Segona època – Número 36 – 22 juliol 2010
ROGER FILLOL
UL!!! ÍC ID R L E R E F T E F ewnENS HEU
NÉSTOR
R EL RIDÍCUL!!! E F T E F U E H S N ewnE
KAP
NÉSTOR
L RIDÍCUL!!!
FET FER E ewnENS HEU
Les enquestes del Barbeta l diari del Barbeta, La Vanguardia, va publicar diumenge passat l’última enquesta destinada a convèncer-nos que CiU guanyarà les properes eleccions autonòmiques per majoria absoluta. En aquesta enquesta encara li falten dos escons per a la majoria absoluta, però la propera enquesta, segur que ho aconsegueix... en Barbeta. Potser li sobraran un o dos escons i tot, ves el que us dic. Tot això a costa de la gran davallada de l’anomenat tripartit. Els tres partits que ara governen patiran una baixada memorable, sobretot ERC, que baixa fins i tot el que no té. El PP, no. El PP queda igual. Reagrupament i en Laporta, ni surten. Els Ciudadanos, tampoc surten però per poc, eh?, per poc... aiiii! Com que el diari d’en Barbeta és un diari important que té mitjans i no els ve d’aquí, van dir: “ara que estem posats a preguntar, preguntem
E
també per la cosa aquesta de la independència que s’ha posat de moda degut a la manifestació aquella del dissabte aquell que feia molta calor”. “Buenu” li van dir al Barbeta. I aquí és on l’han cagat! L’enquesta sobre la independència ens diu que un 47% està a favor. Un 36% està en contra. Un 5% encara no ho sap, però se suposa que ho sabrà. Un 7% no anirà a votar (aquests ja ho saben) Un 3% votarà en blanc i un 2% no saben què els preguntes i per tant no contesten, però si sabessin què els preguntes, segur que estarien encantats en respondre... “ah, es pot anar a votar? Des de quan?” A veure. Centrem-nos, senyor Barbeta. Ja sabem tots els que llegim La Vanguardia i l’escoltem per RAC 1, que la seva missió en aquest món de mones, és la de fer que Convergència i Unió tornin a remenar les cireres sigui com sigui i que per tant ha d’ensorrar, sigui com sigui també, a l’anomenat tri-
per MANEL, EL PUYAL
partit, presentant-lo com el dimoni amb banyes i amb cua i amb una forca. Bé. Però no s’emboliqui en fer enquestes sobre la independència perquè llavors els números no li quadren. Si els independentistes sumen un 47%, d’on surten? Perquè, senyor Barbeta, els partits que s’han decantat explícitament per l’opció independentista (ERC, REAGRUPAMENT i LAPORTA) en la seva enquesta només sumen un 10,3% , fins el 47%, què? No seran pas votants dels seus? Dels de CiU? Si el senyor Mas mai ha dit que sigui independentista i el senyor Duran sempre ha dit que no és independentista, em vol fer creure que un 37% de votants de CiU són independentistes? I si són independentistes, qui li diu a vostè que no votaran per ERC o pel REAGRUPAMENT o per en Laporta? Pregunto. Cregui’m, senyor Barbeta, no facin més enquestes com aquesta, que te la miris com te la miris, costa molt de creure. Però molt!
SOLER
PUYAL
IDÍCUL!!!
ENS HEU FET FER EL R
ewn
NÉSTOR
KAP
COSES DE L’AVI
ewn
Continúa a la pàgina següent
COSES DE L’AVI
ewn Ve de la pàgina anterior
L’AVI
DES CONTROLATS
ewn
SOLER
ELCHICOTRISTE
L’AVI
EN PILOTES
ewn
La ressaca del Mundial
A córrer! Comença l’europeu d’atletisme
ERMENGOL
PUYAL
ECTE L · L E T N ’I L A R E P ewn+TECA SINDICATS
DANI SAUS
HAMAS
ELCHICOTRISTE
L +TECA PER A L’INTEL·
ECTE
ewn
ELECCIONS
PALAU
DEVIL
SOLER
MAJORS
DEVIL
NES A G S E L I T S U G ewnEL pel GRAS
Guia EWN de restaurants de menú
Els fogons de Sant Pere ira, la vida et sorpren. I no sempre desagradablement. Un dia passàvem per allà al costat, per Sant Pere Més Alt, i ens va cridar l’atenció una pissarra a l’entrada del carreró que posa a la fitxa, que indicava que, uns metres més enllà, hi havia aquest local. El menú era atractiu i el preu modest. Des de fora, no fa pas mala ganya i, amb l’olfacte que caracteritza aquest perspicaços carpantes tafaners d’El Web Negre, vam entrar-hi. I vam fer santament. Un cop a dins, la impressió encara millora. Cuidat, net i polit (sembla mentida que encara haguem de mencionar aquest detalls!), amb un tracte cordial i quasi amistós, una decoració que enganxa a base de fotografies antigues de llocs emblemàtics d’aquesta ciutat de Barcelona, la cosa es presentava amena i distreta. En breu, es tracta d’un d’aquell establiments típics de la cuina catalana de sempre –que no tòpic: “hi ha tòpics que es posen en circulació sense haver dedicat ni un sol moment a examinar la realitat de la comparació”, citant un mestre–, però sense tipisme –com el d’aquests locals que t’empenyen a apostatar del que
