El Web Negre 010

El Web Negre s’afegeix com un sol home al suport social, polític i esportiu de la candidatura llançada per Hereu: entre humoristes ens hem d’ajudar.

Segona època Número 10 14 gener 2010

G.LAT

Neu a Catalunya: El Web Negre es queda en blanc

N BLANC E T A D E U Q M E H ewnENS

PUYAL

KAP

NÉSTOR

BLANCS!!

DEVIL

S HA DEIXAT ewnI ELL EN

PUYAL

NÉSTOR

S HA DEIXAT ewnI ELL EN

BLANCS!!

Els Jocs del 2022 ens il·lusionen! per JIGG

Barcelona té una sobrada experiència en esports d’hivern a la mateixa capital, com demostren aquests esquiadors a la plaça de Catalunya. A més, no és en va que els més pijos de les pistes viuen a Pedralbes i a Sant Gervasi.

s un encert!” Amb aquest entusiasme han reaccionat una gran majoria dels habituals d'El Web Negre davant de la proposta de l’Hereu. “Ens va bé començar l’any amb grans idees i projectes a llarg termini. I aquesta és una notícia collonuda per a nosaltres”. Alguns, però, s’han posicionat decididament al costat de les reaccions de Blanca Fernández Ochoa, morta d’enveja i gelosia, la noia, que diu que “és un disbarat, no hi veig cap sentit”, perquè perjudica les seves pròpies candidatures.

Noi, Hereu, t’has superat a tu mateix! Perquè hem de concloure que la candidatura és un tàcit reconeixement a la realitat barcelonina, situarà la capital catalana en el lloc que correspon en esports d’hivern (sembla mentida que no els haguem organitzat ja: la pols blanca fa anys que senyoreja barris de Barcelona) i alhora ajudarà a reparar dèficits històrics. Si ens ho hagués fet saber abans ara no estariem improvisant i

“É

li fariem encantats propostes més treballades, però així, amb els pixats al ventre, li exposem algunes idees peregrines per a l’èxit de l’esdeveniment.

Ja ho estem visionant: Barcelona tota coberta d’un gruixut mantell de pols blanca, com la fotografia aèria aquella de Poblet que hem vist aquesta setmana.

Però és fàcil d’imaginar com aniran algunes coses: Per exemple, els saltadors tindran la sortida a les portes del castell de Montjuïc, baixaran fins al mirador de l’alcalde tot fent l’ullet al monument a la sardana que quedarà a l’esquerra i s’enlairaran per sobre de la ter-

minal del contenidors per anar a petar a l’arribada, que és on han d’arribar, que estarà al moll dels supercreuers. Això permetrà que les càmeres de televisió tinguin unes vistes excel·lents a llevant i a ponent de la ciutat, amb tot el que pot representar per a les arques municipals. Però no s’acaben aquí les virtuts d’aquesta instal·lació, ja que també s’evitaran molestes trompades: si el saltador/a cau, no ho farà a la gelada blancor, sinó a l’amorosa aigua del port, fresca i regalada (perquè farà fred!).

Per exemple, la pendent del carrer Balmes serà el magnífic escenari de les proves de surf de neu: a tal fi, l’Ajuntament farà els possibles per recuperar tots els entrebancs (llegeixi's obres municipals) que aquesta bonica artèria ciutadana ha patit els últims anys. Els aspirants, arribats al carrer Pelai sans i estalvis, hauran de superar amb destresa i habilitat les dures proves que vianants i conductors pateixen amb escreix tan dignament i sense medalla.

Per exemple, proposem que el cúrling l’instal·lem a l’escenari el TNC. Per espai no quedarà. I les proves, encara que semblin avorrides, com la bruixa de les tres bessones, no ho són més que moltes de les obres que es fan i es desfan en aquest coliseu tan nostrat.

(Continuarà)

COSES DE L’AVI

ewn

Continúa a la pàgina següent

COSES DE L’AVI

ewn

Ve de la pàgina anterior

L’AVI

EL GAT PENTINO

ewn

Què se n’ha fet de la grip A? ra no toca parlar de la grip A. Ara toca nevades i fred.

Fixeu-vos amb què han obert els telenotícies de la “nostra” aquests últims dies i setmanes. Nevades i més nevades. Corresponsals pelats de fred mostrant-nos i explicant-nos que neva.

