PORTADA001VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
26/10/12
13:30
P谩gina 1
PORTADA001VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
26/10/12
13:31
P谩gina 2
PORTADA001VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
5/11/12
12:23
P谩gina 3
001VIUTar.qxd:Maquetación 1
5/11/12
Edi ció
12:25
Página 4
CIUTAT DE TARRAGONA
VIU Tarragona
Sumari
EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL C/Puig d’en Sitges, 9 · baixos. 43003 Tarragona Tel. 977 225 299
CIUTAT 6 Concurs de Castells
Editor: Pau Figueras i Trias-Peitx Gerent: Xavier Costey i Deulofeu
Gran impacte econòmic a la ciutat
Director comercial: Albert Vidaller Publicitat: Mònica Heras Redacció: Anna Escolà Disseny original: Gemma Barceló Disseny i maquetació: Gemma Barceló (Cap) i
CULTURA 38 Catedral restaurada
Gemma Vidal Fotografia: lolanda Domenech Foto portada: © victor zastol’skiy-Fotolia.com
El temple presenta un aspecte renovat
Administració: Gemma Saurina Impressió: Rotimpres Distribució: Viu Tarragona Dipòsit legal: GI.1612-2012 VIU TARRAGONA en cap cas no respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són
ESPORTS 46 Global Padel Sports El club de pàdel més gran de la província
responsables.
TENDÈNCIES 58 Entrevista
Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viutarragona.net.
A la dissenyadora Lola Figuerola
Si desitja anunciar-se a les nostres revistes, pot dirigirse al nostre equip comercial per correu electrònic a comercials@viutarragona.net, o bé per telèfon trucant al 977 225 299 (matins).
4
Editorial
6
Ciutat
38
Cultura
46
Esports
per només 18 € a l’any
54
Motor
Omple aquesta butlleta i envia-la per correu a: C/Puig d’en Sitges, 9 baixos · 43003 · Tarragona o truqueu al telèfon 977 225 299
58
Tendències
64
Interiorisme
82
Interiorisme
66
Salut
Ciutat
78
Gastronomia
Correu electrònic
84
Restaurants
VOLS REBRE VIU TARRAGONA A CASA TEVA?
SUBSCRIU-TE
Nom o Raó social D.N.I/C.I.F.
Telèfon
Adreça CP
Domiciliació bancària Entitat
Oficina
Signatura/segell
D.C.
Número de compte
001VIUTar.qxd:Maquetación 1
5/11/12
12:25
Página 5
Editorial Il·lusió en temps difícils La revista que teniu a les mans no només és el 1r exemplar de la publicació Viu Tarragona, sinó que representa la il·lusió d’un grup de persones que creiem en el periodisme local de qualitat i que ens hem aventurat a desafiar el desconcert que sovint impera en temps de crisi i dur a terme aquest projecte editorial. Viu Tarragona neix amb la intenció de convertir-se en un nou mitjà de referència de la ciutat de Tarragona i en un nou vincle de comunicació entre els veïns i veïnes de la ciutat i les entitats, institucions, comerços i associacions locals. Tot i que som conscients que són temps complicats, tenim l’esperança que aquest 1r número sigui la primera pedra d’un camí que, si ens acompanyeu, ens agradaria fer-lo plegats. I és que els protagonistes de Viu Tarragona són tots els veïns i veïnes de la ciutat, des dels seus polítics i personatges reconeguts i de renom fins als ciutadans anònims, entitats, institucions, col·lectius i comerços. És per això que la revista neix amb el convenciment d’esdevenir un nou vincle de comunicació entre tots els qui formem part del dia a dia d’aquesta ciutat. La revista, gratuïta i de periodicitat bimensual, es distribueix a principis de mes en diferents punts de la ciutat. Esperem que la trobeu atractiva, interessant i, sobretot, una eina informativa – i útil guia comercial - per descobrir, conèixer i reflexionar sobre tot allò que passa a la nostra ciutat. Anna Escolà
001VIUTar.qxp:Maquetación 1
5/11/12
13:36
Página 6
CIUTAT CIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI
Neix la revista Viu Tarragona La nova publicació d’àmbit local Viu Tarragona té l’objectiu de convertir-se en un nou vincle de comunicació entre els tarragonins i tarragonines i les entitats, institucions, col·lectius i comerços de la ciutat. Un tractament de la realitat des de la reflexió i l’anàlisi detallada iu Tarragona és la nova publicació de la ciutat de Tarragona que neix aquest mes de novembre amb la intenció de convertir-se en un nou vincle de comunicació entre els veïns i veïnes de la ciutat i les entitats, institucions i comerços de Tarragona. El caràcter de la revista, de periodicitat bimestral, permet fer un tractament de la realitat de la ciutat i els seus entorns més
V
immediats des de la reflexió i l’anàlisi detallada. El fet de no estar cenyida a l’exigència de l’actualitat del dia a dia permet a Viu Tarragona enfocar els temes des d’ una perspectiva més àmplia i global a través de reportatges, entrevistes i articles en profunditat. A Viu Tarragona els seus protagonistes són tots els veïns i veïnes de la ciutat, des dels seus polítics i personatges
reconeguts i de renom fins als ciutadans anònims, entitats, institucions, col·lectius i comerços. La revista es presenta en format A4 amb paper de qualitat, disseny i producció propis, fotografia professional i continguts organitzats en diferents seccions: ciutat, cultura, tendències, interiorisme, salut i gastronomia entre d’altres. En total es distribueixen
10.000 exemplars a la ciutat de Tarragona a través dels comerços, restaurants, hotels, clubs esportius, camps de golf i llocs concorreguts de la ciutat. Esperem que el lector la trobi atractiva, interessant i rigorosa, i que acabi considerant-la un mitjà de referència a l’hora de conèixer la realitat de la seva ciutat. I Anna Escolà, periodista I
001VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
5/11/12
13:36
P谩gina 7
VIU TARRAGONA CIUTAT
001VIUTar.qxp:Maquetación 1
5/11/12
13:37
Página 8
VIU TARRAGONA CIUTAT
Nou mitjà de referència a TGN Viu Tarragona ofereix una perspectiva global de la ciutat a través de reportatges, entrevistes i articles. Està organitzada en diferents seccions que reflecteixen la realitat de Tarragona des de diferents àmbits, a la vegada que dóna veu als seus protagonistes
Motor L’eix principal d’aquestes pàgines de motor són reportatges sobre nous productes, recomanacions i entrevistes a gent relacionada estretament amb el sector. També hi ha espai per parlar de les novetats, bancs de proves i tendències.
Cultura Les seves pàgines estan dedicades a la vessant cultural de la ciutat, i el lector hi trobarà articles, referències sobre llibres, crítiques literàries, propostes teatrals i un espai per a la música, les exposicions i l’art.
Ciutat És la secció més àmplia i es fa ressò de l’actualitat de la ciutat a través d’articles, reportatges i entrevistes. Un aparador de la gent de Tarragona i les seves entitats amb un espai reservat a cada número per als barris de la ciutat.
Esports Tenint en compte la periodicitat de la revista, Viu Tarragona no es fa tan ressò de l’actualitat esportiva de la ciutat, sinó que pretén donar veu als esportistes i als clubs esportius de Tarragona i a les seves activitats.
Tendències Aquesta secció té la intenció de convertir-se en un referent pel lector a l’hora d’assabentar-se del que passa a la ciutat de Tarragona pel que fa a les últimes tendències, principalment en el món de la moda.
Salut Aquest espai ofereix recomanacions que permetin dur una vida més saludable al lector, ja sigui pel que fa al món de l’alimentació, com al de la bellesa o a l’hora de tenir cura del nostre propi cos.
Interiorisme Cases amb encant, propostes de decoració, arquitectura innovadora, xerrades sobre arquitectura, exposicions vàries...aquesta secció es nodreix de les propostes més “in” de Tarragona en aquest camp.
8 I VIU Tarragona
Gastronomia i Restaurants En aquestes seccions el lector hi trobarà propostes gastronòmiques, reportatges sobre restaurants de la ciutat i empreses relacionades amb el món de la gastronomia, receptes de cuina i entrevistes a xefs i cuiners de la ciutat.
Novembre-Desembre 2012
001VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
5/11/12
13:37
P谩gina 9
001VIUTar.qxp:Maquetación 1
5/11/12
13:37
Página 10
ENTREVISTA CIUTAT
Josep Fèlix Ballesteros Alcalde de Tarragona Alcalde de Tarragona des de l’any 2007, va néixer a la ciutat i sempre hi ha viscut. Llicenciat en Ciències de l’Educació i psicopedagog, també és membre de la comissió executiva del PSC i 1r secretari del PSC al Camp de Tarragona
001VIUTar.qxp:Maquetación 1
5/11/12
n temps difícils i de retallades, quina valoració en fa de que surti al carrer una nova revista sobre la ciutat de Tarragona? Estem en una crisi d’abast global que afecta tots els sectors de l’economia, qualsevol nova empresa reclama dedicació, creativitat i fermesa per fer-hi front. Per això, valoro positivament l’aparició d’un nou mitjà perquè el que fa falta és tenir audàcia per implantar nous projectes. Per aquest motiu, desitjo sort i llarga vida a “Viu Tarragona”.
E
Valoro l’aparició d’un nou mitjà perquè el que falta és audàcia per implantar nous projectes Quin creu que és el futur dels mitjans de comunicació locals? Quan jo era petit hi havia notícies de “rabiosa actualitat”. Avui, amb les noves tecnologies de la informació, totes les notícies ja ho són. El resultat és que sovint vivim empatxats de tanta informació. Crec que la periodicitat bimestral de “Viu Tarragona” ens permetrà contemplar la vida ciutadana des de la reflexió serena i l’anàlisi. A més, els mitjans de comunicació local han de ser el mirall de la societat amb una informació més propera a la ciutadania i una eina per a la pràctica democràtica i la convivència social. Es troba en el seu segon mandat com a Alcalde de Tarragona. De quins projectes assolits se sent més satisfet? De les noves llars d’infants, la creació de zones verdes i les 14 hectàrees del Parc del Francolí i la gratuïtat de l’autobús municipal als escolars. A més, de la recuperació de la Tabacalera per a la ciutat com equipament cultural de primer ordre i amb el jardí vertical més gran
13:37
Página 11
d’Europa. Entre d’altres serveis, la Tabacalera acull la Capsa de Música, el Centre de la Imatge i Gestió Electrònica de Documents, Tarragona Impulsa, etc. També tenim obres molt avançades i molt importants per a la ciutat com són el Mercat Central, l’Escola Oficial d’Idiomes i el Teatre Tarragona, que inaugurarem enguany. L’aprovació definitiva del POUM fixarà el desenvolupament de Tarragona, per exemple, la instal·lació d’Ikea. I quins són els més immediats que té sobre la taula? Acollir els Jocs Mediterranis del 2017 i treballar perquè Tarragona entri a formar part de les Smarts Cities. I moltes més coses perquè Tarragona és una ciutat dinàmica amb un entramat social que sovint fa propostes que la gent que tenim el compromís del govern municipal no podem obviar. Hem d’escoltar la veu dels tarragonins i dins de les nostres possibilitats institucionals i pressupostàries donar una resposta satisfactòria per a la majoria. Quin balanç fa d’aquest any en el qual Tarragona ha estat capital de la cultura catalana? Excel·lent. La crisi ens ha obligat a ser més modestos però també ens ha fet esprémer més la imaginació amb infinitat d’actes programats, gràcies a la complicitat ciutadana, amb entitats i institucions de tota mena i, sobretot, als voluntariats. La promesa de Dalí; el Concurs de Castells -que per la seva naturalesa ja ens fa capital cada dos anys-; l’ SCAN Tarragona 2012 - que és el festival internacional de fotografia de Cata-
L’aprovació definitiva del POUM fixa el desenvolupament de Tarragona
001VIUTar.qxp:Maquetación 1
5/11/12
13:37
Página 12
ENTREVISTA CIUTAT
lunya en el qual destaca l’exposició de Talent Latent amb obres d’autors de diverses nacionalitats- i d’altres ofertes han permès un dens i interessant programa digne de la capitalitat cultural de Tarragona. Confia en que Tarragona celebri els Jocs Mediterranis del 2017? I tant que sí. Aquest és un projecte basat en la unitat i el compromís del Comitè Olímpic Espanyol, el Govern estatal, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, l'Ajuntament de Tarragona i les 12 subseus. Estic segur que el compromís es mantindrà fins al final i els Jocs Mediterranis
del 2017 seran un èxit i una oportunitat que no podem desaprofitar. La URV ha celebrat el seu 20è aniversari. Què han significat aquestes dues dècades d’universitat al territori? La URV manté un objectiu molt clar: posar el coneixement al servei de la societat per contribuir al desenvolupament social i
Estic segur que els Jocs Mediterranis seran un èxit i una oportunitat
econòmic del seu entorn, un context que s’ha anat transformant amb el pas del temps establint complicitats amb el món empresarial i la ciutat. Han estat dues dècades molt positives. A més, a Tarragona hi tenim la seu l’ Institut Català de Paleontologia Humana i evolució Social (IPHES); l’Institut d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i l’institut Català d’Investigació Química (ICIQ), institucions de rellevància que reforcen la influència del territori. Si tenim en compte que la Universitat és Campus d’Excel·lència Internacional per part del Ministeri d’Educació, aquest fet ens atorga un grau de capitali-
tat afegit. Com veu el macrocomplex turístic que s’ubicarà a prop de Port Aventura? Tot el que serveixi per activar l’economia i la visibilitat del territori és benvingut, però no comparteixo que porti el nom de Barcelona. Abans d’acomiadar-nos, com li agradaria que fos Tarragona d’aquí 50 anys? M’agradaria que fos una ciutat confortable, de dimensió humana. Un lloc on els seus habitants s’hi trobin bé i se sentin orgullosos de pertànyer i de conviure. Una Tarragona on la gent hi pugui treballar i gaudir de justícia social i oportunitats.
D’UNA MICA MÉS A PROP... El principal tret del seu caràcter? L’optimisme. I el principal defecte? L’optimisme compulsiu. El que més valora de les persones... l’honestedat. I el que menys li agrada... la mentida De petit volia ser... metge o bomber I què s’imagina fent quan ja no sigui Alcalde? Continuar fent de professor. Un llibre? “De part de la princesa morta”. Una cançó? “Mediterráneo”, de Serrat Una pel·lícula? “Memorias de África” Si no visqués a la ciutat de Tarragona, on li agradaria viure? No ho he pensat mai. Un dels paisatges que més li agrada de Tarragona? La platja Llarga. De les festes de Santa Tecla mai es perd... Dames i Vells, la Baixada de l’àlgia i d’altres. No pot sortir de casa sense... el mòbil.
Novembre-Desembre 2012
001VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
5/11/12
13:37
P谩gina 13
001VIUTar.qxp:Maquetación 1
5/11/12
13:37
Página 14
REPORTATGE CIUTAT
La Vall de l’Arrabassada La Vall de l’Arrabassada, més conegut com l’Arrabassada, és un dels barris més nous de la ciutat. Situat entre la muntanya i el mar, un dels seus principals encants, és un barri jove en constant creixement i evolució El barri, situat a la part llevant de la ciutat, pren el nom de la platja que té just davant, l’Arrabassada. Abans que s’urbanitzés el barri del Serrallo, els pescadors de Tarragona es concentraven a l’entorn d’aquesta platja. De fet, fins fa pocs anys encara hi havia el testimoni de les cases dels pescadors, L’Arrabassada, també conegut com el barri dels músics, és un barri nou en constant fase de creixement que va començar la
14 I VIU Tarragona
seva principal expansió arran del boom immobiliari. Va ser durant aquesta època quan va fer el seu creixement més fort i durant la qual va estructurarse tal com el coneixem ara. Situat entre la muntanya i el mar -un dels seus principals encants- gaudeix d’uns entorns privilegiats dels quals són conscients els seus veïns i veïnes. L’Arrabassada és un barri que en pocs anys ha crescut molt en població i, poc a poc, també
ho ha anat fent en serveis. Els seus veïns es mostren satisfets amb el servei que ofereix el Centre d’Atenció Primària del barri (inaugurat ja fa uns anys) i amb l’arribada del nou supermercat i de la farmàcia, dos dels principals reclams històrics del barri. L’assignatura pendent, però, és la definitiva ubicació de l’escola, el CEIP Vall de l’Arrabassada, que aquest curs ha iniciat el seu 6è any de trajectòria. En aquest reportatge dedicat al
barri hem donat veu a la gent que hi viu, que hi treballa i que hi té una relació estreta i directa, ja sigui a nivell professional com personal. Així doncs, entrevistem al seu conseller de barri, Francisco Zapater; al president de l’Associació de Veïns i veïnes del barri, Albert Simón; a la directora del CEIP Vall de l’Arrabassada, Sònia Sabidó; al president de l’AMPA de l’escola, Àngel Cano i a Juanan Fernández i Maite Flores, dos comerciants ubicats al barri.
Novembre-Desembre 2012
001VIUTar.qxp:Maquetación 1
5/11/12
13:37
Página 15
Un barri molt jove i familiar L’Arrabassada compta amb una població molt jove. De les 3.000 persones que hi viuen, 500 són nens i nenes l’Arrabassada és un dels barris més joves de la ciutat de Tarragona, ja que la mitjana d’edat de la gent que hi viu és inferior a la d’altres barris de la ciutat, a més és el que més ha crescut durant els darrers anys. El fet que hi visqui tanta gent jove també ha propiciat que compti amb un volum important de població infantil. N’és un clar testimoni el Parc de les Lletres Catalanes -un dels emblemàtics eixos del barri- ja que cada tarda es converteix en l’escenari principal dels jocs dels nens i nenes del barri. I és que dels 3.000 veïns i veïnes que viuen a l’Arrabassada, 500 són nens i nenes. D’altra banda, el cap de setmana l’Arrabassada té un perfil
Un barri amb una ubicació privilegiada entre la muntanya i el mar
Novembre-Desembre 2012
marcadament familiar, ja que els seus carrers i entorns s’omplen de famílies senceres passejant o bé practicant-hi algun tipus d’esport, com ara anar a córrer o amb bicicleta. L’ubicació privilegiada del barri entre la muntanya i just davant del mar és una de les característiques que més valoren els que hi viuen, juntament amb la tranquilitat que s’hi respira i l’ambient proper de barri. El passeig de la platja de l’Arrabassada i el Parc de les Lletres Catalanes són els escenaris dels quals es senten més orgullosos i, tot i que són conscients que el barri es troba en constant creixement, els agradaria comptar amb més oferta de serveis, restauració i diferents comerços. La majoria dels nens i nenes del barri van a l’escola CEIP Vall de l’Arrabassada, que de moment es troba en uns terrenys provisionals a l’espera de conèixer-ne la ubicació definitiva per part de la Generalitat.