M
Ca l’Andreu Bou de Sant Pere, 13 (sí, sí, Bou!) Barcelona 08003. Tel.: 93 310 57 98 Això és, des de l’entrada senyorial del Palau de la Música, tireu per Sant Pere Més Alt com si anéssiu a l’Arc del Triomf (ens seguiu?), i entreu pel segon carreró a la dreta: ple barri de Sant Pere. Preu: 10€ Si El Web Negre no té sucursals, Ca l’Andreu té un altre Ca l’Andreu: al carrer Cartagena, 315, Barcelona 08025. diuen ells que és la cuina catalana–, cosa d’agrair si ens fixem on està situat l’establiment, ja que, a redós dels estrangers que acudeixen per veure l’obra de Lluís Domènech i Muntaner, a més d’un mal anomenat restaurador se li podia anar la pinça i cagar-la d’allò més. No és el cas i es nota, per exemple, que
Santa Caterina cau a prop (parlem del mercat, no de la santa). Anem a la teca: local de menjar casolà, gens estrafolari, vam poder gaudir (de menú, s’entén) d’un arròs... en dimarts!, que encara fa més il·lusió, sobretot si el plat és bo. I ho era. La resta de les menges, com ara el bròquil amb patata, els daus de bou estofat amb salsa rocafort, la tonyina a la planxa o l'inevitable bistec amb patates, les amanides verdes convincents o l'ensaladilla russa no turmentaven el paladar i es deixaven engolir bastant saborosos. La quantitat és generosa, el vi –sempre parlem del de la casa– es deixa beure, el pa és molt bo i les postres són suficients. Entre la clientela es barreja amb discreció la gent del barri de tota la vida amb els joves pencaires de la zona –amb pintes d’estar vinculats a dissenys varis i a les arts de tota mena, no necessàriament a l’art que belluga–, passavolants i algun que altre turista que no s’ha deixat embadocar pels rètols en anglès i la sangria-matarrates. Són d’aquests llocs entranyables que han de donar de menjar a generacions de famílies senceres, i que la proximitat del Palau de la Música no convertirà en pispes ni saltejadors. Pagues de gust. T’hi fas client, segur. Que tot no és perfecte? Peccata minuta!
TS O IN N S L E D IX A L ewnEL CA
José Jorna, els invents d’un animador optimista per JORDI ARTIGAS
s difícil posar un títol que defineixi l'obra d'un dibuixant encara que aquest sigui un amic, com en aquesta ocasió, que un coneix de fa uns quants anys, però l'activitat de José Jorna és tant polifacètica que quan escrius sobre ell sempre sembla que oblides alguna faceta. José Jorna Cortés va venir de molt jove des de la seva Estremadura nadiua on nasquè el 1951. És realitzador de cinema, animador, creador de maquetes, ninots, fons i efectes especials... dels d'abans de la generalització de la informàtica en el sector de l'animació, malgrat que en els darrers anys s'ha ficat també en aquest món de les noves tecnologies. A part, també ha fet il·lustració i s'ha dedicat al còmic. El 1969 realitzà el seu primer curt de dibuix animat, filmat amb una càmera construïda per ell mateix. L'any següent, el 1979, participà en la sèrie nord-americana "The Jackson Five" realitzada als estudis barcelonins "Pegbar Productions". El 1975 funda amb d'altres animadors l'estudi "Equip" on en aquell moment realitzen nombro-
É
Fons de la pel·lícula "Peraustrinia 2004"
D'esquerra a dreta: José Jorna, la seva filla, i Àngel García en l'exposició sobre el film "Peraustrinia 2004" a El Prat, novembre de 2008. Foto: Jordi Artigas
ses pel·lícules publicitàries, i on el 1977 correalitza el llargmetratge "Historias de amor y masacre". Com a creador d'efectes especials en va fer en els anys '80 per als llargmetratges "El Ser"
Continúa a la pàgina següent
EL CALAIX DELS NINO
TS
ewn
JOSÉ JORNA
Ve de la pàgina anterior
i "Más allá de la muerte" de Sebastià d'Arbó, i "Garum" de Tomàs Muñoz. En la seva faceta d'inventor, el 1980 va dissenyar i construir una truca que permetia barrejar imatges de diferentes procedències en tan sols un fotograma. Aclariré que la truca era l'aparell tècnic on es filmaven els dibuixos animats fotograma a fotograma. En el llargmetratge "Peraustrínia 2004" (1987-1989) d'Àngel García, tingué l'oprtunitat de portar la direcció de fons (paisatges) d'aquesta pel·lícula d'animació de ciència ficció, que estigueren inspirats en les arquitectures gaudinianes. També ha fet els seus propis curtmetratges, el més conegut dels quals és "La naturaleza olvidada" (1987) de ciència ficció i que fou premiat en el Festival de Cine d'Alcalá de Henares, així com el curt d'esquets en imatge real i dibuix "Cosmocómic" (1996) i "Wirri y Alex" (1997).
