El Vaticà ha fet una OPA hostil als Anglicans britànics que no accepten els canvis a la seva església. Està disposat a admetre’ls amb els braços oberts. Als capellans casats, amb la dona, els fills, la sogra i els gendres o nores. Quants més serem més riurem, diuen que ha dit en Benet XVI, que es pensa que no riem prou.
Ja tenim HEROI NACIONAL!! NÉSTOR
A
legria, joia, xerinola! Esmoleu l’eina, segadors! Ara sí que tenim un heroi nacional dels de debò, d’aquells que no ofereixen cap dubte. Un autèntic heroi de llegenda, dels nostrats, dels de tota la vida. Semblava un poqueta cosa, un xicot tímid i avorrit i amb l’aspecte de no haver anat mai a una manifestació pel país, un mitja cerilla sense crosta, un espanyolista escrostonat. I, vet-lo aquí, ell que agafa el timbal i comença rataplam rataplam a tocar-lo amb tota la força, de manera que els ecos del seu so reboten per valls i muntanyes i es multipliquen per dos, per cent, per mil! L’exèrcit invasor, format per pepés, pesoes, nans i orcs de la pitjor espècie, víctima de la fressa desfermada per l’instrument del minyó, creu que ha de lluitar contra un enemic formidable, contra uns pessacés crescuts que han pres l’invencible xarop nacionalista, i els sembla que són molts, molts i molts. L’exèrcit invasor fuig en desbandada, enduent-se amb ell per sempre més la seva arma més mortífera, els terribles guerrers tribcons, un grup de lluitadors d’elit, morts no morts, caducats putrefactes, genets a cavall dels seus pudents dracs alats, que havien estat entrenats durant molt de temps per destruir per sempre més el Sant Greal català, l’Estatutet de les Ales Retallades.
Segona època Número 4 26 novembre 2009
BAIXANT DE LA FONT DEL GAT
TC CONTRA L’ESTATUT
ewn
per la transcripció: PERE GIL
Baixant de la font del gat un Estatut, un Estatut Baixant de la font del gat un Estatut retallat... Pregunteu-li com se diu –"Catalunya", "Catalunya" Pregunteu-li com se diu –"Catalunya no diu ni piu"
En Montilla es “tira al monte” ns pensem que es soso, avorrit i un pixa freda, però no el coneixem quan s’enfada. I amb això de l’Estatut i el Tribunal Constitucional, s’ha enfadat. I de quina manera! “Amb aquests no hi a res a fer” li han sentit dir abans d’emprendre camí cap a Prats de Molló, convenientment abillat i abans d’encomanar-se al seu il·lustre predecessor Francesc Macià. “Ai que prendrem mal” ha mussitat l’Iceta quan l’ha anat a acomiadar. Mentrestant, en Joan Ferran es posava les mans al cap.
E
Pregunteu-li com està –"carregada de paciència" Pregunteu-li com està –"t'ho diré clar i català..." Que portes en el cistell? –"els articles, els articles" què portes en el cistell? –"retallats amb escarpell" I qui t'ha fet tant de mal? –"quatre jutges, quatre jutges" I qui t'ha fet tant de mal? –"del cony del constitucional" Baixant de la font del gat un Estatut, un Estatut, Baixant de la font del gat un Estatut dat pel sac...
PUYAL
T TC CONTRA L’ESTATU
ewn
KAP
QUEL
KAP
T TC CONTRA L’ESTATU
ewn
KAP
El Web Negre també publica un editorial conjunt amb onze diaris de la Xina per La Dignitat de Catalunya
POPVLVS CORRVPTVS
ewn
QUEL
ERMENGOL
ERMENGOL
ERMENGOL
COSES DE L’AVI
ewn
Continúa a la pàgina 6
COSES DE L’AVI
ewn
Ve de la pàgina 5
L’AVI
EL GAT PENTINO
ewn
Setze jutges ra me n’adono que hagués volgut ser jutge jo. Un bon ofici, sí senyor. Millor que el de metge, on vas a parar! Fixeu-vos que els jutges no la caguen mai i en canvi els metges sí. El jutges estan per sobre del bé i del mal, dicten sentència i te l‘has d’empassar, t’agradi o no. Els metges pel contrari, tot i els estris i aparells moderns que tenen al seu abast, es poden equivocar i els medicaments que et recepten te’ls pots prendre o no, tu tens sempre l’última paraula, sempre pots dir després de llegir-te el prospecte: “Jo m’haig de prendre això? Sí home! Que s’ho foti ell!” En canvi els jutges sigui quin sigui el seu diagnòstic i sigui quina sigui la sentència no et queda més remei que acatar-la, que diuen..
