PORTADA007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
25/10/13
11:56
P谩gina 1
PORTADA007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
25/10/13
11:57
P谩gina 2
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
12:54
P谩gina 3
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
12:54
P谩gina 4
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
12:54
P谩gina 5
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
Edi ció
10:53
Página 6
CIUTAT DE TARRAGONA
VIU Tarragona
Sumari
EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL C/Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · bloc B-2, baixos. 43002 Tarragona
CIUTAT 8 20 anys de les ciutats
Tel. 977 225 299 Editor: Pau Figueras Gerent: Xavier Costey Departament comercial: Albert Vidaller i Antoni Corrales
Patrimoni de la Humanitat Conjunt romà de Tàrraco
Redacció: Anna Escolà i Ramon Ortiz (motor) Col·laboracions: Raquel Estrada, David Solé i Marta
EMPRESA 48 Félix Nicolás
Domènech Disseny original: Gemma Barceló Disseny i maquetació: Gemma Barceló (Cap) i Gemma Vidal
Gerent de Tarraco Center
Fotografia: Rafael Royes i Fotolia Foto portada: Rafael Royes Impressió: Rotimpres
ESPORTS 56 Temps d’esquí
Distribució: Unimail Dipòsit legal: GI.1612-2012 VIU TARRAGONA en cap cas no respon del contingut
L’esport per excel·lència de l’hivern
dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són
SALUT 106 Medicina
responsables. Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions,
complementària
imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viutarragona.net.
Eines per potenciar la salut
Si desitja anunciar-se a les nostres revistes, pot dirigirse al nostre equip comercial per correu electrònic a comercials@viutarragona.net, o bé per telèfon trucant al 977 225 299.
7
Editorial
8
Ciutat
34
Cultura
48
Empresa
56
Esports
64
Motor
74
Especial Nuvis
VOLS REBRE VIU TARRAGONA A CASA TEVA?
SUBSCRIU-TE per només 18 € a l’any Omple aquesta butlleta i envia-la per correu a: C/Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · bloc B-2, baixos. 43002 Tarragona o truqueu al telèfon 977 225 299 Nom o Raó social D.N.I/C.I.F.
Telèfon
106
Salut
Ciutat
126
Gastronomia
Correu electrònic
134
Restaurants
Adreça CP
Domiciliació bancària Entitat
Oficina
Signatura/segell
D.C.
Número de compte
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
10:53
Página 7
Editorial Aniversari Aquest és el 7è número de la revista Viu Tarragona que us arriba a les mans i, amb ell, celebrem el nostre 1r aniversari. Un fet que el celebrem amb la il·lusió i esforç que ens han acompanyat des del primer dia. I també amb un profund agraïment a tots aquells qui ens llegiu i doneu suport i heu fet possible que celebrem plegats aquest primer aniversari. Un conjunt d’ingredients, doncs, que de ben segur que sense ells aquest projecte no hauria estat possible. Viu Tarragona va néixer amb la voluntat de convertir-se en un nou mitjà de referència a la ciutat i en un nou vincle de comunicació entre els veïns, entitats i institucions de la ciutat, i així ho hem intentat fer possible. Al llarg d’aquest any hem conegut diferents barris de Tarragona de mà dels seus protagonistes, us hem ofert entrevistes en profunditat, hem conegut emprenedors i emprenedores que desafien els temps difícils i inicien nous projectes, i ens hem fet ressò del que passa a la ciutat de Tarragona i voltants. Ara tenim per endavant un segon any ple de reptes i l’iniciem aquest mes de novembre, un mes a cavall entre la tardor i Nadal. La tardor té la cultura com a protagonista, i és que és una època en la qual els teatres, institucions i associacions culturals de la ciutat inauguren programació. A la secció de Cultura hi trobareu tot tipus de propostes culturals perquè gaudiu d’aquesta nova estació. En aquest número també us hi espera un Especial Nuvis, unes pàgines amb idees i suggeriments per a tots aquells lectors que properament desitgin celebrar el seu enllaç o bé sentin curiositat per conèixer de ben a prop què representa actualment un dels rituals més antics de la humanitat. Anna Escolà
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
11:00
Página 8
CIUTAT CIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI
20 anys de les ciutats Patrimoni de la Humanitat El grup de Ciutats Patrimoni va néixer el 1993
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
11:00
Página 9
VIU TARRAGONA CIUTAT
El grup va néixer per actuar de manera conjunta en la defensa i promoció del patrimoni cultural de les ciutats membres. Tarragona hi va ingressar l’any 2006. El conjunt arqueològic romà de la ciutat havia estat declarat Patrimoni Mundial l’any 2000 l Grupo de Ciudades Patrimonio de la Humanidad de España és una associació sense ànim de lucre creada l’any 1993 amb l’objectiu d’actuar de manera conjunta en la defensa i la promoció del patrimoni cultural de les 13 ciutats que la composen, centres històrics reconeguts per la UNESCO com a Patrimoni. Van ser-ne ciutats fundadores Ávila, Cáceres, Salamanca,
E
Santiago de Compostela, Segovia i Toledo. Posteriorment van ingressar-hi Córdoba (1996), Cuenca (1998), Alcalá de Henares (2000), San Cristóbal de La Laguna (2002), Eivissa (2002), Tarragona (2006) i Mérida (2006). El conjunt arqueològic romà de Tarracona va aconseguir la declaració de Patrimoni Mundial per part de la UNESCO l’any 2000. El passat setembre, l’Alcalde
Josep Fèlix Ballesteros va participar als actes celebrats a la ciutat d’Àvila amb motiu del 20è aniversari del Grupo de Ciudades Patrimonio de la Humanidad. Els alcaldes van celebrar una reunió extraordinària de l’Assamblea d’Alcaldes - màxim òrgan de govern del Grup- i van signar un manifest oficial on van fixar les bases de futur que han de regir les accions futures
del Grupo i el de les seves 13 ciutats. Durant el setembre es va programar una àmplia programació cultural a totes les ciutats Patrimoni Mundial per commemorar l’ efemèride. A Tarragona la cita va venir de la mà de la companyia tarragonina Sagardoy/Bravo Plan B la qual va estrenar l’obra “El Factor humà”. I Anna Escolà, periodista I
Amfiteatre
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
11:00
Página 10
VIU TARRAGONA CIUTAT
El Circ
El conjunt arqueològic de Tàrraco El conjunt arqueològic romà de Tàrraco comprèn els principals monuments conservats de l’època romana i va aconseguir la declaració de Patrimoni Mundial per part de la UNESCO l’any 2000 L’any 2000 el conjunt arqueològic de Tarragona, però també monuments situats a Altafulla, Constantí i Roda de Berà –la Tàrraco romana– fou inclòs a la llista de monuments Patrimoni de la Humanitat. El conjunt representa els vestigis més ben conservats de la capitalitat de l’antiga ciutat romana. Tarragona va celebrar el 20è aniversari del Grupo de Ciudades Patrimonio coincidint amb la data en què les primeres ciutats del grup van decidir treballar plegades pels Companyia Sagardoy/Bravo. Foto: Mauri
privilegis i responsabilitats que ostenta un reconeixement com el de ser declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO. Per celebrar aquest 20è aniversari, carrers, places, parcs i monuments de les 13 ciutats es van convertir en escenaris privilegiats d’actuacions. A Tarragona, la celebració es va fer de la mà de la companyia tarragonina Sagardoy/Bravo Plan B, que va estrenar l’obra “El Factor humà”, una peça per 12 ballarins creada especialment per ser representada a l'Amfiteatre en aquesta ocasió .
Tàrraco L’origen romà de la ciutat encara el trobem a la fisonomia de la població- entre els seus carrers- amb el testimoni de les muralles, el circ o l’amfiteatre
Amfiteatre Les Muralles Actualment se’n conserven 1.100m que envolten el casc antic. La part més interessant de la Muralla es pot visitar al Passeig Arqueològic.
Edifici per a espectacles de lluites de feres, de gladiadors i execucions públiques. Actualment se’n conserva part de la grada tallada a la roca i una part de la grada meridional.
El Fòrum
Fòrum local
La plaça inferior del Fòrum era un recinte l’interior del qual estava ornamentat amb jardins i nombroses estàtues de les quals encara en resten pedestals com ara al carrer Merceria.
Del fòrum local - el qual era el centre de la vida quotidiana - en resta la basílica i també algunes ruïnes a diversos carrers.
El circ Al circ es disputaven les carreres de carros, i actualment es pot visitar el sector oriental. Ha quedat al descobert un altre sector a la plaça dels Sedassos
10 I VIU Tarragona
i algunes voltes són visibles a alguns locals dels carrers Trinquet Vell i la plaça de la Font.
Aqüeducte El tram conservat més espectacular d’aquest aqüeducte construït al segle I per abastar d’aigua la ciutat és un pont de 200m de llarg que salvava un barranc. Actualment es coneix amb nom de Pont del Diable.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:00
P谩gina 11
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
11:00
Página 12
VIU TARRAGONA CIUTAT
L’aposta de Turisme de la ciutat La reconstrucció històrica i el fet casteller El balanç del 2013 demostra que el turisme de Tarragona ha consolidat la gastronomia i la cultura a través dels castells i el patrimoni. Les campanayes que han tingut més bons resultats són “Tarragona ciutat de castells” i “Tarragona Història Viva” A finals de setembre, just passats els mesos forts de l’estiu es va presentar el balanç de Turisme comprès entre els mesos de gener i agost d’aquest any. El balanç mostra que el turisme de Tarragona ha consolidat els seus punts forts com són la gastronomia i la cultura a través dels castells i el patrimoni, sota el marc de ciutat mediterrània i mil·lenària. Per aquest motiu, Tarragona ha deixat de ser només parada d’un dia, sinó que s’han consolidat les pernoctacions i s’ha aprofundit en les visites culturals i les estades específiques d’un tema d’interès turístic. Des del Patronat s’ha incentivat el turisme rus, que ha tingut una forta repercussió a la ciutat i el francès, Els resultats que mostra el balanç són positius: d’una banda el turisme rus ha augmentat -
respecte als mateixos mesos del 2012- un 33.57% i el francès un 13.35%. Pel que fa als turistes de les principals comunitats autònomes, cal destacar l’increment en els bascos (15.24%), els andalusos (9.36%), els manxecs (11.43%) i els navarresos (7.59%).
Des del Patronat s’ha incentivat el turisme rus, el qual ha tingut una forta repercussió L’informe destaca que les campanyes que han obtingut una millor participació i bons resultats han estat “Tarragona ciutat de Castells” celebrada del 24 al 30 de juny i durant tots els dimarts de juliol i agost i les jornades de reconstrucció
històrica “Tarragona Història Viva”, amb un èxit de públic -un 84%- i unes xifres destacables en quant a assistents de la resta d’Espanya (16%) i d’Europa (14%). Principalment els espectadors van ser catalans: un 39% tarragonins i un 29% de la resta de Catalunya. El balanç de l’estiu s’ha catalogat de positiu tot i que el turisme espanyol ha baixat, ja que s’ha vist compensat pel fet que molta gent ha optat per no marxar i s’ha quedat a Tarragona, En vista de tot això, l’aposta de Turisme pel 2014 és la de consolidar principalment els actes a l’entorn del fet casteller i seguir treballant per la consolidació de les jornades de reconstrucció històrica. Des de l’Ajuntament i el Patronat de Turisme es vol fomentar l’aprofundiment en la cultura i les tradicions de la ciutat,
El balanç en xifres: Nombre de visitants a la ciutat de Tarragona: Any 2010: 1,900.000 Any 2011: 2,100.000 Any 2012: 2,500.000 Ocupació a Tarragona (gener agost 2013): Durant el 2013 ha obtingut un total de 295.860 arribades als hotels i càmpings de la ciutat, assolint un total de 916.176 pernoctacions. Amb una mitja de 2 dies d’estada en hotels i 4 dies en càmpings. Respecte l’any passat, tot i que les pernoctacions han baixat un 2%, les arribades han crescut un 1%. (Hi ha més turistes que s’han allotjat a la ciutat però les seves estades han estat més curtes). La procedència dels turistes als hotels és d’un 57% nacional i un 43% internacional. La procedència dels turistes als càmpings és d’un 65% nacional i un 35% internacional. L’Aqüeducte
007VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:00
P谩gina 13
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
11:00
Página 14
ENTREVISTA CIUTAT
Dr. Carlos Vallvé Ginecòleg
El Dr. Vallvé és llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona l’any 1979 i especialista en Ginecologia i Obstetrícia. Actualment treballa a la Mèdica de Tarragona i a l’Hospital Viamed-Monegal El Dr. Vallvé va ser ginecòleg de l’Hospital de la Creu Roja de Tarragona fins a la seva clausura i actualment treballa a la Mèdica de Tarragona i a l’Hospital Viamed-Monegal. És membre de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia i de les seccions de Sexologia, Contracepció i Obstetrícia i membre del Club Ginecològic Tarragona – Reus. Després de tants anys, encara s’emociona quan ajuda a portar un nadó al món? Efectivament, m’impressiona qualsevol manifestació de la naturalesa i de la vida i, per suposat, el naixement d’un nen m’emociona i em commou molt més. I no crec que hi hagi a la natura alguna cosa que si-
14 I VIU Tarragona
gui tan espectacular com el naixement d’un nen i, a més, l’emoció dels pares es contagia a tots els quI estem a la sala de parts. Quins tipus de part són els més freqüents actualment? Avui dia la medicina ha anat evolucionant cap a minimitzar els riscos i l’obstetrícia no podia ser diferent. A l’actualitat el part està més humanitzat , s’afavoreix l’evolució natural, s’evita l’epistonomia sistemàtica, l’analgèsia està a disposició de totes les mares i s’eviten maniobres que a l’actualitat es consideren excessivament arriscades. Per tot això, la majoria dels parts són normals o amb petites ajudes per abreviar o simplificar l’últim període
del part que es l’expulsiu. Aquest interès per minimitzar riscos als bebès i a les mares és un dels motius de l’augment de cesàries que s’ha produït els darrers anys. Hi ha una edat ideal per tenir fills? La millor edat per tenir fills des del punt de vista genèsic – biològic és després dels 19 anys i abans dels 35.
S’aconsella fer-se una mamografia anual als 40 anys a les pacients sense risc
A quina edat de mitjana es té avui el primer fill/a? L’edat de les meves pacients embarassades incloent primers embarassos i successius (no representativa de la població general) és de 32,8 anys l’any 2007; 33 anys al 2008; 33,3 al 2009; 33,6 anys al 2010; 33,9 anys al 2011 i 34 al 2012. Aquest retràs en la maternitat és un fenomen generalitzat als països desenvolupats degut a connotacions sòcioprofessionals i econòmiques de les dones juntament amb l’augment de divorcis que comporta el fet que les dones busquen l’embaràs en el context d’una nova relació de parella a edats més avançades. Què pot comportar aquest re-
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
tard en la gestació? Grans estudis de població han demostrat que després dels 35 anys d’edat augmenten progressivament l’esterilitat, els avortaments, els embarassos ectòpics, les anomalies cromosòmiques dels nens, les complicacions obstètriques (presentació anòmala, part prolongat, preeclàmpsia, diabetis gestacional, prematuritat, placenta prèvia i fetus morts intrauterí). En quant a l’edat en el baró, fa augmentar la taxa d’avortaments a partir dels 4550 anys. Quines són les consultes més comunes que li fan les pacients? L’especialitat ginecologia i obstetrícia és molt àmplia. Les consultes més freqüents són àmplies: el tema de l’anticoncepció, la ginecologia general (la patologia cervical, patologia mamària, problemes hormonals, etc), els controls de l’embaràs i els problemes secundàries a la menopausa. Han canviat amb els anys? O n’hi ha que segueixen sent les mateixes? Tot canvia amb el temps i més en els darrers temps, però els problemes de les dones són similars a totes les èpoques. La liberalització de la dona fa que es manifestin amb major realisme i llibertat els problemes femenins. Evidentment, es consulta més per anticoncepció que abans. Pensi que a l’Estat es van legalitzar els anticonceptius hormonals l’any 1978. També es consulta més pels problemes freqüents a la menopausa: incontinència urinària, problemes en les relacions sexuals, etc. A quina edat s’aconsella que una noia faci la seva primera revisió ginecològica? S’aconsella realitzar la primera revisió ginecològica quan es tenen problemes ginecològics o a les primeres relacions sexuals.
Novembre-Desembre 2013
11:00
Página 15
És el moment, entre d’altres coses, d’escollir un mètode anticonceptiu i parlar de les malalties de transmissió sexual. I amb quina freqüència s’han de fer les revisions? A l’actualitat, i atenent a una estratègia de salut pública, es realitza cada dos o tres anys. Pel que fa al càncer de mama, es realitza anualment a partir dels 40 anys. No obstant, al marge dels cribratge del càncer hi ha molts aspectes de salut de la dona on s’aconsella la revisió anual.
Els pacients el que busquen són solucions als seus problemes i confiar en el metge
Per què és tan important? I quins riscos pot tenir no ferho? La importància dels cribratges ve donada per la reducció de la mortalitat de la població garbellada. En una població ben garbellada la mortalitat per càncer de coll uterí pot disminuir un 80%. El cribratge de patologia mamària disminueix de manera important la mortalitat i minimitza l’agressivitat dels tractaments. A partir de quina edat s’aconsella fer-se una mamografia? La qüestió és molt controvertida perquè existeixen aspectes de limitada disponibilitat tècnica i recursos escassos, però el Col•legi Americà de Radiologia (la institució de major prestigi en la matèria) aconsella la mamografia anual a partir dels 40 anys a les pacients sense risc. La dona d’avui en dia és una pacient responsable? En línies generals, les pacients són cada vegada més responsables i sensibles a aquests as-
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
11:00
Página 16
ENTREVISTA CIUTAT
pectes de la salut. La majoria es fan les revisions pertinents, però encara existeixen persones que eviten anar al metge mentre es trobin bé sense voler entendre el concepte de la prevenció o del diagnòstic que es fa aviat i precoç. Cada vegada més, hi ha moltes persones que davant d’un dubte o símptoma consulten Internet per trobar informació en relació a la seva salut . Quins són els perills de ferho? Internet és una eina fantàstica, no n’hi ha hagut mai cap de semblant. Tenim una finestra al món, més que una finestra és un balcó, però el que és important és saber utilitzar-lo, saber què busques i on. Buscar en llocs poc seriosos segurament
16 I VIU Tarragona
augmentarà la confusió i l’angoixa generada per la situació, i buscar entre les pàgines web adequades i serioses s’hi pot trobar informació útil i veraç. Què és el que més valoren els pacients en la seva relació amb el metge? Els pacients volen solucions als seus problemes, però com que això no sempre és fàcil, els pacients volen confiar en el metge. Saber que el consell que li dona el metge no està mediatitzat per ningú més, que el metge jutgi de manera independent només pensant en els interessos del pacient. A més a més, els pacients també valoren la professionalitat, la discreció, l’educació, la proximitat i un llarg etcètera.
D’UNA MICA MÉS A PROP... El principal tret del seu caràcter: La perseverança I el principal defecte: La intransigència en vies de millorar El que més valora de les persones: La intel•ligència amb humilitat I el que menys li agrada? La sobèrbia i la mentida De petit volia ser... DJ Què s’imagina fent quan ja no exerceixi la professió? Després de jubilar-me, que ho faré tard, m’agradaria viatjar, llegir, fer de pagès i, per suposat, estar amb la família Un llibre? “Cosmos” de C.Segan , els d’història, els de ciencia d’ Asimov, etc. Una cançó? Les sambes de Jobim, els tangos de Gardel, el blues i alguna òpera Una pel·lícula? La vida de Bryan Un dels paisatges que més li agrada de Tarragona.... El bosc de la Marquesa i les seves platges No pot sortir de casa sense.... el meu iPhone
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:00
P谩gina 17
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
11:00
Página 18
BARRIS CIUTAT
Avinguda Andorra i voltants Avinguda Catalunya, Marquès de Montoliu...
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
11:00
Página 19
L’Associació de veïns de la zona va néixer per reivindicar el nombrós trànsit del que llavors era un barri separat de la ciutat Abans que l’avinguda Andorra agafés aquest nom era la carretera de Valls. Llavors, encara no hi havia la majoria d’edificacions que configuren l’actual barri. Pere Calvet, actual president de l’associació de veïns, ha viscut tota la vida al barri, i destaca que tot i que actualment hi conviu una heterogeneïtat de procedències i cultures, sempre s’ha mantingut la pau so-
Un barri que compta amb un important teixit associatiu i que ja és part del centre
cial i una convivència tranquil·la malgrat l’omnipresent trànsit, una de les assignatures pendents de la zona. De fet, segons ens explica Calvet, l’Associació de Veïns Tarragona va néixer precisament l’any 1990 quan un grup de veïns es va moure per reivindicar la problemàtica principal del barri, la gran intensitat del trànsit de la carretera de Valls. És llavors quan es van constituir com a associació.
D’aquesta manera volien fer públic i notori el malestar dels veïns per la perillositat del carrer, en un moment en que no existien les actuals vies de circumval·laciói quan l’actual avinguda d’Andorra era pas obligat de camions per arribar a la Imperial Tarraco. El primer cop que es van celebrar les festes del barri, Calvet ens explica que tots els veïns les van viure com una petita victòria contra el trànsit rodat, ja que es va poder tallar aquesta carretera durant un sol dia. Calvet destaca que l’evolució del barri - que als seus inicis era com una part separada del centre de la ciutat - i la necessitat dels seus veïns per aconseguir millores, han facilitat el sentiment de barri entre els seus habitants i ha fet créixer el teixit associatiu. Actualment l’associació compta amb 250 famílies sòcies i organitza diferents activitats, cursos, xerrades, excursions i les festes del barri, les quals des de fa molts anys substitueix els cotxes, autobusos i camions per més de 200 criatures de totes les edats divertintse pel bell mig de l’Avinguda. I Anna Escolà, periodista I
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
11:00
Página 20
VIU TARRAGONA CIUTAT
Joaquim Sendra President de PIMEC a Tarragona President de la confederació empresarial a Tarragona des del 2007 i patró de la Fundació privada Mutua Catalana Què ofereix PIMEC a les empreses sòcies? La Patronal té la principal funció de defensar els interessos de les empreses i les acompanya propiciant formació, ajut en la internacionalització, en la cerca del finançament, acompanyament en el que representi una millor gestió de l’empresa, acompanyament en conèixer, en saber, en aprendre... en definitiva, procurem donar-li a l’empresari allò que ens demana o que veiem que li manca amb l’esperit de defensar els interessos de l’empresa.
Els principals problemes de les empreses són el finançament i la morositat
Com valora la situació actual de les micro, petites i mitjanes empreses a Tarragona? Quins són els seus principals problemes? Els principals problemes que tenen són el finançament i la morositat. És cert que hi ha menys feina, però la poca que hi ha, sovint no la poden dur a terme perquè no hi ha finançament o garantia de cobrament. Són dues peces claus que PIMEC les ha agafat com el seu motiu de defensa per procurar que hi hagi més finançament i menys morositat.
20 I VIU Tarragona
I com veu la situació de les empreses a Tarragona? La situació és molt complicada. La situació econòmica els últims mesos no ha empitjorat, però el temps d’exposició de les petites i mitjanes empreses a aquesta situació ha estat crítica perquè ha fet que anessin caient empreses que ja no podien aguantar més. Això ha passat amb moltes empreses els últims temps, primer va ser un raig, després un degoteix, i pensem que en breu pugui acabar aquesta sagnia. Hem de treballar en dos àmbits: que les que encara aguanten en surtin més reeixides que mai i recuperar les que hem perdut. Com es fa, això? Doncs incentivant empresaris, recuperar a nivell anímic grans professionals que han perdut la seva empresa perquè emprenguin de nou el que feien o bé s’aventurin en un nou projecte. En general, Espanya és un territori on costa ser empresari i hi ha clixés que parlem molt que s’han d’eliminar però que no ho fem. Com quins? Per exemple, la importància de la Formació Professional. Se’n parla molt, però l’aposta no és la que hauria de ser. Segon clixé, el fracàs. Hem d’aprendre dels països anglosaxons on el fracàs és un pas essencial del camí cap a l’èxit, i aquí no ho veiem així, sinó com un estigma. Algú que fracassa és algú que ha tingut el coratge de tenir una idea. Tot això ve de la for-
Foto cedida per: PIMEC
mació que hem rebut des de petits. La nostra generació ho veu diferent? La generació actual és més agosarada a l’hora de tirar endavant projectes, per això l’hem d’encoratjar i facilitar-li les eines. Això és el que estem fent a PIMEC amb els joves empresaris, i ja ho vam fer anteriorment amb els autònoms. Actualment hi ha lloc pels joves emprenedors? Sempre és moment, però ara més que mai, ja que tenint en compte l’oferta que hi ha, segurament sigui una de les poques sortides laborals que tinguin.
Som un país de tradició emprenedora i darrerament s’havia perdut la filosofia, així que és quelcom que s’ha de tornar a impulsar des de les escoles, des dels instituts.... Ara els joves estan especialment preparats, i ara és molt bon moment per emprendre. Quines eines els proporciona PIMEC en aquest sentit? En general, i també particularment, acompanyament , formació, explicar com poden fer el pla d’empresa, com poden presentar-se davant d’una entitat financera per demanar finançament per tirar endavant el projecte, però també els coneixements sobre com tirar enda-
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:00
P谩gina 21
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
11:01
Página 22
VIU TARRAGONA CIUTAT vant la idea: coneixements sobre la innovació, els recursos que es tenen per fer-ho, els clients que es tindran per mantenir-ho, etc. Donat que coneixem la dificultat d’obtenir finançament mitjançant les fonts tradicionals, els donem a conèixer d’altres fonts de finançament alternatives com ara societats d’inversió, business angels, capital risc...hem fet trobades i reunions per mirar d’unir interessos i n’han sortit projectes molt interessants. La internacionalització, la innovació i la formació són eines clau en els moments actuals que estem travessant? N’afegiria alguna més?
No només són clau, són fonamentals. Els empresaris catalans ho hem après ràpid i l’augment d’empreses que exporten ha estat espectacular. Però tampoc cal oblidar que hem de seguir treballant per augmentar productivitat, la competitvitat i seguir augmentant les vendes tan aquí com a l’exterior. Hem de perfilar millor els processos, reduir costos, treballar millor...en definitiva, augmentar la
Hem de seguir treballant per augmentar la productivitat i la competivitat
competivitat. Quina és l’aposta de PIMEC per la formació? Dins l’àmbit de la formació, parlaria de tres nivells: una formació més generalista / bàsica, una de més professionalitzada pels empresaris i professionals i un 3r nivell que hem obert recentment que és la formació d’alta professionalització i d’alta qualitat fruit d’un conveni que hem fet amb ESADE per oferir a Tarragona cursos d’aquesta escola de negocis aquí. Són 4 o 5 cursos que s’encadenen que es faran al llarg de l’any. És una aposta molt agosarada perquè és una formació d’alt nivell a petites i mitjanes empreses.
