2 L’Àxel seria un nen normal que viu al Japó si no fos pels seus pares ninges, en Jeide i la Raquel que, des de ben petit, també li van ensenyar a ser un ninja. I no es pot pensar pas que sigui fàcil, no. Ser ninja representa fer exercici cada dia: córrer, saltar, practicar l’elasticitat i aprendre un munt de moviments estranys. Però tot i així, a l’Àxel li encanta i només hi veu un inconvenient: no pot explicar-ho a ningú. Ni als amics de l’escola, ni als companys del bàsquet. A ningú. Ser ninja és un secret.
3
4 En el vuitè aniversari de l’Àxel, en Jeide i la Raquel expliquen al seu fill quina és la seva feina: fan missions nocturnes i atrapen lladregots i altres delinqüents que s’escapen de la policia.
5 –I qui us encomana les missions? –pregunta l’Àxel encuriosit. –El gran Mestre Samurai. Un ancià que lluita contra les injustícies del món –li respon la seva mare.– És ell qui ens va ensenyar a ser ninges i aquesta nit, el coneixeràs.
6 L’Àxel espera nerviós el moment de conèixer el Mestre Samurai. Si no fos perquè la seva mare el renyaria, ja s’hauria mossegat totes les ungles. A l’hora de sopar, sona el timbre. L’Àxel corre escales avall i entra al menjador. Per fi veu l’ancià. És un home alt i prim, amb cabell i barba blanca. El Mestre li pregunta si ja està preparat per ser un ninja de debò, perquè porta una missió
7 i, aquest cop, podrà anar-hi amb els seus pares. L’Àxel, emocionat, no pot ni parlar i fa que sí amb el cap. El Mestre Samurai explica a la família que un lladre ha robat un diamant del Gran Museu del Diamant de Japó. La policia ha buscat i seguit totes les pistes, però ha estat impossible trobar el lladre. És per això que l’alcalde ha trucat al Mestre i li ha demanat que els ajudi.
8 En Jeide i la Raquel accepten el cas, però abans de marxar fan un regal d’aniversari al seu fill: un vestit ninja com el que tenen ells. Ara ja poden sortir de missió! Quan es fa de nit, en Jeide, la Raquel i l’Àxel entren d’amagat al museu i recopilen pistes: empremtes dactilars, petjades, restes de roba i cristall... En Jeide ho analitza tot al seu ordinador portàtil, mentre la Raquel ensenya a l’Àxel on buscar més proves. De sobte, en Jeide els crida.
9 –Acabo de trobar una pista i ja sé qui és el lladre! –exclama sorprès–. És el Mestre Samurai!
10 La Raquel no s’ho pot creure, coneixen el Mestre de tota la vida i sempre ha lluitat per la justícia. En Jeide li dóna la raó, ell tampoc s’ho creuria, però la pista és irrefutable: hi ha una petjada que correspon a una sabata, una sabata feta a mida que en Jeide va veure una vegada a casa del Mestre Samurai.
11
12 Tot i que la prova apunta a l’ancià, la família decideix anar-lo a veure i esbrinar la veritat abans d’avisar a la policia. Així que se’n van del museu directes cap a casa del Mestre. Quan arriben, el troben al seu pati, practicant els moviments ninges. L’Àxel l’observa amb atenció: aquest home tan vell salta i es mou més bé que ell... L’ancià, en veure’ls, deixa els exercicis i els pregunta si ja tenen alguna pista del diamant. La Raquel i en Jeide li expliquen la veritat: que han trobat la sabata feta a mida.
13
14 –Però això és impossible! –crida el Mestre Samurai–. Segur que hi ha un error. –Em sap greu Mestre –diu trist en Jeide–. Les proves són les proves i vostè sap que no ens equivoquem. Així que, on és el diamant? –Penseu que l’he robat jo! –s’exclama el Mestre–. Però si em coneixeu de tota la vida! No, jo no el tinc, però sé qui ha sigut: el meu germà.
15
16
17 És així com el Mestre explica que va encarregar fer les sabates per al seu germà Macwon ara fa molts anys. Aleshores eren amics, però en Macwon era massa gelós i no suportava que el Mestre Samurai fos millor. Així que va marxar ben lluny. O això era el que pensava el mestre perquè, si l’empremta de la sabata era al museu, volia dir que havia tornat.
18 Després de buscar-lo durant hores, la família localitza la casa de Macwon als afores de Kyoto. –Aquesta porta és antilladres d’última generació. Si la toquem des de fora, sonarà l’alarma –diu en Jeide estudiant la porta. –I aquella finestra? –pregunta l’Àxel senyalant un finestró obert –. És petita, però segur que hi passo. L’Àxel, fa un súper salt, es cola pel finestró i obre la porta des de dins. La casa està a les fosques i decideixen fer un reconeixement.
19 En Jeide se’n va escales amunt, l’Àxel revisa cuina i menjador, i la Raquel baixa les escales que donen al soterrani i allà descobreix un amagatall secret que dóna a un llarg passadís!
20 La família hi entra, però en Jeide de seguida s’atura i crida: –Vigileu, hi ha trampes! Si trepitgeu les rajoles vermelles us enrampareu! La família creua el passadís fent salts ninges espectaculars. Però aquesta no és l’única trampa. Després del passadís, arriben a una sala on han d’esquivar boles gegants de foc i, al final, encara han de creuar un riu ple de piranyes. Amb moltes dificultats, sobretot per al petit Àxel, la família aconsegueix arribar a una sala on hi ha una
21 caixa forta. La Raquel, que és una experta en aquest tipus de caixes, no triga ni dos minuts a obrir-la provocant l’admiració del seu fill. –Hauràs de treballar dur si vols arribar a ser com la mare –li diu en Jeide al seu fill. La Raquel agafa el diamant, però en treure’l, la porta de l’habitació es tanca i les parets comencen a moure’s. L’habitació és fa cada cop més i més petita. En Jeide, la Raquel i l’Àxel fan tota la força que poden, però les parets cedeixen i cedeixen fins que...
22 s’aturen i la porta s’obre. És el Mestre Samurai que, coneixent les trampes malvades del seu germà, ha anat a ajudar-los. Per fi estan fora de perill! O això és el que es pensen perquè, quan són apunt d’anar-se’n, arriba en Macwon. I no ve sol, l’acompanyen set ninges més! A la família i al Mestre no els queda cap altre remei que lluitar per salvar el diamant. Tots quatre s’enfronten a la malvada colla d’en Macwon. Salts per aquí i claus ninja per allà i al final aconsegueixen estabornir-los a tots.
23 Però quan surten de la casa, ja és de dia. La gent del carrer se’ls mira estranyats i no tarden en descobrir que aquells ninges han recuperat la joia més preuada del seu país. Així que, de la nit al dia, la Raquel, en Jeide i l’Àxel deixen de ser ninges secrets. Ara tothom els coneix. I la veritat és que l’Àxel se n’alegra. Per fi podrà explicar a l’escola totes les aventures dels tres ninges!