VIU Valls 02 by VIU A FONS

002VIUVALLS_001.indd 2

13/2/19 15:54

EDITORIAL

Vallsgenera

ajuda a tirar endavant diferents projectes

n aquest número del VIU a fons dediquem una part important a Vallsgenera. Es tracta de l’organisme autònom de l’Ajuntament de Valls que impulsa polítiques per al desenvolupament econòmic i social. Cada any es creen una cinquantena d’empreses i 300 persones s’informen i s’assessoren per començar l’activitat. Els experts asseguren que ara, després de la crisi els emprenedors ho són perquè en tenen ganes. Un fet que ha canviat en els darrers anys ja que abans molts no trobaven feina i crear un negoci era una solució al problema. Hem parlat amb diferents emprenedors que han passat per Vallsgenera i ens expliquen la seva experiència i el seu projecte. Molts comencen des de 0, i van creixent fins arribar a ser un projecte ambiciós. De tots aquests temes en parlem amb la tècnica d’emprenedoria de Vallsgenera, i a més entrevistem al president de l’organisme, Joan Carles Solé. També respon a preguntes sobre el polígon industrial, o el pacte Parc Industrial Camp de Valls. Aquest va néixer el 2017 i aglutina diferents municipis de la comarca que tenen sòl industrial, i conjuntament elaboren diferents plans de millora. El polígon industrial de Valls és el més gran de la província de Tarragona i té 704,4 hectàrees. Cada any noves empreses s’implanten a la zona, un fet que valoren positivament i ajuda a contractar a moltes persones de la ciutat o de la comarca que estan en situació d’atur. I és que la capital de l’Alt Camp destaca per tenir un pes important en la indústria. En aquest número, entre altres continguts parlem dels horts urbans. Al costat del Teatre Principal des de fa un any hi ha l’hort dels 4 cantons. Dos dies a la setmana diferents voluntaris s’hi apropen per ajudar i cultivar les diferents hortalisses. Un dels reptes de “Valls en transició” –el col·lectiu que ho gestiona– és fer que l’autocultiu sigui una forma sostenible i revolucionària a la ciutat. En els propers mesos engegaran un nou projecte: l’hort urbà d’entitats del poble, i estarà ubicat a la Muralla. Aquest voldrà ser un punt de trobada entre diferents associacions, i des de l’entitat “Valls en transició” els ajudaran i resoldran tots els dubtes. Cada col·lectiu tindrà un tros de parcel·la i n’haurà de tenir cura. Així doncs els horts urbans serveixen per dinamitzar la ciutat. Un dels reptes de “Valls en transició” és desbloquejar més espais que no s’utilitzen per implantar-hi més horts urbans.

VIUFEB2019 - EDITORIAL

Renault recomienda

19020048 KADJAR 175X126 JL 01 CAT.indd 1

7/2/19 12:04

Nou

Condueix la revolució elèctrica.

NOU CR-V HÍBRID 2.0 i-MMD ELEGANCE PER 295 € AL MES I 5 ANYS DE MANTENIMENT GRATUÏT 1 Entrada 9.359,60 €. 36 quotes 295 €. Quota final 19.972 €. TAE 8,30%.

Consum combinat (l/100 km): 6,9. (NEDC: 5.3). Emissions CO 2 combinada (g/km): 156. (NEDC: 120). PVPR a la Península i les Balears per a CR-V 2.0 i-MMD 4x2 Elegance: 34.395 € incl. IVA, transport, imp. de matriculació, aportació del Concessionari i marca. Preu finançant un mínim de 10.000 € amb permanència mínima de 24 mesos. Entrada 9.359,60 €, despeses d’obertura finançades 751,06 €. Import total del crèdit 25.786,46 €. 36 quotes de 295 € i 1 quota final de 19.972 €. Import total degut 30.592 €. Preu total a terminis 39.951,60 €. TIN 6,80%, TAE 8,30 %. Oferta financera d’Honda Bank GmbH S.E. subjecta a aprovació i vàlida fins al 31/03/2019. *5 anys de garantia (3 anys de l’original + 2 d’extensió de garantia mecànica) segons condicions contractuals a consultar a través de la Xarxa Honda. No inclou pintura metal·litzada ni despeses de matriculació. 1Contracte de Manteniment inclou revisions programades per Honda, recanvis, peces originals (excepte desgast) i mà d’obra durant 5 anys o 100.000 km (el que abans succeeixi). Consulta cobertures/exclusions a honda.es.

