To be or not to be pel text: GUILLEM D’ACÍ
Hamlet. Acte III - Escena I Puigcerdà: el castell. HAMLET Ser o no ser– aquest és el dilema: des d'una associació que diu que no és partit els cops i els dards de l'ultratjant Fortuna m'està clavant un burro malparit que es creu molt llest i no sap ni la una. M'haig d'armar contra un mar de sofriment i a més, per si de cas, deixo badada la porta: perquè si van mal dades puc fugir corrent a amagar-me sota l'ala d'en Laporta. Perquè, si no, qui podria aguantar les fuetades i les burles d'en Valdero? La Carandell em veu com si jo fós Superman però, creieu-me, jo només sóc un pobre Carretero. També renego del Ranyer, del Pereira i de l'Abad i de tots els orelluts que amb mi discrepen. La Banda dels Quatre, pensant que són Tejero m'escometen que m’han muntat, malvats, un cop d'estat. I sort que arriba el Nus. Bona persona! i ens du la pau a tots amb la seva presència: No sigueu rucs, ens diu amb seny, no feu la mona, o anem tots junts o pel cul ens fotem la Independència!
Segona època Número 13 03 febrer 2010
NÉSTOR
Zapatero ha anat als Estats Units resant amb l’Obama. En altres paraules, ha anat a cal seu amic a jugar amb la Pray Station.
A SÍ R A Ò R E P , O N Ò R O PE ewnDIMITEIX
DANI SAUS
DEVIL
SOLER
CACONES ATÒMIQUES
ewn
JOSÉ ORCAJO
KAP
JOSÉ ORCAJO
S
CACONES ATÒMIQUE
ewn
PUYAL
ERMENGOL
SEMEN-TIRI NUCLEAR
ROGER FILLOL
EL GAT PENTINO
ewn
Sant Tornem-hi a hi tornem a ser! Estem en plena precampanya electoral. Em podeu creure. D’ara en endavant tot seran desqualificacions del uns contra el altres. Els de la oposició contra els de la posició, els del govern contra els del govern, els que estan en contra de no se cap què, contra els que estan a favor de no se sap què. La qüestió es marcar diferències, posicionar-se, que es diu ara. Que tothom sàpiga que uns són diferents als altres perquè nosaltres, pobres votants, els puguem distingir, no fos cas que ens importi tres cogombrets votar a aquells o als altres. Ep! no us confongueu que nosaltres som el bons, ens venen a dir.
J per MANEL, EL PUYAL
I això és pesat. Ja és pesada una campanya electoral, una precampanya no es pot aguantar i quan creus que ja s’ha acabat, comença la campanya pròpiament dita. Ufff!
Comencen presentant el seu cap de llista en un acte envoltat de la seva gent, que es mostren tots molt contents i convençuts que guanyaran de carrer, per això són la seva gent. Els líders fan un discurs en el que pretenen
Els discursos tampoc són res de l’altre món. Tots venen a dir que ells sí que en saben i els altres no. donar les línies mestres del seu programa, amb frase, logo i video inclòs. La majoria de vegades no hi trobes massa imaginació i dius: Déu meu, amb això volen guanyar?. Els discursos tampoc són res de l’altre món. Tots venen a dir que ells sí que en saben i
els altres no. I menys encara els que han governat fins ara, que ho han fet tot molt i molt malament i que ells tenen una vareta màgica amagada a la faixa que si els votem la trauran i els permetrà d’arreglar-ho tot en un no res i serem feliços gràcies a ells. A veure. La cosa està malament. Els votants no sembla que estiguin engrescats a acudir a les urnes massivament com s’ha demostrat en anteriors consultes electorals. I ells ho saben. I quan passa, d’endemà tots es posen les mans al cap i diuen que això no pot ser, que han de fer una llei electoral per fer reaccionar el votant. Però al cap d’una setmana, com a molt, ja s’han oblidat i hi tornen, amb els mateixos tics, amb els mateixos esquemes i, sobretot, confiant en ells, que es creuen guapos, llestos i espavilats. Narcisistes que són.
