Segona època Número 15
ROGER FILLOL
18 febrer 2010
JUSTÍCIA?
ewn
JOSÉ ORCAJO
KAP
DEVIL
JUSTÍCIA?
ewn
JOSÉ ORCAJO
NÉSTOR
JOSÉ ORCAJO
PROJECTE DE PAÍS
ewn
La maragallsovera pel SENYOR BURXA
O lai lai, el Maragall, el Maragall O lai lai, del tripartit està fatigat Fatigats estem dilluns, d'un govern que no te rumbs.
O lai lai, el Maragall, el Maragall O lai lai, del tripartit està fatigat Fatigats estem divendres, de bomberos, llamps i cendres.
O lai lai, el Maragall, el Maragall O lai lai, del tripartit està fatigat Fatigats estem dimarts, dels consellers fotent nyaps.
Rumbs! Nyaps! Excés! Enrenous! Llamps i cendres!
Rumbs! Nyaps! O lai lai, el Maragall, el Maragall O lai lai, del tripartit està fatigat Fatigats estem dimecres, dels impostos en excés. Rumbs! Nyaps! Excés! O lai lai, el Maragall, el Maragall O lai lai, del tripartit està fatigat Fatigats estem dijous, d'atur, EREs i enrenous. Rumbs! Nyaps! Excés! Enrenous!
O lai lai, el Maragall, el Maragall O lai lai, del tripartit està fatigat Fatigats estem dissabte, que no n'hi hagi ni un d'apte!
L’AVI
Rumbs! Nyaps! Excés! Enrenous! Llamps i cendres! Ni un d'apte! O lai lai, el Maragall, el Maragall O lai lai, del tripartit està fatigat Fatigats estem diumenge, però el Montilla tot s'ho menja: Rumbs! Nyaps! Excés! Enrenous! Llamps i cendres! Ni un d'apte! Tot s'ho menja! O lai lai, el Maragall, el Maragall O lai lai... al final ha rectificat! L’AVI
PROJECTE DE PAÍS
DANI SAUS
ewn
XAVI
PROJECTE DE PAÍS
ewn
ELCHICOTRISTE
PUYAL
COSES DE L’AVI
ewn
Continúa a la pàgina següent
COSES DE L’AVI
ewn Ve de la pàgina anterior
L’AVI
EL GAT PENTINO
ewn
Tot això de la crisi a ho sabeu que estem de crisi, oi? Ja ho sabeu que al principi només teníem una desacceleració de l’economia i que no passaria d’aquí, puig nosaltres érem la vuitena potencia econòmica del món mundial, i home...! una vuitena potència, encara que sigui la vuitena, és una potència, no? I ara resulta que no. Que estem malament. Tan malament com Grècia i Portugal que mai han estat potència econòmica mundial o, si més no, mai no s’han atrevit a fer una afirmació d’aquesta mena. Però els que manen (en Zapatero) ens diuen que no cal preocupar-se, que aviat ens en sortirem, si no ens hem sortit ja i encara no ens hem adonat.
J
per MANEL, EL PUYAL
El que passa és que hi ha quatre milions d’aturats. I que molts ja no tenen dret a la prestació d’atur i, és clar, el consum baixa. I no es compren tants cotxes, ni pisos, ni es va de vacances... I les empreses tanquen o fan fora gent per no haver de pagar tants sous. I com que els bancs no donen crèdits, doncs ves que han de fer!
Però els que no manen i voldrien manar, els anomenats oposició, han posat el crit al cel i li han dit al Zapatero que ha de fer alguna cosa. Que ha de fer un pacte nacional contra la crisi amb
Els anomenats oposició han posat el crit al cel i li han dit al Zapatero que ha de fer alguna cosa tots ells, que li diran el que ha de fer. I l’altre dia li ho van dir ven clar allà al “Congreso de los Diputados”. I ell els hi va dir que molt bé, que ja els hi dirà alguna cosa. Un dels que vol participar en aquest pacte és en Duran Lleida, el de CiU, que com que no poden sucar aquí, volen sucar allà. I diuen que tenen la solució. L’altre que té la solució és en Rajoy, del PP. De moment el que diuen
aquests (i tots) és que en Zapatero ho ha fet molt malament. Fins aquí, d’acord. I què proposen? Bàsicament dues coses, abaratir l’acomiadament i abaixar impostos. Aquesta és la recepta. Déu Nostresenyor no m’ha portat pels camins d’entendre d’economia, cosa que no sap com li agraeixo, però tonto del tot tampoc no m’ha fet, cosa que també li agraeixo. I dic jo: si ara l’acomiadament consideren que és car i han fotut al carrer quatre milions de persones, quants en fotran fora si acomiadar és baratet? Vuit milions? Deu? I abaixar impostos, d’on sortiran els calés per a pagar el subsidi d’atur de tants i tants aturats que hi hauran un cop acomiadar sigui com bufar i fer ampolles? No ho sé, nois. Ves que no sortim del foc i ens posem a les brases.