A
per MANEL, EL PUYAL
Ja ho deia la meva àvia: “És millor sentència de metge que de jutge” Aquesta reflexió tan filosòfica m’ha vingut a rel del tema del Tribunal Constitucional i la sentència sobre l’Estatut de
Catalunya que fa més de tres anys haurien d’haver dictat. I no. Es veu que encara va per llarg perquè hi ha tensions entre els magistrats. Es barallen. I tot ve perquè uns són del PP, uns altres del PSOE i un o dos dels partits
I en Zapatero, aquell que deia que no hi havia crisi, quan n’hi havia, ha dit que les sentències s’acaten, que no hi ha més pebrots nacionalistes o “periféricos” que diuen ells. És a dir que uns paios que, com a representants de la justícia, han de ser cecs, aquests hi veuen de tots els ulls i tots arramben cap als seus respectius partits o tendències. I ja hi som! Es barallen. Igual que al congrés de diputats. Vaja, que és com un duplicat del congrés. I es tem que el que el congrés va
aprovar, aquest duplicat ho tombi. Vet aquí! Però en Saura, el del mossos, ha dit que els membres del TC el que ha de fer és dimitir tots en bloc. I el Montilla, aquell que no ha donat ni una petita subvenció a aquest portal que esteu llegint i que tant us agrada, ha dit “ui, ui, això ho diu ell a títol personal, jo no en sé res “. I en Zapatero, aquell que deia que no hi havia crisi, quan n’hi havia, ha dit que les sentències s’acaten, que no hi ha més pebrots. Allò que deia més amunt, que una pastilla receptada per un metge te la pots prendre o no i una sentència d’un jutge te l’has d’empassar t’agradi o no. A la vista d’això, jo hagués volgut ser jutge, però només és una fantasia, com moltes que tinc. No tinc estudis i, el més greu, és que el meu partit o tendència no està representada al TC. On aniria a petar? Jo pertanyo a l’anomenada tendència dels “torracollons”. O potser sí que està representada?
Entrevista a Carme Chacón, ministra de Defensa
ROS R O M S L A O R IC M ewnAMB EL
per JIGG
d’assaltar el tonyinaire. Per exèrcit no serà.
Pensava en el segrest. I encara diuen que la tonyina va cara! Amb això dels pirates m’he vist com la Campaneta de Peter Pan. De la Vega és la Wendy.
I l’avioneta tirant paquetets? Això forma part de la crítica interna del PSOE.
Així que la Wendy la va posar ‘firmes’! La ‘tiesa’ és ella, senyor. Han pagat rescat? Espanya no ha pagat cap rescat. No pot. Estem en procediment concursal. Suspensió de pagaments. Això mateix. Però crec que d’aquest afer ens en hem sortit la mar de bé.
En un estudi sobre a qui tenen més ganes de magrejar els espanyols, vostè és la primera! És la política espanyola més desitjada! Es veia venir. A les casernes, als tancs, avions i naus, tard o d’hora, amb tanta promiscuïtat...
PUYAL
L’ha picat l’Alakrana, eh? Vol dir De la Vega?
Diuen que la Wendy ha quedat molt tocada per l’afer. Ha assumit tota la pressió, aguerrida i valenta. A uns quants ens han rebregat de dalt a baix. Al final semblava un berenar de negres en comptes d’un segrest. Negres sí que ho eren. Nosaltres n’estàvem. Moratinos, Caamaño i Espinosa també van entrar en joc al final.
Dona, de traca i mocador, no ha estat. Semblem el País de Mai Més. Jo sóc més de les dos orelles i la ‘rabo’.
S’ho munten bé al consell de ministres, vaja. No tant com jo voldria, però la paritat hi és per alguna cosa i ha de donar els seus fruits.
La veig molt castrense. Millor un bon ‘rabo’ entre les cames, cregui’m! Sempre vam estar a punt
És això l’eròtica del poder? Perdoni, però l’única eròtica del poder l'he tastat quan m’han donat pel cul.