AR L L A B E R T O N R E ELLS P ewnMASSA V
per JULI VERT
L’AVI
L’Estaca no es jubila
L'avi Ciset em parlava de bon matí al portal, que per culpa del PSOE ara no es pot jubilar
Una misèria cobraràs, quan a la fí puguis plegar: ells a la tomba, tomba, tomba, als vells ens volen enviar.
Ciset, que no veus la paga que donen als jubilats? És que és tan escarransida que gairebé fa plorar
Diu que no hi ha calés per tots i ara ens remenen les pensions! Cap a la tomba, tomba, tomba mig vius ens volen enterrar.
Després de tants anys de pencar, i tant de temps de cotitzar, ells a la tomba, tomba, tomba, als vells ens volen enviar.
L'avi Ciset ja no diu res, mal vent que se'l va emportar, i el Corbacho se n'alegra: una pensió menys a pagar!
Retallant les pensions per aquí i apujant els anys per allà, cap a la tomba, tomba, tomba mig vius ens volen enterrar.
Nosaltres sí que pagàrem, l'impost de les successions però mentrestant t'asseguro, sen's van inflant els collons.
Però Ciset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant i sense jubilar-se l'home ha d'anar aguantant.
Tenen els joves aturats i tots els vells ben emprenyats, això amb una bomba, bomba, bomba, ho podríem arreglar!
Ells gabanyen millonades i els calés no ve d'aquí, i als pobres que les passem negres que ens donin pel forat d'aquí
Si jo les tiro fort per aquí i tu les tires fort per allà, vinga, la bomba, bomba, bomba i a la merda tot plegat!
LLAR
BIÉ
NAPI
SOLER
PER NO TREBA S L L E V A S S A M n ew
RROS O M S L A O R IC M ewnAMB EL
per J. IGNASI GRAS
Hem sentit que ha dit... “Jo crec que nosaltres hem tingut la immensa sort de poder-los donar un lloc a IU, prenent-li-l’hi al “hijoputa”? Sí ho he dit.
Com està la cort? Ple de bestiar gros i menut. Em referia als nobles de la Vil·la i Cort! Doncs igual, si fa no fa.
Que fort, no? Noblesse obliga. Era fent un tomb per la serra i els aires... ja se sap. Hi ha dubtes sobre qui és ell? I “en qué lugar se enamoró de mí, en qué dedica el tiempo libreeee; es un ladrón que me lo ha robado tooodooooo!” Ja ho deia en Perales.
PUYAL
Entrevista a Esperanza Aguirre, noble espanyola i presidenta de la Comunitat de Madrid, enganxada per enèsima vegada parlant més del compte
“Hem tingut la sort de prendre-li un lloc al fill de puta”
Tot plegat un altre escàndol vergonyós! Canto les quaranta! Declara a El Mundo que no ho deia per Gallardón. Em referia a un dels meus consellers, que no recordo om es diu. Té consellers fill de puta? I malparits, cabrons, bandarres, gripaus, pollossos, estúpids i maricons, sí senyor. I per això és millor donar-li la cadira a IC?
Aquells polvos porten aquests lodos? “La consciència va ser, des d’un principi, producte de la societat i ho seguirà sent mentre hi hagi homes.”
Cita Marx? I hi afegeixo: mentre hi hagi dones també! Sóc liberal i feminista! I una plaça li posaria! Fill de puta per fill de puta, prefereixo el pobre imbècil sense vots. Vostè no té pels a la llengua. -Sóc cristal·lina com l’agua de la serra i no me’n vaig pels turons d’Úbeda.
Creu que només és visible allò que no es transparenta? Síííí! Que guai! Ho ha dit Sara Mago?