ESSIÓ C E R A R E G U E L L ewnUNA
BIÉ
BIÉ
NÉSTOR
UNA LLEUGERA RECE
SSIÓ
ewn
NAPI
NAPI
ZPACTE D’ESTAT?
ewn
PUYAL
KAP
DEVIL
LS A O R IC M L E B M ewnA
Entrevista a Joan Saura i Laporta, conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya. I també president d’Iniciativa per Catalunya Verds.
“Al continent conduïm per la dreta” Que ens han dit que no serà el candidat d’ICV a las pròximes eleccions autonòmiques. Es que estic una mica cremat i abonyegat. “És bo aleshores reposar una estona...”. Així que... ho deixa? “No sempre es viu en claredats extremes.” Caram! Molt bé, molt bé, però diu que internament no ha rebut massa crítiques. “Faig recompte i no em manca cap imatge.” ... també recalca que totes les dates objectives de la conselleria són positives. “No tot és desar somnis pels calaixos rodejats d’enemics o bé d’objectes que subtilment i astuta ens empresonen”.
per J. IGNASI GRAS
Estem poetes, eh! Que es vol jubilar als 60, vaja. No és això, companys, no és això.
JORDI ARASA
Continúa a la pàgina següent
ORROS
AMB EL MICRO ALS M
ewn
Ve de la pàgina anterior
Trobarà a faltar les manis? M’agrada encapçalar-les. Si tinc temps encara vaig a algunes, però no a les d’aquest jovent esvalotat. Els antisistema? “Transcorre el temps i transcorrem nosaltres.”
tud la quietud de l’aire i són un llast incert que ens afeixuga.” I ja està? “Com qui es desperta de cop d’un malson a plena nit i interroga la fosca...”. Perdoni, però no sé jo si a director li semblarà... També recordo aquells suquets de peix... Ara anem bé: al gra. Parelles o trios? “Posem en ordre sentiments i propòsits...” Ja hi torna! Què li agafa? Hi ha aparellaments, com els dels civils, que duren, i hi ha trios molt catxondos.
L’esquerra ha passat avall?
Hi ha aparellaments, com els dels civils, que duren, i hi ha trios molt catxondos Al continent conduïm per la dreta, no podem canviar de cantó. No se li escapa res? Algun mosso de tant en tant.
La loteria? El tripartit? “Fa un hivern indecís que es dilueix en franges de grisor darrera els vidres.” Collons amb l’ecosocialista! “Potser és ben inútil esgargamellar-se... Ja no tinc bec, ni unglots, ni pèl, ni ploma.” M’està posant a cent! Doncs l’empapelo! A les rondes a 60 i pari de comptar. Es veu trepitjant ous!? A que me la bufa?
Hi ha hagut ball de bastons, eh? S’ha de ballar pel ball que toquen. Records de temps passat? “Massa records de vegades emplenen d’inquie-
L’autor agraeix al recordat Miquel Martí i Pol tots els textos entre cometes
EL·LECT T N ’I L A R E P A C E ewn+T
E
LLEI ELECTORAL
PUYAL
KAP
FINANÇAMENT...
...D’UNIÓ
DEVIL
L +TECA PER A L’INTEL·
ECTE
ewn
JJ.OO.
