2 Encara era de nit quan la Baldufa va descórrer les cortines de la finestra. El vent encenia i apagava l’únic fanal que il·luminava la plaça. Núvols de pols i fullaraca lliscaven carrer avall i més d’un s’enlairava per sobre de les teulades. Una parella d’enamorats creuà corrents el carrer per desaparèixer després en la foscor i li va fer pensar en els pares. “Tant de bo poguessin assistir demà a la inauguració de la biblioteca”.
3 Continuava embardissada en aquells pensaments quan sentí grinyolar el gronxador de la seva estimada àliga. Amb la il·lusió de trobar-la desperta, va fer un bot per donar-se la volta, però, en apropar-s’hi, comprovà que la Sara dormia profundament amb el bec amagat entre les ales. “Jo també hauria de descansar una mica, demà serà un dia esgotador”. Va fer tres salts i es parà de nou davant de la finestra amb intenció de tornar a córrer les cortines i deixar l’habitació a les fosques. Però, en el darrer moment, s’ho va repensar: “Millor que entri la llum, així segur que em desperto tan bon punt surti el sol. Encara em queden un munt de coses per fer abans de la inauguració”. Així que optà per recollir la manta que havia llençat a terra quan s’havia aixecat a mirar per la finestra i tornar a ficar-se al llit.
4 Per molt que tanqués els ulls i s’esforcés a relaxar-se, no aconseguia agafar el son. Repassava una vegada i una altra els llibres que posaria a l’aparador principal i els que exposaria al taulell de l’entrada. A continuació, pronunciava en veu baixa les paraules de benvinguda que donaria a l’alcalde i la seva comitiva i, en acabar, ho repetia en tres idiomes. No deixava de donar voltes, semblava que estigués dins l’assecadora.
5 Havia arribat el dia d’inaugurar la biblioteca i res no podia fallar. Els darrers anys, la Sara i ella havien viatjat arreu del món i treballat de valent per aconseguir una col·lecció inigualable que, de ben segur, seria l’enveja de la resta de biblioteques del país. Potser penseu que no n’hi ha pas per tant; al cap i a la fi, una biblioteca és una biblioteca, un munt de prestatges amb llibres ordenats per gèneres: narrativa, filosofia, màgia, història... Doncs, amics meus, esteu molt equivocats. Us haig de dir que aquesta història comença a una biblioteca prou especial per allotjar llibres parlants i més d’una edició antiga amb poders... sobrenaturals.
6 – Ep, Baldufa, desperta! La Baldufa feia una estona que l’escoltava batre les ales, però continuava amagada sota el llençol. La Sara ja duia la seva gorra verd militar i, com cada matí, s’esperava que la Baldufa li obrís la finestra. – Són les set en punt. Hora de sortir a fer un pipí.
7 La Baldufa va treure el nas i el primer que va veure van ser els motlles dels peus que li sobresortien per sota els llençols del llit. “Espero que avui no em juguin cap mala passada”. Aquells motlles eren el seu mal de cap, tenien vida pròpia i, de tant en tant, es divertien fent-la caure de nassos a terra. Sempre havia estat el burlot del poble, a l’escola tothom se’n reia dels seus motlles, però la mare li deia que no en fes cas, que arribaria molt lluny amb els seus motlles.