construcció del nou Hospital Joan XXIII s’estan complint els terminis previstos? Ha afectat el fet que no hi hagi pressupostos? Estem seguint els terminis previstos. Ens mantenim en el que va dir a consellera Vergés quan va venir a presentar el projecte per tenir-lo operatiu el 2023. L’últim que s’ha fet és licitar el projecte d’instal·lacions i s’està redactant el projecte definitiu. La intenció és que tot això vagi seguint els

VIUGEN2020 - ENTREVISTA

“INFERMERIA ÉS UNA PROFESSIÓ QUE CONVÉ REDIMESIONAR I REDEFINIR PER VEURE COM PODEN AJUDAR EN EL SECTOR” processos determinats dins dels terminis i amb les reserves d’assignació pressupostària que tenen. Pel que a altres obres, com l’ampliació de l’Hospital Comarcal del Vendrell, tenen alguna previsió? A més de solucionar el dia a dia, hem d’aixecar el cap i mirar d’aquí deu o vint anys, sinó acabem posant pedaços. Llavors tindrem un nou gran hospital, el nou Joan XXIII i un hospital a Reus amb una gestió al 100% del Catsalut. Què ens queda? Un Pius Hospital de Valls, on s’haurien de fer reformes, i té grans dificultats per captar professionals. Està fent aliances amb Joan XXIII i està molt bé que comparteixin professionals. Ens estem replantejant ja quin model assistencial volem per l’Alt Camp i la Conca de Barberà. El Pius va tenir un sentit en el seu moment però el model de gestió de l’Ajuntament tendeix a desaparèixer i haurem de buscar un altre tipus de sinèrgia. Tenim un Hospital Santa Tecla a la Rambla

de Tarragona amb unes limitacions, una zona de Llevant amb potencial. I el Baix Penedès, en el qual hi ha unes peculiaritats pel tipus de població i també pel tema fronterer, ja que hi ha uns fluxos de pacients amb l’àrea metropolitana. Creiem que l’Hospital del Vendrell s’hauria de potenciar en alguns aspectes, però no ho podem fer de forma aïllada. Ens estem plantejant les necessitats del Vendrell i tenim molt clar que hem de revisar la primària. Ha patit saturacions perquè no ha resolt situacions que han hagut d’anar a l’hospital. Un tema que ha manifestat que el preocupava és la jubilació d’un gran nombre de metges els propers anys. Han impulsat mesures per a solucionar-ho? Ho estem treballant. És un problema global en el sistema de salut i per això el Departament va engegar el setembre de 2018 el Fòrum de Diàleg Professional i no fa massa es van presentar les conclusions i propostes i estem en una fase de desenvolupament

i implementació d’algunes d’aquestes propostes. És important la formació de metges especialistes i des del Departament s’estan fent esforços. S’ha augmentat el nombre de metges en formació per aquest any. Què estan fent des del territori en aquests àmbits? Estem redefinint els rols dels professionals, perquè n’hi ha que estan fent unes tasques que podrien realitzar altres professionals i aquests dedicar-se a una activitat més concreta. I infermeria és una professió que convé redimesionar i redefinir per veure com poden ajudar al sector. Des de la Regió vam iniciar un grup de treball en què vam convocar diferent personal d’infermeria de diversos proveïdors i sectors perquè ens diguessin quines coses poden fer a nivell de tasques que encara no estan fent i aprofitar que infermeria és un grau i que ja poden prescriure. I també estem potenciant les aliances territorials. Com ho estan fent? El projecte assistencial ha de ser un projecte de te-

VIUGEN2020 - ENTREVISTA

“SI FEM UN PROJECTE ASSISTENCIAL AMB ALIANCES EN EL TERRITORI, SEREM ATRACTIUS, CAPTANT I RETENINT TALENT, I PODREM ANAR COBRINT LES JUBILACIONS” rritori i penso en Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, amb una població de gairebé 800.000 habitants. Competir entre entitats proveïdores és una cosa del passat, perquè no tenim professionals i aquests s’han de coordinar. Si ens posem d’acord podríem arribar a resoldre entre un 95 i un 97 per cent de totes les patologies. Això ens permetria oferir un sistema assistencial potent, atractiu per als professionals. La gent no només va treballar als llocs pels diners sinó també pel projecte assistencial. I sent atractius, captant i retenint talent, podrem anar cobrint les jubilacions.

AQUEST GENER ESTALVIA, ARA O MAI

er s t p r-te’l n a pu A por t em

Gamma Fiat (vehicles EURO6D): Consum ponderat/cicle mixt: d’4,4-9,8 (l/100km) i Emissions de CO2: de 115 a 221 (g/km), segons procediment d’assaig WLTP d’acord amb el que disposa el Reglament EU 2017/1151 (emissions CO2 de 102 a 205 g/km segons procediment d’assaig NEDC correlat establert en els Reglaments EU 2017/1152-1153).

