Les aventures d’en Metàl·lic i la Lítia

S

egur que tots vosaltres heu anat alguna vegada al zoo de Barcelona. Doncs la història que

us explicarem ara va pasar allí no fa gaire temps.

Al zoo hi havia dos animals que rebien més visites que cap altre i és que eren molt especials. Els havia creat un científic que treballava al laboratori del zoo.

3 L’un era la Lítia, una guepard blava. Sí, ho heu sentit bé, blava com el cel en un dia clar. Però no s’acaba aquí, també tenia sis potes i sempre portava una capa que la feia invisible. L’altre era un lleó, però no un lleó de carn i ossos com els que tots coneixem, no. Aquest era metàl·lic i tan lluent que quan li tocava el sol, enlluernava. Brillava tant que els que l’estaven mirant s’havien de posar ulleres de sol. I potser és per aquest motiu que li van posar Metàl·lic de nom.

4 El director del Zoo estava tan orgullós d’aquests dos animals únics al món que va fer posar un rètol ben gran amb el seu nom damunt l’entrada de les seves gàbies.

Els dos eren molt tranquils i vivien molt feliços al zoo, contents de ser famosos i admirats per tothom. Eren tan populars, que la gent feia cua dia i nit per poder veure’ls.

Però va arribar un dia que no hi havia ningú davant les seves gàbies i és que el científic havia creat un animal nou: un tigre vermell, que era el que ara volia veure la gent.

5

6 La Lítia i en Metàl·lic es van entristir molt de no ser ja les estrelles del zoo.

La Lítia va dir al seu amic: –Metàl·lic, per què no pensem un pla per escapar-nos?

–D’acord. Serraré els barrots de la gàbia amb les meves dents –va contestar el lleó.

7

8 Quan va arribar la nit, a en Metàl·lic li va ser fàcil trencar les barres de la gàbia i els dos amics van fugir.

Mentre corrien pels carrers, un lladre que anava donant voltes amb el cotxe buscant alguna cosa per robar va atropellar la Lítia. El conductor va reconèixer els famosos animals i els va convèncer d’anar a casa seva amb l’excusa de curar la petita ferida que havia fet a la guepard.

Però quan van arribar a casa del lladre, aquest els va tancar en una gàbia elèctrica pensant que s’electrocutarien si intentaven escapar.

9

10 En Metàl·lic li va dir a la Lítia: –Lítia, per què no et fas invisible amb la teva capa? Així quan vingui el lladre i no et vegi, obrirà la gàbia per saber on ets i podrem sortir corrents.

–Oh, quina bona idea! –va dir la guepard.

Així va ser que, quan el lladre va veure que dins la gàbia només hi havia en Metàl·lic, va entrar per a veure on s’havia ficat la seva companya. Aprofitant que la porta de la gàbia era oberta, els dos animals van sortir corrents deixant al lladre tancat a dins.

11

12 Els dos amics tornaven a ser lliures i estaven pensant de continuar la seva fugida, però portaven tantes hores sense menjar que estaven defallits de gana.

En aquell moment van veure que a dalt d’uns arbres molt frondosos hi havia uns fruits que semblaven apetitosos i la boca se’ls va fer aigua. La Lítia, sense pensarho dues vegades, va desplegar les seves aletes i va volar fins a la branca més alta amb la intenció de collir tots els fruits mentre el seu amic els recollia a baix.

Ja quasibé havia acabat de collir-los quan la branca es va trencar. Com la Lítia estava desprevinguda, no va poder saltar a temps i es va fer molt mal a les potes.

13

14 Mentre la Lítia descansava, van veure que sortia fum per les finestres de l’edifici que hi havia al davant.

–Mira Lítia, surt fum d’un edifici i hi ha persones demanant ajuda –va dir en Metàl·lic.

–Au va, anem a rescatar-los! –va exclamar la Lítia recuperada del seu dolor–. Jo aniré volant als balcons i les finestres per agafar la gent.

–Bona sort –va dir en Metal·lic–. Jo aniré a investigar què ha passat.

15

16 La LĂ­tia va sortir volant cap als balcons i finestres i va anar salvant a la gent. Els pujava sobre la seva esquena i els deixava sans i estalvis a la vorera.

17

18 Mentrestant, com que en Metàl·lic no es podia cremar, va entrar dins l’edifici per a veure què havia passat. Allà es va trobar amb un lladre mig estabornit amb un encenedor a les mans. El foc l’havia iniciat ell intentant obrir una caixa forta d’una joieria que hi havia als baixos de l’edifici.

19

20 Quan va arribar la policia, tots els veïns ja eren fora de l’edifici en flames i el lladre havia estat capturat. Els bombers van apagar el foc en un tres i no res.

21

22 L’ajuntament de Barcelona va organitzar una festa per a condecorar els dos herois.

L’alcaldessa els va posar una medalla.

A la Lítia i en Metàl·lic eIs va agradar tant l’experiència d’ajudar a la gent que, des d’aquell dia, van treballar amb la policia. Això sí, de tant en tant anaven al zoo a veure els seus antics amics.

23