PORTADA003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
3/9/13
09:48
P谩gina 1
PORTADA003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
3/9/13
09:48
P谩gina 2
PORTADA003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
9/9/13
13:55
P谩gina 3
003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
9/9/13
13:58
P谩gina 4
003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
9/9/13
13:58
P谩gina 5
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
Edi ció
10:26
Página 6
CIUTAT DE TARRAGONA
VIU Tarragona
Sumari
EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL C/Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · bloc B-2, baixos. 43002 Tarragona
CIUTAT 8 Viu Santa Tecla
Tel. 977 225 299 Editor: Pau Figueras Gerent: Xavier Costey Departament comercial: Albert Vidaller i Antoni Corrales
La Festa Major de Tarragona
Redacció: Anna Escolà i Ramon Ortiz (motor) Col·laboracions: Raquel Estrada i David Solé
CULTURA 42 Santa Tecla cultural
Disseny original: Gemma Barceló Disseny i maquetació: Gemma Barceló (Cap) i Gemma Vidal
Festes de música, dansa, teatre i cinema
Fotografia: Rafael Royes i Fotolia Foto portada: Alberich Fotògrafs Impressió: Rotimpres Distribució: Unimail
INTERIORISME 94 Ambientació
Dipòsit legal: GI.1612-2012 VIU TARRAGONA en cap cas no respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions
Convertir un espai en un marc únic
que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables.
SALUT 104 Reentré saludable
Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic
Consells de salut per la reentrada al nou curs
a redaccio@viutarragona.net. Si desitja anunciar-se a les nostres revistes, pot dirigirse al nostre equip comercial per correu electrònic a comercials@viutarragona.net, o bé per telèfon trucant al 977 225 299.
VOLS REBRE VIU TARRAGONA A CASA TEVA?
SUBSCRIU-TE per només 18 € a l’any Omple aquesta butlleta i envia-la per correu a: C/Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · bloc B-2, baixos. 43002 Tarragona o truqueu al telèfon 977 225 299
6
Editorial
8
Ciutat
28
Formació
42
Cultura
54
Empresa
68
Esports
76
Motor
86
Tendències
94
Interiorisme
Nom o Raó social D.N.I/C.I.F.
Telèfon
Adreça
104
Salut
Correu electrònic
124
Gastronomia
Domiciliació bancària
130
Restaurants
CP
Ciutat
Entitat
Oficina
Signatura/segell
D.C.
Número de compte
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:26
Página 7
Editorial Setembre de Festa Quan finalitza l’estiu i, per a molta gent, les vacances més esperades, a Tarragona no arriben els aires de tardor fins que ha passat Santa Tecla. Aquets dies de festes són un últim alè d’estiu abans d’encarar de nou la nova estació, iniciar el nou curs i, amb ell, reprendre les rutines. Enguany, la Festa Major de Tarragona ens porta més de 430 actes que asseguren la tradició, la diversió, els sentiments i la festa. Les celebracions al voltant de la Patrona compten amb els actes tradicionals - les cites obligades que any rere any configuren el programa - i noves propostes musicals, de dansa, de circ i de cinema que us descobrim a les pàgines de Ciutat i Cultura. Com dèiem, al setembre s’inicia el nou curs, i no només ho fan els més petits que es retroben de nou amb els companys a les aules, sinó que tots una mica “tornem a l’escola”. I és que a l’estiu, amb les vacances, tothom trenca una mica les rutines i els hàbits. A la secció de salut us proposem algunes recomanacions per fer més fàcil la reentrada a la tardor: consells per recuperar els horaris del son, per apuntar-nos a seguir una dieta sana i alguns suggeriments per adoptar una actitud positiva que no es deixi endur per la malenconia de deixar l’estiu enrere. Aprofitant que el setembre també és un mes de fer-nos propòsits, en aquest número hi trobareu un especial dedicat a la Formació on us oferim una radiografia de les diferents opcions a escollir si aquest nou curs us ve de gust apuntar-vos a aprendre una nova llengua, fer aquell curs de cuina pendent o bé reciclar els coneixements professionals. Tot això ens ho depara la tardor. Abans, però, a la cantonada, ens hi espera Santa Tecla! Anna Escolà
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
10:40
Página 8
CIUTAT CIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI
Al setembre, viu Santa Tecla La Festa Major de Tarragona
Foto cedida per: Turisme Foto de: Pep Escoda
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
10:40
Página 9
SANTA TECLA CIUTAT
La ciutat acollirà més de 430 actes per gaudir de la Festa per excel·lència que compta amb un programa on hi participen 138 entitats. Deu dies de celebracions tradicionals i espectacles en un any on creix de manera important la Santa Tecla petita uan s’acaben les vacances i emprenem la tornada al setembre, tot tarragoní i tarragonina té els ulls i el cor posats a les festes. Santa Tecla arriba quan l’estiu sembla que s’acaba, i el seu “esclat” és tan gran que sembla que les mateixes festes configurin una nova estació entre l’estiu i la tardor. Així ho expressava la regidora de Cultura de l’Ajuntament, Carme Cres-
Q
po, a la presentació de Santa Tecla 2013. Durant 11 dies, la ciutat acull celebracions per a totes les edats i tots els gustos. Enguany, més de 430 actes i 138 entitats en conformen el programa. I és que cada any són més les associacions i entitats que se sumen a la festa. Antigament les festes s’organitzaven entorn de celebracions festives i religioses, que amb els anys han evolucio-
nat i actualment ofereixen un còctel amb centenars d’activitats organitzades per part de l’Ajuntament i el teixit social de la ciutat. Un còctel on any rere any no hi falten la tradició, la diversió, ni l’emoció i que compta amb un ampli seguiment que l’ha fet ser considerada una de les festes més emblemàtiques dels Països Catalans. Enguany, la Santa Tecla Petita té un pes molt important
dins el programa i veu créixer dos elements nous: els Gegants Moros petits i el Ball de Cossis petit. La Festa Major va ser declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional l’any 1996 i Festa Patrimonial d’Interès Nacional l’any 2010 per la Generalitat de Catalunya i Festa d’Interès Turístic pel govern de l’Estat l’any 2002. I Anna Escolà, periodista I
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
10:40
Página 10
SANTA TECLA CIUTAT
Cites obligades de la Festa Major Seqüència ritual d’alguns dels actes més emblemàtics de les festes de Santa Tecla. Un repàs per l’eix central de la festa, pels actes més tradicionals que conformen el programa any rere any i que es converteixen en cita obligada pels teclers i tecleres
Diada castellera i castells Habitualment, l’aposta de Santa Tecla pels castells és ferma. Enguany se sumen a les tres diades castelleres - la del primer diumenge, la del dia de Santa Tecla i la del dia de la Mercè- i als pilars caminant tot un seguit d’activitats al voltant d’aquestes diades, emmarcades dins la Biennal del Castell. Per exemple, l’endemà de la primera diada tindrà lloc una tertúlia postdiada castellera al Cafè Metropol amb l’equip del
El Retaule de Santa Tecla
Foto cedida per: Turisme Foto de: Pep Escoda
Cdecastells. Unes altres activitats són el Cicle de xerrades “Literatura i Castells” o la mostra fotogràfica de la Colla Jove Xiquets de Tarragona sobre els 20 anys del primer castell de 9 a l’Antiga Audiència. Enguany, la cita amb la Diada Castellera és el diumenge 15 a a la plaça de la Font amb la Colla Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Colla Vella dels Xiquets de Valls i Castellers de Vilafranca.
Foto cedida per: Turisme Foto de: Alberich Fotògrafs
Santa Tecla Petita Tal com fan els grans, els petits surten al carrer en el seu propi dia, la Santa Tecla Petita, el dia 19 de setembre. Aquesta celebració compta amb la Cercavila de la Santa Tecla Petita. El Seguici Petit enceta les aparicions dels elements més representatius de la festa tot reproduint l’estètica i manera de fer del Seguici gran. Així doncs, omplen les places i carrers de
Representat per l'Esbart Santa Tecla i amb música de la cobla La Principal del Llobregat el dia 20 de setembre, representa un dels moments amb més carga emotiva de la Festa Major. A través de la creació coreogràfica, els assistents coneixen, descobreixen o reviuen la vida, conversió i martiri de Santa Tecla, patrona de les festes de Tarragona.
Pregó, Toc de Pregó i repic de campanes Han estat moltes les personalitats del món de la cultura, la política i de la societat en general, que han tingut el privilegi d'intervenir-hi activament. Enguany, Joan Martí Catell, catedràtic, senador tarragoní, i qui va ser el primer rector de la Universitat Rovira i Virgili, serà el protagonista d’aquest acte tan simbòlic . A continuació del
10 I VIU Tarragona
pregó oficial té lloc La Despertada dels Gegants, l’arribada de tots els gegants davant de l’Ajuntament. Segueixen aquests actes el Toc de Pregó a càrrec de dues trompetes del Consell Municipal, les quals anuncien l’aparició de la Senyera de la ciutat escortada pels Macers. Alhora, des del campaner de la catedral, el Repic ge-
neral de camapanes (segons apunten fonts documentals, algunes de les campanes de la Catedral són els únics instruments que han saludat tots els inicis de la Festa des que la Relíquia de la Santa va arribar a la ciutat). Finalment, la Tronada del Pregó, enguany a càrrec de la Pirotècnia Valenciana de Llanera de Ranes.
músiques, balls i espurnes. Enguany, la Santa Tecla Petita creix i té un pes molt important dins del programa. I és que aquesta Santa Tecla 2013 veu créixer dos elements nous: els Gegants Moros petits i el Ball de Cossis petit. La Baixadeta també guanyarà dimensions amb la incorporació dels Gegants Moros petits i la Cucafera petita.
“Cafè, copa i puro per un duro” Un cafè concert amb l’Orquestra Tràfic per preparar l’ambient festiu on els tarragonins i tarragonines s'afanyen a fer la seva copeta de Chartreuse o de conyac Torres mentre es fumen un bon cigar.
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
10/9/13
10:40
P谩gina 11
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
10:40
Página 12
SANTA TECLA CIUTAT
Bandes de música i gegants La plaça de la Font és l’escenari de l’arribada de les bandes de música convidades. I és que la música de banda és indispensable per acompanyar la festa. Després de la Tronada del Pregó sonarà el Primer Amparito Roca - pasdoble del compositor Jaume Teixidor- de les festes a càrrec de Tradiband, Banda d’Instruments Tradicionals de Tarragona, la qual anunciarà
Foto cedida per: Turisme Foto de: Mauri Fernández
la sortida dels Gegants i els Nanos. L’Arrencada dels Gegants té lloc des de la plaça de la Font, continuen pel carrer Portalet, Rambla Vella, carrer Comte de Rius, Rambla Nova (coca central), carrer Sant Agustí, carrer Portalet i retornen a la plaça de la Font, on té lloc el primer ball de Gegants al ritme de l’Amparito Roca.
Baixada seguici i bandes La nit del 21 de setembre, des del Pla de la Seu, l'Àliga, els Gegants Vells, el Lleó, la Mulassa i els Gegants Moros i les bandes apareixen sobtadament portats per tota una munió de festers. I és que bèsties i gegants són portats aquesta nit per tots els qui, amb l’assistència
dels seus portadors titulars, ho desitgin. Quan arriben a la plaça del Rei, l'orquestra Tràfic els obsequiarà amb la tanda d’Amparitos que marca el costum. Al cap d’una hora, el seguici i les bandes inicien el segon tram del trajecte per arribar a la plaça de la Font.
Cercavila
Foto cedida per: Turisme Foto de: Hugues Argence
La vigília, el dia 22 de setembre, té lloc la cercavila de Santa Tecla amb la primera sortida al complet de tot el Seguici Popular: el Ball de Diables, el Drac, el Bou, la Víbria, el Ball de Joan de Serrallonga, l’Àliga, la Mulassa, la Cucafera, el Lleó, el Magí de les Timbales, els gegantons Negritos, els Gegants Moros,
els Gegants Vells, els Nanos Vells, els Nanos Nous, els Balls de Bastons, Pastorets, Turcs i Cavallets, Patatuf, Cercolets, Bastoners de l’Esbart Santa Tecla, els Balls de Gitanes, Valencians i Cossis, i les representacions al·legòriques dels Set Pecats Capitals i de la Moixiganga.
Foto cedida per: Turisme Foto de:Joan Capdevila
006VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
10/9/13
10:40
P谩gina 13
Bona Festa Major!
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
10:40
Página 14
SANTA TECLA CIUTAT
Revetlla, Astracanada i Matinades La nit del 22 al 23 de setembre és la nit més llarga, intensa i esperada de Santa Tecla que s’allarga fins ben entrada la matinada quan les gralles esclatin amb l'alba. Revetlles, música i festa a la Rambla Nova, plaça de la Font, parc Saavedra i diversos bars.
Foto cedida per: Turisme Foto de: Montse Riera
Dia de Santa Tecla
Entrada del Braç de Sta Tecla
El dia de Santa Tecla arrenca amb l’Anada a l’Ofici - la 2a sortida pública amb el Seguici Popular al complet - , l’Ofici i la Tornada de l’Ofici. També és el dia on té lloc la Tanda de Lluïment que acaba amb els versots del Ball de Sant Miquel i
L’entrada del braç de Santa Tecla és el moment culminant de les festes i representa la fi de la processó del Braç de Santa Tecla. En retornar la relíquia a la catedral, l’espera tot el seguici popular per tal de fer-hi la seva ballada conjunta. Col·locats d’acord amb la rigorosa disposició marcada pel protocol del seguici, els balls, el bestiari, els entremesos i les representacions al·legòriques saluden la relíquia, tot fent la seva ballada. Aquesta és la tercera i última sortida al complet del Seguici Popular i les colles castelleres.
Diables que donen pas a l’actuació castellera.A la tarda és el moment de l’Anada a la Processó, la Processó i la Tornada de la Processó. És el dia de les representacions de Dames i Vells i d’un gran seguit d’actes per a tots els gustos.
Foto cedida per: Turisme Foto de: Alberich Fotògrafs
Abans, cap allà a les 8 del vespre, al llindar de la catedral,s’ha iniciat la processó: apareix el tabernacle de la Santa acompanyat per la Cobla de Ministrers de la ciutat de Tarragona i la Banda Unió Musical interpreta la Marxa de Santa Tecla i els campaners engeguen el repic general fins que perden de vista la relíquia. El capítol de la Catedral, el clergat, la Senyera de la ciutat, els representants de les ciutats germanes i la Corporació Municipal, amb escorta de macers, uixers i la Guàrdia Urbana de gran gala, tanquen la processó.
Diada castellera i Correfoc pilar caminant i traca Té lloc el dia 24 i, en aquesta actuació, les quatre colles de la ciutat se citen a la plaça de les Cols per oferir dos castells i un pilar. Tot seguit, els pilars caminant, que, per ordre d'antiguitat, pugen els vint esglaons de la Seu, els baixen i enfilen el carrer Major tot intentant arribar fins a la Plaça de la Font i l'ajuntament. Enmig d’un públic nombrós, es tracta d’un dels actes més populars de les festes.
14 I VIU Tarragona
L’últim dia, les festes s’acomiaden amb el correfoc i la traca final. Enguany hi intervindran el Ball de Diables de Vilanova, Ball de Diables de Vilafranca, Ball de Diables de l’Arboç, Ball de Diables de Tarragona, Colla Diables Voramar del Serrallo, Drac de Banyeres, Drac del Morell, Drac de Tarragona, el Bou de Tarragona i laVíbria de Tarragona. El correfoc i la traca són el comiat a les festes.
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
10/9/13
10:41
P谩gina 15
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
10:41
Página 16
SANTA TECLA CIUTAT
Ana Tellaetxe Presidenta d’ El Ball de Diables El Ball de Diables de Tarragona compleix 30 anys i està de doble celebració, ja que el Ball de Diables Petit en compleix 15. L’entitat forma part del Ball de Diables Centenaris de Catalunya i estrena nou vestuari Què significa per a vosaltres, aquest aniversari? Significa molt més que bufar espelmes ja que celebrem 30 anys de foc a Tarragona i de fites assolides. Durant aquestes tres dècades, el Ball de Diables ha estat impulsor de molts dels actes que avui formen part de la Festa Major tarragonina i, sense els quals, Santa Tecla no s’entendria. D’aquesta manera, l’any 1986, també va recuperar l’Àliga, el 1987 va crear la Samarreta de les Festes i l’any 1998 el Ball de Diables va impulsar la creació de la primera entitat de la Santa Tecla Petita, el Ball de Diables Petit de Tarragona, i va posar la llavor del que avui és una Festa Major adreçada als més joves totalment consolidada i arrelada a la ciutat. Així, el 2008 també va crear l’Aligueta. El commemoreu renovant disseny i estrenant vestits nous i d ea ts p e l s a l u m n es d e l ’ Esco l a d ’A r t . En q u è s’inspira, el nou vestuari? Creiem que és una evolució del
16 I VIU Tarragona
que som i ens sentim molt còmodes amb la nova imatge. La celebració del trentè aniversari va arrencar amb el desplegament d’una gran pancarta commemorativa a la plaça de les Cols. Quins són els principals actes heu organitzat per celebrar aquestes tres dècades? Al juliol va tenir lloc la pintura del piló commemoratiu de l’aniversari al carrer del Comte, a l’agost vam fer un sopar popular i concert de gralles ; un torneig de futbol interentitats del Seguici Popular; un concert vermut... Quina és la contribució d’ El Ball de Diables a les Festes de Sa n t a Te c l a ? Després de molts anys sense diables, el 1984 els tarragonins recuperen el Ball de Diables de Tarragona i les seves actuacions tradicionals, seguint el model tradicional del Penedès i del Camp de Tarragona. L’acte oficial de presentació del Ball va ser el dia 16 de setembre ja dins Santa Tecla a l’Antic Ajuntament.
Un any més tard, el 1985, l’entitat marcà una línia que definia el calendari d’actuacions del Ball a Tarragona format per Carnaval, Revetlla de Sant Joan i Festes de Santa Tecla. El 1986, el Ball col·laborà amb l’Ajuntament amb la recuperació de l’Àliga de la ciutat, i des de 1998 l’entitat disposa d’un
“El Ball de Diables ha estat impulsor de molts dels actes que avui formen part de la Festa Major”
ball de diables infantil. Des d’aleshores no ha deixat de créixer, sent un dels promotors principals de la Festa tarragonina i fent una aposta especial per fomentar la Festa Major Petita de Tarragona, creant la versió infantil de l’Àliga, l’any 2008, i organitzant diversos esdeveniments de referència en
el marc de la cultura popular tarragonina. Com viviu les festes? Suposo que les vivim com totes les persones que hi participen, amb molta intensitat, emoció i molta, molta feina. La major part dels dies acabem molt cansats però infinitament feliços per poder formar part de la tradició i per veure que la Festa Major té cada cop més força a Tarragona. Amb quants integrants compteu? Entre les 4 seccions -Ball de Diables Adult, Àliga, Ball de Diables Petit i Aligueta- uns 150 membres. Teniu salut de ferro? Us felicitarem de nou d’aquí 30 anys? Estic fermament convençuda que farem 30 anys més. Des de sempre, el Ball de Diables ha comptat amb persones molt inquietes que han sabut ‘tirar del carro’ i fer possible que avui celebrem totes aquestes fites. Créixer i tenir una visió de ciutat és l’esperit de l’entitat.
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
10/9/13
10:41
P谩gina 17
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
10:41
Página 18
SANTA TECLA CIUTAT
Santa Tecla 2013 Del 14 al 24 de setembre. Onze dies de festes on la Santa Tecla Petita i els elements del seguici són els protagonistes d’enguany. Us descobrim algunes novetats de les festes de la Patrona
Santa Tecla Petita Aquestes festes veuen créixer dos elements nous: els Gegants Moros petits i el Ball de Cossis petit. La Baixadeta també guanyarà dimensions amb la incorporació dels Gegants Moros petits i la Cucafera peti-
ta. El dijous 19 de setembre és el dia de la Santa Tecla Petita, dia en el qual té lloc la Cercavila de la Santa Tecla Petita i els versots i parlaments dels balls parlats petits.
Nous elements de marxandatge El marxandatge de les Festes creix enguany gràcies a moltes iniciatives privades. Així, sumant-se a la samarreta - editada pel Ball de Diables de Tarragona-, mocador - editat per la Moixiganga-, barret - confeccionat per l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació, xapa- editada per l’Agrupació Cultural i Esportiva de CCOO de l’Ajuntament - i bossa - editada per la Colla de Diables Voramar i la Víbria de Tarragona-,
Algunes novetats
Efemèrides
- La subratllada del programa de mà, VI extraoficial. Per primer cop aquest acte s’incorpora dins la programació. Es tracta d’una tradició impulsada per uns joves tarragonins que quedaven per esmorzar i subratllar el programa de Santa Tecla. Enguany, l’activitat s’estén i es convida a tothom a guixar, destacar, subratllar i assenyalar tots els actes als quals es tingui previst participar durant les festes. - La baixada de l’Àliga durarà una hora més un cop acabi a la Plaça de la Font
- 700 anys de la campana Fructuosa - 50 anys del Cor Al·leluia - 30 anys del Ball de Diables - 25 anys dels Xiquets del Serrallo - 20 anys de la Banda Unió Musical de Tarragona
18 I VIU Tarragona
- Guanya pes la Santa Tecla Gastronòmica amb noves propostes gastronòmiques com ara la “botifarra de la mamadeta” impulsada per l’Associació de venedors del Mercat Central. - La Baixada de la Cucafera - Ruta dels Codis Teclers: Per conèixer els indrets més emblemàtics de les Festes es podran localitzar diversos codis QR que mostraran com els espais en els quals ens trobem localitzats es transformen durant els dies de les festes. - Salt endavant de les activitats 2.0 de les festes
també hi trobarem les llibretes, els imants, els tatuatges, el 1r conte del Seguici (nova col·lecció dels Contes del Seguici i el 1r volum n’és El Negrito de la Pau), les noves samarretes del, el trenca-closques i, fins i tot, el subratllador oficial de les Festes. El dia 11 Tarragona es vesteix de Sta. Tecla i ho farà amb un nou acte, el PostureigTecler2013 que donarà obertura a l’estand de les Festes al Teatre Tarragona.
- 20 anys del Lleó - 20 anys de la Víbria - 20 anys del primer castell de nou bastit per una colla tarragonina - 15 anys del Ball de Diables petit - 10 anys del Ball de Cossis
006VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
10/9/13
10:41
P谩gina 19
006VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
10/9/13
10:41
P谩gina 20
ENTREVISTA CIUTAT
J. Antoni Belmonte President de la CEPTA
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
10:41
Página 21
Josep Antoni Belmonte és president de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) des de l’any 2010. L’any que ve acaba el mandat que va començar l’any 2010. Creu que ha assolit les fites que es va proposar? Sí. Acompanyat d’un comitè executiu i una junta directiva que m’han ajudat molt, hem complert el nostre objectiu, el de treure l’entitat d’un impàs crític i ho hem aconseguit. Tots els nostres proveïdors estan al corrent a tots els efectes i hem portat la CEPTA a una situació més que solvent, i ens sentim contents d’haver-ho aconseguit. D’altra banda, pel que fa a la nostra programació de cursos de formació, es podria dir que “portem la feina al dia”.
“La internacionalització és una bona eina per qui té un projecte, diners i estructura”
Com veu la situació actual de les petites i mitjanes empreses? Representen el 90% del nostre teixit industrial, i està clar que atès a les circumstàncies estan passant un moment difícil. Les empreses grans tenen problemes i les PIMES – Petites i Mitjanes Empreses també. Una PIME té una estructura petita, no li arriben tots els projectes que desitjaria, el finançament s’ha complicat – aquell coixí amb el que a vegades comptaven per tirar endavant – i, com que tot ho regula el propi mercat, les empreses s’hi han d’adaptar. Encara que optem per fer el que vulguem, - per exemple, vendre barat o car - serà el propi mercat qui ens regularà i marcarà. De quina manera creu poden resoldre els seus problemes de finançament les petites i
Setembre-Octubre 2013
mitjanes empreses? La Banca diu que n’hi ha, però que el que no hi ha són peticions solvents per poder facilitar el crèdit. És a dir, hi ha diners, però si algú ha deixat un rastre delicat, el banc li diu que “no”. Quina solució hi ha, doncs? S’ha de ser mitjanament solvent, sinó, no hi ha accés al crèdit. La internacionalització és una de les millors opcions per a les empreses per sortir-se’n? La internacionalització és una bona eina per qui té un projecte, diners o finançament, estructura i producte. Si no reuneixes tots aquests requisits, al mercat internacional no hi ha res a fer. No és fàcil per a tothom reunir aquests requisits....així doncs, no tothom pot anar-hi, només qui reuneix les millors condicions, i la nostra tasca és ajudar a aquelles empreses que vulguin reunir els requisits per obrir-se camí a nous mercats. Abans de l’estiu van organitzar la sessió “Ara toca innovar”, una jornada integrada dins el projecte Tarracolab. Què necessita una empresa per innovar? Pensar molt en la seva activitat. Hem d’innovar en allò nostre, allò que coneixem. Per fer-ho, s’ha d’anar al mercat amb un bon projecte, que sigui atractiu. Si és així, diria que trobarem finançament sempre, tant sigui pel mercat nacional com internacional. Ara bé, si pensem en innovar però fem el mateix que fèiem abans, per aquest camí no ens en sortirem. La crisi ens ha fet més enginyosos? Evidentment. La dita diu que “no hi ha res que ensenyi més que la gana”. La crisi ens ha obligat, d’entrada, a reestructurar casa nostra– moltes llars del negoci familiar – i
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
10:41
Página 22
ENTREVISTA CIUTAT
nar així. Hi ha projectes al nostre territori, però tot avança tan lentament...I també hi ha les xifres de l’atur, que les previsions diuen que seguirà creixent al 2014. Quan parla de projectes es refereix també al projecte Barcelona World? Com el veu? És el revulsiu econòmic per excel·lència, però tirar un projecte com aquest endavant no es fàcil. La veritat és que encara avui per avui s’estan buscant inversors per tirar-ho endavant. Ara mateix, imagino que buscar finançament per una estructura com aquesta no és gens fàcil. D’altra banda, petits i mitjans empresaris venen aquí a la CEPTA i ens demanen informació, gent que s’apunta a la borsa de treball per optar a un lloc de feina al macroprojecte.... també l’empresa. Per fer aquesta reestructuració, s’ha de ser enginyós. N’estic segur que de la crisi no se’n sortirà ningú sense cap “rascadeta”, és a dir, que acabarà afectant a tothom. De manera diferent, però a tothom. La CEPTA ofereix contínuament una variada oferta de cursos. La formació és clau? Hem de tenir en compte que el 60-70% del col·lectiu laboral que va a treballar a diari és gent sense un ofici consolidat. Atès a les dificultats, molta gent ha hagut de canviar de feina, la qual cosa li ha impedit haver tingut l’oportunitat d’haver-se format a fons en alguna especialitat. Quan arriba un moment crític com l’actual en el qual no hi ha feina, el treballador se n’adona que ha de fer alguna cosa: reciclar-se dins de la pròpia feina i esperar que reviscoli i millori el moment que travessa el mercat. Crec a la Formació Professional en aquest país no se li ha reconegut mai la importància que té, i crec que s’ha quedat a l’estacada. Així doncs, tenint
22 I VIU Tarragona
en compte que l’FP és el gran col·lectiu del nucli treballador, s’hauria de considerar i mimarla més Podríem dir que avui dia encara hi ha oficis amb projecció de futur? Hi ha molts oficis que s’han perdut i que s’estan perdent cada dia. La tecnologia avança i s’està carregant la mà d’obra. D’altra banda, hi ha moltes professions que per ferles no cal ni que siguis de l’ofici.
crec que tots hem deixat perdre en algun moment el privilegi del treball. Per tant, una de les primeres coses que hem de mimar és això i, a partir d’aquí, farem la resta. Què creu que ens depara el 2014 en termes econòmics aquí a casa nostra? El 2014 el preveig estable, més o menys igual que aquest 2013. Les perspectives ens porten a opi-
Han parlat amb ells? Ens hem reunit amb el col·lectiu, i des de la CEPTA els vam demanar presentacions generals – no només dirigides als mitjans de comunicació - a diferents ajuntaments de poblacions properes a fi i efecte que les empreses que estan interessades en participar-hi poguessin posars’hi en contacte, i ens van dir que ho tenien previst.