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus - www.minicarpons.com AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell - www.atgamm.com AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa - www.autointegrale.com JACINT FONTANILLAS S.L. Ctra. del Pla, 225 - Tel. 977 61 33 44 - VALLS

FES EL PAS AMB EL NOU

FORESTER ecoHYBRID des de

32.950€*

GEONESTESIA: DESCOBREIX LA SÈRIE A EVOLUCIONACONSUBARU.COM

Per arribar al millor futur cal prendre consciència i escoltar el que ens ha de dir la Terra. Aquesta capacitat de sentir una connexió més intensa amb la natura es coneix com a #Geonestesia. Com més va en som més els qui ho sentim. I TU, A QUINA BANDA DE L’EVOLUCIÓ VOLS ESTAR? Motor híbrid e-Boxer + Tracció 4x4 permanent (SAWD) + Sistema de reconeixement facial + Sistema d’assistència a la conducció EyeSight + Frenada precol·lisió frontal i posterior + Control de creuer adaptatiu + Funció de permanència al carril + Càmera posterior i lateral + X-Mode + Apple CarPlay i Android Auto**

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com *PVP recomanat a la Península i les Balears per a Subaru Forester 2.0i HYBRID CVT Sport Plus. IVA, impost de matriculació, transport i descompte comercial inclòs, pintura metal·litzada exclosa. Consum combinat. Gamma Forester Eco Hybrid 6,7 (L/100 km) 8,1 (WLTP). Emissions combinades de CO2. Gamma Forester Eco Hybrid (g/km) 185 (WLTP) 154 (NEDC). D’acord amb el que estableix el Reglament d’execució (UE) 2017/1151 i (UE) 2017/1153. El preu pot no correspondre’s amb el model visualitzat. L’equipament i les funcions de seguretat poden variar segons el model i l’acabat. **Apple/Android són marques registrades per Apple Inc./Google Inc.

LES INFERMERES REIVINDIQUEN EL SEU PAPER EN EL SISTEMA DE SALUT L’OMS ha declarat el 2020 com l’Any Internacional de la Infermera i la Llevadora. El Col·legi Oficial d’Infermeres de Tarragona (CODITA) ho vol aprofitar, junt amb la campanya 'Nursing Now', per a visibilitzar la seva feina i treballar per a l’excel·lència d'un col·lectiu que representa el 80% del total de professionals sanitaris Jordi Salvat Rovira

48 Banc d'Imatges Infermeres

INFERMERES

Gerard Mora i Lluïsa Brull, secretari i presidenta respectivament del CODITA.

na de les principals queixes del col·lectiu de les infermeres -un 90% són dones- és la reducció de l’excessiva càrrega de treball que tenen actualment i demanen que s’ampliïn les plantilles tan en centres d’atenció primària com en centres hospitalaris. Fa poc es va fer públic un estudi que xifra en 120.000 les infermeres i infermers que es necessiten a tot l’estat. La presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres de Tarragona (CODITA), Lluïsa Brull, confia que el Projecte de Llei sobre ràtios que garanteixin la seguretat del pacient de centres sanitaris i altres àmbits, que s’hauria d’aprovar en aquesta legislatura que acaba de començar, pugui començar a posar remei a aquesta situació. Brull destaca que la professionalitat de les infermeres per evitar que el pacient noti aquesta manca de professionals. “Als hospitals les estades són cada vegada més curtes, els pacients molt fràgils i greus i les cures, més complexes. La infermera treballa sots molta pressió. Per això s’han d’adequar les ràtios d’infermeres a la realitat d'avui dels pacients”, afirma el secretari del Col·legi, Gerard Mora, que apunta que el pacient nota més aquesta manca d’infermeres més per les demandes del col·lectiu fetes públiques als mitjans de comunicació que en el dia a dia als centres de salut. Brull, per la seva banda, recorda l’OMS recomana una ràtio d’una infermera per vuit pacients per mantenir la qualitat del servei i la seguretat del pacient i actualment aquesta ràtio està en una per cada quinze. REGULARITZAR TASQUES QUE JA REALITZAVEN Un dels debats més intensos que hi ha els darrers anys en l’àmbit sanitari és el

LES PRINCIPALS DEMANDES DEL COL·LECTIU SÓN LA REDUCCIÓ DE L’EXCESSIVA CÀRREGA DE TREBALL I QUE S’AMPLIÏN LES PLANTILLES paper de les infermeres en el sistema sanitari. Brull considera que la recent Llei de prescripció infermera ha regularitzat unes tasques que ja fa temps que ja realitzaven però no estaven emparades per la llei. Posa l’exemple de l’ús de material de cures o el control dels diabètics o el dolor. El secretari del Col·legi Oficial d’Infermeres de Tarragona, Gerard Mora, recorda la formació de què actualment disposen les infermeres, ja que des del Pla Bolonya han de cursar un grau de quatre anys. “Fem molts crèdits de farmacologia, més que altres professionals sanitaris, com els odontòlegs o els podòlegs, que fan prescripcions de medicaments. Molts metges tot això ho desconeixen”, assenyala Mora, que recorda que el primer pas va ser el pas a finals dels anys setanta dels estudis d’ATS a la diplomatura d’infer-

VIUGEN2020 - INFERMERES

Foto Pierre Grubius

meria, que des der fa més d’una dècada ja és un grau. A més, hi ha un ventall importat de màsters i especialitzacions. Per això, demanen poder exercir més papers de lideratge en les cures i consideren que poden assolir més competències en una societat cada cop més complexa a nivell de salut, amb més malalties cronificades i una esperança de vida més llarga. Tant Brull com Mora destaquen el paper de les infermeres liderant equips de recerca i innovació i el desenvolupament d’aplicacions per al control i seguiment de malalties com la fibromiàlgia, donant consells als cuidadors o l’ús de la intel·ligència artificial. Precisament la coordinadora del programa de doctorat d’Infermeria i Salut de la Universitat Rovira i Virgili, Carme Ferré, ha rebut recentment la Medalla al mèrit sanitari Doctor Trueta per la seva tasca els darrers anys en aquests àmbits. Un dels reptes que es plantegen des del Col·legi durant l’Any Internacional de la Infermera i la Llevadora, declarat aquest 2020 per la Organització Mundial de la Salut (OMS), és visibilitzar la feina que fan i les competències que tenen i trencar els estereotips i prejudicis arrelats a la societat des de fa any.

