Viu reus 26 by VIU A FONS

Núm. 26 | Gener 2017 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

Núm. 26 | Gener 2017 | www.viuafons.cat

La profecia Les previsions econòmiques del 2017 AF_FCL_RC300SinPrecio_Tarragona_210x50.pdf

30/6/16

11:48

11.000 exemplars gratuïts

2 Gener 2017

Gener 2017

Agost-Setembre 2016 Gener 2017

EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL C/ Joan Fuster i Ortells, 28 Esc.3 2on A 43007 - Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590 Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales Redacció: Rafa Marrasé, Cristina Valls, Ramon Ortiz, Marc pascual Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales, Josep Barbero i Juan Carlos Ortega Col·laboracions: Lluís Espuis, Cristina Bofarull, Fèlix Llovell, Raquel Estrada Disseny i maquetació: Marc Pascual Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com Impressió: Rotimpres Distribució: Unimail

Sumari 68

#26

104

Tarragona

Reus

Dipòsit legal: T-1220-2014 VIU a fons en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables. Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viuafons.cat

TRIATLETES ESPORTS

Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

Revista associada Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone el codi QR

5 EDITORIAL | 6 CIUTAT. Optimisme moderat. Els actors econòmics del territori analitzen les perspectives per al 2017. | 22 CIUTAT. Niño Becerra. El famós economista analitza el devenir de l'economia sense pèls a la llengua | 35 EDICIONS Control

11.000 exemplars

LOCALS. Tarragona. Diesde cine. REC: un festival que interessa més a fora que a la pròpia Tarragona. Reus. Els fescos d'avui. L'art mural ha evolucionat des dels frescos romans fins als actuals grafits. | 68 MOTOR. Els darrers llançaments del món de les quatre rodes. | 78 SALUT. Fem protagonistes els actors de la salut de les nostres comarques.

Multiplique sus posibilidades

Editorial Tot encreuant els dits Comença un nou any i a la carta als reis mags de les passades festes molts dirigents polítics i empresaris segur que van demanar un any de bonança econòmica, que la borrasca financera que ha viscut el món quedi enrere per a sempre més i que el sol radiant s'imposi en el futur. Algunes previsions per aquest any per part del Banc d'Espanya, la Comissió Europea i el govern de Madrid preveuen un creixement entre el 2% i el 3% per a l'economia espanyola i això fa concebre certes esperances de recuperació.

GRUPO

INMOBILIARIO

Venta Alquiler Obra Nueva Su Inmobiliaria de Proximidad y confianza Miembro de:

5 TRIATLETES ESPORTS

Periodicitat mensual A partir d'aquest número la revista VIU a fons fa un canvi substancial. Ara sortirà al carrer mensualment i no cada dos mesos com fins ara i compartirà molts dels seus continguts en les dues edicions, Tarragona i Reus. Així, hi haurà planes pròpies per a cada ciutat a l'edició que correspongui però s'intenta fer un contingut més global, sempre amb la seva adaptació al territori, per a tenir una visió més àmplia dels temes que es proposen. Tot sempre amb l'aval de rigor i qualitat que identifiquen VIU a fons.

Gener 2017

Des de la revista VIU a fons hem volgut consultar els diferents agents econòmics del Camp de Tarragona per conèixer quins són els seus pronòstics i per on passa la tan esperada recuperació. No contents amb això, hem anat a veure un dels gurús de l'economia catalana i estatal, el primer que va predir la crisi, Santiago Niño Becerra, perquè ens aclarís què ens presenta el futur. Niño Becerra no es mostra tan optimista com els protagonistes tarragonins i assegura que l'època de vaques grasses no tornarà mai més. El discurs de l'economista català és dur i no deixarà indiferent ningú.

CON DISEÑO Y CALIDAD Av/ Vidal i barraquer

210.000 €

Impecable Zona tranquila Opc. de Parking 4 Hab , 2 Baños Vistas al parque de la ciudad

A FONS

TERRITORI | POLÍTICA | ECONOMIA | SOCIETAT

2017 A FONS

Gener 2017

Els màxims responsables dels agents econòmics del territori es mostren esperançats en la consolidació d'una recuperació econòmica que s'espera amb candeletes

Rafa Marrasé

Fa molt de temps que s'espera però no acaba d'arribar amb decisió. Els famosos brots verds no s'han deixat veure fins ara o, si ho han fet, han estat efímers, pansits pel pes d'una economia global que es troba empantanegada de fa anys quan la recessió, en forma de pluja d'actius tòxics bancaris per la venda de les hipoteques subprime als Estats Units va contagiar els principals centres i operadors financers del món. A Espanya, l'exponent de la crisi va ser la bombolla immobiliària, deixant constructors i famílies en fallida (els preus van arribar a caure un 45%), en el que va suposar un avís per a navegants que creien que el mal anomenat totxo era un valor refugi. Molts encara ho creuen. De fet, les dades així ho demostren. Segons el Col·legi de Registra-

dors d'Espanya el 2016 es van acabar venent uns 450.000 habitatges a tot l'Estat, un 26% més que el 2015. Segons Servihabitat, l'stock d'habitatges nous es va reduir a Espanya un 20% en el mateix període, fins a les 388.000 cases. Algunes fonts parlen d'un increment d'entre el 10 i 15% en la compravenda de cases noves i usades, per a un total de més de mig milió d'habitatges el 2017. Els preus podrien encarir-se fins a un 3%. Les previsions apunten que se signaran uns 450.000 crèdits hipotecaris per a l'any que tot just comença. Qui espera que hi hagi una certa alegria en el mercat immobiliari és l'Ajuntament de Tarragona. El consistori fa anys que té una sèrie de patrimoni que vol vendre

i així aconseguir diners per amortitzar el deute que té, però els intents dels últims anys han estat en va i ara torna a la càrrega. «Preveiem uns ingressos de 9.361.446,00 euros per la venda de patrimoni. La situació ha variat i ara es veuen uns lleugers repunts, tot i que l'oferta i el preu de l'immobilitzat els fixa el mateix mercat», diu Pau Pérez, regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de Tarragona. Així, les principals operacions són, tal com assenyala el mateix Pérez: venda finca registral 19.432 de les Gavarres, 2.309.230,00 euros, venda finca registral 27.542 de les Gavarres, 1.787.555,00 euros, finca Passeig de les Palmeres 4.109.219,97 euros i finca carrer Floresví Garreta, 1.155.441,16. «La venda de les dues primeres en breu serà efectiva. La voluntat és vendre per reinvertir en la ciutat, però no a qualsevol preu, fer el contrari seria imprudent i un malbaratament de recursos públics», explica Pérez.

7 2017 A FONS

• Promoció de l'ocupació: 1.100.000 euros • Serveis Socials 10.049.310 euros • Promoció comercia: 2,74 milions d'euros • Festes de Tgna (Carnaval i Santa Tecla): 643.300 euros • Brigada Municipal: 4.435.000 • Ensenyament: 1.019.500 euros • Cultura: 1.019.500 euros • Turisme: 1.319.258 euros • Millora de les infraestructures als barris i al centre de la ciutat: 1,3 milions d'euros • Millores als polígons industrials: 300.000 euros • Pla Especial de la Part Alta: 200.000 euros • Millora de parcs infantils: 100.000 euros • Edificis culturals: 380.000 euros • Habitatge Social: 100.000 euros

Gener 2017

Les principals partides pressupostàries de l'Ajuntament de Tarragona per al 2017

Qui espera que hi hagi una certa alegria en el mercat immobiliari és l'Ajuntament de Tarragona. El consistori fa anys que té una sèrie de patrimoni que vol vendre i així aconseguir diners per amortitzar el deute que té

Pérez parla amb la boca petita de possible recuperació i, de fet, fa servir el terme estabilitat per parlar del futur pròxim: «La situació econòmica el 2017 serà, si més no, estable. Aquesta és la previsió, i l'increment previst del 2% respon a ingressos puntuals i extraordinaris, com per exemple, l'increment estatal del 3% de l'IBI (1,4M€) o els ingressos per les concessions del mercat (2,1M€). Si ens fixem en les previsions del pressupost d'ingressos, de manera rigorosa, valoren la tendència històrica interanual dels exercicis anteriors i les possibles situacions puntuals, tant d'increments com de minoracions». Tarragona arrossega un deute important, d'un 134%, Pérez, però, matisa aquesta xifra i

explica que s'està aplicant un pla de sanejament que deixarà el deute per sota del límit legal: «No sé d'on surten aquestes dades del suposat dèficit. Entenc que es refereix a la ràtio d'endeutament i d'acord amb l'informe de l'Interventor del Pressupost del 2017, a final d'aquest exercici, se situarà en el 116,78%. Per altra banda, el Pla de sanejament que tenim vigent situa aquesta ràtio en un el 91,45% a l'exercici 2019, per sota l'actual límit legal. També, i donada l'actual normativa vigent al respecte, el romanent positiu d'aquest ajuntament, a l'exercici 2017, s'utilitzarà per amortitzar deute». Pérez va treure pit sobre els comptes del 2016, un exercici que, quan es va parlar amb el regidor, encara no estava tanca: «L'informe del tercer trimestre de l'Interventor de seguiment del Pla d'Ajust, indica un estalvi brut al tancament de 20.400,61 m€ (Ingressos corrents-despeses corrents) i un estalvi net de 5.108,34 m€».

Pau Pérez, regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de Tarragona

2017 A FONS

Gener 2017

Viu a fons ha volgut conèixer les previsions econòmiques de l'Ajuntament de Reus pel 2017 però com que els pressupostos encara no han estat aprovats, cap dels responsables econòmics del consistori ha volgut fer, com és evident, cap valoració o comentari al respecte. El model econòmic del territori «El creixement de la ciutat passa per quatre eixos claus: el turisme, la química, el Port i el coneixement-Universitat», deia Pau Pérez al final de l'entrevista concedida a aquest mitjà. Aquests grans eixos, el motor econòmic vàlid per a Tarragona segons Pérez és, però, aplicable a tot el territori, tal com també sostenen els presidents de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), Josep Antoni Belmonte, i de PIMEC, Josep-Joaquim Sendra. «Després de la recuperació observada entre 2014 i 2016, el 2017 es preveu que sigui un any de consolidació de la tendència positiva. Això hauria de traduir-se en uns ritmes de millora més moderats que els de repunt després de la crisi econòmica. Però al cap i a la fi, la tendència seguirà sent positiva de manera que seguirà la millora en els principals indicadors econòmics. Aquestes dinàmiques generals pel conjunt de l'economia catalana, es concreten en el cas tarragoní, amb major presència industrial, amb un creixement esperat superior per la recuperació de l'activitat industrial, que presenta unes taxes de variació més altes que el conjunt de l'economia», diu Sendra de PIMEC, mentre Belmonte, de CEPTA, apunta al sector turístic també: «A l'Anuari BBVA CX que hem pogut conèixer fa pocs dies, evidencia que durant el 2015 hi va haver creixement en la majoria de sectors, molt accelerat a les comarques de Terres de l'Ebre, que es recuperen a un ritme superior al de l'industrialitzat Camp de Tarragona. Esperem que, com a mínim, aquesta tendència es mantingui en les xifres del 2016 i millori en les 2017, gràcies a l'impuls de sectors com el turisme, que han registrat molts bons resultats aquest any». El nucli econòmic de Tarragona i, per extensió, del territori, és la indústria petroquímica. Aliada amb el Port, amb qui ha creat un clúster industrial (concentració d'empreses) per tal de competir amb altres zones del món que dis-

Tarragona arrossega un deute important, d'un 134%, Pérez, però, matisa aquesta xifra i explica que s'està aplicant un pla de sanejament que deixarà el deute per sota del límit legal

Gener 2017

10 2017 A FONS

El president del Port de Tarragona, Josep Andreu, es lamenta de la falta d'infraestructures per poder competir amb altres ports i espera que 2017 sigui l'any en què algunes de les accions que es reclamen de fa anys s'acabin de concretar: «La connexió en ample europeu, l'A27 i la ZAL (zona d'acti-

Teresa Pallarès, Directora General de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT)

posen de les matèries primeres per fer funcionar aquesta indústria però no tenen els coneixements, la situació geogràfica estratègica i l'experiència per tirar-ho endavant. Amb tot, des de l'Agrupació d'Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) i des del Port, es reclama de fa anys la millora de les infraestructures per tal de no perdre inversions i evitar així deslocalitzacions. «El potencial del nostre territori es veu minvat per culpa d'infraestructures estratègiques que afecten directament a la nostra competitivitat, com són el Corredor del Mediterrani i l'A-27. Necessitem una política industrial clara i compromesa si volem seguir generant progrés i creixement», afirma Teresa Pallarès, Directora General de l'Associació Empresarial Química de Tarragona. Pallarès assegura que la indústria química ha estat fonamental per sortir de la crisi, tal com s'ha demostrat en altres països i assegura que es preveu un creixement per aquest sector per l'any que acabava de començar i que ja ha acumulat un increment del 21,8% des del 2007. «La crisi ha demostrat que la indústria és un factor que dóna estabilitat, de fet, els països més industrialitzats d'Europa són els que primer en van sortir. Aquests anys, a Tarragona, hem equilibrat la falta de demanda del mercat interior amb un creixement de les exportacions. La Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (FEIQUE) ha fet una previsió de creixement pel 2017 del 2,5%. De fet el 2016 ja hem registrat una crescuda a Espanya del 2,3% i aquest sector porta un creixement acumulat des del 2007 del 21,8%, coincidint en el període de la crisi global».

«El potencial del nostre territori es veu minvat

per culpa d'infraestructures estratègiques que afecten directament a la nostra competitivitat, com són el Corredor del Mediterrani i l'A-27» vitats logístiques), són infraestructures vitals no tan sols pel Port de Tarragona sinó també pel territori. Si no avancem en la consecució d'aquestes infraestructures, continuarem patint una limitació al creixement i l'atracció de noves inversions. Des del Port estem preparats per a l'arribada de l'ample europeu, el Port està fent els deures. Ara el més important és que necessitem un calendari real i definitiu de l'arribada de l'ample europeu al territori. Mentre no disposem d'aquest calendari, tal com he dit en reiterades ocasions, estem perdent oportunitats». Malgrat això, Andreu creu que el 2017 serà un any de creixement gràcies a la feina realitzada de fa cinc anys pel mateix Port a l'hora d'apostar per la diversificació i l'exportació. El paper dels creuers de passatgers pot tenir una incidència molt important també en el rol que ha de tenir el Port, més enllà de ser un centre neuràlgic del transport de mercaderies, si no que pot ser la porta d'entrada a molts visitants del Camp de Tarragona i generar, d'aquesta manera, riquesa. «Les previsions són positives gràcies a l'aposta que vam iniciar fa cinc anys per la diversificació de tràfics. Si bé és cert que es preveu tancar l'exercici del 2016 amb una davallada dels tràfics aproximada del 6%, motivada principalment per la baixada del carbó i la parada tècnica de Repsol, preveiem incrementar un 1% la xifra de negoci, és a dir, mantindrem els resultats econòmics i això és una bona notícia. Vam iniciar ara fa 4 anys un

Gener 2017

Josep Antoni Belmonte, president de Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA)

2017 A FONS

Gener 2017

tenim empreses que són grans consumidores d'energia, i no pot ser que la paguem un 25% més cara que el que ho fan a França o Alemanya. D'aquesta manera sortim amb desavantatge en la cursa per a l'atracció d'inversions».

lideratge al territori per atraure creuers. Ho estem aconseguint, som port d'escala amb un creixement destacat. Ara el 2017 serà l'any decisiu per avançar en aquest creixement. Tenim la previsió de duplicar els creuers a Tarragona gràcies a un projecte vinculat a Costa Cruceros i que permetrà al Port de Tarragona convertir-se en Home Port (port origen). Tenim davant nostre una gran oportunitat tant pel port com pel territori. No la podem desaprofitar», explica Andreu.

Per a Josep Andreu, la posada en marxa d'instal·lacions com la ZAL és cabdal, vital per al territori, molt més que l'anomenat CRT (Centre Recreatiu Turístic). Aquest CRT se situa als termes municipals de Vila-seca i Salou i compta amb les instal·lacions de Port Aventura actualment. El pla director d'aquest CRT està a punt per aprovar-se i contempla desenvolupar 745.000 metres quadrats de sostre. Els usos hotelers abastaran el 57% del total, mentre que les activitats d'oci (congressos, convencions, teatre i espectacles) ocuparan el 16%. Finalment, el 6,7% del sostre es reservarà a usos comercials i el 4%, a àrees de joc. «Voldria que s'entengués que si el CRT és un projecte fonamental per tot el territori, la ZAL és un projecte cabdal pel creixement del port però fins i tot a curt termini. Ja tenim projectes damunt la taula pendents de posar en marxa vinculats a la ZAL. Em consta que la Generalitat, que és la responsable de la tramitació, és plenament conscient de la importància de la ZAL pel Port de Tarragona», afirma Andreu. Port i AEQT, junts en el hub químic Fa anys ambdues entitats van decidir impulsar Chemmed, un clúster industrial per fer-se forts al sud d'Europa i ser l'epicentre en recepció i distribució de mercaderies cap al centre i nord d'Europa. «El clúster químic ChemMed Tarragona ha esdevingut en un element essencial de l'economia del territori, així com un factor de modernització i d'impuls de primer ordre. Cal pensar que l'economia del territori no s'entén sense la indústria química, i el seu fu-

Les decisions polítiques es troben rere la competitivitat d'aquests dos grans monstres econòmics, Port i AEQT, que esperen que es desencallin les infraestructures reclamades durant tants anys i que, en cas de no arribar, podrien fer perillar Voldria que s'entengués que si el CRT és un projecte llocs de treball i, fins i tot, la marxa fonamental per tot el territori, la ZAL és un projecte cabdal d'algunes companyies. «El que és cert pel creixement del port però fins i tot a curt termini és que són factors de competitivitat que ens poden posar en desavantatge amb altres localitzacions que també busquen atraure inversions. No podem permetre que tots els nostres potencials no siguin determinants per culpa de la manca d'infraestructures o del preu de l'energia elèctrica», diu Pallarès. La directora de l'AEQT apunta clarament en aquesta direcció, els costos energètics, un altre factor decisiu perquè la indústria petroquímica tarragonina sigui competitiva: «Tenint en compte que som una indústria molt heterogènia,

El president del Port de Tarragona, Josep Andreu

Gener 2017

14 2017 A FONS

tur segueix indissolublement vinculat amb la seva evolució», diu Andreu. En la mateixa línia s'expressa Teresa Pallarès: «Tarragona és el pol químic més important de la Mediterrània i de tot el sud d'Europa, això és un fet. A nivell de clúster seguim treballant per valorar tot el nostre potencial i poder atraure noves inversions, tot i que no és un camí ni ràpid ni fàcil. Apostem per una producció d'alt valor afegit. Els nostres reptes passen

per la competitivitat i la sostenibilitat. Volem aprofitar i valorar l'experiència d'aquests 50 anys, l'entorn que s'ha creat al voltant d'aquesta indústria i la nostra situació geogràfica per acollir productes basats en l'especialització, que és el camí que es pot consolidar a Europa». Les exportacions La crisi, amb caiguda de vendes en tots els sectors va fer que els empresaris haguessin d'aguditzar el seu enginy per poder sobreviure. La solució, segons apunten algunes fonts, no era només fer-ho millor que la resta de competidors, sinó arribar a més mercats, obrir-se a l'exterior. En un món global, aquesta és la tendència. «El futur i el present passen per l'exportació. Més enllà de la tradició exportadora de les nostres empreses, i que justifica en bona part l'existència de la nostra pròpia Cambra de Comerç, la crisi va provocar que moltes organitzacions ens veiéssim en la necessitat de convertir el món en el seu mercat per poder subsistir. Les qui van fer aquest exercici van adonar-se'n dels múltiples avantatges que pot oferir Isaac Sanromà, President de la Cambra de Reus

El creixement del territori passa per quatre eixos claus: el turisme, la química, el Port i el coneixement-Universitat un procés d'internacionalització. Des de la Cambra hem fet molta pedagogia en aquest sentit, acompanyant a moltes empreses a descobrir oportunitats en mercats estrangers», diu Isaac Sanromà, president de la Cambra de Reus. «L’exportació s’ha venut, en els darrers anys, com un dels grans remeis per fer front a les dificultats a escala de les empreses i s’ha de dir que les comarques de Tarragona s’han esforçat molt a exportar els seus productes. Tenim una oferta energètica i industrial molt forta, que se suma a una gran riquesa de productes de la terra de màxima qualitat i una potent oferta turística que no deixa de consolidar-se. Amb tot, encara falta molt per fer arribar la cultura de l’obertura de mercats a moltes petites empreses que tenen molt a oferir i això és responsabilitat de tots», diu Josep Antoni Belmonte, president de CEPTA. Sanromà es mostra relativament optimista envers el 2017, aferrant-se a les dades que té entre mans la seva institució: «La Cambra de Reus realitza cada tres mesos, conjuntament amb Ceres, una enquesta a les empreses del

Gener 2017

15 ㌀䜀䈀

䐀椀猀琀爀椀戀甀椀搀漀爀漀昀椀挀椀愀氀

Andreu Suriol, president de la Cambra de Tarragona

2017 A FONS

Gener 2017

nostre territori en la que es fixa l'apartat de l'opinió sobre la situació econòmica, perspectives i confiança en el futur. Les últimes onades del Radar Cambra ens demostren que la confiança de les empreses en el futur immediat a un any sempre ha anat creixent, si bé ho ha fet amb moderació. D'altra banda, les xifres dels treballs de conjuntura, que també fem les cambres, ens ratifiquen en el fet que les empreses veuen bé la situació però són molt prudents a l'hora d'invertir o ampliar plantilla perquè encaren arrosseguen moltes ferides dels anys pitjors de la recent crisi». Per la seva banda, Andreu Suriol, president de la Cambra de Tarragona es mostra crític amb determinades polítiques municipals, a més de recordar que l'ajornament dels Jocs Mediterranis fins al 2018, ha suposat una mala publicitat per a la ciutat i referma, però, l'aposta en la indústria i el turisme perquè l'any sigui millor que l'anterior: «Les previsions de la indústria química i del turisme, els dos grans motors econòmics del territori, ens fa ser optimistes, si bé ens penalitza l'elevada taxa d'atur i el no disposar d'unes infraestructures adients per consolidar i impulsar el dinamisme de les Comarques de Tarragona. Quant a la ciutat de Tarragona, ens preocupa el valor de la marca pel que fa a l'ajornament dels Jocs del Mediterrani així com determinades polítiques impulsades des de l'Ajuntament que no afavoreixen prou l'atracció de turistes (en períodes vacacionals) ni de visitants (a la resta de l'any)». L'atur és la clau de volta de tot plegat. En un article publica a El País el 5 de gener d'enguany, s'afirmava que aquelles comunitats amb més potencial turístic havien estat les que més cotitzants a la Seguretat Social havien registrat. Quan parla de Catalunya, però, l'article destaca Barcelona i Girona com a demarcacions més potents turísticament a Catalunya. Espanya va rebre més de 70 milions de turistes el 2016, una xifra enorme. Aquest article arribava un dia després que es conegués que l'any 2016 l'afiliació a la Seguretat Social havia pujat a tota Espanya en 540.265 cotitzants, la més gran de l'última dècada. Amb tot, això té una part fosca, perquè la precarització laboral està molt present. Així, es van necessitar una mitjana de fins a 40 contractes per a cada nou lloc de treball. El 40% dels assalariats a Espanya ho són de forma temporal o a temps parcial. Dels 19,8 milions de contractes que es van signar a Espanya el 2016, el 91,4% va ser de caràcter temporal, amb una mitjana de 51,3 dies cadascun. «Esperem que creixi l'ocupació. Estem fent tot el possible perquè així sigui. De fet, per l'any vinent (2017) destinem 1.100.000 euros només en el foment de l'ocupació», assegura Pau Pérez. El Banc d'Espanya, en les seves previsions, calcula que la taxa d'atur per al 2019 serà del 15%, més d'un punt per sobre a les previsions del govern. Per tant l'atur encara serà un problema important en els pròxims anys. Tot i així, des