001VIUTar.qxp:Maquetación 1
5/11/12
13:37
Página 16
REPORTATGE CIUTAT
Francisco Zapater Conseller de Relacions Ciutadanes i Universitats de l’Ajuntament de Tarragona i conseller del barri Vall de l’Arrabassada
Francisco Zapater, nascut a Xelva (València) l’any 1946, viu a l’Arrabassada des de l’any 93. És advocat des de fa més de 30 anys en les especialitats de dret penal i matrimonial i col·labora periòdicament en diferents publicacions amb articles d’opinió Com definiria el barri Vall de l’Arrabassada i la seva gent? El barri de la Vall de la Rabassada està format pels carrers que tenen nom d’escriptors, però també forma part administrativament del barri el que hom coneix com “els músics”. En ambdós llocs hi ha una població jove i vitalista, la qual cosa fa que també hi hagi molta població infantil i adolescent. Quin és el seu racó preferit del barri, Sr. Zapater? Sens dubte el meu racó preferit és el mar, concretament la platja de l’Arrabassada que és la platja urbana del nostre barri. M’agrada anar a caminar cada diumenge al matí amb un grup d’amics i fer un circuit.
16 I VIU Tarragona
Com va viure les darreres festes? Què en destacaria? Hi hagué una influència massiva. La gent en èpoques difícils, com les que està vivint el món, necessiten més que mai una vàlvula d’escapament. Però, a més, la festa té un element pagà o místic, relacionat amb el curs de la natura, que genera sociabilitat i complicitat ciutadana. A més, les festes de barri serveixen per obrir les portes d’una part de la ciutat a la resta dels tarragonins. Ho puc constatar en la meva condició de conseller de Relacions Ciutadanes i Universitats de l’Ajuntament. Quina relació té amb els veïns del Vall de l’Arrabassada? Pe-
riòdicament m’entrevisto amb les diferents associacions de veïns per tractar els problemes i temes que la gent necessita. A més, a l’Ajuntament tinc el despatx obert per a qualsevol veí que reclami la nostra atenció. Les persones que hem decidit servir a la ciutadania des del govern municipal tenim un compromís i un deure del qual no podem defugir. De quins projectes que s’han dut a terme al barri es sent més orgullós? La Vall de l’Arrabassada és un barri relativament nou i encara està en període de consolidació. Mirem el futur amb tres projectes que ens preocupen i ocupen. Un, és la instal·lació d’una
farmàcia que es farà en dos o tres mesos, responent a una gran reivindicació veïnal. Un altre és la construcció d’un centre d’ensenyament, una escola-institut, per substituir els actuals mòduls prefabricats. Lluitem per posar a disposició de la Generalitat els terrenys per construir. I quines creu que són les assignatures pendents? Una de les coses que queda per fer és El Parc de les Lletres Catalanes pel qual tenim ja un projecte i el compromís de la Generalitat amb una partida asignada per la seva propera construcció. Aquest parc serà el punt focal de la zona i esdevindrà el centre del barri.
Novembre-Desembre 2012
001VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
5/11/12
13:37
P谩gina 17
001VIUTar.qxp:Maquetación 1
5/11/12
13:37
Página 18
REPORTATGE CIUTAT
Albert Simón President de l’Associació de Veïns de la Vall de l’Arrabassada Albert Simón és president de l’Associació des de fa un any i mig. Va venir a l’Arrabassada buscant un barri tranquil i idoni per a la família. La platja i el Parc de les Lletres Catalanes són els seus emplaçaments favorits del barri Com definiria el barri i la seva gent? La Vall de l’Arrabassada és un barri jove on a l’estiu hi ha molta vida, i a l’hivern s’hi està molt tranquil. Quan vaig venir a viure a l’Arrabassada buscava tranquil·litat i un lloc idoni per a la família, i ho vam trobar a aquí: la platja a 2 minuts, la muntanya a prop... Quines gestions i activitats duu a terme l’Associació? Des de l’Associació donem a conèixer a l’Ajuntament les inquietuds i necessitats del nostre barri i també organitzem vàries activitats a l’any amb el suport del Consistori i la Diputació, com ara sortides (mínim una a l’any); la setmana cultural; activitats relacionades amb el Nadal o les festes del barri del mes de setembre. Per als membres de l’Associació, les activitats organitzades tenen un preu més reduït. Com van viure les darreres
18 I VIU Tarragona
festes del barri? Aquest any van ser les festes amb més participació per part dels veïns i veïnes. Val a dir que tenint en compte els temps que corren, les festes van ser tot un èxit, ja que va ser la vegada que disposàvem de menys pressupost però la gent va col·laborar moltíssim. Enguany vam organitzar per primera vegada una cursa benèfica, i va estar dedicada als nens i nenes de l’hospital Sant Joan de Déu. Va tenir molta acollida, de ben segur que repetirem la iniciativa els propers anys. Una altra novetat d’aquest any va ser la presentació del “Griu”, que ja s’ha convertit en el nostre símbol del barri. Estem fent les gestions pertinents perquè puguem treure’l al Seguici Popular de les Festes de Santa Tecla. Quins són els projectes que s’han dut a terme al barri dels quals es senten més orgullosos? Feia temps que demanà-
vem una farmàcia, i ara sembla que ben aviat ja serà una realitat. També estem molt contents amb l’obertura del nou supermercat. Actualment hi ha un projecte en marxa que és la remodelació del Parc de les Lletres Catalanes: d’una banda s’adaptarà millor la zona infantil per garantir més seguretat als nens i nenes i, de l’altra, s’hi farà una ampliació de la zona poliesportiva. Dins del mateix recinte del parc també s’hi construirà un
local social que serà la seu de l’Associació de Veïns. I quines són les assignatures pendents? Ens agradaria que l’escola estigués ubicada al barri, i també comptar amb més comerços i serveis bàsics. Què li recomanaria a algú que vingués al barri? Li recomanaria, sens dubte, que fes un tomb per la platja i que visités el Parc de les Lletres Catalanes.
L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS L’Associació de Veïns de la Vall de l’Arrabassada va néixer ara fa 5 anys per respondre a les necessitats dels veïns i veïnes del barri. Actualment compta amb 125 socis que representen a més de 400 persones. A l’espera de poder comptar amb un establiment propi -que serà el local social que es construirà al Parc de les Lletres Catalanes-, de moment els socis es reuneixen a la “Cafeteria la Vall”.
Novembre-Desembre 2012
001VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
5/11/12
13:37
P谩gina 19
001VIUTar.qxp:Maquetación 1
5/11/12
13:37
Página 20
REPORTATGE CIUTAT
Sònia Sabidó Directora del CEIP Vall de l’Arrabassada L’escola l’Arrabassada és un centre educatiu nou que el passat mes de setembre va iniciar el seu 6è curs. La majoria dels alumnes són del mateix barri de l’Arrabassada, la qual cosa va donar nom al centre. Enguany el CEIP ha inaugurat un nou menjador Quin balanç feu d’aquests primers anys de vida de l’escola? Què en destacaríeu? El balanç és molt positiu ja que el primer curs (2007-08) es va iniciar amb 4 mestres i 33 alumnes, en canvi, enguany hi ha 294 alumnes i 19 docents en plantilla. El que destacaria és la confiança, la voluntat i l’empeny de les persones de la comunitat educativa que fan avançar el projecte d’escola i també veure com cada curs va creixent. I quins són els principals projectes que teniu damunt la taula? Pel que fa als projectes educatius, tenim el “Programa d’Escola Verda”: amb petites accions quotidianes de gestió de residus, d'estalvi d'aigua, d'aprofitament de recursos i de sensibilització per la natura seguint el lema de reutilitzar, reduir i reciclar. Cal dir que el curs 2010-11 vam poder penjar el distintiu d’Escola Verda a l’entrada del centre tot cele-
brant-ho amb una festa amb les famílies. A l’escola també comptem amb la biblioteca, on el curs passat ens van incloure dins el Programa de Biblioteques escolars Puntedu. Enguany iniciem l’Educació Física en anglès a 3r de primària ja que fins el curs passat vam estar immersos en el PELE (Pla Experimental de Llengües Estrangeres) que ens va donar molt bon resultat. També fem Kinesiologia a tots els nivells i el projecte de filosofia 3/18. Pel que fa al projecte no educatiu, el més imminent és la construcció de l’escola definitiva. L’ inici del nou curs 2012– 2013 ha vingut acompanyat d’alguna novetat? Pel que fa a les instal·lacions tenim un nou mòdul de menjador de 180m2 i l’antic mòdul de menjador s’ha convertit en dues aules de P4 i l’aula de ciències. També enguany l’AMPA gestiona el servei de menjador a través d’una empresa, abans ho feia el Con-
sell Comarcal del Tarragonès. Remarcar que el nou curs ha vingut acompanyat de les retallades en Educació, no pel que fa a la dotació de mobiliari, sinó més aviat en el fet de les substitucions, horari dels interins... Quins són els trets identificatius de l’escola? Ens proposem ser una escola activa que treballa des de la concepció constructivista dels processos d’ensenyament–aprenentatge a través del projectes. Mirem de respectar els processos evolutius dels infants, fem desdoblaments per afavorir una atenció més individualitzada, treballem per racons i un dia a la setmana per internivells on barregem als infants de diverses edats i fem tallers. És una escola jove i oberta on les famílies hi són molt partícips, un centre compromès amb la formació del professorat i escola de pràctiques on acollim als alumnes que estudien magisteri.
Suposo que la majoria dels alumnes són del barri... quina relació tenen amb l’escola fora de les hores lectives? Existeix una connexió estreta entre l’escola i el barri? Quins projectes teniu en comú? La majoria dels alumnes són de la zona 1 escolar que engloba des de Boscos fins a la Rambla Nova, però la majoria són de la mateix barri de l’Arrabassada, la qual cosa va donar nom al CEIP Vall de l’Arrabassada. Fora de les hores lectives la majoria de famílies i alumnes es troben al parc que hi ha al mig del barri i a la platja. El projecte que tenim en comú escola i barri podria ser la construcció del centre definitiu a les immediateses del barri. Enguany, l’escola, aprofitant la festivitat de Santa Tecla, els alumnes més grans del centre han construït el “Griu”, el bestiari de la Vall de l’Arrabassada. Tot i que encara no ha sortit el seguici popular, la canalla de la Vall el coneix ben bé.
001VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
5/11/12
13:37
P谩gina 21
001VIUTar.qxp:Maquetación 1
5/11/12
13:38
Página 22
REPORTATGE CIUTAT
Àngel Cano President AMPA CEIP Vall de l’Arrabassada Per Àngel Cano, president de l’Associació de Mares i Pares de l’escola l’Arrabassada des de fa mig any, el fet que gairebé el 90% de les famílies formin part de l’Associació demostra el seu compromís amb el centre. Cano té un fill que actualment està cursant P5 L’Arrabassada és un centre educatiu nou, quin balanç en feu? Molt positiu. L’ escola ha aconseguit consolidar-se i créixer fins arribar enguany a superar de llarg les 200 famílies. Precisament, aquestes no arriben per a gaudir d’unes grans instal.lacions, ja que encara estem en mòduls prefabricats, però el projecte educatiu que s’està duent a terme fa que tots plegats apostem decididament per continuar-lo sensedubtes.
menjador escolar. Com és que ara l’AMPA és qui gestiona el servei de menjador? L’any passat és va crear una comissió de menjador amb la intenció d’introduïr millores en el servei. Després de treballar-hi es va decidir que gestionar nosaltres el servei ens donaria la llibertat d’escollir l’empresa i tractar-hi directament qualsevol eventualitat. Així ho vam fer i realment estem satisfets amb el canvi.
L’Inici del curs escolar ha vingut acompanyat d’un nou
Gairebé totes les famílies de l’escola són sòcies de l’AMPA.
22 I VIU Tarragona
Com heu aconseguit comptar amb tanta participació? Sí, gairebé el 90% de les famílies del centre en formen part. Evidentment és una xifra molt elevada i això parla del compromís de les famílies amb l’escola. D’altra banda, disposem d’una àmplia oferta d’activitats extraescolars pels socis, així com gaudir de descomptes en els llibres, excursions, etc. Quins projectes i iniciatives heu tirat endavant des de l’Associació? S’ha impulsat la implicació dels pares i mares del centre. Això ho hem fet grà-
cies a la creació de diverses comissions: Escola nova, Menjador, Necessitem escola,De l´hort, Escola de pares...Cal agraïr també el suport rebut per altres pares i mares que tot i que no participen de les comissions, sempre estan disposats a donar un cop de mà. I e n q u è co n s i d e re u q u e s’hauria de continuar treballant? A partir d’ara hem de consolidar tot aquest teixit associatiu i sobretot continuar dedicant esforços a aconseguir finalment la construcció de l’escola que tots esperem.
Novembre-Desembre 2012
001VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
5/11/12
13:38
P谩gina 23
001VIUTar.qxp:Maquetación 1
5/11/12
13:38
Página 24
REPORTATGE CIUTAT
Juanan Fernández Director de RunnersWorld Tarragona i Running Solutions Runners World va ser de les primeres botigues que van instal·lar-se al barri i la 1a de Tarragona especialitzada en el seu sector Què distingeix Runners World d’altres botigues del seu àmbit? Som la 1a botiga que va néixer a Tarragona especialitzada en córrer –running, trail running i triatló-, i els nostres treballadors són professionals del running que ofereixen un assessorament personalitzat als nostres clients. L’any 2007 vam guanyar el 2n premi “Tarragona Empresa Jove” amb un projecte sobre l’anàlisi de la petjada, tant en estàtic com en dinàmic. I a què es dedica Running So-
lutions? És una empresa que organitza esdeveniments esportius: oferim assessorament, organitzem entrenaments, sortides, etc. Per què vau escollir l’Arrabassa d a p e r i n st a l · l a r-vos ? Buscàvem una zona de fàcil accés on es pogués aparcar amb facilitat, també ens interessava un barri jove per les sinèrgies que poguessin sorgir i que fos propici per practicar-hi esport, i la Vall reuneix totes aquestes condicions. El 2008 ja ens vam instal·lar al barri.
Què ha canviat al barri durant aquests 5 anys? L’Arrabassada és un barri molt jove que ha crescut molt, tant en serveis com en població (les famílies que es van ubicar aquí han anat creixent), tot i que encara hi ha algunes mancances. Quines són aquestes mancances? Tenint en compte que el barri ha crescut molt i que la majoria de gent és jove, hi trobo a faltar més oferta de restauració. D’altra banda, seria interessant crear una associació de comerços per tal d’afa-
vorir sinergies i procurar la nostra projecció més enllà del barri. Quins són els avantatges que ofereix una botiga de barri? La proximitat, que és una cosa que no poden oferir les grans superfícies. A més a més, cal destacar el factor humà que ofereixen els nostres treballadors. Algú que vingui a l’Arrabassada no pot marxar sense...? Deixar de fer un passeig per la platja.
Maite Flores Propietària de Maite Flores Espai de Bellesa La perruqueria és un dels darrers establiments que s’han obert a la Vall de l’ Arrabassada. Va ser pel caràcter jove i actiu del barri que Flores va decidir ubicar-s’hi Quan va obrir l’establiment? A principis de setembre d’enguany. I per què va escollir la Vall de l’Arrabassada? La Vall és un barri jove, actiu, amb algunes necessitats bàsiques, és per això que vaig escollir-lo, per cobrir-ne algunes... i, d’aquesta manera, també formar part de l’evolució del barri. Quins avantatges té estar al capdavant d’una botiga de barri? L’Arrabassada és una zona fantàstica a prop del mar i del centre, té molta llum i mol-
ta vida perquè hi viuen molts nens i nenes... amb una mica d’esforç per part de tots podrem aconseguir que es compleixin les expectatives d’infraestructura i comerç que tots esperem, i podrem gaudir d’un gran barri. Què li agrada més del barri? Sens dubte la seva ubicació, ben a prop del mar, i la seva població jove. I què creu que li falta?Més serveis, una escola i comerços, crec que els veïns i veïnes els necessiten.
Novembre-Desembre 2012
001VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
5/11/12
13:38
P谩gina 25
001VIUTar.qxp:Maquetación 1
5/11/12
13:38
Página 26
REPORTATGE CIUTAT
La URV fa 20 anys Dues dècades d’universitat al territori Actualment, la Universitat Rovira i Virgili ofereix 37 estudis de grau, una cinquantena de màsters i 30 doctorats. Amb gairebé 14.000 estudiants, s’ha convertit en una universitat de referència a Catalunya. Creada l’any 1991, s’ha estès per les comarques de Tarragona a 20 anys va néixer la Universitat Rovira i Virgili al territori (va ser creada l’any 1991 al Parlament de Catalunya) prenent com a base les estructures acadèmiques existents que hi havia de les delegacions de la universi-
F
tat de Barcelona. Es recuperava així la Universitat de Tarragona del segle XVI. Des del primer dia de funcionament ha tingut un objectiu molt clar: posar el coneixement al servei de la societat per contribuir al desenvolupament social i eco-
La URV en xifres Al llarg d’aquests 20 anys, la Universitat Rovira i Virgili ha incrementat considerablement el nombre de graus i doctorats Estudis De les 14 titulacions de primer i segon cicle i 13 doctorats de l’any 1992 s’ha passat als actuals 37 graus, 49 màsters i 30 doctorats amb una formació plenament adaptada a l’EEES (Espai Europeu d’Educació Superior). Estudiants Dels 6.243 estudiants del primer curs s’ha passat a 13.382, amb una gran estabilitat en els estudiants de grau i un nombre creixent d’estudiants de màster i doctorat. Titulats En 20 anys s’han titulat a la URV més de 30.000 professionals i 1.150 doctors, i aquesta és una de les contribucions més importants de la Universitat a la societat, en especial a les comarques de Tarragona.
Implantació territorial La URV s’ha estès per les comarques de Tarragona, amb campus en 6 ciutats i antenes del coneixement i aules de la gent gran en 21 municipis Les facultats i escoles Actualment la Universitat compta amb la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia; la Facultat de Lletres; la de Química; la de Medicina i Ciències de la Salut; la de Ciències Jurídiques; la facultat d’Economia i Empresa; la Facultat d’Enologia; la d’Infermeria i la de Turisme i Geografia. També compta amb 3 escoles tècniques superiors: l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria; l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura.
nòmic del seu entorn, un context que s’ha anat transformant amb el pas del temps. La Universitat Rovira i Virgili és la quarta Universitat de Catalunya amb 14.000 estudiants en una quarantena de graus i una cinquantena de màsters.
A continuació s’exposa una relació de xifres pel que fa als estudis, estudiants, titulats, implantació territorial i facultats i escoles que ens permeten veure i observar el creixement de la Universitat Rovira i Virgili al llarg d’aquests 20 anys.
001VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
5/11/12
13:38
P谩gina 27
001VIUTar.qxp:Maquetación 1
5/11/12
17:57
Página 28
REPORTATGE CIUTAT
Francesc Xavier Grau Rector de la Universitat Rovira i Virgili Francesc X. Grau és rector de la URV des de 2006. Nascut a Lleida l’any 1958, és doctor en Ciències Químiques per la UB i Catedràtic d’Universitat Mecànica de Fluids per la URV. Autor o coautor de més de 80 publicacions en llibres i revistes científiques uina és la història d’aquests 20 anys d’universitat? La URV ha desenvolupat un model d’universitat que l’ha conduït a ser reconeguda com una bona universitat en docència i en investigació i element clau del progrés cultural, social i econòmic de les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre i de Catalunya. És una història d’èxit. Una clau d’aquest èxit crec que ha estat l’estratègia
Q
de recerca en tots els àmbits de coneixement, i també fixant àmbits d'especialització relacionats amb activitats de gran pes a la regió, com la química, el turisme, la nutrició i salut, l’enologia o l’arqueologia i el patrimoni. Una segona clau ha estat l’estratègia en docència, situant l’estudiant en el centre dels processos d’aprenentatge. La tercera pota ha estat alinear docència i recerca a l’hora de desenvolupar el mapa d’ensen-
yaments de la URV. Finalment el model de relació amb la societat i la internacionalització són claus en l’impuls del projecte. Què ha significat pel territori comptar amb una universitat pròpia? La URV avui té un impacte sobre l’economia de les comarques del sud de Catalunya equivalent al 3% del seu PIB. També té un gran impacte social, en vint anys ha format
La producció científica de la URV la col·loca en el 3r lloc de l’estat en termes de productivitat més de 30.000 titulats en estudis de grau i més d’un 70% són fills de pares no universitaris. Amb prop de 13.000 articles publicats, la producció científica indexada de la URV la col•loca, avui, en el 3r lloc de l’Estat en termes de productivitat, i també en termes de qualitat i impacte. Per tant, la URV aporta a les comarques del sud de Catalunya progrés i la possibilitat de convertir-se en un pol de coneixement i dotar-se d’unes bases de desenvolupament sostenibles i competitives internacionalment. Vostè és rector de la URV des de l’any 2006. De quins projectes assolits es sent més orgullós? Seria senzill respondre que el projecte que ens ha donat més reconeixement, com a universitat i com a agregació d'agents generadors de coneixement del sud de Catalunya: el Campus d’Excel•lèn-
cia Internacional. Però estic convençut que aquest reconeixement i el projecte mateix són conseqüència d'un altre subjacent: el de construcció d'un determinat model d'universitat pública. El model URV. I d'aquest en destacaria un element que n'ha esdevingut bandera: el Pacte de Dedicació del Personal Docent i Investigador, que explicita el global d'activitat de tot el personal acadèmic, permet la diversitat de perfils professionals i reconeix i incentiva l'especial dedicació, amb impacte local i internacional. El Campus d’Excel•lència Internacional Catalunya Sud va rebre la menció de CEI del Ministeri d’Educació l’any 2010. Què ha suposat la creació d’aquest Campus? És el reconeixement extern de l’encert de la doble estratègia d'impacte internacional i desenvolupament regional de la Universitat, que coincideix amb les avaluacions internacionals que fins ara s’han fet del nostre model. Alhora ha suposat un impuls al projecte estratègic de la URV. D’una banda, perquè s’han obtingut fons extraordinaris per finançar equipaments de futur i, d’altra, perquè ha catalitzat la col•laboració entre els diferents agents que fan recerca i innovació en aquestes comarques. En definitiva, ha suposat un cop d’accelerador als projectes de la Universitat i una oportunitat per la regió. El CEICS representa una fita, molt significativa però una més d’un camí que té anys de durada. Quins són els principals rep-
Novembre-Desembre 2012
001VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
5/11/12
13:38
P谩gina 29
001VIUTar.qxp:Maquetación 1
5/11/12
13:38
Página 30
REPORTATGE CIUTAT tes als quals s’enfronten avui dia les universitats catalanes? El nostre model de societat només es pot sustentar en una economia sostenible i intensiva en coneixement. Per això, es necessita un excel·lent sistema educatiu, un sistema de recerca competitiu internacionalment i un ampli suport social a la ciència. En aquest context, com a president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, vaig plantejar al Parlament de Catalunya 5 reptes del sistema universitari català. Un és millorar la confiança de la societat en la universitat. Un altre, reformar el sistema de governança per guanyar eficàcia i eficiència. També millorar el sistema de recerca amb el mateix objectiu. Però vull destacar l’exigència i la possibilitat de construir sinèrgies entre el món del coneixement i el de l’empresa, i la urgència de definir i desenvolupar un sistema de finançament públic de les universitats adequat a les necessitats i capacitats del país. Cal que l’empresa catalana dugui a terme projectes d’investigació i desenvolupament. El nostre sistema de coneixement necessita que el finançament arribi a ser, en relació al PIB, com a mínim igual al d'Espanya. I quins són els que té sobre la taula la URV? En primer lloc, els que compartim amb tot el sistema universitari. Més enllà d’això hi ha el repte de profunditzar en el model que hem construït i, en allò que sigui possible, millorar l’estreta relació que hem aconseguit amb la societat. En aquest sentit ens hem plantejat treballar per concitar projectes d’abast regional a través de la confluència d’esforços d’entitats privades, administracions i la mateixa Universitat. Hem de treballar per la definició explícita del sistema d’innovació i coneixement de la Catalunya Sud, buscant les sinergies en els àmbits
30 I VIU Tarragona
de la innovació, l’emprenedoria, la formació contínua i la transferència de coneixement i tecnologia. Comptem per això amb una bona base: la situació de la pròpia universitat i de l'agregació representada pel CEICS, de l'espai de treball conjunt en la Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona i del que es desenvolupa en el marc del Pla Estratègic de les Terres de l'Ebre i d'un acord estratègic, que s’ha renovat fins el 2015, amb la Diputació de Tarragona, precisament per a desenvolupar el sud de Catalunya com a regió del coneixement.
En el futur veig una URV entre les millors universitats europees en tots els seus àmbits Alguns alumnes s’han manifestat per l’augment de les taxes universitàries. Segons els sindicats, arran de la pujada de preus les universitats han perdut alumnes. Tem que els propers cursos hi hagi menys estudiants? Aquest any la matrícula d’estudiants de grau s’ha mantingut estable, de fet ha crescut lleugerament, però la de màster ha disminuït en pràcticament la mateixa quantitat de manera que el nombre total d'alumnes és el mateix que el del curs passat. L’element clau en aquesta qüestió és l'activació d'una necessària i nova política de beques i ajuts, que ha d'assegurar el manteniment del nivell d’equitat assolit en l'accés a l'educació superior al nostre país. Recordem el paper fonamental d'ascensor social que té la universitat i que particularment ha tingut els darrers 20 anys la URV. La societat no es pot permetre anar endarrere; per justícia social i per interès econòmic.
Com li agradaria que fos la URV d’aquí 20 anys? La universitat és una institució gairebé mil·lenària que sempre ha estat responsable de la generació de coneixement i l'educació superior. Però així com la forma de dur-la a terme avui ja és diferent a la que teníem en el moment de creació de la URV ara fa 20 anys, d'aquí a 20 anys és segur que també ens trobarem amb maneres diferents, potser no previsibles avui. Però la clau per la universitat serà sempre mantenir el seu caràcter d'institució autònoma, regida per l’acadèmia, que assumeix la se-
va plena responsabilitat social, única garantia de generació i transmissió de coneixement exempts d'interessos econòmics, ideològics o fins i tot religiosos. Finalment, jo veig en el futur una URV ben situada en el panorama internacional, entre les millors universitats europees en tots els seus àmbits d'especialització (avui ja som dins el millor 1% del món -les millors 200 universitats del món- en dos d'aquests àmbits) i clar motor de la competitivitat internacional de Catalunya, a través de la contribució de les comarques del sud.
PERFIL Francesc Xavier Grau i Vidal és rector de la Universitat Rovira i Virgili des de 2006. Anteriorment havia estat vicerector d'Ordenació Acadèmica i de Recerca, d'Ordenació Acadèmica i Professorat, i d'Infrastructures i Noves Tecnologies, així com director del Departament d'Enginyeria Mecànica, entre altres càrrecs acadèmics. Nascut a Lleida (1958), és doctor en Ciències Químiques (1986) per la Universitat de Barcelona i catedràtic d'Universitat de Mecànica de Fluids (URV, 2001). Autor o coautor de més de 80 publicacions en llibres i revistes científiques,
Novembre-Desembre 2012
001VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
5/11/12
13:38
P谩gina 31
001VIUTar.qxp:Maquetación 1
5/11/12
13:38
Página 32
REPORTATGE CIUTAT
Glòria Ribas Exalumna de la 1a promoció de la URV Glòria Ribas és llicenciada en dret per la URV (1992 - 1996). Va formar part de la 1a promoció que va començar la carrera a Tarragona com a Universitat Rovira i Virgili. Durant 15 anys ha estat com a docent a la universitat i excerceix d’advocada des de l’any 2003 ormes part de la genera c i ó q u e va u co mençar la carrera a Tarragona com a URV i no com a Universitat de Barcelona. Què va significar, això? Jo em vaig sentir molt afortunada perquè just em tocava començar el 1r any de carrera quan vaig enganxar que començava la URV i vaig tenir la sort de no haver d’anar a Barcelona i poder-me quedar aquí. Vaig sentir que érem uns privilegiats, per la comoditat de no haver de marxar a estudiar fora i perquè a la facultat de Dret de Tarragona -que s’iniciava amb el nostre curs- el tracte entre professors i alumnes era molt directe i personal.
F
Què ens podries dir d’aquells inicis? Una de les coses que més em va impressionar va ser el lloc on estudiàvem, que era l’antiga audiència que per a mi era l’espai idoni per fer els es-
tudis de dret. Érem uns 100 alumnes i fèiem dret romà entre les columnes de l’audiència! Després, a mesura que va anar entrant més cursos, vam ocupar també un edifici de la plaça del Fòrum. La Universitat anava creixent amb vosaltres...quins canvis vau viure?Ara els alumnes estan integrats al campus on s’estudien diferents ensenyaments i on hi tenen a més de les aules, la biblioteca, el barrestaurant...la comoditat i el moviment és màxim. En aquella època, en canvi, no estàvem amb cap altre ensenyament, érem pocs alumnes i profes-
Tinc molt bon record dels inicis de la universitat, tot començava amb molta il·lusió
sors, la Biblioteca la teníem on hi havia Relacions Laborals i la nostra cafeteria eren els bars de la Part Alta... en tinc molt bon record, per a res del món era precari, sinó que tot començava amb molta il·lusió... no ho canviaria. Què recordes especialment? L’ambient familiar que es va crear entre els propis alumnes i entre aquests i els professors. Han passat vint anys i entre els alumnes ens hem anat seguint la pista i amb alguns encara hi mantinc relació. Amb els professors he tingut la sort de poder mantenir contacte durant els anys que he estat professora associada a la Universitat. Com és que vas decidir continuar a la universitat? De fet, de la meva promoció en vam ser 4 o 5 que ens vam quedar com a becaris i després com a professors. Considero que te-
nir l’oportunitat de quedar-te a la universitat és la clau per poder assentar els coneixements adquirits a la carrera i et permet després poder llançar-te amb més seguretat al món laboral. També et permet adquirir una sistemàtica de treball, contrastant sempre la realitat jurídica pràctica amb els manuals doctrinals jurídics i legislació adient. De l’any 96 al 99 vaig treballar únicament a la universitat, i després ja vaig començar a compaginar-ho amb feines que vaig fer a fora. Creus que el fet de ser dels primers estudiants que vau començar a estudiar a Tarragona us va obrir més portes aquí al món laboral? No, no necessàriament ens va obrir més portes, perquè molta gent havia anat a estudiar a Barcelona i després tornaven aquí, a Tarragona.
001VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
5/11/12
13:38
P谩gina 33
CIUTAT
Novembre-Desembre 2012
VIU Tarragona I 33
001VIUTar.qxp:Maquetación 1
5/11/12
13:39
Página 34
REPORTATGE CIUTAT
Marc García Alumne de 4t de Grau de Química Marc García forma part de la 1a promoció d’estudiants de la URV que va començar els estudis amb el Pla Bolonya Representes la 1ª promoció que va començar els estudis amb el Pla Bolonya i, en el teu cas, et graduaràs en Química. Quines diferències principals ets conscient que hi ha entre la teva promoció i els qui cursaven la Llicenciatura? Abans, a la llicenciatura de Química, les assignatures s’avaluaven majoritàriament amb un examen final que tenia un pes molt important. Ara, en canvi, al llarg del curs les assignatures s’avaluen mitjançant treballs. Això comporta que s’hagi de treballar més en el dia a dia, el que implica una dedicació contínua en totes les assignatures. Per a tu, això què ha significat, un avantatge o un inconvenient? Per a mi un avantatge, ja que el plantejament dels graus és que es treballi amb regularitat cada dia, i aquest és el ritme de treball al qual estic acostumat, pel que en aquest aspecte m’he vist afavorit. A d’altres, en canvi, això els pot haver perjudicat. Sóc conscient però, que aquesta dedicació diària pot dificultar compaginar els estudis amb segons quin tipus de feina. Així et sents content d’haver estudiat amb el nou pla d’estudis? Sí, perquè a banda que el ritme de treball m’ha afavorit també hi ha el factor que som molt pocs estudiants a classe, ja que no hem tingut la incorporació d’alumnes d’altres anys. Així doncs, tot i que a primer curs érem més alumnes perquè estàvem barrejats diferents graus, els darrers cursos hem arribat a ser uns 12 i 15 companys a classe. Això ha fet
34 I VIU Tarragona
que tinguem una relació molt directa entre els companys i també amb els professors. Tenint en compte la situació econòmica actual i les retallades en Educació, us n’heu ressentit? Jo personalment, directament no. Bé, el que he notat és un increment del preu de la matrícula. El 1r curs vaig pagar uns 1.300€, i aquest darrer uns 2.200€. D’altra banda, sé de companys que triguen molt en saber la resolució de les beques d’Ensenyament i en rebre’n els diners. D’altra banda, ara hi ha més estudiants que sol·liciten les beques de col·laboració que ofereix la Universitat. També he sentit a dir que es retallaran les ajudes en les beques Erasmus. Quins plans tens per al teu futur? Aquest 2013 me’n vaig d’Erasmus a Anglaterra, i quan acabi el grau tinc la intenció de continuar en l’àmbit de la recerca i fer un màster aquí a la URV que es diu “Synthesis and cathalisis” i té força renom. Quan l’acabi m’agradaria quedar-me a la universitat i fer un doctorat.
EL PLA BOLONYA El juny de 1999 els ministres d’educació superior de 29 països europeus varen signar la Declaració de Bolonya, que estableix els fonaments per a la construcció de l’espai europeu d’educació superior (EEES). L’objectiu és la millora de la qualitat i la competitivitat internacional de l’educació superior a Europa, tot permetent incrementar la mobilitat i l’ocupació dels titulats universitaris europeus. Aquest procés de canvi dels estudis universitaris es coneix popularment com el “procés de Bolonya”, ja que és en aquesta ciutat on es va signar el document inicial de referència, i està basat, principalment, en l’adopció d’una estructura comparable de les titulacions a nivell europeu i en una renovació metodològica docent. D’acord amb els objectius establerts per l’EEES, els estudis universitaris oficials s’estructuren en tres cicles denominats, respectivament, grau, màster i doctorat.
Novembre-Desembre 2012
001VIUTar.qxp:Maquetaci贸n 1
5/11/12
13:39
P谩gina 35
001VIUTar.qxp:Maquetación 1
5/11/12
13:39
Página 36
REPORTATGE CIUTAT
XXIV Concurs de Castells L’edició del concurs que ha comptat amb més projecció internacional El concurs de castells d’enguany va ser històric: fins a cinc colles van fer castells de gamma extra, una xifra rècord en comparació amb altres edicions. Uns 300 periodistes i una seixantena de mitjans de comunicació van cobrir l’esdeveniment El concurs d’enguany -que va celebrar-se els dies 6 i 7 d’octubre a Tarraco Arena Plaça- va ser històric, ja que fins a cinc colles van aconseguir fer castells de gamma extra, una xifra rècord en comparació amb les altres edicions. Per primera vegada el Concurs va veure descarregats el 2 de 8 sense folre i el 4 de 9 sense folre. Així mateix, moltes colles van igualar o superar els seus millors registres de la temporada. Els Castellers de Vilafranca
36 I VIU Tarragona
van guanyar el Concurs de Castells. Els verds van aconseguir el seu sisè triomf consecutiu després de rubricar una gran actuació. La segona posició al final va estar, ex aequo, per a les dues colles vallenques, la Joves i la Vella. Dues colles més van assolir castells de gamma extra: la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, que va aconseguir la quarta posició amb el 9 de 8 com a millor castell, i els Capgrossos de Mataró, que van
acabar en cinquena posició. La jornada també va veure els castells de nou pisos dels Xiquets de Tarragona i els Castellers de Sants, i els castells de gamma alta de vuit dels Castellers de Barcelona, els Castellers de Sabadell, els Xiquets de Reus i els Castellers de Lleida. Al final, un total de 32 colles van prendre part en les dues jornades en un Concurs en què es va posar de manifest l'excel·lent moment de forma del món casteller.
Pel que fa al seguiment mediàtic, el Concurs de Castells va estar present a gairebé tots els mitjans catalans i de l'Estat espanyol. Al voltant d’uns 300 periodistes i professionals d'una seixantena de mitjans diferents van oferir la seva cobertura. També televisions d'abast estatal van ser presents a la Tarraco Arena Plaça i es van publicar en les edicions digitals de diferents mitjans de referència de la premsa internacional.
Novembre-Desembre 2012
001VIUTar.qxp:Maquetación 1
5/11/12
13:39
Página 37
Gran impacte econòmic El concurs de Castells va comptar amb una important repercussió econòmica de més de 3 milions. S’estudia allargar l’esdeveniment a 4 dies. El Concurs de Castells va comptar amb una important repercussió econòmica (més de 3 milions d’euros) i gran projecció a nivell nacional i internacional, tant per part de la retransimissió de mitjans de comunicació com de la pròpia assistència de públic estranger.
Proper objectiu: Quatre jornades
Fotos: José Carlos León
Enguany el concurs es va viure en dues jornades per encabir un major nombre de colles castelleres, fins a 32. Des de la regidoria de cultura de l’Ajuntament van qualificar el certa-
men 'd'històric' i van assegurar que el model estrenat enguany tindrà continuïtat i, fins i tot, es preveu expandir-lo. L'objectiu del consistori és aconseguir una concurs de quatre dies on hi puguin participar les més de 60 colles del país.
Reconeixement a grallers i timbalers El concurs també va voler reconèixer la feina dels grallers i timbalers de les diferents colles castelleres amb un jurat especialitzat durant tot el cap de setmana.