Banc d'Imatges Infermeres

INFERMERES LIDEREN EQUIPS DE RECERCA O DE DESENVOLUPAMENT D’APLICACIONS PER AL CONTROL I SEGUIMENT DE MALALTIES “Les infermeres no són només les que van de blanc als hospitals, fent cures i donant medicació, sinó que fan moltes més altres tasques. Una molt important és la prevenció i els hàbits saludables, amb trobades comunitàries en molt àmbits. També són, per exemple, les que fan l’acompanyament en el dol i tenen un paper important en salut mental i del treball o pediatria”, explica Mora. Els centres hospitalaris han reduït els llits els darrers anys i les estades dels pacients són més curtes; en conseqüència, cal més atenció al domicili, amb un gran protagonisme de les infermeres. ELS OBJECTIUS DEL NURSING NOW Amb l’objectiu posicionar la professió d’infermera allà on ha d’estar i apoderar les infermeres per liderar els reptes de la salut del segle XXI, el Consell Internacional de les Infermeres (CII) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) han posat en marxa la campanya glo-

bal Nursing Now, a la qual es va adherir l’any passat el Departament de Salut de la Generalitat. La campanya vol impulsar l’excel·lència i posar al centre les cures infermeres com a instruments per a la millora de la salut de la població i la disminució de les desigualtats. Actualment hi ha el grup Nursing Now Catalunya treballant aquests aspectes, amb representants dels diferents col·lectius de la professió, com les entitats proveïdores de serveis de salut, de facultats i escoles d’infermeria, de l’Associació Catalana de Degans i/o Directors de Facultats (ACDI), així com infermeres investigadores, joves, estudiants, persones que atenen, altres professionals de la salut i representats de la campanya i d’institucions com el Consell Internacional d’Infermeres i el Consell de Col·legis Infermeres i Infermers de Catalunya. El grup té una sèrie d’objectius operatius inclosos en diferents eixos, com són l’increment de la inversió en la millora de les condicions laborals de les infermeres, l’impuls i difusió de les pràctiques infermeres efectives i innovadores, augmentar la influència de les infermeres en les polítiques de salut, l’augment del nombre d’infermeres en llocs de lideratge i les oportunitats de desenvolupament professional i incrementar i traslladar l’evidència sobre

VIUGEN2020 - INFERMERES

els àmbits on les infermeres tenen més impacte, minimitzant les barreres que impedeixen aplicar-ho. Des del CODITA, Brull destaca especialment com un objectiu molt important que les infermeres estiguin en els òrgans de decisió de l’àmbit sanitari i posa l’exemple de l’actual directora dels Serveis Territorials de Salut de les Terres de l’Ebre, que és una infermera, Mar Lleixà, com també passa a Lleida. MÉS DE 4.000 COL·LEGIADES A TARRAGONA Segons dades de la Memòria de 2018, al Col·legi Oficial d’Infermeres de Tarragona (CODITA) hi ha col·legiades 3.689 dones i 402 dones, sumant un total de 4.091 a totes les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Respecte l’any anterior hi va haver 244 altes -la majoria per nou ingrés (162)- i 162 baixes -la majoria per jubilació (64) o trasllat a una altra demarcació (50)-. El CODITA és una entitat amb una mitjana d’edat baixa, ja que 1.384 tenen menys de 35 anys i 1.073 tenen entre 35 i 45 anys. El gran volum d’altes col·legials es produeixen els mesos de juny i juliol, quan demanen l’ingrés els estudiants que han acabat el graduat d’Infermeria. La quota d’aquest nou ingrés és de 148 euros i es paga una quota trimestral de 52 euros.

¡Acto de inauguración del centro médico

Ability Salud!

viernes 7 de febrero de 2020 a las 18:00h C/ Macià Mallol i Bosch, 6, 43005 Tarragona 977 23 05 31

www.abilitysalud.es

GRANS RESULTATS DE SANTA TECLA EN EL TRACTAMENT DEL CÀNCER DE RECTE L’auditoria realitzada pel Servei Català de la Salut, a través del Pla Director d’Oncologia de Catalunya, ha posat de relleu uns resultats molt positius del tractament del càncer de recte a l’Hospital de Santa Tecla. Els indicadors són iguals o millors que en el global de Catalunya Jordi Salvat Rovira

ls resultats del tractament del càncer de recte entre els anys 2015 i 2016 a l’Hospital de Santa Tecla, on també s’operen pacients amb càncer de recte de l’Hospital del Vendrell, ha donat diversos resultats destacables respecte a la comparació amb el total de Catalunya. En el centre hospitalari tarragoní s’han analitzant 34 pacients, per 1879 del total del país. La

LES RECAIGUDES EN AQUEST TIPUS DE TUMOR SÓN MÉS BAIXES A L’HOSPITAL TARRAGONÍ QUE AL CONJUNT DE CATALUNYA

VIUGEN2020 - SALUT

qualitat de l’atenció oncològica a Catalunya es mesura mitjançant l’avaluació dels resultats. El Pla Director d’Oncologia de Catalunya, en representació del Servei Català de la Salut, dissenya i executa aquest programa. Analitzant les dades concretes, pel que fa al maneig previ, com la discussió en Comitè Interdisciplinar Oncològic, Santa Tecla està al mateix nivell que la resta de Catalunya (un 94% enfront a un 92%). El resultat global de recidives

SALUD

DENTAL

VIDA

ACCIDENTES

DECESOS

Tenir cura de les persones és molt més que tenir cura de la vostra salut A Asisa, portem 40 anys tenint cura de la salut de les persones i això ens ha portat a voler cuidar-te més i millor. Per això, ara, a més de salut, també tenim assegurances dentals, vida, accidents i decessos. Perquè tenir cura de les persones, és molt més que tenir cura de la vostra salut.