«Les previsions de la indústria química i del tu-

risme, els dos grans motors econòmics del territori, ens fa ser optimistes, si bé ens penalitza l'elevada taxa d'atur i el no disposar d'unes infraestructures adients» de l'executiu que presideix Mariano Rajoy i des del Banc d'Espanya, encara es parla de creixement, concretament del 2,5% per al 2017. «Es parla del 2,1 o el 2,5% de creixement del PIB per a Espanya i de xifres una mica per damunt a Catalunya. Es marca un cert alentiment en relació a l'any 2016. L'economia reusenca hauria de seguir aquesta línia que, d'altra banda, és prou positiva», explica Isaac Sanromà. L'aixeta del crèdit En el moment de màxima dificultat les entitats financeres van adoptar una posició defensiva i van decidir restringir el crèdit, espantades davant la possibilitat d'impagaments i per mantenir el seu líquid conscients de la gran quantitat de diners que ja havien prestat. L'any 2016 no ha acabat amb bones notícies per a moltes entitats bancàries arran de la decisió judicial a Brussel·les en què s'obliga a les entitats a tornar als seus clients tot allò que es va cobrar de més en virtut de la clàusula sòl, que ara ha estat declarada nul·la. Tot i que hi ha un cert ball de xifres, es parla de més de 4.000 milions d'euros en indemnitzacions. I això no acaba aquí, el Tribunal Suprem ha declarat que les despeses que els bancs cobraven als seus clients a l'hora de formalitzar una hipoteca també són nul·les o, com a mínim, no les havia

Gener 2017

CUESTIÓN DE ESTILO

Desde 16.900€ En el Mazda CX-3 el estilo se aprecia en su interior con el cuidado de cada detalle y sus acabados Premium. Suena en cada nota gracias a su sistema de audio Bose ® y se refleja en su exterior con un diseño rompedor. Un estilo estilo único que se adapta a cada situación gracias a la conducción dinámica de la tracción total inteligente AWD. Y todo con la actitud propia de la tecnología SKYACTIV y los sistemas de seguridad i-ACTIVSENSE. Mazda CX-3. El estilo se tiene o no se tiene. DESCUBRE MÁS EN MAZDA.ES Gama Mazda CX-3. Consumo mixto (l/100km): 4,0 - 6,4. Emisiones CO2 (g/km): 105 - 150. *PVP recomendado en Península y Baleares. Incluye descuento promocional de marca y concesionario, IVA, transporte e impuesto de matriculación. Precio para el modelo Mazda CX-3 Style 2.0 gasolina 120 cv. Gastos de matriculación no incluídos. Oferta válida hasta el 30/11/2016

KIMAUTO TARRAGONA

KIMAUTO TORTOSA

977 553 453

977 440 394

C. Caràbia, 10 - Urb. l'Albada - Tarragona

Ctra. Tortosa-l'Aldea, km2 - Tortosa

www.kimauto.es

Gener 2017

18 2017 A FONS

de pagar només el client. Més diners a tornar. «La dificultat d'accés al crèdit ha estat un dels grans esculls de les empreses durant aquests anys difícils i encara ara és complicat accedir-hi. Cal tenir en compte que la crisi ha castigat durament al territori. En un Observatori Empresarial, ja alertàvem que en poc més de tres anys, des del 2010 fins al 2013, el nombre d'entitats bancàries presents a la província de Tarragona s'havia reduït una tercera part, el que suposa un descens del pes de la banca i l'afavoriment de grans grups bancaris cada cop amb més competència. Aquesta realitat no ha afavorit els interessos de les empreses, que han hagut de buscar alternatives per buscar finançament i tirar endavant», explica Josep Antoni Belmonte, president de CEPTA. Per la seva banda Josep-Joaquim Sendra, president de PIMEC Tarragona, veu el futur amb més optimisme: «S'observa una millor predisposició de les entitats financeres per concedir crèdit i les condicions s'han relaxat, començant pels tipus d'interès, afavorits per la política expansiva del Banc Central Europeu. Però aquesta millora no impedeix que encara sigui difícil obtenir finançament per a certs projectes o per empreses que no poden

oferir unes garanties que encara poden seguir sent excessives per empreses que precisament el que necessiten és que es confiï en les seves capacitats futures». Sendra confia en una recuperació de la demanda en l'àmbit intern, espanyol i internacional que permeti a les empreses de la demarcació de Tarragona, tirar endavant: «Les perspectives són positives perquè la demanda interna segueix millorant i malgrat les incerteses de l'economia internacional, l'evolució de la demanda externa sembla que tindrà un impacte positiu al conjunt català. Aquest darrer aspecte és especialment rellevant en el cas de Tarragona pel grau d'obertura que té en relació a la seva especialització productiva. També fa que fluctuacions en el preu dels carburants com les esperades puguin generar més tensions que en altres territoris, de manera que les expectatives són positives però cal ser especialment prudents». El referèndum d'independència El procés sobiranista català que el mes de setembre d'enguany viurà el seu punt àlgid amb la convocatòria d'un referèndum d'independència, pot trastocar els plans dels empresaris i industrials de la demarcació, en un sec-

tor econòmic que mai ha estat amant de canvis radicals. «No valorem temes polítics més enllà dels que he esmentat amb anterioritat i que fan referència a les infraestructures o la política industrial en general», diu Teresa Pallarès, de l'AEQT. Andreu Suriol, president de la Cambra de Tarragona es manifesta obertament en relació al referèndum, i afirma que dóna suport al dret a decidir: «Les Cambres de Comerç del país vàrem expressar clarament la nostra posició a favor del dret a decidir. Entre altres coses perquè creiem profundament en la democràcia i, també, i ara parlo com a president de la Cambra de Tarragona: per revertir el col·lapse que patim en matèria d'infraestructures a Tarragona, que és insostenible. En aquest sentit hem enviat una carta a Mariano Rajoy demanant-li audiència per expressar-li en primera persona que estem ofegats. Amb això li vull dir que a un inversor més que un referèndum el que el preocupa és el retorn de la seva inversió. Un retorn que ara es veu compromès pels costos energètics i l'estat de les infraestructures. Ens fa por, perquè ho hem vist ja, que les empreses marxin o no vinguin per aquests condicionants, no pas per la possibilitat de celebrar un referèndum».

Gener 2017

NOU MOKKA X

>Per 16.690€

Inclou amb Wi-fi 4G i Resposta Automàtica de Colisió Validesa de l’oferta fins el 31/03/2017, en compres amb finançament

uniauto.cat

UNIAUTO

Ctra. N-340, Km. 1160,3. 43006. Tarragona. Tel.: 977 54 72 11. Pol. Ind. La Roureda – C/ Nicaragua Nº 38. 43204. Reus. Tel.: 977 76 90 20.comercial@uniauto.cat

Gener 2017

«El meu suggeriment és que la gent no es jubili»

2017 ACTUALITAT

Gener 2017

Entrevista a Santiago Niño Becerra, catedràtic d'estructura econòmica de l'Institut Químic Sarrià

Un petit llum de sobre la taula il·lumina dèbilment el despatx. La cara de Santiago Niño Becerra, l'economista que va predir la crisi que viu el planeta i que s'ha convertit en un fenomen mediàtic, es distingeix amb prou feines entre les ombres cada vegada més allargades de l'estança en un dia ennuvolat i que ja s'acaba. «Bona tarda. No, no obriu els llums, em molesta la claror que fan», diu en relació als fluorescents del sostre. Està treballant, com sempre, atent a l'actualitat, tal com demostra en les seves piulades, on enllaça a articles que demostren que l'anunciada recuperació econòmica no és tal. És un home actiu a les xarxes, bé, a Twitter, perquè no té Facebook. Després d'una estona xerrant amicalment sobre fotografia, entrem a fons en el tema.

Rafa Marrasé Text | Pierre Grubius Fotos

Li confesso que ahir, tot just després de preparar aquesta entrevista, a l'hora d'anar-me'n al llit, em va costar molt adormir-me, i miri que l'he escoltat moltes vegades... [Em mira de fit a fit com preguntant-se: què vols que et digui?] Realment estem tan malament? Clarament sí. Tant en l'àmbit d'Espanya com a Europa o el món. Quan sento que els polítics diuen que estem sortint d'aquesta situació de crisi no ho entenc. Com es pot dir que un país s'està recuperant quan el 30%

població de Berlín necessita ajuts de les administracions públiques per poder sobreviure»

«La majoria d'aquestes grans empreses [petroquímiques] de la zona de Tarragona són estrangeres i això vol dir que demà poden decidir anar-se'n a un altre lloc»

dels nens són pobres, quan 1 de cada 8 treballadors és pobre? Això no té ni cap ni peus. Com es pot dir que l'economia mundial s'està recuperant quan al país més poderós econòmicament, els Estats Units, hem arribat a un grau de concentració de la riquesa igual que el 1928? Aleshores, quan vostè veu que des del Banc d'Espanya i des de la Unió Europea s'assegura que el creixement per a Espanya el 2017 vorejarà el 3%, què li podem dir a la gent? El concepte de creixement, d'evolució social, ha canviat. Si analitzem el concepte de creixement, veiem que

Per tant, només ha crescut econòmicament una part de la part de la població? Sí. Quina part? La que té accés al capital. La gent que té diners. La gent que té diners, no, capital. Posi'm un exemple. Tots pensem que Alemanya va vent en popa, és un país que la seva economia és capdavantera, oi? Doncs miri, avui, a Berlín, la meitat de la població quan s'ha aixecat aquest matí no sabia si podria fer dos àpats. M'està dient que la meitat de la població de Berlín, capital d'Alemanya, està al llindar de la pobresa? Sí, la meitat de la població de Berlín necessita ajuts de les administracions públiques per poder sobreviure. Aquesta és la realitat. Això no té res a veure que companyies com Porsche, BMW, etc, vagin molt bé. I això està passant a tot arreu però a Espanya, que té una estructura de PIB de valor afegit baix i una productivitat baixa, això s'acusa més. Ara que parla d'Alemanya. Vostè va dir que no s'hauria de parlar de països com a potències econòmiques, sinó de regions. D'Alemanya parlava d'Essen, Hamburg, Baviera i Waden-Württemberg. I a Espanya, quines zones hi ha com aquestes? A Espanya hi ha quatre zones que tenen possibilitats: Catalunya, Euskadi, València fins a Sagunt i la costa atlàntica de Galícia. Amb tot, podem ser encara més precisos en la delimitació d'aquesta àrea.

A Tarragona s'està treballant de fa anys per tenir un clúster potent, unint la indústria petroquímica i el Port. Es podria convertir en una zona com aquestes d'Alemanya que vostè esmentava? D'entrada s'ha de dir que la indústria petroquímica necessita molt de capital i molt poca mà d'obra. En segon lloc, la majoria d'aquestes grans empreses de la zona de Tarragona són estrangeres i això vol dir que demà poden decidir anar-se'n a un altre lloc. I vostè creu que això pot passar? No ho sé, jo només dic que és molt difícil que, per exemple, Volkswagen marxi de Wolfsburg. Ara, que Volkswagen marxi de Martorell és molt més fàcil, això no vol dir que demà passi, clar. Miri, a Espanya hi ha 18 plantes d'assemblatge d'automòbils i totes són estrangeres, això és molt perillós perquè no hi ha cap centre de decisió a Espanya. S'hauria de canviar, per tant, el model econòmic? Sí, és clar, però això fa molt que es diu, de fa més de 30 anys. Quin model s'hauria de tenir? No podria ser un model general. Des que es va morir Franco hem viscut amb allò que s'anomena cafè per a tothom, i això és impossible. A Espanya hi ha zones que tenen possibilitats i altres que no en tenen i si no s'afronta això, sempre hi haurà problemes. Les zones que tenen possibilitats han de tenir capacitat de decisió. El mapa regional d'Espanya ha de canviar.

Gener 2017

«La meitat de la

un país s'està recuperant quan el 30% dels nens són pobres, quan 1 de cada 8 treballadors és pobre?»

Què vol dir? Si tinguéssim un compàs i el punxéssim a la Plaça Catalunya i marquéssim un radi de 50 quilòmetres, al nord fins, aproximadament, a Blanes i al sud fins a Vilanova, en aquest semicercle, perquè a l'altre hi ha el mar, trobem el 50% del PIB de Catalunya. Hem de pensar que al Berguedà, el 25% de les rendes són subvencions i, em pot dir què hi ha a la Noguera? Molt poques coses.

2017 ACTUALITAT

«Com es pot dir que

això és el nombre de milions que forma el Producte Interior Brut (PIB). Per tant, a Espanya s'ha incrementat aquest nombre de milions? La resposta és sí. Però el problema és que aquests milions que s'han guanyat s'han aconseguit amb unes activitats que afecten un grup molt concret de persones.

2017 ACTUALITAT

Gener 2017

Una regió ha d'existir [administrativament, com una comunitat autònoma s’entén] si és sostenible. Fins i tot la senyora Esperanza Aguirre va dir que «hi ha regions a les que s’han transferit competències que no poden finançar». I és més, això passa a tot arreu, a Itàlia per exemple. Si vostè traça una línia a l'Emília Romanya, trobarà dues Itàlies ben diferents, nord i sud. Catalunya seria viable si fos independent? No estic parlant d'independència, que crec que és perdre el temps perquè és un tema molt complicat. Catalunya hauria de demanar alguna cosa semblant al que té Euskadi amb l'estatut de Guernika. Jo ja signaria perquè s'agafés aquell estatut es traduís al català i el tinguéssim. Vostè va dir en un programa de televisió que els pensionistes no cobrarien la paga extra de nadal del 2017. Jo no vaig dir això, vaig dir que si no hi havia injeccions de diners extra a la caixa general de la Seguretat Social la paga extra del juny del 2017 els pensionistes no la podrien cobrar. Al juny, no al desembre? Abans era al desembre però ara és al juny, perquè tot va molt pitjor del que es pensava. Ah sí? Sí, de fet, avui ja s'ha publicat una espècie de rumor que diu que si la Seguretat Social no té prou diners per pagar les pensions, s'emetrà deute públic. Això confirmaria que el sistema no és sostenible. Quan lord Beveridge va dissenyar aquest sistema a finals dels anys 40 del segle passat va fer una sèrie de suposicions com plena ocupació, salaris creixents, salaris ajustats a la inflació, etc. Ara tot això no s'està complint, per tant això no és sostenible. Si no s'injecten diners al sistema, aquest no pot funcionar. Com s'injecten diners? A través d'impostos o pujant les cotitzacions

socials o fent retalles. O, com sembla que s'ha escollit, fent emissió de deute públic. Vostè va dir que el problema de l'economia espanyola no era de despeses sinó d'ingressos. Així és. D'on han de venir els ingressos? És que no poden venir. Com? En els últims 9 anys la recaptació procedent de l’impost de societats ha baixat a la meitat, fent números rodons, de 40.000 milions a 20.000 milions. Això ha passat perquè les empreses tenen eines legals que els permeten no pagar impostos. A veure un assalariat quines eines té. L'assala-

riat no pot assumir més impostos, de fet, si vostè surt al carrer i li pregunta a la gent si pot pagar més impostos a veure què li diuen. De fet, moltes empreses, si vas i els hi demanes més impostos, marxen a un altre lloc. Això està passant a tot arreu. Sí, i li posaré un exemple: vostè sabia que la cotització a borsa d'Apple equival al 60% del PIB d'Espanya? Això és moltíssim. Sí. De fet, vostè sempre ha dit que si el conseller delegat de Black Rock [un fons d'inversió] truqués a Mariano Rajoy, aquest faria allò que li demanés. I Merkel. Els polítics mai

«La recaptació procedent de l’impost de societats ha baixat a la meitat... ...de 40.000 milions a 20.000 milions. Això ha passat perquè les empreses tenen eines legals que els permeten no pagar impostos. A veure un assalariat quines eines té»

Clínica Curull centre de referència a la província de Tarragona en tractaments de Periodòncia, Implants i Estètica Dental # 1 Blanquejament i Carilles de ceràmica

Gener 2017

Des del 2015 comptem amb els certificats de qualitat: ISO 9001 i SEP (Sanitat Excel·lent Privada)

# 2 Implants i Dents en un dia

Pròtesis provisional fixa el mateix dia de la col·locació dels implants

Abans del tractament

Dra. Conchita Curull Clínica Curull Col. 2236

Pròtesis definitiva fixa de ceràmica sobre implants

• Primer membre acceptada de la província de Tarragona a la Acadèmia Americana d’Odontologia Estètica (AACD). • Delegada de la Societat Espanyola de Periodòncia i Osseointegració (SEPA) a la província de Tarragona. • Vicepresidenta del Col·legi Oficial d‘Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, Delegació Provincial De Tarragona.

Rambla Nova 114 baixos • 43001 Tarragona • Tel. 977 241 380 • www.clinicacurull.com

2017 ACTUALITAT

Gener 2017

han tingut cap poder real de decisió. Quan diu mai vol dir els últims 50 anys? No, mai. Pensi que el senyor Carles V (més conegut com a Carles I, rei d'Espanya i emperador del Sacre Imperi Romà Germànic al segle XVI), va haver de dir que sí i que sí als Fugger i els Welser. [El banquer Jakob Fugger, l'home més ric d'Europa aleshores, va contribuir amb més de 800.000 florins —juntament amb la família Welser i els banquers italians — al suborn dels prínceps electors perquè aquests triessin Carles com a hereu de l'emperador Maximilià en detriment del francès Francesc I, que només va poder aportar 300.000 florins. A causa del deute, Carles va entregar mines d'or, coure i sal als Fugger. Quan més endavant es va voler limitar el monopoli dels banquers alemanys en aquell comerç, Jakob Fugger va recordar Carles els diners que va entregar per a la seva designació. L’emperador, finalment, va permetre continuar Fugger amb el monopoli]. Una sentència França va dictaminar que Cristine Lagarde, directora del Fons Monetari Internacional (FMI), va ser negligent quan era la ministra d'economia del país gal en

«Espanya ha de pagar 30.000 milions d'euros d'interessos cada any»

un assumpte de desviació de diners públics. A Espanya ja sabem què va passar amb Rato. No hi ha dirigents a l'alçada de les circumstàncies? No és una qüestió de dirigents polítics. De fet, això dels polítics es va inventar perquè la gent pensés que tenia una importància cabdal perquè triava els seus representants, que són els que haurien de prendre les decisions. A l'hora de la veritat aquest polític depèn totalment de factors com la prima de risc, la valoració del deute del país, la recaptació fiscal, del nivell de confiança d'aquella economia, de si la inversió estrangera arriba o no...

Com diu? Sí. Ara es fan els pressupostos i aquests hauran de ser acceptats per Brussel·les en base d'una sèrie de compromisos que l'Estat va adquirir al seu dia amb la Unió Europea. Els polítics als països no tenen cap poder de decisió. A França, Hollande va guanyar les eleccions amb un missatge que no té res a veure amb el que està fent ara.

Si això és així i si, a més, s'afegeix una altra de les seves afirmacions que diu que el deute mundial, que ascendeix a 200 bilions de dòlars, no es pot pagar, la pregunta és: té sentit tot el patiment pel qual està passant la gent en forma de retallades i impostos? Hi ha dos temes diferents aquí. El negoci del deute no és el deute, sinó els interessos. Això es va veure amb la crisi del deute que va viure Amèrica del Sud als anys 80. Espanya ha de pagar 30.000 milions d'euros d'interessos cada any. D'altra banda, els polítics. Aquests prenen decisions que han de ser censurades.

Però no s'estaria enviant un missatge perillós, en el sentit que aquell que hagués contret deutes ara no les pagaria? No estaríem dient al món: endeuteu-vos perquè no passa res? Estem mantenint una ficció perquè el deute no es pot pagar. Els problemes de Grècia van començar quan va dir que no podia pagar els interessos. A Espanya perquè li concedeixen crèdit? Perquè està pagant els interessos i, per tant, és un bon negoci pels creditors. El dia que Espanya no pugui pagar els interessos té un problema molt greu perquè si no paga, el país va a una llista negra on queda totalment oblidat. L'única forma de reduir els interessos és fer una quitança del deute.

Per tant, si els polítics no tenen cap poder de decisió i el deute no es pot pagar, la solució per sortir de la crisi per on passa? Per una quitança? Això segur.

Posem que es fa una quitança, què passa l'endemà? S'hauria de fer una compensació del deute. Vull dir, posem com a exemple: vostè em deu a mi 1.000 i jo a vostè 500, per tant, vostè em deu 500. D'aquests, quants me'n pot pagar realment vostè? 100? Molt bé, fem-ho, però això vol dir que jo sóc molt més pobre i vostè també, perquè hem perdut diners. Tots som més pobres. Per evitar que això afectés un sol país, caldria la col·laboració dels altres i amb polítiques fiscals comunes. Una de les mesures de les quals es parlava per reactivar l'economia era la de endarrerir l'edat de jubilació però això comporta una contra-

Gener 2017

Audi A l’avantguarda de la tècnica

Gener 2017

#SUV? #coupé? #trendingtopic?

Nou Audi Q2 #untaggable El millor és impossible d’etiquetar. Per què hem d’etiquetar-ho tot? Quan alguna cosa és veritablement #única t’adones que també pot ser #autèntica, #inesperada o #trencadora. I al final, descobreixes que hi ha coses que no poden definir-se amb una sola paraula. Com el nou Audi Q2. És un #SUV?, #coupé?, #esportiu?, #quattro?, #emoció?, #adrenalina?, #control?… És tot això i molt més. És #untaggable.

Reusmòbil

Tarracomòbil

Passeig Sunyer, 38 43202 Reus Tel. 977 32 64 45

Rambla Nova, 112 43001 Tarragona Tel. 977 21 56 68

Nou Audi Q2 de 85-140 kW (116 a 190 CV). Emissió CO₂ (g/km): de 113 a 134. Consum mitjà (l/100 km): de 4,3 a 5,8. Informació Audi: 902 45 45 75.

