Viu Tarragona 3

PORTADA003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

1/3/13

11:39

P谩gina 1

PORTADA003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

1/3/13

11:39

P谩gina 2

003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

7/3/13

11:33

P谩gina 3

003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

7/3/13

11:33

P谩gina 4

003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

7/3/13

11:33

P谩gina 5

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

8/3/13

Edi ció

11:35

Página 6

CIUTAT DE TARRAGONA

VIU Tarragona

Sumari

EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL C/Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · bloc B-2, baixos.

43002 Tarragona

CIUTAT 8 Entitats socials

Tel. 977 225 299 Editor: Pau Figueras i Trias-Peitx Gerent: Xavier Costey i Deulofeu Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales i Mònica Heras

Projectes, perseverança, solidaritat i il·lusió

Redacció: Anna Escolà Disseny original: Gemma Barceló

CULTURA 36 Dame Besos

Disseny i maquetació: Gemma Barceló (Cap) i Gemma Vidal Fotografia: Rafa Royes i Fotolia

El grup treballa en el seu segon disc

Foto portada: Rafa Royes Impressió: Rotimpres Distribució: Unimail Dipòsit legal: GI.1612-2012 VIU TARRAGONA en cap cas no respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són

ESPORTS 52 Escoles de futbol Molt més que esport per als nens

responsables.

INTERIORISME 80 Talent Latent

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viutarragona.net.

Exposició de fotografia moderna internacional

Si desitja anunciar-se a les nostres revistes, pot dirigirse al nostre equip comercial per correu electrònic a comercials@viutarragona.net, o bé per telèfon trucant al 977 225 299.

VOLS REBRE VIU TARRAGONA A CASA TEVA?

7

Editorial

8

Ciutat

36

Cultura

44

Empresa

52

Esports

60

Motor

72

Tendències

80

Interiorisme

98

Salut

116

Gastronomia

128

Restaurants

SUBSCRIU-TE per només 18 € a l’any Omple aquesta butlleta i envia-la per correu a: C/Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · bloc B-2, baixos.

43002 Tarragona o truqueu al telèfon 977 225 299 Nom o Raó social D.N.I/C.I.F.

Telèfon

Adreça CP

Ciutat

Correu electrònic Domiciliació bancària Entitat

Oficina

Signatura/segell

D.C.

Número de compte

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

8/3/13

11:35

Página 7

Editorial Tradicions Podríem dir que el mes de març és un mes a cavall entre el Carnaval – que enguany va ser primerenc- i la Setmana Santa, que ja ens espera a la cantonada. Mentrestant, la “Vella Quaresma”, setmana a setmana va perdent una a una les seves cames. Avui en dia trobem maneres molt diferents de gaudir de la Setmana Santa. Hi ha qui la viu en el marc de la tradició, ja sigui participant en les celebracions populars i religioses o bé tenint cura dels àpats, i hi ha qui aprofita per fer una escapadeta a la neu o, si el temps ho permet, en algun indret a prop de la platja. La “Processó del Sant Enterrament” del Divendres Sant de Tarragona fa més de 500 anys que se celebra a la ciutat. Al llarg de tots aquests segles, només les guerres i la pluja li han impedit fer el seu recorregut pels carrers de la Part Alta. Ara bé, gairebé tothom, ja sigui dels qui viuen aquests dies des de la vessant més religiosa com els qui no, celebra el Dilluns de Pasqua amb la mona. Aquest pastís ha canviat i, actualment, els nens i nenes reben figuretes de xocolata i pastissets elaborats en comptes de la tradicional coca de sucre amb tants ous durs com anys tenia el fillol o fillola. Però el sentit continua sent el mateix: padrins i padrines regalen als seus fillols un postre dolç que es gaudeix en companyia, ja sigui dels amics o la família.

El mes de març també ens duu la primavera, època de celebracions, especialment de bodes i comunions. I és que com diu el refrany popular “març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós...”. Així doncs, després d’un hivern tardà - fa poc vivíem dies de fred intents, termòmetres sota zero i nevades - l’entrada a la primavera tendeix a fer més agradable el marc de les celebracions.

Anna Escolà

003VIUTar.qxp:Maquetación 1

7/3/13

11:38

Página 8

CIUTAT CIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI

La força de les entitats socials Projectes, perseverança, solidaritat i il·lusió Tarragona compta amb moltes entitats d’iniciativa social. Viu Tarragona n’ha visitat dues que darrerament han estat notícia: l’APPC posa en marxa un nou centre de referència internacional i Creu Roja Tarragona suma socis malgrat els temps difícils la ciutat de Tarragona hi ha moltes entitats i associacions d’iniciativa social que cada dia lluiten per millorar la qualitat de vida de moltes persones, ja sigui en l’àmbit de la salut, l’ocupació, la inserció laboral o l’educació.

Durant els darrers mesos, n’hi ha dues que han estat notícia: l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral (APPC) està treballant en un nou complex de re-

A

ferència internacional per atendre persones amb paràlisi cerebral i Creu Roja, seguint la tendència dels darrers temps, va sumar socis l’any passat i va arribar als 16.752. L’any 2012 va ser un any durant el qual també van créixer les aportacions econòmiques dels seus socis.

A Viu Tarragona hem volgut visitar ambdues entitats i conèixer els seus projectes de pri-

mera mà.

El dia que vam compartir amb l’APPC celebraven el Carnaval.

De la mà del director, Jaume Marí, vam visitar les instal·lacions, vam conèixer els professionals que hi treballen i vam participar d’un ambient festiu amb tots els alumnes de l’Escola, del Taller i els usuaris de la residència; un ambient amenitzat amb disfresses ben originals i a ritme de les cançons de

moda.

Era un dia especial – divendres de Carnaval - i els alumnes no feien classe com de costum.

Pel que fa a la Creu Roja, visitar l’entitat ens va permetre conèixer el nou model que ha adoptat des que va arrencar la crisi econòmica. Ara, el seu eix estratègic es basa en la intervenció social i la lluita contra la pobresa.

I Anna Escolà, periodista I

7/3/13

11:38

Página 9

ENTITATS SOCIALS CIUTAT

© mangostock - Fotolia.com

003VIUTar.qxp:Maquetación 1

003VIUTar.qxp:Maquetación 1

7/3/13

11:38

Página 10

ENTITATS SOCIALS CIUTAT

L’APPC: 35 anys de servei a Tgn L’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral dóna servei a 104 usuaris a través de l’escola d’educació especial “La Muntanyeta”, el taller ocupacional “Gresol” i la Residència “Trèvol”.

La seva missió és donar qualitat de vida a les persones amb paràlisi cerebral L'APPC és una entitat sense ànim de lucre dedicada a l'atenció integral de nens i adults afectats de paràlisi cerebral o altres encefalopaties de tractaments afins fundada el 1977.

Com diu Jaume Marí, el seu director, “la missió de l’entitat és donar qualitat de vida a les per-

sones amb paràlisi cerebral. A l’oganització vetllem per fer-los feliços -tot i que pot semblar una utopia-, pretenem normalitzar al màxim la vida dels seus usuaris mitjançant els nostres recursos”.

L’Associació, que dóna servei a 104 usuaris, la majoria del

Camp de Tarragona, compta amb 3 centres: “La Muntanyeta”, que és una escola d’educació especial; el Taller ocupacional “Gresol” i la Residència “Trèvol”.

L’escola “la Muntanyeta” acull nens i nenes d’entre 3 i 18 anys.

El seu equip de professionals compta amb mestres d’educa-

La majoria d’usuaris de l’Associació escola, taller i residència- són del Camp de Tarragona ció especial, educadors, logopedes i fisioterapeutes i vetlla per potenciar al màxim el desenvolupament motriu, intel·lectual, afectiu i social dels seus alumnes perquè aconsegueixin una major integració familiar i social. A l’esco-

la s’ofereixen serveis d’atenció mèdica, treballadora social, menjador i activitats d’oci com ara sortides i colònies.

Un cop fets els 18 anys, els alumnes tenen l’opció d’anar al taller ocupacional, on l’equip de professionals -monitors ocupacionals, fisioterapeutes, psicòlegs, logopedes i treballadors socials- treballa per aconseguir que els seus alumnes assoleixin la màxima autonomia i integració social dins de les seves capacitats.

Finalment, l’APPC compta amb la residència Trèvol, la qual acull majors de 18 anys. El centre disposa de serveis d’estada temporal o permanent per a persones amb discapacitat.

El centre ofereix una gran varietat d’activitats com són: fisioteràpia, logopèdia, teràpia multisensorial, musicoteràpia, hidroteràpia, hipoteràpia i teràpia amb gossos.

003VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

7/3/13

11:38

P谩gina 11

003VIUTar.qxp:Maquetación 1

7/3/13

11:38

Página 12

ENTITATS SOCIALS CIUTAT per a persones amb gran discapacitat amb el que pretenem oferir un servei al turisme que vulgui venir a gaudir del nostre territori i que tingui un familiar amb una gran discapacitat. El servei oferiria tots els recursos suficients i l’ adaptació de l’entorn a aquestes persones a través d’un paquet turístic que també contemplaria l’atenció mèdica.

En quina fase es troba, el projecte? Estem en tràmits amb l’Ajuntament de Tarragona negociant uns terrenys perquè hi hagi una cessió a la nostra entitat. Si obtinguéssim els terrenys, no abandonaríem les instal·lacions actuals, sinó que tindríem dues ubicacions. També pot ser que comptem amb recursos privats (La Fundació PortAventura n’és el patrocinador principal).

Jaume Marí Director de l’APPC Enguany compliu 35 anys.

Com ha canviat la percepció d e l a pa r à l i s i ce re b ra l e n aquests anys? Som una societat més conscienciada?

L’Associació va néixer l’any 1977 arran de 8 famílies d’aquí.

En aquell moment no hi havia cap organització que atengués persones amb paràlisi cerebral, i aquelles famílies van “pujar-se els fills al coll” i van buscar una solució. Jo diria que ha canviat la percepció de la discapacitat en general gràcies, sobretot, a la feina de les entitats, a les tasques de conscienciació i a l’exercici d’intentar veure no les coses que no tenen solució, sinó les que sí que en tenen. Tot i que s’ha avançat força, encara tenim assignatures pendents.

Quina filosofia ha impulsat des que es troba al capdavant de l’Associació? Principalment, la visió. La filosofia de la nova junta ha estat des del primer dia, “obrir l’organització”: millorar l’entesa entre els pares i mares i els professionals que

12 I VIU Tarragona

hi treballen, “obrir” l’organització a la societat, “obrir” les instal·lacions millorant-les i adequant-les... Tot això acompanyat d’una “obertura total” amb els òrgans de decisió: ens hem obert ha estar presents arreu.

Jo mateix, sóc president de la Federació Catalana d'Entitats de Paràlisi Cerebral i etiologies similars (FEPCCAT) i de la Confederació ASPACE, l'entitat que agrupa les principals entitats d'atenció a la paràlisi cerebral de tot l’estat.

En quina mesura el centre internacional que vol posar en marxa l’Associació permetrà ampliar equipaments i serveis? El que pretenem amb aquest projecte és convertir-lo en un referent de la paràlisi cerebral. Amb ell, no només pretenem ampliar els nostres centres -hem de tenir en compte que, atès a la gran demanda, l’escola, taller i residència estan col·lapsats-, sinó oferir més serveis i diferenciats, com ara crear una llar d’infants per do-

nar servei terapèutic a nens i nenes de 0 a 3 anys . Hem de tenir en compte que tot el que es fa amb els nens i nenes que tenen paràlisi cerebral, dels 0 als 6 anys és molt important ja que condiciona la seva qualitat de vida en un futur, i a l’estat espanyol no n’hi ha cap. De fet, fa molts anys que presentem aquest projecte a les administracions, però no ho hem tirat mai endavant .

D’altra banda, també està previst la construcció d’un centre de recerca i d’un centre turístic. En què consistiran? La idea del centre de recerca sorgeix del fet que manca recerca al voltant de la paràlisi cerebral en l’àmbit mèdic, i té l’embrió en la recerca que actualment ja fem. N’estem estudiant el disseny amb la URV i estaria enfocat a la recerca mèdica i aplicació de noves tecnologies a la discapacitat i psicopedagogia social. Pel que fa al centre turístic, es tracta d’un projecte de caire internacional

Atès a la gran demanda, l’escola, taller i residència de l’Associació estan col·lapsats En temps difícils, com sobreviu a la crisi una associació com la que dirigeix? Doncs amb molta imaginació, tot i així, hi ha moltes organitzacions que no ho aconsegueixen. Des de l’inici de la crisi econòmica vam posar-nos a la feina amb les nostres eines de captació de recursos. I és que si l’administració falla, havíem de trobar la manera de contrarestarho.

Qui vulgui col•laborar amb l’Associació, com pot fer-ho?

Hi ha moltes maneres: fer un donatiu a través de la pàgina web; es pot participar en els actes que organitzem; pot ferse voluntari, etc.

Qui pot ser voluntari? Tothom. Principalment, pot ser-ho qui tingui temps i ganes d’implicar-se en un projecte social.

Març-Abril 2013

003VIUTar.qxp:Maquetación 1

7/3/13

11:38

Página 13

ENTITATS SOCIALS CIUTAT

Creu Roja suma socis La crisi no atura l’esperit solidari: l’any 2012 el nombre de socis de la Creu Roja a la demarcació va créixer. Actualment, ja en són més de 16.700. D’altra banda, també augmenta l’import de les seves aportacions L’any passat, el nombre de socis de Creu Roja a la província de Tarragona va créixer, passant dels 15.606 l’any 2011 als 16.752. I, seguint la tendència d’anys anteriors, també van créixer les seves aportacions.

L’any passat, l’ import de les quotes dels socis va arribar als 981.876 euros, una xifra superior a la de l’any 2011 (921.784 €).

A Viu Tarragona n’ hem parlat amb Anna Sabaté, coordinadora provincial de Creu Roja Tarragona i Xavi Ribera, responsable de projectes socials i voluntariat provincial de Tarragona.

L’any passat 2011, la Creu Roja va donar suport a 92.828 persones a la demarcació. En el moment del tancament de la redacció de Viu Tarragona encara no s’havia aprovat la memòria del 2012, però s’estima que la xifra no variarà gaire.

Pel que fa a la resta de Catalunya, Creu Roja va donar suport a 247.679 persones en situació de vulnerabilitat i afectades per

la crisi, de les quals 214.869 han rebut aliments o productes de primera necessitat. Entre elles, prop del 30% són infants.

N ou model de Creu Roja. A partir de l’any 2009 -quan va arrencar la crisi econòmica- va créixer exponencialment el

Creu Roja ha augmentat l’ajuda per cobrir les necessitats bàsiques nombre de persones que busquen projectes d’ajut bàsic. Tal com apunta Anna Sabaté, és per això que arran de la nova situació l’eix estratègic de Creu Roja és la intervenció social i la lluita contra la pobresa, el qual ha desplaçat l’anterior principal objectiu de l’entitat, l’atenció a la gent gran.

Arran de la nova situació, Creu Roja ha augmentat l’ajuda per

cobrir les necessitats bàsiques de les persones en situació vulnerable i afectades a través de projectes com: els kits de suport social; el programa d’aliments de la Unió Europea; els projectes adreçats a ajudar les persones grans en situació vulnerable i els orientats donar suport als infants en situació de dificultat.

Els voluntaris. Per franges d’edat, destacar que la majoria de voluntaris estan en la franja de 21 a 30 anys seguits del voluntaris de 31 a 40 i majors de 65 anys. Cal mencionar que hi ha més dones voluntàries que homes.

De tots els programes en els quals actua Creu Roja Tarragona, el 47% de voluntaris col•labora en l’àrea d’Intervenció Social (lluita contra la pobresa, gent gran, etc), seguit de l’àrea de Socors i Emergències 23% i de Creu Roja Joventut 13%.

Els projectes al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Els

projectes que duu a terme Creu Roja a la nostra demarcació es divideixen en els següents àmbits: pla d’ intervenció social – atenció a la gent gran, afectats VIH, interns centres penitenciaris i justícia, infància – joventut, estrangers, immigrants i refugiats, dones, persones discapacitades, lluita contra la pobresa i exclusió social-; intervenció en socors i emergències; formació; ocupació per a col·lectius vulnerables;cooperació internacional; voluntarietat i participació i medi ambient.

Arran de la situació actual s’han incorporat projectes nous com ara l’ajuda a domicili complementària pel que fa a la gent gran; el projecte de reforç escolar pel que fa a infància – joventut; treball sexual pel que fa a dones i els projectes de lluita contra la pobresa i exclusió social: aliments per a la solidaritat, kits de suport social, persones sense sostre i prevenció de l’exclusió escolar en temps de crisi.

Foto cedida per: Creu Roja

003VIUTar.qxp:Maquetación 1

7/3/13

11:38

Página 14

ENTITATS SOCIALS CIUTAT

suaris, sinó perquè aquests presenten múltiples problemàtiques difícils d'abastar. Si anteriorment ja eren vulnerables, la crisi ha augmentat aquesta vulnerabilitat i exclusió social.

material escolar, vestuari esportiu i beques de menjador per a infants, ajudant-los també a fer els deures escolars.

Hem reforçat els dispositius d’atenció per a capacitar a les persones en atur i ajudar-les en la recerca de feina.

Hi ha un nou perfil de gent que ve a cercar la vostra ajuda? Són persones entre 30 i 40 anys amb fills on un o els dos membres de la parella s’han quedat a l’atur i sense prestacions. També són famílies autòctones i que fins ara treballaven. Moltes vegades desconeixen com accedir a Serveis Socials i les prestacions que poden rebre, ja que fins ara no necessitaven ajuda.

En el nostre cas no hem trobat un canvi de perfil ja que seguim atenent al mateix col • lectiu, el que passa és que la seva situació s'ha vist agreujada per la pèrdua d'ocupació i / o habitatge, deteriorament de la salut, reducció d'ingressos, etc.

Aquesta situació fa desestructurar un entorn familiar que ja estava debilitat, afectant notablement a les persones a càrrec d'aquests usuaris.

En algun moment us heu sentit desbordats? Si, ja que les demandes que rebem són de tot tipus i a vegades els recursos que tenim són limitats. La sensació de desbordament no ve donada per l'increment d'u-

La societat està conscienciada a l’hora d’ajudar? Creiem que si. Per exemple, ens ha sorprès que molts treballadors, voluntàriament, van recollir aliments i joguines als seus centres de treball per Nadal.

Ramon Grau President de Creu Roja Tarragona Qui pot ser soci de la Creu Roja? Qualsevol persona que vulgui fer una aportació econòmica de 50 € aproximadament a l’any.

I voluntari? Algú de més de 18 anys que pugui destinar 2-3 hores a la setmana durant 1 any a col.laborar en alguns dels nostres projectes Com s’explica que en època de crisi hagi augmentat la quota de participació dels socis? Hem tingut casos de persones sòcies que per la seva situació actual, ens han manifestat que no podien col.laborar econòmicament. D’altra banda, s’han continuat incrementant les altes de nous socis i aquelles persones que han pogut, han incrementat les seves aportacions, fet que ha compensat les baixes que hem tingut. També volem destacar la solidaritat de les empreses que estan donant productes propis.

La crisi està agreujant la situació de les persones. Quines mesures heu pres al respecte? Per una banda, ens està arribant directament mol-

14 I VIU Tarragona

ta gent per demanar ajuda degut a la sobrecàrrega dels equips de Serveis Socials. D’altra banda, tenim identificats molts dels nostres usuaris i sabem les necessitats que tenen.

Hi ha un canvi en el model d’atenció, ja que fins ara la valoració i derivació la feia Serveis Socials de l’administració.

Creu Roja ha hagut de prioritzar les actuacions per paliar els efectes que la crisi econòmica ha causat a les persones.

La situació dels qui atenem s’ha vist agreujada per la pèrdua d’ocupació i/o habitatge I quines són les principals accions i projectes que heu engegat? Hem intensificat l’entrega d’aliments excedents de la UE i productes de 1a necessitat com ara l’alimentació i higiene infantil i corporal, neteja de la llar, etc. Hem posat en marxa una unitat mòbil per atendre a les persones sense sostre; facilitat ajudes per a

003VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

7/3/13

11:39

P谩gina 15

003VIUTar.qxp:Maquetación 1

7/3/13

11:39

Página 16

ENTREVISTA CIUTAT

Josep Poblet President de la Diputació de Tarragona President de la Diputació de Tarragona des de l’any 2007 i alcalde de Vila-seca des del 1993. Conseller nacional de CDC des del 2003, va ser diputat al Parlament de la Catalunya en la 7a i 9a legislatura Quin balanç fa de l’any 2012?

L’any 2012 ha estat el primer any sencer d’aquest mandat corporatiu, un any en el qual les prioritats del mandat i les prioritats cap als ajuntaments han estat clarament molt importants. Aquest any, el pla d’actuació municipal que s’ha lliurat als ajuntaments juntament amb el quadrienni totalitzarà -entre 2012 i els 4 anys propers- 61 milions d’euros a favor dels nostres ajuntaments. Aquesta és la xifra més alta que mai s’ha posat a disposició dels ajuntaments en un marc de crisi econòmica i dificultats pressupostàries. Són molts diners per als 184 municipis del nostre territori, i a qui beneficiarà més és als petits i mitjans. Aquest 2012 és quan s’han concretat de manera directa aquestes polítiques i ara aquestes quantitats econòmiques veuran el seu recorregut.

Això ha estat possible gràcies a la reducció de despeses en altres àmbits tals com reduir organismes autònoms de la pròpia institució, prioritzar despesa a favor d’ajuntaments i no altres coses que no van en aquesta direcció. Aquest esforç ha comportat que sense rebre més diners d’aportacions externes, se’n pugui donar més que mai als ajuntaments.

Quins projectes duts a terme per la Diputació ens destacaria de l’any 2012? Es va aprovar la compra d’un nou edifici per a la Diputació que serà la implantació definitiva dels serveis de BASE i suposarà també el tancament de 15 espais on

està distribuïda l’organització de la Diputació, un tancament amb el qual s’estalviaran uns costos importants. El 2012 ha estat un any en el qual els nostres centres de formació han vist com no se’ls reduïen les aportacions. També s’ha culminat el recorregut més important de les obres de la Tarraco Arena Plaça. En definitiva, ha estat un any de moltíssima activitat: molta col·laboració amb ajuntaments, operacions de patrimoni importants, cura en el dia a dia i una mirada permanent sobre el pla estratègic que fa possible conciliar la cura pel dia a dia amb les polítiques a mitjà i curt termini que ens permetin sortir de la crisi.

La prioritat del nostre pressupost que arriba als 141 milions d’euros- són els ajuntaments

Qu è c re u q u e e n s d e pa ra aquest any en termes econòmics? Els experts diuen que al segon semestre hi haurà algun signe de millora, però penso que no serà massa diferent al 2012. La situació la començarem a superar quan el ciutadà de peu trobi feina, vegi que les botigues estan més plenes, que les coses avancen d’una altra manera..., quan la gent recuperi un cert to vital expansiu i no espantadís... Personalment, penso que se seguirà exigint un sacrifici important

per part de la societat i de les administracions. Serà un any que ens servirà per consolidar el canvi de paradigma de tantes coses que havíem fet malament i que hem de fer d’una altra manera.

Quins mecanismes creu que s’han d’impulsar a la demarcació al llarg del 2013 per millorar la situació econòmica i social local? En aquest sentit, el que estem fent des de la Diputació és reduir estructura de l’administració innecessària o prescindible, fer que l’administració sigui el menys pesant i més àgil possible per ser efectiva de cara als objectius marcats, crear mecanismes d’eficàcia i eficiència com ara l’administració electrònica, marcar un full de ruta clar on estiguin ben definides les necessitats, dotar dels instruments humans necessaris perquè sigui possible i tenir una dimensió protectora de les persones i famílies que més ho necessiten.

La Diputació va aprovar un pressupost pel 2013 de 141 milions d’euros, un 15% més que l’any passat. A què es deu, aquest increment? L’Estat ha fet aportacions superiors que en anys anteriors.

Aquestes no les hem aplicat totes a despesa directa perquè temem que d’aquí uns mesos l’estat ens notifiqui que no s’han complert les seves expectatives d’ingressos i ens retirin part dels diners. Com que hi tenim experiència, no hem creat despesa nova per gastarlos, sinó que l’hem destinat a

despesa prevista i d’aquesta manera, si ens fallessin, tindríem recursos alternatius.

Com es distribueix, el pressupost? Quines són les partides més destacades? És un pressupost prudent i important pel volum, fins a 141 milions d’euros amb orientació municipalista. La prioritat són els ajuntaments, amb 61 milions d’euros, a més dels ajuts que arriben a través del servei SAM, cultura, enginyeria, arquitectura,.. i la col·laboració no només és econòmica. És un pressupost audaç perquè té programes d’ajuda als municipis i fa aquest pla d’actuació més gran que mai; valent perquè els ajuntaments vagin ben servits; rigorós perquè respecta el Pla Estratègic de la Diputació; compromès amb la realitat social del moment perquè crea mecanismes de protecció a les persones que més malament ho passen, fomenta ocupació amb plans d’ocupació directes de caràcter comarcal i s’ocupa de temes de salut pública pel que fa a competències municipals que els ajuntaments no poden atendre. També impulsa un aspecte estratègic de la Diputació que és el món del coneixement, això ho fem en col·laboració amb la URV, i la nostra aportació s’enfila fins a 750.000€. Això demostra la nostra aposta pel coneixement, per la superació de la crisi i per això no escatimem cap esforç sinó que incrementem les nostres aportacions. És un pressupost lleial amb les institucions amb les quals coo-

003VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

7/3/13

11:39

P谩gina 17

003VIUTar.qxp:Maquetación 1

7/3/13

11:39

Página 18

ENTREVISTA CIUTAT marques i municipis i aquest paper el seguirem fent. Ens podrem dir d’una altra manera en funció del procés legislatiu, però la raó de ser, serà la mateixa: treballar a favor del territori. Aquesta garantia, els 141 milions d’euros d’enguany que aniran en benefici del territori, és diner que anirà directament als ajuntaments. No és la primera vegada que les diputacions ens hem d’adaptar als temps i ho seguirem fent.

pera, amb el Govern de la Generalitat, amb el Pla d’Obres i Serveis, i és garantia de manteniment dels recursos en els nostres centres educatius. Està centrat en directrius d’eficàcia i eficiència d’acord amb els criteris d’excel·lència.

El sector turístic no està en crisi: està fent de xarxa de salvament de la nostra economia Tenint en compte el moment actual que estem travessant, en quin punt es troba el sector turístic? El sector turístic no està en crisi, el que no vol dir que hàgim de fer triomfalisme; sinó que és un àmbit que no està en recessió, sinó en expansió. Això ho veiem en successives inversions al nostre entorn dels agents econòmics

18 I VIU Tarragona

turístics del territori com en el flux de visitants als centres turístics, localitats, platges... Tenim molts indicadors que ho avalen. És un sector que ha d’estar molt atent a les circumstàncies canviants, que no ha d’afluixar en la promoció i projecció del territori al món, ni en la política d’inversions per la millora d’infraestructures i equipaments turístics, ni en el turisme d’interior, ni en l’enoturisme o agroturisme... i que ha d’estar molt a prop dels mercats d’origen dels nostres visitants. Tot això, ho hem de fer amb la seguretat que estem apostant per un sector que està fent de “xarxa de salvament” de la nostra economia perquè crea ocupació i està tenint un comportament amb signes positius.

Quin és el panorama actual al qual s’enfronten les diputacions? El mateix de sempre: servir bé al territori, a les per-

sones i als municipis. Si hi ha canvis legislatius -per part del govern central o català- que ens obliguen a processos d’adaptació ho farem, però això no desdibuixarà mai la raó de la nostra existència: som món local, en som la cúspide, som els aliats naturals de les co-

Fa poc es va aprovar el Pla director dels Jocs Mediterranis.

Quin és el paper de la Diputació? És molt important, principalment perquè l’equipament insígnia és la Tarraco Arena Plaça, un espai amb unes altíssimes capacitats. També perquè des de l’origen hem sigut vetlladors permanents econòmicament i institucionalment perquè aquesta candidatura reeixís i s’aconseguís. A la vegada, la Diputació forma part de l’organització dels Jocs i, en aquest procés, n’ haurem d’assumir més compromisos que encara no estan concretats.

Probablement haurem d’ajudar a la dotzena de municipis de la demarcació que esdevindran subseus i també ajudarem a la millor promoció de la nostra imatge a través del Patronat de Turisme, entre altres accions.

De més a prop...