TECNOTARRACO. Concessionari Oficial Honda a Tarragona. Carretera N-340, km 1159. Tel. 977 54 31 50*. Tarragona. *Contacti amb nosaltres per a més informació i sol·licitud de prova.

JOAN OLIVÃ&#x2030; PRESIDENT DE LA COOPERATIVA CATALANA DE SERVEIS FINANCERS

VIUFEB2019 - EMPRESA

ENTREVISTA

“LA CRISI BANCARIA ESPANYOLA HA ESTAT UN ESPOLI BRUTAL... UNA ESTAFA A LA SOCIETAT CATALANA” Joan Olivé i Mallafrè (La Masó -Alt Camp-, 1958). És el president de la Cooperativa Catalana de Serveis Financers, una entitat creada el 2016 amb l’objectiu de retornar a la societat catalana el control dels seus recursos financers. Text_Marc Pons Fotos_Pierre Grubius

ntel·ligent, emprenedor, tenaç, autodidacta, multidisciplinari i políglota. Fill d’una família pagesa -arrendataris de la terra que treballaven-, nascut i criat al món rural, ha treballat al primer i al tercer món en tots els sectors de l’economia; i parla perfectament català, castellà, francès, anglès, alemany i italià. Viu i treballa a Barcelona. Republicà, humanista i independentista. Sr. Olivé, per què un espoli brutal a la societat catalana? La desaparició de les caixes d'estalvi catalanes, devorades per bancs espanyols en una maniobra tutelada pels poders polítics i econòmics espanyols, va provocar la pèrdua del control dels recursos financers que genera la societat catalana. En les direccions d’aquests bancs no hi ha ningú que representi els interessos de la societat catalana. Ni polítics, ni socials, ni econòmics. La pèrdua del control sobre els nostres recursos ha representat una pèrdua de la sobirania econòmica, social i nacional de Catalunya.

Aquesta seria la causa que impulsaria el naixement de la Cooperativa Catalana de Serveis Financers? La nostra iniciativa comença a caminar l’any 2014, quan els efectes de la maniobra política de liquidació de les caixes catalanes ja són ben visibles. Jo soc el “català emprenyat” que es sent estafat. Però no em quedo de braços plegats... renegant i maleint. Vull desenvolupar, i desenvolupo, una iniciativa positiva; i decideixo destinar el meu temps, els meus coneixements, la meva experiència, les meves forces i la meva tenacitat en la creació d’un projecte que vol revertir aquesta situació. Qui va dibuixar els plànols d’aquell projecte? Em van assessorar la professora Maria Àngels Cabasés, de la Universitat de Lleida, que és una professional amb una gran experiència com a catedràtica d'economia i com a parlamentària, fins i tot a nivell europeu; i el professor Joan Ramon Sanchis, de la Universitat de València, que és un professional amb un amplíssim coneixement en el camp de la gestió del món cooperatiu. Ell va ser qui em va dir, i que recordo sempre: “la idea de crear una caixa d’estalvis es absolutament genial i necessària”. Qui més hi ha, actualment, en la institució que vostè representa? Actualment som 178 socis procedents de quasi totes les comarques de Catalunya.

VIUFEB2019 - ENTREVISTA

Ens basem en els principis de la honestedat, la honradesa i la transparència.

“LA DESAPARICIÓ DE LES CAIXES D'ESTALVI CATALANES, DEVORADES PER BANCS ESPANYOLS EN UNA MANIOBRA TUTELADA PELS PODERS POLÍTICS I ECONÒMICS ESPANYOLS” Amb aquest bagatge es pot interpretar que, de moment, el projecte no ha generat interès? En absolut. L’abril de 2015 vam crear l’Associació per la Nova Caixa Catalana, Cooperativa de Crèdit amb la missió d’estudiar la viabilitat del projecte. El maig del 2016 es reconeixia a nivell internacional la vàlua i el potencial del nostre projecte, i se’ns obrien les portes de la Federació Europea de Banca Ètica i Alternativa. I, finalment, el setembre del 2016 celebràvem l’assemblea fundacional. Eren passes absolutament necessàries per a disposar d’uns fonaments sòlids. Què és el que ha impedit que la