RANGE ROVER EVOQUE

Gener 2017

NASCUT SALVATGE. CRIAT A LA CIUTAT. DES DE 35.500 €*

Amb les seves línies cridaneres i musculoses i un sostre descendent, el Range Rover Evoque és un vehicle diferent de tots els del seu temps. Ja sigui per descobrir racons ocults de la ciutat o per deixar-se veure en els locals de moda, el Range Rover Evoque

sempre està a punt per passar a l'acció. Fent gala d'un perfecte equilibri entre un disseny interior diferent, un habitacle de línies corbes, capacitat i prestacions, és un vehicle que defineix a la perfecció l'estil de vida urbà.

Ctra. de València

Tarragona

Francolí

Autovia Tarragona - Salou

FULL TRACTION

a Reus

a Torreforta

Gamma Range Rover Evoque 5 portes: consum combinat (I/100 km) des de 4,3 fins a 7,8; emissions de CO2 (g/km) des de 113 fins a 181. *PVP del Range Rover Evoque PURE 4x2, 5 portes des de 35.500 € (lVA, transport, descompte promocional i impost de matriculació inclosos). Impost de matriculació (IEDMT) calculat al tipus general. No obstant això, el tipus aplicable al lEDMT pot variar en funció de la Comunitat Autònoma de residència. Oferta vàlida per a vehicles matriculats fins al 30 de gener de 2016 a Península i Balears. Consulta totes les condicions contractuals i ofertes de finançament exclusives al concessionari Land Rover Full Traction. El vehicle mostrat pot no coincidir amb l'ofert.

A TARRAGONA Carretera de València, 206 · 43006, Tarragona (Entrada per l'Autovia de Tarragona a Salou, al costat del Lidl). 977 55 41 11 · info@fulltraction.cat

Gener 2017

30 2017 ACTUALITAT

dicció: l'Estat s'estalvia alguns anys de pensió però a les empreses privades no els interessa mantenir algú que té un salari més alt que un nou contractat. I això fa que el jovent tingui més dificultats d'entrar al mercat de treball, perquè hi hauria menys jubilacions. La solució a tot això l'aportarà la tecnologia, que amortitzarà llocs de treball.

«La renda bàsica hauria de ser universal i no condicionada» I això condueix a un altre problema: la robòtica elimina llocs de treball a la indústria i a l'agricultura. Les noves tecnologies poden ajudar a crear nous enginyers i tècnics però la gran massa d'obrers, perdrà llocs de feina. No et calen 5.000 enginyers en una fàbrica, per exemple. Així és. La tecnologia eliminarà llocs de feina de grans i joves. Per tant, què ens queda, renda bà-

sica? Sí, el doctor Raventós i el seu equip, que són un dels que millor coneixen aquest tema no només a Espanya sinó a Europa, parlen d'una renda bàsica que es quantificaria al llindar de la pobresa, sobre els 650 euros mensuals. Però tenint en compte l'atur registrat que hi ha Espanya, estaríem parlant de més d'una quarta part de la població. No, la renda bàsica hauria de ser universal i no condicionada. Com? Sí, la senyora Ana Patricia Botín també hauria de cobrar renda bàsica. El que passa és que ella es pagaria la seva renda bàsica milers de vegades. A més, aquesta renda eliminaria tot el rosari de prestacions que ja existeixen. Aquesta renda no podria comportar una davallada de la competitivitat del país en el sentit que molta gent, en cobrar uns diners, ja no farien cap esforç per a treballar i això també repercutiria en el consum? Experiments que s'han fet a

Alaska i a altres llocs demostren que la renda bàsica no desincentiva la població a l'hora de buscar feina. A més, aquests 600 i pocs euros seria la mitjana a Espanya perquè, sota el meu criteri, s'haurien d'ajustar pel poder adquisitiu. No hauria de ser la mateixa quantitat a Guipúscoa que a Badajoz, perquè el cost de la vida és més alt al País Basc. Sí, però amb allò del cafè per a tots... Allí. Tal com està passant a Alemanya. Què passa allí, la gent marxa? Molts jubilats marxen a Polònia perquè el cost de la vida és molt inferior. Davant la por de no tenir una pensió pública, molts ciutadans van començar a fer un pla de pensions privat, però vostè va dir que a Espanya no era rendible. El pla de pensions és rendible des d'un punt de vista fiscal, per la deducció que té, però això al final ho acabes pagant quan rescates els diners. A més, la rendibilitat que tenen és molt baixa.

Gener 2017

猀攀搀愀椀搀椀氀椀戀猀漀瀀猀甀猀攀甀䴀甀氀琀椀瀀氀椀焀

Aleshores què s'ha de fer? Per complementar la jubilació diu? Sí. Doncs el meu suggeriment és que la gent no es jubili.

2017 ACTUALITAT

Gener 2017

Com als Estats Units... Sí. Molta gent als Estats Units ha deixat la jubilació per tornar a treballar fins que el cos aguanti. Sortirem de la crisi el 2025? Però què vol dir sortir de la crisi? Si vostè es refereix tornar al 2005, mai sortirem de la crisi perquè tot allò s'ha acabat. Ara hem d'assolir l'estabilitat i que desaparegui la incertesa. Anem cap a una època llarga, de creixements molt baixos de menys de l'1% i inflacions també molt baixes. I la desigualtat no baixarà, al contrari. I l'atur? Hi ha un informe del BBVA que diu que després de passar aquest període, en el que he anomenat abans estabilitat, l'atur estructural a Espanya seria encara del 18% i estimacions de la Comissió Europea apunten al 20 o 22%. Quin panorama. Hi ha algun punt d'esperança? En quin sentit? Vostè pretén comprar-se més endavant un Ferrari? No crec que m'ho pugui permetre... Imagini's que després de la guerra dels 30 anys, al segle XVII hi hagués un equivalent a un periodista (un cronista) que s'apropés a algun dels reis d'aleshores i els hi demanés un missatge optimista per a la gent [obre els braços i s'arronsa d'espatlles]. Un missatge optimista ara seria dir que tornarem al 2005 però això és impossible. Hi ha molta gent que el titlla de catastrofista, que només vaticina un panorama molt negre. De fet, hi ha economistes com Xavier Sala-i-Martín que diuen que ningú pot predir que passarà a l'economia en el futur. Amb tot, vostè va ser el

primer a anunciar aquesta crisi. Jo crec que molts altres van veure el mateix que jo.

«Anem cap a una època llarga, de creixements molt baixos de menys de l'1% i inflacions també molt baixes. I la desigualtat no baixarà, al contrari.»

Però no ho van dir i vostè sí. Només li dono una dada, que a més és comprovable: l'any 1996 el deute privat a Espanya era del 65% sobre PIB, l'any 2005, el 207%. No s'ha de ser un mag per adonar-se que allò apuntava a un desastre. El que ha destrossat l'economia espanyola ha estat el deute privat, és a dir, de les famílies, empreses i els bancs ... el mateix deute que va possibilitar que «Espanya anés bé».

Gener 2017

Nou Tiguan. Compatible amb la família, la feina, iOS i Android.

Nou Tiguan amb App Connect. Connectat al que t‘importa. Gamma nou Tiguan: consum mitjà (l/100 km) de 4,7 a 7,4; emissió de CO2 (g/km) de 123 a 170.

Tarraco Mòbil

Avda. Roma, 11 Tel. 977 23 92 52 - 43005 Tarragona

Reus Mòbil

C. Recasens i Mercadé, 7 Pol. Agro Reus Tel. 977 12 40 37 - 43206 Reus

D4D3S

Quatre dades bàsiques per entendre millor l'any que ens espera

atur

Atur novembre 2016 segons Eurostat (últimes xifres disponibles i publicades el gener 2017)

Mitjana europea República Txeca

3,5 3,0

Hongria

2,5

Malta

2,0

Regne Unit

1,5 1,0

Àustria

0,5

Irlanda

Fons Monetari Internacional

Banc d'Espanya

Suècia Bulgària

Dinamarca

Comissió Europea

0,0

Luxemburg

3, 1%

Polònia Mitjana UE 8,3%

Gener 2017

Països Baixos

Previsions de creixement d’Espanya per a 2017

3,7%

Alemanya

dèficit

Estònia Bèlgica

2017 ACTUALITAT

creix eme nt

Eslovènia Lituània Finlàndia Eslovàquia

Dèficit d’Espanya per a 2017 previst per la Comissió Europea

França Letònia

3,8%

Portugal Croàcia Itàlia Xipre Espanya

19,2%

Grècia

23,1%

deute públic Deute públic d’Espanya (dades novembre 2016)

Per arribar al 3,1% que s’havia marcat cal un ajustament de 7.000 milions d’euros

100,5%

120

del PIB

100 80 60

36,3% del PIB

1,1

bilions d'euros

20 Any 2007

Any 2016

Gener 2017

35 36 CIUTAT I CULTURA. El lloc del grafit és el carrer. Retrats reusencs de galeries d'art i històries d'artistes del mural urbà | 48 COMERÇ I EMPRESA. Reus Palace. Els nous cinemes de La Fira poden condicionar el futur de la veterana sala reusenca | 58 OCI I GASTRONOMIA

Els

frescos d'avui

L'art mural ha evolucionat des dels frescos romans fins als actuals grafits

Xavier Oliach i Sergi Abelló amb una creació conjunta inspirada en la pel·lícula 'El padrino'

CIUTAT

CULTURA | SOCIETAT| PROTAGONISTES | POLÍTICA |

‘El lloc del

grafit és al

carrer’

GRAFITS CIUTAT

Gener 2017

Retrats reusencs de galeries d’art i històries d’artistes del mural urbà

Cristina Valls Text | Pierre Grubius Fotos

El conegut artista britànic Banksy, d’identitat desconeguda, va destacar en ple esclat de l’aerosol a Bristol a finals de la dècada de l’any 1980 per elaborar creacions d’allò més iròniques de l’àmbit polític, el món de la música i la moralitat. Les seves obres van esdevenir famoses i molt populars en fer-se visibles a una gran varietat de ciutats de tot el món. Com en el cas de Banksy, molts grafiters han volgut plasmar la seva forma de pensar en una paret. Un dels suports més famosos és el Mur de Berlín, el qual llueix una gran quantitat de murals d’allò més variats. “Vaig començar a fixar-me en els grafits a l’escola i vaig aprendre molt veient les pintures de carretera que podia trobar-me viatjant a l’estran-

ger. He estat a Hamburg, França, Marràqueix, els Estats Units... I puc dir que amb el temps, no pots passar per aquests llocs sense crear un mural”, explica l’artista reusenc Xavier Oliach -www.gasicpainter.com-, qui ha aconseguit dedicar-se a la creació artística gairebé de forma professional. Diu que per viure d’aquesta, es necessita combinar amb altres relacionades com ara el disseny, la maquetació i la il·lustració. “Bàsicament, sobrevisc amb el grafit mural, amb grans composicions decoratives que m’encarreguen. Això em dóna

per menjar i jo no vaig a buscar feina, més aviat m’arriba. Això funciona així, perquè la gent veu el que fas i et contacta”, detalla. Sobre si la pràctica està o no mal vista, o si es concep com a un “art vandàlic”, Xavier Oliach valora que “almenys al meu públic li agrada, i bàsicament aquesta és la clau: dibuixar per a ells i el que et demanen”. L’estil del reusenc és més aviat realista. S’atreveix amb cares i s’aboca molt en l’àmbit del disseny. Això vol dir que, a l’hora d’elaborar un mural, el ‘collage’ i la colimetria són els seus ingredients de creació.

«Bàsicament, sobrevisc

Un amic d’Oliach, el reusenc Sergi Abelló, també s’afegeix a la conversa. Ell concep l’art del grafit com a la millor via d’escapament per poder sortir de l’estrès diari de la feina. És entrenador personal, però es va enamorar també de ben jove de les obres

amb el grafit mural, amb grans composicions decoratives que m’encarreguen»

Així doncs, preguntats sobre si col·laborarien creant en galeries d’art, Abelló ho té clar. “És molt difícil per a mi, això. El grafiter sí que pot aprofitar una part del seu art per exposar-lo en una galeria, però el lloc del grafit és el carrer. Sí que és cert que ens hem d’adaptar a tots els suports, però si només el mostréssim en exclusiva en una galeria, potser perdríem l’essència”, rebla Abelló, i continua Oliach: “Primer ho ha de voler l’artista, perquè les galeries sí que volen apropar-se a aquest tipus d’art. A

El grafit de galeria

Gener 2017

d’art de suport urbà. “Per a mi és la millor medicina per desconnectar. De fet, una de les primeres obres que em va atraure va ser una propera a l’estació de trens, on em vaig topar amb un grafiter que pintava unes lletres llampants i una cara d’un infant japonès al fons”, diu Abelló. Des d’aquell moment, va començar a dibuixar. El que més li agrada són els retrats, i si són d’artistes de cinema, millor. De fet, en va fer un, de gran mural, juntament amb Oliach, inspirat en el llargmetratge ‘El Padrí’. A més, ha explorat diverses plataformes tot arribant a pintar fins i tot gimnasos per aquelles persones de més confiança, però el que realment el satisfà és dibuixar sense presses ni dates de tancament. “Que te l’esborrin no es pot controlar. Un mur no deixa de ser una paret que poden tombar. Es troba al carrer i és susceptible al canvi. Pot desaparèixer la teva creació, i això ho has de tenir en compte. Res dura per sempre, i el grafit és un art efímer i imprevisible”, valora aquest aficionat al dibuix.

El transport de l’art de carrer cap a les galeries és un projecte plantejat per moltes d’aquestes. Des de la galeria d’art Antoni Pinyol, creada a la ciutat el 1992, creuen que la millor idea “és portar l’art al carrer, per tal que el vegi tothom. Col·laborar amb un artista urbà, donant-li suport des de la galeria, n’és una de millor”. Tan l’Antoni Pinyol com la seva parella i col·laboradora, Dolors Blasi, diuen que “sempre serem a temps d’establir llaços amb aquell artista contemporani que coincideixi amb el nostre estil fins i tot avantguardista”. La parella de galeristes va començar a treballar amb grafiters quan encara no existien els correus electrònics i, en l’actualitat, n’han perdut tot contacte possible, “però de talents encara en surten, el més difícil és que potser arribin per pròpia iniciativa fins a nosaltres”, exposen. Tot i que avui, amb les tecnologies, aprenen ràpidament a fer-se visibles a través de la xarxa. “Fa anys, quan començàvem a voltar pel món per descobrir art i talents, vam veure que l’art urbà era d’allò més efímer, però tenia una particularitat arriscada que engrescava”, recorda Dolors Blasi. No obstant això, parlen en passat. “Creiem que el moviment que vam viure fa uns anys amb el grafit s’ha diluït una mica, però estem segurs que tornarà en forma d’un altre moviment”, destaca Antoni Pinyol.

La creació de mural de 'El padrino'

GRAFITS CIUTAT

Gener 2017

mi no em crida l’atenció, i crec que la raó és que nosaltres ens hem d’adaptar a un medi al qual no estem acostumats”.

«Que te l’esborrin no es

En aquest sentit, descriuen el grafit com quelcom “espontani”, i estableixen que hi ha gent que està “més preparada per poder-lo realitzar, però si s’hi volen dedicar professionalment, han d’agradar, perquè la cultura de l’art a vegades no està prou valorada”, revelen. Una afirmació que també fa la Pepa Quinteiro des de la galeria d’art Anquin’s. “La cultura del grafit en un gran mural o paret està més present a l’americana. Aquí l’art es viu d’una manera totalment diferent, malauradament”, explica la galerista. Sobre la forma de viure la cultura del grafit a la ciutat, els dos grafiters opinen que és qüestió de modes. “Si es promou que la tendència és pintar als carrers, la gent ho farà en massa, i si ho practica un famós de la televisió, encara hi influirà més. Això potser beneficiarà les marques i així comença a girar la roda”, explica Abelló. I és que el món de les modes es mou a la xarxa i tot el que arriba a la societat, tot i ésser cada vegada més efímer, s’infla com una

pot controlar. Un mur no deixa de ser una paret que poden tombar»

Gener 2017

Distribuïdor oficial de

EL VENDRELL C/Terrissaires, 1 Pol.Ind La Cometa 43700-El Vendrell 977 661 951 info@comercialstc.com

REUS Pl.del Nen de les Oques, 8 43202- Reus 977 312 502 reus@comercialstc.com

CAMBRILS Camí de Reus, 3 43391- Vinyols i els Arcs 977 360 836 cambrils@comercialstc.com

SANT SADURNÍ Rambla Generalitat, 59 08770- Sant Sadurní 93 826 69 50 santsadurni@comercialstc.com

www.comercialstc.com

SUBIRATS Pas de Piles, 28 Pol.Ind. Lavernó 08739- Subirats 93 891 33 21 subirats@comercialstc.com

GRAFITS CIUTAT

Gener 2017

bombolla. “Nosaltres pintem perquè ens agrada, no pas per esdevenir influenciadors. La moda de pintar als carrers, fa un temps, a Reus, va esdevenir tota una febre, entre l’any 2004 i el 2005. Ara ja no queda ningú”, expliquen. Van començar per diversió i després se’n van cansar. De gent activa, poca. L’art del grafit esdevé també en molts casos tota una revitalització estètica. Des de la galeria d’art reusenca Anquin’s, Pepa Quinteiro explica que “aquest tipus d’art urbà s’ha posat de moda en molts barris degradats al llarg del temps, i ha servit per capgirar la seva visió, tot fent un gir d’allò més positiu”. És a dir, la galerista aporta que té moltes funcionalitats que “molts cops no tenen res a veure amb pràctiques irrespectuoses”. A més, esdevé “un art gratuït per als espectadors. Tothom el pot gaudir i pot arribar a qualsevol”. Quinteiro recorda una distinció interessant sobre un tipus d’artistes, els grafiters i els muralistes. Destaca el barceloní Miquel Wert, qui també va presentar a la galeria reusenca uns dibuixos i uns carbonets inspirats en fotografies antigues de Reus. El jove artista també s’atreveix amb les parets, en aquest cas també de galeria. Tot i això, hi ha artistes que dilueixen la

Dolors Blasi i Antoni Pinyol a la seva galeria d'art a Reus

tipologia de grafiter i muralista i es converteixen en un combinat. La data de caducitat Un artista del mural urbà té data de caducitat? Només es pot ser grafiter quan es té joventut? Tant Oliach com Abelló desmunten fal·làcies. Hi ha joves que experimenten, però hi ha gent per a tot, esmenten. “Aquesta pràctica del ‘ho faig, perquè el meu amic també ho fa’, és el pitjor que et pot passar.

El transport de l’art de carrer cap a les galeries és un projecte plantejat per moltes d’aquestes

Vol dir que el que estàs fent està buit i no ho fas perquè realment ho vols tu. És com el fet d’anar a patinar. N’hi ha que comencen i s’estanquen per no seguir mai més. En canvi, d’altres s’hi queden enganxats i no poden parar. Jo sincerament, mentre respiri, pintaré”, diu somrient Abelló. I és que com bé reconeixen, si no hi ha diners, “pintem amb guixos, i amb el que sigui”. O amb el temps que hi hagi. “Si plou, ens cobrim amb alguna cosa i seguim”, riuen tots dos artistes urbans. Aquest és un altre gran tema: la inversió inicial per poder fer un mural com cal és a vegades infructuosa. I és aquest art canviant, susceptible a ésser tapat per un altre −“tota una falta de respecte”, segons diuen, però “inevitable”− té aquest tipus de complicacions. “Hi ha una història d’un home a qui li van robar un mural i, fins i tot, va ser venut en una subhasta. I això passa, i més sovint del que ens pensem. Poses moltes il·lusions en una creació. I, evidentment, diners. La majoria de vegades no hi ha cap retorn, però ja sabem que el pitjor que et pot passar pot ser que te’l robin”, riu Abelló. Pintes per a tu mateix i quan et ve de gust, mai per encàrrec: ‘pintar ha de ser una pràctica liberal’, aquest és el seu lema. Pel que fa al tema de la caducitat de l’artista grafiter, des de la galeria

Pepa Quinteiro a la galeria d'art Anquin's

• Roba de nena de la talla 6 a la 18 •

Gener 2017

REBAIXES

des d'un 30% de descompte

arespacochaga assessors Sor Lluïsa Estivill 8, (43202) Reus Tel. 977 315 553 | Fax 977 314 914 assesors@arespacochaga.net

• Consultoria fiscal i laboral • Mecanització de comptabilitat • Consultoria en matèria de crèdits i ajudes • Cobertura legal en totes les àrees de l’empresa • Gestió de subvencions, ajudes i fons econòmics per a l’empresa • El·laboració de nòmines, contractes, etc. • Assegurances • Assesorament immobiliari

PUBLICITAT CIUTAT

Santa Teresa, 26 baixos - Reus Tel. 977 075 306 | rimisereus@gmail.com

Per la seva part, la galerista Pepa Quinteiro comenta que, evidentment, hi ha aquells grafiters que només pinten quan són joves. “En canvi, n’hi ha d’altres que utilitzen el suport urbà com a finestra al món, com una manera de donar-se a conèixer a un tipus de públic al qual potser no haguessin arribat d’una altra manera”, plasma Quinteiro. A partir d’aquí, també demana que se’n diferenciï aquell ‘autor del jo’ del que només vol parlar d’art. “Per una banda, hi ha aquell que pretén ser protagonista del seu propi art i ha de recordar contínuament que es tracta d’una obra seva. En canvi, hi ha un altre que vol que el seu concepte d’art sigui el més rellevant de la seva obra”, especifica. De fet, aconsella que “s’ha de tractar molt bé aquest art. En tractar-se d’un art molt viu i directe aporta molta vida. La gent a la vida necessita desplaçar-se i els grafiters es mouen, es traslladen i pinten. La ubicació sempre té molta importància. N’és un exemple el Mur de Berlín, el qual guarda una obra d’art i un gran significat històric”.

La creació mural d'Oliach de caire fantàstic és una de les seves especialitats

GRAFITS CIUTAT

Gener 2017

d’art Antoni Pinyol, ho conceben com a un procés pel qual els artistes acostumen a passar. “Els nostres artistes han experimentat amb ‘collages’, i composicions amb cartró i de dimensions variades. Que pintin en una paret també és una de les fases d’experimentació artística on acostumen a perdre la por d’agradar o no, i comencen a sentir-se còmodes amb el que fan”, ressalta Antoni Pinyol. A més, Dolors Blasi, la galerista, també assenyala que “les galeries d’art hem de donar una empenta als artistes més joves. Hi ha moltes manifestacions artístiques que s’han de mirar detingudament i els artistes no s’amaguen, tenen il·lusió i els hem de donar una sortida, perquè el desencant no els dominin”.

