Fa dies que els comercials truquen insistentment als jugadors del Madrid: faci’s del Canal+, diuen, ara amb el Plus podran veure la Champions des de casa seva.
Segona època Número 19 18 març 2010
El Web Negre busca un
LÍDER El país, pobret, ja ho veieu, amb la colla de pepes que ens manen i la colla de pepes que ens volen liderar, que entre l’un i l’altre no n’hi ha cap que ens convenci, el tenim abocat a la misèria i al desgovern. I, què coi, que en som molts que ens creiem això d’un país de debò, conduït per persones de debò i no per governants de la Señorita Pepis. Que no ha de ser pas tan difícil trobar la persona adequada, oi? Que som molta gent, tu, i algú hi ha d’haver, punyeta. Els voluntaris ja poden alçar el dit.
NÉSTOR
BUSQUEM UN LÍDER
ewn
Després de l’èxit del “Busquem La Trinca del segle XXI” per part de TV3
El Web Negre busca el Macià del segle XXI om molt conscients que en som molts, molts més del que ells volen i diuen, com deia el cantant dels cabells blancs molt abans de tenir els cabells blancs. El problema és que tots plegats anem uns per una banda i uns altres per una altra, i d’aquesta manera no hi ha manera de fer res. Vaja, sí, fer, allò que es diu fer, ens fem la punyeta els uns als altres. I els de l’altra banda que se’n foten de nosaltres, que poden fer veure que s’estomaquen d’allò més. però quan perceben la més mínima amenaça contra la seva sagrada unidad nacional formen tots com un sol home (i com una sola dona, que deia l’altre) i criden plegats allò de ¡Santiago y cierra España!, tant se val que siguin comunistes, sociates o peperos. Doncs, això, que ara El Web Negre ha decidit buscar un líder que encapçali el país i ens guiï cap allà on ens mereixem, que ja ens ho ben mereixem. Vaja, que més o menys serà com fer un càsting, que hores d’ara ja sabeu tots què vol dir la parauleta. No ens serveixen mitges cerilles, poca-coses, buits
S
d’empenta, innocents culpadors dels altres, apoltronats indimissibles, bons gestors que no gestionen una merda, individus xulescos ni amants del roc a la faixa. Descartem pujols, montilles i anglades, felips puigs i joanferrans, buenafuentes i boadelles. Aquests fora. Els quatre de la portada també fora, que no aglutinen ni lideren prou. Volem gent com Macià. D’acord que no va convèncer tothom, però déu n’hi do, Macià va aglutinar moltes sensibilitats, va ser força transversal, potser el més transversal des de Jaume I, mira què et dic. Qui pot fer de Macià? Des d’aquí no li fariem fàstics a en Guardiola, a Ferran Adrià, al doctor Brogi o a la Mònica Terribas. Per començar. O a tu. Tu pots ser el Macià del segle XXI, el que s’enfili al balcó de la Generalitat el proper 14 d’abril i proclami la República Catalana. Atreveix-t’hi! Ah, per fer de Ventura Gasol no cal que t’hi presentis, ja tenim en Juli Vert que ens fa unes versions esplèndides.
ADES) G A P A I U E N ( E R NEG ewnBLANC I
L’AVI
PUYAL
– Prengui nota, López: si ho fa en Tàpies ho consideren art, ho pengen al carrer Aragó i li riuen totes les gràcies; si ho fem nosaltres, s’emprenyen com a mones i ens denuncien. Això és discriminació! – Sí, senyor Endesa.
NÉSTOR
U I APAGADES) E (N E R G E N I C ewnBLAN
NAPI
KAP
SOLER
EL GAT PENTINO
ewn
Nevar sobre nevat a deveu saber que va nevar. Segur que us vau fer un grapat de fotografies per immortalitzar el moment (i es que, de fet, va ser un moment). Els mitjans de comunicació van gaudir d’allò més mostrant-nos imatges i més imatges, ja em direu estudiar tota una carrera per acabar fent la crònica de que està nevant i hi ha tants i tants cotxes aturats i camions i nens que no han pogut anar a l‘escola. Aquest any les teles xalen d’allò més, entre aiguats, terratrèmols i nevades. Si no de què haguessin parlat? de la grip A, que no ha existit? Sort que han tingut.