ELCHICOTRISTE
"Les aus marines canvien els seus hàbits alimentaris i imiten els humans. De dilluns a divendres segueixen els vaixells pesquers i fan un esforç mínim per alimentar-se, a l'estil fast food, i els caps de setmana surten a caçar Lamalla.cat, 13 de febrer de 2010
KAP
CULTURA
SOLER
SGAE
L +TECA PER A L’INTEL·
ECTE
ewn
PAU
OBAMA
NAPI
Barcelona, capital europea de les cotorres. La colònia de cotorres argentines creix a un ritme del 8% anual Lamalla.cat, 13 de febrer de 2010
KAP
LECTE +TECA PER A L’INTEL·
ewn
"M'agradaria tenir una democràcia de veritat. Per això no voto" Peret, el rei de la rumba catalana elDebat.cat, 08 de febrer de 2010
MILLET
SOLER
SOLER
BONA PUNTERIA
SIBLE S O P M I IA M O N O ewnGASTR per SERGI FIDALGO
Patates fregides (I)
són perfectes per enganyar a la sogra gràcies a la seva bossa que imita les patates d’abans ... de la guerra!
l món de les patates fregides és tan apassionant com sentir una conferencia de l’Ernest Maragall sobre el sistema educatiu danès. Ningú està interessat en sentir parlar de chips, el que mola és obrir una bossa i devorar-les. Però com jo formo part del costat fosc d’El Web Negre, i estic aquí per incrementar el nivell de la resta de col·laboradors, us donaré la meva modesta opinió sobre aquest modest producte de consum.
E
Parlarem de patates sense sabors: de les modalitats radioactives que podeu trobar a les prestatgeries dels supermercats ja ens encarregarem un altre dia que vulgui introduir tones de química en els vostres cossos Danone. Una marca excel·lent, sempre que es mengi una ració moderada, estil bossa petita, és la Torres. És molt oliosa, però si no se n’abusa del seu consum és perfecte per un bon vermouth. Textura perfecta i sabor inigualable. Però si et passes de la ratlla estaràs gaudint del sabor de l’oli durant hores i hores i hauràs de veure Gran Hermano durant tres hores per oblidar els seus efectes. Les diverses modalitats de patates Hacendado –del Mercadona Empire– tenen una gran relació qua-
Dels Pringles en parlarem un altre dia, perquè no són patates, són un avortament d’una parella de fècules que no volien tenir descendència perquè volien veure món i gaudir de la vida. Les patates Santa Ana (bossa blanca i vermella) són collonudes i molt addictives. Tant com les Ruffles (les onduladas de tota la vida de la Matutano), que són una marca de garantia. Les Lay’s normals no donen cap sorpresa, ni positiva ni negativa, i les light no estan mal. Encara que per mi, les millors, eren d’una marca que va marcar la meva infantesa, les andaluses Matarile, que feien referència a la cançó “ ¿Dónde estará la llave? En el fondo del mar, matarile, rile, rile...”, amb una bossa decorada amb una clau... Ah... era més jove i més innocent... i encara més guapo que avui! litat-preu, excepte les Onduladas, que són més dolentes que una novel·la políciaca escrita per José Montilla. Les patates light del DIA no valen res, i les Condis que imiten les de xurreria són mediocres, però
TS O IN N S L E D IX A L ewnEL CA per JORDI ARTIGAS
Cinema català i en català
ls dibuixos que il·lustren l’article d’aquesta setmana corresponen al cartell i a uns fotogrames del llargmetratge català de dibuixos animats “Cher ami” (Estimat amic) del director Miquel Pujol, que fou preestrenat a l’antic cinema i ara teatre Coliseum de Barcelona el passat 18 juny 2009. Mesos després, l’1 de febrer de 2010, a la Gala dels Premis Gaudí de Cinema, atorgats per l’Acadèmia del Cinema Català, celebrada al majestuós Coliseum, “Cher ami” ha obtingut el premi a la “Millor pel·lícula d’animació”. El fet de que només tingués de competidora una altra pel·lícula no li resta cap mèrit a la pel·lícula realitzada per un equip al voltant de les 240 persones, equips tècnic i artístic, dirigits pel veterà Miquel Pujol, dels estudis Acció de Cerdanyola del Vallès. En una entrevista que vaig publicar a El Còmic (setembre i octubre de 2009) Miquel declarà que a més de la versió catalana, s’havia doblat al castellà i a
E
l’euskera. Des de les pàgines virtuals d’El Web Negre la nostra felicitació a Miquel i el seu equip per aquest guardó tant mesrescut. EL TANCAMENT DELS CINEMES Però heus ací que la “casualitat” ha relacionat la Gala d’aquests premis amb el tancament patronal (que no pas vaga) de les sales de cinema catalanes, que ha fet coincidir el mateix dia 1 de febrer. Com tothom sap, aquest tancament va ser fet en protesta per la nova llei del cinema que prepara la Generalitat de Catalunya, en la que es demana una paritat, una presència del català en el 50 % de les còpies de les
Continúa a la pàgina següent
EL CALAIX DELS NINO
TS
ewn
MIQUEL PUJOL Ve de la pàgina anterior
