SUMARI
1. Introducció .................................................... 3 1.1.Què podem publicar i què no: Què diuen les lleis? .................................................. 4 2. FACEBOOK..................................................... 6 3. TWITTER............................................................ 7 4. INSTAGRAM ................................................... 8 5. FLICKR ........................................................... 10 6. CONCLUSIONS ............................................ 11 7. BIBLIOGRAFIA .............................................. 13
2
1. Introducció En els darrers anys, les xarxes socials
han
esdevingut
una
realitat paral·lela, una nova realitat en la qual tenir èxit pot condicionar i sobretot afavorirte en la vida real. Ens ha toca’t viure en l’era dels “hashtags” i Figura 1. Imatge promocional amb un coixinet (#).
dels
missatges
de
140
caràcters. Avui dia és molt habitual veure en tots els programes de televisió o en els anuncis, ja siguin televisius, en diaris o al mig del carrer en cartells publicitaris, un hashtag relacionat amb el mateix. Tot gira entorn a aquestes paraules sense espais seguides d’un coixinet (#). També s’ha tornat molt freqüent parlar de l’impacte social dels programes televisius a través dels hashtags, en comptes de parlar de quotes de pantalla o percentatges de “Share” com venia essent habitual. A l’actualitat, un programa que no presenta una quota de pantalla alta però que desborda les xarxes socials essent “trending topic” i aconseguint en els seus perfils socials un nombre de seguidors elevat, pot convertir la mediocritat en un èxit acceptable. El nombre de seguidors en les xarxes socials ha esdevingut sinònim de reconegut i sobretot de volgut, tant és així, que no només els personatges famosos o els polítics han començat a tenir una consideració o una altra en funció de la seva massa social, sinó que també ho han patit les entitats i les empreses del caire que siguin. La industria musical, el turisme, l’hoteleria, el sector automobilístic, els mitjans de comunicació, les entitats governamentals i en especial les entitats culturals han acabat adherint-se amb èxit en aquesta nova realitat, més coneguda com Web 2.0, i han optat per crear i cuidar la seva “marca online”.
3
- Què és la marca online? - Es podria definir com la imatge que transmeten els perfils d’una entitat o persona en les xarxes socials. Com esmentava, avui dia un nombre de seguidors elevat ens fa entendre que allò és volgut i és professional, tot i què no sempre aquesta relació és correcta, en l’àmbit de la cultura sí sol ser una realitat. Amb tot, cal destacar que no ho són tot els seguidors, sinó que també ajuden a crear una bona marca online els continguts de bona qualitat publicats. Això sí, un perfil, sigui en la xarxa social que sigui, amb uns continguts adequats, acabarà atraient públic i tenint un nombre de seguidors elevat i, per tant, una marca online envejable i respectable. [La difusió dels Arxius de Catalunya en les xarxes socials. Situació actual i bones pràctiques per un futur mediat. TFM. Adrián Cruz Espinosa. Tutor: Joan Soler Giménez]
1.1.
Què podem publicar i què no: Què
diuen les lleis? Els drets d’autor de propietat intel·lectual s’obtenen pel sol fet de crear una obra i tenen una vigència temporal limitada. Entenem per obra una creació original que s’ha expressat en qualsevol mitjà i per autor la persona que l’ha creada. L’autor té els drets de propietat intel·lectual
(drets personals o
morals
i drets patrimonials o
d’explotació) sempre que no els hagi cedit. Mentre que els drets personals o morals són intransferibles al llarg de tota la vida de l’autor i de vegades inextingibles, els drets patrimonials o d’explotació sí es poden cedir o transferir ja que d’ells se’n deriven altres drets com els de; reproducció, distribució, comunicació pública i distribució. Per tant, el titular dels primers, els personals, sempre serà l’autor, mentre que en el cas dels segons, els d’explotació, en poden ser titulars diversos actors; el propi autor, els seus hereus, l’ens per al qual hi treballi l’autor o qui hagi rebut la titularitat mitjançant una cessió exclusiva (els arxius).
