El Web Negre 005

Segona època

“Ja tenim equip! Aquest any sí!”

SOCI DEL REAL MADRID

NÉSTOR

Número 5 03 desembre 2009

JUNT N O C L IA R O IT D E I ewnESTATUT

KAP

QUEL

PUYAL

L CONJUNT IA R O IT D E I T U T ewnESTA

ERMENGOL

NAPI ERMENGOL

EL GAT PENTINO

ewn

Sóc nazi óc nazi. I jo sense saberho! Ho he sabut aquests dies que els diaris catalans han fet un editorial conjunt intentant de donar un toc d’atenció a la mofa i befa a la que estem sotmesos els que habitem aquí, al “noreste peninsular” , perquè vam voler fer un estatut que ens convingués a nosaltres, en lloc de l’estatut que tenim, que és el que els ha convingut a ells. I a ells no els ha agradat l’editorial conjunt.

Gens ni mica. I ens han dit nazis. Nazis perquè diuen que aquí tenim un pensament únic imposat pels qui ens manen, que són els del tripartit. I també han dit que ells són els jueus dels nazis, que som nosaltres. I tot perquè no entenen que dotze diaris es posin d’acord en fer un editorial dient: “ep! no ens trepitgeu més” Tampoc diu res de massa gruixut l’editorial, ni es passa un pèl, no us penseu. Però per més mesurat i finet que hagi sortit, a ells els hi ha semblat nazi, vet-ho aquí.

S

per MANEL, EL PUYAL

I ara jo què faig? Llegir-me el “Mein Kampf “? Caminar marcant el pas de l’oca? Retallar-me el bigoti pels dos costats fins que em quedi un quadradet sota el nas? Considerar inferiors tots els que són diferents a mi? Rendir culte a la personalitat del President Montilla? (recony! no sabeu com em costaria això) De debò que estic fet un embolic!

I ens han dit nazis perquè diuen que aquí tenim un pensament únic imposat pels qui ens manen, que són els del tripartit De tota manera he meditat una estona (tampoc massa, no us penseu, que jo no sóc pas de meditar) i he arribat a la conclusió que nosaltres tenim un des-

mesurat sentit de culpabilitat, que tot ens afecta, vaja. Ells sí que han fet un fotimé d’editorials conjunts, però els fan sense posar-se prèviament d’acord, no cal, ja els hi surten sols. Recordeu, sinó, quan els de la ETA se’ls acudeix de cometre un atemptat, fan editorials que tots diuen exactament el mateix. Si nosaltres volem un nou finançament, també. Si volem remenar les cireres dels aeroports catalans, també. Si volem que l’idioma vehicular a les escoles sigui el català, també... I els hi hem dit mai nazis, nosaltres? No. Que nosaltres sempre hem sabut distingir entre un nazi i un fatxa petaner.

POPVLVS CORRVPTVS

ewn

DEVIL

DEVIL

DEVIL

POPULVS CORRUPTVS

ewn

ERMENGOL

ERMENGOL

ERMENGOL

COSES DE L’AVI

ewn

Continúa a la pàgina següent

COSES DE L’AVI

ewn

Ve de la pàgina anterior

L’AVI

ORROS M S L A O R IC M L ewnAMB E

PUYAL

Entrevista a Teresa Forcades, monja benedictina del monestir de Sant Benet i metgessa, crítica amb la versió oficial sobre la pretesa pandèmia de la grip A per JIGG

Així, què? No em vacuno?

No faci el ximple i tregui’s el pànic de sobre.

Angoixadet i prou. No n’hi ha per tant?

Sí que n’hi ha, però no pel cantó que ens pensem. És greu el que ens han fet pensar i ens volen fer. És a dir?

Posar-nos la por al cos per forçar-nos a actuar de manera contraproduent per la nostra salut. Jo, de la grip A, dic: bé, no n’hi ha per tant, però sí que m’ensumo que ens estant donant gat per llebre.

Qui? Està clar, no? Gent poc temorosa de Déu. Tot fa mala espina.

Expliqui’s! Que no tot el que no és temorós de Déu fa un pa com unes hòsties.

No tingui mala baba. Doncs que la suposada pandèmia no envia a fer malves tanta gent com altres malalties, com la mateixa grip comuna, estacional o de sempre.

“En el món actual, s’està invertint cinc vegades més en medicaments per a la virilitat masculina i silicona per les dones que en la cura de l’Alzheimer.

D’aquí a uns anys tindrem velles amb tetes grans i vells amb el penis dur, però cap d’ells recordarà per a què serveixen.”

Aleshores! Allò de les campanes, semblava que tocaven a mort.