001VIUTar.qxd:Maquetación 1
5/11/12
12:48
Página 38
CULTURA ACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA
Finalitza la restauració de la catedral El temple presenta un aspecte renovat Les obres de restauració es van centrar en l’interior de les naus del temple. També s’han dut a terme treballs de recuperació i consolidació de les pintures murals i policromies. La inversió ha suposat al voltant dels 3 milions d’euros l passat mes de setembre es va inaugurar la restauració de la Catedral de Santa Maria de Tarragona. El projecte, realitzat pel Ministeri de Cultura a través de l'Institut del Patrimoni Cultural, s'emmarca en el Pla de Catedrals espanyol. Les obres, centrades en la restauració de l'interior de les naus del tem-
E
ple, es van iniciar l'any 2010 i han finalitzat amb una inversió de prop de 3 milions d’euros. L’acte d’inauguració va estar presidit pel ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz; l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol; l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros; el president de la Diputació, Josep Poblet, entre d'al-
tres personalitats. Centenars de persones van voler copsar l'aspecte renovat del temple. En aquesta gran obra s'han restaurant els paraments de la volta i els murs, una vegada realitzades les tasques de neteja i de consolidació necessàries. També s'han dut a terme treballs de recuperació i consolidació de les pintures murals i
policromies. El projecte ha inclòs la restauració del cadirat del cor, tretze capelles, un sepulcre i diversos murs de tancament de l'església. També s'ha completat un nou sistema elèctric i d'il·luminació i s'han portat a terme accions per a l'accessibilitat al temple. I Anna Escolà, periodista I
001VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
5/11/12
12:49
P谩gina 39
001VIUTar.qxd:Maquetación 1
5/11/12
12:49
Página 40
CATEDRAL CULTURA
La Catedral llueix una nova imatge Les obres de restauració del temple descobreixen policromies que evidencien que l'interior de la Catedral segueix les tendències de les cultures antigues pròpies d'Egipte, Pèrsia, Mesopotàmia, Grècia i Roma es obres de la quarta fase de la Catedral de Tarragona han fet sortir a la llum desenes de policromies d'entre el segle XIV i XVI un cop treta la capa de pintura grisenca que cobria les parets del temple. El conjunt de pintures i símbols descoberts després de la neteja interior de la Seu demostren que la Catedral estava plenament ornamentada. Les obres d'aquesta quarta fase del temple tarragoní de la ciutat han durat dos anys i han estat finançades a
través del Ministeri de Cultura a través de l'1% Cultural. El conjunt de policromies aparegudes arran de les obres de neteja evidencien que l'interior de la Catedral segueix les tendències de les cultures anti-
Encara queden obres pendents per acabar la reforma i rehabilitació en el marc d’una 5a fase
gues pròpies d'Egipte, Pèrsia, Mesopotàmia, Grècia i Roma. Els treballs han permès, a més, posar color al conjunts policromats on destaquen els tons vermellosos i verds. Així mateix, s'ha pogut constatar que moltes columnes estaven decorades amb elements que imitaven teixits, tapissos i amb seqüències de sanefes ornamentals. Encara queden obres pendents per acabar les obres de reforma i rehabilitació de la Catedral en el marc d'una cin-
quena fase. Entre les obres pendents hi ha l'església petita de Santa Tecla, la vella -adjacent al temple tarragoní- i el claustre. En paral·lel a aquesta quarta fase, també destaca la importància de la renovació de l'orgue de la Catedral. El projecte de restauració s'ha acompanyat d'un estudi dels revestiments interiors de murs, voltes i altres elements arquitectònics efectuat pel Departament d'Estudis del Patrimoni Històric de la UB.
001VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
5/11/12
12:49
P谩gina 41
001VIUTar.qxd:Maquetación 1
5/11/12
12:49
Página 42
TEATRE CULTURA
El Metropol estrena nova programació El teatre Metropol remprèn una nova temporada amb una programació amb 14 propostes d’espectacles molt atractives Amb la nova programació de tardor, el teatre ha reprès una programació molt atractiva. El Metropol manté la línia de treballar amb les entitats i agents culturals de la ciutat. Les formacions artístiques que col·laboren en aquesta ocasió són la Sala Trono, Plan B Dansa, Orquestra Camera Musicae, Banda Unió Musical de Tarragona, Fabuleae tarraconenses del grup de reconstrucció històrica Thaleia, Associació La Salle, Cia. La Golfa, el Festival de Teatre Màgic o els Premis Tarragonès. Pel que fa a la programació professional i de l’Escena Tarragona, aquesta temporada
es presenten 14 espectacles dels que destaquen “Burundanga”, dirigit per Jordi Casanovas; un Joan Pera transformat en “Capri”; “Incendis” d’Oriol Broggi amb Clara Segura i Julio Manrique i Marina Rossell “Canta Moustaki” com a caps de cartell. D’altra banda també es presenta dins el teatre professional, els espectacles musicals de la Banda Unió Musical de Tarragona i “Recondita Armonia”, de l’Orquesta Camera Musicae i les obres teatrals de grups tarragonins com són Calígula i “Bildeberg Club Cabaret de la Sala Trono”, especial Cap d’Any.
Varietat d’oferta a la Sala Trono La Sala Trono ofereix espectacles de Teatre, Música, Màgia i Dansa durant els mesos de novembre i desembre. Entre les propostes teatrals hi trobem “La guerra d’A. Soler” i “Menú del día” i, entre les propostes de dansa, “Soles” Una de les primeres propostes que ens ofereix aquesta temporada la Sala Trono és l’obra teatral “La guerra d’A. Soler”, de Kai Hensel. Explica la història d’un psicodrama que comença amb un alumne de Batxillerat que es suïcida a causa de la nota que li ha posat una professora. Una de les propostes musicals arriba de la mà del cantautor donostiarra Rafael Berrio, qui interpretarà una versió dels seus clàssics i presentarà algunes de les cançons del seu nou disc d’estudi.
42 I VIU Tarragona
Eduard Juanola és un dels protagonistes de les propostes de màgia de la sala. Al seu espectacle poden veure’s efectes de màgia mental i il·lusionisme. “Sublime” és un altre espectacle de màgia que arriba a la sala Trono amb Joana Rhein, artista polifacètica del Brasil que fusiona màgia, teatre, música en directe i poesia. Pel que fa a la dansa, “Soles” és la nova creació de la companyia de dansa Una del Montón que comprèn dues peces en un mateix espectacle on hi conviuen la dansa contem-
porània, el flamenc, la música, el text i la interpretació. Una de les estrenes de la Sala és “Menú del día” una comèdia que parla de les frustracions, somnis i de la necessitat de l'ésser humà de buscar una vi-
da millor. “Red Pontiac” és una altra nova producció de la Sala. Dirigida per Pere Riera, una comèdia farcida de diàlegs punyents on dues amigues acaben confessant secrets indignes d’una mare.
001VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
5/11/12
12:49
P谩gina 43
001VIUTar.qxd:Maquetación 1
5/11/12
12:49
Página 44
EXPOSICIONS CULTURA
Exposició de Pep Escoda "El calaix dels somnis (1990-2012)" al CX Sala d’Exposicions Tarragona
Nova edició de l’Espai Kesse
L’exposició “El calaix dels somnis. Fotografies de Pep Escoda 1990-2012” es pot veure a la Sala d’Exposicions de Catalunya Caixa fins al proper mes de gener. L’exposició planteja un recorregut per la trajectòria d’un dels artistes tarragonins contemporanis més importants i influents. La Fundació Caixa Tarragona presenta la primera exposició individual de l’artista que compila l’obra més emblemàtica de la seva trajectòria. La comissària, Sílvia
Omedes, i el mateix Pep Escoda han fet una immersió en el seu arxiu a la cerca dels negatius que contenen els paisatges més personals i expressius còmplices del seu viatge de vida. La mostra conté més de 60 fotografies inèdites disparades arreu del món des de l’any 1990 fins avui. Dedicat professionalment a la fotografia des de fa més de 20 anys, Pep Escoda ha compaginat els encàrrecs per a publicacions amb la pròpia producció artística.
Un espai lliure per a l’exhibició i creació dirigida als joves creadors de la ciutat A l’octubre va començar una nova edició de l’Escenari Obert a l’Espai Jove Kesse. S’han programat un total de vuit accions de diferents disciplines artístiques, que van des del teatre i la performance, la dansa, el circ o la màgia, fins a l’exhibició de joves
il·lustradors que mostraran la seva feina en directe. La programació dura fins a meitats de desembre. L’Espai Jove Kesse és una proposta d’un espai lliure per l’exhibició i la creació dirigida a joves creadors i col·lectius culturals de la ciutat.
Fotoperiodisme al Port 22 joves artistes catalans exposen les seves obres al Clic de Fotoperiodisme Jove A l’exposició Clic de Fotoperiodisme Jove de les edicions dels anys 2011 i 2012 s’hi exposen una setantena de fotografies i dos audiovisuals dels 22 joves artistes catalans que van resultar finalistes i guanyadors del concurs Clic (concurs organitzat pel Departament de Benestar Social i Família i l’associació Diomira). La mostra és d’accés gratuït i es podrà visitar fins el 19 de novembre. S’hi retraten situacions socials i de persones amb dificultats de Catalunya i d’arreu del món. El concurs Clic de Fotoperiodisme Jove
44 I VIU Tarragona
inclou les modalitats de fotoperiodisme, audiovisuals i beca de fotoperiodisme. La temàtica dels fotoreportatges, consta d’una història amb sensibilitat social. Promoció de joves artistes El Clic és una iniciativa creada l’any 2000 amb l’objectiu de despertar la vocació creativa i promocionar joves artistes vinculats al fotoperiodisme. La finalitat del concurs també és difondre i promocionar imatges de caràcter periodístic que mostrin sensibilitat i interès per l’entorn social.
Novembre-Desembre 2012
001VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
5/11/12
12:49
P谩gina 45
001VIUTar.qxd:Maquetación 1
5/11/12
14:09
Página 46
ESPORTS EXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTÍCIES
Global Padel Sports El club de pàdel més gran de la província Global Padel Sports compta amb 13 pistes, tant indoor com outdoor. Inaugurat fa 1 any i mig, ja compta amb més de 350 socis. El club té una escola d’iniciació, una de competició i organitza activitats federades i de caire social lobal Padel Sports va obrir les seves portes ara fa un any i mig (es va inaugurar l’abril de l’any passat) i ja s’ha convertit en el club de pàdel més gran de la província de Tarragona i el que compta amb més oferta. A nivell de competició, aquesta temporada la seva escola s’ha vist afavorida amb la incorporació d’Àlex Marín, un dels mi-
G
46 I VIU Tarragona
llors jugadors de pàdel de Catalunya. El club, que actualment compta amb més de 350 socis, va néixer arran de la iniciativa de quatre amics que es dedicaven a organitzar totes les proves federades de pàdel que feien tots els clubs de la província de Tarragona. Després d’observar una demanda molt gran de públic afi-
cionat al pàdel que es trobava que els clubs tradicionals de la província tenien moltes vegades les pistes saturades i que només les oferien als seus socis, Global Padel Sports va néixer amb la intenció de donar servei a aquesta demanda. És per això que el club posa les seves pistes tan a la disposició dels socis com dels no socis. El perfil majoritari de socis i sò-
cies del club són jugadors i jugadores de pàdel de nivell iniciació i mitjà que no disposaven d’una ubicació fixa on anar a jugar. La quota mensual de soci és de 43 € al mes, tot i que les parelles dels socis es beneficien d’un preu més reduït (35 €/mes) i els fills i filles també. I Anna Escolà, periodista I
Novembre-Desembre 2012
001VIUTar.qxd:Maquetación 1
5/11/12
14:09
Página 47
PUBLIREPORTATGE ESPORTS
Les instal·lacions
se l’introdueix a una base de
El club ha estrenat recentment
dades. D’aquesta manera, el
6 pistes outdoor, i actualment
dia que un soci vulgui jugar un
ja compta amb 13 pistes: 6 out-
partit però no tingui amb qui
door, 6 indoor i una outdoor in-
fer-ho, ho informa a la recepció
dividual.
del club i el club envia un mis-
De les seves instal·lacions, els
satge “m’apunto” a tots els so-
usuaris en destaquen princi-
cis que tinguin més o menys el
palment el fet que les pistes
seu nivell. Quan la màquina rep
són més altes que les d’altres
3 confirmacions, el soci que
clubs i la seva bona il·lumina-
desitjava jugar ja té grup per
ció– cadascuna compta amb
fer-ho. D’altra banda, el servei
12 focus -.
també pretén solucionar l’inconvenient que a vegades suc-
Els serveis
ceeix quan algú d’un grup és
A més a més de les pistes, les
baixa d’última hora. El serveil
instal·lacions compten amb un
també té una vessant social
gimnàs, una botiga especialit-
molt important, ja que poten-
zada, un bar i un servei de fisio-
cia la relació entre socis.
terapeuta entre d’altres. Tots aquests serveis estan única-
L’Escola
ment a disposició dels socis.
L’Escola és un servei únicament a disposició dels socis. El
“M’apunto”
club compta amb l’Escola d’ini-
Aquest servei està tenint molt
ciació i l’Escola de competició.
d’èxit entre els socis del club i
Pel que fa a l’escola d’iniciació,
es va crear perquè els mem-
s’ofereixen cursos per a totes
bres del club sempre trobin
les edats. Per la seva banda,
amb qui jugar o bé que mai es
l’escola de competició està en-
quedin “penjats” si algú amb
focada a aquell jugador/a que
qui havien quedat és baixa d’úl-
vulgui competir, ja sigui en pro-
tima hora. El servei funciona de
ves federades o no.
la manera següent: quan algú
A partir d’aquesta temporada
es fa soci, se li valora el nivell i
Global Pàdel compta amb Àlex
Marín com a professor. Marín ha estat entrenador de pàdel durant 4 anys al Reial Club de Polo de Barcelona, i s’ha incorporat a Global Pàdel per agafar les regnes de l’escola de competició. D’altra banda, competirà per Global Padel Sports a partir de l’1 de gener de l’any que ve. De cara als no socis, el club també ofereix classes particulars d’iniciació i amateurs i organitza competicions de proves federades i nocturns.
Les activitats Des del club es mostren molt satisfets de com han funcionat les proves federades i les socials que han organitzat. Pel que fa a les federades, el club ha organitzat campionats a les seves instal•lacions en els quals s’hi ha apuntat gent d’arreu de Catalunya i on s’ha arribat fins a les 130 parelles. Per exemple, pel proper pont de la Constitució s’ha organitzat un gran slam del circuit de la federació catalana de pàdel. Respecte les activitats socials, el club ha consolidat vàries
proves, i de la que es sent més orgullós és dels “opens nocturns”. Durant els mesos de maig fins a setembre se n’ha organitzat un cada divendres, i cada vegada han comptat amb més parelles, pel que ja s’han consolidat com un referent. Els opens començaven a les 6 de la tarda i s’acabaven de matinada. Han comptat amb una gran participació de públic i amb el suport de molts sponsors. D’altra banda, pel que fa activitats socials, també s’ha participat en campionats provincials, a nivell de Catalunya i d’arreu de l’estat. Ara el club està estudiant intentar una nova fórmula d’aquests opens per adaptar-los als tems d’hivern
Projectes de futur Ara per ara, l’objectiu del club Global Padel Sports és consolidar les pistes amb les que compta i mantenir el percentatge d’ocupació de les seves instal·lacions, el quan durant molt de temps ha estat de més del 55%.
VIU Tarragona I 47
001VIUTar.qxd:Maquetación 1
5/11/12
14:09
Página 48
ENTREVISTA ESPORTS
Berni Álvarez Entrenador del 1r equip del CBT Berni Álvarez té l’objectiu d’aconseguir que el Club Bàsquet Tarragona torni a la lliga professional d’aquí a 2 anys. També és gerent de la nova botiga ADIDAS de Tarragona uins són els teus objectius com a entrenador del 1r equip del CBT? Ser entrenador del 1r equip és un gran repte, i l’objectiu principal és tornar a la lliga professional en dos anys. La meva intenció és reclutar jugadors joves, sobretot d’aquí, de la província de Tarragona, i tornar a la 1a categoria, que és el que es mereix Tarragona. De fet, dels 11 jugadors actuals, 8 són de la província, i són gent amb molta il·lusió. A nivell econòmic, buscarem línies d’esponsorització que no vinguin només de les institucions públiques. Crec fermament que Tarragona té capacitat per aconseguir recuperar el lloc que teníem.
Q
Des de fa uns mesos compagines ser entrenador amb la gerència de la nova botiga Adidas d’aquí a Tarragona. Com va néixer aquest projecte? De fet fa anys que ho tenia en ment. Quan jugava a l’ACB diverses marques m’havien ofert de signar un contracte amb elles, i em vaig decidir per ADIDAS perquè és una marca que té un producte que ha millorat moltíssim els darrers anys. A més a més, ADIDAS té en ment molts projectes, tant en futbol com en bàsquet. Amb
els anys vaig anar madurant el projecte i vaig interessar-me per obrir una franquícia de la marca. ADIDAS va confiar en la ciutat de Tarragona (tenim l’exclusivitat d’una botiga de la marca a tota la província), jo vaig trobar un soci amb qui endegar junts els projecte, vam encarregar un pla de negoci...i aquest juny passat inauguràvem la botiga. Quin balanç en feu d’aquests primers mesos? De moment estem molt contents, l’estiu va anar molt bé, tot i que érem conscients que vora del 70% dels nostres clients eren turistes. El nostre objectiu des que va acabar l’estiu és que la gent d’aquí ens vagi coneixent i que s’identifiqui amb nosaltres. Què hi podem trobar a la botiga que no trobem a d’altres d’esports o de la marca? Pel que fa a la marca, productes “Originals” (línia d’estil més retro) i “Performance”. També hi ha productes que els tenim en exclusivitat, com ara la línia Stella Mc Cartney, que és una línia de roba esportiva per a la dona; la línia Porshe per a l’home; productes NBA i Disney News per a nens i nenes. En quant al futbol, tenim les botes de jugadors del FC Barcelona;
del Real Madrid i d’altres clubs, i tenim tots els models de les botes. D’altra banda, tenim accés a moltes més coses que una botiga d’esports normal, com és l’equipació completa dels primers equips. També som una botiga molt activa a nivell de promocions, tant locals com de la marca. Quin tipus de promocions oferiu? Pel que fa a les locals, intentem fidelitzar els diferents clubs esportius de la ciutat i província oferint-los promo-
cions, descomptes... també hem muntat un club de running on s’hi pot apuntar tothom qui vulgui. És un servei totalment gratuït que de moment està tenint molt d’èxit. Sortim tots els dimecres des del far de Tarragona, i la gent hi trobarà un entrenador que li recollirà les dades i li oferirà un pla d’entrenament personalitzat. Tothom qui forma part d’aquest grup té descomptes en els nostres productes. Pel que fa a les promocions de la marca a nivell estatal, oferim descomptes; sorteigs d’entrades, etc.