Continúa a la pàgina següent
ORROS
AMB EL MICRO ALS M
ewn Ve de la pàgina anterior
No senyora, que és de Fayri Ultra. No em toqui el que no sona que sortirà escaldat. Té acollonit al PP? Tinc duende! I a Gènova saben que em tenen pel que faci falta. Sempre que vostè mani de manera sobirana. Vol copar-ho tot! És la millor manera de tirar endavant. El país? També, també... El que és bo per mi és bo pel PP, i si és bo pel PP també ho és per Madrid i per Espanya una.
Què té Madrid que no tingui Guadalajara? El capullo de Gallardón, per exemple. No hi haurà una abraçada de Vergara? “Arrieros somos y en el camino nos encontraremos.” Cobo és tan dolent com el pinta? La seva mare era una santa, però ell… les hi faré passar les de San Quintí! No li fa por allò d’ull per ull...? Qui sembra vents recull tempestes. En canvi, l’Ignasi González sí que... Val un Potosí!
DEVIL
No em dirà que tots els seus escàndols* són per a dir sí senyor! “De buten”. Sóc un bé de Déu! I no es posi en camisa d’onze vares.
No sembla molt civilitzat això. Tot a botzinades! Som un poble, som el corral de la Pacheca.
* Tamayazo, privatització de la sanitat, incompliment de la llei antitabac, retards en l’aplicació de la llei de dependència, camps de golf per necessitat pública, dimissions de directors generals per corrupció, corrupció de consellers, alcaldes i regidors destituïts, espies, trama Gurtel, assalt a Caja Madrid per col·locar els seus...
CS!! N A L B T A IX E D A SH ewnI ELL EN
Els Jocs del 2022 ens il·lusionen! (III) per JIGG
ontinuem amb la sèrie de cabòries sobre els Jocs Olímpics d’hivern del 2022, que ja tenim coll avall que se celebraran a Barcelona sí o sí. Perquè si al mestre Oriol Bohigas li sembla una bona idea, a nosaltres ens va de conya. L’Hereu, que ens ha sorprès a tots, com va dir la Maria Teresa Samaranch (presidenta de la Federació Espanyola d’Esports de Gel), remarca que no s’ha tornat boig: bé, molt millor, és bo saber-ho. I també diu que els jocs aquests serviran per potenciar la marca Barcelona, que això no té preu. Perfecte. Naturalment no manquen els derrotistes de sempre, que no han tardat gens en aparèixer, desaprofitant una nova ocasió d’estar calladets. Botiflers i quintacolumnistes, els rebentadors habituals i el revenedors d’entrades de sempre, s’han
C
NÉSTOR
afanyat a menysprear, com és el seu costum: ara diuen que a Barcelona no tenim cultura d’esports d’hivern ni gaires esportistes d’aquestes modalitats. S’ha de ser ruc, curt de gambals o senzillament tenir molt mala baba: que no veuen les cues que s’organitzen a les carreteres que van a les pistes a la que cauen quatre floquets de neu!? És més, si no hi ha tradició, ens la inventem, què collons! Que per això gairebé tenim més agències de comunicació per metre quadrat que bufets d’advocats, i gaudim d’una taxa de creativitat, parcs científics i departaments de R+D+i a cada cantonada que és l’enveja de les civilitzacions més desenvolupades del món. Per cert, se’ns acaba l’espai i encara no hem fet cap proposta en concret sobre on desenvolupar les proves. Continuem doncs amb les nostres idees: El biatló el practicarem pels carrerons del Raval, a un tret d’escopeta del centre de la ciutat. Els trets han d’anar per aquí. Ja sabem que veure un paio enfundat dins d'aquest uniforme de neoprè o similar, tant arrapat i complet que deixa veure molt poc, i amb un mosquetó al braç fotent trets a tort i a dret, no és pas un exemple de convivència intercultural, però segur que als esportistes tant se’ls hi en refot i al Raval els contemplaran com un més de la colla. El patinatge de velocitat té una ruta que ni primmirada: Diagonal amunt i Diagonal avall, de mar a muntanya o de muntanya a mar, si volem que faci baixada. Les petges que deixin les ganivetes esmolades dels patins poden ser molt útils per a marcar per on s’han de clavar les vies del tramvia. És un exemple clar del que ha de ser el que s’anomena olimpisme sostenible. CONTINUARÀ
