P- 4 A
Hi havia una vegada un poble a la muntanya. La gent que hi vivia, tenia por d’un cavaller que els aterroritzava. Era : “ El cavaller Fosc “ Com tenien tanta por, van decidir construir una muralla. Però el cavaller Fosc la va atravessar amb un cop de puny. Un dia el rei va decidir atacar al cavaller amb el seu exèrcit. Van esperar a que el cavaller Fosc estigués adormit. Però els hi va fer por. Així que el rei va decidir contractar el cavaller més fort dels tres mars:” El Drac Jordi “. Quan el drac Jordi va arribar, va retar a fer un combat al cavaller Fosc. Va treure foc per la boca i el va carbonitzar. Després va obrir un restaurant i va cuinar la carn del cavaller Fosc, que en realitat, era un porc senglar gegant.
Pau Mendoza Amorós 3r A
Hi havia una vegada una nena que es deia Laura. Tenia un gos que es deia Dog.. La nena i el gos es passaven tot el dia junts jugant. Amb el temps la nena no feia tant de cas al gos. Un dia el gos es va escapar. La nena estava preocupada. El gos va fer nous amics, però trobava a faltar la Laura. La Laura anava al cole, però no jugava am ningú. Un dia, una de les seves amigues li va dir. -Què et passa ¿ La Laura es va posar a plorar. El gos i els dos gats, és a dir, els seus nous amics, van pujar damunt d’un sofà vell que hi havia al costat de les escombreries. Els gats donaven ànims al gos, però ell va pensar que si tornava a casa tothom estaria content. Quan va arribar a casa , la Laura es va posar molt contenta. Va veure els dos gats, i tots tres es van quedar a viure amb la Laura. I, vet aquí un gos, vet aquí un gat aquest conte s’ha acabat. Yaiza Vidal Aznar 3r B
Hace mucho tiempo había una niña que se llamaba Claudia. Su sueño era dar un largo paseo por el espacio. Un día le dijo a su madre si podía pagarle un viaje por el universo. Su madre le dijo que era demasiado caro y que no tenía suficiente dinero. Llegó la noche y la niña se fue a la cama. Cuando se levantó la niña estaba medio dormida y no se dio cuenta que estaba en una nave espacial directa al universo. ¡Su sueño se había cumplido! Se ve que ese día era su cumpleaños y su madre con mucho esfuerzo le regaló el viaje que tanto deseaba. Pero se encontraba sola. Ella no sabía pilotar y venía un satélite y no lo podía esquivar. Lo que pensaba que era un satélite de cerca vio que era otra nave espacial llena de perros, miles de perros que fueron pasando a su nave. La niña se asustó mucho y quería volver a la tierra con su madre. Los perros, que de malos solo tenían la apariencia, le ayudaron a pilotar la nave y volver con su familia. La niña al ver a su madre le explico que los perros le habían ayudado a regresar y que nunca más volvería a pedir un deseo así. SARA SANTIAGO 3ºA
Había una vez en el espacio una familia muy grande. Se llamaban Mercurio ,Venus ,Tierra, Marte, Júpiter ,Saturno ,Urano y el más pequeño Plutón. Plutón se sentía muy pequeñito. Su madre le dijo que daba igual, lo que importaba ero lo grande que tuviese el corazón. Todos sus hermanos y hermanas fueron al colegio con él. Cuando llegaron se sentaron al lado de un marciano y se hicieron muy amigos. Pasaron los años y Plutón fue creciendo. Al cabo del tiempo Plutón se hizo famoso. Así Plutón aprendió que si eres pequeño o grande es igual lo más importante es lo grande del corazón
ARIADNA 3º B
APRÈN A SER BONA PERSONA Una vegada hi havien dos nens molt trapelles i desobedients, les seves mares no sabien com dir-los que fessin els deures, que endresessin l’habitació, que mengessin verdures, i sobretot que siguessin bones persones.
Fins que un dia aquells dos nens que es deien Alex i Raul van anar a passejar pel bosc. Com eren molt trapelles van fer-li una trampa a un ocellet i es va quedar atrapat en una xarxa. Però el que no sabeu vosaltres és que les seves mares eren molt amigues i com elles sabien que anaven al bosc, li van fer una trampa per poder millorar el seu comportament. Llavors van contractar a un actor per fer de dimoni. Just ells van caure per una mena de forat que hi havia a terra i es van espantar.