37 27

“VA SER PRECISAMENT EL PRESIDENT DE CRÉDIT COOPÉRATIF QUI, EL MAIG DEL 2016, VA RECONÈIXER LA VÀLUA I EL POTENCIAL DEL NOSTRE PROJECTE” de projectes socials. Hem finançat a una cooperativa d’habitatge que ha rehabilitat un edifici al barri del Born, i una altra que ha construït un edifici de nova planta al barri de Sants. També hem finançat un aerogenerador de propietat popular a Pujalt (Anoia). Són projectes socials que la banca convencional menysprea i desestima.

cooperativa que vostè representa no passés a ser operativa des de l’assemblea fundacional? La normativa europea, que és fruit de la maniobra de liquidació del sistema espanyol de caixes, vestida oportunament de crisi econòmica. Els governs europeus, sobretot el de la cancellera alemanya Merkel, espantats pel que havia passat a l’estat espanyol, havien decretat una moratòria fins el final del 2017 que impedia la creació de noves caixes d’estalvi, això impedia la idea inicial, de promoure una mena de “Caixa Catalana”. Què succeeix quan venç la moratòria comunitària? El febrer del 2018 iniciem formalment la operatòria com a “Cooperativa de Serveis Financers” des de la nostra oficina, situada al barri de Sant Andreu, a Barcelona, a la Rambla 11 de Setembre, 62. Des de llavors, quins han estat els eixos de la seva activitat? Primer la captació de dipòsits, a través de les aportacions dels socis que ja existien i dels nous socis que s’han incorporat al projecte. I segon la destinació d’aquest capital al finançament

28 38

Existeix algun altre tipus d’experiència de crèdit cooperatiu precedent que els assenyali el camí a seguir? En l’àmbit català hi ha Coop 57 que treballa amb uns esquemes similars als nostres. Però a nosaltres, sense menysprear a ningú, ens agrada fixarnos -per exemple- en l’experiència de la Caixa Popular de València, que amb més de 40 anys d’història és un referent en tots els sectors econòmics i en totes les iniciatives socials del territori central del País Valencià. I també ens agrada fixar-nos en la trajectòria de la Laboral Kutxa, del País Basc, amb una arrel centenària, una gran implantació social i amb més de 2.500 socis-treballadors. I a nivell internacional? El model que ens inspira es el de Mouvement Desjardins, al Quebec. Té 119 anys d’història. 47.000 socis-treballadors, 1.300 punts de servei. A nivel mundial es una de les 100 principals entitats financeres i ha estat avaluada com una de les tres més sòlides. Desjardins; al Quebec; Crédit Coopératif, que neix a l’extraradi de París fa 122 anys i actualment, amb 1.200 socis-treballadors, opera a tot França; demostren que el sistema cooperatiu de crèdit, allà on s’ha desenvolupat, te el suport majoritari de la societat. Del sistema cooperatiu de credit quebequés s’explica una curiosa anècdota. Que és ben certa. L’any 1984 hi havia una petita companyia quebequesa d’artistes de circ amb molt talent, amb molts projectes i amb molts pocs recursos econòmics. La banca convencional no va hi va creure, però en canvi la petita Caisse d'Economie Social, de Montreal, no tan sols els va concedir el primer crèdit, sinó que els va continuar

