El Web Negre 027

Tots els humans hem heretat entre un 1% i un 4% dels gens neandertals. (Revista “Science”) Doncs quan veig el meu veí penso que alguns superen àmpliament aquest percentatge.

Segona època Número 27

VDs Regalem D

20 maig 2010

Pàgina 10

NÉSTOR

NYA U L A T A C E D L A N O ewnLA DIAG

PUYAL

KAP

SOLER

TALUNYA

ONAL DE CA ewnLA DIAG

L’AVI

L’AVI

ROGER FILLOL

COSES DE L’AVI

ewn

Continúa a la pàgina següent

COSES DE L’AVI

ewn Ve de la pàgina anterior

L’AVI

ESPANYA ESCANYA

ewn

NAPI

ESPANYA ESCANYA

ewn

L’AVI

VS T A Y N E R P M E O M ewnHO

Callats com a putes esprés de tant de rebombori, ara tots callats com a putes. Vas pel carrer parant l’orella, parles amb la família o els amics, llegeixes, escoltes o mires els mitjans de comunicació, mires alguns fòrums i la conclusió que en treus és que hi ha com una mena de resignació, un sigui com sigui ens abaixaran el sou, un com sempre ens toca pagar als qui menys culpa tenim... I aquesta mateixa resignació fa que alcem les celles i encongim les espatlles tot pensant en els autèntics culpables d’aquesta situació econòmica, aquells que s’estan gratant els ous en el seu iot en aigües internacionals, desviant maletins de bitllets cap a paradisos fiscals. I els entesos vinga a repetir-nos que hem gastat molt més del que podiem, que hem estirat més el braç que la màniga, que ens hem cregut que erem rics i que ara hem de pagar-ne la factura.

Qui diu que ens hem comportat com a rics? Potser sí que hi ha gent,

D

per EUGENI BRANDAT

persones, famílies, alguns particulars i algunes empreses que s’han endeutat fins les orelles i ara no poden pagar, però com a país no hem estat precisament els de la mà més foradada. La nostra despesa no ha pogut ser més alta i ens hem hagut d’estar de moltes coses necessàries fins i tot en el temps de les vaques més grasses, per-

en llocs on no hi ha trànsit o que disposen d’un ordinador per alumne, o... Qui se’n recorda ara de les balances fiscals? Les recordeu? A Catalunya se li deu una pasta que s’hi caga la burra.

Però qui és capaç d’anar a la capital (la d’ells, és clar) i dir-los “senyors, paguin-nos el que ens deuen en comptes de tornar-nos a fer pagar: nosaltres ja hem pagat per davant, trincotrinco i durant molts i molts anys tot això que diuen que els devem; si vostès han malbaratat el que ens han anat esquilmant és el seu problema, no el nostre, no ens facin combregar amb rodes de molí”. Però res, sobre aquest tema, els nostres polítics, callats com a putes. Mesquins pelacanyes! No ho dubteu, continuarem pagant, hòstia si continuarem pagant! És el preu de ser una simple, vulgar i miserable colònia. Potser que ho deixem de ser.

Sense aquesta expoliació el nostre deute seria molt inferior i viuriem molt millor què hem practicat allò que ens han fet practicar, sisplau per força, des de fa segles: els espanyols en diuen solidaritat territorial i nosaltres en diem espoliació. Sense aquesta espoliació el nostre deute seria molt inferior i viuriem molt millor. Però, com sempre, haurem de pagar la despesa exagerada dels que tenen enormes autovies

BUSCANT UN LÍDER

ewn

Carta a la redacció óc un lector assidu i pertinaç d’aquest portal, o pàgina web, o revista virtual o com vulgueu dir-li i he vist que les ultimes setmanes no es parla del líder de Catalunya, allò que us vau empescar de buscar un líder per a Catalunya, donat que aquest país nostre està mancat d’un líder com cal, que ens pugui treure de atzucac en el que estem immersos des de fa vés a saber quan i ens retorni la il·lusió i les ganes de ser gent catalana tan si es vol com si no es vol.

