Segona època Número 17 04 març 2010
això no ho arregla ni el súnsum corda que baixi del cel .org ROGER FILLOL
i no és que us vulgui desanimar eh?.cat però les coses són així no et? .fot
esto solo lo arreglo yo que paeso soy tan chulo.azn
Ă’? IX A , A L G E R R A O ewnQUI H
deixeu-me a mi que d’aquestes coses en se.gene
ROGER FILLOL
esta cris sis es amiga de la tal sara mago? .es.pe
crisi? ma cuale crisi? io vivo iguale da conya que fa tanti anni.vat
Ò?
QUI HO ARREGLA, AIX
ewn
QUEL
KAP
NÉSTOR
Ò?
QUI HO ARREGLA, AIX
ewn
BIÉ
ELCHICOTRISTE
Ò?
QUI HO ARREGLA, AIX
ewn
QUEL
Mister No
Tot i que ara comença a semblar Mister Una Miqueta, però només la punteta.
ELCHICOTRISTE
VS T A Y N E R P M E O M ewnHO
Emprenedors ra van i se'ns despengen aquesta colla de llestos de l'aixonomeshoarreglementretots punt org –vaja, ells ho diuen en castellà, estosololoarreglamosentretodos.org perquè així el “tots” és més gran– i ens venen a fer entendre que les crisis són la setena meravella còsmica, oportunitats imprescidibles que no ens podem deixar perdre, que hem d'estar feliços i somrients veient com ens foten fora de la feina, si no a nosaltres, a la dona, al germà, al veí o a l'amic; que hem de gaudir com garrins en zel veient com perdem un a un els clients, no perquè haguem fet malament el nostre treball sinó perquè ells també han perdut un munt de clients; veient com no sabem com pagar allò que fins fa poc anàvem pagant, amb els bancs i les caixes tocant-nos dia sí i dia també allò que no sona; veient com cada dia els governs demostren la seva més extrema inutilitat a l'hora de treure el país de la crisi. Algú pensa de debò que un govern pot fer alguna cosa real per treure un país de la crisi, més enllà dels gestos de cara a la galeria? No siguem
A per EUGENI BRANDAT
ingenus: els que manen (els que mamen) són els que tenen la pasta de debò, no pas els governs. Els governs només són una colla de desgraciats que fan veure que. Però deixeu-me tornar a la colla pessigolla aquesta que diuen que si ens hi posem tots ho arreglem. Volen pujar la moral a base d'exemples d'emprenedors, que és la paraula de moda en els últims temps. La
prenedors: senzillament treballaven. Els emprenedors d'ara, en canvi, passen la meitat del temps definint-se, dient a tothom que ells sí que són emprenedors i remenant la cua davant dels pobres miserables que, com que no se'n surten perquè no són llumemeres que imaginen, arrisquen i triomfen –la immensa majoria de persones imagina, arrisca i la caga–, s'han de conformar amb l'etiqueta de “desgraciats”. Sempre ens posen com a exemple els triomfadors, quatre gats que en un moment de la vida van escollir el camí bo. Mai no es parla dels milers, dels milions de poca-coses que en un moment donat de la vida, i en un altre moment, i en un altre, van escollir el camí equivocat. La majoria. I per a aquesta majoria la paraula emprenedor és com una puntada a la boca de l'estómac. Emprenedors, emprenyadors!