D’una mica més a prop...
“Hem d’innovar en allò que coneixem i anar al mercat amb un bon projecte que sigui atractiu”
El principal tret del seu caràcter? La insistència I el principal defecte? Els horaris El que més valora de les persones? La honestedat I el que menys li agrada... No ser clar Un dels millors consells que li han donat mai... Que tingui molta paciència
També es critica que no som competitius. Potser a partir d’ara començarem a ser-ho, ja que estem vivint moments que s’ha de filar molt prim. No ens oblidem que qui va a treballar no pot perdre el ritme, sinó, no ens en sortirem. Pel que fa a la responsabilitat a nivell individual cadascú te la seva, però
De petit volia ser... No me’n recordo Un llibre? “Todo incluido” (Ángel Palomino) Una cançó? “Paraules d’Amor”, de Joan Manuel Serrat Una pel·lícula? No m’agrada el cinema Un dels paisatges que més li agrada de Tarragona? El Priorat No pot sortir de casa sense? Les claus de casa
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
10:41
Página 23
NIKKO CENTER concessionari oficial Nissan a Tarragona
Nou Nissan Micra Vingui a provar-lo sense compromís als nostres concessionaris
Imatge del Concessionari Nikko Center de Reus
Exposició Concessionari Nikko Center Motors de Tarragona
Si ets professional del transport, vine a informar-te de les promocions i descomptes a qualsevol dels nostres concessionaris NIKKO CENTER
Autovia Reus-Tarragona, s/n Mas Abelló 43204 · REUS Tel. 977 772 197
NIKKO CENTER MOTORS Ctra.València, 206 43006 · TARRAGONA Tel. 977 549 560
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
10:42
Página 24
NOTÍCIES CIUTAT
Nova línia d’autobús urbà La línia 23 connecta la Part Baixa amb el mercat i Joan XXIII sense necessitat de fer transbord El mes passat es va posar en marxa la nova línia 23 la qual atén les necessitats dels veïns i veïnes de la Part Baixa i centre de la ciutat. L’EMT (Empresa Municipal de Transports) ofereix aquesta connexió amb freqüència de pas cada 40 minuts i amb un temps de viatge de 20 minuts d’inici a terminal. La línia facilita l’accés a Joan
pipi - can al Camp de Mart Parc per gossos al centre de Tarragona que respon a les demandes dels veïns A principis d’estiu es va començar a construir el pipican al Camp de Mart de la ciutat. Es tracta d’ un espai únic al centre de Tarragona que s’ha construït per donar resposta a la necessitat de disposar d’un indret al centre de la ciutat on els gossos puguin estar deslligats i relacionar-se lliurement entre ells. En aquest espai hi ha capaci-
tat perquè els gossos de mida mitjana o gran es moguin lliurement, tot i estar vigilats en tot moment pels seus propietaris. La instal·lació d’aquest espai al Camp de Mart respon a les demandes dels veïns i veïnes - especialment de la Part Alta de la ciutat – que havien sol·licitat un espai d’aquestes característiques.
XXIII a la zona dels carrers Gasòmetre fins a la Rambla Nova i des del carrer Unió fins Ramon i Cajal. La nova línia també recupera el servei per arribar des de l’eixample a l’estació de trens de forma directa. La nova línia s’emmarca en els objectius mediambientals marcats pel Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Tarragona.
Entra en vigor el POUM El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal va entrar en funcionament a principis de l’estiu El nou Pla és fruit del diàleg i la participació ciutadana. El nou POUM fa una previsió d’una població màxima 185.000 habitants fins l’any 2025. Els principals objectius són: un desenvolupament urbanístic sostenible, afavorir la cohesió social lligant els barris entre ells i amb el centre, desenvolupar una política d’habitatge social, crear noves àrees d’equipaments i zo-
nes verdes i facilitar la mobilitat sostenible. Algunes característiques: potencial de sostre: s’incrementa en 231.941 m2 respecte de l’aprovació inicial; reserva de sol per equipaments: 1.031.564 m2, dels quals 54.000 són per a usos culturals i patrimonials; sostre edificable: 4.818.971 m2; nous habitatges: 33.916 (un 40 % del total previst serà habitatge protegit) .
Casa del transeünt Obrirà 11 mesos l’any per atendre les persones sense sostre Després de dos anys, a partir d’aquesta tardor la casa del transeünt tornarà a atendre a les persones sense sostre de la ciutat. L’equipament, un immoble situat a la Part Alta i gestionat per la fundació Bonanit, compta amb 15 llits que podrien ampliar-se a 22. La casa del Transeünt no només proporcionarà un llit on dormir a les persones que viuen al ras, sinó que també oferirà el servei “cafè i caliu” als usuaris, consistent en un esmorzar ben complert. A més a més, aquests també s’hi podran dutxar.
24 I VIU Tarragona
La casa funcionarà de dilluns a diumenge i tancarà a l’agost. Des del 2006, la Fundació Bonanit vetlla pels anomenats ‘sense sostre’ a Tarragona. En aquests anys ha acollit un total de 1.874 persones. D'elles 357 al 2013.Les persones que acull no tenen llar i busquen feina o es troben en condicions cròniques de pobresa degut al tiemps que fa que malviuen en aquesta situació. La Fundació Bonanit va facilitar als seus set primers anys 21.409 pernoctacions i ofereix ajuts puntuals a famílies en situació de vulnerabilitat.
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
10/9/13
10:42
P谩gina 25
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
10:42
Página 26
NOTÍCIES CIUTAT
Balanç casals d’estiu Més de 500 participants a les activitats que es van fer als casals Més de 500 nens i nenes de Tarragona van participar als casals d’estiu organitzats per la Conselleria d’Acció Social de l’Ajuntament. En total van tenir lloc en 9 centres educatius públics de la ciutat i van comptar amb els Jocs de la Mediterrània com a proposta de dinamització. Enguany, la gestió l’han dut a terme la Fundació En Xarxa i la Fundació Casal Amic, ambdues guanyadores del concurs públic que es va fer. El Casal d’estiu és una gran solució per a moltes famílies
quan acaba el curs escolar, ja que els permet possibilitar la conciliació de la vida familiar i laboral. Aquesta és una qüestió que preocupa a moltes llars, i els Casals proporcionen aquest servei d’atenció als fills i filles durant el període de vacances escolars. Hi van participar nens i nenes d’entre 3 i 12 anys, els quals van tenir l’oportunitat d’aprendre, divertir-se i conèixer altres nens i nenes de la seva edat. Els infants amb discapacitat van comptar amb suport individualitzat i professional.
Carrer Colom El carrer ha obert la circulació de vianants de manera provisional i fins després de Nadal A finals d’agost el carrer va quedar obert a petició dels diferents col·lectius afectats per les obres – veïns i comerciants – per tal de guanyar espai públic per a la circulació dels vianants amb seguretat i augmentar l’activitat dels establiments. Amb aquesta obertura provisional el carrer queda com a zona exclusiva per a vianants
amb un sol carril de circulació per als camions que han d’accedir a les obres que encara s’hi duen a terme. La idea és que després de Nadal continuïn les obres d’urbanització definitiva de l’espai que preveuen la continuïtat del servei de transport públic urbà. L’EMT està estudiant la reordenació de la xarxa un cop finalitzin les obres.
Joan Martí Castell El catedràtic i senador tarragoní serà el pregoner d’aquesta Santa Tecla 2013 El Dr. Joan Martí Castell, filòleg, catedràtic i membre de l’Institut d’Estudis Catalans i del Conseil du Centre d’Études Catalans de la Universitat Paris-Sorbone, serà enguany el pregoner de les Festes de Santa Tecla. L’ acte se celebrarà el proper dissabte 21 de setembre a les 18h al Saló de Plens de l’Ajuntament. Joan Martí va ser el primer rector de la Universitat Rorvira i Virgili (URV) i va exercir
26 I VIU Tarragona
com a professor universitari durant més de 46 anys de forma ininterrompuda. Martí ha estat també un dels màxims responsables de la 2a edició del Diccionari de la llengua catalana. També ha desenvolupat nombroses publicacions, ha dut a terme més de vuitanta ponències i ha col·laborat en diversos treballs col·lectius. Actualment forma part del Senat Tarragoní i ha rebut diversos reconeixements.
Escoles Bressol i P-3 Aquest nou curs 2013- 2014 cau la demanda per escoles bressol i P-3 a la ciutat Una de les conseqüències de l’actual situació de crisi econòmica ha estat la reducció de la natalitat, arreu i també a la ciutat de Tarragona. Una de les conseqüències d’aquest fet ha estat la caiguda de sol·licitud de places pels primers cursos d’educació infantil. La davallada s’ha estès a tots els centres públics i concertats de Tarragona, els quals
sumen uns 33 en total. Pel que fa a la resta de cursos, el nombre d’alumnes es preveu similar respecte el del curs passat, tot i que el descens de matriculacions per P3 d’enguany es notarà, evidentment, els propers cursos. Segons les dades que s’han facilitat, els centres han rebut mig centenar menys de sol·licituds per P-3, 1.436 en total.
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
10/9/13
10:42
P谩gina 27
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
09:28
Página 28
FORMACIÓ ESCOLES_EDUCACIÓ_IDIOMES_CURSOS_UNIVERSITAT_EXTRAESCOLARS
La ciutat viu “la tornada a l’escola” Possibilitats de formació per a tothom Al mes de setembre comença el nou curs i, amb ell, de nou tots ens fem propòsits, la majoria relacionats amb el món de la formació i l’educació però també del gaudi i el lleure: idiomes, ensenyaments artístics, noves tecnologies, reciclatge professional.... l setembre no només tornen els nens i nenes a l’escola, sinó que la societat en general emprèn “un nou curs” després de les vacances d’estiu. De la mateixa manera que molts alumnes estrenen motxilla, estoig, el xandall d’Educació Física o la bata de l’escola i els universitaris la carpeta, al món laboral es respira un aire de renovació. I és que després de les vacances
A
tornem amb les “piles carregades” i ganes de fer coses, ja siguin relacionades amb el nostre àmbit professional, amb una nova inquietud laboral o personal o bé per ampliar les nostres activitats d’oci i temps lliure. Així doncs, la tornada a l’escola i la recuperació de les rutines ens fa venir ganes d’aprendre o millorar idiomes, d’apuntar-nos al gimnàs, de fer aquell curs de
cuina, d’informàtica o de noves tecnologies que fa tan de temps que es vol fer però que mai s’ha trobat el moment, de reciclar-nos o especialitzar-nos en algun aspecte del nostre àmbit professional -ja sigui per iniciativa pròpia o perquè ens ho demanen al lloc on treballem-.... Sigui com sigui, les possibilitats són múltiples i, tot i que depenen dels nostres objecti-
us, aspiracions, del temps del qual disposem i de la nostra butxaca, sempre és una bona opció treure el màxim profit del nostre temps lliure o seguir formant-se. Ja ho diu el refranyer popular: “el saber obre els ulls”. I Anna Escolà, periodista I
006VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
10/9/13
09:28
P谩gina 29
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
09:28
Página 30
IDIOMES FORMACIÓ
Idiomes,Languages, Langues... Fa anys, saber idiomes era un valor afegit al currículum. Avui és indispensable i ja no n’hi prou només amb l’anglès. Els idiomes són molt valorats per les empreses a l’hora de seleccionar els candidats i una assignatura pendent per a molts aspirants
Hem passat del “ Do you speak English?” a: “Quin nivell tens d’anglès?” i “Quantes llengües parles?” . Així doncs, actualment no n’hi ha prou amb un “Yes” o “No”, sinó que el que esperen de nosaltres és un títol que certifiqui quin nivell tenim de la llengua en qüestió i quantes altres més parlem. I és que els idiomes – juntament amb la informàtica – és una de les habilitats que més es demanen i valoren per part de les empreses a l’hora de seleccionar els seus candidats, tant, que moltes vegades és un requisit indispensable. És per això que és imprescindible per a molts aspirants dominar alguna llengua o bé conèixer-ne més de tres, i ja no n’hi
30 I VIU Tarragona
ha prou amb els coneixements que vam aprendre a l’escola, sinó que cal saber –ne més, aprendre’n constantment i anar-nos reciclant. I no només a l’hora d’accedir a una feina, sinó que les mateixes empreses – i cada vegada en més entorns laboralinsten als seus treballadors a conèixer idiomes. Aquest fet encara s’incrementa més en els entorns turístics, pobles i ciutats que cada any reben visitants estrangers i on conèixer llengües esdevé necessari per fer negoci. Aquestes prenen més o menys importància en funció del país
d’origen del turista que ens visita. És per això que l’idioma rus cada vegada pren més força i darrerament hi ha una forta demanda per aprendre aquesta llengua eslava. Com dèiem a l’inici, al mes de setembre “l’inici del nou curs”
Actualment ja no n’hi ha prou amb el que vam aprendre a l’escola, sinó que cal saber-ne més
es fa extens a les empreses , mercat laboral i societat en general, i entre els múltiples propòsits que ens fem, hi ha el d’aprendre idiomes o bé posarnos a estudiar el que en el seu dia vam aprendre i que ja tenim “rovellat”. Les generacions d’avui dia ja comencen amb els idiomes des dels primers cursos de l’escola, però pels qui no vam tenir aquesta sort és qüestió de recórrer a Escoles Oficials d’Idiomes, acadèmies de llengües, centres cívics, escoles de llengües de les universitats i a d’altres organitzacions i entitats que constantment ofereixen cursos d’idiomes estructurats en diferents nivells i dirigits a diferents públics.
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
10/9/13
09:28
P谩gina 31
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
09:28
Página 32
ENSENYAMENTS ARTÍSTICS FORMACIÓ
Ensenyaments artístics D’ entre la llista de disciplines artístiques, les que acostumen a estar més sol•licitades a l’ inici de curs són la dansa, la música, el teatre i l’art. Es tracta d’uns ensenyaments entre els quals cada vegada hi ha més varietats a escollir i que combinen formació, educació i gaudi Diuen que l’home va aprendre a ballar abans que parlar, i és que la dansa existeix des de l’Antiguitat. Actualment, estu-
L’Escola d’Art i Disseny a Tarragona ofereix estudis oficials en cinc especialitats
diar dansa ja no només es tradueix en aprendre dansa clàssica, dansa clàssica espanyola o dansa moderna- jazz , sinó que actualment es poden practicar una gran varietat de modalitats com ara dansa contemporània, claqué, funky, dansa del ventre, danses tribals, hip-hop, i un llarg etcètera. La música també ens ofereix un gran ventall de possibilitats i especialitats, com ara la de corda, de guitarra, de percussió, de piano – orgue, de vent, de cant ... El teatre, si volem
dedicar-nos-hi professionalment, ens permet especialitzar-nos en la interpretació, la direcció d’escena i dramatúrgia i l’escenografia. Pel que fa a l’art, hi ha diferents especialitats com ara les arts aplicades a l’escultura, l’art floral, la joieria d’art, disseny d’interiors, etc. A l’hora d’aprendre un ensenyament artístic, podem fer –ho amb l’objectiu que esdevingui la nostra formació per tal de dedicar-nos-hi en un futur o bé com a activitat extraescolar o de lleure. En el primer cas, a Catalunya els ensenyaments
cífics i especialitzats. Per exemple, l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona (EADT) és una escola pública que dóna servei a les persones interessades en la creació artística i el disseny. Actualment ofereix estudis oficials en cinc especialitats: joieria artística, pintura, gràfica publicitària, fotografia artística i il·lustració. L’Escola destaca per la seva llarga trajectòria, ja que els seus orígens daten del 1934. Pertany a la xarxa d’escoles d’art de titularitat de la Diputació de Tarragona des de l’any
artística, pintura, gràfica publicitària, fotografia artística i il·lustració, l’Escola ofereix uns cursos monogràfics de ceràmica, escultura, dibuix, gravat, joieria i pintura i un curs oficial de preparació per a les proves d’accés necessàries per accedir als estudis oficials. Durant l’any també hi ha una programació estable de cursos i a l'estiu una oferta de cursos d'especialització. Actualment hi estudien uns 300 alumnes dels cicles formatius i un centenadels cursos monogràfics. Ara bé, si no tenim la intenció
artístics tenen l’objectiu de proporcionar a l’alumne una formació artística de qualitat i garantir els futurs professionals de les arts plàstiques, el disseny, la música, la dansa i l’art dramàtic entre d’altres. Els llocs on aprendre aquests ensenyaments són centres espe-
1947, i l’any 1974 es va emplaçar a la Zona Educacional de Tarragona. Com diu la seva directora, Empar Escobar, “és una plataforma de projecció artística on no hi ha límits per a l’alumne”. Aquest pot estudiarhi en grups re-
A l’hora d’aprendre un art podem fer-ho perquè esdevingui la nostra professió o bé per lleure
duïts i gaudir d’unes instal·lacions àmplies i completament equipades ubicades en un edifici pensat especialment per ser una escola d’Art. A banda dels estudis oficials de joieria
de dedicar-nos-hi professionalment i el que volem és gaudir d’aquests ensenyaments a les nostres estones de lleure i viure’ls com una activitat lúdica, tenim un gran ventall d’escoles i centres on poder aprendre’ls i practicar-los i moltes companyies on apuntar-nos.
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
10/9/13
09:28
P谩gina 33
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
09:28
Página 34
ENSENYAMENTS ARTÍSTICS FORMACIÓ
Empar Escobar Directora de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona
Professora de l’EADT des de fa 22 anys i directora des d’en fa 5. Graduada en Arts i Oficis i llicenciada en Belles Arts. Va iniciar la formació artística a l’escola d’Art i Disseny de Tarragona que aleshores es deia Escola Taller d’Art de la Diputació Quin és el perfil de l’alumne de l’escola i d’on prové? És un alumne creatiu i molt exigent amb sí mateix. Els alumnes dels cicles formatius provenen bàsicament del Batxillerat Artístic. A banda, també ens venen alumnes que han fet estudis universitaris i que desitgen especialitzar-se en alguna de les nostres especialitats. Un tercer grup, més minoritari, són persones que ja es troben treballant i que decideixen complementar o canviar la seva formació. Pel que fa a l’alumnat dels cursos monogràfics, generalment ja ha tingut una experiència artística i ara desitja seguir treballant i formant-se. En què ha canviat l’escola les darreres dècades? Un dels fets més importants és que s’han normalitzat els estudis artístics com a titulació oficial, s’han professionalitzat. L'oferta d'especialitats s’ha anat transformant, especialment dins la família del Disseny Gràfic i en detriment dels vells oficis com eren el gravat o l’esmalt. Els da-
34 I VIU Tarragona
rrers ensenyaments que s’han implementat són la Il•lustració, i dels que fa més temps que impartim són la Pintura i la Joieria. Intentem anar adaptant l’oferta a la demanda existent, i és que l’Escola ha de tenir una mirada avançada, formar una nova generació de creadors que innovin sense oblidar el rigor tècnic i les tècniques tradicionals que ens han precedit. També intentem tutoritzar l’alumne un cop ha acabat els estudis i l’acompanyem en l’entrada al món laboral. Alguna novetat de cara al nou curs? Degut a l'aplicació de la reforma de la llei educativa, canvia el Pla d’Estudis. Fins ara els cicles constaven de dos cursos i un 3r on es feia un projecte final. Ara s’haurà de fer tot en 2 i s’incrementaran les hores de pràctiques a empreses. Quins són els estudis que tenen més demanda? Fotografia artística, Gràfica Publicitària i Il•lustració.
En el marc actual, quines són les sortides professionals d’aquests estudis? És curiós que tenint en compte les xifres d’atur juvenil actual, les estadístiques mostren que hi ha entre un 50 i un 60% d’inserció laboral dels alumnes que provenen dels estudis artístics. En el cas de la fotografia artística, la il•lustració i la gràfica publicitària, les sortides professionals són molt clares, però en els ensenyaments com joieria artística o pintura són molt personals. Per exemple, quines possibilitats té algú que es dediqui a la joieria creativa? Dins la joieria es poden triar diferents circuits per ensenyar les peces, un de més comercial i un més contemporani. L' escola obre les mirades perquè aquestes possibilitats siguin moltes, per això parlem de joieria creativa. Els nostres alumnes estan obrint aquest discurs a Tarragona i comencen a sortir noves maneres de portar i entendre la joieria, com també nous espais expositius. Ara mateix les pos-
sibilitats les fem a mesura que ens anem reinventant. L’Escola és un dels 5 centres professionals de Catalunya on s’estudia aquesta disciplina. Quins són els objectius de l’Escola? Tenint en compte el context actual, impulsem més que mai l’emprenedoria entre els alumnes, intentem crear oportunitats per als seus treballs, oferim formació en paral•lel.... l’Escola la veiem com una plataforma de projecció artística on no hi ha límits per a la faceta creativa de l’alumne, volem obrir mentalitats! I vetllem perquè els nostres estudis siguin molt exigents. Quan es començaran a impartir els Estudis Superiors de Disseny Gràfic? És una antiga ambició de l’Escola que ens permetria oferir uns estudis equivalents als universitaris que ofereixen les Escoles d’Art de la resta de Catalunya. El centre està preparat i la demanda existeix, però encara és un projecte de futur que no sabem quan es materialitzarà.
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
10/9/13
09:28
P谩gina 35
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
09:28
Página 36
ADULTS FORMACIÓ
Formació digital per a adults
Moltes de les activitats quotidianes s’estan transformant constantment sota els efectes de l’evolució de les tecnologies. Seran imprescindibles uns coneixements bàsics dels nous mitjans de tractament de la informació per a tenir accés als nous llenguatges El desenvolupament de les tecnologies de la Informació i la Comunicació exerceix uns efectes de canvi profund en tots els àmbits de la societat: les relacions interpersonals, el món laboral, l’oci, els mitjans de comunicació, els tràmits administratius... A mesura que la difusió de nous aparells es fa més extensa i un nombre més elevat de persones hi té accés, es generalitza l'ús d'instruments que sovint faciliten l'execució de tasques fins ara més feixugues. En el camp de les comunicacions és on els nous hàbits tenen una repercussió més gran.
36 I VIU Tarragona
La telefonia mòbil, la televisió digital i la xarxa Internet han obert expectatives que fins fa pocs anys eren pràcticament impensables. I dia a dia es veu l’evolució d’aparells que es fan més assequibles i multipliquen les prestacions. Un exemple prou il•lustratiu és el món del so digital, amb dispositius molt petits i d’una gran capacitat d’emmagatzematge, que utilitzen diàriament molts nois i noies adolescents. Davant aquesta realitat, es fa necessari avançar cap a l’alfabetització digital, proporcionant eines i recursos per a po-
sar la formació bàsica en TIC (tecnologies de a Informació i la Comunicació), a l’abast de tothom, tenint en compte dues perspectives de les tecnologies: Com a eines que faciliten la realització d’una gran diversitat de tasques, i com a instruments que afavoreixen la formació permanent al llarg de to-
Es fa necessari avançar cap a l’alfabetització digital i proporcionar eines i recursos
ta la vida. És per això que des de la Generalitat s’han preparat uns materials que esdevenen un vehicle proper i útil per a l'alumnat dels centres i aules de formació de persones adultes, per tal d'afavorir la seva capacitació digital i preparar-los per poder donar resposta a les noves demandes formatives que la Societat de la Informació ens planteja constantment. El contingut es basa en el sistema informàtic (maquinari, xarxes, programari), el sistema operatiu, l’ús d'Internet, l’ús de programes bàsics i les actituds necessàries amb les TIC.
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
10/9/13
09:28
P谩gina 37
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
09:29
Página 38
PROFESSIONALS FORMACIÓ
Reciclar coneixements Existeix una àmplia oferta de formació ocupacional per a millorar la capacitació i reciclar coneixements professionals. Els treballadors es poden posar al dia amb cursos de reciclatge que els permeten aprendre les novetats i avenços tecnològics La formació contínua i el reciclatge professional són necessaris tant per a la satisfacció dels treballadors i treballadores com per a la modernització en el prestació dels serveis que es donen als clients. Els objectius generals de tot Pla de Formació son: Millorar la qualitat del treball i, d’aquesta manera, també la qualitat dels serveis. Facilitar el procés continu de modernització i incrementar la qualitat dels serveis que es donen. Potenciar la carrera pro-
fessional dels treballadors i treballadores. Difondre una actitud favorable vers l’aprenentatge, entès com un procés ininterromput durant el cicle vital i permetre l’adaptació de les
Avui dia, molta gent que no és del sector de l’alimentació té el curs de manipulació d’aliments
qualificacions als canvis als que es veuen sotmeses totes les empreses. Alguns d’aquests cursos que varen començar com a complement i reciclatge, s’han implantat i han passat a tenir autonomia pròpia. Aquest seria el cas de cursos com: primers auxilis, manipulació d’aliments, usar els desfibril•ladors, socorrista, monitor i director de lleure, animació cultural... La majoria d’aquests cursos van néixer amb una clara voluntat, per exemple, en el
cas del de manipulació d’aliments, de millorar l’higiene en el món de l’alimentació. Avui, molta gent que no és del sector directament el té per si l’ha de fer servir en alguna ocasió i també per interès propi. Així doncs, podem dir que venen d’una temàtica en concret, com són la sanitat, l’alimentació, l’ensenyament... però que fruit del seu èxit han traspassat el nivell professional i s’han obert a tothom.
006VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
10/9/13
09:29
P谩gina 39
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
09:29
Página 40
TALLERS FORMACIÓ
Cursos per a tots els gustos Cada vegada són més i de més temàtiques els cursos que s’ofereixen per entretenir, aprendre i formar-nos contínuament La nostra societat és activa i tots tenim ganes d’aprendre i perfeccionar tot allò que ens proporciona oci i entreteniment. Necessitem formar-nos i perquè això sigui possible les institucions o empreses privades aprofiten els nous suports de la informació, eines i documentació per proporcionar coneixements. L’ús de la tecnologia al servei de les persones
Avui dia hi ha cursos de gairebé tot: costura, monitors de lleure, màgia, reforç escolar, etc.
ajuda a construir entorns flexibles, interactius, immediats i personalitzats. Els pilars de la nostra societat són la virtualitat, la globalitat i la ubiqüitat, aspectes que ajudaran a superar les barreres lingüístiques i culturals existents. Avui dia hi
40 I VIU Tarragona
ha cursos de gairebé tot, com per exemple: manualitats i costura, informàtica, fotografia, cuina, vins, manipulació d’aliments, mecànica, construcció i enginyeria, monitors i directors de lleure, perruqueria i estètica, reforç escolar, auto ajuda, psicologia i salut, màgia, literatura, i un llarg etc. Prendre part en qualsevol d’aquests cursos i activitats ens ajuda a mantenir la nostra memòria i atenció. També ens fa néixer un esperit de superació, traduït en la perseverança que un mateix s’aplica per ser millor professional i persona, i l’ajuda a millorar les habilitats tan tècniques com emocionals. Representen una via clara d’aprenentatge, però a més, són un gran factor de cohesió social. Perquè a partir de compartir una afició, s’aconsegueix estrènyer llaços agrupant gent de totes les edats i cultures, i contribueix en crear una xarxa compacta que potencia fluidament les relacions socials.
