Segona època
Ana Botella, Ana Aznar, Ana Mato, Ana Pastor... Tot són Anes! Podem concloure que el popular és un partit anal?
Número 1 05 novembre 2009
Garzón investiga un altre cas de corrupció l jutge Baltasar Garzón, famós per obrir un dossier darrera un altre, investiga un nou cas de corrupció. Ara mira d’esbrinar si el braç incorrupte de Santa Teresa és realment tan incorrupte com ens han fet creure durant molts anys o si ja ha superat els nivells de corrupció que es poden considerar normals en aquest país. La instantània mostra el moment en que el braç presumptament corrupte baixa del furgó de la Guàrdia Civil, acompanyat d’un altre braç, també presumptament corrupte, que podria pertànyer a la mateixa trama. L’arribada a l’Audiència Nacional, com demostra la fotografia, s’ha fet a ossos descoberts i sense preservar-ne la intimitat.
E
ROGER FILLOL
TVS P U R R O C S V L U P ewnPO
ELS AFANADORS
(Nou himne nacional de Catalunya) Catalunya rampinyant, és paradís pels xoriços: tot quisqui lladreguejant i nosaltres tan feliços...
Hi ha un merder tan collonut al poble de Gramanet... com que no hi ha un pam de net ara en diuen Grama...brut.
Un bon desfalc, un bon desfalc i els calés cap a Suïssa... Un bon desfalc!
Un bon desfalc, un bon desfalc i els calés cap a Suïssa... Un bon desfalc!
Ara és l'hora del Millet aquest sí que estava alerta! i al Palau de l'Orfeó s'ha endut fins el radiador
Socialistes, convergents, tan se val quin partit mana: quan es tracta de pispar l'avidesa els agermana.
Un bon desfalc, un bon desfalc i els calés cap a Suïssa... Un bon desfalc!
Un bon desfalc, un bon desfalc i els calés cap a Suïssa... Un bon desfalc!
Ciceró (106-43 a.C) En Millet no podria: no li cap a les butxaques
DEVIL
Veig en Bartomeu Muñoz, junt amb el Macià Alavedra i Prenafeta, escatimant els milions de dos en dos. Un bon desfalc, un bon desfalc i els calés cap a Suïssa... Un bon desfalc!
“OMNIA MEA MECUM PORTO” (DUC AMB MI LA MEV A RIQUESA)
per la transcripció: JULI VERT
Lliurament dels Premis Butxaca
POPULVS CORRUPTVS
ewn
ls Premis Butxaca s'atorguen a la millor comèdia financera i els vota el conjunt d'espectadors de telenotícies. El primer premi d'enguany ha estat per Millet & Montull per la seva obra "La mà a la caixa", treball d'una neta senzillesa minimalista amb resultats del tot espectaculars. El gran derrotat d'aquesta edició ha estat "Pretòria", amb vuit nominats, un espectacle de grans dimensions i una gran complexitat de trames i contratrames, que només s'ha endut el Premi de l'Audiència... Nacional.
E
SOLER
NÉSTOR
RICARDO
POPULVS CORRUPTVS
ewn
Fartes de suportar la sospita constant d’un suposat finançament il·legal, les xiques del PP han publicat aquest calendari per fer uns calerons i omplir de manera transparent les arques del partit.
ROGER FILLOL
POPULVS CORRUPTVS
ewn
L’AVI
DEVIL
NAPI
POPULVS CORRUPTVS
QUEL
DEVIL
ewn
PUYAL
RROS O M S L A O R IC M ewnAMB EL
Entrevista a Ave Fènix Pillet, dels Pillets de tota la vida per JIGG
Sense solta ni volta, o sense ordre ni concert.
Aliè als marrameus? Home, jo no pensava que passaria i sóc dur d’orella.
Toca d’orella? Tinc la sensibilitat al tou dels dits.
D’on li ve la murrieria? De la mateixa arrel expressiva de morro, tant per al sentit de “trist, desgraciat” com per al de “maliciós, dolent”.
Li agraden els cotxes. Que el portin també? Els mossos no.
I la família què hi diu? Que sóc un gran matrimonier. M’hi puc guanyar la vida.
Al·lèrgies? Al bitllet de banc, no pas. Ens donaria una pasta si la caricatura l’afavoreix? No sóc home de possibles.
Sintonia amb el sogre? L’alè li put, li put l’alè. És manera de tractar el músics? Ningú és perfecta. Vaig confondre l’Orfeó amb el cor d’esclaus del Nabucco. Però si més que un orfeó sembla un orfenat! Sóc un orfebre. I qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra. És un poca-solta?