900 10 10 21 asisa.es

Empresa col•laboradora:

Vicenç Valentí, cap d'Oncologia de la Xarxa Santa Tecla

-recaigudes en el càncer- és millor a la Tecla, un 12% enfront el 21% del total català. Pel que fa a les mesures de qualitat de la cirurgia, està al mateix nivell (marge circumferencial mesorectal lliure Tecla 97% vs. Catalunya 91%) i recidives locals (Tecla 5,8% i Catalunya 6,2%) Finalment, pel que fa a les recidives metastàsiques a distància, l’hospital tarragoní obté un resultat millor que la resta de Catalunya (Tecla 8,8% i Cata-

lunya 17,1%). La hipòtesi que apunta el Cap d’Oncologia de la Xarxa Santa Tecla, Vicenç Valentí, sobre aquests bons registres és que a Santa Tecla donen més quimioteràpia postoperatòria als malalts que la mitja de Catalunya -63% enfront un 44%). Valentí destaca el fet que un petit hospital com Santa Tecla aconsegueixi uns resultats en el tractament del càncer de recte, al mateix nivell o en alguns aspectes millors que els grans centres hospitalaris barcelonins “El de recte és un càncer difícil d’operar perquè la pelvis és molt estreta i el cirurgià ha de tenir molt bones mans i experiència. En la intervenció no ha de deixar res de la malaltia i mantenir la funció de l’esfínter. Sinó es fa bé el tumor pot tornar a sortir”, explica el cap d’Oncologia de Santa Tecla. “Pensem que ens podem felicitar d’aquests bons resultats en un tumor que requereix d’un tractament multidisciplinar complex”, conclou Valentí. LA CLAU: EL DIAGNÒSTIC PREÇOC Cristina Ruiz és una de les tres cirurgianes opera aquest tipus de càncer

Cristina Ruiz, cirurgiana especialitzada en intervencions de càncer de recte.

VIUGEN2020 - SALUT

VICENÇ VALENTÍ APUNTA LA HIPÒTESI QUE LA CAUSA D’AQUESTS BONS REGISTRES ÉS QUE DONEN MÉS QUIMIOTERÀPIA POSTOPERATÒRIA a l’Hospital de Santa Tecla i destaca la importància de la detecció precoç de la malaltia, que només es pot aconseguir amb l’anàlisi de femta al mínim signe de sang quan es va al lavabo. “Els darrers anys hem aconseguit que la gent estigui més sensibilitzada i ara és gairebé igual que amb les mamografies”, explica Ruiz, que recomana fer-se aquest tipus de proves cada dos anys a partir dels cinquanta anys i, en el cas de dos casos en familiars de primer grau, fer estudis genètics. La cirurgiana assenyala el al tractament individualitzat que rep cada pacient a partir d’un comitè multidisciplinar amb especialistes en anatomia patològica, oncologia, cirurgia i digestologia. “Actualment analitzem una mitjana de deu casos en cada sessió, que fem els dijous”, apunta.

CLINICA DENTAL PALAZÓN VIU AMB UN SOMRIURE L’ERA DE L’ODONTOLOGIA DIGITAL L’Era digital de l’odontologia ja es una realitat. Desde clinica dental Palazón apostem per les noves tecnologies per optimitzar els nostres tractaments i facilitar el contacte amb els pacients. La més recent introducció es un sistema real de cita online, on el pacient pot escollir o anular una cita de forma 100% digital, sense necessitat de trucar a la clínica. És tan senzill com accedir a la pàgina web www.clinicadentalpalazon.com i clicar a l'apartat de cita online. Actualment en el camp de l’odontologia, la introducció de noves tecnologies avança molt ràpidament, i cada cop es poden introduir tècniques de tractament de les dents que són menys invasives i s’aconsegueixen resultats més funcionals i estètics. Tècniques com l'ortodòncia invisible, el disseny i planificació de somriures per ordinador, la impressió de dents per escàner o la confecció de dents gràcies a l'ús d'impressores 3D en són un clar exemple. Es converteixen en eines que ajuden a aconseguir una millor predictibilitat amb els nostres tractaments, i aconseguim resultats més eficients.

Disseny de Somriures, la planificació de les futures dents de forma digital, permet optimitzar els resultats finals i aconseguir una estètica òptima per a cada persona. Implantologia i cirurgia Guiada 3D, permet una planificació que un cas de rehabilitació amb implants es pugui realitzar en un dia, el que és conegut com dents en 1 dia, gràcies a la impressió de models abans i després del trac-

tament, i d’una guia quirúrgica que dirigeix la inserció dels implants dentals. El cas de l'Ortodòncia invisible, de la qual l'ortodoncista Eva López Reyes n'és especialista, aconsegueix que l'experiència d'aliniar les dents resulti molt més còmoda, més higiènica i molt estètica, ja que pràcticament no es nota que el pacient està immers en un tractament d’Ortodòncia.