El principal tret del seu caràcter? La capacitat de treball I el principal defecte? La meticulositat El que més valora de les persones... la sinceritat I el que menys li agrada... la hipocresia El millor consell que li han donat mai... no en rebo gaires De petit volia ser... aviador I què s’imagina fent quan ja no sigui president de la Diputació? De pagès Un llibre? “Gora” de Rabindranath Tagore Una cançó? “Un altre dia al paradís” de Phil Collins Una pel·lícula? “Reds” de Warren Beatty Un dels paisatges que més li agrada de la demarcació... determinats punts dels meandres del riu Ebre No pot sortir de casa sense... les claus

Març-Abril 2013

003VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

7/3/13

11:39

P谩gina 19

003VIUTar.qxp:Maquetación 1

7/3/13

11:39

Página 20

LA PART ALTA CIUTAT

La Part Alta Un barri amb més de 2000 anys d’història És l’escenari de la major part del patrimoni de la ciutat i dels equipaments museogràfics més importants. Els seus veïns i veïnes se senten orgullosos de viure en un dels barris més emblemàtics de la ciutat A La Part Alta, el barri que ocupa l’espai de l’antiga ciutat medieval, s’hi respira història. I és que Tarragona és una ciutat amb una història mil·lenària.

L’antiga Tàrraco, fundada pels romans, va ser una de les ciutats més importants de la Mediterrània.

La Part Alta, el casc antic -parcialment rodejat per la muralla romana- és l’escenari de la major part del patrimoni històric de la ciutat i dels equipaments museogràfics més importants.

Passejar-hi pels carrers és ser testimoni de la història, no en va el barri acull monuments

declarats patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 2000 i que formen part del conjunt de Tàrraco: la Muralla construïda en època romana i de la qual encara se’n conserva un quilòmetre-; el Fòrum, el Circ, l’Amfiteatre...

Però no només hi trobem mo-

numents romans, també un important passat medieval.

A la Part Alta hi viuen unes 4.250 persones aproximadament, de les quals vora del 40% és població gran. És un barri amb un alt teixit associatiu - un exemple en són les 5 associacions de veïns que

003VIUTar.qxp:Maquetación 1

7/3/13

hi conviuen- amb un gran nombre d’entitats que dónen vida al barri.

Els seus veïns i veïnes - tant els de tota la vida com els nouvinguts - se senten orgullosos de viure en un dels barris més emblemàtics i amb més pes històric i social de la ciutat. La majoria coincideixen en què és un barri amb aires de poble on tothom es coneix. Tot i així, lamenten alguns dels desavantatges que comporta viure en un casc antic: manca d’aparcaments, d’alguns equipaments, edificis deteriorats, barreres

11:40

Página 21

arquitectòniques...

A continuació us convidem a conèixer una mica més d’aprop aquest barri de la mà dels seus veïns i veïnes- representats en part per presidents d’algunes Associacions de Veïns-; de la consellera del barri -Begoña Floria-; de la gent que hi treballa; d’ entitats i associacions que hi conviuen, com el Conservatori de Música o les colles castelleres, etc. Us oferim doncs, un passeig pel “pulmó històric” de la ciutat.

I Anna Escolà, periodista I

003VIUTar.qxp:Maquetación 1

7/3/13

11:40

Página 22

LA PART ALTA CIUTAT

Francesc García Del barri de tota la vida, és president de l’ A.V. Casc Antic i Voltants des de fa 3 anys. Considera que al barri li falta un casal d’avis i botigues de 1a necessitat

Antonio López President de l’A.V. del carrer de la Merceria i voltants des de fa 14 anys. Del barri, destaca l’equilibri entre l’antiguitat i la modernitat Com veu el barri? Ara mateix bastant bé, s’ha recuperat força. Encara cal rehabilitar moltes coses, però la cara exterior es veu bastant bé.

Quins dels projectes que s’hi han dut a terme veu més rellevants? L’equilibri entre l’antiguitat i la modernitat que inclou preservar el patrimoni sense oblidar els seveis bàsics.

El que conserva el barri té 2.200 anys d’història i s’ha aconseguit preservar-ho molt bé.

Què creu que hi falta? Intensificar més el manteniment de

molts edificis i cases.

Des que va arribar al barri, en què ha canviat? Els barris els canvien les persones, i a la Part Alta s’hi ha recuperat la imatge i el color de la part antiga.

Abans el barri es veia insegur, però ara hi ha una convivència bastant bona i la delinqüència ha baixat.

Com veu el barri? Cada dia està millor i més digne, però no tenim casal d’avis. Ho hem demanat i ens han proposat anar al Centre Cívic, però allí normalment s’hi fan moltes activitats, i no disposem d’una sala lliure. Ara també ens trobem que no hi ha diners, i això atura molts projectes. També hi trobo a faltar botigues de primera necessitat i més espais d’aparcament, perquè molta gent es posa als aparcaments dels veïns .

jectes més importants que s’hi han fet? El Pla Integral de la Part Alta, amb el qual s’han restaurat moltes façanes i s’han fet carrers nous com ara el de la Nau, el carrer de l’Enrajolat, s’han guarnit places...

Què és el que més li agrada?

M’agrada tot, jo he nascut aquí.

El veig molt bonic tot i que ha canviat molt pel que fa a les botigues i el tracte amb la gent, i és que abans es vivia més al carrer, ara la gent es tanca més a casa.

Quins creu que són els pro-

I què és el que més li agrada?

La Part Alta sembla que sigui un món diferent de Tarragona ...és una zona on s’hi respira molta tranquil·litat. No es pot marxar del barri sense conèixer la història de la ciutat.

Manel Rovira De la Part Alta i president de l’A.V. de la Part Alta des de fa 7 anys. Creu que al barri s’hauria de solucionar el tema dels edificis abandonats Com veu el barri? Ha millorat molt des de fa temps. Amb el Pla Integral de la Part Alta s’han arreglat molts carrers i moltes façanes, ara ja tenim recollida selectiva, antenes de wifi, però és un barri maltractat.

Som el buc insígnia, l’aparador de tothom que ve aquí, i crec que no se li fa el cas que se li hauria de fer.

Quines mancances té? Al barri hi ha força gent gran i ens trobem que no tenim serveis de

22 I VIU Tarragona

dia per a ells -un local on poder anar- així com també hi ha temes de mobilitat que s’han de resoldre, ja que hi ha moltes cases sense ascensor. També hi ha molta gent que es queixa del soroll de bars i terrasses...

Quins projectes creu que s’hi h a u r i e n d e d u r a te r m e ?

S’hauria d’arreglar el tema dels edificis abandonats, millorar la neteja i recollida d’escombraries i controlar més la circulació de vehicles.

Març-Abril 2013

003VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

7/3/13

11:40

P谩gina 23

003VIUTar.qxp:Maquetación 1

7/3/13

11:40

Página 24

LA PART ALTA CIUTAT

Begoña Floria Tinenta d’Alcalde i consellera del barri de la Part Alta

Begoña Floria és Tinenta d’alcalde de Medi Ambient, Llicències, Mobilitat i Cooperació. És regidora i portaveu del Grup Municipal Socialista des del 2007 i va ser la responsable de Comunicació, Participació i Societat de la Informació fins el 2011 Com veu el barri de la Part Alta i la seva gent? El veig un barri singular amb una identitat molt forta, amb història i amb un sentiment de barri més alt que en d’altres de la ciutat de Tarragona. La transformació urbanística va portar-hi nous veïns, gent nouvinguda que conviu amb els del barri“de tota la vida”.

Com convenceria algú perquè hi anés a viure? El barri té un encant especial. No hi dormo però sempre l’he viscut molt, el conec molt bé i el gaudeixo. A algú el convenceria des del punt de vista que és un barri que compta amb el millor de la ciutat. Té dificultats atès que és un barri històric, però hi pesen molt més les coses bones.

Quin és la seva relació amb els veïns i veïnes de la Part Alta? Molt propera, gent amb qui és fàcil poder trobar-se i conèixer-se. Són gent molt participativa i associativa amb qui mantinc una relació agradable.

24 I VIU Tarragona

Quin és el seu racó preferit del barri? En tinc molts perquè el barri m’agrada molt: la plaça del Pallol; la plaça del Fòrum; la Catedral; el Seminari...hi ha espais preciosos.

El barri, tot i que té dificultats atès que és històric, compta amb el millor de la ciutat Quins són els últims projectes més importants que s’hi han dut a terme? El Pla Integral de la Part Alta (PIPA) és l’acció més important que s’hi ha fet i que està significant transformacions a diferents nivells com ara l’arranjament del carrer Enrajolat, les subvencions per a la rehabilitació de façanes, les accions de suport a la gent gran...és un pla que encara està en vigor i que ha impulsat la dinamització de les associacions de comerciants per a reanimar el teixit comercial. Ha estat una eina molt im-

portant per al barri.

I els que estan previstos? Encara hi ha projectes del PIPA, per exemple, fa poc van començar les obres al carrer Trinquet Vell i carrer Sant Domènech per recuperar espais per als vianants. També s’està tirant endavant l’Hotel Ca l’Ardiaca.

Què creu que li falta al barri?

Al barri tenim un problema amb la recollida selectiva. S’ha millorat molt amb la neteja dels carrers, però ara cal resoldre la recollida selectiva i això, des del meu punt de vista, requereix una reflexió entre tots: de l’Ajuntament i també veïns i veïnes, per actuar amb el màxim civisme. De fet, ja s’ha estudiat com millorar-ho, però falta posar-ho en acció. Una altra cosa que hi trobo a faltar és la manca d’espais de consens general. Hi ha molts interessos diferents al barri i, des del meu punt de vista, falta més cohesió entre la societat civil pel que fa als objectius comuns.

I un casal d’avis? La Part Alta en té de propers que no són pròpiament del barri però que hi cauen a prop, com el que hi ha darrere del Teatre Metropol.

Si parlem d’equipaments, abans apostaria per un de comunitari polivalent que no pas un d’específic per a la gent gran. És a dir, un espai pensat per a tots els veïns i veïnes del barri, avis, però també joves.

Els veïns consideren que hi ha un gran nombre d’edificis abandonats al barri, està previst prendre alguna mesura al respecte? Vam fer un Ban fa uns mesos recordant als propietaris l’obligació que tenen de mantenir els seus edificis en bon estat, ja que tenir cura d’aquests immobles és la seva responsabilitat.

Algú que vingui a la Part Alta no pot marxar sense...passar pel mercat de la Plaça del Fòrum un dissabte al matí, visitar el Museu d’Història i sense passejar-se pels carrers.

Març-Abril 2013

003VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

7/3/13

11:40

P谩gina 25

003VIUTar.qxp:Maquetación 1

7/3/13

11:40

Página 26

LA PART ALTA CIUTAT

Marta Sardaña, Directora del Conservatori de Música

Nascuda a Saragossa, va realitzar els estudis de Magisteri i els estudis superiors de Piano i Cambra a Tarragona i Barcelona. Actualment compagina la docència amb la direcció del centre. Va ser-ne cap d’estudis i ara n’és directora des de fa 13 anys Què representa el Conservatori per a la ciutat? Un lloc on s’ensenya música i d’on surt una xarxa d’afeccionats i professionals que nodreixen les orquestres, bandes, cors i centres de música. Si mirem les escoles i els conservatoris de la demarcació, molts dels professors són exalumnes del nostre centre. Per altra banda, el Conservatori ofereix concerts i activitats obertes a la ciutat i accessibles a un públic divers.

De quins projectes duts a terme es sent més orgullosa des que és directora? De molts.

Començant per la consolidació de les formacions instrumentals i vocals com l’Orquestra Simfònica; l’Orquestra de Cambra; la Banda de Grau professional; els grups de percussió, de metalls, de guitarres, els cors, etc. El fet de tocar en grup des de petits motiva i desenvolupa les capacitats socials i musicals dels alumnes i ens permet tenir com a centre unes formacions que poden interpretar un programa de nivell. D’altra banda, hi ha una sèrie de projectes rellevants

26 I VIU Tarragona

que ja tenen una història de més de 10 anys: el Festival Internacional de Música i les colònies de Vent Fusta; el XI Circuit Guitarrístic; la Mostra de Joves Guitarristes o Pianistes i el muntatge de l’aula de cant. En la vessant de gestió, estem orgullosos de ser el primer i únic conservatori de Catalunya que ha obtingut el certificat de la ISO 9001. Actualment estem treballant en el model d’excel•lència EFQM per seguir en la línia de millora contínua de la Diputació.

per a la Marató. També tenim intercanvis amb diferents conservatoris i escoles de música, trobades de saxos, clarinet... i una sèrie de concerts on acollim a exalumnes que estan finalitzant els estudis superiors.

Cal mencionar un nou projecte en què s’està treballant i que es diu “El Rei del Vent“, un conte musical amb argument i música de professors i interpretat per tot el departament de vent del centre. Està previst poderlo estrenar al maig.

Al Conservatori creiem que els joves músics han de tenir el valor de la solidaritat

Us agrada estar ubicats al barri de la Part Alta? Sí, estem en un dels carrers més emblemàtics per on passa molta gent. Tot i que les instal•lacions se’ns queden petites, la casa Montoliu és un edifici senyorial que dóna un caliu especial al centre.

I quins són els que tenen entre mans a curt termini? Hem engegat una sèrie de concerts socials-humanitaris perquè creiem que la solidaritat és un dels valors que els joves músics han de tenir. Aquest curs hem participat en dos concerts

Quina és la vostra connexió amb el barri? La nostra relació és d’integració. Ens agrada que se senti música des del carrer i aprofitem el Festival Internacional de Música per fer la Inauguració en algun espai de la Part Alta amb espectacles

oberts a tothom. Pares, mares, alumnes i professors també gaudim dels avantatges d’estar al barri en els moments d’esbarjo.

Què és el que més us agrada?

La tranquil•litat i l’entorn patrimonial començant per la pròpia Casa Montoliu. Surts del conservatori i pots visitar els monuments i espais històrics que tenim al voltant.

I quines mancances li trobeu?

El que més ens ha afectat és el control del mal estat d’alguns immobles i el perill que suposen. El projecte que creiem més urgent és la reparació de l’entrada al conservatori perquè recuperi el seu aspecte d’edifici emblemàtic.

003VIUTar.qxp:Maquetación 1

7/3/13

11:41

Página 27

LA PART ALTA CIUTAT

Mercè Iglesias Cap d’estudis de l’escola del Conservatori Titulada en Magisteri musical, superior de Llenguatge musical i de piano. També és professora de Llenguatge musical Què es pot estudiar al Conservatori de Música de Tarragona? Al nostre centre s’inicien els estudis de música a l’edat de 6 anys. En el primer curs es fa un contacte directe amb la música, i al següent l’alumne comença les classes individuals d’instrument. S’imparteixen dos blocs diferenciats d’estudis: nivell elemental -coincidint amb els estudis de Primària- i Grau Professional. Per accedir al Grau cal fer una prova d’accés on els alumnes han de demostrar les seves capacitats tant en llenguatge musical com d’instrument.

Al finalitzar els sis cursos de Grau Professional obtindrà el títol professional de música en l’especialitat escollida. Al marge de l’ensenyament reglat, també s’ofereixen classes individuals de cant per preparar l’accés a Grau.

Quines són les especialitats al Conservatori? Aquí es pot estudiar piano, guitarra i la major part dels instruments integrants de l’orquestra i la banda: violí, viola, violoncel, contrabaix, oboè, clarinet, fagot, flauta travessera, saxo, trompeta, trombó, trompa, tuba, bombardí, percussió. Som, a

més, un dels pocs centres on s’imparteix l’especialitat d’orgue. A partir de Grau, un cop els alumnes tenen la veu formada, també es pot estudiar l’especialitat de cant.

A m b q u a n ts p rofesso rs i alumnes compta el centre?

Actualment compta amb 313 alumnes d’escola i 183 de Grau Professional i amb una plantilla de 40 professors.

El Conservatori compta amb 313 alumnes d’escola i 183 de Grau Professional Quin és el perfil de l’alumne/a del Conservatori? Hi ha dos perfils bastant diferenciats entre escola i Grau.A l’escola, és generalment la família la que decideix inscriure el seu fill/a al centre perquè aprengui i gaudeixi de la música, perquè l’ajudi en la seva educació global. L’estudi d’un instrument implica disciplina, dedicació, organització... i això és el que la major part de pares cerquen per al seu fill/a. A grau profes-

sional, l’alumne és més conscient del paper que la música representa en la seva vida. La major part tenen com a objectiu finalitzar el grau professional i alguns d’aquestos continuaran amb estudis superiors.

N’hi ha molts de la Part Alta?

Tenim alumnes de tot Tarragona, tant del centre com de barris o pobles de les rodalies. Tot i així, el major nombre d’alumnat pertany a escoles del voltant. Un 10% d’aquests viu a la Part alta.

Més enllà del marc educatiu, quines activitats organitza l’entitat? Les activitats que es realitzen al llarg del curs són molt nombroses. Gaudim d’un professorat molt implicat en la seva feina, tant dins com fora de l’aula. A banda de tots els cursos o tallers de formació per l’alumnat (master-classes, estades de treball, intercanvis...) també es programen tot tipus d’activitats que apropin aquest art a la ciutat orientades als més petits; a les famílies i per al públic en general.

VIU Tarragona I 27

003VIUTar.qxp:Maquetación 1

7/3/13

11:41

Página 28

LA PART ALTA CIUTAT

ARPA: l’Associació gastronòmica L’Associació de Restaurants de la Part Alta integra 18 establiments i va néixer per unificar esforços i impulsar la gastronomia del barri. Entre d’altres activitats, organitzen l’edició “somriu a la crisi” i “sopar sota els focs”. Óscar García n’és el president.

Quins són els requisits per formar part de l’Associació?

Els restaurants que formen part de l’ARPA han d’oferir una carta de qualitat i compromís amb la gastronomia, ser de la Part Alta i tenir el producte Estrella Damm, patrocinador nostre.

Quins avantatges tenen els restaurants que en formen part? Principalment, participar en accions que si no fossin de l’Associació no podrien, i també comptar amb el material de l’Associació a l’hora d’organitzar esdeveniments de gran envergadura.

Quines activitats organitzeu?

Participem a les accions que s’organitzen des de Tarragona Gastronòmica organitzant les “Jornades del peix blau”. Pel

que fa a les pròpiament nostres, enguany hem dut a terme la segona edició de “somriu a la crisi” on hi participen els 18 restaurants i 11 cellers. Els restaurants retallen a meitat de preu la seva oferta gastronòmica i també regalen una ampolla de vi per cada ampolla que demanen els clients.

Una altra és el “sopar sota els focs”. Durant les nits dels focs, anem al passeig de les palmeres i cada restaurant hi munta un estand i fa 5 plats – 5 racions de les seves cartes- pel preu de 5 euros cadascuna. A més amés, ho acompanyem d’un servei chill-out, d’actuacions de teatre per a nens,etc.

També participem al concurs de castells proporcionant entrepans i begudes; participem a la iniciativa de “l’espineta amb caragolins” i els “arrossos

Francesc Lledó, Propietari del restaurant Quim Quima

de diumenge” per les festes de Santa Tecla; etc.

Amb la crisi s’han donat de baixa alguns restaurants? No, al contrari, se n’han adherit més. Són temps en els quals la gent se n’adona que cal suport i treball en comú.

Com veus el barri? M’agrada perquè s’hi respira la història, la Part Alta és un òrgan viu i la-

Com has vist canviar el barri des que vas obrir el restaurant? El barri ha canviat molt.

A principis de la dècada dels 90 va començar a millorar, sobretot a nivell social. Hi ha ajudat també la recuperació de les restes romanes, l’arranjament del carrer Major, del carrer la Nau...Aquests canvis físics van propiciar que els mateixos tarragonins no donessin l’esquena al barri. D’altra banda, les festes Majors de la ciutat també li han donat una gran empenta al barri, ja que va ser aquí mateix a la Part Alta on es van començar a organitzar les activitats que l’han fet proliferar. Aquí he de dir que el sector de la restauració també hi ha ajudat...en definitiva, han estat una suma de factors.

Després, a partir de l’any 2000, va començar la prolife-

tent de la ciutat. M’agrada especialment el fet que sigui un barri bohemi amb molts artistes – d’aquí el fet que el restaurant es digui “Taller de cuina”-; el mercat de la plaça del Fòrum, que sigui un barri on tothom es coneix i on pot passarhi qualsevol cosa. D’altra banda, crec que és un barri on s’hi hauria de millorar el tema de l’aparcament i de les escombraries.

ració dels bars i restaurants.

Com veus el barri? És un barri que m’agrada molt. Podria millorar el tema de la neteja i també dels pàrkings i la circulació, que és la gran assignatura pendent per aconseguir que vingui més gent al barri.

Què hi trobem, al Quim i Quima? Al Quim i Quima apostem per la qualitat i el preu. Fem cuina d’aquí, mediterrània, propera, de temporada. Som un restaurant que ens hem anat adaptant en funció dels temps, vam començar amb una cuina jove per a gent jove i, a la llarga, les coses han anat canviant...abans hi havia més gent treballant i fent vida diària al barri i, com que això ha canviat, ara ens dediquem més a fer tapes i montaditos.

Març-Abril 2013

003VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

7/3/13

11:41

P谩gina 29

003VIUTar.qxp:Maquetación 1

7/3/13

11:41

Página 30

LA PART ALTA CIUTAT

Roger Peiró, Cap de Colla Xiquets de Tarragona Peiró té 29 anys i ha viscut a la Part Alta. Enguany ha començat la seva 4a temporada al capdavant de la part tècnica de l’entitat, on també hi ha un germà seu. Va entrar a la colla d’adolescent “perquè li atreien les ratlles de la camisa dels Xiquets” La Colla de Castellers Xiquets de Tarragona va néixer l’any 1970 com a conseqüència de la fusió de les dues agrupacions existents aleshores. Des de llavors, s’ha consolidat com una de les deu millors agrupacions de Catalunya. Aquests esforços han estat reconeguts : l’any 1977 l’Ajuntament de Tarragona li va atorgar la Medalla de Plata de la ciutat; l’any 2000, en motiu del 30è aniversari, onze castellers de la colla van ser reconeguts com a teclers d’honor per l’Ajuntament de Tarragona i, un any després, la Generalitat els atorgava la Creu de Sant Jordi.

Els Xiquets llueixen una camisa a ratlles blanques i vermelles. És per aquest motiu que són coneguts arreu pel seu sobrenom, els matalassers.

A Viu Tarragona entrevistem al seu cap de colla, el Roger Peiró.

Un bon equip es forma estimulant l’individu i fomentant la unitat de grup Quin és el paper fonamental del cap de colla? La meva aportació passa per dibuixar el camí i intentar facilitar escenaris per aconseguir els reptes.

Quins trets ha de tenir? Entenc que hi ha mil maneres d’enfrontar el càrrec. Jo crec que cal una mentalitat forta, dosis de practicitat i estar sempre obert a escoltar opinions.

30 I VIU Tarragona

Ser casteller es porta a la sang? Què et va portar a serho?No hi ha una única manera ni edat per arribar als castells.

Jo vaig entrar a la colla d’adolescent, m’atreien molt les ratlles de la camisa dels Xiquets.

Com es forma un bon equip?

Estimulant l’individu i fomentant la unitat del grup. Cal sacrifici i treball col•lectiu, compartir hores de feina i buscar reptes en comú. No és una recepta senzilla.

De quines actuacions de la temporada passada us sentiu més orgullosos? El 2012 ha estat un bon any, destacaria moltes petites passes endavant. Crec que la colla que som avui és molt més forta que un parell de temporades enrere.

I de les que teniu previstes,

quines ens destacaríeu? Ser casteller a Tarragona porta molt implícit esperar els dies de festa gran. La plaça de les Cols per Sant Magí i la de la Font per Santa Tecla mai marxen de la ment i sempre són a l’horitzó.

Quines altres activitats organitza la colla a banda de la castellera? Com a entitat amb vocació social sempre intentem buscar un punt lúdic paral·lel a la feina ordinària. Això es tradueix en activitats festives, recreatives i esportives.

Quants nens i nenes formen part de la canalla de la colla?

N’hi ha molts de la Part Alta.

L’equip de canalla el formen una vintena de nens. Per proximitat i lligams sempre hem tingut nens que viuen prop de la seu de la colla, és part de l’en-

cant.

Què és el que més us agrada d ’est a r u b i ca ts a l a Pa r t Alta?La connexió amb la ciutat; tenir la colla a la Part Alta implica ser prop de les coses importants que es couen a Tarragona. El sentiment que la colla té per l’enclau on està ubicada és fa difícil d’expressar però es percep rapidíssimament.

I del barri?La Part Alta respira història per tot arrreu. Ser del barri signifca pertànyer a la tradició genuïna, a la identitat tarragonina.

I què li trobeu a faltar? Bàsicament problemes relatius a la logística. Accessos i aparcaments sovint semblen qüestions perdudes al barri.

003VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

7/3/13

11:41

P谩gina 31

003VIUTar.qxp:Maquetación 1

7/3/13

11:41

Página 32

LA PART ALTA CIUTAT 5de9f, junt amb el 3de9f, i la més valorada de les actuacions del 2012 i fins avui, com és la de les Fires de Sta Teresa del Vendrell.

I de les que teniu previstes, quines ens destacaríeu? A part de les anomenades, la Diada de la Festa Major de Vilanova, per la Mare de Déu de les Neus, i sobretot, la Festa Major del Catllar, una Plaça que ens hi sentim com a casa i que esperem poder-hi oferir el màxim aquest any.

La Colla sempre ha mirat d'estar present en el moviment cultural de la ciutat

Albert Grau President de la Colla Jove de Tarragona Grau és president de la Colla des de fa dos anys. Assegura que la Colla es troba en un molt bon moment casteller i social La Colla Jove Xiquets de Tarragona es va crear l'any 1979 fruit de les ganes d’un conjunt de joves per recuperar les tradicions de la ciutat. Al novembre de 1979 la colla va fer la seva primera actuació a Cornudella de Montsant. A l’octubre, la Diada de l’Esperidió va ser l’escenari on la Colla va acomiadar la millor temporada amb el 1r 5d8a carregat de la seva trajectòria. El color de la seva camisa és el morat.

En quin moment es troba, actualment, la colla? En un molt bon moment, tant en l’aspecte casteller, on hem portat a terme la millor temporada de la nostre història, com a nivell so-

32 I VIU Tarragona

cial, ja que per quantitat i qualitat de la gent que activament hi formem part dona molt bona esperança al futur de l’entitat.

De quines actuacions de la temporada passada us sentiu més orgullosos? N’hi ha vàries, diades com el Quadre de Santa Rosalia de Torredembarra, en que fem dos castells de nou (mai ho havíem fet abans de l’agost). El retorn a la Diada de Sant Fèlix a Vilafranca, en que ens ressituem per encarar un gran final de temporada. La Diada de Festa Major de Santa Tecla on fem els millors registres amb colles de màxim nivell al voltant, descarregant el 1r 9de8 i tornant a carregar el

Quines altres activitats organitza la colla a banda de la castellera? La Colla és una entitat que des de la seva creació, sempre ha mirat d’estar present en el moviment cultural de la ciutat. En temes de canalla sempre hem intentat tenir-hi una implicació important, no com a pedrera de castellers, sinó amb la consciència que els castells són part de la seva cultura popular i que el que necessita el món dels castells és gent que els senti com a quelcom propi. Festes tant arrelades com Carnaval, la festa del Futur és Jove, la participació en el Parc de Nadal, en són una mostra. D’altra banda, en l’àmbit més festiu, la participació en totes els Festivals Dixie de Tarragona, col·laboracions en actes de les Festes de Sant Magí i Santa Tecla, mitjançant l’Associació d’Amics de la Colla Jove, amb el Premi d’Assaig Casteller, Premi Instagram de Fotografia castellera per Santa Tecla, Concurs de Pastissos, Campionat d’estirar corda, Concerts, etc.

Què és l’Associació d’Amics

de la Colla Jove? És una entitat creada als anys 80 per donar cobertura a l’entorn de la Colla Jove. Els seus associats són seguidors, castellers, afeccionats i familiars de la Colla.

L’Entitat porta a terme multitud d’actuacions a l’entorn de la Colla, procedint a fer un teixit social al voltant dels castellers de la Jove.

Què és el que més us agrada d’estar ubicats al barri? Els castells es fan grans en aquest barri. Tarragona després de la Guerra del Francès queda molt despoblada. La Part Alta a pesar d’això, esdevé el nucli més important de la primera època d’or dels castells. A 1851, es fa el primer castell de 9 de la història per les Festes de Santa Tecla, a la Plaça de les Cols. És aquí on els castells es van fent grans i aconseguint noves fites per decisió dels castellers vallencs i de tots els dels territori que venien a Tarragona per la Festa Major. Els carrers de la Part Alta estan impregnats de la història dels castells. La ubicació del nostre local ens fa sentir molt pròxims a la tradició que estimem.

I quines mancances li trobeu?

Les trobem en el local en sí, no en la ubicació. La nostre entitat s’ha fet molt gran. Dins del panorama casteller, som la Colla que te el local més petit pels castells que fem. La necessitat de compartir espais entre diferents àmbits de la Colla fan que hàgim de posar molt bona voluntat i sincronia. És per això que treballarem per aconseguir la complicitat de les entitats que tenim al mateix edifici per millorar-ho.