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
10/9/13
09:29
P谩gina 41
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
09:56
Página 42
CULTURA ACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA
Santa Tecla cultural Festes de música, dansa, teatre i cinema
Dani Rovira
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
09:56
Página 43
SANTA TECLA CULTURA
Música amb noms tarragonins com el d’Els Pets i Bongo Botrako, dansa de la mà de la companyia Sagardoy/ Bravo Plan B, teatre amb Joan Pera i cinema d’homenatge a Bigas Luna esprés de dos anys d’absència voluntària, Els Pets tornen a casa per presentar el nou disc en un primer concert el dia 14 al Teatre Auditori Camp de Mart. La formació oferirà un repertori amb les noves cançons del seu nou disc. Aquest és un dels espectacles de pagament que destaquen de les festes d’enguany. La música tarragonina estarà molt present aquests dies de Santa Tecla, música feta aquí per gent d’aquí però amb gran projecció a l’exterior com és el cas de Bongo Botrako, que presentarà el seu segon treball “Revoltosa” la nit del 17 de setembre. Els acompanyaran Zulu 9.30, una banda amb més de dotze anys de trajectòria. Sense abandonar la música, cal dir que la Capsa de Música vibrarà el divendres 20 de setembre amb els concerts del DO Tarragona 2013. Diver-
D
Els Pets
Bongo Botrako. Foto de: Noemí Elias
Lecirke
sos escenaris de la ciutat acolliran més espectacles musicals, com per exemple el Teatre Metropol, que serà l’escenari dels concerts dels tarragonins LeCirke, Josep Romeu i Carles Rabassa o el cantautor Paco Enlaluna. Pel que fa al teatre, divendres 20 de setembre serà el torn de Joan Pera i el seu espectacle “Sí, primer ministre”!” al Camp de Mart. D’altra banda, els monologuistes Dani Rovira, Txabi Franquesa i Dani Pérez se citaran a Tarragona en una sessió doble de “Las noches de El Club de la Comedia” el 19 de setembre al Palau de Congressos. La dansa d’aquestes festes ens arriba de la mà de la companyia tarragonina Sagardoy/Bravo Plan B amb l’estrena a l’Amfiteatre de l’obra “El factor humà”. Es tracta d’una peça creada per aquest espai i
amb motiu de la celebració dels 20 anys del Grupo Ciudades Patrimonio de la Humanidad. A la Carpa del Circ, “Tandarica Circus Experience” és la nova proposta de la companyia Passbarret amb artistes del Circ Nacional de Cuba. Finalment, el cinema també té un paper destacat a les Festes de la mà del Festival REC i de la Biennal de Castells. El 16 de setembre, la projecció de la pel·lícula “La teta i la lluna” de Bigas Luna serà un homenatge a l’artista gran defensor del Camp de Tarragona. Una altra cita cinematogràfica és la projecció del film Blancanieves. El cineasta Pablo Berger acompanyat d’alguns dels actors presentaran al Teatre Tarragona el film, el qual va ser guanyador de deu premis Goya. I Anna Escolà, periodista I
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
09:56
Página 44
NOTÍCIES CULTURA
La cultura Santa Tecla 2.0 Enguany s’han programat diverses activitats que conviden els ciutadans i visitants a descobrir i compartir les vivències i emocions durant les festes a través de la comunicació digital: els Codis Teclers, concursos, convidats digitals a les xarxes socials... La comunicació 2.0 ha revolucionat els àmbits de la comunicació a tots els nivells, i el mateix ha passat amb les festes de Santa Tecla. Les festes d’enguany fan un pas més i ofereixen més recursos i eines per viure-les i compartir-les, cada vegada d’una manera més interactiva, a través de les xarxes socials i totes les possibilitats que ofereixen. Ruta dels codis teclers: Es tracta d’una ruta que ens porta a conèixer els indrets més emblemàtics de les Festes, concretament, el carrer Major, la plaça de les Cols, la plaça de la Font, la plaça de Dames i Vells, el pla de la Seu i la baixada Misericòrida. En aquests carrers es poden localitzar diversos codis QR que mostren, a l’aparell mòbil i a través d’audiovisuals, els espais on s’està localitzat i com es transformen durant els dies de les festes.
Conc urs “Mirades de Tarrag on a ” : Nova convocatòria del concurs fotogràfic on s’incentiva la creativitat fotogràfica dels ciutadans i que una vegada més oferirà premis atractius per als seus participants. Aquest concurs el convoquen Tarragona Cultura, el Patronat Municipal de Turisme i InstagramersTGN amb la col·laboració de Tarragona 2017 Jocs Mediterranis per aconseguir trobar les millors imatges de les festes. La fot ògraf a c onvi d ad a: Cada mes, Tarragona Cultura convida a un fotògraf a mostrar, a la xarxa social Instagram, la seva visió de la cultura. Durant el mes de setembre la convidada és Gabriella Nonino (www.tarragonablog.com), a qui s’ha demanat que expliqui, visualment, com viu ella les Festes. Totes les imatges es poden veure a: http:// instagram.com/tgncultura
E l t u i t a i r e c o n v i d a t : Durant aquests dies, els seguidors del Twitter de Tarragona Cultura podran conèixer, en missatges de 140 caràcters, les recomanacions del tuitaire convidat Lluís Gavaldà.
d’actes a internet: http://santatecla.tarragona.ca t i per conèixer més a fons els protagonistes de la festa: http://tblog.tarragona.cat i http:// publics.tarragona.cat. L’etiqueta de les festes és: #santatecla2013.
S a n t a T e c l a a l m ò b i l : Des de l’Ajuntament de la ciutat es posa a disposició de manera gratuïta l’app (aplicació per al mòbil) Agenda Cultural de Tarragona, la qual, a banda d’oferir el programa oficial de les festes actualitzat, segueix informant de l’activitat cultural que hi ha a la ciutat durant tot l’any. Santa Tecla en línia: Per a tots aquells qui vulguin immediatesa al voltant de les festes i els seus actes - estar-ne al corrent a tota hora o bé tenir informació a mà en cas de pluja-: www.twitter.com/SantateclaTGN i http://www.facebook.com/santat eclatarragona. Per consultar el programa
I després de Santa Tecla.... Després del dia 24 encara tenim sobre la taula diferents propostes culturals. Els dies 27, 28 i 29 d’aquest mes tenen lloc les “Jornades Europees de Patrimoni” i hi ha un grapat d’exposicions per visitar al llarg de tot el mes Dimecres 25 de setembre: Concert de cant coral amb The Issel’s singers a l’església del Col·legi Lestonnac- L’Ensenyança. Dijous 26 de setembre: Acte de celebració del 20è aniversari del primer castell de nou d’una colla tarragonina al Teatre Metropol.
44 I VIU Tarragona
Dissabte 28 de setembre: Xerrada “Diades castelleres dels 60-70” a la xabola dels Xiquets del Serrallo i “XXX Concurs Ciutat de Tarragona de Radioaficionats”organitzat pel Ràdio Club del Tarragonès. Dies 27, 28 i 29 de setembre: Jornades Europees de Patrimoni. Un programa de sensibilització sobre el patrimoni cul-
tural promogut pel Consell d’Europa en col·laboració amb la Unió Europea. El Departament de Cultura de la Generalitat ha fixat la celebració d’aquestes jornades a Catalunya per aquets dies. Tarragoa hi participa, i la conselleria de Patrimoni Històric de l’Ajuntament, a través del Museu d’Història de Tarragona, ha organitzat dues visites a dos dels
espais més emblemàtics dels monuments declarats patrimoni per la UNESCO: passejant pel Passeig Arqueològic i descobrint Santa Maria del Miracle. Al llarg de tot el mes de setembre i fins a mitjans d’octubre hi ha diverses exposicions al Teatre Metropol, Teatre Tarragona, a l’Antiga Audiènicia o a l’Antic Ajuntament.
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
10/9/13
09:56
P谩gina 45
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
09:56
Página 46
ENTREVISTA CULTURA
Emili Samper Membre del grup Projecte Phoenix Projecte Phoenix és un dels grups de reconstrucció històrica que han participat a “Tarragona, història viva” Samper és tècnic de suport a la recerca al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. El grup de reconstrucció històrica Projecte Phoenix, al qual pertany, és la segona vegada que participa al projecte “Tarragona Història Viva”. Enguany ho ha fet amb les activitats “Imperium” i “Pomerium”. Tarragona Història Viva és una proposta per viatjar al passat romà de la ciutat i redescobrir els espais dels habitants de Tàrraco fa més de 2.000 anys. Coneixem una mica més a prop el Projecte Phoenix de la mà de Samper i, de retruc, els grups de reconstrucció històrica. Com neix el Projecte Phoenix i quants anys fa que us dediqueu a la divulgació històrica? Va néixer l’any 2000 a partir de l’interès per la història i la divulgació del patrimoni dels germans Enric i Magí Seritjol que van encapçalar la iniciativa. El grup porta, doncs, tretze anys d’activitat ininterrompuda. Jo m’hi vaig afegir el 2006.
Representació Senatus Fotografia de: ©Rafael López-Monné
Quins són els projectes en els quals treballeu? Són diversos i abracen la vida civil i la vida militar de l’antiga Roma amb la intenció d’acostar-la a tothom. En l’aspecte militar, recreem les legions altimperials i la vida als campaments romans amb la Legio VII Gemina. Pel que fa a la part civil, fem recreacions de diferents aspectes de la vida quotidiana que molt sovint no estan gaire allunyats de la nostra vida actual. En els darrers anys, ens hem interessat especialment per l’aspecte polític, amb la recreació del senat romà, la importància de l’emperador August o els enfrontaments entre les diferents classes polítiques i les conseqüències que les seves decisions tenien per als ciutadans. D’on extraieu la informació? Dels treballs d’historiadors i arqueòlegs, ja sigui a través de llibres o directament amb la seva col•laboració. I els models de les reconstruccions? De les restes arqueològiques que s’han con-
servat, d’estudis d’arqueòlegs i també dels textos clàssics. Què viuen i descobreixen els visitants a Imperium i a Pomerium? En tots dos casos es tracta de veure diferents aspectes de l’època romana lligats a l’espai en què es representen (el pretori i les muralles, en el nostre cas). A Imperium els visitants poden viure el funcionament diari de l’administració provincial de la Tarraconense. I a Pomerium descobreixen una nova manera de veure les muralles, amb l’explicació dels diferents usos que tenia aquest espai que van més enllà de la seva funció purament defensiva. Qui constitueix el projecte Phoenix? Som com una gran família. En sentit literal perquè el nucli original el formen la família i amics més propers dels germans Seritjol i, ara mateix, en un sentit molt més ampli. El grup cobreix una gran franja
46 I VIU Tarragona
d'edat: des de nens ben petits, a estudiants universitaris, passant per joves (d' entre 25 i 40 anys) i no tan joves (ja jubilats). De fet, per la llarga trajectòria del grup, alguns dels membres van començar a participar-hi activament de ben petits i han continuat fins ara, adoptant diferents papers en cada cas. Es pot dir que han crescut amb el grup. Què es necessita per formarne part? Per damunt de tot, moltes ganes de passar-s'ho bé amb la història, d'aportar el que es pugui i de voler formar part d'aquesta gran família. No es demana formació prèvia, però a tots els que formem part del grup ens agrada el món romà, o no ens hi hauríem involucrat. És cert que entre els universitaris hi ha estudiants d'Història, però jo mateix, per exemple, sóc filòleg. D'altra banda, nosaltres no fem teatre, així que tampoc es requereix cap formació en aquest camp.
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
10/9/13
09:57
P谩gina 47
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
09:57
Página 48
NOTÍCIES CULTURA
Propostes de tardor Amb l’entrada del nou curs ens arriben variades opcions culturals per part de diferents entitats de la ciutat que ens inviten a gaudir de diferents propostes aquesta nova estació. Us n’oferim un petit “tast”
Espai Experimenta
MNAT
L’aula de teatre de la URV presenta la seva activitat per al curs 2013- 2014 amb col·laboració amb l’Ajuntament
Tardor al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. La nova guia de serveis i activitats incorpora noves propostes educatives
La Universitat Rovira i Virgili i l’Ajuntament van presentar un projecte complert de l’aula de teatre de la Universitat. L’activitat per al nou curs compta amb tallers oberts al públic general, des dels 6 anys fins als adults i adreçat a gent interessada en el món del teatre, però també a les arts visuals i a aprendre noves eines de comunicació i expressió. S'han organitzat vuit tallers, un laboratori i s'inicia un curs de formació teatral que
Amb l’arribada de la tardor també s’ha publicat la nova Guia de serveis i activitats didàctiques del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. La guia es va presentar a principis de mes i enguany, amb motiu de l’obertura de la Necròpolis Paleocristiana, es va començar la Jornada amb una visita a aquest conjunt monumental per presentar la nova proposta museogràfica, així com el taller “Re-viure”. Aquest taller vol donar a conèixer com era la vida a Tàrraco a partir de les creences i tradicions a l’entorn de la mort. Els participants es converteixen en investigadors que han d’esbrinar quina història s’amaga darrere de les restes funeràries recuperades de les excavacions de la Necròpolis Paleocristiana. Pel que fa a les propostes educatives, aquest curs hi ha dues noves activitats: “Perseu, el Sant Jordi grec”, pensat per educació infantil i cicles inicial i mitjà d’Educació Primària i el taller “I tu, què busques?” sobre fons documentals per a la recerca, pensat, principalment, per a Batxillerat.
48 I VIU Tarragona
dura tres anys. Els tallers són per a nens, per a joves , d'introducció al teatre; el teatre de text, el contemporani, el guió cinematogràfic, acció poètica i performance, i de muntatge teatral per a nens i teatre familiar. El laboratori EA! Experimenta!, serà un espai educatiu i formatiu que compta amb la col•laboració de la Zona Zàlata, Genovesa narratives teatrals i el Taller de Teatre de Tarragona.
D’altra banda, es pot visitar exposició temporal “El sexe a l’època romana” fins al 29 de setembre. Una mostra dirigida al públic adult que es divideix en cinc àmbits: “sexe i matrimoni”, “sexe, seducció i bellesa”, “pràctiques sexuals”, “sexualitat divina” i “ les practiques sexuals fora del matrimoni”. Unes propostes que cerquen reforçar l’encaix del museu a la societat d’avui.
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
09:57
Página 49
CaixaForum Tarragona Variada oferta cultural pels darrers mesos de l’any: exposicions, conferències, activitats d’impacte social, cinema i projeccions i activitats pels més petits La programació del Caixaforum Tarragona compta amb una variada oferta aquests darrers mesos de l’any ( de setembre a desembre) entre els quals hi trobem exposicions, conferències, activitats culturals d’impacte social, cinema i projeccions, activitats relacionades amb la ciència i d’altres orientades als més petits dins del cicle - CaixaForum kids-. D’entre les propostes destaquem l’exposició “Cellers. Cooperativisme + Modernisme” que es podrà veure del 17 d’octubre al 5 de gener de l’any que ve. Pel que fa a les conferències, CaixaForum ofereix els ci-
cles: “Clàssics moderns”, el qual se celebrarà del 2 d’octubre al 5 de novembre amb conferències dedicades a Shakespeare, Goethe, Mary Shelley o Mercè Rodoreda i el cicle “De la paraula a la música”, les conferències del qual tindran lloc del 6 de novembre al 4 de desembre. En quat al cinema i projeccions, per exemple, hi trobem “Finestres al món” i “4 països, 4 històries”. CaixaForum Kids ofereix concerts familiars - com ara Quixoteràpia-, tallers familiars i activitats al voltant de Nadal, entre d’altres.
Foto cedida per: CaixaForum Tarragona. “Un tè a la menta”. Fotografia de Lluis Salvadó
Foto cedida per: CaixaForum Tarragona. “Quixoteràpia”. Fotografia de José Márquez
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
09:57
Página 50
NOTÍCIES CULTURA
Circ Romà Projecte d’obres de millora per recuperar la porta triumphalis del circ mitjançant una pavimentació
Setge de Tarragona 1811 Es col•loca la Creu Commemorativa de la Guerra del Francès La creu es troba a pocs quilòmetres d’un dels monuments més emblemàtics de la ciutat, l’Aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable. Ambdós formaven part del conjunt escultòric que es troba a l’antiga finca dels germans Puig i Valls coneguda com a Mas del Arcs i actualment convertida en parc ecohistòric per la seva rellevància cultural i natural. Amb la restauració de Creu Commemorativa de la Guerra del Francès es recupera una
part important de la història l’historia de Tarragona, ja que a l ‘indret hi ha sepultats milers de cossos, ja sigui soldats francesos, espanyols o habitants de Tarragona. La creu va ser erigida l’any 1910 en aquest indret, en honor a les restes òssies descobertes pels germans mentre cultivaven les seves terres. Els autors de la creu van ser els germans Pellicer, i l’ inscripció ubicada al costat de P. Ricart.
Inmoonere
L’Ajuntament va presentar el projecte d’obres de millora per a la Porta Triumphalis del Circ, el qual va dur a terme un reordenament de l’àrea de la porta triomfal dins del recinte monumental de la capçalera del Circ. El projecte es centra en recuperar l'àrea pertanyent al que va ser la Porta Triumphalis mitjançant una pavimentació actual que res-
titueixi la vialitat antiga d'aquest espai. El projecte es va presentar a la subvenció de projectes de conservació, protecció i difusió de béns declarats Patrimoni Mundial de la Humanitat que entrega el Ministeri de Cultura i ja ha rebut la resolució favorable provisionalment. Un cop es tingui la resolució definitiva començaran les obres.
L’arxiu del Port Es digitalitza per posar a l’abast dels investigadors les sèries documentals més consultades L’Arxiu del Port de Tarragona enceta el projecte l’Arxiu Digital amb l’objectiu de posar a l’abast dels investigadors/res i, de manera progressiva, les sèries documentals més consultades o més importants dels diferents fons que custodia l’Arxiu en format digital. D’aquesta manera, n’afavoreix la seva difusió i els estudis al voltant del Port de Tarragona. La 1a de les sèries
que es posa en línia són els llibres d’Actes de la Junta d’Obres del Port de Tarragona des de l’any 1869 fins a l’any 1962. Així mateix, a la Sala de Consulta de l’Arxiu del Port es poden consultar aquestes mateixes actes transcrites mitjançant una aplicació que permet fer cerques per qualsevol paraula. Això facilita la consulta perquè els llibres d’Actes no disposen d’índex.
Fotografies de: Verónica Risalde
El grup de heavy-metal tarragoní presenta nou disc “Un dia perfecte per morir” Inmoonere és heavy - metal melòdic cantat en català i aquest mes presenten el seu primer disc d’estudi “Un dia perfecte per morir”, el qual inclou 11 cançons entre les quals hi trobem: “Ella”- inspirada en la malaltia de l’Alzheimer-; “Digue’m qui sóc” - que parla del transtorn de la bipolaritat- o “Si ho vols deixar estar”. La presentació té del disc té lloc el dia 14 d’aquest mes i el dia 16 surt a la venda a les plataformes digitals. Les seves lletres ens parlen de les vivències que rodegen els seus components - Dani Luaces (veu), Pedro Gutié-
50 I VIU Tarragona
rrez (bateria), José Ramon i Mario Tapias (guitarra) , David Valera (baixista) i Damià Bonet (teclista). Inmoonere pot recordar-nos a Sangtraït, però amb un aire més actual i renovat. El grup pretén fer aflorar els sentiments dels seus oients i seguidors amb un estil molt melòdic i entenedor i històries sentimentals que parlen d’amor però en un sentit més enllà i més extens del que pot existir entre una parella. La formació va néixer l’any 2006 i tots els seus components són de la demarcació.
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
10/9/13
09:57
P谩gina 51
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
09:57
Página 52
LLIBRES CULTURA
Llibres sobre Tarragona i llibres de tarragonins “El general Contreras y el sitio de Tarragona” Juan Gómez Díaz El general va dirigir la defensa de la plaça de Tarragona durant el setge dels francesos el 1811.
“Home, ciutadà, polític” Carles Gosálbez Recull de converses entre Josep Fèlix Ballesteros i Carles Gozálbez on l’alcalde parla de política, de Tarragona i de la família.
“Quarts de Nou” Patricia Martínez i Raquel Sans La guia per capbussar-se en el món dels castells amb protagonistes, il·lustracions, fotografies i anècdotes.
“A peu per Tarraco” Rafael López-Monné, Sara Sans i Hugo Prades Una guia que proposa fins a deu itineraris diferents que permeten descobrir a l’ excursionista els antics camins de Tàrraco i gaudir amb el passat de la ciutat.
El camí de les lletres Raquel Estrada, periodista cultural i poeta, dedica el seu article a la ruta literaria que l’Escola de Lletres de Tarragona ha organitzat en col·laboració amb l’Ajuntament de La Selva del Camp Per Raquel Estrada De rutes literàries potser se’n podria organitzar una a cada poble on hi hagués hagut un escriptor amb certa voluntat autobiogràfica, si algú es volgués encarregar d’organitzarla. Les obres Camins de França (1934) i La farsa i la quimera (1936), de Joan Puig i Ferreter, centren la ruta que l’Escola de Lletres de Tarragona ara ha organitzat en col·laboració amb l’Ajuntament de La Selva del Camp i donant forma a la nova associació Camins de Lletres. A mig camí entre l’autobiografia i la ficció, les dues obres que centren la ruta serveixen per apropar als selvatans d’avui allò que l’autor va deixar escrit basant-se en els qui un
L’Escola ha dut a terme la seva tasca en diferents espais, mirant de fer llaços amb altres entitats dia els van precedir. És també una excusa per “fer bullir l’olla” d’una activitat cultural que és sempre imparable. Per força ha de ser així la feina d’entitats com l’Escola de Lletres, amb onze anys d’història, que ha dut a terme la seva tasca en diferents espais, mirant de fer llaços amb altres entitats de Tarragona, i també fent front a una precarietat econòmica que nota especialment el món de la cultura. L’Escola es va establir al carrer Sant Llorenç, a la Sala Maria Aurèlia Capmany, que va haver de deixar, i ara es mantenen les classes a la Llibreria de la Rambla, a Òm-
nium Cultural del Tarragonès, i, darrerament, també a El Seminari i a la Cooperativa Obrera Tarraconense, on hi té el despatx que li fa de seu. Adrià Targa Ramos i Jordi Vinyals Ferré, que van ser alumnes de l’Escola de Lletres i ara en són professors, van al capdavant d’aquesta ruta intercanviant fragments de l’obra d’un Joan Puig i Ferreté que se’n va anar cap a França però que no ha deixat de ser qui va deixar escrit el nom de “moixerins” per als seus convilatans: “La Moixera és quelcom a part de Catalunya. A part del món”. (La farsa i la quimera). El grup de persones assistents a la ruta, potser una trentena en cadascuna de les dues primeres edicions, surten del Castell del Paborde, pel carrer estret, pel convent de Sant Rafel (Sant Gabriel en els seus textos), on hi havia les col·legiales que despertaven la il·lusió d’una vida més elevada, i per la casa
nadiua d’un petit Ferreté sense pare. Finalment, el carrer Major, on des d’un balcó al jove el cridava una passió incontenible, i el campanar de l’església, balcó del domini moixerí, on llegeixen un darrer text que comença així. “Moria la tarda, que havia estat un sospir, damunt del poble d’A..., arraulit a la falda d’una muntanya esventrada. [...]” (El cercle màgic, 1929). Després de les primeres sessions de la ruta, el 22 i el 29 d’agost, es pot fer la ruta cada últim diumenge de mes, a 2/4 de 12 del migdia, sortint del castell. A Tarragona, l’Escola de Lletres organitza tallers d’escriptura setmanals, dirigits a persones d’edats i interessos literaris diversos i participa en actes organitzats per l’Ajuntament, com Tàrraco Viva, l'Estiu jove o la Tardor Literària, i els Tallers Oberts dels Artistes de la Part Alta.
006VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
10/9/13
09:57
P谩gina 53
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:37
Página 54
EMPRESA INNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES
Iñigo Rosell President de Grupo Rosell
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:37
Página 55
ENTREVISTA EMPRESA
“La inversió com a estil de vida”. Iñigo Rosell, nascut a Tarragona, fa 20 anys que és president del Grupo Rosell, empresa dedicada a la gestió, inversió i patrimoni. uins són els objectius del grup ? Els nostres serveis -inversió i gestió de patrimoni- tenen com a objectiu maximitzar el rendiment dels seus patrimonis. Amb el suport d’un gran coneixement del mercat així com de professionals de gran experiència, som capaços de dissenyar un pla d’optimització adequat a cada patrimoni i client.
Q
Vostès treballen amb el concepte multi family office. En què consisteix? Com a resultat dels prejudicis provocats per la crisi, mitjanes i grans fortunes estan buscant assessorament independent; aquí és on entren en joc les denominades family offices, la prioritat de les quals és clara: preservar el patrimoni familiar a llarg termini. Com neix una family office? Sorgeix de la voluntat de la família de gestionar el patrimoni familiar d’una manera professional. En molts casos succeeix després d’un esdeveniment concret com pot ser, per exemple, una venda total, la reestructuració, el creixement o la successió a una nova generació. D’aquesta manera s’aconsegueix l’objectiu de separar els assumptes personals dels interessos del negoci i potenciar la confidencialitat com a criteri rellevant des del punt de vista del control i la gestió del patrimoni familiar. En quins sectors inverteixen? En molts. En el turístic, immobiliari i industrial, sempre i
quan hi hagi una seguretat i rendibilitat per als nostres clients. És un bon moment per invertir en Turisme? Sí, molt, i cada cop més. Tarragona, la Costa Daurada, Catalunya...ofereixen moltes possibilitats. Quina situació està travessant el sector immobiliari? Ara mateix, tant Catalunya com l’estat són un gran “outlet”, és molt bon moment per invertir-hi: els preus han baixat i hi ha més rendibilitat. De fet, actualment hi ha molta gent estrangera invertint-hi, tant a nivell turístic com en d’altres sectors. I dins de l’estat, Catalunya es troba en una posició privilegiada i encara més avançada. Creu que tornarem a la cultura de la compra d’immobles? No ho crec, sincerament, penso que anem pel camí de fer de països com el Regne Unit, França o Alemanya, on la gent aposta pel lloguer en detriment de la compra. On es troba el seu mercat de n e go c i ? Com comentava abans, Espanya és un gran outlet. Per tant, podem invertir tan en Navarra, País Basc, Andalusia i fins i tot en altres països europeus. En general estem oberts a qualsevol oportunitat que porti seguretat i rendibilitat als nostres clients. Actualment estem estudiant projectes importants per Tarragona, estem a les portes dels Jocs Mediterranis 2017 i Tarragona necessita una inversió
important per part del sector privat. Com valora des del punt de vista empresarial la situació econòmica que està travessant el territori? Personalment, crec que els polítics s’haurien de posar d’acord per deixar pas als empresaris perquè aconsegueixin que Tarragona tiri endavant. Tots sabem que avui en dia, és el moment de la inversió privada. Crec que falta decisió política per tirar projectes endavant, encara hi ha molt centralisme per part de Barcelona. Desgraciadament, totes les decisions importants de la ciutat de Tarragona es decideixen a Barcelona. I la de Tarragona? Tarragona va ser capital de l’antic Imperi Romà per la seva situació estratègica. Actualment conviuen el sector turístic i el químic que, per cert, és el segon més important d’Europa. M’agradaria insistir que en aquest moment Tarragona necessita que els polítics s’involucrin en assumptes que comportin desenvolupament i progrés per a la ciutat, conjuntament amb la inversió privada per tal de realitzar projectes com ara la reobertura de la Ciutat Residencial, l’antic hospital per a tuberculosos de Tarragona (l’hospital de la platja de l’Arrabassada) o l’emblemàtic edifici del Banc d’Espanya. Això, sense oblidar-nos de l’Antiga Tabacalera. Tarragona és un gran motor econòmic de Catalunya. I Anna Escolà, periodista I
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:37
Página 56
EMT EMPRESA
Empreses de Tarragona L’Empresa Municipal de Transports (EMT) Fotografia cedida per: EMT
L’EMT va néixer com a empresa municipal de transports públics l’any 1986 amb l’objectiu de cohesionar els barris de la ciutat L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona , coneguda com l’EMT, és l’empresa pública que gestiona totes les línies de transports urbà de superfície que connecten els diferents barris de la ciutat i aquesta amb la seva àrea d’influència. Amb la integració tarifària posada en marxa des de l’any 2008, l’EMT i la resta d’empreses de transports de la província de Tarragona han donat un gran salt qualitatiu en el foment i la millora dels transports públics de qualitat. Els orígens: L’EMT va néixer com a empresa municipal de transports públics de la ciutat el mes de desembre de l’any 1986. Provenia d’una empresa mixta creada l’any 1982 formada per l’emrpesa Trave i l’Ajuntament de Tarragona.