«Hi ha d’altres [artistes] ‘No ha de quedar perfecte’ Els grafiters parlen de l’opinió dels pares, en començar tots dos a pintar. Va ser “d’allò més fatalista”, admeten. Amb el temps, però, les circumstàncies van canviar. “Farà prop de 18 anys que pinto i al final trobes un grup de companys en el que encaixes, i el que pintes no ha de quedar perfecte. De fet, no som amics que es reuneixen per anar a pintar, sinó que fem més coses. Podem pintar i fer després una barbacoa”, diu sincer Oliach. Els dos artistes pensen que tota persona té una faceta artística amagada. “El grafit ha de ser una via per poder plasmar el que veritablement sents, o del que et vols deslliurar. Ningú et diu si està bé o malament. Aquí no es jutja ningú. Tothom ho hauria de provar i que no es confongui amb vandalisme, perquè tenint

que utilitzen el suport urbà com a finestra al món, com una manera de donar-se a conèixer a un tipus de públic al qual potser no haguessin arribat d’una altra manera»

Gener 2017

real watches for real people

Oris Big Crown ProPilot Day Date Movimiento mecánico automático Ventanilla de fecha ampliada Caja de acero satinado Estanquidad 10 bar/100 m

www.oris.ch

Sant Fructuós, 1 · Tel.: 977 23 78 03 Tarragona

males intencions mai es gaudeix. Això ja no seria art, sinó una altra cosa”, conclouen tots dos.

GRAFITS CIUTAT

Gener 2017

Pintades que no són art I és que no totes les pintades sorgeixen per poder fer quelcom estètic o per crear art, sinó que també es practica de forma gratuïta, tal com s’ha esmentat i, a vegades per fer mal. El setembre passat, des de l’Ajuntament es van compilar una sèrie de dades que responen a la neteja de pintades i grafits en llocs on no està permès, en llocs on es fa malbé l'estètica dels edificis. Es va quantificar que la despesa anual de la ciutat és de 98.122,10 euros, una quantitat que s'engloba en el contracte de neteja de la via pública i recollida de residus en l'equip de neteja de pintades en mobiliari urbà i en edificis públics d'interès històric i artístic de la ciutat. Cada any es netegen a la ciutat prop de 3.000 metres quadrats de pintades i grafits. L'any 2015, per posar un exemple, la superfície netejada va ser de 2.922 metres quadrats. Aquest passat 2016, fins a finals de maig, s’havien condicionat 1.111 metres quadrats. Per la seva banda, els equips de neteja realitzen habitualment les seves intervencions en parets d'immobles municipals, principalment. També amplien el seu ventall, però, pels actes vandàlics que afecten els edificis amb valor patrimonial, com serien els casos de la façana i la porta principal de fusta de la Prioral de Sant Pere, la façana lateral del Pavelló antituberculós, on hi ha la seu de l'Oficina de Turisme del carrer de Sant Joan, i moltes altres façanes d'estil modernista ubicades als carrers Llovera i Monterols. Les sancions de l’Ordenança de Civisme de l'Ajuntament de Reus consideren com a infracció greu realitzar

«El grafit ha de ser una via per poder plasmar el que veritablement sents, o del que et vols deslliurar»

“qualsevol tipus de grafit, pintada, taca, escrit, inscripció o grafisme” en edificis públics o privats sense autorització de la propietat. La sanció per als responsables pot ser de fins a 1.200 euros. En el cas de tractar-se d'un edifici catalogat o protegit, la infracció es considera molt greu i pot ascendir fins als 2.400 euros. El servei de neteja de l'Ajuntament de Reus disposa d'equips específics segons el tipus de superfície en el qual s'ha d'actuar. En són un exemple els equips de hidronetejadors d'alta pressió amb aigua calenta i el de hidroarenadores amb sorra fina per a les superfícies més poroses. Mètodes d'eliminació De fet, existeixen diferents mètodes d’eliminació de pintades de finalitat vandàlica, i la majoria acostumen a ser de grafits duts a terme a partir d'aerosols de coloració. La forma més econòmica per procedir a eliminar-los és la de pintar-hi a sobre. Cobrir amb pintura un grafit és potser el més net, però obliga a cobrir amb una capa la totalitat de la superfície pintada, ja que en cas contrari, els traços més recents queden a la vista. A més, la pintura és un producte relativament segur, en comparació amb altres components químics. També pot utilitzar-se el dissolvent per suprimir el grafit. El resultat no sol ser d'allò més estètic, ja que moltes vegades no s'elimina completament. Per això s'aplica en superfícies petites de pedra o granit. Concretament, a Reus el servei de neteja utilitza sobretot la rentada a pressió. La màquina es combina amb un dissolvent per eliminar la pintada. S’ha de separar doncs la bretolada vandàlica de la manifestació artística del mural. Per fer-ho, s’ha de conscienciar la ciutadania de que l’artista cerca noves vies d’experimentació i que una paret pot esdevenir el llenç adequat, sempre i quan estigui permès. Els grafiters pensen que pintar és una forma de relaxar-se

anunci 175 X 125 revista viu tgna 160922 - 24/09/16- 18:17

ALT RENDIMENT

CALD. GAS

ALT RENDIMENT

SOLAR

LLAR CALDERA

CALD. LLENYA Tipo Forestal

CALD. LLENYA Flama Inversa

CALD. BIOMASA

Gener 2017

CALD. GASOIL

ESTUFA PELLETS

PROFESSIONALS AL SEU SERVEI

PUBLICITAT CIUTAT

ESTUFA LLENYA

Raquel Estrada Roig. Periodista cultural i poeta

identitat

l'escriptor

LLIBRES CIUTAT LITERATURA

Gener 2017

Eren ells, de Carles Rebassa, Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler A vegades, si t’imagines la vida íntima de qualsevol artista, potser no t’acostes a la realitat ni de prop. Faig servir la paraula artista, però no m’agrada, i també sospito que no l’encerto quan faig hipòtesis sobre la vida de la persona que hi ha darrere de les mans d’un escriptor. Parlo de la lletra petita, de les xafarderies. El que sí que sé és que, segurament, no fa res que no faci molta altra gent normal. Però ara penseu en un noi de l’any 77, un poeta mallorquí anomenat Carles Rebassa, que ja havia guanyat premis importants com l’Ausiàs March, i que, ara que escriu novel·les, ha guanyat el que està anunciat com el més ben dotat de la demarcació de Tarragona (vint-i-un mil euros), el Pin i Soler dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona.

En vint-i-set edicions ha passat per moments pitjors i la seva com a mínim aparent bona salut actual passa, en part, per una participació que ha anat creixent. Poden enfilar-se molt, doncs, les expectatives sobre el geni creatiu de Rebassa, i no crec que sigui per l’home amb cara de llop de la portada ni per la història d’adolescents on de seguida ens convida a entrar la seva novel·la. Com es deu vestir i què ha vist a través de les finestres de la seva vida, algú que et sembla que ha descrit perfectament el gest i la indumentària del nen que surt d’un centre de menors i del jove que serà més endavant, a casa de la seva àvia, amb sa germana i el seu home? Del noi maltractat que viu emmudit per la por a tothom, i del de casa bona, víctima de la ceguera d’un

«Una crítica social amarada

d'amor a l'amor i ganes d'alliberar la innocència d'unes relacions sexuals entre adolescents»

entorn que encobreix la bestialitat i els problemes del benestant. De la que és víctima del seu atractiu contraposada amb la gran amiga que també voldria mirades de desig. El punt de vista en el qual profunditza la novel·la és el de joves de barriada i és a través d’ells que veiem uns adults que en general no en surten gaire ben parats. I, també, si no fos perquè circula per la xarxa un arxiu d’àudio amb un fragment d’Eren ells llegit pel mateix autor, em podia preguntar com deu ser la veu d’aquest que diu coses com ara “Ton pare i ta mare, al sofà, que s’arrabassen el pèl del parrús amb les notícies del diari i de l’informatiu del migdia. [...] Ton pare et mira de biaix, tan de biaix que ja pareix que té un ull a la biorxa, i pensa, xic, sí que es remena, aquest al·lot”, i segur que, més que el contingut, l’important és allò que hi suma la llengua mallorquina d'aquest xicot, que ajuda a remenar-nos de veritat abans de sortir del llibre. I ja ho devia saber, ja, Carles Rabassa, fent una crítica social amarada d'amor a l'amor i ganes d'alliberar la innocència d'unes relacions sexuals entre adolescents belles, amb poca rellevància del gènere (encara que s'esplaï amb les que es fan i es desfan entre mascles). Per això, per transmetre-ho amb la forma més adequada, el seu filtre íntim no va deixar passar res que no respectés el llenguatge que li és propi, i, per això, més ric. I, això, sí que espero haver-ho encertat.

La Cucafera Botiga especialitzada en puericultura Llistes de naixement Tot per al nadó Regals exclusius

B aby

C/ Rourell, 1 43204 Reus Tel. 977 771 023

Fred industrial Aire condicionat/Bomba de calor Servei tècnic de:

www.reusfred.es

busca una batería?

!!! s e t o t im les ten

mòvil trepans informàtica robòtica foto agricultura vídeo industrials moto muntatges minusvàlid especials

Sant Llorenç 12+1 - 43201 Reus - 877.055.488 - energi.reus@gmail.com

PUBLICITAT CIUTAT

L'aparador de Reus

Gener 2017

C/López Peláez,16 - 43002 Tarragona | Tel. 977 506 486 www.lacucaferababy.com | facebook/lacucaferababy

EMPRESA

CINEMES PALACE EMPRESA

Gener 2017

INNOVACIÓ | COMERÇ | NOTÍCIES

El nou cinema de La Fira pot condicionar el futur del Reus Palace L’anunci de l’obertura de sis sales al nou centre comercial és rebut amb prudència pels propietaris del veterà complex, en funcionament des de 1978 Cristina Valls Text | Fabián Acidres Fotos

A l’aguait. D’aquesta manera podria definir-se l’actual postura dels impulsors de l’únic cinema que ara per ara hi queda a Reus, el Palace, un cop s’ha sabut que se’n vol obrir un de nou a La Fira Centre Comercial. El plenari municipal del passat desembre havia de donar llum verd al projecte, però a última hora el batlle, Carles Pellicer, va decidir ajornar la decisió fins aquest mes de gener. “Reus necessita un segon cinema, i tenir-los a La Fira també forma part del nostre projecte de ciutat”, va assenyalar llavors l’alcalde. Què passarà, doncs, amb l’històric

Palace del carrer de Batan? El ple de gener ha de validar el projecte Tot i que el projecte inicial de l’equipament comercial de Metrovacesa (fet l’any 2006) ja incloïa un cinema a la seva planta superior, aquest es va descartar finalment per problemes amb l’alçada del recinte. Actualment, al tercer pis de La Fira hi ha la zona d’oci i restauració i un local de 1200 m2 que havia de ser d’ús municipal i en què l’equip de govern de Pellicer no ha sabut què posar-hi. Es va parlar d’una ludoteca, es va parlar fins i tot

d’un centre cívic, però passat l’exitós primer aniversari del centre comercial el local segueix buit.

La prudència del veterà exhibidor, part d’una nissaga que ha regentat cinemes a tot el país (i el desaparegut Cosmos reusenc), ha permès fer tot tipus d’interpretacions a la premsa local. De fet, s’ha parlat fins i tot de l’adéu de l’antic cinema un cop el nou entri en funcionament. D’altra banda, les negociacions per reobrir el cinema Lauren segueixen encallades per la manca d’entesa entre els actors implicats: l’operadora, el consistori de Reus i l’entitat financera CaixaBank.

NOVA EXPOSICIÓ

C/ Energia, 3. Pol. Ind. La drecera. La Selva del Camp

Tels. 977 126 167 - 977 340 636

ENERGIA RENOVABLE

Gener 2017

Per la seva part, la gestora del centre comercial recuperarà un altre local, d’uns 600 m2, per unir-lo a l’abans esmentat. Així les coses, el complex que s’ha projectat tindrà sis sales i, en paraules de Pellicer, “ajudarà a dinamitzar els negocis de la restauració que ja hi ha en aquella planta”. “Restem a l’espera de veure què passa amb el nou cinema de La Fira per veure què fem”, explica per la seva part un dels impulsors del Reus Palace, Alejo Zúñiga, a l’hora de valorar la més que possible arribada de la nova competència a la ciutat.

CALEFACCIÓ | GAS | AIRE CONDICIONAT | LLARS DE FOC

L’acord entre ambdues parts, del qual se’n van donar a conèixer els detalls setmanes enrere, es basa en què el consistori reusenc cedeix de franc l’espai a l’operadora a canvi de la meitat dels ingressos que es generin pel negoci durant un període de temps determinat. Un informe jurídic, a més, valida l’opció de tornar el local a mans privades, motiu pel qual tot sembla indicar que al proper ple sí que se segellarà l’acord entre els grups municipals i que, en conseqüència, es posarà fil a l’agulla per comptar amb un segon cinema a Reus.

Una completa gamma de calderes de biomassa i biocombustibles, la solució per a cada necessitat www.instalroal.com

Un cinema de quasi 40 anys

CINEMES PALACE EMPRESA

Gener 2017

El cinema Reus Palace va obrir les seves portes fa quasi 40 anys. De l’esplendor de la primera època dels vuitanta fins a l’actualitat, el complex que impulsa la família Zúñiga ha passat per tot tipus d’etapes, algunes de les quals gens fàcils. “Nosaltres sempre hem estat en crisi”, fa broma un dels membres del clan, l’Alejo Zúñiga. L’arribada de Lauren a la capital del Baix Camp a mitjans dels 90 va fer “molt mal” al negoci familiar. No obstant això, el Palace sempre va saber resistir i un any enrere va assistir al tancament de les sales de la seva competència, amb problemes salarials de la seva plantilla inclosos. Allò ho va canviar tot. “Quan millor estava Lauren ens vam arribar a plantejar si tancàvem, però l’hem sobreviscut i hem encadenat dos anys molt bons”, celebra l’exhibidor. Cal tenir en compte, a més, que el cinema és propietat de la família i que, per tant, no hi ha deutes pendents. Els Zúñiga han basat la seva estratègia actual en mantenir els preus de les entrades “molt ajustats” i en la seva vinculació amb iniciatives i

esdeveniments que s’han consolidat. Un d’aquests és el Cicle de cinema infantil en català, el CINC, que fins fa poc se celebrava un cop l’any i que enguany s’ha convertit en una cita semestral a causa de la bona acceptació del públic. “Hem tancat el CINC de 2016 amb 2.800 entrades venudes, quan anys enrere no se’n venien ni la meitat”, revela Zúñiga.

Sigui perquè és l’únic cinema que queda al centre de la capital del Baix Camp o pels seu assequibles preus, el Palace passa ara per un moment dolç Sigui perquè és l’únic cinema que queda al centre de la capital del Baix Camp o pels seus assequibles preus, el Palace passa ara per un moment dolç. “Ve molta gent jove, especialment els caps de setmana, perquè fem moltes promocions i tenim dos dies de l’espectador”, afegeix. A l’horitzó, malgrat això, l’obertura del nou complex al recinte de La Fira pot tallar

en sec aquesta progressió. “Ja veurem què passa, però és evident que per a nosaltres un nou cinema a Reus no és una bona notícia”, admet. És per aquest motiu que els Zúñiga s’han mostrat més que cauts abans de fer públic quin serà el proper pas que facin, especialment en un moment en què s’havia avançat que el veterà Palace seria objecte d’un necessari rentat de cara. La decoració, la substitució d’algunes butaques i la millora del so, entre d’altres, són les assignatures pendents del cinema que els seus propietaris volien superar. En definitiva, tot i haver tingut un Nadal molt profitós, el futur del Palace és segons remarca Zúñiga “molt inestable, ja que els cinemes avui dia estan concebuts per trobar-se als centres comercials. A més, sent l’únic cinema de la ciutat encara es podia fer quelcom, però amb aquesta situació actual, hem sortit una mica de la roda i ens hem d’adaptar. Per això, vam tenir la idea de canviar d’activitat”, conclou. El cas, però, és que el cinema dels Zúñiga segueix obert, vivint una espècie de segona edat d’or.

Gener 2017

51 Reserves i informació: Tel. 607 93 89 13 pierre@tecnicoat.com

• Amplis espais de treball amb 6 taules individuals • Endolls i connexió a internet de fibra òptica (300Mb) • Wifi i telèfon fix pels coworkers

El nou espai de coworking a Reus

• Fotocopiadora i escàner • Local climatitzat, molt lluminós amb vistes a zona enjardinada • Alarma amb imatges • Possibilitat d’atendre clients en despatx tancat • Llibertat d’horaris de treball • Aparcament opcional

PUBLICITAT EMPRESA

COWORKING tecnicoat

Carrer Mineta, 2-4. Local 3

52 Gener 2017

La Cambra de Comerç premia les empreses del territori per celebrar els seus 130 anys El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, va ser la màxima autoritat a la gala de l’aniversari de l’organisme comercial Foto: Xavi Jurio / Cambra

Pel que fa al reconeixement del teixit empresarial del territori, les empre-

Més tard, les autoritats assegudes a la taula presidencial de l'escenari van ser testimonis de l'entrega dels premis a l'excel·lència de la corporació comercial reusenca, apadrinats per diverses empreses líder del territori. Terraltop, Ryanair, Olis Mallafré, l'Activa Mútua, els instituts Domènech i Montaner i Baix Camp, Anàlisis Lab, el Forn Sistaré i el Taller Baix Camp. Quant als premis d’honor, els guardonats van ser el representant de COMSA Corporació, Jordi Miarnau; el vinater Álvaro Palacios, pel documental 'Priorat'; i la Universitat Rovira i Virgili, en celebració dels seus primers 25 anys de vida. Tots tres premis han estat coronats per audiovisuals.

Organitza

Felicitats a les empreses guardonades als Premis Cambra 2016 URV ÁLVARO PALACIOS JORDI MIARNAU – COMSA TERRALTOP RYANAIR OLIS MALLAFRÉ ACTIVA MÚTUA INSTITUT DOMÈNECH I MONTANER TALLER BAIX CAMP LABORATORIS ANÀLISIS LAB INSTITUT BAIX CAMP FORN SISTARÉ

REIAL AEROCLUB AUTOMÀTICS PRIORAT CÀMPING PLATJA CAMBRILS DON CAMILO CELLER SANT RAFEL CELLER PIÑOL CLOS GALENA CLOS MONTBLANC ELS PRATS VILLAGE, BEACH & CÀMPING PARK FRESHLY COSMETICS GRANJA CRUSVI HOTEL RESTAURANT ROVIRA

LA POCAVERGONYA MALLAFRÉ CONSULTORS MÉS SALUT I TREBALL MOTORRENS FRUITS SECS RAMON LLOP FONTBOTÉ VIEWNEXT AN IBM SUBSIDIARY JOAN BOSCH DIEGO CAMPOS EVA PRIM TOMÀS BARBERÀ

Col·labora

Patrocina

Amb el suport de

ses guanyadores dels Premis Cambra 2016 van ser el Reial Aeroclub de Reus, Automàtics Priorat, el Càmping Platja Cambrils-Don Camilo, els cellers Sant Rafel, Piñol, Clos Galena i Clos Montblanc, Els Prats Village, Freshly Cosmetics, la Granja Crusvi, l'Hotel Rovira, La Pocavergonya, Mallafré Consultors, Més Salut i Treball, Motorrens, Ramon Llop Fruita Seca, Fontboté i Viewnext. Acte seguit, la presentadora, Llavina, va anunciar els distingits per la seva trajectòria personal. En aquesta línia, van destacar: els restauradors cambrilencs Joan Bosch i Diego Campos; l'enòloga i membre de la Comissió Dona i Empresa de la Cambra de Comerç de Reus, Eva Prim, i el botiguer Tomàs Barberà.

CAMBRA EMPRESA

La Cambra de Comerç va celebrar al Teatre Fortuny el seu 130è aniversari el mes passat amb una gala en la que es va distingir el treball de més de 40 empreses del territori de la seva àrea d’influència. La comunicadora Xantal Llavina va ser la conductora de la cita i la màxima autoritat a la gala va ser el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. A més del president de l’ens comercial, Isaac Sanromà, també hi van ser a la gran gala l’alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, i el president de la Diputació, Josep Poblet. D’aquests premis, es va reconèixer en primer lloc la tasca de diferents mitjans de comunicació, entre els quals es van trobar la professional Coia Ballesté, de Catalunya Ràdio; la periodista Isabel Martínez, pel llibre sobre la fàbrica Crolls; Oriol Margalef, de l'Indicador d'Economia; Joan Carles Naya, de Ràdio Ciutat de Reus; Cristina González, de Canal Reus TV; David Fernández de Castro, Santi Suárez i Toni Orensanz, pel documental 'Priorat'; Isaac Albesa, pel reportatge sobre Prades de la revista Descobrir Catalunya; el cap d'esports de Reusdigital.cat, Josep Gallofré; i el cap d'informatius de LANOVA Ràdio, Gerard Gort.

Gener 2017

Redacció

Continuen cercant voluntaris per un estudi sobre els efectes saludables del consum de taronjada sobre la pressió arterial L’àrea de Nutrició i Salut del centre tecnològic Eurecat, amb seu a Reus, cerca voluntaris per comprovar els efectes saludables del consum de suc de taronja natural sobre la pressió arterial. Concretament, l’estudi requereix la participació de 252 persones entre 18 i 65 anys i amb una lleugera hipertensió que vulguin encarar el nou any amb unamillor salut mitjançant un seguiment de 12 setmanes.

BREUS EMPRESA

Gener 2017

La Fundació Vila Casas i el Centre de Lectura signen un conveni de col·laboració El treball de l’artista Mayte Vieta ‘Cuerpos de Luz’, exposada al Centre de Lectura de la capital del Baix Camp i oberta al públic fins al 14 de gener de 2017, va ser l’obra inaugural del conveni de col·laboració signat entre la Fundació Vila Casas i l’entitat reusenca. La finalitat se centra en fer visible l’art contemporani català.

La participació dels voluntaris està oberta a inscripcions i consistirà en beure dos gots de suc de taronja al dia durant tres mesos. Cada dues setmanes hauran d’anar a Reus a visitar-se amb l’equip mèdic i a recollir el suc de taronja. L’estudi, denominat CITRUS, compta amb la participació d’equips d’investigadors del centre Tecnio, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili, i de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. En conjunt, el treball de recerca suposarà la realització de més de 1.700 visites de seguiment, l'anàlisi de més de 26.000 mostres de plasma i el consum de més de 7.000 litres de suc de taronja cent per cent natural. Els interessats en participar com a voluntaris o consultar els dubtes que puguin tenir poden escriure un email a estudis@ctns.cat otrucar al 636 944 723.