Rambla Nova, 111 - 3er 4a - Tarragona Tel. 977232136 www.clinicadentalpalazon.com

VIUGEN2020 - SALUT

PEDRES AL RONYÓ? L'Hospital Viamed Monegal, de Tarragona, compta amb una avançada Unitat de Litotrícia Extracorpòria. En parlem amb l'especialista José Gregorio Sabino Redacció

José Gregorio Sabino, especialista de la Unitat de Litotrícia Extracorpòria de Viamed Monegal

Com va arribar la idea de crear aquesta unitat? La litiasi renal o càlculs renals és una patologia molt freqüent i una de les raons més habituals de consulta per als uròlegs, tot causant un nombre significatiu de baixes laborals i assistència a les sales d'urgències. Actualment s’està innovant constantment per a trobar el tractament de càlculs renals amb procediments cada cop menys invasius i amb instruments més petits i eficaços, per tal de resoldre aquests problemes amb menys complicacions i amb menys dies d'hospitalització. La litotrícia extracorpòria d'ona de xoc redueix el temps d'hospitalització i garanteix la recuperació ràpida. Viamed Monegal és el primer Hospital que posa aquesta tècnica a disposició dels seus pacients sent l'únic Hospital de Tarragona tant públic com privat, que compta amb aquesta tècnica. Quins avantatges ofereix la litotrícia respecte d’altres tècniques? La litotrícia extracorpòria d'ona de xoc és actualment el procediment triat per a resoldre la majoria de les pedres del ronyó i uretra. Es resol completament més del 80% de la patologia litiàsica i urològica i pot practicar-se com a tractament complementari o adjuvant, d'altres opcions terapèutiques (cirurgia endoscòpica, percutània, etc.), demostrant així, amb el temps, que és un procediment segur i eficaç sense necessitat d'anestèsia ni hospitalització. A més, permet una incorporació immediata a les seves activitats laborals. Com es decideix si és la tècnica correcta per al pacient? Si bé és cert que la majoria de càlculs renals poden

“LA LITOTRÍCIA EXTRACORPÒRIA D'ONA DE XOC ÉS ACTUALMENT EL PROCEDIMENT TRIAT PER A RESOLDRE LA MAJORIA DE LES PEDRES DEL RONYÓ I URETRA”

VIUGEN2020 - SALUT

ser tractats amb litotrícia extracorpòria, no és menys cert que en alguns casos la indicació és discutible i els resultats que s'obtindran per tècniques extracorpòries no superaran els obtinguts per tècniques endoscòpiques i quirúrgiques convencionals, que també oferim a Viamed Monegal. Aquests darrers supòsits estan indicats, especialment, en pacients amb litiasi molt voluminosa, infecció del tracte urinari activa, dones embarassades, o pacients amb trastorns de la sang.

CLÍNICA CURULL ADÉU A LA POR D’ANAR AL DENTISTA Des de temps antics anar al dentista no és considerat plat de bon gust. La fama dels dentistes (que sovint eren els barbers dels pobles) com a metges que només arrencaven queixals i provocaven dolor, ha quedat gravada en l’imaginari popular Roser Pros-Roca

Segons l’estadística, 1 de cada 4 persones té por quan ha d’anar a cal dentista. La doctora Conchita Curull i el seu equip, conscients del temor d’aquestes persones, han desenvolupat diferents tècniques que són de gran utilitat, tant als pacients com als professionals mèdics. Així ho explica la doctora Curull: Perquè passa que algunes persones es posen tan nervioses quan han d’anar al dentista? De vegades perquè han tingut alguna mala experiència prèvia que els ha deixat un mal record. Per sort, avui disposem de tècniques i eines molt avançades que s’usen en els tractaments per tal que els pacients no sentin dolor, tinguin les mínimes molèsties i agafin confiança. Així perden la por. Com ho fan els professionals de la Clínica Curull per facilitar la confiança dels pacients? Utilitzem diversos elements. L’objectiu és que els pacients es sentin còmodes, acompanyats, afalagats amb tota mena d’atencions físiques i sensorials que van des d’un somriure, una mica de conversa i un cafè a la sala d’espera per trencar el gel, fins a una sedació conscient que procura tranquil·litat i benestar. Tota la clínica té un sistema d’aromateràpia que fa l’ambient molt agradable, un fil musical relaxant i una decoració càlida i acollidora. Està tot estudiat i encaminat a aconseguir un gran benestar. Quan es tracta de nens i nenes,

VIUGEN2020 - SALUT

L’altre mètode és la sedació conscient, que també es fa amb persones que tenen necessitats especials. En aquest cas hi intervé l’anestesista, el pacient està monitoritzat en tot moment i s’estalvia els nervis i l’angoixa. Després de rebre el tractament se’l passa a una saleta que té un sofà, una tauleta i fins i tot un televisor i allí el pacient es refà tranquil, al seu ritme i sense pressa.

també se’ls dóna un tracte diferenciat i de confiança? Així és. Comptem amb la professionalitat d’una odontopediatra, especialitzada en tractar nens, que abans i durant el tractament atén les criatures perquè se sentin segures: una pel·lícula de dibuixos animats projectada a la pantalla del box i la companyia d’un peluix són elements que faciliten la visita convertint-la en un joc que sol acabar amb un obsequi per aquells nens i nenes que s’han portat bé... o sigui, tots. Més endavant aquests nens seran adults que aniran al dentista tranquils.

llor carta de presentació de la Clínica Curull. Sí, els pacients són el més important per nosaltres i la seva atenció el nostre deure. Les tècniques que utilitzem són el menys invasives possible. Som molt curosos en qualsevol manipulació, evitem el dolor i anem sempre a salvar les peces dentals. S’utilitzen agulles finíssimes, l’anestèsia justa aplicada gota a gota perquè no faci mal, utilitzem lents d’augment per aconseguir una major precisió... i a banda, tant els quiròfans com els box estan equipats amb el millor instrumental.

