2 En Raül era un nen normal, amb una vida normal, que un bon dia va viure una aventura ben diferent. La cosa va començar per casualitat, com solen començar totes les aventures importants. Aquell dia en Raül va sortir amb la seva pilota a fer un volt per la muntanya. Li agradava molt jugar a futbol i sempre que podia s’escapava a fer quatre xuts muntanya amunt. Però aquest cop, després d’una puntada de peu més o menys normal, la pilota va rodolar i rodolar fins a desaparèixer.
3
4
5 «On es deu haver ficat?», va pensar en Raül mentre movia herbes i fullaraca tot buscantla. Però la pilota no es veia per enlloc. El que sí es veia era un forat sota una pedra i en Raül va decidir agenollar-se per treurehi el cap. Per sort, el forat era prou gran perquè hi pogués entrar i no li va caldre caminar gaire per trobar la seva pilota. «Però, caram, què era allò que brillava en la foscor?». En Raül es va fregar els ulls i quina va ser la seva sorpresa quan va veure una gran roca amb unes vambes fantàstiques a sobre.
6 «Uau!!! Quina passada», va pensar en Raül tot emprovantse-les. No només li encaixaven perfectament als peus, sinó que eren les vambes més xules que havia vist mai. A l’escola tothom xalaria quan el veiessin, i ja frisava per sortir a ensenyar-les quan uns sorolls dins la cova li van cridar l’atenció. Mort de curiositat, en Raül va avançar a les palpentes i, tot d’una la cova va fer una baixada cap avall, després va pujar amunt, va girar dos o tres trams i... Patapam! De sobte va aparèixer
7 davant seu un gran estadi de futbol. SĂ, sĂ, tal com ho heu llegit. Hi havia un estadi de futbol dins la cova.
8 En Raül no s’ho podia creure. L’estadi era enorme i tenia una capa fina d’aigua al terra. Les porteries estaven fetes l’una de diamants i l’altre d’or, i la pilota era una bola de gel que rodolava a cada xut. I és que l’estadi no estava pas buit. Just en aquell moment s’estava disputant un partit entre els animals del bosc i en Raül es va amagar per contemplar-lo. «Que bé que juguen», va pensar. Però de sobte, un xut a córner va enviar la pilota molt a la vora d’on ell estava i sense adonarse’n, els peus li van fer un bot
9 i va plantar-se enmig del camp. «Què passa?», es va preguntar el noi que notava com els peus se li movien fent uns xuts i unes filigranes que no havia fet mai abans. I tot d’una va comprendre que eren les vambes que es movien soles al veure la pilota. Les vambes eren màgiques.
10 –Te les has de treure ara mateix. –va dir la Tortuga que feia de porter i que se’l mirava enfadada.–Aquestes vambes són el nostre trofeu.
11 –Ja us les donaria ja –va replicar en Raül que no podia deixar de donar puntades de peu–. Però és que no volen aturar-se. Aleshores un ós va agafar la bola de gel i en Raül es va quedar quiet de cop. –Si vols aquestes vambes, hauràs de guanyar-les –va dir–. Forma el teu equip i competeix amb nosaltres.
12 En Raül no podia estar més content. Cames ajudeu-me va córrer cap al seu barri per avisar tots els seus amics. Els animals del bosc volien jugar amb ells i en Raül es moria de ganes d’ensenyar als seus companys aquell estadi meravellós i les vambes fantàstiques. Però per més que ho explicava i explicava ningú se’l creia. I molt va haver d’insistir perquè finalment l’acompanyessin a la cova.
13 Tots es van quedar sense paraules quan van veure aquell camp subterrani amb els animals esperant-los. Però abans que ningú pogués dir res, l’àrbitre girafa va fer sonar el xiulet i va donar per començat el partit.
14 3 a 0 al primer quart. 3 a 2 a la mitja part. 5 a 6 en una remuntada espectacular. 7 a 7 al final de la segona part. I 7 a 8 en l’últim minut. Victòria de l’equip visitant!!! En Raül i els seus amics no s’ho podien creure. Estaven tan contents que s’abraçaven als ossos, als llops o als tigres com si res. Però havia arribat l’hora de l’entrega del trofeu i es morien de ganes de veure les vambes. La sorpresa va ser quan van descobrir que havien desaparegut. No hi havia res sobre la roca i el gos de seguida va anunciar que feia olor de sal.
15 –És el pirata Pep –van dir tots els animals a una. I sense perdre temps, nens i animals van endinsar-se al bosc per atrapar-lo.
16 No van trigar gaire a trobar la seva espasa a terra i, una mica més enllà, el pirata intentava enfilar-se al seu vaixell quan el guepard el va aturar. –No pots escapar amb les vambes –es van queixar els animals. Però aleshores el pirata Pep, tot trist, els va explicar que les havia robat perquè no sabia jugar a futbol i cap equip del mar el volia. –No pateixis, nosaltres te n’ensenyarem –va dir en Raül. I immediatament nens i animals es van posar a xutar i a practicar amb el pirata.
17
18 Després de suar molt, en Pep ja estava preparat. Va proposar als seus nous amics que juguessin un partit a la lliga del mar i no cal dir que tothom va acceptar. Dins l’aigua van trobar un estadi encara més bonic i espectacular. Tenia forma de triangle, amb tres porteries d’algues i bancs de corall per als espectadors al voltant. La pilota era una esponja de mar i es feia difícil prendre-la-hi al pop perquè mai se sabia amb quina pota anava a xutar.
19 El partit va ser renyit, però finalment el Raul i els seus amics van guanyar. De nou no s’ho podien creure i la tortuga i un tauró els van fer entrega de les vambes.
20 –Sou els campions i us les mereixeu –van dir molt solemnes–. Aquestes vambes representen la unió entre tots els habitants del bosc. Abans que existissin, els animals ens barallàvem i discutíem entre nosaltres. Però el llac màgic, fart de sentir les nostres crítiques quan hi anàvem a beure aigua, va convertir les vambes velles que un noi havia llençat, en aquestes de màgiques. A partir d’aquell moment tot animal que se les calçava aprenia a jugar futbol i des d’aleshores vam entendre que era millor jugar junts que barallar-nos.
21
22
23 I això mateix va entendre en Raül quan, amb una mirada als seus amics, van estar tots d’acord que de res servirien aquelles vambes en una vitrina. Era molt millor deixar-les a la roca on havien estat fins ara i poder venir sempre que volguessin a jugar. Perquè en un torneig el que importa és divertir-se. Oi?