Quina relació hi ha entre les dues colles de la ciutat? Una relació institucional bona, encara que rivals. Som molt diferents en moltes coses, però hi ha una coincidència important, defensem els Castells i a Tarragona.

Març-Abril 2013

003VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

7/3/13

11:42

P谩gina 33

003VIUTar.qxp:Maquetación 1

7/3/13

11:42

Página 34

LA PART ALTA CIUTAT

Francesc Valls-Calçada Periodista, escriptor i veí de la Part Alta

Valls va començar a publicar narrativa a la dècada dels 80. Com a periodista ha treballat en premsa escrita, ha col·laborat en revistes i diaris, ha fet televisió i ha estat director de Tarragona Ràdio. Ha publicat més d’una desena de llibres i en molts hi apareix la Part Alta Com veus el barri? La Part Alta és un barri antic, de fet, és dels més antics d’Europa. Cada dia trepitgem els llocs per on van fer-ho personatges històrics... Tenint en compte això, crec que la gent d’aquí no té l’autoestima que hauria de tenir en un barri d’aquestes característiques que ha estat testimoni dels passejos de reis i d’altres personatges universals.

Quina és la teva vinculació amb el barri? Visc aquí des de fa 30 anys, hi treballo i també hi tinc el meu estudi, així que gairebé no en surto. A més, és un barri on ho tens tot a mà, així que a vegades travesso la Rambla Vella per treure el cap i “per veure com és el món”.

Què et va seduir, del barri, per instal·lar-t’hi? Quan vaig arribar a Tarragona, als 22 anys, el poeta mallorquí Jaume Vidal Alcover i l’escriptora Maria Aurèlia Capmany em van obrir les portes de casa seva i em vaig quedar fascinat pel pis, pel

34 I VIU Tarragona

barri...i vaig pensar : “quan sigui gran vull viure en un lloc així”. I és que la Part Alta té molt d’encís i està carregada d’història, és un barri que ha viscut les guerres, revolucions, caigudes dels Imperis...ha estat el centre neuràlgic de la ciutat durant 2.000 anys. I, tot i que està ubicat enmig d’una ciutat moderna, t’hi sents com si et trobessis en un poble.

D’altra banda, és un barri molt eclèctic on hi conviuen artistes, funcionaris, escriptors, turistes...gent de tots els colors i que parlen totes les llengües.

Tinc la sort de viure a l’antic estudi del meu sogre , el pintor Josep Icart.

Li canviaries alguna cosa? Fa molts anys, gent de la meva generació vam apostar pel barri com a lloc residencial i vam col•laborar en la seva restauració, i ara s’ha convertit en un lloc més lúdic on ambdues coses – el descans i l’oci - es contradiuen. Des del meu punt de vista, l’Ajuntament de Tarragona des de fa 20 anys no ha sa-

but definir-se i trobar-hi un equilibri. D’altra banda, també m’agradaria que Ca La Garsa estigués més ben conservat, ja que és un llegat medieval jueu importantíssim per a Tarragona .

“La Part Alta és un barri eclèctic que té molt d’encís i que està carregat d’història”

Quina és la influència de la Part Alta a la teva obra? Els artistes en general som el que vivim, mengem i respirem. Així doncs, en moltes de les meves obres hi surt la Part Alta. De fet, es podria dir que veig la vida des d’un pany de porta d’una perspectiva d’història, de bars, de cultura, de gent de barri...tot això et crea una dimensió vital que es veu reflectida en les meves obres.

Quins projectes tens ara ma-

teix entre mans? Aquesta primavera surt al carrer “La pell de Déu”, una novel•la fantàstica d’aventures on s’hi combinen la fantasia, la filosofia i l’amor.

També estic treballant en un llibre sobre Israel amb entrevistes a la gent d’ allí de totes les bandes, posicions, ideologies i colors, un llibre que pretén reflectir un país normal on la gent - víctimes dels seus governs- vol viure en pau.

Com a periodista, com veus la situació actual dels mitjans locals? Tota la vida he treballat en mitjans locals i crec que la informació local és la més responsable de totes, ja que no es pot frivolitzar ni mentir d’alguna cosa que coneixes. És un periodisme que fa un servei importantíssim al qual no s’ha de renunciar i que està patint una gran crisi .

Algú que vingui a la Part Alta no pot marxar sense... Fer un vermut o un cafè a una terrassa i sentir que forma part només d’un instant de l’eternitat.

Març-Abril 2013

003VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

7/3/13

11:42

P谩gina 35

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

11:49

Página 36

CULTURA ACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA

Dame Besos El grup treballa en el seu segon disc Dame Besos són els germans Tonet i Joanet Blázquez de Tarragona. El projecte va néixer fa 2 anys amb el seu primer disc que duu el seu nom,“Dame Besos”, i ara tenen el segon “al forn”. Els “pares” de l’himne dels Jocs Mediterranis també han fet el seu 1r videoclip er què “Dame besos”?

Quan estàvem pensant quin nom donar-li al projecte vam adonar-nos que ara més que mai, tots necessitem afecte. I quina millor mostra que un petó? I d’aquí va néixer “dame besos”. És una filosofia de positivisme i “bon rotllo” que intentem reflectir en totes les nostres cançons.

P

Com definiríeu el vostre disc? És un treball amb molta energia que es mou entre pop rock i punts de punk melòdic o rock and roll. Entre les 10 cançons n’hi ha una d’especial, “Gloria”, dedicada al nostre germà de 7 anys. Hi trobem cançons que parlen d’amor, desamor, de les xarxes socials...totes basades en històries reals que ens han passat a nosaltres. Les escrivim nosaltres i en Paco Enlaluna ens en fa la correcció literària.

I entre elles hi ha l’himne dels Jocs Mediterranis “competir és compartir”. Què ha signifi-

cat per a vosaltres aquesta cançó? Com que érem novells, ens va ajudar molt. Ens vam assabentar que hi havia el projecte de la candidatura dels jocs i que es necessitava un himne, i justament en aquells moments estàvem gravant el nostre disc i vam decidir presentar-nos-hi. La nostra sorpresa va ser quan ens van dir que la nostra havia estat la cançó escollida. A partir d’aquí va començar a sonar a tot arreu...Ara ja ens hem consolidat i la gent ens coneix com a marca, però en aquell moment ens va donar una empenta important.

Quins projectes teniu entre mans? Tenim el nostre 2n disc composat i maquetat, falta portar-lo a l’estudi de gravació.

També un videoclip nou – el nostre primer videoclip - amb el que pretenem obrir-nos una porta al món. És una versió de la cançó Smile de Charlie Chaplin de la qual en vam voler fer la nostra versió. No l’hem tra-

duïda precisament perquè volem donar-nos a conèixer arreu, i els idiomes t’obren portes. Tenim la intenció de presentar-lo aquí a Tarragona...

Com va sorgir la idea? Un cop vam tenir-ho pensat vam estar mirant diverses localitzacions, i al final vam escollir la Casa Castellarnau, una casa museu preciosa que ens proporciona un escenari molt elegant. Ens acompanyen violinistes del Conservatori de música de la ciutat, i hem comptat amb la col•laboració desinteressada de moltes persones que ens han ajudat a fer-ho realitat: Yasmina Alcario amb l’atrezzo; la sabateria Las Américas amb les sabates; la Laia de Molina amb els tocats; Àlex Pouget i Gastón com a músics; FilmOfice ens ha proporcionat la localització...

Amb qui us inspireu? Escoltem tot tipus de música - clàssica, pop - rock, melòdica- ja que ens agraden molts grups i

de gairebé tots en treus alguna idea.

On es troba el vostre públic?

Ens hem presentat a Tarragona i província fent concerts, però la nostra intenció és obrir fronteres. Tenim plantejat fer un llançament a tot l’estat que anirà de la mà dels Jocs Mediterranis i també a nivell particular.

Viviu de la música? No en vivim, és un sobresou. El que guanyem treballant ho invertim en la música.

Com sobreviuen els grups de música actualment? Tenint una feina alternativa. Avui dia, els que encara no som massa coneguts ens ho hem de prendre com un hobby molt car que porta molta feina. Però com que és un art que el sents tant, no t’importa perquè l’estàs gaudint. A partir d’aquí t’inventes fórmules i t’espaviles...

I Anna Escolà, periodista I

003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

7/3/13

11:49

P谩gina 37

ENTREVISTA CULTURA

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

8/3/13

13:05

Página 38

SETMANA SANTA CULTURA

500 anys de tradició El símbol més representatiu de la Setmana Santa La Processó del Sant Enterrament, considerada Festa Tradicional d’Interès Nacional, té els seus orígens l’any 1550.

Aquest esdeveniment aglutina 3.000 persones a la ciutat Durant prop de cinc hores del Divendres Sant, totes les germandats, confraries, gremis i associacions cristianes de Tarragona recorren conjuntament els principals carrers de la Part Alta i del centre de la ciutat per exhibir els passos que representen la passió i mort de Jesús – 20 en total-. Joan Álvarez, coordinador general de la

processó, ens comenta que pel que fa a l’Època Moderna, la celebració d’aquest acte només es va interrompre durant els anys de la Guerra Civil i algun any en concret per culpa de les pluges. El recorregut – de 2 km- representa una dificultat afegida atès a l’orografia dels carrers de la Part Alta.

El protocol de la Processó-

seguida per unes 3.000 persones a la ciutat -segueix un ordre marcat pel guió i la tradició: cada confraria té la seva posició en la processó i és responsable de dur un o més passos. Són els portants de cada confraria qui duen a espatlles o en rodes les figures que simbolitzen un episodi de la passió i mort de Jesucrist.

Joan Álvarez Coordinador de la Processó del Sant Enterrament Una de les congregacions de la ciutat, la Reial i Venerable Congregació de Nostre Senyor Jesucrist de la Sang, és l’encarregada d’organitzar aquesta processó.

Què significa per a vosaltres ce l e b ra r a q u est a c te e m blemàtic? Una tasca de satisfacció, orgull i molta responsabilitat, tot envoltat de la religiositat de l’acte.

Quin és el mèrit d’haver-lo celebrat durant 500 anys? El mèrit és de totes les confraries i de la tradició, cultura i religiositat d’un poble. D’altra banda, també l’assistència massiva per part del públic, que està format per gent d’aquí i per turistes que venen a veure-la i viure-la.

Hi ha hagut molts canvis pel que fa a l’organització de la processó?Al llarg de la seva

història n’hi ha hagut en el dia de la seva celebració(abans es feia el Dijous Sant), també pel que fa al recorregut, a la Recollida i a la mateixa Processó...

Per exemple, s’han estudiat mesures per mantenir un ritme de manera que la processó avanci cohesionada i en un mínim d’aturades. També s’ha introduït una nova cultura als sons de les bandes per recuperar les peces i volums tradicionals; s’ha fet una cloenda de la processó a la plaça del Rei oberta al públic; s’ha procurat tractar de forma més rigorosa tot l’aspecte referent a l’ètica i estètica; s’ha elaborat un pla d’emergència per factors climatològics; s’ha establert un protocol de recuros i logística per mantenir la protecció i seguretat... En definitiva, petits canvis que en el seu conjunt han contribuït a millorar l’estructura, el lluïment i la solemnitat de l’acte,

Març-Abril 2013

003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

7/3/13

11:49

P谩gina 39

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

11:49

Página 40

NOTÍCIES CULTURA

Temporada Teatres de Tgn La temporada hivern - primavera 2013 acull 20 espectacles professionals i un total de 140 actes La presentació de la nova temporada va representar l’inici d’una nova etapa en el camí de les arts escèniques de la ciutat, on el Teatre Tarragona se suma al Metropol per oferir una programació conjunta més àmplia i de qualitat.

Amb l’incorporació del Teatre Tarragona s’obre un nou ventall de possibilitats tant pel seu aforament com per les dimensions de la caixa escènica que donarà cabuda a grans espectacles de tot tipus -la Gala del Dia Internacional de la Dansa o la presentació de l’òpera la Traviata- i, alhora, es

compaginarà amb el Metropol que acollirà, per exemple, “Adreça desconeguda”, una de les obres teatrals més reconegudes del moment.

La temporada proposa un cartell amb vint espectacles pel que fa a la programació estable que se sumen al total de 140 actes que es realitzaran fins al juny als teatres de la ciutat, amb la implicació de més de 50 entitats.

Una de les propostes de teatre amb més èxit i crítica de públic és Cyrano de Bergerac amb Pere Arquillué o El Nom de Joel Joan.

Paisatgisme modern Rusiñol - Monet - Gauguin - Suñer. El paisatge a la col·lecció Carmen Thyssen L'Obra Social ”la Caixa” il·lustra l’evolució del paisatgisme català modern a través d’un conjunt de 52 obres pertanyents a la Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza.

“Rusiñol, Monet, Gauguin, Sunyer. El paisatge a la Col·lecció Carmen Thyssen” fa un recorregut per la història del paisatge en la pintura catalana i europea.

Es tracta d’una exposició que proposa il·lustrar l’evolució del paisatgisme català modern a través d’una selecció dels fons de paisatge modern pertanyents a la Col·lecció

40 I VIU Tarragona

Carmen Thyssen-Bornemisza.

Amb aquesta finalitat, s’han seleccionat no sols teles clau de Martí i Alsina, Vayreda, Ugell, Rusiñol, Meifrèn, Sunyer, Togores, Miró o Tàpies, sinó també paisatges d’artistes estrangers, principalment francesos, que van exercir una forta influència en l’art català. La pintura de paisatge es va convertir en el motor principal de la renovació artstica del segle XIX. Ho podeu visitar al CaixaForum Tarragona C/ Cristòfor Colom, 2 fins al 21 d’abril.

Stromboli Jazz Band Presenten el seu primer disc en motiu del seu primer aniversari El grup, format per músics del Camp de Tarragona - Josué García - Trompeta; Raül Cid Trombó i veu; José Gómez "Moluco" - Saxo; Ton Solé Banjo; Ismael Carles - Tuba i Sergi Cabrera - Bateria - va organitzar un concert al mes de febrer amb motiu del seu primer aniversari on, alhora, van presentar el seu primer CD, Smile.

El nou treball pretén arribar a tots els públics i explora la vessant més popular del seu repertori.

Stromboli Jazz Band va fer el seu primer concert ara fa un any i des d’aquella aparició ha realitzat més de 40 actua-

cions amb molt bona resposta de públic.

En aquest temps han participat en diferents festivals, entre d’altres al Festival de jazz de San Sebastián.

El grup, que pren el nom d’un volcà italià, té un repertori ampli i variat. Es basa en els grans temes de Dixieland, alguna banda sonora de pel·lícula i també adaptacions de músiques populars. És un grup poliinstrumentalista que fa concerts (d’escenari i de carrer), amenitzacions de cerimònies i esdeveniments. També actuacions de carrer itinerants i cercaviles.

Març-Abril 2013

003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

7/3/13

11:49

P谩gina 41

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

11:49

Página 42

LLIBRES CULTURA

Llibres sobre Tarragona “La idea. Negre sobre blanc. Articles de Josep Alomà” Ramon Gras Articles de J. Alomà de la mà del seu nét que permeten seguir la seva trajectòria vital i ideològica.

“Excursions amb nens pel Camp de Tarragona” Barbara Vastenavond i Rafael Servent Guia per incentivar excursionisme en família i el respecte per l’entorn.

“Història, formació i usos de l’espai urbà Medieval a Tarragona” J.J. Guidi i i A. Villuendas Anàlisi de la transformació de l’acròpolis romana en el nucli feudal.

“Cicle dels dietaris II: Viure a Tarragona” Artur Bladé Volum 12 que tanca l’obra completa de Bladé i publica els dos darrers llibres de “Viure a Tarragona”, el conjunt dels 4 dietaris dedicats a Tgn que abracen els anys 1972-74 i 1975-1976,

Articles de Magí Suñer Magí Sunyer dedica un article a l’escriptor Jordi Tiñena. Sunyer és escriptor multidisciplinari i Dr. en Filologia Catalana i professor titular de literatura catalana de la URV Per Magí Suñer Quan va publicar la primera novel•la, feia temps que adaptava i actualitzava textos catalans medievals i i vuitcentistes va sorprendre amb una entrada espectacular en la creació literària: tres novel•les el mateix any i quatre més, una cada any, durant els següents. Com que la majoria estan ambientades en èpoques pretèrites, i en segles diferents, i com que va estudiar la novel•la històrica en la seva tesi doctoral, alguns crítics apressats, en ús de l’habitual tendència a la simplificació i al judici ràpid, les van presentar com a relats històrics, i ell es va afanyar a desmentir-ho.

Explicava, i explica, perquè no

Un novel·lista que podria assumir reptes de regularitat i d’ambició és fàcil deslliurar-se de les etiquetes que la facilitat encoloma, que són novel·les situades en determinats moments que requereixen una documentació per construir el marc però que no estan animades pel propòsit de les novel•les històriques. Aclarit això, podem recordar que Mort a Menorca transcorre durant el segle XIX, Els vespres de don Magí Castellarnau a la Tarragona del segle XVIII, La dona del grill a la Barcelona del segle XV, El comediant de Perpinyà a la Catalunya Nord i el París del XVII, Dies a la ciutat una altra vegada a Tarragona, però en

el segle XVI. Segurament que hauríem de continuar la seqüència amb L’ombra del coronel i Peix de gat, situades durant el franquisme. Entremig, el món editorial català va començar a notar els sotracs d’uns moviments sísmics que continuen avui, cada dia amb més intensitat i, conseqüentment, perill, i Jordi Tiñena, que semblava que havia trobat allò que Stefan Zweig enyorava en l’últim exili, un editor que l’alliberava de preocupacions accessòries i vehiculava de manera adequada els seus llibres, se’n va veure afectat.

L’admirable regularitat en la publicació se’n va ressentir i les seves novel•les van aparèixer amb un ritme no tan frenètic, una cada tres anys, aproximadament. Quan es queixava de l’etiqueta assignada, potser també era perquè veia que emmascarava una preocupació social constant en la seva obra, una

denúncia de la injustícia i de l’abús, per a les quals l’època tenia poca importància. S’havia evidenciat en una d’aquelles tres novel•les inicials, Un dia en la vida d’Ishak Butmic, una vibrant denúncia de la guerra de Bòsnia, va adquirir una tensió plena d’angoixa a El mercant, plena ment contemporània, ni que es vulgui ignorar la terrible peripècia que s’hi explica, i es va recarregar de ràbia en les dues novel•les que furguen en les prepotències i els silencis de la darrera dictadura espanyola. Fa l’efecte d’un narrador que podria donar molt més, que està contingut per les obligacions professionals i les limitacions d’un mercat que cada vegada és menys encoratjador, un novel•lista amb plena assumpció de l’ofici que si el vent fos més favorable podria assumir reptes de regularitat i d’ambició.

El gos suïcida, l’últim lliurament per ara, ho confirma.

003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

7/3/13

11:49

P谩gina 43

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

11:52

Página 44

EMPRESA INNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

11:52

Página 45

Col·legis professionals Orientació, formació i suport

e col·legis professionals a Tarragona n’hi ha gairebé 30, els quals representen una gran varietat de professions i professionals. Els col·legis són corporacions de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i capacitat plena per al compliment dels seus fins. Ofereixen una gran varietat de serveis als seus col·legiats, entre els quals hi trobem l’assessorament, formació, suport, borsa de treball, publicacions, accions de lobby, protecció, però també propostes

D

d’activitats lúdiques i socials com ara exposicions, presentacions de llibres, conferències...

Col·legiar-se és una opció que té el professional. Els col·legis són entitats que vetllen per la defensa dels interessos de les professions que representen, defensen les seves disciplines davant l’administració, impulsen la formació, estableixen sinèrgies institucionals, poden aconseguir avantatges comercials, n’hi ha que també es preocupen pel reconeixement professional de persones no titula-

des en la professió... Actualment, els col·legis professionals estan a l’expectativa de l'avantprojecte de Llei de Liberalització dels Serveis que prepara el govern espanyol i que afectaria col•lectius tan diferents com arquitectes, advocats, enginyers o farmacèutics.

Pel que fa als Col·legis dels quals us parlem en aquesta secció - el d’Aparelladors, Arquitectes tècnics i Enginyers de l’Edificació i el de Veterinaris de Tarragona-, el 1r posa a l’abast de consumidors i usuaris

tots els serveis que ofereixen els seus professionals. Per la seva banda, el de Veterinaris destaca el servei a la societat com la raó de l’existència de la professió veterinària. En aquesta secció també hi trobareu una entrevista a dues noies emprenedores que van inaugurar el seu establiment d’estètica a la ciutat. Com dèiem al número anterior, hi ha molta gent que aposta per l’emprenedoria en temps de crisi.

I Anna Escolà, periodista I

© Kurhan - Fotolia.com

A Tarragona hi ha una trentena de col·legis professionals que representen diferents professions. Ofereixen una gran varietat de serveis als seus col·legiats, entre els quals també hi trobem activitats lúdiques i socials

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

11:53

Página 46

PUBLIREPORTATGE EMPRESA

Els aparelladors: professionals multiserveis El tècnic de capçalera, expert en edificació: per a obra nova, rehabilitacions, manteniment, seguretat, obertures de negocis, taxacions, formació, energia i medi ambient. Ara treballa molt en la Inspecció Tècnica d'Edificis ITE.

L

’aparellador/a és un expert en el sector de la construcció. Una figura professional imprescindible si s’ha de rehabilitar, fer el manteniment d’un edifici, contractar una obra, o millorar la qualitat i les prestacions d’un habitatge, com ara millorar l’aïllament tèrmic o l’acústic, l’accessibilitat i l’estalvi d’energia.

El tècnic de capçalera que li assessorarà tècnicament i coordinarà tot el projecte, amb qualitat i evitant ensurts.

Junta de Govern del Col·legi d'Aparelladors, a la Rambla del President Francesc Macià 6

Junta del Col·legi d'Aparelladors, a la Rambla del P. Francesc Macià 6, on es realitzen nombrosos cursos de formació.

És clau un control de l'obra, de principi a final

Tant si és propietari individual o una comunitat de propietaris, apostar per un aparellador significa evitar molts mals de cap quan s’ha de fer una obra o revisar-la, en el moment de presentar reclamacions o dur a terme tràmits administratius com la cèdula d’habitabilitat.

Si volem obrir un nou negoci, ens tramitarà l’expedient d’obertura i altres certificats. En el cas que necessitem un informe

46 I VIU Tarragona

pericial sobre deficiències, taxar un habitatge, un local o un terreny, o per a fer la gestió i control del manteniment d’un edifici, també contactar amb un aparellador.

En tots aquests casos, l’estalvi de temps, problemes i diners, no tenen preu, i per aquest motiu el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona posa a l’abast de consumidors i usuaris tots els serveis que ofereixen els professionals

col·legiats, una garantia de seguretat i qualitat professional.

Des del COAATT recordem també que, en molts casos, no és una opció, sinó una obligació disposar dels serveis d’un aparellador. Succeeix així amb la ITE, la Inspecció Tècnica d’Edificis, que han de passar els immobles mitjançant la revisió

corresponent que estableix la Generalitat de Catalunya. La ITE valora l’estat general de conservació de l’edifici i l’aparellador és, de nou, la persona indicada per complir aquest tràmit. Per tots els casos comentats, i per quan necessiti el seu tècnic de capçalera, contacti’ns.

COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ Tel. 977 212 799 I www.aparelladorstarragona.com

Març-Abril 2013

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

11:53

Página 47

PUBLIREPORTATGE EMPRESA

Veterinaris. Servei a la societat.

L’Il·lustre Col·legi Oficial de Veterinaris de Tarragona és una institució creada l’any 1904, que integra als professionals veterinaris del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Una funció essencial del Col·legi, que es defineix en els seus estatuts és “vetllar per l’adequació de l’activitat professional als interessos dels ciutadans”. Dit en altres paraules “la professió veterinària al servei de la societat com a norma essencial definitòria, funcional, comportamental, i de compromís”. Volem significar les principals responsabilitats de la

professió vers la societat.

Veterinària i producció animal. El desenvolupament, modernització i efectivitat de les explotacions ramaderes bovines, ovines, porcines, avícoles i cunícoles fins arribar al grau d’autosuficiència alimentària que gaudim, la disponibilitat de proteïnes de màxima qualitat, la competitivitat econòmica i

qualitativa de la producció animal s’han aconseguit amb l’actuació, protagonisme i especial significació dels professionals veterinaris en les explotacions ramaderes, fabriques de pinsos, laboratoris de medicaments i empreses de serveis.

VETERINÀRIA PRODUCCIÓ ANIMAL SALUT PÚBLICA ANIMALS DE COMPANYIA Veterinària i salut pública. La seguretat alimentària és fonamental per la ciutadania. Els controls sanitaris als escorxadors, sales de desfer, embotir, trossejar, indústries alimentàries, supermercats, botigues i restauració són responsabilitat veterinària en una tasca poc coneguda però essencial per garantir el benestar social. La ciutadania confia en els aliments d’origen animal, qui garanteix però aquesta seguretat alimentària és la professió veterinària.

Animals de companyia. És la vessant més novedosa i ara més coneguda de la veterinària. Els ciutadans han admès la presència a les llars de gossos, gats i ocells i més recentment altres tipus d’espècies que els mitjans de comunicació ens han ensenyat. Els animals de companyia han entrat i estan en les famílies com un integrant més; se’ls vol i estima.

Com a éssers vius que són s’ha de tenir cura d’ells, del seu comportament, i alimentació; s’han de prevenir malalties i guarir-les si fos el cas. Els professionals veterinaris han excel·lit en aquestes tasques.

Altres. Les Zoonosis són malalties que pateixen els animals i a les quals els éssers humans també en són sensibles, el control d’aquestes malalties en els animals és un servei més a la ciutadania.

El servei a la societat és la raó de l’existència de la professió veterinària.

Per saber-ne més consulteu: www.covt.cat

COL·LEGI DE VETERINARIS DE TARRAGONA C/Sant Antoni Mª Claret, 10, 1er I TARRAGONA Tel. 977 211 189 I www.covt.cat I covt@tinet.org

Març-Abril 2013

VIU Tarragona I 47

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

11:53

Página 48

EMPRENEDORIA EMPRESA

Olga Cruz i Asela Vidales Emprenedores i esteticients L’Olga viu a Vila – Seca i l’Asela a Tarragona. El passat mes de maig, animades pel seu entorn més proper, van decidir tirar endavant el seu propi projecte: Stetic Unió. Un centre d’estètica que ofereix un servei de qualitat a preus que s’adapten als moments que vivim Com va néixer la idea del vostre negoci? Asela - Treballàvem juntes, una es va quedar sense feina i l’altra embarassada. Davant d’aquesta situació, el nostre entorn ens va animar a tirar endavant el nostre propi projecte, i així ho vam fer.

Vau trigar a tirar-ho endavant? Olga - No, al contrari, tot va anar rapidíssim. Al novembre vam començar a mirar locals, al desembre ja l’havíem trobat i al març el vam obrir.

Quin balanç en feu? Asela Positiu. Som conscients que els moments que estem vivint són difícils, però nosaltres anem treballant i no ens po-

48 I VIU Tarragona

dem queixar.

Els inicis van ser molt difícils?

Olga - Sí, al principi costa que la gent et conegui, però érem conscients que tot aniria a poc a poc, i teníem clar que avui dia has de procurar mantenir-te per “estar allí” el dia que les coses millorin.

Quin consell li donaríeu a algú que volgués obrir el seu propi negoci? Asela - Que s’animi. Si té les coses clares, que ho tiri endavant. Que es deixi aconsellar per qui n’entengui, i que sigui conscient del moment en el qual ens trobem. Nosaltres, per exemple, vam anar al viver d’empreses de Tarragona, i allí

ens van ensenyar com fer un pla d’empresa i també van donar-los l’oportunitat de fer cursos formatius.

Quins són els avantatges i els inconvenients de treballar per a un mateix? Olga - L’avantatge principal és que fas la feina que t’agrada. Treballes per tu fent el que vols, i no depens de ningú altre. De fet, si ets capaç de tirar endavant el negoci d’un altre, més encara podràs fer-ho amb el teu. Inconvenients...el moment de crisi que estem travessant, però, en el nostre cas, ens adaptem. Oferim servei de qualitat a preus més barats.

Pensem que el més important és poder mantenir-se.

Què hi trobem, a Stetic Unió?

Asela – Som un centre d’estètica que oferim una bona atenció a preus molt econòmics. Posem al servei dels nostres clients un avantatge que és que fem les depilacions sense cita prèvia. També oferim una gran varietat de promocions, per exemple, els dimarts fem un 10% de descompte en depilacions; hi ha tractaments en els quals oferim descomptes en d’altres; fem especials pel dia de la mare, per Sant Valentí, vacances de Nadal...

Més clients, homes o dones?