Fa un any aproximadament que PIMEC es va ubicar al barri. Com el veu? Abans estàvem dalt d’un pis a la Rambla, i vam estar dos anys llargs buscant la nova ubicació de PIMEC a Tarragona. Ens va satisfer molt quan el vam trobar en aquest barri perquè ens sembla perfecte i idioni perquè hi estigui la Patronal, ja que representa el que som: un barri modest però alhora eixerit. Hi ha força negocis petits que representen la petita empresa de PIMEC, tot i que a la part alta del carrer encara hi ha locals buits que esperem que s’omplin aviat. Si hi trobo alguna mancança és l’oferta de restauració
Roda de premsa “L’economia submergida”. Foto cedida per PIMEC
22 I VIU Tarragona
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:01
P谩gina 23
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
11:01
Página 24
VIU TARRAGONA CIUTAT
Núria Boronat Coordinadora de l’Oficina Jove del Tarragonès L’Oficina dóna serveis de Salut, Treball i informació general als joves d’entre 14 i 35 anys Quins serveis són els més sol•licitats entre els joves? Dels serveis que oferim, actualment el que compta amb més usuaris és el de treball, degut al gran volum de joves sense feina que hi ha. El servei ajuda a cercar feina, confeccionar el currículum, carta de presentació, prepararse una entrevista de feina, inscriure’s a ofertes de treball a través de la xarxa, i qualsevol altra necessitat relacionada amb la cerca de feina. Així mateix, s’inscriu a la borsa de treball municipal els joves que ho sol•liciten. Tenint en compte les dificultats que hi ha actualment, com veieu l’estat d’ànim dels joves a l’hora d’enfrontar-se al món laboral? En general els joves que venen estan força desmotivats per la situació actual. Se senten perduts i, els que tenen estudis superiors, una mica decebuts amb el context laboral. Des de l’Oficina animem als joves a continuar formant-se, especialment en aquells casos en què la formació és més baixa. Hem de tenir en compte que l’atur disminueix com més formació tenim. Pel que fa als titulats universitaris, molts es plantegen l’opció d’abandonar el país per buscar-se la vida fora. També cal remarcar que la constància en la recerca de feina és un factor clau per multiplicar les opcions de trobar-ne, per tant, una tasca important és la d’animar als joves perquè defineixin el seu objectiu professional i lluitin per ell.
24 I VIU Tarragona
Hi ha molts usuaris registrats a la base de dades del Servei de Treball? Les dades que tenim són a partir del gener de 2011. Des d’aquest moments fins ara hi tenim 2727 persones. És un servei que funciona amb èxit? La majoria dels usuaris que han utilitzat els serveis oferts per l’Oficina s’han mostrat satisfets tant amb l’atenció com amb la informació rebuda. Segons el nostre parer, el tracte atent, professional, personalitzat i individualitzat que reben els usuaris fa que marxin satisfets amb la informació rebuda.
Actualment, el servei de l’Oficina que compta amb més usuaris és el de Treball
N’hi ha molts que decideixin marxar a l’estranger? Cada vegada la gent fa més consultes relacionades amb marxar: com cercar allotjament, finançament, quins tràmits són necessaris abans de marxar, quin tipus de feines s’oferten, a on és millor desplaçar-se si es té una formació concreta, etc. La majoria s’interessa per desplaçar-se a països de la Unió Europea. Així mateix, també s’apropen a fer-se el carnet d’estudiant internacional, de professor internacional o els carnets d’alber-
guista. El que destaca és que els joves busquen, en general, un desplaçament intercontinental. Pocs s’informen sobre la recerca de feina o els estudis al continent americà, i no rebem gairebé cap consulta referent a l’Àfrica o l’Àsia. La majoria ho fan empesos per anar-hi a estudiar o a treballar? Cada vegada hi ha més gent que contempla l’opció d’anar a treballar a l’estranger, tot i que segueix havent-n’hi que marxa a l’estranger per anar-hi a estudiar. Pel que fa a la salut, quines són les principals preocupacions d’avui dia dels joves? Les consultes van molt vinculades a les primeres experiències: primeres parelles, prime-
res relacions sexuals, primeres experimentacions amb les substàncies, així com suport emocional amb ruptures o relacions de parella. Un dels serveis estrella és la facilitació de preservatius gratuïts. Això permet aprofundir en aspectes relacionats amb la sexualitat. També està tenint força acollida el Servei de la prova ràpida del VIH. La ubicació a l’antiga Facultat de Lletres de la plaça Imperial Tarraco és privilegiada? Sens dubte. El fet que sigui un lloc molt cèntric, conegut per la gent de Tarragona i fàcilment accessible pels que venen de fora, ajuda molt a donar-nos a conèixer i fa que siguem propers als usuaris que ens visiten. A més, estem molt propers a centres educatius.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:01
P谩gina 25
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
11:01
Página 26
VIU TARRAGONA CIUTAT
Georgina López Coordinadora de l’espai Jove Kesse
L’espai Jove Kesse és un lloc de trobada per a joves que va néixer l’any 2011 per ser un espai de referència per aquest col·lectiu . Ofereix eines que potencïn l’autonomia personal i fomentin la participació activa dels joves en la vida del municipi Amb quin objectiu neix l’espai Jove Kesse? L’espai obre portes amb el propòsit de ser un espai de referència per als joves i poder solucionar una de les principals mancances que la ciutat tenia en matèria de polítiques de joventut, ja que fins el moment no es disposava de cap equipament juvenil. L’objectiu és oferir eines que potenciïn l’autonomia personal i fomentin la participació activa dels joves en la vida del municipi i crear espais participatius i de trobada entre ells.
a poder realitzar activitats en diferents àmbits, disposa de sala de formació, sales polivalents, aula d’informàtica, de fotografia, sala de jocs, cuina, rocòdrom... tenen cabudes totes les iniciatives en diferents àmbits d’interès per al jove: oci i lleure, formació i ocupació. Des del Servei de Joventut, amb col·laboració d’entitats i col·lectius juvenils, s’han organitzat tallers de de tot tipus i l’espai també disposa de sala d’actes i una sala d’exposicions.
Entre quina franja d’edat es troben la majoria dels joves que venen aquí? L’equipament està dirigit a joves entre 14 i 35 anys principalment, tot i que la franja majoritària és de 14 a 20 anys. També hi ha molts usuaris fora d’aquesta franja d’edat que sol·liciten els diferents espais i entitats i col·lectius que ofereixen treball per a joves i realitzen la seva activitat a l’Espai Jove Kesse.
Sense la implicació directa dels joves en els projectes la nostra feina no tindria sentit
Quin tipus d’activitats s’hi organitzen? L’equipament està preparat per
26 I VIU Tarragona
Quines són les que més els interessen? Depèn molt de la temporada, però podem dir que les que tenen més participants son aquelles relacionades amb les noves tecnologies, les de cuina i les proposades com a caixa d’eines per l’autonomia personal. També tenen molt d’èxit
les impulsades des de la Oficina Jove del Tarragonès entorn el suport a la recerca de feina i l’orientació professional.Cal esmentar també les activitats que s’impulsen des de el Servei Municipal de Cooperació que amb la col·laboració de les ONG’s programen activitats de sensibilització així com conferències, cinema, tallers, exposicions... A l’ estiu, moltes de les activitats van ser organitzades per molts joves. És habitual, això? Sí, en realitat fa anys que la metodologia de treball del Servei Municipal de Joventut és col·laborar amb aquelles entitats o persones que realitzen activitats dirigides a la població jove, no només a l’estiu, si no que durant tot l’any. La diferència va ser que es va obrir una convocatòria a través dels mitjans de comunicació i ,d’aquesta manera, podíem arribar a aquells col·lectius de gent que encara no coneixíem de la seva tasca. Enguany el resultat de l’estiu va ser que més de 2600 joves van participar de les 84 activitats programades amb les propostes de més de 35 entitats i més de 25 joves. S’in-
tenta recollir totes les propostes que ens arriben i dur-les a terme. El jove d’avui en dia és inquiet culturalment? Clarament, si. No tots els joves són iguals i tenen les mateixes necessitats, cadascun amb les seves inquietuds s’impliquen en allò que els interessa o que els hi motiva. Es troben en una època de transició i canvi, per aquest motiu s’han de tenir en compte les seves inquietuds per donar suport en el seu desenvolupament cap a l’edat adulta. Sense la implicació directa dels joves en els projectes i en les iniciatives que es pensen per a ells, la nostra feina no tindria sentit i no hem tingut mai inconvenients per trobar col·laboracions directes per desenvolupar els projectes que han anat sorgint. Per una altra banda, ells mateixos impulsen activitats educatives destinades a altres joves i això seria un clar exemple. També, gran part de les activitats que es programen des de el Servei són el resultat de les propostes i suggeriments que ells mateixos ens fan.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:01
P谩gina 27
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
11:01
Página 28
VIU TARRAGONA CIUTAT
Pere Calvet President de l’Associació de Veïns Tàrraco Va néixer a l’avinguda d’Andorra fa 56 anys i sempre ha viscut al mateix lloc. Ha format part de la Junta des dels inicis de l’Associació fa 23 anys i sense interrupció. Anteriorment ja n’havia estat president 6 anys i, passats uns anys , en vaig tornar a sortir escollit el 2012 Quines activitats organitza l’Associació? Certamen literari i de dibuix, xerrades, presentacions de llibres, exposicions d’obres fetes per els nostres associats i cursos de formació. Totes les acti-
vitats són de caràcter gratuït per els socis. També organitzem sortides i excursions culturals i lúdiques, i l’activitat més important i esperada són les festes del barri. A més l’Associació també té una secció
de la que estem molt orgullosos, l’Esplai la Grapadora, on entretenim i eduquem el jovent del barri (i qui no ho sigui). Cada any acomiadem el curs amb unes colònies. Què és el que més li agrada del barri? El sentiment de pertinença, gairebé com un petit poble dins de la gran ciutat on ens coneixem tots i ens ajudem per viure millor. I què li troba a faltar? Unes instal·lacions d’ús públic, esportives i culturals, obertes a tothom i que afavoreixin el bon us dels espais públics i fomentin la participació en activitats
populars. Trobem a faltar el pavelló Elida (Sant Jordi), les piscines, la pista de frontó... Algú que vingui al barri no pot marxar sense.... Participar en les festes del barri: mullar-se en l’escuma, berenar tots plegats, sopar al bell mig del carrer i acomiadar les festes fins l’any següent amb el molt tradicional correfoc a càrrec de la Colla de Diables Voramar. Aquesta Colla ens ha acompanyat des de el inici de la història d’aquesta associació. Enguany, per primer cop en 23 anys, no hem pogut gaudir del correfoc a causa de problemes que esperem poder solucionar de cara al proper any.
Jacinto Picó President de la Llar de Jubilats El Jacinto té 71 anys i en fa 33 que viu al barri. Fa 4 anys que és president de la Llar i, anteriorment, ho havia estat de l’Associació de Veïns. L’Associació va néixer fa 4 anys i té 315 socis. Agrupa veïns de l’Avinguda Andorra i carrers adjacents. De la llar en poden ser socis jubilats i pensionistes, però la gent de més de 60 anys també la pot utilitzar encara que no estigui jubilada. Això sí, els socis tenen beneficis. Quines activitats organitzen? Gimnàstica de manteniment, ioga, pilates, tallers de pintura, de memòria, jocs de taula, petanca,etc. Com veu el barri? M’agrada que tot ho tenim molt a prop: l’Hospital, els jutjats, els ser-
28 I VIU Tarragona
veis bàsics. La zona no estaria gens malament si es fa el que s’hauria de fer per millorar-lo. A què es refereix? El barri necessita que es reactivi el Complex Sant Jordi i que hi hagi una piscina i un poliesportiu. D’altra banda, hi ha el tema de la presó, que ja fa més d’un any que ja hauria d’estar fora. L’Avinguda Andorra encara és una carretera, és per això que els contenidors no estan soterrats com passa en d’altres carrers de la ciutat.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:01
P谩gina 29
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
11:01
Página 30
VIU TARRAGONA CIUTAT
Esplai La Grapadora Juan Luis Carlosena n’és el coordinador La Grapadora va néixer per oferir un servei de lleure els caps de setmana al barri de Tarraco i actualment en formen part 40 nens i nenes d’entre 5 i 15 anys. El Jose Luis, tarragoní de 23 anys, n’és monitor des que va començar el projecte ara fa 5 anys Per què aquest nom? El nom de La Grapadora neix com una broma interna entre monitors, però intenta ser una eina que enganxa i uneix qualsevol paper, sense importar el color, la mida o qualsevol altre tret. El mateix passa amb les persones, els nens i les famílies amb les que ens trobem durant el nostre camí. Què fan els nens que venen a l’Esplai? Fem esplai els dissabtes a la tarda, exceptuant excursions de cap de setmana o sortides especials. Durant tot el curs seguim un Centre d’Interès que marca quines són les nostres tasques a fer. Es tracta d’una història amb uns personatges reals (Nefertiti, un capità pira-
ta, un astronauta...) que ens acostumen a demanar ajuda o consell per solucionar problemes que tenen. Mitjançant el joc, manualitats, excursions, gimcanes, jocs de rol... Assolim els nostres objectius. Quins valors els aporta “La Grapadora”? La convivència que es dona cada dissabte i a les colònies, tant entre nens com amb els monitors, aporta molts valors i missatges. La convivència del dia a dia els fa entendre la importància del treball en equip, sempre hi ha present el respecte cap als altres i cap a un mateix. La responsabilitat, l’autonomia i el compromís per arribar a un objectiu comú han estat molt
important aquest curs, ja que per tal de poder anar de colònies per primer cop hem realitzat diverses campanyes d’autofinançament (com la castanyada o Sant Jordi), que haguessin estat impossibles sense la participació dels nens i les seves famílies. La diversitat cultural, la solidaritat, la reversabilitat de pensament i creativitat i la sostenibilitat ecològica estan sempre presents a la nostra manera de treballar.
La grapadora aporta els valors de la convivència, responsabilitat, autonomia... D’on són la majoria de nens i nenes? N’hi ha molts del barri? La majoria de nens són del barri de l’esplai, especialment els que porten a La Grapadora des del principi. Poc a poc hem anat creixent, i ara hi ha nens de tota Tarragona, fins i tot d’Els Pallaresos. Quines activitats teniu previstes aquest hivern? A banda de l’esplai de cada dissabte, el 16 de Novembre es durà a terme la trobada de nens del Sector del Camp de Tarragona d’Esplac (Esplais Catalans) en celebració del Dia dels Drets dels infants, el 20 de novembre. Aquest curs, amb motiu del cinquè aniversari de l’esplai, estem preparant un gran sopar en família, en el que
pretenem fer partícips a les famílies en la preparació, difusió i realització. N’hi ha alguna que sigui coordinada amb d’altres entitats semblants de la ciutat? Dins el Sector Territorial d’Esplac, ens hem ajuntat amb l’Esplai del Serrallo, amb l’Esplai Esclop de Vila-Seca, l’Esplai Espiga de Reus i els Brivalls de Mont-Roig del Camp. Quina és la vostra vinculació amb el barri? L’Associació de Veïns del barri ens cedeix els seus locals cada dissabte i ens deixa als monitors realitzar les reunions i altres dies especials. Nosaltres organitzem activitats a les festes del barri pels nens. Com el veieu? Què és el que més us agrada? I què li trobeu a faltar? És un barri amb molt de trànsit, on la recent zona blava i la creació de més llocs d’aparcament a l’Avinguda d’Andorra no han ajudat. És difícil fer activitats amb nens petits a un lloc amb tants cotxes passant, i sempre que no ens quedem als locals marxem als parcs propers a Joan XXIII. L’espai on abans hi havia el complex esportiu Sant Jordi ara enlletgeix molt la zona, i es tracta d’un espai del qual tot el barri en podria estar molt orgullós i fer-ne un molt bon ús, incloent-hi La Grapadora. El millor del barri, el que més m’agrada, són les festes que l’Associació de Veïns organitza cada setembre on hi participa tota la gent.
007VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:01
P谩gina 31
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
11:01
Página 32
NOTÍCIES CIUTAT
Estalvi energètic Nova il·luminació de la façana de l’Ajuntament amb un sistema d’il·luminació LED El nou sistema d’il·luminació de la façana és un projecte en col·laboració amb la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City que permet un estalvi energètic d’un 60% respecte el consum habitual gràcies al seu sistema d’il·luminació LED, el qual és més eficient i sostenible. La nova il·luminació va entrar en funcionament al setembre. La particularitat d’aquest sistema de pantalles LED, a banda del seu baix consum, és la possibilitat de programar qualsevol tipus de combinació de colors proporcionant així una personalització a la
façana.La nova instal·lació suposa un consum inferior que suposa una reducció de potència instal·lada del 60%. Aquesta instal·lació s’emmarca en el marc del contracte de manteniment de l’enllumenat públic de Tarragona amb l’empresa SECE, i la nova instal·lació no ha suposat cap cost per l’Ajuntament. La Fundació Tarragona Smart Mediterranean City també va signar un conveni de patrocini amb l’empresa SECE per valor de 10.000€ anuals durant tres anys per desenvolupar projectes d’il·luminació sostenible a la ciutat.
Girona Fashion Day. Foto: Plural Comunicació
Foto cedida per:EMT
Horaris d’hivern de l’EMT Al setembre es van iniciar els nous horaris de la xarxa de busos de l’EMT Els nous horaris de l’Empresa Municipal de Transports es fan per adaptar el pas dels busos als horaris d’entrada i sortida de punts propers a centres de treball, comercials i escolars i ajustar la correspondència de línies per afavorir el transbordament. La xarxa de transport públic va estrenar aquest estiu nous horaris i noves línies. En el marc del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible s’ha redifinit la xarxa amb per aconseguir lí-
32 I VIU Tarragona
nies més directes escurçant els temps en ruta i simplificar els horaris, per fer-los més fàcils de recordar i millorar les connexions pels transbords. Hi ha canvis a l’L1E Pere Martell - Entrepins, L6 Campclar – Sant Pere i Sant Pau, L54 Bonavista – St Pere i St Pau, L9 Pere Martell – Ferran, L22 El Serrallo – Hospital Joan XXIII – Escola Tarragona, L41 Estació – Zona Educacional i e L’ 42. Més informació a www.emtanemambtu.cat.
L’EOI, a la Chartreuse Les classes van arrencar a principis d’octubre amb 50 professors i més de 3.000 alumnes Després de dècades reclamant una nova seu i molts anys de treballs i projectes per reformar l’antiga destil·leria, el trasllat va tenir lloc el mes passat. Amb aquesta mudança -la qual es va endarrerir unes setmanes fins que l’Ajuntament i la Generalitat van tancar l’acord - l’EOI va deixar enrere 21 anys d’ubicació a la Rambla Nova.
El nou edifici al carrer Vapor ocupa més de 3.ooo m2 distribuïts en dues plantes a la remodelada fira de licors. L’accés principal és per la Plaça dels Infants i se n’ha habilitat un altre per les escales mecàniques del carrer Vapor, les quals uneixen la Part Baixa de la ciutat amb el centre.A l’EOI de Tarragona s’hi ofereixen 7 idiomes.
Fibra òptica Telefónica impulsa el desplegament de la fibra a Tarragona Telefónica està impulsant el desplegament d’aquesta tecnologia ultra ràpida a la ciutat En una primera fase, que finalitza el desembre, el 70% de les llars i empreses de Tarragona disposaran de fibra òptica. Serà al 2014 quan aquesta arribi a la totalitat de la seva cobertura. Les obres de desplegament van començar a principis d’any i s’intensifiquen durant aquest últim
quadrimestre. A final d’any seran 48.700 les llars i empreses que tindran aquest servei. Les obres continuaran fins el 2014 quan la totalitat del municipi disposi de fibra. El desplegament suposarà que més de 68.200 llars i empreses disposin d'accés als nous serveis, aplicacions i continguts que només poden ser prestats a través de xarxes de nova generació.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:01
P谩gina 33
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
12:16
Página 34
CULTURA ACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA
Nova programació dels Teatres Propostes dels Teatre Tarragona i Metropol
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
12:16
Página 35
TEATRE CULTURA
Foto de família dels creadors de la ciutat. Foto de: Mauri
És la segona vegada que els dos teatres presenten programació conjunta. La cartellera de programació estable d’aquesta temporada la conformen 21 espectacles. En destaquen el Ballet Nacional de Cuba, “La Flauta Màgica”, Juan Echanove, Maria Galiana o Joan Pera ls Teatres de Tarragona – el Teatre Tarragona i el Teatre Metropol - van tornar a presentar una programació conjunta el mes passat. És la 2a vegada que els dos teatres de la ciutat ho fan. La primera temporada inaugural va tancar amb èxit amb més de 46.000 espectadors i amb més de la meitat de funcions exhaurides de la programació estable. La nova temporada, que s’allarga fins a Nadal, ens porta teatre, dansa, música, òpera, musicals i espectacles familiars. La cartellera de programació estable d’aquesta temporada la conformen 21 espectacles amb grans noms del panorama nacional i internacional. Entre les apostes teatrals destaca “Conversaciones con mamá” de Juan Echanove i María Galiana o Don Juan Tenorio, amb Joan Pera i Lloll Bertran. La dansa arriba de la mà del Ballet Nacional de Cuba i l’òpera retorna amb dues funcions de “La Flauta Màgi-
E
Novembre-Desembre 2013
ca” de Mozart. A banda de la programació estable, la temporada de Tardor dels Teatres de Tarragona compta amb un programa de dinamització artística i suport a la creació de creadors de la ciutat com Tecla Smith, la Banda Unió Musical o Camera Musicae que portaran les seves produccions al Metropol i al Ta-
rragona. Joventuts Musicals, Imaginautes, l’Associació de professionals pel Foment de la Dansa, els Amics de l’Òpera de Tarragona o el Col·legi de Psicòlegs són alguns dels noms d’entre les entitats i agents culturals que coprogramen espectacles, conferències, cicles i altres activitats dins la temporada de
Teatres. Les entrades es poden adquirir a les taquilles del Teatre Metropol o bé a través de www. Tarracoticket.cat. Tota la informació a: www.tarragona.cat/cultura/tea t r e - d a n s a - m u s i ca/fitxers/programacio-tardor2013/. I Anna Escolà, periodista I
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
12:16
Página 36
TEATRE CULTURA
Àmplia oferta cultural a la ciutat De la mateixa manera que al setembre comença el curs escolar, a la tardor i hivern ens arriben les noves programacions de les diferents entitats i equipaments culturals de la ciutat. Ofertes variades i pensades per a tot tipus de públic: infantil, jove, adult i familiar
Sala Trono La sala acomiada la producció pròpia “Bildelberg Club Cabaret”, la qual es podrà veure els dies 29 i 30 de novembre i 1, 6, 7 i 8 de desembre La programació de la sala inclou obres de teatre, espectacles de màgia i de flamenc que es podran veure fins al mes de desembre. A la nova temporada, la sala de petit format acull espectacles de companyies de Sevilla, València i Bilbao i acomiada la producció pròpia “Bildelberg Club Cabaret”, la producció de la sala Trono que ha fet més funcions arreu del país. Aquesta comèdia d’Oriol Grau i Toni Orensanz es podrà veure els dies 29 i 30 de novembre i 1, 6, 7 8 de desembre. La Sala torna a participar al
Festival Teatre Màgic amb dos espectacles: “Jaïrium Tremens” de Màgic Jaïr el dia 15 de novembre a les 21h i “Una hora amb Hausson” el dia 16 de novembre a la mateixa hora. Pel que fa al teatre, entre les propostes per aquestes properes setmanes hi trobem la comèdia “Només un anunci”, d’Alberto Ramos dirigida per Carles Mallol que es podrà veure els dies 22 i 13 de novembre a les 21h la comèdia “Menú del Dia” dirigida per Joan Negrié amb Carmen Flores i Paloma Arza els dies 13, 14 i 15 de desembre a les 9 del vespre.
Museu Arqueològic El Museu Nacional Arqueològic de la ciutat ha programat activitats per viure en família per a finals d’aquest any i durant el que ve Una de les primeres parades que podem fer aquesta tardor és al Museu Nacional Arqueològic de la ciutat, el qual compta amb una àmplia programació d’activitats pensades per a grups de famílies que vulguin conèixer el nostre passat romà. A més el museu ha programat
més activitats de caire familiar per als mesos d’abril i maig. Les activitats tindran lloc els diumenges a les 11 del matí i tenen una durada de 2h. Cal reservar-ho. Entre les activitats que tindran lloc a finals d’aquest mes i els primers mesos de l’any vinent hi trobem:
Bildelberg Club Cabaret
“Re viure” Un CSI a la Necròpolis Paleocristiana. Els dies 3, 10, 17 i 24 de novembre al Museu i Necròpolis Paleocristians (Av. Ramón y Cajal, 84).
“Divertim-nos amb els romans!” Una activitat per conèixer el món romà a través dels seus jocs i espectacles. Els dies 2 i
36 I VIU Tarragona
16 de febrer de 2014 al Museu Nacional (Plaça del Rei, 5)
“Passa un matí de teatre!” Una activitat per descobrir el teatre de Tàrraco: com era, quins espectacles s’hi feien. Els visitants es poden convertir en actors romans per un dia al Museu Nacional. Dies 2, 16 i 30 de març de 2014.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
12:16
P谩gina 37
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
12:16
Página 38
NOTÍCIES CULTURA
Centres Cívics A la ciutat hi ha 5 centres cívics que ofereixen un gran ventall d’activitats de diferents disciplines: noves tecnologies, expressió artística, idiomes o cuina La xarxa municipal de Centres Cívics compta amb 5 equipaments municipals – el de Bonavista, Sant Pere i Sant Pau, Torreforta, Part Alta i Sant Salvador – que ofereixen activitats i serveis la programació dels quals es va presentar el passat mes de setembre. Mitjançant aquestes activitats, els Centres Cívics promouen la participació i fomenten la convivència associativa. Tots els centres cívics compten amb el servei de LUDOTECA. Les ludoteques són espais que tenen una finalitat lúdica, social, cívica, cultural i inclusiva que compten amb un fons de jocs, joguines i altres elements lúdics. Són espais per compartir amb els amics, la família i el personal especialitzat que són orientadors. A les ludoteques també s’hi organitzen tallers i celebracions puntuals segons el calendari festiu anual. En total s’ofereixen 76 monogràfics diferents amb un total de 900 places ofertades. Hi trobem activitats infantils, per a joves, per a adults i per a gent
gran. També hi ha serveis permanents instal•lats als centres cívics com són: serveis socials d’atenció primària, telecentres, biblioteca, gent gran.... L’oferta de les activitats es pot dividir en les següents disciplines: noves tecnologies – amb novetats relacionades amb Internet, els blogs i xarxes socials-; expressió artística – amb tallers sobre joies reciclades o scrapbooking-; habilitats – amb 8 monogràfics orientats a augmentar el coneixement i la destresa com ara un taller d’economia domèstica; disciplines - dansa del ventre, balls de saló, tai-chi i zumba; idiomes o cuina. Un any més també s’ofereixen cursos que amplien horitzons sobre el suport vital bàsic o la resolució de conflictes, els quals s’ofereixen a través del SIAD (servei d’informació i atenció a les Dones) i de l’àrea de Salut de l’Ajuntament. Per a més informació: http://centrescivics.tarragona. cat.
Conservatori Conferències, concerts, audicions i el programa d'activitats educatives musicals: "Les escoles al Conservatori” durant tot el mes de novembre • Conferència a càrrec de Kiev Portella sobre la pianista internacional Martha Argerich. Dia 6 de novembre a la Sala Xavier Gols a les 19:30 h. Obert a tothom. Martha Argerich és una pianista argentina de música clàssica, considerada una dels majors exponents de la seva generació i la postguerra. • “Les Escoles al Conservatori”. Activitat pedagògica adreçada als alumnes de P-5 del Col•legi Pau Delclòs i Sagrat Cor, a les 9:45 i 11:15 h. Dia 11. • Audició de piano (Sala Xavier Gols a partir de les 17:30 h ) i Audició de cant (Sala Xavier Gols a les 19:30 h). Dia 11. • Audició de vent fusta. Sala Xavier Gols a la tarda. Del 12 al 14.
