H
i havia una vegada un gat que es deia Taco. Era de color blau i tenia els ulls quadrats. El seu
somni des de petit era poder volar tirantse pets, però com no podia, estava una mica trist. El millor amic d’en Taco era en BrusLi, una serp que tenia el poder de transformar-se en persona. Quan era petit, va caure en un llac màgic i, des d’aquell dia, tenia aquest súper poder. Les coses que més li agradaven eren menjar pastanagues i les arts marcials, per això sempre duia posat el seu cinturó negre de karate.
3
4 Tots dos vivien a la selva Marigato, una selva natural plena de vegetació. Allà, els principals habitants eren gats de color blau amb closques de marieta. En Taco i en Brus-Li se sentien especials perquè eren els únics diferents a la resta d’habitants de Marigato.
5 Un dia, passejant com feien molt sovint, van descobrir un temple amb una porta amb un rètol que indicava l’entrada a Xuxelàndia. –És increïble! –van exclamar tots dos a l’uníson. –Entrem a veure què hi ha? –va preguntar en Taco. –Sí, entrem! –va contestar en Brus-Li saltant emocionat pensant que menjaria xuxes.
6 Xuxelàndia era una ciutat on tot era de caramels. Els arbres eren de piruleta, els rius de xocolata, els bancs de regalèssia, les muntanyes eren de caramels gegants, els núvols de cotó de sucre, els pollastres de xocolata... i els nens que hi vivien estaven molt grassonets perquè sempre menjaven xuxes. Des de que van descobrir aquest món nou hi anaven molt sovint i fins i tot hi havien fet amics allà. Un dia qualsevol, en Taco i en Brus-Li passejaven per Xuxelàndia i es van trobar una vareta màgica flotant a un dels rius de xocolata que hi havia per la zona. En Brus-Li la va agafar i bromejant va dir unes paraules màgiques que ell havia après llegint les històries de Harry Potter: –Petrificus Totalus! –va cridar.
7
8 Sense saber com, tots dos van aparèixer davant d’un portal on hi havia un rètol que posava “INFERN”. Van decidir creuar la porta i hi van entrar. Un cop a dins, la porta es va tancar i va desaparèixer. –Ja no podem tornar! –va dir en Taco molt preocupat. –No et preocupis, Taco, anirem a buscar una altra porta –va contestar en Brus-Li molt decidit.
9
10 Van caminar per l’Infern i van veure que era un món on només hi havia foc, cases fetes amb pedres cremades i habitat per molts monstres. N’hi havien de molts colors, eren molt lletjos, amb un nas molt gran, amb berrugues per tota la cara i menjaven tot el que trobaven per terra. Investigant per aquest món tan tenebrós, van esbrinar que el rei de tots aquells monstres es deia Bowser. Era un monstre de les cavernes molt i molt gran, de color negre, que sempre portava les ulleres de sol posades i una gran maça a les mans. Era terrorífic!
11 Per un carreró solitari i fosc se’ls va apropar un monstre i els va donar un “vociferador“ de part d’en Bowser. Era una carta que, quan s’obria, no s’havia de llegir, sinó que s’escoltava un missatge de veu. Llavors van sentir el missatge que feia tremolar al més valent i que els va dir: –Veniu al Castell de l’Infern, que tinc als vostres pares! –deia aquella veu terrorífica.
12 En Taco i en Brus-Li, molt preocupats, van decidir que anirien a salvar als seus pares. Van agafar la vareta màgica i van dir: –Petrificus Totalus! –sense dubtar-ho. Just davant seu va aparèixer una petita porta de fusta a terra i, quan la van aixecar, hi havia un tobogan que no es veia on acabava. Sense cap por, van agafar-se de la mà i es van llençar molt decidits. Després d’un trajecte de 10 segons a tota velocitat, van aparèixer a la plaça del Castell de l’Infern. En Bowser es trobava allà amb una cara que feia tremolar!
13
14 Els dos amics es van mirar al ulls i, sense dir cap paraula, van decidir lluitar. Seria l’única manera de poder salvar als seus pares. En Taco va ser el primer a atacar i va començar a tirar-se pets, sense parar. De sobte, amb la força dels seus pets va començar a volar directament fins el cap d’en Bowser i, amb les seves llargues ungles de gat, li va esgarrapar la cara. En Brus-Li, alhora, li va donar uns cops de peu molt forts que havia après a les classes de karate.
15
16 En Bowser, sense poder defensar-se i veient que no podria guanyar aquella lluita, va començar a cridar: –Em rendeixo! Em rendeixo! Jo només volia els vostres súper poders per ser igual d’especial que vosaltres i així tenir molts amics. Tot i que vaig matar als vostres pares, els puc fer reviure en un moment! Podem ser amics, si us plau? –deia en Bowser agenollant-se gairebé a punt de plorar. En Taco i en Brus-Li van contestar: –Et perdonem i serem amics si ens retornes als nostres pares!
17
18 En Bowser va començar a cantar i ballar una cançó i, com si hagués fet un truc de màgia, van aparèixer els pares davant seu. En Taco i en Brus-Li, molt sorpresos, van córrer a abraçar als pares. –Pares! Pares! Estàvem molt preocupats per vosaltres! Que feliços estem que torneu a estar amb nosaltres! Us hem trobat molt a faltar –van dir tots dos contents i amb llàgrimes als ulls. –Ja podeu estar tranquils que tornem a estar junts! Us estimem molt! –deien els pares emocionats i abraçant als seus fills.
19
20 Tot i que estaven molt feliços, encara hi havia un problema. No podien tornar a casa perquè el portal per on havien vingut, havia desaparegut. El que no sabien en Taco i en Brus-Li era que quan en Bowser es transformava en bo, el portal tornava a aparèixer. Davant del portal es van acomiadar d’en Bowser i van quedar per tornar-se a veure aviat. Els dos amics i els seus pares van viatjar de portal en portal fins a casa. És a dir, de l’Infern a Xuxelàndia i de Xuxelàndia a Marigato.
21
22 Quina aventura mÊs emocionant havien viscut! Però el mÊs important va ser que en Taco finalment va poder fer realitat el seu somni: volar tirant-se pets!
23