El Web Negre 043

Segona època Número 34 10 setembre 2010

QUEL

ONZE!

ewn

KAP

PUYAL

ONZE!

ewn

NÉSTOR

RICARDO

ONZE!

ewn

KAP

ONZE!

ewn

KAP

MERITXELL GIL

Felip V de Borbó, anomenat l”Animoso” vui, que estem de festa grossa, la nostra galeria és posa de vint-i-un botó per presentar –música de fanfàrria, sisplau– un personatge que s’hi escau que ni pintat, que pintat és com el coneixem. N’hi ha que amb la cara paguen. En el cas que ens ocupa, i entre altres característiques prou visibles, com la reduïda capacitat intel·lectual, l’al·ludit presenta, en els seus diversos retrats fets per pintor de la cort, una esplèndida i mai suficientment ben ponderada fisonomia de carcamal –encara que el miris cap per avall, com l’han penjat per càstig els xativins en el seu museu de l'Almodí– que només se salva si la col·loques de cara a la paret, que tampoc passa res i emprenya menys. Bé, el cas és que aquest rei espanyol nascut a Versailles va sotmetre els catalans amb una violència inusitada, obsessiva i neuròtica, d’acord amb el caràcter que patia –que, per dir-ho suau, era inestable: els mateixos publicistes oficials castellans parlen d’insidioses i llargues demències-, i és el menys que poc il·lustre predecessor de tota una dinastia aficionada a unes pràctiques castellanes que malauradament s’han reproduït en tots els àmbits de la cort durant els anys, les dècades i els segles que l’han anat succeint fins arribar al moment ac-

A

NÉSTOR

LS A M A C R A C E D IA ewnGALER per JIGG

tual. Dinastia, tot s’ha de dir, amb un arbre genealògic abundant de ramificacions varies, que no s’atura en simples qüestions biològiques, sinó que empara un enorme estol de descendents ideològics, uns més bastards que altres, però tots molt actius. Total, que cau malament.

Tot i que la doctrina historiogràfica espanyola l’ha entronitzat com rei de la modernitat, príncep de l’estat modern, la veritat és el que el francès anava amb prou camàndules abans de la Guerra de Successió: cuità a jurar les constitucions d'Aragó a Saragossa i les de Catalunya a Barcelona (corts de 17011702) i accedí a diversos precs dels catalans, com la creació d'un port franc, l'autorització de comerciar amb Amèrica mitjançant l'enllaç de dos vaixells catalans anuals amb la flota de Cadis, etc. En compensaContinúa a la pàgina següent

Ve de la pàgina anterior

ció, els catalans reuniren un donatiu de dotze milions de lliures –us sona això de pagar?– amb la condició que llurs constitucions fossin respectades. Però de respecte, tururut violes, i la conculcació constant d'aquestes afavorí la inclinació ja existent del Principat i del País Valencià a favor de l'arxiduc Carles, que, amb els seus aliats, havia iniciat la guerra contra Felip V –us sona això d’haver de pagar... sense contraprestació?– El resultat és prou conegut, el recordem aquests dies tot passejant pel Fossar de les Moreres o davant del monument a Casanovas, i uns demanant independència, altres el vot i, encara uns altres, treball i ordre.

Com diu l’historiador Albareda, per als territoris de la Corona d’Aragó el balanç del seu regnat –el més dilatat de la monarquia hispànica: la condemna va ser de 45 anys i tres dies en dos parts– encara va resultar més magre que per a la mateixa Espanya: els Països Catalans, i els catalans, van experimentar un retrocés polític sense precedents, amb la pèrdua de la representació política, la militarització, la imposició d’una contribució abusiva sense l’aprovació de les Corts i, finalment, l’aristocratització dels càrrecs municipals en prejudici dels representants gremials. Pel que fa a Espanya, va pagar l’alt preu de les concessions territorials i de la pèrdua del control comercial dels dominis americans, cosa que va suposar, en definitiva, la conclusió política de la decadència espanyola. Ves per on! I com en el cas de Franco, el seu tarannà venjatiu va llastar el seu prolongat regnat, que en cap cas es pot qualificar de despotisme il·lustrat.

