E
n John era un porquet que vivia feliç en una granja enmig d’un bosc. Tenia molts amics i
amigues i sempre reia amb les bromes de les gallines o amb les pallassades de la vaca Pepa. Tot i així, la seva millor amiga era la Momo, la filla del granger. En John havia sigut el seu regal en el seu segon aniversari. Encara recordava el moment en què es van conèixer, el somriure de la Momo i com van estar jugant fins quedar-se adormits. Des de llavors, eren inseparables.
3
4 El que més li agradava al porquet era la tranquil·litat de la granja, però un dia va començar a veure coses estranyes. Cada cert temps arribaven nous animals i els més vells desapareixien. “On van a parar?” es preguntava. No va trigar a esbrinar la resposta... Un bon dia es va colar al magatzem on hi havia un camió aturat. D’allà va baixar un senyor enorme que, al creuar-se amb el porquet, va fer un bot sorprès. –Què hi fas tu aquí? –va dir el camioner–. No hi hauria d’haver cap animal.
5
6 El conductor va donar un cop d’ull al John i amb un somriure maligne li va dir: –Tens pinta de ser tovet i deliciós, amb una mica d’all i julivert i unes quantes patates, segur que estàs per llepar-se’n els dits. Demà aniràs a l’escorxador com la resta dels porquets. –NOOO! –va cridar el porquet. I va sortir corrents cames ajudeu-me allunyantse cap al bosc. En John no es va aturar fins que va veure un forat al tronc d’un arbre, un refugi segur per passar-hi la nit. Encara no podia creure el que havia sentit. Portaven els animals a un lloc anomenat escorxador on algú els feia a trossets!
7