Bé, doncs , com que sóc un jubilat que no tinc res més a fer i la dona em diu que em distregui i no li faci la guitza, he decidit de tornar a revifar l’interessant debat que s’havia encetat en aquestes glorioses pàgines d’El Web Negre, no fos cas que la cosa es vagi apagant com una espelma i ens quedem sense líder, que només ens faltaria aquesta.

El que passa és que el líder que proposo ja és mort.

Es va morir fa quatre dies i tot Catalunya se’n va assabentar, gràcies a TV3, a La Vanguardia, a l’Avui i El Periódico, tots mitjans nacionals, que van fer un desplegament talment com si s’hagués mort el gran líder

S

de Cataluya, el que més va fer pel nostre estimat país de segles ençà.

Em refereixo ni més ni menys al gran Joan Antoni Samarach. Sí, jo proposo a Samarach com a líder de Catalunya. Si no hagués esta per ell, Barcelona no hagués estat coneguda arreu del món com ho és ara, i lògicament en Woody Allen no hagués fet “Vicki, Cristina Barcelona” la gran pel·lícula que ha revifat i ha donat prestigi al setè art.

Sí, en Samarach hagués estat el millor líder per Cataunya, que ningú no ho dubti. Llàstima que s’ha mort. Hem trepitjat merda.

Aquil·les Bot i Fler Riudellots de la Selva

REGALEM DVDS!!

ewn

El Web Negre i Els Quatre Gats regalen DVDs!

Ep, gent! Aquesta setmana tornem a sortejar un DVD de la pel·lícula Bullying. Bullying és un film estrenat l’octubre de 2009, dirigit per Josetxo San Mateo, amb guió d’Ángel García Roldán, produïda per Els Quatre Gats Audiovisuals i Plot Films i amb participació de TVE i TVC.

Jo vull un DVD. Què he de fer per guanyar-lo?

Molt fàcil: llegir El Web Negre i comptar.

Comptar Bullytus! Repartits per tota la revista hi ha, no gaire amagats, un nombre indeterminat de Bullyitus, que són uns ninos antipàtics com aquest:

Només cal que ens digueu quants Bullytus heu trobat enviant un correu a

concurs@elwebnegre.com

Per cert: EL BULLYTU D’AQUESTA PÀGINA NO COMPTA PER AL CONCURS!!

Teniu temps fins que pengem El Web Negre de la setmana vinent, el 27 de maig.

El nombre exacte només l’ha encertat en Domènec Gómez Bellido, que ens diu que si l’encerta és perquè porta ulleres. Doncs les ulleres deuen ser bones, perquè els has vist tots.

T’endús un DVD de Bullying. A més, ens han arribat una quants correus de persones que, o bé no els han vist tots, (n’han vist quatre) o bé no han llegit que el Bullytu d’aquesta pàgina no compta (n’han vist sis). Entre tots aquests, hem fet el sorteig utilitzant els serveis del web www.random.org i el guanyador del segon DVD ha estat Josep Braut que, segurament, com ell mateix suggereix, haurà d’estudiar-se a fons el llibre “En Teo aprèn a comptar”.

Vinga, animeu-vos, no hi ha cap truc amagat, sortegem de debò aquests DVDs! Ei, i si no us toca el premi, estireu-vos una mica i compreu el DVD, que la pel·li és bona i el gest val la pena.

CREMA DE LLAVIS

ewn

per LA MAGINA DELS OUS

Guarniments n dels fenòmens que provoquen les gestes esportives és la proliferació de banderes als balcons. Felicitats! Cal fer-se notar i, a tal efecte, de l’armari es treuen els draps amb els colors de l’equip victoriós.

De llençols, n’hi ha de totes mides i dissenys. Això sí, en aquests teixits no hi poden faltar per a l’ocasió els pigments blau i el grana. Pel que fa a l’escut de l’entitat, si hi apareix estampat, tampoc passa res.

Ara, si, a més, s’hi combinen les quatre barres amb burro o l’estelada ja hi ha qui diu, ja hi ha qui hi veu, ja hi ha qui arronsa el nas al·legant que esport amb política... no ha de ser. Clar, potser deu ser perquè qui es queixa deu haver perdut alguna cosa, oi?