No sigui ignorant i no es faci l’orni, per favor. Parlo de les irregularitats inexplicades

També és mala sort. Així no cal parlar de complot pe fer-se amb la Terra?

La Terra ja té el seu Senyor, i tota la resta són ganes de distreure el personal.

Ah! Per què hi ha fills de sa mare tant dolents?

Hi ha gent que s’omple la butxaca mentre els altres no poden omplir-se el pap. La pela és la pela i, en matèria sanitària, miri que diu el Nobel Le Clézio:

“M’agrada distingir el que puc demostrar del que no”

Dona, vull dir germana, d’això que t’entaforin tres vacunes en un any sense garanties ni saber-ne els reContinúa a la pàgina següent

Ve de la pàgina anterior

sultats, no crec que se’n pugui dir pecata minuta.

Pensi que moltíssim més va patir el Senyor i ens va perdonar.

Escolti, i a aquestes males persones les deixem combregar o esperem a que se’n penedeixin?

L’Església té persones més doctes i sàvies que aquesta humil servidora que segur que actuaran assenyadament. Ja sap, doctors té l’església. Ara, jo... els hi fotria un joc d’hòsties.

Però si vostè es veu molt assenyada! I l’Església no sembla que hagi fet cap escarafall sobre el tema, fins ara, i mira que hi estan avesats.

No m’estiri la llengua.

Se la mossega?

La llengua? Me la freno. Però no se’m floreix el pa a la boca, eh!

O sigui, que parla però no xerra.

Si penses rectament i parles amb propietat, no hi ha cap problema. De tota manera, tot sovint haig de resar uns quants parenostres extres, en pla mantra, per apaivagar-me les ofuscacions.

Hi ha silencis molt eloqüents.

Són molts els malalts que s’han perdut per la llengua o per la ploma. El primer grau de la saviesa és saber callar, com va dir l’abate Dinouart.

També va dir “només s’ha de deixar de callar quan es té alguna cosa a dir més valuosa que el silenci”.

I també que “hi ha formes de callar sense tancar el cor”.

Quin nivell de cor! Se la veu molt llegida. O callem?

Sóc estudiosa. M’agrada distingir el que puc demostrar del que no. En frueixo com un vedell.

No serà pecat? El dimoni la tempta?

Si el virus ha mutat, la vacuna no funciona. Jo en fujo com una centella, del diable. Però mai no fujo d’estudi.

p ni Déu! a s la o n : a v o N i! bre la Grip Tota la veritat so des del claustre de Sant Bonoifnajac la m ments ta en exclusiva a is ev tr Últims descobharien en a n u at registr ça: en aquesta adre El Web Negre e, b Tu u Yo al a -l A. Veieu /user/elwebnegre m o aquella de la grip .c e b tu u surt o .y w http://ww en el banner que re.com i feu clic .elwebneg o bé aneu a www a la tele.

NTEL·L ’I L A R E P A C E T + n ew

ECTE

...QUE DE CASA ET...

SENADOR

DANI SAUS

NAPI

CONVENIS

NAPI

L +TECA PER A L’INTEL·

ECTE

NAPI

ewn

ATUR

PUYAL

NADAL

ESGLÉSIA

KAP

L +TECA PER A L’INTEL·

ECTE

ewn

Ens ha deixat una dels nostres

QUIMÈRIQUES

PUYAL

SORPRESA

Q#

em sabut que la tarotista Mariló Casals ens ha deixat. Des d’aquest portal d’humor i sàtira i des de l’Associació Cultural “Els 4 Gags” volem retre homenatge a una persona que va demostrar una gran seriositat en aquest món tant complex de l’esoterisme i, alhora, va ser capaç de desenvolupar la seva activitat amb un gran sentit de l’humor que la va fer ser estimada pels més escèptics, demostrant així la seva enorme humanitat. El món de l’humor ha perdut un referent. Reposi en pau.

H

Vaig veure un anunci enganxat en una paret: cursos de meditació zen. Tenint en compte que el concepte “zen” té un significat més aviat de minimalista, de poqueta cosa, “meditació zen” significa “pensar poc”? Calen cursos per això?