J per MANEL, EL PUYAL
El gros, de fet, no va ser la nevada. El gros van ser les conseqüències, els danys col·laterals que se’n diu ara. L’apagada de llum que van patir molts milers de catalans, sobretot gironins, durant dies. I aquí volia arribar. Igual que les teles van xalar, els polítics de l’oposició no només van xalar, sinó que es van fregar les mans i fins i tot ho van
celebrar. Solucions no en van donar cap, de fet la solució per a ells és que havien de dimitir uns quants consellers i el president havia de convocar ràpidament eleccions anticipades. I un diari es va afanyar a publicar una enquesta, feta sota els flocs de la nevada, on quedava clar que “el” partit de l’oposició
Un diari es va afanyar a publicar una enquesta, feta sota els flocs de la nevada guanyaria fregant la majoria absoluta, perquè entre els focs i les nevades i els talls de llum, els catalans triarien un partit que apagaria els focs a la que sentís ferum de socarrim, faria nevar només a la Cerdanya i mai dels mais ens quedaríem sense llum. I és clar, els del govern mirant de quedar tot el és bé que es pot quedar.
Així que el nostre president, per quedar bé, se’n va anar a la seu empresarial de Fecsa-Endesa a demanar explicacions com si diguéssim, per quedar bé. No sabem si va fer molta cua, però el van rebre. I es veu que li van dir allò de “estamos en ello”. I se’n va anar. I ja està. Ara jo pregunto: Un president d’un país ha d’agafar el cotxe oficial i anarse’n a la seu d’una empresa per demanar explicacions? Un president d’un país no ha de fer trucar al director general d’aquesta empresa per dir-li que el vol veure ràpidament a Palau i que es prepari que si no té una bona raó, li caurà el pèl? Es veu que no. Es veu que qui mana, mana.
COSES DE L’AVI
ewn
Continúa a la pàgina següent
COSES DE L’AVI
ewn Ve de la pàgina anterior
L’AVI
SEXGLÉSIA
ewn
NAPI
QUEL
SEXGLÉSIA
ewn
ELCHICOTRISTE
NAPI
LECTE · L E T N ’I L A R E P A ewn+TEC MÀFIA
DANI SAUS
L +TECA PER A L’INTEL·
ECTE
ewn
LLIÇONS
OPINIONS
DEVIL
PSC
ROGER FILLOL
KAP
L +TECA PER A L’INTEL·
ECTE
ewn
Cançó de Diaz Ferran per JULI VERT
TERRITORI Música aquí:
http://www.youtube.com/watch?v=NqETYR_eW3Q
Sí, jo sóc el president de la CEOE i tenia un pilot de negociets i empreses que fan fallida: Adéu, Mercurio, Air Comet, i Adéu Marsans, quina pífia! Ara que això ha fet un pet, segueixo amb la bona vida: dirigint la CEOE, FITUR i més de 30 empreses. Adéu Mercurio, Air Comet, sóc el rei de l'enganyifa!
BIÉ + GEORGIE
I vull pels treballadors, l'acomiadament barato... i pels que no fotem brot, premi al "Mérito al Trabajo" Adéu Mercurio, Air Comet, Quina barra que tragino!
+IVA
La justícia no m'ha pres i la banca prou m'ajuda, el govern es fa el distret i jo, visc com un Califa, Adéu Mercurio, Air Comet, i em foto de la justícia! L’AVI
L +TECA PER A L’INTEL·
ECTE
ewn
CRISI
PUYAL
KAP
ATUR
ER A L’INTEL·L ewn+TECA P
ECTE
INTERNET
Paraula d’Innombrable Pérez Giner comenta la parida genial de l’Andreu Martín del dia 12 de març. LA PARIDA DE L’ANDREU: Una admiradora de Hitchcock li va dir, un dia: –Des que va veure «Las diabólicas», la meva filla no pot fer servir la banyera. I, ara, després de veure «Psicosis», es nega a utilitzar la dutxa. Què farem? Ell li va dir: –Porti-la a la tintoreria.
ELCHICOTRISTE
NAPI
DE CINE
ormidable la parida d’avui .Es pot aplicar als nostres polítics, però no crec que una neteja de tintoreries sigui suficient.