L’Alex va dir: - Ara que fem estem atrapats!
- No ho sé però tinc molta por! De sobte va aparèixer un home vestit de dimoni que els va dir amb veu de tro: - Si voleu sortir d’aquí, ja podeu pensar bé en vosaltres! Van trigar molt de temps en averiguar perquè estaven allà però en Raul va dir: -Crec que hem de ser millors persones, ser bons amb els companys, fer cas del que ens diuen, perquè així pensa-ho no anirem enlloc. -Tens raó hem sigut molt dolents, ara anem a veure si ens deixen sortir. Li van explicar al dimoni el que van pensar, i ell els va dir: -Clar que podeu sortir, us doneu compte de que si sou bones persones la vida et millora? -Si.
Van dir a la vegada. I al final els dos amics van tornar a casa, i les seves mares van estar molt orgulloses, perquè aquella trampa va funcionar.
IRENE VALVERDE SANTIAGO 4tb
AVENTURA EN EL ESPACIO Hola, soy Max y esta es mi hermana Clara, mi padre es Roc y es astronauta. Siempre que llega a casa nos cuenta las historias más graciosas que le ocurren en el trabajo. Ding!!!! Dong!!!!, Corre seguro que es papi. A ver que nos cuenta hoy. -Hola Niños, hoy tengo que contaros una cosa. -¿Pero es buena o mala?. Preguntó Clara. -Bueno…, es mala. Un meteorito está entrando en la Via Lactea y si no lo paramos, dentro de unos meses se chocará contra la Tierra. -Nooo papi, ¡Qué miedo!. Dijeron los niños a la vez. -Tranquilos niños, suerte que papi está aquí para salvaros. La semana que viene iré al espacio y lo pararé -¡Siii!, bien papi. Paso una semana y mi hermana y yo nos teníamos que despedir de Papi. -¡Adiós, Adiós!. ¡Fuuum! -Ya he despegado, Soy Roc, el padre de Max y Clara y … Pom! Pom! Ya estoy en el espacio y ¡Allí está el meteorito! -¡Pero…! ¡Ahh! ¡Un perro que habla! -Hola amigo, soy el perro guardián de la Tierra, Universy. ¿Y tú?. -Yo soy Roc, y vengo a parar a un meteorito que va a chocar contra la Tierra. -¡Ahh!, Guau, guau. ¡Por los anillos de Saturno! ¡Que miedo!, reuniré a mi amiga la estrella, mis amigos los aros de Saturno, asteroides… -He, He, He, ¡Tranquilo Universy que tú y yo podremos solos! -Espera un momento, antes de hacer nada quiero que me consigas un beso de la Luna-Eso esta hecho, cuando volvamos de parar el meteorito te lo consigo. -¡Vale! ¡A por el meteorito!. Dijo el perro guardián. -Mira Universy, ya veo el meteorito. -Si ya, yo también pero… Hay una gran barrera de estrellas todas unidas y no podremos pasar.
-Universy, me has dado una idea, le pediré a las esterllas que nos ayuden a parar al meteorito. -Hola Señora estrella-¡Eh, que soy un macho!, respondió la estrella. -Ay, lo siento, perdón. -Yo soy el rey de las estrellas, soy la estrella Polar. Y si, os he oído, con una condición os ayudaré a parar el meteorito. -¡Vale!, ¿Cuál? -Quiero un beso de un planeta llamado Marte. -Vale, te lo conseguiré cuando paremos al meteorito. -Trato hecho. -¡A por el meteorito!. Cuando llegaron al meteorito, Universy y las estrellas se asustaron porque era muy grande. -¿Cómo pararemos eso?, dijo Universy. -¡Yo sé como pararlo! Dijo la estrella Polar. Tengo muchos contactos y puedo llamar a los planetas que nos ayuden. -Sí, pero eso no arreglaría nada, dañaría a los planetas, dijo Roc. -Pero yo conozco a una estrella muy grande que nos puede ayudar a fabricarnos escudos, dijo Universy. -¿Ah sí? Y ¿Cómo se llama?, dijeron los dos a la vez. -Sol, se llama Sol. -Buena idea, corred, ¡Vamos a por todas! Cinco horas después…. -¡Sii!, ¡Lo hemos conseguido!, dijo Roc. Gracias a todos, a Universy, a la estrella Polar, a los planetas y al Sol. ¡Muuuchas Gracias! -¡Eh! Que ahora nos toca que nos pagues a la estrella Polar y a mí el besito de la Luna y de Marte. -¡Si, corre, vamos a decírselo!