ABEL B E D E R G E N B E ewnEL W
PEDRO MOLINA
BIÉ
INOTS N S L E D IX A L A C L ewnE per JORDI ARTIGAS
La “conllevancia”
n els anys 30 la premsa catalana i espanyola de l’època feia servir una paraula que avui en dia ningú utilitza, la “conllevancia”. La parauleta procedeix del verb “conllevar”, que en català es traduiria com a suportar, entendre… i era aplicada a les relacions bones, regulars o dolentes segons cada època entre
E
Catalunya i Espanya, o sigui en altres paraules era la coexistència, el suportar-se mutúament més aviat de mala gana d’aquesta “parella”, en la que a vegades un dels membres es vol divorciar però l’altre s’hi nega rotundament… El tant personal dibuixant Feliu Elias, que signava “Apa”, ho copsà bé en aquest dibuix publicat a
Mirador, setmanari de literatura, art i política, el 14 de juny de 1934. En ell es veu una parella que es baralla, la dona que figura Espanya amb “mantilla y peineta” li etziba un cop de pandereta a Catalunya simbolitzada per un pagès amb barretina, faixa i espardenyes que intenta protegir-se de l’imminent “panderetazo”. Des de la publicació d’aquest dibuix de la “conllevancia” han passat més de setanta anys, aquesta paraula ja no s’aplica però ara n’hi ha d’altres i les relacions entre Catalunya i Espanya estan “a veure que passa” quan l’Estatut aprovat per la Generalitat i pels catalans està posat en entredit per un Tribunal…, però succeeix que els catalans no volem ja ser sempre els perdedors. Feliu Elias i Bracons “Apa” (Barcelona, 1878 – 1948) fou crític, historiador de l’art, escriptor i humorista gràfic, que s’exilià i retornà en els anys 40 al seu país.
CINE
ECTE L · L E T N ’I L A R E P ewn+TECA
KAP
NAPI
RETRAT ROBOT
CINE
NAPI
TABAC
PUYAL
L +TECA PER A L’INTEL·
ECTE
XAVI
L’AVI
ewn
OFICINA D’IMMIGRACIÓ DE BERLUSCONI
L'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, ha comentat als periodistes quan anava a 'fitxar' que espera que "tot s'aclareixi d'una vegada". Europa Press, 1 de febrer de 2010
MILLET
L +TECA PER A L’INTEL·
ECTE
IRAN
ewn
Q#
QUIMÈRIQUES
Una església baptista d'Idaho protesta per la detenció de 10 dels seus integrants per tràfic de menors a Haití. Els feligresos van ser sorpresos quan intentaven treure il·legalment del país 33 menors d'entre dos mesos i 12 anys. Europa Press, 1 de febrer de 2010 KAP
HOMO EMPRENYATVS
ewn
per EUGENI BRANDAT
ue sí, que sí, que cal ferhi alguna cosa, és clar, però quan s'hi posen i diuen que ens plantegen una possible solució vagament realista ens escagarrinem tots plegats, jo el primer. Quin és el problema? De quina solució parlo? De jubilarnos als seixanta-set! Apa, a cagar a la via, home!! Potser sí que hi ha gent disposada a continuar treballant i que quan se li acaba la vida laboral se li acaba tot, i no sap què fer, i s'arrossega per la vida sense un objectiu, i no sé quantes coses més; però, pel que he pogut veure al llarg dels anys en el meu entorn –tant l'entorn més immediat com el més extens i allunyat–, la gent el que volem és llevar-nos un dia sense que ens toqui els nassos el coi de desperta-
Q