Novembre-Desembre 2012
001VIUTar.qxd:Maquetación 1
5/11/12
14:09
Página 49
NOTÍCIES ESPORTS
Club Tennis Tarragona: octubre d’èxits Els equips cadets masculí i femení de tennis del Club assoleixen la permanència a la màxima categoria del Campionat de Catalunya. La jugadora Mariona Pérez es proclama campiona provincial aleví. Els equips cadet masculí i femení del Club Tennis Tarragona continuaran una temporada més a la màxima categoria del Campionat de Catalunya després d’haver superat dues eliminatòries decisives en les seves aspiracions a meitats d’octubre. Per un costat, l’equip masculí va aconseguir aquesta fita, que el consolida entre els millors, després de guanyar per 2-5 a la pista del CT Manresa, davant del conjunt amfitrió. L’equip femení cadet del CT Tarragona, mentre tant, també es va assegurar la permanència, tot i que sense tan de patiment en des-
Novembre-Desembre 2012
fer-se en primera ronda del RCT Polo per un 4 a 0. D’altra banda, altres dos equips de l’entitat, els alevins masculí i femení, van prendre part al provincial amb victòria. D’altra banda, la jugadora del Club Mariona Pérez es va proclamar campiona provincial aleví després d’imposar-se a la seva companya de club Júlia Aliseda a la final del torneig disputada el 14 d’octubre a les pistes del Tennis Salou. La jugadora es va emportar el títol després de guanyar la final amb comoditat per 6/3 i 6/4. Abans de lluitar pel provincial, Pérez va disputar una altra fi-
nal, la del Màsters del Circuit Juvenil d’estiu aleví celebrat al CT Belulla. En aquest cas, es va haver de conformar amb el sotscampionat, ja que no va poder amb la jugadora d’origen rus Cristina Mayoroba, que va aconseguir la victòria per un ajustat 6-7 al primer set i 3-6 al segon. El Club Tennis Tarragona té Escola de Tennis, de Pàdel i organitza competicions d’aquests dos esports. Ofereix activitats dirigides i estades infantils. Les seves instal·lacions compten amb piscina, gimnàs, parc infantil, guarderia, servei de fisioteràpia i d’estètica.
VIU Tarragona I 49
001VIUTar.qxd:Maquetación 1
5/11/12
14:09
Página 50
GIMNÀS ESPORTS
Temps de gimnàs Fer exercici és molt beneficiós per la salut El gimnàs que escullis ha d’estar pensat per practicar esport de qualitat i ha de tenir personal qualificat i apte per a assessorar esprés de l’estiu, passades les vacances, comença la nostra rutina diària i molts de nosaltres ens marquem objectius. Un d’aquests és començar a fer exercici. Fins i tot podríem parlar que entre setembre i octubre hi ha la febre dels gimnasos. Una bona prova d’això és que les matrícules es disparen durant aquesta època de l’any. La passió per l’exercici està molt bé, però no es pot practicar sense cap tipus de control. Si l’objectiu és perdre quilos, s’ha de passar primer per un dietista i després anar a un gimnàs per complementar dieta i esport. És la manera d’evitar córrer riscos innecessaris. Per això és fonamental escollir un bon centre que ens ofereixi totes les garanties, on un equip de professionals especialitzats ens assessorin sobre el que necessitem. També hem de mirar que s’adeqüi al nostre nivell econòmic. El gimnàs que escullis ha d’estar pensat perquè puguis practicar esport de qualitat, que estigui obert un màxim de dies a l’any i ofereixi
D
un ampli ventall d’horaris amb total flexibilitat. Les activitats es poden practicar per lliure, en grup o a través de serveis personalitzats com l’assessorament d’un entrenador personal. També es desmarquen de la competència, oferint com a complement altres serveis exclusius d ’e s tètica, medicina esportiva, podologia, fisioteràpia i dietètica, perquè puguis cuidar globalment el teu cos. Fins i tot s’està posant en pràctica una idea innovadora que és fer gimnasos sense sostre, que es pugui fer esport a l’aire lliure. Aprofitar l’aire pur sense haver de suportar un ambient carregat d’un espai tancat pot beneficiar més la nostra salut.
001VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
5/11/12
14:09
P谩gina 51
001VIUTar.qxd:Maquetación 1
5/11/12
14:09
Página 52
GIMNÀS ESPORTS
Pedalant fins a l’infinit Ha estat una autèntica revolució als gimnasos, present en converses de cafeteria, transport públic i entre companys de feina. L’spinning ha passat de ser un concepte desconegut a una activitat esportiva amb milions d’adeptes i, és clar, en una bona forma de fer salut Una de les claus de l’èxit de l’spinning és que no té límits d’edat i qualsevol persona pot començar a practicar-lo encara que no tingui cap bagatge d’entrenament ni un nivell de forma específic. Sempre respectant el límit de cadascú, això sí, s’ha convertit en un tipus d’entrenament que permet millorar les qualitats musculars i físiques de qui el practiquen. L’spinning tonifica, millora la capacitat
cardiorespiratòria i reforça muscularment les cames. Fent una sessió d’spinning es poden arribar perdre fins a 800 calories, i això fa que amb una assiduïtat regular ajudi definitivament a perdre pes. Un altre dels avantatges d’aquesta disciplina és que és menys agressiva que la cursa a peu i altres esports de tipus aeròbics, ja que genera menys impacte en les articulacions. És
més respectuós, podríem dir. Les bicicletes que es fan servir als gimnasos per a fer spinning estan muntades amb una corretja de resistència variable, que adaptarem segons la nostra forma física i el nivell d’esforç que vulguem executar. Les sessions sempre estan dirigides per un monitor especialista, i comencen amb un escalfament suau. A poc a poc l’instructor va introduint indica-
cions sobre com fer el pedaleig, un exercici acompanyat d’un ritme musical dinàmic i amb molt de ritme. Es fan divereses sèries d’esforç, seguides d’un temps de calma per tal que el cor recuperi el seu ritme cardíac normal, que pot ser diferent en cada persona. Uns bons estiraments després de les sessions ajuden també a relaxar la musculatura i evitar lesions.
001VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
5/11/12
14:10
P谩gina 53
001VIUTar.qxd:Maquetación 1
5/11/12
12:54
Página 54
MOTOR CIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY
Nova versió del Lexus RX 450 h Hybrid Lexus llança una nova versió del crossover La marca enforteix encara més el seu Crossover RX 450h Hybrid. Manté el seu caràcter pioner i millora nombrosos aspectes del vehicle. El nou model te una aparença totalment renovada amb la nova versió 2012 a marca Lexus ha enfortit el model del seu Crossover RX 450 h i n’ha tret una nova versió. Lexus ha antingut el caràcter pioner del model però ha millorat nombrosos aspectes del vehicle, de manera que ara aquest presenta una aparença totalment renovada amb la versió 2012 del seu model RX 450 h. Amb el llançament del nou model, Lexus s’ha proposat el repte de crear un crossover millor, més innovador i luxós. El nou RX 450 h mostra una nova
E
imatge de Lexus, una imatge que identifica d’ara en endavant tots els futurs vehicles de la marca. De la mateixa manera que el GS 450 h, el nou RX 450 H té com a imatge frontal la nova graella en doble punta de fletxa.Aquesta nova cara, que li aporta un nou frontal característic i molt representatiu, serà a partir d’ara la nova imatge de Lexus. L’ADN del RX 450h, la tecnologia Full Hybrid, proporciona un rendiment imbatible amb una
acceleració de 0 a 100 km/h en només 7,8 segons i amb un consum combinat de 6,3 l/100 km. Propulsat per un potent sistema Lexus Hybrid Drive de segona generació, aquest innovador Lexus uneix d’una manera intel·ligent un motor de gasolina V6 de 3,5 litres amb dos motors elèctrics d’alt rendiment. El RX 450 h produeix unes emissions de CO2 de 145 g/km. Una xifra que sorprenent tenint en compte que es tracta d’un gran crossover que desenvolupa 299 CV.
Quan arrenca, els motors elèctrics davanter i del darrere poden propulsar el RX 450h fins als 65 km/h gràcies a l’energia elèctrica subministrada per la bateria híbrida. Fina a aquest moment, el vehicle es mou en absolut silenci sense consumir
Lexus s’ha proposat crear un crossover millor, més innovador i luxós
001VIUTar.qxd:Maquetación 1
5/11/12
12:54
Página 55
NOVETATS MOTOR
gasolina i sense produir emissions. L’arribada del RX, que va ser presentat l’any 1998, va marcar una nova etapa ja que combina la diversió i la flexibilitat d’un Sports Utility Vehicle (SUV) amb el refinament d’una berlina de luxe. Més tard, l’any 2004, la marca va innovar quan va crear el primer híbrid premium del món: l’avançat totcamí RX 400h. Més tard es va enfortir la posició de la marca en el segment dels crossover, quan es va presentar el nou RX 450 h que proporciona una síntesi única de prestacions esportives combinades amb les menors emissions de CO2 de la seva categoria. En total, a l’estat espanyol hi ha més de 8.000 unitats de RX circulant, de les quals més del 60% compten amb la tecnologia Lexus Hybrid Drive. Competeix en el segment D/E SUV Premium on es comercialitzen
Novembre-Desembre 2012
mensualment a Espanya al voltant de les 400 unitats, la majoria equipades amb tecnologia dièsel convencional. El nivell d’emissions de CO2 del nou RX 450 h és líder al seu segment. Però la tecnologia Lexys Hybrid Drive no només es caracteritza per unes baixes emissions de CO2, sinó, que a diferència dels dièsel, també per unes gairebé inexistents emissions de NOx, Hidrocarburs i de Partícules. Al RX 450h, les emissions de NOx són 0,007 g/km, és a dir, 9 vegades menys qeu el límit que marcarà la normativa Euro 6 (aplicable a partir del 2014) i 25 vegades menys que la seva competència directa dièsel.
A l’estat espanyol hi ha més de 8.000 RX, i el 60% són Lexus Hybrid Drive
LEXUS RX 450 h Hybrid
• Nou acabat F SPORT • 25 vegades menys contamintant en termes de NOx que la seva competència directa dièsel • Nou sistema Lexus Dynamic Hybrid Balance • Lexus Performance Dampers ara també disponible per la gamma RX 2012 • Nou sistema multimèdia amb sistema de lectura automàtica de mails i SMS • Nou RX 450 h2012, ara disposa de 4 motors elèctrics amb el sistema Lexus Dynamic Hybrid Balance • Sense augment de preu respecte la versió anterior
001VIUTar.qxd:Maquetación 1
5/11/12
12:54
Página 56
ENTREVISTA MOTOR
Javier Corral Director comercial d’Opel Uniauto Tarragona i Reus Corral fa balanç de l’obertura del nou concessionari de la marca Opel Uniauto a Reus i ens ofereix la seva visió sobre el moment actual que està atravessant el sector de l’automòbil. Veu el sector com un mercat imprevisible i sensible a l’evolució d’altres mercats
F
a poc h e u o b e r t u n nou concessionari a Reus. Per què vau escollir aquesta ubicació? Per decidir-ho vam analitzar diferents zones amb possibilitats d’expansió. La zona del Tecnoparc de Reus reuneix els requisits que hem cregut necessaris per la ubicació del nostre concessionari. En destacaria la bona accessibilitat, les infraestructures existents i les possibilitats de creixement. Quin balanç en feu, d’aquests primers mesos? Hem tingut una excel·lent resposta dels clients de la zona de Reus ja que oferim un servei postvenda esmerat, proper i professional. Al departament de vendes estem molt satisfets del tràfic d’exposició interessats en la nostra extensa gamma de vehicles.
El mercat exigeix la millor relació qualitat/preu i oferim la millor tecnologia a preu competitiu I quines expectatives teniu? Seguir creixent i assolir les millors quotes de mercat. Això sí, treballant amb rigor i aconseguint els millors índex de satisfacció dels nostres clients. També teniu concessionaris a Tarragona, Valls i Lleida. Quina valoració en feu? És una xarxa compromesa amb la nostra marca i amb totes les persones que han confiat en els nostres serveis durant més de dues dècades.
56 I VIU Tarragona
Tots els nostres clients, particulars i empreses han estat els pilars i artífex de que el nostre grup segueixi creixent. M’agradaria fer referència, també, als equips professionals de treball que formen part de la nostra empresa i que sense la seva involucració constant no seria possible seguir oferint qualitat en el servei. Co m h a a n a t a q u est a ny 2012? Amb les dificultats pròpies dels temps de crisi que estem vivint, però superant les adversitats mes a mes. En qualsevol cas, creiem que aquests són els moments per oferir el millor de nosaltres mateixos pel que fa a una actitud de superació constant i a un tracte exquisit amb el públic. I quines previsions feu de cara a l’any vinent? És difícil preveure en un mercat tan imprevisible com és el sector de l’au-
tomòbil i tan sensible a l’evolució d’altres sectors. Pel que depèn de nosaltres, ens mostrem optimistes ja que ho afrontem amb la nostra gamma de productes renovada (nova gama Astra, nou Opel Mokka, nou Opel Adam, nou Opel Cabrio, etc.). El mercat actual exigeix la millor relació qualitat/preu i Opel ofereix la millor tecnologia alemanya a preu competitiu. Com veieu el moment actual del sector? Sobretot, molt competitiu. Les vendes han descendit a nivells inimagina bles ara fa 5 anys. Diversos elements de la societat actual atur, inseguretat laboral, retallades en concessions de crèdits, etc. - influeixen negativament en l’opció de compra. Si a tot això li afegim el gran número de marques que s’ofereixen, encara es complica una mica més.
Quins mecanismes creieu que s’haurien d’impulsar per millorar les vendes? En primer lloc, crec que els polítics i mitjans de comunicació haurien d’oferir notícies més positives. Tots estem fent els deures amb gran esforç i hem de superar totes les dificultats. Dic això perquè hi ha una gran quanitat de clients que tenen por a efectuar una compra d’aquest nivell per la inseguretat econòmica i laboral que s’està vivint en aquests moments. D’altra banda, veig bé les accions com el Plan PIVE que reactiva les vendes i ajuda a renovar el parc. vell de cotxes amb la millora que això comporta tant en seguretat com en tenir cura del Medi Ambient. La millora en la concessió dels crèdits tous seria una bona motivació per a l’adquisició de vehicles, com per exemple pel que fa al col·lectiu de joves que tenen la seva primera feina.
001VIUTar.qxd:Maquetación 1
5/11/12
12:55
Página 57
Uniauto Concessionari oficial Opel a la provincia de Tarragona presenta el nou
OPEL MOKKA GRANDES IDEAS, VIAJAN MÁS LEJOS Como un Crossover pero compacto. Como el mejor tramo del mejor viaje. Las grandes ideas son así. Sencillas, potentes. Como el nuevo Opel Mokka: concentrado de libertad y estilo. Esencia todo camino con alma urbana. Una idea así solo puede llevarte tan lejos como tu imaginación quiera llegar. Pero en asientos elevados. Con cinco plazas para llevar tus sueños contigo sobre ruedas de 18 pulgadas y tecnología inteligente.
ES POSIBLE QUE SU TAMAÑO TE PAREZCA IMPOSIBLE Hay que conducir un Opel Mokka para comprender su relación con el espacio. La amplitud de un gran coche por dentro y la agilidad de un urbano por fuera. Su interior sorprende por su amplitud y sentido práctico. 19 compartimentos en su habitáculo y un portabicicletas FlexFlix® integrado en el paragolpes trasero
MUCHO MÁS QUE LA ESENCIA DE UN SUV. El interior del Opel Mokka conquista por su luminosidad, diseño y amplitud. Aumentar el equipamiento de tu nuevo Opel Mokka solo concentrará aun más su esencia crossover. Hazlo tan grande en prestaciones como tu quieras con sus tres acabados Expression, Selective, Excellence. En tres palabras: ergonomía, espacio, inteligencia.
UNIAUTO, S.A.: Ctra. N-340, Km. 1.160,3. 43006 - Tarragona - Tel. 977 547 211 www.uniauto.cat
001VIUTar.qxd:Maquetación 1
5/11/12
12:58
Página 58
TENDÈNCIES MODA_ESTÈTICA_COMPLEMENTS
Lola Figuerola Dissenyadora de moda Aquest mes surt al carrer la seva col·lecció d’hivern 2012-2013. Aquest any Lola Figuerola ha fet “show rooms” a Tarragona, Barcelona i Madrid i una desfilada a Miami (EUA) om és la nova col·lecció d’aquest hivern? Què hi podem trobar? La col·lecció d’aquest hivern 2012-2013 surt al carrer aquest mes i és sòbria, amb un gran protagonisme del color negre.
C
Per algun motiu en especial? En què t’inspires a l’hora de fer les teves col·leccions? Bé, el negre és un color que en general agrada a tothom...tothom té alguna peça a l’armari de co-
lor negre. A l’hora de fer una col·lecció només m’inspiro en les teles i en el que m’aporten, de fet, cada col·lecció que he tret és ben diferent. Precisament, la darrera col·lecció que vaig treure, la de la primavera – estiu 2012, va dur moltes estampacions. Potser comercialment va ser més difícil, però va tenir molt bona acollida. Sempre has tingut un mateix estil? No, originàriament em
servia més del reciclatge, treia col·leccions més artístiques i atrevides. Ara, aquest tipus d’estil el reservo més per ocasions com la dels “Tallers oberts” que s’organitzen a la Part Alta de la ciutat. Quantes peces podem trobar en cada col·lecció i entre quins preus oscil·len? En cada col·lecció faig unes trenta peces aproximadament, i totes són úniques. Aquesta vegada,
001VIUTar.qxd:Maquetación 1
5/11/12
12:58
Página 59
REPORTATGE TENDÈNCIES
les que més hi predominen són les samarretes, vestits i americanes. Pel que fa als preus, es poden trobar peces des de 30 euros fins als 150 o 200. Com dones a conèixer les teves col·leccions? A través de la web, i també d’algunes desfilades que organitzo, presentacions i també show rooms que munto al meu taller. D’altra banda, també faig col·laboracions amb altres professionals com ara el Pep Escoda (fotògraf ) i, com he dit abans, des de fa uns anys participo als “Tallers Oberts” de la Part Alta. Aquest any també m’ha sorgit l’oportunitat d’organitzar show rooms a Tarragona, Barcelona i
a Madrid, i també una desfilada a Miami (EUA). Tot i així, el meu mercat es troba aquí, a Tarragona. tot i que no negaré que em faria il·lusió donar-me a conèixer a més llocs i seguir ampliant fronteres. I com distribueixes les teves col·leccions? Al taller on treballo hi tinc roba, i venc directament a les botigues de Tarragona i també a una del barri de Gràcia de Barcelona. Abans, a
“A l’hora de fer una col·lecció m’inspiro en les teles i en el que m’aporten”
part del taller també tenia una botiga, però la vaig tancar i ara en tinc una a través d’una pàgina web que es diu “dressing”. A part de les col·leccions també fas roba a mida... Sí, tant per als clients o clientes que em venen amb una idea al cap del que volen com als qui no tenen res definit i a qui oriento. La majoria dels clients són dones que venen buscant comoditat, tracte personalitzat, convertir en realitat peces de roba que han vist i que els hi agraden però que no troben enlloc... Has notat la crisi econòmica al teu negoci? Sí, força, perquè les meves col·leccions són
d’un preu mig, i ara la gent o bé compra car o molt barat. Fruit d’això he sortit més a fora i he fet més col·laboracions i més coses... A part de les col·leccions i la roba a mida, encara et queda temps per fer més coses? Sí, sóc estilista de sessions fotogràfiques, he estat ajudant d’estilista de la passarel·la Gaudí i també faig de personal shoper: oriento a gent recomanant-los quin estil de roba s’ajusta més a la seva forma física i a la seva manera de ser i els faig jo mateixa les compres. És un servei que ofereixo a gent que no disposa de prou temps per anar a comprar, o gent a qui sempre li ha costat trobar el seu estil,... em donen un pressupost i jo m’hi ajusto. Sempre havies sabut que et dedicaries a la moda? Bé, de petita sempre anava amunt i avall amb el cosidor, i tenia el referent de la meva tieta, la germana de la meva mare, que era modista. Però, de fet, abans d’estudiar disseny i moda havia estudiat comerç i màrqueting. Fins que va arribar el dia en el que em vaig adonar que com era realment feliç és fent el que estic fent ara. Quins són els teus dissenyadors referents? Josep Català i Hussein Chalayan.