4
Els drets patrimonials o d’explotació normalment tenen una durada igual a la vida de l’autor més 70 anys, però aquesta durada dependrà molt del país i de les disposicions transitòries. Quan aquests drets es veuen exhaurits ens trobem davant d’una obra de domini públic, una obra que pot utilitzar tothom sempre que es respecti l’autoria i la integritat. És a dir, sempre s’ha de citar l’autoria i publicar les fotografies respectant l’original. En el cas de la producció fotogràfica cal diferenciar entre obra fotogràfica i mera fotografia. Art. 128 Quien realice una fotografía u otra reproducción obtenida por procedimiento análogo a aquélla, cuando ni una ni otra tengan el carácter de obras protegidas en el Libro I, goza del derecho exclusivo de autorizar su reproducción, distribución y comunicación pública, en los mismos términos reconocidos en la presente Ley a los autores de obras fotográficas. Este derecho tendrá una duración de veinticinco años computados desde el día 1 de enero del año siguiente a la fecha de realización de la fotografía o reproducción
En definitiva podem publicar en xarxes socials obres de domini públic sense cap problema, obres amb drets vigents de les quals hi tenim permís exprés o excepció/límit i obres òrfenes (Directiva 2012/28/UE i Llei 21/2014). Art 37 bis 1. Se considerará obra huérfana a la obra cuyos titulares de derechos no están identificados o, de estarlo, no están localizados a pesar de haberse efectuado una previa búsqueda diligente de los mismos. 3. Toda utilización de una obra huérfana requerirá la mención de los nombres de los autores y titulares de derechos de propiedad intelectual identificados 4. a) Obras cinematográficas o audiovisuales, fonogramas y obras publicadas en forma de libros, periódicos, revistas u otro material impreso que figuren en las
5
colecciones de centros educativos, museos, bibliotecas y hemerotecas accesibles al público, así como de archivos, fonotecas y filmotecas. b) Obras cinematográficas o audiovisuales y fonogramas producidos por organismos públicos de radiodifusión hasta el 31 de diciembre de 2002 inclusive, y que figuren en sus archivos. 6. Las entidades registrarán el proceso de búsqueda de los titulares de derechos y remitirán la información al órgano competente 7. En cualquier momento, los titulares de derechos de propiedad intelectual de una obra podrán solicitar al órgano competente que reglamentariamente se determine el fin de su condición de obra huérfana en lo que se refiere a sus derechos y percibir una compensación equitativa por la utilización llevada a cabo conforme a lo dispuesto en este artículo.
En general no hauríem de tenir cap problema en difondre fotografies (ja siguin obra fotogràfica o mera fotografia) sempre que hi tinguem permís d’aquells que en tinguin els drets o en el cas de la mera fotografia en tinguem el permís de la persona o entitat que posseeix la fotografia. Més quan no hi ha cap ànim de lucre en aquesta difusió. Amb tot, caldrà sempre incloure metadades; informació de la fotografia, informació sobre els drets (si escau), titular dels drets, estat dels drets i drets vigents. En la pràctica afegirem la informació de la fotografia, l’autoria i el centre d’arxiu on es conserva la fotografia i que normalment en té els drets (patrimonials o d’explotació). [Sessió informativa: drets d’autor a la fotografia i la seva repercussió a internet. Reunió de Coordinació de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya, 17 de març de 2016]
2. FACEBOOK En aquest apartat es donaran unes pautes a l’hora de dur a terme un pla de continguts i un calendari editorial pel nostre perfil de Facebook. Aquestes pautes es centraran en un hipotètic perfil dedicat a la difusió de fons fotogràfics.
6
A continuació es procedirà
a donar a conèixer i explicar el
funcionament, com a exemples de difusió d’arxiu fotogràfics, de perfils d’entitats o projectes que ens podem trobar en aquesta xarxa social. Alguns dels perfils rellevants que es destacaran són els de;
Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Amb més de 17.000 seguidors a Facebook és l’arxiu més potent en xarxes socials de Catalunya.
Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Amb més de 10.000 seguidors a Facebook es tot un referent la difusió de tot allò relacionat amb el món de la fotografia a Catalunya.
L’Abans de Ciutat Vella. Aquest projecte de Daniel Venteo dut a terme amb el suport
Figura 2. Logotip del projecte Barcelona Desapareguda.
d’un grup privat a Facebook amb més de 2200 membres tenia l’objectiu final de publicar un llibre.
Barcelona Desapareguda. Projecte del prematurament desaparegut Giacomo Alessandro amb més de 75.000 seguidors, és tot un exemple de difusió de fotografies de la ciutat de Barcelona.