La majoria són dones. Els homes acostumen a venir més a l’estiu

Març-Abril 2013

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

11:53

Página 49

Plaça Prim, 2. Despatx-2 43001 Tarragona Tels. 977 21 28 40 - 977 25 28 48 Fax: 977 24 25 73 E-mail:jreverter@bufetreverter.cat

UNA OPINIÓ CRÍTICA SOBRE LES PREFERENTS a malfiança en els bancs ve de lluny, ja existia una dita antiga, atribuïda a Mark Twain, que deia que un banquer és aquella persona que et deixa un paraigua quan fa sol i te’l treu quan comença a plovisquejar. És curiós com en els últims anys el ciutadà comú ha canviat l’opinió sobre els bancs, de considerar-los institucions serioses i pilars de la nostra civilització, ha passat a veure’ls com a rapinyaires que s’han aprofitat del ciutadà fins a extrems insospitats.

Aquest canvi d’opinió obeeix també al fet que la nostra consciència de gent treballadora i estalviadora ens impulsava a confiar en les entitats bancàries i que, quan existia un problema amb el banc, l’origen del problema necessàriament hauria d’estar amb el particular que no havia estat prou responsable o diligent per a fer front a les obligacions assumides.

Amb aquesta breu introducció, allò que vull ressaltar és que el trist cas de les participacions preferents és el resultat d’aquest afany lucratiu desmesurat de les entitats financeres en col·locar aquests productes tòxics.

L

Als clients se’ls venia una falsa idea de seguretat i se’ls enlluernava amb una rendibilitat extraordinària.

Com a Lletrat vaig conèixer els primers efectes de les participacions preferents en relació a la fallida dels bancs islandesos LANDSBANKI ISLANDS i KAUPTHING BANK, que foren intervinguts al mes d’octubre de 2008. Les reclamacions van motivar un al·luvió de queixes davant la Comissió Nacional del Mercat de Valors, recollides a la memòria de 2010 i el resultat fou que la pròpia Comissió Nacional del Mercat de Valors va reconèixer que les entitats financeres no van proporcionar ni la informació completa sobre aquests valors ni sobre el risc que comportaven. Més prop en el temps ens trobem amb el processament del Sr. Rodrigo Rato i de la resta de l’anterior Consell d’Administració de Bankia, S.A. Quan el Jutge de l’Audiència Nacional admet a tràmit la querella, es recull que, certament, des del 16 de juny de 2010, la Comissió Nacional del Mercat de Valors va efectuar una sèrie de recomanacions en contra de la comercialització d’aquests productes i que, malgrat aquests advertiments, les entitats financeres van continuar, amb dol i mala fe, amb idèntiques pràctiques, consistents en col·locar el producte sense avaluar-ne la conveniència i sense obtenir coneixements sobre l’experiència i aptitud dels clients per a comprendre el producte i els riscos del mateix. La veritat fou que, van ser venudes sobretot a persones físiques, que en moltes ocasions ja eren triades sistemàticament, donat el seu índex de coneixements culturals o d’enteniment financer, per l’edat o per la percepció d’assumir-los.

Ja és conegut per tothom, a aquestes alçades, que les participacions preferents no són dipòsits a termini. Quan van ser adquirides, els clients perdien la titularitat del diner, que passava a ser capital de l’entitat financera receptora o de la mercantil emissora de les participacions; la seva liquiditat no depenia de les parts, sinó de la seva col·locació en un mercat secundari i passaven a ser perpètues, és a dir eternes (sens perjudici de la possibilitat unilateral de l’entitat emissora d’amortitzar-les un cop passats cinc anys i amb l’autorització del Banc d’Espanya). Als clients se’ls venia una falsa idea de seguretat i se’ls enlluernava amb una rendibilitat extraordinària. Això és simplement enganyar.

Dit això, la pregunta que ens podem fer és: QUINA ÉS LA SOLUCIÓ?:

El sistema legal ja preveu una solució, acudir als Tribunals. A partir de la reforma de la Llei del Mercat de Valors, que va tenir lloc el 19 de desembre de 2007 i del Reial-Decret 217/2008, de 15 de febrer, aquestes normes imposen a les entitats financeres unes obligacions de diligència, transparència i informació i, davant d’un Jutjat, són les entitats financers les que han d’acreditar que han facilitat la informació suficient al client perquè pugui comprendre el producte contractat i els riscos que se’n deriven d’aquesta contractació.

Cada vegada més, les participacions preferents són declarades nul·les i retornats els diners per part de les entitats financeres.

No obstant això, quan resulta que l’entitat bancària és portada davant dels Tribunals, s’acaba veient que moltes vegades ni el propi director bancari que va vendre el producte coneixia les característiques del mateix, per la qual cosa és molt difícil explicar allò que un no coneix i que l’altre ho entengui; per aquesta raó, es van guanyant cada vegada més casos i les participacions preferents són declarades nul·les i les entitats financeres són obligades a retornar les quantitats que van prendre, de manera enganyosa, dels clients que dipositaven la confiança en la suposada seriositat de l’entitat financera doncs la veritat és que, resulta molt difícil acreditar per part del banc que, en els casos de les participacions preferents, s’ha actuat correctament i amb diligència.

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

11:53

Página 50

PUBLIREPORTATGE EMPRESA

Logos Psicologia i Mediació ENCARNACIÓ PASCUA és membre de l’equip de Logos Psicologia i Mediació, empresa dedicada a la mediació de conflictes. És un servei privat de mediació que reuneix un grup de professionals del dret i la psicologia, especialitzats en el tractament i gestió del conflicte.

Què és la mediació? És un mètode pacífic per resoldre controvèrsies, mitjançant el qual les persones participen de manera voluntària per aconseguir acords per si mateixes, amb l’ajuda del mediador o mediadora. Parlen i s’escolten, per poder arribar a solucions, dins un marc de respecte.

Quins avantatges té la mediació respecte a altres mètodes de resolució? Menys costos econòmics i emocionals, menor duració dels processos, millor comunicació entre les persones i major autoestima, entre d'altres beneficis.

Quines poden ser les aplica-

cions pràctiques de la mediació? Quan una parella decideix posar fi a la seva relació, el mediador/ra els pot ajudar a establir els acords, consensuats per ambdues parts, en quant a pensions d’aliments, custòdia de fills, règims de visites, etc.

Aquests acords es portaran més tard a un advocat comú, que realitzarà els tràmits necessaris per iniciar el procés de divorci.

A nivell d’organitzacions la mediació guanya cada dia més adeptes, perquè els empresaris han vist que és un manera ràpida i econòmica de gestionar conflictes mercantils, més que anar a la via jurídica tradicional.A més, la mediació re-

sulta molt favorable si el que es vol es seguir mantenint en un futur unes relacions comercials amb les parts en conflicte.

Com funciona la mediació? La persona que té un problema va a veure al mediador/ra, qui contactarà amb l’altra part i li proposarà participar en el procés de mediació.

Hi ha una primera sessió en la que el mediador informarà sobre què és la mediació i com funciona. Si tots dos decideixen participar, es convoquen sessions individuals, per conèixer tota la informació i els interessos de cadascú, i finalment,

La mediació és una manera ràpida i econòmica de gestionar conflictes es convoquen reunions conjuntes, en que es decideixen els temes a tractar. Al llarg de les diferents trobades, les persones que tenen el conflicte busquen solucions satisfactòries per a totes elles, i es redacta finalment un document amb els acords als que han pogut arribar.

Què fa el mediador? El mediador dirigeix el procés des de la seva posició de persona neutral i flexible. Garanteix el respecte i els torns de paraula.

Orienta a les persones en la recerca de solucions, sense influir en les seves decisions.

Són vinculants els acords?

Les persones que han arribat a acords en el procediment de mediació els poden elevar a escriptura pública, davant notari, sense que sigui necessària la presencia del mediador. El notari verificarà que els acords no siguin contraris a la llei.

Quant dura un procés de mediació? Cada procés és diferent, depèn de la seva complexitat, del nombre de persones implicades i de la quantitat de temes a tractar. La duració habitual d’un procediment de mediació no supera els tres mesos, entre un mínim de tres i un màxim de sis sessions.

Quan costa un procés de mediació? Les tarifes que apliquem a les mediacions són les que estableix el Departament de Justícia de la Generalitat, per als processos de Mediació en Dret Privat. Aquestes tarifes oscil·len entre els 30/40 euros per persona i sessió. El cost total del procediment es distribueix entre les parts, hagi acabat amb acords o no.

On més es pot aplicar la mediació? En l’entorn familiar i relacional, en comunitats de veïns, en associacions i entitats, escoles, centres de salut, etc.

A tots els nivells es pot actuar tant a nivell preventiu, per evitar possibles conflictes i donar eines per saber gestionar els propis problemes, com a nivell d’intervenció directa sobre el conflicte.

LOGOS PSICOLOGIA I MEDIACIÓ Plaça General Prim, 6 despatx 3-2 I TARRAGONA I Tel. 657 929 529 www.logosmediacio.cat I info@logosmediacio.cat

Març-Abril 2013

003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

7/3/13

11:53

P谩gina 51

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

11:55

Página 52

ESPORTS EXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTÍCIES

Escoles de futbol Molt més que esport per als nens Formar part d’una escola de futbol implica més que aprendre un esport - en aquest cas el futbol-. L’escola no només els transmet valors de la responsabilitat, el joc en equip, respecte als companys i al rival, sinó també una filosofia de vida i actituds Tarragona hi ha vàries escoles de futbol: la de Torreforta, del Gimnàstic, de La Granja, Sant Pere i Sant Pau, Campclar, Riuclar, El Serrallo, La Floresta, Bonavista i Sant Salvador.

De mitjana, les escoles tenen entre uns 300 i 450 nens que en formen part, els quals paguen uns 400 euros el curs (que va d’octubre a juny, aproximadament). Les edats que com-

A

prenen són des dels 5 o 6 fins als 17 o 18 (aproximadament).

Tenint en compte el nombre d’escoles que hi ha i els alumnes que aglutinen, ens n’adonem de l’important paper que tenen aquestes escoles a la nostra ciutat.

També el tenen, especialment, per als pares i mares, que quan apunten el seu fill/a a una escola ho fan amb la intenció que no només aprenguin un esport,

sinó també uns valors, unes actituds, unes bones pràctiques esportives, una disciplina, unes responsabilitats i uns hàbits d’higiene i salut que els acompanyaran tota la vida.

A banda de l’activitat purament esportiva, les escoles també organitzen activitats socials com ara tornejos, campus o estades. L’objectiu és, a banda de la pràctica de l’esport, fomentar el companyerisme i l’esperit

d’equip entre els seus integrants.

No oblidem tampoc, la vessant social d’aquestes escoles i de l’esport en general: un equip el formen nens i nenes de diferents races, de diferents països i origen social. Així doncs, les escoles també ajuden a integrar aquells nens i nenes amb risc d’exclusió social.

I Anna Escolà, periodista I

7/3/13

11:55

Página 53

© Dusan Kostic - Fotolia.com

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

8/3/13

12:06

Página 54

Equip Benjamí de 1r any de l’Ecola de futbol del Torreforta

ESCOLES DE FUTBOL ESPORTS

Esport i Educació Les escoles de futbol vetllen per l’activitat i pràctica esportiva dels seus alumnes, però també per la seva educació i formació. Els valors, actituds i comportaments que s’aprenen a una escola acompanyen els alumnes a l’infantesa però també a l’etapa adulta Totes les escoles de futbol, a banda de pretendre millorar el nivell dels joves jugadors, vetllen per proporcionar-els-hi una educació física, social i emocional.

Quan un nen o nena entra a formar part d’un equip - en aquest cas de les escoles de futbol- sense adonar-se’n, comença un camí que el portarà a integrar una sèrie de valors, actituds i comportaments que l’ajudaran a definir i construir la seva pròpia identitat. Primer, com a infant, però més tard, també com a adult.

Vessant saludable. Els nens i nenes que formen part d’una escola de futbol estan fent una activitat que esdevé un complement perfecte per a una dieta saludable. Practicar un esport, juntament amb una dieta sana i equilibrada, els pot ajudar a combatre problemes

54 I VIU Tarragona

de salut com ara l’obesitat infantil.

Vessant educativa. Esport i educació van de la mà. Les escoles vetllen perquè els seus alumnes no deixin de banda els estudis. Per exemple, l’escola de Futbol de La Floresta està posant en marxa el projecte “escola - estudi”. Actualment,

Les escoles de futbol organitzen diverses activitats socials al llarg de l’any l’entiat està adequant un espai on els seus alumnes puguin fer-hi els deures de l’escola abans d’entrenar.

Vessant social. L’esport integra nens de totes les races i colors, de tots els països, nens/es

amb risc d’exclusió social...

Vessant associativa. Les escoles de futbol organitzen diverses activitats socials al llarg de l’any, així com tornejos, estades esportives i campus -també durant les vacances de Setmana Santa i estiu-.

Aquestes estades, a banda de tenir l’objectiu que els i nenes practiquin l’esport i en millorin la tècnica, també tenen l’objectiu de fomentar el companyerisme entre els integrans de l’escola i reforçar el “sentit d’equip”.

Valors. L’esport en equip els proporciona els valors de la responsabilitat; la convivència amb d’altres persones i sota unes normes de comportament i disciplina; treball en equip; respecte als companys, a una autoritat - com poden ser l’entrenador i els àrbitres- i al rival; etc.

Actituds. El competir comporta desitjar guanyar, però s’ha de seguir una normativa i un reglament. El joc en equip pot propiciar que coneguin de ben a prop la derrota o fracàs esportiu, però també com aquests poden conduir a una victòria o un futur èxit esportiu.

Aprendre a treballar en equip pot ser molt útil al món laboral.

Higiène. La pràctica d’un esport comporta que de ben petits, els nens i nenes integrin uns hàbits tan senzills com dutxar-se després de realitzar l’exercici físic.

Responsabilitat. Aprendre a fer-se una motxilla d’esport; tenir cura del material - tan el que han comprat les famílies com el de l’entitat-, Una filosofia. Créixer amb l’activitat esportiva els proporciona uns valors i una filosofia que els acompanyaran tota la vida.

Març-Abril 2013

003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

7/3/13

11:55

P谩gina 55

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

11:55

Página 56

NOTÍCIES ESPORTS

Jocs Mediterranis del 2017 Els Jocs representen una oportunitat única per a la ciutat. El Pla Director ja està aprovat, ara només falta l’aprovació definitiva per part del Comité Internacional. L’organització ja s’ha reunit amb els municipis seus dels Jocs i ha fet la 1a reunió informativa per a voluntaris L’octubre de 2011, el Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis va escollir Tarragona com a seu dels Jocs que se celebraran del 30 de juny al 9 de juliol de 2017. En aquell moment es va iniciar el compte enrere d’un esdeveniment que representa una oportunitat per a l’economia, l’esport i la reputació internacional de la ciutat juntament amb Catalunya i l’estat.

Al gener es va reunir el Comitè Organitzador dels Jocs, reunió presidida per l’alcalde de Tarragona i president del Comitè Organitzador, Josep Fèlix Ballesteros. A la reunió es va constituir formalment l’Associació Tarragona 2017, es van aprovar els seus estatuts, es va presentar el Pla Director i es va aprovar el pressupost per a l’exercici del 2013.

Un projecte que compta amb el suport de totes les institucions. L’Associació Tarragona 2017 compta amb el seu comitè organitzador, integrat per les institucions impulsores dels Jocs: Ajuntament de Tarragona, Generalitat de Catalunya, Comitè Olímpic Espanyol (COE), Diputació de Tarragona, Consell Superior d’Esports (CSD) i Comitè Olímpic Internacional (COI), amb un comitè executiu i amb un director general. És doncs, un projecte que compta amb el suport de totes les institucions.

Els Jocs Mediterranis se celebraran del 30 de juny al 9 de juliol de 2017

56 I VIU Tarragona

Algunes xifres. Al llarg de l’esdeveniment, Tarragona registrarà 95.000 pernoctacions d’atletes, jutges i turistes, i acollirà 1.000 periodistes internacionals acreditats, amb una repercussió mediàtica sobre un mínim de 450 milions de per-

Jocs. Hi van participar els regidors d’esports i tècnics municipals dels diferents ajuntaments. La reunió, de caràcter informatiu, va servir per començar a treballar i posar en funcionament les comissions tècniques municipals que ser-

sones de 24 països de l’Àrea Mediterrània.

viran per planificar les millores a realitzar en els diferents equipaments esportius. A partir d'ara i fins el mes d'abril es realitzaran unes reunions periòdiques de coordinació amb cada municipi.

Reunió amb els municipis seus dels Jocs. L’organització dels Jocs es va reunir amb els diferents municipis seus dels

1a reunió informativa de voluntaris. L’organització dels Jocs també va convocar la primera reunió de Voluntaris Tarragona 2017. Una reunió informativa adreçada a tots aquells voluntaris que ja ho van ser durant la candidatura i que han manifestat la voluntat de continuar vinculats al projecte, Durant el transcurs de la reunió es va informar sobre el procés a seguir per tal de formar part de l’equip de voluntaris, els perfils de voluntariat que s’han establert, la forma d’inscriure-s'hi i la formació que es farà fins al moment de l’inici de les competicions. En definitiva, s’hi exposaran els compromisos necessaris més importants per tal de formar part de l’equip de Voluntaris Tarragona 2017.

Per l’organització, el voluntariat és un dels projectes més importants dels Jocs amb el qual es pretén implicar la ciutadania de Tarragona i la resta de territori.

003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

7/3/13

11:55

P谩gina 57

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

11:56

Página 58

ENTREVISTA ESPORTS

Ramon Cuadrat, Director general dels Jocs Mediterranis Cuadrat presenta els Jocs com l’esdeveniment més important a nivell internacional que tindrà l’Estat en els pròxims anys. Explica que s’ha treballat amb uns projectes viables econòmicament Fa poc es va aprovar el Pla Director dels Jocs. En quin punt es troba el projecte? Ara ens queda pendent la verificació del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis que te previst reunir-se a Tarragona properament.

Hi va haver algun moment que penséssiu que no tirarien endavant? Mai. Quan et presentes a un esdeveniment d’aquest nivell ho fas amb l’aval de l’Estat espanyol i la Generalitat.Per tant hi ha uns compromisos establerts que s’han de complir i en el cas dels Jocs Mediterranis és així.Per tant sempre s’ha tingut clar que elsJocs s’han de fer. Entre d’altres qüestions és l’esdeveniment més important a nivell internacional que tindrà l’Estat espanyol en els pròxims anys i s’ha d’ajudar a que Tarragona sigui el referent.

Quin és el pressupost dels Jocs? Els Jocs tenen un pressupost operatiu molt ajustat a la realitat i complint els compromisos establerts en el contracte signat entre l’Ajuntament de Tarragona i el CIJM. Les aportacions públiques representen el 30% i les aportacions de patrocini l’altre 70%, sobre un pressupost aproximat d’uns 45 milions d’euros. És un plantejament factible i consensuat amb tothom.

I les xifres de les inversions?

S’ha treballat amb uns projectes viables econòmicament i sostenibles una vegada acabats els Jocs. S’ha pensat en projectes que després dels Jocs millorin la prestació esportiva de Tarragona en programes de salut i pràctica esportiva de lleure. També s’ha treballat amb projectes que permetin incorporar la tecnificació esportiva com a millora de la qualitat dels esportistes del territori. El pressupost està sobre els 50 milions d’euros.

Quants llocs de treball es crearan arran dels Jocs? L’estructura organitzativa té previst incorporar d’aquí al 2017 45 persones de forma directa i més de 3.000 de forma indirecta. Durant els Jocs seran necessaris més de 360 professional per cobrir les necessitats de totes les seus i 3.500 voluntaris per donar suport a l’organització.

Quan es preveu que estiguin enllestides les obres dels equipaments? Estem treballant per tenir enllestit els nous equipaments l’any 2016. És a dir que es puguin organitzar proves test per comprovar el funcionament de la organització un any abans dels Jocs. La previsió de les reformes i adequacions de les instal·lacions és que estiguin enllestides el primer trimestre del 2017.

Amb quantes seus compten els Jocs? Quines són? Amb Tarragona hi ha 16 seus: Reus, Salou, Cambrils, Vila- seca, Selva del Camp, Calafell, El Vendrell, Altafulla, La Pobla de Mafumet, El Morell, Barcelona, Castelldefels, Torredembarra, Valls i Constantí.

I el tema dels voluntaris, com es gestionarà? Ens hem marcat com a tasca prioritària d’aquest any 2013 iniciar el procés de captació de voluntaris.

De fet, s’ha fet la primera reunió per explicar el Pla de Voluntaris. L’objectiu d’aconseguir 3.500 voluntaris és molt ambiciós i requereix preparar una estratègia de captació coherent i de màxima participació.

L’equip de voluntaris Tarragona 2017 serà el referent de l’organització dels Jocs.

La societat tarragonina està engrescada amb els jocs o l’actual situació que estem vivint ha apagat una mica els ànims? Poc a poc s’està fent un treball de sensibilització dels Jocs. Des de l’octubre del 2012 s’han fet més de 100 reunions amb diferents col·lectius per explicar el Pla Director i durant aquest any es començaran a fer accions concretes que faran més visible l’organització dels Jocs a Tarragona. El nostre objectiu és treballar per fer uns Jocs participatius.

003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

7/3/13

11:56

P谩gina 59

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

12:51

Página 60

MOTOR CIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY

© Kadmy - Fotolia.com

Com triar el pneumàtic adequat?

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

12:51

Página 61

NOVETATS MOTOR

Hi ha diferents paràmetres que cal tenir en compte a l’hora d’escollir les rodes, i tots ells són importants l primer que cal tenir en compte a l’hora d’escollir és que cada model de vehicle és diferent. Els pneumàtics que millor s'adapten a cada cotxe dependran de la capacitat de càrrega i la seva velocitat màxima, i en la mesura del possible cal escollir sempre la mida adequada per al cada vehicle.

Per una banda, els conductors esportius necessiten pneumàtics que responguin de manera precisa en carreteres seques i mullades i que proporcionin la màxima adherència i estabilitat, tant en trams rectes com en les corbes.

També és important tenir en compte en quin entorn ens solem moure. Per regla general, el consum de combustible augmenta en ciutat. Per això qui acostuma a fer aquí la majoria de quilòmetres pot estalviar triant pneumàtics de baixa resistència al rodament. A més, com que es frena i s’accelera amb més freqüència, els pneumàtics han de ser de llarga durada, i també és important comprovar que les gomes ofereixen una bona distància de frenada que permeti superar les exigències

E

del medi urbà, com la presència de ciclistes, vianants, semàfors, etc.

Si la conducció se sol realitzar per autopistes o vies ràpides, el que calen són uns pneumàtics d'alt rendiment que garanteixin la seguretat, independentment de les condicions meteorològiques. I per a viatges de llarga distància cal escollir un pneumàtic que ofereixi la màxima comoditat (baix nivell de soroll i vibracions), ja que si es passen moltes hores seguides viatjant ho agrairan molt, tan el conductor com els acompanyants.

Pels qui acostumen a circular per pistes forestals i camins poc fresats, aleshores calen pneumàtics 4X4, resistents als impactes i que ofereixin un excel·lent rendiment i capacitat de tracció, tant dins com fora de carretera.

Conduint per ciutat es pot estalviar amb pneumàtics de baixa resistència al rodament Tot i que al nostre país, de clima més temperat, no és massa habitual es poden escollir els pneumàtics en funció de l’època de l’any, i combinar les gomes d’hivern amb les d’estiu.

Aquestes s'adapten millor a les característiques de cada estació, i en alguns països nòrdics són d’obligada instal·lació, especialment a l’hivern, quan les condicions de les carreteres són d’extrema fragilitat degut a les baixes temperatures.

VIU Tarragona I 61

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

12:51

Página 62

© Shutter81 - Fotolia.com

NOVETATS MOTOR

El perill va sobre rodes Només un de cada quatre conductors té l’hàbit de revisar habitualment la pressió dels seus pneumàtics

Un estudi fet pels principals fabricants de pneumàtics del nostre país rebel·la que la majoria de conductors té un gran desconeixement i no fa un manteniment adequat de les rodes dels vehicles, fet que suposa un increment del risc de patir accidents La importància dels pneumàtics dels nostres cotxes és vital a l’hora de conduir, tant perquè ens donen la seguretat necessària com perquè permet estalviar combustible. Però un recent estudi dut a terme per la comissió que agrupa els cinc majors fabricants de pneumàtics presents al nostre país (Bridgestone, Continental, Goodyear, Michelin i Pirelli), demostra que suspenem en aquesta matèria, i que molts conductors som víctimes del desconeixement i l’oblit del manteniment de les rodes.

L'enquesta revela que el 31%

62 I VIU Tarragona

dels conductors no sap que hi ha un límit legal de profunditat en el dibuix del pneumàtic.

Aquest límit està fixat en 1,6 mil·límetres, per sota del qual, es posa en risc la seguretat dels que viatgen al vehicle, ja que s'augmenten les distàncies de frenada.

Tot i que el 9% sap que els seus pneumàtics estan gastats, segueixen usant-los, i el 35% dels enquestats no ha comprovat mai la profunditat del dibuix de la goma. A més, gairebé un 10% afirma que encara que els seus pneumàtics necessitin ser canviats, seguei-

xen circulant amb ells.

Només un de cada quatre conductors té l'hàbit de revisar la pressió dels seus pneumàtics.

La resta només ho fa puntualment i per desplaçaments de llarga distància. Els fabricants recomanen verificar la pressió almenys un cop al mes, amb

Està demostrat que per damunt de la seguretat el que més importa és el preu de les rodes

els pneumàtics freds i amb un manòmetre en bon estat.

Està demostrat que per damunt de la seguretat la variable que més importa als conductors és el preu dels pneumàtics. No cal dir que el mal estat de les rodes pot repercutir de manera significativa en les condicions de seguretat del trànsit, ja que el pneumàtic és l'únic punt d'unió entre el vehicle i el terra. Si s'han gastat les rodes, cal canviar-les obligatòriament ja que el perill de punxada o trencament del pneumàtic s'incrementa de manera exagerada com més gastat està.

Març-Abril 2013

003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

7/3/13

12:51

P谩gina 63

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

8/3/13

13:10

Página 64

NOTÍCIES MOTOR

Carregadors elèctrics Tarragona compta amb dos punts de càrrega per als vehicles elèctrics, aquests contaminen menys i són més eficients. es fa necessari que s’escampin els punts de recàrrega i, poc a poc, està creixent la instal·lació de punts de càrrega en pàrquings comunitaris d’edificis i públics.

La Generalitat de Catalunya va aprovar el 2010 l’Estratègia d’Impuls del Vehicle Elèctric a Catalunya (IVECAT), que té per objectiu avançar en tots els camps necessaris per afavorir la integració dels vehicles de motorització elèctrica en el període 2010-2015.

L’IVECAT preveu que l’any 2015 hi hagi a Catalunya 76.000 vehicles elèctrics i un total de 91.200 punts de recàrrega instal·lats, dels quals 83.600 seran privats i 7.600 d’accés públic (6.080 en aparcaments públics i 1.520 en la via pública).

© Petair2 - Fotolia.com

Són gestionats per l’empresa Empark i estan situats al pàrking de la Rambla Nova. La iniciativa pretén promocionar l’ús del vehicle elèctric a la ciutat i complementa les accions del Pla de Mobilitat Urbana sostenible Els dos punts de càrrega estan situats a la sortida de l’aparcament, en un espai estratègic que afavoreix la mobilitat de vehicles i usuaris. Cada vegada són més els ciutadans que opten pels vehicles elèctrics amb la finalitat de contaminar menys i estalviar més. I és que el cotxe elèctric no només no contamina, sinó que també és més eficient.

Els principals obstacles d’aquests vehicles són el preu i la poca autonomia de les bateries. És per aquest motiu que

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

12:51

Página 65

NIKKO CENTER concessionari oficial Nissan a Tarragona

El Nissan Leaf 100 x 100 elèctric VINE A CONEIXER EL NOU NISSAN LEAF 100 X 100 ELÈCTRIC a les nostres instal.lacions de Tarragona o Reus, només per provar-lo rebràs un obsequi de Nissan

Imatge del Concessionari Nikko Center de Reus

Exposició Concessionari Nikko Center Motors de Tarragona

Autovia Reus-Tarragona, s/n Mas Abelló 43204 · REUS Tel. 977 772 197 NIKKO CENTER

Ctra.València, 206 43006 · TARRAGONA Tel. 977 549 560

NIKKO CENTER MOTORS

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

12:51

Página 66

NOVETATS MOTOR

Nou Opel Adam El petit utilitari d’Opel ja es troba als concessionaris. Amb un disseny innovador, atrevit, original i fresc espera competir per ser el número 1 en el seu segment. El nom triat honora al fundador de la marca, Adam Opel seus grans competidors , el Fiat 500, o el Volkswagen Up, encara que l’Opel Adam té una grandària menor, proper als 3,7m.

De moment estarà disponible únicament amb carrosseria de tres portes i quatre seients independents, que en el cas de la fila posterior poden abatre en dues peces 50/50.