Fins a un quart d’hora o vint minuts parlant de nevades. Després ja parlaven d’altres coses però primer de tot de nevades i fred que la notícia més important és que a l’hivern fa fred i neva a ca nostra. Notícies no tan importants són que si les vegueries, que si el Guerra, que si l’atur, que si al Sabater l’han fet rei d’Europa, que si rodalies ja són una mica nostres però sempre d’ells... Res. Nevades i més nevades. Què content deu estar el senyor Joan Ferran veient que ara, sí, ara els nostres telenotícies són tan merdes com els de les altres cadenes espanyoles!

A

per MANEL, EL PUYAL

I la grip A? Esborrada de les notícies.

Allò que diuen, que un clau en treu un altre. El clau de les nevades a tret el clau de la grip A. Ningú no en parla. Es que ja no hi ha grip A? Es que ja no hi ha “pandèmia”? Tant com ens van aco-

I com jo es veu que ha fet quasi tothom.

No sé on he llegit que han sobrat uns deu milions de dosi de vacunes, que les nostres autoritats sanitàries les han comprat i les tenen guardades per posar-nos-les així que ens descuidem.

A mi em van acollonir tant que per un instant vaig pensar de vacunar-me, però només un instant, eh?

Espero que nevi més o que la Belén Esteban es torni a fer una cara nova, així ens deixaran tranquils i no ens alarmaran altre cop amb la grip A des dels telenotícies, que a la que puguin, ho tornaran a fer, que s’han de treure de sobre les vacunes que han comprat, aviso.

llonir! A mi em van acollonir tant que per un instant vaig pensar de vacunar-me, però només un instant, eh? De seguida m’ho vaig treure del cap. I faig fer santament, perquè ves a saber com estaria ara de fotut a causa del efectes secundaris de la vacuna que ningú no sap quins són o poden ser.

RROS O M S L A O R IC M ewnAMB EL

per JIGG

Déu-vos-guard! Devotíssima cristiana...

Sí senyor.

Però què al·lega?

Que què al·lego? El molt brètol només m’ha portat a sopar fora una vegada en deu anys. Garrepa!

Protestant pentecostal...

Sí senyor.

Parla d’un sant baró que no beu ni una copeta de vi! Cornut i apallissat el pobre!

S’ho ha merescut, Déu l’ha castigat per ser un titoleta.

Membre del Tabernacle Metropolità de Belfast...

Sí senyor.

Considera la prostitució i l’homosexualitat una abominació...

Sí senyor.

Crítica amb Hillary Clinton per perdonar les infidelitats del seu marit...

Sí senyor.

Va traginar diners com a regidora de l’ajuntament per donar la llicència d’obertura al bar del seu amant.

Sí senyor, és la finestreta única.

Abandonarà el seus escons al Parlament Britànic i a l’Assemblea d’Irlanda del Nord.

Sí senyor.

PUYAL

Entrevista a Iris Robinson, també coneguda com a Mrs. Robinson, senyora de Peter Robinson, fins ara ministre principal de l’Ulster

“El sexe no és tan important com els diners” Els unionistes l’han expulsada.

No pel sexe, sinó per rampinyar calés.

El puritanisme no admet conyes en qüestió de diners ni amb trair la confiança.

Diuen que hipocriteja.

Això ho ha dit un maricón de merda.

Però queda clar que no és pas bona cristiana a temps complert.

Se l’acusa de fotre-li moltes banyes al seu marit.

Sí, senyor.

Continúa a la pàgina següent

ORROS

AMB EL MICRO ALS M

ewn Ve de la pàgina anterior

Confesso que m’agafo alguna que altra excedència.

Tant esgrimeix la Bíblia com la llenceria fina.

Tinc moments en que sóc molt bona, i altres en que sóc encara millor.

Penedida?

A estones sóc més “peneaddicta”, és quan de penediment ni en vull ni en sento.

Escolti, que el Deuteronomi l’amenaça de mort per això que va fer.

Era una promesa... al carnisser, de vetllar pel noi.

Vetllar?

La carn és dèbil i a mi m’agrada tendra i melosa.

Com es considera?

Ja li ho diré d’aquí a unes setmanes, quan acabi del psiquiatre.