Novembre-Desembre 2012
VIU Tarragona I 59
001VIUTar.qxd:Maquetación 1
5/11/12
12:58
Página 60
MODA TENDÈNCIES
Les gavardines, tot un clàssic La clàssica gavardina beix i cordada a la cintura es va fer cèlebre en el cinema com a peça fetitxista de detectius i gàngsters vardina” va impermeabilitzar el fil abans de teixir la roba, per així aconseguir l’efecte desitjat: que les gotes de pluja rellisquessin pel teixit. La gavardina es va fer popular ràpidament i es va convertir en una necessitat per algunes persones. Va formar part, per exemple, de l’uniforme dels soldats anglesos durant la I Guerra Mundial. Anys més tard, es va fer cèlebre en el cinema com a peça fetitxista de detectius i gàngsters. Això sí, havia de ser marró clar i anar cordada a la cintura. De la necessitat en va sorgir la moda i ara la gavardina ja no només és per la pluja, sinó que s’ha convertit en una peça de roba imprescindible en qualsevol armari unisex.
Trench folre desmuntable - Zara
La primera curiositat sobre la gavardina és l’origen de la paraula. Es tracta de l’encreuament de dues paraules castellanes: gabán i tabardina, paraula derivada del tabardo. Primer de tot es va inventar el teixit impermeable, al 1823 per Charles Macintosh, que va crear un tela formada per vàries robes unides pel cautxú. La primera gavardina com a tal va ser inventada per Thomas Burberry i no pas per un assumpte relacionat amb la moda. Aquesta peça va nèixer gràcies a la necessitat que tenien els treballadors del camp de portar una peça resistent i impermeable que els protegís de la pluja. Burberry va començar a experimentar amb el cotó i per aconseguir la “roba de ga-
60 I VIU Tarragona
Novembre-Desembre 2012
001VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
5/11/12
12:58
P谩gina 61
001VIUTar.qxd:Maquetación 1
5/11/12
12:59
Página 62
CABELL TENDÈNCIES
Cada quan ens hem de rentar els cabells? Ens serà beneficiós escollir un xampú suau, d’ús diari i si tenim algun problema com caiguda excessiva, caspa... serà ideal alternar un xampú d’us diari amb un altre, segons consell del dermatòleg de nous que estan contínuament creixent. Per tant, podem concloure que aquesta creença és completament errònia, ja que el pèl que perdem durant el rentat cauria igualment i passa a ser substituït per un altre. El fet de rentar-lo cada dos o tres dies enlloc de fer-ho diàriament no comporta tampoc cap canvi en la caiguda, els cabells segueixen el seu cicle natural de renovació i en el moment que els rentem s’acumula tota la caiguda. Això simplement ens indica que quan el rentem i l’esbandim és quan cauen, per exemple, si el rentem cada dia en perdrem 80 però si ho fem cada dos dies durant l’esbandida ens en cauran 160. Així doncs, el resultat de la caiguda és el mateix.
D’altra banda, la higiene diària dels cabells és molt important per a què aquest estigui sa, brillant i fort, degut a que el xampú arrastra tota la brutícia, contaminació i productes químics que s’hi han acumulat fent que la pell pugui respirar i oxigenar-se. És a dir, que en realitat hauríem de poder restar-nos el cabell tantes vegades com faci falta perquè estigui net, inclús diàriament. Evidentment s’ha d’escollir un xampú suau, d’ús diari i si es té algun problema com caiguda excessiva, escamació, caspa... el més aconsellable és alternar un xampú d’ús diari amb un altre d’adequat a les característiques del cuir cabellut, prèvia consulta al dermatòleg, evitant possibles problemes.
©Piotr Marcinski - Fotolia.com
Una de les preguntes que ens fem més sovint respecte la salut dels nostres cabells és amb quina freqüència caldria rentar-los. La creença més estesa és que si ho féssim tots els dies, el cuir cabellut es tornaria més gras i el nostre pèl perdria força i per tant, la caiguda augmentaria. Aquesta creença es fonamenta en els nombrosos cabells que es desprènen durant el rentat com a conseqüència de la manipulació que es produeix per a realitzar una correcta i total higiene. Aquest pèl que es desprèn però, no és degut al rentat sinó al cicle natural de renovació del cuir cabellut, ja que tots els dies ens cauen aproximadament entre 80 i 100 cabells que són substituïts per d’altres
62 I VIU Tarragona
Novembre-Desembre 2012
001VIUTar.qxd:Maquetación 1
5/11/12
12:59
Página 63
TENDÈNCIES
Novembre-Desembre 2012
VIU Tarragona I 63
001VIUTar.qxd:Maquetaciテウn 1
5/11/12
13:01
Pテ。gina 64
INTERIORISME
ツゥ alexandre zveiger - Fotolia.com
DECORACIテ点MOBLES_REFORMES
001VIUTar.qxd:Maquetación 1
5/11/12
13:01
Página 65
NOVETATS INTERIORISME
Construccions més saludables Un cicle de debats planteja aquest supòsit Existeix una construcció que millori la salut i la felicitat de les persones que hi viuen? La idea sorgeix arran de l’actual context social i econòmic, el qual representa una oportunitat per reflexionar sobre la crisi que envolta també el món de l’arquitectura n cicle de debats organitzats pel Centre de Lectura de Reus obren una reflexió al voltant de si és possible fer una construcció que millorés la salut i la felicitat dels seus habitants. La idea sorgeix arran de l’actual context social i econòmic, el qual representa una bona oportunitat per reflexionar sobre la crisi que envolta també el món de l’arquitectura. Els debats orga-
U
nitzats- oberts a tothom- plantegen temes com ara com canviaria la nostra llar, la nostra ciutat o el nostre territori si es projectessin per part dels arquitectes amb l’objectiu de transformar els llocs per tal d’aconseguir millorar la salut i els ànims dels usuaris. Cada debat compta amb una sèrie de ponents que expliquen les seves hipòtesis al respecte. Un d’ells, sota el nom “habitar”, va
obrir una reflexió al voltant del “contingut”, “el continent” i el “context” d’on vivim amb la finalitat de dibuixar una horitzons que ens ajudin a assolir un habitatge més agradable. El contingut fa referència als records personals, els mobles i els objectes varis que tenim a la llar; el continent fa referència a l’espai que habitem, i es recomana que s’ompli amb allò que realment necessitem i que és
important per a nosaltres. El context és on conflueix tot això, i aquest té unes condicions físiques, climatològiques i socials diferents en cada cas. El context fa referència al lloc que habitem, i aquest està estretament lligat a un sentiment de pertinença a un lloc, un territori, una cultura i una comunitat que cal tenir en compte. I Anna Escolà, periodista I
001VIUTar2.qxp:Maquetación 1
5/11/12
13:03
Página 66
SALUT BENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS
Menjar sa a l’escola Menús variats i equilibrats del mateix dia Rest- Tarraco es dedica a oferir un servei integral de càtering a les escoles des de l’any 1993. Actualment serveix a 24 centres de Tarragona ciutat, Reus, Vila-Seca i Altafulla. Els seus menús, avalats per una dietista, també s’adapten a les preferències dels col·legis est-Tarraco és una empresa familiar que va néixer l’any 1.993 i que es dedica a fer càterings de gran envergadura, principalment per als menjadors de les escoles, però també per a festes particulars, casals d’estiu i sopars especials, com ara els de la nit de Cap d’Any. L’empresa ofereix servei de càtering a escoles i també té una cuina central per aquells centres educatius que no disposen de cuina pròpia. Quan l’empresa va començar oferia servei de càtering a 4 escoles, i actualment n’ofereix a 24 centres de Tarragona ciutat, Reus, Vila-Seca i Altafulla. La mitjana dels coberts diaris
R
que va servir l’empresa el curs 2011-2012 va ser de 2.229, dels quals 700 provenien de la cuina central. L’empresa de càtering ofereix els seus menús en línia calenta, el que vol dir que el que mengen cada dia per dinar els nens i nenes de les escoles està cuinat d’aquell mateix dia, i que no havia estat pas congelat. Els dinars arriben cada dia a les escoles a quarts d’11 del matí perquè els alumnes de les llars d’infants dinen ben d’hora. Si són menús calents, es desen en taules calentes per mantenir-los a la temperatura de mínim 65 graus i, si són freds, es mantenen a la nevera. A més a més, tots els menús
estan avalats per una dietista professional que procura que respectin una dieta sana, variada i equilibrada. Pel que fa als primers plats, hi ha un dia de llegums, un dia de pasta, un dia de sopa, un de verdura i un d’arròs i, a partir d’aquí, es fan variacions. Pel que fa als segons plats, hi ha peix, carn vermella i carn blanca cuinats de diferents maneres, i tots els plats van amb
El curs passat l’empresa va servir una mitjana de 2.229 menús diaris
acompanyaments de diferents tipus. Respecte als postres, hi ha quatre dies de fruita i un dia de làctic, que pot ser un iogurt o bé un gelat. Rest- Tarraco cobreix tot el servei de càtering, de manera que ofereix un servei integral. Aquest inclou la confecció del menú – tasca compartida entre l’empresa, la dietista, els cuiners i les escoles -; l’elaboració per part dels cuiners; posar els plats en safates dins de termos isotèrmics; la distribució dels menús i la recol·lecció de les safates el dia següent. Cada curs escolar s’intenta introduir un plat nou. Si funciona, continua endavant el proper curs i, sinó, se’n fa un re-
001VIUTar2.qxp:Maquetación 1
5/11/12
plantejament. D’altra banda, al llarg del curs Rest- Tarraco confecciona tres menús especials, que són els del dia abans que els estudiants comencin les vacances de Nadal; el dia abans que comencin les de Setmana Santa i el menú de fi de curs. L’empresa ofereix un menú diferent cada mes, i aquest varia una mica en funció de les preferències de les escoles. Des que va obrir les seves portes, l’empresa RestTarraco s’ha adaptat a les exigències dels nous temps, i és per això que compta amb la dietista que valora i revisa els menús perquè siguin variats i equilibrats. Per exemple, amb
13:03
Página 67
els anys s’han augmentat les dosis de fruita i verdura als menús i s’han evitat els menjars precuinats. L’empresa també cuina menús adaptats a les diferents religions, a tot tipus d’al·lèrgies o bé malalties com ara poden ser el colesterol, i elabora menús a part per als nens i nenes que són celíacs.
Rest-Tarraco ofereix els seus menús en línia calenta i avalats per una dietista
001VIUTar2.qxp:Maquetación 1
5/11/12
13:03
Página 68
REPORTATGE SALUT
Fer salut a l’oficina Seguir unes petites recomanacions i consells mentre estem treballant davant l’ordinador poden estalviar-nos molts maldecaps i la sensació de cansament. També cal tenir en compte la temperatura ambient de la nostra zona de treball i la il·luminació de 10 minuts cada dues hores. El mal d’esquena és dels més comuns al món laboral, i un dels remeis més efectius és mantenir una bona postura a l’hora d’asseure’s. Hem de procurar fer-ho amb l’esquena ben recta davant de l’ordinador i recolzant l’esquena a la cadira. Hem de procurar tenir les espatlles el línia, els malucs i els genolls mantenint un angle de 90 graus, comptar amb suficient espai per a les cames, i la taula ha d’estar anivellada als nostres colzes.
És important tenir cura del nostre entorn de treball i fer exercicis d’estirament
Els peus hem de tenir cura que ens toquin a terra i no pas deixar-los penjant. Cal tenir cura de l’alçada de la taula, del teclat i de la cadira on seiem. Pel que fa a la taula, hauríem de tenir en compte que els avantbraços ens quedessin fent un angle de 70 a 90 graus en relació amb l’abdomen. També ens pot ajudar tenir en compte que la part superior de la pantalla de l’ordinador hauria d’estar al nivell dels nostres ulls. Per aquelles persones que utilitzen el telèfon amb molta freqüència, pot ser-los útil servir-se d’un “mans lliures” amb el qual s’evitaran molts mals de coll. També hem de tenir en compte que treballar amb una pantalla informàtica bruta o mal il·luminada pot cansar-nos la vista i produir-nos mal de
cap. S’aconsella netejar el monitor setmanalment i canviar la posició de l’ordinador o les llums per millorar la il·luminació. Els protectors de pantalla ajuden a reduir els reflexes. D’altra banda, el teclejar i altres moviments repetitius poden tensar els músculs i els tendons de les mans, canells i braços. Hi ha teclats inclinats que tenen zones de descans pels palmells de la mà. La temperatura és un altre dels factors amb major impacte sobre l’organisme. Així doncs, cal regular que no faci massa fred o calor. Cal tenir en compte que la falta d’il·luminació no ens produeixi fatiga ocular. Per tal d’evitar o reduir molèsties, un llum de peu sobre la taula pot ajudar-nos.
© Dudarev Mikhail- Fotolia.com
Mantenir una mala postura quan estem treballant a l’oficina pot ser la causa de mals de coll, de cap, d’esquena, de braços, sensació de cansament... tot això podem evitarho tenint en compte unes petites recomanacions que ens recomana l’ergonomia, la disciplina que s’encarrega del disseny dels entorns de treball, eines i tasques que coincideixen amb les característiques fisiològiques, anatòmiques, psicològiques i les capacitats del treballador. En primer lloc, cal tenir cura del nostre entorn de treball. Mantenir-lo ordenat i net ens ajudarà. És important fer exercicis d’estirament del coll, espatlles, braços i cames durant la jornada laboral. És recomanable fer pauses de 5 minuts cada hora i descansos
001VIUTar2.qxp:Maquetaci贸n 1
5/11/12
13:03
P谩gina 69
001VIUTar2.qxp:Maquetación 1
5/11/12
13:03
Página 70
FISIOTERÀPIA SALUT
La Fisioteràpia, la salut funcional Les eines del fisioterapeuta són les mans El fisioterapeuta pot contribuir a millorar la salut de la població educant sobre la flexibilitat i la força muscular, per prevenir possibles lesions provinents de l’activitat laboral o esportiva, o per millorar les habilitats motores durant l'envelliment a fisioteràpia és una branca de les ciències de la salut que té com a finalitat promoure la salut funcional de la persona, prevenint i tractant deficiències i discapacitats per tal de recuperar les capacitats motrius o bé, reeducar la funcionalitat, assolint el màxim nivell d'autonomia pos-
L
sible en l'activitat física, laboral i de lleure. Les eines terapèutiques del fisioterapeuta són, sobretot, les seves mans i la utilització de mitjans físics, naturals i artificials (moviment, aigua, aire, electricitat, radiacions, la fred, la calor...). En el futur immediat serà ne-
cessari desenvolupar noves especialitats de fisioteràpia orientades a la salut comunitària, on la prevenció, l'assessorament i l'educació per a la salut són aspectes bàsics de les intervencions per tal que la persona es responsabilitzi de la seva salut, adoptant hàbits saludables.
L'elevada incidència de malalties cròniques que redueixen la mobilitat, la funcionalitat o la tolerància a l'esforç, requereix que es desenvolupin programes específics d’activitat física moderada per a persones amb problemes osteoarticulats, malalties cardíaques o respiratòries cròniques.
001VIUTar2.qxp:Maquetación 1
5/11/12
13:03
Página 71
FISIOTERÀPIA SALUT
001VIUTar2.qxp:Maquetación 1
5/11/12
13:03
Página 72
FISIOTERÀPIA SALUT
Drenatge limfàtic Moltes dones que han estat sotmeses a una intervenció quirúrgica per càncer de mama pateixin retenció de líquids al braç, i aquest tractament és una de les especialitats dins el camp de la fisioteràpia, que ajuda a drenar el líquid estancat ficis del drenatge limfàtic trobem que ajuda a reduir els símptomes de cames inflades, millora els trastorns circulatoris i la retenció de líquids, actua eficaçment sobre la cel·lulitis i afavoreix la relaxació. El drenatge té una important aplicació en el camp del càncer de mama. Una de cada quatre dones a qui han extirpat els
ganglis de l'aixella en una intervenció de mama poden patir un limfoedema. Els efectes secundaris de la cirurgia poden ser la infecció de la ferida o petits hematomes, així com la dificultat temporal en la mobilitat del braç i que la circulació limfàtica es faci més lenta. Les sessions de radioteràpia també provoquen reten-
cions. Per combatre aquests efectes, s’aplica el drenatge manual un cop al mes o cada mes i mig per evitar que torni a acumular-se líquid. Aquest tipus de tractament també està indicat en casos d’acné, fibromialgia, edemes de la menstruació, del sistema nerviós o d’origen traumàtic i hematomes, entre d’altres.
© WabebreakmediaMicro- Fotolia.com
El drenatge limfàtic és un tipus de massatge molt suau que es fa amb moviments rítmics i que actua directament sobre el sistema limfàtic. Afavoreix l’eliminació de líquids i toxines corporals al mateix temps que ajuda a mantenir el sistema immunitari. A més, activa la circulació i millora l’aspecte de la pell. Entre els bene-
© WabebreakmediaMicro- Fotolia.com
001VIUTar2.qxp:Maquetación 1
5/11/12
13:03
Página 73
001VIUTar2.qxp:Maquetación 1
5/11/12
13:03
Página 74
FISIOTERÀPIA SALUT
Lesions esportives Afectacions de tota mena, articulacions, trencament de lligament, fractures, luxacions, esquinços... L’esport és salut Amb la posada en marxa de les competicions esportives es multipliquen les lesions de tot tipus, tant d’esportistes professionals com amateurs. A les consultes dels fisioterapeutes hi ha una desfilada d’afectacions a les articulacions, i entre les més comunes de la pràctica esportiva s’hi troben la contractura muscular, sobrecàrregues, contusions, elongacions, distensions i ruptures de fibres, tendinopatia i altres patologies del tendó, esquinç i distensió de lligaments, entre d’altres. I aquí és on entra la fisioteràpia esportiva, que té l’objectiu de regenerar i estimular a nivell cel·lular, per tal de recuperar completament la lesió i permetre a l’afectat poder reprendre l’activitat esportiva el més aviat possible. Cada
esport té les seves lesions més habituals. Així, mentre el més probable entre futbolistes és que pateixin els seus genolls (esquinç, trencament de lligaments) o els seus turmells (fractura, luxació, esquinç), en el tennis per exemple són els problemes de canell, abdominals, esquena i el "colze del tennista "(epicondiltis). En el futbol, bàsquet, rugbi i vòlei ball hi predominen també lesions esportives a les espatlles, mentre que l'hoquei s’hi dóna un alt percentatge de molèsties a la cintura, canells i genolls. En tots els casos és important comptar amb eines de diagnòstic amb imatge que permetin conèixer què hi ha darrera del dolor i poder posar en marxa l'abordatge adequat.