VIUFEB2019 - ENTREVISTA

donant suport a mesura que creixien. Estic parlant de Circ du Soleil, que actualment te més de 5.000 treballadors i és una de les principals imatges del Quebec arreu del món. L’entitat que vostè representa técontactes amb Desjardins? Sí. Però, de moment, no li puc donar detalls... (riu). I amb Credit Cooperatif, l’altra entitat que vostè esmenta anteriorment? També. Va ser precisament el president de Crédit Coopératif qui, el maig del 2016, va reconèixer la vàlua i el potencial del nostre projecte. Va ser un autèntic test de fiabilitat. Una mena d’auditoria que, nosaltres, ens vam voler auto-imposar. I va ser, també, qui ens va obrir les portes de la Federació Europea de Banca Ètica i Alternativa. Però, de moment, no li puc donar més detalls... (riu, de nou). De Credit Cooperatif també s’explica una altra curiosa anècdota... Crédit Coopératif va néixer l’any 1897 com l’entitat financera de les cooperatives obreres socialistes de la regió de París. Curiosament, 40 anys més tard, el 1937, un català del Rosselló que es deia Andreu Marty, i que era un dirigent dels sindicats socialistes de París, seria un dels grans promotors i un dels caps de les Brigades Internacionals que van venir a lluitar a la Guerra Civil espanyola en defensa dels ideals de la llibertat, de la democràcia i del republicanisme. Estem perdent oportunitats, a Catalunya, a causa de no tenir un sistema de crèdit cooperatiu? Catalunya és un país que està ple de gent amb un gran talent. Catalunya ha estat, i és, un país d’emprenedors, d’innovadors, d’investigadors, d’artistes. No tenim recursos naturals, però tenim un capital humà impressionant. “Roda el món i torna al Born” i li ho puc certificar per què he tombat mig món. Però aquest formidable actiu queda capat per què no entra en les polítiques de risc de la banca convencional. Vostè s’imagina la quantitat d’oportunitats que estem perdent? I la quantitat de talent que es malmet?

segons revela la premsa recentment, s’hauria servit dels contactes personals que mantenia amb un policia presumptament corrupte, per a ordenar i gravar escoltes telefòniques a destacats empresaris i a polítics dirigents del govern espanyol.

Hi ha algunes d’aquestes entitats bancàries que tenen establert un sistema de beques i de finançament a joves emprenedors. Hi destinen quantitats ridícules. I només ells saben amb quins criteris s’apliquen aquestes polítiques. Estan concebudes, purament, com uns instruments publicitaris. El crèdit social no és la finalitat de la banca convencional. Ni ho serà mai. Per definició. Els seus consells d’administració i els seus accionistes únicament hi són per al seu benefici personal. No tenen cap mena de cultura social. Sap què diu el professor Luc van Liedekerke, de la Universitat d’Anvers -a Flandes- al respecte? Digui-m’ho... Que un banc és una entitat que t’agafa els diners aquí i ara; i hi especula on, quan i com decideix el seu consell d’administració. Fins i tot contra els teus interessos personals o de país. Per exemple finançant promotors que compren edificis sencers amb el propòsit de reformar-los i col·locar-los al mercat. Aquesta maniobra especulativa implica l’expulsió, amb la pràctica del mobbing immobiliari, dels llogaters, en ocasions clients d’aquell banc. Aquest eix de complicitats, als barris històrics de Barcelona, està passant a diari.

cària -la desaparició de les caixes d’estalvi- ha provocat l’abaratiment dels salaris de professionals especialitzats. Avui hi ha una massa d’ex-empleats del sector de les caixes, amb estudis universitaris però amb més de cinquanta anys, disposats a treballar cobrant el salari base. En competència amb els joves que surten de la universitat. Hi ha algú que pot arribar a pensar que els bancs tenen ànima? Que tenen cultura i compromís social? ...algun altre exemple? També especulen amb la mort. Segons el professor Arcadi Oliveres, de la Universitat Autònoma de Barcelona, tres de les principals entitats bancaries espanyoles financen la industria armamentista espanyola que ven, per posar un sol exemple, a cert país d’Orient Mitjà i que reporta unes formidables comissions a qui tots ja sabem. I no tan sols això. A Itàlia la llei prohibeix que la banca financïi la industria armamentista. Doncs els “tres magnífics” de la banca espanyola, financien també, la industria armamentista italiana.

...més exemples? Sap què diu l’economista Santiago Niño-Becerra, professor de la Universitat Ramon Llull?.

Qui són aquests “tres magnífics”? Segons el professor Arcadi Oliveres, un és el que havia estat líder en la confiança dels catalans i de les catalanes i que, després que la societat catalana -si més no una part importantíssimaexercís el seu dret a votar el futur del país, l’1-O, ho va “agrair” traslladant la seva seu fora de Catalunya.