Diu aquest informe que vostè és la que més carícies s’emportaria, el 31%, 7 punts per sobre de la Soraya Sáenz de Santamaria. El poble ens prefereix, és evident.
“Sóc com la Campaneta i De la Vega és la Wendy”
Senyora!! No s’escandalitzi, que no n’hi ha per tant. Des del govern també ho fem tot sovint, però sembla que vostès ja estan immunitzats.
Ha provat el massatjador sensual de la marca que ha fet l’estudi? M’encanten les carícies com a pas previ a les relacions sexuals. No pretenen substituir la parella, sinó ajudar-nos a experimentar noves sensacions i millorar la nostra relació.
NTEL·L ’I L A R E P A C E T + n ew
ECTE
SOCIOPEPÈNCIA
DIVORCI
DEVIL
CONSULTES
DANI SAUS
DEVIL
ER A L’INTEL·L ewn+TECA P
QUIMÈRIQUES
Q#
NÉSTOR
ECTE
ALAKRANA
SOSTENIBLE
NAPI
L +TECA PER A L’INTEL·
ECTE
ewn
SUCCESSIONS
MÍTING
SOLER
SOLER
I UN BE!
ewn
Cotorres sota vigilància. Des de la Conselleria d’Interior es controla aquesta espècie. Barcelona compta actualment amb 2.500 exemplars d’aquesta au forana en constant expansió. ADN, 23-11-2009
El Regne Unit demana excuses per metrallar una boia ‘rojigualda’. Unes pràctiques de tir en aigües de Gibraltar provoquen la protesta d’Espanya. L’ambaixador es disculpa per la “falta de sensibilitat” i obre una investigació. El Periódico, 18-11-2009
Espanya és, després de Grècia, el país europeu on es tarda més a cobrar les factures. De les agències, 24-11-2009
Pujol afirma que a Catalunya li cal una «xurriacada» política. El Periódico, 25-11-2009
Aído avisa a les joves sobre les parelles “tòxiques”.. ADN, 24-11-2009
El Govern aprovarà el divendres la Llei d’Economia Sostenible De les agències, 23-11-2009
Zapatero augura per a l’Estatut un final feliç com el del finançament. El Periódico, 25-11-2009
Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga. Fragment de l’editorial conjunt publicat alhora per dotze diaris catalans, 26-11-2009
es con cir más falsedad de e bl si po im Es cio. en menos espa peor intención a ia nc rè -11-2009, en refe El (In)Mundo, 26 t. l’editorial conjun UINNESS : EL RÉCORD G IN IX TE PA E U Q NO CAL NADES PER MALINTENCIO DE FALSEDATS CAT UADRAT PUBLI CENTÍMETRE Q SENT SEU. CONTINUARÀ QUE EL PERDIN ÉS IMPOSSIBLE
INOTS N S L E D IX A L A C L ewnE per JAUME CAPDEVILA
Valentí Castanys alentí Castanys i Borrás, (Barcelona, 1898-1965) és un dels humoristes més importants del nostre país, un humor que va repartir en els seus ninots, llibres, contes, programes radiofònics i tota mena d'activitats lligades amb l'humorisme. Si bé com a ninotaire el seu període més interessant és el de joventut, en el que destaca per la filigrana de la línia en un estil decoratiu que uneix influències de Bagaria, Gulbransson, Beardsley i Apel.les Mestres, la seva importància en la història de la premsa satírica és cabdal, ja que fou el fundador i principal animador de la revista Xut!, però també de El Once, El Lliri blanc i El Senyor Canons. De totes aquestes revistes, la més reeixida fou el Xut! en la que uní l'humor i l'esport, en una fòrmula d'éxit que intentà ser copiada multitud de vegades.
V
Castanys col·laborà en la gran majoria de revistes del seu temps: des d'En Patufet a l'Esquella, Papitu, TBO, o El Be Negre, d'on treiem aquest acudit dels anys de la República que ens demostra que la diferència entre el que fan i el què prediquen els partits polítics no és una cosa nova d'ara... malauradament!