Centre Cívic de la Part Alta
38 I VIU Tarragona
• Assaig del Muntatge de l’aula de Cant La Flauta Màgica de W.A. Mozart. Musical, diàlegs i escena amb diàlegs. Muntatge ambiciós que posa en escena una gran part de l’òpera La Flauta Màgica. És l’última òpera que va escriure Mozart al mateix temps que La Clemenza di Tito i el Rèquiem. De 10:30 a 13:30 i de 15:30 a 19. Conservatori. Dia 16 .
• “Les Escoles al Conservatori”. Activitat pedagògica adreçada als alumnes de P-5 del Col•legi Lestonnac- L'Ensenyança i l'Escola Els Àngels, a les 9:45 i 11:15 h. Dia 18 . • Audició de corda. Sala Xavier Gols a la tarda. Del 18 al 21. • Audició de Vent metall. Sala Noble a les 19:30 h. Dia 21. • “El Conservatori amb les Escoles. Concert de Tardor”: El Carnaval dels animals adreçat als alumnes de P-5 dels col•legis de la demarcació. Participen: Escola PAX, Col·legi Sant Domènech de Guzmàn, Col•legi Santa Teresa de Jesús, CEIP de l'Ametlla de Mar i College Français de Reus. Auditori de la Diputació (C/Pere Martell, 2) a les 10:30 h.Dia 22. • Concert Premis Extraordinaris. Sala Xavier Gols. Dia 22 . • Assaig del Muntatge de l’aula de Cant La Flauta Màgica de W.A. Mozart. Musical i escena amb diàlegs. Conservatori. Dia 23. • Audició de guitarra. Sala Xavier Gols a les 18h (Dia 26) i a les 18h i a les 19:30h (Dia 28).
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
12:16
P谩gina 39
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
12:16
Página 40
NOTÍCIES CULTURA
Catalunya - La Pedrera La Fundació Catalunya - La Pedrera inicia l’11a temporada consecutiva del cicle d’espectacles infantils “Matins en família” La programació de tardor consta d’una vintena d’activitats culturals adreçades a tot tipus de públic, d’entre les quals destaca el cicle de cinema educatiu Pedagoscopi. Aquest nou cicle es va dur a terme a l’octubre i promovia, a través del cinema, el coneixement d’alternatives educatives respectuoses amb la diversitat. La proposta la van formar quatre sessions entre les quals es van veure pel•lícules i curtmetratges que després van ser comentats per experts del món educatiu. A la nova temporada s’inicia l’onzena temporada consecutiva del cicle d’espectacles infantils “Matins en família”. La programació està formada per espectacles distints que congre-
ga, cada primer diumenge de mes al migdia, al públic familiar. L’oferta es compon de teatre, titelles, màgia, clown, contes, circ i música en directe. Properament, “El circ dels animals impossibles” (10 de novembre) i les titelles de L’aventura de Tòfol a la ciutat (1 de desembre). També activitats amb gran èxit com el cicle de cinema en versió original “Versió original a l’Auditori” - properament, Le Capital (3 de novembre), Hijos de las nubes. La última colonia (17 de novembre), Cumbres borrascosas (24 de novembre), De óxido y hueso (1 de desembre) i Blancanieves (8 de desembre) - o el de música clàssica “Clàssica a l’Auditori”. El cicle acosta la música clàssica
al públic i presenta tres noves propostes innovadores dins de l’àmbit de la música clàssica que aborden repertoris, formats i posades en escena diferents. Totes les formacions seleccionades tenen una vinculació directa o indirecta amb les comarques de Tarragona. La nova temporada va començar el 6 d’octubre amb l’actuació del duet de la guitarrista tarra-
Música espanyola. El Quartet de corda Camerata XXI & David Puertas segueixen el cicle (10 de novembre, 19 h) amb un concert titulat El gran sord. Obres de Beethoven que ens transportarà a la Viena del genial sord a través de les seves obres per a quartet de corda. El pianista Daniel Ligorio tancarà la temporada, el diumenge 15 de desembre (19 h) amb un
gonina Carmen Becerra i la pianista Maria Parra que van interpretar tres peces cabdals de la
concert monogràfic del compositor americà George Gershwin.
Activitats per a joves Nova entrega de sessions formatives des de l’oficina Jove del Tarragonès i noves activitats i exposicions a l’Espai Jove Kesse Des de l’Oficina Jove es realitza una programació d’activitats trimestral coincidint amb les estacions de l’any. Ara s’estan duent a terme les activitats de tardor, les quals es van iniciar a principis d’octubre i fins el 21 de desembre. Les activitats que es portaran a terme en aquest període són: programa integral de recerca de feina, treballar per Nadal , com crear la marca personal, No tinc l’ESO, què faig? i Jornada de salut per a tècnics . El nou cicle d’activitats n’inclou més de 51 i 3 exposicions amb una oferta de 1534 places. Des de l’Espai Jove Kesse es posa a disposició dels usuaris la sala rocòdrom, una opció esportiva i lúdica de gran interès entre els joves. Per segon any, arriba el cicle de
40 I VIU Tarragona
Llegendes Urbanes “la ciutat a cau d’orella”. Una segona edició que treballarà amb els centres educatius i promourà a l’espai educatiu de lleure enigmes de carrer, llegendes en veu alta, taller d’ucronia, narració gràfica i una nit de llegendes urbanes.Per últim, es mantenen les línies de suport a la creació juvenil mitjançant la programació de 7 espectacles en el marc del cicle “Escenari Obert” i la instal•lació de 7 exposicions a les parets de l’Espai Jove Kesse i una al hall de l'Oficina Jove del Tarragonès.Durant el desembre hi ha un dels actes amb més convocatòria per part de les entitats ciutadanes entregades a la lluita contra la SIDA amb la concentració de tallers, actes i espectacles el diumenge 1 de desembre.
Curs manipuladors. Fotos cedides per l’Oficina Jove del Tarragonès
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
12:16
P谩gina 41
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
12:16
Página 42
NOTÍCIES CULTURA
Escola de lletres
Roda de premsa de la presentació: Foto: Teresa Léon.
L’escola organitza diferents tallers d’escriptura creativa i tutories literàries A partir d’aquesta tardor, l’Escola de Lletres de Tarragona amb més de 10 anys d’activitat- trasllada la seva seu a l’Antic Ajuntament (al carrer Major)en un preludi del que hauria de ser la conversió de l’edifici en la futura Casa de les Lletres. . L’Escola de Lletres és una escola de formació permanent orientada a l’aprenentatge de coneixements pràctics i teòrics de les lletres catalanes, estructurada en tres àrees temàtiques: dir, llegir i escriure; amb mòduls-tallers i mòduls-aula de conversa, debat o estudi teò ric.L’escola ofe-
reix una oferta de cursos organitzats per l’Escola de Lletres (Associació Tarragona Literària) i la col·laboraciód e l’Ajuntament de Tarragona, la Fundació Privada Mútua Catalana, Repsol i el departament de Cultura de la Generalitat. Compten amb la col·laboració de l’Institució de les Lletres Catalanes, Llibreria de la Rambla, Òmnium Cultural del Tarragonès i Centre Tarraconense “El Seminari”. L’oferta consta de diferents tallers d’escriptura creativa i tutories literàries. Per a més informació : www.escoladelletres.cat.
Roda de premsa de presentació de la Ruta. Foto: Mauri
Agenda de cooperació La nova agenda compta amb més de 29 activitats i més de 12 entitats col·laboradores
Ruta sobre el cristianisme “La ruta dels 1rs cristians de Tàrraco”. Conèixer el naixement i desenvolupament del cristianisme El mes passat, el Patronat de Turisme, l’àrea de Patrimoni, l’Arquebisbat i la Generalitat van presentar “La ruta dels primers cristians de Tàrraco”. La ruta guia al visitant a través de continguts de caràcter històric, arqueològic i artístic per fer comprensiu el procés de naixement i desenvolupament del cristianisme a Tarragona, que abasta el període des l’arribada del cristianisme a la ciutat fins al moment de la incursió araboberber, a inicis del segle VIII. Els monuments i equipaments muse-
42 I VIU Tarragona
ogràfics que integren la ruta són: Capella de Sant Pau (Centre Tarraconense El Seminari), Catedral i Museu Diocesà de Tarragona, Museu Bíblic Tarraconense, Amfiteatre de Tarragona ( Museu d’Història de Tarragona), Fòrum de la Colònia (Museu d’Història de Tarragona), Conjunt arqueològic del Parc Central, Necròpolis Paleocristiana (Museu Nacional Arqueològic de Tarragona) i Conjunt arqueològic de Centcelles (Museu Nacional Arqueològic de Tarragona).
Exposicions, tallers, xerrades i cinema per construir un altre món. Diferents exposicions es podran veure als Centre Cívics, organitzades per Agermanament Sense Fronteres o Mans Unides. D’altra banda, la Conselleria de Cooperació, conjuntament amb Europe Direct Tarragona, organitzen una jornada de jocs per als més petits per acostar-los a la Carta dels Drets Fonamentals
de la Unió Europea que tindrà lloc el 24 de novembre.La Conselleria de Cooperació, en col•laboració amb diferents entitats, proposa aquest trimestre 14 activitats al voltant del canvi climàtic. Finalment l'agenda també ens convida a participar de la campanya que Setem, Fets i Justícia i Pau porten endavant a les universitats catalanes a favor de la banca ètica.
Programa d’història Patrimoni, el Museu d’Història de Tarragona i Tarragona Ràdio inicien un nou espai radiofònic El programa radiofònic “Tarragona història” s’emetrà cada dos dimarts a les 11 del matí. El programa, que compta amb el suport del consistori de la ciutat, la conselleria de Patrimoni i el Museu d’Història, pretén explicar de manera amena – i sense perdre el rigor- els fets que han marcat la història de la ciutat des de
l’antiguitat fins a l’actualitat. Pel programa radiofònic comptarà amb experts i pretén, a través del seu coneixement, acostar la història a la ciutadania. Un espai radiofònic que té la intenció que els oients aprenguin del passat per entendre una mica millor el present i el futur.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
12:16
Página 43
NIKKO CENTER concessionari oficial Nissan a Tarragona
El Nissan Note Descubreix les novetats del nou NISSAN NOTE, conducció més inteligent i segura amb nou paquet de seguretat, Escut de protecció inteligent i altres prestacions.
Imatge del Concessionari Nikko Center de Reus
Exposició Concessionari Nikko Center Motors de Tarragona
Si ets professional del transport, vine a informar-te de les promocions i descomptes a qualsevol dels nostres concessionaris NIKKO CENTER
Autovia Reus-Tarragona, s/n Mas Abelló 43204 · REUS Tel. 977 772 197
NIKKO CENTER MOTORS Ctra.València, 206 43006 · TARRAGONA Tel. 977 549 560
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
12:16
Página 44
NOTÍCIES CULTURA
Tardor literària 2013 Enguany ret homenatge a Pompeu Fabra, Andrés Estellés i Salvador Espriu
Música antiga a la ciutat El grup vocal Ensemble O Vos Omnes impulsa el 1r Cicle de Música Antiga a Tarragona El grup endega el projecte “TAU, el primer cicle de música antiga i debat” amb l’objectiu de dotar a Tarragona amb una programació estable de música medieval, renaixentista i barroca. El grup compta amb un repertori que se centra en obres per a tots els públics que van des del segle XV fins al XVIII. Per tal d’aconseguir-ho, ha posat en marxa un projecte de micromecenatge a través del portal Verkami (al mes d’octubre havien aconse-
guit recaptar una quarta part del pressupost inicial i necessari per tirar endavant el certamen). El cicle ofereix també xerrades, les quals aniran a càrrec del director, Xavier Pastrana, i de musicòlegs, historiadors i teòlegs per tal d’oferir explicacions al públic que li permetin gaudir i entendre compositors com Bach o Telemann. Els concerts es duen a terme al Pati del Seminari de Tarragona.
Des de la 1a edició, la Tardor Literària ha servit per retre homenatge a alguns dels nostres escriptors destacats, normalment coincidint amb celebracions relatives al seu naixement, mort o publicació d’alguna obra important. Enguany són tres les personalitats al voltant de les quals gira la Tardor Literària. D’una banda, la URV organitza el IV Col•loqui Internacional “La lingüística de Pompeu Fabra”, coincidint amb el centenari de la publicació de les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans. En segon lloc, un ampli ventall d’entitats han decidit impulsar aquest any un homentage a l’escriptor valencià Vicent Andrés Estellés, coincidint amb el vintè aniversari de la seva mort. Estellés, un dels grans poetes catalans del segle XX, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1978, va tenir una interessant relació amb Tarragona, tant a títol
personal com fruit de la seva activitat literària. El tercer dels noms a destacar és Salvador Espriu, un altre dels grans poetes del s. XX, també Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, l’any 1972. Enguany, amb motiu del centenari del seu naixement, se li dedicquen molts homenatges. Hi haurà l’exposició a l’aire lliure Espriu a l’Àgora, de caràcter divulgatiu. El Teatre Metropol oferirà dos espectacles: “ Una altra Fedra si us plau”, de la companyia tarragonina TeclaSmit i “Flames a la fosca. Espriu / RossellóPòrcel”. Altres entitats, com la Cooperativa Obrera Tarraconense o la Biblioteca Pública també han organitzat actes al voltant de la figura de l’autor de Primera història
d’Esther. La Tardor Literària va néixer any 2002 amb la finalitat de donar un major ressò als Premis Literaris Ciutat de Tarragona.
Grup Diaris Digitals Neix un nou grup format per capçaleres digitals per intercanviar continguts i crear estratègies La seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona va acollir la presentació del grup Diaris Digitals de Catalunya, formada en la seva fundació per Reus Digital (http://reusdigital.cat/), Eix Diari (http://www.eixdiari.cat/), Tarragona 21 (http://www.tarragona21.co m/), Revista de Cambrils (http://www.revistacambrils. cat/), l'edició del Camp de Tarragona de Surt de casa (http://www.surtdecasa.cat/ca mp/) i l'esportiu Camp d'Esports (http://www.campdesports.c at/), i oberta a la incorporació
44 I VIU Tarragona
d'altres mitjans de comunicació digitals. Els mitjans adherits al grup comparteixen unes característiques similars en relació a les estructures empresarials, el compromís editorial i de servei públic i la relació amb la tecnologia. El Grup Diaris Digitals neix, en la seva fundació, amb una audiència global de més de 120.000 usuaris únics al mes i amb la voluntat d’intercanviar continguts entre els diaris, promoure la creació de nous continguts digitals i crear estratègies publicitàries conjuntes.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
12:16
P谩gina 45
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
12:16
Página 46
LLIBRES CULTURA
Llibres sobre Tarragona i llibres de tarragonins “Vull tenir un fill: històries de lluita i emoció” Pacients d’Embriogyn Recull d'històries i vivències reals, escrites des de la sinceritat i la intimitat
“Sinergies locals. Recull de receptes de Tarragona” Ro Caminal Projecte seleccionat i guanyador de la convocatòria El Contextador 2013 del CA Tarragona Centre d’Art, que avarca els àmbits culinari, antropològic i artístic
“Temps de castanyes” Roger Roig i Hugo Prades El Patufet és l’encarregat d’explicar a nens i nenes les tradicions festives del país en una revisió tendra i divertida del costumari
“100 bolets del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre” Ramon Casalé Dirigit tant als boletaires experts com als més esporàdics. Hi trobareu només els bolets que podem trobar a la província de Tarragona.
Blocs literaris d’aquí Raquel Estrada, periodista cultural i poeta, ens proposa alguns blocs de literatura i cultura general que es mantenen actius d’autors del Camp de Tarragona Per Raquel Estrada Avui que, per a molts mitjans, publicar sobre paper és un luxe inassequible i que les editorials, encara que els costi, també comencen a trobar alternatives al paper, periodistes i escriptors de tot tipus també fan servir internet per donar sortida als seus textos o perquè tinguin més repercussió. Potser mai abans havia estat tan fàcil que un escrit (sigui quina sigui la seva temàtica i sovint sense passar cap control de qualitat) tingués unes possibilitats semblants de difusió. Per això, gent que escriu relat curt i poesia i d’altres que fan crítica i ressenya literària i cultural, ha trobat en la xarxa en general i en els blocs en concret un espai on publicar sense passar pel tràmit de les editorials o dels mitjans de comunicació convencionals. Al Camp de Tarragona podem trobar diversos exemples de blocaires que s’entretenen parlant sobre literatura i sobre cultura en general. Amb el risc de deixarme’n algun d’interessant, aquesta és una tria de blocs de proximitat amb alt contingut literari que es mantenen actius. Potser és just anomenar en primer lloc el bloc Tens un racó dalt del món, d’en Jesús Maria Tibau, de Cornudella de Montsant, escriptor de contes i activista cultural. Segurament és un dels pioners a organitzar concursos de tota mena a través d’un portal literari i és un exemple de perseverança a l’hora de fer difusió de la literatura i de les novetats del sector. Des de Tarragona mateix,
l’escriptora Olga Xirinacs administra un bloc en el qual sovint hi expressa experiències personals o qüestions d’actualitat de manera literària, acompanyades de fotografies, collages i referències a la pintura i a la música. A la mateixa ciutat, Rosa Co-
Periodistes i escriptors fan servir internet per donar sortida als seus textos
mes, gestora cultural i poeta, manté el bloc Evito el verb, on s’hi poden trobar articles i altres treballs de l’autora que vinculen la difusió i la gestió de la cultura amb les noves tecnologies, remarcant la seva funció social. La també tarragonina Teresa Duch, que s’ha especialitzat en l’escrip-
tura de contes, va obrir el bloc Salsa-ficció, on hi penja relats sovint elaborats a partir de la vivència personal o aliena. Des de Reus, Ester Alberich parla sobre el seu dia a dia en posts que es converteixen en relats breus a La batalla quotidiana. De Valls són els blocs L’habitació de la memòria, de Joan Guasch, amb poemes i altres textos poètics; Col•lecció de moments, de Carme Rosanas, amb mostres dels seus versos i pintures i Terra de núvols, amb Haikus i Tankes de Joan Josep Miracle. Des del Pla jo mateixa administro La mullena, on s’hi pot trobar crítica literària i cultural, a més de poesia. Si aquesta llista ha quedat curta, es pot fer una repassada als que s’han adherit al web Blocs de lletres, per a trobar el que més vingui de gust a cadascú i mantenir-se a l’aguait d’aquella activitat cultural que sovint troba la millor manera de difondre’s a través de la Xarxa.
Raquel Estrada
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
12:16
P谩gina 47
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:17
Página 48
EMPRESA INNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES
Félix Nicolás Gerent de Tarraco Center Tarraco Center compta amb tres dècades al servei aTarragona. El concessionari que representa Ford va començar la seva activitat a la ciutat l’any 1984. La saga dels Nicolàs és una família estretament vinculada al món del motor l concessionari disposa de taller de reparació i gestiona la venda de turismes i vehicles comercials. La saga dels Nicolás és una família estretament vinculada al món del motor. Els orígens d’aquesta dedicació professional són llunyans. Tot va començar l’any 1979, primer a Vilafranca, després a Reus al 1983 i, finalment, amb l’arribada a Tarragona. L’activitat es va anar estenent a diferents territoris i ciutats durant la dècada dels noranta. Paral.lelament, es van anar afegint altres marques com Jaguar, Land Rover, Nissan, Volvo, Hyundai, Audi i Volkswagen. Tota la segona generació de la família, formada per quatre germans, es dedica al món del motor.
E
Quina és la seva opinió de la situació actual del mercat? Crec que més avall és difícil que pugui anar. Es mantindrà en una xifra que oscil.larà entre 700.000 i 750.000 cotxes i serà una situació que s’allargarà uns anys. Per Europa millorarà abans, però al mercat espanyol continuarem amb una xifra bastant plana. Abans que pugui créixer el mercat de cotxes s’han de tornar a generar llocs de treball i això és realment complicat. A més, hem d’aprendre a gestionar els nostres negocis i fer-los rentables amb
la situació actual. Com ens hem de reinventar? Bàsicament, hem de fidelitzar el client. I això no s’ha aconsegueix només donant un bon preu, has de donar també un servei de qualitat en el tracte al client, l’eficàcia del taller, etc. A més, per nosaltres el tracte personal és imprescindible. En la compra d’un vehicle hi ha després un manteniment i un servei postvenda, som una empresa de servei i només hi ha un camí: fer-ho bé per tenir proximitat amb el client i fidelitzar-lo. Per mi, tancar instal.lacions per estalviar despeses és una errada. Un client no farà un gran nombre de quilòmetres per fer el manteniment del seu vehicle.
Hem d’aprendre a gestionar els nostres negocis i fer-los rentables amb la situació actual
Quina és la seva visió de les energies alternatives? Desafortunadament, costarà molt que el cotxe elèctric s’imposi de forma majoritària. El seu llançament ha coincidit amb un període de crisi econòmica glo-
bal i el desenvolupament d’aquest tipus de vehicles és molt car. Tot i això, penso que és el cotxe del futur perquè té un procés de càrrega ràpida que permet fer uns 200 km per un preu aproximat de 1,5 euros. Cal també que els governs i les administracions s’impliquin. El futur més immediat és el cotxe híbrid, és un pas endavant en aquest camí de trobar noves alternatives. El seu gran avantatge està a les ciutats. Quina importància té Ford per vosaltres? Ford ens va permetre donar-nos a conèixer al món de l’automoció i Ford és una marca que ens dóna un important volum de vendes, per la seva tecnologia d’última generació i la completa gamma de vehicles dels quals disposa. Una gamma que inclou també una important oferta de vehicles comercials...Sí, pensem que és un sector de gran importància i per això oferim un espai propi. Hi ha models de totes les mides, des d’un Fiesta Van fins el nou furgó Transit, tenim una completa oferta que es pot adaptar a qualsevol necessitat professional i industrial. Disposem també d’un departament específic especialitzat en la Gestió de Flotes de vehicles d’empresa.
Tarraco Center ha signat un acord de col.laboració amb els Jocs del Mediterrani 2017. Què pot aportar aquest esdeveniment a la ciutat? Hem signat un conveni amb l’organització dels Jocs i estem treballant conjuntament amb el Patronat d’Esports. L’aportació a la ciutat és fonamental, ja que situarà Tarragona al mapa. Tarragona té un teixit industrial molt important, té un port de primera magnitud, un aeroport a prop... S’ha de fer ben fet, no es pot fer malament perquè no hi ha segones oportunitats. Crec que la gent que hi ha davant el Patronat d’Esports està molt preparada, són grans professionals. Ara, el que es necessita és la implicació de la gent de Tarragona, la ciutat ha de fer seus els Jocs. Per nosaltres és important aquest patrocini perquè es un esdeveniment local, nosaltres volem ajudar a la gent que ens envolta, amb els que compartim el dia a dia. Què significa representar a marques del prestigi de Volvo, Land Rover o Jaguar? Significa que podem donar alternatives de producte a clients que van creixent en les seves perspectives de compra, que creixen en poder adquisitiu i que, per tant, tenen altres aspiracions. I Ramon Ortiz, periodista I
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:17
P谩gina 49
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:17
Página 50
ENTREVISTA EMPRESA
Núria Bresó Emprenedora i directora de NurCOM NurCOM és una consultoria estratègica de comunicació. La Núria, tarragonina de 27 anys, és llicenciada en Periodisme i Postgrau en Comunicació de Moda i Tendències. Crear la seva empresa era un somni des que va acabar la carrera NurCOM ja té un any de trajectòria. Com neix la iniciativa i en quina fase es troba ara mateix? Crear NurCOM era una il·lusió i un somni des de que vaig acabar la carrera. Tenia ben clar que a la llarga, després d’haver assolit la suficient maduresa professional, arribaria a construir la meva empresa. Ha sigut una inquietud molt forta que m’ha donat moltes forces per emprendre. Ara ja ha passat poc més d’un any des del naixement iNurCOM comença a assentar-se i a consolidar-se poc a poc. Com són els inicis? Com és l’experiència de fer-se una cartera de clients per poder donar vida al projecte? Els inicis van suposar un canvi molt fort en la meva rutina laboral. He treballat molt dies fins a altes hores de la matinada per poder combinar perfectament les tasques empresarials amb la creació i l’execució dels serveis que em demanen els clients. S’aprèn molt a passos agegantats.Les funcions comercials i la captació de clients són uns dels aspectes més importants darrera de la
50 I VIU Tarragona
feina ben feta. És dur lluitar i perseguir als clients per guanyar-te la seva confiança, però cada vegada que guanyes un projecte és una gran celebració i una de les satisfaccions més grans que pots tenir. En base a la teva experiència, què es necessita actualment per crear una empresa? Molta empenta i, sobretot, no tenir por. Has d’estar preparat per batallar i aprendre a superar tots els entrebancs que et puguin sorgir. D’altra banda, s’ha de tenir un pla d’empresa ben estructurat que et pugui ajudar i servir de guia. El suport financer és també molt important per poder tirar el projecte endavant. Quin consell li donaries a algú que decideixi establir-se pel seu compte? Que sigui atrevit i que es llenci. Tots sabem que vivim en temps d’incertesa, però si lluites pels teus somnis i treballes molt, els objectius i les metes que et proposis poden ser assolibles. Avui dia, creus que ser jove i emprenedora t’obre més por-
tes? Jo he trobat molta confiança amb els clients. De vegades et poden exigir més perquè puguis demostrar que ets capaç de fer una feina ben feta tot i que no tens una trajectòria de 30 anys. El fet de que siguis una dona jove i emprenedora influeix una mica en el tracte amb la gent però no és determinant.
NurCOM ofereix un estil de comunicació basat en el lowcost... Es poden fer grans coses sense que les despeses del client siguin desorbitades. Amb les retallades del nostre sector has de convèncer que és necessari seguir invertint per difondre i donar a conèixer les empreses. És imprescindible.
Estàs satisfeta de la decisió d’haver endegat el teu projecte? Quin balanç en fas? Estic molt satisfeta perquè he vist un complert el meu somni professional. Faig un bon balanç del primer any. Hi han hagut moments durs però estic tirant endavant.
Tenint en compte la situació actual, les empreses encara confien en la comunicació ? O és un dels primers sectors ens els quals moltes retallen? Hi ha tot tipus de visions. Algunes empreses prefereixen retallar i destinar els diners a altres àmbits però encara hi ha molta consciència i creença que la Comunicació ajuda a fer créixer.
Quins avantatges i quins inconvenients destacaries de treballar per a un mateix? Treballar per un mateix implica un altre tipus de pressions, les teves pròpies que et marques i, de vegades, pot resultar més estressant que treballar per un altre. Però el més important és que són les teves pròpies decisions i no has de donar explicacions a ningú. El sentiment de llibertat és fantàstic.