Diuen que ha posat a la picota el pla de pau d’Irlanda del Nord? És diuen moltes ximpleries. L’important és el que pensi el Senyor.

Quin... Robinson, Paisley?

El Creador de totes les coses.

Kirk a la portada d’una revista gai.

Déu nos en guard!

DRAMATIS PERSONAE Iris Robinson o Sra. Robinson (i encara Mrs. Robinson): és la mateixa persona, esposa de Peter Robinson, ministre principal de l’Ulster fins la setmana passada. Confessa que el seu personatge favorit és Scarlett O’Hara: irlandesa, histriònica i poderosa com ella. Predica una cosa i en practica una altra, com el sexe amb adolescents i prevaricacions diverses. Ha assolit que torni a les llistes d’èxits la cançó que amb el seu nom Simon & Garfunkel van escriure per la BSO de pel·li El graduat, de 1967, on un jovenell Dustin Hoffman inspirava, entre altres cosetes, que l’Anne Brancroft, Mrs. Robinson al film, es treies les mitges majestuosament. Gallina vella fa bon caldo.

Kirk: Kirk McCambley, de 19 anys, fill d’un carnisser que era aficionat al pit i cap de costella de la Sra. Robinson, va ser amant de la senyora Iris, que li va posar un bar, com aquell qui posa un pis, per la seva carn tendre i melosa. Té una evident retirada a Dustin, tot i que no sabem si l’espera Katherin Ros. Peter Robinson: ministre principal de l’Ulster fins la setmana passada. La seva muller l’hi ha posat tal mà de banyes que ha hagut de demanar sis setmanes per refer-se. És l’exemple habitual de la dita “pringuen justos per pecadors”.

Hillary Clinton: va perdonar al seu marit Bill, aleshores president dels EE.UU, les aventures sexuals amb la becària Lewinski en plena Casa Blanca. I el seu marit, agraït, s’ho ha muntat amb una altra mentre la dona estava entretinguda aspirant a la presidència. Tot i això, ella ni va dimitir ni dimitirà per les marranades de l’espòs, perquè el que no mata engreixa i a Amèrica l’escàndol és espectacle. Iris va criticar Hillary per tolerar les infidelitats del president Bill, acusant-la de pensar només en el futur de la seva carrera política.

Bill Clinton: president dels EE.UU, passarà a la història com l’estucador de la Casa Blanca esperonat per una becària.

SEGURETAT AÈRIA

KAP

NAPI

PEDRO MOLINA

ewn

SOLER

ECTE L · L E T N ’I L A R E P ewn+TECA

VIC

PEDRO MOLINA

DANI SAUS

DEVIL

2010

HAITÍ

L +TECA PER A L’INTEL·

ECTE

ewn

UNITÀRIA

L’AVI

DEVIL

SOLER

MILLET & MONTULL

BALTASAR

L +TECA PER A L’INTEL·

ECTE

ewn

PROSTITUCIÓ

SUDÀFRICA "Mandela, segons Eastwood: El director explica,a través de Morgan Freeman y Matt Damon, com el rugbi va canviar la història de Sudàfrica" - EL PAÍS.com 9/1/10 FREEMANDELA !!!!!???? ....sí,home, ...I UN BE NEGRE !!!!