Com ja se sap, darrera un gran home sempre hi ha una gran dona, però darrera de Felip d’Anjou (sí, el V) hi va haver moltes faldilles que van aprofitar la malaltia que Felip arrossegava des de l’adolescència, i

que li produïen atacs transitoris de depressió, per remenar les cireres al seu gust: diuen que la intransigència li venia per la seva primera muller, la cosineta Maria Lluïsa Gabriela de Savoia, i per la cambrera major d'aquesta, Marie-Anne de La Trémoille, princesa dels Orsini, que en moltes coses era la que realmente tallaba el bacallà de les Espanyes a les seves espatlles; quan la cosina va passar a millor vida i no se sabia qui havia quedat més descansat, Felip es va tornar a casar (calia?), ara amb Isabel de Farnesio, nascuda a Parma, que autoritària i dominant (nanu, que tenies pa a l’ull?) va fer el que va voler amb ell i amb tot aquell que volgués sortir a la foto o no, i fins i tot va pretendre curar la melancolia del reietó amb els cants del castrato Farinelli. Amb tot això, s’entén el mal nom de l’”animoso” que li deien i que tingués 11 fills legítims. Com deia aquell, no és el mateix títols de noblesa que titoles amb destresa.

HOMO EMPRENYATVS

ewn

Sortirem al carrer?

an passat dos mesos i unes vacances pel mig. I ara ens fem tot un seguit de preguntes. En què ha quedat tot? Quin és l'estat de memòria dels catalans? Recordem què va passar el 10 de juliol? I recordem quin cas ens han fet els que manen? (Ep, que se'ns han refregat per l'engonal, eh?) Ho hauria de ser, però... la mani de l'onze serà massiva de debò? I el dia 12 sortirà Montilla al balcó de la Generalitat per proclamar l'Estat independent de Catalunya dins el si de la Unió Europea? No és que em cregui gens ni mica aquesta última possibilitat, però ho he escrit perquè sóc conscient que El Web Negre és una publicació d'humor, i imaginar-se aquest paio fent això és per morir-se de riure. Tanqueu els ulls i imagineu-lo allà dalt recitant amb la seva veueta de poca cosa allò d'interpretant el sentiment i els anhels del poble bla bla bla... Amb fregit de disc antic, de pedra. I tots a baix pixant-se de riure, com en aquella escena de La vida de Bryan. Això sí, amb tota la plaça plena

H

a vessar amb les estelades onejant ben vives. Aquella seria l'última manifestació amb estelades. Quina il·lusió, ja tocaria! Perquè, la veritat, tot i que li tinc un enorme respecte, començo a estar ben fart d'haver de lluir estelada. N'estic fins als nassos de l'estelada, fins als nassos! Jo vull lluir la bandera del meu

disseny ho permet. Seria una demostració de normalitat. Fins aleshores, però, em (ens) cal demostrar que vull (volem) una Catalunya lliure i independent, i quina és la millor manera de ferho visible que fent onejar l'estelada?

Per cert, parlant de ganes de normalitat, quines ganes també que els consellers de la Generalitat de Catalunya deixin de ser consellers de la Generalitat de Catalunya i passin a ser, senzillament –com ho són aquests càrrecs en tot el món–, ministres del Govern de Catalunya.

Ministres, una paraula que sembla seriosa i important i que no sona a coseta de nyigui-nyogui, a càrrec de joguina, que és com sona això de conseller. Tan difícil és que puguem dir les coses pel seu nom?

Ah!, i no ho oblideu: gorra, protecció solar i aigua.

Començo a estar ben fart d'haver de lluir estelada. N'estic fins als nassos de l'estelada, fins als nassos!

per EUGENI BRANDAT

país, i la bandera del meu país només és la de les quatre barres, sense més mandangues. Prometo que l'endemà del dia que assolim la independència desaré les estelades de casa en un calaix (o en un armari, que el lloc precís no el puc ajustar ara per ara) i sortiré al carrer amb la senyera, una senyera normaleta i correnteta, d'aquella que pots comprar a metres i més metres a la merceria del costat de casa perquè el

TE C E L · L E T N ’I L A R E ewn+TECA P

Sant Tornem per MANEL, EL PUYAL

em tornat de vacances (els que hi hagin anat, els altres, tot i que no tornem perquè no ens hem mogut, assistim al retorn dels que han anat i ens fa la impressió que nosaltres també tornem, i ara ja hi som tots). Doncs com deia ja hem tornat, han tornat les cassoles que et ven el diari del Sr. Barbeta, ha tornat la Pilar Rahola i han tornat les enquestes.