dor i dedicar-nos a gaudir la nostra existència sense presses, sense treball, gratant-nos feliçment la pebrotera. Un merescut dolce far niente. Somni –objectiu– que per als assalariats queda ben a tocar i per als autònoms sembla més utòpic. Qui s'ho va empescar, qui diu que hem nascut per treballar? Imbècil! De ben segur que va ser algun sàdic explotador. Qui es va inventar allò de “el treball dignifica”? Algú completament indigne, perquè, de ben segur, ell mateix s'aprofitava del treball dels altres. I l'altra frase per escanyar a qui la va idear? Sí, aquella tan cínica de “el treball us farà lliures” que presidia l'entrada del camp d'extermini d'Auschwitz, lloc que no estava comandat precisament per la Mare Teresa de Calcuta, sinó per uns complets fills de (rima). Ara no hi ha camps de treball com aquells –si més no, que els tinguem a la vista–, però, com deia en Perich, “l'esclavitud no s'ha abolit, s'ha posat en nòmina”. Au, va, tornem a allò de la jubilació als seixanta-set. Diuen que d'aquí a no gaire hi haurà tanta gent en edat de jubilació com en edat de treballar. D'una banda resulta que, precisament, aquest augment de jubilats representarà un augment de llocs de treball relacionats amb ells: viatges, casals, activitats diverses per als que encara estan sans,
medecina, prevenció i assistència per als qui ja no rutllen prou i una mica de tot plegat per a la gran majoria, que estan mig sans però que ja no rutllen del tot bé. No em direu que això no genera feina. I voleu que hi hagi més gent en edat de treballar? Fàcil. Només cal tornar enrera en una de les decisions més estúpides (i mira que de decisions estúpides en aquest tema n'hi ha hagut a cabassos!) que s'han pres en educació: rebaixem l'edat d'ensenyament obligatori als catorze, com abans. I tornem al vell preofici d'aprenent. Si es fa bé, treus de les aules el problema d'una colla d'adolescents que no tenen putes ganes d'estudiar –i que no els motivaràs perquè no els motivaràs– i que distorsionen el desenvolupament normal de les classes, permets que es guanyin quatre durets mentre aprenen un ofici –mirar i imitar què fan els que en saben és el que ha funcionat des que l'home és home– i que comencin a cotitzar –poquet, però cotitzar– a la Seguretat Social. Augmentaria l'atur? En números, sí. Però si més no, veuriem les xifres de debò en comptes de veure-les maquillades com fins ara.
Diuen que d'aquí a no gaire hi haurà tanta gent en edat de jubilació com en edat de treballar
TRACA FINAL
ewn
Els del Web Negre també som independentistes: Ha dimitit quinze cops de director: Néstor Macià Dimiteix els dimecres i divendres: Puyal Nega que hagi dimitit els dimarts i els dijous: Josep Ignasi Gras Ha arribat tard a les dimissions d'avui: Kap És independentista branca botifarra: L'Avi És independntista branca cansalada: Soler Es vol independitzar i anar-se’n de casa de les seves filles: Napi No es pot reagrupar abans de dinar: Jordi Artigas Es reagruparia amb una mossa de bon veure: Quim No es reagrupa particularment: Xavier Salvador Reagrupa el borrissol del seu melic en una pileta: Pedro Molina És partidari del reagrupament light: Roger Fillol Prefereix el reagrupament sense alcohol: Juli Vert Mentre no el reagrupin pel darrera...: Dani Saus És independentista laportista: Devil És independentista carreterista: Eugeni Brandat Independentista Berlusconista: Giulio Laurenzi La independència al vespre li produeix cremor d'estòmac: José Orcajo Vol la independència de les terres de Ponent: Ermengol El Web Negre no coincideix necessàriament amb les opinions dels seus autors. De fet, la majoria de vegades no tenim ni opinió.
L’AVI