Anteriorment havies treballat a Barcelona. Has observat diferències pel que fa a l’aposta per la comunicació? A Barcelona hi ha moltes més empreses i d’un tamany més gran, és per això que inverteixen molt més en Comunicació. Però poc a poc aquí es comencen a fer més coses. Tarragona s’està obrint al món.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:17
Página 51
Plaça Prim, 2. Despatx-2 43001 Tarragona Tels. 977 21 28 40 - 977 25 28 48 Fax: 977 24 25 73 E-mail:jreverter@bufetreverter.cat
PA R L E M D E N O U DELS BANCS…
É
ncara ressona a les nostres oïdes les paraules del Sr. Narcís Serra quan deia, en defensar-se de la imputació que li ha efectuat un Jutge de Barcelona, que els augments de la seva retribució i de la resta del Consell d’Administració de Catalunya Caixa eren lícits, convenients i que tenien el vist-i-plau del Banc d’Espanya. Aquest és un argument de defensa, però encara és més cert (i d’aquí el fet de la imputació) que el Sr. Serra, el Sr. Tudó i la resta de membres del Consell d’Administració imputats es van assignar unes retribucions desmesurades quan per altra banda l’entitat que ells administraven estava demanant diners públics. Íntimament lligat a les vicissituds del Sr. Serra i del Sr. Tudó davant dels Tribunals, aquests mateixos dies molts preferentistes i titulars d’obligacions de deute subordinat de les antigues caixes que van conformar després Catalunya Caixa estan rebent una comunicació per la qual es rebutja la seva petició d’arbitratge. Aquesta gent van veure bescanviats els seus títols, el proppassat mes de juliol de 2013, per accions de Catalunya Banc, S.A., les quals després van ser recomprades pel FROB, amb una quitança que anava des del 23% fins a més del 60% en cas de preferentistes. Moltes d’aquestes persones, encara tenien l’esperança de poder recuperar els diners que havien perdut amb les referides quitances, que van haver d’acceptar a fi de poder recuperar un percentatge important de la seva liquiditat. Ara ja veuen que no podran recuperar aquests diners i tornen a considerar la via judicial com la possibilitat d’obtenir un rescabalament per aquesta pèrdua. La connexió amb la imputació al Sr. Serra i al Sr. Tudó està en què moltes d’aquestes persones van subscriure, per exemple, obligacions de deute subordinat de Catalunya Caixa durant els anys 2010 i 2011, quan precisament aquesta entitat tenia una estructura financera degradada, a causa de la seva exposició al crèdit immobiliari fallit, i estava demanant i rebent ulteriorment diners públics. El més greu de tot això és que el deute subordinat, d’igual manera que la subscripció de participacions preferents, implica que els diners deixen de pertànyer al particular i passen a ser recursos propis de l’entitat financera, però amb l’afegit que aquests recursos estan destinats, perquè així ho diu la Llei, a pal·liar pèrdues de l’entitat emissora. La pregunta és:
Com es va permetre que es vengués a particulars deute subordinat quan l’estructura financera de la caixa ja estava malmesa?
En altres paraules, l’entitat financera estava col·locant als particulars deute subordinat amb plena consciència que es perdria d’immediat el valor de les obligacions contractades. No tan sols no s’informava als particulars de les veritables característiques i riscos del producte, sinó que endemés s’amagava, amb plena consciència, que la inversió era fallida des d’un principi. Però això malauradament no ha estat monopoli només de Catalunya Caixa, sinó que les caixes que després van integrar BANKIA, també van col·locar preferents i deute subordinat quan la seva situació financera també s’estava deteriorant. A partir d’aqui, la Fiscalia està investigant si
aquests fets poden ser constitutius de delicte, perquè també una de les raons de col·locar aleshores aquests productes era per salvar els interessos de clients importants d’aquelles entitats. Un exemple seria que la caixa (amb independència de quina sigui) hagués col·locat deute subordinat o preferents a un client important l’any 2008 i després, quan la situació de crisi i de deteriorament financer fa que el producte perdi un percentatge molt elevat del seu valor, la pròpia caixa busca un comprador per aquell producte i d’aquesta manera el client important recupera íntegrament tota la seva inversió i el nou adquirent resultar ser la víctima expiatòria que acabarà suportant les pèrdues de la contractació de preferents o de deute subordinat. Aquestes pràctiques són les que hom dedueix de la col·locació d’aquests productes durant els anys 2010 i 2011. L’última pregunta que ens podríem fer és:
Té remei aquesta situació?
La resposta és que sí. Malgrat que, en el cas de Catalunya Banc, S.A.U. (Catalunya Caixa), una persona hagi acceptat el bescanvi i hagi recuperat un percentatge de la inversió realitzada (és indiferent el percentatge), pot reclamar el diferencial per la pèrdua soferta. Això ho pot fer per la via judicial i a l’empara de l’article 1101 del Codi Civil espanyol, que estableix que estan obligats a rescabalar els danys i perjudicis inferits aquells qui, en acompliment de les obligacions, hagin incorregut en dol, negligència o morositat i els qui, de qualsevulla de les maneres, contravingueren el tenor de les obligacions assumides. Hem de dir que les entitats financeres, en aquests supòsits, van incomplir les obligacions de diligència, transparència i informació que venen imposades pels articles 79 i 79 bis de la Llei del Mercat de Valors i van incomplir també la normativa protectora dels consumidors i usuaris, que exigeix que els consumidors siguin informats sobre les veritables característiques dels productes financers contractats i els riscos que són inherents a la dita contractació. A més a més, aquestes entitats financeres van incórrer en allò que s’anomena dol civil.
Què és dol civil?
El dol civil està definit al Codi Civil espanyol com el supòsit en què, amb paraules o maquinacions insidioses de part d’un dels contractants, és induïda l’altra part a celebrar un contracte que, sense aquelles paraules o maquinacions, mai hagués fet. Aquesta definició dissortadament reflecteix la situació en la que molts ciutadans es van veure immersos, quan van ser induïts a contractar un producte que no era ni adequat per a ells, ni per a ningú, en els casos de venda dels anys 2010 i 2011, perquè s’estava venent una inversió fallida, amb ple coneixement de la part que venia, és a dir de l’entitat financera.
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:18
Página 52
NOTÍCIES EMPRESA
Repsol Empresa Premium de la Cambra de Tarragona. El conveni Premium és una modalitat de col·laboració Joan Pedrerol, director de Repsol a Tarragona i Albert Abelló, president de la Cambra de Tarragona, van signar a la seu de la Corporació tarragonina el conveni Premium. Amb aquesta iniciativa Repsol seguirà participant i donant suport a totes aquelles accions estratègiques que impulsa la Cambra en benefici de l’economia de les Comarques de Tarragona, el foment de l’emprenedoria i l’impuls a la internacionalització. Els convenis Premium són una modalitat de col·laboració institucional que cerca compartir sinèrgies per asso-
lir el nivell de proactivitat necessari per contribuir al reforçament de l’economia. Abelló va destacar la importància d’aquest acord atès que aportarà valor a les actuacions de la Cambra. Per la seva banda, Pedrerol va realçar el compromís de Repsol en totes aquelles decisions que suposin una dinamització de les Comarques de Tarragona. La Cambra de Tarragona té previst signar amb les principals empreses de la demarcació i també amb aquelles amb interessos al territori els convenis Premium.
El president de la Cambra, Albert Abelló, i el director de Repsol a Tarragona, Joan Pedrerol
Nou màster Màster en direcció d’Operacions Logístiques a les empreses orientades a la producció i serveis
8è aniversari del Casino Casino Tarragona ha celebrat l’aconteixement amb tota una setmana plena d’actes El passat mes d’octubre el Casino va celebrar ll’aniversari oferint una proposta lúdica diària des de dimarts fins diumenge. En aquests 8 anys, des de que obrís les seves portes a l'octubre del 2005, el Casino s’ha posicionat com un espai d’oci i entreteniment, joc, música, espectacles i gastronomia a la ciutat de Tarragona. S’hi han celebrat més de 1000 torneigs de poker destacant el Campionat d’España
52 I VIU Tarragona
de Poker i el Catalunya Poker Tour que anualment han fet parada al Casino Tarragona. També s’ha realitzat torneigs de bridge i dos edicions del Campionat de Catalunya de Domino. El Casino també ha estat escenari de música i espectacles -amb artistes de renom i grups locals-, monòlegs, sopars maridatge, tasts de vins, jornades gastronòmiques, degustacions de tapes, còctels i moltes altres activitats.
El màster està impulsat per l’ESEQ en col·laboració amb el Port i la Facultat d’Economia i Empresa. El van presentar a finals de setembre el president del Port de Tarragona, Josep Andreu, i el director tècnic del màster en direcció d'Operacions Logístiques, Josep Enric Mañé. El Màster té com objectiu aconseguir un nivell de coneixement que li
permeti a l'alumne accedir a la direcció d'operacions logístiques a les empreses del territori orientades a la producció i als serveis. El màster forma part de l’oferta de títols propis de la URV.El suport del Port de Tarragona facilita l'accés dels alumnes a una educació superior específica i especialitzada, mitjançant la creació de beques
Dow Inicia l’expansió de la seva capacitat per atendre el mercat mundial de plàstics adhesius termofusibles És la primera vegada que es produirà a Europa Elastòmers de Poliolefines AFFINITY™ GA. La producció d’aquests a La Canonja ampliarà la capacitat actual de Dow per atendre el mercat dels adhesius termofusibles. S’espera que la línia de producció entri en funcionament durant el primer trimestre de 2014. Junt amb la producció actual de Freeport, Texas, la capaci-
tat de La Canonja permetrà a Dow proveir-se de dos continents. Aquesta nova gamma d’Elastòmers de Poliolefines AFFINITY™ GA ha estat desenvolupada per millorar les formulacions d’adhesius termofusibles i per a la modificació de polímers. Com a resultat, dóna un avantatge competitiu als clients, ja que té unes característiques que milloren les prestacions.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:18
P谩gina 53
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:18
Página 54
NOTÍCIES EMPRESA
Curs pioner a la URV La URV impulsa un curs orientat a l'anàlisi crítica de l'actual context polític, econòmic i social
Guia de l’exportador Una eina per donar resposta a les inquietuds, dubtes i necessitats dels emprenedors La Guia de l’Exportador 2014 és una iniciativa de la Cambra de Tarragona desenvolupada amb la col·laboració de Protego i Bufete Ignacio Fernández. La guia es presenta en format de tarjeta USB i inclou a més d’informació, informes-país, documentació d’interès per a la gestió, consells i recomanacions una proposta de les accions internacionals de la Cambra de Tarragona per l’any 2014 per d’ajudar als interessats a planificar agendes i
conèixer els mercats objectius que desperten més interès als exportadors. S’hi aplega informació actualitzada i de primera mà sobre el pes i les oportunitats de negoci que suposa el comerç exterior per les empreses i . s’ha dedicat un apartat a assenyalar les oportunitats i les actuacions que cal implementar per establir-se en mercats africans de forta demanda. La Guia es completa amb websites d’interès.
El nom del curs és: 'Una economia sense Política? Eines per a l'anàlisi crítica de la situació actual'.La iniciativa va a càrrec de la Universitat Rovira i Virgili juntament amb la Fundació de la URV, l'Ateneu de Roig de Cambrils i la col•laboració de la Fundació Nous Horitzons. L’objectiu del curs és oferir eines d'anàlisi per a la com-
prensió del moment actual i cercar alternatives de transformació.El curs va començar al setembre i dura fins el 19 de desembre. S’adreça a persones vinculades al món associatiu, moviments socials, personal dels serveis públics i les persones interessades en aprofundir en els actuals problemes polítics, econòmics i socials.
Programa Impulsa’t Espai radiofònic a Tarragona ràdio que ajuda a les persones a desenvolupar un projecte professional A principis del mes passat va començar a Tarragona Ràdio l’espai radiofònic Impulsa’t, que l’emissora municipal el fa conjuntament amb la conselleria De Treball i Ocupació Econòmica. L’ espai és de caràcter quinzenal i s’emet els dilluns alternatius a les 12.00 h i té una durada aproximada d’uns vint minuts. Tarragona Impulsa és el servei de l’Ajuntament de Tarra-
gona encarregat de desenvolupar totes les actuacions i programes relacionats amb les polítiques actives d’ocupació, la creació d’empreses i la dinamització del teixit empresarial. La voluntat del programa és aprofitar el mitjà de la ràdio per ajudar i guiar a les persones que volen desenvolupar un projecte professional - crear una nova empresa o trobar feina-.
Medalla de la Ciutat L’Ajuntament distingeix a la Cambra de Tarragona amb la Medalla de la Ciutat Es tracta d’un reconeixement institucional que posa en valor la tasca realitzada per la Corporació tarragonina en els seus més de 125 anys d’història en camps estratègics com la promoció de l’emprenedoria, la internacionalització de les empreses i la defensa en la millora i la inversió en infraestructures. L’acte oficial de lliurament va tenir lloc a la Sala de Plens, on Josep Fèlix Ballesteros, Alcalde de la ciutat, va lliurar la Medalla a Albert Abelló, President de la Cambra, en presència dels principals representants econòmics, socials, polí-
54 I VIU Tarragona
tics i empresarials del territori. La Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona ha estat des de la seva fundació molt proactiva en l’atenció i l’impuls d’accions i iniciatives que contribueixen al foment de l’ocupació, la formació dels treballadors i les millores de les condicions en el treball. També en tres amps molt concrets: la demanda i la reivindicació de les infraestructures necessàries per assolir aquests objectius; el foment de la internacionalització i la formació continuada.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:18
P谩gina 55
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:20
Página 56
ESPORTS EXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTÍCIES
Temps d’esquí, temps de neu L’esport per excel·lència de l’hivern Ben entrats al mes de novembre, aquells a qui els agrada esquiar tenen tota una temporada d’esquí per endavant que, si el temps ho permet, a vegades s’allarga fins Setmana Santa. Els darrers anys, altres esports com l’snowboard estan envaint les pistes l que als inicis va ser un esport relacionat amb les classes socials més benestants, actualment està molt estès i gairebé tothom ha fet algun dia una escapadeta a la neu i ha provat de posar-se uns esquís sota els peus. O una taula d’ snow , una modalitat
E
dels esports de neu que cada vegada està més en auge. A Catalunya hi ha moltes estacions d’esquí – Baqueira Beret,
Espot, La Molina, Masella, Port Ainé, Tavascan, la Vall de Núria, Vallter... – que ens ofereixen pistes d’esquí de diferents dificultats i altres activitats relacionades amb la neu per gaudir amb amics o família. L’esquí ens permet fer esport, contemplar entorns naturals que són marcs incomparables i compartir l’experiència amb qui tenim al voltant. Com dèiem, a les estacions
d’esquí hi trobem cada vegada més oferta d’activitats relacionades amb la neu, ai xí com també les escoles d’esquí que ens permeten aprendre la disciplina, millorar-la i apuntar-hi els més menuts perquè des de ben petits aprenguin aquest esport que cada vegada més ha envaït les preferències d’esports d’hivern. Per a qui no li agradi l’esquí o l’snow, entre les activitats que
ofereixen les pistes hi trobem les excursions que s’organitzen amb trineu o raquetes de neu. En aquesta secció d’esports dedicada a l’esquí hi trobareu un cop d’ull a les diferents modalitats d’esquí que podem practicar a la neu així com també alguns consells sobre la roba més adequada per practicar aquest esport. IAnna Escolà, periodista I
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:20
P谩gina 57
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:20
Página 58
NEU ESPORTS
Modalitats d’esquí A mesura que l’esquí s’ha popularitzat han anat sorgint diferents modalitats per gaudir d’aquest esport d’alta muntanya. També hi ha tot un seguit d’activitats per fer a la neu que permeten gaudir d’entorns i marcs incomparables L’esquí és un esport que pot practicar-se individualment o en companyia, fins i tot, en moltes famílies i grup d’amics hi ha els qui pugen a la muntanya a esquiar i els qui prefereixen fer una excursió amb raquetes de neu o fer un tomb amb trineu. I és que la muntanya - i les estacions d’esquí ofereixen múltiples possibilitats per gaudir de la neu i els entorns d’alta muntanya. Entre les modalitats d’esquí hi trobem: Esquí de muntanya. Conegut també amb els noms d’ "esquí de travessa" i "esquí alpinisme". Aquesta és la modalitat més genuïna de l'esquí, ja que no necessita pistes ni senyalització i té com a objectiu fer una travessa o l'ascensió i el descens d'un pic. És per això que és la forma d'esquiar més professionalitzada i té un grau de risc elevat. Així doncs, cal
58 I VIU Tarragona
material específic i una bona preparació física i tècnica, a més de conèixer molt bé la muntanya per controlar i preveure allaus. Càrving. Ha arrasat amb el material tradicional. Els esquís tipus càrving són més amples a l'espàtula (davant) i a la cua (darrere) que al patí (centre) i, per tant, permeten una millor adherència a la neu i uns girs més acurats. Els esquís ja no són rígids ni un pam més alts que l’esquiador/a, sinó tot el contrari. 'Snowboard' o surf de neu. La moda que ha arrelat. Totes les estacions disposen de circuits de 'snowboard', que és com el surf al mar, però a la neu. Per practicar-lo, es necessita una planxa en què s'enganxen els peus i una tècnica que es basa en l'equilibri. El secret rau en els girs o viratges que permetran el surfista lliscar a gran ve-
locitat o fer salts i acrobàcies espectaculars. 'Freestyle' o Surf d'estil lliure. Indicat per als qui prefereixen volar que esquiar. L'oferta de surf d'estil lliure creix a Catalunya i la majoria d'estacions s'identifiquen amb aquesta jove tendència amb propostes de parcs de 'freestyle' que inclouen mòduls de baranes, calaixos, 'big jumps' i migtubs. L'estil lliure és més perillós que la resta de modalitats i requereix precaucions addicionals. Forapista. Per esquiar forapista – sobre neu verge - cal bona forma física i millor tècnica, a més d'uns esquís més amples que els normals i, sobretot, ser prudents. Com dèiem abans, per gaudir de la neu no és necessari posar-se uns esquís o fer surf sobre la neu amb una taula d’snow, sinó que hi ha diferents activitats que ens permeten
gaudir d’un dia a la neu ja sigui en família o amb els amics. Múixing. És una activitat ideal per a famílies que consisteix a passejar amb un trineu estirat per gossos. Raquetes de neu. Les raquetes són uns estris que s'acoblen a les botes i serveixen per desplaçar-se amb més comoditat i rapidesa sobre terreny nevat, Distribueixen el pes de la persona sobre una superfície més gran de manera que el peu no s'enfonsi completament a la neu, com a conseqüència del que s'anomenada "flotació". Les modernes, majoritàriament, són fetes de metall lleuger o són una única peça de plàstic acoblada al peu per a distribuir el pes. A més, generalment s'aixequen per la part de davant per a millorar la maniobrabilitat. Ens permeten fer una excursió i gaudir del paisatge.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:20
P谩gina 59
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:20
Página 60
NEU ESPORTS
L’equipació per anar a la neu Tot el necessari per practicar l’esport amb comoditat i seguretat, ja que l’esquí no deixa d’ implicar riscos Per tal d’anar el millor equipats i preparats possible per practicar l’esport amb comoditat i seguretat, en el cas de l’esquí calen un parell d’esquís amb les seves fixacions correctes, o una taula d’snow. També necessitem unes botes d’esquí adequades al tipus d’esquí o disciplina, les quals van ajustades a les fixacions dels esquís. La roba abrigada és molt important per tal de no passar fred, i el bàsic és una jaqueta tipus anorac i uns pantalons. A sota de l’anorac podem escollir portar-hi un jersei com ara un polar o bé una samarreta tèrmica per mantenir la temperatura del nostre cos. El mateix podem fer amb els mitjons, ja que aquests poden ser tèrmics o especial d’esquí per anar dins de les botes. Després, cal no oblidar-nos de ta-
60 I VIU Tarragona
par-nos el cap, el coll, les mans amb els guants i unes ulleres especials per protegir els nostres ulls del sol i de la neu. N’hi ha de sol normals i de ventisca pels dies que fa més mal temps. Els dos pals en el cas de l’esquí serveixen per tenir una bona percepció del terreny i permeten a l’esquiador/a posicionarse correctament. A més a més, els pals proporcionen equilibri i ritme i són útils a l’hora d’impulsar-se. Finalment, el casc és molt important per molt veterà/ana que siguem en aquest esport, ja que no podem oblidar que és un esport que implica riscos. Val a dir però, que cada vegada hi ha més gent que l’utilitza. També hi ha d’altres proteccions, com les dels canells o l’esquena.
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:20
P谩gina 61
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:20
Página 62
NOTÍCIES ESPORTS
Xiquets del Serrallo Nou local per a la colla castellera al mateix barri del Serrallo Els Xiquets del Serrallo podran iniciar els assajos de la propera temporada castellera al nou local del Moll de Costa. La subdelegació del Govern a Tarragona ha cedit temporalment aquest immoble a 4 anys prorrogables perquè sigui seu de la colla al barri mariner tarragoní. El local era fins ara l’antic edifici dels serveis Fitosanitaris, i ara, el consistori de Tarragona assumirà el cost de les obres de l’adequació de l’immoble per adaptar-lo a les necessitats de la colla castellera. Bàsicament, s’hi treballarà al sostre per guanyar alçada i es
farà mitjançant una cúpula. D’aquesta manera, la colla castellera podrà assajar els castells amb comoditat i seguretat dins del mateix recinte. Fins ara, els Xiquets del Serrallo assajaven fora del barri, al local que tenien al carrer Nou de Santa Tecla i, gràcies a la cessió del nou local, podran retornar al Serrallo. A les festes de Santa Tecla d’enguany, només els Xiquets del Serrallo i la Jove de Tarragona van completar el recorregut de la baixada dels pilars caminant des de la Catedral fins a l’Ajuntament.
Jorge Sierra, subdelegat del Govern a Tarragona i Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de la ciutat.
Rugby Tarragona Dimiteix el vicepresident esportiu del club Marcel Olivé
Nou pla esportiu Nou pla per potenciar l’esport escolar i universitari català Es tracta d’una guia amb els elements bàsics necessaris per aconseguir una major i millor pràctica dels esports en l’àmbit escolar i universitari. Pel que fa al Pla Estratègic d’Esport Escolar, parteix de la necessitat de redefinir els programes Jocs Esportius Escolars de Catalunya i Pla Català d’Esport a l’Escola que promou la Generalitat juntament amb els consells esportius i els centres educatius. Els reptes, entre d’altres, són
62 I VIU Tarragona
garantir la pràctica de l’esport escolar amb igualtat i sense discriminació i millorar l’oferta d’activitat d’esport escolar fora de l’horari lectiu. Pel que fa a la pràctica de l’esport universitari, el document presenta propostes per afavorir una pràctica esportiva universitària que potenciï una pràctica formativa i saludable. Els reptes són, entre d’altres, millorar l’oferta d’activitats de l’esport universitari dins i fora de l’horari acadèmic.
Hi ha hagut canvis a la nova Junta del club Rugby Tarragona després que dimitís el vicepresident esportiu Marcel Olivé per motius professionals. Fins al tancament de la redacció d’aquest número de novembre de la revista Viu Tarragona, el seu lloc està ocupat per Enric Cabellos, jugador del primer equip de Rugby
Tarragona fins que sigui aprovat per l’assemblea de socis i sòcies. Tot i aquests canvis, el projecte esportiu definit pel seu antecessor continua vigent per la temporada actual i Enric Cabellos compta amb el suport de Julia Sánchez – qui s’ocuparà de la competició – i de Fernando López – director esportiu de Rugby Tarragona.
Projecte “Cuore amico” Projecte de compra de desfibriladors entre el RC Tarragona Tarraco-August i el RC Pompei El Projecte l’han realitzat entre el RC Tarragona TarracoAugust i el RC Pompei, Oplonti, Vesuvi Est. Aquests dos Rotary Clubs estan agermanats, de la mateixa manera que les seves respectives ciutats, Tarragona i Pompeia, i aquest any han realitzat un projecte rotari conjunt anomenat "Cuore Amico" que consisteix en la compra de sis desfibriladors amb les seves respecti-
ves bateries i bateries de reserva, així com els cursos de formació de trenta persones. Aquests equips de salvament d’emergència han estat lliurats a la Guàrdia Costera Italiana. Aquest projecte és la 1a part de la col•laboració d'aquest dos Rotary Clubs agermanats, que aquest any es concretarà amb un altre projecte, del qual en serà receptora Tarragona.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:20
P谩gina 63
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:28
Página 64
MOTOR CIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY
Conducció a l’hivern Pneumàtics i manteniment de l’automòbil Amb l’arribada del fred, resulta especialment important que el nostre vehicle es trobi en òptimes condicions de manteniment. El més adient és fer una revisió confiada als professionals del sector, posant especial atenció a l’estat dels pneumàtics ls pneumàtics són un element bàsic de seguretat i és necessari comprovar sovint el seu estat, ja que són l’únic punt de contacte entre el cotxe i l’asfalt. Hem de comprovar que el dibuix està dins dels límits establerts, amb una profunditat no inferior a 1,6 mil.límetres perquè sigui capaç d'evacuar correctament l’aigua en cas de pluja. A més, el taller comprovarà que no hi hagi talls o deformacions dels mateixos i, si és necessari, procedirà a equilibrar-los. Sovint, hem de dedicar uns minuts a aquest aspecte i comprovar la pressió de l’inflat. S’ha de fer sempre en fred, tenint en compte la via per la qual hem de circular i la càrrega que duu el cotxe. Si hem de portar més càrrega de l’habitual, major ha de ser la pressió, especialment a l'eix del darrere. Si ens hem de desplaçar a zo-
E
nes de fred i presència de neu, és molt pràctic canviar els pneumàtics normals per uns específics d’hivern. El seu rendiment és òptim a temperatures ambient per sota de 7 graus i, en moltes ocasions, estalvien la necessitat de fer servir cadenes. Tot i això, amb el fred intens és important portar un parell de cadenes al maleter del cotxe per poder disposar d’elles en cas que ens trobem la neu al nostre desplaçament. És necessari també conèixerne el muntatge i tenir-ho clar abans de sortir de casa. Les més ràpides, fàcils i pràctiques d’instal.lar són les cadenes tèxtils.
Il·luminació i frens Davant les habituals situacions de poca visibilitat provocada per pluges, boires o nevades, és indispensable que el nostre
taller comprovi el correcte funcionament del sistema d’enllumenat, inclosos els intermitents i l’estat de les escombretes eixugaparabrises. És important regular l’alçada dels llums segons la càrrega que hem de portar al vehicle. Abans d'iniciar el viatge, hem de comprovar que portem totes les bombetes de recanvi per disposar-ne en cas de necessitat. En una època de l’any on les distàncies de frenada poden créixer per la manca d’adherència del terreny, un aspecte bàsic per la seguretat es portar els frens en perfectes condicions. Valorar l'eficàcia dels frens a un taller professional és indispensable. Finalment, no hem d’oblidar la importància de respectar els quilometratges establerts per fer el canvi d'oli del motor. El lubricant és essencial per al
bon funcionament del motor i per això, un nivell baix podria provocar una greu avaria. És una comprovació senzilla i actualment, molts vehicles informen de la necessitat d’afegir oli per mitjà d’algun indicador al quadre d’instruments. Al taller comprovaran i substituiran també, si és necessari, els filtres d’oli, d’aire i del sistema d’aire condicionat. És molt important que la bateria estigui ben carregada, ja que a l’hivern és sotmesa a un fort treball. No hem d’oblidar que es fan servir els llums i el sistema de calefacció de manera molt intensiva. Finalment, cal repassar aspectes bàsics del vehicle com el líquid eixugaparabrises o portar els triangles de senyalització d’avaria. I Ramon Ortiz, periodista I
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
16:47
P谩gina 65
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
15:54
Página 66
NOVETATS MOTOR
Jeep Grand Cherokee Atractiva proposta per aventurers del màxim luxe Després de gairebé cinc milions d'unitats venudes a tot el món, el Grand Cherokee evoluciona i presenta en la seva versió 2014 nous continguts tecnològics i de seguretat més avançats, motors més estalviadors i un dinamisme millorat Gràcies al prestigi aconseguit en set dècades com a fabricant de vehicles 4x4, Jeep es troba en un dels millors moments comercials de la seva història. Són claus del seu èxit la vocació mundial de la marca i la renovació que està experimentant la seva gamma de productes. L'última novetat és el 4x4 Grand Cherokee, un automòbil pensat per satisfer els desitjos dels conductors que gaudeixen de l'aventura i que, alhora, exigeixen uns elevats paràmetres de luxe. Els seus 4,82 metres donen pas a un espaiós habitacle en
66 I VIU Tarragona
el qual s'aprecia una notable millora en qualitat de materials, mentre que el maleter té un volum de 457 litres. La presència de cuir abundant i decoracions de fusta aporta altes dosis de qualitat percebuda. Destaca així mateix un volant multi funcional capaç de manipular el telèfon i l'equip
Un sistema de control de tracció que permet escollir entre 5 modes de conducció
musical mitjançant ordres de veu. Està equipat amb motors dièsel de 190 i 250 cavalls. En benzina és pot escollir entre potències de 285 a 468 cavalls. Destaca l'equilibrat dièsel 3 litres V6 de 250 cavalls que permet superar els 200 km/h. i ho fa amb un consum de 7,5 l/100 km, propi d'un vehicle més lleuger. Aquest Jeep atén a la perfecció les preferències majoritàries d'utilització que imperen actualment en el segment dels 4x4 de gamma alta. Exhibeix un impecable comportament en asfalt i les millores introduïdes en els seus ele-
ments mecànics es tradueixen en una superior agilitat en carreteres virades. Pot equipar una caixa de canvis automàtica seqüencial de vuit relacions que destaca per la seva rapidesa i per la suavitat de funcionament. Creat amb l’objectiu de satisfer les inquietuds de les persones que gaudeixen d'un estil de vida actiu, el Grand Cherokee segueix sent tot un referent pel seu rendiment fora de l'asfalt. Resulta recomanable apostar per la suspensió pneumàtica, una opció disponible que permet millorar el seu ja excel•lent comportament dinàmic.