Els motors del nou Opel Adam es mouran entre els 70 i 100CV. La gamma de motors inicial es-

tarà conformada per tres opcions de gasolina, un 1.2 de 70 CV, un 1.4 de 87 CV i en la punta de la llança un 1.4 de 100 CV, tots ells associats a un canvi manual de cinc velocitats. També seran de sèrie el paquet de mesures d'estalvi ecoFLEX i el sistema d'aturada i arrencada automàtica Start/Stop. Més endavant s’espera una nova gamma de motors d'injecció directa i turbo, més eficients i estalviadors, així com una trans-

missió manual de sis velocitats.

A més, Opel presenta en l’actual Saló de Ginebra 2013, el model Adam Rocks Concept, llest per descapotar.

L'Opel ADAM donarà molt de què parlar amb el disseny més atrevit, original i fresc d'aquest fabricant alemany en molt de temps, un producte que pretén trobar el seu nínxol de mercat en un segment tan competitiu com el dels petits utilitaris

© 2013 Opel

El nou Opel Adam ja es troba als concessionaris, tot i que encara no ha començat la campanya de llançament. És el cotxe utilitari amb la mida més compacte de la gamma de models d'Opel, dotat amb un disseny trencador i que rep aquest nom en honor al fundador de la companyia, Adam Opel.

El punt fort d'aquest model compacte, són múltiples possibilitats de personalització, cosa en la qual destaquen també els

003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

7/3/13

12:51

P谩gina 67

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

12:52

Página 68

NOVETATS MOTOR

Hyunday i30, harmonia en tres dimensions

S’ha presentat el nou Hyundai i30. Aquesta nova generació de la marca coreana està dissenyada i fabricada a Europa.

Tenint en compte uns criteris de qualitat propis de gamma alta que superen les expectatives dels conductors europeus, destacant sobretot el tractament de l’estètica, tant interior com exterior.

La força que irradia, el seu aspecte imponent i el generós equipament interior deixen clar un concepte: el nou i30 se surt de la norma. Amb el i30, el llenguatge de disseny d'Hyundai arriba a un nou nivell d'estil i elegància. Les línies convergents de la carrosseria creen una sensació de moviment fins i tot amb el vehicle aturat. Les formes esculpides juguen amb les llums i les ombres per crear tensió i despertar emocions en qui l’observa, tot en el marc d'un disseny esportiu i elegant que se suma a la facilitat de

68 I VIU Tarragona

maneig i la comoditat d'un vehicle europeu.

La còmoda posició de conducció, els seients espaiosos, l'estètica innovadora, l'avan-çada tecnologia de l'habitacle ... Tots els aspectes de l'interior condueixen a una perfecta harmonia entre el conductor i el cotxe. Cadascuna de les sis versions de motor disponibles tenen un baix nivell d'emissions i ofereixen un gran rendiment tant en ciutat com en carretera. A més, el motor de gasolina 1,6 GDI de 135 cv, incorpora la tecnologia Blue DriveTM, que millora encara més l'eficiència del combustible. Això inclou la parada i arrencada del motor Stop & Go, amb unes emissions per sota de 120 g de CO2 en un motor de gasolina.

Març-Abril 2013

003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

7/3/13

12:52

P谩gina 69

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

12:52

Página 70

PUBLIREPORTATGE MOTOR

Grup Oliva renova les seves instal·lacions 50 anys d’experiència que avalen un nou concepte de taller

El nou concepte que presenta el Centre de Carrosseria Grup Oliva està orientat a disminuir la sensació de pèrdua de temps, d’absència de vehicle i a augmentar la garantia i confiança en la feina ben feta.

Vinculats al món marquista des de fa mig segle, amb experiència en vàries de les marques que han operat a l’estat, Grup Oliva (actualment concessionaris Peugeot, Honda i Citroën, amb una corredoria d’assegurances i amb Centre de Carrosseria, unes 140 persones en total i aproximadament 40 milions d’euros en facturació) arriba ja a la segona generació familiar al capdavant del negoci.

Les seves empreses són Tarrauto Motor, Tecnotarraco i Joaquim Oliva a més del Centre Carrosseria (Joaquim Oliva, SA). Manel Oliva, gerent del Centre de Carrosseria, ens explica en què consisteix el nou concepte de taller.

Quan neix el projecte? A principis del 2010 arrenca el Centre de Carrosseria, però la im-

70 I VIU Tarragona

plantació dels protocols d’actuació, imatge i atenció al client s’implanten el juliol del 2011 a Reus i Tarragona. La major oferta de reparació, xapa i pintura de tota la província.

En què consisteix el canvi?

Hem dividit les zones de negoci. La primera, orientada a l’atenció al client, és una recepció independent on el client no veu la zona de reparació. En una segona zona, els operaris reben les instruccions del cap de taller per la reparació. S’inicia un procés en el qual el més important és l’eficiència en el temps de reparació amb la major qualitat.

Existeix un apartat per reparacions lleus? Sí, tenim tot un procés de reparació de cops lleus, i també una tècnica de

reparació amb pegats.

Quins productes s’utilitzen?

Ecològics, bàsicament, pintures a l’aigua i, entre elles, les de més qualitat amb vernissos ceràmics.

El nostre proveïdor es R-M, un partner excel·lent. Pel que fa als peritatges, utilitzem GT Estimate i Audatex paral·lelament, els sistemes 3D són molt més agradables i fàcils a l’hora de treballar.Els equips de diagnosi són els de la marca del constructor i, si tenim algun problema amb el vehicle, atès que tenim acords amb els concessionaris d’altres marques de Tarragona, li portem i ho diagnostiquen.Subcontractem i, així, tenim més equips de diagnosi que ningú, perquè, per davant de tot, s’ha de satisfer al client.

Quins recanvis utilitzen? Oficials. Ni recanvis paral·lels ni segones marques, perquè és el valor afegit que ens demana el client.

On es formen els treballadors? Alguns paràmetres interns consten al llibre d’estil de l’empresa. Partim de la formació de les marques i de l’àmplia experiència en el mercat del nostre grup empresarial. Tot els processos estan informatitzats, de manera que no es pugui iniciar un procés sense una OR Informàtica. Pel que fa a la part més tècnica, comptem amb la formació RM, el suport del seu equip de professionals i el seu distribuïdor local, Novacolor.

Quin volum de vehicles reparen? Aproximadament, 2.800

Març-Abril 2013

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

12:52

Página 71

PUBLIREPORTATGE MOTOR sinistres l’any, uns 60 a la setmana. El 78% dels vehicles provenen de la postvenda de les concessions de les marques que comercialitzem, si bé tenim una excel·lent relació amb totes les companyies d’assegurances i acords de col·laboració amb gairebé totes.Amb les que no tenim acord és perquè les seves condicions econòmiques no permeten els nostres estàndards de qualitat i servei. Tampoc hem entrat amb acords amb companyies de renting.

Es p o d e n rea l i t za r se g u i ments pel manteniment dels vehicles dels clients? Tots els punts del Grup estan interconnectats, i el centre Carrosseria és part del grup, així que disposem de les dades que entren al sistema, sigui on sigui que s’hagi fet la intervenció.

Ara que s’han llençat al multi-

marquisme, existeix algun plantejament d’incorporar-se a alguna xarxa de tallers? No. La nostra idea seria arribar a crear la nostra pròpia xarxa de Centre de Carrosseria. Intentarem treballar en aquesta línia. És la base per franquiciar un estàndard d’imatge, processos, proveïdors, servei i qualitat final. La xarxa de Centre Carrosseria a nivell nacional és un projecte encara a anys vista que començaria a Catalunya.

També estem en contacte amb escoles de formació professional de Tarragona per formar part del seu cicle formatiu.

Quin paper juguen les companyies asseguradores en el desenvolupament del seu negoci? Sempre hem tingut molt bona relació amb elles perquè la nostra manera de treballar és molt professional i som molt rentables per les asseguradores.

CENTRE CARROSSERIA GRUP OLIVA Carretera N-340, km. 1159 I TARRAGONA Tel. 977 543 150 I

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

11:58

Página 72

TENDÈNCIES MODA_ESTÈTICA_COMPLEMENTS

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

8/3/13

13:07

Página 73

Primavera: època de celebracions Amb el bon temps arriben bodes i comunions Avui dia, aquestes celebracions poden suposar una despesa important, pel que està bé plantejar-se algunes coses a l’hora d’organitzar-les. També és interessant conèixer les noves tendències pel que fa a maquillatge i pentinats el que fa als casaments, l’any 2012 gairebé 13.000 parelles van contraure matrimoni a Catalunya.

Amb aquesta xifra, es va convertir en la primera comunitat en nombre d’enllaços matrimonials de tot l’estat.

Avui dia, aquestes celebracions poden suposar una despesa important per a les nostres butxaques. De fet, els principals factors que preocupen a

P

les parelles a l’hora de casar-se són l’import econòmic i l’organització de l’esdeveniment. Actualment, el cost mig d’un casament és d’uns 20.000 euros si es tracta d’un enllaç civil i uns 25.000 si és religiós i, pel que fa a l’acte de celebració de la primera comunió, ronda els 3.000 de mitjana.

A l’hora d’organitzar aquest tipus de celebracions entren en joc els restaurants on celebrar

el banquet, el tema de les fotografies i imatges, els vestits que es lluiran i, en el cas dels casaments, cal contemplar el maquillatge i el pentinat de la núvia. En definitiva, tota una sèrie de serveis que cal tenir en compte. A resultes dels temps que vivim, ara moltes famílies que decideixen celebrar la 1a comunió del seu fill/a i parelles que es volen casar reflexionen sobre el pressupost i les despe-

ses abans de començar a planificar-ho. Hi ha algunes idees que poden ajudar-nos a no deixar que el pressupost s’enfili massa.

Per exemple, pot anar-nos bé plantejar-nos reduir la llista de persones a qui volem convidar o, pel que fa als casaments, una opció més barata és celebrar-los entre setmana.

I Anna Escolà, periodista I

© Dusan Kostic - Fotolia.com

NUVIS TENDÈNCIES

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

11:59

Página 74

NUVIS TENDÈNCIES

La naturalitat impera als pentinats

Foto cedida per: Peluquerías Salmerón

Una melena sana i natural és l’aposta dels pentinats de núvia per al 2013. La tendència actual és respectar al màxim l’estil de la núvia i procurar que en un dia tan especial llueixi un cabell sa, brillant i ple de vida Als anys 50, actrius com Audrey Hepburn, Vivien Leigh, Grace Kelly i Ava Gardner van inspirar pentinats que les nostres mares i àvies lluïen per anar al teatre, a l’òpera, per a casar-se o, simplement, un diumenge a la tarda: postissos, recollits...gairebé mai anaven amb la melena solta com ara fem. Avui en dia prima el que és pràctic, natural, fresc i casual.

No ens agraden les complicacions...algú s’imagina fer-se un recollit a l’estil Grace Kelly o posar-se algun postís per sortir una tarda de compres o anar al cinema? Sembla impensable, no? Doncs moltes de les nos-

74 I VIU Tarragona

tres mares i àvies van fer-ho!

La temporada passada les protagonistes van ser les trenes, i ara hauríem d’oblidar-les juntament amb la laca i els clips. Si el teu enllaç té lloc aquest 2013, hauries de deixar la teva melena al vent. Marcar-la amb ones a l’aigua, donar-li un aire retro, romàntic i, si ets de les que pot, llueix volum i moviment. O, si vols tenir un aire més sofisticat, presenta’t llisa impol•luta. Sigui com sigui, aquesta temporada deixa’t anar el cabell i gaudeix. Segurament hi haurà qui et digui: “però com se t’acut casar-te amb el cabell solt”? Tan de bo

puguis fer-ho! Si estàs a temps, inverteix en una melena sana, en donar-li brillantor, suavitat, volum i moviment. Dónali vida i balla al so de la música sense tibantors i, si pots fer-ho descalça, millor que millor! Utilitza l’última tendència de “secretos del agua” i saneja el teu cabell de l’interior a l’exterior.

Aquesta tendència consisteix en productes saludables, lliures de silicones i derivats del petroli que treballen a nivell cel•lular i aconsegueixen treure el millor de tu, el que tu ets.

Aquesta és la nostra proposta per a les núvies de 2013: salut capil•lar i naturalitat. Respec-

tar el teu estil és l’aposta més segura en un dia tan important...i val la pena! Tenir un cabell sa i brillant, ple de vida i de llum és el millor dels atractius.

Revisa la teva coloració, inverteix en bons tractaments (reestructuradors, hidratants o desintoxicants), mima el teu cabell, posa’t a les mans d’un bon professional perquè te’l talli, ondula’l, arrissa’l, dóna-li volum o allisa’l i barreja’l amb els vestits d’encaix, els ornaments i el guipour dels meravellosos vestits vintage que arriben amb força.

I Informació facilitada per Peluquerías Salmerón I

Març-Abril 2013

003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

7/3/13

11:59

P谩gina 75

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

11:59

Página 76

NUVIS TENDÈNCIES

Consells de maquillatge El maquillatge per un dia tan assenyalat requereix una atenció especial. En funció de la nostra pell o el color dels ulls ens poden afavorir més uns tons que altres a l’hora de maquillarnos. També està bé tenir en compte altres aspectes com el color del vestit Abans d’endinsar-nos en els consells de maquillatge per a núvies, convé assenyalar que prèviament també hauríem de tenir cura de la pell, especialment la de la cara. A banda d’una bona hidratació, si l’enllaç té lloc al bon temps, s’aconsella que la núvia tingui un color de pell lleugerament bronzejat -però sempre tenint molta cura del temps d’exposició al sol-.

A partir d’aquí, per aquelles noies qui hi estiguin interessades, a continuació es detallen algunes orientacions a l’hora d’escollir i aplicar el maquillatge per lluir un bonic rostre el dia de l’enllaç.

Abans de començar amb els detalls, és important destacar que convé vigilar l’alimentació, el descans i la cura diària de la pell. Una setmana abans de l’esdeveniment es recomana fer-se una neteja de cutis, i la depilació de les celles estaria bé fer-la uns 4 o 5 dies abans.

També és imprescindible una prova de maquillatge, ja que

A l’hora de personalitzar l’estil és important tenir en compte l’edat i l’hora de l’enllaç

això ens permetrà provar diferents textures i colors per seleccionar els més adequats.

D’altra banda, podrem veure’n el resultat i fer els suggeriments i aportacions que considerem.

A l’hora de personalitzar l’estil cal tenir en compte alguns factors com són l’edat, el color del vestit escollit i l’hora de l’enllaç.

Si la núvia és jove, es recomana un maquillatge molt natural.

Pel que fa al color del vestit, tenim dues opcions: si el color és blanc marfil, el maquillatge queda bonic suau i càlid; d’altra banda, si la núvia ha escollit un vestit de carrer, el maquillatge pot ser més marcat. Finalment, pel que fa a l’hora de la cerimònia, hem de pensar que si es celebra de matí el maquillatge hauria de ser suau i difuminat, mentre que si se celebra a la tarda o a la nit, podem escollir-lo més intens.

Bases correctores i fons de maquillatge. Són el primer pas i s’escullen d’acord amb el color de la pell i amb el que s’ha de corregir. Pel que fa al fons de maquillatge, depèn de l’edat de la núvia i l’hora de la cerimònia. A l’hora d’aplicar-lo, tant podem optar pel de barra com

el fluid. En tots casos, s’han d’evitar les brillantors i seleccionar molt bé la textura i el color en funció del to de la pell i el cabell. Les correccions clares es fan a les ulleres, pòmuls i a totes les zones que es vulguin destacar. Les fosques han de ser mínimes i molt ben difuminades perquè no semblin taques. Pel que fa al maquillatge en pols, s’aplica sobre el rostre, coll i escot. Ha de ser fi i mate.

A banda del maquillatge, convé vigilar l’alimentació, el descans i la cura diària de la pell

Els ulls i la mirada. Els ulls s’han d’emmarcar de manera difuminada i sense traçar línies

que endureixin la mirada. Es recomanen tons marronosos.

Pel que fa a les ombres, s’aconsellen tons càlids i suaus. En quant a les pestanyes, hauríem d’escollir una màscara resistent a l’aigua i, respecte les celles, retocar-les molt suaument. El coloret ha de ser suau i s’utilitza per il•luminar pòmuls, nas i barbeta. Es procura que proporcioni un aspecte saludable i juvenil al rostre.

Els llavis. Finalment, els llavis estaria bé perfilar-los amb un llapis color carn o del mateix color de la barra i dibuixar-los suaument. Perquè el maquillatge es mantingui durant més temps, podem pintar-nos-els amb un pinzell. D’altra banda, s’haurien d’evitar les barres de llavis amb colors intensos i brillants perquè endureixen l’expressió.

7/3/13

11:59

Página 77

© mimagephotos - Fotolia.com

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

11:59

Página 78

NUVIS TENDÈNCIES

Elegants de dalt a baix Aquest, segueix unes línies innovadores, àgils i elegants, amb alguns tocs avantguardistes, depenent de cada dissenyador, i evoluciona en materials i teixits brillants i lleugers per tal que el nuvi es senti elegant, però còmode. La personalitat dels nuvis és un factor imprescindible en l’estil de vestir que escullen els homes en el dia del seu casament. La manera de combinar els teixits, tonalitats i complements és un clar reflex de l’essència del protagonista masculí de qualsevol casament.

Qualsevol opció és acceptable en un dia tan especial com

aquest. Cada nuvi ha de trobar el seu propi estil, sempre prenent com a referència les noves tendències. Així doncs, si el nuvi es decanta per un estil sobri: una combinació d’americana negra, pantalons negre, camisa blanca i corbata negra, l’home ens expressa el seu classicisme tot buscant l’elegància en el dia del seu casament.

Respecte als colors, segueix predominant el negre com a factor clau de l'elegància i el classicisme. Tot i així, també apunten amb força les tonalitats clares i les gammes de grisos que s'aclareixen fins a arribar al beige, vainilla i blanc.

© Eric Limon - Fotolia.com

El vestit de nuvi és sens dubte l'element indispensable per l'home que vol arribar a l'altar.

003VIUTar.qxd:Maquetaciรณn 1

7/3/13

11:59

Pรกgina 79

TENDร NCIES

Marรง-Abril 2013

VIU Tarragona I 79

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

12:09

Página 80

INTERIORISME DISSENY_DECORACIÓ_MOBLES_REFORMES

“Talent latent” Exposició de fotografia moderna internacional L’exposició forma part del festival de fotografia SCAN de Tarragona i pretén mostrar algunes de les noves promeses de la fotografia moderna a nivell internacional. Mermeladadexocolate ha visitat l’exposició i ens la presenta de la mà del seu dissenyador, Nacho Álvarez a Victoria i la Laura, Mermeladadexocolate , ens acompanyaran a partir d’avui en un viatge a través del qual ens introduiran al món del disseny. Aquesta vegada visiten a Nacho Álvarez de NAM Arquitetura en una aventura fascinant, la de dissenyar una exposició. Més concretament, la de redissenyar-la quatre vegades renovant-ne el disseny i sempre aprofitant el material emprat a l’edició anterior.

El disseny de les exposicions de “Talent latent” ens transporta cada vegada a una altra dimensió, oblidant la darrera i

L

deixant-nos gaudir de l’experiència d’una bona mostra emmarcada en un bon disseny, diuen la Victoria i la Laura.

“Talent latent”, exposició promoguda per la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona,ha estat dissenyada per NAM Arquitectura. La 1a edició es va realitzar al refugi del Moll de Costa del port i les tres edicions següents al Mercat Central de Tarragona i espai Tabacalera.

Des de NAM ens expliquen que en el cas del Mercat Central, l’espai en sí era ja un gran luxe.

En un espai tan singular i potent l’estratègia de NAM el 1r

any va ser construir uns petits mòduls o capses amb fusta.

Mitjançant petites deformacions, talls i desplaçaments es formaven diferents espais d’exposició per cadascun dels autors. En una edició especial al Centre d’Art Santa Mònica van aprofitar les estructures i van proposar una mena d’esquelet portant que recolzava els taulers de fusta amb un recorregut similar però mes transparent. En la 2a edició al Mercat Central els van proposar reciclar el material amb el que s’havia realitzat tota la exposició i, a partir d´un tauler, es

constituïa un sistema expositiu. D’aquesta manera, el visitant podia fer un recorregut molt lliure. En la 4a i última edició situada a la Tabacalera es va reciclar tot el material plantejant una gelosia a partir d’aquestes costelles que de nou s’adaptaven a un espai i permetien la creació d’espais de relació entre autors. Es van adaptar també tots els elements de fixació i sistemes d’il·luminació intentant reduir al màxim la despesa final en material.

I Anna Escolà, periodista I

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

12:09

Página 81

EXPOSICIONS INTERIORISME

Foto cedida per: NAM - “Talent latent” 2008

Foto cedida per: NAM - “Talent latent” 2009

Foto cedida per: NAM - “Talent latent” 2012

“Foto cedida per: NAM - “Talent latent” exposició festival SCAN 2010

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

12:09

Página 82

ENTREVISTA INTERIORISME

Nacho Álvarez Martínez Arquitecte tarragoní i dissenyador de l’exposició “Talent latent”

Com neix “NAMARQUITECTURA”? Ja fa 12 anys que treballo com a professional en el camp de l’arquitectura i el disseny i, després d’alguns anys amb col·laboracions amb altres arquitectes i despatxos de Barcelona, Tarragona i Reus vaig veure ara fa sis anys que el millor camí era crear el meu propi espai de treball. NAM és un equip de gent, bàsicament d’arquitectes i dissenyadors i altres col·laboradors externs, Com en definiries la filosofia?

Lluitem per l’exigència i el rigor en tot allò que fem. No sempre ho aconseguim al 100% però ho intentem de valent. L’arquitectura i el disseny és un camp a on intervenen molts agents i condicionants, i crec que la nostra obligació és apuntar el més alt que puguem en tots els aspectes perquè sovint amb tants condicionants externs aquest rigor es perd o dilueix.

Això no vol dir gastar molts diners o fer grans gestos, sinó mes aviat apuntar bé i saber el que pots i vols aconseguir.

82 I VIU Tarragona

En quins projectes esteu treballant? Treballem sempre projectes molt diversos, bàsicament en el camp de l’arquitectura i el disseny d’interiors, i en els últims anys en arquitectures efímeres, sobretot exposicions. Ara mateix estem treballant en un projecte de restauració i tractament del Circ Romà de Tarragona i estem preparant un parell de concursos de disseny i arquitectura.

Com vas introduir-te en el disseny d’exposicions? Vaig entrar ara fa 8 anys com a professor de projectes i construcció a l’Escola d’Art i Disseny de Reus en l’especialitat d´arquitectura efímera. Ha sigut un repte, ja que és un tema relativament desconegut i amb molt poca documentació però molt interessant, ja que m’ha permès investigar en aquest camp del disseny d’interiors.

Per cert, cada vegada és més efímer, ja que avui en dia trobem més que mai botigues provisionals, espais d’exposició temporals o espais polivalents

que van mutant. El disseny crec que és i serà cada vegada més efímer. En aquest sentit, el disseny d’exposicions és un tema apassionant i complex.

D’exposicions n’hi ha moltes , però bones no tantes. A part del contingut, també s’ha de tenir cura del continent.

Com valores el moment que està travessant el sector de l’arquitectura? És el pitjor que he viscut com a arquitecte i probablement, segons diuen els companys amb més edat, dels pitjors de la història recent. Està tot molt parat. També és cert que hem construït com a bèsties i de manera descontrolada en els últims anys, i el pitjor és la mala qualitat d´aquestes arquitectures. El pastís s’havia de repartir i era igual com. I aquí tots hem de fer autocrítica.

Però al mateix temps, l’arquitectura i el disseny espanyol i català són un dels més valorats a nivell mundial. I, sobretot, gent molt jove que en els últims anys està apostant per

una arquitectura més modesta i autèntica en contrast potser a aquesta època d’opulència que hem viscut.

I com el veus a Tarragona? Tenim un potencial enorme de veritat però no ens ho creiem i, a més, gastem sovint els pocs diners que tenim en coses que -sota el meu punt de vista- són prescindibles i, a sobre, no ens “senten” gens bé. Hi ha bons tècnics però no hi ha hagut mai

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

una direcció clara del que volíem ser de grans i així hem anat fent. Crec que estem millorant, però cal trencar definitivament amb aquesta inèrcia. Ara tenim una boníssima oportunitat amb els Jocs del Mediterrani per donar-li a la ciutat la projecció i planificació que es mereix creant xarxes i estructures potents de treball i debat en tots els àmbits. Sota el meu punt de vista, Tarragona té dues coses que la fan única: el mar i el seu patrimoni. Hauríem d’apostar clarament per obrir la ciutat al mar amb un projecte potent i creïble, el que impli-

El reciclatge i l’enginy tindran cada vegada un paper més important en l’arquitectura ca una nova façana marítima sense vies del tren i apostar més fort encara pel tema patrimonial. Això és el que han fet altres ciutats molt properes com Girona, i penso haurien de ser el nostre referent. No obstant, per mi el més interessant i el que més esperança em dóna com a tarragoní, en els últims anys, són els moviments civils com ara les associacions i tallers per exemple de la Part Alta, l’associació de músics, la cooperativa obrera i el teatre

12:09

Página 83

magatzem, la Fundació Forvm de fotografia, la gent de Delirópolis i la setmana del còmic, el festival de cinema REC, els horts urbans de la part alta, el grup del laboratori visual, etc.

Es nota que hi ha gent amb talent i inquietuds que té moltes coses a dir.

Què creus que ens depara el 2013 arquitectònicament? A nivell nacional crec que poca cosa, no hi ha un duro. Ara mateix no hi ha pràcticament concursos ni tampoc privats amb diners per invertir. Suposo que el sector tirarà bàsicament de les petites reformes i esperem que a finals d’any la cosa comenci a revifar, encara que les previsions no son gaire favorables. Suposo que veurem algunes coses construïdes de molta qualitat fetes a partir de pocs material i pocs diners. Arquitectures i dissenys on el reciclatge i l’enginy cada vegada ocuparà un lloc més important.

Crec que també seria un bon moment per reflexionar i aprofitar la crisi per plantejar-nos coses, debatre i fer autocrític.

Potser no hi ha diners per construir però sí per projectar.

MERMELADADEXOCOLATE Disseny d’interiors i arquitectura efímeraa Tel. 659 432 119 · 626 144 491 info@mermeladadexocolate.com www.mermeladadexocolate.com

Foto cedida per: NAM Escola Isabel Besora de Reus

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

12:10

Página 84

ESPECIAL INTERIORISME

La missió de vestir el bany En aquesta zona de la casa, sentir-s’hi còmode depèn saber combinar els colors i respectar l’harmonia dels seus elements

© slavun - Fotolia.com

La distribució dels espais és essencial pel bon funcionament d’una casa, i la zona del bany, per reduïda que sigui, no pot deixar-se de banda pensant que no hi ha massa combinacions a fer-hi. El bany és un espai que es presta per ser transformat, d'acord a l'estil de cadascú. Hi ha qui prefereix un bany modern i ple de vida, una combinació que s'aconsegueix gràcies als colors vius, els mosaics i la barreja de textures, mentre que d’altres prefereixen un bany sobri, elegant, però tot i així contemporani.Per aquest tipus de públic la solució es troba en la combinació entre una bona il·luminació i els contrastos oferts pels mobles i aixetes de disseny..

Combinant colors i estils. El bany és molt sofert, i es tracta d’un espai que ens permetrà arriscar-nos com cap altre de casa nostra. Suporta contrastos forts i s’hi poden combinar diferents tonalitats a les parets, als mosaics i en les peces de mobiliari. Cal tenir en compte, això sí, que el bany ha de transmetre harmonia, i per tant qualsevol combinació agressiva ens espatllarà aquesta fun-

ció. Cal procurar, doncs, que la combinació de colors el faci un lloc exclusiu i únic.

El primer pas per a una decoració ben aconseguida és l'adequada distribució de l'espai. En funció de si l’espai és ampli o reduït escollirem uns colors perquè s’hi ajustin, ja que d’ells dependrà la sensació d’amplitud que ens pugui reportar. Pel que fa a la il·luminació, tota la que ens pugui aportar la llum natural serà més que benvinguda.

Quan cal recórrer a llum artificial ens pot ajudar a generar diferents ambients poder disposar de diferents fases de llums, i si és possible amb regulació d’intensitat.

Finalment, pel que fa als accessoris el bon gust del bany dependrà de decisions tan senzilles com escollir tovalloles d'un mateix color o saboneres, papereres i altres accessoris d'una mateixa gamma.En aquest apartat, el de la decoració, és on podem donar el toc de modernitat al nostre bany o caure en el parany dels adornaments recarregats que, irremediablement, vestiran amb uns quants anys més aquesta zona de la casa

003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

7/3/13

12:10

P谩gina 85

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

12:10

Página 86

BANYS INTERIORISME

Banyera o dutxa?