L'àvia també era una emprenedora quan es va posar a fer vores de bates, bruses i faldilles moral que no me la toquin! Com si no hi hagués hagut emprenedors fa anys i panys! L'avi (oficialment “oficial téxtil”) ja era un emprenedor a l'any cinquanta-cinc, quan es va comprar un tricicle a terminis i es va posar a repartir paquets. I l'àvia (oficialment “sus labores”) també era una emprenedora quan es va posar a fer vores de bates, bruses i faldilles. Però no sabien que eren em-
OP C E R T L A A L O M E R AT ewnLA TERR
GIULIO LAURENZI
PALOMO
ROGER FILLOL
EL GAT PENTINO
ewn
Trucades llò que estàs treballant o fent una petita migdiada o llegint o mirant la tele i sona el telèfon. Dius qui coi serà? L’agafes i una veu, generalment amb accent sudamericà (o llatí, que en diuen ara) et diu que en aquests precís moment estan fent una instal·lació de línies noves de telèfon a la zona on vius i llavors instintivament mires per la finestra a veure si hi ha obrers obrint rases i al costat un cabdell d’aquells enormes de cable gruixut com el meu canell disposats a anar soterrant cable dins les rases. I no. Només hi veus criatures amb les seves mares que els porten a l’escola o algun vellet que, cansoner, mira que li toqui el sol. I continues escoltant el que et diu la veu llatina. I et diu que ara és el moment oportú perquè canviïs de companyia telefònica que a la que estàs ara et pren el pèl i et cobra d’allò més. En això té raó, penses. I continua. Que t’has de fer de la companyia que et proposa la veu perquè pagaràs molt menys i et do-
A per MANEL, EL PUYAL
narà molta més velocitat a l’ADSL i per acabar-ho d’arrodonir et diu la xifra que t’estalviaràs en un any. A la veu li ha semblat que ja t’ha donat els arguments suficients i definitius perquè de la teva boca surti un contundent “si, pues vale, de acuerdu” i quan sent que de la teva boca surt un “no,
Abans te n’anaves a fer un parell d’horetes a un altre taller o despatx i arrodonies el jornal grasias, no me interesa”, llavors la veu es transforma i et diu sense miraments alguna cosa semblant a que ets un burro, un beneit, un sapastre, un cabut i que així no aniràs mai bé pel món. I tu, mirant de mantenir una certa cortesia (tampoc no massa, no us penseu), con-
tinues impertèrrit dient que no, que no, que no m’interessa i la veu insisteix i et dóna entendre que tan que es preocupa ella pel teu estalvi i tu no en vols saber res. I llavors penges. Aquesta situació es repeteix sovint. Sobretot a l’hora de dinar, o a mig matí o a mitja tarda o al capvespre. I encara sort que no a mitjanit. A vegades t’ho fan més fàcil i quan despenges, una veu metàl·lica et diu que premis l’u que sentiràs un missatge de molt interès per a tu, llavors no prems res i penges. Aquest és el millor sistema, ho recomano a les companyies aquestes que es dediquen a tocar el nassos per telèfon, la veu no es violenta i jo tampoc i puc continuar fent la migdiada. I sobretot no tinc la temptació de canviar de companyia.
L·L E T N ’I L A R E P A C ewn+TE
ECTE
CRIMINALS
POC CERVELL
ELCHICOTRISTE
DESASTRES
DANI SAUS
ELCHICOTRISTE
L +TECA PER A L’INTEL·
ECTE
ewn
ELCHICOTRISTE
ELCHICOTRISTE
L +TECA PER A L’INTEL·
ECTE
ewn
SOLER
DEVIL
L +TECA PER A L’INTEL·
ECTE
ewn
NÉSTOR
SOLER
KAP
LECTE +TECA PER A L’INTEL·
ewn
JOSÉ ORCAJO
PUYAL
PEDRO MOLINA
OTS IN N S L E D IX A L A ewnEL C per JORDI ARTIGAS
Ruedo Ibérico ins al proper 25 de març els lectors d’El Web Negre podeu anar a veure encara l’exposició “Ruedo Ibérico. Un desafiament intel·lectual” produïda per la Residencia de Estudiantes de Madrid. Ara l’Ajuntament de Badalona ha fet possible que l’exposició es pugui veure a Catalunya a l’Espai Betúlia del carrer Enric Borràs, 4347, tel. 93 464 62 55, en un lloc molt cèntric de la ciutat de Badalona. Allà podreu adquirir també un interessant catàleg il·lustrat de 60 pàgines. Però, la major part de vosaltres us demanareu: que era el “Ruedo Ibérico”? Doncs fou una editorial antifranquista amb seu al París dels anys seixanta del segle XX, com es diu al tríptic: ‘Ruedo Ibérico’ va néixer a París l’any 1961 gràcies a l’impuls d’un grup d’espanyols a l’exili amb procedències
F
polítiques molt diverses, el que donà a l’editorial el singular matís frontpopulista que caracteritzà la seva trajectòria com a vehicle d’oposició antifranquista. (…) I continuareu preguntant: i què té a veure “Ruedo Ibérico” amb el tema del dibuix? Doncs va tenir a veure, i molt. Aquests llibres que es passaven clandestinament per la frontera a la maleta enmig de les mudes de la roba o dels fullets turístics, que es compraven a París a la llibreria de la rue Latran o en alguna llibreria especialitzada de Perpinyà, publicaren nombroses il·lustracions i caricatures de diversos dibuixants, quasi bé tots exiliats. En algunes d’aquestes obres es publicaren les primeres caricatures i dibuixos satírics de Franco i els seus sàtrapes i almenys editaren dos llibres Continúa a la pàgina següent
EL CALAIX DELS NINO
TS
ewn
Ve de la pàgina anterior
essencialment gràfics, els de Bartolí i Vázquez de Sola. Us puc ben assegurar que veure per primer cop una d’aquelles caricatures prohibides aquí, tenia més “morbo” que veure per primera vegada una imatge porno… també prohibides aquí, per descomptat! Del català Josep Bartolí, autor també de l’impressionant obra il·lustrada Campos de concentración, edità Calibán. De la segunda República a la guerra atómica (París, 1972). I de l’andalús Andrés Vázquez de Sola, un dels llapis més àcids i tallants de l’humor internacional, publicà El general Franquísimo o la muerte civil de un militar moribundo (París, 1971).