NAPI

EN SOLER DIU AMÉN

ewn

Continúa a la pàgina següent

EN SOLER DIU AMÉN

ewn

Ve de la pàgina anterior

SOLER

I UN BE!

ewn

"La obra de Centelles estará disponible para todo el mundo en Salamanca" Ángeles González-Sinde

El Senado de Nueva York rechaza legalizar los matrimonios entre homosexuales La Vanguardia, 02-12-2009

Zapatero volvería a votar el Estatut La Vanguardia, 02-12-2009

El Papa exhorta a centenares de artistas a rechazar “los rostros de la obscenidad, la trasgresión y la provocación en sí misma" Noticias ArteSeleccion, 27-11-2009

Hereu va gastar 31.000 euros en un dinar d'alts càrrecs e-noticies, 01-12-2009

"El joc del Barça és socialista i el del Madrid individualista" Juan José Millàs, Cadena Ser, 26-11-2009

INOTS N S L E D IX A L A C L ewnE per JAUME CAPDEVILA

Andreu Damesón ndreu Damesón i Aspa (La Garriga, 1897 - Buenos Aires, 1968). Fou un excel·lent caricaturista, amb un estil renovador i modern, en que combinava masses planes de colors difuminats realitzades amb aerògraf. Celebrà la seva primera exposició a La Garriga, l'any 1925, i publicà a la premsa barcelonina, especialment a La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa, on utilitzà un estil on un sol traç dibuixava els perfils dels personatges en forma de filigrana.

Estigué molt atent a les avantguardes estètiques del moment, i especialment al que es feia als Estats Units, ja en el camp del dibuix d'humor (en aquest acudit hi podem reconèixer l'estilització d'un personatge del dibuixant Geo McManus), com en la caricatura, essent deixeble aventatjat d'autors com Paolo Garreto. Aquesta obsessió pel què es feia als EUA va tenir la seva recompensa, i el 1931 una caricatura del President de la Generalitat Francesc Macià va obtenir un merescut premi en un certàmen internacional celebrat a Nova York. La Garriga el nomenà Fill Predilecte en un homenatge a que assistí el president Macià, l'any 1933. Durant la guerra treballà pel comissariat de propaganda de la Generalitat i va haver d'exiiar-se a Buenos Aires, on col·laborà intensament amb el Centre Català de Buenos Aires. Cal reivindicar la vigència de la seva obra, de l'obra d'un avançat al seu temps, de l'obra d'un dels nostres caricaturistes més moderns i internacionals, i gairebé un desconegut...

A

ANDREU DAMESÓN, La Campana, del 6 de setembre de 1924

HOMO EMPRENYATVS

ewn

per EUGENI BRANDAT

a poden anar despertant, se'ls ha girat feina, molta feina.

Parlo dels senyors aquells que valoren els Récords Guinness, de les persones que jutgen si allò que els han presentat és, efectivament, un récord i és digne de ser apuntat al llibre dels récords. Pel primer récord ja han arribat tard, però si s'espavilen em penso que encara podran agafar-ne el fil. Només han de comptar el temps que tarda el Tribunal Constitucional a dictar la sentència sobre la constitucionalitat de l'Estatutet de les Ales Retallades. Ningú no va pensar a avisar-los quan el PP va presentar el recurs, perquè ningú no sospitava que això seria digne de Guinness, però, ara que es veu ben clar que sí que ho és, crec que si hi posen ganes –tampoc no

J

en calen moltes– podran cronometrar tots aquests anys, mesos, dies i hores amb precisió suïssa. Només els cal preguntar a qualsevol català o, en el seu defecte, consultar qualsevol hemeroteca. Si els serveix d'ajuda, han de buscar a partir del 30 de setembre de 2005, quan el pobre Estatut va ser votat pel Parlament de Catalunya. Després va venir allò de presentar-lo al Parlament dels veïns, que són els qui manen, el ribot, el xerrac, la llima i el donament pel sac. I tururut violes! Més récords d'amor demostrat per Espanya, que ara se n'ensuma un de ben gros: senyors del Guinness, vinguin de pressa, que la Montserrat Nebrera ja ha anunciat a bombo i plateret que ella encapçalarà la sorpresa política més gran que hi ha hagut a Espanya en els darrers trenta anys. Vaja, que encara no té partit fundat però ja es veu de Presidenta del Govern –espanyol, és clar–.

El seu projecte regeneracionista té adeptes a tot arreu i segons les primeres estimacions obtindrà un triomf incontestable a les urnes, amb una forquilla d'entre 760 i 4.212 diputats.

Impressionant, noia! I, atents!, encara es prepara un récord més absolut, més mastodòntic, més universal! Falange pensa fer manifestacions en els 160 municipis en els que es duran a terme

les consultes. Això sí que és de Guinness! Fem quatre números. Seré generós i partiré de la premisa que a Arenys hi van anar uns 80 falangistes.

Per portar 80 individus a cada municipi, 80 per 160, els calen 12.800 falangistes!! No rigueu. Posem que hi van els 80 que van anar a Arenys: 80 dividit per 160, toquen a mig falangista per manifestació. Em penso que com a mínim cal un falangista sencer perquè es pugui considerar “manifestació”, oi?

