El Web Negre 068

Segona època Número 68 23 març 2011

“Els bons, que som nosaltres, intervenim per protegir el personal civil” Polític famós

t)um ( i ib L d a a r r e u ewnG

Guerra ad Libi(t)um

ewn

Jap贸 rima amb Prot贸

ewn

Jap贸 rima amb Prot贸

ewn

Jap贸 rima amb Prot贸

ewn

Jap贸 rima amb Prot贸

ewn

ntel·lec ’I l a r e p a c e T + ewn

te

te +Teca per a l’Intel·lec

ewn

+Teca per a l’Intel·lec

ewn

te

inots N s l e d ix a l a C ewnEl

per JORDI ARTIGAS

Xaudaró, cinc acudits

I

ncomptables hauran estat els dibuixos, en especial acudits humorístics a la premsa, historietes i caricatures del dibuixant català Joaquim Xaudaró Echauz (Vigan, Illes Filipines, 1872- Madrid, 1933), un pioner d’aquests gèneres i també del nostre cinema d’animació al llarg de la seva no gaire longeva vida, doncs morí als 61 anys en els primers anys de la 2ª República.

Com sol ser habitual a Madrid, pel fet sobretot de que Xaudaró s’establí aviat a la “villa y corte” treballant per a l’ABC i el Blanco y Negro, alguns historiadors i crítics han pràcticament ignorat els seus orígens familiars catalans, la seva formació artística a Barcelona, a l’acadèmia de Frederic Trias i a La Llotja –comtemporani de Picasso–, i on fou company d’artistes que esdevindrien famosos com Joaquim Mir i Ricard Urgell, així com de l’inici de la publicació de la seva obra a partir dels darrers anys del segle XIX en revistes catalanes de l’època.

Aquestes publicacions fòren El Gato Negro (1898), Portfolio de Barcelona Cómica (1898-1899), Iris (1899-

Continua a la pàgina següent

El Calaix dels Ninots

ewn Ve de la pàgina anterior

1903) i Pluma y Lápiz (1902), però entre d’altres també a L’Atlàntida i La Hormiga de Oro, publicacions totes elles per adults, humorístiques i d’informació general; en canvi no es coneixen apenes historietes de Xaudaró per als infants. Així he reivindicat aquests aspectes de l’època catalana del dibuixant en un article de 2004 a El Còmic. (1)

PIONER DEL DIBUIX ANIMAT

En canvi molt menys se sap de les seves pel·lícules de dibuix animat pioneres del gènere tant a Catalunya com a Espanya, malgrat que el seguiment que he fet dels diaris i revistes d’aquella època m’ha aportat poques dades noves. Però si que està demostrada la producció i estrena, tal com també ho ha investigat la historiadora Palmira González, de dos curts dedibuixos còmics: “Las aventuras de Jin-Trot” i “Los venenos de Bombay”, tots dos de 1917, produïts per la Momo Films i filmats a la truca de Ramon de Baños. D’ambdós films fins ara no s’ha trobat cap rastre físic i possiblement hagin desaparegut com ha succeït amb una gran part del cinema de l’època “muda”. (2) De la vida i obra d’en Xaudaró en podríen sortir centenars de dades i anècdotes, ara però em limitaré a comentar els cinc acudits humorístics que he triat corresponents al final de la seva vida tant prolífica en dibuixos.

ACUDITS DE 1930 i 1933

Els dos primers foren reproduïts a la revista Lecturas el març de 1930 i al peu s’indicava que proveníen del diari madrileny ABC. Els acudits de Xaudaró, Continua a la pàgina següent

El Calaix dels Ninots

ewn Ve de la pàgina anterior

segons la meva opinió, no tenen data de caducitat, son intemporals malgrat que la caracterització de la gent està ambientada en els primers anys trenta.

El seu humor és fresc, ratlla l’absurd, i és “blanc” perqué no és groller ni molesta a ningú, encara que alguna de les temàtiques ara serien “politicament incorrectes”.

En “Cuidado con la fruta” queda clar qui és el “sexe dèbil”, el dibuixant tractarà al llarg de la seva obra el tema del marit maltractat o amenaçat per la dona (un bon tema per als psicòlegs...). En “Amenidades ferrovia­ rias” retrata el tema del trastocament mental d’algunes persones: els protagonistes van en el departament d’un tren que es dirigeix a Barcelona, i les inicials de les butaques corresponen a la companyía “MadridZaragoza-Alicante (MZA)”, quan encara no existia el monopoli de la RENFE. Els altres tres acudits foren reproduïts a l’Almanaque de Lecturas y de Arte el 1933, l’any de la mort del nostre dibuixant i provenen també del diari madrileny citat. El tema de les visites del metge de capçalera han estat una constant en la història de l’humor gràfic, a “El enfermito” es fa una comparació entre les “dècimes” de febre i les “dècimes” de la poesia... A “El contrato de pesca” un pescador troba la utilitat de tenir tinta de calamar a mà. I, finalment, a “El noctámbulo” un barquer passeja un “alegre” passatger; tant se val que a la mar no hi hagi “serenos” però en canvi si que hi ha “sirenes”!(3) Si observem, a cada dibuix apareix un gosset d’orelles punxegudes, un altre dia us explicaré el “secret” d’aquesta mascota...

Bé, suposo que haureu rigut o almenys somrigut amb la gràcia d’en Xaudaró, si l’humor –diuen– es bo per a la salut, recordeu-vos d’aquest “sant patró” de l’humor i de la nostra publicació que a més és gratis. Si El Web Negre fos en paper estaria a totes les consultes dels metges... com si fos una medecina.

NOTES “Darrera les petjades catalanes d’en Xaudaró”, El Còmic núm. 20, oct. 2004 (2) Palmira González. Els anys daurats del cinema clàssic a Barcelona (1906-1923), Publicacions de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona / Edicions 62, 1987 (3) Per a qui no sàpigui què eren els “serenos”, diré que eren els que antigament obrien les portes als ciutadans que s’havíen oblidat la clau del portal de casa seva.

“Cuidado con la fruta” i “Amenidades ferroviárias”, Lecturas núm. 106 i 271, març 1930.

“El enfermito”, “El contrato de pesca” i “El noctámbulo”, Almanaque de Lecturas y Arte, 1933.

(1)

e Tires d … ll e r a P n u ewnAmb

BACÓ L’ESCALADOR

CARGOLS

Negre de ewnEl Web

Babel

La Traca Final

ewn

La setmana passada ens posàvem a disposició de l’ONU. En realitat no sabem a disposició de qui punyeta ens hem de posar, però, perquè no es dubti de nosaltres, ens hi posem, eh?, ens hi posem. Pel que calgui. O no ben bé… Vaja, per fer riure sí, però per altres coses… (Ufff! Sort que el cap de l’Estat Major de l’OTAN no llegeix El Web Negre): Néstor Macià Kap Manel Puyal Josep Ignasi Gras L’Avi Soler Quel Dani Saus Elchicotriste Napi Bié Josep Braut Jordi Artigas Brito Giulio Laurenzi Pedro Molina Quim Paneque La Magina dels Ous Roger Fillol Devil Xavier Salvador Willy Tres Jordi Canyissà Señor Plástiko Pau Bosch

El Web Negre no coincideix necessàriament amb les opinions dels seus autors. De fet, la majoria de vegades no en tenim, d’això.

Quina angúnia, oi?