La mostra esdevindrà la primera d’un seguit de col·laboracions que tindran una durada d’un parell d’anys, segons van confirmar tant el president del Centre de Lectura, Xavier Filella, com l’adjunta a la direcció d’Art de la Fundació Vila Casas, Natàlia Chocarro, el dia de la signatura del conveni, on també hi va ser el president de la Secció d’Art del Centre de Lectura, Aureli Ruiz. Val a dir que la Fundació Vila Casas, la qual va guanyar el Premi Nacional de Cultura l’any 2009, promociona l’art català en cinc centres repartits a Catalunya: Volart 1 i 2 i Can Framis a Barcelona, Can Mario a Palafrugell i Palau Solterra a Torruella de Montgrí. A més, disposa d’un important patrimoni amb obres d’artistes catalans i n’edita catàlegs.

La Biblioteca Pere Anguera ja està oberta al complet A principis del mes de desembre passat es va culminar la segona fase de l'obertura de la Biblioteca Pere Anguera amb l’operativitat de la sala de la primera planta. Els nous espais, acabats d’inaugurar, van coincidir amb l’estrena de l’exposició de l’artista Salvador Juanpere, natural de Vilaplana. El seu contingut també pertany al fons artístic de l’erudit Pere Anguera. Des que a finals del 2015 la biblioteca obrís les seves portes, ha acollit moltes activitats d’allò més innovadores, entre les quals destaquen el taller ‘Llegir i dibuixar’ i ‘Llegir i pensar’. D’altra banda, un total de 15.617 persones han visitat i utilitzat els serveis de l’equipament, d’usuaris d'Internet registrats hi figuren 1.849, s’hi han dut a terme 67 activitats, 3 jornades per a professionals de biblioteques de la demarcació i 16 visites guiades per a centres educatius i entitats. Foto: Pierre Grubius

L'agència DKV d'assegurances aterra a la ciutat S'inaugura un local al carrer d'Antoni Gaudí amb presència de l'alcalde i d'altres personalitats destacades Redacció

L'alcalde Carles Pellicer, en la seva intervenció, donà la benvinguda a l'asseguradora DKV en la inauguració del seu nou local

ASSEGURANCES EMPRESA

I és que Ruano, ni més ni menys compta amb una experiència de prop de 17 anys en el sector donant un servei personalitzat, i ara molt més proper. Per la seva banda, el conseller delegat de DKV, el Doctor Josep Santacreu, també en l’acte d’inauguració va esmentar el servei de proximitat que afavoriria l’efectivitat dels serveis de l’equip. A la presentació també van assistir l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i el director general Comercial de DKV, en Pedro Orbe, entre moltes altres personalitats.

Gener 2017

L’agència DKV Assegurances, situada al número 12 del carrer d’Antoni Gaudí de Reus, va inaugurar el passat novembre seu nova. Tal com va apuntar la titular de l’agència, Sílvia Ruano, el seu objectiu, es correspon a contribuir a la millora de la salut i al benestar de les persones i, per descomptat, “donar un millor servei i disposar d’un espai adequat i professional per atendre als meus clients. Aquest ha estat el motor que m’ha impulsat en aquest projecte. D’altra banda, cada cop era més evident la necessitat de disposar d’una agència DKV a la meva ciutat”.

Lluis Espuis i Padró Gestalia Assessors www.gestaliagrup.com

ASSESSORIA EMPRESA FESTA MAJOR CIUTAT

Setembre-Octubre 2016 Gener 2017 2017 Gener

Fiscal 2017 Ja incorporats a la rutina diària d'aquest nou calendari, en el que el següent punt de referència és la segona setmana d'abril amb les festes de la Setmana Santa, i encara presents els desitjos i promeses per aquest nou període, ens trobem amb els amics del ministeri d'Hisenda entestats a recordar-nos ja abans del present any, altres cites al calendari i les seves novetats, recordant aquells grans magatzems en els quals la primavera sempre arriba primer. Així per a la majoria de contribuents, la nova cita és el 5 d'abril, data en què començarà la nova campanya de Renda telemàticament, a partir de l'11 de maig serà presencialment. La novetat és la generalització per a tots els contribuents de la "Renda web", substituint absolutament al programa Padre i a l'esborrany d'IRPF. Serà la primera campanya amb la baixada de tipus impositius de la reforma fiscal totalment incorporada, i ja totalment assumida pel consumidor, fins al punt que el consum ja no evoluciona amb l'alegria de períodes anteriors; clar que alguna cosa hi té a veure la pujada de les gasolines, el tabac, l'alcohol i les begudes ensucrades, tots ells amb impostos indirectes, especials, però que afecten la mateixa butxaca.

«Per a la majoria de contribuents,

la nova cita és el 5 d'abril, data en què començarà la nova campanya de Renda»

Però la gran novetat d'aquest BOE afecta directament a les empreses que tributen per l'Impost de Societat, ja que afecta el 2017 i també el 2016. Les societats que en el passat s'haguessin deduït el deteriorament de participacions en altres entitats, tributaran per les mateixes en els pròxims 5 anys, al mateix temps s'ha endurit novament la possibilitat de compensar bases imposables negatives de períodes anteriors. Per al 2017 les pèrdues en la venda de participacions en altres entitats no seran deduïbles fiscalment. Aquestes reformes afecten principalment a les empreses més internacionalitzades, les cotitzades, les de l'Ibex i a les entitats financeres. Totes elles han vist com al desembre les seves estimacions de resultats i les seves planificacions futures desapareixien per un canvi normatiu aprovat a menys de 30 dies del tancament d'exercici. A tot això cal afegir les pujades de les bases màximes de cotització; el salari mínim interprofessional; el nou sistema de subministrament immediat d'informació (SII), obligatori des de l'1 de juliol de 2017 pels obligats a presentar la declaració-liquidació d'IVA mensualment; la modificació de la llei General Tributaria establint nous supòsits de deutes no ajornables; el nou sistema de pagament fraccionat... En fi, tot un repte per aquest 2017, desitgem que no es vegi afectat negativament en els nivells d'inversió, creació d'ocupació i creixement econòmic.

Junt amb aquests nous impostos especials, publicats al BOE del passat 3 de desembre, també s'adopten una altra sèrie de mesures dirigides a la consolidació de les finances públiques. Cal destacar l'enèsima pròrroga de l'Impost sobre el Patrimoni, recordem que obligatori per a patrimonis superiors als 500.000 € a Catalunya. També s'aproven els coeficients d'actualització de valors cadastrals per als 2.452 municipis que ho han sol·licitat, entre ells el de Tarragona on s'aplicarà un coeficient d'1,03.

Col·laborem amb vostè per tal d’aconsellar-lo en totes les solucions ﬁscals i comptables que beneﬁciïn el màxim la seva empresa o patrimoni Cristòfor Colom, 11 - 1er2a. 43001 Tarragona Tel. 977 232 882 | info@gestaliagrup.com

www.gestaliagrup.com

Gener 2017

AGENDA | OCI | GASTRONOMIA ACTIVITATS | CONVOCATÒRIES | RESTAURANTS

Agenda

Diumenge, 22 de gener • ‘Una de sabates’ (12h). El grup d’animació Picarols ofereix una funció de teatre infantil i parla del caçat i de totes les seves funcions, a més diu molt de l’home. Preu: 5 euros.

Diumenge, 15 de gener • ‘El follet, el gat i el pastisser’ (12h). El Bravium Teatre serà l’espai on es durà a terme l’espectacle de teatre infantil de titelles que parla de la història d’un pastisser que fa uns dolços dels quals ningú se’n pot resistir. Preu: 5 euros.

AGENDA

Gener 2017

Dilluns, 16 de gener • Projecció ‘La Vetlla’ (18h). L’artista Jordi Lara presentarà el poema al Centre de Lectura. Dimecres, 18 de gener • Taller sobre l’entorn familiar (17.30h). La ‘coach’ i pedagoga Patrícia Arias impartirà el taller ‘Els valors a l’entorn familiar’ al Centre Mas Pintat. Dijous, 19 de gener • Xerrada sobre garnatxes (19.30h). El Centre de Lectura emplaçarà el col·loqui ‘Garnatxes blanques i els seus territoris’. • Presentació de llibre (19.30h). Agustín Guillamón presenta el llibre ‘Els comitès de defensa de la CNT (19331938) al Centre de Lectura. Divendres, 20 de gener • Taller informatiu sobre tecnologies (10h). La Biblioteca Pere Anguera emplaçarà un taller informatiu de ‘com funciona el telèfon el telèfon intel·ligent’, adreçat a majors de 55 anys. Dissabte, 21 de gener • ‘Rhümia’ (20h). El grup Rhum & Cia mostraran al Teatre Bartrina un espectacle de circ, el qual parla de la seva pervivència i que l’existència d’un món còmic és totalment possible. Preus: 15, 12 i 9 euros. Menors de 12 anys: 10, 8 i 6 euros. • Cinema infantil en català (12h). A la sala Santa Llúcia es projectarà la pel·lícula ‘Grand Prix i la muntanya dels invents’. Preu: 5 euros (socis 3).

• ‘La reunió’ (19h). La companyia La Sura presenta l’obra de teatre ‘La reunió’ a la sala Santa Llúcia. Preu: 8 euros. Socis: 6 euros. Dilluns, 23 de gener • Xerrada sobre música (19h). Santi Nogués presidirà el col·loqui ‘Música i dansa, un idioma universal’ al Centre de Lectura.

Dijous, 26 de gener • Club de lectura (19h). ‘L’hivern del comissari Ricciardo’ de Maurizio de Giovanni, al Centre de Lectura. Divendres, 27 de gener • Concert d’Ara Malikian (21h). El Teatre Fortuny emplaçarà la increïble història de violí del music libanès, qui durà a terme mitjançant les melodies un viatge de 20 mesos al voltant del món i per diferents gèneres musicals.

Dimarts, 31 de gener

Divendres, 10 de febrer

• ‘La fortuna de Sílvia’, de Josep Maria de Sagarra (21h). El Teatre Fortuny serà l’escenari d’una obra de teatre que parla d’una ciutat europea que viu l’evolució del continent a través de la Segona Guerra Mundial. El públic viurà els trasbalsos de la mateixa a través dels ulls d’un dona lluitadora que ha de treure les seus dos fills endavant.

• ‘El amor del brujo’(21h). El director i coreògraf Víctor Ullate dóna vida a una obra de dansa, la qual mostrarà al Teatre Fortuny una capacitat trencadora amb el caràcter andalús aprofundint en el misticisme gitano tot apropant-se a l’amor en la seva forma més primitiva.

Gener 2017

• Presentació recital (20.15h). La poetessa Montserrat Farrés presentarà ‘Fe Ferré – Alquimia de paraules’ a la Sala Santa Llúcia.

Diumenge, 12 de febrer

• ‘El bon pare’, de David Plana (21h). Es tracta d’una comèdia mostrada al Teatre Bartrina que explica la història d’una noia que penja un vídeo pornogràfic a la xarxa, el pare imperfecte viu enganyat, i la seva mare –que ho sap tot–, fa veure que no sap res. Com acabarà tot plegat? Preus: 20, 15 i 12 euros.

• Concert del cantant Fito Luri (18h). Presentarà al Teatre Bartrina el seu nou disc ‘Planetes càlids’. Preu: 8 euros l’entrada anticipada i 10 euros a taquilla.

AGENDA

• ‘Vuelos’ (18h). L’espectacle familiar de dansa de la companyia Aracaladanza aterra al Teatre Fortuny parlant de l’artista renaixentista Leonardo Da Vinci.

Dissabte, 4 de febrer

Presentació de la

Guia Gourmand 2017

Fèlix Llovell, periodista gastronòmic i director de la Guia Gourmand

GUIA GOURMAND GASTRONOMIA

Gener Gener2017 2017

Va anar a càrrec de Fran López, xef propieta de Villa Retiro, Xerta. Es van lliurar els guardons a Miramar, de cambrils; Casa irene, d'Arties; Adernats-Vinícola de Nulles; La Boscana, de Bellvís i la Tòfona Blanca de Giorgio Al prestigiós restaurant Miramar, de Cambrils, s'ha presentat la Guia Gourmand 2017, en la seva 26ª edició. La presentació ha anat a càrrec del xef, Fran López, del restaurant Villa Retiro, de Xerta i del restaurant Xerta, de Barcelona, ambdós amb una estrella a la Michelin. Acabada la presentació s'han lliurat les distincions que per l'any 2017 atorga la Guia, per part dels directors Fèlix Llovell i Ramon Segú. Finalment, Miramar ha ofert a tots els assistents un exquisit dinar. Distincions del 2017 Les distincions de la Guia Gourmand en aquesta edició són: • Restaurant de l'any 2017: Miramar, de Cambrils. • Hotel de l'any 2017: Casa Irene, d'Arties • Celler de l'any 2017: Adernats - Vinícola de Nulles. • Restaurant Revelació 2017: La Boscana, de Bellvís. • Producte de l'any 2017: La tòfona blanca de Acqualagna oferta per Giorgio Serafini La Guia Gourmand ja és a les llibreries La "Guia Elecció Gourmand de Catalunya i Andorra, i d'altres llocs d'interès", coneguda popularment com la "Guia Gourmand", sota la direcció i realització dels periodistes tarragonins

Fèlix Llovell i Ramon Segú, i edició de Arola Editors, acaba de sortir i ben aviat es podrà trobar en les millors llibreries del país, al preu de 20 euros. En aquesta 26ª edició, corresponent a l'any 2017 hi ha una gran informació actualitzada d'una àmplia selecció de restaurants i hotels, acuradament realitzada d'acord amb exigents criteris de qualitat, aplicats amb total independència, pels autors de la Guia en les visites anuals que fan als establiments. Web: www.guiagourmand.com La Guia es pot també consultar, íntegrament i gratuïtament en la web que a través de la localització per municipis o directament per establiments facilita la trobada dels restaurants i ho-

tels, incloent-hi fotografia i mapa de situació, a més de tota la informació, actualitzada al dia: www.guiagourmand.com Els millors restaurants En aquest rànquing del 2017 els millors de Catalunya són: El Celler de Can Roca, Via Veneto, Caelis, Disfrutar, Lasarte, Les Cols, Miramar de Llançà, Sant Pau-Carme Ruscalleda... I a les comarques tarragonines, Can Bosch, Les Moles, Villa Retiro, Giorgio, Mas Folch i Miramar de Cambrils. Authorized Reseller Authorized Service Provider

Per començar bé l’any,

a Gestiomàtica trobaràs el millor servei tècnic. www.gestiomatica.es Plaça del Víctor, 7. 43202 Reus info@gestiomatica.es 977 338 584

SERVEI TÈCNIC OFICIAL:

ELECTRO SERVIO CORNELMAT, S.L. C/ Escultor Verderol Nº 10 Bajos 43002 Tarragona telf: 977221664 · Fax: 977 247067 comercial@electro-servicio.com www.electro-servicio.com

SERVEI D’ASSISTÈNCIA TÈCNICA Manteniment integral d’instal·lacions d’hostaleria: ∤ Cuines ∤ Forns ∤ Extraccions ∤ Fred industrial i aire condicionat ∤ Rentat, etc… ∤ Preparació tèncnica continuada

61 Cuina instal·lada al Restaurant AQ Part Alta

35 ANYS AL SEU SERVEI Referències projectes: ∤ Escola d’Hostaleria de Cambrils ∤ Escola d’Hostaleria Via Magna (Tortosa) ∤ Port Aventura ∤ Hotel Olympus ∤ Hotel Caspel ∤ Hotel Marinada ∤ Hotel Casa Blanca ∤ Rest. Masia Bou

Gener 2017

CORNELMAT SL COMERCIAL: Projectes, muntatges i instal·lacions: ∤ Restaurants ∤ Hotels ∤ Càterings ∤ Hospitals ∤ Col·legis…

∤ Rest. La Goleta ∤ Càtering Cuina i Gestió ∤ Àgora Catèring ∤ Càtering Eurest ∤ Residència Nostrallar ∤ Residència Novallar ∤ Col·legi Joan Miró ∤ Col·legi CEIP Cambrils ∤ Col·legi CEIP La Marinada Cuina instal·lada a l’Hotel Altafulla

Cuina instal·lada a Casa Joan Miret, nova seu del Grup AG Planning

62 Gener 2017

BRUIXES DE BURRIAC

By Jaume Drudis. RESTAURANT / HOTEL / SPA c/ del Cup, 2,5 i 7, 43893 Altafulla Tel. 977 651 557 | www.bruixesdeburriac.com

RESTAURANT GASTRONÒMIC Especialitat Cuina d’autor

CLUB EPICURE Neix el club Epicure, en un espai diferent amb un menú únic. Exclusivament els dissabtes a la nit amb música en directe. Reserva a la nostra speakeasy room. CALÇOTADES AL PATI DELS TARONGERS Ja pots gaudir d’una calçotada a Altafulla, assaboreix al Pati dels Tarongers, dins del Castell dels Montserrat, la calçotada; i al Gran Claustre el final, tot en un espai idil· lic a la Vila Closa d’Altafulla. Prèvia reserva al tel. 977 651 557.

Calçotades a la Vila Closa d'Altafulla RESERVA JA!

SPA GRAN CLAUSTRE L’Spa Gran Claustre és un indret on es respira pau i tranquil·litat. Disposa d’un circuit termolúdic i una carta de diferents tractaments refrescants i calmants, depilacions i tractaments facials per sentir-te bé per dins i per fora.

63 FITXA RESTAURANT GASTRONOMIA

ESTAURANT BRUIXES DE BURRIAC. El restaurant Bruixes de Burriac, amb la signatura del xef de renom Jaume Drudis, és present a la Guia Michelin, entre d’altres. Ofereix, a més de la carta, un menú de temporada gourmet. En Jaume també els proposa un menú degustació que els aportarà tots els sabors i sensacions del mar i la terra.

Gener 2017

Contacte Tel. de reserves: 977-651-557 o 977-651-567 www.granclaustre.com www.bruixesdeburriac.com

LA BAJOQUETA RESTAURANT

Carrer del Mar, 5 - 43201 Reus labajoquetareus@gmail.com |

CUINA CATALANA I DE PROXIMITAT Especialitat Carns i peixos a la brasa

FITXA RESTAURANT GASTRONOMIA

Gener 2017

Preu menú 19/23 € Horari Dimecres i dijous oberta les nits. Divendres, dissabte i diumenge, migdia i nits. Dilluns i dimarts tancat

ituat a la zona de vianants del centre de Reus, al costat de la Plaça Mercadal, al Carrer del Mar, trobem La Bajoqueta, un restaurant amb capacitat per 24 persones que el fa molt acollidor. La seva cuina casolana està feta amb productes de proximitat, d’excel.lent qualitat i de temporada. Disposa de diferents menus d’entre 19 i 23 euros que consten d’entre quatre i sis plats, tancant el menú amb les postres totalment casolanes. També ofereixen suggerències de la casa amb un petit suplement. Disposen de carta de vins amb referències de la D.O. Terra Alta, D.O.Q. Priorat i D.O. Montsant. Per la brasa disposen d´un forn de brasa Josper. Ofereixen menús per sopars de grups, empresa, aniversaris, etc. a un preu assequible i al gust del client.

labajoquetareus

FLAPS REUS

RESTAURANT COCTELERIA C/ Pubill Oriol, 4 - 43201 Reus Tel. 977 342 606 | Facebook: flapsreus

CUINA D’AUTOR I COCTELERIA Especialitat Tapes i pizzes

No ens oblidem la seva cocteleria d’autor, amb una àmplia gamma de combinats destacant els gintònics amb mes de 40 referències en ginebra i més de 12 tipus de tòniques, sense oblidar-nos del mojito de maduixa. A l’estiu pots gaudir dels seus granissats de sucs de fruita natural. Disposa d’una sala per a la celebració d’esdeveniments per a grups i empreses amb la possibilitat de menús personalitzats per a cada esdeveniment.

65 FITXA RESTAURANT GASTRONOMIA

n ple centre de Reus, al Tomb de Ravals, al costat mateix del Carrer Galanes. Amb una capacitat per a 99 persones, Flaps ens ofereix les tapes de tota la vida, confeccionades amb productes de temporada i km 0. També hi trobareu les exitoses pizzes, amb ingredients íntegrament provinents d’Itàlia: 40 varietats al gust del client i també per a celíacs. Tot plegat acompanyat per una excel·lent varietat de vins.

Gener 2017

Horari Dilluns a dijous 18 a 2:30h. Divendres i dissabte 18 a 3h.

Troba el teu exemplar de VIU Reus en el punt de distribució que et caigui més a prop. N’hi ha arreu de la ciutat.

Gener 2017

Establiment Adreça Forn Sistaré Ample, 20 bis Forn Sistaré Av.Prat de la Riba, 35 Forn Sistaré Galanes, 11 Forn Sistaré Amargura, 2 Tradicionàrius Raval de Jesús, 48 Estanc Díaz Llovera, 13 Orthoclinic Travessera St. Antoni, 15 L’Estil a Mida Camí de Riudoms, 49 L’Estil a Mida Misericòrdia, 31 Guau Perruqueria Canina Sant Joan, 19-21 Santiveri Sant Joan, 32 Immobiliària Vernet&Navarro General Moragues, 113 Estètica Dra.Meritxell Camps Gaudí,64 bxos. La Caseta Dolça Carnisseries Velles, 2 (Pl. Mercadal) Òptica Activa Monterols, 36 Cottet Raval Martí Folguera,3 Rycsa Passeig Prim, 15 Lina 1967 Estilistes Mare Molas, 36 API Reus Comprarcasa Passeig Prim, 34 Segurhabitat Av.La Salle, 45 Les Herbes Salvatges Raval Robuster, 19 Les Carbasses Pl.Puríssima Sang, 4-6 Guillén Advocats Alcalde Segimon, 29-31 Local 2 Esports Armobal Cambrils, 4 Estanc 4 Carrilet Av. Pere el Ceremoniós, 18 I també la pots trobar en centres mèdics privats, clubs esportius, concessionaris de vehicles i molts punts més... Distribució: UNIMAIL

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat

MOTOR

NOVETATS | VEHICLES | CONCESSIONARIS COMPETICIÃ&#x201C;

Mercedes-Benz

Classe E

NOVETATS MOTOR

68 68

Gener2017 2017 Gener

N OV E TATS D E G A M M A

Ramon Ortiz

A la versió berlina, el model E 220 D pot disposar ara de tracció integral 4MATIC. Aquesta variant incorpora de sèrie el canvi automàtic 9G-TRONIC i les seves emissions de CO2 oscil·len entre 117 i 129 g/km. Equipat amb els pneumàtics de sèrie en mesura 245/45R18, queda també exempta d'impost de circulació.

La versió familiar ofereix a més una interessant novetat, l'opció de disposar d'una tercera fila de seients i augmentar la seva capacitat interior fins a set ocupants

El fabricant alemany ofereix una nova versió d'accés a la gamma E Estate: es tracta del model 200D, equipat amb un nou motor dièsel, que rendeix una potència de 150 cavalls, permet assolir els 217 km/h i accelerar de 0 a 100 km/h en 8,7 segons. Està disponible en combinació amb un canvi automàtic de 9 velocitats 9G-TRONIC. Els consums oscil·len entre els 4,3 i els 4,6 l/100 km i les emissions de CO2, entre 112 i 120 g/km. Aquesta versió de l'E Estate queda exempta del pagament d'impost de matriculació. A l'altre extrem, l'oferta de l'E Estate s'amplia amb un motor dièsel V6, amb 258 cavalls.