F
També els clubs de futbol i els ajuntaments que els deixen fer. A Madrid han augmentat el nombre de nens asmàtics per culpa de la transformació de la zona verda, de la seua ciutat esportiva, en gratacels. Ara al Barça vol fer el mateix amb el Miniestadi, i augmentaran els nens asmàtics de les Corts. A la merda els clubs de futbol! A la merda els partits polítics! Visca la Societat Civil! Deien els marxistes que “la religió es l’opi dels pobles”... Em sembla que no coneixien el futbol.
El homes de bé farem un paper higiènic amb els escuts del Barça i del Madrid, del València i de tots els clubs importants i ens netejarem el cul amb els escuts (com a mínim tindran alguna utilitat).El Govern ajuda als clubs a evitar els concursos de creditors i ningú diu res. Els ajuntaments són la tintoreria dels deutes dels clubs. Tothom som un ramat. Jo ja estic gran per agafar el fusell. per PÉREZ GINER
L +TECA PER A L’INTEL·
ECTE
ewn
ART AL CARRER
FELICITATS!
SOLER
BARCELONA
JOSÉ ORCAJO
DEVIL
INOTS N S L E D IX A L A C ewnEL per JORDI ARTIGAS
De mestre a “maestro” o del B.I.C. a l’E.B.A. explicaré, aquestes “misterioses” sigles es refereixen la primera no al bolígraf sinó a la declaració de Bien de Interés Cultural (BIC) que aquella senyora de Madrid que ens estima tant als catalans, inspirada possiblement pel seu bufó particular, un “teatrero” exprogressista, excatalà i exiliat a la villa y corte, ha estat aplicada als toros anomenats també “fiesta nacional”.
P. LAPORTA
M’
Al B.I.C. jo hi contraposaria l’E.B.A., sigles acabades d’inventar i que poden significar Estem Ben Arreglats. Sí, estem ben arreglats si ara resulta que la matança sanguinària i amb tortura d’a-
nimals innocents és CULTURA. Posats així, aquests mateixos senyors de l’Espanya profunda podríen incloure, si no és que ja ho han fet, la “tradició cultural” del penjament dels arbres dels llebrers i el turment sàdic del “Toro de la Vega” a Tordesillas (Valladolid), entre d’altres “tradicions culturals” que fan vergonya aliena. Estem veritablement a Europa?
Continúa a la pàgina següent
EL CALAIX DELS NINO
TS
ewn
Ve de la pàgina anterior
Per aixó em ve com anell al dit aquest dibuix del segle XIX al·lusiu al tema i que es publicà a la premsa de Barcelona, perquè s’ha parlat molt amb motiu especialment de la presentació al Parlament de Catalunya de la Iniciativa Legislativa Popular per tal d’abolir la “fiesta” al territori català, però menys de l’ambient que l’envolta i aquest dibuix, crec, que ho deixa ben clar. Lamento dir que no tinc gairebé dades sobre aquesta magnífica litografia a color, ni de la publicació on fou editada, ni del seu autor –ve signat per P. Laporta–, ni tampoc l’any, encara que fou impresa en un establiment del carrer de l’Arc de Sant Ramon del Call. Però el més important en aquest cas és com el seu autor, amb tot el sarcasme,
va saber resumir la mentalitat cavernària i fosca d’aquella Espanya profunda. El dibuix es titula “Dos instrucciones que se protejen”. En ell veiem un espellifat mestre d’escola demanant caritat: “Una limosna para un pobre maestro de escuela” i al seu costat un rumbós i ben lluent “torero” ofereix unes monedes tot dient: “Tome V. compañero que todos somos maestros”, al fons hi veiem tot de campanars d’esglèsies i un parell de capellans…, però aquest tema no entra en el d’avui. Allò reflexava una dolorosa realitat, per això va quedar aquella frase de “passar més gana que un mestre d’escola”, mentre l’ensenyament estava pel terra i l’analfabetisme i l’incultura èren la moneda corrent, l’espectacle dels “toros” (ara declarat B.I.C.) convertia en herois milionaris als toreros, els hi erigia monuments (aneu a Sevilla i en veureu uns quants al voltant de la Maestranza) i convertia la matança i tortura en la “fiesta nacional”.