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:28
P谩gina 67
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:29
Página 68
NOVETATS MOTOR
Lexus IS300h Tecnologia híbrida i conducció emocionant Lexus reafirma el seu compromís amb les mecàniques híbrides. És el torn de la refinada berlina IS que arriba a la seva tercera generació oferint elevada eficiència sense renunciar a una experiència de conducció apassionant Fruit de la seva decidida aposta per aquesta tecnologia i de renunciar als motors dièsel, els híbrids representen actualment el 89% de les vendes de Lexus a Europa. La firma japonesa no tenia fins ara una berlina luxosa híbrida que arrodonís el seu extens catàleg de versions "h". La seva arribada és clau per ampliar i reforçar el lideratge tecnològic i comercial de Lexus en aquest sector i per atraure nous clients i de perfil més jove. Des del seu llançament el 1999, dues exitoses generacions el precedeixen. Presenta un disseny captivador i aerodinàmic en el qual destaca la clàssica reixeta de doble punta de fletxa i les llums diürnes LED. Té una llargada de 4,66 metres i la bateria híbrida s'allotja sota del maleter, amb una perfecta distribució de pes i major espai d'equipatge (450 litres). Equipa el "Lexus Hybrid Drive" de segona generació, sistema que combina un motor elèctric
68 I VIU Tarragona
amb un altre de benzina, un 2.5 de 181 cavalls. La potència total del sistema és de 223 cavalls, que permeten accelerar de 0 a 100 km/h en 8,3 segons, amb emissions de
Perfecte aïllament acústic de l’habitacle, confort i refinament de conducció
99 gr/km i consum homologat de 4,3 l/100 km en la versió ECO. És a dir, ofereix la potència d'un V6, combinada amb el consum d'un motor dos litres dièsel. Tot, des d'un preu de 35.900 euros, amb 3 anys de garantia, 7 anys per a les bateries i quatre acabats disponibles, denominats Hybrid, Drive, Plus i F Sport. L'acabat F Sport és la variant culminant de la nova gamma IS 300h . Identificable per la seva reixeta més agressiva, presenta components específics i detalls
aerodinàmics que proporcionen una major sensació de força i dinamisme. En el quadre d'instruments equipa els indicadors del model LFA: mitjançant un polsador al volant és possible moure l'anell del comptavoltes cap a un costat per mostrar més informació. Equipa a més, un Control Actiu del So, dispositiu que produeix un so més aspre del motor a través d'un altaveu específic creant una acústica més esportiva a l'habitacle.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:29
Página 69
PUBLIREPORTATGE MOTOR
Note, Micra i Juke Disseny i tecnologia ote, Micra i Juke són tres models amb un únic denominador comú: disseny i tecnologia. Amb la combinació d’un disseny atractiu, les noves tecnologies inèdites fins ara al segment B i la tradicional aposta per la innovació de Nissan; el nou Note, el nou Micra i la gamma Juke conformen la més àmplia, diversa i apassionant oferta del mercat dins del segment dels cotxes petits. El nou Note abandona el posicionament del seu predecessor com a monovolum per competir amb els més destacats rivals del segment B. Dissenyat i desenvolupat pel mercat europeu, presenta un atractiu disseny, revolucionàries tecnologies que suposen primícies al segment, una gran practicitat i una relació preu/ producte sense rival al mercat. Incorpora noves tecnologies inèdites fins ara al segment B – el 2n més important del mercat espanyol i que representa el 27% de les vendes - i un disseny que transmet dinamisme. El nou Micra – amb més de 30 anys d’història i més de sis milions d’unitats venudes – se-
N
gueix sent un dels cotxes més populars de Nissan a tot el món. Ofereix una estètica renovada amb nombroses millores pel que fa al disseny i incorpora més tecnologia intel•ligent. Gràcies al seu nou frontal, la seva nova part posterior i un habitacle completament renovat que fa servir materials de superior qualitat, el Micra ofereix estil i la tecnologia perfectes pel dia a dia dels conductors urbans. El compromís de Nissan per dotar de la màxima tecnologia als seus models del segment B es demostra una vegada més amb l’arribada d’un nou motor dièsel dCi de 1,5 litres per al Juke. Aquest nou propulsor dièsel incorpora el sistema stop/start de sèrie per 1a vegada i utilitza un canvi a per augmentar el plaer de conducció i refinament. Millora el consum de combustible un 12,5% i té unes emissions de CO2 de 109 g/km. Més informació: www.nissan.es; www.newsroom.nissan-europe.com/es (web de premsa); www.youtube.com/nissantv, www.facebook.com/NissanESP, www.twitter.com/Nissan_ESP.
NIKKO CENTER: Autovia Reus - Tarragona, s/n Mas Abelló I REUS I Tel. 977 772 197 NIKKO CENTER MOTORS: Ctra. València, 206 I TARRAGONA I Tel. 977 549 560
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:29
Página 70
NOTÍCIES MOTOR
Pro_Cee'd GT 204 cavalls Kia debuta amb el seu model compacte al segment dels compactes GTI Amb una percepció per part dels seus clients de marca jove i competitiva, Kia ha trobat una fórmula d'èxit. Un exemple n’és el Pro_Cee'd GT, que s'instal•la a la categoria dels esportius anomenats GTI. Incorpora detalls estètics específics que el diferencien de la resta de gamma i en el seu interior disposa de seients esportius de Recaro. La mecànica és un bloc de benzina d’1,6 litres, d'injecció directa amb turbocompressor de doble entrada, mostrant una resposta brillant en qualsevol situació. Rendeix una potència màxima de 204 cavalls, arriba
als 230 km/h de velocitat màxima i accelera de 0 a 100 km/h en 7,7 segons. És més baix i porta molles i amortidors més rígids que els seus germans de gamma per aconseguir una bona agilitat en corbes. Les 500 primeres unitats pertanyen a una edició especial limitada -"GT 1st Edition" -amb un equipament exclusiu compost de llantes en color negre brillant, carcasses dels retrovisors de color negre, llindars de les portes en acer inoxidable amb el distintiu GT il•luminat en vermell i seients davanters i volant amb calefacció.
Mazda3, nova generació Es més atractiu i incrementa l'eficiència mecànica i la connectivitat
Els híbrids de Land Rover Redueixen en un 25 per cent les emissions contaminants de CO2 La marca britànica ultima el llançament dels seus primers models híbrids, el Range Rover Hybrid i el Range Rover Sport Hybrid, que aporten un menor consum de combustible i inferiors emissions de CO2. Al Range Rover, la nova tecnologia de propulsió combinada dièsel-electricitat permet reduir les emissions fins a 169 g/km i el consum homologat es de 6,4 l/100 km. El nou sistema motriu híbrid disposa de
70 I VIU Tarragona
Coincidint amb el 10è aniversari de la seva presència al mercat, Mazda llança la nova generació del compacte Mazda3. Disponible en carrosseries Sportsedan -4 portes (4,58 m) i de 5 portes (4,46 m), Mazda anuncia excel•lents cotes interiors, ergonomia optimitzada, nous tons i materials, maleters més capaços, etc. Es potencien les possibilitats de connectivitat incorporant l'anomenat MZD Connect que permet accedir a facebook o twitter i aprofitar
diferents serveis i aplicacions específiques. Una altra novetat és la presència del "head and display", un nou panell informatiu situat just per sobre del quadre de comandament. Es beneficia de l'avançada tecnologia mecànica que la firma japonesa anomena Skyactiv, aplicada a motors, caixes de canvi, xassís i carrosseria. L'eficient gamma de llançament es compon de tres motors de benzina (100, 120 i 165 cavalls) i un dièsel de 150 cavalls.
3 modes de funcionament i combina el motor dièsel SDV6 de tres litres i 292 cavalls amb un motor elèctric de 35 kW, integrat en la transmissió automàtica. En total, es disposa d’una potència total combinada de 340 cavalls i pot recórrer fins a 1,6 km amb zero emissions a velocitats de fins a 48 km/h. Acceleren de 0 a 100 km/h en 6,9 segons i 6,7 segons (Sport) i arriben als 218 km/h y 225 km/h (Sport).
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:29
P谩gina 71
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:29
Página 72
NOTÍCIES MOTOR
Volvo marca el camí Concept Coupé, un prototip amb l’ADN dels futurs models de la firma sueca Inspirat en un estil de vida escandinau contemporani, així com en icones de disseny del passat, el Volvo Concept Coupé és el primer d'una sèrie de tres prototips que mostren les possibilitats de disseny creades per la nova arquitectura de producte Volvo. És el primer disseny de Thomas Ingenlath, vicepresident sènior de disseny, i mostra exemples de com el disseny crea passió per Volvo, amb la
presència al cotxe de diferents detalls dirigits cap a una pròxima generació de models de la firma sueca, començant pel futur XC90 que arriba el proper any. “El Volvo Concept Coupé no és un cotxe futurista. Està dissenyat per demostrar la capacitat de la nostra nova arquitectura: estètica de major seguretat amb proporcions i detalls de disseny més prominents”, afirma Thomas Ingenlath.
Nou Proace Toyota desembarca amb força al segment dels furgons mitjans Toyota llança al mercat el Proace, un furgó de mida mitjana que pot tenir fins a 23 tipus de configuració. Està disponible en dues longituds i en dues alçades, amb capacitats de càrrega des de 5 fins a 7 metres3. incorpora una o dues portes laterals i pot configurar-se com furgó tancat o com a versió de doble cabina, amb sis places. En seguretat pot equipar sensors del da-
rrere d'aparcament, control de pressió de pneumàtics o sensors de pluja i llum. També ofereix de sèrie ABS amb distribució electrònica de frenada i assistència de frenada, control d'estabilitat i llums de circulació diürna. En opció s'ofereix el Toyota Traction Select, sistema que proporciona més adherència i seguretat en condicions meteorològiques delicades.
Nissan aposta pel futur Un Leaf totalment autònom rodarà fent proves per carreteres japonesos Amb la col.laboració del Govern del Japó, Nissan posarà en pràctica a aquest país una unitat de Nissan Leaf dotat d' un Sistema Avançat d'Assistència al conductor. Ho farà a un entorn real per avançar en el desenvolupament de la revolucionària conducció autònoma, objectiu que la firma nipona espera que sigui una realitat l'any 2020. Entre les funcions que pot portar a terme hi ha el manteniment de carril, sortides automàtiques, canvis automàtics de carril, avançaments automàtics, desacceleració
72 I VIU Tarragona
automàtica i detenció automàtica als semàfors en vermell. D’altra banda, el constructor japonès ha anunciat que en un període de tres mesos instal·larà un total de 80 carregadors a l’estat espanyol per assolir el seu objectiu de disposar de 101 punts de càrrega sota el sistema, contribuint així al desenvolupament d’una xarxa estatal de càrrega per vehicles elèctrics, com per exemple el Nissan Leaf. Alguns punts de càrrega estaran ubicats a la xarxa de concessionaris fins a finals d’aquest any.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:29
P谩gina 73
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:32
Página 74
ESPECIAL NUVIS MODA_ESTÈTICA_COMPLEMENTS
Com fer únic un dels rituals més antics Idees i suggeriments per a la teva celebració
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:32
P谩gina 75
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:32
Página 76
GUIA ESPECIAL NUVIS
Nuvis La guia indispensable per celebrar l’enllaç El nombre d’enllaços matrimonials és inferior al de fa uns anys, però encara hi ha moltes parelles que decideixen casar-se i fer públic el seu compromís. Tot i que el matrimoni és un ritual molt antic, cada vegada més les parelles el configuren a la seva mida ot i que el nombre d’enllaços matrimonials a casa nostra ha baixat respecte anys anteriors, la gent segueix casant-se. Avui dia ja no és l’única via – o el passaport- per independitzarse i sortir de llar dels pares i iniciar una nova vida en parella, sinó que és una opció més que tenen les parelles a l’hora de dibuixar el seu futur. Actualment, qui aposta per passar per l’altar ho fa lliurement, perquè hi creu i
T
perquè li fa il•lusió. És una manera de fer públic un compromís entre dues persones. És per això que acaba convertintse en un moment molt especial i important per les persones que decideixen fer aquest pas. Tot i que el matrimoni és un dels rituals més antics, cada vegada les parelles el fan més a la seva mida tenint en compte
l’aire que li volen donar, les seves preferències, la seva manera de ser, les persones que volen que els rodegin aquest dia i l’escenari del seu enllaç. Encara que avui en dia la majoria de matrimonis es fan mitjançant una cerimònia civil - a l’estat espanyol ho són 6 de cada 10 que se’n celebren-, també n’hi ha de religioses, i
veurem com en ambdós casos hi ha unes normes de protocol que regeixen l’acte. En aquest “especial nuvis” també hi trobareu les últimes tendències en vestits i joieria; possibilitats d’obsequis i detalls; destinacions on anar de lluna de mel i coneixerem què ens pot costar la cerimònia o bé algunes claus que ens poden ajudar a l’hora de fer-nos un pressupost i procurar no sobrepassar-lo. I Anna Escolà, periodista I
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:32
Página 77
W W W. L E S T I L A M I D A . C O M MASSÍS · Camí de Riudoms, 49 · REUS · 977 332 590
MODERN · Misericòrdia, 31 · REUS · 977 318 801
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:32
Página 78
PUBLIREPORTATGE ESPECIAL NUVIS
Rovira Fusté, qualitat i professionalitat ituada al cor de Reus, la joieria i rellotgeria Rovira Fusté - fundada l’any 1956- compta amb la història de 3 generacions que al llarg dels anys han mantingut la mateixa filosofia: el bon tracte amb el client. La prioritat de Rovira Fusté és vetllar per oferir confiança, qualitat i professionalitat. És aquest el seu valor afegit: recomanar, suggerir i oferir als seus clients els seus productes més adients per una compra tan especial com pot ser una joia. Tot això, gràcies a un equip expert i altament qualificat – titulat en Gemmologiai amb el suport de les millors marques del mercat i les creacions pròpies del seu taller. Prioritzar el bon tracte amb el client es valora encara més en temps com els d’avui en dia, i a Rovira Fusté ho tenen molt clar: “El més important actualment– ens diu l’Isaac Rovira, 3a generació al capdavant de l’empresa – és tenir producte i fidelitzar al client. Això s’aconsegueix oferint qualitat en el que oferim i confiança en el tracte”. La mostra és que molts dels clients representen diverses generacions d’una mateixa
S
família. El secret de més de 50 anys de servei és reinventar-se contínuament. Hi trobem les darreres tendències en joieria i rellotgeria però sense oblidar peces que no passen mai de moda com poden ser els solitaris, les aliances i el producte d’or blanc amb brillants. L’esperit de Rovira Fusté per reinventar-se i adaptar-se als nous temps el trobem en les contínues promocions que ofereix, com ara el 20% de descompte que s’aplica en aliances i que arrenca des de la fira Tot Nuvis fins al març. Aquest és el 4t any que la joieria i rellotgeria participa a la Fira, on tots els qui s’apropin al seu estand podran verure una àmplia selecció en aliances. Actualment, la tendència dels anells de compromís és fidel als clàssics solitaris i aliances d’or blanc i brillants- i, pel que fa a les aliances, la tradicional mitja canya en or fins als models més moderns i avantguardistes on la tendència passa pels combinats en or blanc i rosa. Rovira Fusté també disposa de taller propi on els nuvis poden dissenyar la seva aliança idònia.
ROVIRA FUSTÉ C/Llovera, 28-30 I REUS I Tel. 977 315 120 info@rovirafuste.com I www.rovirafuste.com
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
16:05
P谩gina 79
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:32
Página 80
VESTITS ESPECIAL NUVIS
Tendències en vestits Looks moderns per a nuvis i núvies. Entre els vestits femenins hi destaquem faldilles curtes, mànigues llargues, transparències i joieria en els detalls. Els vestits femenins per la propera temporada es presenten amb models moderns que s’arrisquen amb faldilles curtes, d’altres amb forma de sirena i molts complements de joieria. Són vestits amb molta cura pel que fa als acabats, on hi trobem plomes, brodats, pedreria nacrada i detalls en or i plata. Tot això sense oblidar les transparències, que salten de la moda de carrer a les passarel·les que presenten les no-
80 I VIU Tarragona
ves tendències en vestits de núvia. Les transparències les trobem a les mànigues, a l’esquena i als escots. Els vestits de núvia del 2014 també aposten per la sobreposició de teixits i les mànigues llargues o tres quarts. D’altra banda, el blanc protagonista, un clàssic de les col·leccions de totes les èpoques, es veu desbancat amb una forta aposta per d’altres colors com són el negre, el vermell, el vainilla i el cafè. Aquestes tonalitats s’han
convertit en les protagonistes dels vestits de núvia pel proper any. També hi trobem el rosa pàlid, el nude o el blanc trencat o marfil, el qual ha estat més habitual en d’altres temporades. Pel que fa les tendències masculines, val a dir que la figura de l’home cada vegada queda menys a l’ombra, i que depenent de cada dissenyador, evoluciona constantment en materials i teixits per tal de proporcionar-li la màxima elegància i comoditat.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:33
P谩gina 81
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:33
Página 82
VESTITS ESPECIAL NUVIS
Looks masculins Generalment les núvies acaparen més les mirades, però cada vegada més els nuvis guanyen terreny a les passarel·les i a l’imaginari popular. Així doncs, pel que fa als looks masculins, aquest 2014 les tendències en vestits de nuvi segueixen apostant pel look clàssic, amb el frac i el jaqué com a principals protagonistes de tots els conjunts. Les col·leccions del 2014 per al nuvi destaquen els foscos foscos – com ara blau marí i torrats-, a més a més del clàssic negre i els grisos lleugers i per-
82 I VIU Tarragona
la, els quals es combinen amb camisa blanca o blava en la majoria de casos. Els vestits d’home es complementen amb armilla i corbata, els quals permeten variar la gamma de colors i afegir d’altres accessoris com ara una flor o un mocador a la solapa. També són font d’inspiració de noves tendències les corbates curtes i els corbatins. Entre les noves tendències hi trobem vestits inspirats en la figura tradicional de l’estil del dandy anglès amb peces grises.
Foto cedida per Pujol Vilà
Entre les propostes per als nuvis continua predominant l’estil clàssic de frac i jaqué amb els colors negre i gris.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:33
P谩gina 83
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:33
Página 84
BELLESA ESPECIAL NUVIS
Maquillatge i perruqueria El maquillatge per un dia tan assenyalat requereix una atenció especial, de la mateixa manera que el pentinat que escollirem. Per fer-ho, està bé tenir en compte aspectes com el color dels nostres ulls, la nostra fisonomia i el tipus de vestit que duem Maquillatge. Abans d’endinsar-nos en els consells de maquillatge per a núvies, convé assenyalar que prèviament també hauríem de tenir cura de la pell, especialment la de la cara. A banda d’una bona hidratació, si l’enllaç té lloc al bon temps, s’aconsella que la núvia tingui un color de pell lleugerament bronzejat -però sempre tenint molta cura del temps d’exposició al sol-. A partir d’aquí, per aquelles noies qui hi estiguin interessades, a continuació es detallen algunes orientacions a l’hora d’escollir i aplicar el
maquillatge per lluir un bonic rostre el dia de l’enllaç. Abans de començar amb els detalls, és important destacar que convé vigilar l’alimentació, el descans i la cura diària de la pell. Una setmana abans de l’esdeveniment es recomana fer-se una neteja de cutis, i la depilació de les celles estaria bé fer-la uns 4 o 5 dies abans. També és imprescindible una prova de maquillatge, ja que això ens permetrà provar diferents textures i colors per seleccionar els més adequats. D’altra banda, podrem veure’n el resultat i fer els suggeriments i aportacions que considerem. A l’hora de personalitzar l’estil cal tenir en compte alguns factors com són l’edat, el color del vestit escollit i l’hora de l’enllaç. Si la núvia és jove, es recomana
un maquillatge molt natural. Pel que fa al color del vestit, tenim dues opcions: si el color és blanc marfil, el maquillatge queda bonic suau i càlid; d’altra banda, si la núvia ha escollit un vestit de carrer, el maquillatge pot ser més marcat. Final-
A banda del maquillatge, convé vigilar l’alimentació, el descans i la cura diària de la pell
ment, pel que fa a l’hora de la cerimònia, hem de pensar que si es celebra de matí el maquillatge hauria de ser suau i difuminat, mentre que si se celebra a la tarda o a la nit, podem escollir-lo més intens. Les bases correctores i el fons de maquillatge són el primer pas i s’escullen d’acord amb el color de la pell i amb el que s’ha de corregir. Pel que fa al fons de maquillatge, depèn de l’edat de la núvia i l’hora de la cerimònia. A l’hora d’aplicar-lo, tant podem optar pel de barra com el fluid. En tots casos, s’han d’evitar les brillantors i seleccionar molt bé la textura i el color en funció del to de la pell i el cabell. Les correccions clares es fan a les ulleres, pòmuls i a totes les zones que es vulguin destacar. Les fosques han de ser mínimes i molt ben difuminades perquè no semblin taques. Pel que fa al maquillatge en pols, s’aplica sobre el rostre, coll i escot. Ha de ser fi i mate.
Els ulls s’han d’emmarcar de manera difuminada i sense traçar línies que endureixin la mirada. Es recomanen tons marronosos. Pel que fa a les ombres, s’aconsellen tons càlids i suaus. En quant a les pestanyes, hauríem d’escollir una màscara resistent a l’aigua i, respecte les celles, retocar-les molt suaument. El coloret ha de ser suau i s’utilitza per il•luminar pòmuls, nas i barbeta. Es procura que proporcioni un aspecte saludable i juvenil al rostre. Finalment, els llavis estaria bé perfilar-los amb un llapis color carn o del mateix color de la barra i dibuixar-los suaument. Perquè el maquillatge es mantingui durant més temps, podem pintar-nos-els amb un pinzell. D’altra banda, s’haurien d’evitar les barres de llavis amb colors intensos i brillants perquè endureixen l’expressió. Perruqueria i pentinat. Pel que fal pentinat, la majoria de núvies aposta per un estil que s’ajusti al màxim al seu per tal de sentir-s’hi còmodes. Cada vegada més s’aposta per looks naturals que mostrin un cabell sa. D’opcions n’hi ha múltiples - melena, recollits amb detalls,- i d’elements decoratius per al cabell també - diademes, corones, clips, etc . Cada núvia escollirà el pentinat que millor li escaigui i amb el que s’hi senti més identificada. A banda de la fisonomia de cadascú, a l’hora de decidir-se també hi juga un paper important el vestit escollit i els seus complements també si es duu vel o no-.
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:33
P谩gina 85
ESPECIAL NUVIS
Novembre-Desembre 2013
VIU Tarragona I 85
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:33
Página 86
TRADICIONS ESPECIAL NUVIS
Tradicions El dia del casament es tenen en compte moltes tradicions que es segueixen des de fa segles Alguna cosa nova, alguna cosa blava, una deixada i una alt ra d e b l ava . Segurament aquesta és una de les supersticions més conegudes i seguides de totes per part de les núvies. La lligacama. Moltes núvies porten aquesta peça interior sota del vestit, sovint amb un detallet blau. És costum que la núvia la llenci entre els convidats després de l’enllaç. El vestit blanc. La gran majoria de vestits de núvia són blancs, ara també “blanc trencat” o beige. Aquest color representava originàriament la virginitat i la puresa. El mateix passava amb el vel, que a vegades cobria part o la totalitat de la cara de la núvia. Avui en dia, cada vegada més hi ha més núvies que aposten per negre, vermell o d’altres colors. La tradició diu que el nuvi no pot veure el vestit de la núvia fins el mateix dia de l’enllaç, ja que veure’l abans pot portar mala sort al futur matrimoni.
86 I VIU Tarragona
Arròs. És típic que quan una parella acaba de casar-se els convidats els tirin arròs. A la cultura oriental, és símbol de descendència. Cada vegada més es tendeix a barrejar grans d’arròs amb pètals de rosa o els pètals d’aquesta flor directament. El pastís. Normalment, el pastís és el postre dels àpats dels casaments i entra a la sala acompanyat de la marxa nupcial. És tradició que els nuvis facin plegats el primer tall, si més no, un tall simbòlic. Un cop ells l’han degustat, es reparteix a la resta de comensals. El ram de la núvia. La tradició diu que és el nuvi qui compra el ram - el qual el configuren flors variades - i el lliura al padrí perquè l’entregui a la núvia. Després, i fruit d’una tradició americana cada vegada més estesa aquí, la núvia llença el ram enlaire entre les seves amigues i convidades solteres. Es creu que qui el reculli serà la primera en casar-se.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:33
Página 87
PUBLIREPORTATGE ESPECIAL NUVIS
Solanes joier Joieria i rellotgeria de referència moció, exclusivitat, i garantia. Solanes Joier és la joieria i rellotgeria referent a la província de Tarragona. Gairebé 50 anys al servei dels seus clients i de les millors marques que hi podem trobar, en exclusiva a la província: Audemars Piguet, Breitling, Bulgari, Chanel, Chaumet, Dior, Hublot, Omega, Pomellato, TagHeuer, Ulysse Nardin, Zenith etc. i també una àmplia oferta de joies pròpies, úniques i originals per satisfer les il·lusions dels clients. Solanes és l’emoció d’agradar i encertar per tots aquells moments de la vida que necessites fer o fer-te un regal difícil d’oblidar. Quan entres a Solanes Joier perceps que estàs a un lloc especial, pel ventall de productes però també per l’atenció exclusiva i la vocació de servei. Recentment, es va fer una col·laboració amb la marca Breitling on alguns dels clients han estat a les instal·lacions de la firma. També durant tot aquest any, es celebra el 50 aniversari del prestigiós rellotge Tag Heuer Carrera, i es va aconseguir portar una exposi-
E
ció de les peces més emblemàtiques i exclusives de la firma vingudes directament de Suïssa. “En aquests moments, comenta Josep Solanes, propietari de la firma, cal estar present allí on són els clients, i ara molts d’ells són a Internet, per això estem treballant també a les xarxes socials, en especial a Facebook ,on interactuem amb els clients, oferim novetats I productes exclusius i altres accions de participació”. Aquestes dates són moments que moltes persones decideixen unir les seves vides. Solanes Joier té preparada una àmplia oferta amb propostes molt atractives amb una col•lecció d'anells solitaris amb diamants, mitges aliances, els complements i rellotges de diferents estils per a totes les necessitats. Conscients de les necessitats dels clients i de la demanda, s’obre Solanes O’Clock com a botiga especialitzada amb peces i complements més esport, fresques i modernes de marques com Hamilton, Luminox, Plata de Palo, Sunfield, Tissot, Victorinox, etc.