LUCIA CABRERA SANCHEZ 4t A
SANT JORDI 2014
LA LUCHA DE LOS PLANETAS Hoy mi padre, el doctor Víctor ha inventado el Intergalaxiador que sirve para viajar a otras galaxias. Hemos viajado a una galaxia llamada Vía Láctea ,había más de 50 planetas, fuimos al planeta Bolso .Allí encontramos una una gran variedad de extraterrestres, pero una nave espacial intentaba convertir a todos los habitantes en sus esclavos. Pero suerte que mi padre Víctor se llevó el controlador de planetas , lo puso en marcha ,y todos los planetas de la Vía Láctea cobraron vida, vinieron hasta el lugar donde estabamos. Saturno con sus anillos cortó un trozo de la nave. Júpiter el planeta más grande los aplastó, lo destrozaron pero se regeneró .La Tierra dijo: la única manera de derrotarlo es la fusión.Los planetas se unieron y sólo se quedó uno gigantesco formado por todos los planetas de la Vía Láctea .Estaban fusionados y podían vencerle, pero la nave casi aplasta a mi padre y a mi. .Los planetas explotaron y desintegraron a la nave ,pero todos volvieron a su estado normal. Volvimos a casa mi padre y yo y dijimos :eso nos ha dado una lección y prometimos que nunca volveríamos a ir a ninguna galaxia ni a ningún planeta, pero todo esto era un sueño que soñamos mi padre y yo. ¡No se sabe qué se puede encontrar en el espacio!
Daniel Domínguez 4º B.
El dia fantasia Hola em dic lluca,ara us explicaré una història molt divertida , rara , bonica … començo : Era un dia d’estiu igual que tots els altres , però, hi havia un unicorn que no parava de molestar-me , em deia que l´acompanyés al seu poble !També rondinava però no l’entenia , i jo li vaig contestar: -Què li passa al teu poble ? per que haig d’ anar -hi jo?Tot el temps em deia que anés al seu poble , semblava que solament savia dir això ! què estrany! –deia LlucaQuè passarà al seu poble? Desprès vaig veure que l’unicorn feia coses molt estranyes , era com un ball: cama cap aquí cama cap allà , moviment de cap , moviment de cap…i de sobte fum va aparèixer una fada que em va llençar uns pols màgics de colors que feien que entenguès a
l’unicorn .Com que no vaig poder que em deixés en pau , vaig anar-hi al seu poble .El seu poble era molt estrany,hi havien arbres de diners , gats voladors , els animals solament eren la meitat , es a dir de cap a melic , també tot estava desordenat i li vaig dir:-que ha passat aquí! Va dir Lluca , res va contestar-li l’unicorn .De sobte es va aixecar del llit hi havien les seves dues germanetes petites! que li feien coses i per això somiava unes coses molt estranyes.
Melat Homar 4t A
AMOR UNIVERSAL Me enamoré de ti mirando las estrellas, y ahora entiendo el parecido a ellas. Te sonrío, me sonríes, nos sonreímos, no hace falta hablar, parecemos mimos.
El universo entero nos contempla, Planetas, satélites y estrellas. No nos importa estar en alerta, Porque mi amor es más fuerte que todas ellas.
Nosotros dos, un solo planeta, Viajaremos juntos en cometa. No seremos los mejores, Pero tampoco los peores.
Segundos, minutos y horas, Miramos el universo a solas. Reimos, lloramos y amamos, Siempre juntos nos mimamos . La Luna brilla n tus ojos, Como tus ojos brillan en la Luna, Los dos juntos enamorados, como nosotros no hay ninguna.
Nosotros dos un solo corazón, Juntos somos más grandes que el Sol. El universo nos enseñó, que el amor es nuestra pasión
EL UNIVERSO Mientras miro el Universo, se me ocurre este verso, y cuando miro las estrellas, se iluminan todas ellas.
De todos los planetas la Tierra es el mejor y de todas las estrellas las de la Osa Mayor.
