L’
Una és una gossa de color groc, com les fulles dels arbres a la tardor. És molt
responsable, simpàtica i cordial. Treballa de cuinera en un hotel on prepara plats deliciosos. De fet, els clients queden tan contents que sempre hi tornen a menjar totes les seves especialitats.
3
4 L’Una també sap pintar molt bé. Domina totes les tècniques i estils, i els seus quadres decoren les parets de l’hotel. Les seves pintures s’han fet famoses i es poden veure a museus de tot el món. Últimament fins i tot li demanen autògrafs i els paparazzi la segueixen a tot arreu per fer-li fotos. Cada vegada és més difícil sortir al carrer!
5
6 Però l’Una, com a bona gossa, és una fidel guardiana de l’hotel on treballa. Una vegada, un lladre va entrar a robar a l’hotel i, quan ja tenia tots els diners de la caixa forta en una bossa, ella li va saltar al damunt i li va clavar una queixalada a la cama que el va fer cridar de dolor i va fugir corrents deixant caure la bossa amb tots els diners.
7
8 Un dia, un senyor va entrar a l’hotel per parlar amb el propietari: –Vostè és el propietari de l’hotel? –va dir el senyor. –Sí, què desitja? –li va contestar educat l’amo de l’hotel. –M’agradaria comprar-li l’hotel. Li donaré 100.000 dòlars. –Em sap greu –va dir el propietari–. No està en venda. Som famosos, l’Una és la millor cuinera i guardiana que podem tenir, així que no volem vendre.
9
10 –Vaja... –va afegir el senyor–. A més dels diners, li ofereixo aquestes claus màgiques. _ Màgiques? –va dir sorprès l’amo de l’hotel–. Per què són màgiques? –Aquestes claus concedeixen cinc desitjos. Però cal anar amb compte! –va afegir–, si en demana un sisè ho perdrà tot! Llavors el propietari de l’hotel es va posar molt nerviós i va dir: –No! Aquest hotel no el canvio per res del món!
11
12 L’home va desar les claus màgiques a la butxaca de l’abric i va sortir de l’hotel. Estava enfadat perquè no havia aconseguit el que volia. L’Una el va veure marxar i li va estranyar que, just quan era a la porta, les claus van sortir volant de la butxaca i van tornar cap a dins de l’hotel. L’Una les va seguir d’un salt, anaven ràpides com un coet, però les va trobar clavades a la porta del despatx del director.
13
14 Les claus van fer sortir uns dards que, si es clavaven en algú, el deixaven adormit. L’Una va veure com alguns dels hostes de l’hotel havien caigut com desmaiats sobre cadires, taules i fins al terra.
15
16 Les claus màgiques també van fer que totes les claus de l’hotel volessin per l’aire. Hi havia claus d’armaris, de portes, de vitrines... Totes volaven i, quan xocaven entre elles, feien un soroll molt fort, com de trencadissa. Les claus van fer aparèixer bitllets de tots els colors. Els hostes que no estaven adormits pels dards intentaven agafar-los, però aquests no es deixaven i volaven com ocells quan algú se’ls apropava.
17
18 L’Una ve veure, enmig del caos, com el despatx del director s’havia convertit en un bosc màgic on els arbres tenies fulles que eren miralls i reflectien llums de tots els colors. L’Una perseguia les claus màgiques, però no hi havia manera d’atrapar-les. Corria, saltava, s’amagava, però no hi havia res a fer. Llavors va veure com les claus anaven volant cap a una porta i l’obrien de bat a bat: va esclatar un llamp i van anar a parar a una altra dimensió. L’Una ja no sabia què fer, no tenia ni idea de com podien tornar a l’hotel, a la seva realitat, i llavors es va adonar d’una cosa molt important: les claus ja havien concedit cinc desitjos!
19
20 L’Una va fer memòria: els dards que feien adormir, les claus voladores, els bitllets màgics, el despatx convertit en bosc i el llamp a una nova dimensió. Cinc desitjos! Llavors va recordar que si en demanava un sisè tot tornaria a la normalitat, així que va dir ben fort: –Vull que anem al país on tots els desitjos es fan realitat!
21
22 En aquell moment, tots els que havien caigut adormits es van aixecar, les claus van tornar als seus panys, els bitllets van desaparèixer, el despatx de l’amo de l’hotel va ser com era abans i la nova dimensió es va esfumar. Les claus màgiques van desaparèixer i mai més ningú va saber-ne res. A partir d’aquell dia, la gent que anava a l’hotel volia tastar els deliciosos plats de l’Una, veure els seus meravellosos quadres, descansar i també sentir la història de com l’Una havia salvat l’hotel de les temibles claus màgiques.
23