3. TWITTER En el cas de Twitter, seguint amb el fil discursiu, també es donaran unes pautes a l’hora de dur a terme un pla de continguts i un calendari editorial per a un perfil dedicat a la difusió d’arxius fotogràfics. Tot i què Twitter no és la millor xarxa social per difondre fotografies, o al menys no figura entre les més recomanables, seguint unes bones pràctiques es pot aconseguir un gran impacte. Així com també aconseguir un feedback important cap a altres perfils de la nostra entitat, projecte o marca online. Un cop esmentades aquestes bones pràctiques, es procedirà a donar a conèixer i explicar el funcionament, d’un seguit de perfils a destacar en 7
l’àmbit de la fotografia. En aquest cas alguns del perfils que es destacaran són els següents;
Premsa Premsa
Història. Història
El
projecte
amb
gairebé
12.000 seguidors és un projecte dedicat a il·lustrar la història de Catalunya a través de retalls de
Figura 3. Logotip del l’Espai Català-Roca.
diaris i fotografies.
ARA Fotografia. El perfil del Departament de Fotografia del Diari Ara (ARA Fotografia) amb gairebé 8.000 seguidors a Twitter i més de 21.000 seguidors a Instagram és un clar exemple de difusió d’un fons fotogràfic actual en continu moviment.
Revela-t. Perfil del primer festival de fotografia analògica del món amb gairebé 4.000 seguidors.
Espai de fotografia Català-Roca. Un perfil amb només 600 seguidors darrere el qual hi ha una gran feina realitzada per professionals de l’àmbit de la fotografia.
4. INSTAGRAM Instagram, juntament amb Flickr, és una de les millors
xarxes
socials
per
a
difondre
fons
fotogràfics. De fet, les entitats, projectes o iniciatives més destacades en l’àmbit de la fotografia acostumen a tenir perfils amb un gran nombre de seguidors en aquesta xarxa social. Tal i com es farà amb Facebook i Twitter, en aquest cas també es donaran unes pautes precises per
Figura 4. Logotip del projecte El Nostre Arxiu Fotogràfic.
dur a terme un correcte pla de continguts i un calendari editorial del nostre perfil dedicat a la difusió d’arxius fotogràfics. Aquesta xarxa social, a més, pot ser molt més útil si l’acompanyem d’altres aplicacions auxiliars. 8
En aquests cas els perfils d’entitats, projectes o iniciatives destacats són els següents;
El Nostre Arxiu Fotogràfic. Projecte del qual en sóc creador i gestor, és una iniciativa dedicada a la difusió d’arxius fotogràfics familiars mitjançant la col·laboració dels propis seguidors i del món de l’arxivística en general a traves de hashtags o etiquetes com #promocionemelsarxius. El projecte, amb poc més d’un any de vida, compta amb uns 12.000 seguidors a Instagram i amb prop de 20.000 seguidors entre totes les xarxes socials en les quals el projecte es troba pressent.
Badalonarecuerdos. És un projecte amb gairebé 30.000 seguidors entre totes les seves xarxes socials dedicat a difondre fotografies d’aquesta ciutat, tant d’antigues com d’actuals. La creadora i gestora d’aquest projecte col·labora en la creació dels arxius històrics dels barris de Badalona.
Mauricio Martínez Espada. Una iniciativa molt més humil que només compta amb 150 seguidors. Aquest projecte, iniciat pels propis fills del desaparegut fotògraf, es basa en la publicació del seu fons fotogràfic, majoritàriament dels anys 60, 70 i 80. Un projecte humil que ha aconseguit fer una exposició.
Figura 5, 6 i 7. Fotografies del projecte Mauricio Martínez Espada.
US National Archives. És el perfil dedicat als arxius més potent del món a Instagram. En concret, compta amb gairebé 30.000 seguidors 9
en aquesta xarxa social. És un perfil on les fotografies dels seus fons fotogràfics tenen un paper rellevant.