SOLANES JOIERS C/Monterols 31-33 I REUS I Tel. 977 340 627 · Fax 977 342 357 C/Raval de Santa Anna 14 I Tel. 977 128 912 info@solanesjoier.com · www.solanesjoier.com
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:33
Página 88
ALIANCES ESPECIAL NUVIS
Joieria per un dia especial Les aliances de casament continuen sent d’or, però l’or groc ha perdut pes davant de l’or blanc i el rosa Les aliances representen el símbol del matrimoni per excel•lència, ja que a més de simbolitzar l’enllaç entre dues persones ens identifica com a casats a ulls de la resta de la societat. L’aliança és una joia que decidim dur a partir del dia que ens casem, pel que és important que ens hi sentim a gust i que s’adapti al nostre estil. Abans de les aliances s’escull l’anell de compromís, entre els quals es pot escollir entre una aliança de diamants sencera, mitja o bé el solitari. Darrerament sembla que s’aposta força per aquest. Retornant a les aliances de casaments, la d’or continua fent-se, tot i que
88 I VIU Tarragona
ha perdut pes l’or groc en benefici de l’or blanc o el rosa, tant en estil clàssic o més modern, on es juga més amb els matisos i combinacions de dos tipus d’or diferents. I és que una de les coses que ha canviat és la superfície de les aliances. Avui en dia, hi ha moltes parelles que opten per aliances mates amb gravats o relleus. L’ample també ha variat, ja que actualment són molt més amples que fa uns anys, especialment, les aliances masculines. Una altra de les tendències actuals són els diamants a les aliances, concretament, un petit diamant a l’aliança femenina, el qual li dóna un toc de distinció.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
16:17
P谩gina 89
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:33
Página 90
COMPLEMENTS TENDÈNCIES
Complements i sabates El vestit de núvia podem adornar-lo amb una gran varietat de complements com ara un vel, una jaqueta, cinturó ... tot d’acord amb el nostre estil o el tipus de vestit que hem escollit. Pel que fa a les sabates, no podem oblidar la comoditat El vestit de núvia és el que permet adornar-lo amb més complements: el vel, la jaqueta, els cinturons, els complements pel cabell i un llarg etcètera. Tot dependrà del tipus de vestit que hem escollit, del nostre estil personal o de la temporada de l’any en la qual té lloc la celebració. Pel que fa al vel, n’hi ha de diferents tipus, i principalment es classifiquen entre els que cobreixen la cara- ja sigui en part o en la seva totalitat – i els que neixen a partir del pentinat i es
90 I VIU Tarragona
deixen caure enrere. Pel que fa a la part de darrera, n’hi ha de més curts i de més llargs. Respecte les jaquetes, n’hi ha una infinitat de verions: a l’hora de cobrir-se les espatlles, les núvies poden escollir entre mocadors lligats amb un nus davant o darrere; toreretes de màniga curta, de màniga ¾ o de màniga llarga, jaquetes d’encaix o amb transparències, jaquetes tipus americana, jaquetes de plomes... El món dels cinturons va molt lligat a l’estil de vestit escollit i,
generalment, estan fets amb detalls de pedreria. En canvi, els complements del pentinat tenen una gran infinitat de possibilitats: diademes - curtes i llargues-; corones; tocats de tot tipus – en forma de petits barrets, tipus llaç, en forma de flors-; clips de pedreria; , detalls per als recollits en forma de flors, de fulles, amb formes geomètriques, etc. Finalment, cal parar especial atenció a les sabates. Si la núvia està acostumada a utilitzar sabates de taló alt, un dia tan
especial com el del seu casament també apostarà per les altes alçades. Ara bé, per les núvies qui no estan acostumades a dur taló, hi ha infinitat de possibilitats per lluir el dia del casament. Entre el calçat podem apostar per sabates de mig taló i fins i tot planes tipus ballarina. També cal tenir en compte si el vestit deixa el nostre calçat al descobert o no, el que ens permetrà tenir més o menys en compte si fem prevaldre o no la comoditat per sobre de l’estètica.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:33
Página 91
ESPECIAL NUVIS
Especialistes en sabata de festa, núvia i acompanyants
www.laboutiquedeltacon.com
REUS C/ Major 7 · 977 341 284 TARRAGONA Centre Comercial Parc Central C/ Cardenal Vidal i Barraguer, 15 · 877 051 068 CAMBRILS Rambla Jaume I, 13 · 877 068 840
Novembre-Desembre 2013
VIU Tarragona I 91
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:33
Página 92
INDRETS ESPECIAL NUVIS
Indrets on celebrar-ho Hi ha una gran varietat d’escenaris on celebrar el dia de l’enllaç: hotels, masies, restaurants, castells, cases rurals... Si la celebració de l’enllaç és religiosa, la cerimònia té lloc a l’església o ermita i després el convit en un altre indret. Si la celebració és civil, llavors pot ser que cerimònia i convit es facin al mateix espai o bé per separat. Un dels primers factors que hi entra en joc és el tipus de cerimònia, si té un caràcter íntim i reservat o bé no. Si es tracta d’un casament amb un bon nombre de convidats, a la província de Tarragona hi ha una gran varietat d’oferta en quant a indrets pensats especialment per acollir celebracions d’aquest tipus, ja que hi ha una infinitat d’escenaris on celebrar un dia tan especial: hotels, masies, restaurants rústics, restaurants a la vora del mar, castells, etc. Actualment també s’ha posat molt de moda entre els nuvis llogar cases rurals o cases de colònies on els convidats poden participar de la festa i, després, quedar-s’hi a dormir. Tots
aquests indrets ofereixen la possibilitat d’adequar l’espai al gust dels nuvis i el tipus de celebració que tenen en ment, i ofereixen diferents sales, espais i racons on celebrar-hi l’aperitiu, l’àpat, el posterior dinar o sopar i, si s’escau, ball i espectacles. I és que cada vegada més la parella atorga una especial atenció al lloc on decideix celebrar el convit, i principalment es té en compte l’entorn, el cobert, la capacitat de l’espai, la proximitat al lloc de residència i el preu. D’altra banda, hi ha parelles que opten per celebrar el convit d’una manera ben diferent i fer un càtering en un espai familiar o bé celebrar-lo en un espai llogat, i en funció dels gustos se li pot propiciar un aire més formal o informal. En aquest cas, hi ha també moltes empreses que es dediquen a fer càterings per celebracions d’aquest tipus.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
17:32
P谩gina 93
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:34
Página 94
SOLTERIA ESPECIAL NUVIS
Festes de comiat Tot i que moltes vegades les organitzen els mateixos amics o familiars, també hi ha empreses que ofereixen “paquets” que s’ajusten a les preferències, gustos i butxaca dels organitzadors Així com fa uns anys, el més comú a l’hora de celebrar el “comiat de solteria” era fer un sopar conjunt amb la companyia dels amics més propers i la família, avui en dia aquestes celebracions es converteixen en la perfecta excusa per organitzar un viatge o en l’oportunitat de viure alguna experiència nova com ara esports d’aven-
tura, practicar activitats aqüàtiques, participar en degustacions i maridatges de vi i/o cava... Actualment, els comiats de solteria els acostumen a celebrar per separat nuvi i núvia, i normalment es fan en companyia dels amics més propers i alguns membres de la família. A la primavera i estiu les prota-
gonistes dels comiats són les activitats aquàtiques, ja siguin de riu o de mar. A l’hora d’escollir una destinació, gairebé tots els candidats són indrets de platja. A la tardor i hivern s’aposta més per degustacions i maridatges i activitats cobertes. Tot i que moltes vegades les organitzen els mateixos amics o
familiars, també hi ha empreses que es dediquen a l’organització de festes de comiat i que ofereixen “paquets” on tot està organitzat per tal que els participants els escullin en funció de les seves preferències i de la seva butxaca.
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:34
P谩gina 95
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:34
Página 96
OBSEQUIS ESPECIAL NUVIS
Obsequis i llistes de noces Fa uns anys, les llistes ajudaven a decorar la nova llar. Actualment també se’n fan, tot i que la majoria de parelles ja viuen junts Tal com apuntàvem a l’inici d’aquest especial dedicat a nuvis, actualment la gran majoria de les parelles ja conviuen a l’hora que decideixen contraure matrimoni, per tant, molts nuvis i núvies ja tenen la llar muntada quan passen per l’altar. No passava el mateix fa uns anys, quan moltes parelles feien el salt a anar a viure junts un cop s’havien casat. Llavors prenien molta importància les llistes de noces, on els nuvis escollien tot allò que els feia falta – mobles, electrodomèstics, utensilis de cuina i de bany, elements de decoració...i configuraven una “llista” a un establiment. Així doncs, els convidats a l’enllaç, amics i coneguts de la família es dirigien a l’establiment on la parella havia obert la llista i els compraven allò que més els agradava sabent que encertaven de ple. Actualment també es fan llis-
tes de noces, principalment, les parelles que encara no conviuen juntes abans de contraure matrimoni. Per aquelles que ja tenen una llar, n’hi ha que fan llista igualment amb alguns obsequis i d’altres obren un número de compte corrent on generalment els convidats hi ingressen diners. Aquests diners els nuvis els utilitzen per ajudar a pal·liar les despeses de l’enllaç o bé pel viatge de noces. D’altra banda, en moltes cerimònies els convidats reben algun obsequi per part dels nuvis. Aquets regals a vegades són detalls fets a mà pels mateixos nuvis, algun detallet decoratiu o a vegades els nuvis opten per invertir els diners que haguessin destinat al detall dels convidats en alguna causa benèfica i col·laboren econòmicament amb alguna ONG o organització.
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
17:30
Página 97
PUBLIREPORTATGE ESPECIAL NUVIS
AG Planning, 10 anys al seu servei es de fa més de 10 anys, el Grup AG Planning ofereix els seus serveis a aquelles parelles que es volen casar. Des de la recerca de l'espai idoni per acollir la celebració així com tots els serveis que es requereixen per aconseguir que sigui un dia únic. El Grup ofereix el servei de Wedding Planner en els casaments que gestiona com a valor afegit per tal de que les parelles tinguin un recolzament per part d'un professional en l'organització del casament. Assessorament pel casament, possibles serveis previs,durant i a posterior del mateix per tal de garantir una celebració d'ensomni. El Grup AG Planning ofereix un servei de gastronomia pròpia de la mà del reconegut Xef Ibán Tomás . Mimen amb passió l'elaboració de la gastronomia a partir de productes frescos, una combinació de frescor, aromes, textures i sabors per disfrutar d'una experiència
D
gastronòmica única. El Castell de Tamarit és un dels espais que el Grup gestiona en exclusiva. Un indret amb història, espectaculars vistes al Mediterrani, un entorn amb encant que fan del Castell un espai exclusiu idoni per acollir casaments. Castell Tallat al contrari, és una finca rústica, una perfecta combinació entre passat i futur, entre l'estètica i la funcionalitat. Un marc incomparable amb jardins amb piscina i una sala modernista envidrada, apte per poder personalitzar cada casament segons la temàtica que desitgi cada parella. El Restaurant Aigüesverds és un dels altres espais que gestiona AG Planning, un ambient relaxat, tranquil amb vistes al Club de golf, dues sales de banquets i espais exterior per a petites i grans celebracions. L'empresa a més te una botiga de detalls per a casaments, batejos i comunions al carrer Unió 12 de Tarragona juntament amb les oficines.
AG Planning C/Unió, 12 I Tarragona I Tel. 977 212 971 · Móbil 651 709 816 www.agplanning.com
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:34
Página 98
FOTOGRAFIA ESPECIAL NUVIS
Imatge i vídeo A través de la fotografia i el vídeo materialitzem el record d’un dia tan esperat. Per això, el tema de la imatge és un dels més importants per les parelles que es casen. És important comptar amb professionals que s’ajustin al perfil dels nuvis i de l’enllaç Una de les coses que fan que el dia sigui inoblidable són la fotografia i el vídeo, a través dels quals materialitzem el record d’un dia tan esperat. Tot i que són moments importants que perduren a la memòria per més que passin els anys, a les persones ens agrada revisar l’àlbum de fotografies de les noces i mirar una i altra vegada el vídeo, ja sigui
98 I VIU Tarragona
amb la família i els amics. És per això que el tema de la imatge és un dels que més acostuma a preocupar als nuvis i, si no es té un amic o familiar amant de la fotografia, cal comptar amb un fotògraf professional l’estil del qual s’ajusti al al dels nuvis. Actualment, les parelles contracten uns serveis d’imatge que inclouen un àlbum pre-ca-
sament – on es fa un reportatge informal que reflecteix el tarannà de la parella que contraurà matrimoni, un àlbum del mateix dia de l’enllaç i, a vegades, unes fotografies fetes posteriorment al dia del casament. Anteriorment, però la imatge ha adquirit un pes important pel que fa al disseny de les invitacions de l’enllaç, les quals s’entreguen en mà o s’envien
per correu tradicional. N’hi ha de tot tipus: de més tradicionals, de més divertides, amb una fotografia dels nuvis, imatges variades... Generalment, els nuvis les encarreguen a professionals de la imatge, tot i que hi ha parelles que decideixen fer-se-les ells mateixos de manera artesanal – i, per tant, força més econòmica-.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:34
P谩gina 99
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:35
Página 100
VIATGES ESPECIAL NUVIS
Viatges de noces Hi ha agències de viatges que ofereixen serveis especials a les parelles que organitzen el viatge Així doncs, el viatge de noces és una bona excusa per conèixer aquell indret que sempre s’havia desitjat i no s’havia tingut l’oportunitat. Cada vegada més les parelles opten per indrets llunyans i exòtics – Austràlia, Estats Units, Polinèsia, centre Amèrica, etc.-. En aquest cas, el més comú a l’hora de planificar un viatge com aquest és fer-ho a través d’una agència de viatges, ja que tenen experiència en organitzar viatges semblants i més recursos. Si ho desitgem, l’agència també ens proporcionarà “paquets” especials pen-
100 I VIU Tarragona
sats per a nuvis, els quals ofereixen serveis com ara recollida a l’aeroport, alguna sorpresa al lloc on ens allotgem, o algun detall pensat especialment per a viatges de nuvis. Ara bé, atès a la situació de crisi econòmica, cada vegada més les parelles intenten ajustar-se al pressupost, i si la destinació ho permet, molta gent opta per contractar-ho ells mateixos a través d’Internet i plantejar-ho com un viatge més. Amb la diferència que, generalment, es disposa d’un bon nombre de dies de vacances i de diners a la butxaca.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:35
Página 101
PUBLIREPORTATGE ESPECIAL NUVIS
Jordi Borràs Joieria d’autor i ha moments únics que es mereixen una joia única, irrepetible, personalitzada, artesanal, feta a mida, de qualitat. Aquesta és la filosofia de Joiers Jordi Borràs, joiers i argenters que materialitzen en peces úniques la idea que té el client sobre com li agradaria que fos la seva joia. Els germans Jordi i Guillem Borràs són la segona generació d’un projecte que va fundar el seu pare a la dècada dels anys 60 i treballen a la seva botiga- taller del carrer Portalet, al pulmó històric de la ciutat de Tarragona. La seva trajectòria compta amb diferents premis entre ells F.A.D., col·laboracions, exposicions i publicacions. “La joia és més un estil que una edat – ens comenta Jordi Borràs – i cada vegada més les persones valoren l’artesania, el fet que una peça sigui única i personalitzada, i no pas industrial”. Al seu taller artesanal, els germans Borràs fan peces de joieria de qualitat a gust del client. No hi ha fronteres, els límits només els posa la imaginació. Aconseguir una joia
H
que representi un sentiment, una manera de ser i un estil és possible, ja que es pot escollirne el perfil, el material, si vol que es dugui o no brillant, el color, i l’acabat. Les infinitats són múltiples a Joiers Jordi Borràs. A l’hora d’adquirir una joia, tant pot ser que n’escollim una de les de l’exposició i mostra de la botiga com que aquestes ens inspirin a imaginar-nos la nostra i, amb l’assessorament expert de Jordi i Guillem Borràs en personalitzem el disseny i tots els detalls. També és possible reciclar joies antigues en peces artesanes de qualitat. El contacte continu amb el client, les tendències i la moda afavoreixen el procés creatiu dels germans Borràs, que destaquen que la joia d’autor també està subjecta a la moda. Actualment predominen les formes atrevides però senzilles, poc ostentoses. Les aliances tendeixen a ser minimalistes, atemporals, però amb un acabat modern. Pel que fa als anells de prometatge, ens asseguren que el solitari – amb un toc reinventat- continua sent un clàssic.
JOIERS JORDI BORRÀS C/Portalet 3 I TARRAGONA I Tel. 977 230 875 tarragona@borrasjoiers.com · www.borrasjoiers.com
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:35
Página 102
ORGANITZACIÓ ESPECIAL NUVIS
“Ens casem! Per on comencem?” Estarem tots d’acord que dins dels esdeveniments familiars i socials, una celebració per excel•lència és la cerimònia del casament. Quan una parella decideix casar-se comença una llarga travessa per un munt de serveis, molts cops totalment desconeguts per a la majoria La travessa pot arribar a ser tan farragosa que no són pocs els casos ens els quals s’ha arribat gairebé a la ruptura just abans del gran esdeveniment. Paperassa oficial necessària , espai per a celebrar la cerimònia i banquet , fotògraf , invitacions , vestits , etc ... Coordinar tots els preparatius, planificar l'agenda no és senzill. Aquests darrers anys ha sorgit una nova professió, la de l’organitzador o organitzadora de bodes , més coneguts com a weddig planners. Un professional és cada vegada més imprescindible per organitzar un casament sense problemes ni sorpreses. Necessari per a que els nuvis puguin arribar relaxats al què ha de ser un dels dies més importants de la seva vida, sense haver-se de preocupar de res. O gairebé res.
L’Insitut Nacional d’Estadística diu que sis de cada deu matrimonis que se celebren a Espanya són civils. Això vol dir que si no acompanyem als nostres familiars o amics ni a l’església ni als jutjats, assistim a una “representació” o el què alguns anomenen “boda a l’americana”. L’organitzador o organitzadora de bodes s’ha d’ajudar doncs als nuvis en el disseny, planificació, organització i coordinació del seu casament des que decideixen la data fins que se'n van de la festa, assessorant-los en tot moment en tot allò que han de fer i cuidant especialment cada detall per garantir que sigui un dia molt especial. Una boda no és un esdeveniment senzill d’organitzar. Hi intervenen molts aspectes a coordinar (cerimònia, còctel, àpat, ball, vestits ...) i els pro-
fessionals del protocol i l’organització d’esdeveniments poden aportar tota la seva experiència per ajudar a més a més de proposar innovacions que faran una boda totalment diferent a una altra. I aquí estic pensant en barres de llaminadures, photocalls, llibre de signatures, targetes de bons desitjos, etc.
Un professional és cada vegada més imprescindible per organitzar un casament
La paperassa oficial. En cas d’una boda religiosa (s’entén que catòlica) almenys tres me-
sos abans de la cerimònia s’ha d'anar a la parròquia per fixar dia i hora i altres detalls relatius a la celebració litúrgica i expedient matrimonial . Perquè el rector pugui tramitar l'expedient s’ha de presentar una sèrie de documents a més d'un testimoni per cada contraent. Aquests han de ser majors d'edat i correctament documentats. Aquests papers formaran part de l’expedient matrimonial. En cas d’una boda civil, pràcticament tots els tràmits es realitzen al Registre Civil, on s’ha de lliurar tota la documentació prèviament recopilada i on també s’haurà de recollir l'expedient una vegada tramitat. Aquest mateix expedient és el que s’ha de presentar a l’Ajuntament on s’hagi decidit contraure matrimoni perquè us puguin reservar el dia i l' hora
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
per a formalitzar el casament. Tota la documentació té una validesa de sis mesos. Un cop presentats tots els papers al Registre, es donarà dia i hora per tornar-hi a anar, en aquest cas amb dos testimonis que no poden ser familiars i no tenen per què ser els mateixos que faran de testimonis el dia de l’enllaç. A continuació, el jutge i el fiscal verificaran les dades i, si són correctes , autoritzaran el casament en uns 45 dies, com a màxim. Un cop es té el vistiplau hi ha el termini d’un any per celebrar l'enllaç davant qualsevol alcalde, jutge o funcionari autoritzat del país i fins i tot de l'estranger. En aquest últim cas es remetrà l'expedient al consolat d'Espanya del lloc escollit. Protocol d’un enllaç religiós. Un casament religiós té un protocol a seguir amb moltes tradicions. L'ordre d'entrada i sortida de l'Església, com es col•loquen els padrins, familiars, convidats, etc. La núvia arriba a l'església recolzada al braç esquerre del seu padrí i entra mentre sona la marxa nupcial. En cas que hi hagi altres acompanyants, com els nens, entraran darrera la núvia. Un cop arribats davant de l’altar, la col•locació serà la següent, d’esquerra a dreta, mirant a l’altar: padrina, núvia, nuvi i padrí. Els testimonis es posaran a banda i banda (esquerra si van per la núvia i dreta si van pel nuvi). Durant la cerimònia, el celebrant reclamarà els anells que a Catalunya es col•loquen al dit anular esquerre en el següent ordre: espòs a esposa i esposa a espòs. Un cop ja casats, el nuvi pot aixecar el vel de la núvia i li donarà un petó un cop el sacerdot digui l’expressió “pots besar la núvia”. La cerimònia finalitza amb la signatura dels contraents, padrins i testimonis que generalment es fa al mateix altar o a la sagristia. A continuació, el sa-
11:35
Página 103
cerdot ha de lliurar als contraents la certificació eclesiàstica per a la seva inscripció en el Registre Civil i que tingui els efectes legals corresponents. Protocol d’un enllaç civil. Aquí parlarem de les bodes que es fan als ajuntaments o jutjats de pau donat que, com podeu imaginar, les celebracions que es fan a altres espais, com hotels, platges, etc, podran tenir un cerimonial ben diferent. Les bodes civils permeten molta més llibertat de moviments i accions que les religioses, però en tot cas, hi ha una sèrie de pasos que es repetiran, alguns d’ells obligatòriament. A vegades es pensa que un casament civil no té tanta solemnitat, que és més fred, amb poques possibilitats decoratives i de música. Però no és així. L’entrada a l’espai escollit per a celebrar l’enllaç es pot fer de diverses maneres. Els nuvis poden entrar junts agafats de la mà o del braç, o amb els seus respectius padrins. Si és així, es respectarà que la núvia sigui la darrera en accedir a l’espai on s’ha de celebrar l’enllaç.Amb una música de fons, la cerimònia començarà amb unes paraules de l'oficiant, i a continuació tindran lloc les intervencions d’amics o familiars que també poden fer alguna lectura. La part més important és sens dubte la lectura dels articles del Codi Civil i l’acceptació dels matrimoni per part dels nuvis. És en aquest moment quan l’oficiant acistuma a dirigir unes paraules a la parella. L’intercanvi d’aliances es farà només si és desig dels nuvis. La signatura de les actes que seran lliurades al Registre Civil donaran pas al final de la cerimònia. La celebració civil acostuma a durar uns 15-20 minuts. I Marta Domènech, Consultora en Protocol, Relacions Institucionals i Organització d’Esdeveniments I
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
11:35
Página 104
COST ESPECIAL NUVIS
Què ens pot costar una boda? Tot dependrà del tipus d’enllaç que celebrem - una cerimònia íntima o bé amb un gran nombre de convidats - , dels serveis que contractem...En temps difícils, una bona opció pot ser marcar un pressupost i intentar ajustar-s’hi el màxim possible Evidentment, tot dependrà del tipus d’enllaç que celebrem, ja que hi ha molts factors que faran pujar o no l’ import econòmic de l’esdeveniment. Actualment, a resultes de la complicada situació econòmica que estem travessant, la celebració d’un casament pot costar-nos molt menys que fa uns deu anys. Avui en dia, una celebració pensada per a una mitjana de 100 comensals es troba al voltant d’entre 8.000 i 18.000 euros, molt menys que fa uns anys on la forquilla anava entre els 15.000 i els més de 20.000 euros. En aquesta reducció de l’ import total hi entren en joc varis factors: els nuvis controlen molt més el pressupost – retallant principalment, en els detalls i complements- els restaurants i indrets de celebració de banquets han ajustat els seus preus i ofereixen serveis gratuïts, etc. El preu varia en funció d’una in-
finitat de factors, el primer, plantejar-nos quin tipus de celebració es desitja fer si íntima i familiar o bé una festa amb un gran nombre de convidats. També variarà el preu si ens casem mitjançant una cerimò-
Darrerament, els indrets de celebració han ajustat els preus
nia religiosa o bé si és de caràcter civil, ja que aquesta segona és més econòmica. Per exemple, pel que fa al banquet, moltes vegades suposa la meitat de la partida pressupostària de l’enllaç. A hores d’ara, el preu mitjà de menús per convidat oscil•la entre els
40 i els 90€, i varia en funció del restaurant i el menús escollit. Aquí s’hi ha de sumar la música i la barra lliure, que ronda els 800 euros. Fa uns anys, les xifres eren molt diferents, ja que l’ import mínim del cobert es situava on ara hi ha el màxim. Pel que fa als vestits de nuvis – una altra de les partides importants del pressupost – podem escollir entre llogar-los o comprar-los. De vestits de núvia de lloguer en podem trobar per màxim 800euros, gairebé el que costen els més barats de compra. Els vestits de lloguer inclouen el preu de la prova del vestit, fer-hi arranjaments i és necessari, i el preu de la tintoreria. Si no optem pel lloguer i comprem el vestit, un vestit de núvia més els seus complements pot ascendir perfectament als 1.500 – 1.600 euros de mitjana. Pel que fa als nuvis, l’import és molt menor, ja que
ronda els 600 euros. Finalment, respecte als detalls, la tendència actual és fer-los manualment en comptes de regalar un obsequi als invitats o bé prescindir-ne. En quant a les flors, la decoració pot rondar perfectament els 300 euros, i els serveis del fotògraf, els 600. Si tenim previst celebrar el nostre enllaç però no estem travessant el millor moment econòmic per fer-ho, hi ha una sèrie de recomanacions que poden anar-nos bé, com per exemple, fixar-nos un pressupost i intentar ajustar-nos-hi al màxim. També parar molt de compte amb tots serveis que contractem- fotografia, imatge, floristeria, etc.- comparar preus i llegir-nos la lletra petita del contracte per evitar sorpreses. Pel que fa al viatge de noces, una bona opció pot ser reservar-lo amb antelació.
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:35
P谩gina 105
ESPECIAL NUVIS
Novembre-Desembre 2013
VIU Tarragona I 105
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
11:45
Página 106
SALUT BENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS
Medicina complementària Eines per potenciar la salut i el benestar Holos Salut íntegra compleix 35 anys a la ciutat. El centre de salut Holos aposta per una medicina complementària que col·labora amb la tradicional i busca eines i recursos per potenciar la salut i el benestar l creixement i evolució d’Holos fa que actualment disposi d’un equip de professionals qualificats amb formació universitària i col·legiats que combinen el seu coneixement amb altres disciplines de la salut. Tenen una visió holísta de la persona, (entén el ser humà com un tot) i sistèmica (integra diferents disciplines) per donar solucions per viure amb il·lusió, energia, salut i consciència. En parlem amb els seus directors: Jordi Mauri, psicòleg i Rosa Figueras, metgessa.
