Segona època Número 75 11 maig 2011
El Barça guanya la Lliga però el PSC vota en contra
ota’ls V , s l ’ l ia r T , s o l ewnEscull
ota’ls
Escull-los, Trial’ls, V
ewn
ota’ls
Escull-los, Trial’ls, V
ewn
, Vota’ls
los, Trial’ls ewnEscull-
ota’ls Escull-los, Trial’ls, V
ewn
, Vota’ls
los, Trial’ls ewnEscull-
ota’ls
Escull-los, Trial’ls, V
ewn
ota’ls
Escull-los, Trial’ls, V
ewn
ant S n u e u q ó a R s é ewnTé M
per MANEL, EL PUYAL
La federació catalana del PSOE
É
s allò que aquí des de fa anys en diem PSC. Diguem-li com vulguem però és la Federació Catalana del PSOE. Que li han volgut dir d’una altra manera per fer vots de gent catalanista i d’esquerres? Per retre homenatge al Partit Socialista de Catalunya d’en Joan Raventós? (històric partit). Per voler diferenciar-se un pic, per allò del fet diferencial? Doncs digueu-li com vulgueu, però la veritat és que és una federació depenent de Madrid, del carrer Ferraz. Quan Madrid mana “firmes”!, aquí es posen “firmes” i a gust, pel que es veu. Hi ha algú que no. Que no està massa conforme. Són gent que provenen del partit d’en Raventós, que ja en queden pocs. Que si en Maragall, que si la Tura, que potser en Castells... en Nadal no sap on és i no sap què fer ni que dir. Tots els Corbacho, les Chacón, les Manuelas de Madre, són més forts i n’hi ha més, i en surten de nous com bolets, es multipliquen. Perdoneu que em fiqui on no em demanen, però si voleu un consell (ara encara no, que ja sé que ara teniu feina per veure com ens en sortiu del jardí en que us heu posar amb això de votar contra els interessos de Catalunya al Congrés de Madrid), jo de vosaltres faria dos partits. Un descaradament anomenat Federació Catalana
del PSOE i l’altre anomenat PSC, el d’abans, el de tota la vida. Que els vots se’ls enduria gairebé tots els del PSOE i els del PSC no es menjarien ni una rosqueta? I què? Però dos que n’hi haguessin a Madrid, serien dos que serien catalans i votarien en clau catalana, que ara ves a saber què són els vint-i-cinc que tenim allà, i què hi fan, potser vetllar perquè la Chacón esdevingui “presidenta del gobierno” que ja em direu què coi ens hi va a nosaltres, els catalans, això. I què caram!, si el PSC no acabés de fer-se un partit gran, sempre podria fer una coalició amb el partit de’n Laporta, que és el que fan els partits que han rebut una forta sotragada i volen reeixir. I aquí pau i allà glòria.
Coses del Barรงa
ewn
Coses del Barรงa
ewn
·lecte
er a l’Intel ewn+Teca p
“CARGOL AFRO , COR GOLAFRE” -Q#-” Una cargolada és una festa del cor. D´un cor golafre de germanor i convivència, golafre dels sentits, on, com si fóssim tots un sol i gran cargol, el cor amagat i protegit ens abandona el cau a cop d´emoció fins la gola, sens fre possible, car és la trobada de la llibertat, allí on, àvids de desinhibició, estirem els cabells cargolats sobre els nostres prejudicis i complexos fins que les puntes ens toquin els uns amb els altres.” Estimat caragolafre, entonem aquest mantra entre cargol i cargol... CAR GOL AFRO / COR GOL AFRE / CAR GOL AFRO / COR GOL AFRE
+Teca per a l’Intel·lec
ewn
te
+Teca per a l’Intel·lec
ewn
te
ible s s o p m I ia m o n o ewnGastr
per SERGI FIDALGO
Bunyols de bacallà
E
ls bunyols de bacallà són matèria reservada, perquè a vegades et trobes un Expedient X que rep el nom d’aquesta saborosa ‘tapa’, i que no és més que un tros de ciment líquid amb E-432, E-323 i E-134 perquè tingui gust a alguna cosa. Però no ha vist cap bacallà ni en fotografia. Quan aneu a un bar i els veieu allà esperant a alguna víctima innocent, penseu una cosa: si tenen pinta cutre, no penseu que el sabor pot ser sorprenent. No ho serà. Serà caca de la vaca. Palabrita del Niño Jesús. Si aneu bé de calers, els del Montesquieu (Mandri, 56. Barcelona), són boníssims. La ració és de tres unitats i ja ho deixen clar a la carta. Així que res d’orgies gastronòmiques amb una fartura de bunyols. Cada peça surt a euro i pico, i no són com boles de billar. Més bé són com les pilotetes del Villar -- el de la Federació Espanyola de Futbol -- curtetes i rodonetes. Bé, final de les Olimpíades de l’Humor, els
mastegots als directors de la publicació per permetre xorrades com aquesta. Els de Can Lluís (Cera, 49. Barcelona) també són destacables. Jo vaig tenir la sort de tastar-los a un menú del migdia (paella, bunyols, postre i vi per poc més de deu euros), així que no tinc ni idea del preu de la ració, però val la pena pagar el que demanin. Són un vici. Jo sóc de devorar, més que anar saborejant, i els vaig fer durar... També fan patxoca els del restaurant Elche (Vila i Vilà, 71. Barcelona), com a entrant abans d’un bon arròs negre són impressionants. Allà vaig començar, ja fa quinze anys, a estimar els bunyols de bacallà. Abans els veia com una tapa salada sense cap gràcia, i allà vaig descobrir que podien enamorar el paladar d’un tragaldabes com myself. I avui en dia són tan bons com ho eren quan em vaig enamorar d’ells...
Negre de ewnEl Web
Babel
de Tires … l l e r a P n u ewnAmb CONDONITIS
CARGOLS
La Traca Final
ewn
Els d’aquesta llista hem perpetrat aquest pamflet anomenat El Web Negre, però no ens ho tingueu en compte, som bona gent encara que no ho semblem: Néstor Macià Kap Manel Puyal Josep Ignasi Gras L’Avi Soler Bié Dani Saus Devil Dr. Coragre Elchicotriste Giulio Laurenzi Jordi Artigas Jordi Canyissà Josep Braut La Magina dels Ous Napi Pau Bosch Pedro Molina Plaga Quel Quim Paneque Roger Fillol Sergi Fidalgo Señor Plástiko Tres Xavier Salvador
El Web Negre no coincideix necessàriament amb les opinions dels seus autors. De fet, la majoria de vegades no en tenim, d’això. Quina angúnia, oi?