H
i havia una vegada, fa molts i molts anys, una lleona anomenada Lúmina que vivia en una selva moooolt seca,
juntament amb els seus tres fills: el Dark, la Dafne i el Fire. El pare dels tres lleonets havia mort durant les batalles que hi havia hagut feia temps. Aquesta guerra, que va durar uns deu mesos, va ser a causa de la sequera que patia el seu món. I és que no hi plovia mai i, a més a més, aquell planeta tenia dos sols que escalfaven massa.
3
4 La Lúmina i els tres petits recorrien cada dia la selva seca buscant menjar i d’altres animals. Se sentien molt sols i desitjaven poder fer amics o, fins i tot, formar una família. Tot d’una, un dia d’aquells que la calor era insuportable, es van trobar una cova. No sabien si entrar-hi o no perquè era fosca i no sabien què hi trobarien. Però com que a fora no s’hi podia estar, la Lúmina va pensar que a la cova hi estarien més fresquets. Finalment, hi van entrar. La cova era fosca, fresca i el sostre estava ple d’estalactites. La Lúmina, el Dark, la Dafne i el Fire estaven tremolant; no sabien si tenien fred, tenien por o si era una barreja de les dues coses. De sobte, van sentir un soroll i van notar com s’acostava una bèstia. Era una pantera.
5
6 Però no era com les que la Lúmina havia vist feia molts anys, sinó que semblava un animal molt especial pel seu color de pèl: era tot negre amb el cos ple de punts blancs. Desconfiaven els uns dels altres i els petits lleons estaven espantats i atemorits. La Lúmina, amb veu tremolosa, li va explicar: –Ho... ho... holaaa. No et volíem molestar, només estàvem buscant un lloc fresc on poder descansar una estona.
7
8 –Qui sou? Com us dieu? –va preguntar la pantera sense refiar-se’n. –Jo em dic Fire –va contestar el petit més atrevit. –Jo sóc el Dark i ella és la nostra germana, la Dafne –va continuar el lleó mitjà. –Jo sóc la Lúmina, la mare d’aquests tres trapelles. I tu, com et dius? –va preguntar la lleona mare. –Em dic Panter. Em sembla que sou ben simpàtics. Sou benvinguts a casa meva. –Oooooh!!! Moltes gràcies, Panter. Des de que va acabar la guerra no havíem vist, ni parlat amb ningú –va dir la Lúmina.
9
10 Després que es coneguessin i parlessin una estona, van pensar de sortir tots plegats a buscar menjar. El paisatge era molt trist, només s’observaven rius i llacs buits, arbres morts, plantes seques, restes d’ossos d’animals morts, etc. Predominaven els colors groc i marró. Fins i tot es podria dir que els petits lleons no coneixien el color verd. Cansats de donar voltes i de la calor, van decidir tornar a la cova a descansar, almenys allí podien veure una mica d’aigua.
11
12 El Dark, la Dafne i el Fire van començar a explorar la cova mentre jugaven distrets. El Fire es va allunyar una mica dels seus germans, seguint una escletxa de llum que va veure. Primer es pensava que era el reflex de l’aigua, però a mesura que s’hi anava acostant, anava veient que semblava una sortida. I així va ser. Es va quedar meravellat del que veien els seus ulls.
13
14 –Veniu!!! –va exclamar el Fire. –Què passa? –van preguntar els seus germans alhora. Van córrer tots fins on hi havia el Fire i es van quedar bocabadats. No podien creure el que estaven veient. Tot era de molts colors i ple de plantes i arbres molt alts, rius, llacs, cascades, etc. Semblava un món de fantasia; era un món especial. Corrien animals amunt i avall, amb cares de felicitat. Tots tenien el pèl de colors molt vius. Van endinsar-se a la selva verda i van començar a parlar amb altres animals. El Panter es va quedar parat i petrificat al veure unes panteres amb el mateix pelatge que ell.
15
16 –Hola fill! –va dir una pantera amb veu plorosa. Eren els pares del Panter! La mare el va reconèixer de seguida i el retrobament va ser molt emotiu. Els pares van explicar al Panter que ell havia nascut allí, en el món especial, i que per això tenia aquell pèl tan especial i únic. Sembla que un animal molt mal educat l’havia agafat i portat al món sec on hi havia tantes baralles i guerres.
17
18 La Lúmina també estava molt emocionada. Els animals del món especial els van rebre amb molta alegria, festa i xerinola. Mentre passejaven observant aquell món tant fantàstic, anaven explicant-se uns als altres el que havien viscut. I va ser així com els animals del món especial van pensar que no podia haver-hi un món paral·lel amb tanta penúria, guerra i sequera, i que calia fer alguna cosa. Van decidir que ajudarien al món sec a posar pau, a acabar amb les baralles i a crear un món més alegre, amb plantes, aigua, menjar, vivendes, escoles i guarderies, hospitals, etc.
19
20 Van reunir-se per començar a treballar. Van travessar la cova i es van dirigir cap al món sec. Els animals especials es van quedar horroritzats al veure aquell paisatge tan sec i apagat. Per molt que els hi haguessin explicat, no es podien imaginar que el paisatge fos tant lleig i trist. La unió i la força d’aquell grup ja portava alegria i felicitat al món sec. Després d’unes quantes hores de passejar per allí, va començar a caure unes petites gotes i tots van exclamar: –Síííííí!!!!! Comença a ploure!!!!
21 La felicitat començava amb aquella pluja: tornaria a haver-hi rius, llacs, plantes, flors, arbres... colors vius!!! I així va ser com, de mica en mica, també els animals del món sec es van anar tornant com els del món especial. El seu pelatge també va canviar, es va convertir en pelatge de colors originals i divertits. Els seus ulls estaven brillants perquè eren feliços.
22 Els dos mons ja estaven units i tots eren especials, i van decidir fer una gran festa per celebrar-ho. La Lúmina i el Panter estaven enamorats i van aprofitar aquella gran celebració per fer el seu casament. Els lleons petits estaven molt contents perquè tenien una nova família i molts amics. I el Panter com que havia tornat a ser especial, se li van caure els grans ullals. Ara ja no semblaria mai més una pantera agressiva ni malvada. I vet aquí una lleona i vet aquí una pantera, que aquest conte ja no és el que era!
23