La primera visita és la que més costa? De vegades sí. Per això la primera presa de contacte no la fem a la butaca dental sinó a una saleta moblada amb una taula i unes cadires i parlem amb confiança, de tu a tu. Ja és una primera visita diferent i el pacient agafa confiança perquè quan ve a fer-se el tractament ja coneix qui el tractarà i què li faran; i el professional mèdic també sap què molesta a aquell pacient i procura evitar-ho. D’aquesta manera es fan tractaments molt personalitzats perquè cada pacient és únic.

El tema de l’anestèsia també és important perquè causa als pacients una sèrie de molèsties, ni que siguin puntuals i desapareguin en unes hores. Quan es tracta d’adults tenim dues opcions: o bé se’ls dona una sedació oral en forma de pastilla que és un relaxant o bé se’ls fa una sedació conscient. Si es tracta de la pastilla relaxant els pacients venen una estona abans de la seva visita, es prenen el medicament i aleshores s’esperen a la sala d’espera, prenen un té, es relaxen i al cap de 30-45 minuts ja estan a punt per al tractament. Per als professionals la tranquil·litat dels pacients és molt important perquè els nervis i l’angoixa s’encomanen i en canvi, si el pacient està tranquil tot flueix molt més fàcil.

A banda de generar aquesta confiança inicial, les tècniques odontològiques que utilitzen i l’èxit dels seus tractaments han de ser la mi-

VIUGEN2020 - SALUT

Pel que fa als tractaments, les peces dentals es conserven? Sí, som mol conservadors. Cert és que abans la gent anava al dentista quan estaven molt apurats i sovint hi havia poca cosa a fer amb la peça dental malmesa, però avui dia procurem salvar totes les peces practicant una odontologia mínimament invasiva d’una forma molt delicada. I fins i tot en el cas dels implants, la tècnica actual és molt poc traumàtica perquè pràcticament no es toca la geniva, es toca molt poc l’os, és una intervenció molt ràpida que dura uns 20 minuts. De fet, és molt més traumàtic treure una peça, de manera que la nostra filosofia és conservar les peces tant com es pugui. La cura, la delicadesa, la finor, l’amabilitat, són els trets identificatius de la Clínica Curull. Heus aquí una de les claus del seu èxit.

“SOM MOLT CUROSOS EN QUALSEVOL MANIPULACIÓ, EVITEM EL DOLOR I ANEM SEMPRE A SALVAR LES PECES DENTALS”

ELS PROBLEMES DE FERTILITAT JA AFECTEN A UNA DE CADA CINC PERSONES EN EDAT REPRODUCTIVA Aproximadament el 20 % de la població en edat fèrtil buscarà en algun moment de la seva vida reproductiva consells o ajuda mèdica per afrontar una situació aparentment d’esterilitat VIU a fons

Cal ser conscient que l’espècie humana ja té un potencial reproductiu baix però factors socials com l’endarreriment de la maternitat i el tipus de vida de la societat actual no fan més que incrementar les situacions en les que l’ajuda mèdica serà la única possibilitat d’aconseguir els fills desitjats. Curiosament, els problemes reproductius son la única patologia que la OMS reconeix que pot afectar a dues persones diferents alhora. Sovint no es pot parlar d’una esterilitat absoluta, sinó de diferents graus de subfertilitat que poden tenir major o menor transcendència en funció de l’altre membre

de la parella. Així doncs, l’esterilitat pot presentar-se per una causa masculina, femenina o mixta i inclús pot ser d’origen desconegut al no trobar cap causa després de fer totes les proves de fertilitat existents actualment. Per sort, les tècniques de Reproducció Humana Assistida són un dels camps de la medicina que més ràpidament ha avançat en els últims 30 anys. Així doncs, ens trobem en un marc on la majoria de parelles que consulten els Centres de Fertilitat podran aconseguir ser pares. Quan sospitem que estem davant d’un problema de fertilitat, ja sigui perquè la nostra història mèdica general o reproductiva (avortaments, ritmes menstruals irregulars...) ens ho fan pensar o perquè no arriba l’embaràs després de buscar-lo, no hem de tenir por a consultar el centre de fertilitat de referència del territori. Com en molts altres camps, una consulta a temps ens pot evitar moltes inquietuds, pèrdua de temps i situacions que es podrien evitar havent tingut un bon assessorament reproductiu. Trobar un Centre de Fertilitat on es treballi des de l’empatia, l’absolut coneixement i domini de les Tècniques de Reproducció Assistida actuals, fa que l’experiència personal davant una situació d’infertilitat sigui molt més agradable i els resultats obtinguts molt més eficients. L’inici de l’estudi de possibles problemes de fertilitat s’aconsella que comenci després de buscar l’embaràs sense èxit durant 12 mesos de relacions sexuals continuades sense mètodes anticonceptius, sempre quan no hi hagin patologies de base que indiquin l’acompanyament mèdic des del principi o l’edat de la dona sigui major de 35 anys.

QUAN CAL ACUDIR A UN CENTRE DE FERTILITAT? L’embaràs no arriba, o no arriba a terme amb èxit? Desconeixes la freqüència o dies concrets que has de tenir relacions sexuals?