Gener 2017

La versió de carrosseria familiar ofereix ara l'opció de disposar d'una tercera fila de seients, oferint així dues places addicionals. Entre les novetats de Mercedes-Benz per al 2017 destaca l'arribada de noves motoritzacions per a la Classe E, que estaran disponibles tant en la berlina com en la seva variant familiar, denominada Estate. La versió familiar ofereix a més una interessant novetat, l'opció de disposar d'una tercera fila de seients i augmentar la seva capacitat interior fins a set ocupants. Aquest automòbil destaca per la seva excel·lent habitabilitat, rematada amb un maleter de 540 litres.

NOVETATS MOTOR

La Classe E de Mercedes-Benz adopta noves motoritzacions, tant per la seva versió berlina com per al model Estate

Kia Niro

Un híbrid amb estil

NOVETATS MOTOR

Gener 2017

Kia reforça la seva oferta d’automòbils d’estil crossover amb el nou Niro de mides compactes i equipat amb una mecànica híbrida

Ramon Ortiz

La firma coreana Kia continua millorant la seva gamma de vehicles. Entre d’altres, l’objectiu és reduir en un 25% el consum dels seus cotxes l’any 2025. Ara és el torn del Niro, que combina un motor benzina 1,6 litres de 105 cavalls i un elèctric de 44 cavalls. Un nou model que ofereix una atractiva mescla entre un SUV i un automòbil compacte, ple de bons arguments i entre els quals destaquen les tecnologies ecològiques i el disseny. El sistema híbrid del nou Niro està format per un motor de benzina 1.6 GDI de quatre cilindres que ofereix una potència de 105 cavalls, combinat amb un motor elèctric de 44 cavalls, alimentat per una bateria de polímer de ions de liti.

La bateria destaca per la seva lleugeresa i eficiència: pesa 33 quilos, pot regenerar energia en les fases de desacceleració i està situada sota el seient del darrere, sense afectar el volum del maleter, de 427 litres. La potència combinada del sistema és de 141 cavalls. El consum de combustible és de 3,8 litres en la versió equipada amb llantes de 16 polzades, amb emissions de CO2 de 88 g/km.

L’acabat Emotion incorpora un equipament molt complet amb clau intel·ligent, control de creuer adaptatiu, navegador, càmera posterior...

El nou Kia Niro disposa d’una caixa del canvis seqüencial de sis velocitats. Es tracta del canvi de doble embragatge 6DCT que la firma coreana fa servir en altres models i que proporciona una resposta directa, suau i molt agradable per al conductor. Aquest canvi té un mode de conducció Sport per canviar manualment. Un altre element destacat del nou Niro és el sistema d'ajuda a la conducció eficient Eco-DAS (Eco-Driving Assistant System). Combina dues tecnologies per a conservar i recuperar energia elèctrica en totes les situacions de conducció, aconsellant al conductor com ha d’accelerar o frenar. Incorpora també la darrera versió del sistema de infoentreteniment HMI de Kia, amb una pantalla tàctil de 7 o 8 polzades i navegador opcional. El Niro és el primer model de Kia en incorporar sistema de connectivitat Android Acte, carregador sense fil i Apple CarPlay. En dispositius de seguretat destaquen l'assistència de frenada d'emergència, avís de canvi involuntari de carril, sistema d'assistència de manteniment en carril, detecció d'angle mort i una alerta de trànsit del darrere creuat.

Gener 2017

Citroën C3

NOVETATS MOTOR

Gener 2017

Tecnologia i imatge

Després de gairebé quinze anys en el mercat, el representant de Citroën al segment B, el model C3 adopta una imatge plena d'atreviment. Està equipat amb molta tecnologia i eficients motors des de 68 fins a 110 cavalls Ramon Ortiz

Amb una llargada total de 3,99 metres i una única carrosseria de cinc portes, la nova i ambiciosa generació del C3 experimenta un pas important en qüestions d'atreviment, mostrant una imatge i una personalitat plena de color, capaç de seduir el públic més jove i alegre. La seva trajectòria l'avala, amb més de 3,5 milions d'unitats venudes, des del seu debut al mercat, l'any 2002. L'exterior està disponible en acabat bitò amb tres colors de sostre, combinat amb noves tonalitats de carrosseria, i amb tocs de color en elements com carcasses de retrovisors, laterals posteriors i als Airbump exclusius de la marca, els protectors laterals de carrosseria que eviten petits frecs i potencien l'estil del vehicle. En l'habitacle s'ofe-

reixen quatre packs d'acabats proveïts de personalitat específica per a cada preferència. S’ha realitzat un important esforç per potenciar l'apartat del confort, treballant en àrees com els seients, la disponibilitat d’espais portaobjectes o la disponibilitat d'un sostre de vidre panoràmic. Les noves tecnologies són protagonistes. Citroën ofereix, en primícia mundial, l'anomenada "ConnectedCAM Citroën", una càmera digital HD amb objectiu gran angular, connectada i integrada, que permet capturar imatges i vídeos per a ser compartits immediatament a les xarxes socials. Una altra tecnologia és la "Navegació Citroën Connect Nav", amb reconeixement de veu i que es gestiona amb una pantalla tàctil de set polzades. El sistema "Mirror Screen" facilita la

connexió d'un Smartphone i la duplicació sobre la pantalla central. La connectivitat es combina amb elevats estàndards de seguretat: el C3 pot disposar de càmera de visió posterior, alerta de canvi involuntari de carril, ajuda a l'arrencada en pendent, indicador de descans recomanat i vigilància de l'angle mort. El C3 està disponible amb la gamma de motoritzacions de la firma francesa per a vehicles d'aquesta mida, tant benzina PureTech, com dièsel BlueHDi. En benzina es tracta d'un bloc 3 cilindres, en variants de 68, 82 i 110 cavalls. En dièsel, l'oferta se centra en mecàniques BlueHDi 1.6, amb potències de 75 i 110 cavalls. També estarà disponible una caixa de canvis automàtica d'última generació EAT6.

Té un maleter de 300 litres i la marca del doble chevron anuncia una capacitat de maniobra excel·lent, amb un diàmetre de gir de 10,7 metres

Gener 2017

TRES ES EL NÚMERO PERFECTO.

CON EL NUEVO FIAT TIPO STATION WAGON, LA FAMILIA ESTÁ AL COMPLETO. • Maletero de 550 litros • Excelente habitabilidad interior • Control de crucero adaptativo • Nuevo sistema Uconnect™

NUEVA GAMA TIPO CON 4 AÑOS DE GARANTÍA DESDE

10.600€

N O N E C E S I TA S M U C H O PA R A T E N E R L O T O D O .

Gener 2017

Gama Fiat Tipo Sedán: Emisiones de CO2 de 98 a 113 g/km. Consumo mixto de 3,7 a 5,7 l/100km.

PVP Recomendado Nuevo Fiat Tipo Sedán Easy 1.4 16v 95 CV. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos del concesionario y fabricante (que incluye descuento por entregar un vehículo usado de más de 7 años de antigüedad y bajo la titularidad del cliente que compra el vehículo nuevo) y descuento adicional por financiar con según condiciones contractuales por importe mínimo de 7.990€ con un plazo mínimo de 48 meses y permanencia mínima de 36 meses. Gastos de Matriculación no incluidos. La oferta incluye garantía legal de 2 años, más 2 años adicionales de garantía comercial limitada hasta los 100.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo. Oferta sólo para particulares, válida en Península y Baleares hasta el 31/01/2017. Modelos visualizados: Nuevo Fiat Tipo Sedán Lounge 1.4 16v 95 CV con opcionales (PVP recomendado: 15.750€), nuevo Tipo 5 puertas 1.4 16v Lounge 95 CV gasolina con opcionales (PVP recomendado: 16.950€), nuevo Tipo SW 1.4 16v Lounge 95 CV gasolina con opcionales (PVP recomendado: 17.950€). Fiat es una marca registrada de FCA US LLC.

PUBLICITAT MOTOR

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona. MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus. AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa. AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

35 AÑOS TRABAJANDO JUNTOS.

FIAT DUCATO, EL LÍDER DE SU SEGMENTO, CUMPLE 35 AÑOS TRABAJANDO CONTIGO DÍA A DÍA, CODO CON CODO. Y QUEREMOS CELEBRARLO CON UN 35% DE DESCUENTO EN UNIDADES LIMITADAS DE LA GAMA FIAT PROFESSIONAL. DATE PRISA, NO TODOS LOS DÍAS SE VEN CUMPLEAÑOS ASÍ. Gama FIAT PROFESSIONAL: Consumo mixto entre 4,1 y 8,6 (l/100km). Emisiones de CO2 entre 107 y 234 (g/km).

PROFESIONALES COMO TÚ

S U B A R U PAT R O C I N A D O R O F I C I A L D E L I N V I E R N O

MOTOR BÓXER TRACCIÓN SYMMETRICAL AWD

PARA LOS DEMÁS ESTO SE PONE FEO. PARA TI,

MEDIO METRO MÁS SERÍA PERFECTO

NAVEGADOR CÁMARA DE VISIÓN TRASERA SMART ENTRY & BOTÓN DE ARRANQUE SISTEMA AUTO. START-STOP CONTROL DE CRUCERO SISTEMA DE ARRANQUE EN CUESTA

MOTOR 23

jeep.es

75 AÑOS HAY QUE CELEBRARLOS JUNTOS.

Gama Jeep: Emisiones de CO2 de 115 gr/km a 315 gr/km. Consumo combinado de 4,4 l/100km a 13,5 l/100km. Jeep® es una marca registrada de FCA US LLC.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona. MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus. AUTOCATALUNYA Pol. Ind. La Ravaleta, Parc. 1.9, Ctra. Tortosa a Lleida - Tel. 977 50 19 90 - Roquetes. AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

PUBLICITAT MOTOR

Gener 2017

C/Caràbia, 10 - Tarragona | Tel. 977 448 555

Toyota C-HR

Gener 2017

Atreviment i eficiència

Pionera en la hibridació, Toyota opta per un avantguardista llenguatge de disseny perquè la seva nova generació de cotxes triomfi a Europa. El seu nou híbrid és un SUV compacte d’espectacular imatge, equipat amb una mecànica de 122 cavalls

NOVETATS MOTOR

Ramon Ortiz

Dues dècades després del debut del Prius, la hibridació s'ha consolidat com una aposta guanyadora. El C-HR, flamant nou SUV compacte de Toyota, dóna un pas més en aquest camí i posa a la venda al nostre mercat una única configuració mecànica, híbrida. Actualment, aquestes motoritzacions són el 40% de les vendes de vehicles Toyota a l’estat espanyol. El nou C-HR adopta el compendi híbrid més avançat de la firma japonesa, que destaca tant per la seva vocació ecològica com per la seva suavitat de funcionament. Capaç d'arribar a una potència màxima combinada de 122 cavalls, el sistema de propulsió d'aquest nou SUV homologa un consum mitjà de benzina de només 3,7 l/100 km. Per la seva banda, les emissions de CO2 són de 85 g/km, factor que li permet estar exempt de l'impost de matriculació. Amb una llargada de 4,36 metres, amplada de 1,79 metres i alçada de 1,55 metres, està dotat amb una carrosseria

d’estil cupé que sorprèn per la seva enlluernadora imatge, de línies marcadament futuristes, el C-HR sembla destinat a collir un rotund èxit comercial al mercat europeu. Però si per fora enamora per les seves seductores formes, per dins convencerà sens dubte als apassionats de les noves tecnologies relacionades amb la connectivitat. L'element d'instrumentació més important és una pantalla tàctil destinada a controlar l'equip multimèdia i sorprèn per la seva prominent ubicació, a l'alçada del volant. Un altre dels seus punts forts és la seguretat. El sistema Toyota Safety Sense està

disponible com a equipament de sèrie a tota la gamma (Active, Advance i Dynamic Plus). Incorpora així un sistema precolisió, reconeixement de vianants, control de creuer adaptatiu, alerta de canvi involuntari de carril amb control de direcció, control de llums de carretera i reconeixement de senyals de tràfic. També equipa un total de set airbags, sensors de pluja i llum, llantes d’aleació de 17 polzades, etc.

Toyota demostra la seva aposta per tecnologies eficients: el nou C-HR està disponible només en configuració híbrida

Té un maleter de 300 litres i la marca del doble chevron anuncia una capacitat de maniobra excel·lent, amb un diàmetre de gir de 10,7 metres

SELECCIÓ VEHICLES D’OCASIÓ

250€ al mes

199€ al mes

Des de VOLKSWAGEN GOLF 1.6 TDI ANY 2011 108.000KM COM A NOU

149€ al mes

Des de AUDI A-4 2.0 TDI 140CV ANY 2005 175.000KM

295€ al mes

Des de MITSUBISHI MONTERO 3.2 DID ANY 2010 146.000KM ACABAT E-MOTION

130€

Des de al mes NISSAN TERRANO 2.7 TDI SPORT ANY 2002 230.000KM MOLT BEN CUIDAT

129€ al mes

Des de BMW 330 CD COUPE 204CV ANY 2003 178.000KM FULL EQUIPE VENDA Polígon Industrial Alió-Bràfim C/ A Parcel·la 6A - 43813 Alió Tels. 977 260 649 - 603 213 468 autosvilarodona@hotmail.com

105€ al mes

Des de PEUGEOT 407 2.0HDI 136 SPORT ANY 2005 226.000KM REVISAT TOTALMENT

CONSULTAR BMW M-6 507 CV ANY 2006 SOSTRE DE CARBONO FULL EQUIPE

www.autosvilarodonacom.com

TALLER Polígon Industrial Plans de la Serra C/ Sud, 9. Nau 35 - 43814 Vila-Rodona Tels. 977 628 371 - 603 213 468 automecanicavilarodona@gmail.com

Gener 2017

Des de AUDI A-1 SPORTBACK ANY 2013 80.000KM MOTOR 1.6 TDI

SALUT

FISIOTERÀPIA SALUT

Gener 2017

BENESTAR | PREVENCIÓ | MEDICINA | QUALITAT DE VIDA

La referència en la recuperació de lesionats Bruma Clínic es converteix en centre col·laborador de la Mutualitat Catalana de Futbolistes i de la Federació Catalana gràcies al seu tractament integral en la rehabilitació i readaptació de les lesions VIU a fons | Pierre Grubius Fotos

Fa poc més d'un any que va obrir les seves portes a l'avinguda Marquès de Montoliu de Tarragona i ja s'ha posicionat com un centre de referència en la recuperació i rehabilitació integral de les lesions. Pedro Flores, fundador de Bruma Clínic, tenia molt clar quin tipus de centre volia, va estar cinc anys pensant-hi per donar un servei de primera. Ara, va més enllà. Fa un parell de mesos Bruma Clínic va tancar un acord amb la Mutalitat Catalana de Futbolistes i la Federació Catalana de

Futbol per convertir-se en centre col· laborador. Què vol dir això? Doncs que qualsevol dels 4.000 jugadors federats de la demarcació, quan es lesi-

Qualsevol dels 4.000 jugadors federats de la demarcació, quan es lesionen, amb l'autorització mèdica de la mutualitat poden triar on anar a recuperar-se en els centres que ofereix la Federació. Ara, Bruma Clínic és un d'ells

onen, amb l'autorització mèdica de la mutualitat poden triar on anar a recuperar-se en els centres que ofereix la Federació. Ara, Bruma Clínic és un d'ells i té la particularitat que, a diferència de la resta, no és un hospital. «Per què nosaltres, que fa tan poc que hem obert i que no som un hospital podem donar aquest servei? Perquè tenim en el nostre equip de treball professionals molt vinculats amb el món del futbol, i també perquè oferim no només la recuperació de la lesió, el tractament a camilla, que diríem, sinó també la readaptació esportiva», explica Pedro Flores.

Aquesta recuperació integral no es limita només a través de la Mutualitat Catalana de Futbolistes, sinó que està oberta als particulars també. El fet de fer un tractament d'aquesta mena segueix la filosofia que Pedro Flores va implantar des de l'inici a Bruma Clínic, on ja practicaven ecografies in situ per conèixer l'abast de les lesions dels seus pacients i poder començar el tractament com més aviat millor.

www.terapiaslaurarovira.com

Gener 2017

TERÀPIES PER SORTIR DE LA MENT I ENTRAR A LA VIDA

El gran trumfo de Bruma Clínic és que ara disposa d'unes instal·lacions que li permeten fer una posada a punt del futbolista abans de rebre l'alta competitiva. Flores va tancar un acord amb el Complex Esportiu Futbol Salou per fer la readaptació esportiva, és a dir: exercicis específics, tècnica de cursa, control de pilota, etc. Per a fer-ho, el seu equip es dividirà entre Bruma Clínic i les instal·lacions futbolístiques de Salou. Ara compta amb els fisioterapeutes Jordi Carrasco, Josep Foguet, Ernest Canete i Arnau Rodríguez i ell mateix. També diposa dels llicenciats en INEFC – CAFE Manuel Lapuente i Joan Rius, a banda d'una especialista en dietètica i nutrició, Adhara Giner, i una traumatòloga experta en artroscòpia de maluc, la doctora Beatriz Vallejo. «Estem treballant amb l'acadèmia Tecnifutbol que es troba a les instal·lacions del complex esportiu futbol Salou. El que oferim és un tractament integral. Per exemple, un jugador es lesiona el lligament creuat antenior del genoll. Aixó són 6 mesos mínim. Primer s'opera i pot triar, mitjançant la Mutualitat de Futbolistes, on fer-ho. Un cop operat, pot triar on recuperar-se. Nosaltres oferim una cosa que no té ningú: el tractament a la clínica però, a més, la posada a punt abans de tornar a la competició, gràcies a les instal·lacions que fem servir a Salou», diu.

+8 ANYS

EXPERIÈNCIA

TERÀPIA REGRESSIVA T’agradaria entendre per què actues de determinada manera? Per què atraus sempre les mateixes persones i situacions? Tornar al passat per sanar el present

MEDITACIÓ Meditar és restaurar l’estat de la nostra veritable naturalesa interior INFORMACIÓ GRATUÏTA I SENSE COMPROMÍS

TERÀPIA TRANSPERSONAL Pensem que resolent els problemes aconseguirem la pau, quan en realitat és abraçant la pau quan els problemes es dissolen

SANACIÓ Sanar és tot allò que fa que una ànima se senti bé amb ella mateixa.

TERAPIAS LAURA ROVIRA Tarragona

info@terapiaslaurarovira.com

T. +34 622 875 640

Com una taca d'oli Asisa continua la seva expansió imparable fins i tot més enllà de les fronteres de l'estat

PUBLIREPORTATGE SALUT

Gener 2017

Redacció | Pierre Grubius Fotos

«Som la segona empresa amb més centres hospitalaris a Espanya i continuem creixent. Has de pensar que el 80% dels nostres clients poden ser atesos a centres d'Asisa, això és molt i encara volem oferir un servei més ampli». El doctor Joaquim Montolio és pediatre i delegat a Tarragona d'Asisa, una empresa de salut i assegurances que no para de créixer. Així, Asisa compta, segons Montolio, amb 14 centres hospitalaris a tota Espanya, un dels quals es troba a Catalunya, però hi podrien haver novetats a Reus en un futur pròxim. Segons el delegat d'aquesta empresa a Tarragona, abans del final d'enguany es preveu obrir una clínica dental a la capital del Baix Camp i, a més, podria gestionar el Centre Mèdic Quirúrgic (MQ) de Reus. Clínica Fàbregas va decidir desvincular-se de Sagessa i Asisa podria ser qui se'n fes càrrec. «Això encara està per veure. Hi ha una diferència de criteris entre les dues parts que fins ara formaven aquell centre i nosaltres estem a l'espera. Quan es resolgui allò, ja veurem què farem», diu Montolio.

«Som la segona empresa amb més centres hospitalaris a Espanya i continuem creixent»

Asisa compta amb un centre hospitalari a Madrid, La Moncloa, que és un centre de formació també, perquè té convenis amb les universitats Francisco de Vitoria, la Universidad Europea o la Universidad CEU San Pablo. «A Asisa quan fem les coses, les fem amb totes les de la llei. Els nostres centres tenen tots els reconeixements internacionals de qualitat». Ara, segons Montolio, Asisa compta amb centres a Marroc i està obrint clíniques dentals a Portugal i Brasil, a més d'un hospital a l'Àfrica continental. «Estem apostant també per centres de reproducció assistida. La idea és expandir-se arreu del món. Som una companyia que engloba altres companyies com empreses d'assegurances de vida o decessos». Amb tot, malgrat aquest creixement tan gran, la filosofia d'Asisa és, segons Montolio, la mateixa des de la seva creació: una empresa que pertany als metges. De fet, segons explica aquest delegat territorial, cap metge d'Asisa, és a dir, propietari, pot tenir més d'una acció, i els càrrecs dins l'organització es trien mitjançant processos electorals, el mandat dels quals és de quatre anys. «Tots els beneficis que s'aconsegueixen reverteixen en el col·lectiu mèdic, que és el propietari de l'empresa».

A Asisa res no ens importa més que la teva salut

Gener 2017

Per això invertim tots els nostres recursos a cuidar-te. Començant per la nostra publicitat. Comprova-ho a publiterapia.com

Asisa Tarragona. C/ Cristofor Colom, 28 bajo Asisa Reus. C/ Passeig Sunyer, 28 asisa.es 901 10 10 10

DORMIR BIEN VIVIR MEJOR

Gener 2017

La posición correcta del descanso La calidad del sueno es la condición esencial para mantener el bienestar fisiológico de todo el organismo. Para disfrutar de los beneficios de una buena noche de sueño es importante elegir cuidado samente todos los elementos del sistema de cama: colchón, almohada y somier. Cada elemento, de hecho, debe poder satisfacer las necesidades específicas de nuestro cuerpo y de interactuar con los demás con el fin de ofrecer un apoyo adecuado y al mismo tiempo cómodo. Un buen colchón debe cumplir con algunos requisitos básicos: mantener la alineación de la columna vertebral y reducir la presión sobre la superficie. Un colchón de calidad debe ser realizado para adaptarse a las curvas na turales de la columna vertebral y mantenerla alineada mientras se está acostado, evitando puntos de tensión y distribuir uniformemente el peso corporal Un colchón inadecuado puede ser la causa de un despertar con dolor intenso o sensación de hormigueo en las extremidades. Es bien sabido que la compresión de la columna vertebral durante el día hace que esta pierda de 0,5 a 2 cm debido al aplanamiento de los discos entre

vértebra y vértebra. Es fundamental una postura cor recta y un soporte adecuado durante el descanso , para mantener una posición natural de la columna vertebral que permita una buena hidratación de los discos intervertebrales. Durante la noche, de hecho, si usted duerme en un colchón que es demasiado duro, el cuerpo se encuentra con una fuerza inadecuada que puede comprimir los vasos sanguíneos con efecto sobre la circulación. Las partes más afectadas son las extremidades, pero también la cadera debido a la presión del nervio ciático que puede experimentar inflamación y dolor. Elegir un colchón de alta calidad, diseñado para acomodar adecuadamente los contornos naturales del cuerpo, facilita el descanso, fuente de bienestar de todo el organismo.