Abans els diaris et regalaven col·leccionables amb una certa pretensió cultural, de llibres, diccionaris...Ara no, ara et fan comprar (que ja no regalen res) ganivets de cuina, cassoles, pel·lícules infumables per un euro i estris de bellesa per estar guapa i ves que un dia no et facin comprar viagres i aparells per allargassar els penis (no els donem idees, que ens les copiaran sense dirnos res). Vaja això, que ja hem tornat de vacances.

H

La nostra admirada Pilar de Rahola no va escriure una línia en tot el mes d’agost. Ens va donar vacances, la noia, i nosaltres que li ho agraïm. Però en tornar el primer que ha fet és escriure sobre Israel, que es veu que ho enyorava. I ho diu, que més d’un trobaria a faltar un article d’ella sobre Israel i per tant ho fa. Un altre dia es baralla amb la Judit Mascó per això de les oenegés, que menys fotografies amb negrets i més solidaritat de la vertadera, que a la caravana aquesta del pessebre socialista hi ha trobat a faltar la Telma (la germana de la dona del Felip de Borbó) que per això cobra de l’Ajuntament de Barcelona, diu. Un altre dia li toca al Corbacho però el deixa bé. A qui es carrega és a l’anomenat sector catalanista del PSC que diu que no existeix, que es fum virtual, que en Castells no pinta res i que al PSC només hi ha el sector Baix Llobre-

gat. Ai, Pilar que tampoc t’han volgut al PSC! (D’en Mas, ni piu, cap dia, de moment) La Vanguardia ens va regalar amb una altra enquesta de les seves (o del Barbeta). Ara ens diu que no. Que no som tan independentistes com ens havia dit setmanes enrere, Abans ho érem un 47% i un 36% hi estava en contra. Ara només som independentistes un 40% i hi estan en contra un 45%. Ja ho veieu, en quatre dies la gent deixa de ser independentista i en canvi els espanyolistes creixen i creixen cosa de no dir. Esperem que aquests resultats no vagin pujant amb la mateixa proporció fins el 28 de novembre, o ja em veig la Sànches Camacho de presidenta de la Generalitat.

Senyor, quin malson!! (i l’Albert Ribera de conseller en cap)

L’AVI

L +TECA PER A L’INTEL·

ECTE

ewn

SOLER

QUEL

L +TECA PER A L’INTEL·

ECTE

ewn

PUYAL

SOLER

PUYAL

L +TECA PER A L’INTEL·

ECTE

ewn

QUEL

L’AVI

L’AVI

L +TECA PER A L’INTEL·

ECTE

ewn

VALÈNCIA: Controlats els focs a la zona d'Ontinyent, Barxeta i Rafelguaraf. Amb els capellans expel·lits per quinze persones dient "Rafelguaraf" durant deu minuts ha estat suficient per apagar les flames.

JUSTÍCIA: Millet declara davant el jutge i podria entrar a la presó. Però de moment, no vol.

SALUT: Un terç de la població no es neteja les dents després de cada àpat. I la meitat ni tan sols fa cada àpat.

CLIMA: Augmenta el temor entre la població pel canvi climàtic. "Si hi ha un cataclisme climàtic, després, continuarà havent-hi futbol?" es demana la majoria.

CULTURA: S'inaugura la 28a Setmana del Llibre en Català. Per celebrar l'éxit, en la 29a ens plantegem que hi hagi ja dos llibres en català.

CONSELL DE MINISTRES: Corbacho assegura que se sent molt satisfet per la seva tasca al capdavant del ministeri de treball, pel que la xifra de satisfets a Espanya ja s'eleva a un.

ELECCIONS: Montilla també descarta que els votants a les properes eleccions catalanes també hagin de tenir el nivell C de català.

REFORMA LABORAL: El govern aprova diverses mesures que faciliten l'acomiadament. A partir d'ara no serà necessari ni tan sols que l'empresari digui adéu amb la mà.

POLÍTICA Les eleccions autonòmiques catalanes seràn el proper 28 de novembre. Això vol dir que la precampanya electoral per a les eleccions del 2014 començarà el 30 de novembre.

SIBLE S O P M I IA M O N O ewnGASTR per SERGI FIDALGO

Aigua amb gas

a vida amb bombolles és més divertida, i si vols un refresc sense calories, sense sucre, sense res, has d’apostar per l’aigua amb gas. Reconec que en sóc un addicte i que em puc liquidar una ampolla de litre i mig, amb una mica de suc de llimona natural, durant un dinar.