5/11/12
13:04
Página 75
© Andres Rodriguez- Fotolia.com
001VIUTar2.qxp:Maquetación 1
001VIUTar2.qxp:Maquetación 1
5/11/12
13:04
Página 76
FISIOTERÀPIA SALUT
Una professió de futur Amb una gran diversitat de sortides professionals la Universitat de Girona, a través d’EUSES Escola Garbí, ofereix des de fa una dècada els estudis de Fisioteràpia, així com la Retitulació adreçada als qui es van diplomar abans de l’arribada del Pla de Bolonya ments de primera qualitat. Ofereix una formació adaptada a les noves tecnologies i a les necessitats de la societat d'avui i a la nova proposta del sistema europeu d'educació superior. Les sortides professionals que ofereix aquesta carrera passen per hospitals especialitzats, centres de rehabilitació, escoles d'educació especial, residències geriàtriques, centres sociosanitaris, conservatoris, instal·lacions esportives, balnearis o centres hidrotermals,
entre d’altres opcions. Els seus alumnes, procedents d’arreu de l’estat espanyol, realitzen pràctiques en centres de referència en els tractaments de fisioteràpia a les comarques de Girona, Barcelona i el sud de França, així com en programes ERASMUS a Itàlia, Portugal i Bèlgica. Amb l’entrada en vigor del Pla de Bolonya, que va revolucionar la regulació de les titulacions universitàries, i la posada en marxa dels estudis de Grau,
EUSES va iniciar fa quatre anys la Retitulació en Fisioteràpia, la qual permet l’adaptació dels diplomats en Fisioteràpia a Grau, mitjançant el reconeixement de crèdits dels expedients acadèmics segons la taula d’adaptació aprovada a la memòria de Grau. A partir d’aquí, cursant la resta d’assignatures que permeten assolir les noves competències i arribar als 240 crèdits es pot obtenir la titulació de Grau en Fisioteràpia.
© iceteastock - Fotolia.com
La fisioteràpia és una especialitat sanitària amb un gran present i un excel·lent futur, que té una àmplia capacitat d'auto ocupació i un ventall de sortides professionals en l'àmbit de la salut. Des de fa 10 anys la Universitat de Girona ofereix els estudis de Graduat en Fisioteràpia a l’Escola Universitària Social de l'Esport i la Salut, EUSES Escola Garbí, situada al complex hospitalari Martí i Julià, amb unes àmplies i modernes instal·lacions amb equipa-
© iceteastock - Fotolia.com
001VIUTar2.qxp:Maquetación 1
5/11/12
13:04
Página 77
001VIUTar.qxd:Maquetación 1
5/11/12
13:15
Página 78
GASTRONOMIA CRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA
Casino gastronòmic Ferma aposta per la gastronomia i esdeveniments El Casino Tarragona diversifica la seva oferta gastronòmica i organitza sopars d’empresa, de grups, d’aniversari, menús degustació de tapes, sopars de Nadal i dates assenyalades i sopars amb espectacle. També ofereix l’ “experiència aniversari” i l’ “experiència pòquer” l Casino està consolidant la seva oferta gastronòmica amb propostes innovadores que converteixen les seves instal·lacions en el marc idoni de diferents celebracions.D’altra banda, per qui vulgui anar -hi a sopar un dia de cada dia, pot fer-ho a partir de les 9 del vespre, amb l’avantatge que la cuina no tanca fins a la 1 de la matinada. El
E
Restaurant també pot ser una bona opció pels sopars d’empresa o grups, ja que s’ofereixen menús degustació, de ta-
Propostes innovadores i personalitzades per a diferents celebracions
pes, menús especials i d’altres propostes. El Casino varia el menú degustació de tapes cada setmana, el qual consisteix en degustar 3 tapes variades, beguda i cafè per només 15 €. Empreses i particulars poden gaudir dels sopars especials del Casino a l’hora de celebrar dates tan assenyalades com poden ser el Nadal, Cap d’Any
o d’altres com el Carnaval, Sant Jordi o Sant Joan. El Casino ofereix els sopars de Nadal els dies 24, 25 i 26 de desembre per 35 € el menú (IVA inclòs). I el sopar de Cap d’Any per 49 € (IVA inclòs). Sopars amb espectacle Aquesta és una novetat del Casino que ha comptat amb molt bona acollida. Consisteix en un sopar seguit d’un espectacle. Al mes de
001VIUTar.qxd:Maquetación 1
5/11/12
13:15
Página 79
PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA
juliol es va estrenar aquesta iniciativa amb el ballarí i coreògraf Rafael Amargo, i a l’octubre es va celebrar “Abba Fever”. El sopar va commemorar el 7è aniversari del Casino. Entre l’oferta gastronòmica del Casino també hi trobem les “Experiències Casino”. Amb l’ “Experiència aniversari”, celebrar l’aniversari al Casino té premi. Quinze dies abans o quinze dies després de la data assenyalada, el Casino convida
“Experiència aniversari”, “Experiència pòquer”, tasts de vins i còctels exòtics
Novembre-Desembre 2012
a sopar a la persona que fa l’aniversari i també li regala un pastís. (Aquests sopars s’organitzen per a grups de mínim 4 persones). I l’“Experiència pòquer” consisteix en un sopar de tapes més una classe de pòquer de mitja hora i un còctel per només 25 €/persona. Altres propostes gastronòmiques del Casino són la promoció “copa de vi i tapa” cada dos mesos (pel preu d’una copa de vi s’ofereix una tapa) i també l’organització de tasts de vins. Els còctels són un altre plat fort de l’oferta gastronòmica del Casino. Durant la “Week Casino Cocktail” es poden degustar còctels exòtics a l’increïble preu de 3,90 €.
I pel dia a dia... Snack Poker Place: Servei diari de 19h a 04h per als clients de la Sala Poker Place. Snack: Servei diari d’11h a 04h a la planta superior del Casino. Tapes & Wine: Cada dia a partir de les 21h, carta de tapes a preus molt assequibles. Menú degustació de tapes: Cada nit a partir de les 21h. Preu: 15 € (IVA inclòs). Sensacions de les Ries Baixes: Cada dia al “Tapes & Wine” del Casino . Copa de vi + Tapa per 5,10 € (IVA inclòs). Sensacions de l’Empordà: Cada dia al “Tapes & Wine” del Casino. Copa de vi + Tapa per 5,10 € (IVA inclòs). Week Casino Cocktail: Promoció especial a un preu increïble.
VIU Tarragona I 79
001VIUTar.qxd:Maquetación 1
5/11/12
13:15
Página 80
PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA
Cuina d’aquí Toca Perón, plats mediterranis actualitzats El restaurant Toca Perón dóna un toc innovador als plats de la cuina mediterrània i gairebé tota la seva carta compta amb productes de casa. Un local cèntric i ambientat amb les festes de la ciutat El nom de “Toca Perón” prové d’una coneguda expressió de les festes de Santa Tecla, i és que el restaurant va néixer amb la intenció que la gent que hi mengés es sentís identificada amb Tarragona i les seves celebracions, que se’l sentís ben seu. Tant ha estat així, que per Santa Tecla, les colles de la ciutat sempre hi fan parada, ja sigui per dinar o per sopar. També el
E
80 I VIU Tarragona
visiten les bèsties del Seguici Popular. No és casualitat tampoc, la ubicació del restaurant, al carrer del Portalet tocant a la plaça de la Font, escenari prin-
El 80% dels productes de la carta són de la província de Tarragona
cipal de les festes locals. Davant la gran varietat d’oferta i demanda que hi ha actualment al sector, la filosofia del Toca Perón és innovar i buscar l’exigència en cadascun dels seus plats i en el seu servei. El restaurant aposta per la cuina d’aquí, la cuina mediterrània de tota la vida a la que dóna un toc innovador, pel que hi descobrim plats de sempre però amb un aire actualitzat gràcies
a idees innovadores. A més a més, el 80% dels productes de la carta són de la província de Tarragona. La carta és molt extensa i compta amb tapes, entrants, amanides, carpaccios, risottos, carns, peixos i una àmplia gamma de vins de la terra. Per encàrrec, el restaurant també ofereix carns exòtiques com ara carn de nyu, d’antílop, faisà, cangur o zebra. Pel que fa als menús, el restau-
Novembre-Desembre 2012
001VIUTar.qxd:Maquetación 1
5/11/12
13:15
Página 81
PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA rant en té 4 de diferents en funció dels dies de la setmana i de les franges del dia. Tots ells compten amb quatre plats de primer, quatre segons, beguda i postres. Entre els primers hi trobem pastes, amanides, remenats, verdures...i, entre els segons, sempre es pot escollir entre dues opcions de carn i dues de peix. El menú més econòmic és el que s’ofereix de dilluns a divendres al migdia (10,50 € amb IVA inclòs). A continuació trobem el que podem degustar els migdies del
cap de setmana (dissabte i diumenge), que té un preu de 12,95 €. Pel que fa als sopars, de dimarts a dijous el preu del menú és de 14,95 €; i divendres i dissabte, vigílies de festiu i festiu, de 16,95€. Val a dir que el restaurant també prepara
El restaurant s’identifica amb Tarragona, la seva gent i les seves festes
menús per a persones celíaques. A banda dels menús diaris, hi podem trobar els menús especials d’aniversari o d’empresa. En aquest cas, el restaurant s’ajusta al preu que li demana el client. El Toca Perón també compta amb un menjador superior que poden utilitzar-lo els grups per gaudir d’un espai reservat a l’hora de fer les seves celebracions. D’altra banda, al restaurant Toca Perón hi trobem tapes de tot tipus i “montaditos”.
001VIUTar.qxd:Maquetación 1
5/11/12
13:15
Página 82
RECEPTA GASTRONOMIA
Sopa de gallina amb fideuets i ous quadrats Quan arriba el fred, el cos sempre agraeix una sopa calenta. Aquesta pot acompanyarse amb unes torradetes de pa de motlle Elaboració: En primer lloc, agafem una olla i li posem la quantitat d’aigua, que considerem adient. A continuació hi afegim l'api, els porros, la ceba, les pastanagues, la patata, la gallina i les carcasses, i ho posem a bullir durant una hora i mijta aproximadament. Seguidament, colem el brou i posem la quantitat que necessitem per fer la sopa en una cassola fonda. Tot seguit, agafem el pit de gallina i el tallem ben petit amb l'ajuda d'un ganivet. Seguidament, l'afegim a la cassola i hi tirem una mica de sal. A continuació hi afegim els fideus, apaguem el foc i ho deixem. A banda, bullim els ous amb aigua i sal i, quan són cuits, els
82 I VIU Tarragona
refredem i els pelem. Un cop pelats, els posem al motlle per fer-los quadrats i, quan els tinguem llestos, amb l'ajuda d'un ganivet ben fi, tallem 12 llesquetes de cinc milimetres de gruix. A banda fem 12 torradetes de pa de motlle del mateix tamany que les llesquetes de l'ou. Fet això, tornem a encendre el foc i esmicolem les restes que han sobrat dels ous quadrats i ho afegim a la sopa. Ho deixem coure cinc minuts més i ja ho podrem servir en una sopera. En el moment de servir la sopa, posem la sopa al plat i, a sobre, hi podem dues torradetes amb els quadrets d'ou bullit, de manera que surant sobre la sopa. Esperem que us agradi. Bon profit!
INGREDIENTS • 1/4 de gallina (de la part del pit) • dues carcasses de gallina o de pollastre • quatre ous • una branca d’api • dos porros • dues pastanagues • una ceba tallada en dues meitats • una patata pelada tallada en dues meitats • sal • 12 torradetes de pa de motlle • aigua • 150 grams de fideus de cabell d’àngel Estris: Un motlle per fer els ous quadrats (podem trobar-lo en qualsevol botiga on venguin estris de cuina).
Novembre-Desembre 2012
001VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
5/11/12
13:15
P谩gina 83
001VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
5/11/12
13:27
Página 84
LA TANA DEL LUPO ITALIAN LOUNGE RESTAURANT
L CUINA ITALIANA Especialitat:
Pasta italiana
Preu menú:
12 €
Preu carta:
25 €
Horari:
De dilluns a diumenge de 13 a 16 h i de 19 a 00:00 h
Plaça Ripoll, 6 Casc antic 43003 Tarragona 977 211 194 84
a Tana del Lupo és el somni fet realitat de dues amigues italianes apassionades de la cuina que arran de la seva visita a Tarragona van decidir donar a conèixer el veritable concepte de la cuina italiana, tot oferint ingredients de màxima qualitat, diversitat de sabors i una excel·lent presentació en els seus plats. Fugint del simplista tòpic de pizza o pasta al que sovint s’associa la cuina italiana, “La Tana del Lupo” ofereix plats variats amb la fusió justa entre sabors i textures, i renova les típiques receptes italianes amb tocs moderns de la mà del seu xef. L’objectiu d’aquest restaurant italià és descobrir al client la veritable filosofia de la cuina italiana i convidar-lo a conèixer les circumstàncies històriques i anècdotes que van donar lloc a moltes de les seves receptes. Entre els seus primers hi trobem lasanyes casolanes, assortit de formatges italians, amanides, rissoto o raviolis, i entre els seus segons un bon entrecot. Les postres són variades i la carta ofereix un ampli ventall de vins negres, blancs i lambruscos.
001VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
5/11/12
13:27
Página 85
REIAL CLUB NÀUTIC RESTAURANT
R
eial Club Nàutic de Tarragona es va fundar el 1878 i, en la seva especialitat, és el més antic d’Espanya. En els seus orígens el Club, que treballa per fomentar els esports nàutics i potenciar el coneixement i el respecte al mar, va ser conegut com el Club dels “xiflats”, ja que la gent no entenia com els joves poden divertir-se remant i navegant com els pescadors. Als 60 inaugurà l’Escola de Marineria per promoure l’afecció als esports de mar i aquesta tasca li va donar un reconeixement esportiu. El Reial Club Nàutic de Tarragona va tenir vàries ubicacions, i des del 1920 va construir un nou edifici al barri del Serrallo i actualment la seva seu social, inaugurada el 1977, es troba al port esportiu. Al juny del 2005 es va inaugurar la nova etapa del restaurant en la nova seu social. El restaurant del Reial Club Nàutic de Tarragona, situat en un marc incomparable ofereix unes vistes excepcionals de la ciutat de Tarragona i del mar. A l’estiu disposa de Terrassa i servei de cocktelería.
CUINA MEDITERRÀNIA MARINERA Especialitat:
Arrossos
Preu menú:
17,50 €
Preu carta:
17 - 20 €
Horari:
Obert tots els migdies. Divendres i dissabtes nit
Port esportiu, edif.nàutic C/Dic de Llevant, s/n Tarragona 977 225 824 85
001VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
5/11/12
13:27
Página 86
LA TAULA RODONA BRASERIA
U CUINA CATALANA CASOLANA Especialitat:
Cargols, amanides, carns a la graella
Preu menú:
8,90 - 10,-90 € (Dill./div.) 13,90 € (Cap de setmana)
Preu carta:
Entre 15 - 18 €
Horari:
Dill. de 10-16 h, de dim. a diss de 10-16 h i de 20-01:00 h. Dg. de 10-16 i de 20-23 h
C/La Nau, 4 43003 Tarragona 977 24 25 92
86
bicat a la Part Alta de la ciutat, al carrer la Nau, la braseria “La taula rodona” ens ofereix cuina catalana tradicional: plats casolans amb productes de la terra i amb la carn a la graella com a principal reclam. És un restaurant d’ambient rústic que té una capacitat per a 64 persones i compta amb dues sales, acull sopars de grup i d’empresa i els caps de setmana ofereix la possibilitat de fer-hi reserves. “La taula rodona” ofereix dos menús, un de 8,90 € i un de 10,90 € (ambdós amb les postres i la beguda inclosos). El primer ofereix la possibilitat d’escollir entre escudella i amanida de primer plat i, de segon, entre conill i mandonguilles amb sèpia. Els primers plats del segon menú poden ser amanida tèbia i sopa de ceba i, els segons, entrecot o rap cremat. Val a dir que les postres del restaurant són d’elaboració pròpia. Finalment, la braseria també ofereix esmorzars de forquilla de 8 a 11 del matí per qui prefereixi iniciar el dia assaborint un plat de bacallà, de peus de porc o una llonganissa a preus econòmics
001VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
5/11/12
13:28
Página 87
DA MARIO PIZZERIA
E
l restaurant compta amb un forn de llenya amb el qual ofereix pizzes a l’estil italià de primera qualitat. A Da Mario, que duu el nom del seu xef, hi trobem una carta a base de peix, carn i verdura acompanyada de vins catalans, de la resta de l’estat i italians. Alguns dels plats especials de la casa són la lasanya, els canelons al forn, espaguetis al marisc, arrossos de tots tipus...i la pasta, n’hi ha de tipus diferents d’elaboració pròpia, ja sigui seca, fresca o al forn. El restaurant també té una barbacoa per poder fer-hi carn a la brasa a la llenya, i ofereix un menú de dilluns a divendres pensat especialment per als treballadors. Da Mario acull esdeveniments com ara casaments i altres trobades socials, ja que compta amb una sala menjador on hi caben al voltant de 50 persones i amb una terrassa amb capacitat per a 35 comensals.