56 I VIU Tarragona
El motiu principal de la seva transformació va ser el d’aconseguir la cohesió social de tots els barris de la ciutat per donar les mateixes oportunitats als ciutadans, principalment els d’economies més febles, amb la tutela i sota el control directe de l’Ajuntament. Les primeres línies que hi va haver van ser la Línia 1, la qual anava des del Nàutic fins a la Catedral; la Línia 2, que feia el recorregut des de l’Ambulatori fins a la plaça Corsini i una tercera línia que feia el recorregut de les platges de la ciutat. Reptes de futur: Crear una nova xarxa urbana d’acord amb els criteris del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de la ciutat que cobreixi millor les necessitats dels ciutadans fent sostenible a l’empresa.
Fotografia cedida per: EMT
Fotografia cedida per: EMT
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
10/9/13
10:37
P谩gina 57
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:37
Página 58
EMT EMPRESA
Begoña Floria Presidenta de l’EMT A Tarragona tenim “cultura de bus?” Jo diria que cada cop més. El bitllet social és el que ha ajudat a generar més “cultura d’autobús” entre la societat. D’altra banda, estem impulsant una generació d’usuaris nova, ja que tot el jovent que puja ja tenen integrat l’ús de l’autobús en el seu dia a dia. Hem de tenir en compte que a Tarragona tenim més usuaris que en d’altres ciutats semblants perquè hi ha una mobilitat obligada de treballadors. Quines són les prioritats actuals de l’EMT? La principal, afiançar el projecte, fer que la gent agafi l’autobús. Més concretament, quan la situació econòmica s’estabilitzi, volem treballar als barris de Llevant, on ara mateix el servei és millorable, ja que hi ha menys freqüència de pas respecte d’altres barris.
També estudiem incorporar nous autobusos amb l’obertura definitiva del Mercat. Quines són les línies que més agafa? La L1, la L5, la L6, la L7 per anar al centre comercial Les Gavarres, la L8 i la L54. Quina línia recomanaria per conèixer o descobrir la ciutat? La línia 21, la qual diria que és la més “cultural”, ja que surt des de l’estació de tren, puja resseguint el mar, passa per l’Amfiteatre, per la part exterior de les Muralles, travessa el centre de la ciutat, passa per la zona universitària a l’Avinguda Catalunya i també arriba fins a la plaça Imperial. També recomanaria la L1, ja que fa el recorregut de les platges pel litoral, i també el trenet turístic per aquelles persones que són de fora - o no- i que vulguin conèixer - o gaudir- de la nostra ciutat.
Tarifes
Serveis especials
T- Avança
Hi ha diferents tarifes i abonaments que s’adapten als diferents usuaris i les seves necessitats. Actualment el ventall és: Abonament 50/45 (28,50€); Abonament Tarraco (39,50€); Abonament 20/90 (15€); Abonament TJove (18,75€); Bitllet senzill i Bitllet futbol (1,40€); Targeta Tarraconins i Targeta Transport per Escolars (0€); Targeta Jubilat i Targeta Pensionista (10€ renovació anual); Targeta condició social ( 0€ renovació trimestral) i l’Abonament ATM que permet moure’s per Tarragona i Camp amb els bitllets integrats.
L’EMT compta amb serveis especials: servei especial Nàstic - quan l’equip juga al Nou Estadi l’EMT incrementa les seves línies d’autobús-; el servei especial Parc Central - el centre comercial posa en marxa un bus gratuït pels seus clients entre el centre comercial i el pàrquing dissuasori de Tabacalera; el servei especial grans espectacles i festes - l’empresa posa en marxa dispositius especials durant les festes grans de Tarragona -; TGNIT i el trenet turístic, que funciona els mesos des del març fins a l’octubre.
És la nova targeta de transport i és de postpagament, personal i intransferible que permet pagar la tarifa més baixa en funció del nombre de viatges que es fa al mes. Tarragona és la primera ciutat de l’Estat que posa en marxa aquest servei, i es tracta d’una iniciativa que vol promoure l’ús del bus municipal. La T-Avança és una targeta que no necessita recàrrega i es fa un únic pagament a final de mes. Inclou facilitats per a famílies i empreses que disposin de més d’una targeta, ja que s’aplica la millor tarifa sumant tots els viatges realitzats.
58 I VIU Tarragona
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:38
Página 59
L’EMT en xifres • Gent que hi treballa: 191 persones • Número de línies: En període lectiu 18, dues de les quals són nocturnes. • Flota: 68 vehicles Mercedes CITARO, amb una antiguitat mitjana de 9 anys. • Quanta gent les fa servir de mitjana al dia i a l’any? El nombre total d’usuaris de l’any passat (2012) van ser: 8.817.502. Usuaris promig dia feiner: 34.000. Usuaris promig dissabte: 18.000. Usuaris promig festiu: 11.000. • Quants d’ells són escolars? 789.682 (8,95%) (Segons dades del 2012).
• Quin és el perfil majoritari de l’usuari? Treballadors i treballadores i persones amb mobilitat obligada. • Quines són les èpoques de l’any que hi ha més viatgers? El nombre de viatgers és bastant regular al llarg de l’any ja que no hi ha estacionalitat. L’any passat, els mesos de març i maig van incrementar els usuaris en uns 60.000 sobre la mitja. El mes on habitualment hi ha menys usuaris és el mes d’agost, amb una baixada de 150.000 sobre la mitja. • Quines són les línies que transporten més viatgers? L-6 Sant Pere i Sant Pau, centre ciutat, Camp Clar. I L - 54 Sant Pere i Sant Pau, centre ciutat, Bonavista.
Fotografia cedida per: EMT
Fotografia cedida per: EMT
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:38
Página 60
NOTÍCIES EMPRESA
AG Planning El grup celebra el desè aniversari Fotografia cedida per AG Planning
La celebració va tenir lloc al mes de juny al Castell de Tamarit, un dels espais que gestiona el Grup. A l’acte van assistir-hi més de dues-centes persones entre empresaris de la província i autoritats AG Planning es va crear fa 10 anys com a empresa d’organització d’esdeveniments i, a finals del mes de juny va celebrar el 10è aniversari al Castell de Tamarit, un dels espais que gestiona. A l’acte van assistir-hi més de dues – centes persones entre empresaris de la província i autoritats. Els convidats van gaudir d’una “nit màgica” acompanyats de l’arpa de Yanela Lojos i el còctel als jardins del Castell entre “fullets i xanquers màgics” que animaven l’aperitiu. A continuació es va oferir un sopar a taula per a tots els assistents amenitzat pel compositor Manu Guix i la cantant Griselda. La directora del grup, Ana Ibars, va aprofitar la vetllada per fer entrega a l’ONG Mans Unides d’un donatiu pel projecte que l’organització du a
60 I VIU Tarragona
terme a Cubal amb la construcció d’un pavelló pediàtric. Per finalitzar la vetllada, a la zona chill-out el cantant de soul Aaron Bruyning va acompanyar els convidats mentre prenien una copa a la barra de gintònics prèmium.
d’autor- i compta també amb un equip propi d’hostesses a banda d’oferir altres serveis. A la vegada, gestiona una botiga al carrer Unió de Tarragona on s’hi troben una gran varietat de productes com ara lots, de-
talls per a casaments, comunions o batejos i tot tipus d’esdeveniments o bé per fer un obsequi personalitzat . També s’hi troben productes exquisits i una representació de vins i caves de diferents D.O.
Fotografia cedida per AG Planning
AG Planning És una empresa de serveis ubicada a Tarragona que s’encarrega de l’organització integral de qualsevol tipus d’esdeveniment, a la vegada que gestiona espais singulars per acollir la celebració de vetllades particulars i corporatives com ara Castell Tallat, Castell Tamarit, Aigüesverds o el Palau de Congressos de Tarragona, entre d’altres. L’empresa té línia pròpia de servei de càtering - una combinació de cuina tradicional i
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
10/9/13
10:38
P谩gina 61
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:38
Página 62
ENTREVISTA EMPRESA
Mireia Serra, Propietària d’Ecològica Organic Food i emprenedora La Mireia té 31 anys, és de Tarragona i 100% partidària de l’alimentació ecològica. Ecològica Organic Food és una botiga d’aquest tipus d’alimentació que treballa amb el concepte de producte de proximitat i comerç just Com neix Ecològica? Com a clients d’aquest tipus de productes des de fa anys, trobàvem a faltar un espai definit amb les característiques de la nostra botiga. Com va ser el procés de tirar endavant el projecte? Van ser mesos molt llargs i intensos, treballant moltes hores, fent el pla d’empresa, buscant proveïdors, locals, definint la decoració, fent números... i moltes nits sense dormir. Què hi trobem a Ecològica? Ecològica Organic Food es defineix com una botiga d’alimentació ecològica esencialment però que també treballa amb el concepte de producte de proximitat i de comerç just. En aquest establiment també hi ha espai per a l’alimentació macrobiòtica, per als infants, per a les intoeràncies alimentàries i per a l’alimentació vegana i vegetariana. En definitiva, una alimentació sana i de qualitat al millor preu. També disposem de producte fresc i una secció
62 I VIU Tarragona
d’higiene corporal productes aptes per a gent amb sensibilitats múltiples. D’on provenen els vostres productes? En general, treballem amb producte de proximitat. El concepte és que l’aliment viatgi el menys possible. Una de les vostres premisses són garantir el comerç just i oferir un preu baix. Com ho aconseguiu? Per una banda tenim una gama de productes certificats de comerç just on es paga la quantitat justa en origen al productor i, per una altra, tenim la resta de productes, on treballem amb marges molt petits i controlem al màxim els nostres costos per tal de poder oferir un preu final molt competitiu. Quin consell li donaries a algú que vulgui crear el seu propi negoci? Que trobi una idea que de veritat li agradi i que a més pensi que funcionarà realment. A partir d’aquí, constància. Esteu satisfets en haver-ho
fet realitat? Quin balanç en feu? La gent està molt contenta amb el concepte de botiga, tipus de producte i el tracte rebut. Intentem cuidar al màxim el client oferint-li una atenció personalitzada, renovant el producte, afegint al nostre stock les diferents peticions dels nostres clients... Ara afrontem una etapa d’assentament després de l’obertura, i esperem créixer en els pròxims mesos. És un bon moment per fer-se emprenedor? La resposta és complicada, ja que es pot mirar de moltes maneres. El consum es troba en un moment molt delicat i la confiança del ciutadà respecte el futur tampoc passa pel seu millor moment. Però per altra banda, el mercat laboral actual també està sota mínims, hi ha molta gent que no troba sortida a la seva situació... No et sabria dir si és una millor situació per a l’emprenedoria, però sí que és una opció real per a gent amb una idea. Poc a poc van naixent més
negocis relacionats amb el menjar ecològic. La gent cada ve ga d a h i a posta més? El client està molt ben informat. més conscienciat, sap que la producció alimentària normal, no certificada té múltiples problemes i que una bona alimentació lliure de productes nocius és bàsica per a la nostra salut i la nostra felicitat...que en cap cas, és un sobrecost, sinó una inversió. També ens trobem amb un client que vol decidir per ell mateix i que és més crític davant la publicitat convencional o les grans superfícies, Així i tot, el tant per cent de consumidors d’alimentació ecològica a Catalunya encara és molt baix si el compares amb altres països. Com convenceríeu a algú que no conegui l’alimentació ecològica que vingui a Ecològica? Li diria el que ja he dit abans...l’alimentació ecològica no és un sobrecost...és una inversió. I a Ecològica Organic Food l’atendrem amb ganes d’ajudar-lo a trobar-se millor!
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
10/9/13
10:38
P谩gina 63
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:38
Página 64
Fotografies cedides per Stein
NOTÍCIES EMPRESA
Premis Internacionalització La Cambra de Comerç lliura els premis a Schwartz Hautmont, Group Palas i Miavit Josep Piqué, president de Vueling i del Cercle d’Economia, va ser l’encarregat de lliurar, en nom de la Cambra de Tarragona, els Premis a la Internacionalització, en un acte que va tenir lloc el passat juliol a la seu de la Corporació. Els Premis a la Internacionalització són un reconeixement a aquelles empreses que s’han distingit per l’exemplaritat en les seves accions de comerç exterior. Els guardons pretenen ser també un estímul a la interna-
cionalització de l’economia. En l’edició d’enguany la Cambra va decidir atorgar el Premi a l’Empresa Exportadora Novella a Miavit Nutrición Animal. El Premi a la Trajectòria Empresarial Internacional a Group Palas, dedicat a l’hostaleria i que explota diferents establiments. Finalment, el Premi Extraordinari a la Internacionalització va ser per a Schwartz Hautmont, un referent del sector de la construcció metàl•lica a nivell internacional per la rellevància dels seus projectes.
Tarragona Impulsa L’acte de cloenda del curs gener –juny va comptar amb una setantena de persones A l’acte hi estaven convidats tots els participants dels diversos cursos i projectes que s’hi han dut a terme. Els principals projectes desenvolupats al llarg del curs són: Concurs YUZZ amb la Fundació Banesto; programa sinergies Xina – Tarragona (dissenyat per l’Ajuntament en col•laboració amb la URV) i el servei d’atenció a l’emprenedoria -
Parc Central Avancen les obres d’ampliació del centre comercial. Està previst que acabin a finals d’any Les obres que s’estan duent a terme al centre comercial Parc Central suposaran la inauguració d’una nova galeria on s’hi ubicaran 26 establiments comercials i de restauració i 6 sales de cinema. El mes passat, la galeria ja mostrava com serà la seva coberta de vidre amb la qual es pretén optimitzar la llum natural i estalviar recursos energètics. I és que cada vegada més, els edificis aposten per l’arqui-
64 I VIU Tarragona
tectura sostenible i l’estalvi energètic. Està previst que els treballs acabin a finals d’aquest any 2013. Actualment, el centre comercial, inaugurat l’any 1997, compta amb 26.723 m2 de superfícies construïda en la qual s’hi troben 106 locals comercials i de restauració. L’ampliació que s’hi està duent a terme suposa la construcció d’una nova planta de 7.216 m2.
des del qual s’han ofert sessions informatives sobre creació d’empreses a les quals hi han assistit 202 persones i que a partir d’aquest servei s’han realitzat plans d’empresa i s’han creat 16 empreses i formació per a la creació i gestió d’empreses. Aquests serveis s’ofereixen gratuïtament per l’Ajuntament als emprenedors.
Ajudes econòmiques L’Ajuntament aprova noves ajudes per a famílies i empreses per mitigar les conseqüències de la crisi Al juny, el plenari celebrat a l’Ajuntament va aprovar diverses mesures orientades a mitigar les conseqüències de la crisi. En aquest sentit, es va aprovar la modificació de l’ordenança número 1, per tal d’ampliar el termini de pagament dels impostos municipals per a famílies i empreses que acumulin un deute important. Així, els deutes acumulats superiors a 18.000 € po-
dran fraccionar el seu pagament fins a 60 mensualitats. La creació d’una borsa de crèdit de 8.000 € per subvencionar la plusvàlua de famílies que han patit execucions subsidiàries dels seus habitatges, dació en pagament o altres casos similars. L’Ajuntament elabora un document amb els requisits necessaris per poder acollir-se a aquest ajut.
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:38
Página 65
NOTÍCIES EMPRESA
Cau el nombre d’autònoms La construcció i la indústria manufacturera són els sectors on hi ha una baixada més important
Balanç turístic de l’estiu Augmenta el nombre de visitants francesos i baixa el de catalans i de la resta de l’estat espanyol Segons dades de finals d’agost, els hotels i càmpings de la ciutat de Tarragona haurien mantingut els nivell d’ocupació de l’any passat. Gràcies a l’increment del turisme estranger s’ha compensat la caiguda de visitants de l’estat, tant catalans com de la resta del territori espanyol. Les xifres fins a la data situaven els nivells de pernoctació dels hotels i dels set càmpings tarragonins al voltant del 85%. Pel que fa als visi-
tants estrangers, creix el turisme francès, el qual ha incrementat i s’ha situat per davant del client espanyol. Aquí, Madrid, País Valencià i Euskadi són les principals comunitats autònomes emissores de visitants vers la ciutat de Tarragona. Al turisme francès el segueix el rus, britànic, italià i alemany. Des de Turisme es destaca un increment del visitant procedent dels Països Nòrdics, tot i que encara és minoritari.
Catalunya va perdre en un any, de juliol de l'any passat a fa dos mesos,7.520 autònoms En percentatge consisteix en una caiguda de l'1,4%, més del doble que el descens mitjà registrat a Espanya (-0,6%), segons dades d'afiliació a la Seguretat Social. Des de principi d'any han desaparegut 18.199 autònoms. Segons la Unió d'Associa-
cions de Treballadors Autònoms i Emprenedors de Catalunya, la província que més treballadors per compte propi ha perdut és Lleida, amb un descens de l'1,7% i 707 autònoms menys. La segueixen Barcelona, que perd 5.346 autònoms; Tarragona, amb un descens de 777 treballadors i Girona, que té 689 autònoms menys que fa un any.
Missió de la Cambra La Cambra de Comerç de Tarragona convoca una missió empresarial a Cap Verd i Guinea Conakry És la primera ocasió que la Cambra fa una prospecció a Cap Verd, una regió que des de la Cambra es valora amb un potencial molt interessant per a les empreses d’aquí. Aquesta és una missió multisectorial en la que es centralitzaran les reunions de treball a les ciutats de Praia i Conakry. Amb aquesta nova acció internacional la corporació tar-
ragonina segueix consolidant la seva influència estratègica al continent africà i refermant-se com la Cambra referència de l’Estat per la seva experiència a Àfrica. I és que el mercat africà és estratègic per la Cambra de Tarragona. En els darrers anys ha organitzat viatges de negocis a 31 països d’aquet continent i en total els ha visitat 138 vegades.
Concessionari ABAT Obre les portes a Tarragona el 1r concessionari ABAT a la demarcació Empresa líder mundial dedicada a la fabricació i comercialització de vehicles elèctrics, ABAT obre el primer concessionari de la província a la ciutat de Tarragona. Amb l’obertura d’aquest establiment a l’Avinguda Catalunya, l’empresa fa un pas més en la seva implantació a nivell europeu. El concessionari ABAT TARRACO basa el negoci en la comercialització de bicicletes, scooters, motocicletes i vehicles de mobilitat urbana. Precisament en aquest àmbit, l’obertura de l’establiment situa Tarragona i província en ple segle XXI, ja que els vehicles
Setembre-Octubre 2013
elèctrics poden substituir i, de fet ho estan fent, els vehicles de combustió dins de les ciutats. I és que els vehicles elèctrics aporten estalvi - amb consums al voltant de 1€ cada 100 Km- i qualitat ambiental ja que no fan soroll, no cremen combustibles fòssils i gairebé no tenen manteniment . ABAT esta desenvolupant un ambiciós pla per portar la fabricació i assemblatge de les seves màquines, dedicades al mercat europeu, al nostre país. Properament, ABAT TARRACO es farà molt visible als carrers per donar a conèixer els seus productes.
VIU Tarragona I 65
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:38
Página 66
Plaça Prim, 2. Despatx-2 43001 Tarragona r. Reverter, com és el cas que Vostè ve col·laborant amb la nostra revista des de fa uns quants números i amb una sèrie d’articles especialitats, avui voldríem conèixer-lo més personalment.
S
En aquesta sentit, tinc quaranta-sis anys, estic casat, sóc pare de dos fills i entre les meves aficions està la lectura, el coneixement de la Història, les passejades per la natura, ...
A part d’això, expliqui’ns com arriba Vostè a especialitzar-se en dret mercantil o en dret bancari? Quan jo estudiava a la Universitat, els estudis de Dret no preveien una especialització. És després, quan exerceixes, que vas adquirint l’especialització, en base a l’experiència que vas acumulant, fruit dels casos que van arribant al despatx i, per altra banda, pel coneixement i l’aprofundiment que vas
tenint del Dret, que fa que et decantis per aquells temes que més t’agraden i que els clients et demanen. És important destacar el factor vocacional, que fa que tinguis curiositat per solucionar un cas i miris totes les possibilitats; això fa que aprenguis i, de fet, la nostra professió és un continu aprenentatge. El fet de ser un despatx especialitat en Dret Mercantil és compatible amb d’altres branques del Dret?
Sí, perquè existeix una certa interconnexió. Per exemple, existeix una íntima vinculació entre el Dret Mercantil i el Dret Penal Econòmic, tant pel que fa als delictes societaris com respecte dels delictes contra la Hisenda Pública. Per altra banda, portem temes completament desvinculats del Dret Mercantil, com són els relatius al Dret Civil Català. Això és així, perquè personalment m’interessa l’estudi de les Institucions del Dret Civil Català i sobretot les del Dret de Successions. Vist això, com a professional del Dret, què opina de la situació econòmica i social actual?
La veritat és que el panorama és desolador. Una mostra d’això és veure com cada dia s’estan destruint empreses i llocs de treball en els concursos de creditors. Podem admetre que la Llei Concursal està ben feta i, a més a més, ha evolucionat a través d’una sèrie de successives reformes, al compàs de l’experiència que s’ha anat acumulant als Jutjats. Però el problema radica en l’aplicació pràctica. Pot aclarir això?
Sí. En un principi la Llei Concursal està pensada com una mena de paraigua per a evitar que una empresa sigui destruïda a través de continues demandes i execucions quan no es poden atendre tots els pagaments i alhora permetre que l’empresa agafi oxigen i pugui reestructurar el deute mitjançant un conveni amb els creditors. Però la veritat és que quan una empresa és declarada en Concurs de Creditors totes les portes se li tanquen. Els proveïdors li demanen el pagament en efectiu o no li serveixen, amb la qual cosa es fa més feixuc el simple funcionament de la societat i sobretot els bancs li tanquen per complet l’aixeta del crèdit. Fins i tot, moltes vegades quan s’està a punt d’assolir un conveni amb els creditors, ens trobem que les Administracions Públiques, ja sigui la Tresoreria General de la Seguretat Social o l’Agència Tributària, són inflexibles i acaben arruïnant el possible conveni. És cert que les Administracions Públiques tenen uns privilegis al Concurs de Creditors, però aquesta inflexibilitat acaba jugant en contra de les pròpies Administracions, perquè l’empresa acaba en liquidació i al final no s’acaba
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:38
Página 67
Tels. 977 21 28 40 - 977 25 28 48 Fax: 977 24 25 73 E-mail:jreverter@bufetreverter.cat Abans ha parlat dels Clubs de Futbol, què n’opina del cas del Sr. Messi? No vull fer referència a tota l’enginyeria societària que fan els jugadors d’elit per a cobrar els drets d’imatge, que mereixeria tot un serial de literatura jurídica. En concret, del cas del Sr. Messi voldria assenyalar que per molt que pagui milions d’euros ara a l’Agència Tributària, aquest pagament no li pot estalviar la seva responsabilitat penal, en cas que l’hagués. El Sr. Messi ha tingut l’oportunitat de regularitzar la seva situació quan la Hisenda Pública va trucar a casa seva, és a dir, quan va començar a inspeccionar la seva situació; si això ho hagués fet, s’hauria estalviat segurament la imputació. Ara, després de ser imputat, per molt que pagui, el possible delicte ja s’hauria comès. De totes maneres, això és una opinió, perquè no conec el cas més que per la premsa i és d’aquí d’on he tret aquesta conclusió.
cobrant. El meu retret és que, en canvi, aquestes mateixes Administracions són molt tolerants amb empreses molt més grans, com per exemple els Clubs de Futbol de Primera Divisió, els quals acumulen un deute amb aquestes Administracions al voltant dels set-cents milions d’euros i no passa res. Això no és just. Com creu Vostè que es podria millorar aquesta situació? En primer lloc, s’hauria de dotar de més mitjans humans i tècnics als Jutjats Mercantils. Ja sé que estem en època de retallades, però considero que aquesta millora de dotació és necessària. Altrament, crec que s’hauria de buscar una especialització i una experiència en la figura dels Administradors Concursals; per exemple, haurien de ser societats d’auditors amb una important infraestructura pròpia les que haurien de fer les funcions d’Administració Concursal. Una Administració Concursal potent i amb mitjans pot aportar, si l’empresa veritablement és viable, un bon pla de viabilitat i pot aconseguir amb més garanties uns convenis de creditors que evitin aquesta actual sagnia d’enterrament d’empreses. Quan dic això estic pensant, per exemple, en el cas de Pescanova, que està administrada concursalment per una firma d’auditors de renom internacional. Això, salvant les diferències, es podria traslladar a la resta de casos.
Això és igual que el tema dels abusos bancaris i les últimes notícies sobre el possible processament de tota la cúpula directiva de Catalunya Banc?
Com ja he dit en anteriors escrits, els bancs són necessaris per al nostre sistema i el meu desig, suposo que igual que el de molts altres ciutadans, és que funcionin bé. Reitero que jo estic en contra dels abusos bancaris, no dels bancs. Així respecte del tema que Vostè em pregunta, li faré la següent reflexió, si una petita empresa de fusteria es declarada en Concurs de Creditors, el seu Administrador, que segurament serà un fuster, serà sotmès a una qualificació, en cas de liquidació, per a veure si té responsabilitats, que poden arribar a ser penals, en la gestió empresarial que l’ha abocat al Concurs de Creditors. Per altra banda, resulta que entitats com ara Catalunya Banc, Bankia i Nova Caixa Galícia Banco no han estat declarades en concurs, però han estat intervingudes, perquè a la pràctica estaven en fallida. Llavors, no s’ha de demanar responsabilitat a tots aquells grans directius d’aquestes entitats que, malgrat una gestió desastrosa, s’han emportat unes indemnitzacions i uns sous astronòmics? Considero que ja és hora que se’ls demani responsabilitats i endemés crec que això és un senyal del fet que les coses es comencen a encarrilar. Això permet un cert optimisme dins del panorama desolador al qual abans m’he referit.