E
Parlar d’Holos és parlar de medicina alternativa? Nosaltres parlem de medicina complementària. Apostem per
106 I VIU Tarragona
la col·laboració. Cada vegada més, el que es busca són eines o solucions per no emmalaltir ( prevenció) i potenciar la salut i el benestar amb tractaments que tinguin menys efectes secundaris i siguin efectius. La base d’una bona salut és una bona depuració, bona nutrició i un bon suport al sistema nerviós, hormonal i immunològic. Les solucions de la medicina complementaria són lentes ? No creiem que el criteri per analitzar la salut es fonamenti en la rapidesa o lentitud, sinó en la consistència, i això requereix d’un procés. Davant un refredat, podem escollir un tractament que amagui els símptomes i que no enforteixi la im-
munitat i la salut a la vegada. Una pastilla ens pot millorar el mal de cap i no solucionar l’arrel del problema. Ho podeu curar tot? No. És molt important conèixer la indicació i a la vegada els límits d’una intervenció terapèutica.Com diu Mark Twain, “si l’ única eina que tens és un martell, pensaràs que cada problema es un clau”. Podríem dir que a Holos tenim una caixa d’eines i ens mirem el problema des de diferents perspectives. Heu notat un augment de gent interessada en la proposta de salut que oferiu? Sí, cada vegada hi ha més gent
que busca solucions més naturals i, a la vegada, efectives. Els nens i les embarassades no poden prendre molts medicaments. Què els hi oferiu? La medecina biològica i la homeopatia, la teràpia neural, l’acupuntura i el ioga, poden oferir molt bones solucions. Av u i q u e t a n t es pa r l a d e l’estrès, què en podeu dir? L’estrès es necessari per a viure, és el que es coneix com l’estrès positiu, la motivació. Parlem de distress quan vivim amb una pressió excessiva que no sabem gestionar, fa que perdem capacitat d’elecció, creativitat i benestar. Ens situem en un estat de super-
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
11:45
Página 107
vivència i tant sols podem escollir, no empitjorar. A Holos tenim una comprensió ampla de l’ estrès. El disfuncional pot ser bioquímic,estructural ,mediambiental, emocional o mental. Si el “foc” ja crema, fem una intervenció terapèutica adequada a la situació. Però, si no hi ha foc, cal cuidar el bosc per mantenirlo en bon estat i fer prevenció.
Doneu formació en alguna disciplina? Si, vàries: Programació Neurolinguistica, Teràpia Gestalt, Narrativa terapèutica, Kinesiologia Holoenergetica (formació de 2anys on oferim coneixements i eines pràctiques per la millora de la salut i el benestar tant a nivell personal com per a tot professional).
Sou un centre de medecina preventiva? Treballem un equip metges, psicòlegs, fisioterapeuta -osteòpata, kinesiolegs, massatgista, acupuntor,nutricionista. Cada àrea és conduïda per un professional especialitzat que interactua amb la resta de l’equip en les sessions clíniques periòdiques. També oferim mitjans d’equilibri psicosomàtic: Ioga Tai-txi, Qi Gong, Microgimnàstica i Feldenkrais i tallers de cultiu personal.
Quines demandes són les més habituals? Problemes digestius, al•lèrgies, dolors diferents des de mal de cap a dolors articulars i musculars, debilitat immunitària,estrès, ansietat, depressió, problemes emocionals, de relació...molts dels nostres pacients o clients quan arriben ja han anat a especialistes i busquen una solució que contempli una mirada més global amb bons resultats i sense efectes secundaris.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
11:45
Página 108
BENESTAR SALUT
La importància de sentir-se bé Petits consells que ens poden ajudar a estar millor Dins de l’estrès del dia a dia, és important aprendre a trobar moments per a un mateix que ens ajudin a preservar l’equilibri entre les nostres responsabilitats i els nostres petits espais de lleure. És qüestió de “carregar piles” per afrontar-ho tot millor A vegades és complicat aconseguir-ho, però hi ha uns petits consells i recomanacions que si poguéssim seguir-los aconseguiríem dur un ritme de vida menys estressant i més afavoridor . Exercici: És important trobar moments al dia - o a la setmana per fer exercici-. Ja sigui de manera professional o aficionada, fer exercici físic - encara que moderat - és fer salut. I això no és pas sinònim d’invertir obligatòriament diners en un gimnàs, ja que hi ha infinites activitats que podem practicar a l’aire lliure pel nostre compte que no ens fan gastar un cèntim. Per exemple, anar a caminar o a córrer. I, si tenim bicicleta, fer un volt. Encara que visquem a la ciutat, de ben segur que trobem un itinerari per
poder fer a peu o corrent que ens permeti canviar una mica l’escenari al qual tenim acostumats els nostres ulls. Alimentació: Una bona alimentació és bàsica per una bona salut. Com veurem més endavant, ara mateix ens trobem als mesos més freds de l’any, i hi ha uns aliments i complements que ens poden anar millor en aquesta època. Hem de procurar seguir una dieta sana
Fer exercici regularment - encara que sigui d’una manera moderada és fer salut
i equilibrada rica en fruita i verdura. També hem de vetllar per respectar els 3 o 4 àpats del dia i no saltar-nos-en cap, sobretot, l’esmorzar. Aquest és el primer del dia i el més important.
Relacions socials: És també convenient no deixar que l’estrès i les obligacions del dia a dia ens impedeixin relacionar-nos amb els nostres, ja sigui la família, amics o coneguts. Trobar una estona al dia per mantenir una conversa o compartir una estona o una activitat amb algú ens farà sentir millor. Desconnexió: Si entre setmana ens és difícil trobar un moment o un espai per desconnectar, hauríem de procurar fer-ho el cap de setmana o els dies que no treballem. Desconnectar de la rutina del dia a dia, dels escenaris de cada dia, de les obligacions...desconnectar de tot això ens ajuda a desconnectar la ment, i així aconseguirem recarregar-la d’energia per quan reemprenguem de nou l’activitat. Dormir bé: Un adult en general en té prou amb 7 o 8 hores al dia, tot i que els nens i nenes en necessiten més. És important dormir un mínim de 7h seguides i, si pot ser, en un am-
bient sense llum i soroll. La nostra ment es recupera durant la nit i, si no li donem aquest interval de descans, no ens rendirà l’endemà. Si ens costa agafar el son, hem d’optar per no fer activitats que ens demanin excessiva atenció unes hores d’anar a dormir i apostar per fer coses que ens relaxin com ara llegir un llibre o escoltar música. Fer coses per a un mateix: A vegades ens passem el dia fent coses pels altres i no trobem el moment per fer res per a nosaltres mateixos. És important “rascar” una estona del dia per a nosaltres, fent coses que ens agraden o, simplement, que necessitem.
Hobbies: Cadascú té una activitat que li agrada i el fa sentir bé, ja pot ser practicar un esport, apuntar-se a un curset de cuina, llegir, pintar, escoltar música relaxadament, quedar per fer un cafè amb algun amic o amiga...qualsevol activitat lúdica que ens agradi serà molt reconfortant poder-la fer. Actitud positiva: És bàsic per fer tota la resta. Una actitud positiva ens ajudarà a estar actius i amb ganes de fer coses, i una actitud negativa només ens arrossegarà a veure-ho tot malament i no ens ajudarà a fer cap canvi.
007VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:45
P谩gina 109
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
11:45
Página 110
BENESTAR SALUT
Ioga Per al cos i la ment A través de la pràctica del ioga aprenem a respirar correctament i a relaxar-nos. També ens aporta molts beneficis físics La pràctica del ioga té múltiples beneficis, tant físics com mentals. Entre d’altres aspectes, fer ioga ens ajuda a mantenir la musculatura i revitalitza tot el nostre sistema circulatori. A més a més, a través de la pràctica del ioga aprenem a respirar correctament i a relaxar-nos. Gràcies als estiraments i el control de la respiració que fem quan practiquem ioga es desfan les tensions del nostre cos, aconseguim entrar en un estat de calma i serenitat i assolim un benestar físic i emo-
cional. Les postures del ioga són aptes per a totes les edats i, si algú té alguna contraindicació, poden adaptar-se, ja que es poden fer amb diferents nivells i intensitats. El ioga és una activitat molt recomanable per a les persones grans, ja que els manté actius i és una pràctica que es pot fer lentament i adaptada a les seves possiblitats. També és molt recomanable per a les persones que tinguin problemes d’estrès, d’insomni o depressius, ja que ajuda a reduir totes les tensions.
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
11:46
Página 111
PUBLIREPORTATGE SALUT
Vull tenir un fill Històries de reproducció assistida l passat setembre es va presentar el llibre Vull tenir un fill: vivències reals de lluita i emoció, a la clínica de reproducció assistida Embriogyn de Tarragona. Aquesta és la primera vegada a Catalunya que s’edita un llibre d’aquestes característiques amb experiències personals reals. En parlem amb el Dr. Feliu, Director Mèdic d’Embriogyn i Imma Saumell, Directora de Laboratori.
E
Com definiríeu el llibre? És un recull de 14 experiències personals escrites des de la sinceritat i l’emoció de com ha estat el camí per tenir un fill mitjançant un tractament de reproducció assistida - comenta Imma Saumell-.
D’on surt la idea? Un dels principals problemes als quals s’enfronten les persones que fan un tractament és que es troben molt soles davant la situació o tenen molta informació que no saben com gestionar. El llibre vol ser una ajuda i un recolzament. Segur que l'única manera de saber com serà el camí cap al somni que es persegueix és viure’l, però el que més s’hi pot acostar és que algú que ho ha viscut intensament, en primera persona, t'ho expliqui. Creieu que respon a la realitat? La realitat és que per una banda -explica Imma Saumell-, en aproximadament el 95% dels casos s’aconsegueix l’embaràs després d’una mitjana
de 2-3 cicles, però també que a vegades no s’aconsegueix perquè “es tira la tovallola abans que la medicina els pugui arribar a ajudar”, perquè l’aspecte emocional i psicològic és molt determinant. Al llibre totes han acabat tenint un final exitós, perquè d’alguna manera o altra, totes han pogut fer realitat el seu somni, ja sigui a través de la fecundació in vitro, de la inseminació artificial o de l'adopció, i tots ells han estat pares.
Com es pot aconseguir? El llibre és gratuït i des de la web www.experienciesreproduccioa ssistida.com es pot demanar i l’enviem o es pot recollir a la clínica.
EMBRIOGYN C/Estanislau Figueres 8, baixos I TARRAGONA Tel. 977 242 451 I info@embriogyn.com - www.embriogyn.com
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
11:46
Página 112
BENESTAR SALUT
Tai-txi “Meditació en moviment” A tai-txi s’ensenyen moviments per aconseguir concentració, serenitat, equilibri i calma interior El Tai- txi és una disciplina per a mantenir una bona salut i benestar. Un sistema xinès de salut en moviment que ens permet desenvolupar nivells de funcionament energètic més elevats i harmònics. És meditació en moviment que ajuda a gestionar l’estrès en els nivells inicials i intermedis. Principalment, està dirigit a les persones que vulguin tenir un espai intern d’equilibri i salut i que vulguin viure amb satisfacció i harmonia. Es tracta d’un entrenament físic basat més en la coordinació que en la tensió muscular.
112 I VIU Tarragona
A Tai-txi s’ensenyen unes seqüències de moviments harmònics, lents, suaus i circulars, coordinats amb la respiració i dirigits per la ment per tal d’aconseguir concentració, serenitat, equilibri i calma interior. A través del Tai-txi es coneix i experimenta la ciència xinesa de salut i té múltiples beneficis, ja que ajuda a establir una relació entre el cos i la ment i a l’autoexpressió. A més l'entrenament del tai-txi aporta beneficis generals a la salut. (Font: Centre de Salut Holos).
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:46
P谩gina 113
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
11:46
Página 114
BENESTAR SALUT
Meditació Una ciència i un art És important trobar un lloc per a la meditació i col·locar el nostre cos correctament amb una postura còmoda La meditació pot ser considerada tant una ciència com un art. Com a ciència cal un mètode i una tècnica que s’ensenya. Com a art, es crea un espai i unes condicions perquè es manifesti el que realment som. La meditació ens porta a una major intuïció, pau d´esperit i energia. És important buscar un bon lloc per fer la meditació. El millor seria tenir una part d'una cambra de casa reservada exclusivament per meditar on ens hi puguem posar sense problemes. Un espai sense res que pugui molestar. És convenient asseure’s sempre al mateix lloc i, si és possible, sempre a la mateixa hora. Per meditar és bo tenir una postura còmoda, Si el cos està relaxat i quiet ajudarà la ment a assossegar-se molt més fà-
cilment. La postura de meditació que més afavoreix una bona concentració de la ment és la d'estar assegut amb les cames creuades. Podem fer-ho sobre un coixí perquè al mantenir el cos una mica més elevat permet que les cames es puguin relaxar millor. La nostra postura corporal ha de tenir 7 punts: seure amb les cames creuades; posar l’esquena recta; les mans en el gest de la concentració ( la mà esquerra damunt la falda amb el palmell cap amunt i la mà dreta al damunt de l'esquerra, també amb el palmell cap amunt); les espatlles anivellades; el cap en posició central; la llengua al paladar i, finalment, els ulls relaxats amb les parpelles mig obertes i sense forçar la mirada.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:46
P谩gina 115
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
11:46
Página 116
BENESTAR SALUT
En temps d’hivern... La millor alimentació? A la tardor és l’època que més cauen els cabells i l’hivern ens porta els mesos més freds de l’any . Què hauríem de menjar? De la mateixa manera que amb l’arribada de la tardor cauen les fulles, també és l’època de l’any que més cauen els cabells. Tot i que és normal que cada dia ens en caiguin, quan s’acaba l’estiu moltes persones noten una forta caiguda del cabell. Si això és així, estaria bé que consultéssim un especialista perquè ens recomanés algun complement alimentici de via oral com ara vitamines, algun xampú especial o bé locions capil·lars que s’apliquen sobre el cabell amb un suau massatge. I és que la caiguda del cabell va lligada al dèficit de certs nutrients, però també al nostre estat de salut i moment en el qual ens trobem. Per exemple, pot ser que les dones embarassades o en període de lactància notin una forta caiguda del cabell, de la mateixa manera que també en sol caure força en èpoques d’estrès. Quan s’acaba la tardor i arrenca l’hivern tenim per endavant
116 I VIU Tarragona
els mesos més freds de l’any. La millor alimentació a l’hivern és un plat calent, ja que resulta molt reconfortant i sempre ve més de gust. És habitual que durant aquests mesos d'hivern la nostra alimentació resulti més hipercalòrica, per això caldrà que controlem les quantitats i la freqüència. En aquesta època de l’any, també podem recórrer a complements dietètics que ajudin les nostres defenses. Una bona opció és la geleia real. Des de Santiveri, ens recomanen també equinàcea, pròpolis, el pol.len d'abelles i d'altres complements que porten diferents compostos com Shitakke, Reishi, Noni,...Sobretot, ens recomanem el consum de productes de temporada. Ens alerten també que la gent gran i els nens són més propensos a possibles infeccions en aquesta època ja que el seu sistema inmunològic és més sensible.
007VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:46
P谩gina 117
SALUT
Novembre-Desembre 2013
VIU Tarragona I 117
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
11:46
Página 118
ENTREVISTA SALUT
Maria Teresa Guasch, Propietària de la botiga Santiveri de Tarragona La botiga Santiveri aviat farà 40 anys que va obrir les seves portes, i en farà 4 que va canviar d'ubicació al carrer Governador González. Llavors es va ampliar la botiga amb la finalitat de donar un millor servei i ampliar la gama de productes La botiga Santiveri pretén ser un punt de trobada acollidor per qualsevol persona que vulgui tenir cura de la seva salut. Quines són les consultes o compres més freqüents d’aquests mesos de l’any? Sobretot les que fan referència al sistema inmunològic -perquè és el temps dels refredats- problemes de caiguda de cabell i d'articulacions. Entre els vostres productes hi trobem els biològics. Què són per qui no els conegui? Un producte biològic vol dir que tots els ingredients que formen part del producte no han estat sotmesos a cap aditiu químic sinó tot el contrari, i que s’ha tingut cura sota un estricte control que tot el producte ha estat elaborat de forma ecològica. Aquets productes han de portar el segell corresponent per acreditar que són ecològics. Com convenceríeu a algú que encara no els hagi comprat mai perquè ho fes?
118 I VIU Tarragona
Primer hauria de provar un producte ecològic i un altre de no, llavors veuria que la diferència és evident en quant al gust, l’olor, el paladar. .. Són més cars que els productes que podem trobar en d’altres botigues o superfícies comercials? Sí són una mica més cars senzillament perquè la producció és més petita i més acurada i els controls són més rigorosos. Per què és important utilitzar cosmètica natural? Si una persona combina a diari productes de cosmètica natural amb d’altres que no ho són, obté un bon resultat? És important utilitzar cosmètica natural perquè la pell absorbeix tot el que li poses. Com més natural siguin els nutrients faran millor efecte i no perjudicaran la pell. La cosmètica normal portar aditius químics tipus parabens, petrolats, etc.. pel que la pell també els absorbeix. El resultat de combinar natural
amb d'altres que no ho son no és el mateix, no té els mateixos resultats. La pell és molt agraïda i quan tu has utilitzat un producte natural després ja no te’n posaràs un de químic. La pell queda molt més lluminosa, amb més vida... en fi, més saludable.
Actualment la gent és més conscient tant en alimentació com en salut
Des que us trobeu a la botiga, creieu que la societat actual és més responsable ara amb la seva alimentació i amb la procedència dels productes del que ho era abans? Sí, per sort, molt més. La gent jove és més concient en tots els aspectes, tant en alimentació com en la cura de la seva
salut. Antigament la gent es pensava que les botigues de dietètica eren per a gent malalta i, actualment, el concepte ha canviat totalment. Algú que vulgui canviar els hàbits alimentaris o bé millorar-los mitjançant productes b i o l ò g i cs o co m p l e m e n ts dietètics, a qui s’ha de dirigir? Sempre a gent profesional, gent que et pot informar, orientar i assessorar: nutricionistes, dietistes, i especialistes en salut com ara nosaltres. Quines conseqüències té ferh o se n se co m p t a r a m b e l consell d’un professional? Que tinguis manca d'algun complement bàsic en la teva dieta. Quin és el perfil majoritari del vostre client? Tot tipus de client, des de nadons, adolescents en periode de creixement, esportistes, intoleràncies i gent de la tercera edat.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:46
P谩gina 119
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
11:46
Página 120
ENTREVISTA SALUT ferència entre les preferències dels seus pacients? Des dels inicis , les preferències han sigut més o menys les mateixes però si que és veritat que cada cop tenim més homes que venen a fer-se la depilació làser, botox i la ginecomàstia, que és greix a les mames.
Medicina estètica Drs. Canal i Ornosa, directors de la Clínica C&O Actualment, un dels tractaments de medicina estètica més sol·licitats és la hidrolipoclàsia. Entrevistem els Drs. J. Antonio Canal i Pau Ornosa, directors de la clínica tarragonina C&O Els doctors Canal i Ornosa van obrir la seva clínica de medicina estètica C&O l’any 2006. El Dr. Canal és llicenciat en Medicina i expert en nutrició, fotodepilació i rejoveniments i el Dr. Ornosa és llicenciat en Medicina i Cirurgia i expert en hidrolipoclàsia i ginecomàsties. Segons la Sociedad Española de Medicina Estética, aquesta és la pràctica medicoquirúrgica que aplica les tècniques necessàries per a la restauració, manteniment i promoció de l’estètica, salut i benestar. A la Clínica ofereixen tractaments en rejoveniment, greix localitzat i fotodepilació. Quins són els més sol•licitats per part dels seus pacients? Actualment, el tractament més sol·licitat és la hidrolipoclàsia, el qual consisteix en treure greix d’una zona localitzada seguit del rejoveniment facial . Pel que fa als de rejoveni-
120 I VIU Tarragona
ment, segurament el Botox és el més conegut. Quins són els altres que s’ofereixen? Després del botox, el segueix el làser de llum pulsada o IPL i altres tractaments com el farciment amb àcid hialurònic, vitamines, colàgen, peeling, tensat facial i, actualment, també treballem amb factors plaquetaris (PRP).
Els millors resultats amb greix localitzat s’aconsegueixen amb la hidrolipoclàsia I els de greix localitzat? Pel que fa al greix localitzat, els millors resultants s’ aconsegueixen amb la hidrolipoclàsia que anomenàvem abans, la qual és una tècnica relativament nova que amb una sessió
d’una hora i mitja s’aconsegueixen uns resultats francament bons. Què és el més important que s’ha de valorar abans de sotmetre’s a un tractament de medicina estètica? El més important és adequar les expectatives que genera el pacient amb la realitat i intentar fer-li comprendre. En el món de la medicina estètica es poden millorar moltes coses, però no totes ni molt menys. I què s’ha de tenir en compte després? Molts pacients generen expectatives irreals i és en aquests casos on el paper del metge ha de ser rellevant i posar de peus a terra al futur/a pacient. La majoria ho agraeixen en canvi, d’altres, es mostren contradits. Des que van obrir la seva Clínica, han notat alguna di-
La situació de crisi ha afectat el camp de la medicina estètica? O les persones que apostaven per aquesta medicina ho continuen fent ? La situació que estem patint degut a la crisi també ens ha afectat, però no de forma global. Els pacients que abans venien a fer-se més d’un tractament, ara tan sols venen a ferse’n un o dos. Què és el que més valoren els seus pacients quan venen a la clínica? Els pacients tornen pel nostre tracte, confiança i els resultats. I quins són els principals motius pels quals els pacients decideixen sotmetre’s als tractaments de la medicina estètica? Podríem parlar de dos grans grups de pacients, d’una banda, gent jove que de forma congènita presenta inesteticismes que volen millorar- el més freqüent és el greix localitzat com pot ser les cartutxeres o ginecomàstia en el cas dels homes-. D’altra banda, gent d’una certa edat que estan bé físicament però volen pal·liar els signes del pas del temps. Pensem que en l’últim segle hem doblat pràcticament l’edat, i que el ser humà és l’únic animal que és conscient del seu envelliment i del patiment que això comporta a mida que anem perdent la bellesa que ens acompanya durant la joventut. Aquí entraríem en una part de la Medicina Estètica que és la Medicina Antieaging o Medicina de l’envelliment.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:46
P谩gina 121
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
11:47
Página 122
NOTÍCIES SALUT
Taller “nens salvant vides” Demostració de tècniques de ressuscitació cardiopulmonar realitzat per escolars de secundària es va celebrar a la Rambla de Bonavista. Els tallers els coordinen instructors de l’Hospital Universitari Joan XXIII. Al taller es fan demostracions amb maniquins en diversos espais públics de la ciutat amb l’objectiu de difondre tot el que s’aprèn al programa municipal de Suport Vital Bàsic a les escoles. Aquests actes compten amb la participació i el suport de diverses entitats i institucions de Tarragona: els Departaments de Salut i d’Ensenyament de la Generalitat, el (SEM), la Creu Roja i Europe Direct.
Girona Fashion Day. Foto: Plural Comunicació
L’Ajuntament de Tarragona i l’Hospital Universitari Joan XXIII van organitzar una setmana d’activitats dirigides als escolars i a la ciutadania en general a principis d’octubre al voltant de la celebració del Dia Europeu Conscienciació de l’Aturada Cardiorespiratòria (el qual es va celebrar el passat 16 d’octubre). La iniciativa, promoguda pel Consell Català de Ressuscitació amb actes arreu de Catalunya té per lema: “Nens salvant vides. Aprenent ressuscitació cardiopulmonar a les escoles”. El primer dels quatre tallers
Setmana del càncer Dues recomanacions: menjar 5 peces de fruita i verdura al dia i realitzar activitat física moderada La iniciativa organitzada per la Federació Catalana d’entitats contra el càncer (FECEC) va comptar amb una trentena d’activitats convocades arreu de Catalunya. Aquestes es van iniciar el 4 d’octubre amb quatre actes d’inauguració on es va fer la lectura d’un manifest a cadascuna de les capitals de província catalanes. A Tarragona, el tinent d’alcalde de Salut Pública, Javier Villamayor, va ser l’encarregat de fer la lectura del manifest ela-
122 I VIU Tarragona
borat per la FECEC. Aquesta iniciativa té com a principal objectiu difondre diferents recomanacions per prevenir el càncer de les quals se’n destaquen dues principalment. D’una banda, la ingesta diària de cinc peces de fruita i verdures com a mínim i, de l’altra, realització d’activitat física moderada de manera habitual. Aquestes recomanacions poden prevenir els nous casos de càncer.
Beca menjador La Generalitat garanteix que tots els alumnes amb privació alimentària tinguin beca menjador La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va anunciar que el Departament incrementa els recursos destinats a les beques menjador amb una previsió de 34 milions d’euros per al curs 2013-2014. Rigau afegeix que el Departament actuarà amb les sol.licituds no ateses pel consells comarcals en els casos d’alumnat amb privació ali-
mentària. Aquestes beques es cobreixen a partir d’un criteri homogeni per a tot Catalunya establert pel mateix Departament. Ensenyament introdueix per aquest curs escolar altres mesures amb l’objectiu de disposar de mecanismes equitatius en la concessió d’aquests ajuts per part dels consells comarcals.
Marató de sang 9a edició de l’esdeveniment solidari. Per 1r cop va tenir lloc al Teatre Tarragona La 9a edició de la Marató de Donació de Sang, convocada pel Banc de Sang i Teixits amb la complicitat d’un ampli sector del teixit social i associatiu de la ciutat, es va fer per primer cop al Teatre de Tarragona. El canvi de lloc va permetre superar les limitacions d’espai i oferir un gran desplegament de mitjans i persones. La Marató va començar a les
9 del matí i fins a les 9 de la nit i la jornada formava part del programa d’actes de les festes de Santa Tecla. El Banc de Sang i Teixits és l’empresa pública de la Generalitat que té com a missió garantir l’abastament i el bon ús de la sang i dels teixits a Catalunya. És el centre de referència en immunologia diagnòstica i de desenvolupament de teràpies avançades.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:47
P谩gina 123
PUBLIREPORTATGE SALUT
Novembre-Desembre 2013
VIU Tarragona I 123
007VIUTar.qxp:Maquetación 1
31/10/13
11:47
Página 124
NOTÍCIES SALUT
Nou CAP Rambla Nova Centralitza en un sol espai els serveis de pediatria d’atenció primària
Gent gran activa Inicia el nou curs amb activitats per promoure l’envelliments saludable L’Àrea de Serveis a la Persona de l’Ajuntament de Tarragona, a través de la Unitat de Gent Gran Activa i l’Institut Municipal de Serveis Socials, ha presentat un any més el programa d’activitats previstes per aquest curs. En concret, es desenvoluparan 116 grups d’activitats que oferiran un total de 2.175 places. Es tracta d’una programacióadaptada als tarragonins i tarragonines de més de 65 anys. Com a novetats d’enguany, s’am-
plien amb nous grups les activitats més sol•licitades -pilates, aiguagim, gimnàstica, anglès, informàtica i memòria-. També, en aquest primer trimestre, s’han programat els monogràfics: Jocs amb la wii, Detecció i prevenció de maltractaments, Com tenir cura de la nostra esquena i Anem a caminar. Els cursos són totalment gratuïts i es realitzen als Centres Cívics, llars municipals i instal·lacions del Patronat Municipal d’Esports.