CUINA ITALIANA Especialitat:
Pizza tradicional en forn de llenya
Preu menú:
7,50 - 12 €
Preu carta:
15 €
Horari:
De dilluns a dissabte de 13 a 16:30 h Diumenge tancat
Méndez Núñez, 7 43004 Tarragona 977 236 219 634 602 867 87
001VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
5/11/12
13:28
Página 88
GOLOSAITALIA RESTAURANT
E CUINA ITALIANA Especialitat:
Pizzes i pastes
Preu menú:
De dilluns a divendres migdia 9-11 € De dilluns a divendres nit 15-25 €
Preu carta:
7 - 15 €
Horari:
Dill a dg 13 - 16:30 h / 21 h a 00:30 h Dilluns nit tancat
Ramon y Cajal 22 43001 Tarragona 977 233 236
88
l restaurant “Golositalia”, situat al centre de Tarragona, a prop de la Rambla Nova, ofereix cuina tradicional italiana i, tot i que la seva carta és variada i hi trobem diversos entrants i diferents tipus de carns i de peix, està especialitzat en pizzes i pastes. El restaurant, d’ambient familiar, ofereix un suggerent i variat menú autèntic italià i també menús degustació per a grups. El preu del menú de migdia de dilluns a divendres oscil·la entre els 9 i els 11€, i el menú d’ entre setmana de nit entre els 15 i els 25 €. Pel que fa a la seva carta, hi destaquen els antipasti, rissotto, carpaccio,diferents tipus de pastes, de pizza i postres d’elaboració pròpia. “Golositalia” compta amb un saló independent adient per a tot tipus de celebracions, actes socials, d’empresa o reunions de feina. Arran de les peticions de diversos clients, el restaurant va decidir posar en marxa un servei a domicili i proporcionar així l’opció de degustar cuina italiana a la mateixa llar.
001VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
5/11/12
13:28
Página 89
LA CASSOLETA D’ARRÒS RESTAURANT
L
’especialitat de “La cassoleta d’arròs” -restaurant ubicat a la Part Alta de Tarragona- és la cuina relacionada amb els menjars típics del Delta de l’Ebre i, com el seu mateix nom indica, els plats estrella són el marisc i l’arròs de collita pròpia. Ambientat com si fos un vaixell, l’aire mariner no només el trobem en els seus plats, sinó també en els detalls del restaurant. Pel que fa a l’arròs, podem degustar-hi un arròs a banda; de mar i muntanya; un arròs mariner; amb llamàntol i suquets de peix. D’altra banda, a la carta del restaurant hi trobem plats típics com ara l’anguila amb suc, l’anguila fumada, cuixetes de granota, xapadillo o ortigues de mar. “La cassoleta d’arròs” també ofereix menús amb primer plat, segon i les postres amb beguda inclosa (el preu és de 14 € de dilluns a divendres). Entre les opcions del menú cal destacar-hi musclos a la marinera, calamars de la casa, arròs amb galeres, arròs amb bacallà i espinacs. De postres, crema catalana o menjar blanc.
CUINA TÍPICA DEL DELTA DE L’EBRE Especialitat:
Arrossos i marisc
Preu menú:
14 € de dilluns a divendres
Preu carta:
20 - 25 €
Horari:
De dill a dj de 13 a 17h, de div a ds de 13 a 17 h i de 20:30 a 00:00 h
C/ La Nau, 6, baixos 43003 Tarragona 687 842 545
89
001VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
5/11/12
13:28
Página 90
LA COCOTTE
A CUINA DE REPOSTERIA CASOLANA Especialitat:
Dolços
Preu ració:
entre 2 i 3 €
Preu pastís per encàrrec:
6 persones 25 - 30 €
Horari:
De dim a div de 9 a 13 h de 16.30 a 20.30 h Diumenge de 10 a 14 h de 17 a 21 h
Plaça Rovellat, 13 43003 Tarragona 977 228 019
90
“La Cocotte”, un acollidor local situat al costat de la plaça del Fòrum, podem gaudir-hi tan de la seva rebosteria casolana com d’exposicions de fotografia i d’il·lustradors; concerts; cursos; tallers i activitats vàries dirigides a adults i/o a nens. Pel que fa a la rebosteria, “La Cocotte” ens ofereix pastissos dolços i salats; galetes; sucs de fruita ecològica; refrescos naturals i xocolata calenta. Els productes són casolans a partir d’ingredients locals i del temps, i majoritàriament ecològics. “La Cocotte” organitza esdeveniments al seu mateix local o bé es desplaça, i prepara pastissos per encàrrec (de pastanaga, de xocolata, a la sal, Guiness amb xocolata...) i packs especials per a grups. El local també té un racó anomenat “la botigueta” on es poden adquirir productes artesans i revistes d’il·lustradors o de disseny.
001VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
5/11/12
13:28
Página 91
TOCA PERON RESTAURANT
L
’especialitat del restaurant Toca Perón, el nom del qual prové d’una típica expressió de les festes locals de Tarragona, és la cuina mediterrània actualitzada a base d’una carta de la qual el 80% dels productes són de la província de Tarragona. Els plats del restaurant donen un toc innovador i modern a la tradicional cuina d’aquí i de sempre. Per encàrrec, també ofereix carns exòtiques com ara de nyu, faisà o cangur. El restaurant, a banda de la carta també ofereix 4 tipus de menús diferents i un variat assortit de tapes i “montaditos”. El Toca Perón compta amb un pis superior on hi ha un menjador que permet celebrar-hi tot tipus de trobades. Ubicat davant la plaça de la Font, escenari principal de les festes, n’és un referent més pels tarragonins i tarragonines de la ciutat.
CUINA MEDITERRÀNIA ACTUALITZADA Especialitat: Preu menú:
10,50 € migdia · 14,95 € de dill a dj nit diss i div nit 16,95 €
Preu carta:
20 - 25 €
Horari:
De dill a dg de 12 a 16:30 h / 19 a 01:00 h Dill i dg nit tancat
Trinquet nou 7, baixos cant. C/del portalet Tarragona 977 232 074 91
001VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
5/11/12
13:29
Página 92
CAFTAN CAFÈ - LOUNGE
S CUINA Especialitat:
Alta cuina marroquina
Preu menú:
10,5€ (migdia dim.a div.) 12,50 € (nits) 16,5€ menú espectacle
Preu carta:
20 - 25€
Horari:
Dimarts a dissabte 13-16h - 19,30-01,00h
C/ Salines, 25 bi Tarragona 633 651 695
92
ituat a la Part Alta de Tarragona, a 1min de l'Ajuntament, el restaurant cafeteria caftà CAFÈ LOUNGE, especialitzat en cuina marroquina i sabors exòtics, és un peculiar local que ha estat dissenyat per acollir al voltant de 40 comensals als quals els agrada el menjar saborós i atrevir-se amb noves propostes culinàries, però sense deixar de banda l'aroma i l'essència del menjar mediterràni. Especialitzat en gastronomia marroquina d'alta qualitat, com el cuscús, els Tajin i les Pastelas fins calçots quan és temporada. El local disposa de dues plantes a l'estil típicament marroquí amb colors càlids, llums artesanals autèntiques de la ciutat de Fes i tot tipus de mobiliari d'origen aràbic. Ideal per relaxar els cinc sentits. La planta principal és una zona Chill-Out, i la planta inferior és un menjador, habilitat per dinars i sopars. A més, les nits de dijous a dissabte es pot gaudir de diversos espectacles, com la dansa del ventre, dansa de Bollywood, Il · lusionisme, i màgia.
001VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
5/11/12
13:29
Página 93
TXANTXANGORRI BAR - RESTAURANT
R
estaurant tradicional de cuina de mercat situat a la Plaça de la Font, en ple centre històric de la nostra ciutat.La cuina de Txantxangorri, conscienciosa, exigent i meticulosa, ofereix plats mediterranis de temporada, elaborats amb excel · lent matèria primera i un toc personal del nostre xef.La carta, com era d'esperar, conté plats clàssics i tradicionals: bacallans elaborats de múltiples formes i guisats de sempre com peus de porc, cua de bou, pollastre amb escamarlans ..., i també una variada gamma de suggeriments que canvia segons la estació i les possibilitats del mercat.El nostre celler ofereix totes les denominacions d'origen catalanes i una gran selecció de la resta d'Espanya a preus assequibles. No deixeu de tastar els nostres postres. Tots casolans.
CUINA MEDITERRÀNIA Especialitat:
Guisats i rostits
Preu:
20 € per comensal aproximadament
Horari:
Tots els dies de 9:30 a 1:30 h
Plaça de la font, 16 43003 Tarragona 977 23 00 62
93
001VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
5/11/12
13:29
Página 94
ELS FOGONS DE L’ISMA RESTAURANT
E CUINA CATALANA Especialitat:
Tot tipus de cuina catalana
Preu menú:
De dmts a dv 13,90 €
Preu carta:
25 - 30 €
Horari:
De dmts a dg de 10 a 16h i de 20 a 02:00 h
Plaça mitja Lluna, 2 43001 Tarragona 687 53 81 05
94
ls fogons de l’Isma és un restaurant de cuina catalana ubicat a la Plaça Prim (més coneguda com la plaça de la “mitja lluna” ) que ens ofereix 3 espais diferenciats: dues terrasses i una sala interior. La sala té dos nivells, el primer presenta un ambient chill – out i el segon és una sala menjador. Les terrasses es troben una ubicada a la mateixa entrada del local -on es pot gaudir d’un vermut o un “pica-pica” (tant al migdia com a la nit)i, l’altra, a l’àtic, on s’hi pot dinar, sopar o prendre-hi una copa. El restaurant, que també organitza nits temàtiques, sessions de monòlegs i concerts, treballa amb productes frescos de la Llotja. Ofereix una carta variada on podem trobar-hi des d’amanida de llagostins i saltejat de faves fins a carpaccios d’elaboració pròpia i tot tipus de carn, peix i arrossos. “Els fogons de l’isma” també pot ser la nostra opció si ens ve de gust un assortit de tapes o degustarhi un menú que consta de tres plats i on els seus productes són del mateix dia.
001VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1
5/11/12
13:29
Página 95
TENNIS PARK RESTAURANT
A
Cala Romana, un lloc privilegiat, 2 min. caminat de la platja ,el Restaurant del Tennis Park, amb un entorn inigualable ofereix un complert ventall de possibilitat tant pels socis del club com els convidats. Menú diari de cuina mediterrània casolana i plats combinats de dilluns a dissabte a 12 €, Menus especials per a cel.lebracions, (Aniversaris, comunions, batejos, dinars i Sopars de grups..etc) amb una mitja de 24 €. Zona infantil de jocs amb possibilitat de monitors.
CUINA MEDITERRÀNIA Especialitat:
Arrossos i fideuàs
Preu menú:
12 €
Horari:
De dilluns a dissabte de 13.30 a 16 h Esdeveniments especials de 9 a 00 h
C/ La Cota, s/n 43007 Tarragona 977 20 74 63
95
001VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
5/11/12
13:46
P谩gina 96
001VIUTar.qxd:Maquetación 1
5/11/12
13:47
Página 97
FITXES RESTAURANTS L’ONADA
MELVIN Cuina del Serrallo Ubicat al cor del Serrallo, al restaurant l’Onada li oferim l’opció de gaudir dels nostres plats de la carta o bé de la nostra àmplia varietat de tapes marineres.
Especialitzats en: Peix i marisc
Tapes, plats combinats i menus Un lloc ideal per disfrutar i degustar plats típics de la cuina espanyola, com són les tapes, els “montaditos” i les llesques, en un ambient agradable, cordial i una exel·lent relació qualitat, preu i quantitat.
Especialitzats en: Tapes
C/Bisbe Bonet, s/n (El Serrallo) 43004 Tarragona Tel. 977 215 053 Carta Dinars, sopars, caps de setmana i festius
C/Alcalde Pere Molas, 6 baix 2 43480 Vilaseca, Tarragona Tel. 977 396 346 - 663 759 578 Menú: Dimarts 5€ (anticrisi) Obert: De dilluns a diumnege de 8 a 24h
LA TAULA RODONA
ELS FOGONS DE L’ISMA Cuina catalana casolana Ubicat a la Part Alta de la ciutat, al carrer la Nau, la braseria “La taula rodona” ens ofereix cuina catalana tradicional: plats casolans amb productes de la terra i amb la carn a la graella com a principal reclam.
Especialitzats en: Cargols, amanides, carns a la graella
Cuina catalana Restaurant de cuina catalana ubicat a la Plaça Prim amb una sala chill-out, menjador i terrassa exterior amb ambient acollidor i minimalista. Els seus plats son una combinació de tradició i modernisme d’el·laboració pròpia.
Especialitzats en: Tot tipus de cuina catalana
C/La Nau, 4 - Tarragona Tel. 977 242 592 Menú: 8,90 €- 10,90 € (dill-div) 13,90 € (cap de setmana) - Carta: 15 - 18 €
Plaça mitja Lluna, 2 - Tarragona Tel. 687 538 105 Menú: De dimarts a divendres 13,90 € Carta: 25-30 €
REAL CLUB NÀUTIC
GOLOSITALIA Cuina mediterrànea marinera El restaurant del Reial Club Nàutic de Tarragona, situat en un marc incomparable ofereix unes vistes excepcionals de la ciutat de Tarragona i del mar. A l’estiu disposa de Terrassa i servei de cocktelería.
Especialitzats en: Arrossos
Cuina italiana Oferim als clients un suggerent i variat menú de dia de dill. a div., menús degustació per a grups i una carta variada on destaquen els antipasti, rissotto, carpaccio, diferents tipus de pastes, de pizza i postres d’elaboració pròpia.
Especialitzats en: Pizzes i pastes
Port esportiu, Edifici nàutic. C/ Dic de Llevant s/n - Tarragona Tel. 977 225 824 Menú: laborables 17,50€ Obert: Tots els migdies. div. i diss. nit
C/Ramon y Cajal, 22 - Tarragona Tel. 664 669 014 i 674 472 116 Menú: Dill. a div. migdia 9-11 €, nit 15-25 € Carta: 7 - 15 € Dill a dg 13-16:30 h-21 h a 00:30 h Dill nit tancat
L’ETOILE
CREPERIE KENAVO Menjar casolà L’Etoile ens ofereix bons entrepans i cafè de qualitat al matí i al migdia un menú casolà a un preu econòmic.
Especialitzats en: Tapas
C/Unió, 44 - Tarragona Tel. 877 012 369 / 658 991 644 Menú: 7 € Obert: dilluns a dissabte de 8,30 a 21,00 h
Novembre-Desembre 2012
Galetes, creps i amanides La Creperie Kenavo destaca per una gran varietat de creps freds i calents, dolços i salats, tan bons per berenar com per sopar. Situat al centre de la ciutat, al casc antic.
Especialitzats en: Creps
Plaça Sedassos, 5 - Tarragona Tel. 977 213 489 Menú: 11€ de dilluns a divendres 12,50€ dissabte Obert: De dilluns a dissabte de 13 a 23 h
VIU Tarragona I 97
001VIUTar.qxd:Maquetación 1
5/11/12
13:47
Página 98
FITXES RESTAURANTS CAN BELLOT
LA CASSOLETA D’ARRÒS
Cuina criolla Siguin benvinguts a la nostra casa on seran atesos en un ambient familiar i podran degustar les carns més selectes i els vins de la nostra terra. No hi ha amor més sincer que l’amor al menjar.
Cuina típica del Delta de l’Ebre Ubicat a la Part Alta de Tarragona, ofereix un tipus de cuina mediterrània i plats tradicionals del delta de l’Ebre, amb especialitat en arrossos ambientat dins un marc amb aire mariner.
Especi al itzats en: “Xuletons” i graellades.
Especi al itzats en: Arrossos i marisc
C/Major, 11. Part alta Tarragona Tarragona Tel. 972 249 557 Menú: 12,5 € dim. a div. - 15,5 € diss. dium. Obert: de dimarts a dissabte migdia i nit. Diumenge migdia
C/La Nau, 6 - Tarragona Tel. 687 842 545 Menú: 14 € de dill a div - Carta: 20-25 € Obert: De dill a dj de 13 a 17 h, de div a ds de 13 a 17 h i de 20:30 a 00:00 h
TXANTXANGORRI
CAFTAN CAFÈ LOUNGE
Cuina mediterrània Restaurant tradicional de cuina de mercat, ofereix plats clàssics i tradicionals així com postres casolans i un celler amb varietat de vins de tota Espanya.
Cuina marroquina amb mediterrània Nou concepte de restaurant on es fusiona la gastronomia amb la cultura. Cuina de qualitat del Marroc amb esquitxos de cuina catalana. Sopars amb espectacle i zona Chill-out.
Especi al itzats en: Cuscus, Tajin i Pastellas
Especi al itzats en: Guisats i rostits
C/Salines, 25 bi - Tarragona Tel. 633 651 695 Migdia:dim.-div. 10,50€ Nit:dim.-dij. 12,50€ Menú+espectacle 16,5€ Tancat: diumenges i dilluns
Plaça de la font, 16 - Tarragona Tel. 977 23 00 62 Preu mig per comensal 20€ Obert: Tots els dies de 9:30 a 1:30 h
LA COCOTTE
TOCA PERON Cuina de reposteria casolana Situat al casc antic de tarragona, “La Cocotte” ens ofereix pastissos dolços i salats; galetes; sucs de fruita ecològica; refrescos naturals i xocolata calenta d’el·laboració propia.
Especi al itzats en: Dolços
Cuina mediterrània actualitzada Restaurant situat davant la plaça de la Font, son especialistes en cuina catalana i mediterrània, amb un toc innovador i modern, on destaquem que treballen per encàrrec carns exòtiques con el nyu ,el cangur o la zebra.
Especi al itzats en: Cuina mediterrània C/Trinquet nou, 7 baixos · Cant. C/del portalet Tarragona · Tel. 977 232 074 Menú: 10,50 € migdia 14,95 € de dill a dj nit diss i div nit 16,95 € - Carta: 20-25 € Obert: De dill a dg de 12 a 16: 30 h / 19 a 01:00 h . Dill i dg nit tancat
Plaça Rovellat, 13 - Tarragona Tel. 977 228 019 Preu ració: entre 2 i 3 € Preu pastís per encàrrec: 6 pers. 25-30 € Obert: De dim a div de 9 a 13h de 16:30 a 20:30h. Dg de 10 a 14 de 17 a 21h
RÚSTIC
LA TANA DEL LUPO “Asador castellano”/ Cuina de mercat Una magnífica escena on proposa una cuina castellana, amb molta cura i sabors autèntics, com garrí i lletó rostit, cua de bou... tot ben acompanyat d’una àmplia selecció de vins
Especi al itzats en: “Cochinillos, lechazo”, carns a la brasa
C/Martí d’Ardenya, 6 - Tarragona Tel. 977 234 851 · www.rusticrestaurant.es Menú: 14€ Obert: 13,00 - 15,45 h i 20,30 - 00,00 h
98 I VIU Tarragona
Cuina italiana La Tana de Lupo, ofereix una combinació d’excel.lents plats típics italians d’el.laboració propia, renovant les típiques receptes italianes amb tocs moderns de la mà del seu xef amb un servei i ambient familiar .
Especi al itzats en: Pasta italiana
Plaça Ripoll, 6 - 43003 Tarragona Tel. 977 211 194 Menú: 12€ - Carta: 25€ Obert: De dilluns a diumenge de 13 a 16h i de 19 a 00.00h
Novembre-Desembre 2012
CONTRA001VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
26/10/12
12:47
P谩gina 99
CONTRA001VIUTar.qxd:Maquetaci贸n 1
26/10/12
12:47
P谩gina 100