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
9/9/13
13:09
Página 68
ESPORTS EXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTÍCIES
68 I VIU Tarragona
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
9/9/13
13:09
Página 69
NATACIÓ ESPORTS
Natació : Un esport saludable i complet Descobrir els beneficis de nedar La natació és un dels esports més complets que hi ha , ja que ens fa exercitar gairebé tots els nostres músculs. És apte per a totes les edats: poden practicar-la des de bebès fins a gent gran o dones embarassades a natació és un esport saludable i molt complet a l’abast de tothom que ens aporta múltiples beneficis. Tot i que pugui practicar-la gent de totes les edats, hem de tenir en compte que cadascú ho ha de fer segons les seves possibilitats. La natació poden practicar-la des de bebès que fan la seva primera iniciació a l’aigua fins a gent gran que practica natació per mantenirse en forma, passant per nens i nenes que per millorar la seva tècnica s’apunten a cursets de
L
Setembre-Octubre 2013
natació fins a dones embarassades que fan exercicis de natació que les ajuden a preparar la musculació per al part. La natació per a bebès és una activitat que desenvolupen conjuntament pares i fills i que familiaritza als petits (habitualment entre 3 mesos i 2 anys) amb el medi aquàtic. A més a més, gràcies a la pràctica de la natació es potencia el desenvolupament psicomotor del bebè, s’enforteix el seu sistema càrdiorespiratori , millora la relació entre el petit i els seus pares i
el bebè se sent més segur i aprèn a relaxar-se. Els nens i nenes practiquen la natació com a esport inclòs a l’assignatura d’Educació Física i molts d’ells també com activitats extraescolar, així que des de ben petits aprenen a nedar i a gaudir dels seus beneficis. Pel que fa als adults i gent gran, la pràctica de natació es converteix en una activitat molt interessant per a persones que cerquen l’hàbit de fer activitat física com a millora de la salut i la qualitat de vida. Si s’opta per
fer cursets amb monitors, n’hi ha de tots els nivells. Finalment, pel que fa a les dones embarassades, la tonificació que aporta la natació és molt important per a la musculatura i també va molt bé el treball cardiovascular que ajuda a cremar calories i evitar el sobrepès. En aquesta secció us parlarem dels múltiples beneficis de nedar, dels llocs de la ciutat on podeu practicar aquest esport i de l’equipació adequada. I Anna Escolà, periodista I
VIU Tarragona I 69
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
9/9/13
13:09
Página 70
NATACIÓ ESPORTS
Què ens aporta nedar? La natació millora el sistema cardiovascular, el respiratori, ens fa treballar els músculs i les articulacions i va molt bé per la nostra columna vertebral. Però els beneficis no només són físics. Nedar ens relaxa i ens aporta sensació de benestar Els beneficis físics de nedar són uns quants. Mitjançant la natació millorem el nostre sistema cardiovascular, ja que el treball aeròbic moderat i continuat és el més aconsellable per al cor perquè aquest es muscula, s’enforteix i perd el greix que l’envolta. Pel que fa al sistema respiratori, amb la natació enfortim els pulmons, millorem el ritme respiratori i obtenim fortalesa. Respecte músculs i articulacions, la resistència que ofereix l’aigua fa que qualsevol moviment necessiti de grans grups
musculars i això ens proporciona una tonificació adequada. També, degut a la pressió de l’aigua i a la seva ingravetat, tot moviment és de baix impacte i, d’aquesta manera, es redueix al màxim la càrrega sobre els ossos i articulacions. La natació també va molt bé per la columna vertebral, ja que la postura horitzontal i la ingravetat del medi aquàtic afavoreixen que no hi hagi una sobrecàrrega en aquesta zona. Finalment, gràcies a l’acció tèrmica de l’aigua sobre el cos es millora la circulació sanguínia.
Ara bé, com dèiem abans, els beneficis no només són físics, ja que nedar ens relaxa la musculatura però també la nostra ment, i ens proporciona una agradable sensació de benestar. És per això que cada vegada s’organitzen més activitats a
Cada vegada s’organitzen més activitats dirigides a l’aigua com ara aquaerobic
l’aigua i de diferents tipus com ara aquaerobic, aquaspinning, aquarunning, etc. A la ciutat de Tarragona, entre d’altres, podem practicar la natació al Club Natació Tàrraco, al Real Club Nàutic, al poliesportiu municipal de Campclar, al casal esportiu de Riuclar – Torreforta-Icomar, al pavelló i piscina del Serrallo i als complexos esportius municipals de Bonavista, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau. Quan arriba el bon temps i, si ens agrada, la ciutat té un indret privilegiat: el mar.
006VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
9/9/13
13:09
P谩gina 71
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
9/9/13
13:09
Página 72
NATACIÓ ESPORTS
L’equipació per a nedar L’equipació bàsica és el banyador, la tovallola, les ulleres i el casquet de bany. També les xancletes i els peücs Pel que fa al banyador, el més important és buscar-ne un amb el qual ens hi sentim còmodes i que ens permeti total llibertat de moviments a l’hora de nedar. Normalment el banyador es porta ajustat perquè no reculli més aigua del que és normal, el que ens comportaria haver de fer més esforç a l’hora de nedar. A l’actualitat hi ha una àmplia oferta de models i teixits – polyester, lycra, nylon, etc.- que s’adaptaran en funció del nostre nivell o les nostres necessitats. En el cas de les noies, el vestit de bany es recomana que sigui d’una peça i que proporcioni la màxima llibertat de moviments, ja que el biquini és més incòmode a l’hora de practicar la natació. Pel que fa als nois, n’hi ha que el banyador és més ajustat i d’altres que és més ample. Aquest darrer dificulta una mica més els moviments a l’aigua. Si no som professionals, un banyador correcte per practicar la natació no ens costarà més de 40 o 50€. Si practi-
Hem de buscar un banyador còmode i que ens permeti total llibertat de moviments
quem la natació a una piscina s’aconsella esbandir-los després de banyar-nos, ja que el clor d e s ga s t a els teixits. P e l que fa al casquet de bany, aquest fa que el cabell – si és llarg- no ens molesti ni als ulls, ni al nas ni a la boca. D’altra banda és una mesura higiènica de cara als nostres companys/es de la piscina i a la instal•lació mateixa, ja que no cauen els nostres cabells a l’aigua. N’hi ha de diferents materials: lycra o tela, làtex i de silicona. Els de roba estan més adequats per a nens ja que no estiren el cabell, però els podem perdre més fàcilment nedant. Els de làtex són més econòmics però menys resistents, al contrari que els de silicona. Finalment, les ulleres ens permeten veure-hi sota l’aigua i eviten que l’aigua ens entri als ulls i que el clor de la piscina ens hi provoqui irritacions. D’ulleres en podem trobar per menys de 10€ i fins a les que ens poden costar entre 30 i 40€. Són ajustables i podem escollir-les de més grans o més petites.
006VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
9/9/13
13:10
P谩gina 73
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
9/9/13
13:10
Página 74
NOTÍCIES ESPORTS
Mitja marató 22a edició “Mitja marató ciutat de Tarragona + 10 km” La mitja marató, organitzada pel Patronat Municipal d’Esports de la ciutat, tindrà lloc el proper 24 de novembre. Es tracta d’un recorregut urbà que sota el lema “la Mediterrània als teus peus” convida a fer més de 21.000 metres per la ciutat. La sortida del recorregut serà a les 10 del matí des de les Torres Jordi i l’arribada serà al carrer Trafalgar. La patrocinen l’entitat Catalunya Caixa i Repsol i hi col·laboren Automatic Tarraco, Coca - Cola, Estrella Damm i Veri. Fins al 23 de setembre (Dia
de Santa Tecla) es pot fer la inscripció per a la mitja marató (15 €) i per als 10km (10€). A partir del 24 de setembre i fins al 18 de novembre, la insc ripció per a la mitja marató són 20€ i per als 10 km són 15€. Per aquells qui estiguin interessats en participar-hi, el circuit urbà es pot consultar a la pàgina web del Patronat Municipal d’Esports - “Mitja marató ciutat de Tarragona + 10 km” i, per a més informació i detalls, en breu es podrà consultar la pàgina web pròpia de l’esdeveniment: www.mitjatarragona.cat.
Tarragona 2017 Les oficines dels Jocs Mediterranis s’ubiquen a l’edifici de la Tabacalera
Club Tennis Tarragona Brillant actuació de les promeses del Club al circuit juvenil del Reus Monterols Els joves jugadors del CT Tarragona van ser els protagonistes del 26è Trofeu La Creu Blanca, torneig que forma part del Circuit Juvenil d’Estiu que organitza la Federació Catalana de Tennis i que es va disputar a l’agost a les instal·lacions del Reus Monterols. Quatre victòries i tres sotscampionats fou el bagatge dels joves, que es convertiren en els dominadors del torneig. En benjamí masculí, Marc Boada (CT Tarragona) s’imposava a Jordi Boada (CT
74 I VIU Tarragona
Tarragona); en aleví femení, Ingrid Montserrat (CT Tarragona) va caure davant de Sandra Ginés (Reus Monterols); en infantil masculí, Eugeni Bernat (CT Tarragona) perdia contra Marc Monclús; en infantil femení, Sonia Poveda (CT Tarragona) guanyava Clàudia Solé (Tennis Valls); en cadet masculí, Arnau Bergadà (CT Tarragona) vencia Aureli Cortada (CN Lleida) i en cadet femení, Anna Daniel (CT Tarragona) derrotava Marta Piñol.
Tot i que la Casa Canals continuarà sent la seu oficial i institucional dels Jocs Mediterranis, algunes enitats com la de comunicació o de suport jurídic ocuparan alguns despatxos ara buits en una de les naus ja remodelades de l’antiga fàbrica de tabacs, a tocar de les dependències de Tarragona Impulsa. D’aquesta manera, Tarragona
2017 unifica a la Tabacalera despatxos i espais de la vessant tècnica de l’organització. Fins ara s’ocupaven instal•lacions del Patronat d’Esports, a Campclar, i a la mateixa regidoria d’Esports, al Palau Municipal, que quedaran alliberades. El passat mes de juliol va tenir lloc l’acte de benvinguda a la bandera dels Jocs.
“Evolution”, al Tennis Park El sistema d’ensenyament aplicat amb èxit als EUA i Mèxic arriba al TennisPark El club Tennis Park, amb la intenció de renovar l’Escola de Tennis de cara a la propera temporada, va rebre els impulsors del Mètode Galobardes – també conegut com Evolution – perquè formessin els monitors del club - professionals amb una dilatada experiència formats per la Federació Catalana i el RPT- de Cala Romana en aquesta metodologia d’ensenyament.
Està previst que aquest sistema s’apliqui als alumnes de l’Escola del club a partir d’aquest mes. A l’estat espanyol, més de 50 clubs ja han introduït aquest sistema a la seva metodologia. Des del club expliquen que la clau del sistema Evolution rau tant en la metodologia d’ensenyament que s’aplica com amb les eines que s’utilitzen.
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
9/9/13
13:10
P谩gina 75
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:43
Página 76
MOTOR CIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY
Motor 23 El “carrer del motor” a Tarragona L’empresa que gestiona la comercialització de les marques Fiat, Alfa Romeo, Lancia, Jeep, Mazda, Abarth i Fiat Professional otor 23 gestiona la comercialització de les marques Fiat, Alfa Romeo, Lancia, Abarth, Jeep i Mazda, Fiat Professional i Piaggio, cobrint així la pràctica totalitat de les demandes de un client que es planteja l’adquisició d’un automòbil. Des de un econòmic utilitari, fins un cotxe d’alta gamma. En un únic lloc, un punt de decisió de compra, ón es pot optar a productes de qualsevol segment i un total de vuit marques a escollir. El grup Fiat disposa actualment de una envejable solvèn-
M
76 I VIU Tarragona
cia econòmica i la seva tecnologia es de primera qualitat. Com a exemple del seu potencial, cal esmentar que suministra motoritzacions a altres marques. Malgrat la complicada situació del mercat, Fiat a Espanya ha recuperat cuota de mercat i el grup està actualment amb un 5% de penetració de mercat. Motor 23 és d’aquesta manera una empresa globalitzada, amb productes italians, americans i japonesos, tots ells de contrastada solvència i trajectòria al mercat.
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:43
Página 77
ENTREVISTA MOTOR
Pere Parreño Director Comercial de Motor 23 En el cas d’Alfa Romeo, que por aportar en qüestions d’imatge l’arribada del 4C? Es un cotxe que pretén posicionar a Alfa Romeo a Europa i sobretot a Estats Units. Per un preu relativament assequible es podrà tenir un cotxe molt exclusiu. La seva relació entre pes i potència fan que tingui unes prestacions espectaculars. És un cotxe molt especial, penso que serà com una inversió, ja que amb el temps guanyarà valor, tal com ha passat amb els Alfa clàssics. Personalment, penso que és la marca del grup Fiat amb més personalitat. Amb les limitacions actuals per als amants de la velocitat i la conducció esportiva, quin
es e l p os i c i o n a m e n t d ’A barth? Abarth té dos productes. El Grande Punto Abarth és un model que ofereix grans prestacions, però en el cas del 500 Abarth, és també una compra emocional i el client que el compra, vol diferenciarse de la resta, aprecia la exclusivitat, es perfectament coneixedor del que porta. Com ha canviat la imatge de Lancia des de la fusió amb el grup Chrysler i l’arribada de models com el prestigiós Voyager? Voyager és una marca en si mateixa, és el monovolum per excel.lència. La unió
del concepte Voyager amb Lancia es nota en qualitat de producte amb els nous acabats i equipaments. I es nota en millores mecàniques que l’han fet encara millor, un producte de primera qualitat. I aprofito això per dir que el client de Lancia és molt específic, té un perfil molt clar. Per exemple, li agrada l’art, té un estil de vestir concret, etc, que es surt del convencional. Que significa el privilegi de representar un una marca que és una icona entre els amants del 4x4 com és Jeep? Jeep es una marca pionera en la fabricació de 4x4 i actualment ofereix una gamma de models que destaquen per la seva capacitat d’avançar fora de l’asfalt. Però a més és una marca premium, amb un model com el Grand Cherokee que competeix amb els més prestigiosos 4x4 del mercat. El client aprecia el fet diferencial de conduir un Jeep. A més, s’ha produït als productes Jeep una important rebaixa dels consums i les emissions de CO2. Mazda sempre és una marca reconeguda per la seva fiabilitat i es troba en ple procés de renovació de gamma. Recentment ha sigut el torn del CX5, Mazda6, Mazda5 i ara del nou Mazda3. Les perspectives no poden ser més positives... Efectivament, les novetats auguren un gran futur. Tots incorporen noves tecnologies i un Mazda ofereix unes sensacions de conducció diferents a altres cotxes vinguts del Japó, amb un innegable ADN esportiu, as-
similable al que pugui ser Alfa Romeo entre els cotxes europeus. Les perspectives de creixement són immediates i en breu s’externalitzarà la fabricació per créixer en volum. És una de les marques que té un major índex de fidelització, el client que té un Mazda repeteix en moltes ocasions i a més, el valor residual dels seus automòbils és també molt elevat. Que ens pot dir de Fiat Professional... Són productes molt apreciats entre els professionals per la seva fiabilitat i de fet, som una marca líder en aquest segment, amb una completa oferta de vehicles. I per altres necessitat, disposem també dels productes de Piaggio. Quina és la seva visió de l'actual situació del mercat? Creu que pot millorar a curt termini? Els ajuts governamentals no han servit per reactivar el mercat, però han evitat que es desplomi definitivament. El que està molt clar és que mai ha sigut tan favorable la oferta per comprar un cotxe. En la seva opinió, com veu el futur de l'automoció? Híbrids, elèctrics... Penso que el camí adoptat pel grup Fiat és molt encertat, un canvi cap a combustibles alternatius. Ha apostat per oferir combustibles alternatius com GLP (gasos liquats) i GNC (gas natural), propostes que a Itàlia són ja el 30% del mercat. Disposem d’una extensa gamma de models que poder equipar aquesta estalviadora tecnologia i la xarxa de distribució d’aquests carburants creixerà molt en breu. I Ramon Ortiz, periodista I
VIU Tarragona I 77
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:43
Página 78
NOVETATS MOTOR
BMW 3 GT BMW fusiona conceptes per obrir nous camins
BMW llança al mercat un concepte únic de vehicle, dotat d'atractives proporcions, que combina amb mestria el plaer de conduir de forma esportiva, amb notables dots de versatilitat i excel·lents cotes d'habitabilitat interior El nou sèrie 3 GT combina els gens esportius de la firma alemanya amb la funcionalitat d'un familiar, sense renunciar a l'inconfusible estil i les típiques proporcions dels BMW. La visibilitat des de les places davanteres és excel·lent, alhora que creixen la distància entre files de seients i la capacitat del maleter. BMW ofereix les línies d'acabat Sport Line, Luxury Line i Modern Line, que en breu es completaran amb el opcional kit esportiu M. Com és habitual, s'ofereix una extensa i interessant oferta d'opcions que permeten personalitzar al màxim el vehi-
78 I VIU Tarragona
cle. El sèrie 3 Gran Turisme disposa d'una gamma de motors potent i eficient. En gasolina s'ofereixen dos propulsors de 4 cilindres i un poderós 6 cilindres. Són els models 320i, 328 i i 335i. En dièsel l'oferta s'inicia
Als diferents sistemes d'assistència al conductor s'hi uneix una pantalla virtual
amb el 318d i es completa amb les versions 320d i 325D. En gasolina tots estan disponibles amb tracció integral xDrive i en dièsel, aquesta opció queda reservada al model 320d. La caixa de canvis de sèrie és manual de 6 velocitats i tota la gamma disposa en opció d'un canvi automàtic de vuit relacions. Ambdues estan dotades del sistema automàtic de parada i arrencada per reduir consums. A més, el programa BMW "EfficientDynamics" inclou les habituals solucions com l'ús de materials lleugers, aerodinàmica optimitzada, indicació del moment òptim per canviar de
marxa, recuperació de l'energia de frenada, etc. Tot això, sense oblidar les aptituds dinàmiques que han d'acompanyar qualsevol BMW, magistralment resoltes amb elements com el sofisticat eix posterior de cinc braços, la direcció electromecànica o els frens d'alt rendiment, fabricats en materials lleugers. El conjunt es pot completar amb el selector de reglatge personalitzat que inclou una manera Eco Pro, a més dels modes Comfort, Sport i Sport +, regulacions que modifiquen diferents ajustaments per a practicar el tipus de conducció desitjada.
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
10/9/13
10:43
P谩gina 79
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:43
Página 80
NOVETATS MOTOR
Range Rover Sport Land Rover actualitza el seu 4x4 més esportiu Land Rover presenta el millor Range Sport de la història. Rebaixa el seu pes, millora l’eficiència dels seus motors i ofereix, opcionalment, la possibilitat de disposar de set seients. El nou Range Rover Sport ofereix més espai interior i una accessibilitat millorada El nou Range Sport experimenta una profunda transformació dinàmica que el converteix en el Land Rover amb millor resposta de tots els temps. Augmenta el seu rendiment i la seva resposta a la carretera, mantenint intactes les seves llegendàries capacitats com tot terreny. El secret radica en un xassís un 32% més lleuger, fabricat en alumini i que millora també la rigidesa. Els efectes sobre l'agilitat de la seva conducció i la rapidesa de reaccions són molt evidents, igual que en la seva eficiència, que millora dràsticament amb una reducció del consum de fins a un 24%, alhora que obté
80 I VIU Tarragona
excel·lents registres d'emissions de CO2. Tecnològicament, és un vehicle molt avançat. Disposa d'una
La nova generació del Range pot disposar de seients addicionals per arribar a set places
nova suspensió independent d'alumini lleuger i d'un avançat disseny multibraç al tren posterior. Un sistema anomenat Dymanic Mode modifica l'ajust
de diversos paràmetres i components del vehicle (amortiment, control actiu del balanceig, sensibilitat de la direcció, diferencial, motor, transmissió, ...) per obtenir una resposta equilibrada i una conducció refinada i precisa. Igualment, el Torque Vectoring Control adequa el repartiment i entrega de parell motor per garantir la tracció i direccionalitat del vehicle.Per conducció en muntanya equipa el sistema la tracció Terrain Response II que gestiona la motricitat automàticament amb programes específics segons la superfície per la qual circula. Equipa pneumàtics específics, aug-
menta la seva capacitat de gual de rius i incorpora un sensor que informa gràfica i acústicament sobre la profunditat de l'aigua.El nou Range Rover Sport és més curt, baix i lleuger, però ofereix una major distància entre eixos, més espai interior i una accessibilitat millorada. Una altra novetat significativa és la disponibilitat opcional de set places gràcies a l'opció de "seients secrets" 5 +2.S'ofereixen tres motors: un benzina V8 de 5.0 litres i 510 CV i dos dièsel TDV6, de 3.0 litres i 258 CV i SDV6 de 3.0 litres i 292 CV. Tots es combinen amb caixa de canvis automàtica de 8 velocitats.
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
10/9/13
10:43
P谩gina 81
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:43
Página 82
NOTÍCIES MOTOR
Amb retocs exteriors Hyundai actualitza el seu totcamí ix35. Tecnològicament, destaca una nova direcció assistida El fabricant coreà renova el seu tot camí, el qual estrena alguns retocs per actualitzar la seva imatge i refrescar el disseny. Entre les novetats, incorpora il·luminació diürna de leds a les òptiques frontals, que poden incloure a més fars bi-xenó. El para-xocs i la graella davantera són altres retocs estilístics efectuats, juntament amb un nou disseny de llantes, pilots del darrere i una gamma de colors ampliada. A l'interior adopta una nova pantalla multifunció i revesti-
ments de qualitat millorada. Tecnològicament destaca una nova direcció assistida, amb tres reglatges per adaptar el tacte de la mateixa -Normal, Confort i Sport-, a més de millores en l'eficiència de les versions dièsel. L'oferta del ix35 inclou un motor de benzina GDI de 135 CV i tres dièsel CRDi de 116, 136 i 184 CV. Tots els models equipen canvi manual de sis velocitats i tracció davantera, a excepció del dièsel més potent, amb tracció total i caixa automàtica.
Disponible a tota la gamma IS 300h és el darrer model de la gamma de Lexus en incorporar el sistema de so Mark Levinson
Renovació del Kia Carens Amb cinc o set places, noves proporcions i una aparença esportiva i dinàmica Kia renova el monovolum Carens, que arriba a una etapa de maduresa amb el debut de la seva quarta generació. Més estilitzat i esportiu, està disponible amb un interior de cinc o set places. Exteriorment, destaquen les seves noves proporcions, amb una línia de cintura alta i una alçada total baixa, aconseguint una aparença esportiva i dinàmica. Creix la distància entre eixos, factor que explica en part la generosa amplitud de l’habitacle. El seu disseny és aerodinàmic, de formes es-
82 I VIU Tarragona
tilitzades i elegants. La funcionalitat és un punt fort, amb un interior modulable i espaiós i un maleter amb capacitat inicial de 536 litres, que pot ser ampliada fins a un màxim de 1694 litres. La segona fila de seients té tres butaques individuals plegables i lliscants i la tercera fila es pot plegar sota el pis del maleter, sense restar espai. La oferta inicial disposa de tres motors, un benzina 1.6 GDI amb potència de 136 CV i dos dièsel 1.7 CRDi, de 115 i 136 CV respectivament.
El nou IS 300h és el darrer model de la gamma de Lexus en poder equipar el sistema Premium de So Mark Levinson i, d’aquesta manera, ofereix la millor experiència de so en un vehicle. Així, ara ja tota la gamma de Lexus pot disposar d’aquest exclusiu sistema d’àudio. Lexus i Mark Levinson tenen una estreta col·laboració des de fa dotze anys. Els enginyers de Mark Levinson van constatar que Lexus era la marca d'automòbils que oferia el millor habitacle per gaudir d'una perfecta audició
pels seus nivells d'ajustament, materials emprats, etc. Com a dada significativa, val a dir que en cada vehicle de Lexus s'empren fins a 20.000 hores de desenvolupament, exclusivament dedicades a l'equip de so. Al nou IS 300h, es pot disposar d'un Àudio Mark Levinson amb 12 canals amplificadors digitals que generen 835 watts a través de 14 altaveus. Lexus és una marca que va néixer l’any 1989 i busca la perfecció i la màxima qualitat en els seus productes.
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
10/9/13
10:43
P谩gina 83
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:43
Página 84
NOTÍCIES MOTOR
Reconeixement a Toyota Considerada com la marca d'automòbils més valuosa del món
Ampliació de la gamma Lancia Delta S, amb el segell de Momo Design per als clients més exigents de la marca Lancia llança al mercat el nou Delta S. Desenvolupat en col·laboració amb Momo Design, està dirigit als clients que desitgen una imatge distintiva i exclusiva i una millor relació entre preu i equipament. Entre d’altres elements específics, equipa llantes d'aliatge de 18 polzades, faldons i para-xocs en el color de la carrosseria, doble sortida d'escapament cromada i porta en negre brillant amb el logotip "S", que distingeix
aquesta versió. A l'habitacle llueix aplics decoratius en negre brillant, seients esportius amb costures en blau i un velocímetre amb escala a color groc. Està disponible en blanc, negre i gris antracita. El model italià està disponible en combinació amb dos motors dièsel, un 1.6 de 120 i un 1.9 de 180 CV respectivament. Amb les promocions de llançament incloses, està disponible a preus molt competitius, des de 17.990 euros.
Toyota recupera el tron com la marca d'automoció amb més valor, segons l'informe de les 100 marques més valuoses del món BrandZ 2013. Durant l'últim any, el valor de marca de Toyota ha augmentat un 12%. En els vuit anys transcorreguts des de la publicació del primer informe de BrandZ, Toyota ha estat considerada la marca amb més valor del sector de l'automoció un total de sis vegades, i ha obtingut la segona posició en dues ocasions.
BrandZ suggereix que els moviments en els valors de les marques del sector s'han vist afectats en part per la creixent afinitat dels clients cap als vehicles híbrids. Des que Toyota llancés el primer Prius a 1997, les vendes de models híbrids Toyota i Lexus han superat els 5 milions a tot el planeta. Actualment, disposa d’una completa gamma de models híbrids i el darrer en arribar al mercat es la versió familiar del Toyota Auris, denominat Auris Touring Sports.
43 anys d'història El Range Rover arriba a la seva quarta generació. L’interior exhibeix materials d’alta qualitat Sense grans modificacions d'estil, Land Rover millora el Range Rover en tots els seus apartats. Estèticament experimenta un reajustament en algunes de les seves dimensions, mantenint intacta la seva sòlida imatge i els seus senyals d'identitat més carismàtiques, com la porta del darrere dividit en dues meitats o les brànquies laterals. Disposa de més espai per a cames i genolls i l'interior és una exhibició de materials d'alta qualitat, com fustes procedents de boscos ecològics, cuirs, etc. Gràcies a la seva estructura
84 I VIU Tarragona
fabricada en alumini amb tecnologia aeronàutica, el pes es redueix en 420 quilos, millorant els registres de consum i emissions de CO2. La transmissió està confiada al sistema Terrain Response 2 de Land Rover, dispositiu que funciona de manera automàtica, escollint el tipus de transmissió més adequada en cada instant i circumstància de la conducció. L'eficaç suspensió pneumàtica permet avançar per qualsevol tipus de terreny. La gamma està formada per tres motors (de 258 a 510 CV) i tres tipus d'acabats.