5. FLICKR Flickr és la xarxa social dedicada a la fotografia més professional i recomanada. Destaca per permetre mostrar les nostres fotografies a qualitats molt més elevades que la resta i per permetre’ns decidir el règim de drets que volem per a les mateixes. De manera que, essent usuaris d’aquesta xarxa social podem escollir si les nostres fotografies són de Domini Public o si pel contrari tenim tots els drets reservats. Aquestes característiques fan d’aquesta xarxa social una plataforma idònia no només
per
difondre
el
nostre
fons fotogràfic
sinó
també
per
comercialitzar-ho. Cal destacar que en aquesta xarxa social aconseguir un nombre de seguidors elevat és molt més complicat que en les xarxes socials anteriorment esmentades, principalment perquè el nombre d’usuaris és molt menor i perquè el perfil dels seus usuaris és bastant més professional, fent que el gran públic no es decanti per aquesta xarxa social. En el cas de Flickr els perfils que se’n destacaran són;
Arxiu del Museu d'Art Contemporani de Barcelona
(MACBA).
emblemàtic d’utilitzar
museu
L’arxiu ha
notablement
d’aquest
sigut aquesta
capaç xarxa
social per difondre els seus fons fotogràfics. Compta amb uns 180 seguidors.
Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. Aquest centre és un altre
Figura 8. Logotip l’Arxiu del MACBA.
referent dels arxius fotogràfics a Catalunya. Tot i què destaca en altres xarxa socials com Facebook, s’ha volgut destacar el seu perfil a Flickr, el qual compta amb més de 200 seguidors i més de 2700 fotografies publicades. 10
Arxiu del So i de la Imatge de Mallorca. El perfil d’aquest arxiu és un altre exemple de que els fons fotogràfics tenen cabuda en una xarxa social com Flickr on predominen les fotografies actuals. El perfil compta només amb 19 seguidors on trobareu més de 300 fotografies dels seus fons propis.
Biblioteca Britànica (The British Library). Aquest perfil, contra tot pronòstic, presenta prop de 33.500 seguidors. És sens dubte un dels perfils més rellevants a nivell mundial que en difon a través d’aquesta xarxa social fotografies dels seus fons propis.
Figura 9. Perfil de Flickr de l’Arxiu del So i de la Imatge de Mallorca.
6. CONCLUSIONS En definitiva, aquesta sessió inclosa en el Curs d'Especialització: Gestió d'Arxius Fotogràfics en l'Entorn Digital que s’imparteix en l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya pretén que pugueu aplicar tot allò que haureu aprés en matèria de gestió d’arxius fotogràfics de la mà de grans professionals al llarg del propi curs en el món de les xarxes socials. S’ha de tenir molt clar que és tant important o més saber gestionar, organitzar i conservar el nostre arxiu fotogràfic com difondre’l, ja que aquest darrer pas serà aquell que faci la nostra feina visible. Sense visibilitat caure en el desconeixement i l’oblit és quelcom fàcil. De fet, els 11
arxius fins fa poc més de 2 o 3 anys es trobaven sotmesos en aquest oblit perpetu. En canvi, conèixer les eines gratuïtes de les que disposem per fer-nos visibles ens guia el camí a seguir cap a l’èxit i, sobretot, cap a l’obtenció dels nostres objectius d’una manera molt més ràpida i eficaç. Gràcies a les xarxes socials la vostra feina es coneixerà i arribarà al gran públic, aquest fet per descomptat també us reportarà
moltes
oportunitats professionals i un gran reconeixement a la vostra feina. Però sobretot us aportarà una cosa que no té preu; una gran satisfacció personal. El meu desig és que en acabar aquesta sessió tingueu ganes de difondre la vostra feina, de reinventar-vos o inclús d’inventar-vos allò que encara a ningú se l’hi hagi acudit. L’èxit professional mitjançant xarxes socials és molt més tangible sempre que deixeu volar la vostra imaginació.
12
7. BIBLIOGRAFIA Publicacions i revistes
CARBALLAR, J. A., Twitter. Marketing personal y profesional. RC Libros. 2011. Madrid.
MACIÁ DOMENE, F.; GOSENDE GRELA, J., Marketing con redes sociales. Multimedia ANAYA. 2011. Madrid.
O’REILLY, T.; MILSTEIN, S., Exprime Twitter. Multimedia ANAYA. 2010. Madrid.
RODRÍGUEZ FERNÁNDEZ, O., Facebook. Aplicaciones profesionales y de empresa. Multimedia ANAYA. 2012. Madrid.
TARRADELLAS PRAT, E., “L’ús de Twitter en el món dels arxius”. Lligall: Revista Catalana d’Arxivística. Núm. 33 i 34 (2004). p. 35 - 63. [disponible també en línia].