Existeix el risc de transmetre una malaltia genètica familiar? Tens feta una lligadura de trompes o vasectomia?

T’han diagnosticat un problema de fertilitat?

No vols que sigui ara, vols preservar la teva fertilitat?

Vols ser mare soltera?

Tens alguna malaltia de transmissió sexual?

Sou una parella de dones?

Has patit alguna lesió medul·lar?

VIUGEN2020 - SALUT

SANTIVERI: ATENCIÓ, SALUT I BENESTAR Fa més de 40 anys la botiga Santiveri té presència a Tarragona, oferint als seus clients una extensa gamma de productes destinats a mantenir una alimentació sana i afegir-hi tota una sèrie de complements naturals Text_Roser Pros-Roca Fotos_Pierre Grubius La Maria Teresa Guasch regenta la botiga Santiveri i és especialista en tots els productes que ofereix.

Un client que entra a Santiveri, què hi troba? De tot en alimentació, complements per a esportistes i dietètics, plantes medicinals, cosmètica natural, infusions, i a banda, servei de nutricionista i estètica. Santiveri és una marca reconeguda per la qualitat i varietat dels productes que comercialitza, així com els que utilitza per als tractaments que ofereix. Tot és natural? Santiveri és una marca amb més de 135 anys d’experiència en productes naturals. Això ha fet que siguin una ajuda com a complement en qualsevol tipus de tractament que un necessiti. En el cas dels tractaments estètics utilitzem productes ecològics perquè no siguin agressius ni irritants per la pell. L’aparatologia que usem es limita al sistema Indiba que ajuda a potenciar el tractament que fem perquè faci 3 vegades més efecte. Quin és el ventall de temes que es toca en una botiga d’aquest tipus? Fins a cert punt es tracta tot. Està clar que hi haurà dolences que requeriran atenció mèdica i fàrmacs, però aquí es tracta des d’una infecció d’orina, fins a la falta de gana, l’insomni, problemes digestius, tensió alta... totes les patologies que tenim en medicina. Quins productes alimentaris podem trobar a Santiveri per a un dia normal, des del matí fins al vespre? Doncs una àmplia gamma de productes. La persona que es vulgui cuidar, per esmorzar pot prendre una llet vegetal, una infusió, algun suc de fruita i qualsevol complement que vagi bé per la temporada, com ara una gelea reial, que proporcionarà energia i evitarà

“EN EL CAS DELS TRACTAMENTS ESTÈTICS UTILITZEM PRODUCTES ECOLÒGICS PERQUÈ NO SIGUIN AGRESSIUS NI IRRITANTS PER A LA PELL” constipats. Es pot acompanyar amb unes torrades de pa dextrinat, que és un pa de motllo molt saborós al qual han eliminat la humitat fent-lo molt digestiu. Es pot menjar amb una melmelada sense sucre, una mantega o un paté les opcions són molt variades. A mig matí, una barreta energètica de cereals i a l’hora de dinar una quinoa

VIUGEN2020 - SALUT

amb verdures, una hamburguesa vegetal i per les postres un iogurt de soja i una infusió, per exemple. A mitja tarda unes galetetes i per sopar alguna cosa lleugera com ara verdura o un consomé. Sempre hem de respectar les cinc menjades al dia perquè afavoreixen la salut. I pel que fa als productes de temporada? Cada temporada té els seus productes específics d’acord amb les necessitats. L’hivern té els seus complements per evitar constipats, a la primavera els complements són per l’astènia i per tenir més energia, a l’estiu complements per la pell per protegir del sol i evitar les taques i a la tardor ja preparem l’hivern. Santiveri, davant de cada problema una solució i sempre amb la millor garantia de gaudir de productes naturals, ecològics i sostenibles.

SIGUES EL PROTAGONISTA DE LA TEVA SALUT I DE LA TEVA VIDA La salut és un bé molt preuat que podem cuidar en el dia a dia amb bons hàbits, i estant atens als senyals que el nostre cos ens dóna amb símptomes que sovint fem callar sense més, i que potser són la punta de l’iceberg Estic cansat, em faig una analítica de sang i en principi tot està aparentment bé. Prenc algun estimulant i endavant. Podríem preguntar-nos... • Com visc les emocions de ràbia, tristesa, frustració, pèrdues... • Com gestiono l’estrès, la feina, fills, relacions... • Tinc un son o descans reparador? • Quins objectius o somnis no trobo la manera de plasmar? Aquest hivern em refredo molt sovint. Prenc algun analgèsic, antiinflamatori i si cal antibiòtic que em permeti seguir el meu ritme de vida habitual, i ja en tinc prou? Últimament tinc contractures molt fàcilment, tinc més dolors articulars i musculars? Potser hi ha alguna cosa que no funciona del tot correctament, i po-

dríem preguntar-nos: • Tinc alguna intolerància alimentària? • La meva microbiota intestinal està en harmonia? • La meva immunitat treballa de forma eficient? • Em caldria depurar toxines? Intestí, ronyó, fetge, limfàtic..... • Tinc algun focus d’inflamació silenciosa que m’afecta? • El meu sistema neurovegetatiu està en equilibri? • Alimento de manera adequada el meu organisme? • Tinc un bon alineament postural? Algun bloqueig articular? La bona notícia és que molts d’aquests símptomes que per tu ara suposen un problema, possiblement tenen una solució que ara no veus. El desig de viure en pau i salut no és un desig passatger, és una necessitat inherent al ser humà, que demana

VIUGEN2020 - SALUT

escoltar-te, conèixe’t, cuidar-te, i en ocasions, un bon acompanyament professional. A Holos: Salut Íntegra des de fa més de 35 anys el més important és la persona, atesa i escoltada. Un equip de professionals ben formats amb una visió conjunta, tractem en consulta l’aspecte mèdic, psicològic, estructural postural, nutricional i energètic. Som un centre de salut i medicina integrativa. També t’oferim tècniques pel cultiu i equilibri personal, per tenir cura de la salut amb sessions regulars de Ioga, Qi Gong, Hipopressius, Mindfulness, i monogràfics especialitzats.