El gran dilema

Una banyera d’hidromassatge de la nova col·lecció de Roca

Hi ha alguns factors evidents a l’hora de prendre la decisió, com ara el pressupost del qual disposem i els metres quadrats del nostre bany; però cal tenir en compte, quan planifiquem aquesta zona de la casa, les necessitats de les persones que la utilitzaran diàriament En els últims anys el plat de dutxa sembla estar guanyant terreny a la tradicional banyera, sobretot perquè aporta més comoditat i perquè no requereix tant d’espai. A l’hora de decidir-nos per una fórmula o l’altra cal tenir en compte, molt especialment, les necessitats dels qui habiten a casa. Si a la família hi ha persones amb mobilitat reduïda, el més recomanable és optar per la dutxa, ja que facilitarà el desplaçament dins de la zona del lavabo. En canvi, si hi ha nens petits és

86 I VIU Tarragona

aconsellable l'elecció d'una banyera. També són determinants a l’hora d’escollir els diferents preus d’aquests elements i els metres quadrats dels quals disposem. És evident que els plats de dutxa ocupen menys espai que les banyeres, són més econòmics i fàcils de netejar, a més de reduir el consum d'aigua.

El relax d’una banyera El món de les banyeres ha evolucionat molt, fins al punt que cada vegada es fabriquen amb

més serveis, com hidromassatge, ràdio i fins i tot telèfon. Pel que fa a les formes en podem trobar de rodones, ovalades, rectangulars, triangulars i en corbes, adaptant-se a l’espai del què disposem al nostre bany. La indústria ha evolucionat també en quant a materials, i avui dia són molt lleugers, còmodes i agradables al contacte de la pell.

Economitzar l’espai Si el que volem és no reduir l’espai i entenem la dutxa com

una acció que no ens ha de fer perdre massa temps, el que més ens convé és un plat de dutxa, que també s’adapten a les necessitats de cada bany.

Es poden encastar al terra o simplement recolzar-los, i en trobem des de ben senzills, amb mampara o cortina, fins als més sofisticats que poden incloure, fins i tot, un espai per a vestir-se. Pel que fa a materials i preus també hi ha una gran varietat, i en general poden resultar més econòmics que una banyera.

Març-Abril 2013

003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

7/3/13

12:10

P谩gina 87

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

12:10

Página 88

CUINESINTERIORISME

Les cuines són espais de vida Sense perdre de vista la seva funcionalitat les cuines són, cada vegada més, una dependència que s’estableix com a punt de trobada dels inquilins de la casa, i els professionals del sector presenten propostes i conceptes per a fer-la el màxim de confortable La constant inquietud en el món del disseny d’apropar-se de nou a les senzilles línies de la natura, buscant l’originalitat i el fet de ser únics, també es transmet de forma evident en el sector del mobiliari de cuina.

Així s’ha demostrat aquest gener a la Livingkitchen, la fira sectorial més important del món celebrada a Alemanya, i que ha reunit a les millors marques de disseny. Una de les conclusions del certamen és que la fusta té una relació directa amb la creació d'aquest tipus d'ambients genuïns que comentàvem, i per això es creu

que serà un pilar bàsic en les tendències per aquest any.

Això sí, sempre buscant l'originalitat de les peces. No es volen productes en sèrie sinó peces úniques, i en aquest sentit el roure es converteix en un dels reis dels mobles de cuina per davant d’altres fustes, se-

Els llums led s’estan posicionant com a dominadors en l’entorn de les cuines modernes

guit de prop per la noguera vetejada.

Pel que fa al mercat de la il·luminació de les cuines creix la implantació dels leds. La seva oferta de colors i funcionalitats s’uneixen cada vegada més per crear ambients perfectes i únics, i sens dubte es una dels factors en alça per aquest 2013.

Les cuines modernes es caracteritzen per la planificació de la il·luminació sofisticada, i un dels avantatges dels llums led és que es poden muntar pràcticament en qualsevol lloc per assegurar que totes les àrees

de treball queden òptimament il·luminades. Són llums extremadament eficients i una de les seves millors virtuts és que tenen una vida molt llarga.

I cal tenir en compte que la il·luminació no només és important en termes de funcionalitat, sinó que també ajuda a crear una atmosfera de comoditat. Aquest factor s’adapta als paràmetres del que entenem per una cuina moderna, on la individualitat i la independència en termes de disseny són tan importants com l'ergonomia i l'eficiència energètica.

La firma Nolte va presentar diversos estils de cuina a la fira alemanya.

Foto:Livingkitchen

003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

7/3/13

12:10

P谩gina 89

CUINES INTERIORISME

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

12:11

Página 90

TANCAMENTS INTERIORISME

La nostra llar ben aïllada Tota llar necessita tenir uns bons acabats en portes i finestres d’accés a l’exterior. L’aïllament de la nostra casa provocarà un enorme estalvi d’energia, que reduirà la factura més d’un 45% i incrementarà , en gran manera, el benestar de ser a casa

© Elenathewise - Fotolia.com

El màxim confort i la màxima comoditat passa per tenir la nostra llar ben aïllada, no només del fred, sinó també de la calor, la humitat i el soroll.

Uns bons tancaments, de doble vidre, dintre de casa, mantindran a l’hivern l’escalfor generada per la calefacció i ens aïllaran del fred de fora.

De la mateixa manera, a l’estiu, la calor no entrarà dintre de casa. En el cas de les portes i finestres, pel que fa a sistemes d’obertura, poden ser practicables, pivotants, de guillotina,

basculants, projectants, plegables, oscil·lobatents.

Els acabats també poden ser tants com necessitats hi hagi: lacats amb milers de possibilitats de color, acabats en fusta, anoditzats, acabats inox...

No cal dir que tots els sistemes poden incorporar els darrers avenços en automatismes i motoritzats i que tots ells ofereixen els mateixos avantatges associats a l’alumini: gran resistència a les condicions mediambientals, gran durabilitat i mínim manteniment.

En quant a formes, poden ser rectangulars, amb punt rodó, circulars, triangulars, poden seguir formes corbes o sinuoses, etc.

Pe que fa als tancaments corredors ofereixen unes virtuts molt singulars. Permeten dis-

Els tancaments de doble vidre mantindran l’escalfor i ens aïllaran del fred

posar d‘una ventilació i estanquitat idònies amb un aprofitament màxim de l’espai, de forma que no hi ha superfícies mòbils que es projectin fora del pla de l’obertura quan aquesta s’acciona. Conseqüència favorable d’aquests sistemes és que, quan estan oberts, els corrents d’aire no provoquen accionaments violents i indesitjables dels mecanismes i, com que no són físicament invasius, protegeixen contra cops o lesions a tercers en el seu accionament.

003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

7/3/13

12:11

P谩gina 91

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

12:11

Página 92

© 3darcastudio - Fotolia.com

MOBILIARI INTERIORISME

Els interiors de la llar al teu gust La moda en la decoració canvia al mateix ritme que les tendències en el vestir. Aquest any, una de les tendències són els mobles auxiliars i les grans llums, tant de peu, com de sostre.

Els quadres, els estampats florals a les parets i vestir la llar de coixins repartits pels racons Les tendències se succeeixen unes a altres, interactuant i adaptant-se, barrejant-se també amb estils que canvien quan les tendències s'apropien d'ells. El color blanc, per exemple, torna una vegada i una altra per demostrar que segueix sent un dels elegits en la paleta de colors. L'elecció del blanc com a color principal s'imposa a força de simplicitat, lluminositat i elegància.

El blanc comparteix protagonisme en les llars més actuals amb el negre, que combina tan encertadament amb el color gris plata en peces per al menjador o fins i tot capçals de

92 I VIU Tarragona

dormitori. En tota llar hi ha una peça única per al seu propietari. Els amants del bon gust no podran resistir-se a tenir entre les parets del seu habitatge un moble bar antic, un mirall de peu, per sortir sempre impecable de casa, o una de les butaques última moda que causen autèntic furor a Londres.

Els quadres són un element imprescindible, criden l’atenció i estan de moda

Els quadres són un altre dels elements imprescindibles en llars que criden l'atenció de les visites causant la lògica satisfacció en l'amfitrió.

Per això, és molt important comptar amb una àmplia selecció en la qual poder triar el més adequat per a cada racó de la casa.

La il·luminació és un altre dels aspectes que més s’ha de cuidar en l'habitatge. Dins de la casa, la llum juga un paper fonamental: crear ambients agradables. Els diferents punts de llum que es reparteixen a les habitacions han d'obeir a un sentit estètic i pràctic, però

també emocional. Els llums de disseny contribueixen a aconseguir aquests ambients únics.

Un altre encert són les teles amb estampats florals. Vesteix cada racó de casa teva amb múltiples coixins que ompliran l’estança de color i comoditat.

Són còmodes, agradables al tacte, estètics, de diferents mides, formes i textures.

Es poden amuntegar un sobre l'altre, o repartir-los per diferents racons. En el cas dels coixins la multitud sempre suma més confort i n'hi ha de tants tipus que és impossible no trobar-ne un que s'adapti al teu estada o la teva forma de ser.

Març-Abril 2013

003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

7/3/13

12:11

P谩gina 93

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

12:11

Página 94

MOBILIARI INTERIORISME

Mobles, l’encant dels interiors Abans de tornar a decorar un espai del tot o comprar un únic moble cal determinar quin tipus de mobles admet aquest espai i elaborar un pressupost. La durabilitat dels mobles depèn de la seva construcció, la gent que l'utilitzarà i com l’ús que se li doni. arriba amb força.

Es basa en l'ús de materials com l'acer, la fusta, la fibra de vidre, el vidre o les laques.

Per reciclar una cadira o una butaca una bona opció és torna a cobrir la peça amb tela de ratlles, que resisteix perfectament el pas del temps i és fàcil de combinar amb un altre tipus de teixits.

Les tendències més populars en mobles sovint giren al voltant de models pràctics dissenyats per a espais amb molt d’ús. Els mobles tradicionals tenen una aparença casolana.

Això afavoreix l'equilibri i la simetria amb les línies rectes, els detalls corbs i els mobles i els accessoris venuts per parells.

A la clàssica línia colonial se li afegeixen detalls del disseny més actual, avançant un pas cap a la barreja de tendències.

La versatilitat és una de les principals característiques del mobiliari actual

La importància dels complements és tal en la decoració dels habitatges actuals que pot marcar la diferència entre l'èxit i el fracàs.

Els mobles casuals són ideals per a un estil de vida més relaxat, casolà i càlid.

La versatilitat és una de les principals característiques del mobiliari actual, que permet adaptar una mateixa peça a diferents espais, com si es tractés d'un moble fet a mida.

Materials de tota la vida, com la fusta massissa, segueixen d'actualitat per la seva duresa.

© krooogle - Fotolia.com

Els mobles entapissats es veuen poc exigents i tranquils, amb vores suaus, llisos.

Els mobles contemporanis destaquen per línies rectes, colors audaços i un perfil artístic minimalista. La fusta, el vidre, el metall i els materials de pedra caracteritzen els mobles contemporanis, tant com estampats d'animals, models geomètrics i teles naturals, com la llana, el cotó, el lli, la seda i el jute.

Aquest estil evita els motius florals i les franges.

La tendència futurista també

003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

7/3/13

12:11

P谩gina 95

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

12:12

Página 96

MATALASSOS INTERIORISME

Matalàs i somier, clau pel descans El somier i el matalàs és molt important que disposin de zones de descans diferenciades, en les quals la fermesa variï per adequar-se a les necessitats de cadascuna de les parts del nostre cos, com la zona del cap, les espatlles, les lumbars, les cames...

A l'hora de buscar un matalàs que s'adapti a les nostres necessitats, hem de fixar-nos en la regulació de la temperatura: Qualsevol matalàs de qualitat ha de ser transpirable, per evitar una acumulació d'humitat o de calor.

Aquesta acumulació no afectarà als materials sintètics com la visoelástica, però tindran incidència en la nostra qualitat del son i confort.

Propietats de confort adequades: No és aconsellable dormir sobre un matalàs de fermesa molt elevada ni molt baixa.

Depenent de les nostres característiques (altura, pes, etc.) haurem d'escollir un matalàs el nucli del qual ens aporti sensa-

cions plaents en tombar-nos i en descansar sobre ell.

A més, un aspecte de molta importància, igual que en el somier, és que el matalàs disposi de zones de descans diferenciades, en les quals la fermesa variï per adequar-se a les necessitats de cadascuna de les parts del nostre cos, com la zona d'espatlles o la zona lumbar.

El millor matalàs de làtex o ma-

El somier ha d’oferir el suport al matalàs, ha de respectar-ne l’elasticitat i adaptabilitat

talàs de viscoelàstica, perd la seva efectivitat al col·locar-lo sobre una base rígida, ja que no acompanyarà el matalàs en l’adaptació al nostre cos o als nostres moviments nocturns.

El somier ha de tenir làmines elàstiques de fusta i un sistema de suspensió (blocs de suspensió) efectius.

També ha de disposar de zones de descans diferenciades ja que a cada zona del nostre cos (cap, esquena, lumbars, cames...) precisa d’unes prestacions de confort diferents.

Per exemple, és essencial que el somier disposi d’unes característiques específiques per la zona de les espatlles o un sistema de reforç lumbar.

© poligonchik - Fotolia.com

Quan l'usuari es disposa a canviar o adquirir un matalàs es troba amb que al mercat existeixen infinites solucions, materials, formes, etc. És evident que a qualsevol persona això pot resultar-li una complicació a l'hora de triar el matalàs que més s'adapti a les seves necessitats. En què hem de fixar-nos a l'hora de triar el nostre matalàs? La resposta és senzilla, Hem de conèixer les nostres necessitats de confort i descans. Cada persona és un món i, per molt que un amic descansi confortablement en un matalàs, això no ens garanteix que aquest matalàs sigui adequat al que realment necessitem.

003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

7/3/13

12:12

P谩gina 97

003VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

7/3/13

12:16

P谩gina 98

SALUT BENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS

003VIUTar.qxp:Maquetación 1

7/3/13

12:17

Página 99

DIETÈTICA I NUTRICIÓ SALUT

Beneficis de la Dieta Mediterrània Un excel·lent model de vida saludable La Dieta Mediterrània té un paper important en la prevenció de moltes malalties cròniques.

La seva piràmide dels aliments es va actualitzar per adaptar-se i “posar-se al dia” de l’estil de vida actual

L

mediterrània en la prevenció de moltes malalties cròniques.

Els seus efectes beneficiosos pden prevenir la incidència de la diabetis tipus 2 i de la síndrome metabòlica, per tant, prevenir les malalties cardiovasculars.

D’altra banda, la piràmide tradicional de la dieta mediterrània s’ha adaptat a l’estil de vida actual. Això ha estat iniciativa de la Fundación Dieta Medite-

rránea amb col·laboració amb nombroses entitats internacionals. El nou esquema incorpora

elements qualitatius a la representació gràfica.

La nova piràmide segueix la pauta de l’anterior: situa a la base els aliments que han de sustentar la nostra dieta i als estrats superiors aquells que s’han de consumir amb moderació. També s’hi afegeixen in-

ble o perjudicial depèn de la proporció de cadascun dels grups i de la freqüència de consum. El seu patró és una pauta per a l’alimentació de la població adulta sana, pel que cal adaptar-lo a les necessitats específiques dels nens, les dones embarassades i altres condi-

dicacions culturals lligades a l’estil de vida mediterrani. La piràmide també reflecteix la composició i número de racions de les menjades principals. Cal tenir en compte que el fet que una dieta sigui saluda-

cions de salut.

En aquesta secció, la presidenta de l’ACDN, ens presenta els beneficis de l’estudi PreDiMed (Prevención con Dieta Mediterránea).

I Anna Escolà, periodista I

© vinszstudio - Fotolia.com

a Dieta Mediterrània és un excel·lent model de vida saludable. Avui en dia existeix un coneixement generalitzat de la relació entre Dieta Mediterrània i Salut. És una manera d’entendre la vida i d’alimentar-se que es basa en els productes d’agricultura local, receptes i maneres de cuinar pròpies de cada lloc. Tot això, sumat a un exercici físic moderat i diari, completa aquest estil de vida.

Avui en dia és una evidència científica el paper de la dieta

003VIUTar.qxp:Maquetación 1

7/3/13

12:17

Página 100

DIETÈTICA I NUTRICIÓ SALUT

Prevenir la diabetis Nancy Babio, presidenta de l’ACDN (Associació Catalana de Dietistes-Nutricionistes), ens explica com prevenir la síndrome metabòlica i la diabetis tipus 2. També ens comenta l’estudi PreDiMed, el 1r que demostra l’efecte beneficiós de la Dieta Mediterrània Per Nancy Babio La Síndrome Metabòlica és un conjunt d’alteracions metabòliques que inclouen hipertensió arterial, alteració de la glucosa en dejú (tenir el sucre alta en dejú), obesitat abdominal, colesterol HDL (colesterol bo) molt baix, triglicèrids alts. Si una persona té 3 o més d’aquestes alteracions, es diu que té síndrome metabòlica.

En l’actualitat la síndrome metabòlica està considerada com un dels principals problemes de salut pública del segle XXI, ja que la seva prevalença s’ha incrementat exponencialment afectant pràcticament a una quarta part de la població adulta junt amb l’epidèmia global d’obesitat i de diabetis.

La presència de la síndrome

metabòlica s’ha associat a un augment del risc de malaltia cardiovascular, és a dir, els individus amb aquesta síndrome tenen major risc de patir un infart, un accident cardiovascular i, fins i tot, major risc de morir-se per aquestes i totes les causes. Diferents determinants genètics encara desconeguts, així com diferents factors ambientals, s’han relacionat amb el desenvolupament i l’evolució d’aquesta síndrome. En aquest sentit, existeixen robustes evidències científiques que demostren que els individus que porten un estil de vida saludable i una adherència a una dieta rica en fruites, verdures, peix, llegums, cereals integrals i baix consum de greixos saturats (greixos d’origen animal)

presenten menys síndrome metabòlica. D’altra banda, diversos estudis suggereixen l’existència d’una relació directa entre l’adscripció a un patró dietètic occidental (ric en carn vermella, hidrats de carboni refinats i baix consum de verdures i fruites) i el major risc de desenvolupar síndrome metabòlica. Altres estudis també suggereixen que el major consum de carn vermella es rela-

El PreDiMed és un estudi d’intervenció nutricional on hi van participar veïns de Tarragona ciona amb un major risc de presentar diabetis tipus 2, hipertensió arterial i obesitat central, tots ells components de la síndrome metabòlica. Recentment, també s’ha relacionat l’alt consum de carn vermella i productes processats amb un increment de la mortalitat total, mortalitat per càncer i mortalitat per malaltia cardiovascular. Per tant, els estudis d’investigació ens mostren que una dieta saludable i amb baix consum de carn vermella pot prevenir el desenvolupament de la síndrome metabòlica i la diabetis.La tradicional Dieta Mediterrània es caracteritza per un consum diari de verdures i hortalisses, fruites, cereals (preferentment integrals), oli d’oliva, un consum freqüent de llegums, peix, fruita seca, i baix consum de carn vermella, és actualment reconeguda com un patró d’alimentació saludable.

Evidències científiques a casa nostra. Evidències científiques provinents de l’estudi PreDiMed (Prevención con Dieta Mediterránea) van demostrar que els individus que presentaven major adherència a la Dieta Mediterrània es va associar amb 56% menys risc de presentar síndrome metabòlica.

Tanmateix, recentment dades provinent del mateix estudi van demostrar que la realització de una Dieta Mediterrània no restringida en calories, enriquida amb oli d’oliva o fruita seca, va disminuir en un 52% el risc de patir diabetis tipus 2 en individus amb alt risc cardiovascular comparat amb aquells individus que van seguir una dieta baixa en greixos. El PreDiMed és un estudi d’intervenció nutricional on es van estudiar gairebé 7500 individus de tot el país, 877 dels quals van ser veïns voluntaris de Reus, Tarragona i voltants. És un dels estudis epidemiològics més important del nostre país amb el màxim nivell d’evidència científica, en el qual hi van participar un gran nombre de dietistes-nutricionistes de tot l’estat espanyol. El PreDiMed és el primer estudi que demostra l’efecte beneficiós de la Dieta Mediterrània, independentment de la pèrdua de pes, que pot prevenir la incidència de la diabetis mellitus tipus 2, i de la síndrome metabòlica i per tant prevenir les malalties cardiovasculars. Per tots aquests motius, l’ACDN recomana seguir una dieta saludable, és a dir seguir la dieta Mediterrània. Per qualsevol dubte consulti al professional més qualificat per elaborar una dieta: el dietistanutricionista. www.dietistes-nutricionistes.cat.

Març-Abril 2013

003VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

7/3/13

12:17

P谩gina 101

003VIUTar.qxp:Maquetación 1

7/3/13

12:17

Página 102

DIETÈTICA I NUTRICIÓ SALUT

“Fer Salut Mola” El programa “Fer salut mola” és una iniciativa dirigida a promoure els bons hàbits alimentaris i fomentar l’activitat física diària. Pretén sensibilitzar més de 2.500 escolars entre 6 i 9 anys de Tarragona El mes passat, l’Ajuntament de Tarragona i la Fundació Mapfre van presentar a l’Escola Tarragona la 4a edició del programa d’activitats formatives “Fer Salut Mola”. Una iniciativa dirigida a sensibilitzar sobre la importància de portar una vida saludable a través d’una alimentació sana i equilibrada i la pràctica de l’activitat física diària.

Actualment, gairebé totes les escoles de Tarragona hi participen. I és que és de gran importància introduir aquests coneixements a les primeres etapes de la vida. D’aquesta manera, els nens i nenes els van aprenent, assolint i consolidant des dels primers anys de la seva vida.

Al llarg del taller, els estudiants aprendran quins aliments componen la piràmide alimentària i quines quantitats són les més

102 I VIU Tarragona

recomanades. A més, també coneixeran quin ha de ser l’esmorzar perfecte per afrontar un dia ple d’activitats i per què és tant important practicar esport de manera constant - tant per mantenir-se en forma com per prevenir l’aparició de malalties com poden ser l’obesitat-.

Aquest curs és la 4a edició del programa. Va ser el curs 2009-2010 quan va crear per donar forma a aquelles actuacions que s’estaven duent a terme a les escoles, destinades a potenciar actituds i hàbits propis d’un comportament saludable entre nenes i nenes de 6 a 12 anys.

El programa treballa en 2 línies diferenciades. Una es basa en l’adquisició de conceptes i es desenvolupa dins les aules, generalment amb la col•laboració del professorat. L’altra, més lú-

dica i experimental, pretén reforçar els coneixements adquirits.

Dins el programa també s’organitzen tallers específics per a cada cicle a través de jocs que reforçaran els coneixements adquirits- per exemple, la salut bucodental i el raspallat dental a Cicle Inicial; alimentació saludable i la importància de la Dieta Mediterrània al Cicle Mitjà i els canvis físics i emocionals que es produeixen a la pubertat i la cura del propi cos per als alumnes de 12 anys i del Cicle Superior-.

Dins el programa també s’organitzen tallers a través de jocs per reforçar els coneixements

El curs passat dins d’aquest programa van participar 27 escoles de Tarragona, amb un total de 2.119 alumnes de tota la Primària. Es van treballar els dossiers a classe amb el suport del professorat i es van complementar amb un total de 73 tallers per part del Servei Municipal de Salut Escolar.

El Servei Municipal de Salut Escolar de l’Ajuntament de Tarragona té com a objectiu primordial el promoure i protegir la salut infantil mitjançant activitats de prevenció i promoció dins l’àmbit educatiu. Els eixos d’actuació fonamentals són la intervenció directa en la prevenció de problemes de salut; la promoció d’estils de vida saludables i la sensibilització i foment de la participació ciutadana envers la promoció de la salut.

Març-Abril 2013

003VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

8/3/13

10:47

P谩gina 103

003VIUTar.qxp:Maquetación 1

7/3/13

12:17

Página 104

DESCANS SALUT

La importància de dormir bé Dormir bé és fonamental per a la nostra salut i per a desenvolupar les nostres tasques socials i professionals. Moltes vegades, l’estrès o els maldecaps poden fer que no descansem bé. Hi ha alguns consells que poden ajudar-nos a conciliar el son

El principal factor que afecta el nostre son són les preocupacions i estrès del dia a dia

cas dels més petits/es, s’aconsella que dormin unes 10 hores diàries.

Conseqüències de no descansar adequadament. Si no descansem bé, el nostre cos se’n ressent: cansanci, mal humor, falta de concentració, estrès, ansietat, etc. Cal tenir present que el principal factor que afecta el nostre son són les preocpacions i quefers de cada dia. De fet, arran de la crisi econòmica cada vegada són més les persones a qui els costa descansar adequadament.

D’altra banda, també n’hi ha d’altres que podem tenir en compte, com poden ser prendre 5 cafès al dia, dormir de dia quan s’està acostumat a fer-ho de nit, patir algun tipus de malaltia com ara una depressió...

Ara bé, no és tan fàcil conciliar el son després d’un dia intens, pel que hi ha alguns petits con-

sells que poden ajudar-nos a l’hora d’anar a dormir.

Consells que poden ajudarnos a conciliar el son. Per garantir que quan ens posem al llit aconseguirem adormir-nos

Per conciliar el son, pot ajudar-nos fer certes activitats abans d’anar a dormir cal tenir present que abans cal preparar el nostre cos i la nostra ment. Amb això ens referim al fet de fer alguna activitat que ens relaxi; per exemple, escoltar música o llegir -veure massa estona la televisió pot fernos sentir més cansats, encara-; desconnectar de tot allò que ens fa estar alerta -treballar amb l’ordinador, parlar per

telèfon- i fer un àpat lleuger a l’hora de sopar. També es recomana anar a dormir sempre més o menys a la mateixa hora, tenir un matalàs adequat i estar a les fosques i en silenci. Si amb tot això encara no en tenim prou, podem optar per prendre’ns una infusió relaxant abans d’anar a dormir.

El descans dels adolescents.

Molts nois i noies adolescents, a l’hora d’estudiar diuen que ho fan millor de nit que de dia. En conseqüència, en època d’exàmens no descansen adequadament. Tot i així, després de dur a terme nombrosos estudis, els experts consideren que les millors hores per estudiar són les del matí, migida o primera hora de la tarda. D’altra banda, dormir després d’estudiar propicia millor l’ assimilació dels nous coneixements.

© WabebreakmediaMicro - Fotolia.com

La majoria dels adults necessiten dormir unes 7 o 8 hores, són molt pocs els que amb 5 o 6 ja en tenen prou. Dormir les hores necessàries és molt més que un plaer: és necessari pel nostre benestar.

Les hores de son són essencials per poder recarrgar les piles, i és que dormir ens omple d’energia per poder afrontar amb èxit la jornada. Però no només es tracta de dormir bé, sinó que tinguem un somni reparador, és a dir, que dormim tranquilament i sense interrupcions. D’altra banda, no necessita dormir les mateixes hores un adult que un nen/a. En el

003VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

7/3/13

12:17

P谩gina 105

003VIUTar.qxp:Maquetación 1

7/3/13

12:17

Página 106

PODOLOGIA SALUT

La podologia El podòleg ha d'estar preparat per a sospitar les malalties i alteracions del peu humà i remetre el pacient a l'especialista adequat. Amb l'augment de la pràctica d'esports, molts podòlegs s'han especialitzat en la branca esportiva, buscant les solucions més efectives gènites dels peus. Amb l'augment de la pràctica d'esports, molts podòlegs s'han especialitzat en la branca esportiva, per exemple, adaptant plantilles per a corredors de diferents disciplines.

La podologia ha ampliat la seva actuació a diferents camps per aconseguir una major i més òptima cura dels peus.

Es poden descriure breument els camps que actualment avarca la podologia.

Cada individu té uns peus únics i una relació particular amb el terreny que trepitja.

Quan aquesta relació no està equilibrada cal un suport personalitzat per al peu què s’adapti a les característiques de cada individu, això s’anomena ortopodologia.

Cal donar gran importància a la cura dels peus dels infants per prevenir qualsevol anomalia de

Cal vigilar els peus dels infants per a prevenir anomalies posturals durant el creixement

la postura durant el creixement, quan encara pot ser redreçada o educada.

Una manera incorrecta de caminar pot comportar una mala ossificació que ja no es pot modificar i que pot malmetre el nostre aparell locomotor, és el cas de la podologia pediàtrica.

El pas del temps i les agressions no corregides fan que els peus de la gent gran requereixin una acurada atenció per mantenir la mobilitat, per això neix la podologia geriàtrica, per millorar la independencia de les persones de la Tercera Edat.

© pressmaster - Fotolia.com

La Podologia és un camp de les ciències de la salut encarregat de l'exploració, diagnòstic i tractament de malalties i alteracions del peu humà mitjançant tècniques mèdiques i quirúrgiques. Moltes malalties es manifesten en una primera fase per alteracions als peus, són la diabetis, l'artritis o els problemes circulatoris. El podòleg ha d'estar preparat per a sospitar aquestes malalties i remetre el pacient a l'especialista adequat. El podòleg també ha de detectar, i en alguns casos tractar, les malformacions con-

106 I VIU Tarragona

Març-Abril 2013

003VIUTar.qxp:Maquetaciรณn 1

8/3/13

10:47

Pรกgina 107

SALUT

Marรง-Abril 2013

VIU Tarragona I 107

003VIUTar.qxp:Maquetación 1

7/3/13

12:17

Página 108

PODOLOGIA SALUT

Uns peus saludables per a tots Cada vegada amb més força es té en compte l’estètica dels peus, molt influïda per la moda d’anar amb sandàlies o xancles bona part dels mesos de calor. Hi ha molts tipus d’afeccions i petites lesions que, a més de ser molestes, afecten tant a joves com a gent gran també amb l'estètic, ja que la bellesa dels peus és tan important com la de la resta del cos.