VALENTÍ CASTANYS, El Be Negre, del 8 de març de 1932
EL B A B E D E R G E N ewnEL WEB
Quiero ser una estrella de gasolinera por CUTREMAN
Quiero ser cantante de cassetes de gasolineras, y que mis grandes obras se puedan encontrar en los templos de la ruta, como el área de servicio de Alfajarín o las gasolineras de las Hurdes. Hoy os voy a hablar de las canciones de mis grandes ídolos, y espero que os gusten. Comenzamos con Cecilio y su Rumba del jubilado. Es el rey del pareado: Ahora vamos a bailar, la rumba del jubilado yo la canto para ti, con respeto y con agrado. Sólo quisiera lograr, al cantar esta rumbita que te puedas olvidar del problema que te agita. Se la quiero dedicar a todos los jubilados yo les canto esta canción, con todo mi corazón, por los servicios prestados Para que puedan gozar, para que puedan bailar, con su mujer o su amado.
El segundo en el Top 3 Petrol Music es el mítico Payo Juan Manuel con su mítico Cambio de sexo. El estribillo tiene tela. Están de moda los travestis Cogen un Talgo van a París Por veinte euros salen de allí Con la de un burro O con el chichi de Marilyn Y el líder es el Monumento al camionero de Los dos españoles. Os voy a poner deberes, en YouTube es fácil de encontrar, y es digna de ser escuchada. Por cierto, el monumento existe. Y está cerca de Benavente (Sitrama de Tera), en Zamora... es para verlo. No he encontrado foto en Google, pero lo ví en un vídeo de la tele gallega y es impresionante. Prometo ir en peregrinación hasta allí cuando visite esas tierras para adorar esa mítica obra de arte.
ENSE S O . .. S E T O IL P N ewnE
Les set diferències ncara que us puguin semblar idèntics, entre els dos dibuixos de l’esquerra hi ha unes quantes diferències que haurieu de ser capaços de trobar. Tenint en compte que es tracta d’un joc d’alta dificultat us proporcionarem una primera pista: mentre que al dibuix de sota pinten el seu salvador com un heroi dentellut, enorme respecte als altres, les grans figures del dibuix de dalt són precisament les més petitones i bellugadísses. Després de deixar-vos clars conceptes com ara que el tamany sí que importa i que un equip és un equip i no una colla d’individus, ara us toca a vosaltres. Busqueu, busqueu! La solució? Diumenge després del partit.
E
XAVI
NAPI
TRACA FINAL
ewn
A El Web Negre també tenim la nostra galeria d’herois nacionals. És més, els integrants d’El Web Negre som aquests herois nacionals:
H
No toca el tambor però toca els bongos: Néstor Macià
Toca la pera quan s’hi posa: Kap
És com Agustina d’Aragó: Ermengol
Tabaler atabalat: Puyal
Toca el dos sempre que pot: L'Avi
Mirava la sèrie “Herois”: Napi
Es disfressa de Batman per carnaval: Soler
L’entrevistaran els de La Vanguardia perquè ell sí que és un heroi: Professor Cutreman
Toca la viola de gamba i l’enemic es mor de riure: Josep Ignasi Gras
ROGER FILLOL
Premiere de la Llei d’Economia Sostenible
an volgut presentar la llei en societat com TV3 presenta les seves grans produccions estellars. Festassa i catifa vermella amb l’assistència de les estrelles de la casa. Volien que quedés una festa polida i de categoria, per poder donar-se pisto, però a la meseta ja sabem com són, esforçar-se ja s’esforcen, copiar ja copien, però els ha quedat molt casolà, molt domèstic. Penseu que la seva tradició no són pas els grans shows de Las Vegas, ells són més aviat de “Las Leandras”. Diuen que els del PP han rigut molt i s’han fregat les mans, tot i que ells són mestres en muntar horterades. A què ve presentar una llei amb tanta solemnitat? Ves que no sigui per compensar que la llei serà insostenible, buida, fluixa. Com la presentació que han fet. Salvador d’estatuts fotuts: Quim
Membre recusadíssim del Tribunal Constitucional: Xavi
L’heroi de la falange (del dit gros del peu): Dani Saus
Va rescatar heroicament un gat enfilat en un arbre: Quel
Espera la sentència: Roger Fillol
Dibuixa disfressat de Superman: Devil
També l’espera, però s’avorreix: Pere Gil
Heroi de la xerrameca: Eugeni Brandat