CENTRE HOLOS: PERSONES AMB SALUT, ENERGIA I VIDA CONSCIENT

ASESA I ELS SEUS TREBALLADORS COL·LABOREN AMB LA MUNTANYETA A més d’una aportació econòmica, també s’ha fet entrega de joguines per als infants amb paràlisi cerebral VIU a fons Els treballadors de l’empresa Asfaltos Españoles, SA, coneguda com ASESA, han col·laborat amb l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral (APPC) La Muntanyeta amb una aportació econòmica, per segon any consecutiu. Aquest donatiu és el resultat de la iniciativa Teaming a la que s’han sumat els professionals, que consisteix en aportar un euro mensual de la seva nòmina a una causa solidària. A més d’aquesta aportació, l’empresa ha aportat una quantitat equivalent al total de la recaptació realitzada pels seus treballadors. Al mateix temps, i com a novetat d’enguany, els professionals d’ASESA han col·laborat amb els més petits de l’entitat, amb l’entrega de joguines i altre material didàctic i educatiu que serà utilitzat a les aules de l’Escola. Aquesta és una iniciativa dels treballa-

dors que, aprofitant les festes nadalenques, han volgut obsequiar els infants amb paràlisi cerebral. Montserrat Vallverdú, directora general d’ASESA, i Jordi Trillas, com a representant dels treballadors, van visitar les instal·lacions de La Muntanyeta tot fent entrega d'ambdues aportacions. La presidenta de l’APPC, Rosa Maria Rizo, els acompanyà en la seva estada al centre per agrair-los la iniciativa. L’aportació realitzada per ASESA es destinarà a activitats i teràpies que tenen com a objectiu millorar la qualitat de vida de les persones amb paràlisi cerebral. A l’APPC s’hi atenen més d’un centenar de persones amb pluridiscapacitat, i les col·laboracions com aquesta permeten desenvolupar programes de millora del seu estat de salut, físic i emocional.

VIUGEN2020 - SALUT

L’APPC és una entitat sense ànim de lucre, declarada d’Utilitat Pública, que gestiona una Escola d’Educació Especial, un Centre Ocupacional i una Residència. La seva finalitat és defensar els drets de les persones afectades de paràlisi cerebral i etiologies similars, a més d’oferir-los tots els serveis necessaris per a la seva educació, atenció a la salut i residencial, inserció social i laboral, gaudiment de l’oci i temps de lleure i tot allò que permeti el seu desenvolupament i benestar de les seves famílies. Actualment, La Muntanyeta treballa per ampliar els seus serveis en un nou equipament.

LA INICIATIVA DELS TREBALLADORS D'ASESA CONSISTEIX EN APORTAR UN EURO MENSUAL DE LA SEVA NÒMINA A UNA CAUSA SOLIDÀRIA

INSTITUT TAO TARRAGONA ACUPUNTURA I FISIOTERÀPIA

PLATAFORMES ELEVADORES VERTICALS PER A PERSONES, ASCENSORS PER A UNIFAMILIARS, CADIRES SALVAESCALES I MONTACÀRREGUES PER A HOSTALERIA I INDÚSTRIES

43800 VALLS (Tarragona) 639 82 95 67 e-mail: fornosllado@fornoslladoelevadors.com web: www.enier.com

UN PAS MÉS ENLLÀ A LA SALUT

LES PLATAFORMES MULTISERVEIS L'edat ja no es mesura en anys. L'envelliment el marca la salut

L'envelliment el marca la salut. Segons es va adquirint la Dependència i les patologies cròniques o multipatologies és quan ja les persones es van considerant com a "grans". Una persona de 70 anys ja no es pot concebre com 'gran'. Per això, els serveis d'atenció es van adaptant a les necessitats de les PERSONES en cada etapa i les necessitats de la seva vida. De la mateixa manera que al centre de salut hi ha pediatres i metges de família, haurien d'existir gerontòlegs, els sociosanitaris travessen una revolució en l'atenció. La mostra està en L'Onada.com. La

revolucionària pàgina web considerada com la millor de l'any 2019, ja no sols ofereix els centres en els quals ofereix atenció a usuaris, sinó que mostra els serveis que les persones poden rebre quan, com i on vulguin. Així, si requereixen d'un acompanyant per acudir al metge, de teràpies no farmacològiques, de serveis de fisioteràpia, del servei de menjar especialitzat i guiat per un nutricionista es pot triar a la carta. Des que L'Onada va néixer fa 25 anys, ha vist com el perfil de la gent gran ha canviat i per això l'evolució dels seus serveis s'ha transformat. Això la col·loca a l'avantguarda del

VIUGEN2020 - SALUT

sector i al capdavant de l'atenció com ho acrediten els premis obtinguts, els 32 centres oberts a Catalunya, els dos llocs en marxa a través d'OnaCare i els nombrosos projectes innovadors realitzats amb la coordinació arquitectònica, social i mèdica, per aconseguir avançar-se a les necessitats dels futurs usuaris.