PUYAL
ECTE L · L E T N ’I L A R E P ewn+TECA
ALAKRANA
EL CULEBROT DEL PP
ERMENGOL
AFGANISTAN
DANI SAUS
NAPI
HOMO EMPRENYATVS
Castanyada tururut! per EUGENI BRANDAT
n que és tradicional –només quan em convé, això sí–, com cada any va celebrar la castanyada amb família i amics. Com toca. No fa cap mal celebrar les festes de casa, oi? Haviem comprat un saquet de castanyes que no tenien cap mal aspecte en un supermercat d'aquells de nom alemany difícil de pronunciar i que en general tenen una fruita i una verdura força correctes en comparació a allò que pots trobar en altres llocs, una cadena que, per cert, també és coneguda per la llargada llegendària de les cues a les caixes. No en diré el nom perquè no vull que em catalogueu de cutre: encara no estic preparat mentalment per sortir de l'armari d'aquest tipus de supermercats, tot i que cada vegada co-
U
nec més gent que confessa que hi va i que fins i tot hi ewn compra coses. Acabada la presentació de les castanyes. D'altra banda un amic va anar a la castanyera més propera per comprar moniatos i va tornar traient foc pels queixals. Els hi van donar freds, però freds freds, cuits de feia massa estona, quan se suposa que és un producte que t'han de vendre calent, acabat de coure, i va pagar-ne una barbaritat: sis moniatos petitons, a tres euros la peça, divuit euros. Patapam! El moniato, comprat cru al detall, surt al voltant d'un euro amb quaranta o un amb seixanta el quilo, segons el lloc, i fins i tot el pots trobar millor de preu. Els que duia els vam pesar, feien nou-cents trenta-set grams (en aquest pes incloc el paper de diari, pagat a preu de moniato). Això ens dóna un preu final de dinou euros amb vint-i-un cèntims el quilo! Entenc que la castanyera té unes despeses, uns impostos, i ha de tenir un benefici, però aquells sis miserables moniatos, comprats a l'engròs, no li devien sortir ni a euro el quilo. En números rodons, en una hora pots coure sis quilos de moniatos sense patir gaire, a divuit euros el quilo, que és la diferència entre el preu que pagues i el que vens, això fa cent vuit euros. Treu-ne divuit de despeses, impostos, llum, combustible,
etc..., fan noranta euros l'hora!! Potser el jutge Garzón hauria de començar a investigar el misteriós món de les castanyeres, les evasions de capital als paradisos del moniato i l'espectacular maquinació per alterar el preu de les coses. Els vam escalfar a casa però, a més, no eren ni bons. Fluixets fluixets, gens dolços, gairebé com menjar patata bullida. Un escàndol! Tornem a les castanyes... Ja em va fer mala espina a mesura que les anava tallant: cap d'elles estava corcada. Després vaig saber per què: als cucs els agraden les castanyes bones, i les nostres no ho eren, més Potser el jutge Garzón hauria de començar a de la meitat eren fetes investigar el misteriós món de les castanyeres, malbé, amb fongs que no es podien veure des de les evasions de capital als paradisos del moniato fora. Un desastre! Tot per i l'espectacular maquinació per alterar el preu llençar. No compreu mai de les coses. castanyes (després ens hi vam fixar) d'Extremadura. Només serveixen per donar-les als porcs. Com a mínim els panellets, comprats a Gràcia, a la pastisseria del carrer Providència al costat de la plaça Rovira no van fallar. Aquests no fallen mai. Gràcies, Viqui –o Vicky– (de la pastisseria del carrer Providència al costat de la plaça Rovira), sense tu m'estaria plantejant seriosament passar-me al Halloween: les carbasses buides no dónen sorpreses.
ABEL B E D E R G E N B E ewnEL W
Quiméricas
Libros imposibles
por Q#
por CUTREMAN
Palabra de ladrón El Dioni
Prensa 7 (1994) “Como escribió Francis Bacon, ‘si uno comienza con certezas, terminará con dudas; mas si se conforma en comenzar con dudas, llegará a terminar con certezas’”. Así empieza no un tratado de filosofía occidental, sino el prescindible “Palabra de ladrón”, el libro que relata la gran hazaña del Dioni, robar 298 millones de un furgón blindado para vengarse de su empresa, que le había bajado la categoría laboral y el sueldo. Por supuesto, cuenta con pelos y señales como se pulió parte del dinero en caviar, champán, señoritas de la vida y en compinches que se “aprovecharon”, porque el libro es un canto a lo mal que lo pasó. Un
detalle, su abogado fue el gran Emilio Rodríguez Menéndez, que antes de acabar en busca y captura –también– editó la mítica revista “Dígame”. Pero es mucho más divertida la canción que le dedicó Sabina que las 245 páginas del libro. Vamos, que mejor que se lean el libro que acabo de publicar sobre las patatas bravas del Bar Tomás que el testimonio del Dioni. Es más divertido verle cantar en el Youtube, porque como pícaro y jeta no tiene precio...
NSE E S O . .. S E T O IL P ewnEN La redacció en ple d’El Web Negre deplora la reforma de l’anomenada Llei Beckham per la qual els estrangers que cobrem més de 600.000 euros anuals tributarem un 43% a Hisenda en comptes del 24% que hem pagat fins ara. El Web Negre és andorrà i gaudeix d’una economia molt sanejada. A qui se li ha acudit, això?
NÉSTOR