pel·lícules, doncs la nostra llengua només té una presència testimonial i més aviat ridícula del 3’8 %. La resta és aclaparadorament en castellà. Agafeu un diari, mireu la cartellera i veureu que és una autèntica aventura poder veure una pel·lícula en català, amb sort no passen de 3 o 4 a la setmana, alguna d’elles infantil, en la cartellera de Barcelona. Quantes més a la resta de Catalunya?. Però la patronal de les grans cadenes, que depén de les multinacionals ianquis, tipus Cinesa, Balañà, etc, que l’únic que els interessa és la monopolització
de les sales per les produccions nordamericanes perqué donen més “money”, o sigui el “Gremi d’Empresaris de Cines de Catalunya”, que controla el 81 % de les sales, s’ha emprenyat i s’ha posat apocalíptic (deu ser influència dels films catastrofistes), i així el dia 1 van tancar 525 pantalles de tot Catalunya. De tant apocalíptics han caigut en el ridícol. La primera mentida és dir que “no hi ha una demanda social de català al cinema”, i que si la llei tira endavant serà la ruïna, el tancament d’empreses, la fi del cinema i, perquè no, es podria afegir el disbarat de la fi del món. Embolica que fa fort, els empresaris han cregut que els consumidors catalans de cinema –que no hem tingut una altra alternativa en tota la vida que escoltar el cinema en castellà-, som rucs de mena i que ens empassem tota classe de burdes mentides, que no sabem que la indústria del cinema està en una permanent crisi i que les noves tecnologies ofereixen un repte al cinema, que en altres països d’Europa amb
llengües molt més minoritàries que el català –que té 10 milions– tenen, si no doblatge, sí subtitulat en la seva pròpia llengua i no ha estat la ruïna de ningú. I que, per tant, tampoc ens empassem el que el català seria la causa de la ruïna del cinema… El portantveu d’aquest gremi per a fer-se el “simpàtic” va dir que ells no anàven contra el català, i que inclús el parlava, potser serà de la mena d’aquell que “hablaba el catalán en la intimidad”. En fi, amb “catalans” d’aquesta classe no necessitem enemics. Òbviament hi ha d’haver una negociació, uns hauran de cedir i els altres també, s’han de posar d’acord, el que no pot ser és que les multinacionals i els seus interessos monetaris ens diguin quina ha de ser la llengua que hem d’escoltar al cinema. Les lleis d’un govern, en aquest cas del Govern de la Generalitat de Catalunya, també han de ser complides per aquestes. Endavant!
ABEL B E D E R G E N B E W ewnEL
Q#
" NI GARÇONNIERE SIQUIERA !!! : MÁS ARRIBA DE CORRIENTES, BRILLANTES A LA GARÇON, MELODÍA DE ARRABAL PARA EL JUEZ EXPEDIENTADO,REGULADO,MAL EMPLEADO,POR LA CACICADA SUPREMA DESPOJADO,EL OTRORA REY BALTASAR POTENTADO,PARA SIEMPRE OVEJA NEGRA,SIN REBAÑO,OROPELES ...NI SIQUIERA GARÇONNIERE !!! "
BRITO
BRITO
VS T A Y N E R P M E O M ewnHO
Derrotat a situació era insostenible. Derrotat, es tapava la cara amb les mans, els ulls clucs, per protegir-se d'una manera ben infantil de tots els esdeveniments que li havien caigut al damunt, no com una llosa sinó com una muntanya sencera. Havia hagut d'acomiadar els seus quatre treballadors, gent amb la que havia compartit anys de treball, de bona feina. No els podia oferir res, no podia pagar res. Els proveïdors li havien tallat el subministrament –mira, noi, sempre haviem fiat, però ara, com estan les coses, o ens poses els diners per davant o no et podem servir–, els clients li havien deixat un munt de deutes i de xecs sense fons al damunt de la taula, i els bancs li negaven el crèdit que li hauria permès tirar endavant, sense alegries però endavant. Deutes, tot eren deutes. I cap esperança. Es veia abocat a plegar. Oi tant que plegaria! Però no sol. El director de l'agència sor-
L per EUGENI BRANDAT
tia a esmorzar pels volts de les deu. Va esperar-lo a l'altra cantonada des de dos quarts, amb paciència. Cinc minuts abans de l'hora el va veure sortir, tibat, com sempre, fent-se l'important, l'home que, quan ell li va demanar un préstec
aquí no és lloc, va dir, tallant. Sí que ho és, fixa't, i va treure el pistolot de la butxaca. El director només va tenir temps de notar-se els pantalons mullats, tan important ell, pam! ja era a terra amb una bala clavada al cervell. Un parell de segons més tard ell mateix es disparava a la boca. No va arribar a caure, es va despertar aterrit, amb la respiració continguda i, quan va veure que era al seu despatx, a la seva butaca de pell, que ho havia somiat tot, va respirar fondo. El president de la caixa es va gratar la collonada i mentre es posava un dit del millor malta al got de cristall va somriure: m'hauré de fer tractar aquestes crisis d'empatia.