1.- Para evitar la inflamación de la zona cervical, los musculos de la cabeza deben ser apoyados adecuadamente. 2.- Para una buena hidratación de los discos intervertebrales, la columna vertebral debe mantenerse en una posición natural.

3.- La zona de hombros es una de las partes del cuerpo mas sometida a tensiones articulares, por eso requiere de un apoyo adecuado y anatómicamente correcto. 4.- Un colchón que no sostiene el cuerpo de manera natural puede causar la inflamación del nervio ciático.

Gener 2017

83 PARA LOS QUE SUEร AN CON DESCANSAR REALMENTE BIEN Avda. Vidal i Barraquer nยบ18 (Delante de Parc Central y Eroski) 43005 Tarragona | Tel. 977 229 993 | www.lamatalasseria.com

HERBORISTERIA SALUT

Gener 2017

Vocació

de servei El servei i la qualitat de Casa Pià fan que aquesta empresa familiar s'expandeixi cada vegada més, assolint els set punts de venda per aquest inici de 2017 Actualment i cada vegada més una gran part de la nostra societat es preocupa pel que menja i per la procedència dels aliments i en aquest sentit Casa Pià s'ha especialitzat en oferir una àmplia gamma de productes dietètics i d'alimentació saludable. Aquesta empresa reusenca amb una gran vocació de servei, el passat mes de novembre del 2016 va obrir una nova botiga al número 11 del carrer de Sant Joan de la capital del Baix Camp i preveu obrir en els primers mesos d'enguany una nova franquicia a Vilafranca del Penedès. Amb aquesta propera obertura, seran set els punts de venda de Casa Pià arreu de Catalunya —botigues a Sant Vicenç de Castellet o Manresa, per exemple—, destacant també que a la seva nau central, quilòmetre 5,7 de la carretera de Cambrils, on disposa d’un magatzem de 1000 metres quadrats, ha situat un punt de venda tant al públic en general com la distribució a professionals del sector. El servei i la qualitat de Casa Pià fan

que aquesta empresa familiar es vagi expandint. I és que Casa Pià compta actualment amb 33 treballadors que realitzen una formació continuada. Cada dos mesos els empleats reben cursos per part de les marques més prestigioses en el camp de la dietètica i nutrició amb l’objectiu de conèixer-ne be els productes i la seva utilitat. «Ens volem esforçar a oferir la millor qualitat de servei als nostres clients. Venem productes de marques prestigioses en el sector i això és una garantia».

A Casa Pià creuen en el tracte personal, més humà, per poder aconsellar directament el client Casa Pià, a més, aposta per un sector que des de fa anys s'ha convertit en un mercat en expansió: el del te. Així, fins i tot ha posat en marxa un lloc web especialitzat en aquest producte anomentat mundote.com, on s'ofereixen totes les varietats que venen. «Sempre n'hem tingut però d'un temps ençà ho hem ampliat. Intentem que el te que

tenim sigui de la màxima qualitat, assegurant-nos de la seva procedència». A banda d'aquest web, Casa Pià també ven la resta dels seus productes per internet a, través de la seva pròpia pàgina, arreu del món; a llocs com Mèxic, els Estats Units o els països àrabs. «Els clients d'aquests països busquen en nosaltres productes que en els seus llocs de residència no troben». Malgrat que la venda per internet és important, a Casa Pià creuen en el tracte personal, més humà, per poder aconsellar directament el client. Per això continuen obrint botigues.

Tots els nostres professionals estan col.legiats pel Col.legi de Fisioterapeutes de Catalunya.

Ph sio Clinic DESCOBREIX EL MÓN DE LA FISIOTERÀPIA TEMPOROMANDIBULAR 977 249 906 - 646 743 410

www.physioclinictgn.com Av. Catalunya 22D entresòl 1 Tarragona

Gener 2017

physioclinictgn@gmail.com

BRUXISME | MAL DE CAP | DOLOR FACIAL O D’OÏDA | BLOQUEJOS | DIFICULTATS PER OBRIR O TANCAR LA BOCA

PUBLICITAT SALUT

Vols deixar de fumar?

T'ajudem!

El Col·legi de Farmacèutics de Tarragona ens dona les claus per aconseguir deixar el tabac

PUBLIREPORTATGE SALUT

Gener 2017

No és fàcil alliberar-se del tabac ja que fumar ha passat a formar part de la teva vida i de la forma de relacionar-te amb l’entorn. Deixar de fumar pot ser difícil i implica un esforç, però no és impossible. Malgrat que no hi ha cap fórmula miraculosa per aconseguir-ho, et donem algunes claus que t’hi poden ajudar: 1. Decideix-te! Hi ha moltes raons per alliberar-se del tabac, des de millorar la teva salut, la dels que t’envolten, l’aspecte de la pell, donar exemple als fills... fins a raons econòmiques. És important que reflexionis un moment sobre el que et proporciona el tabac, els motius pels quals fumes i sobre què penses guanyar deixant de fumar, és a dir, sobre les raons per les quals vols deixar de fumar i que ho anotis tot. Han de ser motius personals, és a dir, que tinguin sentit per a tu. És possible que fumis per estimular-te, per tenir alguna cosa entre els dits, perquè et relaxa, per automatisme, per plaer, quan estàs trist o preocupat, per donar-te un respir, per necessitat, etc. Reflexiona sobre les teves raons que fan que continuïs fumant. Valora també els beneficis que vols aconseguir deixant de fumar. Et pot interessar conèixer les raons per deixar de fumar comentades per altres persones. Però està clar que les millors raons són les teves, els teus motius personals. 2. Prepara't! Fixa't una data, si és possible, durant les properes quatre setmanes. A aquesta data l’anomenarem Dia D, el teu primer dia sense fumar. Procura que sigui un dia en què fer-ho sigui més fàcil per a tu perquè o bé estàs més relaxat (en cap de setmana, durant les vacances) o bé estàs

més distret (en un dia laborable, etc.). Si preveus que necessitaràs ajuda, consulta algun professional sanitari del teu centre de salut (de medicina i/o d’infermeria), de les oficines de farmàcia o del telèfon CatSalut Respon (061). Deixar de fumar no és una acte únic; ni totes les cigarretes es fumen per la mateixa raó ni en la mateixa circumstància; ni tampoc no tenen el mateix valor. Conèixer quan i per què fumes t’ajudarà a poder desenvolupar una estratègia de deshabituació més correcta. Hi ha situacions que “t’inviten” a fumar, pots anar pensant en buscar alternatives per evitar-les o per afrontar-les. 3. Deixa de fumar: Dia D Portes temps fumant, deixar de fumar requereix iniciar un procés en el que has d’aprendre a realitzar activitats quotidianes sense el tabac, és un procés en el qual has de desfer el camí que has recorregut fins ara, es pot dir que hauràs d’aprendre a “desaprendre”. Avui és el Dia D! Concentra’t en la idea següent: “AVUI NO FUMARÉ”. I evita pensar que mai més no tornaràs a fumar. Preocupa’t només del dia d’avui! Durant el primer període, el teu estat nerviós i la tensió per qualsevol cosa pot ser que augmentin. Això es produeix per la manca de nicotina. Necessitaràs l’ajuda i el suport dels teus amics i la família. La falta de nicotina (síndrome d’abstinència nicotínica) pot produir diverses molèsties que poden durar alguns dies i, fins i tot, setmanes, segons cada persona, i que també poden tenir una forma diferent. Et facilitem alguns consells per la síndrome d’abstinència i et proposem que facis alguns exercicis de relaxació que et poden ajudar a alleujar i reduir aquests símptomes. No obstant això, si et resulten difícils

de superar, has de saber que hi ha medicaments d’eficàcia demostrada que et poden ajudar. Hi ha alguns medicaments que no necessiten prescripció mèdica (teràpia substitutiva de la nicotina en forma de pegats, xiclets o comprimits) i n’hi ha que sí que en necessiten (vareniclina i bupropió). 4. Mantén-t'hi! Felicitats, ho estàs aconseguint! Mantenir-se sense fumar és una de les coses més importants que pots fer per la teva salut. Has de saber que en deixar de fumar et sol produir un petit augment de pes de tres o quatre quilograms. Seguir alguns consells bàsics d’alimentació saludable i alguns consells sobre exercici físic et pot ajudar a evitar o limitar aquest increment de pes. Pot ser que en algun moment busquis excuses per tornar a fumar. Anticipar-te a aquests pensaments et pot ajudar a prevenir una recaiguda. On es pot trobar ajuda? Telèfon de Sanitat Respon: 902 111 444. Línia telefònica per ajudar a deixar de fumar. Funciona les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any i cobreix tot el territori de Catalunya o també escrivint a sanitatrespon@sanitatrespon. gencat.cat. www.tabaquisme.cat, web 2.0 a Catalunya que ajuda a deixar de fumar en línia. Demaneu visita al vostre centre de salut (metge de capçalera i professional d’infermeria) on us poden assessorar en el procés de deixar de fumar. Cerqueu informació i ajuda a la farmàcia; existeix la xarxa de farmàcies sense fum en les quals el professional farmacèutic també us proporcionarà assessorament.

Sempre a prop teu www.coft.cat

Gener 2017

87 o Deshabituació tabàquica o Dietes personalitzades o Control de la tensió, pes, sucre i colesterol o Elaboració de SPD i farmacovigilància per a persones grans o polimedicats o Control de la massa muscular per esportistes o Ajudes tècniques o Anàlisi dermatològic gratuït i servei d’assessorament dermocosmètic Obert de dilluns a dissabte de 9:00 a 21:00 Sant Antoni Mª Claret 18, 43002 Tarragona Tel: 977 896 078 | Mòbil: 664 542 915

PUBLICITAT SALUT

Vine a conèixer tots els nostres serveis!

#embellécete El Centre Mèdic i Estètic Esther Mayol de Tarragona és un referent en medicina integral de Salut i Benestar gràcies al seu expert equip humà. Al centre de qualsevol tractament hi ha la visió global del pacient i tots els membres de l'equip treballen amb un denominador comú: la prevenció, restauració i cura de la Salut. Aquesta visió i treball en equip entre les especialitats garanteixen uns òptims resultats.

#embellécete #embellecer

#embellecer

ÉS VIURE FELIÇ

ÉS DEIXAR-TE CUIDAR

És agradar-te cada dia, veure't millor tant per dins com per fora. És viure més feliç i millorar l'autoestima. Això és "#embellécete".

La Medicina estètica t'ajuda a minimitzar els signes de l'edat. Davant de solucions estètiques amb diferents tractaments, t'orientem a escollir el millor tractament prioritzant la salut.

Gener 2017

MIMA'T PER DINS I PER FORA

#embellecer

#embellecer ÉS VIURE EN PLENITUD

ÉS SENTIR-TE MOLT BÉ Des de la nostra unitat de làser tractem taques, cuperosis, fotodepilació i lipolàser per l'adipositat localitzada i flacidesa.

#embellecer

ÉS RECUPERAR LA SALUT DE LES TEVES CAMES Recupera la salut de les cames eliminant varius, de qualsevol mida i localització, sense cirurgia amb micro escuma eco-guiada.

SEGUEIX-NOS A: @ESTHER.MEDICESTETIC

@CENTRE-MEDIC-ESTHER-MAYOL

El "leitmotiv" que uneix Salut, Bellesa i Qualitat de vida al Centre Médic i Estètic Esther Mayol

GUIAR-TE PER MENJAR SA ÉS PREVENIR I TRACTAR

La Cirurgia plàstica i reparadora permet millorar el teu aspecte corporal i facial, així com rejovenir genitals i reparar cicatrius i altres lesions. Tot per gaudir plenament de la vida.

A Dermatologia englobem el diagnòstic, tractament i prevenció de malalties de la pell, que estan estretament relacionades amb l'al·lergologia, la cirurgia i la cosmetologia.

Gener 2017

ÉS VEURE'T MILLOR

Menjar de forma sana és fonamental. Al Centre Mèdic i Estètic Esther Mayol, el teu metge el guiarà vers una alimentació saludable. Realitzem dietes hipocalòriques, proteïnades (mètode pnk), estudi impedianciomètric de la teva composició corporal, micronutrició... També disposaràs del servei de psicologia i coaching nutricional amb teràpies de grup o només per tu.

#embellecer

ÉS SENTIR-TE MÉS VITAL

ÉS SENTIR-TE OXIGENAT

Amb l'Ozonoteràpia mèdica recuperaràs vitalitat perquè és antioxidant, estimula les defenses, és regeneradora, antiàlgica, antiinflamatòria i antimicrobiana.

#embellecer

ÉS TENIR CURA DE TU Vine al Centre Mèdic Esther Mayol i deixa't cuidar per especialistes en dermatologia, ozonoteràpia mèdica, senologia, medicina estètica, cirurgia plàstica i reparadora, dietètica i nutrició, oncologia medicoestètica. La nostra unitat de làser, unitat de Varius, Psicologia clínica, Medicina familiar i Assessoria d ´Imatge estan al teu servei. I recorda: la primera visita és gratuïta. Vine!

AV.RAMÓN Y CAJAL, 25

WWW.ESTHERMAYOL.COM 2º 2º | 977 222 242 | 647 243 260

Gener 2017

90 LABORATORIS SALUT

Antoni Trill va fundar fa 23 anys Anàlisis Lab, actualment l'únic centre de la demarcació que recull i analitza les mostres a les seves instal·lacions en un món dominat pels grans laboratoris Redacció | Pierre Grubius Fotos

La vocació, la perseverança i la feina ben feta han permès Antoni Trill convertir-se en l'últim mohicà en el món de les anàlisis clíniques. Aquest farmacèutic de formació va decidir crear la seva pròpia empresa, Anàlisis Lab, l'any 1994, un laboratori que va rebre a mitjans del passat mes de desembre del 2016 el premi Institut Pere Mata de la Cambra de Comerç de Reus. Antoni Trill va estudiar farmàcia a Barcelona quan, el 1976, es va adonar que la seva sortida professional s'hauria d'encaminar cap les anàlisis clíniques. «Aconseguir una llicència per obrir una farmàcia no era senzill i, a més, molt car», recorda. Així, després de treballar durant quatre anys a l'Hospital de la Creu Roja a Tarragona —fins fa uns anys situat al carrer de Maria Cristina— va decidir obrir, juntament amb un altre soci, el Laboratori Vidal, situat a la Rambla Nova de Tarragona. «Jo era el director tècnic, però el laboratori portava el seu nom Quan vam començar, el 1994, hi perquè ell aportava el capital», recorda. Van ser anys de havien 24 laboratoris com el nostre a molta feina en què es van convertir en una referència i la demarcació, ara només quedo jo van permetre consolidar el laboratori.

També segueix donant assistència als serveis públics sanitaris de la comarca i ha reforçat els seus centres a tota la província de Tarragona, amb la fi de poder donar servei a la major part de la població. D’altra banda s’han ampliat els serveis d’anàlisis veterinaris, gràcies a un conveni de col·laboració amb uns reconeguts veterinaris que ha permès incrementar el catàleg de tècniques a més de poder donar un assessorament tècnic professional. Una altra línia que ja existia és la de les anàlisis industrials (aigües, aliments, ...) que també ha estat ampliada amb la mateixa fita d’incrementar el ventall de serveis. Amb tots aquest anys d’experiència i treball, Antoni Trill ha aconseguit envoltar-se de col·laboradors que han entès la seva filosofia amb un objectiu clar: modernitzar el laboratori i adequar-lo a les necessitats actuals.

Camí de l'Aleixar, 38 - Reus Tel. 977 331 738 Prat de la Riba, 6 - Tarragona Tel 977 221 833

«Els grans laboratoris, que tenen controlat el mercat, fan impossible que algú pugui obrir el seu laboratori com vaig fer jo»

Gener 2017

El nom de l'Institut Pere Mata no és estrany a Trill i Anàlisis Lab, aquest centre de salut mental és un dels seus principals clients, especialment des que aquest institut reusenc va decidir tancar el seu propi laboratori i contractar el servei a un proveïdor exterior. «El 2011 es va jubilar la persona que hi tenien. Nosaltres ja treballàvem amb ells de feia anys i aleshores vam aconseguir el contracte. És un client molt important per a nosaltres, ja que estem col·laborant amb centres que donen servei públic a la població a nivell mèdic, com també amb la Xarxa Santa Tecla» diu Trill.

Actualment Anàlisis Lab a part de seguir amb els seus principis de confiança i servei, pot optar per donar unes tecnologies més punteres que permeten oferir unes anàlisis més personalitzades, estudiant els perfils genètic dels pacients que faciliten diagnòstics avançats de processos oncològics, malalties metabòliques, disfuncions nutricionals, etc. Aportant cada vegada un panell d’anàlisis més complert amb millors terminis de lliurament gràcies a l'ús de les noves tecnologies i preus competitius.

També van ser uns anys en que van aparèixer grans laboratoris i van créixer les companyies d’assegurances mèdiques, la qual cosa va comportar un mercat més complicat. En aquell moment Antoni Trill es va separar del seu soci i va crear Anàlisis Lab, un centre que ara s'erigeix en un oasi en el complicat món de les anàlisis clíniques. «Quan vam començar, el 1994, hi havien 24 laboratoris com el nostre a la demarcació, ara només quedo jo. Els centres que encara hi ha són propietat o treballen per grans laboratoris que es troben a l'àrea de Barcelona. Aquí el que fan és únicament recollir les mostres però no les analitzen, sinó que les porten a Barcelona, on hi ha uns laboratoris enormes. Tot ho centralitzen des d'allí, fins i tot mostres de la resta de l'Estat», explica Antoni Trill.

Així, segons el fundador i màxim responsable d'Anàlisis Lab, el secret de la permanència de la seva empresa en aquest sector durant tants anys ha estat la professionalitat i, sobretot, el tracte i la confiança amb el client. També recentment «Tenim un accionariat nou i això ens permet desenvolupar altres opcions».

LABORATORIS SALUT

El negoci d'Anàlisis Lab es basa en la confiança dels clients

PUBLIREPORTATGE SALUT

Gener 2017

La satisfacció de Manel Recasens és la prova fefaent dels resultats impressionants que aconsegueix la Clínica Curull en els implants dentals «Estic molt satisfet. Mira, de fet, aquest matí li he recomanat el tractament a un dels meus clients i, eh, sempre que puc, ho dic a tothom. Ha estat espectacular». Manel Recasens (63 anys) parla gairebé amb devoció de la Clínica Curull. Aquest mecànic de Vilabella s'ha convertit en el millor ambaixador del centre de la doctora Conchita Curull després que el 2015 decidís fer-se una boca nova, fart de tenir una dentadura lletja. «El meu fill, que és metge de família, sempre m'ho deia. Un dia, per acabar de convèncer-me, em va dur a un bar del poble i allí, mentre fèiem un cafè, va anar assenyalant-me gent que hi havia. Alguns tenien les dents fetes malbé, molt malament. "Veus? Doncs tu les tens igual", em va dir. Ja no em va caler res més, vaig posar fil a l'agulla», recorda. Recasens té el seu propi taller i allò que volia era, a més de tenir unes dents boniques, no perdre massa temps en el tractament, perquè no podia atendre els seus clients. «Li vaig dir a la doctora que jo volia fer-m'ho tot en un dia, entrar a les vuit del matí i sortir a les vuit del vespre. Ella, em va respondre que a les vuit del matí no, a les nou, que és quan comencen. Em vaig quedar de pedra». Així, en un sol dia, Manel Recasens es va treure les dents que no tenien solució, es va col·locar 6 implants i un pont fix provisional. «Va ser sorprenent. Al cap de dos dies ja podia menjar. La meva dona m'havia comprat un paquet de palles per beure líquids i no el vaig ni obrir», explica. De fet, Recasens assegura que a ell el que més el preocupava era poder cruspir entrepans, el seu menjar favorit. «Has de vigilar perquè si estires et pots endur les noves dents per endavant, però no. Bé, de fet he de confessar que

El millor ambaixador possible no vaig fer bondat del tot i una dent es va trencar. Tot i ser culpa meva, vaig venir i m'ho van arreglar sense cobrar-me res. Estic molt content no només perquè professionalment són molt bons sinó pel tracte que he rebut sempre. Si em diguessis quina nota els hi poso, de l'1 al 10, un 15», assegura tot rient. Per entendre la magnitud de la intervenció de Recasens val a dir que no-

més li queden 5 dents originals seves però la diferència amb les noves és inapreciable. Ell va demanar que se'l sedés —es pot fer amb anestèsia local també— i assegura que no va patir gens de dolor, ni els dies posteriors de fer-se el tractament. «Tenia les dents fetes un desastre. Abans em posava la mà davant la boca quan reia, perquè em feia vergonya. Ara estic orgullós del meu somriure. Ha estat un canvi total, com del dia a la nit».

Gener 2017

PUBLIREPORTATGE SALUT

Gener 2017

Per una fisioteràpia puntera i de qualitat

Ja fa més de quinze anys que TAUSALUT va obrir les seves portes per oferir, a la ciutat de Tarragona, els serveis d’allò que aleshores era una professió ben desconeguda: la fisioteràpia Cristina Bofarull i Judit Montserrat | Gerents de TAUSALUT

el rehabilitador i molts cops ja han fet diverses sessions de fisioteràpia hospitalària o al seu Centre d'Atenció Primària, sense un bon resultat. És aquest el motiu principal que ens va empènyer a formar-nos contínuament i enriquir-nos de noves eines que donaven una visió més científica de les diferents patologies i això ens va fer ser més eficients en els tractaments, guarint més ràpid i millor disfuncions que abans semblaven intractables.