Xocant és observar com reaccionen els cervells. Quan qui celebra títols resulta ser l’etern rival, llavors, per exemple, aquests no detecten pas onejar banderes amb toro o gallina al món. Curiós!

Més ens valdria a tots plegats treure als balcons estendards, reivindicatius so-

U

bre la crisi econòmica. Lligat en cordills, quedaria escaient penjar-hi tantes calces, calçotets o bolquers com persones habiten en cadascuna de les cases. Al ritme que anirem amb les baixades de salaris, congelació de pensions, eliminació de jubilacions parcials, retallada de la llei de la dependència i de prestacions per naixement... aviat calces, calçotets i bolquers serà el darrer que restarà al govern per treure’ns del damunt.

L’estampa de la protesta, visual, segur que ho seria. A més, contemplar l’estesa de col·leccions de roba interior exposades a les baranes, com a mínim, estimularia la població a petar-nos, però, de riure.

Ah, i respecte als aficionats al futbol cap problema ja que podrien continuar exhibint les peces íntimes amb els colors del club.

En trobaríem, eh?

LECTE · L E T N ’I L A R E P A ewn+TEC RECICLAR

Reciclar Cascos? No gràcies!

A Astúries van malament les coses.

Estant acollonits per la manca de feina i l’augment d’emissions de CO2 al principat –mentre a les Espanyes en general baixen degut a que tot està parat, a Astúries segueixen augmentant pels pets i les llufes de les vaques que pasturen i les repercussions gastrointestinals del plat àstur per antonomàsia: les faves–. Total, que s’han posat a rumiar.

I han trobar la solució: reciclar! Bona pensada!, pensem. I, és clar, atordits per tants gasos com respiren han comés un error lingüístic: Ara volen reciclar Cascos! Mala pensada!, diem.

Gent de bé d’allà, que no veieu que no una cosa són naps i l’altra cols!

Reciclar no és això! Esteu confonent ficar botellines de sidrinya en el negre foradet d’un container amb recuperar un paio que, sí, era especialista en ficar-la en foradets negres, fotent casquets a tord i a dret, però deixant arreu per on se’l patia un munt de merda. Un paio així no es reciclarà mai.

YOUTUBE

NÉSTOR&JIGG

L +TECA PER A L’INTEL·

ECTE

ewn

ESTATUT

TRIBUNAL

NAPI

ELCHICOTRISTE

L +TECA PER A L’INTEL·

ECTE

ewn

FUGA

LAF

PEDRO MOLINA

PERFIL DE CARA

ewn

per PERE GIL

Un andalús amb mala sort i ha gent que te mala sort. Passa, sí. I es pot tenir mala sort en algun aspecte concret de la vida, o en tot, en general. I hi ha que tenen mala sort una estona, uns dies, uns mesos, uns anys... i els que tenen mala sort sempre. I si no, mireu, per exemple, aquest xicot, en Garzón. No creieu que això seu és una mena de mala sort perpètua? Fixeu-vos-hi. De cognom es diu Garzón. això vol dir que aquest sagal, de petit, a l'escola, que és on envien la canalla tots els pares per tal de poder estar tranquils almenys una estona cada dia... a l'escola, dèiem, a en Garzón li devien dir de tot: perquè Garzón rima amb "maricón", "tontorrón", "bujarrón", "llorón", "chupón", "fantasmón", "gordinflón", "bobalicón", "putón", "cabrón", "bufón", "pendón", "moscardón", "bribón", o "segundón", entre d'altres. I la canalla d'aquell poblet de la província de Jaén on va créixer en Garzón, que com la canalla de la resta del món no tenen pèls a la

llengua, i li devien fer passar canutes al pobre futur jutge. I més endavant l'home es veu que va haver de fer de paleta i cambrer per pagar-se els estudis, i fins i tot, ajudar el seu pare a posar gasolina. I va llicenciar-se en dret i va arribar a l'Audiència Nacional, que ja és mala sort. I va ficar-se en política de la mà del Felipe Gonzàlez, que també és mala sort. I va trobar-se a les mans, casos com els Gal o com el Gürtel... que això sí que és mala sort, ser jutge i haver de fer justícia! I és clar, com no podia ser d'altra manera el noi, que es veu que ha volgut jutjar el Franquisme, com si el Franquisme es pogués jutjar així com així, ha acabat com el rosari de l'Aurora, amb tanta mala sort que ha hagut de plegar i tocar el dos ben lluny. I és que Garzón també rima amb "persecución", "expatriación" i "frustración"...