Sempre haviem fiat, però ara, com estan les coses, o ens poses els diners per davant o no et podem servir de vint-mil euros li va respondre, mira, si tens familiars que t'avalin, que posin vint-mil euros en un compte nostre, llavors sí que hi podriem fer alguna cosa, però sinó, res. Quin cabró! si jo tingués familiars que tinguéssin vint-mil euros ja me'ls haurien deixat i jo no hauria hagut de demanar-te el puto crèdit! Es va apropar a ell: ei, sobre allò del crèdit, te'n recordes? L'altre es va incomodar,
ÀFICA R G O T A M E IN C A ewnCRÒNIC
Goya? Més aviat Sorolla! per JOSEP IGNASI GRAS
o sé per què en diuen Goya. L’extraordinària i potent personalitat de l’immortal geni de Fuentedetodos, com sempre s’ha dit i repetit, li va però que molt gran a l’esperit d’aquesta colla d’aprenents d’artistes de vodevil en el que s’han convertit els nois i les noies de la cinematografia pàtria espanyola. La festa de lliurament de premis d’enguany va ser una tortura innecessària, entre altres coses per previsible, tot i les “sorpreses” preparades. Sorpreses com l’aparició de l’Almodóvar (rei: que no et vas mirar al mirall abans de sortir?) al final de tot, en pla cirereta del pastís, rotllo fill pròdig penedit que torna per fi als braços del pare, en aquest cas la mare acadèmia. Tot i que en Pedro de la Mancha no semblava gens penedit: no sabem com va caure la seva confessió davant de tot el gremi i no sé quants milions d’espectadors que el president de la acadèmia el va assolir convèncer a
NÉSTOR
N
anar-hi al assegurar-li que el premi al que estava nominat li donaven a una altra pel·lícula... Mira tu quin privilegi! És veritat que hi va haver peleles, retrats i autorretrats, capritxos i fins i tot akelarres, però tot i que allò tenia certa semblança a l’extraordinari grup de la família de Carles IV (o Felip de Borbó), més que una festa inspirada per Don Francisco semblava una calcomania d’algunes obres de Sorolla. Si en voleu una mica més, només heu de mirar l’Hola d’aquesta setmana!
TRACA FINAL
ewn
Els de El Web Negre hem tingut els nostres problemes amb la justícia: S'enfada amb les balances: Néstor Macià També va amb els ulls tancats: Puyal Talla el pa amb l'espasa de Damòcles: Josep Ignasi Gras Fa punyetes: Kap La toga li va gran: L'Avi Se sap el codi penal de memòria: Soler Creu que un jutjat d'instrucció és per ensenyar els jutges a llegir i escriure: Napi El jutjat penal l'omple de pena: Quim Va tenir una nòvia que es deia Sentència: Jordi Artigas Han estat condemnats per fer acudits dolents: Devil, Roger Fillol, Pere Gil i Juli Vert No tenen edat legal per anar a la presó: Dan Saus, Xavi, Quel, Eugeni Brandat Els processen un día sí i un dia no: Ermengol, Orcajo, Bié, Elchicotriste Els han de processar en una altra jurisdicció: Giulio Laurenzi, Carlos Brito
El Web Negre no coincideix necessàriament amb les opinions dels seus autors. De fet, la majoria de vegades no tenim ni opinió.
ELCHICOTRISTE