Niel el Apolo cogió y a la Luna llegó. El hombre quería llegar a la Luna desde que estaba en la cuna.
El Sistema Solar, tiene planetas que no paran de girar. En los 80, una profesora se entrenaba y hasta el espacio llegaba.
Hay planetas enanos Eris, Ceres y Plutón todos están conectados gustándome un montón.
El gran Universo, es un lugar inmenso. Está lleno de estrellas y todas son muy bellas. Muchos astronautas viajan al espacio, pero no para tocar la flauta, ni ir despacio. Sí para investigar a Marte, donde dicen que hay mucho arte. Hay muchos tipos de nebulosas, algunas coloridas, algunas espaciosas. También son hermosas, y algunas, amorosas. También está el planeta Tierra, y en él, hay más de una sierra. Este tiene un satélite, la Luna, pero no solo hay esa, hay mas de mil y una. Una vez en un planeta, se estrelló un cometa. Cuando sucedió esa explosión, yo estaba escuchando una canción. En el Sistema Solar, a una estrella llamada Sol, la sigue más de un girasol. Y en un planeta llamado Urano, no habita ningún marciano. Unos astronautas fueron a explorar, pero evidentemente, dentro del Sistema Solar. Buscaban algo, se pusieron a buscar, pero investigando, no la consiguieron encontrar. Aris.
L'ordre dels planetes Fa molt de temps, a l'espai, els planetes no estaven en ordre. Estaven tots desmadrats i desordenats tot i que estaven al voltant del Sol, però com que no es xocaven, ells estaven bé així. Fins que un dia, Mart i Júpiter van xocar, amb tanta força, tanta, que van sortir disparats i es van xocar amb la resta de planetes. Tots els planetes estaven enfadats perquè, a la Terra, l'havien despertat de la seva migdiada, a Venus el van interrompre quan estava llegint, etc... Així que van decidir fer una reunió per solucionar aquest problema. Aquella mateixa tarda, tots es van posar al voltant del Sol i van començar a discutir sobre què podien fer. Saturn volia que el Sol es posés l'últim per estar ell el primer, Mercuri volia que la resta de planetes explotessin i quedés només ell al Sistema Solar, i moltes bogeries més... De sobte, a la Terra se li va acudir una gran idea: com que tots volien Sol, és a dir calor, podien fer dos moviments, a part de sobre si mateixos, al voltant del Sol. Així tots tindrien Sol durant molta estona. I com que a la Terra se li va acudir aquesta bona idea, vatenir dret d'escollir la seva posició, i va demanar ser la tercera. Però la resta de planetes no tenien posició, així que el jutge Sol va haver de ser una mica injust i els va posar de la manera més senzilla. Sabeu quina? Per ordre d'alçada, de més petit a més gran. Així que l'ordre va quedar en Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. I si os heu donat compte, Urà i Neptú són més petits que Júpiter i Saturn. Això va passar perquè tota l'estona s'estaven queixant perquè volien ser tercers,i la Terra era la tercera, així que per ser tan pesats es van quedar els últims. I amb aquest ordre continuen a dia d'avui.
L’ amant dels animals
EL PLANETA MISTERIÓS Estava estirada, tranquil.la i inspirada, mirant el cel perquè s’estaven acabant les vacances i havia de fer una narració per l’escola. El cel era blau, però amb alguns núvols. Em vaig girar i hi havien moltíssims núvols, però el més interessant era que tenien forma de persones. Vaig estar pensant i repensant i vaig anar a preguntar-li al científic del poble, que es deia Jones. El vaig interrompre en el seu experiment i quan li vaig comentar el què em preocupava, em va dir que serien imaginacions meves perquè això que jo deia era impossible. Vaig fer sortir al carrer al científic Jones i va dir cridant: -Això es impossible! Aleshores, va arribar fins on jo em trobava un coet que era vermell i gran. D’allí sortí un noiet petitó de color vermell que em va dir: -Hola em dic Meat! I jo li vaig dir: - D’ on ets? I com és el teu planeta? I ell em va contestar : -Només et diré com és el meu planeta i ja descobriràs d’on sóc. El meu planeta és molt gran, el paisatge es blau i tots som vermells i tots ens diem Meat. Aquell noiet, que més aviat era un extraterrestre, es va emportar al científic del poble cantant una cançó fent referència a l’Univers. El més estrany és que no em va dir com es deia aquell planeta, i com jo com no ho sabia el vaig anomenar “el planeta misteriós”. Quan vaig tornar a l’escola, tothom parlava d’aquell tema. I això no us ho creureu, però uns nois de batxillerat estaven fent un projecte d’aquell “planeta misteriós”. Estaven bastant informats, els hi vaig fer una sèrie de preguntes bàsiques, per exemple: com es deia aquell planeta i com es podia arribar fins allà, etc. Un noi em va contestar: -El planeta es diu “do-re-mi-fa-sol-la-si-do”. I l’altre noi em va dir: -Es pot arribar allà cantant una cançó. Jo li vaig dir: -Moltíssimes gràcies m’heu informat d’una manera genial! -De rés!-Em van dir els dos a la vegada.