Ha obert a la Rambla Nova un nou Centre d’Atenció Primària - a la cantonada de la Plaça Imperial Tàrraco- que centralitza en un sol espai els serveis de pediatria d’atenció primària. En un futur, està previst que ampliï el seu àmbit d’activitat. D’entrada donarà cobertura a una població d’uns 7.000 nens i nenes, de 0 a 14 anys.
El nou CAP, gestionat per l’Institut Català de la Salut, va obrir les seves portes al mes passat. L’equip assistencial està format per 6 metges pediatres, 5 infermeres i 5 professionals d’atenció a l’usuari. L’horari és de dilluns a divendres, de 8 del matí a 9 de la nit. També s’hi farà formació i recerca en pediatria, a banda de les urgències i consultes.
Restaurants solidaris Restaurants de la demarcació es mostren solidaris contra la fam al món La campanya “Restaurants contra la Fam”- impulsada per Acció contra la Fam i la Federació Espanyola d’Hostaleria - té com a objectiu sensibilitzar i contribuir a eradicar la desnutrició infantil. Enguany se n’ha celebrat la 4a edició, la qual va inciar-se el passat 15 de setembre i finalitza el proper 15 de novembre. Vuit establiments de les comarques tarragonines s’-
han adherit a la campanya: De Vins, a la ciutat, restaurant Pizzo de Miravet, Toribio i La Giberga de Reus, Shanti Playa de Calafell, El Maño de Miami Platja, Arena de Salou i La Boella de La Canonja. Al conjunt de Catalunya se supera la cinquantena entre les quatre províncies, i a l’estat se n’han unit 400. Els establiments van escollir plats o menús solidaris de les seves cartes.
Taller “cuida’t les dents” Campanya sobre la salut dental dirigida a alumnes de 1r de Primària a 26 escoles de Tarragona El taller "Cuida't les dents" vol sensibilitzar els infants de la importància que té la cura de les dents per a la seva salut. També vol sensibilitzar-los perquè disminueixin el consum de dolços i vol mostrarlos la importància d’adquirir l'hàbit del raspallat dental, el qual s’ha de fer després de cada àpat. Aquest taller, que forma part del programa “Fer salut mola” del Servei de Salut Escolar de l’Ajuntament de Tarragona, té l’objectiu de millorar els hàbits d’higiene bucodental dels més petits així com els seus hàbits alimentaris, incidint en
124 I VIU Tarragona
els aliments més perjudicials per les dents amb la idea d'ajudar a prevenir la càries i també contribuir a disminuir l’obesitat infantil. El taller explica les causes de la càries i com evitar-la, així com s’han de raspatllar bé les dents perquè quedin ben netes. D’aquesta manera, és poden evitar futurs problemes bucodentals. Atès que es dirigeix a alumnes de 1r de Primària, ajusta les explicacions i continguts al nivell de nens i nenes de 6 anys. El taller es va celebrar durant el passat mes d’octubre a 26 escoles de la ciutat.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
31/10/13
11:47
P谩gina 125
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
15:23
Página 126
GASTRONOMIA CRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA
Temps de l’oli nou Novembre i desembre n’és l’època Les celebracions al voltant de l’oli novell són jornades festives i gastronòmiques que apleguen esmorzars populars amb productes locals acompanyats del primer oli de la temporada urant els mesos de novembre i desembre és l’època de la celebració de l’oli nou i, en motiu d’això, a les poblacions catalanes amb més tradició olivera i zones que disposen d’olis d’oliva amb Denominació d’Origen Protegida són l’escenari de celebracions de fires i festes en motiu de la collita per presentar a la societat el primer oli de la temporada. Les celebracions al voltant de l’oli novell organitzades per les cooperatives i productors de les poblacions són jornades festives i gas-
D
tronòmiques que apleguen esmorzars populars amb els productes locals acompanyats amb el primer oli. Durant aquests mesos a cavall entre finals de la tardor i principis de l’hivern al calendari festiu de moltes poblacions hi trobareu diferents fires on, a banda de d’haverhi presentació i venda d’oli nou, també s’hi fan degustacions i altres activitats relacionades. Els dies 15 i 16 d’aquest mes de novembre se celebra la Fira de l’Oli Nou a Reus, i els dies 29 i 30 de novembre i 1 de desembre a Tarra-
gona. L’oli d’oliva és un element imprescindible de la Dieta Mediterrània, De fet, al marge que una llesca de pa amb tomàquet amb oli d’oliva és un plaer per al paladar, des de l’any 2010 és també Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. I és que la UNESCO va incloure la dieta mediterrània a la seva llista de béns que cal salvaguardar. I Anna Escolà, periodista I
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
15:23
P谩gina 127
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
15:24
Página 128
NOTÍCIES DEL SECTOR GASTRONOMIA
El gust de l’oli Com es fa un tast d’oli? En moltes de les fires de l’oli nou s’ofereix la possibilitat de degustar-ne el gust. El tast de l’oli segueix tot un ritual Hi ha diferents tipus d’oli d’oliva segons el mètode emprat per obtenir-lo - oli d’oliva verge, oli d’oliva verge extra, oli d’oliva llampant, refinat, etc- i en moltes de les fires de l’oli nou s’ofereixen també tasts d’oli. El tast d'un oli d'oliva verge consisteix a localitzar i mesurar la intensitat dels seus sabors i aromes. En el cas de l'oli, els sentits que intervenen en l'anàlisi sensorial són el gust i l'olfacte, i el tast comprèn tres fases: l’olfactiva, la fase de la boca - on el tastador analitza els atributs- i la retronasal - després de po-
sar-se l'oli a la boca, aquest s'escalfa a la temperatura corporal i es permet identificar aromes secundaris i confirmar els percebuts en la primera fase olfactiva- . Per al tast d'un oli d'oliva s'utilitza una copa amb obertura una mica tancada perquè pugui concentrar les substàncies aromàtiques. La copa ha de ser d'un color fosc per evitar que el tastador pugui ser influenciat pel color de l'oli d'oliva. El tast de l'oli amb cullera, no és correcte perquè es dilueix la seva aroma.
Cuina ecològica i de proximitat Debat sobre el present i futur d’aquesta cuina VI Trobada de Cuiners Terra Madre, Slow Food i Km 0 per debatre el present i futur de la cuina ecològica i de proximitat. La jornada va constar d’ un esmorzar, una xerrada sobre els transgènics i una altra sobre la pesca sostenible El Patronat Municipal de Turisme va acollir el mes passat la VI Trobada de Cuiners Terra Madre, Slow Food i Km 0 per intercanviar impressions i debatre el present i futur de la cuina ecològica i de proximitat. A la vegada, es va programar un calendari d’intervencions de cara al proper any. La jornada va començar amb un esmorzar al restaurant El Llagut i, seguidament, es van dur a termes dues xerrades a l’Espai Turisme. La 1a va ser sobre els transgènics a càrrec de Carme Pagès -membre de la plataforma “Som el que sembrem” i presidenta de la Cooperativa
128 I VIU Tarragona
de Consum ‘El Brot’-. A la tarda es va fer la 2a xerrada a càrrec de Josep Llambrich i Agustí Rillo, els quals van parlar de la pesca sostenible amb llum de peix blau. El concepte de producte ecològic fa referència a alimentació sana i de qualitat que ofereix un producte de proximitat (el qual viatja el mínim possible des que és recollit fins que arriba a mans del consumidor). El concepte Slow Food pretén contrarrestar el fast food, impedir la desaparició de les tradicions gastronòmiques locals i combatre la falta d’interès per la nutrició i sabors.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
15:24
P谩gina 129
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
16:29
Página 130
RECEPTES GASTRONOMIA
“Cadascú es fa lo seu” Per David Solé En aquest número, Solé, xef del restaurant El Barquet, ens proposa comprar peix de carn dureta i preparar-lo a talls per ser degustat a l’estil “fondue”. Ens suggereix acompanyar-ho amb diferents salsetes i també arrossejat Elaboració: En aquest número m’he proposat donar un cop de mà a aquelles persones que per diverses raons sempre acaben fent els àpats de festa a casa seva, sigui quina sigui la celebració. Sé que ho patiu en silenci i crec que és hora de fer-hi alguna cosa. No us demano que aneu a comprar l’àpat al restaurant però sí que optaria perquè cada convidat es fes el seu propi menjar i fora malsdecap. No diré que no sigui una proposta arriscada, ho és tant com original i sempre podeu tenir un as a la màniga per si les coses no van com teníeu previst. Es tracta de comprar peix de carn dureta, crustacis i cefalòpodes. És a dir, bèsties com rap, lluerna, orada, llobarro, bacallà dessalat, gambes, llagostins, gadagangs, calamars, sèpies, popets...cadascú com vulgui: fresques, congelades,
130 I VIU Tarragona
grans o petites. El que sí haureu de procurar és de fer-ne talls que càpiguen a la boca. Llavors, arriba l’hora de la veritat: al damunt de la taula parada poseu una olleta tipus “fondue” amb brou calent a dins i amb el cremador a sota per a anar coent tots els aliments marins que posareu també en safates damunt de la taula. A més, haureu de fer o comprar diferentes salsetes per a poder-los acompanyar com, per exemple, maionesa, all i oli, tàrtara, holandesa, romesco o fruita seca picada o olis aromatitzats o compotes... hi poden haver mil i una combinacions. Si en acabar l’àpat veieu que la gent no queda satisfeta, traieu l’as i amb el brou de l’olleta feu una mica d’arrossejat. Penseu en comprar les forquilletes llargues per a poder coure el peix dins de la “fondue”.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
15:24
P谩gina 131
007VIUTar.qxd:Maquetación 1
31/10/13
18:44
Página 132
TORRONS GASTRONOMIA
Època de torrons Quan s’acosten les festes nadalenques, els torrons es converteixen en les postres indispensables dels àpats. Tot i que és el dolç més típic i tradicional d’aquestes dates, actualment n’hi ha de moltes varietats i sabors A principis del mes que ve – principalment passat el pont de principis de desembre - ja començarem els preparatius de les festes nadalenques, uns dies en què generalment les famílies s’apleguen al voltant de la taula en motiu de celebració. Aquets dies, poc o molt, les taules llueixen els seus millors àpats on hi destaquen els productes tradicionals.
132 I VIU Tarragona
Les festes fan que generalment omplim la nostra cistella de la compra amb tot tipus de delícies que no comprem la resta de l’any, si més no, amb els productes més típics d’aquestes dates. I una de les postres per excel•lència dels àpats nadalencs són els torrons, un dolç que generalment es fa d’ametlla, mel i ou, generalment cuit.
Tot i que a la taula també hi podem trobar altres postres com ara les neules, polvorons o massapans, als Països Catalans, el torró és el dolç més típic i tradicional de les festes de Nadal. Actualment de torrons n’hi ha de moltes varietats i sabors, tot i que les autòctones i més conegudes són les de torró de Xixona (o tou) el qual es fa amb
les ametlles picades i mel; el torró d’Alacant (o dur), el qual es fa amb ametlles torrades, mel i clara d’ou, el que li proporciona la duresa; el torró de Xerta, que també és fort i té una forma circular; el d’Agramunt, amb ametlles o avellanes, mel i clara d’ou o el de crema cremada, que es fa amb avellanes, sucre, ous i pell de llimona.
Novembre-Desembre 2013
007VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
31/10/13
15:24
P谩gina 133
007VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
31/10/13
12:30
Página 134
L’ONADA RESTAURANT
CUINA DEL SERRALLO Especialitat:
Peix, marisc i tapes.
Menú tapes:
25 € amb cafè i postre, iva inclòs
Preu carta:
Des de 30 €
Horari:
De dimarts a dissabte d’11 a 23 h Diumenge d’11 a 17 h. Dilluns tancat.
C/ Bisbe Bonet s/n El Serrallo 43004 Tarragona 977 215 053 134
E
l restaurant l’Onada està ubicat al bell mig del Serrallo davant de les barques de pesca. Ofereix una cuina especialitzada en peix i marisc, del barri del Serrallo i diferents tipus d’arrossos, així com una àmplia selecció de plats a la carta i tapes marineres. L’Onada compta amb un ampli saló amb possibilitats de fer-hi tot tipus de celebracions, dinars i sopars d’empresa i per a grups, també una terrassa per gaudir-hi de “sopars a la fresca” a l’època del bon temps. Durant la temporada de calçots ofereix la temporada marinera. L’Onada va ser el restaurant guanyador de “La Forquilla d’Or 2012” del certamen Tarragona Tapes amb la tapa “Trifàsic de tonyina” i enguany va ser guanyador de la zona del Serralo al 5è Certamen del Tarragona de Tapas. Com a novetat, l’Ona us convida tant de dia com de nit a degustar el nou menú “Bona Nit i Tapes!” que consta de 4 tapes, postre, vi, aigua i cafè per només 25€.
007VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
31/10/13
12:31
Página 135
MAS FOLCH RESTAURANT
B
envinguts al restaurant Mas Folch, un dels racons amb encant de la comarca. A pocs quilòmetres de Tarragona i Reus, trobem el restaurant, ubicat en una masia modernista familiar i envoltat d'una zona ajardinada amb més de cent espècies vegetals diferents. El conjunt forma un entorn exquisit on gaudir d'una cuina d'autor, barreja de tradició i creativitat i on el temps s'atura en mans d'un servei atent i professional. El nostre servei de cuina és als migdies de dimarts a diumenge de 13:00 a 16:00 i les nits del divendres i dissabte només per a grups amb reserva previa, a partir de 20 persones. El dilluns tenim tancat per descans setmanal. Durant el mes d'agost el restaurant romandrà tancat els dilluns, dimarts i dimecres. El restaurant Mas Folch demana als seus clients que per garantir-li un millor servei reservin prèviament.
CUINA D’AUTOR Especialitat:
Cuina tradicional i creativa
Horari:
De dimarts a divendres de 13 a 16 h. Divendres i dissabte només grups.. Reserva prèvia
Ctra Reus a Constantí Km 5 - Tarragona 977 260 131 135
007VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
31/10/13
12:31
Página 136
PINTXO BAR - RESTAURANT
CUINA DE LA TERRA. IBÈRICS Especialitat:
“Pinxos”, tapes i torrades
Preu “pinxo”:
1 €. Dijous selecció de “pinxos” a 0,50 €
Preu carta:
Entre 9,50 i 12 €
Horari:
De dilluns a diumenge de 9 a 24h
Joan Baptista Plana, 23 bxs Tarragona 977 237 435 136
E
l bar Pintxo és un local d’ambient familiar que fusiona cuina de la terra amb productes ibèrics de la temporada i “pinxos” variats. Aquets barregen diferents sabors i textures i innoven amb receptes d’arrels mexicanes. En trobem de freds, calents i amb productes de la temporada. El bar, situat al carrer Joan Baptista, compta amb el racó de l’ibèric on hi ha un ampli assortit d’embotits de tot tipus. Pintxo ofereix menús personalitzats i adaptats a grups i els dijous els clients podran gaudir del “duel de xefs” de mà de professionals de l’hostaleria que competeixen per veure qui ofereix el millor “pinxo”. I això sí, els dijous són a millor preu: a cinquanta cèntims la unitat. Tots els dijous selecció dels millors “pinxos” a 0.50€!
007VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
31/10/13
12:31
Página 137
TOCA PERON RESTAURANT
L
’especialitat del restaurant Toca Perón, el nom del qual prové d’una típica expressió de les festes locals de Tarragona, és la cuina mediterrània actualitzada a base d’una carta de la qual el 80% dels productes són de la província de Tarragona. Els plats del restaurant donen un toc innovador i modern a la tradicional cuina d’aquí i de sempre. Per encàrrec, també ofereix carns exòtiques com ara de nyu, faisà o cangur. El restaurant, a banda de la carta també ofereix 4 tipus de menús diferents i un variat assortit de tapes i “montaditos”. El Toca Perón compta amb un pis superior on hi ha un menjador que permet celebrar-hi tot tipus de trobades. Ubicat davant la plaça de la Font, escenari principal de les festes, n’és un referent més pels tarragonins i tarragonines de la ciutat.
CUINA MEDITERRÀNIA ACTUALITZADA Especialitat:
Cuina tradicional mediterrània
Preu menú:
10,50 € migdia · 14,95 € de dill a dj nit diss i div nit 16,95 €
Preu carta:
20 - 25 €
Horari:
De dill a dg de 8 a 16:30 h / 19 a 01 h Dill i dg nit tancat
Trinquet nou 7, baixos cant. C/del portalet Tarragona 977 232 074 137
007VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
31/10/13
12:31
Página 138
ONAK BAR - RESTAURANT
CUINA VASCA Especialitat:
“Pinxos”
Preu menú:
De dilluns a divendres migdies 9,50 € Tots els dies menú “pinxos” 13 €
Preu carta:
Des de 10 €
Horari:
Dilluns tancat. Tots els dies de 12 a 16 i de 19 a 00:30, Divendres i Dissabte 03 h
Plaça Sedassos, 28 Tarragona 627 935 046 0naktgn@gmail.com 138
S
ituat dins del circ romà de Tarragona, Onak ha obert recentment les seves portes amb l'objectiu d'oferir als nostres clients un lloc de trobada i diversió. Per això, comptem amb un ampli assortiment de pintxos a partir d’1 Eur, menú diari, txuletones, menú de pintxos i carta, tot això acompanyat per la millor música, i totes les retransmissions esportives, a més d'un ampli assortiment de Gin Tonics i Cocktails. T'esperem! No t’enpenediràs ....
007VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
31/10/13
12:31
Página 139
ARENA RESTAURANT
S
ituat al Passeig Jaume I de Salou, proposa una cuina mediterrània, catalana i de proximitat. La senzillesa, la picada, els contrasts i la millor matèria prima de l’hort, el mar i el coral defineixen una carta de concepció clàssica però amb un toc personal. Compta amb una sala oberta al mar amb grans finestrals, exquisidament decorada, i amb una terrassa que envolta tot el restaurant amb una espectacular panoràmica de la platja i el passeig marítim. Inaugura temporada de tardor amb una complerta proposta de menús per a grups i celebracions que es poden personalitzar a mida del pressupost del grup. Fins el 8 de desembre ofereix un menú degustació per 25€ amb un 50% de descompte per la segona persona.
CUINA MEDITERRÀNIA Especialitat:
Cuina mediterrània de proximitat
Preu menú:
Diari - 13 €. Menú degustació - 25 €
Preu carta:
25 - 30 €
Horari:
De 14 a 16h i de 20,30 a 23h Tancat dg. nit i dl. Vacances gener i febrer.
Passeig Jaume I, s/n Salou 977 384 000 www.arenarestaurant.com 139
007VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
31/10/13
12:32
Página 140
SUSHI BAR - TAKE AWAY
T CUINA JAPONESA Especialitat:
Sushi
Preu menú:
11 € migdies
Horari:
De dimarts a diumenges de 13 a 16 h i de 20 a 23 h
Còs del Bou, 9 Tarragona 977 241 769 140
ake Away Sushi Bar, situat a la part alta, on hi trobem un ampli assortiment d’un dels plats més reconeguts de la gastronomia japonesa. El local ens ofereix una gran varietat de sushi elaborat al moment, on hi podem degustar des de les delicadeses tradicionals de salmó i tonyina fins al sushi més innovador, l’anomenat “sushi-català” que parteix d’ingredients d’aquí com l’escalivada i el romesco, passant per alguns dels suggeriments del xef com són el tataki de tonyina o les albergínies caramel·litzades amb miso i sense oblidar una gran varietat d’amanides japoneses i capritxos com són el takoyaki o la brotxeta de pollastre yakitori. Ofereix també totes les conegudes varietats d’aquesta gastronomia : nigiris, temakis, makis, invertits, inari i gunkak. És el primer establiment de cuina japonesa “take away” de Tarragona : els seus clients poden endur-se el menjar a casa
007VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
31/10/13
12:32
Página 141
CA L’OSCAR BAR - RESTAURANT
C
Ca l’Òscar
a l’Òscar és un restaurant tradicional que ha provat la seva qualitat al llarg dels anys. Òscar, el xef, proposa plats mediterranis de tota la vida preparats amb expèriencia i sinceritat. És un valor segur per menjar bé a l‘estiu, a l’agradable terrassa, o a l’hivern, a la càlida sala interior. Ca l’Òscar ofereix una bodega selecta amb més de 80 referències. Recordem als nostres clients que per les Festes de Nadal, us oferim una selecció de plats tradicionals per emportar (cochinillo, canelons, pop a la brasa, etc.).
CUINA DE MERCAT Especialitat:
Paelles
Preu menú:
15 € de dimarts a divendres
Preu carta:
15 - 30 €
Horari:
De dimarts a diumenge de 13 a 15:30 h i de 20:30 a 22:30 h
Plaça del Rei, 4 Tarragona 977 22 45 79 141
007VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
31/10/13
12:32
Página 142
OLIVIER GELATERIA
E GELATERIA ITALIANA Especialitat:
Gelats i batuts
Ofertes:
A partir 1,5 €
Horari:
Tots els dies a partir de les 10,30 h
Rambla Nova, 54 Tarragona 9777 233 133 142
n Gabri Olivier ha vist fer gelat desde que va nèixer, en el mateix establiment on els seus pares van portar a Tarragona l’any 1962 la tradicional qualitat de la gelateria italiana. En Gabri ha estat desenvolupant desde ben petit una exquisita sensibilitat a l’hora de combinar les millors matèries primes i creant sabors molt delicats i originals adaptant-los a qualsevol situació o tradició. El prestigi professional de’n Gabri Olivier el porta a representar algunes de les marques líders de la rebosteria i la gelateria, impartint cursos, seminaris i demostracions gastronòmiques arreu del món. Cada dia el.labora les fórmules tradicionals i les noves creacions que ha anat incorporant any rere any, per tal d’oferir una carta de gelats original i de qualitat. Podem gaudir del seu toc màgic amb cadascun dels sabors tradicionals, així com una constant innovació en la seva col.lecció de tartes gelades i pastissos, adequats a tota mena de cel.lebracions i aconteixements.
007VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
31/10/13
12:32
Página 143
LA BOELLA MAS & RESTAURANT
U
n restaurant íntim i acollidor ubicat a una masia del s.XII envoltada de 110 hectàrees d’oliveres i jardins. Ofereix un producte de proximitat i de la millor qualitat: cuina tradicional marinera de Cambrils, receptes d’interior elaborades amb verdures i espècies de l’hort i olis de la pròpia finca, i rebosteria del seu propi obrador. La Boella alberga també un exclusiu hotelboutique de 13 suites, un dels millors centres de convencions de la zona, un molí d’oli i un celler on s’elaboren els vins i olis de la finca i una completa vinoteca on s’organitzen mensualment activitats entorn al món de la gastronomia. Aquest Nadal proposa, a més dels tradicional menús nadalencs, una amplia carta d’àpats per emportar. I, per finalitzar l’any, una vetllada de gala, amb menú, ball, barra lliure i ressopó en un marc incomparable.
CUINA MEDITERRÀNIA DE PROXIMITAT Especialitat:
Cuina tradicional marinera i d’interior
Preu menú:
Menú del Mas: 28 €
Preu carta:
50 €
Horari:
De 13:30 a 16h i de 21 a 23h
Autovia Reus-Tarragona T-11, km 12. La Canonja 977 77 15 15 www.laboella.com 143
007VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
31/10/13
12:33
Página 144
TXAR3VERD BAR - RESTAURANT
A CUINA DE PROXIMITAT Especialitat:
Arrossos
Preu menú:
Diari de dilluns a divendres 13,50 €
Preu carta:
A partir de 16 €
Horari:
De dilluns a diumenge de 9 a 3 h
Pla de la Seu, 5 43003 Tarragona 977 222 033 www.txar3verd.cat 144
quest restaurant que ha adaptat el nom del licor més típic de Tarragona ofereix un nou concepte de local amb productes frescos i de temporada en un entorn envejable emmarcat per la història. A tocar de la Catedral, la terrasseta no podria oferir millors vistes, i els qui visitin aquest restaurant sustentat amb pilars que van formar part de l’històric Temple d’August, podran degustar-hi vermuts, cerveses, còctels i tot tipus d`àpats i celebrar-hi tot tipus d’esdeveniments en diferents sales amb personalitzats ambients. Hi ha la sala “Edat Mitjana”- amb terra i façana originals de l’època-, la sala “Romana” – decorada amb un collage de pòsters del conegut licor Chartreuse- i la “Death Proof”inspirada en la pel·lícula de Quentin Tarantino i on s’hi fan degustacions de vins de fora de la terra. D'altra banda, Txar3verd i l'espai claustre col.laboren junts en l'elaboració de càterings per als millors esdeveniments.
007VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
31/10/13
12:33
Página 145
EL TRULL BAR - RESTAURANT
S
ituat al costat de la platja llarga, el Trull era un antic molí d’oli del segle XVIII del qual es conserva gran part dels seus components originals. El local es converteix així en un lloc on es gaudeix tant de la cuina com de l’entorn. Dispossen d’una amplia carta típica catalana en la que la utilització d’ingredients de la terra és imprescindible, combinada amb plats de la nova cuina moderna. El gruix de la carta es la carn a la brasa ben equilibrada amb una gran varietat d’entrants, primers plats i diferents tipus de peix. L’avantatge de poder menjar una carn damunt d’una pissarra calenta es infinita i aquesta és la manera en la que serveixen entrecots, borrassos, espatlles de cabrit i “coletxons”. Per acabar no oblidem els postres casolans on la crema catalana, les trufes, full de nata, tiramisú… fan un final perfecte. Informa't de les nostres propostes per sopars de Nadal i Sopar d'empresa
CUINA CATALANA, BRASERIA Especialitat:
Carns a la pissarra
Preu menú:
Desde 22 €
Preu carta:
25 € aproximadament
Horari:
De 13 a 16 h i de 20 a 23 de dt. a dj. Dv. i ds., vespre de 20 a 23,30 h
Carretera nacional 340 Km. 1168,5 Tarragona 977 209 756 145
007VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
31/10/13
12:33
Página 146
LA XARXA BAR - RESTAURANT
LA XARXA
E CUINA TRADICIONAL MARINERA Especialitat:
Romescos, peix del dia, marisc i tapes
Preu menú:
Des de 9 €
Preu esmorzar de forquilla: Des de 7,5 € Horari:
De dilluns a divendres de 8 a 19:30 h Dissabte de 9 a 17:30 h
C/ Sant Pere, 38-40 43004 El Serrallo Tarragona 977 214 531 146
l bar La Xarxa està situat a l’emblemàtic barri mariner del Serrallo. Es tracta d’un local familiar que ens ofereix professionalitat en cadascun dels seus plats i on podem gaudir-hi de peix fresc de Tarragona, cuina tradicional marinera, romescos, marisc i tapes variades. A La Xarxa hi trobem esmorzar de forquilla - el plat típic del pescador- com ara romesco de tonyina i de rap o la truita d’escamarlans (podem fer-hi un plat d’esmorzar complert des de 7,5 euros). A banda, La Xarxa disposa d’una carta del dia on els clients més atrevits poden degustar-hi el peix fresc del mateix dia i on no hi falten els plats típics d’inspiració marinera amb verdura i tapes artesanes. Per qui ho prefereixi, pot optar per un menú a l’hora de dinar i degustar la cuina marinera de La Xarxa des de 9 euros. EL bar també ofereix la possibilitat de celebrar-hi dinars de grups i degustar la cuina tradicional marinera (prèvia reserva). I per qui desitgi assaborir les delícies del mar a casa, a La Xarxa també s’hi ofereix menjar per emportar.
CONTRA003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
25/10/13
12:08
P谩gina 147
CONTRA003VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
25/10/13
12:08
P谩gina 148