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
10/9/13
10:44
P谩gina 85
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
9/9/13
13:05
Página 86
TENDÈNCIES MODA_ESTÈTICA_COMPLEMENTS
86 I VIU Tarragona
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
9/9/13
13:05
Página 87
MODA TENDÈNCIES
La moda que arriba aquesta tardor El canvi d’estació es nota al nostre armari La nova estació ens arriba amb tocs d’estil punk suavitzat, talls masculins i colors més foscos. Entre els teixits destaquen el cuir, les transparències o els que imiten la pell dels animals. Hi ha opcions que guanyen terreny com els pantalons per sobre el turmell ’estil rock i punk del Regne Unit és un dels protagonistes de les passarel•les de moda per aquesta tardor i l’hivern. Això sí, no el típic punk britànic, sinó un de suau que el trobem en teixits que aposten pel cuir i detalls de tatxes i cadenes en tot tipus de peces de roba. Les tendències de la nova temporada continuen apostant per l’estil masculí, ja sigui amb conjunts sen-
L
Setembre-Octubre 2013
cers o amb pantalons, bruses o americanes. Una altra de les tendències que amb el canvi d’estació no abandonen l’armari són les transparències i l’estil ètnic en tot tipus de peces. Pel que fa a les textures, les pells són presents en gairebé tots els dissenyadors, els quals en presenten de tot tipus i de tots colors. La tardor continua sent època de les transparències, i les trobem princi-
palment en bruses , faldilles i vestits. Tot i que passat l’estiu els colors que arriben són foscos, hi ha lloc per als “tons pastel” – com ara el blau bebè o els rosats - principalment als abrics. Una peça de roba que no podem oblidar són els pantalons que deixen el turmell a l’aire. Una peça indispensable per aqueta temporada que ens estilitza les cames i ens deix lluir les sabates. A l’estiu van
començar a veure’s monoprendes pel carrer i continuen sent tendència. Una peça que podria anomenar-se comodí, ja que ens soluciona tant una situació informal com una de més elegant. Les tendències també les marquen els complements, i en aquesta secció descobrirem quins ens afavoreixen més. I Anna Escolà, periodista I
VIU Tarragona I 87
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
9/9/13
13:05
Página 88
MODA TENDÈNCIES
El món dels complements S’han convertit en un indispensable a l’armari. Els utilitzem per necessitat o per donar un toc de personalitat El món dels complements no s’acaba mai: arracades, polseres, rellotges, collarets, anells, mocadors, cintes pel cabell, sabates, bosses de mà, cinturons...les possibilitats són infinites. A vegades, aquests complements els utilitzem per mera necessitat o utilitat com ara dur un tipus de calçat o un altre o escollir una bossa de mà més gran o més petita en funció de la situació. Ara bé, la majoria de cops utilitzem el gran ventall de complements que tenim a l’abast per donar un toc de personalitat a la nostra manera de vestir, potenciar el nostre estil o bé per acabar de donar-li un altre aire al conjunt de roba que duem posat. A l’hora d’escollir-los, ens pot anar bé saber quins són els tipus de complements que ens van millor segons l’ocasió i quins ens escauen més. Evidentment, la nostra personalitat i manera de ser hi juga un paper molt important, però també ens pot servir guiar-nos per algues recomanacions com ara optar per arracades llargues si tenim la cara arrodonida o bé evitar els cinturons amples si no som massa alts. Collarets Per exemple, pel que fa als collarets, si el nostre coll no és curt ni llarg podem optar per formes de tot tipus, ja que no es veuran exagerats. D’altra
banda, si el nostre coll és més aviat curt, el que ens interessarà serà que es vegi prim i, en aquest cas, els tipus de collarets que es recomanen són cadenes primes i allargades que ens arribin a l’alçada del pit. En canvi, si el nostre coll és allargat, els nostres aliats seran els collarets curts i dobles que provoquin que visualment s’acosti el rostre a les espatlles. Finalment, si tenim el coll ample hauríem d’evitar collarets gruixuts.
Si la nostra cara és més aviat arrodonida ens afavoreixen més les arracades llargues
Arracades En quant a les arracades, podríem evitar les rodones si tenim la cara ovalada, i si la tenim de forma més quadrangular, hauríem d’evitar les grans. En aquest cas, les que més ens poden afavorir són les petites o ovalades. D’altra banda, si el nostre rostre té una forma arrodonida, les que més s’escauen són les allargades. Per contra, si el nostre rostre té forma rectangular o allargada, la millor opció són les arracades rodones que equilibrin la forma allargada.
006VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
9/9/13
13:05
P谩gina 89
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
9/9/13
13:05
Página 90
MODA TENDÈNCIES Polseres i rellotges Si la nostra debilitat són les polseres i els rellotges, podem apostar per formes petites si els nostres canells o les nostres mans són petites i estretes. En canvi, si són gruixudes, tot el contrari. Pel que fa als braços, si volem lluir polseres, es recomanen les amples i en volum si som de braços molt prims. D’altra banda, els accessoris plans, llisos i de colors mates ens quedaran bé si tenim els braços i els canells gruixuts. El mateix passa una mica amb els anells, ja que si tenim els dits curts els que millor ens queden són els petits i
poc voluminosos. i, en canvi, si els tenim llargs i fins podríem optar per tot tipus d’anells. Cinturons Abans aconsellàvem evitar cinturons amples per a persones baixetes, ja que els que més afavoreixen són els estrets o del mateix color
que la faldilla o els pantalons. Els cinturons que més estilitzen són aquells que són foscos i mates, no pas els de colors clars o amb tocs brillants. Bolsos Les bosses de mà són tot un
Les botes amb canya alta estilitzen visualment les cames més que les de tipus botí
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
9/9/13
món: pel que fa al color, els colors vius aporten volum; si ens fixem en la proporció, estaria bé buscar una bossa que anés d’acord amb nosaltres per tal que no sembli desproporcionada. Pel que fa a la forma, les que tenen línies rectes estilitzen les corbes. També cal tenir en compte que les grans afavoreixen més a les persones que són més altes. Els bolsos acostumem a escollirnos d’un
13:05
Página 91
color o un altre segons l’època de l’any, ja que a la primavera apostem més per tons marins, beige o torrats i a l’estiu per colors vius com ara el vermell, el daurat, el platejat...En canvi, a la tardor i hivern es tendeix a portar-los de tonalitats marró, gris fosc o negre. Sabates Finalment, també podem parar atenció a la forma de sabates: les que acaben amb forma de “V” ens fan més esvelts; les de punta quadrada i ovalada dissimulen els peus grans; la canya alta de les botes estilitza més que la baixa i les tipus botí ens escurcen visualment les cames.
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
9/9/13
13:05
Página 92
MODA TENDÈNCIES
Tendències de la nova temporada Amb la nova temporada arriben sabates més planes i bosses de mà més rígides. Independentment dels colors i les noves peces de vestir que marquen tendència, cadascú ha de crear el seu propi estil en el qual s’hi trobi còmode Parlem sense embuts de les tendències per la propera temporada tardor -hivern 2013. Com a responsable de les botigues Ester Martin m’agradaria explicar-vos què es portarà la propera temporada, de manera que o bé us veureu obligades a córrer a les botigues peruquè no teniu res del que es porta o bé, pel contrari, us quedeu tranquil·les a casa perquè amb el que us vau comprar l’any passat - fins i tot a les rebaixes que just s’han acabat- ja esteu perfectes sense gastar-vos cap euro. Si parlem de sabates us he d’informar que les que odieu les puntes ho teniu malament, ja que les plataformes rodones deixen pas als estilettos sense
92 I VIU Tarragona
plataforma, tot i que els dissenyadors han pensat en la comoditat i ens ofereixen talons baixets al costat dels impossibles que hem estat veient aquestes darreres temporades. De totes maneres, les plataformes poden seguir formant part del nostre fons d’armari, sobretot si parlem de cunyes en totes les seves alçades o com més altes millor. Els colors estrella seran el burdeos i el blau mitja nit acompanyats dels negres i marrons, bàsics en qualsevol col·lecció. Les marques punteres que rep r e sen-
tem (Michael Kors, Armani Jeans, Ash, Furla) presenten aquests colors en unes col·leccions en les quals el negre encoixinat i les taques de lleopard en sabates, botes i botines amb sevilles, serrells i punxes són els reis. Si ens referim a les bosses de mà, la moda “casual” de bossa creuada i tova deixa pas a bosses més estructurades, rígides tipus baul que ens recorden a la moda que portaven les nostres mares i àvies, o sigui, una moda totalment “vintage”. Per suposat, els colors seran els mateixos, però les tendències ens
diuen que no necessàriament s’ha de portar el mateix color en els dos accessoris, sinó que en una combinació harmònica de colors hi trobarem l’èxit. A més a més, cada dona ha de crear el seu propi estil i trobars’hi còmode, de manera que des de la meva humil opinió us ofereixo idees sobre què es portarà i vosaltres podeu escollir el que més us interessi d’entre el que us oferim. Us asseguro que a les nostres botiges de Tarragona, Reus, Cambrils i Saragossa estarem sembre a la vostra disposició per aconsellar-vos de la millor manera que sabem fer-ho. I Informació facilitada per Ester Martin I
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
9/9/13
13:05
Página 93
TENDÈNCIES
Setembre-Octubre 2013
VIU Tarragona I 93
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:10
Página 94
INTERIORISME DECORACIÓ_DISSENY_MOBLES_REFORMES
Ambientació d’esdeveniments Com convertir un espai en un marc únic
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:11
Página 95
ESPAIS INTERIORISME
Un dels arts del disseny i l’arquitectura efímera és convertir un espai en un indret únic per unes hores però que deixa un record etern a la nostra memòria. Es tracta de sorprendre, seduir, personalitzar l’escenari i aconseguir una experiència visual imborrable ada vegada més, ja sigui per actes d’empresa, socials o particulars, els amfitrions busquen personalitzar l’espai a l’hora de celebrar un esdeveniment especial per tal de sorprendre i seduir al seu públic. Aquesta personalització permet que els convidats connectin encara més amb l’entorn on es troben i la filosofia de l’acte o trobada al qual assisteixen.
C
Mermeladadexocolate, de mà de les dissenyadores d’interiors Laura Cot i Victoria Castillo es dedica, entre d’altres, a fer això, a ambientar d’una manera personal i única els espais que acolliran actes de tot tipus. A través de l’art de l’arquitectura efímera, Mermeladadexocolate crea espais i escenaris de poca durada però que deixen un llarg record a la memòria, i és que l’experiència visual que
s’experimenta no s’oblida. Un dels darrers projectes en els quals han treballat és l’ambientació del dinar i exposició que la joiera ZAIDA va organitzar per a una cinquantena de les seves millors clientes al restaurant Tòful de Mar a principis de l’estiu passat. Aprofitant el marc del blau mediterrani, la Victoria i la Laura van dissenyar una decoració treballada únicament amb paper i basada
en tres tonalitats diferents de blau. El resultat, una decoració única, original i amb un toc exquisit gràcies a uns 700 elements decoratius -principalment, flors de diferents mides i formes - que reconvertiren tot el menjador del restaurant en un espai blau, únic i sorprenent per un dia. I Anna Escolà, periodista I
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:11
Página 96
ESPAIS INTERIORISME
Els secrets de sorprendre A l’hora de dissenyar un espai, no hi ha res que es deixi a l’atzar, sinó que tot està perfectament estudiat per tal d’aconseguir els millors resultats i l’efecte desitjat “La tècnica de l’origami (també papiroflèxia) ens permet aconseguir uns resultats molt bons amb una tècnica barata”, ens comenten les dissenyadores. D’altra banda, “Tot i que no ho pot semblar, hi ha molta feina darrere per aconseguir realment sorprendre visualment – apunta la Laura-. En primer lloc visualitzes l’espai i escoltes <a veure què et diu>. Després, amb el projecte al cap, tornes a visitar-lo per comprovar si aquella idea que tens en ment realment hi encaixarà i, a partir d’aquí, hi tornes tantes vega-
Fotografies cedides per: Dani Miquel
des com faci falta...i és que cap detall, cap decisió sobre on col•locar els elements està deixat a l’atzar, sinó que tot està estudiat ”. D’aquesta manera s’aconsegueix l’efecte desitjat. La Victoria ens explica el propòsit sobre el qual van dissenyar la sala del restaurant: “volíem mantenir l’essència autèntica de xiringuito però donar-li un toc distintiu, femení, amb classe, que enamorés a les comensals”. Així doncs, les dues dissenyadores van decidir mantenir les taules i cadires de plàstic a la
vista i ornamentar-les únicament amb paper. El resultat: les taules muntades tipus presidencial i decorades amb estovalletes i tovallons de paper i amb tres tipus de flors: unes penjants, unes altres decoratives sobre la taula i prestatgeries del voltant i, finalment, un tercer tipus decorava els tovallons i els interiors de les vitrines. La decoració només va durar unes hores, però el record encara perdura a l’imaginari de les comensals. És l’atractiu de l’arquitectura efímera.
006VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
10/9/13
10:11
P谩gina 97
INTERIORISME
Setembre-Octubre 2013
VIU Tarragona I 97
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:11
Página 98
VIVENDES INTERIORISME
Cases prefabricades Les cases prefabricades ja compten amb un extens mercat. Són vivendes construïdes a partir de parts estàndards, fabricades amb anticipació i el pas final serà el seu muntatge i assemblatge
Les c a s e s prefabricades són una part de l’evolució tecnològica dels mètodes constructius que busquen una major qualitat de l’hàbitat i de la forma de viure. L’arquitectura actual experimenta amb la pre fabricació, per dissenyar cases que poden produir-se en sèrie i així reduir costos. Aquestes cases són model de tendència perquè hi predominen les plantes obertes i línees netes i desapareixen les decoracions sofisticades. Las Cases prefabricades necessiten igualment recolzar-se
98 I VIU Tarragona
sobre els ciments, i se connectades a les xarxes urbanes de sanejament, aigua i electricitat, igualment que les vivendes convencionals. Tradicionalment, un dels principals problemes que tenien aquestes construccions era
nyant més importància és que els sistemes de construcció de vivendes. Existeix una gran varietat de sistemes per a la construcció de cases pre fabricades, començant pel seu tipus de materials, segons les seves dimensiones (superfície, número de plantes), per el tipus de clima (temperatura i humitat) i segons els seus cos-
la falta d’aïllament tèrmic, situació que ha canviat amb l’evolució dels materials aïllants tant tèrmics com acústics. Però el principal aspecte que avui dia està gua-
tos etc. Els materials més utilitzats són els de fusta i el formigó armat, tot i que existeixen multitud de combinacions i variants d’aparició relativament recent. Cal diferenciar-les de les cases de construcció modular que són les que tenen una estructura metàl·lica formada per espais o llocs de dimensions estandarditzades, que són tancades per panells que encaixen en els espais. També hi ha les cases mòbils, vivendes ja assemblades que es transporten com un tot en camions fins al lloc on s’instal·len definitivament, es poden treure i portar en un altre lloc.
Les cases mòbils es poden transportar en bloc i ser instal·lades en un altre lloc
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:11
Página 99
W W W. L E S T I L A M I D A . C O M MASSÍS · Camí de Riudoms, 49 · REUS · 977 332 590
MODERN · Misericòrdia, 31 · REUS · 977 318 801
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:11
Página 100
COMPLEMENTS INTERIORISME
Tot tipus de tèxtil per a l’habitació Les diferents línies tèxtils que presenten cada temporada les millors firmes segueixen una línia de teixits i colors seguint diferents estils de decoració. Es tendeix a escollir tendències d’estil: clàssic, vintage, psicodèlic, new wave o d’estil i disseny propi Quan parlem de clàssics ens referim a una moda sòbria i d’estil conservador, on destacaven els brodats i els tons marrons, els crema i els brodats. És un estil que no mort mai que prové dels anys 40 i que sovint revivim amb actrius com Joan Crawford, Ingrid Bergman o Audrey Hepburn que marcaven els cànons de la moda femenina, i això es traslladava a la llar. Molts altres dissenys actuals estan inspirats o tenen el seu origen als 50 i 60 i pertanyen a l’estil vintage. La influència estètica d'aquells anys a les dè-
cades posteriors ha estat molt important, donant lloc a aquest estil que té més adeptes i seguidors. El gust pels objectes i pels dissenys antics està de moda, també en el terreny de l'interiorisme i la decoració.
Les línies tèxtils de decoració per a les habitacions recórren a estils diversos i de tots els temps
Hi ha una altra línia més psicodèlica inspirada en uns anys 70, que van portar una gran revolució al món de la moda i el disseny, molt influenciats pels nous estils musicals emergents com el funky i la música disco. Les formes geomètriques, els estampats ètnics, el colors vius i llampants i teixits com el crochet o el vellut són els elements més característics d'una època on tot estava permès. La tendència New Wave , que neix als 80 tornant a modificar els patrons estètics. El futurisme, la música tecnopop o el mite de la "executive women"
Home Republic. Vintage Washed
www.zarahome.com Edredón Decorativo Lino
100 I VIU Tarragona
van inspirar una onada de joves dissenyadors que van posar de moda el color negre, els colors àcids i setinats, els estampats geomètrics, les línies asimètriques i nous teixits tecnològics com la lycra i el nylon. Però a més, hi ha una de les influències que no es pot deixar al marge és la de concepte: "Si t'ho pots fer tu, millor". La filosofia DIY (Do it yourself) té una gran influència en la moda i la decoració. El reciclatge, la creativitat, la funcionalitat envers el disseny i la combinació d'estils diferents envaeixen els armaris i les habitacions.
www.zarahome.com
Linen House. Lucille
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
10/9/13
10:11
P谩gina 101
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:11
Página 102
NOTÍCIES INTERIORISME
“Pilon Parade” 8ª edició de la pintada de pilons. Renovada imatge del carrer Comte La “Pilon Parade” compta amb la col·laboració d’una setantena de persones, entre les quals es troben artistes, veïns de la Part Alta i els Diables de Tarragona, que han decidit participar en la pintada de pilons per commemorar el seu trentè aniversari. Dels 75 pilons que hi ha al carrer del Comte no tots estan disponibles per pintar. Com és habitual cada any, existeix la indultació del piló, una característica de la “Pilon Parade” en la qual els organitzadors conserven els dos pilons millor decorats perquè no es puguin tornar a repintar
l’any següent. Ara, el carrer Compte presenta una imatge renovada amb motius mariners i festius. L’associació de veïns del carrer del Comte i la plaça Pallol són els organitzadors de la pintada de pilons, que s’emmarca dins les festes de Sant Agapito Bis. Els veïns del carrer Comte i la Plaça del Pallol van iniciar aquesta celebració ara fa vuit anys amb la voluntat de rememorar el desallotjament que va patir una trentena de famílies l’any 2005 després que un moviment de terra afectés diversos edificis.
Biennal de Venècia 2014 Josep Torrents, l’arquitecte comissari que representarà Catalunya
Estació creativa Un projecte de l’Estació Central d’Autobusos on els ciutadans poden contemplar creacions d’artistes La darrera incorporació a aquest projecte de l’Estació Central d’autobusos són els dibuixos de gran format de l'il·lustrador Tziqui (exalumne de l'Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona). En aquest espai, els ciutadans poden contemplar les creacions de joves artistes. L’obra de Tziqui són imatges que decoren les parets i escales de la planta baixa de l’edifici. Retrats de color blau fetes amb retolador que fa l’e-
102 I VIU Tarragona
fecte del traç del bolígraf convencional sobre fons groc esmorteït en un format que recorda els blocs d’apunts dels il·lustradors. Les imatges mostren diferents personatges esperant i, alhora, hi trobem frases d’alguns d’aquests usuaris que ens mostren les seves reflexions sobre què representa per ells l'espera. L’artista es va inspirar en intuïr què pensaven els seus personatges mentre els dibuixava al seu bloc.
Amb el projecte “Del fragment i del tot”, l’arquitecte serà el comissari que representarà Catalunya a la propera Biennal d’Arquitectura de Venècia, l'any 2014. Així ho ha escollit el jurat del concurs convocat per l'Institut Ramon Llull i en el qual ha col·laborat el COAC (Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya). El projecte il·lustra la capaci-
tat de l’arquitectura catalana de fusionar el nou amb el vell. Torrents parteix de la Casa Bofarull de Jujol (els Pallaresos, Tarragonès) per posar en relleu un fil conductor de l’arquitectura catalana que també retroba en un seguit d’obres posteriors, com ara l'Espai Transmissor del Túmul/Dolmen Megalític de Seró, a Artesa de Segre.
Tallers Oberts IX edició dels Tallers amb l’art com a protagonista als carrers de la Part Alta Els Tallers Oberts de la Parta Alta de Tarragona són una iniciativa impulsada des de Tallers03. Associació d’Artistes, on els artistes obren les portes dels seus tallers i conviden al públic a descobrir el seu procés creatiu i fer-los partícips del seu treball. Des de l’any 2005, Els Tallers Oberts de la Part Alta han impregnat d’art els carrerons del pulmó històric de la ciutat
durant les jornades que ja s’ha convertit en tradició que se celebrin cada setembre com a preludi de les Festes de Santa Tecla. Enguany s’ha celebrat els dies 6, 7 i 8 de setembre i de nou el 13 i 14 de setembre de 6 de la tarda a 10 de la nit. Els tallers s’envolten d’altres activitats artístiques contemporànies com ara música, projeccions o performances.
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
10/9/13
10:11
P谩gina 103
006VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
10/9/13
10:14
P谩gina 104
SALUT BENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
10:14
Página 105
PROPÒSITS SALUT
Per una “reentré” saludable Consells de salut per la reentrada al nou curs A l’estiu, amb les vacances, trenquem les rutines i, amb elles, els nostres hàbits a l’hora d’anar a dormir, de menjar…tornar a recuperar-les i fer més fàcil la reentrada a la tardor és possible si tenim en compte algunes recomanacions saludables l’estiu, amb el bon temps, que el dia s’allarga i que molts de nosaltres estem de vacances, els nostres horaris canvien completament i en qüestió de pocs dies oblidem les nostres obligacions i les nostres rutines. No haver-nos d’aixecar d’hora propicia que també anem a dormir més tard i, poc a poc, canviem completament els horaris. Pel que fa al menjar, bé perquè potser viatgem, bé perquè durant les vacances ten-
A
dim a menjar més fora de casa o perquè optem per picnics pràctics per endur-nos a la platja o d’excursió, el cert és que durant l’estiu també varien els nostres àpats. Per tal que la “reentré” del setembre no se’ns faci massa dura i puguem recuperar els horaris el més ràpid possible i sense notar massa els canvis, en aquesta secció hi trobareu un article dedicat a recuperar els hàbits alimentaris, a com recuperar els de la son i quatre con-
sells per encarar la tardor amb tota l’energia positiva. Perquè la tornada de les vacances no només afecta als més petits a l’hora de reiniciar les classes, sinó que a tots ens costa abandonar la sensació de llibertat que ens proporcionen les vacances, canviar la platja i els sopars a la fresca per l’oficina i tornar a cenyir-nos a horaris lligats amb deures i obligacions. És per això que també us recomanem uns bons hàbits alimentaris i uns propòsits que us
proporcionin energia i bon humor. Quan s’acaben les vacances també és un bon moment per comprovar l’estat del nostre cabell i de la nostra pell, ja que el sol i l’aigua de mar o el clor de la piscina els passen factura cada estiu. Així doncs, a l’inici de la tardor és un bon moment per sanejarnos el cabell i parar especial atenció a la nostra pell. I Anna Escolà, periodista I
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
10:15
Página 106
PROPÒSITS SALUT
Benvingut, setembre! Hi ha petites coses que podem fer perquè el nostre cos i la nostra ment reprenguin el ritme de nou. Després de la desconnexió viscuda durant les vacances, podem fer que la tornada als nostres deures i obligacions no sigui tan feixuga Per tal d’encarar el setembre amb tota l’energia positiva possible i amb l’il·lusió d’iniciar un nou curs i, amb ell, uns nous objectius , ens pot ajudar tenir en compte les següents recomanacions: Adoptar una actitud positiva. Per combatre l’estrès, no hi ha res millor que un somriure. A la vegada que ens ajuda, transmet energia positiva als del nostre voltant. Així que de tant en tant està bé recordar que per més tombs que hi donem, no solucionarem aquell maldecap. En definitiva, abans de
deixar-nos dur per l’angoixa i el mal humor, podem optar per practicar un bon somriure. Proposar-nos uns objectius. A la secció de ciutat parlàvem de formació, però quan ens referim a objectius, no cal que esti-
A la tardor també es pot desconnectar i aprofitar per anar a la muntanya els dies que no treballem
guin relacionats amb les nostres ambicions laborals o educatives. Poden ser d’altres que tinguem més a mà com ara proposar-nos passar més estona amb la família i amb les nostres amistats, fer més exercici o bé garantir-nos una petita estona per a nosaltres cada dia i relaxar-nos, reflexionar, respirar, agafar aire i continuar. Intentar desconnectar. Sí, a la tardor també és pot desconnectar. Si treballem o estudiem durant la setmana ho podem fer al cap de setmana i, sinó qualsevol dia que tinguem
de descans. És qüestió d’escapar-nos a la muntanya o a un indret diferent que amb el canvi d’escenari ens ajudi a deixar enrere les preocupacions del dia a dia i de la feina. Pensar en un mateix. Regala’t algun caprici com ara anar al teatre, no et perdis cap estrena del cinema, apunta’t a fer una activitat física diferent...o, simplement, dedica’t una estona a poder tenir cura del teu cos o de la teva ment. És important saber trobar una estona per a un mateix entre les obligacions del dia a dia.
006VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
10/9/13
10:15
P谩gina 107
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
10:15
Página 108
DIETÈTICA I NUTRICIÓ SALUT
Dieta sana i “positiva” A l’estiu tendim a relaxar-nos: alterem els nostres horaris dels àpats, mengem desordenadament i a deshores i, generalment, també deixem de fer exercici. A la tardor podem apostar per una dieta que ens proporcioni energia i actitud positiva El primer que hauríem de fer per recuperar els hàbits és oblidar-nos dels menjars abundants i intentar recuperar el costum de menjar 5 vegades al dia. Fer un bon esmorzar –l’àpat més important del dia-, dinar i sopar i un petit àpat a mig matí i un altre a mitja tarda. El fet de menjar poquet amb freqüència evita que arribem a l’hora de dinar amb una “ga-
na de llop” i que devorem tot el que tinguem al davant. Si acostumem a ser dels que piquem entre hores, ens anirà bé tenir a mà un iogurt, un entrepà petit o una peça de fruita. Hem de tenir en compte que el que mengem afecta el nostre estat anímic, així que si mengem poc o desequilibradament segurament ens sentirem irritats, amb poques ganes de fer coses i cansats. Si per contra, mengem
El que mengem afecta el nostre estat anímic, i una dieta equilibrada ens fa sentir actius massa, tindrem una sensació de pesantor i inactivitat. Així doncs, el que hem de procurar és dur una dieta equilibrada que ens faci sentir actius. I no po-
dem oblidar ingerir líquids, es recomana entre 1 litre i mig i dos al dia. D’altra banda, cal recordar que quan fem exercici alliberem endorfines que ajuden a sentir-se millor, pel que convé mantenir uns hàbits d’activitat física adequada a les nostres necessitats i possibilitats.
006VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
10/9/13
10:15
P谩gina 109
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
10:15
Página 110
HÀBITS SALUT
Recuperar el son A la tornada de vacances, a molts ens costa recuperar els hàbits del son ja que hem anat a dormir més tard del que és habitual Dormir les hores necessàries no només és un plaer, sinó que és molt important per al nostre benestar. La majoria dels adults necessiten dormir-ne 7 o 8 per estar bé, són molt pocs els que amb 5 o 6 ja en tenen prou, i també els que en necessiten més de 10. I és que dormir ens ajuda a “carregar piles” per l’endemà. La importància del son és que sigui reparador, és a dir, que realment descansem i ho fem tranquil•lament i sense interrupcions. Durant l’any cada persona estableix les seves rutines en funció dels horaris dels estudis, de la feina o de les obligacions. Aquestes rutines però, general-
Hi ha gent a qui fer el “canvi de xip” al tornar de vacances li comporta uns quants dies
ment es trenquen durant les vacances, i a vegades costa recuperar-les i restaurar els hàbits del son. Hi ha gent a qui fer aquest “canvi de xip” li comporta uns quants dies, fins i tot setmanes, el que es pot traduir en sentir-se més cansat i rendir menys el dia següent, però també en tenir un humor més irritable i en sentir-se defallit, desanimat i amb moltes dificultats per concentrar-se. Així doncs, ens aniria bé tenir en
compte una sèrie de consells i recomanacions per recuperar al més aviat possible les rutines i poder gaudir d’un son reparador. Relaxar-nos abans d’anar a dormir. Abans d’anar a dormir hauríem d’evitar fer activitats que ens demanen estar alerta, com ara treballar amb l’ordinador o parlar per telèfon. Així doncs, hauríem d’optar per fer quelcom que ens relaxi com ara escoltar música, llegir o, fins i tot, prendre’ns alguna infusió. És difícil – a no ser que ens sentim molt cansats- passar d’estar actius a adormirnos sense dificultat. Així doncs, els experts recomanen “preparar el nostre cos” abans d’anar a dormir optant per procurar una atmosfera relaxant. Acostumar poc a poc el nostre cos a la nova rutina. Si avui finalitzen les nostres vacances i anem a dormir tard, serà molt difícil aixecar-nos d’hora l’endemà i anar a treballar sense sentir-se cansat i sense ganes. Per evitar això, hauríem d’intentar recuperar poc a poc els hàbits i les rutines uns dies abans de la tornada a al feina o a les obligacions. Per exemple, uns cinc dies abans podríem començar a avançar l’hora del nostre despertador per tal d’evitar notar tant la diferència. De la mateixa manera, hauríem de procurar evitar anar a dormir molt tard o bé fer migdiades molt llargues els últims dies de les vacances.
006VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
10/9/13
10:15
P谩gina 111
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
10:15
Página 112
HÀBITS SALUT
Salut per a la pell i cabell Després de l'estiu, el cos i el cabell necessiten recuperar-se de les agressions naturals del sol i el vent, i també del contacte amb l’aigua salada del mar o el clor de les piscines. Cal eliminar les puntes de cabell desfilades i les cèl·lules de la primera capa de la pell Perquè el cabell llueixi bé ha d'estar saludable. Les puntes desfilades es poden tallar, però no se soluciona el problema d'arrel, ja que l'estructura segueix afeblida. La solució serà la utilització de màscares capil•lars per recuperar la vitalitat del cabell, rehidratar i nodrir les cutícules. Una vegada recuperades, cal utilitzar xampús per a cada tipus de cabell, inicialment suaus o de caràcter revitalitzant; són molt útils els que incorporen extractes de plantes. És molt important utilitzar un xampú adient per a la pell i per
112 I VIU Tarragona
al tipus de cabell. Si són cabells normals: utilitzar un xampú neutre que aporti brillantor. Si són cabells tenyits: utilitzar un xampú àcid que mantingui el color després de tenyir-lo. I en el cas dels cabells molt castigats i de textura molt seca: es
La nostra pell es veu afectada a la temporada estival. El més comú és un cutis sec i tibant
recomana un xampú molt nutritiu i amb un Ph neutre perquè el cabell torni a adquirir la hidratació i nutrició adequades. És aconsellable l’aplicació d’una bona mascareta, dos o tres cops per setmana. S’han de tallar les puntes del cabell retirant així les zones més afectades. Es regenerarà el cabell alhora que canviarem de look. De la mateixa manera que el cabell, la nostra pell es veu afectada a la temporada estival. El més comú és notar el cutis sec i tibant. Això passa perquè les cèl•lules de la primera capa es deterioren.
El primer que cal fer és eliminar les cèl•lules de la superfície perquè emergeixin les capes més joves. Podem fer un píling a casa amb una màscara exfoliant; els seus grànuls faran una acció mecànica sobre la capa superior de la pell, eliminant les cèl•lules mortes. Podem repetir aquesta operació una vegada per setmana. Una vegada recuperada la pell a nivell cel•lular, s'ha de passar a l’etapa de rehidratació. Això es pot fer amb productes que fixin l'aigua en forma de sèrums i cremes de tipus rehidratant.
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
10/9/13
10:15
P谩gina 113
SALUT
Setembre-Octubre 2013
VIU Tarragona I 113
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
10:15
Página 114
HÀBITS SALUT
Boca i dents sanes Tenir cura de la nostra boca i les nostres dents va molt més enllà de l’estètica, ja que és molt important per gaudir d’una bona salut. Per garantir-la, s’hauria de visitar l’odontòleg una vegada l’any encara que no tinguem cap problema aparent Si procurem mantenir la nostra boca i les nostres dents sanes, hi sortirem guanyant, ja que reduirem les molèsties i dolors ocasionats per les malalties dentals i tractaments i evitarem qualsevol reparació. És per això que es recomana visitar l’odontòleg un cop l’any encara que ens sembli que no tenim cap problema aparent. Si tenim cura de la nostra boca i les dents podrem prevenir les principals malalties de la boca com són la càries dental, la malaltia periodontal o el càncer oral. La càries és una malaltia provocada per bacteris que uti-
114 I VIU Tarragona
Si tenim cura de la nostra boca i dents podrem prevenir-ne les principals malalties
litzant el sucre dels aliments produeixen un àcid que desmineralitza l’estructura de la dent fins que la destrueix. Per evitarla cal reduir el consum de dolços i també raspallar les dents amb pasta per eliminar els bacteris. La malaltia perio-
dontal afecta les genives. En la seva fase inicial observem les genives inflamades i que sagnen (gingivitis) i, si no ho controlem, es pot iniciar un procés de pèrdua de l’os de les dents (periodontitis) que es tradueix en mobilitat a les dents i, finalment, en la seva pèrdua. Per evitar-ho cal tenir cura de la nostra higiene bucal i evitar fumar. Finalment, pel que fa al càncer oral, la millor manera d’evitar la seva aparició és evitar-ne les causes: el tabac, alcohol i mal estat de les dents. Si periòdicament ens sotmetem a un control odontològic
detectarem les lesions a l’inici i això ens permetrà tenir un pronòstic de tractament. Les dents s’han de raspallar mínim dues vegades al dia durant 3 minuts, al matí i abans d’anar a dormir, tot i que l’ideal serien tres, una després de cada àpat. Per tal que el nostre raspall de dents estigui en bones condicions s’aconsella canviar-lo cada 3 mesos. De les dents se n’ha de tenir cura des que apareixen (cap allà als 6 mesos) i els nens i nenes ja haurien de tenir l’hàbit de raspallar–les dues vegades al dia des dels 6 anys.
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
10/9/13
10:15
Us desitgem BONA FESTA MAJOR de SANTA TECLA 2013
P谩gina 115
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
10:15
Página 116
DEPILACIÓ LASER SALUT
Què sabem de la depilació làser? Es recomana fer-la un cop ja no estem bronzejats, per tant, a la tardor o hivern. Abans, cal valorar la seva eficàcia, conèixer el seu tractament, els possibles efectes secundaris, saber si som possibles candidats i qui ens ho pot fer Avui en dia, molta gent - tant homes com dones- desitja eliminar el pèl del seu cos. Hi ha moltes maneres de fer-ho, ja sigui fent servir la cera, cremes depilatòries, afaitar-nos... cada mètode té els seus avantatges i desavantatges. La depilació là-
ser és una d’aquestes tècniques, i consisteix bàsicament en l’aplicació d’un feix de llum làser al pèl que es vol eliminar. Les teràpies de depilació làser requereixen vàries sessions per aconseguir un resultat efectiu. Si ens estem plantejant fer-nos
aquesta tècnica depilatòria, ens anirà bé conèixer, per exemple, en què consisteix exactament el tractament, si som o no bons candidats per sotmetre’ns-hi, quina eficàcia té o quins són les seves possibles contraindicacions.
Si volem sotmetre’ns a la depilació làser, la nostra pell no pot estar bronzejada, ja que el làser ataca la melanina del pèl, així que la pell no hauria de tenir melanina recén activada perquè també absorviria la llum del làser. Així doncs, és un
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
tractament que generalment es fa durant els mesos de tardor i hivern, quan tenim la pell clara. Quina és l’eficàcia de la depilació làser? L’eficàcia del tractament depèn en gran mesura del color de la pell i el color i gruix del pèl -com més gruixut i fosc sigui el pèl i més blanca sigui la pell, millors seran els re-
L’eficàcia del tractament depèn del color de la pell i el color i gruix del pèl
sultats-, la profunditat del pèl i la seva etapa de creixement. El pèl creix en cicles i el làser només és efectiu quan està en la fase activa de creixement i té una longitud superior a 0,6 mm. El nombre de sessions que es necessiten per obtenir resultats depèn de la zona que s’hagi de tractar, del tipus de pèl i de la pell. (Com a orientació, es considera que per obtenir resultats satisfactoris poden caldre una mitjana d’entre 4 i 6 sessions fetes en intervals de 4 a 8 setmanes entre cada una. A mesura que avancin les sessions, el temps que transcorri entre una i altra serà més llarg. Normalment el pèl tractat cau o es debilita al cap de pocs dies. El resultat acostuma a ser satisfactori i els efectes perduren durant mesos o fins i tot anys. Hem de tenir en compte però, que és un tractament permanent però no definitiu, pel que sempre pot quedar algun pèl que aquesta tècnica no elimini completament o fins i tot és possible que, en el futur, per algun canvi hormonal, al-
10:15
Página 117
guns dels que van desaparèixer tornin a aparèixer. A tothom li serveix la depilació làser? La depilació làser és un tractament personalitzat, en el qual cal adaptar el làser a les característiques personals de cadascú i valorar el tipus de pell, el color i la profunditat del pèl i la zona del cos que es tracta. La tècnica està indicada principalment per a persones amb pell clara i pèl negre i gruixut, amb molta melanina. En canvi, no funciona tan bé amb persones amb cabells blancs. Té riscos? Si no se’n fa un ús correcte, hi pot haver efectes secundaris o fins i tot nocius, com ara enrogiment de la pell i petites inflamacions. Altres efectes menys freqüents que poden tenir conseqüències són: hiperpigmentació, crostes, erosions, o cicatrius. Es recomana que davant d’aquests casos es consulti un metge. Hi ha contraindicacions? La depilació làser està totalment contraindicada en usuaris que han pres tractaments per a l’acné un mes anterior a la depilació, casos de fotosensibilitat, en àrees del cos bronzejades, i en casos de febre o infecció aguda. A més, alguns grups de persones han de prendre precaucions especials per fer-se un tractament de depilació amb làser, com poden ser les persones que tinguin la pell molt fosca o
La depilació làser és un tractament personalitzat. Cal adaptar-la a cada usuari
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
10:16
Página 118
DEPILACIÓ LASER SALUT negra, dones embarassades o en període de lactància, persones amb pigues, taques o dermatitis i persones amb herpes recurrent. També les persones que estan en tractament mèdic amb fàrmacs que poden induir el creixement del pèl, incrementar la fotosensibilitat de la pell o causar reaccions fototòxiques o fotoal•lèrgiques. On podem fer-ho i quines precaucions hem de prendre?
118 I VIU Tarragona
Es recomana que la depilació làser es faci en centres que tinguin metges amb formació en aquesta tècnica. Abans d’iniciar el tractament cal consultar el dermatòleg o el metge amb formació en depilació làser perquè faci una valoració prèvia al tractament i un diagnòstic dermatològic. Durant el tractament, tant l’usuari com el professional que manipuli el làser han de dur ulleres per protegir els ulls de
possibles lesions, i després del tractament cal seguir les indicacions del metge sobre les cures o les atencions especials que pugui necessitar la zona depila-
Abans d’iniciar el tractament cal consultar el dermatòleg o el metge
da. No es pot prendre el sol ni els rajos UVA fins que cedeixi la inflamació de la zona depilada. Alguns consells: Abans de la sessió de depilació no pot haver-se arrencat el pèl, ja que, sinó, no serà eficaç. Així doncs, cal que aquest tingui el tamany suficient. Les zones que s’ha comprovat que millor responen al tractament de la depilació làser són les aixelles, les cames i les engonals.
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
10/9/13
10:16
P谩gina 119
SALUT
Setembre-Octubre 2013
VIU Tarragona I 119
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
10:16
Página 120
NOTÍCIES SALUT
Creu Roja El servei de menjar a domicili de l’entitat compleix 25 anys Aquest ajut consisteix en un àpat diari lliurat al domicili de les persones grans que viuen soles , en situació de precarietat i amb dificultat de mobilitat. A la ciutat de Tarragona això és possible gràcies al conveni de col•laboració entre l’entitat Creu Roja, l’Ajuntament, al cofinançament de l´Obra Social de La Caixa i als fons propis de la Institució. En total, 86 persones tenen garantida durant els 365 dies de l´any una menjada equilibrada i personalitzada. D’altra banda, el contacte directe del voluntariat amb la persona beneficiària permet
detectar d’altres necessitats que des de la Creu Roja es treballa per remeiar com ara problemes de salut, deteriorament de la vivenda o falta d’higiene. Un altre problema és la impossibilitat de fer front als rebuts de subministraments i que obliga a reduir el consum a mínims que no proporcionen el confort necessari . Creu Roja ha distribuït mantes, bosses d´aigua calenta i estufes de baix consum a tot aquest col.lectiu, a més de lots d´alimentació i kits amb productes de neteja personal i de la llar.
Jornades Paràlisi Cerebral Organitzades per l’APPC, se celebraran els dies 18 i 19 d’octubre al Campus Catalunya de la URV
Concert solidari Tutti ! Concert solidari que aplega joves d’arreu d’Europa per la Lliga Contra el Càncer El passat diumenge 1 de setembre el Teatre Metropol va acollir el concert Tutti! Music Builds Europe, organitzat per la Lliga contra el Càncer, la Jove Orquestra InterComarcal (JOIC), entre d’altres institucions i que compta amb la col•laboració de l’Ajuntament. L’espectacle va involucrar prop de 90 joves d’arreu d’Europa en una gran orquestra simfònica després d’una setmana d’ stage a les comarques tarragonines.
120 I VIU Tarragona
El repertori va incloure peces dels compositors Giuseppe Verdi, Felix Mendelssohn i Bedrich Smetana. Des de la Lliga contra el Càncer es va organitzar aquest concert per recaptar fons per ajudar a l’entitat i promoure la necessitat de seguir apostant per la investigació i la lluita per avançar en aquesta malaltia. El preu de les entrades d’aquest concert solidari era de 10€ (6€ reduït).
Es tracta de la 3ª edició de les jornades. Sota el títol “Ideando el futuro”, volen presentar els darrers avenços en intervenció en paràlisi cerebral, des de la perspectiva d'un enfocament multidisciplinar. L'APPC aposta per donar a conèixer nous recursos, tècniques, estudis i teràpies que ajudin a afavorir el desenvolupament dels nens afectats de
paràlisi cerebral infantil, i a aconseguir que, en la vida adulta, millorin la seva qualitat de vida i aconsegueixin major autonomia. Les jornades se celebraran al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili i comptaran amb ponents destacats com Bernard Aucouturier, Mercè Leonhardt o Jordi Ponces, entre d'altres.
Nous telèfons de l’ICS Nous telèfons de salut internacional de l’Institut Català de la Salut L’ICS posa a disposició de la ciutadania dos únics números per demanar dia i hora de visita a les unitats de salut internacional de l’organització, el 93 326 89 01 i el 902 111 444. Aquests telèfons, que actualment s’utilitzen per a la programació de visites als centres d’atenció primària, també oferiran ara el servei de cita prèvia per a les unitats de
salut internacional, tant per demanar una visita de consell com per a l’administració de les vacunes necessàries perdeterminades destinacions. L’ICS compta amb 9 unitats de salut internacional arreu del territori que ofereixen una àmplia cartera de serveis que inclou des del consell al viatger fins a l'atenció a la patologia importada després del viatge.
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
10/9/13
10:16
P谩gina 121
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
10:16
Página 122
NOTÍCIES SALUT
Residus en aliments La investigació de residus en aliments d’origen animal mostra un alt nivell de conformitat (99,88%)
Gelea real Santiveri n’ofereix 7 tipus diferents amb qualitat certificada La gelea real és una substància natural produïda per les abelles, un aliment de gran valor nutritiu que aporta un alt número de principis actius amb efectes beneficiosos per a la salut. Ara, amb l’entrada de la tardor, ajuda a reduir l’impacte dels canvis d’estació. A més a més, entre molts d’altres beneficis, ens ajuda a millorar les nostres defenses, complementa la nostra alimentació, optimitza el rendiment físic i
psíquic, aixeca l’ànim, alleugereix el cansament i augmenta la sensació de gana entre els més petits. Santiveri ofereix set tipus diferents de gelea real amb qualitat certificada, i tots compten amb el nivell màxim de 10-HDeA (6%) el qual assegura que la gelea no ha estat adulterada, ha estat processada i emmagatzemada en condicions òptimes i que la presència dels seus principis actius està assegurada.
Aquest estiu, l’Agència de Salut Pública de Catalunya va publicar l’informe de resultats de la investigació de residus en aliments d’origen animal corresponent a l’any 2012. El programa té per finalitat detectar qualsevol tractament il·legal en animals, comprovar que els residus dels medicaments veterinaris compleixen amb els límits màxims fixats i examinar i conèixer les raons de la presència de residus en aquests aliments. L’any 2012, en el decurs la inspecció veterinària als escorxadors de Catalunya, no es va detectar cap animal sospitós de contenir residus per raó de la seva conformació, antecedents de la granja de procedència o altres signes externs, i es van recollir 12.117 mostres de productes d’origen animal (carn de boví, oví, cabrum, èquids, aus i conills i ous frescos) per a la investigació de substàncies prohibides, residus de medi-
caments veterinaris –com els antibiòtics– i contaminants ambientals. El nivell de conformitat de les mostres investigades va ser del 99,88%. Els pocs casos que han resultat positius es van produir a causa de contaminants ambientals i substàncies inhibidores (bàsicament antibiòtics). Des de l’any 1991, les autoritats sanitàries desenvolupen aquest programa que es va originar arran dels escàndols per engreix il·legal de bestiar amb clenbuterol i altres substàncies il·legals. L’aplicació d’aquest programa ha permès lluitar contra l’ús fraudulent o negligent de les substàncies objecte d’investigació (fàrmacs d’ús veterinari, potenciadors il·legals del creixement, residus de medicaments veterinaris i contaminants ambientals) i evitar el risc que en suposaria la utilització abusiva o incorrecta.
Hort del Circ Un projecte d’horticultura urbana en un solar obert al centre històric L’Hort del circ va obrir les seves portes a finals d’estiu amb un espai obert al públic construït recentment. Es tracta d’un projecte d’horticultura urbana ubicat en un espai a la Part Alta cedit temporalment per l’Ajuntament. El projecte està gestionat per l’associació Hort del circ i compta amb el suport tècnic de l’entitat Refarmthecity.org i la col·laboració del Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona. Refarmthecity.org és un col·lectiu que es dedica a investigar eines analògiques i digitals de codi lliure per agri-
122 I VIU Tarragona
cultors urbans que busquen un equilibri entre ciutat i medi ambient. L’Hort del Circ és un espai obert a totes les persones i entitats de la ciutat que vulguin aportar-hi seu temps i intercanviar coneixements sobre horticultura urbana i establir nous ponts amb la ciutadania, entitats, veïns, comerços i món universitari per afrontar els reptes d'una agricultura urbana sostenible. En definitiva, un punt de trobada per la recerca d’un model de ciutat més sostenible que gestioni el seus recursos racionalment.
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxp:Maquetación 1
10/9/13
10:16
Página 123
Tratamientos para el dolor
TRATAMIENTOS COMBINADOS de FISOTERAPIA + ACUPUNTURA + AURICULOTERAPIA
Acupuntura: Inserción de finas agujas en puntos acupunturales para suprimir, aliviar el dolor o corregir disfunciones orgánicas (centro de acupuntura registrado por el Col.legi de Fisioterapeutes de Catalunya y Estudis a la Societat d’Acupuntors de Catalunya).
Fisioterapia: “…El arte y la ciencia del tratamiento por medio del ejercicio terapéutico, calor, frío, luz, agua, masaje y
electricidad” (definición de la Organización Mundial de la Salud - 1968), fisioterapeuta colegiado por el Col.legi de Fisioterapeutes de Catalunya.
Auriculoterapia: Estimulación de ciertos puntos situados en la región de la oreja mediante agujas de acupuntura
o agujas fijas.
Tratamientos para:
• Ansiedad-Estrés • Migrañas/Cefaleas • Acúfenos/Vértigos • Dolores de espalda como cervicalgias, dorsalgias, lumbagos i ciáticas • Contracturas musculares • Dolores articulares: Codo, rodilla, hombros, caderas, etc.…
Para más información sobre los tratamientos que realizamos póngase en contacto con nosotros en: Telf. 977 23 56 13 · Rambla Nova, núm. 1, 3º3ª (Tarragona) www.institutotao.es
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:07
Página 124
GASTRONOMIA CRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA
Santa Tecla gastronòmica Molt més que l’espineta i la mamadeta La Festa Major també ve acompanyada de tradicions culinàries, i és que tota festa té els seus plats. D’altra banda, un any més arriben una gran varietat de propostes gastronòmiques que es presenten per Santa Tecla ‘espineta amb cargolins és coneguda popularment com “el plat de Santa Tecla”. I és que tot i que la gastronomia de la ciutat de Tarragona compta amb plats de forta tradició com són el peix blau, el romesco o l’arrossejat, aquests dies l’espineta n’és la protagonista. El primer diumenge de festes podrem tornar a gaudir de les 25 ver-
L
124 I VIU Tarragona
sions de l’espineta amb cargolins de la mà de l’Associació de Restaurants de la Part Alta (ARPA) així com els arrossos de diumenge. A continuació us oferim una recepta de l’espineta per si voleu preparar-ne un plat per complir amb el que marca la tradició aquests dies de festa i gaudir d’una de les receptes més “tecleres”. D’altra banda, les festes són
uns dies de l’any en els quals es presenten propostes gastronòmiques aprofitant el marc festiu. N’és un exemple la botifarra de mamadeta que ens presenten l’Associació de venendors del Mercat Central, o la trobada gastronòmica que proposa Slow Food Tarraco amb productes de casa nostra a la plaça del Rei amb “Santa Tecla 2013. Dos dies d’alimen-
tació sana i festa amb mercat de proximitat, actuacions en directe, teatre, circ, performances, xerrades, classes magistrals de cuina....”. Una altra cita gastronòmica d’aquests dies és el Teclatapa, que tornarà a oferir els seus àpats ràpids del 21 al 23 de setembre. I Anna Escolà, periodista I
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:07
Página 125
SANTA TECLA GASTRONOMIA
La mamadeta La mamadeta és la beguda típica de les festes, una barreja de Chartreuse groc i Chartreuse verd -el licor més típic de Tarragona- i granissat de llimona. Es tracta d’una beguda refrescant amb gust àcid, dolç, suau i herbal a causa de les herbes aromàtiques del Chartreuse. Des de 1998, se serveix en unes cocteleres -barrilets- que es pengen del coll i el disseny dels quals varia cada any. Enguany, el 30è aniversari del Ball de Diables n’és el protagonista. A principis de mes es va presentar la nova edició especial i limitada d’ampolles de Chartreuse fetes expressament per a la Festa. 4.000 ampolles de Chartreuse groc de 43º i 1000 ampolles de Chartreuse Verd 55º lluïran el cartell de les festes d’aquest any a l’etiqueta
Recepta de l’espineta amb cargolins INGREDIENTS Primer, haver dessalat l'espineta amb aigua durant 24 hores. Netejar els cargolins, bullir-los i reservar-los. Un cop això fet, embolicarem el safrà en un paper d'alumini i el passarem un parell de cops per una flama per torrar-lo una mi-
ca. A continuació, prepararem la picada amb el safrà, les ametlles, els alls, el julivert, el pa fregit i el vi ranci. En una cassola amb una mica d'oli, sofregirem la ceba picada. Hi afegirem el tomàquet triturat i, un cop cuit el sofregit, po-
sarem les patates tallades a daus. Finalment, hi donarem unes voltes, tirarem l'aigua i, quan arrenqui el bull, hi afegirem l'espineta, els cargolins i la picada. Ho remenarem tot bé, rectificarem de sal i, passats uns minuts, ja es pot servir.ç
• 500 g d'espineta
(carn de
l'espina de la tonyina salada)
• 1 kg de cargolins • 1 ceba • 3 tomàquets madurs • 2 patates i • sal i oli d'oliva.
Per preparar la picada: • Grapat d'ametlles
torrades • Safrà • Julivert • 3 grans d'all • 1 gotet de vi ranci • 2 llesques de pa fregit
Foto de Montse Riera, cedida per Turisme
Setembre-Octubre 2013
VIU Tarragona I 125
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:07
Página 126
TARDOR GASTRONOMIA
Gastronomia catalana de tardor Tot i que Halloween va guanyant terreny, a casa nostra encara ens agrada celebrar plegats la Castanyada la vigília de Tot Sants. Els protagonistes de la taula són els panellets, les castanyes, els moniatos i el vi dolç “Quan ve el temps de menjar castanyes/la castanyera/la castanyera/ven castanyes de la muntanya/a la plaça de la ciutat…” aquesta cançó popular tan cantada a les llars i a les escoles ens parla d’una dona gran vestida amb mocador per protegir-se del fred de la qual ben pocs en tenim la imatge real a la memòria. I és que actualment, tot i que pels volts de Tot Sants és tradició trobar arreu parades on comprar castanyes, qui les venen no són
senyores de certa edat, sinó que ho fan col·lectius, associacions, escolars i joves estudiants que recapten diners pel viatge de fi de curs... I, fins i tot, depèn de l’any, les venen amb pantalons curts, ja que tot i ser ben entrat el mes d’octubre, el fred encara no ha arribat. Tot i així, aquesta tradició cada vegada es viu més a l’ombra d’una altra d’arrels americanes i que canvia la camisa, la faldilla i les sabates de la castanyera per disfresses de tot tipus
inspirades en històries de por. Malgrat això, a casa nostra molts encara conserven la tradició de celebrar la vigília de Tots Sants en família i/o amics i amb les castanyes, panellets i moniatos sobre la taula. La base més típica d’aquets petits pastissets és una barreja d’ametlles, sucre i clara d’ou batuda al punt de neu juntament amb d’altres ingredients. Els panellets no només són típics a Catalunya, sinó que també en trobem tradició a les Illes
Balears i al País Valencià. El seu origen es remunta al segle XVIII i algunes fonts apunten que per Tot Sants, - atès que els campaners havien de tocar a difunts tota la nit per tal que ningú no s'oblidés de resar per les seves ànimes -, els veïns s’apropaven a l’església a mitja nit i compartien amb els campaners fruits secs i dolços. D’aquí la Castanyada, excusa per retrobar-nos tots plegats i compartir una vetllada ben nostra.