Partits per la meitat crec que no computen, encara que la camisa sigui “nueva” i “bordada en rojo ayer”. Fem grups? Posem que una manifestació comença a fer patxoca a partir de 20 persones. Així, poden fer quatre grups i cada grup haurà d'anar a 40 localitats. Com a mínim han de fer acte de presència mitja horeta a cada lloc. Què menys que mitja horeta? Amb vint hores en tenen prou per arribar a fer una manifestació a cada localitat, de 20 persones i de mitja hora cadascuna. Ànim, fatxes, 20 horetes seguides d'esforç i hi arribareu! Encara que aquí no he comptat el temps de desplaçament entre un municipi i un altre: haureu de demanar els teletransportadors al senyor Spock.

Posem que hi van els 80 que van anar a Arenys: 80 dividit per 160, toquen a mig falangista per manifestació

ENSE S O . ..

S E T O IL P N E ewn

Pet amb cua l jugador Levi Foster va veure una targeta groga per tirar-se un pet a la cara de l'àrbitre, Bunny Reid, durant el partit entre l'AFC GOP i l'Aspley House de la Portsmouth Sunday League. El jugador, que havia de treure una falta, es va inclinar per col·locar la pilota a lloc i va aprofitar per alliberar gasos, això sí, a ben poca distància de la cara del col·legiat, que en aquell moment es trobava mig ajupit. El senyor Reid, al final del partit, va explicar que va tenir la temptació de treure-li la vermella directa, però degut a la disculpa del futbolista s'ho va repensar i només li va mostrar la groga.

Em sap greu, ahir vaig sopar pollastre amb curry, es veu que li va dir el jugador. De tota manera, la Federació d'Anglaterra sembla decidida a actuar d'ofici contra una “actitud injuriosa envers l'àrbitre”, que comportaria una sanció de dos o tres partits. Així que, ja ho sabeu tots els que jugueu a futbol a la categoria que sigui: segons què hagueu menjat hores abans, feu servir un tap si no voleu tenir problemes.

E

ROGER FILLOL

EN PILOTES... O SENS

E

ewn

Pilota a l’olla s veu que hi ha una revista a l'altra banda dels Pirineus que parla de pilota. I la pilota és una cosa molt rodona. Quan has de parlar de la pilota tot va rodat, sabeu què vull dir? Tot llisca, tot roda...

Doncs a Can Guardiola, que és una escola per a nens milionaris que hi ha entre Les Corts i La Diagonal, hi ha un sagalet que la toca bé. És un xicotet menut i eixerit que no xerra gaire, però es veu que si li poses una pilot als peus, tresca com una fura, i corre que correràs, dribla, salta, canvia, passa, gira, tomba, i gol.

M'han dit que la meitat de la trempera del xicot és gràcies als colors de la samarreta, car quan canvia el blau i el grana pel blau i el blanc (ja sabem que el blanc, sobre la gespa és un

E

mal color) no rutlla tant, no corre tant, no dribla tant, no salta tant, no canvia tant, no passa tant, no gira tant, no tomba tant, i és clar, no marca tant... i encara que la "siguen mamando", no és ben bé el mateix. Però vaja, que de moment el nano corre, dribla, salta, canvia, passa, gira, tomba, i gol de mala manera, i per celebrar-ho (us he dit que a l'altra banda dels Pirineus hi ha una revista que parla de pilota?) doncs els gabatxos de la revista en qüestió li han donat una pilota. Una pilota d'or. Jo, d'or, hauria preferit un rellotge, però cadascú amb la seva...

XAVI

DEVIL

per JULI VERT

TRACA FINAL

KAP

ewn

El Web Negre també respon a l’editorial conjunt com si fos un més de la caverna mediàtica i, a més, fa costat a tots els pressumptes elquesigui del món mundial:

Té un cunyat que és com el jutge Garzón: Néstor Macià

Confon els editorials amb les editorials: Kap

El més corrupte de tots: Ermengol

Blanqueja calés negres amb lleixiu: Quim

Bidell a l’Audiència Nacional: Puyal

Té un llit a Can Brians: L'Avi

Dibuixa de sotamà: Napi

No té ni idea de què és un editorial ni un conjunt: Josep Ignasi Gras

Ahir es va emprovar un vestit a ratlles: Soler

Va fundar l’Incasol: Professor Cutreman

Dibuixa en blanc i negre perquè així en té de legal i d’il·legal: Quel

Pretorià de Pretòria: Xavi

Doncs mira que aquest!!: Dani Saus

És el jueu dels nazis catalans (o era el català dels nazis jueus?): Roger Fillol

Mite’l, el que faltava!: Devil

I ell encara més: Pere Gil

Ell solet va escriure un editorial conjunt (per encàrrec dels de dalt): Eugeni Brandat