Quan va acabar l’escola vaig anar a la meva casa on vaig compondre una cançó per poder rescatar al científic Jones. La cançó era molt curta, però amb el que tenia era suficient. Tenia un amic que era astronauta, i li vaig demanar que si m’acompanyava a “do-re-mi-fa-sol-la-si-do”. Ell òbviament em va dir que sí. Al dia següent vaig preparar-me la motxilla i estava nerviosa perquè era la primera vegada que anava en un coet. Em vaig ficar dins del coet i: deu, nou, vuit, set, sis, cinc, quatre, tres, dos, u, ZERO!!!!! Quan vaig arribar al planeta havia molt d’oxigen, era tot blau, i la gent era tota vermella. Tal i com va descriure l’extraterrestre! Em vaig trobar aquell extraterrestre i em va dir que es disculpava per haver agafat al científic Jones així sense avisar, però es que estaven a un concurs i el necessitaven perquè ell era el millor científic. Jo li vaig respondre: -No et preocupis. Llavors jo li vaig dir al científic Jones si volia tornar, però com que tan ell com el meu amic ens agradava molt estar allà...finalment ens vam quedar al famós “planeta misteriós”.
Em dic Laura tinc 8 anys, tinc el cabell marró, sóc alta i divertida. Avui a l’ escola hem parlat sobre què volíem ser de grans. Una amiga meva ha dit que volia ser caixera. Un altre nen volia ser mecànic, un altre camioner, la meva millor amiga ha dit que volia ser entrenadora de futbol. I a mi...què vols que et digui...Llavors jo he dit, en veu alta, que volia ser astronauta. Tots s’ han impressionat. Jo sóc una nena que m’ agrada l’ aventura. Quan era hora d’ anar a dormir, m’ havia estirat al llit a escoltar una mica de música i...vaig quedar dormida! Tot era un somni molt estrany, estava vestida d’ astronauta, vaig pujar a un coet, blanc i gris i vaig enlairar. Em vaig preguntar què passava i es veu que era jo quant tingués 26 anys, i a més, seria astronauta! Em vaig alegrar moltíssim... Però... tot allò seguia sent estrany. En el camí a Júpiter, el meu company i jo ens verm trobar uns extraterrestres. Ens vam impressionar molt. Es veu que l’ extraterrestre, sabia parlar català. I ens va dir: -Hola, com esteu? Què feu per aquí? -Som uns astronautes, que venim de la Terra, estem desorientats i estem buscant Júpiter. Tu saps on està?-Li vaig preguntar. -Júpiter està situat cap allà.-Va senyalar l’ extraterrestre. -Moltíssimes gràcies.-Va dir en Toni. Tot era molt bonic, amb estrelles, planetes... Quan ,de sobte, es va sentir un cop molt fort. Allò no era bo. Li vaig dir al meu company que mirés si tot lo del coet estava bé: -Tot està bé.-Va dir el meu company. Jo no ho entenia, vaig mirar per una finestra que hi havia i... eren meteorits! No paraven de caure i desprès de deu minuts van parar. Em vaig donar comte, que estàvem en el cinturó d’ asteroides! Quan per fi vam arribar i vam poder tocar aquell planeta desconegut. Vam ficar la bandera del nostre país, i vam tornar cap a la Terra. Al tornar ja tenia 50 anys. Era famosa i tot era molt emocionant. Em vaig despertar i tot seguia tal i com el vaig deixar. (Flor vermella)