Expliqui-m’ho. Que la destrucció de més de 50.000 llocs de treball en el procés espanyol de reordenació ban-

Entesos... i el segon? L’altre, també segons el professor Oliveres, és un banc dirigit per un personatge que,

30 40

VIUFEB2019 - ENTREVISTA

Entesos... i el tercer? També, segons el professor Oliveres, el tercer és un banc dirigit per un personatge que és la filla i hereva d’una nissaga de banquers, que després de la violència de l’1-O i de l’empresonament del govern de Catalunya es va permetre el luxe de proclamar “que habia llegado la hora de enamorar a los catalanes”. Entesos, també... però tinc la curiositat de saber si això que comenta pot acabar passant a les entitats del sistema cooperatiu de crèdit? És impossible. Aquestes dictadures despòtiques i opaques dels consells d’administració, pròpies del model bancari convencional són impensables en el model cooperatiu. El president i el Consell Rector estan obligats a informar a l’Assemblea General de Socis. I fins i tot en molts casos precisen el vot d’aprovació de l’Assemblea. Vostè s’imagina el president d’una cooperativa de crèdit implorant als socis cooperativistes que li autoritzin disposar d’una targeta de crèdit opaca? Què li diria vostè a una persona que medita la possibilitat de traspassar els seus estalvis a una entitat com la que vostè representa? Que exigeixi al seu banc que l’informi com inverteix els seus saldos i els seus productes d’estalvi. Això es un exercici de sobirania personal. I quan tingui la informació actuï en consciència. Això és un exercici de sobirania social. I nacional. I hi afegiria que el cooperativisme crea riquesa, però no tan sols per a uns pocs privilegiats; sinó per a tots els socis, perquè la gestió i la destinació dels recursos dineraris es decideixen de forma democràtica, ètica i transparent; amb rigor professional i amb compromís social.

“A PARTIR DEL 2015 HI HA HAGUT UN LLEUGER AUGMENT DE FACTURACIÓ DE FÀBRICA I VENDA, ENTRE UN 5 I UN 10%”

FIDEL A LA SEVA FILOSOFIA, MANTÉ UN SISTEMA DE TRACCIÓ TOTAL CONECTABLE I UNA REDUCTORA MANUAL

PERMET RECÓRRER UNS 100 KM I ES RECÀRREGA EN UN ENDOLL DOMÈSTIC, EN UN TEMPS APROXIMAT DE QUATRE HORES

CMY

SALUD

DENTAL

VIDA

ACCIDENTES

DECESOS

Tenir cura de les persones és molt més que tenir cura de la vostra salut A Asisa, portem 40 anys tenint cura de la salut de les persones i això ens ha portat a voler cuidar-te més i millor. Per això, ara, a més de salut, també tenim assegurances dentals, vida, accidents i decessos. Perquè tenir cura de les persones, és molt més que tenir cura de la vostra salut.

900 10 10 21 asisa.es

Empresa col•laboradora:

Repsol, Repsol, ara també ara també electricitat electricitat per a la llar per a la llar

Gaudeix d’una solució energètica global per a la llar i el negoci amb la nostra oferta d’electricitat Gaudeixnova d’una solució energèticai gas. global Beneﬁcia’t dels millors descomptes per a la llar i el negoci amb la en carburant i de tots els avantatges nostra nova oferta d’electricitat i gas. de ser client Repsol. Beneﬁcia’t dels millors descomptes en carburant i de tots els avantatges de ser clientalRepsol. Informa-te’n 900 11 88 66 o a laluzderepsol.com Informa-te’n al 900 11 88 66 o a laluzderepsol.com

T A R R A G ON A es posa les piles

A través de la promoció del cotxe elèctric, la nostra ciutat connecta amb les preocupacions de la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.

PLAÇA IMPERIAL TARRACO

ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)

CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA

ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS)

AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER

ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)

CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)

PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

Més informació a:

www.aparcamentstgn.cat

CMY

LLEGEIX-NOS ON TU VULGUIS

www.viuafons.cat

Llegeix els nostres continguts a través del teu telèfon, tauleta i ordinador. Segueix les nostres xarxes socials. Consulta a l’hemeroteca tots els exemplars publicats.

A www.viuafons.cat hi trobaràs: reportatges de proximitat, d’història i altres curiositats; entrevistes destacades; novetats del món del motor; especials temàtics; consells de col·laboradors professionals; agenda d’oci local. INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat

CENTRE COMERCIAL - REUS