Pàgines Web
ALONSO FERNÁNDEZ, J., El AFB difunde con éxito en Facebook. Blog profesional de documentación fotográfica (#gestionarfotos). http://blog.gestionfotografica.com/difundir-fotos-facebook/
ALVARADO, C., ¿Cuál es el mejor día y hora para publicar en tu página de fans en Facebook? http://www.christiamalvarado.com/marketing-con-facebook-2/cuales-el-mejor-dia-y-hora-para-publicar-en-tu-pagina-de-fans-enfacebook-y-puedas-tener-mayor-impacto/
CINTAS, M. A., Publicar en redes sociales ¿La major hora?. Atribus. Motorización de redes sociales. http://atribus.com/blog/monitorizacion/cual-es-la-mejor-hora-parapublicar-en-redes-sociales/
CRUZ ESPINOSA A., Abans de poder reivindicar-nos en murs digitals connectats en xarxa via internet, bones eren les parets. “De mur a mur” La nova exposició de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Butlletí
13
Informatiu de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya, Nº 138. http://www.arxivers.com/images/documents/Butllet%20138.pdf
CRUZ ESPINOSA A., ENAF: Rescatando el pasado para convertirlo en presente. Revista Archivamos de la Asociación de Archiveros de Castilla y León, Nº 99. http://www.acal.es/index.php/publicacionesacal/archivamos/item/2010-perspectivas-de-la-memoria
CRUZ ESPINOSA A., Las redes sociales de AsF crecen un 32% en los últimos cuatro meses. Boletín Digital de Archiveros sin Fronteras, Nº 27. https://issuu.com/arxiverssensefronteres/docs/bolet__n_27_asf__espa__ol
CRUZ ESPINOSA, A., El Nostre Arxiu Fotogràfic: Un nou canal de difusió. Butlletí Informatiu de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya, Nº 130. http://www.arxivers.com/index.php/documents/publicacions/butlletiinformatiu-de-l-associacio-d-arxivers-1/1506-butlleti-130/file
CRUZ ESPINOSA, A., Els Arxius poden conquerir Instagram. WordPress: El Nostre Arxiu Fotogràfic. https://elnostrearxiufotografic.wordpress.com/2015/08/17/els-arxiuspoden-conquerir-instagram/
FERNÁNDEZ, N., ¿Con cuánta frecuencia debes publicar en las redes sociales? http://natandra.tv/con-cuanta-frecuencia-debes-publicar-en-lasredes-sociales/
LA VANGUARDIA. Un archivero rescata del olvido los álbumes familiares de centenares de familias catalanes (27/01/2016). http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160119/301510134 735/archivero-rescata-albumes-familiares-enaf-catalunya.html
MARQUINA, J., Archivos y bibliotecas ante el dilema de compartir a través de los medios sociales. 14
http://www.julianmarquina.es/archivos-y-bibliotecas-ante-el-dilemade-compartir-a-traves-de-los-medios-sociales/
MARQUINA, J., El archivo y el archivero en el mundo de los medios sociales. http://www.julianmarquina.es/el-archivo-y-el-archivero-en-el-mundode-los-medios-sociales/?utm_source=HS
MUÑOZ ROMANO, J. L., Ser [@rxiver] social. Butlletí 25 d’Arxivers Sense Fronteres, p. 5-6. http://issuu.com/arxiverssensefronteres/docs/butllet___25_asf__catal__/0
MUÑOZ ROMANO, J. L.; SERRANO MORALES, R., Nuevos caminos y retos en la política de difusión 2.0 de la Asociación de Amigos del Archivo Histórico Provincial de Guadalajara. AHPGU. http://dadun.unav.edu/bitstream/10171/23133/1/Nuevos%20caminos %20y%20retos%202.0%20Asociaci%C3%B3n%20_(Jos%C3%A9%20Luis% 20Mu%C3%B1oz_).pdf
ROCAFULL, D., ¿Cuál es mejor hora para publicar en redes sociales? http://wanatop.com/cual-es-mejor-hora-para-publicar-en-redessociales/
SANTIAGO, I., 5 claves para analizar la mejor hora para publicar en las redes sociales. Bloc I: Santiago. http://ignaciosantiago.com/blog/socialmedia/cual-es-el-mejormomento-para-publicar-en-las-redes-sociales/
15