H

XAVI

EN PILOTES

ewn

ROGER FILLOL

LS A M A C R A C E D IA ewnGALER per JIGG

a senectut li va arribar abans d’acabar la carrera. Però això no és pas cap excusa, perquè senectut no es sinònim de carcamal. Es pot ser vell, ben fotut, i no ser carcamal. Però ell s’ha convertit en un carcamal en totes les accepcions del mot: persona decrèpita, barroer, animal, eixelebrat...

Però, ben mirat, potser no s’hi ha convertit, potser ja n’hi va néixer. “És un carcamal”, va dir la llevadora, que era una mica d’esquerres, només veure’l. Però ja se sap que hi ha gent que té la mà trencada per a certes coses. Ell no, que l’aixecava ben alt, mirant el sol. Això el va cegar una micona, no molt, el justet per no semblar espavilat als caps del moviment nacional, però sí el va deixar amb una mica de pa a l’ull, que no el deixa veure les coses amb claredat i el fa errar massa vegades, amb l’ajuda d’un ego gegant i metastasiat. Sempre ha gastat barra, però ara la cosa ja canta: en el seu mandat –diu el titelleta– no hi havia corrupció, màxim alguna corruptela inherent a les institucions, com sembla de consuetud entre la classe política. Potser es refereix amb dolcesa a pagar per medalletes i títols honoris causa d’eminentíssimes institucions universitàries nord-americanes com la de Carolina del Sud, rebost del KKK. El cas és que ara

L

l’il·lustríssim iaio es permet donar-nos lliçons de com fer sortir de la crisi –recordem el titolet universitari, sisplau–, des d’unes pàgines salmó que descoven a la dreta d’allò més. Home, haver-ho pensat abans, paio! que quan hi eres es va criar l’ou de la serp immobiliària que ens té a tots pelats.

Però, és clar, ell no va fer res més que el que havia de fer, és a dir, res, no fos cas que el foragitessin de la foto de l’illa aquella o el far d’occident no li deixés posar els peus a sobre la tauleta de la tele, com a casa els sogres. Per demostrar, el senyoret no va demostrar ni mitja idea en res! Bé, una mica d’idea sí que en tenia –de mala idea aclarim– i va ser quan el van enxampar en bragues una setmana horrible que va acabar en eleccions. Encara no ha paït la derrota, i s’ha convertit en un d’aquell vells, caduc i xaruc, que no s’aguanten els pets. I vol que, extasiats, li ensumem l’olor.

NÉSTOR

Josemari Aznar

NES A G S E L I T S U G ewnEL pel GRAS

Guia EWN de restaurants de menú

El racó de la Montse s veritat que aquest local és el que més a prop ens queda comptant en pams –i parlant exclusivament en termes gastronòmics, perquè la veritat és que l’establiment obert al públic que ens queda més a prop és un d’aquells dedicats a la depilació, ja sabeu, pits i cap de costella, cuixes i entrecuix, esquenes, mitja cama o cama sencera, aixelles i engonals...– dèiem, és el local que queda més a prop de la seu de l’Associació Cultural per al Foment de l’Humor i la Sàtira El 4 Gags, mare d’El Web Negre. Però, com aquell qui diu, l’acabem de descobrir, i estem encantats perquè això que en diuen la relació qualitat-preu, entenent per preu, si pot ser menys de 10 euros, i per qualitat, bon tiberi, racions no escadusseres, atenció eficaç i un vi de garrafa però que no sembli de garrafot, és collonuda, El full del menú està ple de suggeriments (i no ens referim a cap possible racó de la mestressa) i pots escollir entre un bon repertori de primers i de segons. A més, hi descobrim certa imaginació a l’hora de confegir-los, de manera que s’allunya dels habituals sotacavall-i-rei que infesten les taules de tants i tants locals de restauració a bon preu, per dir-ne una cosa agradable. Cuiden el contingut i la presentació i, sense extravagàncies, en gaudeixen tres sentits: el gust,