Els podòlegs i clíniques especialitzades ofereixen tècniques estètiques mitjançant un tractament quiropodològic, farmacològic, terapèutic i quirúrgic

A partir de certa edat algunes persones tenen dificultat per a cuidar-se

segons convingui al pacient.

De tota manera, mantenir uns peus sans, lliures de dureses i deformitats causades pel calçat inadequat és simple, i els experts aconsellen revisions periòdiques per tractar o prevenir les lesions del peu, com ara algunes callositats i dureses, papil·lomes i berrugues, sudoració excessiva i mala olor, fongs, deformitats de les ungles, infeccions i prevenció i tractament del peu diabètic.

Per altra banda, el tractament estètic del peu també ha anat

adquirint importància pel fet que aquesta zona ha de ser objecte de cures i atencions que, a vegades, no es poden aplicar personalment.

A partir de certa edat i, sobretot en persones obeses o amb alguna artrosi, els és difícil tenir cura de les seves ungles, les dureses i la seva higiene en general, i han de delegar aquestes cures a persones especialitzades. En aquest sentit, la gent gran requereix una atenció totalment específica que no pot ser descuidada.

© Vladimir Sazonov - Fotolia.com

Per a moltes persones els peus són un objecte de desig i seducció. És per això que callositats, malformacions, ungles encarnades i fongs atempten contra la seva bellesa.

Qui ha experimentat alguna vegada la sensació sap que patir mal de peus és una de les experiències més incòmodes de suportar. A més, sobretot en èpoques de bon temps en què la majoria calcem amb sabates obertes que deixen a l’aire bona part del peu, no només s’ha de vetllar pel factor físic, sinó

003VIUTar.qxp:Maquetación 1

8/3/13

13:12

Página 109

PUBLIREPORTATGE SALUT

Acupuntura i Auriculoteràpia Fisioterapeuta col·legiat n º 3905 pel Col·legi Fisioterapeutes de Catalunya.

Acupuntor titulat per la Societat d'Acupuntors de Catalunya. Centre sanitari certificat i registrat d’ACUPUNTURA pel CFC. Centre sanitari Registrat pel Departament de Salut-Agència Protecció de la Salut de la Generalitat de Catalunya.

En el nostre centre INSTITUT TAO D'ACUPUNTURA i FISIOTERÀPIA realitzem des de fa més de 40 anys aquesta tècnica mil · lenària per a la supressió i alleujament del dolor, tractament de malalties cròniques i / o agudes.

L'Acupuntura (del llatí acusagulla-i puntura-punció-) és una tècnica curativa usada en la medicina tradicional xinesa.

Els primers documents que

xes del cos humà situades a la zona del pavelló auricular (orella).

Des de fa més de 40 anys, a l'Institut TAO de Tarragona, l'Acupuntura i la Auriculoteràpia s'han dut a terme com a tractament principal, obtenint durant tot aquest temps excel · lents resultats en un alt percentatge de pacients. L'Institut va ser fundat en els anys 70 pel Dr. Fermín Colón, metge rehabilitador i acupuntor titulat, que va ser un dels pioners d'aquesta tècnica a Espanya. Actualment l'Institut està dirigit per David Colón (fisioterapeuta i acupuntor titulat), obtenint els mateixos resultats satisfac-

tractaments de la medicina occidental, també té limitacions, i per això no s'ha de fer cas dels que intenten vendre-la com una tècnica "miraculosa". És fonamental fer un bon estudi del pacient per a la correcta aplicació del tractament.

Segons l'OMS, les patologies més comuns que es poden tractar amb la Acupuntura són: Estats anímics alterats (ansietat, estrès, fatiga, nerviosisme,

lumbàlgia, ciàtica, dolors articulars-espatlla, maluc, colze, etc).

L’Auriculoteràpia és una tècnica molt adequada per tractar diferents malalties i / o patologies, encara que en els últims anys sembla que s'ha posat "de moda" com a tractament d'aprimament i per deixar de fumar. La tècnica consisteix en l'estimulació d'uns punts concrets al pavelló auricular que

depressió, insomni, etc), Respiratòries (sinusitis aguda, rinitis aguda, refredat comú, amigdalitis aguda, al·lèrgies, etc.).

Aparell digestiu (espasme esofàgic, singlot, gastroptosis, colitis, gastritis aguda crònica, hiperacidesa gàstrica, úlcera duodenal crònica, restrenyiment, diarrea, ilio paralític, etc) Neurologia (cefalea, migranyes, vertígens, neuràlgia del trigemin, paràlisi facial, bufeta neurogènica, enuresi nocturna, neuràlgia intercostal, etc).

Tractament del dolor (fibromiàlgies, colze de tennista, artritis reumatoide, dolors d'esquena: cervicàlgia, dorsàlgia,

per a aquests casos, els "sedan" aconseguint que disminueixi l'ansietat en el pacient, de manera que també disminueix la necessitat de "picar" entre hores o la de fumar.

Tots els tractaments que es poden realitzar o no amb la Acupuntura i la Auriculoteràpia s'han de consultar sempre amb un professional. A la nostra pàgina web www.institutotao.es els informem dels tractaments més comuns i eficaços que realitzem.

L'Institut va ser fundat en els anys 70 pel Dr. Fermín Colón, metge rehabilitador i acupuntor titulat

parlen d'aquesta tècnica daten de fa 2500 anys, encara que sabem a través de la tradició oral, que ja existia fa uns 4000 anys.

Els instruments utilitzats per l'acupuntura són bàsicament agulles (estèrils) molt fines, de diferents mides, que s'inserten en la pell del pacient, estimulant o sedant punts específics amb finalitats terapèutiques.

Aquests punts es coneixen com punts acupunturals i la seva definició i situació en el cos està actualment estandarditzada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

L’ Auriculoteràpia consisteix en l'estimulació de zones refle-

Març-Abril 2013

toris amb les tècniques tradicionals de l'acupuntura.

Al llarg de la nostra experiència en el tractament de diferents patologies hem observat que utilitzant la Acupuntura s'obtenen resultats molt positius sense que hi hagi el risc de possibles efectes secundaris (com sol succeir amb la ingesta abusiva de fàrmacs).

Tant en la Medicina com en la Fisioteràpia, la Acupuntura ha de ser SEMPRE aplicada per un professional sanitari titulat i col · legiat, ja que serà aquesta persona qui realitzarà i donarà una garantia del tractament.

Hem de dir també que l'Acupuntura, igual que en alguns

INSTITUTO TAO C/Rambla Nova, 1 3r-3a TARRAGONA I Tel. 977 235 613 www.institutotao.es

VIU Tarragona I 109

003VIUTar.qxp:Maquetación 1

8/3/13

13:13

Página 110

DENTS SALUT

© Valeriy Velikov- Fotolia.com

Un somriure que ho diu tot

Qui no desitja un somriure de pel·lícula? A quanta gent la traeix la seva boca a l’hora de mostrar la seva felicitat? Ja sigui per naturalesa o per mals hàbits d’higiene l’aparença de les dents pot convertir-se en un seriós problema per a moltes persones Els especialistes de les clíniques dentals valoren en cada cas quina és la millor tècnica per a cada pacient, i les principals opcions que s’apliquen avui dia en l’estètica aplicada a l’odontologia són les que expliquem a continuació: Emblanquiment de dents Aquest tractament utilitza com a principi actiu el peròxid d’hidrogen, que potencia el seu efecte blanquejador mitjançant una llum halògena d’alta intensitat. En una sola visita a la clí-

110 I VIU Tarragona

nica es fa tot el tractament, circumstància que és molt còmode pel pacient, i els resultats es veuen des del primer moment.

A indicació de l’odontòleg poden seguir-lo unes sessions de reforç i estabilització del color.

Carilles És una tècnica molt utilitzada i idònia per a canviar el color, posició i forma de les dents sense haver de llimar-les. Les carilles dentals són unes fines làmines de ceràmica que es col·loquen fàcilment cobrint to-

ta la superfície anterior de les dents, i aquestes s’uneixen fortament a la dent sense que el pacient noti res en absolut.

Restauracions estètiques amb composite Es tracta de reconstruir el somriure perdut sobre les pròpies dents, fent servir els anomenats composites, uns materials que es col·loquen i modelen sobre les mateixes dents fins aconseguir la forma i el color desitjats. Parlem d’un material d’última generació i la seva

aplicació generalment no requereix anestèsia.

Allargament de corona Aquest procediment quirúrgic consisteix en aixecar la geniva per tal que la dent es pugui veure més. S’aplica en persones que, en ocasions de forma exagerada, tenen la geniva molt per damunt de les dents.

Aquesta no és només una tècnica amb finalitats estètiques, sinó que amb ella també millora de forma substancial la salut bucal del pacient.

Març-Abril 2013

003VIUTar.qxp:Maquetaciรณn 1

7/3/13

12:18

Pรกgina 111

SALUT

Marรง-Abril 2013

VIU Tarragona I 111

003VIUTar.qxp:Maquetación 1

7/3/13

12:18

Página 112

© unpict- Fotolia.com

DENTS SALUT

Ortodòncia, a temps de rectificar Tot i que molta gent pensa que l’ortodòncia es basa en moure les dents amb una finalitat purament estètica, res més lluny de la realitat, ja que a través d’aquesta disciplina es poden millorar molts trastorns funcionals que són essencials per a una bona qualitat de vida Aquesta especialitat odontològica estudia, preveu i corregeix les alteracions del desenvolupament dels arcs dentals i la posició dels maxil·lars, i és que tenir unes dents ben col·locades no només és una qüestió d'estètica, sinó que també facilita la correcta masticació i la higiene, a més de prevenir futures malalties bucodentals.

Existeix l’ortodòncia infantil, que s’aplica a pacients d’entre

112 I VIU Tarragona

6 i 10 anys per a corregir-los des de ben petits les anomalies esquelètiques existents, aprofitant la capacitat d’adaptació que té l’os en aquestes edats.

Els especialistes detecten i corregeixen els hàbits incorrectes dels menuts, que poden afectar el desenvolupament dentari, i es reeduca la funció masticatòria i respiratòria, a més d’ajudar a mantenir la posició correcte de la boca en re-

pòs. Per altra banda, trobem l’ortodòncia d’observació, indicada entre els 10 i 20 anys. En aquest cas s’espera el final del recanvi de les dents temporals a dents definitives i es valora el creixement ossi mandibular.

Per rectificar els problemes de males posicions de les dents apareix l’ortodòncia correctiva, i aquí apareixen els famosos brakets, que n’hi ha de diferents tipus segons la correcció

que calgui treballar.

I cada vegada més els adults s’apunten a la correcció dels seus problemes dentals, no només per estètica, ja que molts cops és clau per a conservar les dents sanes i aconseguir una correcta masticació.

Ja ha passat a la història el concepte de “portar ferros” en edat adolescent. Avui hi ha ortodòncia moderna i per a tothom.

Març-Abril 2013

003VIUTar.qxp:Maquetación 1

7/3/13

12:18

Página 113

PUBLIREPORTATGE SALUT

Millora la qualitat de la teva pell i atura l’envelliment Durant anys, la medicina utilitza el PLASMA RIC EN PLAQUETES per enfortir teixits (traumatologia, odontologia, alopècies, etc.). Avui en dia s’utilitza també en estètica amb l’objectiu de rejovenir o millorar l’aspecte del rostre i la pell del pacient El plasma ric en plaquetes, és la part de la sang rica en inductors de la regeneració celular i disposa d’una important quantitat de nutrients, bioestimulants i factors de creixement, que regeneren i revitalitzen la pell. L’objectiu d’aquest tractament és aconseguir una pell llisa, jove i amb brillantor.

La Dra. Pilar Pérez Burillo ens explica que es tracta d’un procés senzill i sense riscos, donat que la sang que s’utilitza és del propi pacient, evitant les reaccions al·lèrgiques i infeccions: “S’extrau la sang del mateix pacient i aconseguim un producte concentrat de plaquetes.

Llavors aquest nou contingut s’aplica amb petites injeccions sota la pell i s’aconsegueixen

efectes antienvelliment allisant petites arrugues”. Amb aquest “nou farcit” s’arriba a disminuir la flacciditat, ja que estimula els fibroblastes encarregats de la fabricació de col·lagen tensor i elastina.També ofereix grans resultats a les mans i escot.

La Dra. Pérez Burillo i el seu equip de Clínica Infinia, aconsellen combinar-ho amb carboxiteràpia si es volen tractar ci-

Una alternativa ideal per a rejovenir la pell

catrius hipertròfiques, estries o alopècies.

Aquest tractament es pot realizar a partir dels 30 anys, edat en que la pell comença a perdre el seu poder de regeneració. És a dir, pot ser un tractament simplement preventiu quan els signes de l’envelliment apareixen en una pell jove, o un tractament reconstituent d’una pell envellida.“En una sola sessió d’una hora, aconseguim que la pell recuperi vitalitat, consistència i finor durant els 3-6 mesos següents”, afirma la Dra. Pérez Burillo.

CLINICA INFINIA Avinguda Ramon i Cajal, 25 TARRAGONA Tel. 977 22 22 42 www.clinicainfinia.com

Març-Abril 2013

VIU Tarragona I 113

003VIUTar.qxp:Maquetación 1

7/3/13

12:18

Página 114

PUBLIREPORTATGE SALUT

La baixa resposta ovàrica té tractament i esperança Avui dia, quan a les parelles se’ls presenten dificultats per concebre fills d’una forma natural, la ciència i la medicina ofereixen algunes solucions efectives.

Una vida fèrtil limitada.

La vida fèrtil de les dones va des de la pubertat fins a la menopausa. Amb anterioritat a la pubertat els òvuls estan inactius, com adormits, perquè el cos de les nenes no segrega encara l’hormona imprescindible per impulsar el seu desenvolupament. Posteriorment, quan la dona entra en la maduresa, primer la qualitat i després la quantitat dels òvuls, disminueix fins que no en queda cap. És el procés conegut com menopausa.

Dels problemes que poden donar-se al voltant de tot aquest procés i que condueix a la disminució ovulatòria, l’envelliment ovàric és el més comú.

L’envelliment ovàric i la menopausa Durant els 10 anys anteriors a la menopausa, els ovaris femenins tenen un nombre d’òvuls cada cop menor i quan aquest nombre cau per sota d’un nivell

114 I VIU Tarragona

crític, els cicles comencen a fer-se irregulars. Així mateix, els òvuls que aconsegueixen madurar durant aquesta darrera dècada, tenen poques probabilitats de donar lloc a un embaràs durador.

Encara hi ha un altre problema afegit i és que aquesta situació semblant a la menopausa, es doni en dones joves o almenys, més joves del que seria normal.

Aquesta anomalia rep el nom d’envelliment ovàric prematur i les dones que es troben en aquesta situació, sovint necessiten medicaments que augmentin la seva fertilitat, per tal d’aconseguir una ovulació normal i a continuació, un embaràs.

La medicina i la ciència ofereixen solucions per l'envelliment ovàric

No es pot perdre l’esperança Davant la situació d’envelliment ovàric, la ciència i la medicina donen, avui dia, respostes efectives en forma de tractaments concrets que tenen les hormones en la base del seu funcionament.

Durant diversos anys, els tractaments de fertilitat han utilitzat l’hormona masculina dèbil dehidroepiandrosterona (DHEA), amb èxit més que notable, en dones amb disminució de la seva reserva ovàrica.

A més, aquest tractament dóna bons resultats tant en el cas

de deficiència ovàrica deguda a una edat madura de la dona, com en el cas d’envelliment ovàric prematur en dones més joves.

Igual en una circumstància com en l’altra, el suplement de DHEA ha aconseguit un important rejoveniment de la funció ovàrica.

El tractament amb DHEA: una font de bones perspectives Fins al moment s’han demostrat una sèrie d’efectes beneficiosos en els tractaments amb la DHEA. Aquests són que: -Augmenta el nombre i la qualitat dels òvuls disponibles i a més, escurça el temps necessari per al tractament de fertilitat, augmentant així les probabilitats d’una concepció natural i espontània.

-Disminueix els avortaments espontanis, els quals, representen un risc important en el cas de dones madures que intenten aconseguir un embaràs reeixit.

A dia d’avui, Espanya no té previst comercialitzar la DHEA i per això, en algunes clíniques

Fotografia cedida per Biogest

Les patologies i disfuncions que es poden presentar a l’hora de concebre un fill poden ser diverses i es poden donar en qualsevol dels membres de la parella. Avui ens fixem en el problema que suposa la baixa resposta ovàrica.

Una dona adulta ovula normalment cada mes, en un cicle que oscil·la, segons cada persona, entre els 25 i els 32 dies. L’ovulació s’ha d’entendre com el procés de maduració dels òvuls que contenen els ovaris.

Un òvul fecundat pot donar pas a un embaràs i si aquest embaràs no es produeix, simplement es mor.

de fertilitat com Biogest, s’està usant l’hormona masculina (testosterona) uns dies abans de l’inici de l’estimulació ovàrica, obtenint també bons resultats.

Ara bé…

De tot el que s’ha explicat fins ara no es pot deduir, com si d’una llei matemàtica es tractés, que una dona de 45 anys o més, o una baixa responedora, pot aconseguir amb tota seguretat una gestació sense problemes. Més aviat s’ha de llegir com una alternativa de millora per aquelles parelles que abans d’optar per una ovodonació, prefereixen fer un darrer intent amb aquest tipus de tractament.

BIOGEST Centre de reproducció humana SL Passeig Prim 2-4, baixos I REUS I Tel. 977 320 033 www.biogest.es I info@biogest.es

Març-Abril 2013

003VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1

7/3/13

12:18

P谩gina 115

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

8/3/13

11:45

Página 116

GASTRONOMIA CRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA

Arriba el temps de les mones Una tradició que continua molt arrelada Actualment, les mones presenten una gran diversitat d’opcions. El Gremi de Pastissers preveu un manteniment de les vendes -al voltant de les 660.000- arreu de Catalunya nguany, l’1 d’abril és el “dia de la mona”. Tot i que hi ha moltes tradicions que s’han perdut amb el temps, aquesta encara continua força arrelada a casa nostra. Ja sigui amb la família o els amics, el dilluns de Pasqua és dia de trobar-se i degustar “la mona”.

Actualment, les mones presenten una gran diversitat, encara que abans generalment eren rodones. Inicialment, la mona era una massa de coca elaborada amb sucre i d'altres llaminadures, amb ous durs a sobre, però amb el temps els ous es van tornar de xocolata i a la fi van esdevenir la base de la mona.

Tradicionalment s'elaborava amb tants ous com anys tenia l'infant, encara que la mona mai no superava els dotze ous, ja que generalment només es

E

regalava fins que els nens i nenes feien la primera comunió (i abans es feia al voltant dels 12 anys). La mona tradicional, a Catalunya i la Franja de Ponent, té generalment forma de tortell. A Catalunya és tradició que el padrí (o en algunes famílies, la padrina o ambdós) regalin la mona al seu fillol/a el Diumenge de Pasqua.

Segons el Gremi de Pastissers, enguany es preveu un manteniment de les vendes tot i la situació econòmica actual (l’any passat es van mantenir les vendes al voltant de 660.000 a tot Catalunya).

Respecte a les mides, els pastissers faran les peces més reduïdes, per tant és possible que tot i que es mantinguin les vendes, els ingressos siguin inferiors. Tot i així, els preus es mantindran, com l’any passat.

Mona o ou de xocolata?

La tradició de la mona de Pasqua s'aparella amb la dels flequers-pastissers, els quals fan autèntiques filigranes amb la xocolata. Tant és així, que alguns Gremis preparen fins i tot cursets formatius específics per aquestes dates amb l’objectiu de presentar idees de decoracions.

El fet és que des de mitjans del segle XIX que les mones perden senzillesa i la seva presentació es fa més complicada, ja que s’enriqueix amb ornaments de sucre caramel·litzat, ametlles ensucrades, confitures, crocant, figuretes i, naturalment, els ous de Pasqua pintats... Pel que fa a les tendències i a l’oferta de mones, els dibuixos infantils són cada any la principal temàtica .

I Anna Escolà, periodista I

8/3/13

11:45

Página 117

MONES DE PASCUA GASTRONOMIA

© nito - Fotolia.com

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

8/3/13

11:45

Página 118

NOTÍCIES CIUTAT

“Cuina de bord” Celebracions: 1a comunió L’Associació de Restauradors i Comerciants del Serrallo (ARCS) organitza les I Jornades gastronòmiques “Cuina de bord”, que es duen a terme aquest mes amb l’ ojectiu de recuperar l’essència i la tradició de la cuina marinera de sempre al Serrallo.

Aquesta és la primera activitat que organitza la nova junta renovada el passat mes de novembre i encapçalada per Virginia Morcillo com a presidenta.

Segons Morcillo, les jornades estan pensades per tal de recuperar i mantenir receptes que han cuinat els pescadors a bord i que són un referent en la cuina catalana. És per aquest motiu que els restaurants han preparat un menú basat en plats alguns d’ells poc coneguts i que són protagonistes a la vida dels pescadors.

La nova presidenta de l’ARCS ens explica que “els pescadors cuinaven diferents receptes a dependència del peix que pescaven, tant en les barques d’arrossegament com les de la llum. Gairebé tots els

plats porten una base d’un excel.lent fumet elaborat amb el que ells anomenen peix mecànic i a partir d’aquí ens trobem amb suquets, arrossos, alls cremats, xapats... realment tenen una cuina molt rica i amb una alta qualitat”.

Per ella, el que més sorprèn dels restaurants del Serralloels quals tenen una bona part de cuina marinera- és amb quantes varietats poden cuinar un arròs a banda o l’infinitat de variants que té el romesco. Aquestes varietats són les que es trobaran als menús especials que han preparat els restaurants.

L’Associació ha editat un petit receptari on els protagonistes són alguns dels pescadors del barri del Serrallo. Inclou una vintena de receptes i el podran aconseguir aquelles persones que degustin dos menús de les jornades.

“Cuina de bord” és la 1a activitat organitzada per la nova junta. Els nous objectius que aquesta s’ha marcat pels propers dos anys són consolidar aquestes jornades, les del romesco i totes les activitats que es fan conjuntament amb Tarragona Gastronòmica. La Junta està treballant per posar en marxa les nits Chill Out al mes de juny. A banda té projectes per millorar i dinamitzar el barri del Serrallo.

Vol treballar conjuntament amb l’Associació de veïns i amb les entitats del barri per poder-ne millorar també el comerç.

A banda del vestit del nen/a, també cal pensar el lloc on celebrar el banquet, un espai adequat per a un dia inoblidable La celebració de la 1a comunió és un dels dies més importants per als nens i nenes de religió catòlica. Les famílies procuren que el dia esdevingui inoblidable.

A banda del vestit que lluirà el nen o la nena, hi ha moltes d’altres coses que es tenen en compte, d’ entre elles una de molt important, el lloc on es celebrarà el banquet. Si descartem l’opció de fer-ho a casa i ens decantem per un restaurant o un hotel, una bona opció és considerar aquells que disposen d’espai a l’aire lliure on, després de fer-hi el dinar o berenar, els nens i nenes tinguin espai on poder jugar-hi tran-

quil·lament. S’ha de pensar que són celebracions on hi ha un gran nombre de nens i nenes, així que convé escollir un espai adequat a les seves necessitats.

Generalment, els indrets que acullen celebracions compten amb un equip de professionals que s’encarreguen que no hi falti cap detall: tenen cura de la decoració, dels recordatoris, però també d’amenitzar la vetllada. Com dèiem, és important tenir en compte que els més petits disposin d’un espai on jugar, i també es recomana comptar amb algú que els acompanyi durant l’estona de lleure.

© luzulee - Fotolia.com

I Jornades gastronòmiques de l’ARCS. L’Associació té una nova presidenta, Virgina Morcillo

Març-Abril 2013

003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

8/3/13

11:45

P谩gina 119

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

8/3/13

11:45

Página 120

NOTÍCIES GASTRONOMIA

Recuperar la tradició del vermut La campanya “feel vermut” s’estén fins al desembre “Feel vermut” pretén posar en valor la tradició de “fer el vermut” a la ciutat. Tarragona, amb les seves places històriques i singulars, esdevé el lloc idoni per ser “la ciutat del vermut”, tant per als tarragonins i tarragonines com per als seus visitants Podríem dir que Tarragona és un dels millors indrets del món per fer-hi el vermut: clima agradable, places històriques i singulars - Plaça de la Font, Plaça del Fòrum-, indrets com la Rambla Nova i el Serrallo...Tarragona és una ciutat tranquil·la on amics i família es reuneixen per conversar i prendre un vermut. Aquesta tradició és un atractiu més de la nostra manera de viure i que forma part de la nostra cultura,

La campanya dóna més protagonisme als bars i adhereix nous espais on ja es fa el vermut un costum que, a la nostra ciutat, té l’afegit que pot emmarcar-se en la contemplació dels espais històrics de la ciutat.

Per tal de recuperar aquesta tradició, s’ha engegat la 2a edició de la campanya “Feelvermut”, una iniciativa público privada (de la mà de l’Ajuntament i empreses privades) . La campanya, en la qual hi participen bars i locals de la ciutat, anima a “fer el vermut” - vermut (o una altra beguda), patates i olives- per 2,5 o 3 euros fins a finals d’any.

Campanya “feelvermut”.. A l'estiu de 2012 es va engegar un projecte de brànding i comunicacióper posar en valor la tradició de "fer el vermut" a Tarragona. El projecte es va presentar en el marc de les festes de Santa Tecla.

La campanya de l’any passat

120 I VIU Tarragona

tenia l’objectiu principal de promocionar el costum de fer el vermut a la ciutat de Tarragona i sumar a tots els bars de la Pl. de la Font.

Enguany, la nova campanya passa per donar més protagonisme als bars i adherir-hi nous espais on ja es fa el vermut (com ara són la Pl. del Fòrum, Rambla Nova i Serrallo), amb la idea d'arribar, poc a poc, a tota Tarragona. A la vegada, propicia festes als locals i al carrer.

La campanya ha dut a terme accions de relacions públiques per aconseguir ampliar el ventall d’establiments adherits; també dues festes multitudinàries; 10 Feel Vermuts electrònics (1 per local) ; 4 Feel Vermuts amb música en directe (clàssica, jazz, blues...); un concurs fotogràfic; etc. La campanya compta amb suport audiovisual, espot, cartells, marxandatge, roller...i età present a la web i a les xarxes socials.

“Feelvermut”.. és un acrònim de "Fe(r) - el vermut”. En català, com en francès, la (-r) final no es pronuncia.Atès que es vol fer arribar el costum de fer el vermut arreu, s’ha buscat aquesta expressió.

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

8/3/13

11:46

Página 121

PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA

Gourmet & Natura weekend El finde te invitamos a desconectar de una larga semana de trabajo Experimenta con todos los sentidos. Nuestra cocina tradicional y creativa hará que te sumerjas en un estado de placer y relajación en plena naturaleza y todo esto a menos de 10 minutos de Tarragona.

La diferenciación es la mejor manera de presentar un negocio de restauración rural situado en la naturaleza. Mas de Teret es la clave para que el cliente experimente con los 5 sentidos: • Vista:

Objetos y colores que no se aprecian en la urbe y que evocan paz y tranquilidad.

• Olfato: Olores distintos, agradables, embaucadores, naturales…

• Oído: Susurro del aire, canto de los pájaros, sin el trasfondo entorpecedor diario.

• Gusto: Reconocer los sabores tradicionales de los alimentos elaborados bajo la premisa del “cocinar con amor” • Tacto: Estar en contacto con la naturaleza, acariciar a los animales, frotar las hojas de los árboles…

En Mas de Teret haremos que recuperes el valor por la naturaleza, compartas un tiempo especial con los tuyos (tiempo del que estamos todos tan faltos), disfrutes de los 5 sentidos desconectando del mundo cotidiano.

Ven a conocer nuestra cocina tradicional y creativa!!

MAS DE TERET Camí de Mas Teret I EL CATLLAR I Tel. 629 777 444

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

8/3/13

11:46

Página 122

RECEPTES GASTRONOMIA

Verat xapat amb balandra per David Solé Solé, xef del restaurant el Barquet, ha fet estades profesionals arreu del món. Va obtenir el certificat de Sommelier per la U.R.V., ha escrit sis llibres, ha fet programes per a TV3 i TVE, ha col·laborat en mitjans d’arreu del món i actualment és col·laborador de Catalunya Ràdio Elaboració:

122 I VIU Tarragona

COMENTARIS Aquesta és una balandra típica dels vells pescadors, però de balandres en podem trobar moltes més i diferents arreu.

