El Vaticà ha fet una OPA hostil als Anglicans britànics que no accepten els canvis a la seva església. Està disposat a admetre’ls amb els braços oberts. Als capellans casats, amb la dona, els fills, la sogra i els gendres o nores. Quants més serem més riurem, diuen que ha dit en Benet XVI, que es pensa que no riem prou.
Ja tenim HEROI NACIONAL!! NÉSTOR
A
legria, joia, xerinola! Esmoleu l’eina, segadors! Ara sí que tenim un heroi nacional dels de debò, d’aquells que no ofereixen cap dubte. Un autèntic heroi de llegenda, dels nostrats, dels de tota la vida. Semblava un poqueta cosa, un xicot tímid i avorrit i amb l’aspecte de no haver anat mai a una manifestació pel país, un mitja cerilla sense crosta, un espanyolista escrostonat. I, vet-lo aquí, ell que agafa el timbal i comença rataplam rataplam a tocar-lo amb tota la força, de manera que els ecos del seu so reboten per valls i muntanyes i es multipliquen per dos, per cent, per mil! L’exèrcit invasor, format per pepés, pesoes, nans i orcs de la pitjor espècie, víctima de la fressa desfermada per l’instrument del minyó, creu que ha de lluitar contra un enemic formidable, contra uns pessacés crescuts que han pres l’invencible xarop nacionalista, i els sembla que són molts, molts i molts. L’exèrcit invasor fuig en desbandada, enduent-se amb ell per sempre més la seva arma més mortífera, els terribles guerrers tribcons, un grup de lluitadors d’elit, morts no morts, caducats putrefactes, genets a cavall dels seus pudents dracs alats, que havien estat entrenats durant molt de temps per destruir per sempre més el Sant Greal català, l’Estatutet de les Ales Retallades.
Segona època Número 4 26 novembre 2009