É

Bar Restaurant El racó de la Montse Marià Aguiló, 31 (quasi cantonada amb Pallars, allà on hi havia els magnífics conills de la Santa, en glòria estiguin) 08005 Barcelona Tel 93 498 25 48 S’accepten targetes i diner en metàl·lic.

l’olfacte i la visió. No entrarem a descriure plats, perquè val la pena comprovar-ho personalment, però destaquem un detall significatiu: pots demanar la carn a la brasa –nosaltres vam escollir un entrecot de bou– poc fet, al punt, al punt però un punt menys, al punt però un punt més, o fet. I se’n surten!

El servei és atent i eficaç, i cal remarcar un altre avantatge digne de menció: al sortir, no t’emportes impregnada la ferum de fregits i altres coses d’alguns local modestos... i no tant modestos. Net i polit, l’ambient és molt agradable i s’hi troba des de treballadors dels rodals, jubilats i gent jove tipus progre línia pobre (amb molt de talent: vaig estar escoltant una conversa força interessant que es produïa en una de les taules del costat), tenen una gran tele posada en la que es poden seguir les notícies de TV3 sense que estronquin el diàleg dels comensals i cites del genial Cortázar pintades al paret. I no us podem parlar dels lavabos perquè no hi hem hagut d’anar.

Per finalitzar, un prec. Esperem que aquí no passi com tant sovint ens trobem, que al descobrir-los els mitjans de comunicació –tot i que altes instàncies neguin a EWN aquest supòsit, i no assenyalem a ningú, eh, Carles– els establiments de restauració inicien la seva davallada. Per favor, encara que sigui per un cop, que no passi això, companys. Bon profit.

ABEL B E D E R G E N B E W ewnEL

Ro Marcenaro, uno dei più grandi illustratori italiani di sempre, raggiunge oggi il ragguardevole traguardo dei mille numeri con il suo irriverente Asino http://tornalasino.blogspot.com/

Q#

Il Ro della satira

“ ...y del Partido Páramo emergió el Dios-solar, de postura gallega y pose misionera, en cuya impostura cupieron todas las posturas...”

GIULIO LAURENZI

EL WEB NEGRE DE BA

BEL

ewn

BRITO

BRITO

BRITO

TRACA FINAL

ewn

Els de El Web Negre també apliquem mesures d'austeritat: No farà més obra pública al menjador de casa: Néstor Macià Despatxarà els quinze operaris que li passen els dibuixos a tinta: Puyal Es baixarà el sou: J I Gras Es baixarà els ous: Kap Congelarà els retoladors: L'Avi Reduirà la despesa en clips: Soler Fara servir els papers de dibuix per davant i per darrera: Napi Dibuixarà sobre paper de vàter que té millor textura: Quim Utilitzarà una blackberry a pedals: Dani Saus Escriuran en un ordinador sense tecles: Jordi Artigas, Roger Seró Deixarà d'invertir en ganxitos: Sergio Fidalgo Apujarà l'impost de riure: Elchicotriste Cobra l'IVA i li va bé: Bié Farà caricatures de la gent d'esquena, per gastar menys: Xavi Canviaran el cotxe oficial per un patinet: Roger Fillol, Devil, Jordi Arasa Compartiran la secretària: Eugeni Brandat, Pere Gil i Juli Vert Utilitzaran bombetes de baix cost a la tauleta de nit: Ermengol, Quel, Laf No fan factures per estalviar paper: Giulio Laurenzi, Carlos Brito, Pedro Molina El Web Negre no coincideix necessàriament amb les opinions dels seus autors. De fet, la majoria de vegades no en tenim, d’això. Quina angúnia, oi?

KAP