Però “Ruedo Ibérico” prodigà les il·lustracions i dibuixos a d’altres publicacions de l’editorial com els volums titulats Horizonte español, espècie de completíssims almanacs sobre la situació general de l’Estat espanyol, com és el cas del publicat el 1966 on apareixen entre d’altres els incissius dibuixos satírics sobre el “Régimen” del madrileny també exiliat César i els de l’italià Cattolica, entre d’altres com Francisco Mateos i Ges. Encara que només fos per l’impagable esforç que feu “Ruedo Ibérico” en publicar aquests dibuixos, pagaria la pena recordar el que significà la seva gran tasca de lluita contra el feixisme ,editant llibres entre 1961 i 1983. Per això uns sicaris franquistes atemptaren amb una bomba reivindicada per un grup autoanomenat “Antiterrorismo ETA”, destruint els locals de “Ruedo Ibérico” de París un 14 d’octubre de 1975. Com abans ja havíen fet els nazis cremant llibres i anys després els talibans cremant pel·lícules cinematogràfiques, els totalitarismes creuen que amb foc es cremen les idees, però aquestes sobreviuen i no moren…
SIBLE S O P M I IA M O N O ewnGASTR per SERGI FIDALGO
Saca el güiski cheli... (1)
o parlarem d’algunes cançons mítiques del Caspa-pop, com la que el gran grup Desmadre 75 va dedicar al “bajando mismamente por la calle Mayor llevando una tajá como un piano”, perquè estem a una secció de gastronomia chunga. Així que el nostre objecte de desig seran els whiskitos i bourbons que ens prenem de tant en tant, a costa nostra o dels nostres estimats amics, familiars o cunyats.
xupito del güiski made in Palazuelos de Eresma. El Dyc us semblarà un malta de dotze anys. De fet, reconec que és un whisky que no em desagrada.
N
Començarem per una marca blanca de Mercadona, digna del jefe sioux Brau assegut quan pactava amb el General Custer una treva a canvi d’un parell de caixes de licor: Fire water (sí, sí... aigua de foc, els que decideixen els noms dels productes Hacendado són uns catxondos). Una ampolla d’uns 700 cc d’aquest bourbon costa menys de set euros, i no està
gens malament. No és un Jack Daniels (que a pesar que costa un ronyó és més que recomanable), però la seva relació qualitat-preu és sorprenent. Un whisky terrorífic, que li podeu oferir al cunyat més desagradable que tingueu, és el Doble V (Veritable Verí). Aquesta marca ha fet que el Dyc sigui un whisky més que respectable. Feu la prova: primer feu un tast de Vomitiu Veneri i després us serviu un
El Tullamore Dew és un irlandès que mereix un respecte, una volta al ruedo, una ovació i compartir una ampolla amb un equip d’animadores de North Carolina University, fent servir els seus canalillos com a escanciador d’aquest impressionant licor. Sense gel, sense la merda del ginger ale i sense Coca-cola. A pèl, com ha de ser.