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:07
Página 127
TARDOR GASTRONOMIA
Castanyes i moniatos Per fer les castanyes, el primer que fem és agafar-ne una a una i amb un ganivet els fem un petit tall a la pell intentant no danyar el fruit de dins. El tall cal fer-lo a la panxa de la castanya (al costat més boterut) i del cap a la cueta. Un cop fet el tall es posen a la castanyera, o al foc, o a la safata del forn a una temperatura mitjana. Es qüestió d’anar-les vigilant perquè es torrin sense
Setembre-Octubre 2013
cremar-se. Sabrem que estan al seu punt quan s'hagin obert una mica del tall i tinguin un aspecte torradet. En quant als moniatos, és molt senzill i no hi ha cap secret. Només s’han de posar a la safata del forn i deixar que es vagin estovant. Quan estiguin ben tous, els traiem, els deixem reposar dos minuts i ….bon profit!
VIU Tarragona I 127
006VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:07
Página 128
RECEPTES GASTRONOMIA
Sepietes amb ceba i Chartreuse Per David Solé En aquest número, Solé, xef del restaurant El Barquet, ens proposa: “Sepietes amb ceba “al cop de puny”i Chartreuse. Una recepta molt senzilla que utilitza el licor més típic de Tarragona Elaboració: Tot plegat és molt senzill i sense marge d’error! Atent! Ves a veure el teu verdulaire de capçalera i li demanes una ceba tendra. Si et contesta que la temporada de les cebes tendres ja s’ha fos, no et desanimis, n’hi demanes una de seca i no gaire grossa. Al peixater li compres un parell de sepietes i te les fas netejar. A casa, però, les hauràs de repassar. Un cop al cau, peles la ceba i l’emboliques amb un drap net, concentres una mica d’energia al puny de la teva mà i li arries un cop o dos.
128 I VIU Tarragona
Esparracament! A continuació, la poses en una paella amb una mica d’oli d’oliva verge extra a foc viu. Quan vegis que comenci a rossejar, li aboques la sèpia repassada i feta a talls. Una vegada que el vegetal tingui un bonic color daurat , afegeixes un polsim de pebre i un raig del licor groc parit pels pares cartoixans. Un cop reduït, ja estarà llest per a menjar. Millor sense sal. Dolçament! NdA. Et deixo uns glaçons de plàstic per si et sobra una mica de licor. Refreden i no aigualeixen. Però recorda que de beure: poc i bo!!
Setembre-Octubre 2013
006VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
10/9/13
10:07
P谩gina 129
003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
6/9/13
12:54
Página 130
DA MARIO RESTAURANT-PIZZERIA
uina típica italiana de la millor tradició culinària, fusiona innovació amb el respecte a la tradició, amb productes italians de la millor qualitat en el sector, com l'oli extrafí tant per la cuina com per la taula, així com vins al celler tant Catalans com diversos "Cru" italians, el peix i la verdura són de producció local, en definitiva busquem utilitzar la millor matèria primera per cuinar tots els nostres plats. Les nostres pizzes, a més de ser produïdes amb productes amb matèria prima italiana de primeríssima qualitat, estan preparades, des de la massa fins a la cocció al nostre forn de llenya d'olivera i ametlles sense preparació externa o precongelada. Les pastes tant farcides com fresques, al forn o seques, estan fetes en les millors fàbriques italianes. A més podràs degustar rissotos de tot tipus, graellades de carn o peix, carpaccio de carn o peix i amanides. Disposem a l'interior del restaurant d'una sala amb aforament per a 50 comensals i una terrassa per a 35, que ens permet acollir diferents tipus d'esdeveniments, casaments, cerimònies o altres trobades socials. De dilluns a divendres tenim un menú pensat per a treballadors, així com Aperitiu Italià els dimecres i dijous amb bufet lliure i ara també plats típics Russos com el Borsh.
C
CUINA ITALIANA Especialitat:
Pizza tradicional al forn de llenya
Preu menú:
9,90 - 14,90 €
Preu carta:
A partir de 15 €
Horari:
Tots els dies de 13 a 16,30 h i de 19,30 a 24 h.
Mèndez Nuñez, 7 Tarragona 977 082 132 610 468 108 130
003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
6/9/13
12:54
Página 131
EL TERRAT RESTAURANT
errat Restaurant ens ofereix una cuina pròpia de la fusió entre la tradició i la creativitat, sempre lligat al producte de qualitat de la zona i de l’estacionalitat del mercat, dins d’un ambient càlid, tranquil i acollidor.Com a segon any consecotiu, el restaurant ens ofereix una nova proposta a la terrassa situada devant del restaurant i presenta la carta “terrat & Ginmare” per degustar una combinació de tapes, gintònics i cocktails amb bones vistes al mar. La carta ofereix 3 tipus de forfaits de tapes a escollir entre croquetes, amanides, el racó del foie, llaunes, ous i tapes fredes i calentes. A més a més els dissabtes i diumenges al migdia a la terrassa trobem el “menú Mediterrani” 25 € (IVA inclòs) i dóna l’oportunitat d’escollir una amanida, dues tapes, arròs o fideus i beguda – vi i aigua – pa i café. Decorat amb un estil jove i fresc, el Terrat Restaurant disposa de dues sales i té capacitat per a 60 persones, el que li permet acollir grups de comensals i menjars d’empresa.
T
CUINA D’AUTOR CREATIVA Especialitat:
Cuina mediterrània d’autor
Preu menú:
De dimarts a divendres migdia 18 €. De dimarts a dijous nit 28 € Menú mediterrani ds. i dg. migdies 25 €
Horari:
De 13,30 a 16 h i de 20,30 23 h
Ponts d’Icart, 19 Tarragona 977 248 485 131
003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
6/9/13
12:54
Página 132
MAS FOLCH RESTAURANT
envinguts al restaurant Mas Folch, un dels racons amb encant de la comarca. A pocs quilòmetres de Tarragona i Reus, trobem el restaurant, ubicat en una masia modernista familiar i envoltat d'una zona ajardinada amb més de cent espècies vegetals diferents. El conjunt forma un entorn exquisit on gaudir d'una cuina d'autor, barreja de tradició i creativitat i on el temps s'atura en mans d'un servei atent i professional. El nostre servei de cuina és als migdies de dimarts a diumenge de 13:00 a 16:00 i les nits del divendres i dissabte només per a grups amb reserva previa, a partir de 20 persones. El dilluns tenim tancat per descans setmanal. Durant el mes d'agost el restaurant romandrà tancat els dilluns, dimarts i dimecres. El restaurant Mas Folch demana als seus clients que per garantir-li un millor servei reservin prèviament.
B CUINA D’AUTOR Especialitat:
Cuina tradicional i creativa
Horari:
De dimarts a divendres de 13 a 16 h. Divendres i dissabte només grups.. Reserva prèvia
Ctra Reus a Constantí Km 5 - Tarragona 977 260 131 132
003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
6/9/13
12:55
Página 133
TOCA PERON RESTAURANT
’especialitat del restaurant Toca Perón, el nom del qual prové d’una típica expressió de les festes locals de Tarragona, és la cuina mediterrània actualitzada a base d’una carta de la qual el 80% dels productes són de la província de Tarragona. Els plats del restaurant donen un toc innovador i modern a la tradicional cuina d’aquí i de sempre. Per encàrrec, també ofereix carns exòtiques com ara de nyu, faisà o cangur. El restaurant, a banda de la carta també ofereix 4 tipus de menús diferents i un variat assortit de tapes i “montaditos”. El Toca Perón compta amb un pis superior on hi ha un menjador que permet celebrar-hi tot tipus de trobades. Ubicat davant la plaça de la Font, escenari principal de les festes, n’és un referent més pels tarragonins i tarragonines de la ciutat.
L
CUINA MEDITERRÀNIA ACTUALITZADA Especialitat:
Cuina tradicional mediterrània
Preu menú:
10,50 € migdia · 14,95 € de dill a dj nit diss i div nit 16,95 €
Preu carta:
20 - 25 €
Horari:
De dill a dg de 8 a 16:30 h / 19 a 01 h Dill i dg nit tancat
Trinquet nou 7, baixos cant. C/del portalet Tarragona 977 232 074 133
003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
6/9/13
12:55
Página 134
MAS DE TERET RESTAURANT & NATURA
bicat enmig de la natura, Mas de Teret és més que un restaurant, ja que compta amb àmplies zones enjardinades ideals per a tot tipus d'activitats: zona esportiva, d'hípica, pista americana, zona infantil amb animals de granja i piscina. Un espai idíl·lic per a tot tipus de celebracions - bodes, comunions, batejos, d’empresa, reunions familiars, etc.- on poder degustar-hi plats d'una fusió perfecta entre la cuina tradicional i les noves tendències. També disposa d’una zona chill-out, i properament inaugurarà els seus sopars temàtics. D’altra banda, ofereix les millors instal·lacions per a celebrar-hi calçotades amb productes de 1a qualitat amb calçots recollits especialment per a l’ocasió cuinats a l’antiga i també sopars d’estiu a l’aire lliure. A la vegada, el restaurant es converteix en l’espai idoni per als més petits, ja que poden gaudir de festes d’aniversari en plena natura o fer-hi excursions amb l’escola per conèixer la granja escola.
U CUINA TRADICIONAL AMB NOVES TENDÈNCIES Especialitat:
Cuina tradicional i creativa
Preu menú:
24,50 € (IVA no inclòs)
Horari:
Obert tot l’any prèvia reserva
Camí Mas de Teret 43764 El Catllar 629 777 444
134
003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
6/9/13
12:55
Página 135
PINTXO BAR - RESTAURANT
l bar Pintxo és un local d’ambient familiar que fusiona cuina de la terra amb productes ibèrics de la temporada i “pinxos” variats. Aquets barregen diferents sabors i textures i innoven amb receptes d’arrels mexicanes. En trobem de freds, calents i amb productes de la temporada. El bar, situat al carrer Joan Baptista, compta amb el racó de l’ibèric on hi ha un ampli assortit d’embotits de tot tipus. Pintxo ofereix menús personalitzats i adaptats a grups i els dijous els clients podran gaudir del “duel de xefs” de mà de professionals de l’hostaleria que competeixen per veure qui ofereix el millor “pinxo”. I això sí, els dijous són a millor preu: a cinquanta cèntims la unitat. Tots els dijous selecció dels millors “pinxos” a 0.50€!
E
CUINA DE LA TERRA. IBÈRICS Especialitat:
“Pinxos”, tapes i torrades
Preu “pinxo”:
1 €. Dijous selecció de “pinxos” a 0,50 €
Preu carta:
Entre 9,50 i 12 €
Horari:
De dilluns a diumenge de 9 a 24h
Joan Baptista Plana, 23 bxs Tarragona 977 237 435 135
003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
6/9/13
12:56
Página 136
TXAR3VERD BAR - RESTAURANT
quest restaurant que ha adaptat el nom del licor més típic de Tarragona ofereix un nou concepte de local amb productes frescos i de temporada en un entorn envejable emmarcat per la història. A tocar de la Catedral, la terrasseta no podria oferir millors vistes, i els qui visitin aquest restaurant sustentat amb pilars que van formar part de l’històric Temple d’August, podran degustar-hi vermuts, cerveses, còctels i tot tipus d`àpats i celebrar-hi tot tipus d’esdeveniments en diferents sales amb personalitzats ambients. Hi ha la sala “Edat Mitjana”- amb terra i façana originals de l’època-, la sala “Romana” – decorada amb un collage de pòsters del conegut licor Chartreuse- i la “Death Proof”inspirada en la pel·lícula de Quentin Tarantino i on s’hi fan degustacions de vins de fora de la terra. D'altra banda, Txar3verd i l'espai claustre col.laboren junts en l'elaboració de càterings per als millors esdeveniments.
A CUINA DE PROXIMITAT Especialitat:
Arrossos
Preu menú:
Diari de dilluns a divendres 13,50 €
Preu carta:
A partir de 16 €
Horari:
De dilluns a diumenge de 9 a 3 h
Pla de la Seu, 5 43003 Tarragona 977 222 033 www.txar3verd.cat 136
003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
6/9/13
12:56
Página 137
PACHITO LOUNGE BAR - COCKTELERIA
es de fa tres anys, Pachito Lounge s’ha convertit en un local de referència a Tarragona on gaudir d’un ambient relaxat i prendre’s una copa de qualitat. I és que Pachito Lounge és especialista en gintònics, ja que compta amb més de 120 referències de ginebra i una vintena de tòniques, i ofereix una variada oferta de còcktails i mojitos de diferents gustos i varietats. El bar també té la seva pròpia cervesa – “Pachito beer”-, única i exclusiva. Aquest estiu Pachito Lounge presenta – SOCIAL DRINKS BY PACHITO – una nova línea que ofereix coctelería original i de qualitat per tot tipus d’esdeveniments, chill outs, barras, festes, celebracions i gran varietat de mojitos i gintonics.
D
CÒCTELS Especialitat:
Gintònics i còctels
Preu copa:
Entre 6 i 10 €
Preu carta:
17 - 20 €
Horari:
Tots els dies de 19:00 a 03:00 h
C/ August, 50 Tarragona 977 232 381 137
003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
6/9/13
12:56
Página 138
ONAK BAR - RESTAURANT
CUINA VASCA Especialitat:
“Pinxos”
Preu menú:
De dilluns a divendres migdies 9,50 € Tots els dies menú “pinxos” 13 €
Preu carta:
Des de 10 €
Horari:
Dilluns tancat. Tots els dies de 12 a 16 i de 19 a 00:30, Divendres i Dissabte 03 h
Plaça Sedassos, 28 Tarragona 627 935 046 0naktgn@gmail.com 138
ituat dins del circ romà de Tarragona, Onak ha obert recentment les seves portes amb l'objectiu d'oferir als nostres clients un lloc de trobada i diversió. Per això, comptem amb un ampli assortiment de pintxos a partir d’1 Eur, menú diari, txuletones, menú de pintxos i carta, tot això acompanyat per la millor música, i totes les retransmissions esportives, a més d'un ampli assortiment de Gin Tonics i Cocktails. T'esperem! No t’enpenediràs ....
S
003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
6/9/13
12:57
Página 139
SUSHI BAR - TAKE AWAY
ake Away Sushi Bar, situat a la part alta, on hi trobem un ampli assortiment d’un dels plats més reconeguts de la gastronomia japonesa. El local ens ofereix una gran varietat de sushi elaborat al moment, on hi podem degustar des de les delicadeses tradicionals de salmó i tonyina fins al sushi més innovador, l’anomenat “sushi-català” que parteix d’ingredients d’aquí com l’escalivada i el romesco, passant per alguns dels suggeriments del xef com són el tataki de tonyina o les albergínies caramel·litzades amb miso i sense oblidar una gran varietat d’amanides japoneses i capritxos com són el takoyaki o la brotxeta de pollastre yakitori. Ofereix també totes les conegudes varietats d’aquesta gastronomia : nigiris, temakis, makis, invertits, inari i gunkak. És el primer establiment de cuina japonesa “take away” de Tarragona : els seus clients poden endur-se el menjar a casa
T
CUINA JAPONESA Especialitat:
Sushi
Preu menú:
11 € migdies
Horari:
De dimarts a diumenges de 13 a 16 h i de 20 a 23 h
Còs del Bou, 9 Tarragona 977 241 769 139
003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
6/9/13
12:58
Página 140
OLIVIER GELATERIA
n Gabri Olivier ha vist fer gelat desde que va nèixer, en el mateix establiment on els seus pares van portar a Tarragona l’any 1962 la tradicional qualitat de la gelateria italiana. En Gabri ha estat desenvolupant desde ben petit una exquisita sensibilitat a l’hora de combinar les millors matèries primes i creant sabors molt delicats i originals adaptant-los a qualsevol situació o tradició. El prestigi professional de’n Gabri Olivier el porta a representar algunes de les marques líders de la rebosteria i la gelateria, impartint cursos, seminaris i demostracions gastronòmiques arreu del món. Cada dia el.labora les fórmules tradicionals i les noves creacions que ha anat incorporant any rere any, per tal d’oferir una carta de gelats original i de qualitat. Podem gaudir del seu toc màgic amb cadascun dels sabors tradicionals, així com una constant innovació en la seva col.lecció de tartes gelades i pastissos, adequats a tota mena de cel.lebracions i aconteixements.
E GELATERIA ITALIANA Especialitat:
Gelats i batuts
Ofertes:
A partir 1,5 €
Horari:
Tots els dies a partir de les 10,30 h
Rambla Nova, 54 Tarragona 9777 233 133 140
003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
6/9/13
12:58
Página 141
LA REINA DE LAS TARTAS REBOSTERIA
a Reina de las Tartas, ens dediquem a la rebosteria creativa on pots demanar el teu pastís personalitzat per a tot tipus de celebracións. Tots els nostres productes són d’eleboració pròpia utilitzant ingredients frescos. Elaborem pastissos per a celíacs ja que tenim certificació de la Asociación Celíaca de Catalunya. Tenim escola on pots aprendre aquest preciós art. Les nostres professores són professionals, certificades i amb un llarg rodatge en aquest món. Els cursos són oficials amb certificat de PME Knightsbridge, i una àmplia selecció de cursos per a "hobbiístas". També trobaràs a la nostra botiga tots els productes que necessites per elaborar les teves creacions.
L
REBOSTERIA CREATIVA Especialitat:
Pastissos personalitzats
Horari:
De dilluns a divendres de 9 a 13 h i de 17 a 20 h. Dissabte i diumenge de 10 a 14 h
Plaça de la Font, 8 Tarragona 977 21 89 45 www.lareinadelastartas.info 141
003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
6/9/13
12:59
Página 142
CA L’OSCAR BAR - RESTAURANT
Ca l’Òscar
CUINA DE MERCAT Especialitat:
Paelles
Preu menú:
15 € de dimarts a divendres
Preu carta:
15 - 30 €
Horari:
De dimarts a diumenge de 13 a 15:30 h i de 20:30 a 22:30 h
Plaça del Rei, 4 Tarragona 977 22 45 79 142
a l’Òscar és un restaurant tradicional que ha provat la seva qualitat al llarg dels anys. Òscar, el xef, proposa plats mediterranis de tota la vida preparats amb expèriencia i sinceritat. És un valor segur per menjar bé a ‘estiu, a l’agradable terrassa, o a l’hivern, a la càlida sala interior. Ca l’Òscar ofereix una bodega selecta amb més de 80 referències.
C
003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
6/9/13
12:59
Página 143
LA BOELLA MAS & RESTAURANT
n restaurant íntim i acollidor ubicat entre Tarragona i Reus a l’interior d’una masia del segle XII. Ofereix producte de proximitat i de la millor qualitat: cuina tradicional marinera de Cambrils, receptes d’interior elaborades amb les verdures i espècies de l’hort i olis de la pròpia finca, rebosteria feta al seu propi obrador... En definitiva, una carta que evoca el paisatge a la cassola en un marc incomparable. La Boella és un dels resorts més especial i singulars de la zona. Compta amb més de 110 hectàrees d’oliveres i jardins que alberguen un boutique-hotel amb 13 suites, el restaurant a la carta, un dels millors centres de convencions de la zona, un molí d’oli on s’elaboren els olis d’oliva de finca, un celler que produeix vins de la DO Tarragona i una vinoteca equipada amb una moderna sala de tasts on es desenvolupen activitats entorn al món de la gastronomia.
U
CUINA MEDITERRÀNIA DE PROXIMITAT Especialitat:
Cuina tradicional marinera i d’interior
Preu menú:
Menú del Mas: 28 € Menú la Boella: 60 €
Preu carta:
50 €
Horari:
De 13:30 a 16:00 h i de 21:00 a 23:00 h
Autovia Reus-Tarragona T-11, km 12. La Canonja 977 77 15 15 143
003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
6/9/13
12:59
Página 144
EL TRULL BAR - RESTAURANT
ituat al costat de la platja llarga, el Trull era un antic molí d’oli del segle XVIII del qual es conserva gran part dels seus components originals. El local es converteix així en un lloc on es gaudeix tant de la cuina com de l’entorn. Dispossen d’una amplia carta típica catalana en la que la utilització d’ingredients de la terra és imprescindible, combinada amb plats de la nova cuina moderna. El gruix de la carta es la carn a la brasa ben equilibrada amb una gran varietat d’entrants, primers plats i diferents tipus de peix. L’avantatge de poder menjar una carn damunt d’una pissarra calenta es infinita i aquesta és la manera en la que serveixen entrecots, borrassos, espatlles de cabrit i “coletxons”. Per acabar no oblidem els postres casolans on la crema catalana, les trufes, full de nata, tiramisú… fan un final perfecte. Vine a El Trull a gaudir per Santa Tecla i la tardor d’una gran selecció d'apats i vins on la màxima qualitat, bon servei i que el client es senti com a casa seva és el nostre objectiu.
S CUINA CATALANA, BRASERIA Especialitat:
Carns a la pissarra
Preu menú:
Desde 22 €
Preu carta:
25 € aproximadament
Horari:
De 13 a 16 h i de 20 a 23 de dt. a dj. Dv. i ds., vespre de 20 a 23,30 h
Carretera nacional 340 Km. 1168,5. Tarragona 977 209 756
144
003VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
6/9/13
12:59
Página 145
L’ONADA RESTAURANT
l restaurant l’Onada està ubicat al bell mig del Serrallo davant de les barques de pesca. Ofereix una cuina especialitzada en peix i marisc, del barri del Serrallo i diferents tipus d’arrossos, així com una àmplia selecció de plats a la carta i tapes marineres. L’Onada compta amb un ampli saló amb possibilitats de fer-hi tot tipus de celebracions, dinars i sopars d’empresa i per a grups, també una terrassa per gaudir-hi de “sopars a la fresca” a l’època del bon temps. Durant la temporada de calçots ofereix la temporada marinera. L’Onada va ser el restaurant guanyador de “La Forquilla d’Or 2012” del certamen Tarragona Tapes amb la tapa “Trifàsic de tonyina” i enguany va ser guanyador de la zona del Serralo al 5è Certamen del Tarragona de Tapas. Com a novetat, l’Ona us convida tant de dia com de nit a degustar el nou menú “Bona Nit i Tapes!” que consta de 4 tapes, postre, vi, aigua i cafè per només 25€.
E
CUINA DEL SERRALLO Especialitat:
Peix, marisc i tapes.
Menú tapes:
25 € amb cafè i postre, iva inclòs
Preu carta:
Des de 30 €
Horari:
De dimarts a dissabte d’11 a 23 h Diumenge d’11 a 17 h. Dilluns tancat.
C/ Bisbe Bonet s/n El Serrallo 43004 Tarragona 977 215 053 145
003VIUTar.qxd:Maquetación 1
10/9/13
10:46
Página 146
FITXES RESTAURANTS EL TERRAT
MASIA FOLCH Cuina d’autor creativa El Terrat restaurant ens ofereix una proposta a la terrassa situada davant del restaurant i presenta la carta “terrat & Ginmare” per degustar una combinació de tapes, gintònics i cocktails amb bones vistes al mar.
Especi al itzats en: Cuina mediterrània d’autor
Cuina d’autor Ubicat en una masia modernista familiar amb zona ajardinada on gaudir d'una cuina d'autor. Tradició i creativitat en mans d'un servei atent i professional.
Especi al itzats en: Cuina tradicional i creativa
Ponts d’Icart, 19 - Tarragona Tel. 977 248 845 Menú: De dimarts a divendres migdia 18€ De dimarts a dijous nit 28€ Menú terrassa migdies 25€ Horari: De 13,30 a 16 h i de 20,30 a 23 h
Crta. de Reus a Constantí, km. 5 - Tarragona Tel. 977 260 147 Horari: De dimarts a diumenge de 13 a 16. Divendres i dissabte només grups, prèvia reserva.
MELVIN
MAS DE TERET Tapes, plats combinats i menus Un lloc ideal per disfrutar i degustar plats típics de la cuina espanyola, com són les tapes, els “montaditos” i les llesques, en un ambient agradable, cordial i una exel·lent relació qualitat, preu i quantitat.
Especi al itzats en: Tapes
Cuina tradicional innovadora. Situat en un entorn natural, ofereix aperitius, amb tapes originals, esmorzars de forquilla, dinars de menú diari o “executiu/esportistes” i un celler amb més de tres mil ampolles.
Especi al itzats en: Cuina tradicional i creativa.
C/Alcalde Pere Molas, 6 baix 2 43480 Vilaseca, Tarragona Tel. 977 396 346 - 663 759 578 Menú: Dimarts 5€ (anticrisi) Obert: De dilluns a diumnege de 8 a 24h
Camí de Mas Teret - 43764 El Catllar Tel. 629 777 444 Menú: 24,5 € (IVA no inclós) de divendres a diumenge Horari: Obert tot l’any previa reserva
TOCA PERON
TXAR3VERD Cuina mediterrània actualitzada Restaurant situat davant la plaça de la Font, son especialistes en cuina catalana i mediterrània, amb un toc innovador i modern, on destaquem que treballen per encàrrec carns exòtiques con el nyu ,el cangur o la zebra.
Especi al itzats en: Cuina mediterrània tradicional
Cuina de proximitat Txar3verd ha adaptat el nom del licor més típic de Tarragona i ofereix un nou concepte de local amb productes frescos i de temporada en un entorn envejable emmarcat per la història.
Especi al itzats en: Arrossos
C/Trinquet nou, 7 baixos · Cant. C/del portalet Tarragona · Tel. 977 232 074 Menú: 10,50 € migdia 14,95 € de dill a dj nit diss i div nit 16,95 € - Carta: 20-25 € Obert: De dl. a dg. 8 a 16: 30 h / 19 a 01 h Dill i dg nit tancat
C/ Pla de la Seu, 5 - 43003 Tarragona Tel. 977 222 033 Menú: Diari de dilluns a divendres 13,50 € Carta: A partir de 16 € Horari: De dilluns a diumenge de 9 a 3h
DA MARIO
PARC SAMÀ Cuina italiana Da Mario ofereix pizzes de masa tradicional i elaboració casolana axí com plats especials de la casa com lasanya, canelons al forn, espaguetis al marisc i arrossos de tots tipus.
Especi al itzats en: Pizza tradicional al forn de llenya
Méndez Núñez - Tarragona Tel. 977 082 132 / 610 468 108 Menú: 9,90 - 14,90€ Horari: De dilluns a dissabte de 13 a 16,30 h i de 19,30 a 24 h. Diumenge tancat.
146 I VIU Tarragona
Cuina tradicional Situat al bell mig d'un jardí botànic de més de 14.000 m2. Elaborem menús i dissenyem esdeveniments de tot tipus. Restaurant amb cuina pròpia obert també els caps de setmana.
Especi al itzats en: Melós de vedella
Ctra. Vinyols i els Arcs s/n - 43850 Cambrils Tel. 977 826 318 Menú: Caps de setmana 25 € Horari: Servei a la terrassa des de les 12 h Servei de cuina fins les 15 h
Març-Abril 2013
CONTRA003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
3/9/13
09:44
P谩gina 147
CONTRA003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
3/9/13
09:44
P谩gina 148