ECOLOGIA

KAP

Q#

NAPI

INOTS N S L E D IX A L A C L ewnE per JAUME CAPDEVILA

Jaume Perich aume Perich (1941-1995). Es tracta, sens dubte, d'un dels dibuixants d'humor més importants del final del segle XX. La seva incisiva i penetrant mirada sobre el món i el seu inconfusible traç són les característiques més destacades d'aquest gran humorista. Va néixer a l'Eixample de Barcelona el 5 de novembre de 1941 i va publicar el seu primer dibuix a la revista "Pepe Cola". Després de fer el servei militar a Ceuta, va entrar a la redacció de l'editorial Bruguera, on va treballar durant cinc anys. El 1966 començaria a publicar a la premsa diària a la "Solidaridad Nacional", fent una pàgina d'humor amb Oli i Turnes, companys de l'editorial Bruguera. De la "Soli" va passar a "El Correo Catalàn", on a banda de fer acudits gràfics, escrivía una columna setmanal titulada "Perich Match" a base de frases curtes i aforismes, que són els que més endavant recolliria el llibre "Autopista"(1971). Aquest llibre el llençà a la fama i fou un autèntic fenòmen editorial, que encetà l'anomenat "boom de l'humor" dels anys setanta. A "El Correo" també hi va publicar unes interessants antologies divulgatives ("El humor catalán hoy" i "El humor otro") sobre l'humor gràfic. El 1970 va començar a publicar a "La Vanguardia", i va poder deixar l'editorial Bruguera, per fer de dibuixant free-lance. Els seus dibuixos també van aparéixer a les pàgines de "Tele/eXprés", "Diario de Barcelona", "Mundo Diario" i les revistes "Gaceta Ilustrada", "La Codorniz", o "Triunfo", entre d'altres. El 1973 participá a la creació de la revista satírica "Hermano Lobo" i el 74 a la de "Por Favor", que dirigeix conjuntament amb Manuel Vázquez Montalbán, abanderant la renovació de les publicacions satíriques de la premsa espanyola. Des del primer número de "El Periódico" es va encarregar de fer-hi una vinyeta diària. També va col.laborar a les revistes "Interviú" (on va crear les famoses "Notícias del 5º Canal", que després continuaría a "El Jueves", i que recullen 3 llibres editats per Planeta i 2 per Bruguera), "Fotogramas", "Cuadernos para el Dialogo", "Oriflama", "Opinión", "El temps" i "Jano", i va fer guions, conjuntament amb en Tom Roca i en Carles Romeu, per als programes de TV3 "Tres i l'astròleg" i "Filiprim", on el recordem, de ben segur en "El consultori del Dr. Perich". Gairebé una trentena de llibres recullen els seus dibuixos i textos humorístics: "Perich Match" fou el primer, editat el 1970, arran d'una exposició de dibuixos a la Cova del Drac. Els seus ninots són molt característics, aparentment senzills, de traços descurats però precisos, simples i efectius, on la simplificació gràfica busca reforçar el missatge. "El dibuix és un mitjà, no una fí" confessava a Mariano Guindal al "Diario de Barcelona" el 1974. Molts dels seus acudits, corrosius i esmolats són encara d'actualitat avui, quinze anys després de la seva mort.

J

PERICH. “La vanguardia”, 1 de novembre de 1975

P Z L IA C E P S E – !

E B ewnI UN

Europa recibe de uñas a Zapatero.

La prensa internacional censura la debilidad política del presidente y el declive económico español La Vanguardia, 10 de gener de 2010

A tota Europa, en articles i editorials, s’han burlat de la idea de que Zapatero assessori Europa sobre la recuperació econòmica (...) Si vols que se segueixi el teu consell, has de tenir alguna cosa creïble a dir.

The Economist, 7 de gener de 2010

Un Zapatero debilitat per la crisi va assumir l’1 de gener la presidència de torn de la UE. El cap de govern socialista compta amb recobar el seu blasó en el panorama internacional.

Le Figaro, 6 de gener de 2010 PUYAL

La imatge de l’actor britànic Rowan Atkinson, més conegut com Mr. Bean, ha estat utilitzada sovint pels ciutadans espanyols per a burlarse del seu president.

China Daily, 5 de gener de 2010

Mr. Bean és famós per les seves ensopegades i contratemps; Espanya sembla en aquests moments que tendeix als accidents (...) Potser Zapatero es troba distret per les seves cuites internes, ja que el programa de treball que ha proposat per a la presidència espanyola és notablement anodí, inclús per als poc exigents estàndards de les presidències de la UE. Financial Times, 6 de gener

Espanya, que després d’una dècada daurada es vanagloriava d’haver superat Itàlia en renda per càpita i d’assolir en breu el mateix amb França, en el fons hauria de fer inventari en profunditat.

Frankfurter Allgemeine Zeitung, 4 de gener de 2010

Amb aquest historial, sense accions correctores serioses en dos anys de pronunciat declivi econòmic i marginalització com a actor en política exterior sota el govern socialista de Zapatero, ¿com funcionarà aquesta Espanya amb la seva part de lleó de la gestió europea que va assumir amb tan d’entusiasme? De moment, hi ha indicis d’incoherència International Herald Tribune, 4 de gener de 2010

HOMO EMPRENYATVS

ewn

per EUGENI BRANDAT

n quina mena de país vivim que les administracions municipals no tenen calés i s'han de finançar de maneres alternatives? Alternatives?