ÀFICA R G O T A M E IN C A ewnCRÒNIC
El tiet Òscar ja és aquí, amb glamour per JOSEP IGNASI GRAS
ue diuen que a aquesta edició dels Òscars, la 82, torna el glamour, que com ja se sap és una paraula francesa que aquí no s’entén gaire –tot i els esforços que va fer en el seu moment l’ínclit Vilajoana– com demostren, quasi sempre en la intimitat, Aznar i altres animals polítics, la reialesa encapçalada per Belén Esteban i John Cobra, periodistes diversos del cor i de l’entrecuix... tots ells sempre amb la guspira intel·lectual a flor de pell i amb la sana intenció de guanyar el premi al més ordinari de l’any. Una cosa extraordinària, ineludiblement de baixa estofa, plena de “luz y de colooooorrrr, oh, oh, oh” (poden seguir la melodia al spotify, i així no es perden). Bé, el cas és que l’esdeveniment hollywoodenc se’ns servirà en directe la nit del diumenge. I no ens la pensem perdre, no senyor. Que coses així no passen cada dia, i menys si prometen glamour (i de pas ens traíem el mal
Q
ROGER FILLOL A l’autor del dibuix li han encarregat una estatueta de l’Oscar. L’autor del dibuix està fins al gorro de l’estatueta en qüestió i ha decidit fer un jeroglífic amb el nom del premi en comptes del dibuixet estúpid de cada any. L’autor del dibuix no demana disculpes ni a l’autor del text ni al consell de redacció d’El Web Negre, que per això hi ha confiança, i la confiança fa fàstic. Oi?
gust de boca del Goya, per què no dirho). Les cames em fan figa, perquè tots ens preguntem: qui guanyarà l’Òscar?, així, com si diguéssim que només en donen un. I és que per a nosaltres només en donen un, ens és igual qui guanya en la rivalitat d’uns ex-esposos –Cameron-Bigelow–, o el que és el mateix, Avatar-En terra hostil, o quina és la millor pel·lícula en llengua estrangera... Només estem pendents del premi a la millor actriu secundària. Déu meu! Qui el guanyarà? Doncs està més clar que l’aigua de Flix: la Pe, senyores i senyors, que s’ho té ben guanyat la xicota, què carai, i que arribarà al Kodak Theater amb uns quants rocs a la faixa, és a dir, amb diversos premis premis a les butxaques, com aquest que li han entaforat com a la millor vestida en tota la història dels Òscars. Caram! Doncs sí senyor, Pe, gràcies a Versace, és la més ben vestida. Veus tu, cada dia s’aprenen coses noves. Que despullada també fa molt goig i queda d’allò més natural ja ho sabíem –hi tenim una cer-
ta flaca, que voleu–, sobretot després de declarar, acabada Pernil, pernil, que no es tornaria a despullar davant la càmera. Però el cas és que després d’una mica d’anys de quaresma ha vingut l’època de Carnestoltes, i ara les pel·lis més taquilleres en la seva carrera són les que va i ensenya els pits, faci o no faci falta, com aquell que deia que era molt net i es dutxava un cop al més fes o no fes falta. Doncs ja sabeu el nostre vaticini: guanyarà la d’Alcobendas, perquè només que la votin totes les seves ex-parelles ja té molt de guanyat.
ABEL B E D E R G E N B E ewnEL W "Cuando a los Creadores satíricos nos ataque el ego el virus del pijerío, el esnobismo y la falsa sofisticación, tomaremos, prestos, la medicina Fernando, el verdadero Krahneo privilegiado, alquimista de las apariencias y maestro sublime de lo sencillo." GRACIAS, FERNANDO RETRATO QUIMÉRICO-REGIO DE FERNANDO KRAHN
Q#
BRITO
TRACA FINAL
ewn
www.aixonomeshoarreglementretotselsdelwebnegre.co.ny: Arregla les coses a martellades: Néstor Macià S’arregla el bigoti: Puyal S’ha arreglat les gambes: Josep Ignasi Gras S’ho arregla molt bé: Kap Li han d’arreglar un parell de queixals: L'Avi Li han d’arreglar la cara: Soler Arregla els problemes dels emprenedors: Napi Emprèn els problemes dels arregladors: Quim Ens ho arregla tot a bon preu: Jordi Artigas Amb ell anem arreglats!: Dani Saus És un xicot arregladet: Roger Seró Saben fer “arregles de tres”: Xavi, Quel, Roger Fillol, Jordi Arasa Fa dies que no els ve l’arregla: Devil, Eugeni Brandat, Pere Gil i Juli Vert Ni han sentit parlar de la crisi: Ermengol, Orcajo, Bié, Elchicotriste Com ens ho hem arreglat per tenir-los amb nosaltres?: Giulio Laurenzi, Carlos Brito El Web Negre no coincideix necessàriament amb les opinions dels seus autors. De fet, la majoria de vegades no tenim ni opinió.
PUYAL