Una que no us recomano, perquè pel seu preu sembla que Paris Hilton es dediqués a subministrar amb els seus pets el gas de l’ampolla, és la Perrier.

Està molt sobrevalorada, per molt maco que sigui el recipient. És bastant millor la nostrada Vichy Catalan, que no et dóna sorpreses, patrocina l’excel·lent programa del Ferran Monegal, i que té un bon sabor, i el punt just de bombolles. És una opció

L

segura, encara que és una mica cara. De fet trobaràs litrones de birra més barates. Si algú m’hagués dit als vint anys que pagaria més per l’aigua amb gas que per la cervesa hauria dit que és un borratxo, un penjat i un seguidor dels informatius del Salvador Alsius!

Si us agrada amb més presència de gas, heu d’apostar per la Fontdor, la de la cutreampolla verda de plàstic. Al Carrefour podeu trobar una que se li assembla molt en sabor i en força de les bombolles, i més barata. La Caldes de Malavella també es

prou bona, i té un preu mitjà. I la que és sorprenent per la seva presència (ampolla de vidre), pel seu gas i pel seu sabor és la que pots trobar de marca blanca a El Corte Inglés o a qualsevol Opencor.

Si el teu nivell econòmic és de crisi profunda, la teva opció és la Fuente Primavera. A qualsevol Mercadona la trobaràs a preu de derribo. És digna i el gas té força si és per consum immediat. A la mitja hora ja està desbravada, però per un dinar funciona.

BEL A B E D E R G E N B ewnEL WE

"RETRATO QUIMÉRICO DE HÉCTOR QUIROGA" para la eliminación de España en el MundoBasket:" Se acabaron los partidos de infarto. Quimérico epílogo para el tiempo muerto. La Roja se pierde en el Quirófano, y Quiroga en el recuerdo...ah, aquellos,sus partidos de infarto en las canastas colgantes de Babilonia.... Para el gran locutor Héctor Quiroga,éste,su Quimérico homenaje...

Q#

GIULIO LAURENZI

EL WEB NEGRE DE BA

BEL

ewn

PEDRO MOLINA

BRITO

IALS R O IT D E N Ó S M UE ENVIE Q S IL A M S L E E UI CREU QU ewnHI HA Q

Segurament el text us soni. Tot just el vau llegir la setmana passada, quan vam enviar el correu anunciant que El Web Negre havia sortit. Al nostre insigne columnista JIGG se li van escapar secrets de redacció (que si ens dividim i que tat i tal). Va haver lectors que ho van confondre amb un editorial i un altre ens va enviar una carta mirant de posar una mica de pau. I, com que tots us mereixeu llegir la carta, aquí ho teniu tot.

l Web Negre es divideix!

per JIGG

questa setmana El Web Negre (www.elwebnegre.com) es divideix, del verb dividir, que no vol dir “dir diví”, per entendre’ns. Ara (i no ens feu dir quan durarà l’ara) Web anirà per un cantó, i Negre per un altre, en direcció contrària però convençut que persegueix el mateix que Web, mentre que El, qui sap perquè, diu quatre fàstics del que desitgen els altres però li farà el joc, momentàniament, a un quart, que no sap quin paper té a l’auca, però que, per si de cas, es deixa estimar menystenint el proïsme com a si mateix. En fi, Web ha fet intents desesperats de no arribar a aquest extrem i anar junts, per allò de no només ser un i poder, com a mínim, fer petar la xerradeta –la seva companya, que tramita els papers del divorci, l’ha denunciat per cretinisme mental: sembla que Web no entén que no es pot estar tota la vida parlant sol i a sobre donant-se la raó–, però Negre s’ha mostrat inflexible: vol que, si de cas, El Web Negre passi a dir-se El Negre Web. El, pel seu cantó, i per guanyar temps perquè sap que la seva proposta no té possibilitats de reeixir, proposa que s’anomeni Negre El Web o, sinó, Web El Negre, on El seria una mena de frontissa para-xocs entre Negre i Web, o Web i Negre, que ve a ser el mateix però que segons com pot ferir susceptibilitats –tampoc tantes, perquè en el fons i en la forma són Quatre Gags.