Sí, home, el robatori, el bandidatge, el lladrocini, altrament anomenats “estafa legal”. Em poso jo mateix com a exemple, un humil productor que viu amorrat al teclat i a la pantalla de l'ordinador.

Com a tal productor estic obligat a pagar una taxa sobre residus (taxa, d'impost, no de vàter, encara que sembli mentida, perquè tot plegat és una merda). Tot i el parèntesi que acabo d'escriure, estic d'acord en col·laborar amb la societat en la que ens ha tocat viure i no em queixo que haguem de pagar certs impostos. Però d'aquí a la presa de pèl hi ha un bon tros. Donada la me-

E

va feina estic catalogat com a productor “mínim” (gràcies) i, per tant, he de pagar el mínim (gràcies altra vegada).

Aquest mínim són 88,06 euros, als quals he d'afegir-ne 6,16 en concepte d'IVA (les meravelles recaptatòries que permeten gravar un impost amb un altre impost). En total, 94,22 euros. Més de quinze-mil peles per treballar en un raconet de sis metrets quadrats! Em vaig informar: aquests gairebé cent euros em donen dret a generar fins a 900 litres diaris de porqueries diverses, 27.000 litres al mes, 324.000 litres a l'any. Però si pràcticament la meva feina no genera residus! No sé on ficaria aquests 900 litres diaris de merda si els generés de debò. Certament, amb els anys algun ordinador i algun escàner han anat a petar a la deixalleria de torn, cert, però això va pagat a banda. Com a residus habituals, molt de tant en tant pot caure un cartutx de toner que, per cert, retorno religiosament a la botiga on compro el nou. I també un grapat de fulls A4 (aprofitats per les dues bandes), que van a parar al contenidor del paper. Ben poc toner i ben pocs fullls al capdavall, perquè gràcies al correu electrònic i als discos virtuals en xarxa cada vegada imprimeixo menys coses per als meus clients. La paperera la buido com a molt un cop al mes, per-

què no li cal fer-ho més sovint. Estic disposat a ser molt exagerat: diré que la meva ocupació genera 70 litres de residus al mes, uns 840 litres a l'any.

Són xifres molt altes, però va, arribem a 1000 per fer números rodons. Tot i això es veu que tinc un superàvit de 323.000 litres. Resulta que dec al consistori la no gens menyspreable quantitat de 323.000 litres de brossa diversa.

Són uns quants tràilers. Què haig de fer, doncs? Com els haig de tornar tota aquesta quantitat de deixalla que els dec? Només veig dues sortides: la primera, llogar camions, omplir-los amb tantes immundícies com em sigui possible i anar a abocar-les a les portes del meu estimat ajuntament. Car i complicat! La segona, molt més factible, és deixar de ser tan estúpidament obedient com sóc en això del reciclatge i abocar plàstics, orgànics, papers, vidres, rebuig general i tota la resta en un sol contenidor. Pel preu que pago hi tinc dret. Que reciclin ells!

Ah, i si això ho fem tots els estafats pels ajuntaments, generarem un munt de llocs de treball, recicladors professionals, i ajudarem el país a sortir de la crisi.

Dec al consistori la no gens menyspreable quantitat de 323.000 litres de brossa diversa

TRACA FINAL

ewn

A El Web Negre també ens hem quedat colgats de neu fins al coll: Diu que les llevaneus són molt xulis: Néstor Macià La neu seria més maca si fós negra: Puyal Que no és neu, burro, que és caspa!: Josep Ignasi Gras Li encanta dibuixar paisatges nevats perquè s’estalvia de pintar: Kap Tira boles de neu amb mala llet: L'Avi Les torna amb la mateixa mala llet: Soler Neu? Ell pren el sol al Carib: Ermengol Expert esquiador: Napi Esquia sense mans: Pedro Molina Esquia sense peus: Quim ja no esquia, però ho fa sense dents: Quel El rei de l’snowboard: Xavi S’ha comprat unes raquetes de tennis per caminar damunt la neu: Roger Fillol S’estima més les pales de ping-pong: Pere Gil Fa de ninot de neu en hores lliures: Dani Saus Fa de nas de pastanaga del ninot de neu: Devil Quan neva s’emprenya i quan no neva també: Eugeni Brandat

KAP