2 La Mima, un ocell pelut molt poruc que nomĂŠs sabia dir cu-cut, sortĂ a prendre aire al terrat.
3
Li agradava contemplar l’esbart d’ocells que cada any, en migrar cap a terres més càlides, sobrevolava la cova de la bruixa. Així que, quan arribava el fred, la Mima es posava un vell abric de pell de vaca –l’únic regal que la bruixa li havia fet mai– i treia el bec al terrat per acomiadar-se de tots aquells companys afortunats que sabien volar.
4 Vivia en companyia d’un atrotinat rellotge de cucut dins la cova que construí la bruixa a dalt del gratacels més alt de la ciutat, un edifici de cinquanta-dues plantes que allotjava els famosos magatzems Un món d’Escombres, ni més ni menys que un centre comercial dedicat al comerç de tota mena d’escombres: voladores, polides, màgiques, empipadores, mecàniques, tafaneres, musicals, electròniques… Cada vespre, quan queia el sol, la Mima esperava angoixada la tornada de la bruixa Maduixa i en Flashgat.
5
6 Tot i que la bruixa l’havia segrestada quan encara era dins de l’ou, mai no li donà l’escalfor d’una mare. De fet, el dia que, sent un pollet, la Mima trencà la closca i obrí els ulls dins la cova, en Flashgat s’obstinà a retratar aquell pollet de kiwi que nasqué sense pèl, tot pelat, perquè ningú l’havia incubat. Passaren els anys i, com podeu imaginar, a la Mima li empipava molt veure aquella foto penjada a la paret del menjador. No li agradava gens ser un ocell pelat!
7
8
Així que, quan es quedava sola cada matí, es ficava al vestidor de la bruixa i triava una escombra de la seva col·lecció. N’arrencava un pèl i, mentre se’l clavava a la pell, contenia la respiració per no sentir el dolor. Així fou com el pollet pelat es convertí en un ocell pelut que a tota hora somiava en abandonar la cova, però no sabia volar.
9
10 Un bon dia, la Mima decidí escriure una carta al mestre d’ocells, un lloro xerraire que dirigia l’escola més antiga del cel. Fent el cor fort, pujà dalt d’una cadira per tal de despenjar la seva foto de pollet pelat i va treure-la del marc per escriure-hi al darrera. Tot seguit, agafà amb el bec la ploma màgica que la bruixa feia servir per anotar les seves pocions i escrigué:
11
12 Estimat mestre: Des que era un poll, visc a la cova de la bruixa contra la meva voluntat. És una bruixa tan egoista i presumida que només pensa en estar maca i no té mai temps per estimar. Ajudi’m, si us plau, vull aprendre a volar. Mima
13 Els primers dies, la Mima esperava emocionada la resposta del mestre. Asseguda al marc de la finestra, acaronava la ploma màgica i anomenava tots els països que visitaria quan aprengués a volar: l’Índia, la Xina, Rússia, Marroc, l’Argentina. Però l’hivern donà pas a la primavera i el mestre d’ocells no contestà.
14 La Mima deixà de parlar i de menjar. Fins i tot deixà de posarse pèls, feia pena de veure amb aquell aspecte tan deixat. –Escolta Mima, no suporto veure’t tan pansida, així no pots continuar –li digué un bon dia la ploma màgica–. Sàpigues que no penso quedar-me de braços creuats! La Mima obrí només l’ull gran i el tornà a tancar sense dir un mot.
15
16 –Au, va, Mima, no pots llençar la tovallola al primer entrebanc! La Mima obrí tots dos ulls, va fer un parpelleig per saludar la seva amiga amb les pestanyes i els tornà a tancar. La Ploma provà a fer-li pessigolles al coll, provà a gratar-li el bec, fins i tot provà a cantar-li la seva cançó, però res no semblava engrescar a la Mima. Així que la Ploma decidí escriure una altra carta al mestre d’ocells, una de ben curta i concisa:
17
18 Benvolgut mestre: Heu pensat què passarà quan la bruixa presumida expliqui a les seves col·legues que sap com fer per tal que cap més ocell pugui volar? És que permetreu que les bruixes prenguin cada dia truita per esmorzar? De debò voleu deixar l’espai aeri en mans d’un grapat de bruixes malcarades? El regne dels ocells us crida. Salveu a la pobre Mima! Ploma
19
Una setmana després, el terrat de la bruixa s’omplí de núvols blancs. –Desperta, Mima! –cridà la Ploma–. Vinga, sortim a fora, avui sembla que el cel ens vol saludar.
20 La Ploma empaità a la Mima dins un núvol del terrat i, en veurela tornar a somriure, s’inspirà: s’enfilà dalt del núvol i començà a dibuixar-hi plomes i més plomes. La Mima travessà decidida aquell túnel de rentat on quatre pardalssastre cosien plomes recent pintades. En sortir de nou al terrat, la ploma màgica l’esperava amb un mirall. La Mima no podia creure el que veien els seus ulls, duia plomes, era un ocell normal, ni pelut ni pelat.
21
22 –Felicitats, Mima! –la saludà el mestre d’ocells, un lloro molt senyorial que duia un barret negre brillant. –Benvinguda al teu regne alat! –la besà una gavina joveneta que era mestra de català. –Un, dos, un, dos. Hauràs de fer estiraments abans de començar a volar –li digué el mestre d’educació física, un falcó abillat amb malles vermelles i sabatilles esportives.
23 La Ploma dibuixà les escales que pujaven a l’Escola d’Ocells, uns quants núvols més a dalt. La Mima no s’ho va haver de pensar, abandonà per sempre més la cova, la bruixa i el gat.