El cas confirma el que molts psiquiatres, psicòlegs, fisioterapeutes, fitosanitaris i fills de tot tipus denuncien fa temps: les vacances no són bones per a tothom, i, si s’han de fer inexcusablement, és totalment desaconsellat fer-les amb la parella habitual (que no s’ha de confondre amb qualsevol altre tipus de parella), no només perquè mai de la vida es gaudeixen tant com un ha imaginat il·lusòriament, si-

A

nó perquè la teva estimada parella habitual pot fer que aquest temps d’oci passat en comú es transformi en alguna cosa contraproduent, arribant en alguns casos lamentables a constituir un complet i manifest infern. D’aquí al fracàs absolut de la parella o dels trios, hi ha un pas, estret i molt fàcil de superar, no com el d’anar tots a una que sembla materialment impossible d’assolir.

En fi, amics, tot i això teniu al vostre abast un nou número de la revista, malgrat que hem hagut de vèncer aquell sentiment corprenedor que ens assaltava quan repassàvem algunes de les pàgines més sublims de les parides setmanals i que ens impedien qualsevol intent de reflexió crítica.

Malgrat tot hem procurat oferir una visió sintètica i exhaustiva del que ha succeït, una breu part de la història, intentant definir tots els termes. Fins la setmana que ve webnegreaddictes, que, plantats a l’11 de setembre, us oferirem més humor i sàtira de tots colors, i vídeos, i cançons, i ximpleries vàries. El Web Negre, una oportunitat excel·lent per prendre un primer contacte, descobrir o bé aprofundir en totes aquelles petites històries que conformen l’entramat contrapuntístic de la història nostra.

La resposta

per PEP ROIG

ealment, aquesta noticia em preocupa. Totes les noticies em preocupen. Parlau de divisió i del debat entre El, Web i Negre. Si aplicam el que s’ha fet en el món fins ara, el debat real només serie entre El i Web. Negre s’hauria de conformar, com de costum, i més si es té en compte que, ben segur, es un estranger sense papers, que ha vengut d’algun exòtic país africà només per deixar sense feina “a los trabajadores españoles”.

R

El debat queda entre El i Web. No hi ha problema, ja que només es tracta de fer veure a les dues parts en litigi que havent fet fora de tot poder a Negre, el problema està resolt, i que no hi ha altra fórmula millor per a la independència d’ambdues parts que la unió, o coalició, una vegada rebutjada possibilitat de veu i vot de Negre, precisament pel fet de ser Negre i voler llevar el treball als honrats treballadors blancs, venguin d’on venguin i millor si és amb la bossa plena d’euros (o dòlars, si no queda més remei).

Segons la meva deducció, es podria proposar l’alternança, és a dir: “Elweb” i “Weble”, una setmana per om.

I Negre? com queda Negre?, algú podria preguntar.

“Amb el cul a l’aire, com correspon”, seria la resposta real.

“Ha desidido regresar a África, que és de donde biene y que nunca tendria que haber abandonado, con la intensión de quitar el trabajo a los españoles, como todo el mundo sabe”, seria la resposta crua.

“Ha decidit no intervenir en el conflicte i per això s’ha suïcidat”, seria la resposta política.

Espero haver pogut ajudar a desbaratar el cisma, per bé de la humanitat Una abraçada, K.K.K

TRACA FINAL

ewn

Al damunt dels nostres cants: Néstor Macià aixequem una Senyera: Puyal que els farà més triomfants: Josep Ignasi Gras Au, companys, enarborem-la: Kap en senyal de germandat!: L'Avi Au, germans, al vent desfem-la: Soler en senyal de llibertat: Ermengol Que volei! Contemplem-la: Napi en sa dolça majestat!

Quel Oh bandera catalana!: Elchicotriste nostre cor t'és ben fidel: Quim volaràs com au galana: Dani Saus pel damunt del nostre anhel: Xavier Salvador per mirar-te sobirana: Jordi Artigas alçarem els ulls al cel: Pere Gil I et durem arreu enlaire: Eugeni Brandat et durem, i tu ens duràs: Devil voleiant al grat de l'aire: Brito el camí assanyalaràs: Pedro Molina Dóna veu al teu cantaire: Roger Fillol llum als ulls i força al braç: Meritxell Gil El Web Negre no coincideix necessàriament amb les opinions dels seus autors.

De fet, la majoria de vegades no en tenim, d’això.

Quina angúnia, oi?

NÉSTOIR