Per aquell temps, el fisioterapeuta era un personatge estrany que de tant en tant podíem veure a la televisió donant assistència a algun “crack” del futbol o, si per dissort havíem patit algun accident greu, el podíem trobar, com en les millors pel·lícules de por, a les catacumbes de qualsevol hospital. Així era. Durant molts anys aquells que visitaven el fisioterapeuta o bé eren l'elit de l’esport o bé es trobaven en un estat molt greu de salut que els obligava a recórrer a un L'any 2000 i a com a conseqüència de la formació continuespecialista. Amb el pas del temps, els pacients s’han anat ada del nostre equip, TAUSALUT va començar a introduir acostant a la nostra disciplina, per a noves disciplines de suport a la fisiocercar solucions als seus problemes de teràpia convencional i sempre amb A TAUSALUT fem salut, reduir o eliminar l'ús de la mel'objectiu de donar el millor servei als un pas endavant i ferm. dicació, buscar consells per millorar el seus clients. Durant tot aquest temps, A partir d'aquest any hem procurat donar un bon servei a seu rendiment esportiu o simplement deixarem d'oferir el tractothom que s'acostava al nostre centre per prevenir futures dolències. tament de rehabilitació i estem molt contents del camí que per centrar-nos en allò hem recorregut. Així doncs ja fa més Massa sovint, però, els fisioterapeutes, que ens apassiona i en el de quinze anys que els tractaments de en la nostra consulta privada, rebem els pacients amb els que ja ningú sap que creiem: la fisioteràpia fisioteràpia especialitzada i puntera i què fer-ne: han visitat el traumatòleg, les noves disciplines com l'osteopatia, individualitzada i

especialitzada»

«A partir d'aquest número de la revista VIU a fons, ens podreu trobar en la secció "El consell del teu terapeuta"»

És per aquest motiu que a TAUSALUT fem un pas endavant i ferm. A partir d'aquest any deixarem d'oferir el tractament de rehabilitació per centrar-nos en allò que ens apassiona i en el que creiem: la fisioteràpia individualitzada i especialitzada, l'osteopatia i les disciplines alternatives i comple-

En els darrers anys ens hem anat formant amb nous coneixements i actualment en el nostre equip comptem amb fisioterapeutes especialistes en deformitats de columna, en recuperació de la mà, en el peu del corredor, en neurologia, en drenatge limfàtic manual, en fisioteràpia cardiorespiratòria, en obstetrícia i ginecologia; som experts en l'ús de la punció seca, dels ganxos, de les ones de xoc i actualment estem introduint el suport ecogràfic per a la millor diagnosi i tractament de tendons i lligaments. Així mateix comptem amb la col·laboració d'osteòpates especialistes en obstetrícia, en pediatria, en disfuncions mandibulars i en alteracions viscerals. La psiconeuroinmunòlga i homeòpata ens dóna suport en tots els casos que s'acompanyen d'alteracions metabòliques i que necessiten una visió encara més global. I al nostre nou centre, la Unitat Maternoinfantil, totes les dones i els nens hi troben un espai especialment pensat per a ells i les seves necessitats. Gràcies a tots els que heu compartit aquest camí amb nosaltres fins al dia d'avui, esperem seguir gaudint de la vostra confiança durant molt de temps. Encetem aquesta nova etapa amb il·lusió i aprofitem, també, per fer-vos arribar la salut a través d'aquesta revista: A partir d'aquest número de la revista VIU a fons, ens podreu trobar en la secció "El consell del teu terapeuta". Una secció on procurarem tractar temes de salut que resultin del vostre interès i que us ajudin a trobar-vos cada dia una mica millor.

Gener 2017

Com els cuiners que cerquen l’excel·lència, volem servir-vos la millor fisioteràpia possible. Volem fer “esferificacions” de cremes curatives acompanyades de tècniques de manipulació precises i dolces, “deconstruccions” d'agulles certeres que alleugen dolors avorrits, volem crear, inventar i sobretot mimar els nostres pacients, amics... volem tornar a creure en la fisioteràpia, en la teràpia manual, en poder tocar al pacient i dedicar-li el seu temps, volem tornar a creure en la professió que ens va enlluernar quan només teníem divuit anys i ens assèiem somniadors en les primeres files de les classes a la universitat.

mentàries. Agraïm sincerament la confiança dipositada per les companyies asseguradores, que, sens dubte, han contribuït al nostre desenvolupament professional. Arribats aquest moment, tenim la gran sort de ser un equip multidisciplinari, un equip en el qual un mateix cas el podem debatre des dels diferents punts de vista dels nostres terapeutes especialistes i això ens enriqueix dia a dia i ens fa ser millors professionals.

Tot i així, cal dir que, el concepte de fisioteràpia que s'ofereix a les mútues de salut no ha evolucionat gens en aquests anys i se segueix aplicant un model de negoci que prioritza la quantitat a la qualitat. Aquest pot ser un model legítim, però, quan els criteris a prioritzar són els del benestar del pacient i la qualitat del tractament, basats en una visió holística i global de la salut, deixa de ser coherent amb la nostra concepció de la professió. El pas del temps i la nostra experiència així ens ho han confirmat. El pacient que rep un tractament de fisioteràpia especialitzada o d'osteopatia evoluciona molt millor i més ràpid que amb qualsevol tractament re-

habilitador d’electroteràpia clàssica o gimnàstica grupal.

PUBLIREPORTATGE SALUT

l'homeopatia i la psiconeuroinmunologia conviuen amb els tractaments que donem als nostres clients a través de la seva companyia de salut.

96 Gener 2017

Gener 2017

Lifting facial P+2R La Doctora Milena Camacho, de Clinimedic, ens parla d'aquest revolucionari tractament estètic que cerca -sobretot- la naturalitat en l'expressió Dra. Milena Camacho nº col·legiat 4305356

ESTÈTICA SALUT

Gener 2017

A la recerca d'un tractament eficaç, sempre amb naturalitat, sense canviar l'expressió facial tot mantenint el meu lema “escolpir amb mans de metge”, treballo en la meva tècnica de lifting facial no quirúrgic basat en 3 pilars 1. Punts d'anclatge facial o creació de “bastides” amb àcid hialurònic 2. Retensat facial amb Inductors de colàgen 3. Revoluminització (recuperació de volúmens) amb àcid hialurònic. Per arribar a l'elecció d'aquesta tècnica vaig partir de l'enteniment de les causes del envelliment facial, les quals afecten a: La pell (textura, elasticitat) es produeix una destrucció, ruptura del colàgen de la matriu extracel·lular; El teixit gras (volums) que defineixen una cara jove; l'ús dels músculs mimètics de la cara que produeix una redistribució profunda del teixit adipós i els ossos facials per (resorció òssia) pèrdua progressiva de l'espessor de l'os.

«Un tractament que

faig a la consulta, amb anestèsia tòpica i una durada d'una hora» Per tant quan tenim clars els mecanismes pels quals es produeix l'envelliment facial, mitjançant tècniques combinades i variades he aconseguit el lifting que vull oferir als meus pacients en un tractament que faig a la consulta, amb anestèsia tòpica i una durada d'una hora.

Gener 2017

L'operació més exitosa El Doctor Sarmiento, Director de Clinimedic, explica quina és l'operació més habitual en la cirurgia estètica: l'augment de pits Dr. C. Sarmiento Ardaya nº col·legiat 4301404

ESTÈTICA SALUT

100

Gener 2017

La intervenció que més satisfacció produeix a les nostres pacients és la d'augment de pit amb pròtesis de silicona; i a més a més és l'operació estètica que més es practica a l'Estat Espanyol. Això és així per que és una operació relativament senzilla, la recuperació és ràpida i indolora i el resultat és altament satisfactori. La intervenció ha anat canviant amb el temps i les costums: quan vaig començar a operar les dones em demanaven un augment molt discret; ara, en canvi, demanen que es noti. Fins i tot n'hi ha alguna que demana no passar desapercebuda. Però -com sempre- la virtut és al terme mig i cal tenir en compte l'estructura corporal per tal d'aconseguir un resultat equilibrat. A CliniMèdic duem 21 anys cercant la perfecció i seguim millorant per tal d'aconseguir allò que les pacients ens demanen.

«Quan vaig començar

a operar les dones em demanaven un augment molt discret; ara, en canvi, demanen que es noti»

ESTÈTICA SALUT

101

Gener 2017

Àcid hialurònic i rejoveniment facial

El Doctor. Carlos Cardona, de Clinimedic, exposa la tècnica de l'àcid hialurònic per reduïr i fins i tot eliminar les arrugues d'expressió Dr. Carlos Cardona Herrero nº col·legiat 4302556

L'àcid hialurònic és una substància que es troba de forma natural en nombrosos teixits del nostre organisme. Una de les seves característiques principals és la capacitat que té de retenir grans volums d'aigua. El fem servir en forma d'injecció a la dermis per tal de reduir o eliminar petites arrugues, per a reduir arrugues d'expressió i solcs profunds, i per a donar més volum a algunes zones del rostre com els pòmuls, el mentó o els llavis. Podem afirmar que l'àcid hialurònic és una substancia excel·lent per tal de millorar l'aspecte de la nostra pell tot disminuint-ne els efectes del pas del temps, tant a curt com a mitjà i llarg termini.

Rambla Nova, 66 - Tarragona Tel. 977 224 447 Perruqueria Maria

PUBLICITAT SALUT

102

Gener 2017

PERRUQUES • Naturals • Fibra • Personalitzades a mida • Servei oncològic de perruqueria • Manteniment i reparació • Sistemes capil·lars

FISIOTERÀPIA D'AVANTGUARDA A TARRAGONA

103

•Fisioteràpia •Traumatologia •Valoració funcional •Readaptació esportiva •Dietètica i nutrició

Gener 2017

Et presentem un nou centre amb traumatòlegs i fisioterapeutes especialitzats al teu abast. Molt a prop teu, a Tarragona.

Les tècniques més avançades en fisioteràpia per tractar lesions musculars, articulars, tendinopaties... •Ecografia musculoesquelètica •Diatèrmia T-Care - Indiba® •Sala de readaptació esportiva i rehabilitació

Marquès de Montoliu, 14. Tarragona. Tel. 629 67 83 03

EXTRA CALÇOTADES HISTÒRIA | SECRETS | CULTURA | INNOVACIÖ

Tradició d'avui

Encara que sembli ancestral, la calçotada és una tradició amb poc més d'un segle de vida i gaudeix de tal popularitat que ha traspassat les nostres fronteres

TRADICIÓ CALÇOTADES

104

Gener 2017

Marc Pascual

Valls, segona finals del segle XIX, un pagès anomenat el Xat de Benaiges, va descobrir que algunes cebes que havien grillat podien aprofitar-se tot coent-les al foc. Diuen que va ser ell -també- qui s'empescà la deliciosa salsa amb que avui s'acompanyen. Tant li va agradar aquella menja que va desenvolupar un mètode especial de fer créixer aquells grills blancs de la ceba. La ceba es plantava de forma que només quedés mig colgada i a mesura que creixia anava colgant-la amb terra. Aquesta acció, que es coneix com a calçar, és la que dóna nom al calçot. Ja a principis del segle XX la calçotada es convertí en un àpat habitual de moltes famílies vallenques durant els dies de festa. Va ser a mitjans d'aquest segle que la Penya Artística de l'Olla començà a fer les seves cèlebres calçotades on solien convidar personalitats del Cap i Casal. Així començaren a divulgar la festa gastronòmica i cap als anys 60 començaren a arribar riuades de barcelonins (en autocars o en 600 abarrotats) que celebraven calçotades pantagruèliques en moltes masies de l'Alt Camp que en començaren a oferir. Ben aviat aquestes peregrinacions laiques anuals començaren a transformar-se en tradició ineludible per a moltes famílies. Ja als anys 80-en que es va començar a celebrar la Festa de la Calçotada de Valls de forma oficial- gràcies al boca-orella dels que hi anaven a menjar vi als nous mitjans de comunicació

que floriren amb la democràcia, començaren a celebrar-se calçotades espontànies arreu de Catalunya i a vendre’s calçots en moltes botigues. La tradició desbordà Valls i l'Alt Camp. A partir d’aquí, molts restaurants amb instal·lacions adequades començaren a oferir calçotades. L'any 1995 la Generalitat de Catalunya concedí la denominació de qualitat "Calçot de Valls" (actualment indicació geogràfica

Solen seguir els calçots graellades de carn (xai, botifarra negra, llangonissa, cansalada...), verdures com la carxofa i l'escalibada, fesols, pa i amanida protegida IGP "Calçot de Valls") i el 1996 es va constituir el Consell Regulador. El seu 'àmbit geogràfic comprèn les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès.

Foto: Pere Toda / Ajuntament de Valls

Solen seguir els calçots graellades de carn (xai, botifarra negra, llangonissa, cansalada...), verdures com la carxofa i l'escalivada, fesols, pa i amanida; tot ben remullat amb porrons de vi de la terra. I, per tirar avall, postres (amb la crema catalana i les postres de músic com a principals reclams), cafès i licors cordials. És recomanable, per tant, una bona migdiada abans d'agafar el cotxe. I un darrer consell: durant el viatge de tornada a casa, dueu obertes les finestres de l'auto.

105

Malgrat tot el bressol de la calçotada i el seu referent segueix sent Valls, on una pila d’establiments gastronòmics ofereixen calçotades durant la temporada. I la tradició mana menjar-se els calçots -servits en una teula de terrissa- tot pelant-los amb els dits, abillats amb un pitet i acabant amb la cara i les extremitats superior mascarades de negre.

Gener 2017

A dia d'avui, la calçotada és una tradició omnipresent al Principat que ha començat a traspassar fronteres.

El calçot se'n va de

festa

El diumenge 29 de gener Valls acollirà la Gran Festa de la Calçotada, una diada festiva, popular i promocional entorn del calçot

Marc Pascual

FESTA CALÇOTADES

106

Gener 2017

La Cambra i l'Ajuntament de Valls amb la col·laboració de diverses entitats, organitzen aquesta diada per a tota la família. La jornada comptarà amb un variat programa d’actes tradicionals, festius i concursos relacionats amb el calçot: cercaviles, demostracions de coure calçots a la graella, concursos de cultivadors de calçots, d’elaboració de salsa de la calçotada i d'altres degustacions. Capítol a part mereix el Concurs de Menjar Calçots, que en la passada edició va guanyar el mític Adrià Wegrzyh, que a part d'ostentar el récord del certamen amb gairebé 4 kg de calçots, porta guanyades 7 de les darreres 10 edicions. Mostra de la fama internacional que ha adquirit aquest concurs és que el tercer classificat de l'any passat era d'Albacete i el quart del Japó.

Si us acosteu a Valls el proper diumenge 29 de gener, haureu fet el primer pas per quedar-vos enganxats a aquesta tradició Valls, coneguda com la capital del calçot acull riuades de gent entre els mesos de novembre i abril, i constata l’arrelament d’aquest fet gastronòmic tan típic i popular a casa nostra. Des d’aquesta posició, la ciutat s’enorgulleix d’oferir, un any més, la Gran Festa de la Calçotada. Tant els que ja coneixeu els trets de la menja com els que encara no n’heu fet la prova, si us acosteu a Valls el proper diumenge 29 de gener, haureu fet el primer pas per quedar-vos enganxats a aquesta tradició. I recordeu: segons diu la tradició ancestral, una bona calçotada, una “calçotada amb àngel”, ha de tenir com a teló de fons, la serralada de Miramar; com a escenari, una masia vallenca, i, com a platea, la ciutat de Valls amb el seu campanar alterós. Gaudiu a la capital de l'Alt Camp d'una de les festes més típiques de Catalunya, i també durant tota la temporada calçotaire. Fins ben entrat el mes d’abril, qualsevol dia us podeu acostar a l’àrea de Valls a degustar l’autèntica calçotada. Sigueu, tots, benvinguts. Fotos: Pere Toda / Ajuntament de Valls

Gener 2017

107

Totes les textures del calçot Licoranna, una petita empresa artesana que elabora licor i melmelada a partir de calçots

Marc Pascual

LICORS CALÇOTADES

108

Gener 2017

Anna Setó, una emprenedora de Valls que fabrica de forma artesanal i comercialitza licors, melmelades i fins i tot cremes amb productes de proximitat (fan servir principalment herbes i fruits de l'Alt Camp). Aquesta infermera del Pius Hospital de Valls dedica el seu temps lliure a el·laborar les seves especialitats i a crear-ne de noves. Com va sorgir la idea d’elaborar licor de calçots? Sóm de la terra del calçot i no podiem deixar d'elaborar un producte tan valuós, i tot va ser començar a fer proves fins que aquestes van donar un bon resultat. Com funciona comercialment? Participem en fires, fem venda directa i estem en algunes botigues. Amés de la venda per internet. Fes-nos cinc cèntims de com s’elabora... L'elaboració és senzilla. Es tracta de concentrar el sabor i l'aroma de la calçotada i fer-ne licor i melmelada, d'una manera molt natural. Quins altres licors i melmelades artesanes teniu? La varietat és amplia, de licor tenim 10 sabors, més 3 de cremes. I de melmelades de fruita tenim 13 varietats; de verdura 9, inclòs el calçot. I aquesta activitat artesanal, dóna prou per a guanyar-se la vida? No, amb les vendes que tenim és impossible viure. Treballem molt poquet. Tens plans de futur per a la teva empresa? Si, volem intentar activar la pàgina web i introduir-nos més a les xarxes socials. I, finalment, creus que la Calçotada pot morir d’èxit o bé et sembla que la seva promoció va ben encaminada? Penso que és força promocionada i pot seguir reconeguda i apreciada.

Gener 2017

EL XAI DE CASA NOSTRA

VEDELLA DE FEMELLA SELECCIONADA

Els nostres productes estan elaborats a

És la necessitat d’oferir la qualitat i el

La vedella es de femella per la seva

la nostra fabrica d’embotits BONDRIA

sabor del Xai d’Aragó, mantenint-lo

equilibrada filtració de greix, produint

d’Alforja, amb 100 anys de trajectòria

amb l’atenció d’una criança de proximi-

una carn gustosa i tendra. Seleccionem

professional, on el nostre Mestre

tat a les nostres granges, evitant el

el bestiar nacional de qualitat,

Artesà prepara diàriament els produc-

patiment i l´estrès dels animals, oferint

majoritàriament la raça Moruxa de

tes de la nostra terra amb la mateixa

tota la nostra cura, per que surti un

Salamanca, Gallega, pirinenca, entre

fórmula heretada.

producte altament gustós i de qualitat.

d’altres.

www.bonetifills.com Punts de venda Bonet i Fills: C/ RIERA MIRO 73-75, TF. 977345710. | AVDA. CARRILET 37, TF. 977752825 | C/RAMON J. SENDER 38, TF. 977775257 | C/ PERE CEREMONIOS 83, TF. 977774720 | C/ MARE MOLES 65, TF 977333289 | C/ BERNAT DE CABRERA 1, TF. 977330329

109

ELABORACIÓ PRÒPIA

L'auca del

calçot

Des de la Indicació Geogràfica Protegida 'Calçot de Valls' arriba aquesta auca que mostra la calçotada de forma amena

I és que aquesta dolça ceba, tendra, blanca, de gust suau, ha generat tant de sarau que grapats de gent aplega.

Cent anys desprès continua delectant petits i grans. Experts, novells i profans davant dels calçots fan cua.

Es couen a la graella, a foc viu, ben ennegrits, i es mengen amb els dits amb una salsa coenta.

Temporada calçotaire: entre novembre i abril s'aixequen fogueres mil i tot s'omple de la flaire.

Un conreu interessant, del cebollí en surt la ceba que es mig colga dins la terra i quan creix es va calçant.

Tot el Camp de Tarragona i també el Baix Penedès són una zona de pes de la indústria productora.

De gener, l'últim diumenge, festassa amb demostracions, concursos, degustacions: de calçots, tothom en menja.

Des de fa deu anys camina la IGP, amb molt bon peu. El calçot ja és europeu i ja hi ha una normativa.

L'etiqueta certifica qualitat de producció. Calçots amb Indicació, tal com el seu nom indica.

I tothom, peta qui peta, llança un crit ben encertat: "Per qüestió de qualitat, el calçot vull d'etiqueta"

AUCA CALÇOTADES

110

Gener 2017

Un pagès molt solitari a finals del mil vuit-cents s'empescà un gran "invent": el calçot, rei culinari.

BONET Des de 1979 oferint-te els millors productes carnis... amb molt de gust!

111

LA MILLOR CARN PER A LA TEVA CALÇOTADA

PUBLICITAT CALÇOTS

Carrer Pere Martell 24, baixos - 43001 Tarragona Tel. 977 211 732

Gener 2017

Tenim vedella de la Vall Fosca

112

Gener 2017

Calçotades a ritme de xotis

Cada cop són més els establiments de Madrid on 'chulapos' i 'manolas' poden gaudir d'aquesta menja tan catalana

MADRID CALÇOTADES

Marc Pascual

La popularitat dels calçots va a l'alça. I des de la irrupció dels mitjans digitals i les xarxes socials això és més patent. Ara, en qualsevol punt del planeta, es poden veure ganàpies amb pitet executant l'exòtica cerimònia de deglutir calçots. Això ha despertat la curiositat de molta gent i, en indrets amb presència de restaurants catalans, han estat moltes les persones que han demanat per aquesta tradició gastronòmica. Una de les ciutats on existeix més presència d'establiments de restauració de cuina catalana és Madrid on, lluny d'antagonismes polítics i nacionals, són molts els que els agrada gaudir d'aquest plat. Així restaurants com La Cuina, Can Punyetes, Casa Jorge, Paradís o El Calsot (sic.) ofereixen diversos menús on el calçot és el protagonista. Des del típic menú de masia vallenca (amb la graellada, el vi, la crema catalana...) fins a 'tapes' amb 6 o 8 calçots. És cert que de vegades solen tenir certs problemes amb l'ortografia d'aquest ceballot (calsot, calzot, calcot...) o que poden cometre certs sacrilegis a l'hora de cuinar-lo o de servir-lo. Pot ser que ens els serveixin arrebossats, que els cuinin a la brasa (sense flama) o que la salsa sigui una mena morter on el calçot no hi pot penetrar. Ja se sap que quan més s'allunya una recepta del seu punt d'origen, la gent sol reinterpretar-la. El més habitual quan demanem una paella a França -per exemple- és que dugui xoriço. No siguem, doncs, tan puristes i celebrem que un plat tan nostre sigui conegut cada cop a més indrets; i que hagi arribat a un lloc emocionalment tan complicat com Madrid. I ja sabeu què diuen... de Madrid al cielo.

Pot passar que, a Madrid, demanem calçots i ens els serveixin arrebossats o cuinats a la brasa. Imatges: ABC i El País

113

Gener 2017

114

Gener 2017

Mes a mes t'oferim més

Ara la teva revista surt un cop al mes amb edicions per a Tarragona i Reus Gaudeix cada mes de l'actualitat de les nostres ciutats i de la demarcació en general. Els personatges, les institucions, les infrastructures, la societat, la cultura, l'oci... tot hi cap en el nou VIU a fons. Gaudeix també de tots els nostres continguts en el web www.viuafons.cat i participa en les nostres xarxes socials de Twitter i Facebook. A més ara disposes del nou Canal Motor - www.viuafonsmotor.cat - on trobaràs les darreres notícies del món de les dues i les quatre rodes: llançaments, competicions, concessionaris... Així que ja ho saps, cada mes tens cita amb VIU a fons. Gaudeix-la!

I el proper mes gaudeix de l'especial interiorisme

11.000 exemplars mensuals gratuïts INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 589 (Tarragona) - 673 930 590 (Reus)

www.viuafons.cat

115

Gener 2017

116 Gener 2017