PARÀMETRES Preu: baix Temps: 15 minuts Dificultat: molt baixa

INGREDIENTS • Un verat de ració • Sal • Oli d’oliva • Vinagre de Xerés • Un all • Pebre vermell

© Comugnero Silvana - Fotolia.com

Amb la primavera i la caloreta començarà a arribar el bon peix blau. Després de la sardina i el seitó, el verat és potser l’espècie que més adeptes té a la nostra cuina i a la nostra ciutat.

Per tant, aquí us deixo una preparació que d’una manera o altra s’ha anat fent al llarg de molts i molts anys.

En primer lloc, netejarem ell peix i treurem el cap i la panxa.

A continuació el xaparem, és a dir, l’obrirem de dalt a baix per la panxa, de manera que ens restarà unit pel llom. Acte seguit traiem l’espina central i i el salarem.

A la planxa ben calenta hi posarem un rajolí d’oli i farem coure el peix pels dos costats. A banda tallarem l’all a làmines i el torrem en una paella amb una mica d’oli.

Quan estigui daurat, apagarem el foc i afegirem unes gotes de vinagre i un polsim de pebre vermell.

Aquesta és la preparació que rep el nom de balandra i la que utilitzarem per a posar pel damunt del verat abans de menjar-lo.

A punt per menjar, que us vagi de gust. Bon profit.

Març-Abril 2013

003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

8/3/13

11:46

P谩gina 123

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

8/3/13

11:46

Página 124

PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA

L’encertada elecció per a un esdeveniment inoblidable La Boella compta amb tots els detalls i serveis per a celebrar un casament d'autèntic luxe.

El complex ofereix, tant pel banquet com per la cerimònia civil, catifa vermella de benvinguda sense cap cost i una suite per allotjar-se al seu hotel-boutique Mas La Boella Una majestuosa masia del segle XII restaurada, 110 hectàrees d'oliveres i 6.500 m² de jardins, un banquet impecable, focs artificials, i una preciosa catifa vermella sota els teus peus… T'imagines un escenari més idíl·lic pel dia del teu casament? La Boella conjumina en les seves completes instal·lacions un entorn natural privilegiat i l'encant d'una de les cases senyorials més emblemàtiques de Tarragona, amb els més sofisticats serveis i la més refinada gastronomia per fer absolutament perfecte el dia de la teva boda.

Situat a la localitat tarragonina de La Canonja, en una impres-

124 I VIU Tarragona

sionant finca amb més de 120 hectàrees d'oliveres, vinyes i jardins, el de La Boella és un dels resorts més complets del país i reputat a la zona per acollir les celebracions més exclusives i d'altura. La Boella presenta múltiples alternatives que s'adapten a les necessitats i gustos de cada client, oferint la possibilitat d'organitzar les noces de principi a fi i sempre amb la màxima intimitat, exclusivitat i dedicació ja que només admet un esdeveniment per dia.

Tant per a l'enllaç civil com pel banquet compten amb diversos escenaris, dins els quals destaquen el Gran Pavelló, amb

una capacitat màxima de 500 comensals, els Salons Daurats, situats en els antics cellers de la masia, acuradament decorats i il·luminats en tons or, i si el temps ho permet, els jardins de la finca, ideals tant per a la recepció dels convidats, pel banquet, amb o sense carpa, com per a la celebració de l'enllaç civil. Tots els espais, amb ànima i personalitat pròpies, poden personalitzar-se, podent escollir des del joc de taula, fins a l'ornamentació floral i molts altres detalls.

Es pot escollir un gran ventall de serveis com per exemple; una habitació per a la núvia amb la possibilitat de contractar

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

8/3/13

11:46

Página 125

PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA

fotògraf i serveis de retoc de maquillatge i perruqueria, així com totes les eines imaginables per atendre als convidats, incloent aparcament, servei de transport, de guarderia i animació. Disposa també de catifa vermella, sense cost addicional, perquè tant els convidats com els nuvis gaudeixin d’una entrada al recinte plena de glamour.

Esdeveniments exclusius i amb la màxima intimitat i dedicació

Pel que fa referència a l’aspecte gastronòmic, La Boella compta amb un expert equip de restauradors, que proposa una cuina d'avantguarda sobre base mediterrània on destaquen els productes autòctons.

Disposa d'una àmplia selecció de sofisticats aperitius de benvinguda, incloent bufets temà-

tics, menús tancats que poden personalitzar-se segons el gustos dels nuvis i necessitats dels convidats, maridar-se amb les més de 250 referències de vins nacionals i internacionals que recull el seu celler i un ampli assortiment d'espectaculars pastissos nupcials casolans com a coronament del convit.

La Boella assegura així un dia inoblidable que es pot completar amb l'habitual ball, que inclou discjokey, o la possibilitat de contractar una orquestra, espectacles i fins i tot focs artificials.

A més, La Boella disposa des de 2009 d'un coquetó hotelboutique, l'Hotel Mas La Boella.

Exquisidament decorat per una prestigiosa interiorista, Mas La Boella disposa de 13 suites equipades amb tots els detalls i serveis per a una estada d'autèntic luxe i benestar, que es converteixen en l'opció perfecta per allotjar als convidats. Un dia únic que culmina amb una de les seves suites pels nuvis per gaudir d'una romàntica nit de noces.

LA BOELLA Autovia Reus-Tarragona T-11, km 12 I LA CANONJA Tel. 977 771 515

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

8/3/13

11:46

Página 126

PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA

Un racó amb passat i molt d’encant Mas Folch compta amb tots els ingredients per convertir les teves celebracions en moments màgics Des de la cerimònia civil en el jardí, dins la pèrgola de fusta i la tarima situada al bell mig de l'estany, passant per l’aperitu i el banquet fins a les magnífiques postes de sol que ofereix l’indret A pocs quilòmetres de Tarragona i Reus, en plena natura, trobem el restaurant Mas Folch.

Una masia modernista envoltada d'una zona enjardinada amb més de cent espècies vegetals diferents.

Fou construïda l’any 1904 de la mà d’un arquitecte francès i a encàrrec de la família AimatFolch. Al llarg dels anys, les terres que envolten la finca han estat utilitzades com a terres de vinyes malmeses per la fil·loxera i posteriorment terres d'avellaners.

El 2004 els germans Aixalà decideixen comprar la propietat i convertir-la en un restaurant rebent els seus primers co-

126 I VIU Tarragona

mensals el 30 maig de 2005.

El conjunt forma un entorn exquisit on gaudir d'una cuina d'autor, barreja de tradició i creativitat on el temps s'atura en mans d'un servei atent i professional i on el dia s’apaga seduint-nos amb meravelloses postes de sol.

A la cuina, un xef amb molta vocació. Daniel Aixalà va sentir, sent encara un nen, la crida dels fogons. El seu pare el va enviar a França a aprendre la professió. Va treballar a l'hotel Byblos, de Saint Tropez, al costat de Philipe Audiberght; va fer un parell d'extres amb Alain Ducasse, amb qui va aprendre la disciplina en el treball de la

cuina, va treballar a Escòcia i més tard a Barcelona, a l'hotel Melià.

Juntament amb el seu germà, David, després d’uns anys al capdavant del restaurant Arcs de Tarragona, van decidir comprar la masia del besavi per construir un restaurant. La Masia Folch, consta de tres menjadors molt agradables en què es barreja l'estil indià amb la modernitat, mantenint la rusticitat allà on és convenient.

L'oferta gastronòmica de Mas Folch es basa en una carta de plats que integren harmònicament la màxima qualitat dels productes amb el talent de l'elaboració, en una cuina d'autor

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

8/3/13

11:47

Página 127

PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA

de clara inspiració mediterrània. Una cuina innovadora de sabors, en la qual Daniel Aixalà bolca tot el seu entusiasme i inquietud cercant en tot moment l’excel·lència dels seus plats: la cansalada i els ous trencats sobre carpaccio de ceps amb foie, l'arròs negre cremós amb “chopitos” i alfàbrega, les galtes de porc confitades amb salsa de tòfona... i de postres, la sopa de pinya amb fonoll i gelat de mascarpone, el Couland de xocolata i la crema de taronja amb gelatd'alfàbrega.

A Mas Folch, pots gaudir d'un sopar romàntic en un entorn idíl·lic, organitzar esdeveniments d’empresa i tot tipus de celebracions.

Un lloc encantador on celebrar

Mas Folch, el lloc on els somnis es fan realitat casaments de somni tot degustant un banquet vexquisit.

Un servei professional, una cuina acurada i una dedicació i devoció excepcional. A més, pels qui opten per un casament civil, s’ofereix l’excepcional jardí amb pèrgola de fusta i amb tarima situada al bell mig de l'estany per a la cerimònia.

Menús variats, personal atent i eficient i un entorn idíl·lic a la vostra disposició per convertir el dia del vostre enllaç en un dia per recordar.

RESTAURANT MAS FOLCH Ctra. Reus-Constantí, Km 5 I TARRAGONA Tel. 977 260 131

VIU Tarragona I 127

003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1

7/3/13

12:25

Página 128

TOCA PERON RESTAURANT

L CUINA MEDITERRÀNIA ACTUALITZADA Especialitat:

Cuina tradicional mediterrània

Preu menú:

10,50 € migdia · 14,95 € de dill a dj nit diss i div nit 16,95 €

Preu carta:

20 - 25 €

Horari:

De dill a dg de 8 a 16:30 h / 19 a 01 h Dill i dg nit tancat

Trinquet nou 7, baixos cant. C/del portalet Tarragona 977 232 074 128

’especialitat del restaurant Toca Perón, el nom del qual prové d’una típica expressió de les festes locals de Tarragona, és la cuina mediterrània actualitzada a base d’una carta de la qual el 80% dels productes són de la província de Tarragona. Els plats del restaurant donen un toc innovador i modern a la tradicional cuina d’aquí i de sempre. Per encàrrec, també ofereix carns exòtiques com ara de nyu, faisà o cangur. El restaurant, a banda de la carta també ofereix 4 tipus de menús diferents i un variat assortit de tapes i “montaditos”. El Toca Perón compta amb un pis superior on hi ha un menjador que permet celebrar-hi tot tipus de trobades. Ubicat davant la plaça de la Font, escenari principal de les festes, n’és un referent més pels tarragonins i tarragonines de la ciutat.

003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1

7/3/13

12:25

Página 129

CAN BELLOT RESTAURANT

C

an Bellot és un restaurant situat en un antic casalot de l’any 1900 a l’emblemàtic i històric barri de la Part Alta de Tarragona. El restaurant, decorat amb elements rústics que li propicien un caire familiar i acollidor, ofereix un assortiment de carns selectes. L’especialitat de la casa són graellades i els chuletons, els quals es poden acompanyar amb una àmplia varietat de vins argentins, xilens i de casa nostra.

CUINA CRIOLLA Especialitat:

“Xuletons” i graellades

Preu menú:

De dt. a dv. 12,50 €. Ds., dg i festius 15 €.

Preu carta:

A partir de 20 €

Horari:

De dt. a ds. de 13 a 15,30 h i de 21 a 23,30 h.

Dg. de 13 a 15,30 h. Dg. tarda i dl. tancat.

C/ Major, 11 Tarragona 977 249 557 129

003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1

7/3/13

12:25

Página 130

L’ONADA RESTAURANT

CUINA DEL SERRALLO Especialitat:

Peix i marisc

Preu menú:

De dilluns a divendres 20 €

Preu carta:

Des de 30 €

Horari:

De dimarts a dissabte 13 a 16 h i 20 a 23 h Diumenge de 13 a 16 h. Dilluns tancat.

C/ Bisbe Bonet s/n El Serrallo 43004 Tarragona 977 215 053 130

E

l restaurant l’Onada està ubicat al bell mig del Serrallo davant de les barques de pesca. Ofereix una cuina especialitzada en peix i marisc, del barri del Serrallo i diferents tipus d’arrossos, així com una àmplia selecció de plats a la carta i tapes marineres.

L’Onada compta amb un ampli saló amb possibilitats de fer-hi tot tipus de celebracions, dinars i sopars d’empresa i per a grups, també una terrassa per gaudir-hi de “sopars a la fresca” a l’època del bon temps. Durant la temporada de calçots ofereix la temporada marinera.

L’Onada va ser el restaurant guanyador de “La Forquilla d’Or 2012” del certamen Tarragona Tapes amb la tapa de Trifàsic de tonyina.

003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1

7/3/13

12:26

Página 131

LA BOELLA MAS & RESTAURANT

U

n restaurant íntim i acollidor ubicat entre Tarragona i Reus a l’interior d’una masia del segle XII. Ofereix producte de proximitat i de la millor qualitat: cuina tradicional marinera de Cambrils, receptes d’interior elaborades amb les verdures i espècies de l’hort i olis de la pròpia finca, rebosteria feta al seu propi obrador... En definitiva, una carta que evoca el paisatge a la cassola en un marc incomparable.

La Boella és un dels resorts més especial i singulars de la zona. Compta amb més de 110 hectàrees d’oliveres i jardins que alberguen un boutique-hotel amb 13 suites, el restaurant a la carta, un dels millors centres de convencions de la zona, un molí d’oli on s’elaboren els olis d’oliva de finca, un celler que produeix vins de la DO Tarragona i una vinoteca equipada amb una moderna sala de tasts on es desenvolupen activitats entorn al món de la gastronomia.

CUINA MEDITERRÀNIA DE PROXIMITAT Especialitat:

Cuina tradicional marinera i d’interior

Preu menú:

Menú del Mas: 28 € Menú la Boella: 60 €

Preu carta:

50 €

Horari:

De 13:30 a 16:00 h i de 21:00 a 23:00 h

Autovia Reus-Tarragona T-11, km 12 La Canonja 977 77 15 15 131

003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1

7/3/13

12:26

Página 132

L’AMPARITO BAR - TAPES

L CUINA SABORS DELS PAÍS Especialitat:

Tapes de forquilla

Preu tapa:

Des de 1,5 €

Menú selecció:

8,90 €

Horari:

Dl. a ds. 19 a 22,30 h. Dc. i dg. tarda tancat.

Ds. de 12 a 15,30 h i de 19 a 22,30 h.

C/ Cavallers, 3 Tarragona 877 011 295

132

’especialitat de l’Amparito, bar que duu el nom del pasdoble que s’ha convertit en l’himne de les festes de Santa Tecla, és la cuina catalana de la terra amb les tapes (a l’Amparito n’hi diuen tap) com a especialitat. Algunes de les que hi podem degustar, tant si és en forma de tapa com de ració, són els ous fregits amb xistorra i patates, les croquetes de pernil ibèric amb melmelada de carabassó; els bolets amb botifarra negra; les anxoves sobre base de tomàquet aromatitzat; calamarsets i els bunyols de bacallà i melmelada de tomàquet. Els seus productes són de la zona – cenyits a la temporada- i d’elaboració pròpia. Les especialitats de la casa són la sopa de farigola, els bolets saltejats amb botifarra negra i el morro amb sal i pebre. Pel que fa als postres, hi trobem iogurt amb xarop de fruites del bosc, músic o formatge fresc amb melmelada de tomàquet. L’Amparito, bar acollidor situat al bell mig de la Part Alta de la ciutat, ens ofereix també una petita selecció de vins i vermuts de Tarragona exclusius de la província, i una tapa “sorpresa” d’acompanyament per a cada consumició que hi fem. El local compta amb una sala que accepta grups reduïts d’unes deu persones aproximadament

003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1

7/3/13

12:26

Página 133

ARENA RESTAURANT

S

ituat al passeig Jaume I de Salou, es consolida definitivament com la primera direcció gourmet de la zona gràcies a una potent proposta culinària catalana, tradicional i de proximitat. La senzillesa, la picada, els contrasts i la millor matèria prima de l’hort, el mar i el corral defineixen una carta clàssica en la seva concepció però que sorprèn inclús al més gourmand sense necessitat de recórrer a avantguardes ni artificis.

Tot això es pot gaudir en la serenitat d’una sala oberta al mar amb grans finestrals, exquisidament decorada, o a la seva terrassa ubicada enmig del passeig marítim, amb una espectacular panoràmica de la platja de Llevant i del Mediterrani.

CUINA MEDITERRÀNIA Especialitat:

Cuina mediterrània de proximitat

Preu menú:

Diari - 15 €. Menú arena - 25 €

Preu carta:

25 - 30 €

Horari:

De 14 a 16h i de 20,30 a 23h Tancat dg. nit i dl. Vacances gener i febrer.

Passeig Jaume I, s/n Salou 977 384 000

133

003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1

7/3/13

12:26

Página 134

GOLOSITALIA RESTAURANT

E CUINA ITALIANA Especialitat:

Pizzes i pastes

Preu menú:

De dilluns a divendres migdia 9-11 € De dilluns a divendres nit 15-25 €

Preu carta:

7 - 15 €

Horari:

Dill a dg 13 - 16:30 h / 21 h a 00:30 h Dilluns nit tancat

Ramon y Cajal 22 43001 Tarragona Tel. 664 669 014 674 472 116

134

l restaurant “Golositalia”, situat al centre de Tarragona, a prop de la Rambla Nova, ofereix cuina tradicional italiana i, tot i que la seva carta és variada i hi trobem diversos entrants i diferents tipus de carns i de peix, està especialitzat en pizzes i pastes. El restaurant, d’ambient familiar, ofereix un suggerent i variat menú autèntic italià i també menús degustació per a grups. El preu del menú de migdia de dilluns a divendres oscil·la entre els 9 i els 11€, i el menú d’ entre setmana de nit entre els 15 i els 25 €. Pel que fa a la seva carta, hi destaquen els antipasti, rissotto, carpaccio,diferents tipus de pastes, de pizza i postres d’elaboració pròpia. “Golositalia” compta amb un saló independent adient per a tot tipus de celebracions, actes socials, d’empresa o reunions de feina. Arran de les peticions de diversos clients, el restaurant va decidir posar en marxa un servei a domicili i proporcionar així l’opció de degustar cuina italiana a la mateixa llar.

003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1

7/3/13

12:26

Página 135

MAS DE TERET RESTAURANT & NATURA

U

bicat enmig de la natura, Mas de Teret és més que un restaurant, ja que compta amb àmplies zones enjardinades ideals per a tot tipus d'activitats: zona esportiva, d'hípica, pista americana, zona infantil amb animals de granja i piscina. Un espai idíl·lic per a tot tipus de celebracions - bodes, comunions, batejos, d’empresa, reunions familiars, etc.- on poder degustar-hi plats d'una fusió perfecta entre la cuina tradicional i les noves tendències. També disposa d’una zona chill-out, i properament inaugurarà els seus sopars temàtics. D’altra banda, ofereix les millors instal·lacions per a celebrar-hi calçotades amb productes de 1a qualitat amb calçots recollits especialment per a l’ocasió cuinats a l’antiga i també sopars d’estiu a l’aire lliure. A la vegada, el restaurant es converteix en l’espai idoni per als més petits, ja que poden gaudir de festes d’aniversari en plena natura o fer-hi excursions amb l’escola per conèixer la

CUINA TRADICIONAL AMB NOVES TENDÈNCIES Especialitat:

Cuina tradicional i creativa

Preu menú:

24,50 € (IVA no inclòs)

Horari:

Obert tot l’any prèvia reserva

Camí Mas de Teret 43764 El Catllar 629 777 444

135

003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1

7/3/13

12:26

Página 136

O’CONNORS SPORTS - BAR

CUINA RÀPIDA Especialitat:

Taules d’ibèrics i formatges, llesques

Horari:

Obert de dilluns a dijous fins les 22 h Obert caps de setmana fins les 2 h del matí

Avda. Marquès de Montoliu, 4 43002 Tarragona 626 615 300 - 673 410 062 136

L

a cerveseria O'Connor'S Sport Bar, situada a la Avd. Marquès de Montoliu (Antic Hollywood) , li ofereix a Tarragona un nou espai on gaudir del millor ambient irlandès amb cócktels i exclusives cerveses nacionals i d'importació acompanyades amb vins de la zona, llesques i taules de formatges i ibèrics.

Vine si ets un amant dels esports o si vols el millor ambient per divertir-te amb els teus amics, ja que tant l'espai com el seu personal et donen una calidesa incomparable. Retransmetem tots els esports i partits de futbol en un gran ambient esportiu.

Properament començarem a disfrutar de la terrassa que estarà oberta des de les 10 del matí on podràs gaudir de tots els teus àpats.

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

12:30

Página 137

FITXES RESTAURANTS L’ONADA

CREPERIE KENAVO Cuina del Serrallo Ubicat al cor del Serrallo, al restaurant l’Onada li oferim l’opció de gaudir dels nostres plats de la carta o bé de la nostra àmplia varietat de tapes marineres.

Especialitzats en: Peix i marisc

Galetes, creps i amanides La Creperie Kenavo destaca per una gran varietat de creps freds i calents, dolços i salats, tan bons per berenar com per sopar. Situat al centre de la ciutat, al casc antic.

Especialitzats en: Creps

C/Bisbe Bonet, s/n (El Serrallo) 43004 Tarragona Tel. 977 215 053 Carta Dinars, sopars, caps de setmana i festius

Plaça Sedassos, 5 - Tarragona Tel. 977 213 489 Menú: 11€ de dilluns a divendres 12,50€ dissabte Obert: De dilluns a dissabte de 13 a 23 h

ELS FOGONS DE L’ISMA

TOCA PERON Cuina catalana Restaurant de cuina catalana ubicat a la Plaça Prim amb una sala chill-out, menjador i terrassa exterior amb ambient acollidor i minimalista. Els seus plats son una combinació de tradició i modernisme d’el·laboració pròpia.

Especialitzats en: Tot tipus de cuina catalana

Cuina mediterrània actualitzada Restaurant situat davant la plaça de la Font, son especialistes en cuina catalana i mediterrània, amb un toc innovador i modern, on destaquem que treballen per encàrrec carns exòtiques con el nyu ,el cangur o la zebra.

Especialitzats en: Cuina mediterrània tradicional C/Trinquet nou, 7 baixos · Cant. C/del portalet Tarragona · Tel. 977 232 074 Menú: 10,50 € migdia 14,95 € de dill a dj nit diss i div nit 16,95 € - Carta: 20-25 € Obert: De dl. a dg. 8 a 16: 30 h / 19 a 01 h Dill i dg nit tancat

Plaça mitja Lluna, 2 - Tarragona Tel. 687 538 105 Menú: De dimarts a divendres 13,90 € Carta: 25-30 €

MELVIN

LA CASSOLETA D’ARRÒS Tapes, plats combinats i menus Un lloc ideal per disfrutar i degustar plats típics de la cuina espanyola, com són les tapes, els “montaditos” i les llesques, en un ambient agradable, cordial i una exel·lent relació qualitat, preu i quantitat.

Especialitzats en: Tapes

Cuina típica del Delta de l’Ebre Ubicat a la Part Alta de Tarragona, ofereix un tipus de cuina mediterrània i plats tradicionals del delta de l’Ebre, amb especialitat en arrossos ambientat dins un marc amb aire mariner.

Especialitzats en: Arrossos i marisc

C/Alcalde Pere Molas, 6 baix 2 43480 Vilaseca, Tarragona Tel. 977 396 346 - 663 759 578 Menú: Dimarts 5€ (anticrisi) Obert: De dilluns a diumnege de 8 a 24h

C/La Nau, 6 - Tarragona Tel. 687 842 545 Menú: 14 € de dill a div - Carta: 20-25 € Obert: De dill a dj de 13 a 17 h, de div a ds de 13 a 17 h i de 20:30 a 00:00 h

LA TAULA RODONA

CAN BELLOT Cuina criolla Siguin benvinguts a la nostra casa on seran atesos en un ambient familiar i podran degustar les carns més selectes i els vins de la nostra terra.

No hi ha amor més sincer que l’amor al menjar.

Cuina catalana casolana Ubicat a la Part Alta de la ciutat, al carrer la Nau, la braseria “La taula rodona” ens ofereix cuina catalana tradicional: plats casolans amb productes de la terra i amb la carn a la graella com a principal reclam.

Especialitzats en: Cargols, amanides, carns a la graella

C/La Nau, 4 - Tarragona Tel. 977 242 592 Menú: 8,90 €- 10,90 € (dill-div) 13,90 € (cap de setmana) - Carta: 15 - 18 €

Març-Abril 2013

Especialitzats en: “Xuletons” i graellades.

C/Major, 11. Part alta Tarragona - Tarragona Tel. 977 249 557 Menú: 12,5 € dim. a div. - 15,5 € diss., dium.

Obert: de dimarts a dissabte migdia i nit.

Diumenge migdia

VIU Tarragona I 137

003VIUTar.qxd:Maquetación 1

7/3/13

12:31

Página 138

FITXES RESTAURANTS PALAU DEL BARÓ

L’ABELLA Cuina mediterrània d’autor Ubicat a la part alta de Tarragona, el restaurant compta amb sales i terrassa per poder realitzar tot tipus d’esdeveniments, tan privats com professionals.

Especi al itzats en: Celebracions de grup

Xocolata artesana Obrador amb botiga dedicat a la producció de xocolata elaborada en diferents formats: bombons, galetes, torrons, detalls d’esdeveniments, etc i els apreciats bombons de licor.

Especi al itzats en: Xocolata artesana

Sant Anna, 3 - Tarragona 43003 Tel. 977 241 464 Menú: De dimarts a divendres 15 € Horari: De dt. a dg. 13 a 16h i de 20,30 a 23h Dilluns tancat

C/ Talavera, 8 - 43003 Tarragona Tel. 646 662 442 Horari: De dimarts a dissabte de 10,30 a 13,30 i de 17 a 20,30h.

Diumenge i dilluns tancat

LA BOELLA

L’AMPARITO Cuina mediterrània de proximitat Un restaurant íntim i acollidor ubicat a l’interior d’una antiga masia del s. XII. Ofereix una cuina mediterrània de proximitat amb productes de la millor qualitat.

Especi al itzats en: Cuina tradicional marinera i d’interior

Cuina de la terra Situat al bell mig del casc antic de Tarragona en un ambient acollidor, l’Amparito ofereix racions o mitges racions i tapes. Per cada consumició un “tap sorpresa”.

Especi al itzats en: Tapes de forquilla

Autovia de Reus - Tarragona T-11 km 12, La Canonja Tel. 977 771 515 Menú del Mas: 28 € de dilluns a divendres Menú la Boella: 60 € Horari: De 13:30 a 16:00 h i de 20:30 a 23:00 h

C/ Cavallers, 3 - Tarragona Tel. 877 011 295 Preu tapa: Des de 1,5 € Horari: Dl. a ds. 19 a 22,30 h. Dc. i dg. tarda tancat. Ds. de 12 a 15,30 i de 19 a 22,30 h

ARENA

MAS DE TERET Cuina Mediterrània Situat al passeig marítim de Salou, combinen les últimes novetats amb la cuina tradicional de la zona. Servei d’alta escola i impecable oferta gastronòmica.

Especi al itzats en: Cuina mediterrània de proximitat

Cuina tradicional innovadora.

Situat en un entorn natural, ofereix aperitius, amb tapes originals, esmorzars de forquilla, dinars de menú diari o “executiu/esportistes” i un celler amb més de tres mil ampolles.

Especi al itzats en: Cuina tradicional i creativa.

Passeig Jaume I, s/n - Salou Tel. 977 384 000 Menú Diari: 15 €, Menú Arena: 25 € Horari: De 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h Tancat diumenges vespre i dilluns

Camí de Mas Teret - 43764 El Catllar Tel. 629 777 444 Menú: 24,5 € (IVA no inclós) de divendres a diumenge Horari: Obert tot l’any previa reserva

O’CONNORS

GOLOSITALIA Cuina ràpida Un espai on gaudir del millor ambient irlandès amb cócktels i exclusives cerveses nacionals i d'importació o vins de la zona amb llesques i taules de formatges i ibèrics.

Especi al itzats en: Taules d’ibèrics i formatges, llesques

Avda. Marquès de Montoliu, 4 - Tarragona Tel. 626 615 300 - 673 410 062 Horari: Obert de dilluns a dijous fins 22 h.

Obert caps de setmana fins les 2 h del matí.

138 I VIU Tarragona

Cuina italiana Oferim als clients un suggerent i variat menú de dia de dill. a div., menús degustació per a grups i una carta variada on destaquen els antipasti, rissotto, carpaccio, diferents tipus de pastes, de pizza i postres d’elaboració pròpia.

Especi al itzats en: Pizzes i pastes

C/Ramon y Cajal, 22 - Tarragona Tel. 664 669 014 i 674 472 116 Menú: Dill. a div. migdia 9-11 €, nit 15-25 € Carta: 7 - 15 € Dill a dg 13-16:30 h-21 h a 00:30 h Dill nit tancat

Març-Abril 2013

CONTRA002VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

1/3/13

10:34

P谩gina 139

CONTRA002VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1

1/3/13

10:35

P谩gina 140