També cal recordar com l’espanyolisme rampant dels darrers anys ha fet del logo del toro anunciador d’un conyac el seu símbol principal, de la bandera han esborrat l’aligot i hi han posat el toro. Quan un nacionalisme identitari com aquest no té altres pobres arguments que els “penjolls” genitals barrejats amb la brutalitat de la “fiesta”, malament. Prefereixo un país que honora als seus mestres i savis abans que als seus “maestros” de la tauromàquia. Per acabar m’associo a la brillant frase de l’acudit de Kap publicat la setmana passada a EL WEB NEGRE on un toro agonitzant diu: “Si això pels espanyols és cultura…no m’agradaria tenir-los a prop si es posen a fer barbaritats!!!”.
SIBLE S O P M I IA M O N O ewnGASTR per SERGI FIDALGO
Ep... uns tequiles!
osso! Sal, llimona i uns xupitos de tequila! Què pago jo haver aprovat l’examen de Dret Internacional dels Països Andorrans (I)! Així comencen moltes nits de gresca que segons el licor escollit pots aconseguir la ressaca del segle i ser el recordman de consum d’Alka-Seltzer.
M
Una marca perfecta si odies als teus companys de feina, de classe o a la teva família és Takilas. La trobaràs als locals més selectes, a un preu molt competitiu. Convertiràs el cap dels teus partenaires en un timbal de Calanda. Recordaran la teva gentilesa i el teu convit durant uns quants dies. Però has de subornar al cambrer perquè el teu got tingui José Cuervo,
un tequila de garantia que encara és molt comercial, et permetrà sobreviure amb dignitat. El podi dels tequiles xungos té en la segona posició al Montejano. Encara que té fans, tots els records que tinc associat a la seva ingesta són inoblidables. És com beure un cubata d’orujo blanc industrial amb Varon Dandy. L’arma perfecta perquè Robert de Niro es vengués del seu abogadoooo preferit. Però el number one és Dolmen. És el tequila més cabezón de tots els tequiles del món mundial. La vostra
capacitat de sorpresa desapareixerà al tercer xupito... fins que desperteu a una estació de metro en pilotes amb un tricorni al cap i una guitarrita estil Rodolfo Chikilicuatre. Ustedes mismos. I una recomanació de tot cor: El Jimador reposado. Un gran tequila, que no és barat, però que està collonut. A vegades convé estalviar comprant els iogurts al Dia i dedicar uns calerons a un licor com Déu mana...
ABEL B E D E R G E N B E ewnEL W
Haced de llagas andamios para la restauraci贸n interior!
GIULIO LAURENZI
Q#
BRITO
EL WEB NEGRE DE BA
BEL
ewn
BRITO
BRITO
BRITO
EL WEB NEGRE DE BA
BEL
ewn
PEDRO MOLINA GIULIO LAURENZI
GIULIO LAURENZI
TRACA FINAL
ewn
JOSÉ ORCAJO Qualsevol dels integrants d’El Web Negre podria liderar el país:
Es pensa que això del líder és un supermercat: L'Avi
Condueix les masses igual que condueix el seu Ferrari: Néstor Macià
Va fer un curset de conducció de masses: Soler
Llueix mostatxo de líder del segle XX: Puyal
No troba masses per conduir: Napi
Després d’estirar la pota ha guanyat carisma de líder: Josep Ignasi Gras Li dónes un micro i te’ls deixa tots embadalits: Kap
S’han comprat un megàfon: Jordi Artigas, Roger Seró
Va sobrat i no li cal entrenar-se: Orcajo
Líder a Cornellà-El Prat: Sergio Fidalgo
Se saben els discursos polítics de Macià de memòria: Roger Fillol, Devil, Jordi Arasa
Fa els mítings fent botzina amb les mans: Elchicotriste
S’enfila a un tamboret per fer arengues: Quim
Abans de proclamar la república s’entrena al balcó de casa seva: Quel
Es pensa que arengar el poble és omplir-lo d’arengades: Dani Saus
No té balcó i s’entrena damunt la taula del menjador: Xavi
S’estimen més els discursos intel·lectuals de Belén Esteban: Eugeni Brandat, Pere Gil i Juli Vert Discursos? Què és això?: Ermengol, Bié Líders d’importació: Giulio Laurenzi, Carlos Brito, Pedro Molina
El Web Negre no coincideix necessàriament amb les opinions dels seus autors. De fet, la majoria de vegades no tenim ni opinió.