JOSÉ JORNA
L'ENTREVISTA Per a la segona part d'aquest article José m'ha contestat a unes preguntes des de la seva residència actual, un poble de les terres de l'Ebre, i també m'ha enviat unes il·lustraciones que podeu veure aquí. Sobre aquestes il·lustracions i el significat que els dóna, José respón:
"Aquests dibuixos els faig per a mi, son com petits assaigs i exercicis gimnàstics-mentals per tal de mantenir el cap minímament en forma i contrarestar la pluja i l'allau de notícies i comentaris tendenciosos idiotitzants i falsificats amb els que ens bombardegen continuament els governs des de la seva cultura estatal i els mitjans de comunicació, en definitiva: és un intent desesperat de no deixar-me "aborregar" (acovardir) fàcilment, si aixó pot ser possible." J.A. : Que fas actualment, pintura, il·lustració? J.J.: Investigo, esbrino, estudio, provo, assajo, projecto, dissenyo... no en tindria prou ni amb 50 anys per a realitzar les idees més o menys fantàstiques que se m'ocorren. Estic fent unes maquetes de cases rodones auto-abastides, ecològiques i bioclimàtiques molt interessants." J.A.: Que t'agradaria fer ara en cinema d'animació? J.J.: "Quelcom semblant a 'Avatar' on els 'indis pobres' no es deixen sotmetre pels 'rics fabricants de crisis a mesura' i guanyen batalles sovint, o que no hagin de lluitar continuament i visquin en pau i harmonia sense necessitat de 'Dòlars', però estem parlant d'una pura fantasia." J.A.: Explica una mica els teus invents, en especial els cinematogràfics. J.J.: " De moment deixo fer als informàtics i electrònics, crec que hi
ha un bon avenç tecnològic però un gran retrocès o retard per a la majoria, en la part social, moral i educacional, la balança es desequilibra massa, sembla que interessa molt als que estan al poder." J.A.: Parla'ns una mica del teu interès per la ciència ficció. J.J.: "M'interessa la ciència perqué és de desitjar un futur millor, el futur és alló que podem preparar o preveure, el passat ja no té esmena, (més avall del fons de 'l'ampolla mig buida' trespassant-ho tot i més enllà) sóc optimista, potser per aixó de que sense la 'ficció' o 'fantasia' seria molt difícil tenir esperances." Per acabar José Jorna m'ha donat permís de facilitar el seu e-mail als lectors d'El Web Negre per si algú té interés en coneixer més la seva obra: pepejorna@hotmail.com I si consulteu a YouTube trobareu uns assaigs de minivídeos que ha realitzat: "Nave Weats" o "Pepejorna".
BEL A B E D E R G E N B ewnEL WE
BRITO
BRITO
EL WEB NEGRE DE BA
ewn
PEDRO MOLINA
Q#
"Presentan en sociedad a la única cría de koala nacida en España. Vivirá en el Zoo de Madrid apadrinada por Playstation. Soñará algún día con tener alas para escapar de la cárcel de los paraísos artificiales...? " Q#-
BRITO
BEL
TRACA FINAL
ewn
Els d’El Web Negre tampoc ens posem d’acord entre nosaltres quan anem a Madrid: Demana “bocata calamares” a la platja del Manzanares: Néstor Macià Viu a la barra de Chicote: Josep Ignasi Gras A aquest li van les porres: Manel Puyal Fa botellón dins el Bernabéu: Kap És un clàssic i va a Lhardi: L'Avi S’escapa a Segòvia a menjar “cochinillo”: Soler Compra el “rabo de toro” a Las Ventas: Napi Al Café Gijón agafa kurdes de “chinchón”: Quim Té la Blackberry pringada d’oli de xurros: Dani Saus Enamorat del “chocolate con picatostes” de Móstoles: Jordi Artigas Un autèntic hooligan dells “callos a la madrileña”: Sergio Fidalgo Va amunt i avall de la Castellana “cocido” de “cocido”: Elchicotriste El Boadella els convida a sopar: Xavi, Quel, Bié, Orcajo, Jordi Arasa, Willy Deixen el terra del Prado ple de closques de pipa (que sàpiguen com les gastem els catalans!): Roger Fillol, Devil, Eugeni Brandat, Pere Gil i Juli Vert No els treguis de paella i sangria barates: Giulio Laurenzi, Carlos Brito, Pedro Molina Busca cargols a la Zarzuela: Ermengol El Web Negre no coincideix necessàriament amb les opinions dels seus autors. De fet, la majoria de vegades no en tenim, d’això. Quina angúnia, oi?
PUYAL